EL VALUÓS TEMPS DELS MADURS
29
EL VALUÓS TEMPS EL VALUÓS TEMPS DELS MADURS DELS MADURS Beethoven: Mondscheinsonate - Moonlight Sonata Missatge de Mario Andrade (Poeta, novel·lista, assagista i musicòleg brasileny)
description
EL VALUÓS TEMPS DELS MADURS. Missatge de Mario Andrade (Poeta, novel·lista, assagista i musicòleg brasileny). Beethoven: Mondscheinsonate - Moonlight Sonata. “He comptat els meus anys i he descobert que tinc menys temps per viure d’aquí en endavant, que el que he viscut fins ara. - PowerPoint PPT Presentation
Transcript of EL VALUÓS TEMPS DELS MADURS
EL VALUÓS TEMPSEL VALUÓS TEMPS
DELS MADURSDELS MADURS
Beethoven: Mondscheinsonate - Moonlight Sonata
Missatge de
Mario Andrade
(Poeta, novel·lista, assagista i musicòleg brasileny)
“He comptat els meus anys i he descobert que tinc menys temps per viure d’aquí en endavant, que el que he viscut fins ara...
Em sento com aquell infant a qui regalen una bossa de caramels: els primers se’ls menja feliç, però, quan s’adona que n’hi queden pocs, comença a assaborir-los profundament.
Ja no tinc temps per a reunions interminables, on es discuteixen estatuts, normes, procediments i reglaments interns, sabent que no s’aconseguirà res.
Ja no tinc temps per suportar persones absurdes que, malgrat la seva edat cronològica, no han crescut.
Ja no tinc temps per perdre’l amb mediocritats.
No tolero els manipuladors ni els aprofitats.
Em molesten els envejosos, que tracten de desacreditar als més capaços, per apropiar-se dels seus llocs, dels seus talents i dels seus èxits.
Detesto, si en sóc testimoni, els defectes que genera la lluita per un càrrec important.
El meu temps és escàs com per discutir títols.
Amb pocs caramels en el paquet...
Vull viure al costat de gent humana, molt humana.
Que sàpiga riure’s dels seus errors.
Que no es vanti amb els seus triomfs.
Que no es consideri elegida abans d’hora.
I que desitgi tan sols caminar de la banda de la veritat i l’honradesa.
Vull envoltar-me de gent que sàpiga tocar el cor de les persones …
Gent a qui els durs cops de la vida, li han ensenyat a créixer amb suaus carícies a l’ànima.
Sí… tinc tard… per viure amb la intensitat que només la maduresa pot donar.
Pretenc no malbaratar ni tant sols un dels caramels que em queden.
Estic segur que seran més exquisits que els que m’he menjat fins ara.
La meva fita és arribar al final satisfet i en pau amb els meus éssers estimats i amb la meva consciència.
Espero que la teva sigui la mateixa, perquè de qualsevol manera hi arribaràs..."
