V A L L F O G O N A • M A R ? 1 9 9 8 • S E G O N A E P O C A • P R E U : 2 5 0 P T A

El Xop, nou format

A beneir la Palma...

Us podríem donar 1000 raons a favor o en contra de la nova forma (que no contingut) del nou Xop. Pero, us en donarem només una: els fabricants de Paper de tot el

món han decidit fer mides standars. L'anterior mida de la nostra revista implicava llen^ar una quantitat significativa de

paper.I? Qui som nosaltrs

per malgastar?

Premi a la constancia i a l'esperit del Carnestoltes

àrids daniel, s.a.

• Formigons• Àrids Rentats: Naturals i Artificiáis• Transports

PLANTA ÀRIDS I FORMIGÓ: Afores - Vallfogona • Tel. 43 21 99 OFICINES: C / Urgell, 43 • Balaguer • Tel. 44 50 57

PARTICULAR: Balaguer • Tel. 44 68 58

COOPERATIVA VALLFO GONINA«La nostra Cooperativa»

c/ de Balaguer, s/n Telèfon 43 21 25

Fax 43 22 61 25680 VALLFOGONA DE BALAGUER

(Lleida)

La VALLFOGONINA, és una Coope­rativa que dona solucions a les demandes deis socis i per això

ofereix aquests serveis:

- COMERCIALITZACIÓ DE LLET- NUCLI DE CONTROL LLETER- PRIMERES MATÈRIES

Pinsos, Adobs, Llavors, Soja,Llavor de cotó, Polpa de remolatxa, Fitosanitaris, Ferretería, etc.

- PRODUCTES VETERINARI- CANALITZACIÓ OFERTES

COMPRAVENDA BESTIAR

EDITORIAL.............................................. 3SOCIETAT I CULTURAEl Carnestoltes a V allfogona................. 4Curset de Sardanes per a adults.Pia Saltem i Ballem ....................................5Moviment demografie 1 9 9 7 ..................5Nota d'agraïmentdel Centre d'Esplai....................................5De ficcions i realitats................................6Nota d'agraïment A P F ............................7FEM RETAR LA XERRADA AMB...Pilar Calafell i V ilarubla.................. 8 i 9APUNTS DE PSICOLOGIAEls d iners....................................................10LA BIOSFERAMantingui els seus geranis san s........ 11Conservar i millorar la naturaés apostar pel p ro grès................. 12 i 13ESCRIVIM SOBRE Conrear l'amor, motor bâsicde la v id a ..................................................... 15La politica i els politics ..........................15La nova oferta educativa de l'Escolade Capacitació Agrària......................... 16Estic enamorat, m olt enamorat......... 17La primavera que la sang altera........ 17Mans Unides in form a.......................... 17Des del cor de la Vila...Anecdotes .................................................. 17La nostra història literària.Ha mort Jaume Fuster ........................ 18Costumari Català. Santa Agata ........ 19ESPORTS La penya barcelonista,Joves de Ponent........................................20ARRELS .....................................................21JOC DE TAULA 21PER PERDRE EL TEMPS 22SERVEIS ................................................... 23

EDITORIALDe mascares i enigmes

Diu la tradi ció (o sia, el plaer d ’ex- perim entar deis nostres avis) que aquest és el trimestre (en paraules fiscals) deis trasbalsaments (deis rea- justaments per l’economista, de «l’ai al cor» per les marones).

I com que la ciencia, sovint el que fa és posar paraules tècniques al voca- bulari deis nostres hom o sapiens més propers, heus aquí com podríem defi­nir («seriosament») l’estació primave­ral:-La possibilitat que les frustracions sobrepassin els límits «tolerables» de les repressions (diu el psicòleg).-La certesa que és el període més violent (diu l’estadística al criminóleg) -L’augm ent de les «desviacions» indi­viduáis enfront el col.lectiu (diu el socióleg)-A l’igual que l’estiu, la tardor o l’hi- vern, l’època de ser solidari i complir amb els nostres impostos (diu l’eco­nomista polític)-Etc., etc., etc... (diuen tots aquests «experts» deis mitjans de com unica­d o que saben i parlen de tot)

El poeta ens diria que és el m o­m ent en que individualment perceps amb més nitidesa la teua suor corporal (més que a l'estiu, fins i to t)...... Teoria o práctica?

Els nostres padrins (que ho practi- caven) ja s’ho oloraven i van instaurar la festa de Sant Jordi (per analitzar els enamoraments) i van im portar a Sant Valenti ( per ais més fogosos)

Per al polític (a qui preocupa el com portam ent col.lectiu), el carnes­toltes ja va prou bé ( o sia, ja n ’hi ha suficient) per deixar que per 1 dia et desmarxis, sempre que manifestis que la resta de l’any és bastant «normalet».

D it d ’una altra manera, es tracia de

seguir les regles de joc, que es vegi be que aquell dia portes la careta.

La llástima és que no prediquin amb l’exemple i que la resta de l’any ens pregunten! quina mena de prodigi perm et que s’aguanti la careta sense que es vegi la veta.

U n professor em va dir una vegada que un enigma és allò que desapareix quan és resolt i un misteri és allò que quan ho intentes resoldre només acon- segueixes que apareguin més enig­mes.

Ufi Massa feina per a un de solPersonalm ent, deixo en mans dels

qui m anen que decideixin si la nostra quotidianitat ha de ser un enigma o un m isteri.

L’editorial desitja un bon grapat de prima- veres, estius, tardors i

hiverns a tothom.PD: L ’editorial recomana la pel.licula d ’en Alejandro Amenabar «Abre los ojos».+PD: Persona: és la máscara que por- taven els actors (ala Grècia clàssica) en les seves respresentacions.

D idac MateoEDITA: EL XOP, Apartat de correus, 1 .Vallfogona de B.» DIRECCIÓ: Didac Mateo • COO RDINACIÓ : Montse Simó i Solsona • EQUIP DE RED ACCIÒ: M. Teresa Pallisc, Merci Plens, Agnès Planes, Anna Torrades, Roser Bosch,Felip Galitó, Pepe Daza, M. Teresa Cortada, Salvador Farré, Montse Térmens, Ramona Cases, M. Teresa Reñé, Teresa Balasch, Cristina Colilles, Francese Roca, Jordi Pijuan, Josep Oms • COL.LABOREN EN AQUEST NÚM ERO: Centre d'Esplai Vallfogona, APF, Paquita Galcerà, Frédéric Forcst i Gili, Joan Borda, Joan Gòdia Tresànchez, Joan Fontanet, Ranton Porta, Mans U nides • CORRECCIÓ: Conseil Comarcal • COM POSICIÓ i M AQUETACIÓ: DOSSIER R& M - Tel. 4482 73 • DIPÒSIT LEGAL: L - 136 1992.Amb la col-laboració de:

Il 11II Generalitat de Catalunya U U J Departament de Cultura

Ajuntam ent de Vallfogona

IN S T 1 T U T ! D 'E ST U D IS ; ILERDENCS

l u m U o i' P d lit íia de l a D ip u la eid do 1.le ída

La revísta EL XOP surtirá els mesos de man;, juny, setembre i desembre. Recordeu que si voleu publicar un arricie l'heu d'adreyar a EL XOP, apartat de correus 1, o a la Secretaria de l'Ajuntament, sempre durant els darrers 20 dies del mes anterior a la publicació. ¡pr

M iìiW flC IV J M P S 4*1 S I V i l i » J t

E1 carnestoltes a Vallfogona

Premi a la "xispa", la gresca i el bon rotilo i que no se'ls acabi mai

S O C I ETAT 8 CULTURACurset de

Sardanes per a adults.

Pia Saltem i Ballem

OBJECTIUS:-Aprendre la dansa de la sardana i conèixer l’ètica sardanista. -Perfeccionament pels qui ja saben ballar-la.-Aprendre la tècnica dels punts lliures. -Aprendre a com ptar la sardana. -Conèixer els instrum ents de la cobla i la música de la sardana.-Procurar que el curs sigui una bona experiència, utilitzant per aconseguir- ho un minim de teoria de diferents disciplines complementàries.

D U R A D A DEL CURS:-D el m es d ’abril a juny : 1 h o ra setmanal.E1 dijous de 10 a 11 de la nit.

En acabar el curset hi haurà una Trobada Intercomarcal amb una festa el dia 27 de juny a la població de “ELS O M ELLO N S” .-Es donará un Diploma del Curset. -PREU MATRÍCULA: 2.000.-PTA*Tots els interessats poden apuntar­se a l’A juntam ent en hores d ’oficina fins al dia 28 de marq.

Organitza: Regidoría de C ultura de l’A juntam ent de Vallfogona.

