Els secrets de la música electrònica David Ciria


Agraïments

Primer de tot, voldria agrair moltíssim l’ajuda rebuda per part de certes persones que han fet

possible aquest treball.

En primer lloc, agrair especialment l’ajuda rebuda per part de la meva tutora Anna Ros. Ha

estat present durant tot el treball i sempre que he tingut algun dubte, m’ha fet un lloc a la

seva agenda i ha estat disposada a resoldre-me’l amablement. Gràcies a ella, he pogut acabar

el treball a temps, ja que m’ha orientat quan més ho necessitava.

També vull agrair la col·laboració per part del professor de l’UPF Àngel Faraldo per l’orientació

i els suggeriments que m’ha ofert. Va respondre tots els meus dubtes i em va ajudar a ordenar

el plantejament caòtic que tenia en un inici. Sense ell i les seves propostes probablement

aquest treball no hagués estat un èxit.

Per últim i no menys important, agrair el suport que he rebut en tot moment per part dels

meus familiars i amics, especialment l’Àngels Culell. M’han estat aguantant durant mesos amb

el volum dels altaveus al màxim i m’han ajudat en els moments més tensos a tranquil·litzar-

me.

Moltes gràcies a tothom!


La música és sinònim de llibertat, de tocar el que vulguis i com vulguis, sempre

que sigui bo i tingui passió, que la música sigui l'aliment de l'amor.

Kurt Cobain


Índex

Introducció i objectius .................................................................................................................. 1

Història de la música electrònica .................................................................................................. 2

Els orígens ........................................................................................................................................... 3

Els anys 60 ........................................................................................................................................... 7

Els anys 70 ......................................................................................................................................... 10

Kraftwerk ...................................................................................................................................... 10

Els anys 80 ......................................................................................................................................... 12

Els anys 90 i l’actualitat ..................................................................................................................... 13

Gèneres més representatius ....................................................................................................... 15

Diferències entre DJ i Productor ................................................................................................. 19

Elements d’un tema de música electrònica ................................................................................. 21

Estructura d’un tema de música electrònica ................................................................................ 23

Anàlisi d’un tema específic ............................................................................................................... 25

Programes més utilitzats ............................................................................................................ 29

Creació d’un tema de música electrònica .................................................................................... 34

Creació de la introducció. ................................................................................................................. 36

Composició de la melodia principal .................................................................................................. 41

Acompanyament de la melodia principal ......................................................................................... 43

Construcció del build up ................................................................................................................... 45

Composició del drop ......................................................................................................................... 48

Reexposició i masterització ............................................................................................................... 54

Conclusions ............................................................................................................................... 58

Fonts d’informació ..................................................................................................................... 60

Webgrafia .......................................................................................................................................... 60

Bibliografia ........................................................................................................................................ 63

Annexos .................................................................................................................................... 64


1

1. Introducció i objectius

La passió per la música, especialment per l’electrònica, és la que m'ha portat a realitzar aquest

treball de recerca. Aquesta passió queda reflectida en el meu dia a dia, perquè un dels meus

hobbies al qual dedico molt de temps és mesclar música, és a dir, ser DJ. Amb aquest treball

de recerca tinc la intenció de millorar com a DJ i aconseguir crear una cançó per mi mateix.

La majoria de gent s'imagina que compondre un tema de música electrònica és molt senzill i

que qualsevol és capaç de produir-ne un sense tenir cap tipus de coneixement, però això, no

és veritat, ja que darrere de qualsevol èxit musical hi ha molt treball i dedicació.

En el cas de l'electrònica existeixen una gran diversitat de programes que ens permeten crear

sons, melodies i patrons rítmics. No hi ha un programa que sigui millor que l'altre, sinó que és

el mateix productor el que decideix quin és el programa que més s'adequa a ell i posa els

límits a la seva producció.

El treball consta d'una part teòrica on faig un passeig per la història de la música electrònica

des dels seus inicis fins a l'actualitat. I tot seguit, un repàs dels gèneres més representatius de

l'electrònica amb un recull dels programes més utilitzats.

L'altra part del treball és pràctica, la qual comença amb l’anàlisi de l'estructura de diversos

temes d'electrònica. A continuació l’elecció del programa de producció que més s'adeqüi les

meves necessitats per assolir l'objectiu final del treball de recerca: la producció d'un tema de

música electrònica.

El tema propi està guardat al pendrive que adjunto amb el TR i penjat a la següent direcció

de YouTube: https://youtu.be/_DrVnImj6n8

També he adjuntat al pendrive un vídeo mostrant el resultat final del treball al que es pot

accedir utilitzant el següent enllaç de YouTube: https://youtu.be/Ud4IvYFVzlo


2

2. Història de la música electrònica

La música electrònica és coneguda com aquella música creada a través d’instruments

electrònics, com ara samplers, ordinadors o sintetitzadors.

L’electrònica ha anat evolucionant i patint canvis al llarg de la història. L’origen de la música

electrònica té lloc al segle XIX amb l’aparició dels primers instruments electrònics i, és a partir

del 1960 quan es comença a comercialitzar de forma massiva per tot el món gràcies al

sintetitzador.

Aquest tipus de música ha obtingut una gran popularitat sobretot en els 30 últims anys i això

ha portat a la creació de diferents estils o subgèneres dintre de la música electrònica. Gràcies

a l’electrònica actualment podem crear melodies amb el so pregravat d’un saxo o qualsevol

altre instrument, sense necessitat de saber-lo tocar.

Collage història de la música electrònica


3

2.1 Els orígens

Els primers instruments electrònics

La història de la música electrònica comença amb l'aparició dels primers instruments

electrònics, però, abans de l'aparició d'aquests, va haver-hi grans avenços científics que van

permetre que això fos possible, com per exemple la invenció del fonògraf (Thomas Alva

Edison) i la vàlvula audió (Lee De Forest).

El fonògraf va ser l'eina més utilitzada per a enregistrar i reproduir el so des de l'època dels

70 fins a la dècada dels 80. L'aparell utilitzava un sistema de gravació mecànica analògica en

el qual les ones sonores eren transformades en vibracions mecàniques mitjançant un

transductor acústic-mecànic. Aquestes vibracions movien un estilet (instrument d'escriptura)

que llaurava un solc1 helicoïdal2 sobre un cilindre de fonògraf. Per reproduir el so, s'invertia

el procés.

L’audió era una vàlvula de tipus tríode (tres elèctrodes) que servia per amplificar senyals

elèctrics i va ser molt utilitzat en les ràdios. Aquest invent també va tenir una gran importància

en l’aparició de la música electrònica.

1 Empremta a la superfície d’un disc fonogràfic, en forma de canal i en espiral, que constitueix el suport de la informació sonora enregistrada. 2 En forma d’hèlice, corbat com l’espira d’una closca univalva.

Un transductor és qualsevol dispositiu que converteix alguna magnitud física no elèctrica,

(com ara temperatura, so o llum) en un senyal elèctric.

Fonògraf de cilindre d'Edison del 1899


4

El primer instrument pròpiament dit electrònic va ser el Theremin (1918). L'aparell, construït

per Leon Termen, encara està en ús avui dia. El dispositiu genera sons tenint en compte el

volum (fort-fluix) i el to (aguts-greus) a partir de circuits elèctrics i els amplifica, de manera

que pertany a la família dels grups electròfons (genera el so a través de mitjans elèctrics o

electrònics). El Theremin va tenir molt ús, sobretot en pel·lícules de ciència-ficció de l'època.

Deu anys després, Maurice Martenot va inventar un aparell molt semblant al Theremin, l'Ones

Martenot, un oscil·lador electrònic (genera ones de so) monòdic (no pot produir més d'una

nota simultàniament). L'Ones Martenot va ser molt utilitzat per compositors francesos de

música clàssica.

Audió de 1906

Theremin del 1922 Theremin del 2005


5

Tots aquests nous invents van fer que apareguessin diversos estils musicals. D'una banda

trobem la música concreta, que consisteix en un muntatge sonor-musical creat a partir de

gravacions i generacions amb magnetòfons de sons musicals, no musicals i sorolls concrets

que es manipulen electrònicament (aplicant inversions, canvis de velocitat de reproducció,

distorsions, retards). Podem afirmar que els orígens d'aquest tipus de música es troben al

futurisme, ja que aquest és un moviment que exalta la màquina i el soroll com a base musical.

Un dels autors més significatius d'aquesta època és en Pierre Schaeffer, de qui cal destacar

Symphonie pour un homme seul (1950).

D’altra banda trobem la música electrònica, que utilitzava només aquells sons que es

generaven a partir d’instruments i aparells electrònics. Les primeres investigacions sobre

aquest estil musical es van fer a Colònia i van anar de la mà de Robert Beyer i Herbert Eimert,

que van inaugurar l’any 1953 el primer estudi de música electrònica del món, a la seu de la

Nordwestdeutscher Rundfunk (NWDR). Dos anys abans, a Alemanya, va tenir lloc el primer

concert d’aquest tipus de música. El compositor més destacat d’aquest període va ser

Karlheinz Stockhausen amb obres com “Gesang der Jünglinge” (1957) o “Telemusik” (1967).

