Els comunals a l'alta muntanya

Els comunals a l'alta muntanya Els usos pastorals i les àrees protegides

Oriol BELTRAN COSTA Divendres, 27 de març de 2015

Els béns comunals. Una aproximació des de la ramaderia extensiva

La perspectiva històrica en l'anàlisi del paisatge

1. Els aprofitaments tradicionals i els comunals

2. Polítiques territorials modernes

3. L'estatut de les muntanyes

La vigència dels comunals

Espot, 2006


Els paisatges de la muntanya són el resultat d'un procés de transformacions en el temps

Les poblacions humanes han tingut i tenen un gran protagonisme en aquesta dinàmica

Son, 2006

Farrera, 2005

1

Parlar dels comunals implica referir-se a unes formes jurídiques diverses i complexes

pertinences de pobles en municipis més grans, enclavaments, canvis d'usos i en la composició dels veïnats...

La seva forma actual és producte d'una interacció entre processos específics i generals

els usos locals en l'aprofitament i la gestió dels recursos

les polítiques de territorialització de l'Estat i l'articulació de la muntanya amb el mercat


Baén, 2003 Muntanya de Llessui, 2014

2

Les muntanyes de l'Alt Pirineu són objecte avui d'un procés de terciarització (turisme, polítiques de patrimonialització i conservació) i han adquirit un nou protagonisme

Les activitats productives han marcat històricament el poblament i modelat el paisatge, però tenen ara una presència molt limitada

modernament, els aprofitaments industrials (hidroelèctriques, explotació forestal i minera)

des de més antic, els usos agrícoles i ramaders


3

Parc Nacional, Espot, 2012

Tremp, 2008

Els comunals no són només una supervivència sinó també una oportunitat

un espai per la participació col·lectiva

un mecanisme per promoure els beneficis locals dels nous usos

Entendre la lògica i funcionalitat de la gestió comunal i identificar les seves transformacions, pot contribuir a la discussió plantejada [més que un debat sobre els orígens o el seu encaix jurídic]

Les dades provenen d'estudis fets a la Val d'Aran i el Pallars Sobirà

poden fer-se extensives a tot l'Alt Pirineu (i altres regions de muntanya)

tenen concrecions diferents, variables i complexes, segons els llocs


4

Muntanya de Llessui, 2007

L'explotació preindustrial dels recursos: agricultura d'autoconsum, ramaderia destinada a l'intercanvi i migracions estacionals

A nivell local, i més eventualment, hi ha hagut aprofitaments intensius

1. Els aprofitaments històrics i els comunals

Tírvia, 1954

Fargues i instal·lacions preindustrials hidràuliques

5

Diferències altitudinals, tipus d'aprofitaments i formes de propietat: finques particulars vs. muntanyes comunals

Muntanya de Llessui, 2008

Valls d'Àneu, p. XX


6

La comunitat local com a organització econòmica

marc institucional d'articulació dels grups domèstics per fer front a les necessitats de l'aprofitament agropecuari de l'entorn

per garantir la viabilitat de les explotacions familiars, no com a forma de col·lectivisme

recolzava en la propietat col·lectiva de les muntanyes, però no era la seva única dimensió econòmica

coordinació i sincronització de les actuacions domèstiques

gestió conjunta dels aprofitaments ramaders

defensa dels interessos col·lectius

creació d'infraestructures


Pla de Boet, Àreu, 2013

7

drets derivats de la pertinença al comú

gaudir dels béns comunals: pasturar el bestiar, segar herba, fer fulla, tallar fusta, fer llenya, disposar d'aigua pel reg

subhastes dels serveis locals (taberna, molí, serradora), ocupar-se en l'explotació forestal, fer artigues o adquirir erms (per cultivar-los)

beneficiar-se de les infraestructures locals: canals de rec, camins, ponts, etc.

gaudir de l'organització col·lectiva de la ramaderia a l'estiu, participant en els ramats locals

obligacions veïnals

contribuir al pressupost del comú

participar en el treball comunal (construcció i manteniment d'infraestructures: camins, fonts, abeuradors, murs, neteja de pastures, carrers...)

