Els XiquEts dE Valls durant El primEr franquismE (1939-1960)de dos-cents deu anys, l’arrel de la...

Els XiquEts dE Valls durant El primEr franquismE

(1939-1960)

alexandre Cervelló salvadó

Xiquets de Valls 1.indd 3 29/05/15 19:44

Primera edició: juny de 2015

Foto de portada: Quatre de set de la colla Xiquets de Valls (unificada) a l’inici del carrer de la Cort. Probablement és l’actuació del 12 de març de 1939 amb motiu de la festa d’entronització del Sagrat Cor i la benedicció del local de Falange. (Fons Salvador Montserrat Ribas / Salvador Montserrat Güibas.)

© del text: Alexandre Cervelló Salvadó© de les imatges: Arxiu Comarcal de l’Alt Camp, Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès, Arxiu Comarcal del Baix Penedès, Arxiu de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, Arxiu Municipal de Sitges, Arxiu Municipal de Valls, Arxiu personal de Jordi Gasque, Centre de Documentació Castellera de Catalunya, Col·lecció Lluís Lirón Munuera, Col·lecció Robert Rodon Llach i Fons Salvador Montserrat Ribas.© d’aquesta edició: Colla Vella dels Xiquets de Valls i Cossetània Edicions

Editen: Colla Vella dels Xiquets de Valls Carretera de Tarragona, 2 • 43800 Valls Tel. 654 396 201 [email protected] • www.collavella.cat

9 Grup Editorial / Cossetània Edicions C. de la Violeta, 6 • 43800 Valls Tel. 977 602 591 • Fax 977 614 357 [email protected] • www.cossetania.com

Disseny i composició: Imatge-9, SL

Dissseny de la portada: La Incubadora

Impressió: Gràfiques Moncunill, SL

ISBN: 978-84-9034-329-6

DL T-796-2015

Queda prohibida la reproducció total o parcial d’aquesta publicació, per qualsevol mitjà o procediment, sense autorització prèvia dels propietaris del copyright.

Amb el suport de:

Aquesta edició ha estat possible gràcies a:

Amb la col·laboració de:


ELS XIQUETS DE VALLS DURANT EL PRIMER FRANQUISME (1939-1960) 5

Salutació, Josep Anton Ferré Vidal ..............................................................................................................7

Presentació, Colla Vella dels Xiquets de Valls ............................................................................................9

Pròleg, Josep Sánchez Cervelló ..................................................................................................................11

1. IntroduccIó .................................................................................................................................13

2. ElImInar la compEtèncIa I Imposar la unIó (1939-1946) .........................................................15

2.1. La lenta represa de postguerra i la conflictivitat al si de la colla (1939-1940) ............................17

2.2. Els castells com a element de legitimació del règim i de normalitat política (1941-1942) .........37

2.3. Els Xiquets de Valls decapitats (1943-1945) .............................................................................56

2.4. El trencament de la unitat i el retorn al pluralisme casteller (1946) ..........................................73

3. augE I caIguda dE la colla ofIcIal (1947-1954) ....................................................................115

3.1. La reorganització de la Colla Vella i l’entrada en escena de la Muixerra (1947) .......................115

3.2. La supremacia de la Muixerra i la consolidació de la Colla Vella (1948) .................................158

3.2.1. La Muixerra a la capital d’Espanya .................................................................................160

3.2.2. El concurs de Reus i la mort de l’Isidre de Rocallaura .....................................................189

3.3. Del Blanco a Foguet: els anys daurats de la Muixerra (1949-1950) ........................................198

3.4. De les Decennals a les tensions al món casteller (1951). .........................................................224

3.4.1. Les negociacions frustrades de la Muixerra: París i Mallorca ...........................................247

3.5. La Muixerra i la Vella de tu a tu (1952) .................................................................................253

3.5.1. La Colla Vella planta Franco ..........................................................................................256

3.5.2. L’equilibri al món casteller vallenc ..................................................................................260

3.6. El parèntesi de la Muixerra (1953-1954). ...............................................................................273

3.6.1. La davallada de la Muixerra ............................................................................................281

3.6.2. Els millors castells de la Colla Vella ................................................................................296

Índex


Alexandre Cervelló Salvadó6

4. Els anys dE crIsIs transItòrIEs a lEs duEs collEs (1955-1957) .............................................305

4.1. Ara la Muixerra… .................................................................................................................305

4.2. Ara la Vella… ........................................................................................................................334

4.3. En hores baixes… .................................................................................................................349

5. l’ascEnsIó a l’olImp dE la colla VElla I El dEscEns als InfErns dE la muIxErra (1958-1960) .....................................................................................................365

5.1. La Colla Vella a Brussel·les: la primera sortida fora de l’Estat .................................................368

5.2. El final de la Muixerra ...........................................................................................................378

5.3. El complicat camí en solitari de la Colla Vella (1959-1960) ...................................................392

6. conclusIons ...............................................................................................................................415

7. annExos documEntals ...............................................................................................................423

8. ÍndExs tEmàtIcs ..........................................................................................................................487

8.1. Quadres .................................................................................................................................487

8.2. Annexos .................................................................................................................................488

9. BIBlIografIa ................................................................................................................................489

9.1. Premsa i revistes .....................................................................................................................489

9.2. Bibliografia ............................................................................................................................489

9.3. Documents i articles en línia ..................................................................................................491

9.4. Arxius i hemeroteques ...........................................................................................................492

9.5. Fonts orals .............................................................................................................................492



A la Universitat Rovira i Virgili tenim diverses missions. Potser la més coneguda per la societat és que som la institució responsable de la forma-ció superior al nostre territori. Frase certa i prou important, però, a més, com a universitat públi-ca, prestigiosa i de qualitat, hem assolit una gran activitat i impacte en la recerca i en la producció científica, i també col·laborem intensament amb empreses, institucions i entitats, sobretot del ter-ritori. Es tracta d’aconseguir que totes aquestes interaccions, centrades en el coneixement, afavo-reixin el conjunt de la societat.

He volgut començar aquesta salutació amb una referència al paper de la Universitat Rovira i Virgili, ja que justament aquest llibre, Els Xiquets de Valls durant el primer franquisme (1939-1960), recull aquestes reciprocitats esmentades. Teniu a les mans un magnífic instrument de difusió del coneixement i la recerca. Res millor que la publi-cació d’aquesta tesi doctoral elaborada a la URV pel Dr. Alexandre Cervelló Salvadó, dirigida pel Dr. Josep Sánchez Cervelló, catedràtic en Història Contemporània, per visualitzar el fruit d’aquesta col·laboració i d’aquesta influència mútua.

El treball és, doncs, el resultat d’una investiga-ció en equip protagonitzada, d’una banda, per la Universitat Rovira i Virgili i els seus investigadors i, d’una altra, per la Colla Vella dels Xiquets de Valls, una entitat de la màxima rellevància històri-ca i castellera que ha volgut impulsar un projecte de recerca rigorós i solvent, per la qual cosa ha fet confiança en els nostres investigadors.

El fet que aquest projecte tracti conjuntament la història, l’evolució política i social de Valls i l’esdevenir dels Xiquets de Valls en uns anys es-pecialment convulsos, delicats i difícils significa que ens trobem davant d’una obra que ens revela un seguit de dades, fets i documents, inèdits fins al moment, que tenen un gran valor i segur que entusiasmaran el lector.

També vull remarcar el tema central de la tesi i d’aquest llibre, els castells, un element singular i cabdal del folklore, la cultura popular i el nostre territori més proper. Més de dos-cents anys des-prés dels seus orígens a Valls, representen una de les màximes icones del patrimoni cultural de Ca-talunya i per això la Unesco els va declarar patri-moni immaterial de la humanitat.