Movimentdemografìe

1997D E F U N CIO N S

-Maria Cases Caelles, 6 / 3 / 9 7 -Pere Tarragona Vilaró, 1 8 /3 /9 7 -Pilar Carré Nadal, 9 / 8 / 9 7 -Rosa Cirera Puigpiqué, 2 8 /9 /9 7 -M. Juliana A o nso Diaz, 1 0 /1 0 /9 7 -Joan Bergadà Chandre, 2 9 /1 1 /9 7

NA IXEM EN TS-Jaume Sarret Torres, 2 3 /1 /9 7 -Genis Borda Cucó, 2 9 /1 /9 7 -Anna Aiguabella Rosselló, 1 5 /3 /9 7 -Mercè Sarnés Majorai, 2 5 /4 /9 7 -Andrea M artínez Toribio, 2 3 /6 /9 7 -Carla Boladeres Córdoba, 1 9 /6 /9 7 -Adrià Moliné Español, 8 / 7 / 9 7 -Maria Pons Feliu, 2 4 /7 /9 7 -Jaume Reñé Guerrero, 5 / 9 / 9 7 -Maria M onesma Balasch, 2 5 /9 /9 7 -Oscar Lópz Luna, 2 7 /1 0 /9 7 -Adriana Sánchez Puyal, 3 0 /1 0 /9 7 -A da Navarro Delafuente, 1 2 /1 1 /9 7 -Jùlia M arti Trilla, 2 9 /1 1 /9 7 -Joel Solani N úñez, 1 9 /1 2 /9 7 -Laia Trepat M arti, 2 2 /1 2 /9 7

M ATRIM O NIS8 de marçSantiago San Saloni López Wendy Yolanda Queliz Baez

30 de març Josep Pons Esteve Teresa Simó Solsona

15 de maig Amadeu Pelegri Sarle Iolanda Farré Torra

24 de maigJuan Antonio Gázquez Gómez Mari Carmen M artín Garcia

27 de setembre Antoni Segués Guerris Maria Jesús Oms Vilanova

Nota d'agr aiment del Centre d'Esplai de Vallfogona

C om to th o m sap, d u ra n t les passades festes de Nadal, el Centre d ’Esplai organ itzà el Un Pessebre Vivent a Vallfogona en què participa la quitxalla del nostre poble donant vida per uns m om ents a les figures del pessebre més représentatives: la dona que renta, la vella que fila, el pesca­dor... i in troduint-hi algunes escenes diferents per anar contrastant-les amb les de l’any passai. Encoratjats per la bona acceptació que ha tingut, volem agrair a to thom la seva col.laborado: des de tota la quitxalla fins a qui ens ha deixat estris, ens ha donat idees, ap o rtan t m itjans de transport dels objectes, fent la instal.lacio eléctrica, o senzillament encarregant-se de fer a lg u n a p a r t en c o n c re t de l ’esceno grafia que com posava el conjunt. Reaiment sense la seva ajuda no hauríem pogut realitzar una obra digna de record. M algrat els bons résultats obtinguts en la temporada passada i a causa del nostre esperit critic, creiem que en la propera edició del P e sseb re V iv en t podrem sorprendre a to thom que vingui a veure’l. Bé, en resum , moltissimes gràcies a to th o m i esperem poder meravellar-vos el proper Nadal, aixô sí, dem an em la c o l.la b o ra d o de to thom per a millorar-lo encara més.

Centre d ’Esplai Vallfogona.

SOCI ETAT i CULTURA

De ficcions i realitatsAl llarg de la seva histôria, l’home

ha sentit una nécessitât uniformém ent accelerada d ’evadir-se d ’aquest m on (ha arribat a ser tan gran aquesta obsessiô que fins i tô t ens ha du t a la Lluna). Pero a voltes per falta de mitjans (el bitllet dels trajectes Terra- Lluna-Terra encara és massa car), a voltes per decisiô prôpia (fa m andra o peresa fer un viatge tan llarg), l’home ha decidit crear-se igualm ent -d ’una manera o altra-, un m on parai.lel al tangible, al fisic.

Al llarg de la seiia histôria, l'home ha

sentit nna nécessitât d'evadir-se d'aqnest

mon (ha arribat a ser tan gran aquesta

obsessiô que fins i tôt ens ha dut a la Lluna).

La creaciô d ’aquest altre mon (que no deixa de ser un paradis -no fiscal-) li servirà a l’home per explicar-se la seva prôpia existència i s’hi reflectiran les seves p rôp ies p reo cu p ac io n s , inquietuds i vivències. Aixo, que no deixa de ser una véritable REALITAT INVEN TADA , rebrà el nom (tan arb itrari com qualsevol a ltre ) de TEA TRE, i per un sim ple procès d ’associaciô i assimilaciô d ’imatges es concretitzarà a casa nostra com a Gar­ba. Aixi doncs, ten im q u e , per a nosaltres, teatre= Garba. No?

Desconec (els nostres ancians em disculparan la ignorància) si en aquesta santa vila hi hagué vida teatral en

Aixô, que no deixa de ser una véritable

1 ) P » T TT A T TXrvm M J v o A L l 1 rV l liNVJdiIN-TADA, rebrà el nom

de TEATRE. Aixi doncs, tenim que per

a nosaltres, teatre= Garba. No?

R E P A R T I M E N TP A U L A M ontserrat A lco lea i Cantos(V ídua rica, vistosa i ben conservada)E S P E R A N C E T A N u ri C órdoba i M arzo(Filia de Paula, noia bonica i agradable)C Á N D ID A .....................................Laura M elero i López(Serventa. N o ia que scrveLs a ciutat)P R U D E N C I.................................... Constantí P iqué i Sol(V id u o d e m olí bon veure. Bona persona; ric)F.SCRIVÁ ............................................Jaume O m s i Gabá(Funcionari d e l Jutjat carregat d e fam ilia)M A K C E L .L Í ..............................Lloren<; A lbareda i Oms(Filis d e Prudenci i enamorat d 'Esperanceta)PERE H U M 1T................... Francesc Josep P iqué i Cucé(Embriagat, que sempre porta e l v i a n ive l! d e boca)Sra. JLJTGESSA...................... M . Teresa P iftol i Teixidé(Es diu Bonifacia, i ho és de nom i d e fets)Sra. N O T A R IA ....................... M. Rosa Torren t i Abell?(Dona seriosa i formularia)AG U TZ IT ..................................Jaume A lbareda i Llobei(T ipus d e funcionari que té per lem a "anar íent")M E R O D iego M ateo i G o n á lo(V iatjant d e taps d e suro. Cunyat de Paula)Sra. TÁP1A .......................M . A gnés Planes i V ilageriv(Músic. Sorda com una campana sense batall)R O G E L I...........................................Jordi Pijuan i Agudc(Jove Iluit a la m oderna)

DIRECCTÓ: Mn. Josep M . Tarragó i Farrera

El grup de Teatre de Vallfogona de Balaguer

p r e s e n t a

O bra Còmica en tres actes d 'en Francesc Puntos i Charles

I .L O C : A l C in e m a N ú r ia DI ES: El 16 d e m a rc d e 1991 - t » n it

El 17 d e m a rc d e 1991 C 'V ía rda

temps memorables (fet que, per altra banda, seria digne d ’investigació), però , in dep end en tm en t de si n ’hi havia o no, és innegable que La Gar­ba ha suposat una revifalla evident en la nostra activitat teatral i cultural dels últims anys (en un ám bit restringit, d ’acord, però que s'ha de teñir en com pte)

La gestació de La Garba es dugué a term e a principis d ’aquesta década, quan un grup de veins fent ús d ’una de les arm es m és d ign es de qué d isp o sen els h u m a n s , l ’a m is ta t, decidiren pujar en un escenari (aquest invent tan m odern) i posar en escena (és a dir, reprodu ir una porció de realitat, representant-la) no una, sinó dues obres teatrals. Per a més dades (no tinc tanta memòria, les proves que ho justifiquen están al meu costai): La Carbonera (Cecili de M o ntserra t, l’au to r) i Necessito un a in ferm erà (Assumpta González). Això passa un dissabte de maig de 1990.

Amb la representació, uns mesos m és ta rd (m are de 1 9 9 1 ), d ’Un embolie de fa m ilia (Francesc Puntos) quedà consolidat com a associació el Grup de Teatre La Garba.

