Un coFotogr

CoSa

s’aplinostrsobre

Succenceque l’d’enlafum ifocs detercombfunci

Els cimpedconjucom a

et Redstone. Parafia Wikipedia (C

om s'aant Joa

iquen a cosses peus fan

e nosaltres.

eeix el matendre la metx’objecte, en airaments de gasos que

d’artifici de rminat tempsbustibles sòlionen amb co

oets s’enlairdir tenir obje

unt de matèr ara els ions,

rt del programa C)

ssemban a le

sos diferents, una força c

eix als focs xa que tenen aquest cas ee coets, veur surten cap a curta vida, i s no tan curt,ds generats

ombustibles l

ren llençant ectes volant ia amb una d els que faran

Mercury.

blen ees aero

Els co focse. Lcomescad’unl’arteanomrotaque en s

QuindispLa tellei daltrede ses t

, no s’anul·lecap endarrer

d’artifici. Lan a la part po el coet, es mreu que aqueal terra. Tot les naus es, i aquesta és amb combin líquids com a

gasos i no per l’espai, determina mn enlairar-se

ls coeonaus

coets poden cs d’artifici. QLes aeronausbustió, la pr

alfar i expan tub propuefacte cap menats de ció elèctrics posen un obentit contrar

n és el princarats en un sercera llei dediu que seme, aquest segsentit contratroben en u

en. Tu també re sobre el t

a reacció quosterior, llenç

mogui cap al ests sempre i així, sí que

spacials o ves el combustnacions de ní ara benzina o

qualsevol al però en reaassa. En un f

e els coets.

ets quespac

ser aeronau Què tenen ens espacials sroducció en

ndir uns gasulsor i que a munt. propulsió, s

s, de vapor objecte en movri al sentit d’a

cipi que pre sentit, el coee Newton o lmpre que ungon cos tam

ari sobre el puna mateixa ho fas! T’haterra i el ter

uímica de coça gasos en sentit contra van acompae existeixen ehicles que vtible que coníquel, carbon

o querosè i o

ltre materialalitat també futur, pot ser

ue llencials?

s espacials, n comú? La m

són màquinesergètica delos, que són aconsegue

Aquests tisón diferento els que trobviment llençaavançament.

ediu que si et avançarà e llei d’acció i n cos faci un

mbé realitzaràprimer. Aqu direcció o

as preguntat ra fa una fo

ombustió qu un sentit, caari, cap avallanyats d’una algunes difeviatjaran persumeixen. E

ni i sofre. Elsoxigen líquid,

com podrie avançarien lr seran partí

nces p

míssils de co manera d’ens amb un mol qual serve llençats a tixen fer enipus de mts als motobem als cotxant altres obj

uns gasos s en sentit con reacció. Aqna força sobà una força iestes dues f recta, però com caminerça cap end

ue es produeap amunt, i a. Si mireu im gran quantierències entr l’espai durals primers ut

s segons, en per exemple

en ser pilote llençant quacules més p

 

per

ombat lairar-tor de ix per través nlairar

motors, rs de

xes, ja jectes

surten ntrari? questa bre un igual i forces ò com es? Els davant

eix en això fa

matges tat de

tre els ant un tilitzen canvi, e.

s, per lsevol etites,

1

 

  2

Què fa un professional de l’enginyeria? Els enginyers i enginyeres que treballen amb coets desenvolupen i milloren els motors de reacció. Proven diferents tipus de combustible o investiguen la possibilitat de llençar diferents materials, com ara ions, per fer avançar aquestes naus. També són els encarregats de dissenyar l’estructura externa dels coets per tal de que siguin més aerodinàmiques, d’assegurar-se de que el llançament es realitzarà correctament i de programar les sondes o artefactes que s’envien amb els coets.

T'has preguntat alguna vegada... Amb quins elements es fa la pólvora?

Per què quan algú dispara una escopeta ha d’anar molt en compte de no fer-se mal amb l’efecte de retrocés?

Enllaços:

http://ca.wikipedia.org/ paraula clau Coet

http://ca.wikipedia.org/ paraules clau Lleis de Newton

http://www.youtube.com/ paraules clau NASA Constellation Program

http://www.youtube.com/ paraules clau Diverticiencia. Experimento cohete volador

 

 

L’e Con

Mat

1

2

3

4

Pro

És co

Exp

Els cdetera la qexperaire fl’aigu

experi

nstruïm

terial nec

. Una ampdecorar-l

2. Una bom

3. Un tap de

4. Trípode

cediment

onvenient fer

i. O

ii. Tin

iii. P

iv. Abpeg

plicació:

oets s’enlairrminada subsque pateix ariment, el pafins que l’am

ua surt dispar

ència

m un coet

cessari:

polla de 2 lia com un ve

mba d’aire pe

e suro perfor

t:

aquest expe

Omplim l’amp

Tapem l’ampntroduir la bo

Posem l’ampo

Amb cura de bomba d’inflapressió interiel coet s’enlagasos són lle

ren gràcies stància cap aquesta subsper de l’aire

mpolla ja no rada cap al t

t - Expe

tres de plàsritable coet)

r inflar rodes

rat

eriment al pa

olla d’aigua f

olla amb el omba d’aire s

olla cap per a

no tombar l’ar rodes de or. Just en aairarà cap ançats cap al

a la tercera al terra, l’airetància al se el fa l’aigua

pot contenirterra i la nost

riment d

stic (Si voleu

s de biciclete

ti:

fins a la meit

tap de suro sense que su

avall dins del

’ampolla, cal bicicleta, finaquest momeal cel, de la terra i el coe

a llei de Nee, a gran velor llençada, q. Tenim una

r més barrejatra ampolla-c

d’exter

u podeu

es

tat.