En definitiva, tots els investigadors de la Uni-versitat Rovira i Virgili, i en especial els que han participat i continua ran participant en aquesta re-cerca, mereixen la més sincera felicitació, que faig extensiva a la Colla Vella dels Xiquets de Valls, als responsables i als impulsors d’aquesta publicació. Estem ben segurs que us farà vibrar amb les emo-cions i les vivències dels protagonistes, que van lluitar per la supervivència dels castells i de la seva colla en uns anys molt difícils.

Josep Anton Ferré VidalRector Magnífic

de la Universitat Rovira i Virgili

salutació



Els Xiquets de Valls representem, des de fa més de dos-cents deu anys, l’arrel de la tradició caste-llera, tan estesa i difosa actualment. Per a nosal-tres, la Colla Vella dels Xiquets de Valls, com a conseqüència de la nostra continuïtat des dels orígens, el motiu de major orgull i responsabilitat és la perduració dels valors i dels sentiments cas-tellers dels nostres avantpassats.

Si bé el fet de conèixer la història i els orígens és quelcom essencial i valuós en qualsevol àmbit —social, cultural, o el que sigui—, en el cas dels Xiquets de Valls aquest coneixement és molt re-llevant. I ho és, de rellevant, perquè, en el fons, estem estudiant i coneixent les arrels, el context i l’evolució d’aquesta tradició tan absolutament singular que ens identifica com a vallencs.

La història dels castells, dels Xiquets de Valls i, en el nostre cas, de la Colla Vella, és, després dels castells pròpiament, un dels aspectes que desperta més interès, curiositat, passió —i a vegades con-trovèrsies— entre castellers, aficionats i estudio-sos de la cultura popular.

Fins ara, aquesta història ha estat abordada, bàsicament, des de les fonts de la tradició oral i des de la bibliografia o dels estudis precedents, i en molts casos tractada de manera parcial. Sen-se voler restar cap mena de mèrit a la majoria de treballs realitzats i publicats, és evident que si havíem de prendre la iniciativa d’iniciar un nou projecte de recerca global amb totes les garanties acadèmiques que pot proporcionar la participació d’estudiosos i professionals, qui millor ho podia

tutelar era una institució de prestigi com la Uni-versitat; en aquest cas, la Universitat Rovira i Vir-gili, com a universitat pública totalment arrelada al territori de més tradició castellera.

Ens vam convèncer més que la Colla Vella dels Xiquets de Valls havia de liderar una iniciativa d’aquesta naturalesa quan observàvem que, de tant en tant, s’anaven publicant estudis, articles o llibres mancats d’objectivitat, de rigor científic o d’una base documental sòlida.

Així doncs, la Colla Vella, de la mà dels in-vestigadors de la URV, ha apostat per estimular i facilitar un marc d’estudi sobre la història dels Xiquets de Valls que només sigui sotmès al rigor estrictament científic i a la professionalitat acadè-mica.

L’Alexandre Cervelló Salvadó va posar-se en contacte amb la Colla mentre preparava el seu interessant projecte de recerca que va culminar en una tesi doctoral titulada “Els Xiquets de Valls durant el primer franquisme (1939-1960)”. Aquesta tesi doctoral, dirigida pel prestigiós ca-tedràtic en Història Contemporània de la URV, Dr. Josep Sánchez Cervelló, va arribar a bon fi, potser premonitòriament, el dia de Santa Úr-sula de 2014, quan va ser avaluada pel Tribunal Universitari amb la màxima qualificació possible de cum laude. Ara podem disposar —i gaudir— d’aquella tesi convertida en un magnífic llibre; aquest llibre, avancem, ocuparà l’espai cronològic que li correspon en el conjunt de la Història dels Xiquets de Valls, i, per tant, dels castells procla-

presentació


mats Patrimoni Cultural Immaterial de la Huma-nitat per la Unesco.

Aquest llibre és la millor eina per posar a l’abast de tothom el coneixement d’un fragment molt important de la nostra història i d’uns fets transcendentals; uns moments molt difícils, entre els quals trobem descrita la reorganització de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, després d’uns anys en què les autoritats franquistes van obligar els nostres castellers a actuar en una “colla unifi-cada”, juntament amb els de l’altra colla vallenca.

Veurem, doncs, que el llibre tracta d’una for-ma àmplia, transversal i detallada la història dels Xiquets de Valls, i relata els esdeveniments que els va tocar viure durant aquell període. Parla de la Colla Vella i també de les altres dues colles vallen-ques, com la colla Xiquets de Valls —coneguda popularment com “la barreja” o “colla unifica-da”— i la colla Muixerra; més tard, les dues van desaparèixer. Tot això és analitzat des de diverses perspectives: la de les colles, la dels castellers que en formaren part i la dels fets històrics i socials que, en el context del règim franquista, condi-cionaren aquella realitat.

Així és com la Colla Vella ha volgut impulsar i promoure l’estudi científic i rigorós de la histò-ria dels Xiquets de Valls, i per fer-ho encetem la col·lec ció «Els Xiquets de Valls. Origen i història dels castells». Aquest llibre només és un primer pas, un primer volum. És per això que el nostre

objectiu és que en els propers anys es vagin tre-ballant tots els períodes de la nostra llarga histò-ria, des dels orígens fins a l’actualitat. Serà, sens dubte, el projecte més ambiciós, més complet i amb el màxim rigor acadèmic que s’hagi fet mai sobre els Xiquets de Valls. Volem fer èmfasi espe-cial en el fet que, per responsabilitat i respecte a la història, que ens transcendeix, no hem volgut limitar l’estudi i la publicació als fets que concer-neixen només la Colla Vella. La nostra visió ha estat àmplia i generosa. Tanmateix, estàvem i es-tem convençuts que, per solvència, calia un estudi sobre els Xiquets de Valls i totes les colles que hem (han) protagonitzat la seva esdevinença. Aquesta és la nostra manera d’honorar els Xiquets de Valls: deixar constància memorialista dels fets que, en el decurs del temps, han protagonitzat.

Finalment, volem agrair la implicació de to-tes les persones que des de la Colla Vella i des de fora s’han implicat i han treballat perquè aquest repte fos una realitat; molt especialment a l’inves-tigador i autor, avui ja doctor, Alexandre Cerve-lló Salvadó, a la Universitat Rovira i Virgili, a les institucions que col·laboren en aquesta edició, a Cossetània Edicions i a l’empresa Antex, els nos-tres amics de Hangzhou, sense la col·laboració dels quals aquest projecte no hauria estat possible.

Colla Vella dels Xiquets de Valls



Els Xiquets de Valls durant el primer franquisme (1939-1960) és resultat d’un perllongat i exigent treball que combina la interpretació dels fets so-ciopolítics ocorreguts durant aquest període a la capital de l’Alt Camp i al seu hinterland, imbri-cant-los amb el fet casteller i les implicacions que d’això se’n derivaren.

La importància d’aquest treball científic és tri-ple. Per un cantó, el fet que sigui la primera tesi doctoral sobre el fenomen casteller del món mun-dial, la qual cosa ve a significar que obre un camp metodològic, que pot ser seguit o no, però que com a mínim serà sempre consultada com a pio-nera. També el fet que el tema de l’estudi siguin els Xiquets de Valls és molt rellevant, perquè fou a la capital de l’Alt Camp on sorgiren. A més a més, les fonts originals i en gran part inèdites i d’al-tres reinterpretades amb ulls crítics ens permeten copsar la convivència forçada entre el franquisme i el món casteller en general. Tanmateix, l’estudi en l’àmbit de la microhistòria vallenca acaba sent minuciós i detallista, aspecte que de ben segur els vallencs agraireu molt.