A p a rtir d ’aqu í, La Garba ha rep resen ta t una obra cada any: el gener de 1992 (l’any olimpie) es posa en escena M aria Coral, la Pessebrista (Cecili A. Mantua); el juny del 93 (any postolímpic, posteufòric i post en ge­neral), tocà el to rn a la comèdia Pi,

Noguera i Castanyer; Arribaré a les set... M ort! ens distragué pels voltants de maig de 1994; el 1995, La cura d ’amor, el 96 , La mare ...quina n it; i l’any passat El m arit de la M arina és mariner. Podria aportar molta més in fo rm a d o ( re la c ió d ’ac to rs , sinopsi...), però cree que no pertoca ara (potser més endavant faré una llista inacabable de dades i números). En to t cas, sé de bon grat que to t això q u e p o r to d ie n t descan sa en la memoria de cadascú de nosaltres (si més no en aquella memoria que hom anom ená col.lectiva).

Així és com La Garba ha anat entrant a les nostres vides quotidianes sense adonar-nos-en: amb insistencia m oderada i perseveranza discreta.

Mentre quan La Gar­ba actuí el poblé es

paralitzi, continuaren!, tots plegats, escenificant i

reproduint la nostra propia vida,

PASSANT MILLORJuJu X JDiYJLJL Cj JDJlN

AQUEST GRAN TEATRE DEL MÓN.

Jord i P iju a n i Agudo

SOCIETAT i CULTURA/ I FiF MF Mi m Mi w ■ * Mi MF Wm ■ w 1 U M

Nota d'agraïment APFEn l ’assem blea g én é ra l que

convocà l’Associaciô de Pares de Familia, després d ’haver-se présentât l’estat de comptes de l’exercici ante- rior i d ’explicar els p ro jec te s de l’associaciô, es va prendre el determini d’agrair pûbiicam ent tô t el suport rebut durant tant de temps gràcies al quai s’ha p o g u t m an ten ir la sala oberta, sobretot tenint en com pte que fa força anys que es m anté des que l’associaciô va proposar-se de do tar el poble am b un «cine» de caire totalm ent popu lar. H em d ’agrair també que l’associaciô encara no ha perdut actualitat ni s’ha deixat perdre entre les boires hivernais.

Cada any se célébra l’Escala en Hifi, que reuneix la quitxalla i la no tan q u itx a lla del p o b le en un espectacle de llum, de col or i sobretot, de ganes de d ivertir-se una bona estona tô t contem plant les cançons representades, veient les millores que s’han in troduit a la sala i conversant

L’Associaciô no ha perdut actualitat ni s'ha deixat perdre

entre les boires hivernais.

L’any passai es va equipar la sala amb un projector nou gràcies al quai la qualitat i la nitidesa de les imatges

han augmentât notablement.

Vine, val la pénal

amb aquells veïns que feia tant de temps que no vèiem.

A mes, l'any passât es va equipar la sala amb un projector nou gràcies al quai la qualitat i la nitidesa de les imatges han augm entai notablement, a causa de les rapides innovacions tècniques del sector.

Recordem que cada divendres es fa una sessió de cinema per a adults en qué es passen, cada cop més, pel.Iicules d ’actualitat. El diumenge, am b dues sessions, és el dia de la quitxalla, els quais cada cop que van al cinema viuen aventures impensables m entre entren i surten de la sala.

Per saber les pel.Iicules només cal passar per davant del cine i veure el cartell que les anuncia.

Associació de Pares de Fam ilia

VallfogonaEM ISSORA M UNICIPAL

Ràdio107.9 FM

4 3 2 2 6 3

7

B 4 FEM PETAR LA XERRADA AMB...

Pilar Calafell i VilarublaPilar Calafell i V ilarub la és la

professora de cant de la C oral de Vallfogona. En aquesta entrevista ens comenta els seus anys d ’experiència en les co ra ls q u e ha c o l .la b o ra t. A c tu a lm e n t fa té c n ic a vocal al conservatori de Balaguer i canta a l’Orfeô Balagueri.Sabem que vostè no és nascuda a Balaguer, on va néixer? Com i per qué va venir a viure a Balaguer?

Vaig néixer a Castellnou de Seana, perd de petita vaig a n ar a viure a Bellpuig. A Balaguer, vaig venir-hi quan em vaig casar. A m b el meu m arit ens vam conèixer a través de la coral, ta n t l ’un com Maître cantàvem en corals i, com que to t sov in t fè ie m trobades, ens vam acabar coneixent.

Des de quan es dedica al cant co­ral?

Des dels v in t anys aproximadament. La veritat és que em va venir per afecció, ja que de petita no vaig estudiar música. Sempre m ’havia

a g ra d a t can ta r i fe r cantar. Vaig començar en un p rinc ip i en corals in fa n tils , u n a colla de joves vam m untar-ne una i mès endavant vaig col.laborar en u n a coral d ’a d u lts a n o m en a d a O rfeó J o v e n tu t de Bellpuig.

Passais uns anys, va ig estudiar solfeig i vaig treballar la tècnica de la veu. Vaig fe r fin s a 6è de cant, ja de casada, perqué m ’agradava adquirir nous coneixements.

Considero que la veu p o t a n a r m illorant al llarg dels anys sempre i quan es cuidi.Q uant temps fa que canta en un orfeó?

Fa uns trenta anys. Tal com he d it abans vàrem fo rm ar amb altres joves una coral i a pa rtir d ’aleshores la meva afecció va anar en escreix, ja que crec que per a m i cantar és una vocació.

Li agrada més la música o la cançô?M ’agrada tot. Però m ’impressiona

més la veu, diria que potser m ’agrada

mes sentir una cor al en directe que una orquestra.

En aquest cas podriem d ir que l ’instrum ent és la persona.

Q uin com positor i cantant admi­ra? Q uina és la seva obra preferida?

M ozart. L ’obra preferida és Les bodes de Figaro. Q u an t a cançô cata- lana, m ’entusiasmen la M aria de la M ar Bonet, la M arina Rossell i en Josep Tel.lo. També m ’agrada la mûsica tra- dicional amb instruments antics i balls populars, com per exemple la mûsica celta. De g ru p modem, escolto els The Corrs.Sabem que vostè de tant en tant canta sola sense la resta del grup, li agrad a m és can tar so la o acompanyada?

Com a solista m ’agrada , perd m ’encantariafer un quartet am bgent que hagi treballat la veu: una soprà, una contrai, un ténor i un baix. Sola sento molta responsabilitat, és molt directe, perd també considero que és

bonic . Sobretot vaig molt tranquil.la quan una can f ó ja l’he cantada molt es vegades.

Ara parlem de la C o ra l de Vallfogona, com se li va oferir el cárrec?

Va ser a través d ’en Salvador Farré, em va veure i em va comentar que hi havia ungrup degent a Vallfogona que tenia ganes de cantar. M ’ho vaig r u ­miar i vaig aeceptar. La d ificu lta t en principi, la veia que potser la g en t no entendria el que era el cant coral, que pot ser es pensarien que era car amelles0 quelcom així; vaig anar veien que no era aixó, de bon comen$ament van cap­tar el sentit de la coral i del seu treball col.lectiu.

Quan va iniciar-se aquesta coral?Vam comentar el setembre del 96,

en principi érem poca gent, pero van anar venint mica a mica. Vam teñir la prim era aparició pública per la missa delgall de 1996. A la gent, li va agradar m olt i per Sa n t Jordi vam col.laborar amb quatre peces. Per la missa del g a ll del 97 vdrem tornar a cantar i el dia 28 de desembre vam fer un coneert a Pesglésia de Sant Miquel Arcángel de Vallfogona.

Quanta gent forma la coral?Uns trenta cantaires.

Qué li falta i qué és d ’admirar de la coral? Qué n ’opina?

Per exigir jo dem anaria que la g en t sabes un m ínim de música, ciar aixó fora Pideal. Tot aixó, l ’esforg que hipo- sen tots és molt i molt important. A d ­miro la disposició que tenen, ja que cree que veuen que no éspassar Pestona. Cree fe r m a m e n t que ells ten en g a n es d’obtindre aquesta cultura musical.

Quina és la canyó que gairebé surt rodada?

Les canpons que surten més bé son les més treballades d uran t l ’any passat1 aquest, serien Santa N i t i Joia en el món.

Quants dies assagen?Assagem un dia a la setmana i més

o menys u n a hora i m itja . Q u a n arribem fem técnica vocal, estudiem la

posiciô del cos, fem respiraciô, en defi- nitiva exercicis per prédisposât la veu. I després ja cantem per veus, i veiem el que ha de fe r cadascû. Per frases anem treballan t les cançons i veiem com apliquem la tècnica vocal al text i la cançô. Pue dir que conec més o menys bé la veu de tots els membres.

Li ha ocorregut mai cap anècdota en els seus anys d ’experièneia en el cant?

Tot cantant un "lied" de Schubert (en alemany) em vaig quedar en blanc a l no recordar la lle tra i a n a v a col.locan t p a ra u les que m ’a n a v a inventant f in s al f in a l de l’estrofa. Em va semblar més llarga del que era.

