Els serveis socials

“versus el nou model a la ciutat de Barcelona”

1

Els Serveis Socials versus el Nou Model

de Serveis Socials Bàsics per a la ciutat

de Barcelona .

1.- La participació de les i els professionals en el

procés de implementació.

El motiu raonat i raonable que ens duu a reunir-nosen assemblea des de fa temps, a un important grupde treballadores i treballadors dels serveis socials deBarcelona és una lògica preocupació: el creixentdesajustament des de fa anys entre les creixentsnecessitats socials (explicitades en part a través dedemandes i en part observades en i des del’entramat social) i la capacitat de les minvadesplantilles existents, junt amb el desfasamentorganitzatiu i funcional, així com la manca d’unafilosofia integradora dels Serveis Socials que doniconsistència als plans i accions que s’implementen.I que això serveixi per a oferir respostes eficaces ide qualitat des dels centres.

Entenem que aquest mateix motiu és el que hamogut als nostres diversos responsables polítics itècnics municipals a plantejar un Nou model deServeis Socials Bàsics per a la Barcelona 2.0.

No obstant els treballadors i les treballadores deserveis socials hauríem volgut, durant aquestprocés iniciat, exposar les nostres experiències,idees i reflexions sobre la realitat actual als centres iles possibles maneres de millorar l’atenció alsciutadans. És en aquest punt on percebemclarament un des encontre important entre elsnostres responsables, que planifiquen conjuntamentamb empreses externes prestadores de serveisd’ajuda a la planificació, i les/els professionals debase que esperem pacientment la implementació delnou model immersos, això sí, en una realitatquotidiana avui in satisfactòria per a una granmajoria. I és que per regla general en aquestAjuntament no és que hagi estat molt valorat establirmecanismes de participació real dels treballadors enl’anàlisi dels problemes i el seu abordatge.

Entenem la participació com un procés on elsdiversos treballadors són informats, des delcomençament, i poden opinar, on s’escolta ladiversitat d’opinions i se les té en consideració.Mitjançant aquest procés s’acaba integrant undiscurs comú, fruit dels diversos enfocamentsdisciplinaris i de la creativitat que resulta de

l’experiència d’anys i anys en els quals s’han provatdiferents organitzacions i mètodes de treball.

Però fins ara, més aviat els responsables polítics iels gestors administratius estan orientant lesrespostes institucionals prioritàriament ambparàmetres tecnocràtics/tecnològics (propis,generalment d’aquells que pensen posseir,d’entrada, els coneixements necessaris per actuarsobre els objectes i els fenòmens) a l’hora d’establirles prioritats que després seran planificades,implementades i avaluades des del management1.

En un llenguatge molt propi del managementproductiu podem apreciar en els últims anys undesplaçament en els enfocaments, des d’unenfocament en que es prioritza l’eficàcia (és a dir,que s’aconseguissin els objectius prèviamentplantejats) s’ha anat passant a un altre basat enl’eficiència (és a dir que els objectius proposatss’implementin amb un cost mínim), això sí, en elsdos casos s’acompanya amb el requeriment de la“qualitat del servei i l’atenció als ciutadans.”

Tant l’Administració municipal, com elsprofessionals, estem d’acord en que és necessariadaptar les respostes a la complexitat social actual ial desenvolupament accelerat d’antigues i novesnecessitats. També en que el procés cal efectuar-loavançant en la universalització dels serveis socials ique això requereix de les diferents administracionsmobilitzar esforços per garantir a la ciutadania dretsque els hi son atorgats per llei (Llei 12/2007, d’11d’octubre de Serveis Socials i Llei 39/2006 dePromoció de l’Autonomia Personal i Atenció aPersones en situació de Dependència).

Per tot això considerem fonamental que en laimplementació del Nou Model de Serveis Socialsd’Atenció Primària de Barcelona s’esmercin elsrecursos públics necessaris per a redimensionar lesrespostes a l’alçada de les necessitats actuals i deles lleis.

1Business Process Management (BPM) és la

metodologia empresarial l’objectiu de la qual és millorar

l’eficiència a través de la gestió sistemàtica dels processos de

negoci, que s’han de modelar, automatitzar, integrar,

monitoritzar i optimitzar de forma continua. Tal com suggereix

el seu nom, BPM s’enfoca en l’administració dels processos del

negoci.

Els i les treballadores volem manifestar-ho perquèpensem que en front de situacions freqüents dedèficit pressupostari, o de baixa assignació derecursos per a cobrir necessitats bàsiques, per reglageneral els polítics tendeixen a pressionar elsestaments de direcció tècnica per a que messiànicament “revisquin el miracle del llac Tiberíades imultipliquin els pans i els peixos”, davant la qualcosa i sota el risc de ésser tatxats d’ineficients, lespersones de la direcció tècnica han redoblat elsesforços demanant a uns professionals, jadesbordats, una major eficiència en base als seusesforços sota el risc d’ésser tatxats d’incapaços o deno col·laboradors. És freqüent que les culpes estraslladin en un o altre sentit, amb els processos dedesunió, des responsabilització i manca desentiment de projecte col·lectiu que tot aixòcomporta. Això acostuma a succeir quan s’instal·lenpolítiques a les diverses administracions queprioritzen el desenvolupament dels negocis a costadels pressupostos per a cobrir necessitatsciutadanes bàsiques.