Un magnetòfon és un aparell d'enregistrament magnètic de sons.

Ones Martenot


6

Els dos estils esmentats convergiren posteriorment en l'anomenada música electroacústica,

on es combinaven les dues maneres de compondre. En aquesta època sorgiren també estils

com la música cibernètica (composta amb l'ordinador), l'ultraracionalisme (composició a

partir del sistema dodecafònic) i l'estocàstica (caracteritzada per l'aleatorietat).

Escala Cromàtica

El sistema dodecafònic és una tècnica de composició en la qual es dóna la mateixa

importància a les dotze notes de l'escala cromàtica (escala integrada per 12 sons separats

d’un semi to).

Karlheinz Stockhausen

Compositor música electroacústica (Edgar Varese)


7

2.2 Els anys 60

Els anys 60 van portar molts canvis dins de la música electrònica i van aconseguir incorporar-

la dins la cultura popular, ja que els instruments electrònics van anar-se fent un lloc dins els

estils més importants del moment, com eren el pop i el rock.

En aquesta nova dècada van aparèixer els primers samplers (el Chamberlin i el Mellotron) i

sintetitzadors modulars de la història (el Moog i el Buchla) que van tenir un gran èxit comercial

(versions electròniques de peces de música clàssica).

El principi bàsic de funcionament dels primers samplers era essencialment mecànic3, a

diferència dels samplers actuals (digitals). Tot i que tenien bastants problemes de

funcionament i de manteniment, el so del Mellotron va captivar a molts usuaris i va ser

utilitzat per una gran quantitat de grups de rock, com The Beatles, The Rolling Stones, Yes,

The Moody Blues o Genesis.

3 Cintes magnètiques que reproduïen una nota enregistrada d'un instrument quan pitjaves una tecla.

Mellotron

Un sintetitzador de sons és un instrument musical electrònic que genera senyals elèctrics

convertits a sons a través de botzines o auriculars.


8

Durant aquest període van aparèixer grans obres de música electrònica com Kontakte

(Karlheinz Stockhausen) o Gargoyles (Otto Luening).

A finals dels anys 60 va aparèixer un nou moviment musical de rock experimental a Alemanya

que pretenia la recuperació de la identitat cultural alemanya —que, segons ells, s'havia perdut

durant els anys del nazisme i la Segona Guerra Mundial— i va incloure directors de cinema

com Wim Wenders o Rainer Werner Fassbinder. Els grups musicals que van aparèixer en

aquesta època tenien en comú un esperit rebel i una voluntat de superació de les estructures

musicals convencionals, derivada de les influències psicodèliques (Pink Floyd) i

avantguardistes (Karlheinz Stockhausen) que havien rebut.

Sintetitzadors modular (Moog) Sintetitzador modular (Buchla)

Otto Luening


9

Moltes d'aquestes bandes (com Amon Düül, Ash-Ra Tempel o Faust) van publicar àlbums que

van arribar al mercat britànic i francès. Però d'entre els grups que van sorgir d'aquesta onada

experimental —anomenada Kosmische Musik o amb el terme despectiu krautrock,

popularitzat sobretot a Anglaterra—, els més decisius en l'evolució de la música electrònica

van ser Can, Tangerine Dream i, el més destacat, Kraftwerk.

Grup Tangerine Dream


10

2.2 Els anys 70

L’època dels 70 va aportar una millora dels instruments i aparells existents fins al moment.

L’any 1975 van aparèixer els primers sintetitzadors monofònics4, el Moog Polymoog i el

Prophet 5, que es van haver d’acompanyar d’uns seqüenciadors que permetessin controlar-

los.

2.2.1 Kraftwerk

El primer grup de la història de la música electrònica va ser Kraftwerk, una banda alemanya

formada per Ralf Hütter i Florian Schneider el 1970 a Düsseldorf, i liderada per ells fins a la

partida de Schneider el 2008 i a la qual, més endavant, es van incorporar Fritz Hilpert, Henning

Schmitz i Falk Grieffenhagen. El seu característic so combina ritmes repetitius amb melodies

enganxoses, seguint un estil clàssic occidental de l'harmonia, amb una instrumentació

minimalista i electrònica. Les seves lletres són de vegades cantades a través d'un vocòder5

(analitzador i sintetitzador de veu) o generades per un sintetitzador de veu. Cap altra banda

des de The Beatles ha donat tant a la cultura musical, ni ha causat tanta influència a altres

4 Una sola línia melòdica sense acompanyament. 5 Codificador de la parla que converteix senyals de veu analògics en senyals digitals binaris per reconstruir l'acte de parla inicial.

Un seqüenciador és un dispositiu electrònic físic o una aplicació informàtica que permet

programar i reproduir esdeveniments musicals de forma seqüencial mitjançant una

interfície de control físic i/o lògic connectat a un o més instruments musicals electrònics

com ara un sintetitzador. Per tant, el seqüenciador és l’encarregat de controlar un

sintetitzador i li diu en quin ordre ha de reproduir els sons.


11

artistes. Al gener del 2014, l'Acadèmia dels Grammy va honrar a Kraftwerk amb un Lifetime

Achievement Award.

Durant els '70, la música disco va ocupar completament l'escena nocturna. I des de finals dels

'70 i durant els anys '80, la influència de Kraftwerk va donar origen al techno pop. En caure la

popularitat de la música disco, el house va omplir la nit i, al seu torn, aquest estil va donar

origen a una infinitat de variants.

En aquesta dècada també aparegueren nous estils musicals: la música ambiental, la industrial

(caracteritzada pels ritmes estocàstics i inharmònics) i la synthpop o techno pop (es

caracteritzà per un ritme més ràpid que usà instruments tradicionals llençats des de

sintetitzadors). El techno pop va tenir una gran importància en la música electrònica perquè

va acabar desenvolupant nous subgèneres com ara el house, el dance, el techno i l’electro,

que són actualment molt importants. Els pioners de la música industrial van ser el grup

Throbbing Gristle.

Alguns dels artistes més significatius d’aquesta època foren Ultravox! i Depeche Mode o el

compositor Vangelis (que també tingué gran importància en la música ambiental).

Vocòder encarregat pel grup Kraftwerk (Principis dels 70)

Portada de The Man Machine (Kraftwerk)


12

2.4 Els anys 80

Durant la primera meitat dels anys 80 el synthpop va viure una època daurada a tot el món.

A Europa, i principalment a la Gran Bretanya, el synthpop va guanyar molta popularitat a

causa de l'àmplia disponibilitat al mercat de sintetitzadors, samplers i caixes de ritmes a preus

accessibles (amb la possibilitat de dirigir tots aquests instruments amb un únic control, via

MIDI) i bastants discs editats en aquesta època van aconseguir moltes vendes.

Tot això va comportar l’aparició d’una gran quantitat de grups (influenciats per Kraftwerk),

que van treure discs com Vienna, d'Ultravox (1980), Architecture & Morality, d'OMD (1981)...

Van ser aquests grups, entre d’altres, els que van ajudar a definir el so de l’electrònica dels

anys 1980. En molts casos, les cançons compostes per aquests grups van tenir gran èxit a les

discoteques, amb la qual cosa va haver-hi una transició de la música electrònica, des dels

laboratoris musicals dels conservatoris o de les universitats fins a les pistes de ball.

Tot i això, a mitjans dels anys 80 va haver-hi una baixada de popularitat de la música

electrònica i va guanyar més prestigi el rock.

El MIDI és un estàndard tècnic de comunicació entre equips musicals electrònics utilitzat

en informàtica musical que permet l'intercanvi d'informació entre diversos equips musicals

connectats i també entre aquests i un ordinador personal.

Portada de l’àlbum Vienna (Ultravox)


13

2.5 Els anys 90 i l’actualitat

A principis dels 90 la música electrònica va tornar a adquirir una gran popularitat a escala

internacional gràcies al prestigi que van adquirir la música house i dance (música electrònica

feta per ballar). Com a conseqüència de l'acceptació de la música electrònica els DJs van

començar a tornar-se virals i van adquirir un paper molt important. Grups com Kraftwerk el

1991 van tornar a treure alguns dels seus temes més coneguts amb el so dance del moment.

També en aquesta època es va iniciar la consagració de l'ordinador com a eina de treball

imprescindible per a la composició i producció de material electrònic.

Disc d’electro funk dels anys 90

Actualment la música electrònica és una de les més escoltades mundialment i els DJs s'han

convertit en els seus representants, punxant tant en discoteques com a esdeveniments.

Logotip revista DJ Mag


14

Existeixen una gran quantitat de DJs/Productors d'electrònica, però els més destacats segons

la classificació de la revista DJMag (una de les revistes de música electrònica més prestigiosa

actualment) són Dimitri Vegas & Like Mike, Hardwell, Martin Garrix, Armin Van Buren i Tiesto.

A causa de l'èxit internacional que està tenint la música electrònica cada cop sorgeixen més

festivals i esdeveniments. Entre els més destacats es troben el Tomorrowland a Bèlgica i

Brasil, que és el festival d'electrònica més reconegut, i l'Ultra Miami Festival, que cada vegada

està adquirint més prestigi. En aquests festivals es pot escoltar des de la música electrònica

més comercial fins a la més alternativa, això fa que acudeixin tot tipus de fans de l'electrònica.

