El 2011 ha estat un anyconvuls per al món àrab. Hemvist com la societat civil s’alça-va contra uns règims dictato-rials que durant anys havienestat reprimint la població. Apaïsos com Tunísia, Egipte,Líbia, Síria o el Iemen, el con-trol, l’absència de protecciódels drets humans i la sevaviolació, la falta de llibertatsd’expressió i d’opinió, la cor-rupció, la inflació del preu delsaliments —i, per tant, l’aug-ment de la pobresa— i l’eleva-da taxa d’atur —sobretot dejoves— han estat el caldo decultiu perquè s’iniciessin lesrevoltes.

Molts, sobretot els mitjansde comunicació, han etiquetataquests fets com «la prima-

vera àrab», però els expertsprefereixen anomenar-los «eldespertar àrab», ja que vanmés enllà d’una simple estacióde l’any: són un trencamentamb el sistema. També se’lsha anomenat «la revolució deFacebook o de Twitter». Enaquest article ens preguntemsi les xarxes socials són lesque han propiciat aquestesprotestes. Una revoluciód’aquestes característiquessorgeix del no-res a travésd’Internet? O aquest només ésuna eina de suport?

La resposta és clara inomés cal mirar una micaenrere. Que després de 30anys de dictadura de Mubarak(Egipte només és un exem-ple), milers de persones surtin

al carrer i es juguin la vida perla democràcia no és cosa dedos dies. El malestar de lapoblació s’ha anat cultivantal llarg dels anys; són elsfactors que s’han anomenatabans els que han fet quemoltes persones, des del’anonimat, comencessin aposar en relleu la voluntat decanvi d’un sistema que elsseus antecessors no havienqüestionat, segurament perpor. Però ara que les novestecnologies, Internet i la tele-visió per satèl·lit han arribat aaquestes regions, la poblacióés conscient d’altres realitats ies pregunta per què ells nopoden viure sense coaccions.És per això que molts han fetun pas endavant per canviar.

Tanmateix, podem establiruns incidents concrets com adetonants o incitadors d’a-questes revoltes: tot vacomençar a Tunísia. Primer, lafiltració d’uns documents ofi-cials del Departament d’Estatdels EUA per Wikileaks feiasortir a la llum el desacord delsEstats Units sobre la políticaque Ben Ali estava duent aterme al país, la qual cosa vafer augmentar el grau d’indi-gnació dels tunisians cap alrègim. Segon, el jovent es vadespertar després de laimmolació d’un jove de 26anys diplomat en informàtica ia l’atur, Mohammed Bouazizi,el 17 de desembre de 2011,com a protesta de la greusituació dels joves al país.

Aquests casos només vanser detonants perquè a Tunísiai, després, a Egipte, Líbia, Síriai el Iemen esclatessin lesrevoltes, i perquè en altres paï-sos com el Marroc, Jordània oAlgèria comencessin tímidesreformes democràtiques.

Hem de partir de la ideaque, en totes aquestesregions, en algunes més queen altres, la censura i el con-trol dels mitjans de comuni-cació i l’assetjament i lesagressions físiques, o fins i totels empresonaments, de pe-riodistes eren una constant.Tal com podem comprovar ala Llista sobre la llibertat depremsa 2012, que ha publicatReporters sense Fronteres,aquests països estan situatsentre les posicions 150 i 180.

(continuació a la pàg. 4)

Fundació Autònoma SolidàriaPlaça Cívica. Campus de la UAB. Bellaterra | 93 581 47 15

Juny 2012 - nº 53fas.voluntariat@uab.cat | www.uab.cat/fas

Empenta!

Per parlar en profunditatd’un dels conflictes de laPrimavera Àrab més san-guinaris, Síria, fem undoble entrevista a la periodista i corresponsald’El Mundo RosaMeneses i a l’activistasiri Ahmed Al-Zayad

pàg.8

Editorial. Qui té les cadires? pàg. 2

Publiquem els premiatsdel concurs de “propostesper un món millor”, unaactivitat del programaCROMA per tal de queels infants i els jovespoguessin treballar lallengua catalana

pàg. 6

Com fer un mónmillor

Doble entrevista

I a més...

Europa porta més de vintanys treballant per lareducció de riscos en l’ocinocturn. A Catalunya s’haengegat el programa “Nitsde Qualitat”

pàg.3

Viure un oci saludable

El despertar àrab

Manifestació d’estudiants a Egipte, gener de 2012. Foto d’El Turbian, extreta de Flickr

A l’acte de cloenda del curs es reivindica elpoder del voluntariat

pàg.5

Colòmbia, el conflicte present a tots elsnivells de la societat

pàg. 7

Juny 2012 Empenta! 2

Qui té les cadires?

Empenta! Publicació quadrimestral de la Fundació Autònoma SolidàriaEquip de redacció: FAS - Carla Marimon, Begoña Navarrete i Anna Palou. Juny 2012

Agraïments: Equip de la FAS. Noel García i Òscar Parés (Agència de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya), Bet

Millet i Carla Burriel. Tanja Niederstein i Maja Grigat (Voluntàries europees). Lali Sandiumenge, Rosa Meneses, Ahmed Al-

Zayad i Chris Moya. Voluntaris/àries de l’acte de cloenda. Col·lectiu dels Estudiants Àrabs de la UAB.

Dipòsit legal: B-3041-2002

Amb el suport de:

Aquesta publicació ha respectat l’opinió de les persones autores dels articles. Si bé compartim el discurs d’aquestes, nototes les opinions reflecteixen totalment el posicionament de la FAS.