Pel que fa a la implicació, responsabilització imotivació dels professionals, més enllà de qualsevoltemptació d’establir mecanismes de controlsistemàtic sobre la seva producció, hem de dir que:a més de proporcionar una formació de qualitat iatorgar el degut reconeixement professional i salariala la seva funció, no hi ha millor estímul a laproductivitat que la confiança i aquesta es basa enfactors tant important com tenir en compte a les/elsprofessionals i escoltar-les/los, generar mecanismesde participació, cercar els mitjans més adients per acrear implicació i entusiasme en el projecte i en lavida quotidiana de la Institució municipal. I mésenllà dels actes oportunistes o d’ensinistrament, quees noten molt, reconèixer i remunerar adequada ijustament als professionals i, sobretot, transmetreamb fermesa i credibilitat la necessitat d’implicar-seen un projecte col·lectiu per servir dignament alsciutadans i les ciutadanes de Barcelona.

Si els gestors del nou Model el plantegen ambintel·ligència i claredat als treballadors itreballadores, promocionant la seva participació i laseva complicitat, donaran passes de gegant en laseva implementació i desenvolupament, sinó esquedaran encara més sols a l’hora de fer front a unrepte tant important.

Aquesta idea contrasta amb la realitat que es

viu:

S’està donant molt poca informació als professionalsdels Centres de Serveis Socials (CSS) respecte alsprojectes que s’estan treballant al Sector d’AccióSocial i Ciutadania i dels processos en general de laCasa Gran, els Sectors, canvis als Districtes,..,etc.Aquesta manca de informació suposa, a la pràctica,una desvinculació de els/les treballadors/es del’estructura central i desmotivació de cara alsprocessos de implicació en els canvis.

Dos exemples clars del que estem manifestant són:

1) La pretesa creació del Institut de Serveis Socials,procés del que no s’informa, creant encara mésdesconfiança per part dels professionals. 2) Del procés de implementació de la provaexperimental que s’està aplicant a tres CSS nos’està informant a la resta de centres.En general, s’informa quan les decisions estanpreses i les gestions realitzades, no es té en compteel criteri dels tècnics de la base, que són quiconeixen les problemàtiques de les persones i delterritori a través de la seva atenció directa.

2.- L’objectiu d’atenció dels Serveis Socials.

Els serveis socials, per competència, han d’acollir amoltes de les persones i problemàtiques que nos’aborden o no s’han pogut abordarsatisfactòriament des d’altres sistemes (mèdic,psiquiàtric, educatiu, laboral, vivenda...). Per aixògairebé mai actuen sols i, freqüentment, venen aconstituir un “cul de sac”, davant de la incapacitat detractament en altres sistemes o bé, dels límits queaquest imposen a les problemàtiques que acabenarribant als Serveis Socials. Els professionals constatem cada dia com lesdiverses lleis no s’ajusten a la realitat i als drets deles persones i són més aviat les persones les quehan d’ajustar-se a unes lleis que no contemplensuficientment les seves situacions de necessitat reali perentòria2. És cert que la realitat complexa i

2 Dos casos de contingut propi i paradigmàtic:

a ) la RMI (renda mínima d’inserció a Catalunya) que

s’entén que ha de servir per a garantir la supervivència

de les famílies mentre algun dels seus membres

s’insereix laboralment, però ni la ridícula paga de la

RMI pot servir perquè en una ciutat com Barcelona una

canviant no es pot abordar i tractar socialment deforma eficaç sense el concurs d’altres polítiquesactives en múltiples camps: Salut, habitatge,educació, laboral, immigració, pensions i recursosper a la tercera edat, igualtat de gènere, infància iadolescència, reinserció social..., i d’altres. Lespolítiques de Benestar són necessàries i s’had’apostar fort per elles.

Als esborranys tècnics del nou pla figura com aobjectiu l’ increment substancial del temps d’atenció/relació directa de les professionals amb lespersones, institucions, entitats i col·lectius. Una deles millores proposades és la creació del’anomenada “unitat de gestió administrativa” (UGA)que pretén unificar les funcions dels recepcionistes iadministratius per a realitzar l’atenció/tramitació alciutadà i el suport administratiu intern, concretant-seen dos professionals en tots els centres. A part deque aquesta mesura no millora la situació actual i ésinsuficient, perquè no es desplega el suportnecessari, no és comprensible que un centre detipus C, que ha albergat a 20 professionals, tingui elmateix nombre de professionals a la porta d’entrada(UGA) que un centre de tipus A que n’albergarà a10; també caldria tenir en compte la població queabasta cada centre; és obvi que quelcom falla.

