Els Fons de Protocols de Catalunya (AAC)

7/22/2019 Els Fons de Protocols de Catalunya (AAC)

1/308

Associaci

d'Arxivers de Catalunya

ELS FONS DE PROTOCOLS DE CATALUNYAEstat actual i proposta de sistematitzaci

Coordinador:LAURE PAGAROLAS I SABAT

Autors:LLUSA CASES I LOSCOS

ALBERT CURTO I HOMEDESANTONI MAYANS I PLUJ

LAURE PAGAROLAS I SABATRAMON PLANES I ALBETS

Generalitat de CatalunyaDepartament de Justcia


2/308

Edita: Associaci dArxivers de Catalunya (AAC)

Amb el suport de:Collegi de Notaris de Catalunya

Fundaci Noguera

Generalitat de Catalunya. Departament de Justcia

Direcci General de Dret i Entitats Jurdiques

del text: Llusa Cases i Loscos, Albert Curto i Homedes, Antoni Mayans i Pluj,Laure Pagarolas i Sabat, Ramon Planes i Albets

de ledici: AAC

Abril 2005

Dipsit legal: Gi-482-2005ISBN: 84-922482-5-4


3/308

3

Prleg . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

Agraments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11

1. Els objectius daquest document . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

2. Levoluci histrica dels arxius de protocolsa Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19

2.1 La pervivncia dels arxius medievals i moderns . . . . . . . . . . . . . . . 192.2 El perode de formaci: 1862-1902 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 242.3 De lobertura a la consolidaci: 1914-1944 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37

3. La normativa vigent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 473.1 La legislaci estatal: 1945-1978 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47

3.2 Lencaix amb la normativa autonmica: 1979-2001 . . . . . . . . . . . . 53

4. Els fons de protocols catalans en lactualitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 594.1 Provncia de Barcelona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64

4.1.1 Districte dArenys de Mar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 644.1.2 Districte de Badalona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 684.1.3 Districte de Barcelona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 684.1.4 Districte de Berga . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77

4.1.5 Districte de Granollers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 834.1.6 Districte de lHospitalet de Llobregat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 854.1.7 Districte dIgualada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 864.1.8 Districte de Manresa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 894.1.9 Districte de Matar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 94

SUMARI


4/308

4

4.1.10 Districte de Sabadell . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98

4.1.11 Districte de Sant Boi de Llobregat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1014.1.12 Districte de Sant Feliu de Llobregat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1024.1.13 Districte de Santa Coloma de Gramenet . . . . . . . . . . . . . . . . . 1054.1.14 Districte de Terrassa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1054.1.15 Districte de Vic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1114.1.16 Districte de Vilafranca del Peneds . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1164.1.17 Districte de Vilanova i la Geltr . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 120

4.2 Provncia de Girona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1214.2.1 Districte de la Bisbal dEmpord . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1214.2.2 Districte de Figueres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1264.2.3 Districte de Girona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1314.2.4 Districte dOlot . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1364.2.5 Districte de Puigcerd . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1414.2.6 Districte de Santa Coloma de Farners . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 146

4.3 Provncia de Lleida . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1504.3.1 Districte de Balaguer . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1504.3.2 Districte de les Borges Blanques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1574.3.3 Districte de Cervera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1584.3.4 Districte de Lleida . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1654.3.5 Districte de la Seu dUrgell . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1734.3.6 Districte de Solsona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1834.3.7 Districte de Sort . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1904.3.8 Districte de Tremp . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1954.3.9 Districte de Vielha e Mijaran . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 200

4.4 Provncia de Tarragona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2054.4.1 Districte de Falset . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2054.4.2 Districte de Gandesa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 209


5/308

4.4.3 Districte de Montblanc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 213

4.4.4 Districte de Reus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2174.4.5 Districte de Tarragona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2214.4.6 Districte de Tortosa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2264.4.7 Districte de Valls . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2314.4.8 Districte del Vendrell . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 235

5. Propostes i lnies de sistematitzaci dels fons . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2415.1 El districte notarial com a base dorganitzaci

dels arxius de protocols . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2465.2 Els fons notarials dipositats als arxius histricsprovincials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 251

5.3 Els fons notarials dipositats a lArxiu de laCorona dArag . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 255

5.4 Altres distorsions del model del districtenotarial com a base dorganitzaci dels arxiusde protocols . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 257

5.5 Els fons o els registres notarials que romanen en mansprivades: arxius institucionalitzats i particulars . . . . . . . . . . . . . . . 2645.6 Els registres notarials catalans dipositats en

arxius de fora del Principat de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 268

6. Annexos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2716.1 Demarcaci notarial vigent (1994): districtes

notarials i municipis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2716.2 Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 280

5


6/308

Prleg

Ara fa ms dun any, quan vaig proposar a Laure Pagarolas larealitzaci daquest treball, poc podia pensar la complexitat quecomportava lencrrec i lingent esfor que estava demanant. Sabia,i s de justcia reconixer-ho, que amb tota seguretat era la personaindicada per a coordinar aquest estudi. La seva experincia profes-sional, les seves publicacions i la seva dedicaci a lArxiu del

Collegi de Notaris de Catalunya lacreditaven a bastament.

Per, bviament, per a desenvolupar un projecte daquestamagnitud calia trobar el concurs daquells professionals queaportessin, des dels diferents mbits territorials catalans, lexpe-rincia i els coneixements necessaris que fessin possible aquestaanlisi global, aquesta radiografia precisa, sobre els fons documen-tals notarials. Llusa Cases, Albert Curto, Antoni Mayans i Ramon

Planes, sota la coordinaci amable i rigorosa de Laure Pagarolas,han configurat un equip extraordinari i saben que compten amb elnostre reconeixement i la nostra gratitud.

Com tamb hem dampliar aquest agrament a lextensa relacidarxiveres i arxivers que figuren en el comenament daquest texti que han collaborat, com sempre que el collectiu s requerit, apor-tant diferents informacions que han contribut a la redacci final

daquest treball.Quina s, per, la importncia daquest llibre? Noms aquesta

radiografia a qu acabo dalludir justificaria la seva edici.Coneixerem a partir dara, duna manera molt ms fiable i exacta,quin s el mapa notarial de Catalunya. Un mapa que els autors

7


7/308

8

defineixen com a distorsionat, perqu encara avui mant als arxius

provincials fons notarials que pertanyen a districtes diferents als deles capitals de provncia, o situacions tan poc coherents com tenirrepartida documentaci notarial duna mateixa localitat en dife-rents arxius de la mateixa poblaci o de poblacions distintes.

Totes aquestes especificitats, i naturalment molts altres aspectesvinculats a una documentaci que sorigina a partir del segle XIII ique ac sestudia fins al 1978, sn analitzats de manera sistemtica

pels autors que en cadascun dels 40 districtes considerats navalu-en la formaci, levoluci de les notaries, la relaci de les notarieshistriques, la histria arxivstica dels fons i, en darrer lloc, la loca-litzaci daquesta documentaci en els diferents centres arxivstics.

Prvia a aquesta imprescindible anlisi, per, el llibre presentaun acurat estudi sobre levoluci histrica dels arxius de protocolscatalans i posa en evidncia que, si b lestabliment duna normati-

va dabast general no ser vigent fins a laprovaci el 1862 de la Lleiorgnica del notariat, lexistncia al nostre pas de ms de 250.000registres i protocols de caire histric i intermedi prova que, des deprcticament el mateix naixement de la instituci notarial es vaprocurar, per tal de garantir i defensar els diferents interessos de lesparts, la seva custdia i conservaci.

Encara, abans dacabar el text, i a part de lexhaustiu recull bi-

bliogrfic, els autors ens ofereixen un dels apartats ms suggeri-dors daquest treball: un conjunt de propostes adreades a les difer-ents administracions i institucions implicades per tal de contribuira racionalitzar, sistematitzar i redefinir el mapa arxivstic notarialcatal i, conseqentment, avanar en la redistribuci dels seus fonsde protocols.


8/308

Estic absolutament convenut que ens trobem davant dun llibre

clau, de referncia, que contribuir de manera decidida al coneixe-ment daquesta documentaci que tots convenim a considerar fona-mental per al nostre pas. Que sigui des de la nostra associaci pro-fessional que el puguem donar a conixer i difondre ens ompledorgull i satisfacci.

JOAN BOADAS I RASETPresident de lAAC

9


9/308


10/308

Agraments

Els autors daquest treball som plenament conscients de la com-plexitat de la tasca que ens hem proposat, que requereix la collabo-raci de companys i daltres persones vinculades a lextraordinaripatrimoni documental notarial catal. Per aix, creiem que s de

justcia expressar el nostre reconeixement i gratitud envers totsaquells que, duna manera o una altra, han contribut al fet que

aquesta obra shagi pogut dur a terme. Ens referim, ultra als matei-xos notaris arxivers dels diferents districtes, a arxivers, a historia-dors o a personal de notaries, que ens han aportat dades concreteso b ens han facilitat informaci sobre els diferents fons notarialsdel pas. Aquest deute lhem contret duna manera especial amb lespersones que anotem a continuaci, seguint la mateixa agrupaciper demarcacions provincials en qu es presenten els districtes.

Barcelona: Rosa Almuzara i Roca (Arxiu Histric Comarcal deMatar), Montserrat Comas i Gell (Biblioteca Vctor Balaguer deVilanova i la Geltr), M. Reis Fontanals i Jaum (Arxiu Histric dela Biblioteca de Catalunya), Rafel Ginebra i Molins (ArxiuEpiscopal de Vic), Montse Gmez i Pont (Biblioteca del Collegi deNotaris de Catalunya), M. Merc Gras i Casanovas (Arxiu delsCarmelites Descalos de Catalunya i Balears), Josep M. Masachs i

Suriol (Arxiu Histric Comarcal de Vilafranca del Peneds), RafelMestres i Boquera (Arxiu Histric Comarcal de Vilanova i laGeltr), Xavier Pedrals i Costa (Arxiu Histric Comarcal de Berga),Pere Puig i Ustrell (Arxiu Histric Comarcal de Terrassa), M. LuzRetuerta Jimnez (Arxiu Histric Comarcal de Sant Feliu deLlobregat), Jaume Riera i Sans (Arxiu de la Corona dArag),

11


11/308

Ramon Tarter i Fonts (Arxiu Histric de Moi), Jordi Torner i

Planell (Arxiu Histric Comarcal de Manresa), Jordi Torruella iLlopart (Arxiu Histric de Sabadell) i Marta Vives i Sabat (ArxiuHistric Comarcal dIgualada).