Realitzada per:

Retalladesde drets

Parlem un cop més de

retallades econòmiques,

que segons ens diuen són

per estalviar. Per nosaltres,

però, són retallades de drets

socials i laborals. Entre els

col·lectius que han patit

aquesta tisorada (sanitat,

educació...) hi ha, també, el

sistema penitenciari català,

peça clau per construir una

societat cohesionada.

Tal com exposa el

Manifest de presons, una

bona part d’aquest grup, els

interins, ha patit un retallada

del 27 % del sou i, per justi-

ficar-ho, se’ls ha reduït la jor-

nada laboral. Això es tra-

dueix en menys temps d’a-

tenció a les persones preses

i, per tant, menys tractament

i menys rehabilitació. Amb

aquest gest es posa en pe-

rill el 15-30 % de reducció de

reincidència actual.

Però, als centres peniten-

ciaris també hi ha les entitats

socials que realitzem una

tasca important en la reha-

bilitació i la reinserció, i

sobretot el nostre valor

recau en fer partícep la soci-

etat civil. Segons ha anunci-

at la Generalitat, enguany no

es convocaran les subven-

cions d’aquest camp, per

tant, no es podran fer molts

projectes que sensibilitzen

sobre la situació als centres i

a la vegada treballen per la

cohesió social.

El model penitenciari

català, que combina el treball

del funcionariat amb la par-

ticipació ciutadana a través

del teixit associatiu català, es

basa en la reinserció per

atenuar la reincidència. El

volem posar en perill?

Editorial. Qui té les cadires? ............................................ 2iPunt. Retallades de drets ................................................. 2La veu dels estudiants ...................................................... 3Altres Mirades. Nits de Qualitat, reducció de riscos enl’oci noctur .......................................................................... 3En Profunditat. Una revolució 2.0? ................. Portada i 4 Voluntariat. Voluntariat europeu, un aprenentatge per atota la vida .......................................................................... 5Voluntariat. El poder del voluntariat ................................ 5El Projecte. Com podríem fer un món millor .................. 6Altres realitats. Colòmbia: més de mig segle de conflicte.............................................................................................. 7El Mur. Arrugas .................................................................. 7L’Entrevista. Ahmed Al-Zayed i Rosa Meneses ...............8També recomanem.Tahrir 2011 .........................................8

EDITORIAL iPUNT

SUMARI

Un grup d’activistes deSabadell va preparar un con-traespot de la Marató per laPobresa. En pocs dies, elnombre de visites a Youtubesuperava les 120.000, visua-litzacions d’una ciutadaniainformada i conscienciadaque volia sentir les veusd’aquells més crítics.

La pobresa té unes cau-ses, estructurals, sobre les quehem d’actuar, primer, per pre-venir-la i, després, per donarresposta a les persones que lapateixen amb més violència.

La ciutadania hem encar-regat als nostres represen-tants polítics la responsabilitatde garantir una societatpròspera i justa, on tothompugui viure de manera digna.Els hem atorgat la respon-sabilitat d’administrar elsrecursos i d’establir les condi-cions per recaptar-los i dis-tribuir-los. Com a ciutadansno compartim les retalladesen drets bàsics, que junta-ment amb un atur salvatge–conseqüència, entre d’altres,de polítiques que van donar elpoder els mercats financers ique van crear una bombollaimmobiliària, amb reformeslaborals dubtoses– han portata tantes persones a la pobre-sa. Ens sorprèn que siguinells que fan una crida a la ca-ritat dels ciutadans. No volemque la dignitat de les per-sones depengui de la bona

voluntat dels altres, sinó delreconeixement dels drets id’una distribució justa de lariquesa. I ens sorprèn tambéque es mobilitzin per acon-seguir 4 milions d’eurosd’aquests ciutadans solidaris,al mateix temps que escoltemque l’entitat Bankia rebrà del’Estat una injecció de 24.000milions d’euros.

És a nosaltres, als ciu-tadans, a qui ens toca dema-nar. Volem que compleixinamb allò que els hemencarregat, i que demaninresponsabilitats a aquellsque no ho han fet i que enshan portat a una crisieconòmica, humana i social.

Les entitats socials varendonar el seu suport a aquesta

Marató. Poques vegadesaconseguim presència alsmitjans de comunicació perpoder explicar i sensibilitzarde les realitats de les perso-nes que viuen en situaciód’exclusió social i per trencaramb el discurs del “s’homereix”. Hi havia una altraraó sobre la qual cal reflex-ionar: els diners públics i pri-vats que les entitats neces-siten per desenvolupar laseva tasca s’han vist reduïts.Menys recursos humans imaterials per donar respostaa més necessitats. Un dilemaimportant: donem suport a laMarató o ens oposem a aques-ta oportunitat basada en lacaritat tan contrària als nos-tres valors i a les nostresreivindicacions?

Caritat que “humilia”, comdiu el contraespot, perquè noreconeix el dret a alimentar-se,a gaudir de bona salut, a estu-diar, a tenir una casa, que hemde garantir com a societat i queno pot dependre d’una solidari-tat individual malentesa.

Una caritat que “netejaconsciències” públicament,com hem vist durant segles,quan el que necessitem ésque actuïn poder polític, emp-reses i les persones amb nomi cognom que en formen part,amb ètica i sense quedar-se“totes les cadires”.