És també necessari que el Nou Model de ServeisSocials Bàsics de la Ciutat de Barcelona defineixientre els seus objectius de planificació i millora delservei, no només els relatius a l’atenció individual-familiar, sinó també els orientats a l’atenció socialcol·lectiva i, tot plegat, des d’una lògica preventivade treball en xarxes i en la perspectiva de treball engrups, col·lectius i comunitària. Això ha de contribuira dotar de major eficàcia, eficiència i qualitat a

família pugui sobreviure, ni les possibilitats actuals

després de l’esclat de la crisi econòmica ofereixen a les

persones expectatives reals de feina estable. Davant

d’aquest dilema se’ns planteja quotidianament a molts

professionals, si per servir adequadament als ciutadans

hem d’aplicar escrupolosament la llei o no.

b ) La implementació de la Llei de Dependència que recau

completament (a l’Ajuntament de Barcelona) en les

treballadores socials dels serveis socials de

l’Ajuntament, quan estem parlant d’una problemàtica

bàsicament sanitària i, per tant, s’hauria de tramitar

també des dels equips de Salut d’atenció primària, com

a mínim tot el procés inicial d’estudi i gestió de la

sol·licitud. No té sentit que una problemàtica generada

per factors de salut es gestioni única i exclusivament

des de lo social.

l’actuació dels serveis socials. Aquesta voluntattambé queda recollida a l’elaboració de la cartera deserveis dels serveis socials a la ciutat de Barcelona;ara cal fer-la efectiva.

D’altra banda, tal com venim dient, és necessarique, a part de les línees estratègiques de l’Àread’Acció Social i Ciutadania, també els Plans d’AccióSocial dels Districtes contemplin la planificació i eldisseny tant del treball individualitzat-familiar, comdel treball grupal i comunitari. Això com a necessitatprèvia per a que als centres es puguin programarrespostes individuals i col·lectives a les necessitatsconcretes detectades en els seus territoris i quepuguin iniciar-se processos amb la comunitat en elsquals, a part d’informar i d’oferir serveis de dret, espugui sensibilitzar i treballar amb diversos agents elsprocessos que estan en l’origen de les diversesdificultats vitals i de circulació social de persones icol·lectius. També tractant de dinamitzar tot elpotencial de recursos solidaris que són capaços dedesenvolupar les xarxes socials estructurades.

Ara bé, donada la mínima voluntat demostrada perl’Ajuntament de Barcelona per implementar elsobjectius d’atenció col·lectiva apuntats en l’anteriorPla d’Atenció Social Primària per Barcelona de 1995,hem de posar en “quarantena” el nostre possibleoptimisme i esperar a veure com es despleguen elsmitjans i els recursos i com s’ordena l’atenció socialefectiva als territoris a partir del Nou model deServeis Socials Bàsics per a la Barcelona 2.0(2008).

3.- La resposta a les necessitats socials

La experiència ens diu que fa anys que lesrespostes a les necessitats socials explícites delsusuaris i les gestions i tasques administratives quecomporten, ocupen, generalment, el temps complertde la majoria de professionals que veuenprioritzades per els seus superiors les tasques per arespondre la demanda individualitzada-familiar. Enaquest sentit no ha existit una voluntat real d’ordenari planificar l’atenció individual col·lectiva a nivell deciutat (de fet la monitorització experimental que esduu a terme, de l’atenció a 3 centres de la ciutat,només avalua els processos del treballindividualitzat familiar, sense haver programatexperiències d’altre signe) i moltes vegades ensituacions concretes quan s’han programatexperiències de treball social centrades en unenfocament col·lectiu, s’ha recorregut a la

contractació de serveis externs per implementar-les.De nou podria ser (com al 95), que els objectiusreferents a l’abordatge del treball social d’atenciócol·lectiva, exposats al ou Pla municipal, no fossinprioritaris i que acabessin sent “paper mullat”.

Les plantilles actuals són clarament insuficients i elpercentatge en cada equip de places estructurals ésmolt petit, no acomplint-se els mínims indicats per laLle de Serveis Socials. A més és dona la situacióde que hi ha equips on només hi ha una plaça detreballadora social coberta com a plaça estructural,les altres son interines. Una bona part delsprofessionals supera per molt el centenerd’expedients. Amb aquests ratis és de sentit comúque es faci impossible el plantejament d’altresformes de treball que no sigui la simple respostaindividualitzada a les necessitats dels usuaris, sensetenir temps per a respondre a aquestes demandesamb criteris de qualitat.

Respecte la voluntat real d’aproximar y ajustar lesrespostes a les necessitats concretes dels territoris:

En aquest sentit, a part de les línees estratègiquesde la ciutat, és necessari que els Plans d’AccióSocial dels Districtes ajustin aquestes líneesestratègiques a les necessitats detectades pelsequips als Centres, i les programacions dels centreshaurien de gaudir d’una certa autonomia perprogramar les respostes des de ho individual il’atenció col·lectiva per tractar de la millor manerales necessitats detectades. I aquí considerem devital importància que els professionals que treballenals serveis socials del territori (treballadors/essocials i psicòlegs/gues formin part de les plantillesde l’Ajuntament i s’ubiquin als Centres de ServeisSocials, i no que pertanyin a empreses externes os’ubiquin a unitats de suport als districtes). Esnecessari que la visió del Treball social, lasocioeducativa i la psicosocial s’integrinhoritzontalment als espais de treball compartits queserveixin per optimitzar la transversalitat i laintegralitat en la programació, implementació iavaluació de les respostes que s’ofereixen des delterritori a les problemàtiques socials.

4.- Els centres de serveis socials i els seus

professionals.

