DracElBUTLLETÍ INFORMATIU DEL CLUB EGARA

nº 110

DESEMBRE’13

2

3 EDITORIAL

4 UN CAFÈ AMB...

6 CLUB

7 LLONGUERAS, CESC LLONGUERAS

8 RATLLATS PEL MÓN

16 HOCKEY

10 TENNIS

18 PÀDEL

20 HÍPICA

22 GOLF

24 FITNESS, PAVELLÓ I PISCINA

25 ACTIVITATS DIRIGIDES

26 BRIDGE

28 LA TRAVESSA DEL DRAC

30 LA VEU DEL DRAC

31 LA BÚSTIA

31 EL POLLASTRE

SUMARI

3

Ja fa bastant temps del darrer editorial que em

varen encomanar. En aquell temps érem Egara,

hem estat Fitnessalud per un temps i avui, quan

us adreço aquestes línies, afortunadament tornem

a ser Egara. És a dir, tornem a tenir la gestió del

Club.

Dic això perquè, encara que hi ha hagut aquest

impasse, nosaltres hem sigut i seguim sent fidels a

la nostra filosofia d’entendre el Club.

Malgrat els temps que estem vivim, a la crisi i que

ser soci d’un club com el nostre suposa un esforç

per a la butxaca de tothom, crec que hem d’estar

orgullosos de ser-ne; tenim unes instal·lacions

envejables, unes seccions (i se’n van creant de

noves) que marxen d’allò més bé; uns equips

que ens representen en les diferents modalitats

que porten el nom de l’Egara amb molt d’orgull;

una de les millors (per no dir la millor) escoles de

hockey del món; i una secció, la de Socials, des

de la qual anem fent coses, activitats, festes per

a grans, per a petits, excursions… per facilitar la

integració del soci nou amb la resta de socis de

l’entitat. El que volem és que el soci nou, el soci de

fa només dos anys, participi i gaudeixi dels actes

que anem fent durant la temporada.

L’Egara és un club esportiu que no només forma

jugadors de diferents especialitats, sinó que

també els educa com a persones, això no ho

podem oblidar. La vessant social no la podem

deixar de banda, és molt important a nivell de la

relació humana, de caliu, de fer pinya, d’ambient i

a nivell de noves coneixences.

Una prova del que us dic és el Drac Newsletter,

en què cada divendres el Club hi anuncia les

activitats del cap de setmana. Us heu parat a mirar

EDITORIAL

la quantitat que se’n fan i de modalitats tan diferents? I

cada setmana n’hi ha de noves.

Amb això vull dir-vos que fa quinze dies, parlant amb

un amic meu, soci d’una altra entitat esportiva de la

ciutat, em comentava: ”l’Egara ens feu enveja sana per

la quantitat d’activitats que s’hi porten a terme, sempre

trobeu gent que està disposada a fer coses noves pel

Club, sense cobrar ni cinc, i el soci respon”. I és veritat,

aquesta diria que és una de les grandeses que tenim

al Club. Potser per això, quan mirem l’evolució d’altes

i baixes, veiem que tenim molts socis nous que en part

en són per la pluralitat d’activitats que fem, totes ben

dirigides i ben gestionades, siguin per professionals o

no, per gent que estimem el Club.

Segur que tots us heu adonat que tenim molts socis

nous. Això és molt bo. Un club s’ha de renovar,

necessita vida, i nosaltres, els que fa tants anys que

en som socis, els hem d’ajudar a integrar-se, que s’hi

trobin bé. I una via molt vàlida, a part de l’esportiva,

és mitjançant les relacions i els actes socials. Des

d’aquestes ratlles animo el soci nou a participar en els

actes que l’entitat fa per tots els associats.

El nostre Club és viu, diria que més viu que mai, i això

es veu en el dia a dia.

Som un Club amb il·lusió, res ens fa por i res ens atura

ni ens aturarà. Els clubs econòmicament poderosos

poden venir i, a cop de talonari, emportar-se els millors

jugadors nostres, però aquí tenim molt planter, molta

base, molta casta. Gent involucrada que viu l’Egara,

participativa, amb ganes de fer coses. I ningú ens

ensorrarà ni ens trepitjarà. Som un referent entre les

entitats esportives, amb identitat pròpia, que mai ha

perdut els seus orígens, i molt orgullosos de ser com

som, així com de portar els colors blancs i blaus per anar

a competir on sigui.

No vull allargar-me més, entre tots estic segur que ho

tirarem endavant. Hem passat uns anys difícils i sembla

que ens en sortirem amb l’esforç de tots. Us demano

que no defalliu, que sigueu fidels a l’entitat com ja

esteu demostrant, i penseu que nosaltres, la Junta, no

us fallarem perquè anem tots a una.

Ser de l’Egara és un sentiment!

Per acabar, ara que s’acosten unes dates tan

entranyables, aprofito l’ocasió que em dóna El Drac per

desitjar-vos, en nom de la Junta Directiva, molt bones

festes de Nadal i millor any nou.

Toni MataVocal de Socials

–

4

L’HOME DELS NASSOS RATLLATS’acaba 2013, l’any que ha tornat El Drac. A tot l’equip de redacció ens fa molta il·lusió fer una mirada enrere i veure’ns reunits –aviat farà 365 dies!– per planificar el nou butlletí digital. Va començar l’any i, sense adonar-nos-en, el número 102 va ser una realitat estrenant el nou format. Era el primer del retorn. I era el retorn del primer mitjà de comunicació del Club fet per i per a socis de l’Egara. En aquest sentit, cal recordar que la mitologia i la cultura popular del nostre país diuen que hi ha una sola persona que està pendent cada dia de quan s’acaba l’any perquè només es vol manifestar el darrer dia. Ho fa, però, barrejat entre la ciutadania i se n’ riu dels que el creuen identificar; ara a la Plaça Vella, ara a la Rambla d’Ègara, ara a la Q8. El Drac ha pogut saber que té sentiment ratllat i, en exclusiva mundial, ha aconseguit entrevistar-lo. Ell, que hi és però no hi és, que apareix però desapareix, que ho veu tot, ens explica com ha vist aquest 2013 ratllat. Anònim, àcid i misteriós. Amb tots vosaltres, l’home dels nassos ratllat! Espero que gaudiu d’aquesta entrevista tant com l’autor ha gaudit conversant, aquest primer any, amb el Keko Martínez-Anglés, la Isabel Marquès, el Marià Galí, la Marta Puig, el Javi Ruiz, el Santi Bach, la Carmen Mas i el Ramon Costa. Moltes gràcies a tots ells per tan agradables estones i pel seu temps i els seus cafès. Per molts anys més, nou Drac!