Girona: Sebasti Bosom i Isern (Arxiu Histric Comarcal dePuigcerd), Joan Ferrer i Godoy (Arxiu Histric Comarcal deRipoll), Josep Matas i Balaguer (Girona), Xavier Prez i Gmez(Arxiu Histric Comarcal de Santa Coloma de Farners), Xavier

Puigvert i Gurt (Arxiu Histric Comarcal dOlot), Erika Serna iCoba (Arxiu Histric Comarcal de Figueres), Maria Teresa Sol iGabarra (Arxiu Histric Comarcal de la Bisbal dEmpord) i SantiSoler i Simon (Arxiu Histric de Girona).

Lleida: Joan Farr i Viladrich (Arxiu Histric Comarcal deBalaguer), Maria Cristina Forns de Rivera (Barcelona), Maria PauGmez i Ferrer (Archiu Istric Generau dAran), Elena Gonzlez

Coso (Arxiu Municipal de Lleida), Benigne Marqus i Sala (ArxiuDioces i Capitular dUrgell), Carme M. Marugan i Vallv (ArxiuHistric Comarcal de Sort), Dolors Montagut i Balcells (ArxiuHistric Comarcal de Cervera), Pedro B. Ortiz Barquero (ArxiuGeneral de Protocols del Districte de Solsona), Maite Pedrol iGimnez (Arxiu Histric Comarcal de Balaguer), Carles Quevedo iGarcia (Arxiu Histric Comarcal de Solsona) i Albert Villar i Boix(Arxiu Municipal de la Seu dUrgell).

Tarragona: Nativitat Castejn i Domnech (Arxiu HistricComarcal del Vendrell), Isabel Companys i Farrerons (ArxiuHistric de Tarragona), Carmina Ferreres i Pias (Arxiu General deProtocols del Districte de Valls), Josep Maria T. Grau i Pujol (laSelva del Camp), Ricard Ibarra i Oll (Arxiu Histric de Tarragona),

12


12/308

Raquel Iglesias Pajares (Arxiu General de Protocols del Districte de

Gandesa), Gerard Mercader i Pi (Arxiu Histric Comarcal delVendrell), Joan Papell i Tardiu (Arxiu Histric Comarcal de Valls),Sab Peris i Serradell (Arxiu Histric Comarcal de Reus), JordiPiqu i Padr (Arxiu Municipal de Tarragona), Josep Maria Porta iBalany (Arxiu Histric Comarcal de Montblanc), Lourdes Rosell iRosell (Arxiu General de Protocols del Districte de Montblanc),Maria Teresa Subirats i Lluch (Arxiu General de Protocols del

Districte de Tortosa) i Jaume Teixid i Montal (Arxiu HistricComarcal de Falset).

13


13/308


14/308

1. ELS OBJECTIUS DAQUEST DOCUMENT

Els fons de protocols catalans esdevenen, sens cap mena dedubte, un dels conjunts documentals ms extraordinaris, tant perlantiguitat com per la continutat i la significaci de les sevessries, i, alhora, sn els ms consultats per un ampli ventall dusua-ris dels nostres arxius. I aix, especialment, per ra de la forta

implantaci i del tradicional arrelament de la instituci notarial alpas, com tamb pels nous corrents historiogrfics imperants desde la segona meitat del proppassat segle XX. Cal fer esment, enaquest sentit, de lentroncament de lescola delsAnnales i la recep-ci de la producci histrica francesa, de la consideraci dels con-dicionaments socials i econmics, de la influncia de la historiogra-fia marxista o de la irrupci del denominat tercer vessant de la his-tria, s a dir, de la histria de les mentalitats collectives.

Tanmateix, el cert s que aquests riqussims fons documentals,que reculen en la seva gnesi al mateix naixement de la instituci alsegle XIII, talment com sesdev amb altres tipologies no es comen-aren a dotar duna normativa dabast general i duna organitzaciclara fins a la segona meitat del segle XIX, arran de la Llei orgnicadel notariat de 1862 i, especialment, del Decret posterior de 1869,que determinava la formaci darxius de protocols de districte

notarial.Aquest retard en la formaci de veritables arxius de protocols,juntament amb altres factors, ha donat lloc a un mapa notarial cer-tament distorsionat. Entre aquests factors diversos cal fer esmentde la mateixa evoluci histrica dels arxius de protocols farcida devicissituds negatives, de la normativa vigent de 1945 intencionada-

15


15/308

ment laxa per posar fi a les cruentes disputes entre totes les parts

aleshores implicades (ministeris, notariat, Cuerpo Facultativo),de lencaix daquesta norma amb la legislaci recent estatal i de laprpia de Catalunya, per sobretot cal parlar de les successivesvariacions de la planta judicial, a la qual la notarial es troba en certamanera vinculada.

Aquest mapa dels fons notarials, tot i la seva excellncia enmolts aspectes, com ara installaci, organitzaci, descripci o

accs, s evident que presenta tanmateix greus deficincies i distor-sions. Per exemple, en aquesta lnia cal parlar dels fons notarials dedistrictes diferents als de les capitals de provncia i que, encaraavui, romanen a larxiu provincial. Com tamb dels fons notarialsduna mateixa localitat repartits, de vegades de manera ben fla-grant i absurda, en diferents dipsits de la mateixa poblaci o defora.

Igualment, podrem parlar de la ubicaci dels fons notarials de

districtes avui desapareguts i, al contrari, dels fons notarials delsnous districtes recentment creats. O tamb dels fons notarials dipo-sitats en arxius de localitats que no sn capital de districte. I enca-ra, dels fons notarials, en principi pblics desprs de la Llei marcdel notariat de 1862, que romanen en mans privades, tant els departiculars com els ubicats en arxius plenament institucionalitzats(eclesistics, patrimonials). O, finalment, dels fons notarials cata-

lans o b de registres escadussers dipositats en arxius de fora delterritori del nostre pas.Per aix, en sntesi, lobjectiu ltim daquest document no s

altre que, duna banda, facilitar la informaci necessria i, de lal-tra, dictar pautes consensuades per tal de poder sistematitzar,racionalitzar i, al capdavall, redefinir el mapa notarial catal i la

16


16/308

distribuci dels seus fons de protocols. I aix sempre dacord amb

la normativa vigent, sense oblidar la rica tradici histrica i, alho-ra, amb encertat i correcte criteri arxivstic.

Daltra banda, cal no oblidar que els autors daquest treball somplenament conscients que a la documentaci notarial lafecten mol-tes altres qestions que ara, fidels al mateix ttol de lobra -que cen-tra el seu esguard en els fons notarials-, no podem tractar. Enaquest sentit i de manera parallela a les funcions clssiques assig-

nades als arxius, ens podrem referir, en primer terme, a la necessi-tat de fixar un clar reglament de transferncies i dipsits de ladocumentaci, no realitzats sempre amb la mateixa cura. En segonlloc, als problemes que planteja la conservaci dun patrimonidocumental tan extraordinari, amb la necessitat de dotar-nos dunpla general de restauraci i de reproducci dels registres malmesos,malauradament en un nombre excessiu, atesa sobretot la tardanaconfiguraci dels arxius de protocols.

Desprs, a la necessitat de fer avenos en el cam de lhomogenet-zaci i la normalitzaci conceptual i terminolgica, principalment enel camp de la descripci. I, finalment, a lespinosa qesti de laccs,en qu drets i deures es troben confrontats, amb un termini daccsfixat en cent anys, considerat excessiu per un ampli sector dusuaris,per que, en canvi, ser difcil de reduir ateses les consideracions deseguretat jurdica inherent a aquesta documentaci. I aix sense obli-

dar altres qestions paralleles, com ara el tractament dels ms quenotables fons documentals dels antics agents de la fe pblica mer-cantil -agents de canvi i borsa i corredors de comer-, integrats ambel cos del notariat den de loctubre de lany 2000. Per tots aqueststemes escapen de lobjectiu central de lobra i demanarien unes an-lisis ben diferents de les que ens proposem.

17


17/308

Daquesta manera, en el present treball, desprs de dos captols

introductoris, dedicats, lun a repassar levoluci histrica delsarxius de protocols a Catalunya -precedents medievals i procs deformaci i consolidaci a partir de la Llei marc de 1862- i laltre, apresentar la normativa sectorial vigent -decret de 1945 i encaix ambla legislaci estatal i autonmica posterior-, els punts clau del tre-

ball sn, sens dubte, els captols quart i cinqu. Aix, en el quart,sexposa la situaci dels fons notarials catalans en lactualitat, pre-

nent com a criteri bsic de presentaci lestructura territorial de lainstituci productora, s a dir, el districte notarial, tot i la comple-xitat que la successiva revisi de la planta judicial comporta. I, enel cinqu, senumeren les propostes consensuades i les lnies bsi-ques de sistematitzaci daquests riqussims fons documentals. Enannex, una relaci de districtes i municipis que comprenen i unselecte repertori bibliogrfic clouen el treball.

Aix, lobra que ara teniu a les mans pretn esdevenir una eina

bsica que, duna banda, doti dels elements imprescindibles per alconeixement dels excellents fons notarials catalans, les seves vicis-situds histriques, la seva ubicaci actual i el seu volum documen-tal. I que, de laltra, ofereixi de manera clara, consensuada i raona-da un seguit de pautes i indicacions coherents que haurien de teniren compte les diferents administracions i institucions implicades alhora de sistematitzar i redefinir el mapa arxivstic notarial de

Catalunya.