assistència als pastors per torn (guàrdies)

servituds comunals de les finques particulars


8

La comunitat local com a organització política

els òrgans polítics locals (consells de caps de casa) regulaven l'accés als recursos comunals, gestionaven els aprofitaments col·lectius i vetllaven per la defensa dels interessos locals, a través d'ordenances (capítols de vila)

pastures comunals: normes per la formació dels ramats, la contractació de pastors, el calendari pastoral, l'aprofitament dels fems) o les servituds de les finques particulars

productes forestals: partides, espècies, limitacions d'ús...

l'ús de les infraestructures

les prestacions de treball

les contribucions en diners

ordenen la vida local com un espai social potencialment conflictiu

el predomini territorial dels comunals no suposa un repartiment igualitari dels recursos


Àrreu, 1903

9

• "Forman parte de la UPCV todos los que lo sean del pueblo de Espot y reúnan las condiciones de ser cabezas de familia, con casa abierta en el pueblo y formando familia independiente [...].

• Las personas que siendo naturales del pueblo de Espot constituyan familia legítima, y los que siendo naturales de otros pueblos se casen con mujeres naturales de Espot [...] tendrán en el monte y bosque de Espot los mismos derechos que los vecinos antiguos [...].

• Mas aquellos que sin ser naturales de Espot [...] hayan adquirido la vecindad en este pueblo después del mes de abril de 1955 [...], podrán disfrutar de los derechos de pastos para sus ganados, y del de leñas y maderas para sus necesidades al igual que los demás vecinos antiguos. Pero en cuanto a cualquier otro beneficio que pueda obtenerse del monte y bosque, sólo podrán participar de ellos cuando hayan transcurrido 12 años".

• Universidad y Particulares o Común de Vecinos del pueblo de Espot (1957)


"[Es] veden los cases o roures los quals són útils per a la servitud de la fulla [...] això és per la part solana des del camí que puja a Vilamòs des de la palanca de baix de Barradòs, seguint a dalt tot lo que conté el terme propi de dit comú d'Arròs i Vila i per la part obaga [...] des de la Coma del Prat de Margalida seguint fins al ras i seguint de dalt a baix al camí de la ribera fins a on acaba lo terme propi de dit comú, i també en la partida del Gotaus [...] tot lo que conté lo terme propi de dit comú.

I el que serà atrevit de fer caure ni tallar ningun de dits arbres en dit terme propi pagaran cada individu o habitant de dit comú 5 lliures per peu d'arbre que faran caure tant xic com gran, sinó tallaran les rames per la utilitat de la fulla al temps acostumat i dels arbres secs de case se'n podran aprofitar los individus de dit comú per a llenya i los verds queden vedats amb la pena ja dita"

Capítols de la Vila d'Arròs: vedes en partides forestals (1782)


Els aprofitaments ramaders del comú

busquen un ús adequat dels recursos disponibles (adaptat a les condicions locals, afavorint l'aprofitament veïnal i la venda dels sobrants)

calendaris pastorals específics a cada poble i cada muntanya, d'acord amb la localització i característiques de les pastures

nombre de ramats (i d'especialització) variable

en sincronitzar els moviments del bestiar, propicia:

ús complet de les pastures d'acord amb els trets dels animals

vedar partides per afavorir el creixement de l'herba

llogar les herbes sobrants

explotar els productes derivats


Vall d'Àssua, sd

10

Les vaques, les treien "ara, a la primavera [...] i se feien anar a Quatre Pins [...]. Als Estanyets no hi deixaven entrar [...]: només s'hi pujava per la vora. I d'allà es treien per Sant Joan, el 24 de juny [...]. De Quatre Pins els portaven a la ribera de Sant Maurici [...]. Començaven per allí i anaven pujant".

[A sota de Sant Maurici hi havia una cabana]: "Llavors allí tancaven les vaques. Cada dia... Un dia anaven allà la part obaga i a dormir allí. Després anaven [...] fins a Sant Maurici, i tornar a baixar a dormir avall". S'estaven les vaques amb dos pastors. D'allí se n'anaven a [?]; un altre dia "anaven a l'altra banda, que és la Solveta, que és la ribera que va cap a Monestero [...]. I después anaven a la part de Monestero. De la part de Monestero tornaven a baixar i anaven a Ratera". De Ratera baixaven a primers d'agost "o una cosa així".

"I llavors se n'anaven a Sobenuix [...]. I d'allí anaven al Portarró. De Portarró arribaven allà a l'estany Rodó, perquè allò és d'Espot".