Des que va efectuar-se la descentralització delsServeis Socials de Barcelona i especialment a partirdel Pla de Serveis Socials de 1994, els equips de

serveis socials han vingut desenvolupant les sevesfuncions amb l’objectiu de promoure la qualitat devida i el benestar social. Aquest Pla orientaval’actuació dels equips des d’una intervencióintegradora i de qualitat, que tenia en compte elprocés global de les persones i de la comunitat iarticulava l’atenció social, l’atenció educativa il’atenció psicològica en el procés i l’acompanyamenten l’atenció a les persones. Aquest enfocamentintegral, interdisciplinari i polivalent ofert als centresés l’òptim per a prestar un servei de qualitat i si esdeixa de banda un dels tres tipus d’atenció es correel risc de desintegrar i precaritzar l’atenció.

Front la creixent complexitat de les respostesnecessàries des del Sistema de Serveis Socials, totels treballadors i treballadores de serveis socials debase fa temps que reclamen, a part de majorsrecursos de l’administració, un major reconeixementprofessional i salarial, així com la dedicació demajors esforços en la formació continua delsprofessionals. És pales, en el nostre camp, el pocreconeixement de la tasca d’atenció a les personesen comparació amb altres prioritats polítiques i aixòno hauria de ser així.

En l’actual context social, en el que es donencontinus canvis, es necessiten respostes iintervencions adequades a la complexitat i nivell deles problemàtiques. Entre els canvis que afectendirectament els serveis socials es pot destacar:

- Un augment de les necessitats i de lesdemandes de la població.

- Noves demandes que requereixen nousabordatges.

- Un augment de la complexitat en lesdemandes que s’aborden des dels ServeisSocials d’Atenció Primària (SSAP).

- Un augment del patiment emocional de lespersones que es troben en situació deprecarietat a nivell social i econòmic.

- Un augment de persones ambsimptomatologia i amb patologies mentalsque no es vinculen a la xarxa de salut.

- Un gran augment de les demandes i de lesderivacions des d’altres Serveis iAdministracions.

- Un augment de tasques, alguns serveisdeixen de fer atencions especialitzades i esfa l‘encàrrec als SSAP.

- Les intervencions de treball en xarxa i lescoordinacions amb serveis externs als SSAPtambé han sofert un gran increment.

Davant d’aquests canvis i per a poder exercir ambprofessionalitat i garanties de qualitat l’atenció a lespersones, els diversos col·lectius professionalsplantegen:

4.1.- Informadors i administratius:

*Els informadors/es sempre han realitzat una funcióde primera acollida institucional als centres deserveis socials adreçada a tota la ciutadania ambdemandes socials o d’altra mena. Han hagut dediscernir per a concretar i gestionar la derivació alprofessional adient dels nostres centres, en funcióde la demanda i les necessitats en les quals enspertoca intervenir en tant que serveis socials. Hanestat i són la primera presència institucional queconeixen milers de ciutadans, molts d’ells ambenormes dificultats. La tasca que realitzen, així comla dedicació de temps a una gran part dels usuarisdels serveis socials, fan que el perfil delsprofessionals “de porta” tingui unes característiquesi una importància molt especial.

Per això, els treballadors de serveis socials engeneral i en concret el col·lectiu d’informadores-recepcionistes, des de fa anys, reivindiquem elreconeixement professional que es mereixen, il’augment de la plantilla d’informadores-recepcionistes de porta d’entrada als centres deserveis socials, per a garantir una atenció dequalitat.

*Des de fa 2 anys han augmentat les càrregues detreball i les responsabilitats essent els/lesinformadors/es juntament amb els/les administratius/ves, els/les primers/es responsables de tramitarrecursos per a la gent gran o les personesdependents, tals com la Teleassistència o lasol·licitud de la Llei de la Dependència.

*Els actuals informadors i administratius, en tant queprofessionals que han d’integrar la nova unitatadministrativa (UGA) del Nou Model de ServeisSocials d’Atenció Primària de Barcelona estanpreocupats per un futur que s’albira molt incert.

-Amb l’aplicació del Nou Model els/les informadors/es hauran de realitzar tasques administratives i els/

les administratius/ves realitzar funcions delsprimers.

-Avui, l’Ajuntament de Barcelona com a part del Noupla de serveis Socials, defineix el paper delsinformadors-recepcionistes i dels administratius,paper que fins ara venia definit en funció de lesnecessitats de cada centre de Serveis Socials.

-El Nou Pla crea una unitat de gestió administrativa(UGA) amb els actuals informadors-recepcionistes iadministratius, amb la pretensió de disminuir ladedicació en la tramitació i gestió de la resta deprofessionals dels CSS, que han de treballar laintervenció social. Suposa pel col·lectiu, sobretotpels administratius, un canvi important d’encàrrec,especialment pel que fa al nivell de responsabilitaten relació a l’atenció als ciutadans. Alhora suposauna major càrrega de treball tant per informadorscom per administratius: les tasques d’atenció,tramitació i el suport administratiu a l’equip d’professionals, en un escenari nou d’universalitzaciódel dret als serveis socials d’acord a les dues lleisja esmentades.

Davant les condicions laborals dels informadors iadministratius i respecte al Nou Pla de l’Ajuntamentalgunes consideracions i propostes són:

1) La importància que té la porta d’entradaen tant que primer contacte amb uns serveissocials de dret universal, requereix d’unequip professional per a l’atenció al ciutadà,dissenyat per a garantir una bona qualitatdel servei, per tant, ha de garantir unaplantilla suficient per assegurar-lo. Lestreballadores i treballadors reivindiquen queles anomenades “unitats de gestióadministrativa” han de dotar-se'n del nombrede professionals proporcionals a la poblaciói a les característiques de la mateixa.

