UNITAT IIELS AGENTS ECONÒMICS: LES FAMÍLIES

INSTITUT NOU DE VILAFRANCAECONOMIA 4t ESO CURS 17/18

I. EL CONCEPTE FAMÍLIA EN ECONOMIA

- El significat de família en termes econòmics- Des del punt de vista econòmic entenem per família a la persona o conjunt de persones,

amb parentiu o sense, que viuen juntes i que comparteixen ingressos i despeses, formantuna unitat de consum.

- La família és un agent econòmic que participa a l’economia.

Dins de l’economia entenem per família qualsevol agrupació de gent que viuen juntes compartint despeses i ingressos.

I. EL CONCEPTE FAMÍLIA EN ECONOMIA

- El paper de les famílies en la història del desenvolupament econòmic- A èpoques pretèrites el si de la família era entès com un agent econòmic o com a unitat de

producció i de consum. Cada membre de la família participava de forma de diferent en latasca productiva. Hi havia doncs, una divisió del treball, per la qual cada membre de la famíliava anar especialitzant-se en una part del procés productiu.

- Les famílies constituïen unitats autosuficients (autoconsum).

En el passat, les famílies treballaven de manera conjunta, fent cada membre una part indispensable del procés productiu.

I. EL CONCEPTE FAMÍLIA EN ECONOMIA

- El paper de les famílies en la història del desenvolupament econòmic- El desenvolupament econòmic i social va incrementar el grau i el volum de la producció. Les

famílies produïen més del que necessitaven, generant un excedent, que s’intercanviava ambaltres famílies que tenien excedents d’altres productes. Va sorgir l’economia d’intercanvi.

Si una família produïa més llet de la que necessitava podia intercanviar-la per farina, carn o qualsevol producte excedentari d’una altra família.

I. EL CONCEPTE FAMÍLIA EN ECONOMIA

- El paper de les famílies en la història del desenvolupament econòmic- El continu desenvolupament socio-econòmic va permetre l’aparició dels comerciants,

persones que es dedicaven a comprar allò que sobrava a unes famílies per vendre-ho a unesaltres.

- Aquest és l’origen del mercat i, amb el temps, de l’aparició de la moneda com a instrumentd’intercanvi.

Amb el desenvolupament de les ciutats apareixen els primers grans mercats i amb ells la moneda per realitzar els intercanvis.

I. EL CONCEPTE FAMÍLIA EN ECONOMIA

- El paper de les famílies en la història del desenvolupament econòmic- En els nostres dies els famílies ja no són unitats d’autoconsum als països desenvolupats,

encara que aquest esquema es manté a molts països del tercer món.- Així doncs, a occident considerem a les famílies des del punt de vista econòmic, com a

unitats consumidores de béns i serveis.

Avui en dia les famílies adquireixen els seus productes, molt poca gent conrea o produeix tot allò que necessita

I. EL CONCEPTE FAMÍLIA EN ECONOMIA

- L’activitat econòmica i els agents econòmics- Recorda que entenem per activitat econòmica qualsevol procés mitjançant el qual es

generen i s’intercanvien productes i serveis que s’utilitzen per cobrir les necessitats de totala societat.

- Així doncs, són activitats econòmiques tant l’agricultura, com la pesca, com la indústria, comel comerç, com els serveis públics (sanitat, ensenyament, justícia...), etc.

I. EL CONCEPTE FAMÍLIA EN ECONOMIA

- L’activitat econòmica i els agents econòmics- Recorda que al tema anterior vam definir els agents econòmics com aquelles persones i/o

grups que participen en l’activitat econòmica.- FAMÍLIES consumeixen béns i serveis per satisfer les seves necessitats. A més,

participen de l’economia produint, mitjançant el seu treball, els béns i serveis. A canviobtenen unes rendes (salari) que els permet consumir.

- EMPRESES- SECTOR PÚBLIC

I. EL CONCEPTE FAMÍLIA EN ECONOMIA

- Les decisions de les famílies- Les rendes obtingudes per les famílies condicionen o determinen quina quantitat destinen a

consumir i quina a estalviar, i que és allò que consumeixen.- Les decisions suposen escollir unes opcions i descartar altres (cost d’oportunitat) en funció d

de les possibilitats de cadascú.

Els productes que comprem, els diners que dediquem a roba i capritxos o la casa que tenim són decisions econòmiques determinades per la nostra renda.

II. LES RENDES FAMILIARS

- Què entenem per obtenció de renda- Entenem per obtenció de renda el nivell d’ingressos que té una família. Sovint ho expressem

col·loquialment com «els diners que guanyen».- Les decisions de les famílies estan totalment condicionades pel nivell d’ingressos que tinguin.

El nivell de consum d’una família depèn, doncs, del seu nivell d’ingressos.

II. LES RENDES FAMILIARS

- Tipus de renda- Les rendes es divideixen en ingressos derivats del treball i els ingressos derivats de les

inversions.- Rendes per treball

- Les famílies obtenen ingressos per la feina que desenvolupen els seus membres Eldiner que rep un treballador a canvi de la seva feina és el salari. Avui en dia el salariés la part més important, i sovint l’única, font d’ingressos de les famílies per ferfront les seves necessitats.