Fotografia de l'escenari del Tomorrowland Brasil 2016

Hardwell punxant a Miami a l’Ultra Music Festival 2015


15

3. Gèneres més representatius

La música electrònica està dividida en diversos gèneres i subgèneres. La classificació de

gèneres de la música electrònica es fa mitjançant una sèrie de criteris que van des del BPM

(pulsacions per minut) de les cançons, les seves melodies, els samplers utilitzats en la creació,

el lloc d'origen o ,fins i tot, si hi ha o no presència de lletra.

L'existència d'un ampli ventall de paràmetres de classificació i el fet que no hi hagi unes pautes

a l'hora de produir música electrònica provoquen que es formin gèneres i subgèneres

completament diferents, que donen lloc a més i més branques. També genera que moltes

vegades sigui difícil identificar què estem escoltant exactament i que constantment es creïn,

sigui intencionadament o per casualitat, noves variants que donen a la música electrònica una

diversitat que no es pot aconseguir en la majoria de gèneres musicals no electrònics.

A continuació faig un resum dels gèneres d'electrònica més importants que han derivat i

donat lloc a altres subgèneres seguint les bases del principal:

Ambient

L'ambient com bé ho diu el nom és música ambiental, caracteritzada més pels seus sons que

per les seves notes, manté sempre un so càlid, natural i relaxant. L’ambient es va crear gràcies

al compositor Pierre Schaeffer (considerat creador de la música concreta o gravada) que va

ser un dels primers que va barrejar sons de la natura amb melodies profundes i tranquil·les.

Després trobem a Eric Satie que va denominar a aquest tipus de ritme "música de mobiliari"

al·ludint que pot ser tocat en un sopar perquè generi una bona atmosfera. Una de les grans

eminències del gènere és Brian Eno, compositor anglès que ha col·laborat amb David Bowie i

ha produït bandes com Coldplay i U2.

Breakbeat

El breakbeat és una de les arrels de la música electrònica. És una tècnica que pren una porció

d'una cançó escollida per les seves característiques rítmiques i es combina amb un altre tema


16

per després repetir-ho, agregant així una altra part instrumental al so. Els seus orígens daten

dels anys '70 en temes com "Funky Drummer" de James Brown i que més tard Kool DJ Herc

prendria parts de temes funk com "Apache" de The Incredible Bongo Band per agregar-li un

toc groovy a les seves mescles. Gràcies a aquesta tècnica es van crear els anomenats loops6.

Fatboy Slim, Prodigy i Crystal Method són tres grans artistes que defineixen a aquest gènere

actualment.

Dance

La música dance pren sons de diferents estils musicals com poden ser el House i el Techno,

que aporten bases simples i bàsiques però amb ritmes alegres. Compta amb estructures del

pop que fan que el gènere tingui veus enganxoses (en general femenines) i ritmes fàcils de

ballar. Les lletres parlen de l'amor o de les festes, arribant així a l'ànima festera dels oients.

Un dels èxits més importants va ser "Pump up the Jam" de Technotronic, que va marcar una

era daurada en els anys '90. Dins el Dance es pot trobar l’Eurodance, el Synth-Pop i l'Italo

Dance.

Electro

L'electro és un gènere que neix de la fusió del funk, el hip-hop, i la música disco. Pren exemples

de la música minimalista de Kraftwerk (grup alemany pioner del minimal). L'ús de

sintetitzadors analògics i digitals fa que els sons siguin únicament d'origen electrònic. Un dels

primers artistes a introduir l'electro a les nostres oïdes va ser Afrika Bambaataa amb el seu

tema "Planet Rock". Un altre dels temes més coneguts per a tots és "Headhunter" de Front

242. Avui dia gaudim d'un electro més futurista amb artistes com Justice o DJ Antoine, entre

molts altres. Els subgèneres d'aquest grup són el electroclash (revival del pop sintetitzat),

l'electro house, o l'electro minimal.

6 Arxiu que emmagatzema la repetició d’un mateix so diverses vegades. També podríem dir que és la repetició continuada d’un sample (arxiu que emmagatzema un so).


17

House

Aquest gènere va ser creat en els clubs de Chicago en la dècada dels 80, i pren elements de la

música disco com els baixos prominents que marquen el compàs barrejats amb melodies molt

sintetitzades, simples i veus amb efecte de reverb7. Molts diuen que va tenir els seus

començaments una mica abans d'arribar a 1980, més específicament en 1977 quan Frankie

Knuckles (l'aparent creador) va debutar com a DJ en un club anomenat The Warehouse que li

va donar el nom a l'estil, encara que això actualment causa discussions, ja que altres diuen

que se l'anomena "House" perquè els discjòqueis de l'època creaven les seves mescles a casa

utilitzant tecnologies com la caixa de sons i els portastudio8 de 4 pistes. El que el distingeix

dels altres gèneres són els anomenats Bass Beats que són percussions molt greus que en

general apareixen sempre en el house pur. Algunes discogràfiques s'han encarregat

exclusivament de cercar, produir i distribuir aquest estil com ara una de les empreses més

grans en l'àmbit com ho és Ministry of Sound. Hi ha moltíssims grans artistes com ara Eddie

Amador, Bob Sinclair o Daft Punk. També dins el house es poden trobar el Tech House, el

Progressive House, el Tribal House, el Funky House, entre d'altres.

Minimal

El minimal és un gènere que es basa en les tendències artístiques del minimalisme. Es

caracteritza per utilitzar elements molt moderns i barrejar sons abstractes. La melodia és

escassa, ja que se centra més en els sons i es poden percebre alguns que altres arranjaments.

Artistes com Richie Hawtin o Ricardo Villalobos expressen el que és el minimal.

Techno

El techno és un moviment originat a Detroit i que es caracteritza per tenir un bombo o kick

marcant el compàs de la música. És una mica més ràpid que el House i utilitza una base

repetitiva amb l'objectiu de maximitzar l'efecte ballable de la cançó. Tot va començar al

7 Efecte que crea una espècie d’eco que es manté constant impedint que avanci el so. 8 Gravador multipista en cassetes que va comercialitzar la companyia japonesa TEAC a la dècada dels ’70.


18

programa de ràdio WPUP-U FM a Detroit anomenat Midnight Funk Association, conduït per

Charles Jonson i va servir d'inspiració per a tres joves que després serien The Belleville Three

que van ser els que van començar a tota la moguda techno a través de festes col·legials i

esdeveniments. John Atkins en 1984 en una entrevista de la revista The Face defineix al

gènere després de contestar la pregunta de quin és l'ajust musical de Cybotron (nom artístic

de Atkins), a la qual va contestar "Just Call it Techno" (només anomena'l Techno). DJs com

Carl Cox i Jeff Mills són grans exponents en el gènere.

Trance

Es caracteritza pels seus sons llargs i de progressió extensa que de vegades són una mica àcids.

Les bases de percussió solen ser greus i psicodèliques. Però un aspecte molt interessant és

que si bé les bases són molt evolutives, les melodies estan molt ben armades. En la composició

d'aquest gènere s'utilitzen efectes atmosfèrics com el flanger9, els ecos, els reverb, entre

altres.

9 Efecte molt utilitzat en l’àmbit de la mescla que produeix una oscil·lació continua del so.


19

4. Diferències entre DJ i Productor

Som moltes les persones que hem sentit a parlar dels discjòqueis i productors, però sovint

solem confondre el significat de cadascun. Per corroborar la meva hipòtesi, he realitzat una

enquesta per esbrinar quin és el coneixement que té la gent sobre la música electrònica i els

seus conceptes bàsics (vegeu enquesta a l'annex). D'una banda, els resultats de l'enquesta

m'han sorprès gratament, perquè més de la meitat dels enquestats tenen un coneixement

bàsic i han escoltat almenys un tema d'electrònica. D'altra banda, però, hi ha hagut dues

preguntes on la majoria de persones ha respost d'una manera confusa i equivocada: Què fa

un discjòquei? Què fa un productor? Per aquest motiu he decidit realitzar una comparació

exhaustiva per tal de no confondre aquests dos conceptes.

Què fa un discjòquei?

Segons la definició dels diccionaris terminològics del TERMCAT un DJ és: "Persona que

programa, posa i sovint presenta la música que s'escolta en una discoteca, una emissora de

ràdio, etc."

Per tant, podem arribar a la conclusió que un punxa discs és aquell que s'encarrega

exclusivament de la reproducció de música per a una audiència. Un discjòquei no crea música

llevat que sigui alhora productor. Això vol dir que algú que mescli música i no tingui cançons

pròpies serà considerat discjòquei, però no productor.

Discjòquei punxant en un festival d’electrònica


20

Què fa un productor musical?

El treball d'un productor, en canvi, és totalment diferent, ja que és l'encarregat de la

composició d'un tema propi mitjançant un software. Per tant, un productor és aquella

persona que crea els seus propis temes en un estudi musical. S'encarrega de buscar els sons,

les estructures i els instruments, així com de fer la barreja i els processos d'enregistrament i

masterització.