18


18/308

2. LEVOLUCI HISTRICA DELS ARXIUS

DE PROTOCOLS A CATALUNYA

2.1 La pervivncia dels arxius medievals i modernsLa creaci dels arxius de protocols, entesos com a centres o ser-

veis culturals integrats en un sistema i en els quals es reuneixen,conserven, organitzen i difonen els conjunts documentals formats

pels manuals, llibres de notes i protocols autoritzats per la institucinotarial, arrela a Catalunya, com a la resta de lEstat, en la promul-gaci de la Llei orgnica del notariat de 1862 i en els reglaments idecrets complementaris posteriors, especialment el de 1869. Pertant, tot i lexistncia darxius o dipsits de tradici secular de docu-mentaci notarial, ms o menys ben conservats i de vegades ambreglamentacions internes certament acurades i que avui sn objectedestudi erudit, no s erroni afirmar que la seva formaci, talment

com els arxius daltres tipologies documentals, s molt posterior alnaixement de la instituci que gener la documentaci en els pri-mers decennis del segle XIII.

Aquest retard en lestabliment duna normativa o reglamentacidabast general i en la sistematitzaci dels arxius de protocols hadeterminat que molts dels registres ms antics shagin perdut, o bque ens hagin arribat en un estat de conservaci fora deficient, ata-

cats pels agents degradants ms perjudicials, com ara la humitat, elsinsectes o les tintes ferruginoses. I aix ms enll daltres factors dn-dole sectorial i que han tingut una incidncia molt negativa en la des-trucci dels arxius notarials medievals i moderns, com els successiustraspassos i trasllats dels protocols, les amortitzacions i reversions deles notaries jurisdiccionals -que a partir del segle XVIII provocaren el

19


19/308

trencament de molts conjunts documentals, als quals no es don de

moment una nova organitzaci- o les massa sovintejades conflagra-cions blliques que han sacsejat el pas en el decurs dels segles.

Tanmateix, cal dir que el nombre de registres notarials i protocolsde caire histric conservats a Catalunya s molt elevat, tant ms si elcomparem amb els de la resta de la pennsula -amb un sistema jur-dic certament ben diferenciat-, i se situa al voltant dels 250.000volums. I aix perqu, malgrat la inexistncia duna normativa

explcita i amb un abast general concernent aquests fons fins a lasegona meitat del segle XIX, els primers arxius o dipsits de proto-cols nasqueren al mateix segle XIII, amb laparici de la figura delnotari i del llibre de notes, de manera gaireb espontnia i amb uncaire eminentment administratiu o de gesti.

Convenia, de fet, guardar els protocols per tres raons fonamentals.En primer lloc, perqu les minutes dels manuals i les notes dels llibresservien de guia en el cas que sen demans una cpia o certificaci

posterior, per part dels mateixos atorgants, dels seus successors o delautoritat judicial competent. Desprs, per la mateixa mecnica delactivitat notarial, ats que sobre els assentaments shavien danotarcancellacions de deutes o finalitzacions de terminis dels contractes.Finalment, perqu el notari gaudia, si ms no, del domini til del pro-tocol, s a dir, dels rendiments que proporcionava el lliurament de lescpies, punt aquest darrer que connecta amb lespinosa qesti del

sentit patrimonial del registre notarial i el seu trasps.Malgrat no haver-hi cap norma expressa de declaraci de propie-tat pblica dels llibres notarials, des de lestabliment de la instituci alpas i de la gnesi dels registres, el cert s que els poders pblics(Corona, Corts, autoritats locals) sempre mostraren un cert intersen els fons notarials, per tal dassegurar-ne la conservaci, la transmis-

20


20/308

si de notari a notari i, per tant, la continutat de la funci. Aix, tant

els Costums de Tortosa vers 1279 com les Ordinacions de Lleida de 1289disposaven que el notari, en morir o en canviar de residncia, havia dedeixar els seus protocols a un altre notari de la mateixa ciutat, fet queel notari receptor havia de fer constar en lliurar cpies del llibre delnotari traspassat o absent. De manera semblant dictaven els Costums iPrivilegis de la Val dAran. A Barcelona, la pragmtica de Jaume II de1307, completada per una ordinaci municipal de 1433, determinava

dues vies de trasps dels protocols: per llegat testamentari dun nota-ri a un altre i, en el seu defecte, per intervenci del veguer.Tanmateix, tot i que tampoc no hi ha cap declaraci expressa de

la propietat privada dels protocols i malgrat que dalguna manera elseu carcter pblic havia quedat ben establert, el cert s que el nota-ri havia tingut llibertat per elegir el seu successor. I aix facilit, evi-dentment, lexistncia dabusos. Aix, duna banda, els registres msantics i que ja no proporcionaven rendiment, perqu ja no sen

demanaven cpies, eren arraconats a les golfes o a les quadres de lescases. O b, de laltra, en el cas dinexistncia duna disposici testa-mentria concreta o de la no intervenci del veguer, ben sovint elshereus i familiars del notari -vdues, fills i parents, de vegadesmenors dedat-, desconeixedors o poc conscients del seu valor, elsencantaven o venien juntament amb altres llibres, documents ipapers del difunt. Respecte daix, recordem que hi havia tot un

mercat del paper i del pergam usats, tils per a un ampli ventalldoficis (llibreters, enquadernadors, especiers, tapiners, apoteca-ris), que els podien fer servir per a usos ben diferents.

De fet, el desgavell devia sser considerable, fins al punt que elsconsellers de Barcelona, el 1462, a instncia dels priors dels notaris,ordenaren la prohibici de venda, donaci o trasllat de protocols, lli-

21


21/308

bres i papers dels notaris difunts fins que no haguessin estat exami-

nats per aquests priors, els quals lliurarien tot all que pertanys alofici notarial al seu successor. I que, en el cas de morir algun nota-ri, les claus de lescrivania o caixa on tenien els testaments i altresdocuments dltimes voluntats, per preservar el seu carcter secret,els havien dsser entregades fins que no es decids quin notarihavia de succeir en lescrivania. En aquest mateix sentit, lanysegent, el 1463, es record lobligaci de no poder vendre o donarescriptures, amb ocasi de la defunci dun notari, a especiers, boti-guers, llibreters, revenedors, tapiners o a qualsevol altra persona, enencant pblic o per altre sistema, sense que prviament haguessinestat examinades pels mateixos priors dels collegis.

Aquestes normes foren en certa manera esteses a tot el territoricatal mitjanant una constituci de les Corts de Barcelona de 1520,en la qual es determinava que, desprs de la mort del notari, els rec-tors del collegi o, en el seu defecte, els de les universitats havien de

prendre inventari de les escriptures del difunt i encomanar-les a unaltre notari, amb el vistiplau dels seus hereus. I que tots els que tin-guessin escriptures de notaris difunts vdues, mercaders, menes-trals i capellans, en el termini de mig any, les havien de dipositaren mans dun notari de bona fama i vida sota pena de confiscaciper part del fisc reial. Semblantment, les Corts de Monts de 1542disposaren que, per tal de localitzar millor les escriptures, el proto-notari o el seu regent havien de confeccionar un repertori amb els

noms dels escrivans de manament en actiu i les escriptures delsescrivans difunts que cadascun dells tenia, tal com ja existia alesho-res a la casa de la ciutat respecte dels notaris pblics.

Al capdavall, s evident que aquestes i altres disposicions detipus particular i relatives al trasps i a la conservaci dels registresnotarials, ben sovint no implicaven la creaci de veritables arxius de

22


22/308

protocols, si ms no en el sentit actual. No obstant aix, s del tot

innegable que aquestes normatives parcials garantiren la supervi-vncia material de la documentaci que, conservada tant per parti-culars i per diferents institucions com per algunes escrivanies juris-diccionals -on tot el procs de trasps de protocols era ms simple isegur-, i ben sovint a mans de veritables notaris colleccionistes, ensha arribat en un volum ms que considerable den del mateix pri-mer ter del segle XIII.

Per el cert s que, tal com sesdevingu a altres llocs, especial-ment a la pennsula italiana, tamb hi hagu a Catalunya diferentsintents de constituir arxius de protocols dotats duna reglamentaci.El primer que tenim documentat s el de Perpiny. En efecte, el 16dabril de 1393 el rei Joan I, a instncia de la universitat i ats elperill de prdua i destrucci que amenaava les escriptures queromanien en poder dels hereus dels notaris, conced a aquesta vilael privilegi de poder escollir una casa on haurien dsser guardats

els protocols dels notaris que no els haguessin llegat a un altre com-pany de professi. Alhora, facultava el batlle i els cnsols per nome-nar un notari responsable daquest arxiu, notari que en tindria lesclaus i que seria tamb lencarregat de lexpedici de les cpies quees demanessin, bo i cobrant les taxes fixades per les autoritats, tot ique sense perjudici dels drets dels hereus dels notaris difunts.

Daltra banda, a Barcelona hi hagu dos intents de formar un

veritable arxiu de protocols, el 1598 i el 1816, per tampoc no enreeix cap. En efecte, el 9 de setembre de 1598 una comissi integra-da pels consellers i altres ciutadans intent formar un arxiu generalque hauria daplegar les escriptures dels notaris difunts; per la pro-posta, elevada pels promotors al Consell de Cent, no prosper pelcost excessiu que es preveia per a la installaci. I el 4 de novembre

23


23/308

de 1816 els notaris reials proposaren igualment la creaci dun

arxiu, el nomenament de notaris arxivers, la recollida de protocols ila formaci dinventaris. Aquest projecte no fou ben rebut pels nota-ris de la ciutat i tampoc no cristallitz, segurament per les circums-tncies poltiques del moment, per la inrcia i el sentit patrimonialque tenien els notaris pblics, com tamb per la prioritat de les dis-cussions dels projectes duna llei marc que reguls la instituci1.