Una altra qüestió que m’agradaria deixar clara és el fet que tot i la (sana) rivalitat existent en-tre les dues colles vallenques, Alexandre Cervelló Salvadó, l’autor d’aquest llibre, que quan comen-çà no sabia res de castells i ara, com és lògic, s’ha convertit en tot un expert i en un gran investiga-dor, amb el seu treball ens descobreix molts dels aspectes desconeguts de les parts primigènies del

seu sorgiment, allunyant-se de la rivalitat i fugint de les intepretacions simplistes de bons i dolents.

Els castellers, a part de viure la seva festa amb la joia i la rivalitat que els hi coneixem, han estat i són un exemple portentós de com Catalunya ha integrat les successives generacions d’immigrants sense fer distincions entre els d’aquí i els nou-vinguts, cohesionant la societat i generant valors cívics: cooperació, ajut mutu, respecte per la di-versitat, solidaritat...

La Generalitat, recent restaurada el 1980, va pensar que, en l’àmbit de la cultura popular, els castells eren un dels pilars de la singularització de Catalunya. Segurament, això, si no salvà el món casteller, que ja estava molt consolidat, sí que el dinamitzà i ajudà a popularitzar-lo més enllà de les seves fronteres tradicionals. El resultat fou que es passà de les vuit colles existents l’any 1975 fins al gairebé centenar actual.

Centrant-nos en l’obra, he de dir que està molt ben escrita, el text ha estat esporgat de tot tipus d’academicisme amb l’objectiu de fer-lo entene-dor per al gran públic i d’arribar a tothom.

Està estructurada en quatre capítols, agrupats per la dinàmica castellera, i ens n’aporta la vida interna i externa. En el primer, l’autor explica la represa castellera el 1939, amb la creació per part del règim de la colla unificada, ja que al franquis-me li provocaven picors i calfreds qualsevol tipus de pluralisme i d’associacionisme lliure. Per això el règim tractà de manipular el fet casteller com

pròleg



a font de legitimació política. Però aquesta pre-tensió s’enfonsà quan el 1946 ressorgí una de les colles, malgrat l’oposició del falangisme vallenc.

El segon apartat se centra en la competició i rivalitat entre la Colla Vella reorganitzada i la Muixerra. Aquesta darrera, durant els anys 1949 i 1950, tingué una clara hegemonia, però entre 1954 i 1955 es girà la truita i la sort canvià de bàndol.

En el tercer tempus, entre 1955 i 1957, amb dues colles tingueren dificultats, segurament —com suggereix l’autor— perquè la incipient ober tura econòmica de la dictadura i l’inici de nous hàbits d’oci feren veure, transitòriament, els castells com a restes del passat de ruralitat que es volia superar.

A la darrera part s’explica la consolidació de la Colla Vella i la desaparició momentània de la Muixerra.

En cada un dels quatre capítols hi ha una rela-ció de les actuacions castelleres que feren les colles de Valls i dels llocs on van intervenir. També hi ha una relació dels castellers que en formaren part, que abraça el període entre el 1930 i el 1960, així com una amplíssima i interessant selecció de do-cuments que permeten llegir amb els vostres ulls la història dels esdeveniments que Alexandre Cer-velló va desgranant al llarg de l’obra.

Una obra, en definitiva, que parla d’un temps de castells enlairats en una època de dictadura; sense aquells castells, no es farien els actuals.

Josep Sánchez CervellóCatedràtic d’Història Contemporània

de la Universitat Rovira i Virgili



El llibre que teniu a les mans és l’adaptació d’una tesi doctoral elaborada entre el gener de 2012 i el juliol de 2014, i defensada davant del tribunal el dia 21 d’octubre del mateix any. Un treball d’aquestes característiques no podia veure la llum millor dia que el de Santa Úrsula, copatro-na de Valls, ciutat que és origen i punt de partida dels autèntics protagonistes d’aquesta obra, els Xiquets de Valls i el fet casteller.

L’objectiu d’aquest llibre ha estat conèixer el que succeí amb els Xiquets de Valls durant els primers anys de la dictadura franquista més en-llà de l’aspecte casteller. Esdeveniments que, tot i formar part de la memòria recent de moltes per-sones, havien quedat en un oblit silenciós i ple de judicis previs. Voldria aclarir que, en cap cas, es tracta de fer una anàlisi de les conviccions políti-ques dels castellers. Al llarg del període estudiat, les colles estaven integrades per persones de totes les tendències polítiques i, durant el llibre, se’n fa referència ocasionalment.

Cal aclarir que aquest llibre és sobre els Xi-quets de Valls i vist des de l’òrbita vallenca. Les colles foranes només hi apareixen en moments puntuals, quan, per diverses raons, es relacionaren amb els Xiquets. Així doncs, no es tracta d’una obra sobre el fet casteller durant el franquisme, malgrat que sí que hi ha diverses similituds entre el que passava amb les colles vallenques i la resta, i que en alguns casos han estat anotades.

El procés seguit per realitzar la recerca ha estat científic i rigorós, com és propi d’una tesi docto-

ral. Inicialment vaig analitzar tota la bibliografia existent per fer-me una idea del que calia cercar. Fet això, va arribar el moment de consultar els arxius, tant públics com privats, per recopilar tota la documentació que es conservés sobre el fet casteller. Després, vaig resseguir la premsa, font inesgotable d’informacions i curiositats. Final-ment, un cop obtingut tot el material i havent-lo classificat i analitzat, vaig creure imprescindible contrastar-lo amb alguns testimonis per tal que m’oferissin una millor interpretació dels fets.

Els dos testimonis principals han estat Lluís Lirón Munuera, que va formar part de la colla unificada, de la Muixerra i, actualment, de la Co-lla Joves Xiquets de Valls, i Francesc Piñas Bru-cart, que, tot i que inicià la seva vida castellera a partir de l’any 1962 amb la Colla Vella dels Xiquets de Valls, ha mantingut una gran relació amb les persones que van viure de primera mà els fets explicats i en conserva moltes dades, a banda d’un extens arxiu personal amb molta documen-tació sobre la Colla Vella.

Altres testimonis han estat: Eusebi Domingo Forès, Ramon Batalla Costas, Josep Maria Rodon Barrufet, Rosa Domingo Verniol, Àngela Prats Segarra i Ramon San Nicolás Truques. Vull des-tacar que el temps transcorregut entre el perío-de estudiat i el moment de realitzar la recerca ha fet que l’accés a altres testimonis hagi estat força complicat, però ho he pogut compensar amb les entrevistes que les colles vallenques van realitzar als seus castellers durant les dècades dels anys

1. introducció



vuitanta i noranta a les seves respectives publica-cions, La Veu de la Colla Vella i Foc Nou, on van deixar escrita la memòria de molts protagonistes i dels fets relatats en aquestes pàgines.

En definitiva, el llibre abraça cronològicament 21 anys, i permet establir la relació que van man-tenir les colles entre elles, amb les autoritats locals i provincials i amb les de la resta de poblacions en què es practicava aquesta tradició, com Tar-ragona, el Vendrell i Vilafranca. Per fer-ho, es ressegueixen totes les actuacions que les colles va-llenques van dur a terme, i que es poden consultar a l’annex núm. 1, pàgina 423, i també les que es quedaren en intent, però que ens serveixen per entendre la manera de fer del període. A l’annex núm. 2, a la pàgina 424, hi podeu consultar el llistat de tots els castellers localitzats entre 1930 i 1960, que han estat 467, i dels quals es mostra el recorregut que protagonitzaren amb les diferents colles del moment. A l’annex núm. 3, pàgina 441, hi ha un quadre amb les actuacions realitzades, detallades per any i municipi.