Per tot el que he dit anteriorment, un productor serà únicament aquell que faci les seves

pròpies creacions. Si algú fa les seves pròpies creacions i posteriorment les mostra a un públic

en un festival l'anomenarem DJ i productor, ja que realitza les dues funcions, tant produir

música, com reproduir-la davant d'un públic.

Software de producció musical (FL Studio)

Estudi de producció musical


21

5. Elements d’un tema de música electrònica

Un tema o cançó electrònica té els següents elements principals:

a) Percussió

Són els instruments que necessiten ser colpejats per produir so, com la bateria,

tambors, congues, bongos, esquellots, platerets, xilòfons, campanes, picant de mans,

etc. La percussió és important, perquè marca el ritme de la cançó.

b) Melodia

És el so que queda en la nostra ment quan recordem una cançó, es pot taral·larejar10

i és creat pels instruments musicals com teclats, sintetitzadors, pianos, saxofons,

violins, guitarres, baixos, flautes, clarinets, trompetes, cors, etc.

10 Cantar una cançó sense dir-ne les paraules.

Instruments de percussió

Teclat Violí


22

c) Veu

És el so de la veu humana que canta estrofes sobre la percussió o melodia. En anglès

s’anomena acapella. No és imprescindible per un tema d’electrònica.

d) Efectes

Són sons de curta durada que apareixen en algunes parts d'un tema, poden ser efectes

gravats en un CD o tocats per ordinador, els efectes poden ser sons d'ocells, d'onades

del mar, scratch (el soroll que fa un vinil quan el mous amb la mà cap endavant o cap

enrere), raigs làser, rialles, sons de màquines, explosions i tot el que et puguis

imaginar. També són anomenats samples11. La repetició continuada d'un sample és el

que s'anomena loop. Un sample, per tant, també el podríem utilitzar per crear una

melodia (prèviament hauríem gravat el so de l'instrument).

11 Mostra d'un so gravat en qualsevol tipus de suport que pot ser modificada per reutilitzar-la posteriorment com un efecte o instrument.

Plugin/Efecte del FL Studio

(editar l'ona d'una cançó abaixant i apujant el volum repetidament)


23

6. Estructura d’un tema de música electrònica

En la música electrònica totes les cançons tenen un ritme determinat, que és el que

anomenem BPM (beats per minut). Els beats per minut vindrien a ser el nombre de cops que

podem escoltar cada minut en una cançó. En la música electrònica el BPM oscil·la entre els

126-128 BPM, això vol dir que cada minut escoltem 128 cops. És important que la cançó

estigui estructurada tota amb el mateix ritme, perquè sinó després la seva mescla amb altres

temes se'ns fa més difícil.

El que fan els DJs a l'hora de mesclar música, és bàsicament alinear les cançons que siguin

necessàries al mateix nombre de beats per minut (BPM), d'aquesta manera aconsegueixen

efectuar una transició entre els diferents temes sense que sonin malament o

descompassades.

Aquest seria un esquema de com efectuar una mescla entre dues cançons correctes prenen

com a referència els BPM:

Mala transició: 1: Beat - - Beat - - Beat - - Beat - - Beat - - Beat

2:- - Beat - - Beat - - Beat - - Beat - - Beat - -Beat

Bona transició: 1: Beat - - Beat - - Beat - - Beat - - Beat - - Beat

2: Beat - - Beat - - Beat - - Beat - - Beat - - Beat

Hem d’escoltar només: 1 i 2: Beat - - Beat - - Beat - - Beat - - Beat - - Beat

A la música electrònica és especialment important quadrar no només els beats, sinó també

els compassos de les dues cançons. Els compassos típics de la música electrònica són 4/4

(quatre notes negres per cada compàs o equivalència).

Compàs 4/4


24

Cada tema de música electrònica té la seva pròpia estructura, les possibilitats de creació són

infinites i en la majoria de temes comercials podem diferenciar les parts següents:

1. Introducció

2. Melodia principal

3. Pujada o “build up”

4. Explosió o “drop”

5. Baixada

6. Reexposició de la melodia principal

7. Pujada o “build up”

8. Explosió “drop”

9. Tancament

Introducció: S’anomena intro en anglès. Acostumen a ser 4 compassos que marquen la

tonalitat (apareix l’instrument principal) i el ritme de la cançó. Per tant, té els cops molt

marcats per tal que el discjòquei pugui efectuar un canvi entre dues cançons.

Melodia principal: És la part de la cançó que la majoria de gent coneix perquè conté l’estrofa

principal. Pot anar acompanyada amb una acapella o lletra. Per tant, ens permet identificar

de quina cançó es tracta i diferenciar-la de la resta. La seva duració és d’uns 16 compassos,

en els 8 últims acostuma a estar l’estrofa principal.

Pujada: També s'anomena build up en anglès. És la part on ascendeix la cançó, és a dir, on

s'introdueixen efectes, s'accelera el tempo (seguint la mateixa estructura) i, en alguns casos,

es puja la tonalitat. La seva funció principal és donar pas a l'explosió. La seva duració

aproximada és d'uns 4 compassos.

Explosió: És més freqüent anomenar-la drop en anglès. És la part on "explota" la cançó, és a

dir, on es marca més el ritme (el bombo és més potent) i el volum ascendeix. Vindria a ser per

tant, el clímax de la cançó, aquella part que on tothom salta o balla. La seva duració

aproximada és de 8 compassos.


25

Baixada: Part que ve a continuació del drop o explosió. És on la cançó pateix un descens fins

a arribar a la melodia principal, per tant, el ritme torna a ser l’inicial i es “tranquil·litza” la

cançó. La seva duració és molt breu (1 compàs).

Tancament: En anglès s'anomena outro. És la part final de la cançó. Té la mateixa funció que

la introducció, és a dir, permetre canviar de cançó al discjòquei. També té el ritme molt marcat

i apareix l'instrument principal que a poc a poc va desapareixent. La seva duració aproximada

és d'uns 4 compassos.

6.1 Anàlisi d'un tema específic

A continuació analitzarem un tema de música electrònica per apreciar la seva estructura i els

components que la formen. El tema que he escollit és un dels meus preferits, perquè

considero que té una melodia molt encertada i un drop emocionant.

Tema escollit: Smoke Filled Room.

Gènere: Progressive house.

Artista/Productor: Mako.

Discogràfica: Ultra Music.

Àlbum: Ultra Music Festival - Miami 2016.


26

Data de publicació: 6 d’agost de 2015.

Espectre del tema i anàlisi:

Espectre del tema analitzat per parts

En l'espectre podem apreciar clarament les diferents parts del tema. Com veiem, comença

amb una introducció on l'únic instrument present és el piano acompanyat del so del vent. Tot

seguit comença la melodia principal acompanyada de veu on s'incorpora el so d'unes

maraques (loop de maraques) i, més tard, podem escoltar com una espècie de sintetitzador

de guitarra. Després ve l'estrofa principal de la cançó i comença ascendir el ritme, perd

protagonisme el piano (que passa a realitzar només acords com acompanyament), tornen a

sonar unes maraques i comença a sonar una melodia més aguda produïda per un

Espectre del tema sense analitzar


27

sintetitzador. Posteriorment arriba el drop de la cançó, on es produeix una explosió i podem

notar com es potencien els cops amb una percussió més agressiva. Això ens indica, per tant,

que hem arribat al clímax de la cançó. Cal destacar que a partir de la meitat del drop

s'incorpora la veu de l'estrofa principal de la cançó. Vuit compassos després arriba la baixada

i es produeix un descens que dóna lloc un altre cop a la reexposició de la melodia principal

amb algunes variacions (per tal de no fer repetitiu el tema). Es torna a produir una ascensió

(build up) i escoltem el segon "drop" amb algunes variacions respecte del primer. En aquesta

cançó no podem apreciar un tancament pròpiament dit, però podríem considerar que són els

últims 4 compassos, ja que sona per última vegada l'estrofa principal de la cançó.

Lletra del tema:

Isn't it a little late

Shouldn't you fly away

Little dove with cigarettes

Show 'em that you can hold your breath.

I heard about a girl

Buried her dolls and lost her curls

Painted on lipstick red

Grew herself up and then she'd.

Walk into a smoke filled room

Oh no one could keep their eyes off you

Have a little drink or two

Oh how could you be that girl I knew.


Little black dress and mama's shoes

Isn't it a bit too soon

Oh how could you be that girl I knew.


28


Oh I believe love will follow you

Isn't it a bit too soon

*Destacades en negreta les estrofes principals de la cançó.

Una altra cosa interessant quan analitzes una cançó és la qualitat d'àudio. La qualitat d'àudio

depèn dels kbps12. L'estàndard perquè una cançó pugui ser reproduïda en un festival són 320

kbps. En aquesta taula es mostra la qualitat d'àudio que admeten diferents plataformes en

línia conegudes:

12 Quilo bites que s’envien en un segon.


29

7. Programes més utilitzats

En l’actualitat, és molt comú que s’utilitzin programes d’ordinador (software) per produir les

diferents composicions de música electrònica. Aquests programes s’anomenen DAW (Digital

Audio Workstation). La majoria de programes tenen diferències entre si i el productor escull

el que més s’adapta a les seves necessitats.