"Per la Mare de Déu d'agost baixaven aquí el poble i llavors els feven anar per aquí les pistes, aquí els Estanyets [... ] i s'hi estaven el 15 d'octubre. Als Estanyets no hi havia anat res [de bestiar], ni en tot l'estiu ni a la primavera". Les vaques i les egües s'hi estaven fins el 15 d'octubre.

Entrevista a J.L., de casa P. d'Espot (2006)


"Queda vedada desde este día hasta el 1º de noviembre para el ganado lanar y cabrío la partida Solà desde la Roqueta de Estaís hasta las Rosellas del Vedat [...]"

"Queda vedada desde esta fecha hasta el 29 de junio y del 5 de julio hasta el 20 de septiembre para el ganado lanar y cabrío la partida Solanet, desde las Rosellas del Vedat hasta el barranco del Pinató"

"Hasta el dia 12 de junio no podrán los vacunos, caballares y mulares pasar por el riu Pollós por la parte obaga y los lanares y cabríos hasta el 29 del mismo mes"

"Los ganados lanares y cabríos no podrán introducirse en la partida comprendida entre la Llau Nova y el Barranco del Pinató hasta que se haya marchado de dicha partida la vacada, no pudiendo traspasar la Llau Nova por la parte solana y el rio Monestero por la obaga hasta el 25 de julio"

"En la partida "Port" no podrán introducirse los lanares y cabríos hasta que haga diez días que estén pastando en la misma los vacunos, mulares y caballares"

[...]


[...]

"Queda vedada desde esta fecha hasta el 15 de octubre para el ganado lanar y cabrío la montaña Estañets y hasta el 15 de agosto para los vacunos, mulares y caballares"

"Toda cabeza de ganado que durante la vigencia de la veda de alguna partida se encuentre pastando en ella, pagará como indemnización la siguiente cuota: la primera vez si es vacuno, mular o caballar 2 pesetas 50 cts por cabeza y si es lanar o cabrío 5 ptas por cada 100 cabezas; duplicando la segunda; triplicando la tercera y así sucesivamente"

Acord municipal d'Espot (26.04.27)


Alòs d'Isil, 1910

Des del primer terç del XIX, l'Estat impulsarà diverses actuacions dirigides a modelar social i políticament el seu territori

s'orienten a afermar el seu domini

implementaran la seva estructura administrativa i de govern

contribueixen a l'expansió del mercat

Hi ha una successió d'iniciatives amb finalitats diferents

implantació de l'Administració Local

canvis en el sistema de propietat

creació del Patrimoni Forestal de l'Estat

desplegament de les àrees protegides


Saurí, 2005

11

1. El procés d'ordenació administrativa pobles, municipis i fusions

Termes municipals al PS


12

2. El procés de desamortització (m. XIX)

dels comunals a les forests d'utilitat pública

Forests d'Utilitat Pública al PS

Muntanya d'Espot, 2005


13

3. Les polítiques forestals de l'Estat correcció de barrancs, repoblacions forestals

Sant Quiri, Ancs, 2006

Barranc d'Enseu, 1907

Reserva Nacional de Caça de Boumort


14

4. Les polítiques de conservació de la natura entre un i dos terços del territori a l'Alt Pirineu i Aran

Pla Territorial de l’Alt Pirineu i Aran

(2007)


Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Espot, 2005

15


La concreció d'aquests processos ha afavorit una gran diversitat de situacions (i una relativa pluralitat jurídica: solapament de formes)

D'una manera general, la titularitat de les muntanyes de l'Alt Pirineu adopta unes formes concretes

propietat pública dels ajuntaments

propietat pública de l'Estat (Generalitat)

societats de propietaris

Cal afegir-hi drets i servituds dels antics pobles, algunes situacions particulars (societats veïnals o de particulars, societats gestionades pels ajuntaments) i enclavaments, junt amb els efectes de la pèrdua de valor dels drets comunals i del despoblament

Gerri de la Sal, 1910 16

Muntanyes de titularitat pública

a) Propietat municipal

són les muntanyes excloses de la desamortització per raons d'utilitat pública (assignades als municipis) [quasi totes figuren al CUP]

els antics aprofitaments compartits entre pobles van haver d'ajustar-se a la divisió municipal

la simplificació del mapa municipal afegirà un nou factor de complexitat: la pertinença només està reconeguda per les EMD; per la resta, la funcionalitat de l'antiga titularitat depèn de l'existència d'aprofitaments i la voluntat a mantenir-la

habitualment, la gestió s'ha mantingut a mans dels veïns (juntes locals de ramaders) quan prevalen els aprofitaments

els productes de l'explotació comercial dels aprofitaments (pastures, boscos i caça) s'assignen amb independència de la pertinença històrica