Li he de dir que és un gran honor per aquest butlletí poder entrevistar-lo.Anem ràpid de cara a barraca, com aquella cosina seva que es diu Carola, que s’acosta Cap d’Any i no tinc temps per perdre...

D’acord, d’acord. Un any més, ja. El primer del nou Drac.Aquell el Carballo estarà orgullós de vostès.

Jo crec que encara ho estarà més el gran Rafa Mundet!Quina monumental vaca va rostir el paio i les seves dones i homes solidaris. Tot i que, posats a fer, vaig trobar a faltar que rostissin un cop més els xiprers, de lo milloret de l’any ratllat.

Sí, juntament amb tots els èxits dels equips i els esportistes de totes les seccions.Per favor, no em sigui materialista, vostè que juga al Segona Masculí, l’equip amb la trajectòria més erràtica que ha parit mare. Ara guanyo a Can Salas, ara empato a Sant Andreu, ara perdo a Castelldefels...

Qui fa el que pot no està obligat a més.Per poder, el de les mamis ratllades, miri. Quins moviments, quins coreanos... quin espectacle!

Va veure el Mami’s Festival?Jo ho veig tot. Sobretot quan parlem de veteranes alemanyes i argentines en una espècie de nou Interclub Dames. No sé si m’explico...

S’explica, s’explica! Quina gran iniciativa, la de les mami’s.Com la dels ponis de l’hípica.

Vostè va de Mura a Rocafort sense passar per Talamanca.Una altra bona pensada: el nou web del Club. Tot i que me l’haurien d’omplir més de gargots i fotografies. Tant text que escriuen en això d’eE Drac i tan poc que ho fan al web. Són ben estranys, aquests ratllats.

Però vostè no és de l’Egara, també?Jo sóc molt del nou simulador de golf. Un tinglado que han muntat només perquè el Titus Gispert, el Súper, i el Carlos Ruiz puguin competir a veure qui la té més llarga.

La sortida amb el drive, vol dir.El que li diré és que aquest Club és tan actiu que a vegades em sembla que passen tres anys per cada un que realment se’ns esmuny.

I esperi’s que el Pla Estratègic doni fruits, que encara farem més i millors coses!Ara no em vacil·li, tampoc. Li puc dir millor que ningú que prou costa de passar el dia a dia...

Sí, escolti, però mica en mica, home.A més, ha estat un any amb un desastre capital. El gran Pol Amat ha penjat l’eina.

“Quina monumental vaca va rostir el Rafa Mundet!”

UN CAFÈ AMB

5

Miri-ho pel costat positiu: ha deixat l’esport d’elit allí on el va aprendre i envoltat de la gent que ha admirat el seu hockey.I qui farà els gols, ara?

Per exemple, el Tubau, el Fustagueras, i el García-Chicote. Que som els campions de Catalunya!Un títol menor, amb el referèndum pendent. Dóna només per a quatre whiskys i en volem més!

I què me’n diu del retorn de la Ivet Imbers?!Una mami superwoman. Un xiprer que sempre crema. Un simulador que només fa birdie. Un poni que tot ho ataca i tot ho defèn!

Parlava del referèndum i ara m’ha picat la curiositat, vostè és de sí-sí, sí-no o no-ni de conya?Jo sóc molt de Pere Navarro amb una camisa ratllada, uns pantalons groc-i-negres, i un parlar forçat castellà de Pedralbes.

Navarro, l’exalcalde de la ciutat que portava el nom del nostre Club.Vostè és molt de Núñez, oi?

No ben bé. I, si em permet, les preguntes ja les hi faig jo.Vostè s’agrada més entrevistant que el Jordi Clapés cantant Bryan Adams.

El veig crític. Què fem malament a El Drac i el soci no s’atreveix a dir-nos-ho perquè som gent voluntariosa?Principalment, posar-se medalles els mascles quan la que penca de veres és l’Anna Garcia, que tot ho dissenya i tot ho maqueta.

Li haig de donar irremeiablement i rotunda tota la raó.A més, el Martínez i vostè sempre van tard a entregar els textos. Potser que canviï el format i faci gintònics-entrevista i segur que anirà tot més rodat...

Escolti, un respecte.Per respecte, el que sento pels directors del butlletí. Si no n’hi havia prou amb rebre els elogis pel nou Drac, a sobre a un el fan secretari de la Junta grossa i a l’altre Cavaller Medalla de l’Orde. Uns màquines de la diplomàcia!

Podem anunciar al món que, més enllà del mite, la realitat és que vostè

– es passa el dia al Pla del Bon Aire?Per la seva seguretat, serà molt millor que expliqui, per exemple, que ha vist un gos que es menjava un pollastre. O que el Cesc Llongueras no sap agafar un estic.

És una amenaça?Més aviat, una sentència. Com dir que sí a fer una excursió llarga amb els de les caminades o els de les bicis de la nova secció d’outdoor. Provi-ho i maleirà per sempre no haver-se apuntat a pàdel o a Pilates.

Tornarà algun dia al gimnàs del Club, la Lorena Bernal?El dia que un poni es mengi un cérvol dissecat.

Creu que ha estat a l’alçada dels anteriorment entrevistats, tots ells interessantíssims personatges?El que ha de fer vostè és mirar si el senyor Brufau de Repsol és soci del Club o no, que sempre va dient que li sembla que sí i que algun dia l’entrevistarà pel Drac.

Gràcies pel cafè. Si fos així, li diria que ha estat un plaer.Ah, que l’he de pagar jo?! Quins nassos!

Xavi Salvatella i MestresFoto: Rafa Martín

L’home dels nassos ratllat convida El Drac a silenciar rotundament on i amb quins beures es

va dur a terme aquesta secreta i transcendent entrevista.

“Quina monumental vaca va rostir el Rafa Mundet!”

6

CLUB

El 17 de desembre es va celebrar l’Assemblea General Ordinària de Socis del Club a la sala polivalent de

l’entitat.

Amb l’assistència d’una cinquantena d’associats, l’Assemblea va aprovar l’informe econòmic i el pressupost

per a la pròxima temporada.