A tots aquests programes se’ls hi poden afegir els anomenats “plugins”13. Els “plugins” són

extensions que es compren externament al programa i que ens permeten ampliar les eines

de producció predeterminades que inclou el programa. Això comporta un ampli ventall de

possibilitats, ja que podem personalitzar el software al nostre gust. La majoria de programes

permeten instal·lar un mateix plugin, és a dir, el seu ús és universal i no els hi correspon un

programari predeterminat.

Per concretar més el treball i demanar consell vaig contactar amb l’Àngel Faraldo, professor

de l’MTG (Music Tecnology Group) de la UPF (Universitat Pompeu Fabra). Li vaig preguntar

quin era el millor programa de producció musical i em va recomanar l’Ableton Live, un

programa molt conegut actualment en el món de l’electrònica. Aleshores, vaig decidir provar-

lo durant un mes, però no em va convèncer, ja que em va semblar força difícil pel meu nivell

actual i vaig considerar que aprendre a utilitzar-lo m’impossibilitaria finalitzar el treball de

recerca abans de la data límit.

Tot i que finalment només escolliré un programa per a la producció, tots ells són vàlids i es

poden combinar entre si, per aquesta raó, he decidit fer una llista del programari més utilitzat

en l’actualitat pels artistes de renom.

1. FL STUDIO

FL Studio, antigament conegut com a Fruity Loops, és un editor per passos de beat /

ritmes / bucles amb gran popularitat que ha estat utilitzat per nombrosos artistes i

13 Els plugins són extensions externes d’un programa de producció musical que ens permeten modificar diferents paràmetres com el volum, eco, intensitat, etc.


30

productors de tot el món. Avui en dia és un dels DAWs més complets del mercat. El

seu preu és de 189 € en la versió de "Producer Edition".

Ofereix una interfície d'usuari que es veu molt bé en monitors d'alta resolució. FL

Studio és avui dia una bona opció per començar en el món professional de la creació

musical. El seu punt fort és la facilitat de començar a treballar amb les eines i llibreries

que et proporciona de sèrie i una bona consola de barreja, més que un acostament

més tradicional al que és un estudi de gravació. Un altre gran avantatge que presenta

en comparació a altres DAWs és que ara ofereix actualitzacions gratis de per vida a

tots els que comprin la seva llicència. Això garanteix que a la llarga serà una eina molt

rendible, sobretot si ho comparem amb altres opcions populars per a la seva mateixa

plataforma (PC).

AVANTATGES:

- Corba d'aprenentatge. Encara que com tot DAW professional segueix sent un

programa que requereix molta experiència per aprofitar tot el seu rendiment, la

corba d'aprenentatge de l’FL Studio és una mica més accessible si ho comparem

amb altre programari en la seva mateixa categoria.

- Disposa d'una de les millors i més actives comunitats online, de manera que és

molt fàcil trobar suport, fòrums i recursos en línia.

- Actualitzacions gratuïtes de per vida.

INCONVENIENTS:

- A un nivell professional avançat, l’FL Studio segueix estant una mica per darrere

d'altres programes de producció musical.

- La seva versió per MAC no és encara completament estable.

Logotip FL Studio


31

2. PRO TOOLS

Pro Tools ha estat durant molt temps l'estàndard en la indústria de programari

d'estudi de gravació professional.

El programa es caracteritza per la seva qualitat i fiabilitat. Per aquesta raó, el programa

genera un so òptim.

L’empresa acostuma a treure actualitzacions freqüents, cosa que fa que el programa

sempre estigui al dia. Un dels seus handicaps és el preu, que ascendeix fins a la xifra

dels 489 €, un preu significatiu comparat amb els de la seva competència.

Logotip del Pro Tools

AVANTATGES:

- És l'autèntic "estàndard" en tots els grans estudis del món.

- Enregistrament d'àudio.

- El seu motor de so.

- Segueix sent una de les eines preferides pels millors productors i tècnics del món

a l'hora de fer tasques de mescla.

INCONVENIENTS:

- Les seves funcionalitats per gestionar MIDI i instruments virtuals, tot i que han

millorat molt amb les seves últimes versions, segueixen estant una mica per

darrere dels seus competidors més directes.

- Corba d'aprenentatge elevada.

- Ha evolucionat de manera més lenta que la competència.

- Preu.


32

3. ABLETON LIVE

El programa de producció que em va recomanar l’Àngel Faraldo. L’Ableton Live és un

dels més utilitzats en la producció de música electrònica i, especialment, l’electro

house i el progressive house. Per aquesta raó, és un programa que ofereix una gran

diversitat d’eines i funcionalitats molt interessants. Tot això, però, també fa que sigui

un dels programes més complexos i difícils d’aprendre a utilitzar. Com en la resta de

programes que he seleccionat també té versions tant per Windows com per Mac. El

seu preu també és força significatiu i es troba al voltant dels 475 € en la versió “Suite”.

Logotip de l’Ableton Live

AVANTATGES:

- La qualitat dels plugins que incorpora el programa.

- Gran diversitat de funcionalitats que incorpora el programa.

- No cal comprar plugins externs per obtenir uns resultats òptims.

INCONVENIENTS:

- Preu elevat, semblant al del Pro Tools.

- Dificultat a l’hora d’aprendre a utilitzar-lo.

- No és adequat per realitzar tasques de masterització, ja que els resultats no són

molt bons.


33

Hi ha molts més programes existents actualment, però he decidit comparar els tres que em

semblaven més importants i interessants. De tots els programes anteriorment mencionats he

decidit escollir finalment l’FL Studio per a la creació del tema atesa la facilitat d'ús i la interfície

agradable. La resta em semblaven massa difícils o massa fàcils d'utilitzar, ja que el nivell de

coneixement que tinc actualment és mitjà. Com he dit anteriorment, vaig provar l'Ableton

Live, però no m'hi vaig trobar còmode i, és per això que he decidit decantar-me per l’FL Studio.


34

8. Creació d’un tema de música electrònica

Com he dit abans, el programa que he escollit per a la producció del tema és el FL Studio.

Quan vaig parlar amb l'Àngel Faraldo em va ensenyar diversos llibres relacionats amb la

música l'electrònica (tècniques de producció, l'evolució dels gèneres i la història de

l'electrònica) que m'han servit moltíssim per desenvolupar la part teòrica i em va fer veure

que no podia fer una cançó de música electrònica sense concretar un gènere abans, ja que

crear una cançó sense establir uns límits em dificultaria molt el treball i podria arribar a ser

una mica caòtic. Per aquesta raó, vaig decidir que compondria un tema de Progressive House,

perquè considero que és un gènere carregat d'energia però no molt agressiu i, per això és un

dels meus preferits.

A la reunió de treball amb el professor també li vaig ensenyar els petits projectes que havia

penjat prèviament al meu Soundcloud14 personal i em va dir que li semblaven correctes, però

creia que els hi faltava alguna cosa perquè sonessin més professionals. Aleshores, li vaig dir

que tenia pensat buscar quin era el procés que seguien la majoria d'artistes de renom per a

la producció d'un tema, però em va dir que, tot i que li semblava interessant, creia que el que

havia de fer jo no era centrar-me en el que feien els altres sinó en el que ja coneixia. Em va

fer veure que sabia més del que jo em pensava i, que el millor era fer un esforç per organitzar

i consolidar tot allò que ja sabia i no n'era conscient. Així doncs, finalment he decidit produir

un tema de Progressive House amb l’ FL Studio seguint els consells de l’Àngel Faraldo.

En primer lloc començaré enumerant les funcionalitats i eines principals que té el programa.

Per això em centraré en la interfície principal on he obert les tres finestres més importants.

14 SoundCloud és una plataforma de distribució d'àudio en línia on els usuaris poden col·laborar, promocionar i distribuir els seus projectes musicals.


35

1. Playlist: És l’espai on podrem ordenar els diferents paterns que hem creat. Per tant,

és aquí on dividirem la cançó en compassos i l’estructurarem. És l’espai més

important, ja que podrem escoltar el resultat final del tema.

2. Mixer: Espai on importem els diferents presets i samples dels paterns. És on es realitza

el masteritzat i podem equalitzar i aplicar efectes mitjançant plugins.

3. Patterns: És l’espai on podem crear els diferents patrons rítmics, melodies... Podem

carregar plugins i utilitzar una gran diversitat d’eines que ens proporciona el

programa. Els diferents patrons melòdics que creem aquí els traslladarem

posteriorment a la Playlist on els ordenarem.

Tot i que no existeix un procés universal a l’hora de produir una cançó de Progressive House,

distribuiré el projecte en diferents apartats per tal d’organitzar-me i no fer divagacions. He

decidit per tant seguir el guió següent:

1. Creació de la introducció.

2. Composició de la melodia principal.

3. Acompanyament melodia principal.

4. Construcció del build up.

5. Composició del drop.

6. Reexposició i masterització15.

15 La masterització és el tractament d’àudio final que ha de rebre un tema per tal que soni com cal.


36

1. Creació de la introducció

Per començar he creat un nou pattern anomenat melodia d'introducció, he obert el

plugin d'un sintetitzador anomenat Nexus 216 (molt utilitzat en la producció musical) i

he escollit el preset més adient per fer una melodia d'introducció amb el piano roll.