-Paraules per al Xop.M ’he llegit la vostra revista i consi­

dero que el poblé de Vallfogona pot es­tar molt satisfet de tenir una revista tan am ena i cultural perqué contacta molt amb la g en t del poblé. I aprofito Pavinentesa que em doneu, per incidir que vinguin joves a form ar pa rt de la coral, que v inguin a descobrir el millor instrum ent que hi ha i que no valorem prou, que és la veu.

Montse Térmens Montse Simó

wc_ .¿¿Pi APUNTS DE PSICO LO G IA

En I'edat de 12-14 any s, convé que

comencin a utilitzar els diners; no soiament per "xuxeries". Aixô

els ajudarà, quan hagin d'arreglar-se-les, a

saber com distribuir millor els seus recur-

És im portant que en Pedat de 12- 14 anys, els nens tinguin l’oportunitat d ’aprendre el cost de les coses: el m en jar, la v iv en d a , la ro b a , les vacances, etc. Q uan aixô és possible convé que com encin a utilitzar jels diners; no soiament petites sûmes per "xuxeries", cômic i diversions, sinô una quota una mica mes gran de la quai haurien de poder reservar certa part per pagar-se algunes de les seves necessitats, per exemple la roba.

Aixô els ajudarà quan estiguin immersos en el m on laboral i hagin d ’arreglar-se-les per saber com distri- buir millor els seus recursos. Hi ha nens, a qui agrada realitzar petites feines, com repartir diaris, ajudar els pares i que ho realitzen després de l’horari escolar o els dissabtes. En alguns casos les escoles protesten per aixô, dient que p o t in terferir en la realitzaciô de les tasques escolars, qui en certes ocasions aixô és veritat.

Els dinersTambé es pot dir que no és bo per

al nen te n ir m o lts d in e rs ; ha d ’aprendre a fer les coses guiat pel seu sentit del deure, i contribuir aixi a la seva m anutenciô sense que se’l pagui per aixô.

Séria molt trist que el nen fos, i nosaltres Pestimuléssim a ser, tan poc générés que

mai estigués disposât a oferir-se a fer una tasca si no se’l recompensés

amb una paga.

Des dels primers anys esperem que el nen contribueixi d 1 alguna manera, encara que perita, en l’atenció de la casa i en la resta de la familia. L’escola continua aquest procès requerint la seva participado en la marxa general de la societat en la que el nen esta immers.

Aquesta expectativa és una m ane­ra de recompensar el respecte que se li deu com a individu que és valorat pel que p o t fer, sigui qu in sigui l’estadi del desenvolupament en qué es trobi: «A cadascú segons les seves necessitats, i de cadascú segons les seves capacitats.»

La nostra tendèneia a creure que els diners poden afectar la moral, que són una tem ptació a la cobdícia, una espécie d ’addicció com les drogues, requereix ser examinada. Fins a quin p u n t estem trac tan t d ’idealitzar el n o s tre fill, in te n ta n t m an ten ir-lo im m une ais vicis que no ens agraden reconéixer en nosaltres mateixos?

Fins a quin punt tenim por que existeixi en ell la mateixa facilitai a ser

corromput pel diner com ens passa a

nosaltres mateixos...?

R a m o n a Cases Folguera M. Teresa R eñé Olive

Rogeli TALARNFUSTERIA i MOBLES

Carrer Rosari, 15 • BELLVÍS (Lleida) • Telèfon 973 / 56 51 19 I ara també a VALLFOGONA

10

BIOSPERA

Mantingui els seus geranis sansEl barrinador del gerani (Cacyreus

Marsballi) és una papallona de vol diüm, originaria de 1'Africa sud-ori- ental. L'espècie fou introduïda l'any 1985 o 86 a l'ilia de Mallorca. L'any 1995 es detectaren els primers focus a Barcelona i a poc a poc s'ha anat estenent per tô t el territori català, ja que el clima és ideal i no té cap depre­dador que l'elimini.

Els ous son blancs, circulars i plans, i mesuren uns 0,6m m de diàmetre. Es troben m ajoritàriament als sèpals de capolls floráis sense obrir i sobre brac­tées de les inflorescències joves del gerani i, menys freqüentm ent, dam unt les fulles.

Les erugues quan son adultes es converteixen en papallones.

SÍM PTOM ES• Mal aspecte general. Les tiges afec- tades presenten parts seques i clars deterioraments. Les erugues s'intro- dueixen en les tiges més tendres i es van barrinant en sentit descendent, deixant la planta buida per dintre sen­se reg de saba, arribant fins i tô t a menjar-se les fulles de la planta.

• Mitjans de lluita: Tallar i cremar les branques afectades. Aquesta operado s'ha de fer tan aviat com es detecti l'atac.

• Tractament químic: Aquesta plaga no revesteix cap dificultat per ser con­trolada mitjançant els productes in­secticides que poden trob ar a les floristeries.

Els geranisEl gerani és una planta que prové

de Sudàfrica, i és introduïda a Europa l'any 1720. Tots coneixem aquesta planta tan agraida que tots tenim a casa, millor dit, a la terrassa o al jardí. Fa flors de tots els colors: vermeil, b lanc, rosa, fùcsia, ta ron ja , lila... N 'existixen moites varietats i formes.

Floreixen sense parar de la prim a­vera a la tardor. Es m ultipliquen per esqueixos a la primavera (abril).

Volen m olt sol i no és recomanable tenir-los a mitja ombra.

Volen adob regularment perqué les flors siguin grans i tinguin les fulles verdes.

El reg és im portant; quan fa molta calor ha de ser seguit, i durant els mesos de poca calor, més pautat.

Paquita Galcerà Floristería Ginesta

JARDINERIA

No us preocupeu peí vostre jardí, us farem el manteníment to t l'any: PODAR - ADOBAR - REGAR - SEMBRAR - PLANTAR - TALLAR LA GESPA - DESINFECTAR • TREURE LES MALES H ERBES...

Truqueu ¡ víndrem ¡mmediatamenf

a f it a t a t •í>

F L O R I S T E R I A

G 3 R E S T AC / Doctor Fléming, 42

Tel. 44 82 13 -4 4 69 26 25600 BALAGUER (Lleida)

Díumenge de Rams

día 5 d'abril

Veniu a buscar les palmes i palmons

de totes mides ¡ preus

L A R I O C F E R A K J I B l W R r B I K J l

Conservar i millorar la natura és apostar pel progrès

M olts lectors i lectores coneixedors dels canals d ’Urgell recordaran aquestes allargassades arbredes que serpentegen a les vores dels canals.N om broses zones arbrades d ’especial interès han anat desapareixen, donant pas a les noves pavimentacions de les lleres dels canals.

Des de l’any 1990 ha sorgit un moviment de defensa, recuperaciô i promociô de les banquetes en qualitat d ’autèntics espais naturals de les terres de ponent, i amb la possibilitat de compaginar Pus per a reg dels conreus, amb Pus desbarjo com a zona de passeig, i com a indret paisatgistic d ’una gran bellesa.

A Vallfogona amb la desapariciô dels arbres a les ribes... per Pentubaciô, la banqueta del canal juntam ent amb el riu han quedat com unies espais verds del nostre poble.

L ’A juntam ent i PAssociaciô «La Bassa Roja d ’amics de la natura» conscients de Pinterès que té conservar i millorar aquest espai, volen fer tô t el que calgui per tal que ara i en un futur, Vallfogona sàpigua trobar aquest equilibri, tan im portant, que és conservar la natura conjuntam ent amb el progrès.

Roser Bosch i M Teresa Pallissé

* Fotos i part del text ha estât extret del llibre El trésor dels Canals d 'U rgell, de Jaume M ateu, Josep Ripoll i Josep Vallverdu.

Nombroses zones arbrades han anat desapareixent, donant pas a les noves pavimentacionsde les lleres dels canals

<$►DEGUSSA IBERICA, S.A.

Productos Químicos, Farmacéuticos y otros aditivos para piensos compuestos.

Plantas medicinales

Ctra. Comarcal 1313, km. 19 • Teléf. (973) 43.20.52 • Fax. (973) 43.20.9225680 VALLFOGONA DE BALAGUER (Lérida)

LLAVORS i ADOBS NETEJA DE LLAVORS

Estació, 33 • Tel. 43 20 00 VALLFOGONA

_ _________

ESCRIVIM SOBRE...

Conrear l'amor, motor bàsic de la vidaUna de les principals essències

basiques de la v ida h u m a n a , es fonamenta en l’amor. Sense l’afecte o l’estima, sense l’amor, les nostres vi­des serien insulses, banals i avorrides; fins i tôt, el nostre com portam ent sé­ria agressiu i odiôs.