Així mateix, Pere Marcet, en l’informe de presidència, va detallar les actuacions dutes a terme al llarg dels

últims mesos.

La sessió, com és habitual, es va tancar amb el torn de precs i preguntes, obert als assistents.

Assemblea General Ordinària

A partir d’aquest número, el 110, podreu comprar El Drac en paper. Aneu a la consergeria del Club i

demaneu-lo. I, atenció, només se n’imprimiran cinquanta, amb la qual cosa, si el voleu us haureu d’afanyar.

Redacció

Emporta’t El Drac en paper a casa

7

Actualment tot està informatitzat, menys les actes de

hockey de 3a Divisió i veterans, que es fan totalment

a mà.

Per començar, el full que va a la Federació Catalana

quasi és indesxifrable. No calca, l’equip que es queda la

tercera còpia és com si es quedés un full en blanc.

Les actes dels equips de futbol (Barça, Madrid, Espanyol,

Sevilla, etc.) també tinc entès que s’omplen a mà, però

dubto que es puguin comparar amb les de hockey de 3a

i potser d’alguna altra categoria.

Noms il·legibles, hi manquen dorsals i els mallots dels

jugadors (no de tots els Clubs) semblen el mostrari de

cal Nones, de vegades mostren els diversos mallots que

en diferents temporades ha tingut el club, no n’hi ha

cap d’igual, números repetits, etc.

Fa uns anys, durant diverses temporades les actes venien

de la Federació Catalana, amb els noms impresos, clars

i amb els corresponents dorsals.

“Crec que actualment s’hauria de tornar a fer-ho

i, aprofitant la tecnologia, possiblement amb més

garanties de millorar-ho. Com que Doctores tiene la

Iglesia... Però penso que com a mínim es podria intentar

cercar un sistema, ja que, com deia Einstein, sempre hi

ha un mètode millor”.

Simplement he intentat reflectir el que he observat

darrerament en els partits d’aquestes categories que

he presenciat.

Pel cantó positiu, he observat, a favor de la Federació,

que ara els equips de 3a i veterans tenen àrbitres cada

partit (ja que durant moltes temporades ens arbitràvem

nosaltres mateixos i això sí que era un autèntic desastre).

Ara van, a més a més, ben uniformats i ben formats,

amb coneixements òptims per dirigir un partit i això

que els jugadors no sempre els ho posen fàcil.

Per tant s’ha millorat i força, però encara queden detalls

com el de les actes que crec que es poden optimitzar i

espero i desitjo que així sigui.

Jaume Riera i Cesc Llongueras

Les actes del partit – Intentant millorar

LLONGUERAS, CESC LLONGUERAS

8

RATLLATS PEL MÓN

Santi Imbers, Ginebra, Suïssa

Fa ja molts anys que visc fora

de Catalunya i feia tant o més

temps que estava totalment

desvinculat de l’Egara i del

hockey en general. Però això va

canviar ara fa un parell d’anys.

Abans d’explicar-vos com, us

diré que actualment visc a la

ciutat suïssa de Ginebra amb la

Izaskun, el Pau i el Bru. Ginebra

és un lloc curiós. És una ciutat

agradable per viure-hi, tot i ser

bastant especial.

Gairebé el 50% dels seus

habitants són de fora, i la gran

majoria treballa principalment

en grans multinacionals, la

banca o en organitzacions

internacionals. Jo sóc un d’ells, ja

que de moment i des de fa uns set

anys treballo en el departament

de comunicació del Programa

de les Nacions Unides per a la

sida. Abans de venir a parar a

Suïssa, i principalment gràcies a

la Izaskun, vaig tenir el privilegi

de viure i treballar primer a la

República Dominicana i després

a Zimbabwe.

En fi, la qüestió és que ja ben

instal·lats a Ginebra. Feia una

temporada que volia tornar a

fer alguna activitat esportiva,

perquè la veritat és que la meva

esvelta figura juvenil feia temps

que m’havia abandonat.

Així doncs, amb alguns companys

de feina vam començar a jugar a

futbol els divendres a la tarda.

Però el futbol no ha sigut mai

un esport que m’agradés massa,

així que quan a través d’un amic

em vaig assabentar que existia

un grup d’amateurs aficionats al

hockey no m’ho vaig pensar dues

vegades.

El grup està format

majoritàriament per holandesos,

alemanys i algun anglès. Juguen

tots els dilluns de l’any, tant

si fa sol com si neva, i tot i les

bastonades es viu un autèntic

ambient de hockey, de gent que

hi havia jugat de jove i que no

han perdut la passió per aquest

esport. Així que m’hi vaig trobar

com a casa ràpidament, sobretot

quan vaig veure que després del

partit de costellada també hi

havia tercer temps!

És cert que el primer dia no les

tenia totes, ja que feia més de 10

anys que no jugava i no tenia ni

stick. Però la sensació de tornar

a agafar el “pal” va ser molt

especial. Vaig tornar a recordar

el molt que havia gaudit jugant

a hockey, durant els partits, els

entrenaments, amb els companys

d’equip i a l’Egara.

Aquell dia vaig tornar a casa

satisfet i rejovenit. Lògicament,

l’endemà no em podia ni moure

del mal que em feia tot el cos,

però ja pensava en tornar-hi el

dilluns següent.

I així ho vaig fer durant una

temporada, fins que un bon dia,

en acabar el partidet, un dels

que jugava amb nosaltres em va

dir que per què no m’apuntava a

jugar amb el Servette, un dels dos

9

clubs oficials que hi ha a Ginebra. Jo

no sabia que el que m’ho deia era

el president del club, que de tant

en tant també s’apuntava a donar

quatre pilotades amb el grup dels

dilluns.

Per aquell temps, jo ja m’havia

enganxat de tal manera que la idea

de tornar a jugar partits oficials de

lliga, amb tensió, intensitat i gols

de veritat, em va semblar molt

llaminera. Així que vaig acceptar

i a meitat de temporada de l’any

passat vaig començar a jugar amb

el segon equip del Servette HC.

El nivell del hockey en general és

bastant diferent del de casa. La

veritat és que Suïssa no ha sigut

mai una gran potència del hockey

mundial, però no ens enganyem,

jo tampoc he sigut mai una gran

estrella, així que a mi ja em va bé. El

meu equip juga a la lliga nacional B i

està format per viejas glorias i joves

promeses, una mescla interessant

que fa que hi hagi un bon ambient

dins i fora del camp. Jo, és clar, sóc

el més vell de tots, però estic xalant

com mai de la meva segona joventut

hockeística.

