2UNITAT

Les plantes

SABRÀS:

���Per què les plantes són éssers vius.

���Quines són les seves parts.

���Com s’alimenten les plantes.

Què en saps?

�� �Per què són imprescindibles les plan-tes al nostre planeta?

�� �Quines formen part de l’alimentació de les persones?

�� �Quina o quines parts de les plantes ens mengem?

�� �Coneixes plantes que curin malalties?

22

La importància de les plantesLes plantes conviuen amb nosaltres. Hi ha plantes a qual-sevol racó: creixen als jardins, als boscos i també a les vores dels camins o entre les teules d’una teulada. Són molt importants per a la vida en el nostre planeta. Cal que en tinguem cura i les respectem. Aquestes són algunes de les raons que les fan tan necessàries:

3 Impedeixen, gràcies a les seves arrels, que l’aigua i el vent s’emportin part del terreny.

4 Formen una part fonamental de l’alimentació de les persones i proporcionen aliment als animals herbívors.

5 Són matèries primeres a partir de les quals podem obtenir productes molt diversos: fusta, llenya, paper, roba, perfums, medicaments, etc.

Les plantes desprenen oxigen, que ens serveix per respirar.

Gràcies a les plantes, molts animals es poden alimentar.

La fusta és una matèria primera.

Les verdures i les hortalisses ens serveixen d’aliment.

Als boscos viuen moltes espècies animals i vegetals.

2 Proporcionen refugi a molts animals (a les branques, soques, escorces, arrels o fins i tot sota les fulles).

1 Purifiquen l’aire i fan que sigui més respirable.

Les plantes 23

24 Les plantes

Les plantes són éssers viusLes plantes, com els animals i les persones, són éssers vius: neixen, creixen, es reprodueixen i moren.

Una diferència important entre les plantes i els animals és que les plantes no s’han de desplaçar per obtenir ali-ments.

neixen creixen

moren es reprodueixen

Les plantes obtenen directament l’aliment del medi que les envolta.

Els animals es mouen d’un lloc a un altre per alimentar-se.

Sabies que...Algunes plantes que viuen en sòls molt pobres en sals mine-rals han de complementar la seva alimentació capturant petits animals com insectes i aranyes. Són les anomena-des plantes carnívores.

Unitat 2

Les plantes 25

T’has preguntat mai per què les plantes estan arrelades a la terra i no es mouen? Per viure i desenvolupar-se, les plantes necessiten els minerals de la terra que l’aigua de la pluja o el rec dissolen. També els cal la llum del sol. Aconsegueixen tots aquests elements des del mateix lloc on són.

Les plantes fabriquen l’oxigen que els altres éssers vius necessiten per viure. A més, són l’aliment fonamental dels animals herbívors.

Els herbívors s’alimenten només de plantes.

De la pastanaga, en mengem l’arrel.

De l’enciam, en mengem les fulles.

1 Ordena en la llibreta les fases del cicle vital de les plantes:

Les plantes creixen moren es reprodueixen neixen

2 Escriu en la teva llibreta deu plantes que coneguis i que formin part de la nostra alimentació.

3 Classifica les plantes anteriors segons si en mengem l’arrel, la tija o les fulles.

Activitats

RecordaLes plantes són éssers vius perquè neixen, creixen, es reprodueixen i moren. A diferència dels animals, que també són éssers vius, les plantes no necessiten des-plaçar-se per obtenir aliment.

26 Les plantes

El revers és la cara inferior de la fulla i, com que no rep tanta llum del sol, acostuma a ser d’un color més clar.

Les parts d’una plantaTotes les plantes tenen tres parts fonamentals: les fulles, la tija i l’arrel.

Les fulles

Les fulles tenen dues funcions molt importants:

Són la part per on la planta respira.

Transformen en aliment l’aigua i els minerals que l’arrel absorbeix, per tal que la planta pugui sobreviure.

Parts de la fulla

La fulla té dues parts principals: el pecíol i el limbe.

El pecíol és la part que uneix la fulla amb la tija. Sol ser estret i allargat.

El limbe és la part ampla de la fulla. Consta de dues cares: l’anvers i el revers.

Sabies que...Les punxes dels cactus són fulles modificades. Els protegeixen dels animals i, en ser tan petites i dures, eviten que la planta perdi aigua en la respiració.

L’anvers és la cara superior de la fulla. Rep directament els raigs del sol.

pecíol

limbe

RecordaLes fulles tenen dues fun-cions bàsiques: la respiració i la transformació de l’aigua i els minerals en aliment.

fulles de faig fulles de pi

Podem distingir l’anvers i el revers de les fulles de l’àlber fixant-nos en el color que tenen.

Unitat 2

Les plantes 27

tijaarrel

La tija

La tija és la part de la planta que és prima i llarga i creix cap amunt perquè busca la llum del sol.

Té tres funcions:

Sostenir dreta la planta.

Unir la resta de parts de la planta (fulles, flors, etc.) i afavorir que estiguin ben il·lu-mi nades.

Conduir cap a les fulles les substàncies que l’arrel ha absorbit.