Abans d’acabar, vull agrair a diverses persones el temps, la confiança, la dedicació i el suport que m’han dedicat.

En primer lloc, al Dr. Josep Sánchez Cervelló, catedràtic d’Història Contemporània de la Uni-versitat Rovira i Virgili, per animar-me a comen-çar i després dirigir-me i acompanyar-me en tot el procés, com fan els bons amics.

En segon lloc, a totes les persones que m’han atès als arxius i que, malgrat que fan la seva fei-na, s’hi entreguen. Entre tots, cal destacar Jordi

París Fortuny, Salvador Cabré Llobet i Jep Martí Baiget, els quals, a més de facilitar-me la recerca, m’han ajudat a obrir portes que, sense la seva in-tervenció, haurien estat tancades.

També vull agrair especialment l’atenció que m’han dispensat tots els testimonis amb qui m’he entrevistat, que ja he esmentat, o que m’han fa-cilitat documentació, com Jordi Gomà Cortès i Jordi Gasque Garcia.

Gràcies a la Colla Vella dels Xiquets de Valls per, primer, obrir-me el seu arxiu i permetre’m estar hores i hores entre papers. I, finalment, per creure en la meva feina i oferir-se a publicar un llibre d’aquestes característiques, a més de propo-sar-me de continuar la recerca des de l’origen fins a l’actualitat dels Xiquets de Valls. Vull fer aquest agraïment especialment a les persones que han es-tat els meus interlocutors: Olga Queralt Rosich, Xavier Cabré Puig, Jordi Roca Rull, Josep Solé Tarragó, Anton M. Dilla Pena, Joan Ibarra Rodrí-guez i Manel Urbano López.

Tots m’heu ajudat, però, sense cap dubte qui més ha patit mentre he fet aquest treball han estat la família i els amics. Gràcies a tots per acompa-nyar-me, però en especial a ma mare, ma germana i ma padrina. Ha estat dur, però ha valgut la pena.

Dedicat al meu pare, el qual, tot i no ser-hi, sempre hi és.

Gràcies.

Alexandre Cervelló Salvadó



2. Eliminar la competència i imposar la unió (1939-1946)

Finit el conflicte armat, la societat vallenca, com la de la resta de Catalunya, estava arruïnada, hi havia manca d’aliments i va continuar el racio-nament, la desnutrició estava molt estesa, igual que les malalties infeccioses, quedava un país ple d’orfes, de vídues i de famílies trencades i l’índex de suïcidis es disparà.1 Llavors Franco encara re-forçà la maquinària repressiva de l’Estat, on els falangistes i el clergat controlaven la població tant en l’àmbit públic com en el privat. Tothom era sospitós i, per tant, podia ser detingut.

Amb la voluntat de trobar bocs expiatoris d’una situació que ells mateixos havien creat amb el so-llevament, es va iniciar una caça de bruixes contra qualsevol persona desafecta al règim per poder de-tenir els qui els tribunals militars reclamaven. El govern va publicar el 2 de febrer de 1939 la Ley de Responsabilidades Políticas que, amb caràcter re-troactiu des de 1934, cercava perseguir i castigar els que havien defensat el règim legal del país.2

Amb aquest panorama, el simple fet de ser acu-sat de qualsevol acte implicava l’encausament, fins al punt que les autoritats militars van quedar des-

bordades per l’allau de denúncies, i van haver d’exi-gir que els denunciants les signessin amb noms i cognoms, fet que les reduí automàticament.3

La població de Valls, amb els seus agregats, va passar d’11.006 habitants l’any 1936 a 10.886 el 1940, fet que suposà una pèrdua de poc més de l’1%. La reducció va ser deguda, inicialment, a la violència revolucionària que costà 78 morts, als 20 afusellats per la repressió franquista, als 145 fills de Valls que van morir servint a l’exèrcit.4 A banda d’altres que s’exiliaren i dels que van haver de canviar la seva residència, molts dels quals de-portats forçosos.

El conflicte, com era lògic, afectà també in-tensament els Xiquets de Valls. Per tal de poder analitzar les seves conseqüències a les colles, expo-sem a l’annex núm. 4 (pàgina 443) la relació de castellers dels Xiquets de Valls localitzats durant la dècada de 1930 i la colla amb què anaven. En to-tal he pogut localitzar 158 castellers, dels quals 86 van formar part de la Colla Vella i 56 de la Colla Nova. A banda, n’hi ha 16 que en algun moment van anar amb les dues.

1 Mir CurCó, Conxita: Vivir es sobrevivir: justicia, orden y marginación en la Cataluña rural de posguerra, Milenio, Lleida, 2000, pàg. 46.

2 reCasens LLort, Josep: La repressió franquista a la comarca de l’Alt Camp (1939-1950), Pagès, Lleida, 2006, pàg. 20.

3 reCasens LLort, Josep: Op. cit., pàg. 30.

4 soLé aLtarriba, Enric; andreu roses, Mercè; Zepeda iturrieta, Joan Robert: Cost humà de la guerra civil (1936-1953) a l’Alt Camp. Centre d’Història Contemporània de Catalunya, des de http://www15.gencat.cat/cchgcc/AppJava/pages/index.jsf [29 d’abril de 2013].



La primera conseqüència va ser la mort de 15 castellers, 10 dels quals anaven amb la Colla Vella i la resta amb la Nova. A l’annex 5 (pàgina 449) podeu consultar la relació.

Altres castellers, segons Món Casteller, van pa-tir l’exili com «Salvador Trenchs; [...] el Sereno de Llauna, [...] uns germans Fabra Espanyol, Gu-mersind Farré, un tal Cortès, els Torres germans Cabessotes, [...] Clariana» i Josep Roig Magriñà al camp de concentració de Sant Cebrià.5 El mateix destí sofrí un dels dirigents de la Colla Nova dels anys trenta, en Joan Baptista Pairot Fabra, que fou alcalde de Valls del novembre de 1932 al ge-ner de 1934. Acabada la guerra s’exilià a França i fou empresonat a Sant Cebrià.6

Pel que fa a la resta, els que havien pres part en la guerra començaren el seu calvari particular. Alguns passaren per batallons de treballadors, i altres foren obligats a fer el servei militar, com és el cas de Joan i Ramon Figueras Molas, que van ser destinats a Melilla per una llarga temporada i quedaven desvinculats definitivament dels cas-tells.7 D’altres foren empresonats o jutjats per res-ponsabilitats polítiques, com:

• Ciril Bigorra Benaiges, que havia anat amb la Colla Nova fins a la guerra, ingressà a la presó el 31 de gener de 1940 procedent de Valls. El 26 d’abril passà a disposició judicial. El 28 de maig se celebrà el consell de guerra i fou con-demnat a un any i un dia. Quedà en llibertat el 4 d’agost de 1940.8

• Joan Coll Folch, Collet, de la Colla Vella, in-gressà a la presó als 32 anys. El 18 de gener de 1945 passà a la presó de Tarragona provinent de la de Saragossa. El 5 de juliol se celebrà el

consell de guerra i fou condemnat a reclusió perpètua per adhesió a la rebel·lió. El 2 de març de 1946 fou indultat de la pena princi-pal, i se’l desterrà. Escollí anar a Saragossa. El 15 d’abril se l’autoritzà a tornar a Valls.9