Encara, el 1788 el notari de Trrega Francesc Llopis obtenia auto-

ritzaci per reunir en aquella vila tots els protocols del districte queestiguessin a mans de comunitats, rectories, vdues i altres particu-lars que no fossin notaris. I, finalment, afegim que el 1805 el notaride Calaf Jacint Ballester sollicitava perms per a la constituci dundipsit darxiu, ubicat a casa seva, en el qual es poguessin aplegartots els manuals de la Vegueria de Segarra. Anotem que aleshores elseu germ Ramon, que no era notari, tenia servats protocols de vint-i-cinc fedataris. De fet, cap daquests intents no arrib a reeixir i ser

necessari esperar la normativa resultant del perode codificador dela segona meitat del segle XIX, com tot seguit veurem.

2.2 El perode de formaci: 1862-1902Com ja hem dit ms amunt, les primeres disposicions explcites i

de caire general relatives a la creaci dels arxius de protocols a

24

1. A aquests dos intents de configurar un arxiu de protocols a Barcelona, hi podrem afe-gir el que protagonitz el notari causdic barcelons resident a Madrid Manuel Argemir,a la segona meitat del segle XVIII, seguint el model de larxiu de la capital de lEstat,establert el 1765. De fet, sabem que el mar de 1774 la petici pass al fiscal i que el temafou tractat pel Real Acuerdo durant la primavera daquell any, tot i que no tenim notciasobre la resoluci daquesta petici.


24/308

lEstat espanyol arrelen, dins el nou marc legislatiu del qual es dot

lestat liberal i burgs sorgit de les Corts de Cadis de 1812, en lafonamental Llei orgnica del notariat de 1862 i, duna manera espe-cial, en el posterior Decret llei de 1869. Tanmateix, cal considerarque abans hi ha tot un seguit dantecedents legislatius, de caire par-ticular o dabast ms ampli i generalment amb ben poc xit, que nofan altra cosa que recollir els canvis duna societat que, sobretot enla primera meitat del segle XIX, viu la crisi final de les seves anti-

gues i rgides estructures feudals, dins les quals les escrivanies nota-rials i els mateixos arxius de protocols no sn qestions alienes.En aquest sentit, com a primer antecedent de la normativa clau

de 1862, tot i que noms de caire particular, citem la resposta crti-ca que el suplement al Diari de Barcelona de 19 dagost de 1821recull a una memria sobre lorganitzaci de la instituci notarial,publicada a la revistaMiscelnea liberal en diferents dies dels mesosde juny i juliol del mateix any. Aquesta resposta, signada per un tal

Alleva (potser caldria llegir millor Avell), critica, entre altres cap-tols, la proposta de la memria referent a la concentraci delsarxius de protocols en la capital del corregiment, proposta daltra

banda que no era nova, segons safirmava a lescrit, sin que jafigurava en un projecte presentat per un dels dos Collegis deNotaris barcelonins i aprovat el 4 de novembre de 1816. Lautor

jutjava molt negativa aquesta idea de concentraci darxius, espe-

cialment per la possibilitat de destrucci i prdua dels fons unita-ris, i defensava el trasps dels protocols als arxius comunals. Defet, aquesta idea de concentraci documental ens connecta amb laplantejada en aquells anys a les Corts de traslladar a Madrid totsels arxius del regne, la qual el 1821 fou rebatuda de manera enr-gica per Prsper de Bofarull.

25


25/308

Afegim, en aquest punt, que del mateix any 1821 s el Discurso

sobre el estado de los archivos y necesidad de su arreglo general, un imprsbreu que Joan Eloi de Bona i Ureta, aleshores oficial de lArxiu de laCorona dArag i collaborador de Prsper de Bofarull, adre a lesCorts i en el qual palesava les deficincies dels arxius en diferentsaspectes. Hi considerava duna manera concreta els fons notarialsdipositats a les cases dels notaris i dels seus parents, i hi denuncia-va el seu caire dispers i ambulant, com tamb les enormes dificul-

tats dels particulars per localitzar-los, bo i manifestant que shaviende dipositar en un arxiu pblic.Un altre antecedent, ara de caire ms general, el constitueix el

Reial decret de 5 de novembre de 1847, del Ministeri de Grcia iJustcia, pel qual es creava una junta superior directiva darxius, idisposava la formaci daltres de subalternes amb una estructura

jerarquitzada (de partit, de provncia i daudincia) i en els punts ones consideressin necessries. Aquesta entitat, les regles dorganitza-

ci de la qual es fixaven en una reial ordre del dia segent, havia detenir competncies sobre els arxius que depenien daquestMinisteri, com ara els judicials en les seves diferents instncies(chancilleras, audincies, Consell de Navarra, tribunals especialsdels ordes, Tribunal Suprem de Justcia), per tamb sobre elsarxius del notariat i de la fe pblica2.

26

2. Aquesta Junta Superior directiva, entesa com a mxim rgan dels arxius dependentsdel Ministeri de Grcia i Justcia, fou substituda poc desprs per una direcci generaldels arxius dEspanya i ultramar, mitjanant el Reial decret d1 de desembre de 1848.Aquest Decret venia recollit en la Reial ordre de 24 de maig de 1849, encarregada depublicar el reglament orgnic per al rgim i govern dels arxius dependents del mateixMinisteri de Justcia.


26/308

En un molt interessant prembul, en qu hom es lamentava del

deplorable estat dels arxius del regne i es feia un recorregut per laseva histria des de lpoca medieval, sexposaven el desordre i la-

band en qu es trobaven els arxius de protocols. Aix ho atribuael legislador a dos motius principals: en primer terme, a la mancaduna normativa general sobre la seva formaci i el seu arranja-ment i, desprs, a la consideraci del protocol com a propietat par-ticular i transmissible, sense major garantia que el zel o la negli-

gncia del propi fedatari, fets que provocaven fraus, abusos i pr-dues greus.Tot i el caire molt primerenc daquesta norma, prvia a lassen-

tament de les bases dun sistema arxivstic espanyol, duna banda,i al naixement de la instituci notarial reformada, de laltra, elministre de Justcia, Lorenzo Arrazola, amb una redacci moltmadura i encertada, fixava alguns dels principis que haurien deconformar la legislaci sectorial posterior. Aix, es parlava duna

normativa general, reguladora duns arxius de protocols de distric-te o de partit judicial, amb el protocol acabat i sota la protecci igarantia immediates de lautoritat, alhora que es deia que els nota-ris noms havien de tenir al seu crrec el protocol corrent, principi,aquest darrer, que compt amb loposici per part de la institucinotarial, tot i la prescripci del dret dels notaris a lliurar cpies delsinstruments autoritzats per ells dentre els dipositats a larxiu.

Com a conseqncia ben directa daquesta primerenca normati-va, completada per una altra de 7 de desembre de 1848 sobre el fun-cionament de les juntes de districte i de partit, el 3 de juliol de 1849sadre una circular a tots els tribunals, jutjats i notaris amb unqestionari sobre les dades bsiques dels arxius que regentaven iels seus fons. I el 19 del mateix mes sorden que es forms una llis-

27


27/308

ta dels oficis pblics dels escrivans i notaris i una altra dels proto-

cols que tenien en el seu poder. Tot fa pensar que les respostes alenquesta de 1849 no foren gaires ni precisament profitoses.

En tercer lloc, encara caldria parlar de la Reial ordre de 22 demaig de 1851, la qual reforava la mateixa idea dabandonamentdels arxius de la fe pblica, sobretot per lelevat sentit patrimonialque hi havia per part dels seus productors, fet que provocava queels registres ben sovint morissin com a paper vell. Per evitar aix,

encarregava als justcies el fidel compliment de la Llei 10, ttol 23,llibre 10 de la Novsima Recopilacin, sobre el trasps de protocolsentre notaris. Alhora, preveia que els regents i fiscals de les audin-cies havien dadoptar les mesures convenients, per tal que els jut-

jats de primera instncia denunciessin les infraccions sobre aquestaspecte3.

Daltra banda, cal considerar tamb com a antecedents bendirectes els mateixos projectes previs a la promulgaci de la Llei

marc de 1862. En el primer, de 1829-1830, de Jos Lamas Pardo ititulat Proyecto de Ley para el Arreglo de los Escribanos Pblicos, sor-denava ja la formaci darxius generals de districte, a crrec delnotari reial ms antic (curiosament o significativament, avui s elms modern), als quals havien de passar els registres i les escriptu-res dels escrivans morts o cessats (art. 107). A ms, establia normes

28

3. Recordem que el compliment daquesta antiga normativa de la Novsima Recopilacin,com tamb el paper de les audincies en aquests anys de continuats intents de reformade la instituci notarial, ja havia quedat pals en una circular de lAudincia Territorialde Barcelona de 8 de novembre de 1846. Aquesta circular, que es promulgava dacordamb una disposici de caire ms general de 27 de novembre de 1845, determinava demanera molt clara la localitzaci i el control dels registres antics i la seva tutela per partdels notaris.


28/308

elementals per a lordenaci daquests arxius, per oficis o escriva-

nies i anys, amb diferents ndexs per tal de facilitar les notcies quecontenien, inters de tipus arxivstic malauradament oblidat en lalegislaci posterior.

El segent, el projecte del ministre Arrazola de 1847-1848, reco-llia en canvi una visi ms medieval quant al sistema de conser-vaci dels protocols, amb un trasps de protocols entre notaris iuna referncia a larxiu pblic, per noms com a lloc inter de cus-

tdia entre notari i notari. En la Llei de bases de 1855, daltra banda,no es considerava directament la qesti dels arxius i es traspassa-va el seu desenvolupament al reglament. I en el darrer projecte de1859 ja es perfilava la redacci ltima que, desprs de tres anys delsdebats i trmits parlamentaris pertinents, apareixer en la Llei marcde 1862. Aix, es parla darxius daudincia amb protocols de msde vint-i-cinc anys (art. 38), qesti aquesta que fou molt debatudaats el temps de prescripci de les accions civils.

