El tresor de la memòria -...
24
LLIBRE DEL PROFESSORAT l a l l u m d e l f a r El tresor de la memòria Òscar Vendrell PLA LECTOR ESO BAULA BAULA
Transcript of El tresor de la memòria -...
LLIB
RE
DEL
PR
OFE
SSO
RA
T
l a l l u m d e l f a r
El tresor de la memòria
Òscar Vendrell
PLA
LEC
TOR
ESO
BA
ULA
BA
ULA
2
Viu llegint!
Viu llegint!
La literatura, a banda del seu component lúdic, proporciona
eines per a una millor comprensió del món que ens envolta. Un
llibre ens pot dur més enllà de les nostres fronteres i fer-nos
descobrir mons nous. La lectura, alhora, ens ajuda a millorar les
nostres capacitats comunicatives.
El quadern per al professor que teniu a les mans conté un ampli
i variat ventall d’activitats de diversa intensitat cultural. Aquest
és un material que us oferim amb voluntat de servei on podreu
triar les propostes que més us convinguin en funció dels vostres
programes i objectius.
Us permetrà, també, adaptar les activitats al nivell que vulgueu
imprimir a la classe. És per això que podeu optar per propostes
més bàsiques o més complexes segons els vostres objectius per
al curs. Tant si opteu per les unes com per les altres, o per totes,
aquest material us podrà ser de gran utilitat en la vostra tasca.
Aquest quadern té cinc parts. La primera part, introductòria,
conté informació sobre la novel·la, l’autor, els objectius del pla
lector, les competències bàsiques que treballa, etc. A la segona
part, la secció «Treballem...», hi trobareu les activitats; les hem
organitzat segons els eixos temàtics de la novel·la. Hi ha eixos de
caràcter general («Treballem la literatura» o bé «Treballem el
debat i la reflexió») i més específics segons la novel·la «Treballem
contra la malaltia d’Alzheimer»). A la tercera part, hi trobareu
algunes propostes per motivar la lectura entre l’alumnat.
Finalment, a la quarta i cinquena part, trobareu el solucionari del
quadern de l’alumnat i la bibliografia amb la referència dels
textos citats al quadern.
Índex del pla lector
El pla lector 3
L’obra 5
Treballem...
Treballem la literatura 6
Treballem el debat i la reflexió 10
Treballem els llaços familiars
i l’empenta personal 12
Treballem contra la malaltia d’Alzheimer 13
Treballem l’expressió gràfica i artística 15
I ara, què? 17
Solucionari 20
Bibliografia 24
3
El pla lector
Un altre objectiu de la novel·la és mostrar, a través de les relacions
Maria-Ciset i Sara-Aniol, l’absurditat de l’orgull personal, de la
manca de diàleg, dels prejudicis sexistes. En la mateixa línia que en
el cas dels avis i dels néts, l’adolescència també marca una sepa-
ració natural entre nens i nenes que, portada a l’extrem, pot ser
estranya i cruel. El tresor de la memòria pot ser l’excusa per parlar
de les relacions entre els nois i les noies, de com eren fa pocs anys
i de com són ara, del perquè canvien... per debatre si en el fons els
homes i les dones són tan diferents. En l’obra, això enllaça amb
una altra qüestió que es pot treballar: la de la competitivitat de la
nostra societat, reflectida en l’esport. El nostre món ens demana
ser competitius, sovint oblidant l’essència de les coses (com és
passar-s’ho bé en jugar a bàsquet). Els alumnes també poden
opinar i reflexionar sobre aquest tema.
El tresor de la memòria permet que l’alumnat, en una època
encara acostumada a l’opulència d’altres anys, s’adoni del gran
valor que tenen les petites coses, reflectit en el tresor que troben
de l’àvia, els matisos de la seva relació, etc., i, així mateix, mostra
un altre aspecte de cabdal importància: l’últim capítol, en què se
suggereix que el protagonista ha novel·lat la seva vida, permet
reflexionar sobre la importància de la imaginació, de la recons-
trucció del passat i de la creació literària, o artística en general,
en la vida de cada persona.
Context i gènere literari d’El tresor de la memòria
El tresor de la memòria és una novel·la realista que incorpora en
la trama el motiu de la recerca del tresor, propi de les novel·les
d’aventures, però d’una forma simbòlica perquè encaixi amb el
fons de l’obra. La temàtica és molt actual, atès que malaurada-
ment l’Alzheimer és una malaltia cada vegada més estesa entre
la gent gran, de manera que, indirectament, cada cop afecta més
adolescents, que l’han de viure a casa.
La novel·la es vehicula a través de dos tipus de narrador i temps:
d’una banda, el de segona persona, en passat, en què l’Aniol
s’adreça a l’àvia i li explica el que han viscut junts des del seu
punt de vista; d’altra banda, un narrador en tercera persona
omniscient, en present, que permet mostrar el que passa per
damunt dels personatges, centrant més l’atenció en els fets i no
tant en els sentiments.
Els quatre eixos fonamentals de la novel·la són la malaltia
d’Alzheimer de l’àvia i la seva evolució; la descoberta del passat
i del tresor; les relacions Maria-Ciset i Sara-Aniol, i l’equip de
bàsquet de l’Aniol (amistats de la seva colla).
El tresor de la memòria és una novel·la emotiva, escrita amb un
llenguatge fluid que en facilita la lectura i amb una tensió argu-
mental que va creixent a través, sobretot, de l’evolució dels
personatges i del que van descobrint, i que arriba a un final
precís en què les peces del trencaclosques encaixen.
Objectius del Pla Lector de Secundària Viu llegint!
Foment d’un esperit crític: Propostes de títols que responen a
temàtiques juvenils i que pretenen fer trontollar judicis precon-
cebuts.
Experiència estètica: Les propostes i activitats del pla lector
Viu llegint! són també una eina per complementar l’accés a
diversos vessants de la cultura des del mateix marc educatiu de
l’escola.
Sensibilització de temàtiques socials i realitats properes als joves: Activitats i iniciatives que pretenen acostar els joves a les
realitats socials que els envolten i inculcar-los un sentiment cívic
i social de comunitat.
Treball interdisciplinari: Propostes d’activitats en diferents
àrees culturals (literatura, teatre, cinema, etc.) que permeten
analitzar el tractament d’un mateix tema en cadascun dels
àmbits proposats.
Habilitats comunicatives i capacitats lingüístiques: Foment
del desenvolupament de les capacitats d’expressió i de comuni-
cació a través de l’anàlisi de la informació donada i buscada.
Interès formatiu i objectius d’aquesta obra
El tresor de la memòria, en general, permet treballar amb
l’alumnat la relació entre avis i néts en una etapa, la de
l’adolescència, en què se sol esdevenir un distanciament pro-
gressiu, sovint irreversible, entre els uns i els altres. Alhora, i per
contraposició, s’hi exalça el període de la infantesa, en què
infants i avis acostumen a estar molt units. Més concretament,
però, la novel·la pretén que els alumnes coneguin la malaltia
d’Alzheimer i que s’acostin a l’experiència que viu tant la persona
que en resulta afectada com els seus familiars, per tal que se’n
sensibilitzin.
Així mateix, l’obra presenta un protagonista que, a diferència
dels pares, no es dóna per vençut en la lluita contra l’Alzheimer.
L’Aniol serà qui portarà els pares a descobrir un passat que
desconeixien i en modificarà la manera d’actuar en el dia a dia.
L’Aniol, impulsat per l’amor per l’àvia i la fe que es curi, fa el
paper de guia, oposat al derrotisme dels pares, que és lògic però
que aporta poques coses. Per tant, al llarg de tota la novel·la es
reflecteix una clara oposició entre l’esperança i l’acció, i la des-
esperança i la passivitat. D’alguna manera, un dels objectius de la
novel·la és encoratjar l’alumnat a actuar sense defallir malgrat
les dificultats a la vida, i malgrat que al final hi hagi coses, com
la mort, que no es poden evitar.
4
El pla lector
Competències bàsiques
En l’elaboració d’aquest pla lector s’han contemplat les competències bàsiques proposades al Currículum d’Educació Secundària.
COMPETÈNCIES TRANSVERSALS COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES CENTRADES A CONVIURE I HABITAR EL MÓN
Competències comunicatives 1. Competència comunicativa lingüística
i audiovisual
2. Competència artística i cultural
7. Competència en el coneixement
i la interacció amb el món físic
8. Competència social i ciutadana
Competències metodològiques 3. Tractament de la informació
i competència digital
4. Competència matemàtica
5. Competència d’aprendre a aprendre
Competències personals 6. Competència d’autonomia i iniciativa
personall
1. Activitats enfocades vers l’anàlisi i la comparació de textos
(literatura, cinema, art, premsa, Internet, etc.), extreure’n les
pròpies conclusions i defensar-les davant els companys i les
companyes.
2. Activitats que conviden els alumnes i les alumnes a analitzar
pel·lícules, contes, obres de teatre, obres d’art, etc. en relació
amb la novel·la que han llegit. A la vegada, es convida
l’alumnat a ser imaginatiu i fer les seves pròpies creacions.