Begoña NavarreteDirectora de la FAS

El cartell de la Marató per la pobresa

En l’àmbit de l’oci nocturn,la majoria de consums ques’hi donen tenen una finalitatrecreativa, és a dir, la majorpart de les persones con-sumeix per divertir-se. Detotes maneres, però, l’alcohol,les drogues, els comporta-ments i actituds que es mani-festen en aquests espaistenen riscos inherents; peraixò, la millor manera dereduir-los o d’eliminar-los nosignifica només no ignorar-los,sinó que té a veure ambconèixer-los bé. En aquestsentit, i com en tantes altresfacetes de l’existència humana,la ignorància és un risc.

La reducció de riscos enl’oci nocturn és una filosofiade treball que compta gairebéamb vint anys d’existència. Alcomençament dels anysnoranta, arreu d’Europa esvaren començar a crear elsanomenats «grups de reduc-ció del risc» en l’àmbit de l’ocinocturn. Aquestes agrupa-cions funcionen mitjançant lametodologia de «treball entreiguals», que es dóna quan un

grup de persones afectadesper un mateix problemas’uneix per oferir respostes osolucions a les persones quees troben en la mateixasituació o que tenen pro-blemes semblants. Per tant,es comparteixen experiències.

Aquesta manera d’enfocar laprevenció en l’àmbit de lesdrogues comporta un seguitde premisses sobre les qualsval la pena reflexionar; perexemple: fer una aproximacióobjectiva als riscos que esdonen a la nit; considerar lespersones com a individusresponsables i fer una aproxi-mació respectuosa a la gestiópersonal de la pròpia salut idel propi benestar. De tot ple-gat es deriva un coneixementdirecte de la realitat que per-met anticipar les novestendències dels consumidors.

Com hem dit, després de

vint anys d’experiències enaquest àmbit, fruit del treballtècnic, científic i comunitari, aCatalunya s’han desplegat unseguit de projectes i estratè-gies que, sota la denominació«Nits de Qualitat», ofereixenuna resposta integral a unproblema que va molt mésenllà dels mateixos consumi-dors d’alcohol o altres drogues:es tracta d’un fenomen queimplica el conjunt de tota lasocietat.

En aquest sentit, el darrerprojecte que s’ha engegat ésel «Q de festa!», un distintiude qualitat en l’oci nocturn queimplica la indústria privada del’oci i el món local en les polí-tiques públiques de salut de laGeneralitat de Catalunya.Aquest és un projecte pioner anivell europeu pel que fa a laimplicació de la indústriaesmentada en les polítiques

de prevenció. «Q de festa!»forma part de Party+(www.partyplus.eu), la xarxaeuropea de distintius de quali-tat que vincula locals i festi-vals de Catalunya amb altresclubs de diferents ciutatseuropees com ara París,Brussel·les i Zuric.

Per més informació:www.qdefesta.cat.

Juny 2012 Empenta! 3

LA VEU DELS ESTUDIANTS

Implicar a la societat en la reducció deriscos en l’oci nocturn: «Nits de Qualitat»

Cartell del projecte “Q de festa!”, de Nits de Qualitat

Un grup de personesamb un mateix problema s’uneixenper oferir respostes

En el marc de la diada delCampus Saludable a la UAB,el dijous 19 d’abril la FAS vacelebrar el Dia Mundial de laSalut amb activitats moltdiverses, per promoure un

estil de vida més saludable,fomentar la sexualitat i l’afec-tivitat sense riscos, i reflexio-nar sobre el consum respon-sable de substàncies.

Hi va haver una classe

magistral de ciclisme en saladinamitzada pel grup esportiuSpinlive; la gimcana Què fasde festa?, amb la col·labora-ció de l’associació Sida Studi,i un estand informatiu gestio-

nat pels estudiants quecol·laboren amb el Programade Salut.

Aquest dia vam sortir perpreguntar als estudiants i alspresents a la UAB:

«T’has trobat mai, en unanit de festa, en una situacióde risc davant d’algun tipusde droga? Què has fet?»

Agraïm la participació i lasinceritat dels enquestats.

T’has trobat mai, en una nit de festa, enuna situació de risc davant d’alguna droga?

“M’han ofert drogues i hedit que no perquè, com queno sé quins efectes tindriensobre mi i passo. En canvi,quan m’ofereixen alcohol síque n’agafo perquè, com queja n’he pres, sóc més respon-sable sobre la quantitat queen puc beure”.

Albert

“De fet, de drogues enpots trobar per tot arreu, peròjo no en prenc. He tingutmales experiències amb unamic que es va quedar ador-mit al carrer, sense saber perquè, i no el podia despertar.

En aquell moment t’espantesi penses a trucar a Urgències,però un cop s’ha despertat, jaestà”.

Marta

“Sí, he tingut alguna expe-riència d’haver ajudat algunamic, però més per tema d’al-cohol que no pas per altresdrogues. Una vegada, unaamiga va tenir un coma etílic iens vam espantar molt. Enssentíem culpables per nohaver-li dit prou a temps, peròvam trucar a Emergències iquan van arribar ja ens vamquedar més tranquils. Crec

que el problema és que avuidia és molt normal beurealcohol o consumir cànnabis”.

Gabriela

“Una vegada, sortint defesta, un amic meu que téproblemes de fetge va beuremassa i li va agafar un comaetílic, però vam trucar aUrgències i el van portar al’hospital tota la nit fins quees va recuperar. En aquellmoment la sensació és: «Siem passa a mi, no me’nsurto», i és clar, aquest fett’obliga a conscienciar-te mésdel fet de beure. Sobretot

l’actitud del meu amic ha can-viat, ara vigila més el que fa”.