o que prèviaurti l’aigua.

l trípode i am

l anar introdns que el taent, l’aigua s mateixa maet s’enlaira c

wton o llei ocitat i això fque els fa as ampolla plena de líquid i coet s’enlaira

ior -

ament hem f

mb la bomba c

uint aire al sp de suro nsortirà disparnera que en

cap amunt.

d’acció-reac fa que existescendir cap ana d’aigua i a gas. Just ea.

foradat per

connectada.

seu interior ao pugui resirada cap al tn un coet re

cció. Llenceeixi una força a munt. En a aire. Anem an aquest mo

 

poder

amb la stir la

terra i eal els

n una a igual aquest afegint oment,

 

3

 

Con

Mat

1

2

3

4

5

Pro

Un co

Exp

En omde l’eaquefa qu

Gràcimour

Si reaugmpodeglobu

Existede plholzs

nstruïm

terial nec

. Un globus

2. Una cany

. Una cord

4. Cinta adh

. Dues cad

cediment

op tenim tot e

i. Ld

ii. Alads

iii. F

iv. Lq

v. Ip

vi. D

vii. Ol’d

plicació:

mplir el globuexterior, per ast aire en soe el globus s

ies a que laà suaument

epetim l’expmenta la fricc

n fer difereus, posant mé

eixen joguineàstic, cotxespielzeug.de/

m un coet

cessari:

s

ya de plàstic

a prima i llar

hesiva

dires o dos su

t:

el material pr

Lliguem un ed’una cadira.

Amb la cinta a canya de p

de cinta al ubjectin el g

Fem passar la

Lliguem l’extqualsevol altr

nflem el globper on hem b

Deixem el glo

Observareu q’aire. Seria c

determinada f

us d’aire hemaixò quan deortir, en un dsurti disparat

canya facil per la corda

periment amció entre la cnts proves aés o menys d

es que fan ss o altres veindex.php

t - Expe

com les que

rga, que pugu

uports altern

reparat, com

xtrem de la c

adhesiva, lllàstic. Fem p voltant delobus.

a canya de p

rem lliure dere punt de su

bus però no ufat amb els

obus de cop

que el globuscom un petit fixada per la

m fet que la ixem anar el

determinat set en l’altre se

lita el movim fins que es q

mb una coranya i la coramb diferen

desnivell, etc

servir aquestehicles. Ho p

riment d

e fem servir p

ui passar i llis

atius.

mencem l’exp

corda al resp

iguem el glopassar dos tre la canya

plàstic per l’a

e la corda a uport: el pom

el lliguem. E dits aconseg

i observem q

s surt dispar coet que es corda.

pressió de l’ globus l’aireentit de la contit de la cor

ment al llarg quedi sense

da més grorda i el nostrts cordes, i.

t principi perpodeu troba

d’interi

per prendre u

scar per dins

periment:

patller

obus a ossos que

altre extrem d

un punt mé d’una porta,

En comptes dguint que no

què passa.

at cap al sestà fixat a mo

’aire dins dee surt amb foorda és la forrda.

de la corda aire a l’interi

ossa, obsere coet s’aturnflant més

r fer moure r a: http://ww

or -

un refresc

s d’una cany

de la corda.

s alt d’una s, per exemple

de lligar-lo, a surti l’aire.

ntit contrari oure’s en un

l globus siguorça cap a foça d’acció, l

a, el nostre ior.

rvarem que ra abans. Es o menys el

petits coets ww.dieters-

a de plàstic.

segona cadire.

aguantem l’e

al que deixaa direcció o

ui més gran qra. La força qa força de re

“coet casolà

 

ra o a

extrem

a anar recta

que la que fa eacció

à”, es

4

 

Ext

Pot strobadues la pai taps

Ja ho

Si feu

ensió:

er interessar a nivell co varetes de frt central, un

s o plastilina.

i. A

ii. Fe

iii. Ic

iv. F

v. I

vi. A“

vii. C

o tenim llest p

u diferents m

nt construir mercial. Necusta o metal

n globus, una

Amb la caixa

Feu dos petiteixos de les r

ntroduïu els costats, si ho

Feu un forat a

ntroduïu els

A la part del“boquilla”. Aq

Col·loquem e

per bufar, tap

models, podeu

una joguina cessiteu un cl, quatre CDs

a cartolina pe

a feu l’estruct

ts forat a les odes.

eixos de les fa, podeu ta

al centre del

CDs als extr

l darrera dequesta es po

l globus a l’in

par, deixar an

u fer una car

semblant a capça de gas que es puger fer de “bo

tura del cotx

parts inferio

s rodes. És prllar-los.

s CDs (Asseg

ems dels eix

l cotxe, retaot aconseguir

nterior del co

nar l’aire i a r

rera de cotx

les que podaletes o similuin foradar p

oquilla”, tisor

xe.

r de davant

referible que

gureu-vos qu

os.

alleu un foratr fent una cil

otxe, enganx

rodar!!

es al pati!!

eu ar,

per res

i de darrera,

e no surtin ex

ue el forat el

t prou gran indre amb ca

xat a la “boqu

per fer pass

xcessivamen

feu al bell m

com per poartolina.

uilla”.

 

sar els

nt pels

ig)

sar la

5