A més, amb aquesta combinació

puc jugar tot l’any, perquè durant

el període de lliga m’entreno

i competeixo amb el Servette i

durant l’estiu i a l’hivern, quan la

lliga exterior s’atura per culpa del

campionat de sala, me’n vaig a

jugar amb el grup d’aficionats.

L’experiència de tornar a jugar a

hockey i potser també el fet de fer-

ho fora de casa m’ha fet reviure els

meus anys a l’Egara. No des de la

nostàlgia, però sí que valorant el fet

d’haver pogut gaudir d’un club on vaig

aprendre i gaudir d’un esport únic,

rodejat d’amics que, tot i la dificultat

lògica de veure’ns, ho seguim sent

gràcies a aquest lligam comú.

Per sort, gràcies a les noves

tecnologies i a El Drac puc seguir

l’actualitat del Club i sempre que

torno uns dies a casa m’hi acabo

passant, ja sigui per veure algun

partit, fer un tenis o portar els nens

al campus d’estiu.

Per acabar només voldria deixar

constància d’un fet que per a mi no

deixa de tenir el seu valor i és que

quan, al ser preguntat, jo responia

que era de l’Egara, el comentari

següent més habitual era, “Ah,

l’Egara! Sí, si ja el conec.” Tothom

té una anècdota interessant o una

bona paraula del Club. I això, quan

s’està fora, es valora i reconforta

molt més.

Força Egara (femení i masculí) i visca

el ’35!

Santi Imbers

10

HOCKEY

Arribem a 1 de novembre com a líders indiscutibles de la fase regular i, per què no, gaudint d’un cap de setmana de Tots Sants de descans i esbarjo prou merescut en aquests moments. Sant Pepe, que desencalla els partits a base de penals, Sant Quim, que mentre es fa a la idea que està jugant al DHM rendeix i baixa el pal com el mateix Michael Green i Sant Eduard (d’aquest en tenim 2) que ens guia en l’atac de l’equip. I amb l’arribada del novembre recuperem al 100% el Marc Chicote, i els joves recent incorporats lluiten cada dia per a tenir un lloc entre els 16 convocats de diumenge. En definitiva, iniciem el novembre com a líders, descansats i amb la plantilla al complet, perquè en Pacho pugui decidir lliurament quins jugadors utilitzar. Tots estem a punt per donar la cara i lluitar per mantenir la bona feina feta fins ara.El primer compromís, el Sardinero a Santander. Viatge de 18 hores, 9 per dissabte, el bon ambient de l’equip i les ganes de competir no decauen i ajuden a passar l’estona dins el bus còmodament. El diumenge al matí es treballa adequadament a l’Albericia i les 9 hores de tornada es realitzen amb 4 gols, dos punts més, i sense tocar el compte dels gols encaixats.

Ja ens plantem a la segona setmana de novembre, fa més fred, els dos mesos d’entrenament pesen i l’alegria i frescor que l’equip tenia al principi de temporada es comencen a marcir. No és per no intentar-ho, però ja ho diuen els que porten anys, en això: pujar no és fàcil, però mantenir-se és encara més difícil. Sumes aquests condicionants amb la pitjor primera part (tipus la del Barça a l’Ams Arena) i un tal Falconi inspirat i sí, punxem! Empat a 2 a casa contra la Complutense, equip madurat que vol aspirar a play-off i així ens ho va venir ensenyar a casa nostra. Però seguim, i només 6 dies després de cedir el primer punt a casa marxem cap Canàries. Prèvia parada al McDonald’s del Prat, ja se sap que una bona alimentació és bàsica per a la competició. I a les Canàries ens trobem el Tabu que ens esperàvem, equip de poca qualitat, molt incòmode i que a casa seva no et deixa jugar. Aquest cop sí, una bona primera part i una segona d’ofici defensiu, d’aquelles que han fet guanyar tant als del hockey de la Merkel, ens permeten acabar la primera fase de la lliga com a líders! 15 de 16 punts, 33 gols a favor per 4 en contra.

DHMA: La lliga

11

Egara Winter Festival

Deixant la Lliga Nacional de banda hem afrontat unes setmanes intenses de desembre. Primer, amb la celebració del Egara Winter Festival PH, una festa que va ser un autèntic èxit i que va fer que gent de totes les edats del Club passéssim una bona vetllada, amb l’actuació dels Impro Acatomba i la festa posterior. Moltes gràcies a tots per la vostra assistència.

Campions de CatalunyaI ja per últim la celebració de les semifinal i final del Campionat de Catalunya. A les semis, victòria vs el Barça d’Hèctor Martinez i Koke De Falguera per 5-1, plantant-nos a la final contra el favorit, el Polo.El partit decisiu no podia començar millor: himne dels Segadors i endollats, que començàvem amb gols d’Edi Tubau i Guillem Fustagueras. Després d’un segon quart fluix, que va fer que rebéssim un gol en contra, a la segona meitat no vam donar opció al Polo i amb un joc d’aquell que et fa guanyar finals, és a dir, treball, humilitat, sacrifici, esforç, vam acabar

el partit amb victòria per 3-1 i Campions de Catalunya!Un títol que, després de la consulta del novembre vinent, ens podria classificar per l’EHL 2015.Després de 5 anys vam poder tornar a aixecar un títol, i amb això ja se sap, a la que se’ns obre la gana...

Sigui com vulgui, i com molt bé deia un que encara trobareu arrossegant a l’escaire algun dissabte a la tarda “els exàmens són a final de curs”.

Quico Cortès i Pietro #SíSíFotos: Rafa Martín

12

HOCKEY

Arribem al mes de desembre i, amb ell, al final de

la primera fase de la Lliga. Un final dolç, el primer

objectiu de l’any complert: estem entre els 6 primers

equips de la competició!

Cal dir que no ha estat un repte fàcil, l’equip porta

mesos treballant amb molta seriositat, constància i,

sobretot, amb molta il·lusió! I tot això ha donat el

seu fruit.

Sabíem que ens ho jugàvem tot en aquests quatre

últims partit, i no podíem fallar. Una victòria 2-1

davant el San Pablo Valdeluz ens donava forces per

continuar treballant per arribar al següent partit, al

difícil camp de Castelldefels, i superar al rival per un

clar 4-0.