Aroa

“No, no recordo cap situa-ció de risc respecte de lesdrogues”.

Seda

La visió normalitzada delconsum abusiu d’alcohol encontextos de festa fa queoblidem que, tal i com ensmostren les estadístiques,l’alcohol és una de les dro-

gues que genera més proble-mes i ingressos a Urgèncieshospitalàries, tant per acci-dents de trànsit com percomes etílics. Quan el nivelld’etanol ingerit és excessiu,podem perdre la consciènciao posar-nos en risc a la carre-tera o posar-hi els altres. Ésaquest el final perfecte per auna nit de festa?

Moltes persones, desprésde passar per l'experiència,es plantegen si realment con-trolen el que beuen o consu-meixen. I tu, què en pen-ses? Tu pots triar quan icom acabar la festa!

LES RESPOSTES D’ESTUDIANTS

La reflexió

ALTRES MIRADES

El projecte «Q defesta!» és un distintiu de qualitaten l’oci nocturn

Noel Garcia, codirectord’Spora Sinergies

Òscar Parés, tècnic de lasubdirecció de drogode-

pendències del Departamentde Salut de la Generalitat

Juny 2012 Empenta! 4

Una revolució 2.0?(ve de la portada)

“Tothom està censurat, nohi ha la mateixa llibertat que aOccident i la gent no podiaaguantar més, és per això queja se sabia que vindria uncanvi”, corrobora un membredel Col·lectiu dels EstudiantsÀrabs de la UAB, Hicham ElBakhouti.

Aquest canvi, doncs, no haestat sobtat, ja que són moltsels anys de lluita de joves enl’anonimat i la clandestinitat,els quals han fet possibleaquest esclat. I això ens re-munta als anys noranta, quanInternet va arribar al món àrabi la TV per satèl·lit es vainstal·lar en aquestes regionsa mans del canal Al-Jazeera.Aquests dos factors van pro-piciar que la població, sobretotels joves, comencessin amirar més enllà de les sevesfronteres i a conèixer en pro-funditat altres realitats pel quefa a la democràcia i la llibertat.És per això que no es podenassociar aquestes revoltes aInternet, perquè aquest jaexistia: “Hem de parlar de l’úsd’Internet des que va arribar almón àrab, no des que vacomençar la revolució”, diu laperiodista freelance especia-lista en l’Orient Mitjà, sobretotEgipte, i les noves tecnolo-gies, Lali Sandiumenge.

Hem de tenir en compteque, segons les estadístiques

de la Unió Internacional deTelecomunicacions (ITU), lapenetració d’Internet al mónàrab ha estat molt ràpidadurant els darrers anys de ladècada dels dos mil, tot i que

hi va arribar als anys noranta:el 2000 el percentatge se situa-va a l’1 %, passant pel voltantde l’11 % el 2008, fins a arri-bar als volts del 30 % al finalde l’any 2011, un cop inicia-des les revoltes. Aquestes

dades expliquen la importàn-cia d’aquesta tecnologiaperquè, més enllà de les xar-xes socials, Internet va esde-venir una eina d’expressió pera molts joves a través delsblocs, en els quals realmentrau l’arrel de la revolta. Elsblocaires són els activistesdigitals que van començar adenunciar els seus règims;aquests són els que, comexplica Sandiumenge, ”vannéixer als fòrums i als webs,van madurar als blocs i final-ment s’han graduat a les xar-xes socials”; són els que “aratenen una mitjana d’edat de30-32 anys: gent que ara es

casa i té fills”, afegeix. I quirealment s’ha aprofitat de lesxarxes socials és la segonageneració d’activistes digitals:els joves de vint anys i escaigque estan a l’atur.

“La clau de tot plegat ésque les generacions joves,connectades a Internet, s’as-sabenten del que passa a laxarxa i ho fan saber a les ge-neracions anteriors (pares,avis...)”, continua Lali Sandiu-menge. És així com s’acon-segueix agrupar tanta gent. A

més, l’activista i creador delweb Spanish Revolution,Chris Moya, afegeix: ”Abansles revolucions sortien per lainsurgència de grups orga-nitzats en la clandestinitat iara neixen de la societat civilque s’agrupa sense banderesi Internet és el que els uneix”.En aquesta línia no cal queanem gaire lluny: el moviment15M ens ha ensenyat precisa-ment això.

A aquest fenomen s’hi hade sumar altres instrumentsque han ajudat a difondre elque estava passant, com araels telèfons mòbils intel-ligents, els quals han permèsfer vídeos en directe del quepassava a les manifestacions,vídeos que s’han difós per totel món al mateix moment.

“Ara la comunicació i lesrevoltes van en funció del’avenç de la tecnologia”, diuMoya. Per tant, l’ús de les tec-nologies ha marcat un abans iun després en la manera defer la revolució. Però, tot i així,no es pot parlar de «revolució2.0», perquè ha de quedarclar que les revolucions lesfan les persones. Per tant,segons explica Sandiumenge,segurament tot hauria passatigual, però no hauria estatd’aquesta manera, ni tan ràpi-da ni tan aglutinadora ni tanhoritzontal.