- Rendes per inversions- Les inversions inclouen elements tan diversos com els pisos, les accions, els

dipòsits, etc. Podem obtenir-se mitjançant l’adquisició o bé per herència.Considerem inversió tots els supòsits que poden generar ingressos a la família.

Quan una família no té un salari perquè està a l’atur poden demanar els subsidis i ajudes que posa a la seva disposició l’Estat.

II. LES RENDES FAMILIARS

- La renda disponible- Entenem per renda disponible aquella part de la renda que el treballador rep i que pot

gastar. Aquesta renda és la que li queda al treballador després de descomptar els impostos ila Seguretat Social.

II. LES RENDES FAMILIARS

- La renda disponible- El salari o sou és la totalitat de les percepcions econòmiques que rep un treballador, tant en

diners com en espècie, per la feina realitzada durant un període determinat que acostuma aser un mes.

- Té diversos elements:- El sou base la part principal de la remuneració que cobra la persona treballadora. Es

fixa en funció de la categoria professional acordada als convenis col·lectius. L’experiènciai la categoria professional fan que el salari sigui més alt o més baix.

- Els complements salarials són diners que s’afegeixen al salari base segons lescaracterístiques personals del treballador o del lloc del treball com ara l’antiguitat, leshores extraordinàries, perillositat...

II. LES RENDES FAMILIARS

- La renda disponible- Als contractes a banda de les retribucions fixes podem trobar retribucions variables,

conformades per les gratificacions pels beneficis empresarials, per l’acompliment delsobjectius, etc., que poden variar cada mes (o no donar-se tots els mesos).

II. LES RENDES FAMILIARS

- La renda disponible- La suma del salari base i dels complements salarials formen el salari brut del treballador, la

seva renda.- La renda disponible la constitueix el salari net:

- SALARI NET = SALARI BRUT – IMPOSTOS O DEDUCCIONS

II. LES RENDES FAMILIARS

- La renda disponible- Els principals impostos que es paguen són:

- Cotitzacions a la Seguretat Social financen la SS que és l’organisme encarregat deproporcionar l’assistència sanitària, distribuir les pensions, pagar les prestacions perdesocupació... El valor d’aquesta cotització varia en funció de la situació familiar de cadatreballador i del seu sou.

- Impost de la Renda de les Persones Físiques (IRPF) Aquest impost és proporcional alsou, varia en funció del sou brut. Quan més cobra una persona més alt és aquestimpost, quan menys cobra és més baix.

- Altres impostos totes les rendes que perceben les famílies estan subjectes alpagament dels impostos, ja siguin lloguers, els dividends accionarials, els interessosbancaris..., tota renda ha de tributar.

Conveni col·lectiu de treball del sector de confiteria, pastisseria i brioixeria de la província de Girona

1. Les dades de l'empresa

2. Dades del treballador

3. Període liquidació 4. Percepcions

salarials5. Percepcions no

salarials 6. Deduccions

Seguretat Social 7. Deduccions

Hisenda8. Diners a percebre 9. Signatura

empresa10. Bases de

cotització i base subjecta a retenció

III. ÚS DE LES RENDES DISPONIBLES

- Les despeses familiars- Tots tenim una llet, un refresc o una marca de pasta favorita. Anem als supermercats, als

mercats, a les botigues dels pobles i comprem el que ens agrada amb total llibertat..., o no?- Hi ha una sèrie de productes i serveis bàsics per la nostra supervivència que hem de comprar

al mercat. Com ho fem i en quina quantitat depèn de la nostra renda familiar.- Trobem doncs dos tipus de despeses:

- Els béns necessaris per la supervivència- Els béns no bàsics

III. ÚS DE LES RENDES DISPONIBLES

- Classificació dels bens- Béns de primera necessitat

- Els subministraments bàsics (aigua, llum, gas...), alimentació i roba. Tanmateix, lesfamílies poden assignar una quantitat de diners o un altra a l’adquisició d’aquests béns.

- Habitatge cada família dedica part de la seva renda a pagar el lloguer o la hipotecadel seu habitatge.

- En resum, malgrat que hi ha un consens en allò que entenem per béns de primeranecessitat, són les famílies quines, en funció de la seva renda, acaben gastant unaquantitat o una altra.

- Altres béns i serveis- S’inclouen tots aquells que encara que siguin habituals no són imprescindibles com ara

els electrodomèstics, els telèfons, les consoles, els ordinadors... - També formen part d’aquest grup les despeses destinades a l’oci: vacances, videojocs,

quotes associacions esportives, àpats fora de casa...

- Classificació dels bens- Béns peribles i béns durables

- Els béns peribles aquells que no duren, i que un cop adquirits, tenen una vidalimitada.

- Els béns durables són aquells que, un cop adquirits, poden ser utilitzats un grannombre de vegades al llarg del temps.