2)La reivindicació històrica delreconeixement professional adquireix avuiuna major dimensió. La qualitat d’un serveiha de garantir, primer que res, la qualitat deles condicions laborals i professionalsd’aquells que realitzen les funcions. Tantper garantir la qualitat del servei d’atenciócom les condicions dels treballadors ésnecessari que les places de la unitatadministrativa es mantinguin així com elstreballadors que ho desitgin.

3)També és d’una importància vital garantirel treball conjunt i coordinat amb la resta deprofessionals.

4)Cal garantir la formació permanent sobreles eines, els objectius i l’objecte de la sevafeina.

5)Per a garantir una bona atenció és tambébàsic que els espais físics de treball iatenció tinguin les millors condicionspossibles.

4.2.- Treballadors/res socials:

El contingut i desenvolupament tècnic i professionalde la figura dels treballadors i les treballadoressocials de l’Ajuntament de Barcelona, durant elsdarrers anys s’està deteriorant, amb un canviprogressiu de l’encàrrec que la institució ens fa.

Actualment les qüestions que més preocupenrespecte a aquesta figura professional són:

*En relació a l’atenció individual/familiar, es dóna unexcessiu volum d’usuaris per professional. El Pla del94 indicava un màxim acceptable de 60 casos perprofessional, el Nou model de serveis socials bàsicsde 2008 encara no ho defineix. En alguns centresles/els treballadores/s socials porten 175 famílies i194 usuaris de mitjana, a part del treball grupal i/ocomunitari que pugui realitzar cada professional.

*L’assignació de recursos socials en base a lacartera de serveis ve acompanyada d’un alt nivell deburocratització; s’intueix un canvi d’encàrrec: del’atenció psico-educactiva-social a la de gestió decasos. Explicitar, tramitar i gestionar recursossocials ocupa la major part del temps i no permetaplicar l’atenció social requerida en aquells casosque presenten especials dificultats socials (casosque requereixen tractament social, des d’unaintervenció interprofessional).

*El rol de la/el treballadora/r social queda atrapatentre la falta de recursos i la negligènciainstitucional, amb el conseqüent malestarprofessional. Alguns exemples són: llistes d’esperade tres mesos per l’accés a un menjador socialmunicipal, aplicació dels recursos de dependènciafora de termini, incoherències greus en el Programa

de Renda Mínima d’Inserció, la pràcticaimpossibilitat d’accés a recursos sobre vivenda,manca d’estructures d’ajudes immediates peraliments…*L’Ajuntament tendeix a externalitzar serveis irecursos com en el cas del SAD (Servei d’’AtencióDomiciliaria) on hi ha canvis periòdics d’empreses,essent dubtosos els criteris d’elecció ja que no estradueixen en la millora del servei. Les treballadoressocials,degut a les càrregues de treball tanelevades, no poden fer un seguiment adient delsserveis d’atenció domiciliaria, sabent que en moltscasos, la qualitat de l’atenció que es presta no ésl’adequada.

*Amb l’aplicació de la Llei de Dependència des delsServeis Socials, i específicament, des de la figuradel/la treballador/a social, s’ha desplaçat encaramés l’encàrrec d’aquest/a cap a tasques de gestióadministrativa.

El model de resposta a l’encàrrec que fa aquestaLlei als Serveis Socials: Des de quina/es figura/esprofessional/s –la part més burocràtica podria estaren mans de graduats socials-, nombre d’expedientsque pot assumir cada professional –si es segueixmantenint l’encàrrec en els treballadors socials-,...,és cabdal per la protecció de la figura del treballsocial.

En l’actualitat l’Ajuntament s’ha dotat de treballadorssocials per a portar endavant aquest encàrrec, demanera que en els CSS hi ha professionals ambl’encàrrec únic de tramitar pactes de Llei de laDependència, separats de la dinàmica normal del’equip.

Per altra banda, en els 3 centres experimentals, id’acord al Nou Model, tot el que fa referència a laLlei es porta dels de la unitat de tractament iseguiment, de manera que la tramitació moltcomplexa d’aquests expedients acaba ocupant lamajor part de l’agenda dels professionals.

És necessària una reflexió profunda d’aquestasituació, escoltant als professionals dels CSS que laduen a terme.

*Es fa difícil compaginar l’encàrrec de treballindividual amb el de treball grupal i/o comunitari,donat que el volum de casos individuals és moltelevat i els protocols a implementar cada cop méscomplexes.

*L’encàrrec que el Sector d’Acció Social i Ciutadaniade l’Ajuntament fa sobre aquesta figuraprofessionals des de fa uns anys no parad’augmentar, sense un augment proporcional en elnombre de treballadors/res (l’augment lent de laplantilla sempre va molt per sota de l’augment delsencàrrecs). L’àmbit d’intervenció del treballador/asocial d’atenció primària és molt ampli, i aquestconstant increment d’encàrrecs es fa difícil d’integrarpel professional.

*Des dels vuit mesos que s’ha iniciat posta en marxadel Nou Model en els tres centres experimentalss’està observant un encara major increment de lafunció gestora de la treballadora social, degut al’aplicació de la Llei de Dependència sense elsrecursos professionals necessaris. També unamajor preocupació per donar una respostaimmediata a l’usuari (prioritzant més els aspectesquantitatius de l’atenció que els qualitatius). I, enrelació al mètode d’ implementació, a 4 mesos de laseva posta en marxa encara hi ha professionals queno han tingut la oportunitat d’opinar sobre elsaspectes que estan experimentant.