Els preset (s'emmagatzemen en llibreries17) són els diferents sons que podem assignar

a un sintetitzador, és a dir, podem escollir simular el so de qualsevol so gravat o

instruments com un piano de cua, una guitarra o un xilòfon, etc. El piano roll és una

eina que emula les tecles d'un piano i et permet crear melodies o acords18 sense

necessitat de saber-lo tocar. Com podem veure a la imatge superior les notes se

separen per compassos i podem fer-les més llargues o curtes en funció de la duració

que els hi vulguem assignar.

16 Sintetitzador capaç de crear i reproduir infinitud de sons. 17 Les llibreries són carpetes que contenen pressets o samples emmagatzemats. La seva funció és emmagatzemar sons i loops per després poder accedir-hi fàcilment. 18 Els acords són combinacions de més de tres notes que sonen alhora.

Nexus (sintetizador)


37

A continuació he importat els diferents sons del pattern al Mixer (teclejant CTRL+L), on he

ajustat el volum per tal que no saturi i he equalitzat el so amb l’EQ Fruity Parametrhics19.

Sempre que faig referència a equalitzar20 el que faig és ajustar els sons greus, mitjans i alts

per tal d’eliminar freqüències21 no desitjades i millorar la qualitat del so tal com podem veure

en la imatge inferior.

19 Plugin essencial en la producció musical. La seva funció és alterar les freqüències. 20 Tècnica utilitzada per disminuir o augmentar la intensitat de les diferents freqüències. 21 En música, els sons audibles es caracteritzen per una quantitat fisiològica: l'altura, que és, senzillament, la freqüència fonamental del corresponent so.

Volum del

sintetizador al

Mixer

Part 1 de la melodia d’introducció (piano roll)


38

Com que he pensat que el piano per si sol quedava una mica aïllat, he decidit crear un nou

pattern anomenat “acompanyament intro” per complementar-lo d’una melodia

d’ambientació que he creat amb un altre plugin sintetitzador conegut com a Sylenth1 (un

estàndard en producció). He utilitzat també el piano roll per crear l’acompanyament, però en

aquest cas he escollit un preset totalment diferent i més lleuger. Per acabar he importat el

plugin al Mixer i he aplicat equalització.

Sylenth1 (sintetizador)

EQ Fruity Parametrhics (procés d’equalització)


39

A continuació he decidit allargar la melodia d’introducció variant-la una mica. Per això he

creat un tercer pattern utilitzant el mateix sintetitzador Nexus amb el piano roll. Aquesta

vegada no ha calgut que apliqués equalització perquè ja havia importat el preset de la melodia

en el primer pattern.

Acompanyament de la melodia d’introducció (Piano roll)

Volum del

sintetizador al

Mixer


40

Per ajuntar la melodia d’introducció amb el seu acompanyament he importat els 2 patterns a

la Playlist. Després d’avaluar el resultat he decidit canviar el tempo a 130 bpm (beats per

minut), ja que em semblava que era més adequat que el predeterminat (128 bpm). Després

he pensat que podria repetir la mateixa melodia d’introducció amb alguna variació i he decidit

fer-ho incloent un sample d’una veu amb eco. Per tal d’assegurar-me que el so fos nítid, he

modificat l’equalització dels diferents patterns i he donat la introducció per conclosa.

Part 2 de la melodia d’introducció (piano roll)

Patterns copiats a la Playlist


41

2. Composició de la melodia principal

Un cop he creat la melodia d’introducció amb el seu acompanyament he decidit començar

a compondre la melodia principal de la cançó. És una de les parts més importants de la

cançó, ja que si la melodia no és enganxosa, la cançó no agradarà.

En primer lloc, com s’ha de fer sempre que vols crear una nova melodia, he agregat un

nou pattern anomenat melodia principal i he creat la melodia principal amb el mateix

preset del Nexus (so del piano) que he utilitzat en la melodia d’introducció. Com sempre

he fet servir el piano roll per compondre la melodia. També he dividit aquesta melodia en

dues parts (2 patterns), per tenir més diversitat a l’hora d’importar-la al Playlist i aplicar

efectes. Com sempre he ajustat els volums al Mixer i he equalitzat amb el Fruity

Parametrhics.

Patterns de la melodia principal (part 1 i 2)

Nexus (sintetizador)


42

Després he pensat que podria quedar bé incorporar el so d’algun instrument perquè marquès

el tempo i he creat un nou pattern on he importat el loop d’un so anomenat hihat. D’aquesta

manera li facilito el treball al DJ perquè pugui fer mescles sobre aquest tema.

A continuació he importat tots els patterns a la Playlist per veure el resultat final. M’ha

semblat que la transició de la melodia d’introducció a la principal quedava una mica brusca i

he decidit afegir l’efecte d’un sample de transició. Com que aquest sample acabava molt

sobtadament, l’he decidit modificar la seva configuració per fer-li un acabament més lleuger.

Per fer això, he tallat el tram final del sample i l’hi he augmentat l’opció “out”. Finalment, he

modificat una mica els volums al Mixer i he considerat que el resultat era l’adequat.

Patterns i efectes importats a la Playlist

Pattern del Hihat

Configuració del sample de transició


43

3. Acompanyament de la melodia principal

De la mateixa manera que amb la melodia d’introducció he decidit crear un

acompanyament per a la melodia principal. Al principi pensava crear-lo utilitzant els

sintetitzadors habituals (Sylenth1 i Nexus). He provat diferents presets d’ambientació,

però he considerat que cap quedava bé. També he provat canviar els acords al piano roll,

però no m’ha acabat de convèncer. Més tard he pensat que igual podria utilitzar

l’acompanyament de la melodia d’introducció sense modificar-lo. Aleshores he importat

el pattern de l’acompanyament a la Playlist i el resultat m’ha agradat molt. Per tant, he

decidit utilitzar un únic acompanyament fix per a tot el tema.

He pensat també afegir un efecte d’ambientació que vagi creixent a mesura que avança

la cançó. Per això he creat un nou pattern i he utilitzat un plugin anomenat 3xosc. He obert

el piano roll i he creat una tira amb la nota de la tonalitat de la cançó. A continuació he

importat el pattern a la Playlist i he creat una automatització del volum (fer ascendir el

volum a poc a poc). Una automatització és una variació d’uns paràmetres que pots indicar-

li al programa que faci durant un període determinat. Tot i que no s’aprecia molt quan

escoltes la cançó, crec que aquest efecte dóna un toc màgic a la composició. Amb

l’agrupació dels diferents patterns a la Playlist he donat per acabada la melodia principal.

Patterns i efectes importats a la Playlist amb l’acompanyament


44

Patterns i efectes importats a la Playlist amb l’acompanyament i l’automatització de volum

Pattern del 3xOsc


45

4. Construcció del build up

Per crear el build up tinc diverses opcions. Una de les opcions és modificar la melodia

principal i fer-ne una altra específica d'ascensió, però crec que no és la millor opció

perquè vull mantenir la melodia principal fins al "drop". La segona alternativa és fer

una ascensió del "pitch" (to) amb la mateixa melodia principal fins a arribar al "drop"

(l'explosió), però per aquesta cançó no seria l'opció més adequada, ja que el canvi de

tonalitat podria quedar una mica dràstic i espatllar-la. Per aquesta raó, he decidit no

fer canvis de tonalitat i donar-li acceleració al tema amb un sample anomenat "tom".

D'aquesta manera, començo marcant el ritme amb el so del tom i cada vegada vaig

accelerant la seva velocitat respectant el tempo aconseguint crear un efecte de pujada

emocionant en el tram final canviant la tonalitat. Tot i així, trobo que li falta alguna

cosa més i he decidit afegir-li un upfilter (tipus de sample). Un upfilter vindria a ser

l'efecte d'un filtre intermitent que va ascendint cada vegada més ràpid de tonalitat.

Amb l'aplicació d'aquest upfilter sí que he aconseguit l'efecte que volia donar a la

pujada. Com sempre he agrupat tots els patterns que he creat a la Playlist i he

equalitzat tots els samples amb l’EQ Fruity Parametrhics per eliminar les freqüències

innecessàries.

Ascensió de velocitat i tonalitat del “tom” (piano roll)


46

L’efecte d’ascens m’ha quedat més bé del que m’esperava, però se m’acaba d’ocórrer que

podria afegir unes picades de mans per donar més èmfasi. Llavors, he importat a la Playlist un

loop anomenat “claps loop”, que en català vol dir repetició de picada de mans. El resultat ha

estat impressionant i m’ha fet pensar que també podria incloure un sample per donar

ambientació de fons a la resta d’instruments. Per això, he importat un efecte d’ambientació

ascendent un compàs anterior al drop. En últim lloc, he tornat a aplicar equalització perquè

no se sobreposessin les picades de mans a la resta d’elements del tema, i he donat per

finalitzat el “build up”.