• Josep Giró Serra, Claret, de la Colla Vella. El dia 10 d’agost de 1939 ingressà a la presó de Valls a l’edat de 42 anys. Fou traslladat a Tar-ragona el dia 9 de setembre i el 15 se celebrà el consell de guerra que el condemnà a vint anys de reclusió temporal. Després de ratificar-se la condemna, fou traslladat a la presó Model de Barcelona el 9 de desembre. El 7 de novembre de 1942 aconseguí presó atenuada en commu-tar-li la pena a dotze anys i un dia. El 15 de febrer de 1943 li concediren la llibertat condi-cional i la definitiva no arribaria fins al 15 de maig de 1960.10

• Lluís Jové Cucurull, Lluís del Quinto, era mem-bre de la Colla Vella. Ingressat a una presó de Lleó el 19 de juny de 1939 als 32 anys, pocs dies després fou traslladat a la de Tarragona. El 3 d’octubre de 1939 se celebrà el consell de guerra i fou condemnat a vint anys de reclusió temporal. Dos mesos després fou traslladat a la presó Model de Barcelona. Passats dos anys, se li reduí la condemna a presó atenuada en com-mutar-li la pena a dotze anys i el 23 de març de 1943 li concediren la llibertat condicional. La definitiva no l’aconseguí fins al 20 de febrer de 1961.11

• Pau Parés Plana, de la Colla Vella, ingressà a la presó el 12 de juliol de 1939 procedent de Valls. El consell de guerra se celebrà el dia 31 del mateix mes i fou absolt. Quedà en llibertat el 30 de setembre del mateix any.12

5 CataLà i roCa, Pere (dir.): Món Casteller, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, 1981, pàg. 471, vol. I.

6 GavaLdà i torrents, Antoni: «Cinc alcaldes de Valls per a la història: Biografia i recordança de la guerra d’Espanya (1936-1939)», a Quaderns de Vilaniu, 10. Valls. Institut d’Estudis Vallencs, 1986, pàg. 79-81.

7 CLiMent Ferré, Joan: «Joan i Ramon Figueras (àlies) Les Mules» (2007), a El Casteller.cat. http://www.elcasteller.cat/joaniramon-figueraslesmules.html [28/06/2013].










15 «La primera gestora municipal de Valls —de caire interí— va ser nomenada el dia 14 de gener de 1939, i la conformaren els següents ciutadans, amb les següents responsabilitats: Joan Cusidó Calbet, alcalde-president; Gabriel Boronat Feliu, Govern; Salvador Casañas Badia, Hisenda i Abastiments; Francesc Ferrer Ral, Escorxador i Mercat; Modest Gaspà Arnau, Cultura i Be-neficència; Lluís Mestres Jiménez; Salvador Serra Porta, Foment; Rafael Castells Miquel, secretari accidental.» Vegeu GavaLdà, Antoni: Joan Busquets Queralt, afusellat. La repressió franquista a Valls. El Mèdol, 2005, pàg. 24.

16 «Valls y Santa Coloma de Queralt vuelven a ser de España», ABC Sevilla, núm. 11115, 15/01/1939, pàg. 10.

17 D’ara en endavant, les actuacions i els municipis on van anar els Xiquets de Valls estaran en negreta per tal de diferenciar-los dels llocs on es van produir negociacions però no hi van ser contractats.

18 CataLà i roCa, Pere (dir.): Op. cit., p. 472, vol. I.

19 CataLà i roCa, Pere (dir.): Op. cit., p. 472, vol. I.

• Pere Serra Mariné, de la Colla Vella, va ingres-sar a la presó de Tarragona amb 17 anys, el dia 27 de setembre de 1939. Dos dies després se celebrà el consell de guerra i quedà absolt. El dia 30 quedà en llibertat.13

• Agustí Vallverdú Segarra, Correu pare, casteller de la Colla Nova, ingressà a la presó als 52 anys. El 9 d’agost de 1939 el traslladaren a la presó de Tarragona i tres dies després se celebrà el con-sell de guerra, on fou condemnat a vint anys de reclusió temporal. El 17 de febrer de 1942 fou traslladat a la presó Model de Barcelona.14

Així era com havien quedat les colles acabada la guerra. L’afectació als castellers havia estat molt important quan s’inicià la postguerra.

2.1. la lenta represa de postguerra i la conflictivitat al si de la colla (1939-1940)

El dia 14 de gener entraren a Valls les tropes franquistes i acte seguit fou nomenada la prime-ra gestora municipal,15 amb caràcter provisional, dirigida per l’alcalde Joan Cusidó Calbet, que tractà de recuperar tan aviat com fos possible la normalitat, procurant restablir els serveis que ha-vien quedat suspesos amb la guerra. Es posaren en funcionament les fàbriques de llum i gas i es co-mençà a reconstruir els edificis que havien quedat malmesos i a recollir les restes d’enderrocs que hi havia pels carrers.

Al cap de poques hores d’haver ocupat la ciu-tat, un diari franquista que notificava el fet, ja féu una clara mostra de la utilització del fet casteller:

No podemos silenciar un deporte típico de esta ciudad, que desde ayer es de España. Nos referimos a los intrépidos ejercicios de los Xiquets de Valls, que levantan torres humanas que a veces llegan a la altura de nueve hombres puestos en pie unos encima de otros. Es un es-pectáculo único en el mundo.16

Tenint en compte aquest aspecte simbòlic, no ens ha d’estranyar que, pocs dies després, l’alcalde es poses en contacte amb Ramon Barrufet, an-tic cap de la Colla Nova, per tal que organitzés una nova colla castellera que participés, el dia 23 de gener, a la diada que s’havia de fer per com-memorar la «Fiesta de la Liberación».17 Aquesta es constituí amb els elements que quedaven de les dues colles d’abans de la guerra (la Vella i la Nova),18 i això, ens permet pensar que molts s’hi van presentar per deixar-s’hi veure, ja que calia mostrar obedièn cia al nou règim.

La convocatòria que féu l’Ajuntament el 21 de gener fou la següent:

Se advierte a todos los «castellers» de las collas «Vella» y «Nova», que, mañana, domingo, a las ocho, tienen de comparecer al «Hort dels Alls» para colaborar con los castells que se levantarán con motivo de la fiesta que ha de celebrarse en presencia del Excmo. Sr. General Jefe del Cuerpo de Ejército de Navarra, al Paseo de Capuchinos. Si algún «casteller» no pudiera concurrir, antes ha de manifestar los motivos a esta Alcaldía, de lo contrario incurrirá en sanciones.19

Per força, com pot apreciar-se, s’aconseguí la unificació d’ambdues colles i va tenir lloc la prime-ra actuació conjunta de la Colla Xiquets de Valls, però no tenim constància ni de com es produí la celebració ni dels castells que s’hi van aixecar.



Josep Nolla Batista, membre de la Colla Vella, explicà:

En tornar a Valls, el set de febrer del trenta-nou, venint d’Aiguafreda, em vaig trobar que l’Ajuntament havia cridat en Ramon Barrufet, el Blanco, perquè organitzés una colla de cas-tells amb la gent que havia quedat d’una i l’altra colla, i ja havien fet una actuació. Quan van tornar a cridar a la gent, als pocs dies, per fer una altra actuació vaig anar a trobar l’alcalde, el Sr. Cusidó, i li vaig recriminar que s’hagués fet aquest pas sense tenir en compte gent de la Colla Vella.

Ell em contestà que si teníem possibilitats de refer-la que endavant, però jo li vaig dir que faltant només vint-i-quatre hores per l’actuació ens era molt difícil.

Llavors, donà la solució de desfer el contrac-te ja que només estava pactat amb el Blanco i que al vespre hi passéssim una altra vegada que en signaríem un altre per les dues parts.