Malgrat tot, cal puntualitzarque cada element ha estatimportant en l’avenç en la llui-ta pacífica per la democràciaals països àrabs: els blocshan permès expressar-se enllibertat; els telèfons mòbils laconnexió entre les persones ila gravació de fets en directe;Twitter relatar en viu;Facebook l’organització i lamobilització de les persones, iYoutube compartir arxiusaudiovisuals amb el món.Però la clau de tot plegat hanestat les persones, sense dis-tincions, que han dut a termeaquesta revolució.

Activistes egipcis, gener de 2011. Foto de David Proto, extreta de Flickr

Les darreres revolucions als països del Magreb i el Maixreq han obert un debat sobre laimportància de les TIC com a eines al servei de la revolta

Webs- www.elshaheeed.co.uk/

(moviment «Tots som Khaled Said»)- www.globalvoicesonline.org

(gran xarxa de blocaires)- www.spainrevolution.com- www.blogs.uab.cat/ceauab/

(Col·lectiu dels Estudiants Àrabs - UAB)- www.blogs.lavanguardia.com/guerreros-del-teclado

(bloc de la periodista Lali Sandiumenge)- www.arcanosdeoriente.blogspot.com.es/

(bloc de la periodista Rosa Meneses)- www.arabloggers.com/blog/

(bloc del Congrés de Blocaires Àrabs)- www.sandmonkey.org (bloc de Mahmoud Salem- anglès)- www.arabway.org (bloc de Hossam el Hamalawy- anglès)- www.arabist.net (bloc d’anàlisi polític- anglès)

Twitters@lalisandi@medirplandolit@spainrevolution@tweetnadwa@rosameneses10

Facebook- We are all Khaled Said- Associació Sírio-catalana per la Llibertat i la Democràcia

Blocaires interessants (en àrab)Egipte: Alaa Abdel El-Fatah, Manal Hassan, Ahmed

Gharbeia, Lilian Wagdy, Mohamed El Gohary, Tarek Amr.

Aràbia Saudita: Ahmed Al-Omran. Tunísia: Sami Ben Gharbia, Malek Khadhraoui. Marroc: Hisham Almiraat.

EN PROFUNDITAT

Recursos a la xarxa per ampliar la informació

Incubació de la revolta

Internet

Joves i TIC

“Tot hauria passatigual, però no hauriaestat d’aquesta manera”, Sandiumenge

Internet va esdeveniruna eina d’expressióper a molts joves, através dels blocs

“Ara la societat civil s’agrupa sense banderes, Internet elsuneix”, Moya

Juny 2012 Empenta! 5

VOLUNTARIAT

El poder del voluntariatEn un context social complicat el voluntariat és clau i la FAS ho ha celebrat amb un actede cloenda del curs festiu

Som al juny i ja tenim lasensació d’estar immersos enla recta final del curs. És elmoment de trobar-nos, volun-taris i equip de la FAS perreflexionar conjuntament i ferbalanç sobre el desenvolupa-ment del curs. És per aixòque es va celebrar l’acte decloenda.

La trobada va ser molt dis-tesa, marcada per un aire defestivitat. Tot va transcórrer el17 de maig a la sala d’actesde la Facultat de Sociologia iCiències Polítiques del cam-pus de la UAB, des de lesonze del matí fins a les duesdel migdia, amb un esmorzar,com sempre, solidari i ecolò-gic. Cada programa va tenirun espai de debat per avaluarla tasca pròpia i descobrir siles expectatives s’haviencomplert.

Els grup van preparar unaexposició per compartir ambla resta les conclusions a lesquals havien arribat i, fins itot, hi va haver qui va aprofi-

tar per expressar el que lihavia aportat l’experiència departicipar en programes devoluntariat. El grup de coope-

ració i medi ambient va feruna performance de la cam-panya «Menja just a la UAB»;els del programa CROMA vansortir en massa a explicar lesaventures dels seus petits;els del Sociosanitari vantransformar-se en les perso-nes protagonistes del seuvoluntariat (infants i gent granque estan en hospitals oresidències); els del progra-ma de Justícia ens van ferveure que les persones inter-nes en centres penitenciarispoden ensenyar-nos molt, i elsdel de Salut van exposar-noscom en pot ser, de curiós, deparlar amb els altres de

sexualitat i drogues. A partdels voluntaris dels progra-mes, les estudiants becàriesde la FAS també van dir-hi laseva i van deixar constànciadel seu pas per la Fundació.

Amb tot, les rialles, lesabraçades i els somriurestambé van tenir-hi el seumoment.

És un any complex, mar-cat per la crisi econòmica i deretruc les retallades de dretssocials (educació, salut, coo-peració, justícia, treball...). Enaquest context, el voluntariatha adquirit més força quemai, cosa que a la FAS tambés’ha notat. “És un momentdolent, però nosaltres tenimmolts més voluntaris que elsdarrers cursos”, va remarcarla coordinadora de voluntariatde la FAS, Sara Martínez.

El voluntariat no ha desubstituir els llocs de feina,però és important veure comla gent, i en aquest cas elsjoves, no es queden amb elsbraços plegats quan les

coses van mal dades. “Elvoluntariat no pot substituirl’atenció professional, però téla força i el poder d’acompa-nyar les persones que hopassen malament i a la vega-da fer visibles les desigual-tats i la injustícia social”, vaexposar la directora de laFundació, Begoña Navarrete,que també va reivindicar latasca dels voluntaris universi-

taris: ”se us hauria de conèi-xer molt més perquè ajudeu ala construcció d’una milloruniversitat”. Però no es vaoblidar de demanar tant elsestudiants que continuenl’any que ve a la UAB com elsque acaben els estudis que“segueixin fent voluntariat,aquí o a fora de la universitaton hi ha moltes entitats ambles quals es pot participar”.