*S’ha decidit implementar el Model atenen lespersones en tres unitats: L’administrativa, la deprimera atenció i la de tractament, que estanformades per diferents professionals, mantenint laproposta del Pla de Serveis Socials de 1994. Tot iaixí, en els darrers anys diversos equips havienretornat a l’atenció de continuïtat, anterior al Pla de1994 en el qual el mateix professional que feia laprimera atenció, realitzava el tractament . Molts/esprofessionals continuen valorant molt més eficaçl’atenció de continuïtat, menys expulsiva i mésrespectuosa amb el vincle inicial que s’estableixentre el ciutadà i el primer professional que l’atén.

*Per poder exercir amb qualitat el rol de treballadors/es socials i per garantir la qualitat en l’atenció alciutadà els professionals dels CSS demanem:

1)Una anàlisi en profunditat dels anteriorspunts assenyalats, alhora que reivindiquempels/les treballadors/es socials:

2)Major reconeixent professional.

3)Una formació específica i continuada dequalitat, adequada a la professió del treballsocial d’atenció primària.

4.3.-Psicòlegs/gues socials:

*L’Ajuntament de Barcelona és un dels pioners en laincorporació dels psicòlegs/gues als centres deserveis socials d’atenció primària (a partir d’araSSAP). Fa 28 anys que els psicòlegs treballen alsequips bàsics de serveis socials i s’ha constatat entots aquests anys que els psicòlegs fan unaaportació important en el procés d’integració socialde les persones i les famílies.

S’està visualitzant un canvi d’orientació del’Ajuntament en aquest sentit; per aquest motiutornem a definir el paper dels psicòlegs/gues alsCSS:

Els psicòlegs/gues realitzen una intervenciópsicosocial en un servei polivalent i des de unaperspectiva interdisciplinària. Aporten als equips laseva especificitat i treballant des de la prevenció, eldiagnòstic i el tractament.

Entre les funcions bàsiques que realitzen caldestacar:

-El suport i assessorament tècnic als professionalsdels Equips del SSAP :

L’assessorament psicològic permet unainterpretació pel que fa a l’avaluaciódiagnostica i al pronòstic del cas i l’anàlisi dela subjectivitat que apareix en la relacióentre usuari i professional.

L’assessorament tècnic metodològic aportaelements i eines de treball relatius alsprocessos d’estudi, disseny, implementació iavaluació dels projectes d’intervenció, siguingrupals o comunitari.

L’atenció directa a la població (tractamentindividual i familiar, intervenció grupal icomunitària):

L’objectiu que persegueix l’actuació delpsicòleg és atendre persones amb dificultatsd’ordre psicològic, associades acircumstàncies de l’entorn, que obstaculitzenels processos de desenvolupamentpsicosocial. Es pretén promoure un canvi

que permeti millorar la qualitat de vida i elbenestar del subjecte.

Els psicòlegs realitzen entre altres funcions,l’avaluació diagnòstica, l’orientació i el tractament deles problemàtiques que es detecten als serveissocials, així con la derivació a altres serveis.

Entre la tipologia de casos i situacions que atenenper la seva especificitat professional destaquen:

- Situacions de crisis personal i/o familiars quegeneren ansietat, angoixa, reaccionsnegatives i trencament personal i familiar.

- Problemes d’ordre adaptatiu que sorgeixen enel transcurs de les etapes del cicle vital(pèrdues, separacions, paternitats conflictives,inserció laboral, procés escolar, canvis dedomicili...)

- Situacions multi problemàtiques cronificades

- Situacions de sobrecàrrega amb relacionsdisfuncionals

- Situacions de vulnerabilitat social iproblemàtica de salut mental

- Problemàtiques de toxicomanies

- Situacions de maltractaments intra familiar i deviolència de gènere.

Tenint en compte aquests canvis i la previsió delincrement dels diferents perfils professionals delsCSS, i no de l’increment de la figura del psicòleg, elsprofessionals dels CSS considerem imprescindible:

1) La proximitat i la actuació pro-activa delspsicòlegs/gues.

2) l’augment de la ràtio de psicòlegs/guesals equips de SSAP, que fins ara nos’està contemplant. La ràtio ha de teniren compte el nombre de professionalsals equips i la població a atendre. Esnecessari mínim un psicòleg per centre.

Alhora, per exercir amb professionalitatl’especificitat de la seva professió, per millorar eldesenvolupament de la seva tasca i per garantir la

qualitat d’atenció al ciutadà els professionals delsCSS demanen:

1)Una millora de les condicions materials iestructurals dels centres de treball.

2)Una formació específica i continuada adequada a la disciplina.

3)Una millora de les condicionseconòmiques.

Es síntesi demanen un reconeixement professionaldels psicòlegs/gues del SSAP i una aposta del’Ajuntament de Barcelona per mantenir i promourela figura dels psicòlegs/gues en el nou model deServeis Socials.

