Els alzinars de Montornès

6

El clima del Vallès es caracteritzaper uns estius secs i calorosos.

Juliol i Agost tenen màximsdiaris al voltant dels 30

graus i molt poquespluges, llevat d’algunatempesta d’estiu mése s p e c t a c u l a r q u e

efectiva per compensarl’escassesa d’aigua.

Les altres estacions de l’any sónmoderades. L’hivern és suau i humit.

Glaça alguns dies però la temperatura

rarament baixa dels 5 graus sota zero,i la boira és freqüent.La pluja no falta tampoc ni a laprimavera ni a la tardor, en aquestdarrer cas de vegades en forma de gotafreda, que pot descarregar unatremenda quantitat d’aigua en poqueshores i causar inundacions importants.L’estació més dura és sempre la quemarca els límits biològics, i al Vallèsés l’hivern. A la nostra comarca noméshi pot viure la vegetació capaç de resistirla sequedat càlida dels estius.

Per evitar que l’aigua de la plantas’evapori a través dels estomes(forats diminuts situats al revers deles fulles), la vegetació del Vallès soltenir fulles petites com el bruc oestretes com el pi, dures coml’esparreguera o cobertes de cerescom la garriga. Algunes plantes finsi tot arriben a prescindir de les fulles

i fan la funció clorofíl·lica a travésde les branques (ginesta, gatosa,galzeran, argelaga, etc.).Són plantes molt eficaces a l’hora deretenir l’aigua de pluja. Els pins, perexemple, poden arrelar entre roquesi esperar mesos que plogui. Quanplou, les arrels absorbeixen enpoques hores l’aigua que necessiten

per aguantar mesos de sequera.En altres casos, la manera d’evitarels estius secs és tenir un ciclebiològic accelerat, com el d’algunesherbes que germinen, floreixen,formen les llavors i moren a laprimavera, o com el dels bolets queviuen efímerament en la humitat dela tardor.

El clima del vallès determina la vegetació

Necessitat de conservar l’aigua

2

L’alzinar és el bosc natural delsturons de Montornès. És un bosc foscper la densitat vegetal i pel colorobscur de les fulles de les alzines.La penombra interior protegeix lesplantes de la insolació excessiva, iper això l’alzinar és un bosc d’unagran riquesa biològica. Als alzinarsde Montornès hi podem trobar finsa tres mil espècies vegetals. Comque sabem que les plantes viuen dela llum solar, ens pot sorprendre

saber que l’alzinar, un bosc fosc, ésmolt més ric que un bosc clar comla pineda.Hi abunden les enfiladisses, algunesde les quals són espinoses coml’arítjol i l’esbarzer, que lliguen elsarbres amb les mates i fan el boscquasi impenetrable.No és un paisatge obert. L’home vahaver d’obrir camins per colonitzarels boscos del Vallès, ja que no podiatransitar amb facilitat pel sotabosc.

L’alzinar es reconstitueix de maneranatural després d’un incendi o desprésque els homes hagin tallat les alzines,bé per substituir-les per altres arbreso bé per formar camps de conreu.A finals del segle XIX, els pagesos deMontornès van tallar els alzinars delsturons per plantar-hi vinyes. Quan,pocs anys després, la fil·loxera vamatar les vinyes, els pagesos vanplantar pins als turons, perquè

creixent més de pressa que les alzines.L’alzinar, però, s’ha anat refentespontàniament sota els pins a partirde llavors transportades pel vent o pelsanimals. Els pins sobreviuen però no espoden reproduir on s’ha format unsotabosc espès, ja que els pinetsnecessiten molta llum per germinar.D’aquí a uns anys, aquest procésculminarà i tornarem a tenir l’alzinarrecuperat arreu de la comarca.

L’alzinar

D’alzines a pins... I de pins a alzines

3

LES ALZINESSón arbres que creixen lentament, defulles perennes, que formen unpaisatge immutable al llarg de l’any.Les fulles tenen color verd fosc; solenser de 4-5 cm amb punxes toves a lesvores. El revers és pilós i més clar decolor. La forma de les fulles és moltvariable, fins i tot entre arbrescontigus, nascuts l’un de les llavorsde l’altre.A la primavera creixen els aments,uns penjolls de flors masculines, quefertilitzen les petites flors femenines.El fruit és l’aglà, que es desprèn del’arbre amb els freds, i que és un

aliment fonamental per a moltsanimals del bosc.