L’arrel

L’arrel, generalment, està sota terra i creix cap avall. Té dues funcions bàsiques:

Subjectar la planta a terra.

Absorbir del sòl l’aigua i els minerals que la planta necessita per sobreviure.

Algunes arrels són comestibles, com ara el moniato, el rave, la remolatxa i el nap. Són arrels engruixides que emmagatzemen nutrients de reserva.

Sabies que...Al nostre planeta hi ha més de 350.000 espècies diferents de plantes. La ciència que les estudia és la botànica.

1 Busca una fulla i assenyala-hi les parts següents:

Activitat

limbe pecíol anvers revers

28 Les plantes

Com s’alimenten les plantes?Per alimentar-se, les plantes segueixen el procés següent:

Per fer aquest procés, les fulles també necessiten els raigs del sol i el diòxid de carboni que hi ha en l’aire.

Sabies que...• Els éssers vius més vells

del planeta pertanyen a una espècie de pi que viu a Califòrnia. Es calcula que alguns tenen 4.900 anys.

• El carbó es va començar a produir fa milions d’anys, quan grans boscos de fal -gueres van quedar enter-rats.

RecordaLes parts principals d’una planta són: les fulles, la tija i l’arrel. Les fulles solen ser planes. La tija creix cap amunt i d’ella surten les branques i les fulles. L’arrel acostuma a estar sota terra i creix en sentit con-trari a la tija.

1 La planta absorbeix l’aigua i els minerals del sòl per mitjà de les arrels.

2 Aquests minerals, dissolts en l’aigua, formen el que anomenem saba bruta.

3 La saba bruta circula per la tija i arriba a les fulles. Aquestes s’encarreguen de transformar-la en saba elaborada, és a dir, en aliment, que es distribueix per tota la planta perquè pugui viure.

saba elaborada

Investiga!• Tira unes gotes de tinta

xinesa en un vas d’aigua.• Submergeix-hi una branca

d’api i espera dos dies.• Descriu què ha passat.

saba bruta

Unitat 2

Les plantes 29

1 Dibuixa una flor a la llibreta i assenyala-hi les seves parts.

Activitat

Les florsA part de l’arrel, la tija i les fulles, hi ha plantes que, depenent de l’època de l’any, donen flors i fruits. Les flors tenen les parts següents:

Els pètals. Són la part més vistosa de la flor. Poden presentar diverses formes i colors. El conjunt de pètals s’anomena corol·la.

El pistil. Es troba just al mig de la flor. En el seu interior disposa d’un saquet, l’ovari, que con té l’òvul.

Els estams. Són uns filaments que envolten el pistil. A la punta dels estams trobem els grans de pol·len.

Els sèpals. Són petites fulles de color verd que formen la base de la flor. El conjunt de sèpals s’ano mena calze.

La pol·linització

Les flors són els òrgans reproductors de les plan-tes. Perquè una flor es pugui reproduir, els granets de pol·len que hi ha als estams han de caure dins del pistil d’una flor de la mateixa espècie. D’aquest procés en diem pol·linització.

Aquests granets de pol·len poden anar d’una flor a una altra amb l’ajut del vent o d’alguns animals, com les abelles, que els escampen.

pètalpistilpol·len

sèpal

estamcalze

corol·la

parts d’una flor

estam

ovari

pol·len

procés de pol·linització

pistil

30 Les plantes

El fruitEl fruit d’una planta prové de l’ovari de la flor, i es comença a formar quan els grans de pol·len entren a l’òvul.

El fruit és la part de la planta que conté les llavors.

Consta de les parts següents:

La pell, que és la capa més externa.

La polpa, que acostuma a ser carnosa i es troba a sota de la pell.

Alguns fruits tenen pinyol, que és una llavor protegida per una closca dura.

Quan la llavor arriba a terra, ha de trobar unes condicions d’humitat i de llum adequades per poder germinar. Sense aquestes condicions, no arribarà a desenvolupar-se una nova planta.

RecordaL’ovari es converteix en el fruit de la planta. Els òvuls es converteixen en les lla-vors.

pell llavor

polpa

Sabies que...De la carabassa, el pebrot, l’albergínia, el tomàquet, el carbassó, les mongetes tendres i altres aliments en diem verdures, però també són fruits com ho són l’alvocat, la mandarina.

alvocat mandarina pebrot

fruit

llavor

Unitat 2

Les plantes 31

Com germina una llavor?Per observar com es desenvolupa una planta, pots fer germinar llavors de mongeta o de llentia.

1 Després d’observar el procés que s’explica en aquesta pàgina, digues quines con-dicions necessita una planta per germinar.

Activitat

3 Mantén el pot humit durant uns quants dies. Veuràs com la llavor s’infla i la pell es trenca. Observa com en surt una arrel molt petita.

4 Fixa’t que poc després li comença a créixer una tija ben petita, de la qual surten les primeres fulles. Ara ja pots deixar que li toqui la llum del sol.

5 Quan la planta ja estigui ben desenvolupada i les primeres fulles hagin crescut del tot, trasplanta-la a un test perquè continuï creixent.