3. Els exercicis tant del llibre de l’alumne com del professor propo-
sen activitats en què l’alumnat haurà de buscar informació i
analitzar-la (en forma de text o debat a classe). Aquestes acti-
vitats també tenen com a objectiu el desenvolupament d’un
esperit crític i analític amb la informació donada.
4. En algunes de les activitats de l’apartat «Treballem contra la
malaltia d’Alzheimer» es proposa treballar material elaborat
a partir de l’experiència de familiars de persones amb la malal-
tia d’Alzheimer.
5. Les activitats es basen en l’anàlisi comparativa entre diferents
propostes, com també en la capacitat dels alumnes i les alum-
nes per ser creatius a l’hora de resoldre les tasques.
6. A través d’activitats al voltant de la situació dels personatges
de la novel·la, les activitats volen ajudar els alumnes i les
alumnes a prendre consciència de la seva identitat com a
individus, com també fomentar una actitud oberta i de com-
promís envers el seu entorn.
7. La temàtica de la novel·la és una bona oportunitat perquè els
alumnes i les alumnes connectin amb aspectes de la realitat
social en què viuen i perquè prenguin consciència de la malal-
tia d’Alzheimer i, més enllà, del que representa una malaltia
crònica, degenerativa, per al malalt i per a les seves famílies.
8. El tresor de la memòria permet que l’alumnat desenvolupi
l’empatia i que es posi en la pell de la gent gran, que s’aturi a
pensar que els avis també van ser joves fa temps i que ells
seran vells en el futur. Es treballa el respecte a la gent gran
com a valor cívic i es sensibilitza els nois i les noies que el
distanciament natural amb els seus avis pot ser entès, més
endavant, com un error, ja sense esmena possible.
5
L obra
L’obra
Títol El tresor de la memòria / Autor Òscar Vendrell / La Llum del
Far, 80 / + de 12 anys / 160 pàg.
L’autor
Òscar Vendrell Corrons (Barcelona, 1973) va deixar la carrera de
dret impulsat per la seva gran necessitat vital: escriure. Per això
va decidir estudiar filologia catalana, amb l’esperança d’aprendre
a llegir i analitzar obres i autors, i de donar curs a la seva voca-
ció. Al cap d’un quant temps, s’hi va llicenciar. Després, va triar
l’opció de buscar feina alhora que intentava millorar els seus
coneixements en l’àmbit de la correcció i la traducció, però va
mantenir sempre una certa activitat com a escriptor aficionat,
en procés d’aprenentatge.
Professionalment, sempre ha estat vinculat a la producció edito-
rial i l’ensenyament. En l’actualitat, a més de traduir i corregir, és
autor de textos didàctics i, sobretot, de ficció.
L’any 2010 va despertar de l’estat de letargia literària i va publi-
car les novel·les Em dic Nicòstrat, La Llar dels Cabells i El club de
la petanca, creades expressament per a totes aquelles persones
que aprenen català.
Argument
L’Aniol és un noi de catorze anys que vol ajudar la Maria, la seva
àvia, en la lluita contra l’Alzheimer. És per això que es proposa
escriure i llegir a l’àvia les vivències i records del passat.
Els relats de l’Aniol van cap al passat, la seva infantesa i els
estius a Palau al costat de l’àvia. El noi va narrant els records i
vivències a l’àvia i a la vegada presenta un personatge miste-
riós, en Ciset, veí de Palau, però sobretot el comportament
estrany de l’àvia amb ell. L’Aniol, a poc a poc, anirà descobrint
el secret que ha amagat l’àvia durant anys abans no caigui en
l’oblit per sempre.
El narrador duu el lector del passat, un món misteriós i ple de
records, al present, la crua realitat de la malaltia de l’àvia. Una
història presentada des del punt de vista del nét, un noi de
catorze anys que es mou entre l’acceptació de l’Alzheimer de la
seva àvia i les seves conseqüències i tot allò que comporta ser
un adolescent de catorze anys (la relació amb els companys
d’institut, les noies, l’assumpció de responsabilitats...).
Temes
Alzheimer, malalties mentals
Relació avis-néts
Canvis infantesa-adolescència
La família
El pas del temps
El valor de la memòria
La lluita contra l’adversitat
L’amistat
L’empatia
6
Treballem...
Treballem la literatura
1 El suplement de diari
A la pàgina 16 de la secció «Durant la lectura» (Quadern de
l’alumnat) es demana a l’alumnat que escrigui una notícia sobre
la festa al molí i, en l’activitat següent, una entrevista al prota-
gonista. Un pas més seria crear per grups un suplement de diari
amb diversos reportatges a partir del que explica la novel·la,
però també anant més enllà.
Objectius:
Desenvolupar i treballar l’escriptura.
Conèixer i familiaritzar-se amb el gènere periodístic i els dife-
rents tipus de publicacions que tenim a l’abast i que tracten de
qüestions que poden ser del nostre interès.
Reflexionar sobre el contingut de la novel·la a partir de la recon-
versió del text i, en conseqüència, del fet de mirar el mateix però
des d’una altra òptica, però també investigant en la realitat que
els envolta.
Treballar la tipologia textual.
Proposta:
Dividir la classe en grups i, entre tots, extreure de la novel·la les
reflexions que conté i crear un suplement monogràfic de diari. El
suplement es podria anomenar «Els nostres avis», per exemple, i
podria incloure tot de reportatges diferents entorn de la relació
avis-néts i, en general, d’aspectes que afecten la gent gran.
a. Reportatge sobre la relació entre avis i néts durant la infan-
tesa.
b. Reportatge sobre la relació entre avis i néts durant
l’adolescència.
c. Reportatge sobre les diferències entre les relacions entre avis
i néts, i pare i fills. Per què els avis acostumen a ser tan «espe-
cials» per als infants?
d. Reportatge sobre el tracte que rep la gent gran en la societat
actual. Es podria centrar en el fet de portar els avis a residèn-
cies o no, sovint sense que estiguin malalts. Què ho motiva?
Quan cal portar-los-hi? Quan no? Hi ha gent que ho fa sense
necessitat? Per què? Què implica, en els diferents casos que
es poden donar, deixar els avis en una residència, per als
ancians i per als familiars?
e. Reportatge sobre la comprensió i acceptació, per part dels
familiars i d’altres persones (de la societat en general), de les
demències, senils o no.
f. Reportatge sobre fins a quin punt el present i les expectatives
de futur ens absorbeix tant que ja no mirem més enrere, o si
en mirar enrere la imatge que en tenim és plana i sense pro-
funditat. Hi ha gent que viu en un estat d’oblit i és com si
tingués, metafòricament, Alzheimer? Hi té a veure la compe-
titivitat de la nostra societat?
2 El teu nom és Olga de Josep M. Espinàs
Josep M. Espinàs va escriure aquesta obra de no-ficció l’any
1986, d’una tirada, tal com explica ell mateix al pròleg. L’autor hi
inclou disset cartes adreçades a la seva filla Olga, una nena amb
la síndrome de Down, amb les quals reflexiona sobre el que
implica tenir aquesta afecció. Mitjançant les cartes, l’autor expli-
ca (i s’explica) com és la vida de la seva filla, la seva relació
parental i la relació amb la societat.
Objectiu:
Promoure la lectura i la comparació de textos.
Proposta:
L’activitat pretén que l’alumnat compari l’obra d’Espinàs, que no
és novel·la, amb els tipus de narrador d’El tresor de la memòria,
que serveixen per fer-ne avançar la trama. Aquesta activitat lliga
amb les preguntes de l’activitat 2 de la pàgina 6 de la secció
«Durant la lectura» (Quadern de l’alumnat).
Fitxa del text:
Títol: El teu nom és Olga
Autor: Josep M. Espinàs
Publicat per: Edicions La Campana, 1986 (1a edició)
Preguntes:
En què s’assemblen els dos textos?
En què es diferencien?
Per què creus que a El tresor de la memòria no es manté sempre,
com a narrador, la segona persona adreçada a la Maria?
Com creus que seria El tresor de la memòria si tota fos escrita en
segona persona? I si tota s’hagués escrit en tercera persona?
També seria molt interessant analitzar i comparar la manera en
què l’autor d’El teu nom és Olga s’adreça a la seva filla i com
l’Aniol es dirigeix a la seva àvia.
7
4 El tresor
A la pàgina 21 de la secció «Després de la lectura» (Quadern de
l’alumnat) es fa referència a la recerca del tresor en les novel·les
d’aventures.
Objectius:
Promoure la lectura.
Comparar la novel·la amb obres cabdals de la literatura universal
que han estat referents per a l’autor d’El tresor de la memòria,
pel que fa a un dels eixos conductors fonamentals, o leitmotiv,
de l’obra: el tresor, físic i simbòlic.
Proposta:
L’activitat pretén analitzar les principals semblances i diferències
entre els passatges que fan referència a la recerca del tresor en
diverses obres i la novel·la que hem llegit.
Fitxes dels textos:
Títol: Les aventures de Tom Sawyer
Autor: Mark Twain
Publicat per: Proa, 1995
Títol: L’illa del tresor
Autor: R.L. Stevenson
Publicat per: Barcanova, 2006
Títol: L’escarabat d’or
Autor: Edgar A. Poe
Publicat per: Cruïlla, 1999
Preguntes:
On i com es busca el tresor en cada text?