LES SURERESLa presència de sureres a Montornèsés una relíquia biològica. Pel nostrepoble en passa la frontera ecològica.Al nord del Montseny, les sureresformen boscos compactes. Al sud delTibidabo, no n’hi ha; l’arbre hi trobamassa calor per créixer.A Montornès hi sobreviu al límit, inomés se’n troben alguns exemplarsen punts concrets com el torrent deles Vinyes Velles.La surera és molt semblant a l’alzina

en fulles i llavors. Es distingeix gràciesal suro, l’escorça gruixuda i flexibleque cada any creix una mica. El suroés un abric formidable per a la plantaperquè li permet resistir el foc.

Els arbres que fan aglans

Alzina

Surera

4

Després d’un incendi, les alzines hande rebrotar des de les arrels, l’únicapart que ha quedat viva, mentre queles sureres rebroten per dalt i per baixperquè el suro n’ha protegit el tronci les branques.

ELS ROURES.A la plana del Vallès hi creix unavarietat anomenada roure martinenc,de fulles petites de vora ondulada.Com que les fulles són tendres, elsroures aguanten malament la

sequedat. A Montornès creixensobretot als fondals i prop delstorrents, on troben més humitat.Els roures perden les fulles al’hivern i rebroten a la primaveraamb fulles d’un verd clar que donencolorit al bosc.

ELS GARRICSSón mates de la mateixa família queels arbres anteriors, però raramentsuperen el metre d’alçada.Tenen les fulles més dures que els

anteriors i de vora més punxeguda,molt aspra al tacte, com a unaprotecció contra els animals herbívors.També fan aglans i volen molta llum;per això creixen millor als erms i a lespinedes que dins dels alzinars.

Roure Garriga

5

El MARFULLÉs una mata d’altura mitjana, de fullesgrans i brillants. És de les primeres aflorir, amb corimbes de flors blanques.

L’ARBOÇMata d’altura considerable. Té la fulladentada. A l’octubre treu la flor, unescampanetes blanques i menudesagrupades en ramells. El fruit, lescireres d’arboç, trigarà un any sencera madurar, i serà comestible al’octubre següent, simultàniamentamb la nova florada.

Les cireres d’arboç són dolces is a b o ro s e s , a p re c i a d e s p e l sexcursionistes, encara que podenresultar indigestes si se’n menja enexcés.

L’ALADERNCaldria parlar-ne en plural, delsaladerns, ja que amb aquest nom esdesigna un seguit d’arbustos diferentsque coincideixen amb l’alzina en lacorpulència i en la forma de les fulles,per bé que la vora no és punxosa nitenen pèl al revers.

EL GALZERANMata petita de branques verdes i dures,amb una característica insòlita:algunes branques són planes, ambforma de fulla. El galzeran no fa fulles,i efectua la funció clorofíl·licadirectament des de les branques.Els botànics ho van descobrir enobservar que les flors i els fruitsbrotaven al centre de les “fulles”, cosaimpossible si la fulla fos vertadera.Al desembre els fruits agafen un colorvermell viu que els fa servir deguarniment nadalenc.

Les mates

Ars negre Aladern

Galzeran

Ars blanc6

L’ARÍTJOLÉs una enfiladissa de fulles brillantsen forma de cor, amb punxes corbades,esmolades. Fa el fruit a la tardor, unes

baies roges comestibles de les qualses fan refrescos.

EL LLIGABOSCTant el nom català com el castellà,madreselva, indiquen que té un paperimportant a l’hora de fer dels boscosuna massa vegetal compacta. Tambérep el nom de gallaret en una partdel Vallès.És una enfiladissa de tiges llarguesque mostren de tant en tant duesfulles oposades, perpendiculars a lesanteriors. A la primavera fa grups de

flors blanques i roses, de forma moltpeculiar, aromàtiques. Els fruits sónunes petites baies rosades.