DHF: Al top 6

13

Després d’aquests dues victòries, afrontàvem un partit

clau; deixant de banda la importància de sumar els

punts, venia un derbi. Amb moltes ganes i potser una

mica massa de nervis, el partit va acabar amb empat a 2

al marcador. El resultat ens apropava a l’objectiu final,

però no ens permetia abaixar la guàrdia fins l’última

jornada. Tocava rebre el Taburiente de Canàries en un

partit clau per als dos conjunts. L’esforç i el treball de

l’equip van donar resultat, victòria 2-1 i classificades per

al top 6!

D’aquesta manera, arribem a les vacances de Nadal havent

assegurat salvar la categoria i amb opcions de lluitar per

entrar al play-off, i, per què no, de lluitar pel títol de Lliga!

Així doncs, l’equip s’acomiada amb un bon sopar de

Nadal al Petit Comitè. Un amic invisible ben original i

divertit entre jugadores i staff, riures assegurats, una

mica de festa i, a gaudir de les vacances! (sense oblidar

sortir a córrer algun dia).

L’Egara DHF vol aprofitar per felicitar els nostres

companys de DHM pel Campionat de Catalunya

obtingut. Per molts més títols ratllats!

Fins molt aviat, amb l’stick de hockey sala entre mans.

Bon Nadal i força Egara.

Carola SalvatellaFotos: Rafa Martín

14

HOCKEY

Entrenaments divertits amb molt de fred,

partits suspesos per la pluja i molta alegria

per l’assoliment dels primers títols. En

sala els equips cadets Masculí A i Femení

B van assolir els respectius Campionats de

Catalunya. En herba els equips masculins

Infantil C, els alevins A i C, els benjamins

5x5 A, B i C i el Benjamí 3x3C es van

proclamar campions de la Copa Catalunya.

En l’apartat femení van assolir el mateix

títol els equips Benjamí 5x5 A, Benjamí

3x3 A i B. Moltes felicitats als campions i

campiones.

Una bona iniciativa, promoguda, entre

altres socis, per la família Sanromà, i en la

qual han participat des dels primers equips

de la casa a equips de l’Escola, ha estat

la compra de gorres solidàries en favor

de l’AFANOC. Aquesta associació destina

els seus recursos a ajudar les famílies dels

infants i adolescents amb càncer, que

han de desplaçar-se lluny de les seves

llars per rebre tractament als hospitals

especialitzats. A tots ells el nostre afecte i

desitjos d’una prompta recuperació.

Una altra positiva experiència va ser la visita

de l’equip italià CUS de Pizza, el cap de

setmana de 6 al 8 de desembre. Aquestes

noies van ser acollides per jugadores dels

equips cadet femenins en règim de pensió

completa. Al llarg de la seva estància

van combinar i compartir entrenaments,

activitats de grup i visites turístiques. En

definitiva, va ser una bona experiència per a totes .

El mateix cap de setmana l’equip Aleví Femení A va participar en el Torneig Internacional de la Immaculada,

disputat al RC Polo. Van guanyar els quatre partits de grup, amb 18 gols a favor i la porteria a 0, classificant-

se primeres de grup. La final la van disputar al RS Tenis, va ser molt disputada i es va resoldre als strocks, en

què la sort i l’encert va estar del cantó de les càntabres.

ESCOLA DE HOCKEY: Final del primer trimestre

15

El dissabte 21 de desembre,

al Camp Cesc Llongueras es

va viure un dia màgic, amb

la presència d’un dels patges

reials de ses Majestats els Reis

d’Orient. Muntant a cavall des

de terres llunyanes va arribar al

Pla del Bon Aire a les dotze en

punt del migdia, els nens força

nerviosos i il·lusionats van fer

cua esperant el seu torn per

lliurar-li la carta. En declaracions

en exclusiva a El Drac, el Patge

Reial ens va avançar que ses

Majestats estaven força contents

amb el comportament dels nens

i nenes de l’Egara, però que n’hi

havia algun alguna que havia de

millorar el seu comportament i

els recordava a tots que de cara

al 2014 havien de seguir fent

bondat, de la bona.

Pere MoraFotos: Rafa Martín

16

+HOCKEY

+Hockey: en record delJordi Biosca Riera

El Jordi, un gran defensa i una gran persona

El Jordi era un egarista de sempre, que va començar a jugar de lateral esquerre quan tenia 5 anys i allà es va retirar ara farà un any, amb 52. Ell era de l’època en què en el hockey el joc d’atac es creava per la dreta, per això els jugadors com ell, que jugaven a l’esquerra del camp, tenien una missió més destructiva que creativa. Una garantia per a tots els entrenadors que va tenir. Un gran defensa.Amb un centre de gravetat més aviat baix, inclinat, amb una extraordinària llargada d’stick, ara amb el dret, ara amb el revés, ara d’esquitllada i si feia falta fins i tot amb el peu, però els extrems mai passaven, de ben segur que molts el van somiar. Aquest joc el va portar a jugar amb les seleccions nacionals en les categories sub-18 i sub-21 i a pujar als 21 anys al primer equip de la casa, després de haver-ho guanyat tot.Dins del camp, sempre concentrat amb la seva feina i fent la seva guerra particular amb l’extrem, però un punt al marge del que estava passant al partit. La tàctica no li interessava massa, perquè ell ja sabia quina era la seva feina. Era bastant normal que et preguntés durant el partit quants anàvem, això em descol·locava… En una ocasió, recordo que en acabar el partit em va dir “bé, tal i com ha anat el partit, un punt és bo”. El partit l’havíem guanyat 3-1. Sens dubte, però, el millor del Jordi i per allò que l’admirava i penso que tothom hi estarà d’acord, era per com era, introvertit però molt relacionat, discret i de poques paraules, però sempre irònic i amb el comentari oportú, tolerant amb tothom, mai una mala paraula o una crítica cap a un company, ni pel davant ni pel darrere, eficaç i competitiu, disposat a ajudar, compromès i molt perseverant amb allò que es proposava, creatiu, detallista i molt manetes, dur de pelar, intel·ligent i molt fort mentalment. Una manera se ser que el va ajudar a portar la malaltia, que se’l va emportar fa uns dies, amb coratge i dignitat.