Què és el tresor en cada cas (tresor material)?
Quina simbologia hi ha darrere de cada tresor?
Quins paral·lelismes i quines diferències podem establir amb
El tresor de la memòria?
Treballem...
3 La casa
Aquesta activitat complementa la de la pàgina 9 de la secció
«Després de la lectura» (Quadern de l’alumnat). En moltes obres
literàries, l’espai (edificació, jardí...) abandonat, deixat, vell, en
mal estat, serveix per reflectir l’inevitable pas del temps, la
decadència de les coses mundades, la fragilitat de la vida huma-
na i, sovint i simplement, l’estat d’ànim de l’observador.
Objectius:
Promoure la lectura.
Fer que l’alumnat analitzi textos diferents i els compari.
Proposta:
L’activitat pretén analitzar el paper que hi té la casa (i com hi és
presentada) en cadascun dels contes o passatges proposats per
establir les semblances i diferències que hi ha amb El tresor de la
memòria.
Fitxes dels textos:
Títol: La caiguda de la casa Usher
Autor: Edgar A. Poe
Publicat per: Edicions 62, 2007
Títol: La casa maleïda
Autor: H.P. Lovecraft
Títol: Mirall trencat
Autor: Mercè Rodoreda
Publicat per: Cruïlla, 1999
Preguntes:
En què s’assembla el tractament de les cases a El tresor de la
memòria (el molí, on va néixer l’àvia, la casa de la família d’en
Ciset) a cadascun dels relats?
En què es diferencien?
On creus hi ha la frontera entre crear misteri i intriga, i crear
terror?
Fins a quin punt la decadència de l’edificació és un fet objectiu
i fins a quin punt respon a l’estat d’ànim de l’observador en cada
cas?
8
Treballem...
6 Fotografies antigues
A la novel·la, les fotografies antigues hi tenen un paper relle-
vant, sobretot la de l’Aniol i l’àvia en un parc, i la de la Maria i
en Ciset de petits. De fet, moltes persones, si no totes, guarden
imatges antigues, de la infantesa o posteriors, que desper-
ten sentiments i suggereixen o recorden olors, sensacions,
vivències molts especials.
Objectius:
Fer que l’alumnat aprengui a mirar enrere i a valorar els records.
Desenvolupar la imaginació i la creativitat per inventar històries.
Desenvolupar competències d’expressió escrita i de comunicació.
Proposta:
Convidar els alumnes i les alumnes que busquin a casa fotogra-
fies antigues que els provoqui emocions i que intentin construir
un argument novel·lesc a partir del que es veu en alguna imatge,
de la vivència relacionada o simplement d’algun fet inventat que
tingui a veure amb la pèrdua de les fotografies o alguna altra
circumstància.
Després poden portar les fotografies i els arguments a classe i
triar-ne els millors per votació. Si es vol, per grups, es podria
escriure la història o històries que més agradin.
5 Personatges i reescriptura
El paper dels diversos personatges d’El tresor de la memòria és
molt important. Cadascun d’ells evoluciona i, des de la seva
posició, fa que la trama evolucioni. Una vegada els alumnes i les
alumnes ja han llegit la novel·la, podem animar-los a reescriu-
re-la en format conte, però amb un altre punt de vista.
Objectius:
Desenvolupar i treballar l’escriptura.
Treballar la visualització i la plasmació del canvi d’enfocament,
amb les qüestions internes referents a la informació que sap o
no sap cada personatge, així com el lector en llegir la novel·la.
Proposta:
Demanar als alumnes que reescriguin la novel·la en forma de
conte, però des del punt de vista d’un altre personatge que no
sigui l’Aniol, tenint en compte tot el que ja saben de cadascun
d’ells. L’haurien de fer en primera persona o bé en una tercera
persona focalitzada.
Aquesta activitat també es podria fer per grups de dues o tres
persones. En aquest cas, caldria triar un personatge i dividir la
novel·la en diverses parts. Cada grup assumiria cada part,
la reescriuria i al final es podria ajuntar la feina de tots els grups
i llegir-ho i comentar-ho en veu alta.
9
Treballem...
7 Variants de la història
En el terreny de la creació literària, també és interessant que
l’alumnat s’adoni que tot escriptor ha de triar constantment entre
diverses opcions mentre escriu. Cada tria, cada passatge, deter-
mina el desenvolupament posterior de la història. Això també
permet diferenciar els passatges més rellevants, que pertanyen
als fils que mouen la història, dels que són secundaris o acces-
soris.
Objectius:
Desenvolupar i treballar l’escriptura.
Pensar i plasmar possibles variants de la trama per dibuixar-ne la
continuació.
Proposta:
Demanar als alumnes i les alumnes que diguin en forma de pre-
gunta moments de la novel·la en què la història podria haver
avançat d’una forma diferent. Per exemple:
«Què hauria passat si...»
–... en Ciset no entrega el sac amb els colomins?
–... l’Aniol decideix anar a jugar a bàsquet tot i no tenir-ne ganes?
–... la Maria i en Ciset parlen durant el primer estiu i ella li recri-
mina que no li va respondre les cartes?
–... en cavar, la Maria troba la capsa i, a més, buida?
–... l’Aniol no s’hagués posat en el lloc de l’àvia en mirar-se al
mirall?
–... el pare de l’Aniol es nega a anar al molí per buscar el tresor?
Els alumnes i les alumnes poden respondre les preguntes,
escriure’n els nous passatges i, també, preveure en forma
d’esquema cap a quin desenvolupament de la novel·la portaria
cada variant.
8 Literatura comercial
Sovint s’estableix una divisió imprecisa entre les obres literàries i
els anomenats best-sellers, escrits per al gran públic amb fins
comercials, a vegades amb autors mediàtics al darrere que apro-
fiten la seva fama per assegurar-ne un bon nombre de vendes.
Objectius:
Reflexionar sobre aquesta distinció.
Identificar mitjançant l’anàlisi les obres de «literatura comercial».
Enquadrar l’obra que hem llegit.
Proposta:
Demanar als alumnes i a les alumnes que portin a classe, cadas-
cun d’ells, un best-seller. Amb l’ajut del professor i cercant infor-
mació per Internet i a la biblioteca, investigar quines podrien ser
les característiques de la «literatura comercial» i quines diferèn-
cies hi podria haver entre aquesta mena de literatura i la resta
de producció literària. Prendre els best-sellers que han portat a
classe i confirmar el que s’ha investigat. Analitzar El tresor de la
memòria des d’aquest punt de vista: és «literatura comercial»?
Temes per al debat:
Què fa que un llibre es vengui molt? Pot ser que una obra es
vengui molt encara que no agradi? N’hi ha prou que una obra
agradi perquè es vengui?
Els best-sellers poden tenir qualitat literària? Són entreteniment
o literatura?
10
Treballem...
Objectius:
Aprendre a analitzar una obra teatral, quant a la forma i el con-
tingut.
Investigar el funcionament de les residències.
Reflexionar sobre la situació de la gent gran i la necessitat de
portar-los a una residència.
Aprendre a debatre i a desenvolupar arguments, tot respectant
les normes proposades.
Aprendre a escoltar els companys i les companyes.
Proposta 1:
Demanar a l’alumnat que faci una sinopsi de l’obra i que
n’extregui les idees principals. També poden parlar de l’estructura,
comparar-la amb altres obres que hagin vist, explicar raonada-
ment si els agrada o no... però sobretot s’han de fixar en el sig-
nificat de l’obra i en com són tractades les persones grans que
hi apareixen. A la gent gran li pot agradar o desagradar, aquesta
obra?
Proposta 2:
Proposar als alumnes i a les alumnes que pensin si coneixen algú
que visqui en una residència i que expliquin el que saben.
Preguntar als familiars més propers què en pensen i obtenir-ne
informació si en tenen. Per grups, provar d’investigar el funcio-
nament d’aquests centres, específicament de serveis d’atenció
als malalts d’Alzheimer.
Proposta 3:
Es pot generar un debat entre els que creuen que la gent gran
s’ha de portar a una residència i els que no. Valorar i argumentar
quan cal i quan no, en general i en casos específics com el dels
malalts d’Alzheimer.
Es poden organitzar dos grups d’entre tres i quatre alumnes. Un
grup prepara arguments a favor, l’altre en contra. S’escull un
moderador o moderadora i la resta de la classe actua com a
públic.
Cada grup haurà de preparar la seva posició, i el dia del debat
tindrà un temps determinat per exposar els seus arguments. En
acabat, s’obrirà el torn de preguntes per al públic i cada grup
haurà de defensar la seva posició. Finalment, el moderador tin-
drà un temps per resumir i exposar les conclusions del debat.
Treballem el debat i la reflexió
1 Forever young (Alphaville)
La música i les cançons són un dels múltiples recursos per treba-
llar qualsevol tema. En aquest cas, la cançó d’Alphaville Forever
young ens permet tant analitzar el fet de fer-se gran i els possibles
sentiments de la Maria en els moments de lucidesa, com reflexio-
nar sobre la vida i la mort i el desig de no perdre mai la joventut.
Objectius:
Desenvolupar activitats en altres llengües.
Situar-se en el lloc de la gent gran i reflexionar sobre la seva situa-
ció.
