ELS CRUSTACIS

Meritxell López-SiveraLaura Bosch FarellNohely Belen Guerra

QUE SÓN?

• Són animals majoritàriament aquàtics i, excepte algunes espècies, propis d'ambients marins.

• Presenten el cos dividit generalment en tres parts: cap, tòrax i abdomen. Aquest últim sol estar articulat en diverses peces, de les quals, l'última té forma de ventall i es denomina tèlson, molt característica d'aquests animals.

• L'exoesquelet sol ser més dur que el de la resta d'artròpodes pel fet que presenta dipòsits i incrustacions de sal.

Els crustacis poden tenir formes molt variades i estranyes a causa de la gran quantitat d'apèndixs

que posseeixen.

Així, al cap podem trobar parells d'apèndixs sensorials, com les antenes o les antènules, juntament amb altres que ajuden a agafar i mastegar els aliments, com les mandíbules,

maxil·les i maxil·lípedes.

Del tòrax surt un nombre variable de parells d'apèndixs adaptats a la locomoció. Tots ells tenen un extem acabat en pinça que utilitzen per agafar-se a les irregularitats del terreny. Dels segments

que formen l'abdomen també surten parells d`apèndixs amb la mateixa estructura, però de

mida més petita. Els apèndixs dels crustacis són típicament birramis.

COM ES REPRODUEIXEN

• Com la resta d'artròpodes, per reproduir-se s'aparellen i posteriorment realitzen una còpula de dos individus de diferent sexe, però presenten la particularitat que en moltes espècies els espermatozoides que produeix el mascle són immòbils. Els ous que resulten de la fecundació són generalment incubats pels progenitors fins que en surten unes larves denominades nauplis. Aquestes larves poden arribar a patir fins a tres processos de metamorfosi abans de convertir-se en individus adults.

COM RESPIREN

• Respiren per mitjà de brànquies, compostes per petites làmines que pengen d'alguns apèndixs del tronc i que, en alguns casos, es troben protegides per extensions de l'exoesquelet. Les espècies de mida més petita poden respirar a través de la pell. L'aparell digestiu presenta un òrgan que rodeja l'intestí denominat hepatopàncrees, la funció del qual és secretar enzims digestius que descomponen els aliments que ingereixen.

• Les enormes pinces del llamàntol  (Homarus gammarus).

ELS ULLS

• Els ulls són compostos, és a dir, consisteixen en grups d'unitats més petites anomenades ommatidis i se situen a ambdós costats del cap, units a aquest generalment mitjançant un peduncle.

• Parell d'ulls pedunculats i mòbils.

LA SEVA CLASIFICACIÓ• La classificació d'aquest grup zoològic és complexa i

variable: branquiòpodes, ostràcodes, copèpodes, branquiürs, cirrípedes i malacostracis.

El cranc roquer (Pachygrapsus marmoratus) presenta una inconfusible closca quadrada. 

Fet per…. Meritxell López-Siver Pérez

Laura Bosch Farell

Nohely Belen Guerra Fotografías….

Power Pointxtec

Informació…xtec

CREDITS