Pere Font

17

18

PÀDEL

L’última setmana de novembre va tenir lloc a les instal·lacions del Terrassa Club de Pàdel el primer Torneig Absolut d’Equips del Vallès, tant en categoria masculina com en femenina.Aquest primer any el representant del nostre Club va ser l’Egara A masculí. La competició va servir per preparar el Campionat de Catalunya de Primera de l’any que ve, amb el mateix format. El Masculí A està patrocinat per l’empresa Giemsports, que dóna suport cada any a l’equip perquè pugui assolir els objectius més elevats.En aquesta primera edició l’Egara A va aconseguir una meritòria segona plaça, essent derrotat a la final per un resultat molt ajustat de 3-2 per al conjunt del Terrassasports.En aquesta final vam comptar amb la presència del nostre entrenador i jugador número 1 de Catalunya, Adrián Biglieri.Com a parella 1 van actuar l’Adrián i el Joan Company, guanyant còmodament el seu partit.La resta de parelles van tenir partits molt ajustats.

Oriol Torres i Àlex Aurell van perdre en tres sets (6-1/5-7/4-6).Eduard Altimires i Víctor Rusiñol van aconseguir el segon punt de l’eliminatòria en el desenllaç del tercer set.Jordi Balcells i Pere Salvo van caure 6-4/6-3. I l’última parella, Agustí Aguilar i Manel Cots, també van perdre, en un resultat ajustadíssim de 7-5/6-4.Anteriorment s’havia superat a la fase de grups el Can Berardo per 3-2 i al CN Terrassa per 4-1, tornant a trobar-nos al camí el Can Berardo a les semifinals, guanyant-los de nou, aquest cop per 4-1.Els participants d´aquesta edició van ser Adrián Biglieri, Manel Cots, Edu Altimires, Oriol Torres, Jordi Balcells, Víctor Rusiñol, Sergio Escamilla, Nacho Callejas, Alberto Borràs, Pere Salvo, Joan Company, Agustí Aguilar i Àlex Aurell. Cal destacar les baixes per lesió de Xavi Moliné i d’Aleix Salvó. I, per compromisos laborals, la de Manel Nart.

L’Equip A Masculí

19

Torna el torneig de pàdel Open Toyota-Club Egara en la seva tercera edició. Anoteu-vos-en les dates: del 20 al 25 de gener de 2014.Us hi esperem.

Francesc DevantFotos: Rafa Martín

Tercera Prova Open Toyota-Egara

20

HÍPICA

21

Dues d’or i una de plataL’1 de desembre es va celebrar la Final de la Lliga Catalana de Ponis 2013 en el CET Torredembarra, on l’equip del Poniclub de l’Egara es va endur tres medalles: dues d’or i una de plata. Ivan Moreno, muntant Pongo, va quedar or en la categoria de ponis A2. Mariona Macià, amb Sunny, va aconseguir la medalla d’or en C3. I Irene Argelich va fer plata en aquesta mateixa categoria. Els més petits de la nostra Escola han culminat un any d’aprenentatge amb uns resultats immillorables: durant aquest any s’han iniciat en la competició en la disciplina de salts i, com podem veure, els resultats han estat espectaculars. Per al proper any ja podem començar a preparar el nostre equip per al salt als campionats nacionals.Moltes felicitats, campions!

Mònica Sala Coronas

22

GOLF

L’1 de desembre vam disputar la primera prova del 2n Campionat de parelles PAR 3 del Club a les instal·lacions del PAR 3 la Garriga. Aquest recorregut par 3, amb forats més llargs que el habituals de pitch&putt, es va mostrar com un recorregut de molt bon nivell, amb molta aigua, bunkers profunds. Realment un camp divertit i que segurament haurem de guardar en les nostres agendes.Els guanyadors d’aquesta primera prova van ser Isidre Graells - MªTeresa Planas, amb 44 punts, seguits de Carlos Trullàs - Ignacio Rosell, amb 41, i Josep Amèscua - Santiago Trullàs, també amb 41 punts.

2n Campionat de Parelles Par 3, La Garriga

El 15 de desembre vam celebrar el 2n Torneig de Nadal de Golf del Club Egara, en modalitat fourball stableford, a les instal·lacions del Golf Costa Brava, a Santa Cristina d’Aro. Una molt bona inscripció de 20 parelles, moltes de la mateixa família, en un torneig amb un carisma entranyable i especial.El dia va començar amb fred i gelades, retardant les sortides fins a les 10 del matí. A partir de la sortida del primer grup ja vàrem gaudir d’un excepcional dia, climatològicament parlant. La lluita durant els 18 forats va ser molt tancada, ja que el premi, dos pernils, s’ho mereixia.Al final, els guanyadors varen ser la parella formada per en Jesús Escamilla - Anna Riera. Enhorabona.Després de jugar vàrem gaudir d’un bon dinar al restaurant del golf, amb una mica de torrons i cava per desitjar-nos, finalment, bon Nadal.

Des de la Secció de Golf del Club volem agrair a tots els nostres consocis el seguiment de totes les activitats organitzades. Això ens dóna forces per seguir endavant.

Us desitgem unes bones festes a tots!

Jordi Prat

2n Torneig de Nadal

23

24

FITNESS, PAVELLÓ I PISCINA

Un entrenador personal és un professional amb experiència en la prescripció de programes d’exercici físic adaptats a les característiques, necessitats i objectius de cada persona. L’entrenador personal utilitza una avaluació i entrevista individual per obtenir, motivar, educar i desenvolupar un programa d’exercici segur i efectiu, d’acord amb l’estat de salut, capacitat, necessitats i metes de cada persona.

Servei d’entrenadors personals

Al Servei de Salut del Club es realitzen tractaments totalment personalitzats de fisioteràpia, osteopatia i acupuntura.L’objectiu principal és restablir l’estat de salut i benestar del pacient, treballant de forma global.No només s’haurà d’explorar i tractar la zona on es manifesta el símptoma o el dolor, sinó que s’haurà de valorar la persona en la seva globalitat, ja que habitualment la causa pot trobar-se lluny d’on es manifesta. El cos funciona com una unitat global indivisible.Fins i tot, tal i com confirmen els estudis científics, problemes vertebrals poden ser l’origen d’algunes malalties com l’asma, les úlceres d’estómac, els problemes digestius, etc.