La fusta d’alzines i roures és uncombustible magnífic perquè fa unabrasa de llarga durada.També es pot convertir en carbó vegetal.Fa anys, a Montornès, aquest era l’oficid’hivern d’algunes persones. Alçavengrans piles de fusta d’alzina, les cobriende terra i les encenien. La llenyacremava lentament, amb poc oxigen,de manera incompleta, fins que esconvertia en carbó, que era venut perla comarca.La fusta dels roures, per la duresa,servia també per fer bigues i mobles.Amb la d’alzina es feien mànecs d’einesi bancs de treball.De les sureres se’n pot aprofitar el

s u ro . E s d e s p u l l a e l t ro n cperiòdicament de l’escorça i es tallenles pannes de suro per fer taps,revestiments, capses, etc.En èpoques més pobres, elspagesos feien pa d’aglans, moltric però de gust aspre. Els aglanssón un aliment indispensable dela fauna salvatge del Vallès.Però el principal profit de l’alzinarve de la seva riquesa biològica. Avuicomencem a comprendre que lespersones no tindrem una altaqualitat de vida si no vivimenmig d’una natura benconservada. Uns boscosufanosos moderen el clima

i el règim de pluges, i redueixen lapresència del CO2 a l’atmosfera.

L’aprofitament humà de l’alzinar

Lligabosc Llentiscle

7

EL SENGLARDesapareguts el llop i l’ós del Vallès, elporc senglar és el rei de l’alzinar. Quasiva desaparèixer del Vallès, també. Alsanys 50, els caçadors l’havien marginata les muntanyes del Montseny i elMontnegre. A partit dels anys 70, però,l’abandó progressiu dels boscos per lapagesia ha permès que els senglarses tornin a estendre per la comarca.Ara és abundant a Montornès.Els senglars viuen agrupats en ramats,els mascles per una banda i lesfemelles amb les cries per l’altra. Quanuna femella se sent a punt de criar, se

separa del grup fins que els garrins,entre sis i deu, compleixen el mes devida. Aleshores torna al ramat, seguidapels porcells, rogencs i amb l’esquenaratllada de blanc.Els senglars no tenen el caràcteragressiu que la fama els atribueix. Benal contrari, passen el dia dormint entrel’espessor de les mates i, a la nit, surtena buscar menjar gratant el terra ambels seus grans ullals per trobar aglans,arrels carnoses, baies, bolets, insectes,etc. Es poden aviciar a entrar als campsde conreu, i aleshores fan mésdestrosses que no pas mengen.

EL GAT MESQUERAl Vallès anomenem gat mesquer a lageneta, impròpiament, ja que és unanimal que no produeix mesc, unasubstància d’olor fortíssima quesupuren alguns animals.Tampoc no és un gat, ja que no pertanya la família dels felins sinó a la delsvivèrrids, com la mangosta i la civeta.És d’origen africà, amida mig metre amés de la llarga cua. Té el musellpunxegut i el color clar amb taquesnegres.És un gran caçador de rosegadors,ocells, rèptils i insectes, i tan silenciósque sovint els mateixos pagesos no elsenten encara que sigui ben a prop.

Els animals del Vallès

8

Malgrat que l’alzinar és un bosc espès,està ple d’ocells que el travessenseguint túnels de vol.

El CUCUT té ratlles clares i fosques deventre. És un ocell que no nia; posa elsous als nius d’altres ocells, que fan depares adoptius dels polls. Això ha donatorigen a un grapat de refranys illegendes populars.També sobre l’ORIOL hi ha llegendes,que el tracten d’ocell renegaire, quecanta blasfèmies. De colors negre i orpreciosos, els seus nius pengen combosses de la forcadura de duesbranques.El TUDÓ és el més gran dels colomsdel país, i la TÓRTORA, molt abundant,és el més petit.També la MERLA és abundant. La

femella és marronosa i el mascle, negre.Per això es parla de “merles blanques”com d’una raresa impossible de donar-se. El seu cant és molt melodiós.