Foto de grup a l’acte de cloenda

Voluntariat europeu, un aprenentatge pera tota la vidaLes dues voluntàries alemanyes acollides per la FAS aquest curs expliquen la seva experiència

La Maja Grigat és de Munici la Tanja Niederstein deColònia. Les dues sónvoluntàries alemanyes queaquest curs han vingut aCatalunya a fer el Servei deVoluntariat Europeu (SVE) delPrograma Joventut en Accióde la Comissió Europea. Lesha rebut la FAS, organitzaciód’acolliment i d’enviamentd’estudiants voluntaris de laUAB. L’SVE pretén que elsjoves d’entre 18 i 30 anys par-ticipin en projectes de volunta-riat i solidaritat per tal de com-plementar el currículum perso-nal amb capacitats que vanmés enllà de les de la pròpiaprofessió, i és per això que laFAS s’hi suma des de fa deuanys, perquè aposta per l’in-tercanvi d’experiències entrevoluntaris de diferents països.

Al matí, la Tanja rep alsestudiants que entren al’Espai Solidari del campus dela UAB i els proporciona infor-mació i orientació del volunta-

riat. A la tarda, participa endiversos programes socials dela FAS: ajuda els infantsingressats a l’Hospital de laVall d’Hebron a passar l’esto-na, és professora d’anglès alcentre de menors Els Til·lers iparticipa en les activitats depromoció de la salut al cam-pus. La Maja, en canvi, dedicael seu voluntariat al servei d’a-

tenció a la discapacitat delPIUNE, en el qual, entre altrestasques, acompanya pel cam-pus aquells estudiants que honecessiten o elabora materialseducatius en formats alterna-tius, com per exemple en sis-tema Braille per a personescegues.

Les dues han vingut justabans de començar la univer-

sitat perquè creuen que ésuna bona oportunitat per for-mar-se d’una altra maneraabans de començar els estu-dis superiors. La Maja creiaque podia fer alguna cosa útilaquí i la Tanja va decidir fervoluntariat fora del seu país“per conèixer gent nova i unallengua diferent, i per col·labo-rar fora de casa”.

Segons expliquen, l’adap-tació ha estat molt bona i posi-tiva. Han hagut d’acostumar-se a parlar castellà, peròtambé a aprendre el català percomunicar-se millor; a canviarcostums com l’horari delsàpats o d’obertura de les boti-gues, i sobretot a viure per pri-mera vegada fora de casa illuny de la família i els amics.La Vila s’ha convertit en casaseva i els estudiants que hiviuen en el seu suport diari. Elque les ha portat aquí, però,ha estat el voluntariat, que perla Tanja és ”estar present perajudar la gent que ho necessi-

ta” i per la Maja, ”quelcom queet fa sentir útil perquè de veri-tat pots ser-ne partícip”. Lesdues coincideixen que és difí-cil canviar aquest món, peròque si no s’intenta segur queno canviarà res. És per aixòque van decidir fer aquest pasi venir, i d’aquesta experiènciahan après a “tenir una miradadiferent cap a les personesamb discapacitat”, segons laMaja, i a implicar-se, perquè,com diu la Tanja, ”aprendre aajudar no és fàcil, però quanho has après tens molt deguanyat”.

Finalment, quan els pre-guntem què dirien a algú peranimar-lo a participar en unaexperiència com aquesta,somriuen: ”Que s’hi animin!,perquè aprens molt a tots elsnivells: per a tu mateixa, percomunicar-te, per treballar,per estar sola...”. I la Maja afe-geix que ”és molt més que tre-ballar per a una organització;aprens per a tota la vida”.

Tanja Niederstein i Maja Grigat al campus de la UAB

Els joves no es quedenamb els braços ple-gats quan les cosesvan mal dades

Com podríem fer un món millor?

Juny 2012 Empenta! 6

EL PROJECTE

Al febrer, els estudiants de laUniversitat Autònoma deBarcelona (UAB) que col·labo-ren en el programa CROMA dela FAS, van motivar els infants ijoves dels tallers perquè pre-sentessin a la UAB «propostesper fer un món millor».

Amb aquesta activitat s’havolgut que l’alumnat dels tallersde les escoles i instituts deSabadell, Rubí i Cerdanyola delVallès unissin esforços perredactar les seves propostes engrup. Les redaccions presenta-des han participat en un con-

curs en què s’ha valorat l’esforçi la implicació dels redactors; elcontingut i la coherència interna;l’ortografia i l’originalitat. Els tre-balls guanyadors de cadascunade les categories són els quetrobareu al peu d’aquest article.

L’elaboració de propostes hapermès potenciar el treball enequip, la cohesió i la coopera-

ció. A més, la iniciativa, emmar-cada en la celebració de ladiada de Sant Jordi, ha treballatles competències lingüístiques,sobretot en l’ús de la llenguacatalana i la motivació per la lec-toescriptura. Es tractava, doncs,que mitjançant l’escriptura, elsinfants i joves fessin volar laimaginació i escrivissin lesseves propostes per a la cons-trucció d’un món millor.