Servei de Salut

La valoració amb l’entrenador personal i el fisioterapeuta, basada en l’anàlisi del moviment i de la biomecànica, facilitarà la recerca de l’origen del problema, per prevenir lesions o evitar recaigudes. En tots els casos, es realitzarà una valoració inicial exhaustiva per conèixer l’estat físic previ a l’entrenament.L’objectiu és treballar conjuntament per:

Beneficis de combinar l’entrenament personal i la fisioteràpia

• Millorar la qualitat de vida. • Prevenir lesions musculars, articulars, lligamentoses... • Millorar patologies preexistents: hèrnies discals, artritis, artrosis, diabetis... • Reduir els nivells d’estrès o ansietat. • Millorar el rendiment esportiu. • Guiar el procés de rehabilitació d’una lesió. • Fer una readaptació segura a l’esport després d’una lesió.

Xavi Sáez

25

Zumba-Fitness, uneix-te a la festaEl programa Zumba és una classe de ball i Fitness, inspirada en la música llatina, que incorpora música i moviments de ball d’origen llatí i internacional. A la vegada crea un sistema de Fitness dinàmic, emocionant, estimulant i eficaç. Una classe de Zumba, coneguda com a festa Zumba Fitness-Party, combina ritmes ràpids i lents que tonifiquen el cos des de la visió de l’aeròbic/Fitness per poder aconseguir un equilibri únic, combinant els beneficis cardiovasculars amb la tonificació muscular. El programa Zumba integra alguns dels principis bàsics de l’entrenament aeròbic, d’interval i de resistència per maximitzar el consum de calories i el benefici cardiovascular que aporta.Els moviments cardiovasculars de ball són fàcils i donen una forma tonificada a determinades àrees, com els glutis, les cames, els braços, el centre del cos i el nostre múscul més important: el cor.Psicologia del programa Zumba.

El programa Zumba ens proporciona un treball físic i un bon entrenament, així com un benestar psicològic important.

• Combina un alt nivell d’energia i música motivadora amb passos únics i combinats que permeten que els participants ballin per eliminar l’estrès. • Es basa en el principi que un entrenament ha de ser fàcil, estimulant i efectiu. Això fa que agradi i que hi hagi una constància en l’entrenament, arribant a beneficis de salut a llarg termini. • En gaudir de l’activitat, els participants augmenten de manera natural la intensitat dels seus moviments. • És excel·lent per al cos i la ment, podem dir que vivim moments Zumba, ajudant a tenir una autoestima alta i confiança en un mateix.

Beneficis del programa Zumba:

• És un excel·lent entrenament dinàmic del centre del cos. • Elevat consum calòric, degut al seu entrenament aeròbic i d’interval. • Ambient d’aprenentatge fàcil, els passos són bàsics perquè tothom pugui gaudir de la classe. • Pèrdua de pes. • Imatge positiva d’un mateix, et fa sentir bé. • Un cos definit, degut a una gran implicació muscular. • Fas exercici sense adonar-te’n, en tenir un sentiment de diversió no t’adones de l’exercici que fas. És tota una sensació!

Veniu a gaudir d’una sessió de Zumba-Fitness. Us espero dimecres a les 19:30h i divendres a les 17.30h a la sala 1 d’activitats dirigides.

Beatriz Tórtola, Monitora d’activitats dirigidesFoto: Rafa Martín

ACTIVITATS DIRIGIDES

26

BRIDGE

Animeu-vos a jugar-hi

El bridge és un joc molt bonic, encara que no per a tothom. Els joves el troben avorrit i, el que és pitjor, quan ja en saben una mica troben insofrible passar-se dues o tres hores quiets i asseguts jugant a aquest meravellós joc.És normal, el jovent prefereix fer esports de tota mena abans que estar-se quiet –que va molt bé per la salut– i també aprendre idiomes, principalment l’anglès i l’alemany, que són el futur.Aquest joc és molt antic. La gent es reunia a la tarda o després de la feina i hi jugaven un parell d’hores. Bé a casa, entre amigues, bé en algun club d’elit anglès. Així va començar tot.El bridge ha arribat als nostres dies i nosaltres seguint practicant-lo a la sala polivalent del Club. Tots els que hi juguem ens ho passem molt bé, tant si ho fem bé com no tan bé. És un joc que requereix paciència. I nosaltres ens hi anem perfeccionant i aprenent-ne dia rere dia.A la Secció ens agradaria trobar gent que volgués aprendre’n, així com tornar a engrescar aquells que ja hi havien jugat i que per un motiu o un altre van deixar de fer-ho. Al matí es pot fer l’esport que un vulgui. A la tarda, acompanyeu-nos a jugar a bridge. Sereu molt benvinguts.

Marta Martí

1 - primers

2 - segons

3- tercers

FOTOS

1

3

27

2

4

28

Ser entrenador del 2a masculí és una satisfacció o una mala jugada?Servidor és carn de Segona des del dia que em van posar un stick a les mans. És la meva categoria natural per intensitat, ambient i forma de viure el hockey.

Als teus jugadors és més difícil aguantar-los el ritme al camp o a la nit? Tenim un planter ben farcit de cigaleros i espècimens nocturns varis. Al camp sempre pots trobar la forma de parar-los.

Què és més complicat, reunir onze jugadors per anar al camp del Sant Andreu o per venir a entrenar un dijous al vespre de gener al camp 2?Reunir onze jugadors de 2a per a qualsevol de les dues és una empresa gairebé impossible.

Municipal de Castelldefels o Can Salvi?Ambdós camps són part gairebé imprescindible de la “experiència 2a”. Terrenys nefastos per practicar el hockey i la prova de foc per a tota persona que digui estimar el nostre esport.

L’equip de 2a és del tot heterogeni. Què prefereixes: Bons jugadors però imprevisibles o mals jugadors però complidors.Crec que és més còmode com a entrenador tenir un equip compacte, tècnicament més limitat, però complidor, que no patir per qui et vindrà.

La camisa de l’Egara. De cotó de les de tota la vida o les noves més lleugeres i transpirables? Cotó i màniga llarga! Puc jugar sense protector i sense canyelleres, però no seria el mateix saltar al camp sense arremangar la camisa abans de començar.

Seguint amb la camisa. Amb senyera o sense?Més enllà de consideracions polítiques vàries que no cal barrejar amb l’esport. Som un equip català i és normal que portem els colors de la nostra bandera.