1 Humiteja un tros de cotó fluix i posa’l dins d’un pot de vidre.

2 Col·loca les llavors de mongeta o de llentia dins del pot i cobreix-les amb més cotó fluix. Deixa-ho a les fosques.

Investiga!Què creus que passaria si deixessis que la planta creixés a les fosques? A què creus que és degut, això?

1

2

3

4

5

32 Les plantes

NOSALTRES I L’ENTORN

Els arbres dels nostres pobles i ciutatsEstem tan acostumats a veure arbres als nostres carrers i places, que no els donem la importància que es mereixen. Com es diuen? Quina funció tenen?

En una ciutat mitjana, podem trobar desenes d’espècies d’ar-bres di ferents. Si t’hi fixes, veuràs que n’hi ha moltes que no es troben als camps i boscos. La raó és que els arbres que es planten en espais urbans han ser decoratius i també soferts, és a dir que aguantin bé la sequera, la contaminació i la poda.

Alguns dels més habituals són:

És un arbre molt corrent a la ciutat, apreciat perquè creix ràpid i dóna molta ombra. És originari del sud d’Europa i també de l’Àsia occi-dental.

PlàtanS’anomena així perquè les fulles s’assemblen a les del melis o freixe. Fa uns petits fruits rodons que es queden a les branques a l’hivern, quan l’arbre perd la fulla.

MèliaÉs un arbre que arriba a fer-se molt gran i frondós. El fruit s’assembla a les castanyes que mengem a la tardor, però no són comestibles.

Castanyer bord

A aquest arbre li agraden els llocs humits. N’hi ha de moltes menes, però el més típic té un perfil llarg i estret. És típic dels boscos de ribera del nostre país.

PollancreAquest arbre és difícil de confondre amb cap altre: té les fulles de color morat fosc, de vegades quasi negre. Fa flors roses. És un parent de la prunera i originari de l’Iran.

PissardiLes fulles d’aquest arbre serveixen per alimentar els cucs de seda. Les dues cares són cobertes de pèls. El seu fruit és la móra. És originari de l’Àsia.

Morera de paper

Les plantes 33

Unitat 2

L’ombra dels arbres a l’estiu ens fa suportar millor la calor.

1 Descriu les accions següents, comenta què et semblen i valora si són positives o negatives:

2 Coneixies els arbres de la pàgina 32? Hi ha alguns d’aquests arbres a la teva població? I al pati de l’escola?

Activitats

Els arbres de pobles i ciutats són beneficiosos perquè:

Com veus, els arbres augmenten el nostre benestar i salut. Per això és important que els cuidis i els respectis.

1 Fan més agradable el paisatge de les nostres localitats.

2 Fan ombra a l’estiu.

3 A les fulles retenen molta pols, fum i contaminació.

4 Oxigenen l’aire.

a c e

b d f

34 Les plantes

PER SABER-NE MÉS

Marialluïsa: en infusió, calma el mal de panxa. També es útil per combatre la tos.

Farigola: en infusió, ajuda a fer la digestió.L’aigua de farigola s’utilitza per desinfectar.

Les plantes medicinalsLes persones utilitzem una sèrie de plantes com a remei per a alguns mals. Se’n fan servir les fulles, les flors o les arrels.

Es venen en botigues especialitzades, que anome-nem herbolaris.

Segons el trastorn que vulguem curar, utilitzem les plantes medicinals d’una manera o d’una altra. La més comuna és la infusió. Per preparar-la, cal seguir aquests passos:

Aquí tens alguns exemples de l’ús de plantes medicinals:

Omple un pot de cuina amb aigua i posa’l a escalfar al foc.

Quan l’aigua comenci a bullir, afegeix-hi una odues cullerades d’herbes.

Apaga el foc, tapa el recipient i deixa reposar l’aigua uns minuts.

Finalment, cola l’aigua. La infusió ja és a punt. Pots afegir-hi sucre.

Julivert: les fulles s’utilitzen per cuinar alguns plats, com ara sopes, amanides i carn.

Poniol: en infusió ajuda a fer la digestió. També s’utilitza per tractar el refredat i la grip.

Romaní: en infusió, calma el dolor de les articulacions. S’utilitza també per cuinar.

Menta: en infusió, calma el mal de queixal i ajuda a fer una bona digestió.

Til·la: en infusió, serveix per calmar els nervis. També es fa servir per curar els refredats.

Camamilla: en infusió, cura trastorns digestius.Es pot fer servir per guarir llagues a la boca.

1 2

43

La descomposició dels nombresde 3 xifresXx

Les plantes 35

Unitat 2FEM MEMÒRIA

Les plantes

transformarles substàncies

nutritivesen aliment

fulles

s’ocupen de

la respiració

estanformades

per

flors

estanformades

per

fruits

són

neixen

éssers vius

perquè

creixen es reprodueixen moren

tenen

subjectarla planta a terra

arrels

s’ocupen de

absorbir l’aigua

i els minerals

sostenir dreta la planta

s’ocupa de

tija

conduir les substàncies

nutritives

unir les parts de la planta

pell

polpa

llavors

pètals

pistil

estams

sèpals