Proposta:
A El tresor de la memòria la Maria té una malaltia degenerativa
que és l’Alzheimer, però es podria dir que tots som afectats d’un
procés degeneratiu imparable: ens fem grans i, si la vida ho
permet, avancem cap a la vellesa, que significa la pèrdua pro-
gressiva de les capacitats corporals i, a vegades, mentals.
Demanar a l’alumnat que obtingui per Internet la lletra de
Forever young d’Alphaville i que la tradueixi. Si cal, resoldre els
dubtes de vocabulari que puguin haver sorgit. Escoltar la cançó
a classe i, en grups, escriure tot allò que es pugui relacionar amb
El tresor de la memòria.
Preguntes per a la reflexió:
Simbòlicament, la decadència de les cases abandonades té simi-
litud amb la vida de les persones i el camí cap a la vellesa?
L’Aniol no és conscient que l’àvia es fa gran fins que topa amb
els efectes de l’Alzheimer: la seva rebel·lia inicial és, més que una
rebel·lia contra ella, la resposta al xoc emocional de descobrir la
vellesa i la destrucció del món plàcid en què vivia?
D’alguna manera, el desig de la Maria de trobar el seu tresor de
petita és el desig de tornar a ser jove?
2 Forever young, dirigit per Tricicle
Enllaçant amb l’activitat anterior, la companyia Tricicle ha portat
a escena a casa nostra l’obra Forever young, en la qual sis avis
molt especials viuen en una residència per a la tercera edat.
Seria interessant que l’alumnat pogués veure o llegir el guió de
l’obra per observar per què la cançó que han treballat abans
dóna nom a l’espectacle, analitzar com es desenvolupa aques-
ta obra de teatre musical i introduir-se en el tema de les resi-
dències.
11
Treballem...
Què t’estimes més, viure al camp o a la ciutat?, o: Qui viu millor,
una persona que viu en un poble o una masia, o una persona que
viu a ciutat?
Es pot proposar a l’alumnat que preguntin a gent que visqui en
un poble (familiars, coneguts...) els avantatges i els inconven-
ients, i si els agradaria o no viure a ciutat, amb arguments.
També haurien de fer el mateix amb persones que visquin a
ciutat. Finalment, es podria exposar a classe la informació obtin-
guda.
4 Retrobaments
A El tresor de la memòria hi ha dos retrobaments emotius, el de
l’Aniol amb la Sara i, sobretot, el de la Maria i en Ciset. En un cas
per la inèrcia de la vida i en l’altre per un malentès i una mala
acció de tercers, s’esdevé una situació de fragmentació entre els
amics que es manté en el temps gràcies a la incomunicació.
Objectius:
Reflexionar sobre les amistats d’infantesa, les que van deixar pel
camí i les que encara conserven.
Pensar en les actituds de tossuderia i d’orgull personal que por-
ten al distanciament entre les persones.
Proposta:
Demanar als alumnes que parlin de nens o nenes que eren amics
seus quan eren petits, o de les amistats que encara conserven de
llavors. Valorar fins a quin punt la nostra societat propugna una
«cultura del jo» que crea barreres entre les persones, i preguntar-
se quines en són les causes.
Fer que l’alumnat expliqui, segons el seu parer, què és l’amistat i
què s’ha de fer per conservar-la durant molts anys. Proposar-los
que busquin textos que en parlin de forma explícita o implícita.
3 Camp o ciutat
En l’últim capítol, «El retorn», hi ha una contraposició evident
entre el «territori urbà» i l’àmbit rural on hi ha el molí. La ciutat
significa el brogit, les expectatives de l’adolescència, el món fet
a mida de l’ésser humà, mentre que el camp i les muntanyes hi
apareixen lligades al silenci, la quietud, un món antic i més avor-
rit per a l’Aniol, que només mira endavant i ja no vol mirar
enrere.
Objectius:
Reflexionar sobre la típica contraposició «camp-ciutat», però
com a manera de sentir del protagonista adolescent.
Pensar sobre les diferències entre viure al camp i a la ciutat avui
dia.
Aprendre a debatre i a desenvolupar arguments, tot respectant
les normes proposades.
Aprendre a escoltar els companys i les companyes.
Proposta:
Demanar als alumnes que reflexionin sobre l’evolució de l’Aniol
pel que fa a la valoració del molí i el medi rural en tres etapes:
infantesa, adolescència i maduresa.
Es poden organitzar diversos debats.
Temes per al debat:
És «normal» la manera de l’Aniol adolescent d’entendre el camp i
la ciutat?
És «lògic» el canvi d’actitud de l’Aniol respecte a l’etapa
d’infantesa?
La ciutat equival a les «coses superficials» i el camp, a les «coses
profundes»?
12
Treballem...
2 Els impossibles
En la novel·la que hem llegit, l’Aniol lluita contra un impossible.
La malaltia d’Alzheimer actualment no té cura i és molt difícil de
frenar, però ell, malgrat tot, comença a llegir a la seva àvia els
textos que escriu i no es dóna mai per vençut.
Objectius:
Reflexionar sobre la utilitat o la inutilitat de lluitar contra un
impossible.
Mirar enrere i buscar en la història de la humanitat altres casos
de lluites perdudes.
Valorar els fruits obtinguts, però no tan sols pel que fa a la
resolució del problema, sinó en relació amb l’interior dels prota-
gonistes.
Per animar el debat:
Es pot demanar a l’alumnat que, inicialment, faci un debat sobre si
és útil o inútil lluitar contra un impossible. En poden sorgir beneficis
o descobriments col·laterals?
Després, els alumnes i les alumnes podrien buscar en la història
de la humanitat casos de descobriments o troballes que s’hagin
aconseguit per l’empenta d’algú concret, malgrat que allò sem-
blés impossible en aquell moment. «Buscar una cosa no vol dir
que la trobem, però és un primer pas per aconseguir-ho». Hi
estan d’acord?
Finalment, poden explicar situacions que coneguin o de les quals
hagin sentit parlar de persones que hagin pogut superar o acon-
seguir impossibles. «No hi ha res impossible». Hi estan d’acord?
L’impossible es pot convertir en possible si s’afronta així?
3 L’hora de l’alumne
Proposar a l’alumnat que faci propostes d’activitats al voltant de
la temàtica i els objectius d’aquesta secció.
Objectiu:
Promoure l’autonomia de l’alumnat i potenciar la seva creativitat.
Proposta:
Dividir la classe en grups i encomanar-los la tasca de crear acti-
vitats sobre els llaços familiars i l’empenta personal. Els grups
intercanviaran les activitats i, un cop dutes a terme, s’exposarà
a classe l’experiència. No es tracta només de preparar-les: cal-
dria que els alumnes triessin les que els semblessin més interes-
sants i que les fessin.
Treballem els llaços familiars i l’empenta personal
1 La distància que ens separa
A El tresor de la memòria la relació entre l’Aniol i els seus pares
millora a partir del moment que el noi comença a ajudar l’àvia, un
aspecte que ja s’aborda al Quadern de l’alumnat. És interessant
analitzar si avui dia hi ha gaires casos de relació distant entre els
membres de la família i, si és així, per quines causes s’esdevé.
Objectius:
Reflexionar sobre el dia a dia i les relacions familiars.
Identificar i valorar els avantatges i els inconvenients dels
avenços tecnològics actuals.
Proposta 1:
A El tresor de la memòria és el televisor el que segresta les ments
dels pares de l’Aniol, ja que s’hi solen asseure davant per distreure’s
i, en conseqüència, generen incomunicació entre ells, la Maria i
l’Aniol. Es podria demanar als alumnes i les alumnes que, per
grups, fessin una llista de totes aquelles coses que poden portar a
aquest aïllament i manca de comunicació i, també, una llista
d’activitats o maneres de fer que generin el contrari.
Se’ls pot demanar que construeixin un eix cronològic des del prin-
cipi del segle XX fins avui dia per intentar contestar aquesta pre-
gunta: «Cada vegada hi ha més coses que ens aïllen dels altres?».
Caldria arribar a analitzar entre tots el paper de les noves tecno-
logies en la nostra societat. Avenços com les videoconferències
acosten moltes persones que viuen separades per molts quilò-
metres, però, paradoxalment, aquests mateixos avenços separen
moltes persones que viuen al mateix habitatge.
Es pot crear un debat a partir de la pregunta «Les xarxes socials
per Internet són dolentes per a les relacions familiars?», en què
es posi en qüestió, entre altres coses, si el problema és el sistema
o l’actitud de l’usuari o la usuària.
Proposta 2:
Un pas més seria demanar a l’alumnat que, com si fos un organisme
públic o privat, creï una campanya o programa que contingui inicia-
tives i actuacions per aconseguir un ús responsable de les xarxes
socials i el foment de la comunicació a casa. Abans, d’elaborar
aquest programa, podrien buscar informació sobre altres campa-
nyes, plans, etc., per veure com són fets i prendre’ls com a model.
13
Treballem...
2 L’experiència pròpia
Un dels objectius d’El tresor de la memòria és fer conèixer la malaltia
d’Alzheimer, que, malauradament, afecta i afectarà cada vegada
més persones. L’Alzheimer és una de les malalties més cruels, per-
què el malalt viu un procés imparable de despersonalització, de
pèrdua del jo, que és percebuda per la mateixa persona afectada i,
evident-ment, pels seus familiars.