Finalment, la Llei orgnica del notariat de 28 de maig de 1862, lanormativa general que regulava la instituci i que suposava de fetel naixement del notariat modern, esdevenia tamb la primera dis-posici encaminada a constituir els arxius de protocols.Determinava que els protocols pertanyien a lEstat, consagrant elseu caire pblic -fet no sempre reconegut per tots els fedataris-, ique els notaris els conservarien dacord amb les lleis, com a arxi-

vers i sota la seva responsabilitat (art. 36). Disposava, a ms, la cre-aci darxius generals descriptures pbliques a cada audinciaterritorial, en els quals serien custodiats els registres de ms devint-i-cinc anys dantiguitat, mentre que els protocols moderns for-marien larxiu del notari (art. 37). Finalment, a la disposici transi-tria segona especificava que els dipsits descriptures pbliques

29


29/308

que aleshores es trobessin en poder de particulars havien de passar

a larxiu de les notaries que el govern designs, prvies les forma-litats i les indemnitzacions pertinents.

El Reglament notarial de 30 de desembre del mateix any 1862el primer dels sis que fins avui han estat promulgats per desple-gar la norma marc corroborava els arxius daudincia, que anome-nava generals i que diferenciava dels de les notaries, els qualseren denominats especials (art. 103). Alhora, ja fixava per primer

cop que cap persona que no fos notari no podia tenir al seu crrecun arxiu de protocols (art. 104) i anunciava una norma especficaper als arxius que calia crear (art. 105).

s fcilment explicable que aquestes primeres disposicions de1862 no reeixissin, perqu el seu objectiu era certament molt ambi-cis, gaireb desproporcionat i suposava una concentraci excessivade la documentaci -la qual cosa facilitava la seva possible destruc-ci, alhora que dificultava el seu trasllat-, ultra el fet que el termini

de vint-i-cinc anys podia sser considerat massa redut i perjudicarels particulars amb vista a lexpedici de cpies. De fet, ni el mateixMinisteri de Grcia i Justcia tenia una idea exacta del volum i de lalocalitzaci dels registres i protocols per dipositar als nous arxius.Per aix, la primera iniciativa que dugu a terme, immediatamentdesprs de la promulgaci de la norma marc, fou iniciar un procsdinformaci, que palesaria la dificultat de lempresa.

Aix, el 30 de maig de 1862 es dict una Reial ordre relativa alscollegis i a altres qestions per al compliment de la Llei, en els pri-mers punts de la qual es demanava als regents de les audincies unestat de les escrivanies amb protocol existents a cada partit judicial,com tamb notcia dels fons que aleshores hi havia en poder de cor-poracions o de particulars. Per tot fa pensar que la informaci reco-

30


30/308

llida fou molt insuficient, perqu uns anys desprs calgu una nova

norma, la Reial ordre de 21 de febrer de 1866, que ampliava els ter-minis, manava la publicaci dun anunci als butlletins oficials de lesprovncies per al seu coneixement general i, a ms, condicionava elpagament de les indemnitzacions previstes a la disposici transitriasegona de la Llei marc al fet que els particulars declaressin els proto-cols que posseen. I encara una darrera Reial ordre de 31 de desem-

bre de 1867, publicada el 12 de gener de 1868, amb un seguit de dis-

posicions prvies a la formaci dun reglamento orgnico de losarchivos notariales, confessava que noms alguna audincia haviaobet amb diligncia i donava un nou termini, ara de sis mesos.

Lobjectiu final, la publicaci dun inventari complet de tots elsprotocols del regne i la formaci darxius generals daudincia, erabviament excessiu. I aix amb ms ra en aquells moments ini-cials dintent de configuraci dun sistema arxivstic espanyol, les

bases del qual shavien iniciat amb la Llei Moyano dinstrucci

pblica de 1857 i amb les normatives immediatament posteriors,com ara la de 1858, destructuraci molt primria dels arxius i deformaci del Cuerpo Facultativo de Archiveros, Bibliotecarios yAnticuarios o la de 1866, de creaci de lArchivo Histrico Nacionalde Madrid, amb lobjectiu bsic de recollir la documentaci provi-nent dels processos desamortitzadors.

De fet, pocs dies sescolaren fins a la promulgaci del que havia

de fer les funcions daquest reglamento orgnico de los archivosnotariales, a qu feia referncia la Reial ordre de 1867 i ja conside-rat en el Reglament de 1862, i aix es public el Decret llei de 8 degener de 1869, la disposici especfica que replantej lorganitzacidaquests arxius. En essncia, aquesta norma, dictada dacord ambuna Proposici de llei de 22 de maig de 1867 del diputat Joaqun

31


31/308

Mara de Paz, reconeixia en el seu prembul la impossibilitat da-

plicar les regles contingudes en la Llei marc de 1862, ateses lesgreus complicacions materials que impedien aconseguir lobjectiu.I, per aix, suprim els arxius de les audincies i cre els arxiusgenerals de districte notarial o de partit judicial -equiparaci que jafixava la Llei de 1862 (art. 3)-, establerts a la poblaci on resids el

jutjat de primera instncia, per b que ara amb protocols de ms detrenta anys.

Aix mateix, per primer cop, sintrodua de manera clara la figu-ra del notari arxiver com a responsable de larxiu, elegit pelMinisteri dentre els que residien a la localitat i a compte del qualhavien danar la confecci de linventari, les despeses i tamb els

beneficis que es derivaven de la seva installaci i custdia. I esfixava un rgim dinspecci i vigilncia, que aniria a crrec de les

juntes directives, dels regents de les audincies i, en especial, delsdelegats daquests ltims, s a dir, dels jutges de primera instncia,

els quals havien de realitzar una visita semestral a larxiu i aixecaracta de lestat dels locals i dels protocols. A ms, en unes impor-tants disposicions transitries establia el termini de sis mesos per ala formaci daquests arxius generals de protocols de districte, ter-mini que evidentment no sacompl. I, per aix, determinava que elnotari arxiver hauria de tenir cura de traslladar a larxiu els proto-cols que fins aleshores eren en locals, a mans de notaris, funciona-

ris, corporacions o b particulars. Igualment, ja es deia que en elsllocs on lajuntament no pogus facilitar un local per a larxiu dedistricte seria el notari arxiver lencarregat descollir-lo, alhora queles despeses anirien al seu crrec.

Aquesta disposici de 1869 podia suposar inicialment una frag-mentaci excessiva de la documentaci notarial, oims en aquells

32


32/308

moments en qu no era possible establir un control real sobre tots

els dipsits documentals, per sens dubte era la ms lgica, racio-nal i practicable, alhora que no suposava un allunyament dels fonsdel lloc originari de producci. Per aix, ha estat la que ha perdu-rat fins a lactualitat, per b que amb els protocols de ms de vint-i-cinc anys.

Fou aleshores que sinici la recollida de protocols de les casesde particulars i de les notaries, com tamb de les diferents corpora-

cions civils i religioses de viles i ciutats, i que es comenaren a for-mar els primers veritables arxius de protocols. Les dificultats de latasca eren prou evidents per raons diverses, com ara la manca detradici, la inexistncia dun sistema darxius mnimament confi-gurat, el recel dels mateixos notaris a cedir els protocols que havienguardat amb ms o menys cura durant segles, el poc inters delsnotaris arxivers per conformar els arxius atesa lelevada despropor-ci entre les despeses que aix els ocasionava i els beneficis que en

podien obtenir, la dificultat de trobar locals adequats per acollir laingent massa documental, el nul o escs ajut de les administracionsestatals o el mateix sistema ben migrat de vies de comunicaci delpas, del tot necessari per al trasllat dels milers de volums.

De fet, un any abans del Decret llei fonamental de 1869, concre-tament el 3 de febrer de 1868, seguint les directrius emanades de ladisposici de 1867, la Junta Directiva del Collegi de Notaris de

Barcelona havia expedit una circular a tots els notaris, comunicant-los que havien de formar inventari, tant dels seus protocols comdels que tenien en dipsit daltres notaris anteriors. En el mateixsentit, shavia encarregat als delegats del districte que esbrinessin inotifiquessin a la Junta si hi havia en la seva demarcaci corpora-cions o particulars que tinguessin protocols.

33


33/308

El Collegi de Notaris de Barcelona xifrava aleshores la quantitat

total de registres notarials en: 82.195 en poder dels notaris i 29.877en poder dels particulars que shavien prestat a donar la informacipertinent -segurament, segons afirmaven, la meitat dels existentssota aquesta segona instncia-, de manera que la xifra total calcula-da se situava al voltant dels 142.000 volums. La immensitat de laxifra justificava plenament el sentit de la disposici de 1869, de for-maci darxius de districte, que evitava la destrucci total de ladocumentaci en cas de desgrcia de qualsevol tipus, mantenia elsprotocols propers al seu lloc de producci, facilitava lexpedici decpies i, al capdavall, estalviava trasllats i despeses.

El model coherent darxius generals de districte establert en lanorma de 1869 era el que estava destinat a perdurar i, per aix, s el quetrobarem repetit en tota la normativa general posterior. Per tant, res denou afegia el segon Reglament notarial, de 9 de novembre de 1874.Potser lnica novetat remarcable era indicar que si el notari productor

seguia en actiu podia conservar la seva documentaci, encara que sha-guessin escolat els trenta anys preceptius per ingressar-la a larxiu dedistricte corresponent. Daltra banda, el 29 de mar de 1875 es dictavauna Reial ordre, per la qual es determinava que el crrec de notari arxi-ver era obligatori quan requeia el nomenament en el notari nic de capde partit, o en el ms modern si eren dos o ms els que hi residien. Defet, la qesti era la mateixa: davant les pobres compensacions que elnotari arxiver podia rebre per la ingent tasca que se li encomanava,

lEstat hagu de declarar el crrec obligatori i determinar sobre quinnotari de la localitat cap de districte requeien les seves funcions4.