Així fou com quedà definitivament cons-tituïda la colla dels Xiquets de Valls, […] on actuàvem cadascú amb la camisa de la pròpia colla.20

Aquesta unió generà moltes tensions llavors i encara avui aixeca comentaris. En tot cas, revela la manera de fer de les autoritats franquistes, ja que el seu model de societat no permetia ni el pluralisme ni l’oposició, i l’únic que practicaven era l’«ordeno y mando». A més, hi havia la volun-tat d’utilitzar els elements folklòrics per tractar

de fer creure que allò era la normalitat del dia a dia. També a d’altres ciutats on hi havia colles castelleres van ser unificades (Tarragona i el Ven-drell).21

Així, si s’assumeix el fet que a les autoritats franquistes els interessava l’existència d’una sola colla, sobretot pel fet de tenir-la ben controlada i vigilada, ens podem plantejar algunes pregun-tes, com aquesta: Per què les autoritats municipals van decidir que el cap de colla fos en Ramon Bar-rufet el Blanco?

Aquesta pregunta es pot respondre des de dife-rents perspectives:

1. La més senzilla de totes ens la facilita el mateix Nolla. Ell arribà a Valls el 7 de febrer, quan les autoritats ja havien celebrat la «Fiesta de la Liberación» el dia 23 de gener. I com que no sabem si la resta de responsables de la Co-lla Vella estaven o no en disposició d’assumir aquest paper, es va triar el cap de colla de la Colla Nova, ja que podien pensar que tenia certa autoritat sobre una part dels castellers que quedaven. A més, Ramon Tondo, l’antic cap de colla de la Vella,22 havia mort d’acci-dent l’any 1938.23

2. Una altra hipòtesi és que les autoritats fran-quistes tinguessin la voluntat de buscar com a cap de colla la persona que ho pogués fer millor. I si tenim en compte les paraules de Josep M. Rodon i Barrufet, la darrera temporada sencera

20 soLé, Pere: «Quan para la gralla», a La Veu de la Colla Vella, Valls, núm. 1, juny de 1981, pàg. 6 i 7.

21 ayats, Xavier; beuMaLa, Joan; bertran, Jordi; brotons, Xavier; CaroL, Màrius; Gayete, Iris; GuasCh, Anna: Castells i caste-llers. Una voluntat col·lectiva. Lunwerg, Barcelona, 2011, pàg. 40.

22 Segons el testimoni de Josep Nolla, l’any 1934 Ramon Tondo Dilla Gravat de Rabassó va perdre l’autoritat com a cap de colla «arran de la vegada que no vam sortir i de no poder presentar els comptes el cap de colla va perdre l’autoritat, i va passar alguna diferència més, i per Vilafranca ja no va ser el cap de colla, que ho va ser el Peret Poblet […]. I lo Rabassó va fer això de començar a convidar gent [Nolla afirmava que es gastava una part dels diners perquè la vigília de fer castells anava per totes les tavernes i bars a invitar diferents persones per tal que l’endemà tinguessin cordó] i a l’hora de la veritat hi van faltar 350 pessetes i jo vaig dir: no permeto que es parteixi, perquè llavors es partia, no permeto que es parteixi, si no hi ha aquestes pessetes aquí. I recordo com si fos ara que ell va dir: Els colors a la cara no me’ls hi ha fet pujar mai ningú. I li vaig dir: Jo no els hi faig pujar, em demaneu els comptes clars i fins que no hi hagi això no es partirà i no es va partir […]. Quan vam anar a Montblanc, ell era cap de colla però sense cap autoritat». Pel que fa a aquesta afirmació, no sabem quines conseqüències va tenir, però aquesta tensió en la direcció de la colla podria ser una de les causes de la davallada que la Colla Vella sofrí a partir de 1933, quan deixà de ser la colla capdavantera. Entrevista a Josep Nolla Batista d’autor desconegut. Abril-maig de 1981. Agraeixo a la Colla Vella dels Xiquets de Valls que em facilités la gravació.

23 Ferrando roMeu, Pere: «Castells», a sánCheZ CerveLLó, Josep (dir.): Valls i la seva història. Època contemporània: segle XX. Institut d’Estudis Vallencs, Valls, 2010, pàg. 343.



que es va poder celebrar, abans de la guerra civil, l’any 1935, va tenir una clara colla dominant:

En el decurs d’aquest any es va poder tornar a veure una Colla Nova de Valls molt entonada i clarament superior a les demés colles; com és lògic va guanyar el concurs fet enguany. Con-tràriament, l’altra colla vallenca, la Colla Vella, va tenir un dels pitjors anys de la seva trajectò-ria en no poder aconseguir ni el quatre de vuit carregat que assoliren els vendrellencs ni el dos de set dels tarragonins, restant relegada al dar-rer lloc del ranking casteller i amb un futur no gens afalagador que tan sols salvaria el proper fi de l’activitat castellera al parèntesi bèl·lic.24

Potser per aquest motiu van pensar que qui podia aportar més al fet casteller i a la glòria de Valls era Ramon Barrufet.

3. Una altra explicació podria trobar-se en el fet que les autoritats franquistes, des del mateix moment que van ocupar el poder a Valls, bus-caven el control total de la població i, especial-ment, dels que eren considerats d’esquerres. Per tant, com que la Colla Nova havia estat tradicionalment considerada d’esquerres, i sobretot en el període republicà, en el qual protagonitzà actes destacats en favor d’aquell règim, volia diluir-la en un conjunt casteller més ampli. Un exemple del seu compromís so-ciopolític el podem trobar al resum de la sessió del dia 15 d’abril de 1933 de l’Ajuntament de Valls:

La «colla nova» dels Xiquets de Valls diri-geix una instància a l’Ajuntament en la que es diu que ells acceptaren el preu, tot i conside-rar-lo baix, del contracte per a fer castells el 14 d’Abril, diada del Divendres Sant, imposat per la comissió de festes perquè ho veien amb sim-patia. Però la quantitat que s’han repartit entre ells ha estat ínfima i no han arribat els ingres-sos per les despeses (per més que s’els hi dessin diners del poble en el que hi ha moltes perso-

nes oposades a aquelles festes laiques) doncs la part que sempre cobraven de particulars a qui s’els hi feia castells davant llurs cases ha fracas-sat perquè una gran part del poble era hostil a aquestes festes. Si llavors la comissió entre-gà la quantitat que permetien les possibilitats econòmiques, la «colla nova» espera, degut al seu amor a la re…pública, que li sigui tramesa una subvenció com a «compensació» dels tre-balls passats en aquelles ditxoses festes. Passa a la comissió de festes.25

Malgrat que la notícia té un to irònic, en ser difosa pels seus oponents polítics, rebel·la l’em-patia i el seu tarannà polític amb el nou règim.

En el mateix sentit, hi ha una carta signada per Joan Monné i Ramon Fontanillas, en re-presentació de la Colla Nova, del 28 d’abril de 1933, dirigida a l’Ajuntament de Valls, on re-clamen una subvenció per tal que «acordi una gratificació en compensació al desmillorament d’ingressos prèviament per nosaltres calculats», i on també hi diu:

En els tractes establerts entre els represen-tants d’aquesta colla, i els de l’Excm. Ajunta-ment, no hi hagué per part nostra cap regateig per fer castells en aital dia, això vol dir que vàrem estipular la quantitat que la comissió ens va oferir, i no vàrem fer-ho, per entendre que si bé no era una retribució suficient en proporció als treballs nostres, per altra part ho acceptàrem ja que les possibilitats econòmiques de l’Ajuntament, no podien arribar a més, i l’interès de nosaltres era cooperar a una festa per nosaltres tan simpàtica.26

4. Una altra possibilitat ens l’aporta la correspon-dència entre Ramon Barrufet i Josep Martí27 per tal d’organitzar una actuació a Vilafranca del Penedès l’agost de 1935. Des de l’Ajunta-ment es va demanar el pressupost a les colles Nova i Vella de Valls i als Nens del Vendrell, i va sorgir un problema amb el tema dels diners.