III. ÚS DE LES RENDES DISPONIBLES

- Classificació dels bens- Béns normals i béns inferiors

- Els béns normals són els productes el consum dels quals augmenta quan es disposade més renda o diners. Son activitats com ara anar a concerts, fer viatges o consumirproductes de marca o gourmet.

- Els béns inferiors són productes el consum dels quals disminueix a mesura que lapersona disposa de més diners, com ara els viatges low cost, el consum de marquesblanques, la roba outlet...

III. ÚS DE LES RENDES DISPONIBLES

III. ÚS DE LES RENDES DISPONIBLES

- Rendes pel consum- A l’hora de comprar influeixen diversos factors, com ara:

- La renda quan més alta sigui més possibilitat de comprar el que desitgem- El preu com més car, més difícil de comprar- Els gustos influït per les modes, el marketing i la publicitat

- Entenem per rendes destinades al consum qualsevol despesa efectuada en l’adquisició d’un béo d’un servei. Recorda da que la diferència entre béns i serveis, és que els primers són objectesfísics tangibles, metre que els segons , són intangibles.

III. ÚS DE LES RENDES DISPONIBLES

- L’estalvi- Entenem per estalvi la part de la renda disponible que no es gasta en cap tipus de consum. És

la diferència entre els ingressos i les despeses.- ESTALVI = INGRESSOS – CONSUM (despeses)

- L’estalvi pot ser de dos tipus:- Estalvi forçós el que es fa mitjançant les quotes obligatòries. Ex: quotes de la SS per

fer front a la jubilació i a les baixes per malaltia.- Estalvi voluntari el que fan les famílies per la seva pròpia voluntat. Pot adoptar

diverses formes com ara la compra d’immobles per obtenir-ne rendes de lloguer, elsdipòsits bancaris, les inversions en borsa, la compra de deute públic, els fons d’inversió...

III. ÚS DE LES RENDES DISPONIBLES

- L’estalvi- L’estalvi familiar depèn, per tant, del les rendes i el volum de despeses de les famílies. Els

objectius per estalviar són diversos, pot estalviar-se per tenir tranquil·litat per si venendespeses inesperades, per poder fer un consum gran en el futur, o per endeutar-sefinancerament, cap entitat prestarà diners a aquells que no tinguin, com a mínim, una partdel que han demanat.

III. ÚS DE LES RENDES DISPONIBLES

- Les empreses financeres i l’estalvi familiar- Els diners que els bancs reben de les famílies estalviadores els presten a altres famílies o

empreses en concepte de crèdit o préstecs que cal tornar amb uns interessos fixats i unsterminis establerts.

- El negoci de la banca està en el diferencial entre els interessos que reben les famíliesestalviadores i els interessos cobrats pels que han demanat un crèdit. El interès que reben elsestalviadors serà sempre més baix que els que els bancs cobren a les famílies i/o empresesendeutades.

IV. EL PRESSUPOST FAMILIAR

- Per elaborar el pressupost familiar cal tenir en compte tant els ingressos com les despeses.- Els ingressos

- Ingressos habituals aquells que són freqüents i obtenim de manera periòdica, comara la nòmina, el subsidi d’atur, la pensió, els lloguers...

- Ingressos no habituals però esperats els que no són periòdics però els esperemobtenir com les hores extra, la paga extra, els incentius salarials...

- Altres ingressos possibles aquells que només tenim l’esperança, no pas la certesa,d’obtenir-los com ara els premis de la loteria, herències llunyanes, etc.

Amb aquesta senyora no podem comptar a l’hora de fer un pressupost útil i acurat...

IV. EL PRESSUPOST FAMILIAR

- Les despeses- Despeses obligatòries aquelles que tenen un import mensual fix i que estem obligats

a pagar com poden ser l’hipoteca, el lloguer, els préstecs...; també hi ha altres que nosón mensuals però si esperades i que caldrà pagar quan arriben como les assegurances,i els impostos de circulació, el de bens immobles...

- Despeses necessàries aquelles despeses que tot i que poden reduir-se, no es podeneliminar doncs es tracten de béns necessaris per a la subsistència com poden ser elsrebuts d’aigua, electricitat o gas; els diners gastats en alimentació i roba, etc.

- Despeses no necessàries aquelles que no són necessàries per subsistir i que podenfins i tot, eliminar-se totalment, com pot ser fer àpats fora de casa, anar de vacances,anar al cinema, comprar videojocs...

- Cada família ha d’ordenar les seves despeses en funció de les seves prioritats, de tal forma, queallò menys important pugui ser eliminat si fos necessari.

Tens clar allò que no necessites?

IV. EL PRESSUPOST FAMILIAR

- Previsió de despeses- Un bon pressupost ha d’incloure un apartat per aquelles despeses que sabem que es

produiran puntualment, com la compra de llibres de text, o que desconeixem quan esproduiran però tenim la certesa que ho faran com pot ser les reparacions d’electrodomèstics,cotxes...

- Cal, doncs, incloure una previsió de despeses futures.