Playlist amb el pattern del “tom” i el sample “upfilter”


47

Playlist amb el loop de picada de mans i l’efecte d’ambientació ascendent


48

5. Composició del drop

Ara que ja he acabat el “build up”, només em fa falta crear el drop i un tancament. En

primer lloc compondre la melodia del drop. Tenia la idea de deixar la mateixa melodia

principal pel drop, però més tard he pensat que si ho feia així probablement la cançó es

tornaria monòtona i no agradaria. Per aquests motius, he decidit crear una melodia

exclusivament pel drop. Per compondre aquesta melodia he utilitzat el Nexus i un dels

presets habituals que s’utilitzen al drop anomenats “leads”. Així doncs, he seleccionat el

“lead” que he pensat que podria quedar millor i he intentat crear una melodia enèrgica

que fes ballar. Per fer això, he utilitzat com sempre el piano roll i l’he partit en dos patterns

igual que la melodia principal.

Part 1 de la melodía del drop (Piano roll)

Part 2 de la melodía del drop (Piano roll)


49

A continuació he afegit un “kick loop” a la Playlist. Un “kick loop” és un tipus de loop que

marca el ritme de la base del drop, és a dir, vindrien a ser els cops dels baixos. És molt

important escollir un bon “kick loop” perquè és el que al final determinarà si es tracta d’un

bon drop. Aleshores, m’he assegurat que el “kick loop” que he seleccionat encaixés

perfectament amb el lead, però no ho feia a la perfecció. En conseqüència, he buscat un altre

diferent i, tot i que m’ha agradat més que l’anterior he notat que li faltava alguna cosa més.

Això ha fet que passés al següent pas i busqués una “bass line” o línia de baixos. La línia de

baixos és l’encarregada d’accentuar el so del “kick”. Llavors, he buscat una línia de baixos de

la mateixa tonalitat que la cançó i l’he importat a la Playlist. El resultat ha estat l’esperat, però

escoltava algunes freqüències altes innecessàries que he eliminat amb l’EQ Fruity

Parametrhics.

Un cop he acabat l’estructura percussora del drop he començat a elaborar un

acompanyament per donar més alegria al drop. Per això he creat un nou pattern i he obert

un nou presset al Sylenth1. He creat un acompanyament amb el piano roll i he importat el so

del presset al Mixer per anivellar els volums.

Patterns de la melodia del drop (part 1 i 2)

Kick loop

Bass line


50

Per acabar de completar aquest acompanyament he obert un nou pattern on he creat un loop

d’un so agut semblant al d’una trompeta i li he afegit un efecte de reverb (espècie d’eco).

Amb aquest so he considerat que l’acompanyament del drop era suficient, ja que si afegís

més instruments probablement saturarien. Aleshores, he importat els diferents patterns a la

Playlist i he omplert els primers quatre compassos del drop.

Pattern del loop (trompeta amb reverb)

Sylenth1

Acompanyament melodía del drop (Piano roll)

Volum del

preset

al Mixer


51

Per omplir la resta de compassos del drop he pensat que podria fer un canvi d’estil per innovar

una mica i m’he proposat omplir els dos compassos següents amb son propis del gènere Trap

trencant l’estructura tradicional del Progressive House. Per fer això he buscat una llibreria de

sons Trap a Internet i me l’he descarregat d’una pàgina lliure de drets d’autor (consultar la

webgrafia). Un cop s’ha completat la descàrrega, he importat uns samples de baixos a la

Playlist i els he inclòs al Mixer. A continuació, per afegir-hi percussió he importat a la Playlist

diversos samples de “claps” (picades de mans) i caixes xineses. Aleshores, he ajuntat els

diversos samples al Mixer i, a més d’equalitzar, he aplicat alguns efectes per accentuar els

baixos. Això ho he fet mitjançant un plugin anomenat Fruity Convolver. Gràcies a aquest

plugin he pogut augmentar el delay (retard) i el wet (efecte humit). El resultat que he

aconseguit ha estat molt bo, però considero que encara fa falta afegir algun altre instrument

de percussió. Per aquesta raó he afegit un “kick” o sample de cop.

Playlist dels primers 4 compassos del drop

Sample de baixos Sample de cop Sample de baixos


52

Els dos compassos restants del drop els he omplert igual que els quatre primers, però he inclòs

un pattern de guitarra per donar més èmfasi. Amb aquesta última inclusió he acabat el drop

i ja només em queda fer una reexposició del tema amb algunes variacions perquè la cançó no

es faci feixuga.

Fruity Convolver (plugin)

Playlist amb els samples de baixos, cops i kicks


53

Playlist del últims quatre compassos del drop


54

6. Reexposició i masterització

Per reexposar de nou el tema, he decidit tornar a introduir la melodia d’introducció

amb un efecte de transició seguit d’un efecte descendent. Immediatament he donat

pas a la melodia d’introducció i he copiat els diferents patterns i samples que ja havia

creat. Aleshores he decidit incloure les variacions següents:

- Afegir una veu amb eco present durant tota la melodia d’introducció i build up.

Ho he fet utilitzant un preset del sintetitzador Nexus i el piano roll. He aplicat una

automatització amb filtre per anar-lo fent desaparèixer a poc a poc.

Preset del Nexus (sintetitzador)

Notes de la veu (piano roll)


55

- Durant l’ascensió afegir l’alternació de dues veus modificades amb el plugin Fruity

Delay (amplifica el so).

Per crear les dues veus he utilitzats dos samples de llibreries descarregades

d’Internet i les he importat a la Playlist.

Aquestes variacions han modificat una miqueta l’estil de la reexposició del tema i, per tant,

he aconseguit el que volia.

Per últim, he decidit deixar el drop com l’anterior, però aquesta vegada excloent el canvi a

Trap. M’ha agradat també molt el resultat i així he donat per acabada la producció del tema.

Samples alternats de les veus

Plugin per fer l’automatització del filtre

Fruity Delay


56

Ara l’únic que em fa falta és fer un tractament d’àudio general de la cançó per tal

que soni d’acord amb el seu estil, és a dir, el Progressive House. Aquest

procediment s’anomena masterització. És molt feixuc i es fa de manera

professional en els estudis de producció. Desafortunadament, els meus mitjans

econòmics i el temps no em permeten construir un estudi de producció. Per aquest

motiu, he decidit buscar una alternativa i he trobat un programa de masterització

semiprofessional que probablement satisfarà les meves necessitats. El nom del

programa és iZotope (enllaços a la webgrafia).

Per poder començar aquest procés he descarregat l’última versió d’aquest plugin

i l’he carregat al canal general del Mixer.

Un cop he carregat l’iZotope al Mixer l’he obert i he canviat la seva configuració

seleccionant un preset específic de Progressive House.

Mixer amb tots els canals dels samples i presets


57

Automàticament el programa m’ha fet tota la configuració necessària. Per últim he escoltat

el resultat final del tema i ha estat molt bo (millor del que m’esperava). Per tant, no ha estat

necessari modificar cap paràmetre i la producció del tema personal ha acabat aquí.

El tema propi està guardat al pendrive que adjunto amb el TR i penjat a la següent direcció

de YouTube: https://youtu.be/_DrVnImj6n8

També he adjuntat al pendrive un vídeo mostrant el resultat final del treball al que es pot

accedir utilitzant el següent enllaç de YouTube: https://youtu.be/Ud4IvYFVzlo

Preset seleccionat a l’iZotope (plugin)


58

10. Conclusions

El resultat final d’aquest treball de recerca ha estat molt satisfactori per a mi. En un principi,

em vaig platejar un munt d’objectius que em semblaven molt interessants, però quan li vaig

ensenyar a la meva tutora em va dir que volia fer massa coses en molt poc temps. Jo, no hi

vaig estar molt d’acord, però, tot això, vaig fer-li cas i vaig reduir els objectius destacant per

sobre el meu objectiu principal: la producció d’un tema de música electrònica. Més tard, vaig

quedar amb l’Àngel Faraldo i em va ajudar també moltíssim, ja que em va fer veure tot el

desordre i allau de propostes impossibles de fer que tenia. El fet de decidir treballar amb un

programa que ja coneixia creia que em facilitaria molt les coses, però no ha estat així perquè

aquesta vegada m’he hagut de fixar en un munt de detalls i funcionalitats que havia ignorat

altres vegades per mandra. Al final, m’he vist una miqueta pressionat per acabar el treball a

la data límit i m’he adonat de la importància de reduir els objectius que tenia en un principi.

La part teòrica pensava que seria inútil i avorrida, però ha estat tot el contrari. He après un

munt d’anècdotes que desconeixia i m’ha ajudat a entendre el perquè de la situació i la

popularitat actual de la música electrònica. També ha estat molt interessant descobrir quins

van ser els primers instruments electrònics que van existir i comprendre el seu funcionament.

L’evolució dels invents m’ha cridat molt l’atenció, tot i que no he acabat d’entendre alguns

conceptes massa tècnics per al meu nivell. Veure com canvien les coses em fascina, ho

considero màgic.

En el marc pràctic, m’ho he passat molt bé analitzant un dels meus temes de Progressive

House preferits. He descobert la presència de molts elements que desconeixia i m’ha fet veure

el gran treball que hi ha darrere de qualsevol èxit musical, no només del productor, sinó

també de la discogràfica, la vocalista i la resta de l’equip. Al final, encara que el productor

sigui molt bo, han d’existir persones que li posin veu a la cançó quan sigui necessari, un equip

de difusió i comercialització i moltes més persones que s’encarreguin de popularitzar-la.