Entendre la malaltia és fonamental per no caure en actituds nega-
tives que no ajuden a pal·liar els efectes de la malaltia sobre el
malalt i la gent que hi conviu. És a dir, per evitar actituds com la de
l’Aniol quan, com a conseqüència del desconeixement i tracta mala-
ment la Maria.
Llibre interessant de referència:
Títol: Conviure amb l’Alzheimer. Vivències d’una néta
Autora: Sara Moral Garcia
Publicat per: Associació Vallès Amics de la Neurologia (AVAN), 2007
És un relat que explica l’estreta relació d’una noia i la seva àvia,
afectada d’Alzheimer. L’àvia Joana comença a tenir problemes de
memòria i trastorns de la conducta. La seva néta també percep
canvis d’humor i intenta trobar-hi respostes. Amb un vocabulari
senzill, l’autora narra els esdeveniments més importants i les difícils
decisions que haurà de prendre la família al llarg del procés evolu-
tiu de la malaltia.
Objectius:
Investigar l’existència de publicacions que parlin de l’Alzheimer.
Descobrir i reflexionar sobre la repercussió d’aquestes publica-
cions en la societat.
Proposta:
Demanarem als alumnes i les alumnes que busquin publicacions
que tractin de l’Alzheimer, que les relacionin amb la novel·la que
analitzem i en facin una exposició a classe.
Preguntes per respondre:
N’hi ha gaires?
Són fàcils de trobar?, és a dir: Se n’ha fet prou difusió?
Arriben al «gran públic», aquesta mena de publicacions, o només
a les persones afectades per la malaltia (incloent-hi, evidentment,
els familiars)? Per què?
Es pot deduir que no hi ha un interès general per aquests temes?
Quines en podrien ser les causes? És un problema social?
Cultural? On rau, el problema?
Treballem contra la malaltia d’Alzheimer
1 Cinema
El cinema és una altra eina que ens permet reflexionar amb la
classe i treballar el debat entorn de la temàtica de la novel·la que
analitzem. A través dels diferents punts de vista que ens presen-
ten les pel·lícules, podem treballar i relacionar temes i establir
debats amb els alumnes i les alumnes.
A més, si la pel·lícula ho permet, se’n pot veure la versió original
i treballar altres llengües; d’aquesta manera, es poden millorar
les capacitats lingüístiques de l’alumnat.
Objectius:
Aprofundir en el coneixement de l’Alzheimer.
Veure altres maneres de parlar de la malaltia.
Analitzar els continguts d’una pel·lícula.
Fitxa de la pel·lícula:
Títol: El curiós cas de Benjamin Button
Director: David Fincher
Any: 2008
País: Estats Units
Adaptació d’un conte de F. Scott Fitzgerald
Proposta:
Aquesta pel·lícula és interessant perquè parla del pas del temps
durant la vida d’una forma diferent a l’habitual, atès que explica
la història d’un home que neix amb vuitanta anys i que es va
tornant jove a mesura que passen els anys.
Demanar als alumnes que reflexionin sobre el desenvolupament i
el missatge de la pel·lícula i que estableixin els paral·lelismes que
creguin convenients amb la novel·la que estudiem. És important
fixar-se, sobretot, en el que li passa al protagonista a la part final
de la pel·lícula.
Un altre film interessant de treballar és ¿Y tú quién eres? (2006),
dirigida per Antonio Mercero, i que tracta específicament de
l’Alzheimer.
Es pot proposar als alumnes que, per grups, ells mateixos busquin
material cinematogràfic, o d’altra mena, que parli de l’Alzheimer,
per veure les diferents maneres en què és tractada la malaltia.
Després, han d’explicar a classe el que han trobat.
14
Treballem...
4 La Fundació ACE
Tal com explica el seu web, la Fundació ACE és una entitat que
pretén educar la societat en el coneixement i el tractament de les
malalties neurodegeneratives. A més, l’objectiu últim de la Fundació
és que les persones relacionades amb la malaltia siguin conscients
de les seves conseqüències i estiguin al costat de qui la pateix. La
seva tasca es desenvolupa en quatre línies de treball independents:
l’assistència, el suport social, la docència i la investigació.
Material:
Material que pot resultar interessant:
Títol: Cuadernos de repaso. Ejercicios prácticos de estimulación
cognitiva para enfermos de Alzheimer en fase moderada
Autors: Fundació ACE. Institut Català de Neurociències Aplicades
Publicat per: Glosa, SL
En aquesta publicació s’assenyala que l’American Psychiatric
Association (APA) classifica les psicoteràpies i els tractaments
psicosocials específics, segons la seva orientació, en quatre
grups:
1. Teràpies d’aproximació emocional.
2. Teràpies d’aproximació conductual
3. Teràpies d’aproximació cognitiva.
4. Teràpies d’aproximació a l’estimulació.
A Catalunya hi ha moltes entitats que donen suport als malalts
d’Alzheimer i altres demències i als seus familiars. I ho fan des de
diferents línies de treball i enfocaments.
Objectius:
Saber quines entitats lluiten contra les malalties neurodegenera-
tives a Catalunya i com ho fan.
Intentar parlar amb persones que hi treballin per conèixer el seu
punt de vista i la seva actuació.
Proposta:
Organitzar una activitat de descoberta amb l’alumnat i contactar
amb professionals del sector per veure com treballen de prop: les
activitats que duen a terme, si treballen i com amb aquestes
tipus de teràpies. En el cas de la Fundació ACE seria interessant
saber en què consisteix l’estimulació cognitiva i, en general, les
intervencions no farmacològiques.
3 L’Alzheimer, ara
Cal saber on som per prendre mesures i avançar. És un principi
general que pot servir per a moltes coses a la vida, i també per a
la malaltia d’Alzheimer. És interessant que els alumnes cerquin
informació sobre les investigacions mèdiques que es porten a
terme per intentar curar l’Alzheimer, sobre els mètodes pal·liatius
i, en definitiva, el que es pot fer i no es pot fer avui dia per tractar
una persona malalta d’Alzheimer.
Material:
Material que pot resultar interessant, a banda del que trobin els
alumnes.
Documental:
Títol: Bicicleta, cullera, poma
Guió i direcció: Carles Bosch, 2010
Article d’opinió:
Títol: Va per tu, àvia
Autor: Manel Esteller. Metge de l’Institut d’Investigació
Biomèdica de Bellvitge.
Publicat a: El Periódico de Catalunya, el 23 de juliol del 2011.
Reportatge:
Títol: La frontera del olvido
Autor: Jordi Jarque
Publicat a: La Vanguardia, al suplement del 12 de novembre del
2011.
Objectius:
Aprendre a cercar i a trobar informació, i a discriminar les dades
significatives de les que no ho són.
Saber extreure informació i transmetre-la a la resta de com-
panys i companyes.
Conèixer el que se sap i no se sap sobre l’Alzheimer actualment.
Proposta:
A través del visionat sobre el documental de Carles Bosch i la
lectura dels dos articles es pot demanar als alumnes que els
relacionin i n’extreguin informació sobre la capacitat actual
d’intentar curar o frenar la malaltia d’Alzheimer. Paral·lelament
es poden relacionar aquests materials amb l’activitat 8 de la sec-
ció «Després de la lectura» del quadern de l’alumnat.
Les conclusions d’aquesta activitat es podrien editar en forma de
dossier divulgatiu que es podrà distribuir entre els companys i
famílies del centre.
15
Treballem...
2 El còmic
La combinació d’il·lustracions i text fa que el còmic sigui una
forma especialment atractiva i més còmoda per al jovent, tan
acostumat, en el món d’avui, a les imatges. Transformar una
novel·la en còmic pot ajudar a visualitzar millor un fragment i pot
portar, fins i tot, a veure (o a imaginar) detalls vinculats al text.
Objectius:
Convertir text en imatge.
Treballar l’expressió gràfica.
Treballar el còmic.
Proposta:
Per grups, demanar als alumnes i les alumnes que facin un còmic
d’algun passatge de la novel·la que els hagi agradat especial-
ment, o bé se’n poden proposar de concrets a classe, com ara els
següents: l’entrada al molí per primer cop i la trobada amb en
Ciset, la nit en què la Maria marxa del molí d’amagat per cercar
el tresor, el fragment del desenvolupament de la festa major del
molí, etc.
Abans, cal que l’alumnat analitzi com és un còmic, de manera
que és una bona excusa per agafar còmics diferents (Asterix i
Obèlix, Les aventures d’en Massagran, Tintín...) i observar-ne
l’estructura.
És molt interessant que també busquin aquestes referències, de
còmics sobre l’Alzheimer:
Fitxes dels textos:
Títol: Arrugas
Autor: Paco Roca
Publicat per: Astiberri Ediciones, 2007
D’aquest còmic se n’ha fet un llargmetratge d’animació amb el
mateix títol, estrenat el gener del 2012.
Títol: Què té l’avi?