34

4. I encara, el Reial decret de 7 de novembre de 1876 disposava que shavien dintegrar alsarxius generals de protocols els manuals de les suprimides escrivanies de marina, almateix temps que determinava la manera de redactar les escriptures sobre embarcacions.


34/308

Sens dubte, levident desproporci entre les feixugues tasques

encomanades als notaris arxivers, de recollida, conservaci i tracta-ment de la documentaci notarial, amb totes les despeses que aixocasionava, i els ben migrats beneficis que sobtenien, centrats enels drets de guarda i cerca sobre el lliurament de cpies autnti-ques, de ben segur que fou una de les dificultats principals perdonar correcte compliment als principis fixats en el Decret llei de1869 de formaci dels arxius generals de districte. Per aix, no ens

ha destranyar que el Ministeri premis aquells notaris arxivers quehavien reeixit en el seu deure. En aquest sentit, s paradigmtic elcas de Barcelona, en qu el 23 dabril de 1887 el seu notari arxiver,

Jaume Alegret, desprs duna inspecci realitzada pel directorgeneral Emilio Navarro, fou condecorat amb la medalla dIsabel laCatlica per haver organitzat larxiu de districte de manera alesho-res certament pionera i modlica.

Escolats uns anys i davant la persistncia de lapatia o la indifern-

cia que sobservava en el compliment dels seus deures, per part tantdels notaris arxivers com de les juntes de molts collegis de notaris,lEstat promulg el Reial decret de 14 de mar de 1902, sobre elsarxius de protocols. Aquesta norma, que venia a reblar el contingutdel Decret llei de 1869, comenava el seu articulat recordant als nota-ris i als seus substituts lobligaci de portar a larxiu de districte elsprotocols, llibres i papers que estiguessin en el seu poder i que havien

dintegrar aquests arxius. I afegia tot seguit que els notaris arxivershavien de comunicar a les juntes directives quins notaris haviendonat compliment a la disposici anterior i quins no, notaris aquestsdarrers que havien dsser objecte de les corresponents sancions.

Igualment, recordava als notaris arxivers la necessitat delaborarinventaris dels protocols i altra documentaci notarial, inventaris

35


35/308

que s que es realitzaren i que avui ens sn duna enorme utilitat,

com ara per evidenciar les prdues posteriors, especialment lesprodudes durant la darrera Guerra Civil espanyola. Aquest s elcas, per exemple, de Granollers, amb tot el protocol anterior al 1935cremat i que, en canvi, per ironies de la histria ha conservat lin-ventari de 1902, realitzat amb una cura i una bellesa formal certa-ment extraordinries. Finalment, considerava diversos aspectescomplementaris, com el compliment estricte sobre les visites

semestrals a larxiu per part dels jutges, la recollida de protocols deles corporacions i dels particulars o la substituci dels notaris arxi-vers, alhora que fixava un control i imposava unes penes.

En definitiva, aquesta disposici esdevenia el darrer esfor sis-temtic i normatiu per configurar els arxius notarials de districte,en aquesta primera etapa de formaci. El resultat de lempresa rea-litzada fins aleshores era ben desigual. Davant darxius beninstallats i, fins i tot, organitzats i descrits, daltres no havien acon-

seguit ni lobjectiu mnim destablir-se en un local idoni. Per elcert s que, a part de lextensa normativa, lEstat poca cosa mshavia facilitat, ni a les juntes directives dels collegis ni als mateixosnotaris arxivers, als quals sels encomanava una tasca certamentingent, per sense dotar-los dels recursos necessaris.

Certament, lEstat havia refermat el 1862 el caire pblic dels pro-tocols, per alhora havia preferit respectar la tradici i estalviar-se

recursos propis, de manera que els havia mantingut en mans i acrrec dels notaris, els quals seguien mostrant una clara voluntat detutelar-los. Fa la impressi que perdurava i es feia difcil de conjugarcorrectament la dicotomia medieval, si sens permet dir-ho aix,entre el caire pblic i el privat dels protocols, s a dir, entre la tutelapblica per part de lEstat i la privada per part de la instituci

36


36/308

notarial. Sens dubte, la mateixa essncia del notariat, una figura

eclctica entre el funcionari pblic i el professional liberal, estava enla base del conflicte, que shavia de palesar encara ms en els decen-nis segents. Lempresa a realitzar era certament ingent i calia abo-car-hi, ms enll de successius decrets i altres elements normatius,molts i molts recursos; i el manteniment daquesta dicotomia no eraprecisament favorable per a la consecuci de lobjectiu final.

2.3 De lobertura a la consolidaci: 1914-1944Lobjectiu primer i gaireb nic de tota la normativa del perode

que acabem de presentar era promoure la necessria formaci delsarxius de protocols, i assegurar alhora la custdia i el secret delsdocuments notarials. No estava aleshores en la ment del legisladorconsiderar el valor secundari, histric o cultural daquesta ingentmassa documental, dacord amb els nous corrents de lpoca quan,

de fet, des de la segona meitat de la dinovena centria, ja era objec-te destudi dels investigadors englobats sobretot en el positivismehistoriogrfic, especialment en els camps de la biografia o de la his-tria de lart i de la cultura.

De fet, fins aleshores era possible accedir als arxius de protocols,per no amb poques dificultats. Sempre amb el vistiplau del nota-ri arxiver, calien contactes i influncies personals i hom es trobava

davant les males condicions dels arxius, la desorganitzaci delsfons, la manca dinstruments de descripci o labsncia dhorarisestipulats i de llocs adequats per a la consulta. Fins i tot, era costumper part dels notaris arxivers, necessitats de recursos econmics,sollicitar el pagament dhonoraris dacord amb els aranzels, com sies tracts de lexpedici duna cpia autntica.

37


37/308

Per aix, quan la interacci de tot un seguit de factors que es

produeixen en el decurs del segle XIX dna lloc a la gradual i pro-gressiva obertura dels arxius a la consulta, la primera disposicique reconeixer de manera explcita el valor histric dels arxius deprotocols i, alhora, far accessibles als investigadors els registres illibres centenaris, no es produir fins a la Reial ordre del Ministeride Grcia i Justcia de 22 de maig de 1914. El contingut daquestaprimera normativa, impulsada pel senador Luis Palomo, i per cert

no gaire explcita ni completa, ser recollit desprs per tots elsreglaments posteriors, per b que amb la redacci nova i definitivaque se li don en el de lany 1917.

Precisament aquest Reglament a qu acabem de fer esment, eltercer dels promulgats, aprovat pel Reial decret de 9 dabril de1917, esdevindr la segent normativa amb disposicions relativesals arxius de protocols (ttol X). En essncia, pocs canvis plantejavarespecte de la legislaci anterior: arxius de districte notarial, amb

documentaci de ms de trenta anys -llevat que el notari productorsegus en actiu- i a crrec dun notari arxiver; necessitat de forma-ci dinventaris amb les seves addicions anuals; local a crrec delAjuntament i, en el seu defecte, del mateix notari; o rgim de san-cions, dinspecci i de visites.

Aquesta normativa de 1917 estava destinada a tenir pocs anysde vida, ja que tot un seguit de raons relacionades amb els canvis

obrats en el si de la instituci demanaren ben aviat una nova redac-ci i formulaci del seu contingut. De fet, amb el Reial decret de 7de novembre de 1921 saprovava el nou reglament notarial. Aquesttext, que feia aportacions substancials relatives a diferents aspectesinstitucionals tal com sindicava en el prembul, introdua com aprincipal novetat relacionada amb el tema que ens ocupa el fet que

38


38/308

els arxius generals de districte shavien de formar, a partir dara,

amb els protocols de ms de vint-i-cinc anys, i no de trenta com finsaleshores (art. 206). Aix, contrriament a com sactu el 1869, quansampli el termini per afavorir els notaris arxivers i deslliurar-losde la tutela duna part notable daquesta ingent massa documental,de ben segur que laugment de la producci i, per tant, del volumde documentaci que havien de custodiar els notaris als seus des-patxos aconsellaren ladopci daquesta mesura, que afavoria ara la

resta dels fedataris i que ha perdurat fins a lactualitat.En un altre ordre, cal fer esment que el mateix 1921 es produ unintent frustrat que els protocols catalans fossin dipositats a lArxiuReial de Barcelona, el conegut ja aleshores com a Arxiu de laCorona dArag. En efecte, el 21 de juliol de 1921 el president de laReial Acadmia de Bones Lletres de Barcelona, Francesc Carreras iCandi -per cert, cal afegir que sempre fou partidari de la concentra-ci dels arxius notarials catalans-, present al Ministeri de Grcia i

Justcia una petici en la qual sollicitava que els protocols anteriorsal 1800, aleshores a mans dels notaris arxivers, fossin dipositats alArxiu de la Corona dArag, sota la custdia i a cura dels funcio-naris del cos estatal darxivers. La petici es fonamentava en el seupoc valor jurdic i en lelevat valor histric dels registres centenaris,en lestat en qu es trobaven i en el desig de contribuir a la seva sal-vaguarda i millor conservaci.

En resposta a aquesta petici, la Junta Directiva del Collegi deNotaris de Barcelona, desprs de recollir la informaci pertinent detots els notaris arxivers dels districtes catalans, el 27 de gener de 1923elev un informe en el qual protestava de manera ben decidida pelstermes en qu shavia expressat la instituci acadmica barceloninai, alhora, desaconsellava del tot aquesta partici i aquest trasps dels

39


39/308

protocols aleshores centenaris. Aix ho fonamentava amb tot un

seguit de raons, que a continuaci recollim, perqu resumeixen moltb el ja secular sentiment de la corporaci notarial en la lnia devoluntat clara de tutelar la documentaci per ella produda.