17

un balanç contradictori

pot interpretar-se com una adaptació i continuació de les modalitats locals d'aprofitament i gestió (mantenint les antigues ordenances)

reflecteix una ruptura: fins la desamortització, la capacitat política residia en el conjunt dels veïns (el comú) i no en els òrgans formals de gestió i representació: desempoderament dels actors locals


Noarre, Lladorre, 2008

18

Muntanyes de titularitat pública

b) Propietat de l'Estat

s'origina arran de la formació del Patrimoni Forestal de l'Estat (anys 20 i, sobretot, 40) i afecta termes municipals concrets

diversitat de formes de gestió: política més expeditiva on s'han concentrat interessos (zones de repoblació o d'explotació forestal intensiva), al·legant l'interès general, i més tolerant a la resta, on es diferencia poc de les muntanyes municipals (prioritzant els aprofitaments locals)

s'hi aplica una gestió tècnica, a mans d'agents no locals

pèrdua de capacitat política de la població local


Mata de València d'Àneu, 2006 19

Muntanyes privatitzades

a) Societats de propietaris

abast més limitat (difícil d'avaluar), més diversitat

són propietats particulars pluripersonals (regides pel dret privat), constituïdes a f. XIX-p. XX per mantenir els aprofitaments veïnals davant l'expropiació dels comunals

drets nominals de socis (no veïnals); distribució no sempre igualitària ni universal

variacions específiques segons les condicions de constitució de cada societat, on s'estableix el règim intern i la regulació de l'estatut de socis (adquisició, pèrdua i transferència dels drets)

els casos de les muntanyes de Llessui, de Saurí i de Tor


Tor, 2012 20

Muntanyes privatitzades

b) Particulars

la desamortització dels béns de l'església i senyorials va resultar sovint en una privatització a mans d'uns pocs particulars

poden mantenir servituds veïnals prèvies

els casos de les valls d'Àneu i de la muntanya de Cuberes


Cuberes, 2004

21

La complexitat territorial de la gestió comunal lògica ambiental (local, premoderna) vs. lògica administrativa (de l'Estat)

Aprofitaments ramaders per pobles a les muntanyes del terme de Lladorre

160 les Tovarres 161 lo Mall i Solà 162 Obagues 163 Obaga de Montalto 164 Obaga de Renyé i Font-Robell 165 Plana de Riberals 166 Selva de Noarre


22

les polítiques territorials no són assumides passivament: els actors socials responen i s'adapten als canvis imposats i les noves conjuntures

resistència a la desamortització (aconseguirà exceptuar la major part de muntanyes)

constitució de societats de propietaris (per mantenir els antics usos comunals)

actuació de les juntes ramaderes locals (per gestionar els aprofitaments per compte propi)

algunes iniciatives mostren una capacitat per desenvolupar nous usos als aprofitaments en comú el cas de la Muntanya d'Espot


Lladorre, 2007 Parc Nacional, sd 23


Els aprofitaments locals tradicionals i el poblament històric van contribuir a la formació d'un paisatge de mosaic; el seu abandonament afavoreix la reforestació i una major homogeneïtat

Les àrees protegides contribueixen a harmonitzar conservació i ús i han esdevingut un instrument important per la valoració i potenciació de les activitats beneficioses per la biodiversitat, sobretot la ramaderia extensiva

Port de Tavascan, 2005 Port de la Bonaigua, 2006

24

Més enllà dels usos econòmics , els comunals han tingut històricament una dimensió política: formes de governança col·lectiva

La implementació de les polítiques territorials modernes ha suposat una primacia de l'oposició entre el particular i el públic (a mans de l'Estat), front a l'anterior importància del col·lectiu (l'espai local)

Les instàncies polítiques actuals, administratives (ajuntaments, consells) i territorials (parcs) han tendit a una gestió més transparent i participativa; les noves demandes socials s'orienten a aprofundir en aquesta direcció

L'actualització dels comunals s'ha de pensar en el marc de la nova economia patrimonial i les seves formes socials


25

Parc Nacional, Espot, 2006

Els comunals a l'alta muntanya

Documents

Transcript of Els comunals a l'alta muntanya