Autoria: Farmacèutica Lundbeck
Publicat per: Edición Grupo Saned, 2010
Es pot descarregar d’Internet al web www.familialzheimer.org
Treballem l’expressió gràfica i artística
1 Una imatge val més que mil paraules?
Sovint, quan acabem de llegir una novel·la, ens vénen a la ment
imatges de com ens hem imaginat un passatge concret, una mena
de resum del més rellevant d’un punt clau de l’obra o, simplement,
d’un fragment que ens ha cridat l’atenció per alguna cosa.
Objectius:
Visualitzar el que s’ha llegit.
Treballar la capacitat de síntesi de l’alumnat.
Aprendre a trobar la manera d’expressar idees a través d’una
imatge.
Proposta:
Repartir entre els alumnes i les alumnes els 29 capítols de la
novel·la i demanar a cadascú que pensi i triï allò que li sembla més
significatiu del capítol i que en faci un sol dibuix, o bé una foto-
grafia, un collage... En acabat, cada alumne ha de mostrar la
imatge que li suggereix el capítol als altres i explicar el perquè
d’aquesta tria en comptes d’altres possibles opcions, si n’hi havia.
També és important que expliquin l’ús o no del color en el dibuix,
la tècnica emprada, la possible utilització d’ombreig, el tipus de
fotografia... tot allò que lligui amb el significat últim del capítol. Es
poden ajuntar les diverses imatges per obtenir el que seria una
síntesi visual de la novel·la.
16
Treballem...
4 L’hora de l’alumne
Proposar als alumnes i les alumnes de la classe que facin pro-
postes d’activitats al voltant de la temàtica i els objectius
d’aquesta secció.
Objectiu:
Promoure l’autonomia de l’alumnat i potenciar la seva creati-
vitat.
Proposta:
Dividir la classe en grups i encomanar-los la tasca de crear una
activitat sobre l’expressió gràfica o en imatges d’un text o
d’una idea. Els grups intercanviaran les activitats i, un cop dutes
a terme, s’exposarà a classe l’experiència.
3 Programa de festa major
A la pàgina 15 de la secció «Durant la lectura» (Quadern de
l’alumnat) es proposa preparar un programa per a la festa major
de l’institut. Aquest programa es pot fer de forma més artesanal,
però també és interessant investigar què implicaria voler-lo fer
d’una manera més professional, tenint en compte, entre altres
coses, diferents tècniques d’impressió.
Objectius:
Crear els continguts d’un programa de festa major.
Conèixer els serveis que ofereix un impremta i tot allò que
necessitarien per portar a terme el projecte.
Proposta:
Demanar als alumnes i les alumnes que pensin les activitats que
realment es podrien fer si es fes una festa major de l’institut
durant uns dies. Distribuir-les de forma adequada en el temps i
dissenyar el quadernet en paper i digital. En aquest sentit seria
interessant portar a classe quadernets, fullets, programes sem-
blants d’espectacles o festes, etc., per veure’n el disseny i fixar-se
en allò que tenen en comú per poder-ho aplicar en la nostra
publicació. Investigar, per exemple preguntant a empreses que
ofereixin serveis de preimpressió i d’impressió o mitjançant cone-
guts que hi treballin, el que s’ajustaria a la seva necessitat.
Exposar-ho a classe i valorar entre tots la informació obtinguda i
el millor camí que haurien de seguir.
17
I ara, què?
Dictats:
Utilitzar fragments de novel·les per fer dictats amb l’objectiu
que l’alumnat s’interessi per l’origen dels fragments dictats i
s’engresquin a llegir tota la novel·la. A les págines que hi ha a
acontinuació en trobareu unes mostres.
Club de Lectura
Els clubs de lectura són iniciatives que apleguen un grup de gent
cada cert temps (un cop a la setmana, cada quinze dies o un cop
al mes) que es reuneix per parlar i intercanviar opinions sobre el
llibre que han llegit.
Moltes biblioteques públiques n’organitzen. Potser a la biblioteca
del vostre institut n’hi ha algun. Moltes llibreries de barri també
tenen els seus propis clubs oberts a tots els públics.
I, si no, sempre en podeu organitzar un vosaltres mateixos.
Només cal posar-se d’acord sobre quin llibre llegireu, establir
cada quant fareu les sessions, que algú prepari les preguntes per
al dia de la trobada literària, i a llegir!
Objectiu:
Que els alumnes i les alumnes gaudeixin llegint i compartint
lectures. Que vegin l’oportunitat de descobrir mons nous a tra-
vés dels llibres i que ho puguin compartir.
Lectures en veu alta:
Un alumne escollirà un fragment, conte, poema, capítol, etc. que
li hagi agradat de qualsevol llibre i es prepararà per llegir-lo en
veu alta a la classe. Idealment, es pot fer durant les colònies o
en alguna activitat a l’aire lliure.
Cinefòrums:
L’adaptació al cinema de novel·les populars és constant. A través
del visionat d’aquestes pel·lícules, es pot potenciar la lectura
comparativa entre la novel·la original i el film. A més a més, hi
ha moltes pel·lícules que serveixen per crear fòrums amb els
alumnes i les alumnes per tractar diferents temes, tal com hem
vist en aquest quadern.
Prop del llac (LF 63)
Sebastià Sorribes
En els anys de postguerra, el jove Francesc
decideix tornar al poble on va néixer. Vol
conèixer els fets veritables que van ocasio-
nar l’assassinat del seu pare al final de la
guerra civil espanyola. En el decurs de les
investigacions retrobarà i coneixerà un se-
guit de personatges que posaran a prova
els seus sentiments i es veurà atrapat entre
el passat i el futur, entre l’amor i l’odi, i
entre el desig de venjança i la necessitat de
perdonar.
Temps de miracles (Narrativa Nova)
Anne-Laure Bondoux
En Kumail fuig de les guerres del Caucas
amb la Glòria, una jove de passat misteriós,
que se n’ha fet càrrec des de la mort de la
seva mare. El seu objectiu és França, la seva
pàtria d’origen. Per arribar a la seva destina-
ció hauran de patir penalitats i perills que
afectaran la seva relació.
Estripar la teranyina (LF50)
M. Carme Roca
La Berta és una intel·ligent noia de setze
anys que s’enamora bojament de l’Abel, tres
anys més gran que ella i alumne destacat
d’una de les millors dibuixants de manga
actuals. Al cap de poc d’iniciar la relació, la
Berta percep sensacions contradictòries.
Atreta pel seu físic, no entrava en els seus
càlculs que l’Abel fos tan... possessiu? O està
equivocada i és una falsa impressió?
Maic (LF78)
Tina Vallès
Una mare que busca el pare perfecte, una
àvia que és lluny i només truca per l’a-
niversari, un germà immòbil que sembla que
no hi sigui, un no-pare que no coneix: tot són
absències en la vida d’en Maic, i se li barregen
les unes amb les altres fins a provocar-li
remolins al melic. I quan en Maic té remolins
al melic, surt al replà i... Sort en té de la se-
nyora Coixins, el senyor Soldat, el senyor i la
senyora Històries, tots ells li salven les tardes
de soledat, mentre espera que la mare torni.
PER CONTINUAR LLEGINT:
I ARA, QUÈ?:
18
I ara, què?
2 Prop del llac
Fitxa del llibre:
Títol: Prop del llac
Autor: Sebastià Sorribes
Editorial: Baula
Núm. i col·lecció: La llum del far, 63
Pàg.: 189
ISBN: 978-84-479-1633-7
Dictat:
Quan en Francesc, a l’hora de dinar, va comentar a la seva tia que
aquella tarda aniria al Mas Pinós amb en Marcel Just, la dona va
moure el cap preocupada i va dir:
—Ja són ganes de complicar-se la vida. A què treu cap, remenar
allò que va passar fa tants anys? Creu-me, Francesc, el passat,
passat. No t’hi encaparris més.
—Tieta, tu no ho entens. He viscut tots aquests anys creient el
que em va explicar la meva mare: que en Marcel de Cal Bitlles
havia estat qui havia denunciat al pare. En venir a Bedó per uns
dies em vaig fer el ferm propòsit de parlar amb el senyor Marcel.
Com ell mateix m’ha fet evident, era una espina que portava
clavada des de feia nou anys, tieta! I ara resulta que ell no va ser
el denunciant. Que fins i tot havia vist el pare el dia abans del seu
assassinat. Que havia anat a avisar-lo. Aquesta tarda tindré la
confirmació del que m’ha explicat l’home. I potser aquest tal
Frederic Pinós em donarà alguna pista per esbrinar que va
denunciar-lo.
—De què serveix, Francesc... —va començar a dir la dona.
Però el seu nebot la va tallar:
—Tieta, que no ho entens? El meu pare va morir assassinat! I jo
vull saber qui en va tenir la culpa. Encara que jo mateix no m’ho
volia confessar, aquests nou anys que he viscut lluny de Bedó he
estat obsessionat per la mort del meu pare. No em vull venjar,
creu-me, tieta. Després de tants anys, té poc sentit la venjança,
però tinc tot el dret a voler saber què va passar amb l’assassinat
del meu pare. A més…
1 Estripar la teranyina
Fitxa del llibre:
Títol: Estripar la teranyina
Autora: M. Carme Roca
Editorial: Baula
Núm. i col·lecció: La llum del far, 50
Pàg.: 204
ISBN: 978-84-479-1431-9
Dictat:
El problema és que la majoria de la gent n’està, de l’Abel, un noi
tan simpàtic, tan amable, tan emprenedor, tan de tot...