4.4.- Educadores/educadors socials:

*L’ actual encàrrec institucional als educadors deSSAP es concreta prioritàriament en el tractamentindividualitzat-familiar als CSS. En altres aspectesno existeixen directrius clares a nivell de ciutat, tantés així que en cada centre s’assumeixen encàrrecs irols diferents.

*A la pràctica, l’encàrrec que es ve realitzant als/leseducadors/res socials és poc clar, és difús i pocconcret, donat la impressió que el seu treball es vadesvirtuant. El Nou Model no ajuda a clarificaraquesta situació.

*La funció preventiva i de treball amb grups i a lacomunitat de l’educació social està cada vegadamés acotada i, sota les directrius actuals queprioritzen la gestió, pot arribar a desaparèixer. ElNou Model és un model de gestió de prestacions,però mancat totalment de directius clares id’encàrrecs concrets en relació a l’atenció socialcol·lectiva. En aquestes circumstàncies el treballpreventiu, propi de l’educació social, va perdentsentit i consistència i es dilueix i desvirtua la tascade les educadores dels equips, que a vegades hand’assumir funcions que no els hi corresponen.

*A tot això hi ha contribuït, en gran mesura,l’externalització per part de l’Ajuntament deBarcelona d’allò que sempre havia constituït unafunció de l’educador social als equips: Aquestafunció era la detenció, en medi obert, de situacionsde risc amb la infància i l’adolescència.

Ens sembla especialment greu que l’Ajuntament deBarcelona vingui contractant, mitjançant unaempresa externa, educadors socials dins delprograma A Peu de carrer (APC). Aquesta és unafigura que ve a suplir, per interessos pressupostarisde l’Ajuntament, als educadors socials de primàriaen una de les funcions que han vingut realitzantsempre i que segueixen realitzant en altres zones deCatalunya.

El camp d’intervenció dels APCs s’ha ubicat dins delcamp d’intervenció dels Centres de Serveis Socials,però sense que aquests professionals formin part dela dinàmica interdisciplinari dels equips.

Això sí, aquests APCs cobren 7300 € anuals menysque un educador social recent incorporat a un CSS,si bé l’Ajuntament els comptabilitza en els seus ratisd’educadors socials de Primària a la Ciutat deBarcelona.

*Els professionals dels CSS de primària demanema l’Ajuntament de Barcelona:

1) El necessari reconeixement professional idignitat dels educadors i educadores socialsen l’exercici del seu treball i que esclarifiquin les seves funcions als equips deserveis socials d’atenció primària,reconeixent al mateix temps la importànciade la funció de l’educació social,conjuntament amb la resta de professionalsdels equips, en la prevenció de lesproblemàtiques de caràcter psicosocial.

Sol·licitem alhora :

2)Una formació específica i continuada dequalitat, adequada a la professió del’educador/a social d’atenció primària.

4.5.- Directores/ors de Centre:

Les directores i directors dels Centres de ServeisSocials són una figura clau en la implementació delnou projecte i per això voldríem que s’explicités mésel que es vol dir quan es planteja, com objectiu delNou Pla, reforçar les funcions de supervisió i gestióde les direccions dels Centres de Serveis Socials alscentres.

Esperem i desitgem sincerament que això nosignifiqui la formació i sol·licitud per l’adopció de

determinats estils de direcció en els que el quepreval és el “comandament” o “mando en plaza”

lligat a decisions centralitzades i especialment enqüestió de decisions tècniques que pertoquen alsprofessionals o al conjunt de l’equip professional.Tanmateix esperem i desitgem que es valori lafunció de direcció des del treball conjunt, la funciódirectiva com a lideratge positiu, dinamitzadora,possibilitadora, coordinadora, promotora d’un climade treball adequat... De com s’orienti la funciódirectiva depèn molt el futur de la implicació delsequips dels CSS al Pla.

Esperem que es prenguin les decisions mésencertades i que per això es plantegin la millora delscriteris de selecció de personal actuals així com unmajor reconeixement institucional d’aquesta figura.

5.- També és necessari analitzar alguns temes

claus pel bon funcionament i qualitat del servei

que s’ofereix als centres:

5.1.- Les Suplències:

S’han millorat en els darrers anys però encara esmostren insuficients. Tots els rols del centre sónimprescindibles i per tant, tots deuen ser substituïts ical, també, cobrir les vacances, doncs no consideraraquest fet és no donar valor al treball que estanrealitzant la resta de companys, que resulta ja deper si excessiu. Actualment és importantíssim, ambl’augment de les càrregues de treball, que lessuplències siguin immediates.

5.2.- Servei a domicili:

L’externalització del servei a diverses empreses hasuposat noves dificultats als CSS. La pèrdua delcontacte directe i fàcil entre treballador/a social-treballador/a familiar, al no contemplar-ne espais decoordinació directes, fa difícil poder avaluar elsprocessos d’una manera àgil i directa, dificultantevidentment el seguiment eficaç dels plans detreball.

El treball als domicilis forma part del treballinterdisciplinari realitzat a partir dels CSS i és d’unagran ironia pretendre que aquest es realitzi senseque hi hagi contacte entre els professionals.

Al mateix temps es generen dificultats perquèl’empresa no entén bé el que significa l’atenció ausuaris i famílies en situacions molt deteriorades i

complexes, situacions en les que freqüentment untreball de tipus assistencial és insuficient, ja que esrequereixen intervencions intensives de caràctersocio-educatiu. Això és així en la majoriad’intervencions amb famílies.