La segona part, i més important del TR, era la producció personal d’un tema d’electrònica

professional. El projecte m’ha permès conèixer-me una mica més a mi mateix, sobretot en

aquesta part, ja que a mesura que anava fent la cançó utilitzava moltíssimes eines sense

prestar atenció, és a dir, tenia un munt d’accions automatitzades que feia sense pensar ni


59

raonar. Adonar-me d’això, m’ha permès concentrar-me més en el treball. El procés, tal com

he comentat abans, no ha estat gaire senzill, ja que he estat moltíssimes hores fent proves

que no m’acabaven de convèncer per esbrinar quines eren les opcions més adequades. Per

tant, hi ha hagut moments en els quals m’he frustrat notablement i he pensat a deixar la

cançó a mitges, però m’he tornat a aixecar i he seguit treballant per treure-la endavant. El

que ha estat més gratificant, indubtablement, és escoltar la meva pròpia cançó sencera per

primera vegada. La satisfacció que he obtingut ha estat indescriptible, ja que m’he sentit

orgullós del meu treball, i tot l’esforç i dedicació han quedat justificats. La composició

d’aquesta cançó m’ha fet parar atenció en tots els aspectes i m’he adonat que sabia

moltíssimes més coses de les que em pensava. Ordenar tots aquests conceptes m’ha ajudat

a confiar més en mi mateix i no intentar dependre sempre dels altres. En resum, podríem dir

que a part d’un treball d’investigació també ha estat un treball terapèutic amb mi mateix.

Finalment he aconseguit els objectius que m’he proposat amb èxit i he gaudit moltíssim de

tot el procés i en especial de la música, que considero que és un art que tots necessitem en

algun moment, ja que ens acompanya tant en la tristesa com en la felicitat i ens ajuda a

desestressar-nos. He après moltíssimes coses noves i he consolidat conceptes que em

portaven a confusió. En resum, el treball m’ha ajudat moltíssim a superar la por a produir una

cançó professional i m’ha permès descobrir noves facetes de mi mateix que desconeixia. He

fet un pas endavant com a DJ i com a persona.


60

12. Fonts d’informació

12.1 Webgrafia

Història de l’electrònica i definicions dels conceptes (marc teòric)

· Anònim. Thomas Edison [no disponible]. Formula History, 2014.

Disponible des d’Internet a:

http://mx.formula-history.tuhistory.com/hoy-en-la-historia/thomas-edison-invento-el-

fonografo

· RICO, Maite. Música electrònica [en línia]. Digits (del número al bit), 2006-2010.


http://www.digits.cat/colaboracions/musica-electronica

· RAJA, Mario. Síntesi de so [en línia]. Aprendre Gratis, 2017.


http://www.aprende-gratis.com/sintesis-sonido/curso.php?lec=oscilador-onda

· Anònim. Theremin [en línia]. Masacoustics, 2016.


https://masacoustics.com/blog/46-moog/485-el-unico-instrumento-que-se-toca-sin-tocar-

el-theremin

· Ministeri d’educació, cultura i esport. Sintetitzador [en línia]. Itef, 2013.


http://www.ite.educacion.es/formacion/materiales/60/cd/03_elmidi/22_sintetizador.html

· Anònim, cultura i esport. Dodecafonisme [en línia]. Grups Blanquerna, 2017.


http://grups.blanquerna.url.edu/m37/atonalisme/dodecafonisme.htm


61

· ÁLVAREZ, Jose Antonio. Sintetitzador Moog [en línia]. SONICplug, 2010.


http://www.futuremusic-es.com/la-invencion-del-sinte-moog/

· KRUSH, Mystikz. Diferències entre seqüenciador i sintetitzador [en línia]. Hispasonic, 2012.


http://www.hispasonic.com/foros/diferencias-entre-secuenciador-sintetizador/405933

· Andres. Gèneres música electrònica [en línia]. DJs, 2016.


http://www.djs.es/generos-de-la-musica-electronica/

· Anònim. Diferències entre DJ i Productor [en línia]. Sopitas, 2016.


http://www.sopitas.com/586227-cual-es-la-diferencia-entre-un-dj-y-un-productor/

· Anònim. Elements de la música electrònica [en línia]. Musitronic, 2009.


http://musitronic.blogspot.com.es/2009/01/capitulo-08-comprender-los-

elementos_08.html

Informació per a l’anàlisi i producció del tema (marc pràctic)

· GONCALVES, Alfredo. Com fer música electrònica [en línia]. Capa Musical, 2014.


http://capamusical.blogspot.com.es/2014/10/como-hacer-musica-electronica.html

· Ancobai. Elements d’una cançó d’electrònica [en línia]. Taringa, 2015.


http://www.taringa.net/comunidades/flstudio/9086367/Que-elementos-lleva-una-cancion-

de-Electro-House.html


62

· Mako. Tema d’electrònica analitzat [en línia]. YouTube, 2015.


https://youtu.be/6TutIVpWf4U

· Intheblues. Compressió arxius àudio explicada [en línia]. YouTube, 2016.


https://www.youtube.com/watch?v=AYbmBtWtamE

· Intheblues. Qualitat d’àudio en les diferents plataformes [en línia]. YouTube, 2013.


https://www.youtube.com/watch?v=SXbH-yzGNfg (consultar minut 35:52)

· Prodj. Programes de producció musical [en línia]. Productor DJ, 2016.


http://productordj.com/programas-para-hacer-musica/

· Àngel Faraldo. Informació Àngel Faraldo [en línia]. Àngel Faraldo, 2016.


http://www.angelfaraldo.info/

· LJUNG, Alex i WAHLFORSS, Eric. Plataforma Soundcloud [en línia]. Soundcloud, 2016.


https://soundcloud.com/

Pàgines web de llibreries gratuïtes

· Llibreries i plugins. [en línia].


http://www.libreriasyplugins.com/


63

· Megasamples. [en línia].


https://megasamples.wordpress.com/

· DJ Productor. [en línia].


http://djproductor.com/

· Function Loops. [en línia].


http://www.functionloops.com/

· Freesound. [en línia].


http://www.freesound.org/browse/

12.2 Bibliografia

Documents PDF (adjunts al pendrive)

“Song Means: Analysing and Interpreting Recorded Popular Song” (2012) de Allan F. Moore

“Music Theory for Computer Musicians” (2008) de Michael Hewitt

Llibres

“Energy Flash: A Journey through Rave Music and Dance” (1998) de Simon Reynolds


64

13. Annexos

13.1 Enquesta sobre el coneixement general sobre la música electrònica

Número d’enquestats: 100 persones.

Franges d’edat: Menors d’edat (43%), majors d’edat fins 30 anys (32%), majors de 30 anys

(25%).

Enquesta feta l’agost del 2016 utilitzant els formularis de Google en línia. Tots els resultats

obtinguts han estats limitats a una sola IP per tal d’evitar respostes múltiples d’una mateixa

persona.

A la pàgina següent adjunto el formulari de l’enquesta sense omplir i, tot seguit, les respostes

enregistrades segons els servidors de Google.


65


66

Tothom havia escoltat alguna vegada una cançó de música electrònica i n’era conscient.

La majoria d’enquestats coneixia algun personatge o grup de música electrònica y només hi

havia un 13,3% que no en coneixien cap. Aquest 13,3% eren menors de 18 anys. Tots els

enquestats majors de 18 coneixien algun artista. Aquesta resposta s’ampliava aportant els

noms d’alguns artistes, el 86,7% d’enquestats va incloure David Guetta. Altres artistes que

van aparèixer amb freqüència van ser Hardwell, Avicci, Skrillex, Alesso i Martin Garrix.


67

Com podem veure, la gran majoria també sabia que és un sintetitzador. No m’esperava

aquests resultats, ja que no és una paraula que utilitzem habitualment. El 23,3% d’enquestats

van dir que desconeixien el seu significat i, tots eren menors de 18 anys, a excepció d’un home

de 48 anys d’edat.

Aquí podem veure clarament com decau clarament la resposta afirmativa. És un resultat que

m’esperava perquè aquesta paraula s’utilitza només en l’àmbit de producció i no l’utilitzem

habitualment a la vida quotidiana. Tots els enquestats que van respondre “sí” son majors de

18 anys, tal com m’esperava. Això és deu probablement a que la gent acostuma a començar


68

a produir a partir dels 18 anys, ja que els programes contenen moltes eines difícils d’utilitzar

i s’ha d’adquirir prèviament un cert grau de coneixement.

En aquesta pregunta m’ha sorprès moltíssim l’alt percentatge de persones que desconeixien

que era un beat. Un beat simplement és un cop, és a dir, la successió de cops determinen el

tempo o ritme de la cançó. Penso que hi ha molta gent que no va entendre la pregunta, ja

que és un concepte molt habitual en la música en general. Com a curiositat, destacar que la

majoria de respostes afirmatives eren de menors de 18 anys.

Els secrets de la música electrònica David Ciria · Els secrets de la música electrònica David...

Documents

Transcript of Els secrets de la música electrònica David Ciria · Els secrets de la música electrònica David...