La Yukino, la meva millor amiga, va al·lucinar quan li vaig dir que
l’Abel no era qui semblava.
No em va creure, fins i tot penso que es va preocupar per mi.
Podia llegir a la seva cara que creia que m’havia trastocat de
veritat.
La Yukino diu que sóc una exagerada, que l’Abel pot ser especial,
que potser sí que de vegades té mal geni, però que és un bon noi...
Què sap ella?
I jo, la veritat, és que tampoc no sé res, només que tinc por.
De què?
No ho sé, ben cert que no ho sé, si més no del tot.
Durant mesos he deixat créixer un sentiment enganyós. Amor i
possessió s’han barrejat enfollidament fins que he quedat atra-
pada en una teranyina.
Però ja he decidit estripar-la.
Sé que no em serà gens fàcil. L’Abel no em deixarà anar, simple-
ment, perquè jo hagi dit prou, perquè hagi manifestat la meva
voluntat de deixar córrer una relació a la qual no veig futur.
Futur per a mi, sobretot.
«Para ja de dir bestieses, Berta», em va dir fa uns dies la Yukino.
I va afegir també que sóc una histèrica, que m’agrada fer-me
pel·lícules.
La comprenc. Ella només coneix la cara amable de l’Abel i com
que, a més, n’està penjada, només veu el que li convé. L’entenc,
perquè també em va passar a mi. Però el que pensi la Yukino ara
no té cap importància. El que tinc clar és que acabo de fer disset
anys i no vull empenyorar la meva vida. Per això he dit prou, per
això el deixo.
DICTATS PER CONTINUAR LLEGINT:
19
I ara, què?
3 No diré res
Fitxa del llibre:
Títol: No diré res
Autor: Bernard Friot
Editorial: Baula
Núm. i col·lecció: La llum del far, 76
Pàg.: 68
ISBN: 978-84-479-2014-3
Dictat:
«Sisplau, Brahim, no diguis res, no serveix de res, no cridis
l’atenció i tot anirà bé.» És la cançó de la meva mare, pobra
mama, t’estimo, així doncs, no dic res, em premo el ventre per-
què s’enfonsi tot ben endins i no surti, eh?, i no surti. Perfecte,
sempre perfecte... Ben net, ben pentinat, ben vestit, clean, cool,
educat, amo de mi mateix, bon alumne, delegat de classe, club
de judo, grup de rock, ajudant sempre els petits amb els deures,
tot com ha de ser... Com la nostra gespa, davant del nostre
pavelló dels afores, la gespa més bonica de totes les parcel·les,
tallada amb tisores i sense una sola mala herba. I els testos amb
flors als ampits de les finestres, i les cortines rentades cada
quinze dies. Els meus pantalons ben planxats, fins i tot els texans
—no, mama, els texans no es planxen—, i les sabatilles d’esport
netejades tots els dissabtes... Perfecte, impecable... Fins i tot el
vocabulari, propi, ben polit, «això no es diu, Brahim», «parla
correctament, Brahim». I jo obeeixo, sí, mama, sí, mama...
Perfecte, perfecte, perfecte... Per a què?
Em dic Brahim, precisament, i tinc els ulls negres.
I això no s’esborra, no es renta.
4 Maic
Fitxa del llibre:
Títol: Maic
Autora: Tina Vallès
Editorial: Baula
Núm. i col·lecció: La llum del far, 78
Pàg.: 88
ISBN: 978-84-479-2266-6
Dictat:
Sempre que tinc mal de panxa la mare no hi és. Arribo de
l’escola, ella se’n va i em ve el mal de panxa, uns remolins que
em comencen al melic i se’n van cap endins fins que em doble-
guen per la meitat. Quan la mare torna, el mal de panxa se’n va.
Ella sempre diu que són nervis. Es veu que tots els nervis els tinc
sota el melic.
La mare se’n va cada dia i no em diu mai si tornarà. Llavors
vénen els remolins al melic, quan em quedo sol. De vegades
l’acompanyo i anem junts pel carrer, però no em dóna mai la mà
com he vist que fan les altres mares. Ella va davant i jo la
segueixo. La mare no és gaire més alta que jo, però fa trampa i
porta talons. Es veu que la mare és molt jove per tenir un nen
com jo: la senyora Coixins sempre diu que em va parir que enca-
ra era una nena.
Quan anem pel carrer i la mare va davant, jo me la miro i m’inflo
tant que em penso que també sóc més alt, tot i no portar talons.
La mare és molt guapa i els homes es giren per veure-la passar.
Se la miren de dalt a baix com si se la volguessin aprendre de
memòria.
DICTATS PER CONTINUAR LLEGINT:
20
Solucionari
9. a. Pertany a la col·lecció «La llum del far» i té el número 80.
b. Resposta oberta.
c. Resposta oberta.
10. Resposta oberta.
[pàgina 5]
DURANT LA LECTURA (Pàgina 7 a la 76)
1. a. Un narrador omniscient en tercera persona i un narrador en
segona persona que parla d’ell mateix en primera persona.
En el segon cas, el text està en cursiva.
b. Narrador omniscient: present. Narrador en segona persona:
passat.
c. L’Aniol i la Maria.
d. Vol que torni a recordar el passat que van viure junts.
Simbolitza el rescat de la memòria perduda.
e. Un antic molí d’aigua on feien farina. Als afores de Palau, el
poble on havia nascut l’àvia.
f. Violenta, desagradable: troben en Ciset dins del molí, que
s’emporta colomins dins d’un sac. Por.
g. La malaltia de l’àvia l’afecta molt, no té ganes de divertir-se.
L’Ernest. És l’únic que s’interessa per l’estat de la Maria.
h. Descobreix que l’àvia i en Ciset es coneixien de petits... i que
el seu fill, l’Aniol, sap moltes coses.
i. Fa l’orni i en parla el mínim possible.
j. La Maria va enviar cartes a en Ciset i mai no en va rebre
resposta.
k. Va anar a la masia on havia nascut i va començar a cavar.
Una capsa metàl·lica de quan era petita.
l. Ni ell ni l’àvia l’hi van veure més. La Maria va dir a l’Aniol
que segur que s’ho havia imaginat i van tornar al molí.
[pàgina 6]
2. a. Resposta oberta.
b. Resposta oberta.
c. Resposta oberta.
d. Resposta oberta.
3. Resposta oberta.
4. Resposta oberta.
[pàgina 2]
ABANS DE LA LECTURA
1. Resposta oberta.
2. Resposta oberta.
3. Resposta oberta.
[pàgina 3]
4.
K L T Y U S O L I T U D D G
J L E C T U R A E R Y U I O
P R F H U E C V N H D G H K
I J K L P N U N A I H G V C
M B H J G S T O R P V Y U G
A V G T J E I K R U I A S E
G S F S A N S A A D F C U S
I U F I O Y S X C V I O P C
N U I O B A B N I M V D H R
A V C X G M A E O R T U A I
R I C B N E M C N M N S V U
A S I R T N Y Y S U N I O R
X C O B I T N M X E O P M E
L M I S T E R I P N Y U I P
5. Resposta oberta.
6. Resposta oberta.
[pàgina 4]
7. Resposta oberta.
8. a. Baula.
b. 2011.
c. Edelvives Talleres Gráficos (Saragossa).
d. Indica el propietari dels drets del text i de l’edició, respecti-
vament.
e. Copyright.
f. És l’identificador únic per a llibres. Sigles (de l’anglès):
International Standard Book Number.
21
Solucionari
[pàgina 10]
10. 1 2 3 d e.
11. Resposta oberta.
[pàgina 11]
12. a. Resposta oberta.
b. Resposta oberta.
c. Resposta oberta.
d. Resposta oberta.
13. Resposta oberta.
[pàgina 12]
DURANT LA LECTURA (Pàgina 77 a la 154)
1. a. La Sara i l’Aniol eren molt amics i jugaven junts, però durant els
anys de primària els nens i les nenes es van anar separant cada
cop més, a causa, sobretot, de la competitivitat en l’esport i del
menyspreu d’alguns envers les noies.
b. Preparar el programa i la celebració de la «Festa Major del Molí
Vell».
c. La Maria va anar perdent capacitats al llarg del temps i, al cap
d’uns anys, li van diagnosticar la malaltia d’Alzheimer. Des
d’aleshores, l’Aniol ja no hi va poder passar el juliol amb els
avis, sols, com feien abans.
d. Resposta oberta.
e. El seu pare li va dir que s’havia de posar al lloc de l’àvia, i llavors
l’Aniol es va veure a ell mateix com si l’Alzheimer el tingués ell.
f. No li agrada, però ho entén. Demana al seu pare una última
cosa: que l’acompanyi a un lloc, el molí.
g. En Ciset. Sap per què la Maria no va trobar el tresor que bus-
cava. En Ciset no sap que els seus pares rebien però no li
donaven les cartes de la Maria l’any que ella va marxar a la
capital.
h. L’Aniol se sent una mica decebut, s’esperava que dins hi
hagués alguna cosa més valuosa. La Maria obre la capsa i en
va traient els objectes emocionada.
i. Perquè això vol dir que poden tornar a ser amics com abans.
j. Els seus pares venen la casa. Hi troba la capsa metàl·lica de
l’àvia i se l’emporta. La guardarà i això farà que ho recordi
sempre, i que un dia escrigui la seva història.