La p a rau la a m o r d é n o ta un sentim ent de ten d re sa i el desig d’estimar. Es l’impuls emocional que ens transtorna l’esperit i que sacseja nostres cors i fa que el nostre interior experimenti un neguit, una satisfacciô, una tristesa o una alegria. En sintesis podem assegurar -sense hesitaciô- que en el sentim ent sublim que presideix tots els actes de les nostres vides i que ens com m ou profundam ent, tan t en l'alegria, com en la tristesa, en la félicitât, com en la malaurança, intervé l’amor.

Son moites les causes motivades per l’am or que fan sotraguejar els nostres cors.

Com exemple, en citaré tan sols dues d ’im portants de les moites que hi ha en nostres vides: la m ort d ’un fill ens sumeix en la tristo r i en la desolaciô; en canvi, quan ens neix un fill, ens omple de félicitât i de joia. En el primer cas, l’am or a l'ésser estimât, ens fa dolorejar i el cor resta entristit; en l’altre, l’alegria es desborda de félicitât. En els dos esdevenim ents intervé l’amor, i aixi mateix passa en totes les trifulgues de la nostra vida. En aquests dos, ha intervingut el fill; en altres, intervindrà el cônjuge o el pare o la mare, els padrins, l’am or fra- ternal, l’hum anitari, a la pàtria, etc.

Menciô especial, té l’am or a D éu, un amor espiritual basat en la fe, que

en el m on, es professa en totes les races: b lanca, m usu lm ana, negra, asiàtica, etc.

Cree que malgrat que els creients de cada ètnia estimen el seu Déu, con­forme a la seva religió, a la fi, el Déu, deu èsser el mateix per a tots, malgrat que la seva religió sigui diferent. Però si que sé que en la nostra, la Católica Cristiana que es practica en el nostre país, si vas a l’església i escoltes l'hom ilia del sacerdot, to ta ella, és fonam enta en l’amor; l’amor a Déu, l’am or de Déu, l’amor ais homes, la bondat, la caritat, la pau, la justicia, to t el que s’escolta es refereix a l’amor a D éu i entre els hom es, així com l’estima fraternal entre les criatures humanes.

U n dels amors més cabdals de les nostres vides, és l’am or m atern. Tots hem tingut o tenim mare i tots l’hem fet patir, més o m enys, segons el carácter de cada una, però ella sempre ens ha sigut am able, considerada, dolça i abnegada. La mare, des de l’arribada al m ón del seu nadó, podem afirmar sense dubtes, després del goig amorós d ’abraçar-lo i besar-lo per pri­mer cop, a llarg de la vida del seu fillet, sofreix més que en gaudeix, i li p ro­voca més penes que alegries. Quan el fill o la filia passen penuries, ella les comparteix i procura donar-hi solució. Si la mancança és econòmica i disposa dels diners necessaris, sempre gene­rosa, dóna to t el que po t per ajudar i no n ’espera mai res. Ella donaría sense pensar-s'ho gens ni mica, la vida per tal que la seva proie fos feliç. La prova d ’amor que ens dona la mare és única i dolçam ent abnegada.

L’am or conjugal es un altre dels amors cabdals de les nostres vides, és el que pénétra dintre nostres cors i en les nostres llars. Es el que fa feliç la parella i que presideix les relacions fam iliars. Am b ell es dôna peu a T e m b riô de n o s tra e s tirp o descendència. Es un amor carnal que nostres cossos l’expermenten amb una dolça frisança embriagadora. La per- sona enamorada percep una mena de n o s tà lg ia , q u an la seva parella tendram ent estimada, no la té al seu costat. Se sol dir que l’enamorat està boig d ’amor, està foll per la ... Montse, la Maria, etc. Es l’atracciô d ’un sexe per un altre: el masculi pel femeni o viceversa. H em sigut creats per unir- nos, gaudir i afrontar els problèmes enigmàtics del futur matrimonial.

Com s’ha dem ostrat, l’amor és l’essència bàsica i el m otor de la vida: "Ell ens assegura la realitzaciô dels objectius que ens tracem per al futur; per tan t, ens cal conrear-lo en tots sentits". Cultivar l’amor es preservar la cohabitaciô de l’espôs, o de l'esposa, la dels fills, enfortint-vos l’afecte, a mesura que passin els anys i donant- vos una puixança vigorosa per afron­tar am b èxit les contrarietats que sorgeixin, en les relacions familiars, socials i humanes. A la fi repercuteixen en els afers diaris que econômicament han d ’assegurar-vos vostre futur. Se- gur que si portem a terme el que hem exposât i p o rtem una llarga vida d ’es tim a c o n s ta n t i e s tab le , us perm etrà assolir una plàcida vida feliç, en qu alsevo l època de la nostra existèneia.

Frédéric Forest i G ili

La política i els politicsP arau les de P ie ro R o c c h in i,

psiquiatre italià:• «Un milió de persones vivien de la politica a Itàlia. Cada acte havia de passar a través del canal dels partits». •«La gran m áquina de la corrupció es reflecteix en les petites corrupcions quotidianes de tots»• «Entre els politics hi ha una difusió increíble de narcisistes. Narcisista és

l’hom e que es posa al cen tre de l’univers i tots els altres son mitjans per obtenir plaer.»• «No s’arriba a un sentit moral un d ia p e r l ’a ltre ; no m és s’a rrib a a l’esborrany: el moralisme: «Faig aixô perquè em convé: d ’una altra manera em destrueixen»• «El partit és una mare magnifica que ho dôna tô t a canvi d ’una absèneia

to ta l d ’a u to n o m ia . En aqüestes condicions, l’entrada al partit suposa l’accés a una classe protegida de la incom petència quotidiana: si no sóc capaç d ’obtenir èxit a la societat civil, pue aconseguir-ho a través de la polí­tica

Joan Borda

/ - ) ESCRIVIM SOBRE...

La nova oferta educativa de l'Escola de Capacitació Agraria de Vallfogona de Balaguer

Amb la implantació de la reforma deis ensenyaments secundaris l’oferta educativa de l’Escola ha sofert una substancial ampliació. Fins ara, els alumnes que accedien a la formació reg lad a so la m e n t p o d ie n cu rsa r formació professional agraria de Ir. grau (2 cursos). A partir dels curs 1998-1999 els alum nes que hagin acabat TESO, 2n. de BUP, FP-1 de qualsevol branca o tinguin 18 anys i vulguin realitzar una prova d ’accés podran cursar a l’Escola tres cicles form atius de grau m itjá, de 20 00 hores de durada cadascun ( 2 cursos), 1590 de les quals serán de formació a l’Escola i 410 hores de practiques en empreses.

L’elecció d ’aquests cicles formatius s’ha fet en funció de les necessitats de fo rm ació agraria de la co m arca , mitjan^ant la implantació deis cicles d ’explotacions agràries intensives i del cicle d ’explotacions ramaderes, però també amb la finalitat d ’oferir noves professions que es deriven del mateix cicle de ram aderia i del cicle de jardineria.

Les carac te rís tiq ues principa ls d ’aquests cicles són:

Técnic en explotacions

agràries intensivesLa seva competéncia professional

és realitzar operacions d e producció de cu ltiu s ag rico les in te n s iu s i aconseguir costos baixos de producció am b la q u a lita t req u e rid a en els productes en condicions de seguretat i higiene, respectant i conservant el medi natural; manejar i m antenir en ús les instal.lacions, maquines, equips i ormeigs; organitzar i gestionar una explotació agrícola intensiva.

Técnic de jardineria

Aquest cicle només s’imparteix en du es escoles ag ràries d ’a rreu de Catalunya, la de Vallfogona de Bala­guer i la de Santa Colom a de Farners.

La seva competéncia professional és la re a litz a c ió d ’o p e ra c io n s d ’implantació, conservació i millora de jard ins exteriors i d ’in terio r, com tam bé la comercialització de material vegetal i de jardineria, en condicions de seguretat i higiene i conservant el medi natural: manejar i m antenir en ús la maquinaria i els estris necessaris; organitzar i gestionar una perita em ­presa de jardineria.

Les principáis ocupacions que pot exercir són: capatás de viver en planta ornam ental, capatás de m antenim ent de jardins de grandária gran o mitjana, capatás de m antenim ent de camps de golf, de fútbol, de gespes i praderies, autónom d ’empreses de jardineria, de flo riste ría , en ca rreg a t d ’ob res de ja rd in e r ia en em p reses g rans i m itjanes, capatás de podes, podes especiáis i operacions de cirurgia arbória, agent de vendes de vivers i empreses de jardineria, col.laborador en a c tiv ita ts d ’ed u cac ió mediambiental.

Técnic en explotacions

ramaderesAquest cicle només l’ofereix una

única escola en to t Catalunya: l’Escola Agrària de Vallfogona de Balaguer.

