Fauna de muntanya

15
FAUNA DE MUNTANYA NAGORE ÒSCAR

Transcript of Fauna de muntanya

Page 1: Fauna de muntanya

FAUNA DE MUNTANYA

NAGORE

ÒSCAR

Page 2: Fauna de muntanya

ALS PIRINEUS*Als Pirineus viuen animals adaptats al fred i a la neu,com els isards,les llúdries i els gats salvatges .Entre els ocells destaquen el gall salvatge, les àguiles, el trencalòs i el pigot negre.

Page 3: Fauna de muntanya

ISARDS

Aquest darrer és el més conegut als Països Catalans ja que es pot trobar als Pirineus. L'isard o camussa (Rupicapra rupicapra) és un bòvid, concretament un tipus de cabra salvatge

Page 4: Fauna de muntanya

LLÚDRIESLa llúdria s`alimenta de peixos com barbs o truites. Completa la dieta amb serps, crancs i altres animals petits.

Page 5: Fauna de muntanya

GALL SALVATGE

El gall salvatge (Tetrao urogallus) és un rar i esquerp tetraònid, i el més gros dels gallinacis dels Països Catalans.

Page 6: Fauna de muntanya

ÀGUILESÀguila o àliga és el nom que s'aplica a una sèrie d'ocells rapinyaires diürns, que comparteixen, en major o menor grau, una sèrie de característiques.

Page 7: Fauna de muntanya

TRENCALÒS El trencalòs (Gypaetus barbatus) és una espècie de voltor que presenta

moltes diferències amb altres ocells carronyaires semblants. Rep el seu nom del costum que té de remuntar ossos i closques fins a grans alçades per deixar-los caure sobre les roques i menjar-se la medul·la del seu interior una vegada han esclatat. Es tracta d'una espècie força amenaçada

en amples zones de distribució. •

Page 8: Fauna de muntanya

A LES SERRALADES DEL LITORAL*A les zones muntanyoses de menys altitud (Serralades Litorals) hi ha senglars, guineus, conills, esquirols...Pel que fa a ocells de les zones esmenten els falcons, els mussols i les òlibes.

Page 9: Fauna de muntanya

SENGLARSEl senglar té un olfacte desenvolupat que li permet detectar aliments ( tòfones , vegetals...) o enemics a 100m de distància.

Page 10: Fauna de muntanya

GUINEUSLa guineu caça de nit ; durant el dia s´amaga al cau o en llocs amb més vegetació de boscos.

Page 11: Fauna de muntanya

CONILLSEn general, els conills són animals petits que no superen el mig metre,

amb una cua molt curta i unes orelles molt llargues. Tenen unes potents potes posteriors que utilitzen per desplaçar-se corrent i saltant. Són exclusivament herbívors i utilitzen el seu fi olfacte i els seus bigotis per

buscar aliment. •

Page 12: Fauna de muntanya

ESQUIROLSEls esquirols són uns autèntics acròbates. Per un esquirol, les branques

dels arbres són camins en l'aire. Les potes de l'esquirol són curtes però fortes. Amb les ungles corbes i punxegudes s'arrapa a l'escorça quan corre saltant d'un arbre a l'altre. La cua l'ajuda a mantenir l'equilibri quan camina per les branques. La bona vista li permet calcular bé les distàncies

quan salta. •

Page 13: Fauna de muntanya

FALCONSFalcó és el nom comú que s'aplica a la major part de les espècies del gènere Falco, que són ocells rapinyaires de la família dels falcònids

(Falconidae). Moltes de les espècies tenen unes poderoses ales que els

permeten arribar a volar a gran velocitat. •

Page 14: Fauna de muntanya

MUSSOLSFa uns 25 cm de longitud. Té el cap gros, potes llargues i cua curta. Com

la majoria de les aus de la família dels estrígids, té uns grans ulls d'iris groc pàl·lid. Les “celles” són blanques i obliqües. El perfil és rabassut i el plomatge terrós a taques blanques. En vol es reconeix per les ales curtes,

arrodonides i amb línies puntejades de color blanc. •

Page 15: Fauna de muntanya

ÒLIBESFa vora 90 cm, d'ala a ala. Medeix 34 cm. Color daurat a les parts superiors i color blanc a les parts inferiors, a les llargues potes i a la cara.

Ulls negres. •