[pàgina 7]
5. F B E D A C
6. El passatge narrat en les pàgines 74 i 75. Resposta oberta.
[pàgina 8]
7. Definicions:
a. Arronsant les cames de manera que les natges toquin els
talons. (DIEC)
b. Agafar tot dret (un camí) (DIEC), en aquest cas les escales.
c. Aflaquir l’ànim, el coratge (d’algú), fer-se sentir oprimit.
(GDLC)
d. Manifestar desgrat, desaprovació, repugnància. (DIEC)
e. Ajudant-se de les mans en lloc dels ulls per encertir-se del
camí, per evitar de topar, d’ensopegar, de caure, etc. (DIEC)
f. Successió confusa de sorolls, remor que mou una multitud,
un corrent d’aigua, els rompents de la mar, el vent en el
fullatge (DIEC), durant el vespre.
g. Restar immòbil.
8. Mots encreuats.
1 E M B O L C A L L A R
2 F R E S S A
3 E S M U N Y I R - S E
4 V O L E T E J A R
5 B A J A N A D A
6 E R I Ç Ó
7 M O L A
8 A I X O P L U G A R
9 G A N Y O T A
10 P O R T I C Ó
11 T R E N C A C L O S Q U E S
12 L L E T E R I A
[pàgina 9]
9. Resposta oberta.
a. Resposta oberta.
b. Resposta oberta.
c. Resposta oberta.
22
Solucionari
[pàgina 16]
6. Resposta oberta.
7. Resposta oberta.
8. a. Resposta oberta.
b. Resposta oberta.
c. Resposta oberta.
[pàgina 17]
9. a. Malfiança (DIEC), els nois s’han distanciat de les noies, ja
no hi tenen confiança.
b. Màquina que serveix per piconar, és a dir, per afermar una
capa de terra, de grava, etc. (DIEC)
c. Rabiola d’un infant, amb crits, plors, etc. (DIEC)
d. Desig sobtat i passatger de fer alguna cosa. (DIEC)
e. Atrapar, especialment sorprenent algú. (DIEC)
f. Que causa un sentiment o un afecte molt pregon, molt
íntim. (DIEC)
g. Cinta adhesiva de material tèxtil o plàstic, que s’utilitza per
protegir els empalmaments dels conductors elèctrics.
(DIEC)
h. Conjunt instrumental popular català en el qual predominen
els instruments de vent, que executen la música de dife-
rents danses populars, en especial de la sardana. (GDLC)
i. Tambor petit que es toca amb una sola baqueta, general-
ment penjat al braç esquerre. (DIEC)
j. Seient plegable de lona amb les potes articulades en forma
d’aspa per tal de regular-ne la inclinació, que permet seure-
hi o jeure-hi. (DIEC)
k. Algú, parlar confusament, deixant les coses a mig dir,
embullant-les, de manera que el que diu és amb prou feines
intel·ligible. (DIEC)
l. Moble, estri, etc., atrotinat, inútil. (DIEC)
m. Espai aplanat, ferm, a vegades enrajolat o empedrat, on es
baten les messes. (DIEC)
n. Malestar, discòrdia, mal humor, entre dues o més persones.
(DIEC)
[pàgina 13]
2. a. Resposta oberta.
b. Resposta oberta.
c. Resposta oberta.
d. Resposta oberta.
[pàgina 14]
3. a. Cotxe i. Enjogassat
b. Humida j. Carregat
c. Aromes k. Farcit
d. D’altres temps l. Maleter
e. Hi va anar al darrere m. Tant sí com no
f. A l’exterior n. La que pesava més
g. Observar o. Mig enfadar-se
h. Tancats p. Ser ben capaç
4. a. A fora i. Inspirar
b. Trepitjar j. Futur
c. Humida k. Anar
d. Net i fresc l. Portar
e. Carregat m. Estirar
f. Omplir els pulmons n. Aparèixer
g. Tancats o. Fort
h. Enjogassat p. Valent
[pàgina 15]
5. a. Resposta oberta.
b. Resposta oberta.
c. Resposta oberta.
d. Resposta oberta.
23
Solucionari
[pàgina 20]
16. Corregeix el text següent:
Diumenge al matí la Maria obre els ulls. Veu el seu fill i la
seva dona, el seu nét, a la porta de la seva habitació, que la
miren fixament. L’ajuden a llevar-se. L’acompanyen al lava-
bo i després al menjador. La fan seure al sofà. L’Aniol i el
pare se’n van a una cambra.
–Té, porta-la-hi tu –diu el pare.
–Jo? –pregunta l’Aniol, nerviós.
El pare fa que sí amb el cap. L’Aniol enfila el passadís de casa
amb la capsa de ferro a les mans. Quan arriba al menjador
l’àvia mira cap a la finestra. Llavors es gira i troba el seu nét
a tocar. La Maria fa uns ulls com unes taronges.
17. a. Resposta oberta.
b. Resposta oberta.
c. Resposta oberta.
d. Resposta oberta.
[pàgina 21]
DESPRÉS DE LA LECTURA
1. Resposta oberta.
2. Resposta oberta.
3. Resposta oberta.
[pàgina 22]
4. Resposta oberta.
5. b. Cotxe de pedals: p. 12 / p. 75-76 / p. 118-119
c. Foto de la Maria i en Ciset de petits: p. 44-45 / p. 51-52 / p.
132
6. Resposta oberta.
[pàgina 23]
7. Resposta oberta.
10. a. En bàsquet, diversos jugadors fan llançaments a cistella
per torns i sense oposició. Guanya qui arriba abans als
vint-i-un punts.
b. Tancar i obrir ràpidament un ull tenint obert l’altre. (DIEC)
c. Posar-se a riure o a plorar d’una manera sorollosa. (GDLC)
d. Tenir un ferm propòsit, una idea fixa. (GDLC)
e. Esforçar-se, fatigar-se molt, en l’estudi, en la considera-
ció, etc., d’una cosa. (GDLC)
f. Donar una expressió alegre, feliç. (GDLC). Els ulls li brillen
de l’emoció que sent.
g. Fer cara de no trobar-se gens bé, de no estar gens satisfet.
(DIEC)
h. Tombar la cara cap a l’altra banda per defugir la seva
salutació, la seva escomesa. (GDLC)
[pàgina 18]
11. a. Resposta oberta.
b. Resposta oberta.
c. Resposta oberta.
12. Resposta oberta.
[pàgina 19]
13. Resposta oberta.
14. Resposta oberta.
15. Resposta oberta.
24
Bibliografia
LITERATURA I PREMSA
Treballem la literatura
ESPINÀS, J. M. El teu nom és Olga. Barcelona: Edicions La Campana, 1986 (1a edició).
LOVECRAFT, H. P. La casa maldita. Dins, per exemple, de La llamada de Cthulhu. Madrid: Editorial EDAF, 1997.
POE, E. A. La caiguda de la casa Usher. Barcelona: Edicions 62, 2007.
POE, E. A. L’escarabat d’or. Barcelona: Cruïlla, 1999.
RODOREDA, M. Mirall trencat. Barcelona: Cruïlla, 1999.
STEVENSON, R. L. L’illa del tresor. Barcelona: Barcanova, 2006.
TWAIN, M. Les aventures de Tom Sawyer. Barcelona: Proa, 1995.
Treballem contra la malaltia d’Alzheimer
ESTELLER, M. «Va per tu, àvia». El Periódico de Catalunya, el 23 de juliol del 2011.
FUNDACIÓ ACE. Cuadernos de repaso. Ejercicios prácticos de estimulación cognitiva para enfermos de Alzheimer en fase moderada.
Barcelona: Glosa, SL, 2003.
JARQUE, J. La frontera del olvido. Vanguardia, al suplement del 12 de novembre del 2011.
MORAL GARCIA, S. Conviure amb l’Alzheimer. Vivències d’una néta. Associació Vallès Amics de la Neurologia (AVAN), 2007.
Treballem l’expressió gràfica i artística
FARMACÈUTICA LUNDBECK. Què té l’avi? Edición Grupo Saned, 2010. (www.familialzheimer.com)
ROCA P. Arrugas. Bilbao: Astiberri Ediciones, 2007.
CINEMA I TEATRE
Treballem el debat i la reflexió
GEDEON, E. Forever young. Obra adaptada i dirigida per Tricicle, 2011.
Treballem contra la malaltia d’Alzheimer
BOSCH, C. Bicicleta, cullera, poma. Espanya, 2010.
FINCHER, D. El curiós cas de Benjamin Button. Estats Units, 2008. (Adaptació d’un conte de F. Scott Fitzgerald)
MERCERO, A. ¿Y tú quién eres?. Espanya, 2006.
MÚSICA
Treballem el debat i la reflexió
ALPHAVILLE. «Forever young», dins de l’àlbum amb el mateix nom, 1984.
Aquesta proposta ha estat feta per Edicions Baula
