ELS SERVEIS

EL SECTOR TERCIARI O SERVEIS COMPRÈN EL CONJUNT DE PRESTACIONS DESTINADES A SATISFER LES NECESSITATS I DEMANDES DE LA SOCIETAT: Són activitats intangibles i immaterials. Són activitats impossible d’emmagatzemar. Són activitats molt diverses:

Administració pública; serveis financers, comercials, culturals, educatius, culturals i d’oci; sanitaris; direcció, administració i assessorament d’empreses; serveis de neteja i de manteniment; assistència social…

Actualment es tendeix a segrergar el terciari superior o quaternari: investigació, telecomunicacions, tecnologia punta.

Superada la crisi del petroli dels setanta es produeix un augment de la demanda de serveis, tant per part de les famílies com les empreses.

Els serveis en l’àmbit familiar augmenten amb la incorporació de la dona al món del treball, amb l’augment de l’esperança de vida i amb l’ús del temps lliure i les vacances

Augmenta la demanda de serveis en les empreses com a una activitat estratègica: auditories, assessorament, recursos humans, control de qualitat…

Després de la 2 Guerra Mundial els estats dels països avançats ofereixen serveis socials bàsics finançats per les administracions públiques: l’Estat del benestar.

La importància del sector serveis es mesura a partir de: El percenatge d’aportació al Producte Interior Brut (P.I.B.). El percentatge de treballadors que ocupa. A Espanya, l’any

2007, un 65% de la població total ocupada ho estava en aquest sector.

Segons el percentatge d’empreses del sector terciari, l’ordre a Espanya quedaria: Catalunya, Madrid, Andalusia i Comunitat Valenciana. El subsector de serveis socials quedaria repartit de manera

equitativa per tot l’Estat. Exemples: Nombre de metges per cada 100 mil habitants: Aragó, Madrid i

Navarra. Nombre de llits instal·lats: Catalunya, Canàries i Castella Lleó.

Subsector de les comunicacions, les finances i serveis a ls empreses: ciutats de Madrid, Barcelona, València i Sevilla.

Subsector d’empreses comercials: Catalunya, Andalusia, Madrid i Comunitat Valenciana.

L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA Branca fonamental del sector públic. A Espanya, vertebrada a tres nivells:

Administració General de l’Estat. Administració Autonòmica. Adiministració Local.

El 50% dels funcionaris pertanyen a l’Adiministració Autonòmica.

L’EDUCACIÓ Educació obligatòria:

Ha anat progressant successivament dels 12 als 14 anys i dels 14 als 16 l’any 1990.

Abraça tota la societat espanyola, amb una escolarització del 100% Educació postobligatòria:

Ha augmentat el nombre de centre i d’estudiants en el batxillerat i en els estudis universitaris.

El 18% de la població espanyola entre 25 i 64 anys ha fet estudis superiors.

Qualitat de l’educació: Espanya presenta uns alts índexs de fracàs escolar i un insuficiència de professionals de carreres tècniques i científiques.

Despesa pública: ha augmentat en els últims anys però es manté per sota de l’UE. Espanya és el 3r país europeu en volum d’ensenyament privat, una bona part del qual és escola concertada.

LA SANITAT Tenen dret als serveis sanitaris tots els

residents a Espanya, i els empadronats en un municipi espanyol.

El 2006 la despesa en sanitat va suposar un 6% del PIB.