La c o m p e té n c ia p ro fe ss io n a l d ’aquest cicle és la realització de les operacions d ’alimentació, maneig, hi­giene i sanitat destinades a l’obtenció de productes ramaders o d ’animals de

co m p an y ia i e x p e r im e n ta d o , aconseguint la qualitat exigida pel mercat, en condicions de seguretat i higiene, respectan t i conservant el medi productiu , manejar i mantenir en ús les instal.lacions, m áquines, eq u ip s i m a te ria ls necessaris , organitzar i gestionar una explotació ramadera.

Les principáis ocupacions que pot exercir són ramader de bovi per a llet i carn, d ’ovi de cabrurn, porcicultor, criador de cavalls, dom ador de cavalls, fe r ra d o r , a v ic u lto r , c u n ic u lto r , tr e b a l la d o r q u a lif ic a i en sales d ’incubació, treballador qualificai en animals d ’experimentació, propietari d ’explo tació ram adera, encarregat d ’explotació ramadera, inseminador, recepcionista en consultes veterináries, treballador qualificai en animals de companyia.

Cal remarcar el módul destinai a les a te n c io n s b às iq u es, do m a i ensinistram ent del cavali, que es farà en col .la b o ra d o am b l’Escola de cap ac itac ió A g rària E q ü es tre de l’H ospitalet de Llobregat.

Com a conclusió, podríem desta­car que aquesta ampliació de l’oferta educativa de l ’E scola A grària de Vallfogona de Balaguer fa possible que aq u e lls a lu m n es in te re ssa ts en professions relacionades amb temes agrícoles i ramaders, mediambientals, de jardineria, de cura d ’animals de companyia i experimentació i del rnón del cavali, puguin trobar a l’Escola de form ació el que es requereix per a accedir a ocupacions de futur lligades a aquests cicles formatius.

Joan Gòdia Tresánchez Director de l'Escola de Capacitació

A g ra r ia de Vallfogona de Balaguer

B fifP IV iM CARDE E 3 ) VICI w IfVft 9 VDIIE

Estic enamorat,

molt enamorat...He plantat un arbre al bell mig del

teu cor... Es un arbre fort, valent, decidit, amb arrels profundes... Pero a la veg ada és d o l9, cá lid i esperangador... Per les seves venes, brolla la més pura mel, per fer mes dolf el bategar del teu cor... Les seves fulles són tendresa que besen la llum del teu sol, quan les acarones amb la teva mirada, les més enlairades, les que més a prop del cel són, arrebossen plenes la llibertat, que vol ser com ­partida, afegint-hi paraules d ’amor. El vaig p la n ta r u n a n it de lluna vermella, a vora mar., amb la prom e­sa fidel del prodigi, que perm et aban­d o n a rse a 1’em oció i esperar amb il.lusió el m om ent en qué l’albada, arribi, p o rtan t la llum in terior que marca el destí...

I m entre aquest arbre dóna el seu fruit i pugui m adurar amb harmonía, p ren-te la llibe rta t que necessitis, perqué l’am or sens dub te , creixerá imparable, perqué Jo el regaré amb llágrimes que quan les traspassi la llum del teu S ol, d ib u ix a ra n d a m u n t l’esperan^ador Infinit, el més bonic Are de Sant M artí...

Estic enam orat, m olt enamorat!

Pensaments en veu a lta de S a n t Jord i i S a n t Valenti

La primavera que la sang

alteraAquests salts de cor, aquests im­

pulsos electromagnétics...-Qué són?-Qué passa?

Es una cosa que ens agafa a finals de febrer, una cosa que ens fa bullir la sang...

E t fixes en tô t el que es m ou, en tô t el que s’ensenya.

Fins i tô t en la cua d ’un rue que pastura.

T ôt és de color de rosa.El «tio» més «garrepa» canvia els

seus hàbits fins l’extrem de regalar el millor guarim ent a aquells ulls i aquell somriure que és capaç de deixar-lo en estât «de encefalograma piano.»

Els folklôrics i els de la farándula es tornen uns «iron m aiden’ns!»

Fins i tô t, tu veus aquells ulls, aquells cabells (i, per qué no?) aquell cul i aquelles cames, quan passes amb el cotxe per les ciutats; i, corn per art de màgia, desapareix la po lluc ió i el so ro ll, p e r tra n s fo rm a r-se en encantadors efluvis.

Perô a la fi, tô t passa; pero queda al subsconcient i l’endemà et p regun­tes:-Estic enamorat, o només ha estât una il.lusió?

Any rere any, el febrer passa pels «morros» com el Talgo que no para a la teva estació.

B aró de R am on et

Mans Unides informa

Acaben de clausurar amb bastant d ’èx it la 7 a C am panya de M ans U nides al nostre estim ât poble de Vallfogona.

La col.lecta ha estât de 240.000 PTA am b la v en d a de b u tlle te s aportades per "la Dida", "Cal Farré" i M ontse Solsona com a représentant de la "M utua General de Seguros". A més una aportado de 15.000 PTA de l’Excel.lentíssim Ajuntament i 27.000 PTA de donacions personáis per a com prar una assecadora de roba, aquesta, estrella de la Tóm bola que es m unta cada any. Es varen comprar molts altres objectes, i se’n varen re­galar alguns altres.

Així en total, es varen recol.lectar2 8 2 .0 0 0 PTA, i se’n varen gastar65 .000 PTA.

Se’n donen 190 .000 PTA a la Parroquia que sumades a les 28.000 PTA que allí es varen recol.lectar, su­m en 218 .000 PTA que Vallfogona envia per pagar un projecte d ’ajut d ’una obra urgent a l'India, com ja es notificava a la Fulla Dominical del dia 8 de febrer, d ’aquest any.

La resta deis diners es posen, com sempre, en una llibreta de la Caixa d ’Estalvis a nom de «Mans Unides» per fer front a les primeres despeses de la Campanya de l’any vinent, si Déu vol.

Gracies a to th o m per la vostra col.laborado.

La Comissió

Des del cor de la vila... Anècdotes

Com a capità d ’aquest vaixell que és Vallfogona Ràdio (el qual in tento portar, hum ilm ent, a bon po rt a tra­vés de les ones de la FM) recordo la cara d ’estupor que va posar un mati el nostre home del temps.Us ho explico

La nostra emissora és modesta, per la qual cosa, en algunes seccions (com ara la del temps) més que dur a terme una tasca d ’investigació, in ten ten t refiar-nos de fonts fidedignes.Dit i fet

L'hom e del tempsI aixi, el nostre hom e del temps,

agafa «La Mañana» cada matí, i apa noi: «avui mal temps, demà farà ca­lor».

Fins aquí, cap problema.Però en arribar a les llunes (quina

mala lluna), la lluna piena l’havien buidada.

Sort de la sagai; i critica audiència (felicitacions) que està al «tanto” .

I aixi, davant l’invasió de trucades, el nostre hom e del temps ( a l’altura de l’audiència) cop de telèfon al diari

per veure si entre to ts podiem fer créixer la lluna.

I de pas, la p e tic ió de so rtir rétractais a la secció del «petardo»... Els fets: tots solucionats.

Les intencions? H o deixem per un altre capitol.

U n cop més, gràcies per conectar amb el 107.9 de la vostra FM.

Joan Fontanet

CUDDE9 VOIIBi

La nostra historia literàriaH a m ort Jaum e Fuster

El passat 31 de gener, va m orir a Barcelona l’escriptor Jaume Fuster; una gran pérdua peí m ón literari i cul­tural del nostre país.

Jaume Fuster i Guillemó va néixer a Barcelona el 1945; de ben jove es va aficionar, de la má del seu pare, a la lectura de novel.les policíaques. La primera cosa, pero que va escriure quan només tenia 22 anys va ser Breu historia, del teatre catata, encarregada p er la d e sa p a re g u d a e d ito r ia l Bruguera. Van ser els temps en qué F u s te r, ju n ta m e n t am b a ltre s escriptors van engegar el g rup de te a tre El C am aleó . F u s te r havia com enqat a col.laborar en diverses publicacions periódiques. El següent pas va ser escriure la novel.la policía­ca, De m ica en m ica s’omple la pica , un deis best sellers de la literatura ca­talana. Llibre m olt difós ais instituts.

Fuster tam bé va endinsar-se en l’ámbit de la novel.la d ’aventures amb la trilogía formada per L ’illa de les tres taronges, L ’anell del fe rro i E l ja r d i de les p a lm e re s -a q u e s ta ú ltim a guanyadora del premi Ram ón Llull 1993.

Jaume Fuster havia treballat sovint en la televisió: Les cartes d ’Hércules Poirot, per TVE Catalunya; Les Claus de vidre i la reina de la selva, amb

En els últims tres anys s’havia dedicat de ma­nera molt intensa a la tasca de president de l’AELC (Associació

d’escriptors en llengua catalana), dins de la qual havia engegat

nombrosos projectes.