Barrufet es dirigí a Martí en una lletra del 12

24 rodon i barruFet, Josep M.: La Renaixença castellera. Els Xiquets de Valls del 1927 al 1936. Valls, s/d, pàg. 15.

25 «En el pecat, la penitència». Joventut per la Fe i per la Pàtria (Valls), 17/04/1933, pàg. 2.

26 Centre de Documentació Castellera de Catalunya (Cedoca). Fons Francesc Francin Veciana, caixa 1901-1950. Valls.

27 Josep Martí va ser regidor de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès durant el Bienni Negre.



d’agost de 1935, en què li deia: «En franquesa vaig a dir-li que segons com toqui aquest assumpte [la contractació d’una de les colles de Valls] els seus amics dretans d’aquí a Vilafranca que varen exigir-li la contractació de la Colla Vella, pot esser molt fàcil que el portin al fracàs, cosa que sentiria moltíssim, perquè encara que li diguin el contrari, la meva ideologia és tant dretana com [la de] vostès mateixos.»28

5. Una altra hipòtesi seria que, com que l’hege-monia política dretana abans de 1939 cor-responia a Valls als carlistes, però el règim s’inspirava fonamentalment en els postulats de Falange, i com que els carlistes s’oposaren a ser absorbits per la formació de José Antonio, si els Xiquets de Valls haguessin estat dirigits pels tradicionalistes haguessin pogut convertir-se en un contrapoder a l’Ajuntament i al partit únic mateix.

De totes maneres, independentment de quin fos el veritable motiu, o bé la suma de tots, és eviden t que l’objectiu franquista era establir —a qualsevol preu—, també entre els Xiquets de Valls, la unicitat.

Així doncs, l’elecció com a cap de colla d’en Ramon Barrufet podria no haver estat casualitat, sinó la suma de l’experiència, la falta de candidats, la possibilitat de controlar als vençuts i, tot això, fer-ho a través d’una persona afí al nou règim, tal com ell mateix afirmava. Tot i que també podria tractar-se simplement d’oportunisme, ja que arre-cerar-se als guanyadors donava un plus de segure-tat que llavors era molt valuós.

La següent aparició dels Xiquets de Valls es va produir el dia 12 de març de 1939, amb motiu que a l’Ajuntament «fue entronizado el Sagrado Corazón» i la benedicció dels locals de FET i una desfilada de les Milícies:

A este acto […] asistirán los Exmos. Sres. Gobernadores Militar y Civil de la Provincia,

Iltres. Señores Comandante de Marina, Jefe Provincial de Falange, Alcalde de Tarragona, Jefe Provincial de Milicias, Jefe de Abasteci-mientos y Transportes y otras autoridades y personalidades.

Durante dichas ceremonias las Milicias de Falange y su banda de cornetas formarán ante el Ayuntamiento. Los «Xiquets de Valls» levan-tarán sus típicas torres y la banda de música de las Milicias de Falange de Tarragona interpreta-rá apropiadas piezas.

A las once y cuarto las autoridades provin-ciales y locales se trasladarán a la Plaza de los Mártires […] y se procederá a la bendición de la Bandera Nacional que presidirá, junto con la de la ciudad, los actos […]. Apadrinarán la bande-ra el Jefe local de Falange camarada Luis Clols y la señora doña Teresa Grau,29 viuda de Caylá.

Seguidamente las Milicias y Organizaciones Juveniles desfilarán ante la Bandera Nacional y las Autoridades, mientras los «Xiquets de Valls» levantarán sus torres. […]

A las cuatro de la tarde, concierto por la banda […], y exhibición por los «Xiquets de Valls», en la Plaza de los Mártires.

A las seis mitin de orientación y propaganda en el local de Falange.30

I encara l’endemà Diario Español afegí que «la ciudad de Valls se hallaba magníficamente enga-lanada, luciendo la bandera nacional en la cima del Campanario de la iglesia arciprestal, y en in-finidad de balcones».31

Pel que fa als Xiquets explicava que

[…] hacia las diez salieron los Xiquets de Valls por las calles animando el aspecto de las mis-mas. En la plaza del Ayuntamiento levantaron sus torres. […]

A las once, la Banda de cornetas de Valls, al frente de las milicias locales, bajó desde el local de FET y de las JONS, por la calle de Cortes hasta la Iglesia Arciprestal. […] Previamente los Xiquets de Valls montaron dos pilares de cuatro de altura, que, desde la Plaza, fueron a situarse

28 CDOCA. Fons Francesc Francin Veciana, caixa 1901-1950. Valls. Carta de Ramon Barrufet a Josep Martí, 12/08/1935.

29 Teresa Grau i Torner († 1943) en realitat era la mare de Tomàs Caylà i Grau, tot i que a l’article esmentat en fa referència com a vídua. Vegeu Guinovart esCarré, Joan: Tomàs Caylà, un home de la terra. Cossetània, Valls, 1997, pàg. 461.

30 Diario Español, núm. 47, 12/03/1939, pàg. 4.




Carta de Ramon Barrufet a Josep Martí per organitzar una actuació de la Colla Nova a Vilafranca, 12/08/1935. CDOCA. Fons Francesc Francin Veciana, caixa 1901-1950. Valls.



a ambos lados de la entrada de la Iglesia de San Juan. […]

Y en la plaza, se hallaban formados y uni-formados las Milicias de la FET y de las JONS, muchachas de «Auxilio Social», Sección Fe-menina de FET y las de Frentes y Hospitales. También se hallaba la Cruz roja local y otros organismos. En medio de la misma estaban los Xiquets de Valls.

Llegadas que fueron las autoridades a la tribuna, los «castellaires» levantaron dos torres magníficas: el tres de base por siete de alto, y el cuatro de base por siete de altura. […]

Por la tarde las autoridades visitaron el local de FET y de las JONS de Valls […]. Mientras estaban en el citado local, se presentaron los Xiquets de Valls para levantar sus torres en ho-nor de las mismas. Percatadas de ello, salieron al balcón, desde donde pudieron contemplar el tres de siete, el tres de base por seis de altura montado desde abajo, y la torre de uno en cua-tro de altura. Esta torre fue avanzando desde donde se levantó hasta el balcón de las auto-ridades, saludando el «xaneta» con el brazo en alto, siendo cogido y abrazado por el Jefe local de FET de Valls.32

El fet casteller no es volia plantejar com una afirmació de la identitat catalana, sinó única i ex-clusivament com una tradició local pròpia de l’Alt Camp, el Tarragonès i el Penedès. D’aquesta ma-nera, les autoritats franquistes el podien utilitzar com a símbol de raça i cohesió, tal com s’aprecia-va al discurs que protagonitzà el secretari provin-cial del Movimiento, Felipe Sanz,33 a Valls:

Camaradas españoles: En nuestras salidas por pueblos y ciudades de la Provincia venimos a recoger el fruto de la actuación callada de los dirigentes locales, y a impulsar la organización de lo que es y ha de ser nuestro Movimiento.