Per jugar a Segona, un bon xut o una escombrada (látigo)? Aquí responc amb el cor i no amb el cap, però un bon xut és un detall molt vella escola. M’agrada practicar-lo (quan em surt i no volo el cap a ningú) i veure executar-lo bé.

LA TRAVESSA DEL DRAC AMB...

RAMON J. VILAGRASA,entrenador de l’equip de 2a Divisió Masculí

1

2

3

4

5

6

7

8

29

12

13

14

10

11

9 Amb canyelleres o sense? Amb canyelleres, que sempre et pots trobar algun jugador com jo que no acabi de saber frenar al tocar la bola.

Primera i segona part o passem directament al tercer temps? Tercer temps. Els de Segona ja són marca reconeguda de la casa i compten amb patrocini propi.

També has encomanat la passió pel hockey a casa teva. Qui és millor: el pare o la mare?Segurament els fills, perquè el pare ja s’arrossega i la mare tot just comença.

L’objectiu és: jugar a Segona Divisió fins que el cos aguanti o fins que hi arribin els teus fills? Fins que el cos aguanti i m’aguantin els meus companys.

Música. Jazz o Country? Country.

Aigua pura o d’ampolla?AguaPura, sens dubte (després ja et pago la falca).

Ets de postres o de gintònic?La meva figura estilitzada ja deixa veure el meu gust pel dolç, però també m’agrada gaudir d’una bona copa de forma relaxada.

Ferran MartínezFotos: Rafa Martín

15

30

LA VEU DEL DRAC

Uo uo, vine a la festa

Tot i que lo favorit per al premi al pitjor de la

festa era el nom –Egara Winter Festival– a les

hores petites el pronòstic es va tòrcer.

Després que la majoria s’ho passés festivament bé

–excepte aquells enfadats amb l’alegria i els de la

gastroenteritis– uns brètols –de casa o de fora?–

van emular els vàndals –zuaus o alans, també va

bé– i van buidar un extintor a la discoteca, van

trencar un vidre d’una taula –se n’ha de tenir

ganes– i van practicar el fins ara desconegut

esport de llançament de cadira –amb premi per a

aquells que aconseguissin de penjar-la als arbres

del parc infantil–.

No calen judicis sumaríssims, la comprensió és

virtut ratllada. Tanmateix, sí que cal:

1. el que (/la que/els que) va buidar l’extintor,

que passi per la Secretaria del Club i hi aboni

la quantitat que val, tant de reomplir-lo com de

netejar la discoteca.

2. que s’apliqui la mateixa instrucció el que (/la

que/els que) va trencar el vidre i el (/la/els/les) de

la cadira.

Que paguin, vaja.

I l’any que ve, per favor, que guanyi el nom.

Redacció

LA BÚSTIA

Hola a tots, sóc Guillermo Gamito Ruiz, Willy,

nét i nebot de Manolo Ruiz i dels Ruiz Mirones.

Res, que us vull donar les gràcies pels missatges

que he rebut, així com també a tots els que heu

preguntat als meus familiars durant aquests

dies, ja que, com molts sabeu, he tingut un

ensurt molt gran de salut.

Gràcies especialment a tota la Secció de

Hockey, igual que no em puc oblidar d’una

família que sempre ha estat molt unida a la

meva, els Sanromà. També fer esment a Adrián

Vilches i a la família i companys d’arbitratge:

Sandra i Xavi Adell, i Marc Gabarró.

I a la meva família, dir-los que gràcies pel

vostre suport, igual que a la família Sala

Herreros. Espero, aviat, poder fer-vos una

visita.

Gràcies per tot i jo sóc ratllat.

Guillermo Gamito Ruíz

Escriu-nos a drac@egara.es

31

HE VIST UN GOS QUE ES MENJAVA UN POLLASTRE

Quan a principi de cada temporada pares i mares acompanyen els seus plançons –sis i set anys– al camp tres, sigui

perquè és la primera vegada que els seus nens fan hockey, sigui perquè tenen curiositat per veure què s’hi cou,

molts es queden a tot l’entrenament, a la banda, a la zona cimentada.

El monitor gat vell –que té un ull al camp i l’altre a la banda– ha observat amb rigor científic l’evolució dels

minuts d’estada de pares i mares a la zona cimentada a mesura que passen els divendres i els dissabtes –dies

d’entrenament–. I n’ha conclòs:

1. A quinze d’octubre, el seixanta-cinc per cent de pares i mares, després de deu minuts a la banda del camp tres,

fan adéu amb la mà i en marxen; el vint-i-cinc per cent s’hi queda l’hora i mitja sencera; i el deu per cent restant

ha aturat el cotxe davant el pas de vianants cinc minuts abans de començar la sessió, ha empès els nens a fora, ha

bramat “et vindrà a buscar l’avi, eh!” i ha fugit a la cerca de pista de pàdel.

2. El quinze de novembre, el col·lectiu de l’adéu amb la mà després de deu minuts de sessió baixa al vint per cent;

el que aguanta l’hora i mitja també baixa, en aquest cas al cinc per cent; i el grup del pas de vianants esdevé

majoritari, assolint el setanta-cinc per cent.

3. A volts de Nadal, el monitor gat vell ha comprovat que gairebé tots els pares i mares han optat per l’opció

zebra, cosa que no vol dir que juguin tots a pàdel, sinó que han migrat a latituds més càlides –llegeixi’s el bar del

xalet–. Però només gairebé tots: sempre queda un pare –excepcionalment dos– que actua de confirmació i que, a

pesar del fred i l’avorriment, continua a la zona cimentada cada divendres i cada dissabte.

És a volts de Nadal quan el monitor gat vell posa en solfa l’operació Cardona. Els divendres al vespre i els dissabtes

al matí sense sol, amb l’objectiu d’evitar que una futura estrella del hockey trobi el seu pare amb la rialla perenne

al final de l’entrenament, du a la butxaca el producte infal·lible: mig quilo de sal.

Pere Ejarquewww.pollastre.blog.cat

55, Camp Cesc Llongueras: operació Cardona

EL DRAC

Equip de redacció: Pere Ejarque Pere Mora Ferran Martínez Xavi Salvatella Rafa Martín Anna Garcia CLUB EGARAC/ Jacint Badiella, 5, 08225 Terrassa, Barcelona93 735 27 09www.egara.es