A més, 243 infants i jovesvan ser convidats el 30 de maiga la Universitat Autònoma deBarcelona per celebrar l’acte de

cloenda del curs, on se’ls vareconèixer l’esforç fet al llarg de

tot el període lectiu. També,però, van aprofitar la benentesaper visitar les instal·lacions delcampus de la UAB de la màdels estudiants de la universitatque els han acompanyat durant

tots aquests mesos en el camíde l’aprenentatge. D’aquestamanera van poder conèixer elcampus, un espai per continuarels seus estudis, malgrat quemolts, per la seva situació per-sonal i familiar, tenen el seufutur educatiu en perill. A l’actees van lliurar els premis del con-curs.

La participació ha estat moltpositiva, els treballs han estat debona qualitat i de tot tipus. Acontinuació mostrem algunsresultats que se’n deriven, enaquest cas els premiats.

En el marc de la diada de Sant Jordi, els infants i joves dels tallers del programa CROMA hantreballat les competències en llengua catalana fent propostes per un món diferent

1r premi de Cicle Inicial: grup A de l’escola Serraparera deCerdanyola del Vallès “PROBLEMES I SOLUCIONS”

1r premi de Cicle Superior: grup C de l’escola Joan Maragall deSabadell “RECEPTA, EL COUS COUS DE LA FELICITAT”

1r premi de Cicle Mitjà: grup B de l’escola Joan Maragall deSabadell “ELS EXTRATERRESTRES I ELS HUMANS”

1r premi de 1r d’ESO: grup A de l’institut Banús de Cerdanyola delVallès “QUÈ FARÍEM PER A UN MÓN MILLOR?”

És un vídeo i el podeu consultar a:

www.youtu.be/4pPJwHYHoHM

1r premi de 2n d’ESO: grup B de l’institut Banús de Cerdanyola delVallès “CONTRA LA VIOLÈNCIA”

És un bloc i el podeu consultar a:

www.acabaramblaviolencia.blogspot.com.es

1r premi de 2n cicle d’ESO: grup C de l’institut Banús de Cerdanyoladel Vallès “QUIN CAMÍ ESCOLLIRIES PER CANVIAR EL MÓN”

És un vídeo i el podeu consultar a:

www.youtu.be/TzylhjKY1iU

Potenciar el treballen equip, la cohesió i la cooperació

Es tractava que mitjançant l’escriptura, fessinvolar la imaginació

PREMIATS

Juny 2012 Empenta! 7

EN PRIMERA PERSONA

La inèrcia del conflicte colombià

És habitual que la família iels amics o coneguts s’espan-tin en sentir que te’n vas aviure a Colòmbia o a visitaraquest país. Després de donarla notícia sovint et disparen(mai més ben dit) un seguitd’afirmacions i preguntes: aColòmbia?, ja és segur això?. Iguerra, violència, conflicte,segrests, segueixen les pre-guntes.

Després de tants interroga-toris, el primer pas en terrescolombianes és poruc i dubi-tatiu, encara que aquesta pre-venció dura poc més del primertrajecte des de l’aeroport. Enuna ciutat com Bogotà, el con-flicte armat és a primera vistainvisible i el dia a dia et porta aoblidar per moments la com-plexa realitat del país. Tot iaixí, una lectura més detingu-da et fa observar que el con-flicte és present a tots els ni-vells de la societat i et permetveure els efectes de més demig segle de violència. Perexemple, prop de l’HospitalMilitar es poden veure diària-ment desenes de soldatsmutilats pels enfrontamentsdirectes i les mines antiper-sones que hi ha a certeszones del país. També es potveure i escoltar la història quees repeteix i que encara con-tinua de milers de desplaçatsque han hagut de fugir de lesseves llars forçats per algundels actors del conflicte armat.

En altres zones deColòmbia el conflicte és moltmés evident. A San José delGuaviare, municipi que fafrontera amb la Sierra de laMacarena, al departament delMeta, es concentren avui en

dia forts enfrontaments.L’Estat no té el control sobrealguns municipis i comunitatsa la zona, especialment a laSierra. La ciutat sembla unescenari de pel·lícula: ésplena de militars i de trinxeresa la cantonada d’escoles,seus del govern o comis-saries. També hi ha comuni-tats indígenes que han hagutd’abandonar els llocs d’origen ideixar les seves terres i el seubestiar a causa de la violència.L’ambient a San José és tens,i és que en diverses ocasionss’han viscut combats directesa la mateixa ciutat. Endinsant-se a la selva i seguint el riuque porta a les comunitats, elscontrols policials canvien demans. Els habitants expliquencom els afecta, en la seva vidadiària, la incertesa d’agafar eltransport fluvial i ignorar quiels pararà: els paramilitars?,els guerrillers? El que tenenclar és que ja no saben qui elsprotegeix o per qui s’han desentir representats.

La situació dels habitants deSan José i de les comunitatsproperes exemplifica molt bé eldrama colombià, en el qual lapoblació civil ha sigut la mésafectada i qui n’està pagant lesconseqüències des de fa anys.Aquest sentiment de desem-parament, el desplaçamentforçat, l’exigència del pagamentde «vacunes» (extorsió), etc.,porten la població civil, espe-cialment en les zones rurals, atenir una percepció de falta d’o-portunitats. Aquesta percep-ció, sumada al desconeixe-ment de les noves genera-cions d’un entorn de pau, con-tribueix a la perpetuïtat delconflicte. I és que els dos bàn-dols s’han servit d’aquest con-text tan dèbil i de la situació

dels joves i les joves colom-bians per reclutar-los i conver-tir-los en victimaris.