Aix, la Junta Directiva deia que les raons donades perlAcadmia -perill de destrucci dels arxius per canvi de residncia,mort o descurana dels notaris arxivers- eren del tot gratutes; quela normativa estatal sempre havia estat clara a lhora de determinar

a qui corresponia la tutela dels registres i protocols; que lainstallaci i la conservaci dels arxius, amb 124.302 volums i uningrs anual de 340 protocols -xifra inferior a la calculada el 1868,tot i que superior a la real donada aquest any-, eren bones i el ser-vei es feia en condicions normals; que el manteniment daquestsarxius no comportava cap despesa a lEstat, ja que noms quatredels trenta-sis arxius catalans (la Bisbal dEmpord, Cervera, Olot iSolsona) estaven dipositats en locals facilitats pels ajuntaments, tal

com determinava la normativa; que les nombroses despeses que elmanteniment dels arxius ocasionaven anaven a crrec exclusiu delsnotaris arxivers, els funcionaris ms competents per a la custdiadocumental, amb una evident desproporci davant els migrats

beneficis que proporcionaven; que els arxius de districte eren patri-moni de les localitats i, per tant, no es podia treure i allunyar ladocumentaci del lloc on shavia produt, amb una evident inten-

cionalitat centralitzadora; i, finalment, que aquesta centralitzaciocasionaria enormes despeses i possibilitat de prdues documen-tals, alhora que dificultats per a lexpedici de les cpies. De fet, eltrasllat que pretenia lAcadmia no es produ mai.

Conservats amb ms cura en alguns casos i amb menys encerten daltres, els protocols, als quals noms recentment shavia reco-

40


40/308

negut el seu immens potencial i valor histric, havien roms fins

aleshores bsicament sota la tutela de la instituci notarial. I, mal-grat labundncia de literatura de les parts interessades a favor i encontra, no shavia plantejat encara, en lmbit normatiu i estatal, eltrasps dels fons centenaris i oberts a la consulta a altres centresms preparats per a la seva gesti i servei als usuaris. Tanmateix, ladisposici de 1914 sobre laccs i la comunicaci dels fons haviaposat la llavor del que a inicis dels anys vint plantejaria la Reial

Acadmia de Bones Lletres i del que, ms seriosament, sesdevin-dria en la dcada dels trenta del segle XX, en qu durant una de-sena llarga danys es mantindria una aferrissada pugna sobrequina instituci havia de tutelar la documentaci notarial. Aquestalluita sestabliria entre el Ministeri dInstrucci Pblica odEducaci corresponent i el cos estatal darxivers i bibliotecaris,duna banda, i el Ministeri de Justcia i el notariat, de laltra.Daquesta manera, pels Decrets de 1931 i 1939 la balana es decan-

taria a favor dels primers, mentre que pels reglaments notarials de1935 i 1944 ho faria a favor dels segons.

La pugna senceta ben aviat, ja en els primers anys de la SegonaRepblica espanyola, mitjanant una disposici denorme trans-cendncia arxivstica, el Decret interministerial (Grcia i Justciaamb Instrucci Pblica i Belles Arts) de 12 de novembre de 1931,que sens dubte es podria qualificar com a primer intent seris de

configurar a lEstat espanyol un sistema arxivstic coherent, lesbases del qual shavien posat a mitjan segle XIX. Seguint el modelfrancs dels Archives Dpartementales i litali dels Archivi diStato, com tamb lexemple de legislaci recent del pas gal ve, deconcentraci de fons notarials, creava a les capitals de provncia elsarxius histrics provincials, amb la finalitat bsica de recollir com a

41


41/308

fons inicial y preferente els protocols centenaris dels 477 distric-

tes notarials de lEstat espanyol.Per primer cop es determinava la creaci duns arxius histrics,

la base primordial dels quals lhavia de constituir la documentacinotarial centenria, oberta a la consulta, a lestudi i a la investigaci.I, a ms, per tal que per primera vegada se li pogus donar un trac-tament i una organitzaci arxivstics correctes, aquests fons sassig-naven al Cuerpo Facultativo de Archiveros -cosa que tamb es feia

amb la documentaci judicial-, al qual, en un marc encara ascendenti de consolidaci del sistema arxivstic espanyol, ja se li havia atri-but la documentaci dHisenda (1888), de lAdministraci central(1894) i de les chancilleras (1906), i uns anys desprs li seria confia-da la de les antigues Comptadories dHipoteques (1957)5.

Cert que el mateix Decret considerava un rgim especial per alsarxius de capital de collegi, ja que preveia que els collegis de nota-ris podien seguir mantenint els arxius a les seves seus, en atenci a

la cura i el zel amb qu alguns els havien establert i conservat, tot ique la documentaci centenria tamb hauria destar regida perpersonal del cos darxivers de lEstat. Tanmateix, s evident queaquesta disposici, que sostreia dels notaris la gesti dels arxius deprotocols i la traspassava al Ministeri dInstrucci Pblica i al cosestatal, no fou ben rebuda per la corporaci notarial, que preteniacontinuar gaudint de la seva tutela, tal com venia fent dacord amb

la Llei marc de 1862.

42

5. En aquesta lnia, recordem que dos anys desprs del Decret, el 1933, la InspeccinGeneral de Archivos public les Instrucciones provisionales para la ordenada clasificacin ycatalogacin de los Archivos Histricos de Protocolos de Miguel Gmez del Campillo, les qualsforen actualitzades unes dcades desprs, el 1980, per larxiver Antonio Matilla Tascn.


42/308

A ms, cal recordar que, en el cas catal, el Collegi de Notaris

de Barcelona, sempre pioner en aquestes iniciatives, acabava de ferun dispendi ms que notable en la nova installaci del seu immensi ric arxiu, inaugurat el 1929 pel ministre de Justcia Galo Ponte.Era, doncs, evident que larxiu aleshores no es podia cedir ni,menys encara, partir i separar els protocols seculars dels moderns.Daltra banda, sobretot en el cas de Barcelona, laplicaci de la novanormativa era fora irrealitzable, perqu no hi havia locals, ni per-

sonal ni mitjans estatals per poder acollir tota aquesta ingent massadocumental. Per aix, el Collegi de Notaris, que veia anorreada laseva obra positiva sobre els fons, pression sobre instncies estatalsi, de fet, el fams Decret de novembre de 1931 rest sense efecte enla prctica a Catalunya.

Pocs anys desprs, mitjanant el Decret del Govern de laRepblica de 5 doctubre de 1934 -publicat el dia segent, el 6 doc-tubre-, es traspassaren els arxius al servei corresponent de la

Generalitat de Catalunya, atesos pel personal de la instituci auto-nmica. I, de bell nou, el Collegi de Notaris hagu de continuarvetllant per la tutela i gesti dels protocols de la seva demarcaci,ara davant el govern catal. I aix, a instncies del seu deg AntoniPar (escrit de 12 de novembre de 1934), obtingu un rgim especial,mitjanant el Decret de 27 de novembre del mateix 1934, signat pelpresident accidental de la Generalitat designat per lautoritat mili-

tar, Francisco Jimnez Arenas.Per aquest Decret, que comptava amb el vistiplau del Ministeride Justcia expressat per lOrdre de 17 de novembre, els arxius deprotocols catalans -sespecificava concretament els fons histrics,anteriors a la Llei de 1862- quedaven altre cop sota la tutela de la

Junta Directiva del Collegi de Notaris de Catalunya i dels notaris

43


43/308

arxivers. De fet, pocs dies abans, una ordre de 15 de novembre sig-

nada pel mateix president accidental facultava la Junta Directivaper poder rescatar els protocols histrics de mans de corporacions,entitats i particulars, per tal dincorporar-los als arxius notarials.

Per ra daquest inters de la instituci notarial de seguir tenintcura de la seva documentaci, el Reglament notarial de 8 dagost de1935, el penltim dels promulgats, fu cas oms del Decret de 1931,amb un menyspreu evident vers el seu contingut, i calc larticulat

relatiu als arxius de protocols del Reglament anterior de 1921.Durant la Guerra Civil espanyola de 1936-1939 la documentacinotarial, per b que en general no sofr tant com leclesistica,tamb fou objecte de trasllats, prdues i malaurades accions de des-trucci. Ultra el cas ms paradigmtic de larxiu de Granollers, cre-mat completament els primers dies de maig de 1937, es poden citarigualment altres arxius, com ara el de les Borges Blanques, tambcremat en la seva totalitat, Falset, Gandesa, Lleida o la Seu dUrgell,

destruts en major o menor proporci. Altres fons notarials forentraslladats, en el decurs de la conflagraci bllica, al monestir dePoblet o als arxius refugi de Viladrau, i no sempre retornaren al seulloc dorigen, sin que, ben al contrari, els trasllats posteriors oca-sionaren forts desgavells en el mapa arxivstic notarial i el determi-naren de manera decisiva.

En aquest sentit, recordem que el 9 dagost de 1936 el conseller

de Cultura de la Generalitat havia decretat que tota la documenta-ci anterior a lany 1800 -inclosos els arxius notarials (art. 3)- que-dava a disposici de la Generalitat, bo i encomanant-la a la SeccidArxius del Servei del Patrimoni Artstic, Histric i Cientfic. I unaOrdre del Departament de Justcia de 10 de mar de 1938 reblava elcontingut daquesta disposici, en concretar-la ara exclusivament

44


44/308

en els protocols, tant de lArxiu General del Collegi de Notaris com

els que estaven a mans dels altres notaris arxivers dels diferentsdistrictes, tot i que la custdia i la responsabilitat ltima sobre elsprotocols la seguia deixant a les seves mans.