En Valls, vemos de qué manera tan pujante y decidida ha surgido nuevamente nuestra or-ganización. Habéis aplicado el ejemplo que yo he visto en los «Xiquets de Valls», al construir plataformas humanas, apiñadas y compactas. Así nosotros tenemos que construir el pedestal del nuevo Estado, que será como ha dicho el Jefe Local, un Estado de todos, y no el de unos privilegiados como antes.

Pero una plataforma organizada requiere unidad. Y sobre esta base decidida y firme, le-vantaremos el edificio de la España que nace y cumpliremos los postulados de nuestro Movi-miento.

Nosotros no tenemos postulados huecos, en donde todo se va con unas banderas, unas ca-misas y unas insignias; en donde todo es signo exterior. El Movimiento presidido por el Ge-neralísimo Franco es una milicia y un espíritu. No representamos a clase alguna determinada ni estamos al servicio de caciques ni al dictado de unos políticos. A todos esos, el Caudillo los ha borrado ya de la dirección del Estado.

Preconizamos una España de lucha y de tra-bajo. En todas partes se levanta una Juventud de espíritu militar que recogerá el fruto de los sacrificios prodigados por la Patria. Una Juven-tud que no será de derechas ni izquierdas, en donde todos los españoles unidos, con espíritu de sacrificio, de lucha y de estoicismo, andará por el camino de la Victoria.

No basta ser hombre de orden y de dere-chas. Es preciso que este hombre entre en nues-tra organización, donde le espera un puesto de trabajo y de lucha. No trabajamos para reco-ger frutos, sino para sembrar sacrificios, para laborar por España. Por eso yo espero de vo-sotros, vallenses, que seréis disciplinados y con-secuentes. Que pondréis a España por encima de todo, porque España requiere abnegación y sacrificio. Y para ser buen patriota, buen espa-


33 Felipe Sanz Homedes era natural de Tortosa. Abans de la República va militar a la Unión Patriótica, i més endavant ingressà a la Comunió Tradicionalista, o sigui als carlins. Per la seva significació va ser detingut tres setmanes abans de l’esclat de la guerra, i fou acusat d’organitzar el cop d’estat a les comarques de l’Ebre. Amb l’esclat del cop va desaparèixer de Tortosa i va ser localitzat a Barcelona, on va ser pres, novament, pel Sindicat Metal·lúrgic de la Rambla de Santa Mònica. Després es va refugiar a Girona, i hi va ser set mesos fins que va poder passar a França, i d’allí a l’Espanya franquista. I quan les tropes franquistes entraren als primers pobles de la província de Tarragona, a la zona de Gandesa, l’abril de 1938, Josep Fontana el designà secretari provincial de la Falange, càrrec que va ocupar durant un any, fins al moment en què arribà a Tarragona el governador Mateo Torres, l’abril del 1939, i llavors Fontana el nomenà inspector provincial de Falange. Vegeu GavaLdà torrents, Antoni: «Un sindicalisme forçat i amb dissensions», pàg. a 29 a http://www.pageseditors.cat/ftp/pdf/2437_9788499753157_L33_23.pdf [29/08/2013].



ñol, se ha de cumplir a rajatabla los postulados y consignas que son la esencia de nuestro Movi-miento. Lucha, abnegación, trabajo y sacrificio. Yo espero seáis consecuentes, y así podremos lograr la España Una, Grande, Libre que todos deseamos.34

Malgrat la instrumentalització que intentà fer el franquisme dels castells, també eren una de les poques coses que, per sobre de la política, iden-tificaven els vallencs de tots els colors polítics del ventall ideològic. A més, era una distracció esplèn-dida. A poc a poc la gent reconegué els castells com a signe d’identitat col·lectiva i alhora servia d’evasió per als moments difícils que es vivien. Per això sovintejaven les seves actuacions.35 Així, el 14 de maig de 1939, amb motiu de la festa de la «Victòria», la colla unificada hi va participar:

A las 10 de la mañana, ante la imposibili-dad de celebrar en la Plaza de los Mártires la misa de Campaña, por impedirlo el tiem-po lluvioso, todas las Autoridades locales y las Jerarquías del Movimiento, precedidas por los «Xiquets de Valls», banda de cornetas y tam-bores y milicias de F. E. T. y de las J. O. N. S. con todas las organizaciones Juveniles, se trasladaron a la Parroquial Iglesia de San Juan Bautista en donde tuvo lugar la misa en acción de gracias por la Victoria del glorioso ejército Español sobre las hordas marxistas. […] Acto seguido, habiendo mejorado el tiempo […], se dirigieron a la Plaza de los Mártires36 […]. Los «Xiquets» levantaron sus torres, siendo ejecuta-dos los himnos del Movimiento […].

Por la tarde, en el Campo de deportes del «Camí de la Xamora», en acto público, tuvo lugar un extraordinario festival. […] Entre tan-to los «Xiquets de Valls», levantaban los típicos «castells».37

No hi ha constància dels castells que s’hi van aixecar, però es conserva el contracte entre el delegat local de propaganda de Falange i els re-presentants de la Colla, Ramon Barrufet i Lluís Montserrat, per un import de 1.000 pessetes.38

Per Sant Joan a Valls s’esperava que les fes-tes fossin esplèndides i «también prometen destacarse los actos populares, entre los cuales habrá grandiosa verbena, monumental entoldado, ‘Xiquets de Valls’, conciertos, bailes».39 Segons la premsa van aixecar el cinc de set,40 mentre que altres fonts citen el tres de set, el dos de sis, pilar de cinc i quatre de set,41 tot i que considero que només el van intentar.

De les de l’Arboç, només tenim la referència que s’hi va carregar el quatre de vuit42 i el dos de set,43 mentre que de l’actuació a Sitges, per la festa major del dia 24 d’agost, disposem de més informació.

El dia 27 de juny, Ramon Barrufet va enviar una carta al president de la comissió de festes de l’Ajuntament de Sitges, per veure si estaven inte-ressats que la Colla hi actués: «Pláceme manifestar a esta Comisión que las Collas dels Xiquets Nova y Vella, hemos hecho una sola grande y fuerte, igual como deseamos todos los Españoles de bue-na fe Una España Grande Libre.»44


35 rodon, Josep Maria (l’Escolà): «Temps de Castells VIII», Foc Nou, Valls, núm. 8, juny de 1985, pàg. 16.

36 Les actuacions dels Xiquets es van realitzar al Pati (oficialment, aleshores, «Plaza de los Mártires») mentre van durar les obres a la plaça del Blat («Plaza de España»).


38 ACAC. Fons Municipal de Valls. Registre 2094. Contracte entre el delegat de Falange de Valls i Ramon Barrufet i Lluís Montser-rat, del 01/05/1939.



41 rodon, Josep Maria (l’Escolà): «Temps de Castells VIII», a Foc Nou, Valls, núm. 8, juny de 1985, pàg. 17.

42 Ferrando i roMeu, Pere; Cusiné via, Fèlix Josep: Cent anys de castells (1876-1976): entorn de la família Cusiné de Vilafranca del Penedès, Vilafranca, Edicions i Propostes Culturals Andana, 2011, pàg. 77.

43 Cruañes oLiver, Esteve, L’Arboç casteller, Ajuntament de l’Arboç, 1983, l’Arboç, pàg. 18.

44 Arxiu Municipal de Sitges (AMS). Caixa Festa Major 1939-1955. Expedient 1939. Carta de Ramon Barrufet a l’alcalde de Sitges, 27/06/1939.


Els XiquEts dE Valls durant El primEr franquismE (1939-1960)de dos-cents deu anys, l’arrel de la...

Documents

Transcript of Els XiquEts dE Valls durant El primEr franquismE (1939-1960)de dos-cents deu anys, l’arrel de la...