L'escriptor Jaume Fuster en una fotografia del mes de novembre passat

L'escriptor va ser prem iai amb el Ramón Llull de narrativa el 1993

Antoni Verdaguer, per a TV3; i Qui?, amb Guillem-Jordi Graells.

Fuster havia fet tam bé incursions en el cinema, per al qual havia escrit el guió de la seva novel.la De mica en mica s’omple la pica; i de les pel.lícules d ’Antoni Verdaguer, La teranyina i H a v a n e ra , g u io n s esc rits en co l.lab o rac ió am b Caries B enpa, Jaume Cabré i Vicen^ Villatoro.

Fuster va ser delegat de l’ámbit de producció literaria del Congrés de Cultura Catalana, del qual va publi­car una ressenya histórica, El Congrés de cu ltu ra C atalana: qué és i qué ha estat? (1978).

Casat amb María Antonia Oliver, tam bé escriptora, Jaume Fuster vivia a cavall entre Barcelona i Mallorca. La seva ú ltim a o b ra va ser M o rt de Guillem publicada el 1996.

Amb la figura de Jaume Fuster, es perd, a més d ’un gran escriptor, un deis activistes culturáis més estimat i conegut del nostre país. Des d ’aquí la nostra revista hem volgut recordar-lo.

Teresa Balasch18

Costumari Català\

Dia 5 de febrer, Santa AgataSANTA ÀGATA:

L'hegemonia de la muller damunt del marit, segons una capçalera d'un romanç de la segona meitat del segle XIX. (Col. de l'autor)

Segons el martirologi, li van

arrencar els pits arnb unes tenalles,

escena

Per aquesta raó, arreu del m ón cristiá hom la té per advocada de les dones en general i m olt especialment de les que crien. D 'ac í que se la invoqui con tra el mal de p it, per l’escassesa de lle t, p e r afavorir la lactació deis infants i per to t alió que es relaciona amb la nutricio láctia de la m ainada. H om la té tam bé per advocada contra els incendis.

Per les contrades de la Catalunya nova es co n serv en encara alguns co s tu m s m o lt in te re s sa n ts de ginecocrácia que bé poden recordar temps llunyans i obscurs de matriarcat.

A Seros feien la festa de les dones. La vigilia, aqüestes es feien mestresses del campanar i tocaven a festa de m a­nera esbojarrada. El batlle feia fer un pregó peí qual privava ais homes de tota intervenció de la festa i els manava que guardessin el més gran respecte. Les dones encenien una gran foguera davant l’església. elles pagaven la missa, el pa beneit que s’hi repartía, i el sermó. Al voltant de dita foguera feien un gran ball, al qual només elles p o d ie n p re n d re p a r t . C an tav e n corrandes i cobles al.lusives, seguides i corejades per una música de gralles que tam bé pagaven elles. La dansa consistía en una rodona. La tonada tenia aire de jo ta. Era obligat que sortissin a bailar totes les dones, des de les nenes que to t just si sabien ca­minar fins a les velles que quasi no s’aguantaven. Totes elles vestien llurs millors gales, especialment les velles.

Aquell dia a VALLFOGONA,

també manaven les dones: al bail les noies treien a ballar els nois (tant si ho volies com

si no ho volies), pagaven el ball i el

beure (cafe amb sucre i gasosa o grosella)

A la GRANJA D ’ESCARP, era l’unie dia que les dones anaven al café i convidaven a beure els homes, que havien d ’acceptar si us plau per força. Algunes, sobretot les casades, bevien amb excès, fins al punt d ’embriagar- se. Es d isfressaven de m an eres estranyes.

Fou costum que les dones, el dia d ’avui, es posessin brots d ’alfàbrega al pit i a voltes entre el pentinat. La creença popular diu que l’alfàbrega cura el mal de cor, fa minvar les penes de l’ànima i crida alegria i goig de viure. També hi ha qui diu que crida amor i atreu els casadors.

P er la m a jo ria de ls p o b le s lleidatans, on la festa de les dones havia tingut certa im portància, havia estât corrent que durant el dia d ’avui es

desentenguessin de totes les feines inhérents al sexe, àdhuc de gomboldar la m ainada, que havien de vestir i consum inar els homes. Moites dones no deixaven res endegat el dia abans, per tal que el marit s’hagués de posar a la cuina i hagués de fer to ts els menesters casolans. Les del braç més arrom angat obligaven llurs marits a escombrar el portai o el carrer a l’hora més compromesa i en què més gent podia veure’ls.

A S U D A N E L L evitaven la intervenciô de to t home en la festa i àdhuc els allunyaven de la seva vora.Si se n ’hi acostava algun, el punxaven amb agulles de picar de cabota negra o bé el pessigaven. Els musics eren els unies que podien viure a la vora de les dones el dia d ’avui.

Antigament a AITONA, la festa de S an ta A g a ta havia asso lit m olta importància, fa anys perduda. El paper més im portant l’exercien les serventes, que duran t la festa regien el cornu de les dones amb atribucions d ’autoritat.Cal re c o rd a r q u e , en la festa m atronàlies de Rom a, les esclaves tam bé representaven un paper supe- rio r al que sem bla que els hauria pertangut dins de llur rang.

C ristina Colilles R ubiô19

ECDADTC* 9 " ip I C 1 9 mÊÊÊKÊKÊÊÊÊÊKKÊÊÊKKm:La Penya Barcelonista Joves de Ponent

La Penya Barcelonista Joves de P o n en t es va fund ar l’any 1995 , gracies a un grup d ’amics «culés» amb ganes d ’animar el Barça.

Després de fundar la Penya entre els pobles de Vallfogona, Albesa i T érm ens, vam com ençar a buscar socis, els quais ens van respondre amb moites ganes.

Actualm ent som 322 socis, dels quais del poblé de Vallfogona n ’hi ha 30.

El lloc de reunió dels membres de la penya és a Térmens. Alii parlem dels desplaçaments al Camp N ou, a les finals, etc.

La Penya ha estât amb el Barça a les seg ü en ts finals: R o o te rd a m , Atenes, Saragossa, M adrid, Roma. I ara esperem poder anar a València.

Corn a última cosa us volent dir que si teniu ganes d ’animar el vostre Barça i de d iv e rtir-v o s força, us convidem a ser de la nostra Penya. Animeu-vos!Moites gracies i fins una altra

Hem demanat l'opinió

voluntària

Nunez / Elefant BlauN um éro de partic ipan ts................ 57Vots a favor de N unez ...................26Vots a favor de 1'E lefan t.................12Ni un ni l 'a ltre ..................................19

Val Gal: Si / NoN ûm ero de partic ipan ts ................ 57Si .........................................................40N o .......................................................17

Francesc Roca

¡¡¡¡1111

■Núñez Elefant Ni un ni

Blau l'altreSí No

20

Dues fites historiques, W embley i Atenes

Amb el mteix optimisme a l'anada, perö diferent cara a la tornada

Nunez / Elefant Blau Van Gal Si / No

Naixements del 1951 i

19521951

M ontserrat Palacin Palacin Maria Lourdes Fabregas Rubio

Pere Tarragona Setó Maria Dolors Gardeñes Cases

Rosa Heredia Diaz Ram on Guim et Ros Maria Oms Rubio

Josepa Reñe Bergadà Dom enech Sarret Oms Carles Rubio Campas

Josep Juan gran Camats Maria Teresa Boladeres Mata

Teresa Boladeres Rubio Maria del Carme O rrit Escoda

1952

Dolors Ricart H errero Rosa Maria Dium enge Batlle

Regina Ribera Trullons Manel Companys M anent

Maria Isabel Solans Ros Jacint Boladeres Agusti

Angel Salud Torné Mercè Sarret Giralt

Josep Sarret Torrades Antoni M artinez Avila

Maria del Carm e Salud Coma Maria Teresa M anuel Santacreu

Jaume Torra Borda Maria Dolors Tarsa Barò

Rosa Josepa T orren t Farnell Josep Balasch Abella Joan Gardeñes Cases

A gnès Planes A n n a Torrades

JOC DE TAULA

Pastis de RovellTEM PS D E PREPARACIO40 m inuts més el temps de repósIN G R E D IE N T S(Per a 8-10 persones)

Per al pa de pessic:8 rovells 2 ous50 gr de "maizena"

Per a la crema8 rovells 125 gr de sucre

Per a l'almivar500 gr de sucre 1 copa de rom fose

Per a l'acabament1,5 di de nata liquida 2 cullerades de sucre glassParaments1 motile de 22 cm de diàmetre

PREPARACIÓSuqui el motile amb m antega, i

posi en el fons un full de paper d'alum ini sucat tam bé amb mantega.