EL TEIXÓÉs de la família dels mustèlids, comel visó, la llúdriga i la mostela. Ésgran com un gos mitjà, de potescurtes, i cap blanc amb dues ratllesnegres als ulls que fa que sembli queporta un antifaç.Viu prop de torrents, en caus profundsque ell mateix cava amb les fortesungles. Al capvespre surt amb grans

precaucions,j a q u e é sextremadamentdesconfiat. Caminaa poc a poc, aturant-se, escoltant. Quan cal, però, és àgil,ràpid i valent.Busca cargols, insectes, granotes iratolins. Si troba un rusc d’abelles, el

trenca permenjar-ne la mel i leslarves. Es baralla ambles serps i, després deguanyar la lluita, se les

menja. També li agrada lafruita que ha caigut dels arbres.El seu pèl és tan fi que antigament se’nfeien pinzells de qualitat.

Els ocells de l’alzinar

Cucut

Picot

9

Visita al bosc de la merxa.Punts d’observació

1. Sortim dels jardins de l’Ajuntament.Seguim pel carrer Montseny i baixemal parc del torrent de Vinyes Velles.Travessem tot el parc fins a l’extrem sud.

2. Pugem a l’esquerra fins a l’avingudade la Mare de Déu de Montserrat,passem pel costat de can Coll, una deles masies més antigues del poble, i pelcostat de ca n’Oliver, la masia dels anticsmasovers dels Taverner, senyors deMontornès.

3. El dipòsit d’aigua es va construiraprofitant l’espai obert per extraure elgranit que es va utilitzar per construirel pont de la carretera.Al costat comença l’antic camí del colld’Olleta. Pugem entre vinyes fins al coll.

4. El Coll d’Olleta és el pas entremuntanyes a ponent del Montcau. Apartir d’aquí comença el terme deMartorelles. La petita vall de la dreta ésla de les Vinyes Velles, envoltada pelsturons de Calders. Veiem els caminscareners, molt usats per caçadors iexcursionistes.Estem envoltats d’una pineda artificial,plantada per la mà humana. Entre elspins, però, s’està recuperant l’alzinarde manera natural. En el futur hi hauràun alzinar plenament reconstituït, ambpins vells dispersos entremig.

5. Seguim a esquerra pel camí quetravessa el Montcau a mitja alçada. Eraun camí antic de caçadors i carbonersque ha estat eixamplat pel Parc de laSerralada Litoral.

6. Trobem una fita de formigó amb elrètol “Ajuntament de Barcelona”.A partir d’aquí comença el bosc de laMerxa. Era un alzinar natural que no vaser tallat per plantar-hi vinyes. Unincendi el va destruir, però els matollscreixen amb força refent el vell bosc, enun procés semblant al que hem vist ales pinedes.

7. A l’altre costat del bosc de la Merxa,arribem al coll Mercader. El creua elprincipal camí de comunicació secularde Montornès amb Martorelles i la costa.Per aquí passaven els traginers amb lescordades de mules que transportavenles mercaderies de Barcelona aGranollers.

8. Tornem al poble pel camí del collMercader, que l’ús secular ha ensorratentre marges granítics.

1

2

3

4

5

6

7

8

10 11

10 Kgs

Pràctica de ruta

Per aprendre a reconèixer les plantes més característiquesdels alzinars de Montornès, us tornem a proposar que feuun herbari de mostres.

1- Convé que anem a l’excursió amb una capsa, tisores ietiquetes adhesives petites.

2- Tallarem mostres menudes però ben formades, quemostrin bé les característiques de cada planta. Importa mésla qualitat de la mostra que la seva mida. Les identificaremallí mateix posant-hi etiquetes amb el nom.

3- Un cop a casa, col·locarem les mostres entre fulls dediari, per extreure’n la humitat, i posarem un pes al damuntper aplanar-les. És important entretenir-se a posar lesmostres en bona posició.

4- Tres setmanes més tard, les mostres ja estaran seques.Aleshores podrem omplir un àlbum, enganxant les mostresals fulls de paper i escrivint al costat el nom popular decada planta, la data i el lloc de la recol·lecció.També és interessant afegir-hi el nom científic. Per exemple:

Alzina surera / Alcornoque / Quercus suber - collida al colld’Olleta el 15-4-2007

Arítjol / Zarzaparrilla / Smilax aspera - collida al bosc de laMerxa el 15-4-2007

Amb el temps, i consultant els llibres, podeu anar ampliantel mostrari fins a tenir un bon coneixement de la flora deMontornès del Vallès.

Un herbari de mostres