Malauradament per a la corporaci notarial, poc abans daca-bar la conflagraci bllica, el Decret de 12 de gener de 1939 pro-mulgat ara noms pel Ministeri de Justcia i, per tant, amb un certcaire dirregularitat ratificava el de 1931, i una Ordre del dia 18 del

mateix mes revertia els arxius, les biblioteques i els museus deCatalunya a lEstat, entre els quals es feia esment especial delsarxius de protocols. Per els notaris continuaren defensant all queentenien que ja havia esdevingut part del seu exercici professional ide la seva acci institucional. Per aix, entre el 1939 i el 1944, hihagu tot un seguit dintents del Collegi de Notaris de Barcelonaper seguir mantenint el control sobre la seva documentaci, amb le-laboraci de diferents projectes normatius. I, finalment, el

Reglament notarial de 1944 feia cas oms de la normativa estataldarxius i reprodua les disposicions de lanterior reglament de 1935,amb lescndol i les protestes consegents per part del MinisteridEducaci i del cos darxivers de lEstat.

Concretament, el vigent Reglament notarial de 2 de juny de 1944(arts. 289-306), que ha sofert continuades modificacions, especial-ment en els anys 1967 i 1984, corroborava els arxius de districte

amb els protocols de ms de vint-i-cinc anys i a crrec dels notarisarxivers, considerava un rgim especial per a les capitals decollegi, les quals podrien tenir el seu propi arxiu, determinava lanecessitat de disposar dels corresponents inventaris amb les sevesaddicions, reprodua larticle sobre la seva accessibilitat, repetiaaltre cop lobligaci dels ajuntaments de facilitar un local per a

45


45/308

dipsit dels arxius (deure que legislaci local posterior matis),

alhora que fixava el rgim de vigilncia, inspecci i correccions dis-ciplinries per part de les juntes directives dels collegis i laDirecci General. Per tant, per b que noms de manera implcita,aquest Reglament soposava al trasllat de la part histrica delsarxius de districte als arxius histrics provincials i no acceptava elpoder decisori que el Decret de 1931 concedia als facultatius del cosdarxivers de lEstat.

46


46/308

3. LA NORMATIVA VIGENT

3.1 La legislaci estatal: 1945-1978La guerra de decrets i contradecrets feia ja molts anys que

durava. Calia, per tant, trobar al ms aviat possible una soluci decomproms. De fet, la tardor i lhivern dels anys 1944 i 1945 forenmesos duna gran activitat poltica en aquesta lnia. El ministre

dEducaci Nacional havia considerat com una qesti personal laperrada que se li havia fet, en no sser consultat amb motiu delReglament notarial de 1944, i el 16 de gener de 1945 escrigu aldirector general dels Registres i del Notariat, tot incloent un projec-te de decret que no pretende arrebatar nada a los ricos notarios,sino actuar en defensa de los pobres historiadores. Daltra banda,el 30 de gener del mateix any 1945 el deg del Collegi de Notarisde Barcelona elevava a la Direcci General un documentat informe

en qu proposava una soluci intermdia per a lafer, de respecte alcontingut del Decret de 1931, per tamb de manteniment de lasituaci en aquells arxius que havien estat ben installats per lamateixa instituci productora. Alhora, proposava la promulgacidun decret per part dels dos ministeris implicats, el dEducaciNacional i el de Justcia.

I la soluci vingu rodada. A Barcelona, hi havia el notari

Raimon Noguera, diversos cops membre de la Junta Directiva delCollegi, aleshores secretari, ms endavant deg (1966-1968) i sem-pre veritable arxiver, amb un gran coneixement i inters per laconservaci i organitzaci dels fons notarials catalans. A Madrid,en aquells anys era director general un company seu, el notari deBalaguer Josep M. de Porcioles. Fou relativament fcil, doncs, arri-

47


47/308

bar, desprs de diverses negociacions i a proposta del Collegi de

Notaris de Barcelona, al Decret de Presidncia de 2 de mar de1945, que constitueix la legislaci vigent dels fons de protocols cen-tenaris o histrics.

Aquest Decret comenava en el seu prembul remarcant lim-mens valor histric de la documentaci centenria i la tradicional isecular tasca de custdia exercida pels notaris sobre els seus proto-cols. Al mateix temps, palesava el fet que la normativa dictada fins

aleshores havia estat insuficient per assolir lobjectiu darrer, demillor conservaci i tractament dels registres notarials. I, especial-ment, corroborava la lnia dabandonar tota reglamentaci excessi-vament rgida i cercar la ms estreta collaboraci possible entre lesinstitucions implicades: les diferents administracions, la institucinotarial productora i el mateix cos facultatiu darxivers de lEstat.

Tenint sempre com a referncia el districte notarial, aquestanorma creava a cada arxiu de protocols una secci histrica, inte-

grada pels manuals de ms de cent anys i accessible als usuaris.Alhora, considerava tres menes de seccions histriques:

a) Les Seccions Histriques dels Collegis de Notaris, a crrec exclusi-vament dels mateixos collegis, tot i que sota la inspecci tcnica delPatronat que ara es creava i mitjanant el cos darxivers de lEstat.Sentendria que els collegis tindrien ben organitzat el seu arxiu his-tric sempre que complissin certs requisits, com ara que estigus ins-

tallat en un local convenient i obert diriament al pblic i que es con-feccionessin els instruments descriptius corresponents. A ms, homdeterminava que es podrien traslladar a aquests arxius els fons nota-rials daltres districtes del territori per acord del Patronat.

b) Les Seccions Histriques dels Arxius Histrics Provincials, amb elsprotocols dels districtes de les restants capitals de provncia no

48


48/308

incloses en lapartat anterior, a crrec del notari arxiver, al qual

correspondria lexpedici de cpies, per b que la direcci i ordena-ci tcnica es confiava al cos darxivers. Lajuntament de la capitalde provncia es faria crrec del local i el Ministeri dEducaci delpersonal. Igualment, per acord del Patronat, shi podrien traslladarels fons daltres districtes de la provncia.

c) Les Seccions Histriques dels altres Districtes Notarials, a crrecdel notari arxiver, que havia de tenir cura del seu tractament i de la

seva organitzaci, amb lassessorament tcnic dels mateixos fun-cionaris estatals dels arxius provincials. Aquests fons serien tras-passables, en tot cas, a la xarxa darxius histrics comarcals o localsque ja existissin o b que es creessin en el futur.

En sntesi, la conservaci i responsabilitat ltima sobre elsarxius de protocols continuaven en mans dels notaris arxivers,mentre que la direcci i ordenaci tcnica daquestes seccions his-triques es confiaven, en tots els casos, al cos darxivers de lEstat,

alhora que la inspecci jurdica seguia en mans de les juntes direc-tives dels collegis. I els arxius de districte que no reunissin les con-dicions suficients dorganitzaci i servei podrien passar a larxiuprovincial o al del collegi corresponent, sempre per acord delPatronat. Aquest Patronat seria presidit pel ministre de Justcia iintegrat per: el director general dels Registres i del Notariat, duna

banda, i el dArxius i Biblioteques, de laltra; un membre de la Real

Academia de la Historia; el deg del Colegio de Notarios deMadrid; linspector general darxius; el director de lArchivoHistrico Nacional; un notari destacat pels seus treballs dinvesti-gaci histrica i dorganitzaci darxius (aqu calia llegir el nom delnotari Raimon Noguera) i el cap de la secci de Notaris de laDirecci General.

49


49/308

En unes breus disposicions transitries, el Decret fixava un ter-

mini de sis mesos perqu els notaris arxivers dels districtes reme-tessin a les juntes directives dels collegis informes detallats sobreels seus arxius, per tal de poder determinar el seu estat i funciona-ment. Davant daquests informes, les juntes directives havien deproposar al Patronat, a travs de la Direcci General, el rgim a quhavien de quedar sotmesos aquests arxius o, en tot cas, la continu-tat en el seu lloc.

La norma era prou flexible, per cal afegir que en aquesta matei-xa flexibilitat arrelaven les causes per al seu incompliment. Perexemple, per tal dacontentar tothom, determinava una gran hete-rogenetat quant a tipus darxius (de collegis de notaris, histricsprovincials, comarcals i locals). A ms, cedia el poder a un rgan

burocrtic com era el Patronato Nacional de Archivos Histricos deProtocolos, no constitut fins al 1958 i que no ha arribat a funcionarmai. I la direcci tcnica, que aleshores es confiava de manera

exclusiva al cos estatal darxius, de fet ha anat a crrec del personalms divers, com ara funcionaris del mateix Cuerpo, del cos darxi-vers de la Generalitat i altres de similars, de lAdministraci local ide personal privat dels collegis de notaris.

Aquest Decret de 1945 fou ratificat pel de 24 de juliol de 1947,del Ministeri dEducaci Nacional, sobre Ordenacin de los Archivos

y Bibliotecas y del Tesoro histrico-documental y bibliogrfico. Aquesta

disposici estatal integrava els arxius dels collegis de notaris entreels classificats com a arxius histrics de districte (art. 4) i deia queels arxius de protocols shavien de regir per aquella norma (art. 33),per b que tot seguit afirmava que els arxius histrics provincialshavien dacollir les seccions histriques dels apartats b) arxius his-trics provincials i c) altres districtes (art. 34).

50


50/308

Com a nota curiosa, apuntem que el 1953 hi hagu un intent de

crear l Instituto de Archivos de Protocolos, integrat dins el ConsejoSuperior de Investigaciones Cientficas, el qual, en collaboraciamb la Direcci General dels Registres i els collegis de notaris, tin-dria com a principals finalitats la conservaci i organitzaci da-quests arxius. Tanmateix, aquest projecte, signat per AgustnGonzlez de Ameza y Mayo, director de la Real Academia de laHistoria, no fou gens ben rebut per la corporaci notarial, la qualentenia amb encert que el que calia era donar correcte compliment

al contingut del Decret vigent de 1945 -especialment en el punt decreaci del Patronato Nacional- i no, en canvi, fer intervenir en lapugna per la tutela sobre la documentaci notarial un nou element,expressat ara en la figura daquest Instituto dependent del CSIC.Linforme negatiu aprovat per la Junta Directiva del Collegi deNotaris de Barcelona s de 14 de juny de 1954.

Els Fons de Protocols de Catalunya (AAC)

Documents

Transcript of Els Fons de Protocols de Catalunya (AAC)