En un boi, col-loqui els rovells i els ous, bàtre'ls amb una batedora de fil ferro fins que la barreja hagi doblat el seu volum; incorporar, a poc a poc, la "maizena" tamisada i rem oure amb cura fins que estigui ben integrada. Abocar la barreja en el motile préparât i posar-la, al bany Maria, en el forn p reca len ta t a 1 8 0 Q d u ran t 15-20 minuts fins que agafi consistència.

M entre, preparar l'almivar. En una Cassola, posar el sucre am b 1 /41 d'aigua. Calentar i deixar bullir durant 10 m inuts aproximadament fins que l'almibar comenci a espessir. Retirar la Cassola del foc, i afegir la copa de rom i barrejar.

Transcorregut el temps indicat per la cocció, retirar el motile del forn i del bany Maria i, sense desmotllar, ti- rar-li per sobre l'almivar préparât.

D eixar reposar el pa de pessic d u ra n t 5-6 h o res , fins q u e hagi absorbit com pletam ent l'almivar. A continuació, desmotllar en una safata

per a servir.Preparar la crema: en un bol al

bany Maria, posi el sucre amb dos cu lle rad es d 'a ig u a i p o s i'l a foc m odérât. Q uan el sucre s'hagi desfet, incorporar els rovells lleugeram ent batuts, amb forma de fil, treballant condnuam ent fins que la crema tingui un aspecte consistent i lleuger alhora. A boqui'l sobre el pa de pessic, cobrint to ta la su p e rfic ie . P o si'l dins el frigorifie.

M en tre , p reparar l'acabam ent: M untar la nata amb el sucre "glass" i in tro d u ir - la en una m ànega de pastisser amb boca grossa i rissada; retirar el pastis de rovell del frigorifie i decorar el voltant amb la nata. Com- pletar la decoraciô amb una flor de nata m untada al mig.

Pepe Daza

PER PERDRE EL TEMPS

XXXIII Campionat

Juvenil d’Espanya

Platja d’Aro, Girona 1993

Des del passat mes de ju lio l, Espanya te un nou campió juvenil. El seu nom és Josep Om , un desconegut amb el que ningú comptava per ocu­par tal distinció. Podien haver frustrat la im parable m arxa que desde les primeres rondes es va imposar el ju ­gador Lleidatà.

Però, m olt aviat es va veure que aquest no era un torneig per a favorits.

M entrestant, havia qui no fallava, ciar, i així Oms (que no té res a veure amb la Organització M undial de la Salut) es posava líder en solitari.

Oms va com entar la prova amb el malèfic nùm ero 13.

Josep Oms, un jugador fins a la data amb poc currículum, representará el n o stre país en els cam piona ts europeus de menors de 20 anys a D i­namarca i en el mundial de l’India.

Per què no hi ha més jugadors forts a Espanya si és el país que més torneigs organitza?

La prova va confirmar el domini dels ju g ad o rs ca ta lans: dels deu primers, sis eren d ’aquesta federació.

...A part d'homenatjar per enésima veagada el nostre gran campió (no ens en cansarem mai)

volem recordar que enca­ra avui és actualitat ja que és l'ultim campió

català que hi ha hagut. (I de pas, agrair-li la seva coMaboració en el Xop)

Josep Oms

Partida: Cassellas - Oms, J ., Cam pionat d'Espanya Juve­nil, Platja d'Aro 1993. Juguen les negres i consegueixen

arribar a un final guanyador.INTENTA-HO

Retallar com a trencaclosques

;

r

r / " '

m m -

V/T1

H i

w V

H ^ H ■ ■ i

i

I I

22

(F ) SERVEISKZ L s

TELEFONS ÚTILSAJU NTA M ENT, O F IC IN E S ............................ 43 20 08REG ID ORIA D 'E S P O R T S 43 20 97PO L IE S P O R T IU 43 22 00M ETGE D 'A PD .................................................... 43 20 55FARM ACIA............................................................ 43 21 51ATS PRACTICANT ............................................ 43 21 14SERVEI FU N ERÀ RIA ......................................... 43 22 84

939 019558CO L.LEG I S. E S P R IU ....................................... 43 22 14LLAR DE JU B IL A T S 43 22 75RÀDIO V A L L FO G O N A 43 22 68TELÈFO N PÚBLIC ATÈS, VALLFOGONA 43 20 02 TELÈFO N PÚBLIC ATÈS, LA RÁPITA - CO L.LEG I 44 50 18CASA P A R R O Q U IA L ......................................... 43 20 63ESCOLA CAPACITACIÓ AGRÀRIA ........... 44 51 88GUÀRDIA CIV IL (Balaguer) ........................... 44 53 53BOMBERS (Balaguer) ......................................... 44 50 80SERVEI D 'U R G E N C IES (Balaguer) ............... 44 77 14CREU R O JA ............................................................44 57 96ALSINA GRAELLS (Balaguer) .......................... 44 54 76CORREUS (Balaguer) ......................................... 44 58 26CEN TRE ASSISTÈNCIA PRIMÀRIA CAP (Balaguer):U R G E N C IE S ......................................................... 44 77 14AD M INISTRACIÓ .............................................. 44 60 28

SERVEISASSISTÉNCIA SOCIAL. Tots els dimarts de 9 a 13 h a l'Ajuntament.R E G ID O R IA D 'E S P O R T S . D im ecres al m atí a l'A juntam ent 2n. pis.BIBLIOTECA. Dimarts, dimecres i dijous, de 2 / 4 de 6 a 2 / 4 de 8.

HORARI D'AUTOBUSOSSO R TID A D E LLEIDA DESTINACIÓ :(Teléfon Lleida 27 14 70)Seu d'U rgell 9 '30 i 16 '00 diari Balaguer 11 '00 De dilluns a dissabte (feiners) Agram unt 12 '30 i 19 '00 De dilluns a dissabte (feiners) Solsona 13 '30 Dill., dimts., dij. i dis. (exc. festius) SO RTID A DE BA LAG U ERD ESTINA CIÓ LLEIDA: (Teléfon Alsina Graells Balaguer 44 54 76)7 '45 , 8 '00 , 9 '15 , 13 '30 , 1 5 1 5 , 17 '00 i 17 '25 feiners. 16 '00 festius.SO RTIDA DE LLEIDA DESTINA CIÓ BALAGUER:9 '30 , l l ’OO, 12 '30, 13 '30, 16 00, 16 '30, 18 '30 I 19 '00feiners.ló'OO festius.* S'ha d'establir una diferencia d 'uns 8-10 minuts de trajéete entre Vallfogona i Balaguer.

HORARIS DE TRENSLLEIDA-VALLFOGONA:8'30 , 13 '15, 20 '45 de dilluns a dissabte.9 '35 , 13 '15, 20 '45 festius.VALLFOGONA-LLEIDA:7 '52 , 13 '58, 19 '32 feiners i festius.* H i ha uns 5 m inuts de diferéncia respecte de Balaguer.

NOTA: Els horaris són de sortides i arribades a Vallfogona.

Solució partida d 'escacs

•+S30"O F°‘+£PO"OF jue5uetiiiu Bump eun u u tu a saaSau st>] anb jeu as uapod ou anbjad uauopueqe sanbuBjq saj i R [J/” 6£ (•euiBp cun iuBJtu3+eS3 - u a OF -8LL - 6£?S)UE '6£ -+Z}x% "82 ( w u i gSQ ap rmgas a = I D - u r a '6 £ - DRT8£ IS) ZTAT8£ •+ Ü G " :9 P n!OS

Solució trencaclosques número anterior

Deshidratados de Alfalfa, s.a.

CARRETERA DE LLEIDA A PUIGCERDÀ, KM 19 - TELÈFON 43.20.07 - FAX 43.22.50Vallfogona de Balaguer

(LLEIDA)

ESCOLA DE CAPACITACIÓ AGRÀRIA DE VALLFOGONA DE BALAGUER

CICLES FORMATIUS CURS 1998-99

- TÈCNIC EN EXPLOTACIONS AGRÀRIES INTENSIVES - TÈCNIC EN JARDINERIA

- TÈCNIC EN EXPLOTACIONS RAMADERES

* Durada deis cicles: 1.590 hores de formació a l'escola,410 hores de pràctiques en empreses.

* Requisits d'accés: FP1 de qualsevol branca; ESO; 2n de BUP;Proves d'accés ais cicles (majors 1 8 anys).

* Informado: telèfon 44 51 88.

Generalität de Catalunya Finca l'EmpalmeÍ I 1 1 I I Departament d'Agricultura, Tel. (973) 44 51 881 IJ J J Ì Ramaderia i Pesca 25680 Vallfogona de Balaguer