Cal vetllar perquè les condicions dels professionalsque treballen en aquestes empreses siguin dignes:salari, formació... i que es planifiqui la seva formacióamb criteris de qualitat, per aconseguir una bonaqualificació dels i les treballadores familiars. Aixòevitaria el canvi constant d’aquests professionals enl’atenció als usuaris del servei.

Dona la impressió que l’Ajuntament estàsubestimant la importància d’aquesta atenciódirecta a l’usuari, quan molts són les persones quesols accepten ser ateses pel servei prestat des del’Ajuntament per les garanties que els sembla queaquesta institució els ofereix.

Totes aquestes raons reforcen la teoria quedefensen els professionals dels CSS: lestreballadores familiars també haurien de formar partde la plantilla municipal dels CSS.

Clar que mentre això no sigui un fet, caldria exigiren els contractes de prestació de servei ques’estableixen amb empreses externes garanties dedignitat professional per les treballadores, sousdignes de cara a la important funció social querealitzen i garantia de competència i deprofessionalitat en la prestació del servei.

Per últim indicar que som coneixedors que aquestés un dels sectors on es dona major precarietat entemes de Prevenció i Salut Laboral, on nos’acostuma a informar i a formar als treballadors enels riscos que comporten els treballs que faran, apart de donar-se altres incompliments.3

5.3.- Sobre la Llei de Protecció de dades:

Encara no es fa firmar en els CSS cap protocol deprotecció de dades, tot i que els sistemes de dadesque s’utilitzen al CSS (SIBS, i altres) són fitxerspúblics regits per la Llei Orgànica 15/1999, de 13 dedesembre de Protecció de Dades de Caire Personal.

3“Situació de la prevenció de riscos laborals en el sector públic.

Els nostres objectius més immediats per al 2009" Revista "La

Veu dels Serveis Públics" del sindicat CCOO.

Els fitxers dels Serveis Socials són fitxers d’altaseguretat ja que recullen informació sobre origenètnic, salut i, fins i tot, vida sexual... especialmentprotegides per l’esmentada Llei. El Sector encarano ha posat a disposició dels CSS el protocol perinformar als usuaris sobre els seus drets envers l’úsde les seves dades i si donen consentiment per aque els professionals de Serveis Socials puguincoordinar-se amb la resta de serveis per a treballarconjuntament en relació a la seva situació.

5.-Com a conclusió:

Finalment dir que les decisions que es prenguin enlo laboral i en dimensionar i emmarcar els recursoshumans necessaris dins o fora de la plantillamunicipal afectaran a mig i llarg termini, i força, a laqualitat de les respostes tècnico-professionals desdels centres de serveis socials. L’eficiència no potser mai un justificant per a no destinar els recursosrealment necessaris per a satisfer necessitatsbàsiques dels ciutadans i les ciutadanes.

Per tot allò esmentat es fa necessari reiterar el

que ja són reivindicacions històriques de

l’Assemblea de treballadores i treballadors:

� L’augment necessari de les plantilles per

a poder assumir una major demanda,

fruit de la implementació de les noves

lleis: dependència, serveis socials,

infància...; i fruit de les noves necessitats

socials que es van generant amb les

noves polítiques de Benestar Social.

(Amb espais físics de treball i atenció

amb les millors condicions)

� Les substitucions immediates del conjunt

de professionals, per baixes, permisos,

vacances, …

� Uns horaris que garanteixin una bona

atenció al ciutadà, però també el dret a la

conciliació de la vida personal del

conjunt de professionals.

� El manteniment de totes les figures

professionals actualment existents als

centres com a condició necessària per un

abordatge social interdisciplinari i

integral.

� El reconeixement de totes les figures

professionals mitjançant la seva

integració a les plantilles. Fent èmfasi en

acabar amb la dualitat entre els

educadors de plantilla i els externalitzats.

� Definició clara, i reconeixement

professional de l’anomenada Unitat de

Gestió Administrativa. Concretament el

plus per símil d’atenció al públic en

igualtat amb el conjunt de professionals,

que actualment està catalogat com a

1626F informador/tramitador d’atenció

directa.

� Reconeixement professional de les

directores i els directors.

� Acabar amb les indignes condicions de

treball dels/les professionals dels CSS

que desenvolupen una tasca social que

és imprescindible per el conjunt de la

ciutadania, que tenen un gran

reconeixement social, però que no

gaudeixen del mateix reconeixement per

part de l’administració, tant a nivell

professional com de les condicions

laborals. Aquest reconeixement

professional, en el seu aspecte econòmic,

està catalogat com 1626F

informador/tramitador d’atenció directa i

cal que sigui, d’una vegada per totes,

igual per a tots i totes les professionals

d’atenció primària.

� Que es generin mecanismes de

participació reals dels professionals per a

la intervenció a tots els nivells: Definició

de problemes, abordatge de solucions,

propostes de canvis,…

� No considerem que pel desplegament i

prestació dels serveis socials a nivell de

ciutat sigui convenient la creació d’un

Institut de Serveis Socials, a no ser que

els actuals gestors pretenguin amb això

disposar de major llibertat per a la

subcontractació de serveis amb el mínim

cost, control públic i transparència

envers el ciutadà.

Assemblea de treballadores i treballadors dels

Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona.

juny de 2009