Malgrat tot, s’ha de puntua-litzar que avui en dia aques-tes pràctiques han disminuït.Els processos de desvincu-lació de menors excombatentsajuden a entendre els motiusreals que portaven molts d’ellsa identificar-se amb grupsarmats. Alguns admeten quevan entrar-hi per venjar unfamiliar executat per l’altrebàndol, altres diuen quefugien de la violència intrafa-miliar i alguns fins i tot con-fessen que no tenien cap mésopció. Sovint, formar partd’aquests grups es converteixen la porta de sortida, en lafinestra d’oportunitats per amolts nens i nenes que estroben en contextos de violèn-cia i enfrontaments al país. Enquin bàndol lluiten acaba notenint gaire rellevància: el con-flicte divideix els pobles d’unamanera aleatòria i són pocsels casos de desvinculats queesgrimeixen un motiu ideolò-gic. Tot i així no és estranysentir històries de joves uni-versitaris que, convençuts perla causa, s’han unit als grupsguerrillers. I és que el migsegle de conflicte a Colòmbiaha tingut un gran impacte enel teixit social, i víctimes i victi-maris són sovint veïns delmateix poble o encara més,víctimes del propi país queacaben sent victimaris de laseva pròpia gent.

Dèiem que el fet de formarpart d’un bàndol o d’un altreha perdut rellevància, ja queactualment és difícil parlard’una guerrilla amb motiva-

cions purament ideològiques.Els seus components, però,tampoc es poden etiquetar deterroristes o narcotraficants,com han insistit constantmenta fer des de l’Estat. Aquestaetiqueta constant de terro-ristes i la consegüent negaciódel conflicte armat de l’expre-sident Álvaro Uribe han sigutun obstacle per a la pau i lareconciliació, ja que simple-ment es nega un dels bàndolsi, per tant, totes les seves víc-times i una «versió» de lahistòria comuna. La política deseguridad democràtica d’Uribeapostava per la seguretat mili-tar com a únic camí cap a lapau: la no-negociació, els fal-sos positius o els teatres dedesmobilitzacions inexistentsvan ser estratègies d’aquellaetapa amb el lema de «Manofirme, corazón libre». Uribe vainiciar un procés de reconci-liació que, com que no reconei-xia les víctimes de l’Estat, esta-va condemnat al fracàs.

Contràriament a aquestaestratègia, són moltes lesveus de la població civil, dedefensors dels drets humans id’analistes que opinen que lareconciliació real i la recons-trucció del teixit social és l’úniccamí cap a la pau. El pas previa aquesta reconciliació és elreconeixement del conflictearmat a Colòmbia i el de lesvíctimes de l’Estat.

Sorprenentment, el noupresident colombià, J. M.Santos, exministre de defensadel govern anterior, hareconegut el conflicte i ha ini-ciat processos de reparacióde les víctimes i de restitucióde terres. Els canvis són subs-tancials i esperançadors, peròmolts ciutadans creuen que estracta només d’un canvi defaçana.

Ara, sembla que el camí ésclar, però la tasca de recons-trucció del teixit social des delmunicipi més petit és minu-ciosa i llarga, ja que la gene-ració actual no ha conegut maiuna Colòmbia en pau.

Carla Burriel (exvoluntària de les

Nacions Unides aColòmbia)

i Bet Millet (Postgrau deComunicació dels

Conflictes i de la Pau -UAB)

EL MUR

Ignacio Ferreras ha por-tat a la gran pantalla unaadaptació cinematogràficadel còmic de Paco Roca enquè trenca amb els tabúsque envolten la realitat de“fer-se gran”. Arrugas és lahistòria d’Emilio i Miguel,dos avis que viuen en unaresidència. Emilio, que téalzheimer i que abans eradirector d’una entitat bancà-ria, acaba d’arribar-hi iMiguel, que ja hi és, l’aju-darà a adaptar-se a la novavida. Aquesta pel·lícula ensparla d’una part de lasocietat sovint amagadaper por de posar sobre lataula el temut moment dela vellesa.

El film, guanyador dedos premis Goya (a la millorpel·lícula d’animació i almillor guió adaptat), ha tras-passat una barrera subtilperò històrica: d’una banda,és la primera pel·lícula d’a-nimació que guanya com amillor guió adaptat; de l’al-tra, s’hi parla amb llibertatde temes com ara la desa-parició de la memòria i pertant de la identitat, la sole-dat i l’abandonament, barre-jats amb el valor de l’amis-tat, la dignitat o el pes delsrecords en un moment enquè la vida cada cop s’es-curça més.

Un llargmetratge on esreferma el valor de la ima-ginació quan l’esperançadecau. Miguel diu en unaescena: “no hay nada comouna buena paranoia paramantenerse joven” i afegeixque “acà lo único queimportà es no dejarse hun-dir”.

Una història en totmoment impregnada d’untoc d’humor.

Arrugas, trencant tabús

La visió d’un país que porta més de mig segle en constant convulsió

Primers pasos a Colòmbia

Cartell pel·lícula

Títol: Arrugas

Director: Ignacio Ferreras

Original: Paco Roca

Producció: 2011

Durada: 89 minuts

Dones en el departament de La Guajira (Colòmbia). Imatge de Bet Millet

Joves combatents

Defensa d’un país millor

Quin paper ha tingut el clan Al-Assad?

AA: Decisiu. Durant tots aquests anyshan fet un país a la seva mida i ara calconstruir Síria de nou, amb gent novaperò sense rancors. Des que vacomençar la revolució la família Al-Assad ja no és legítima.

RM: El govern de Síria és una repú-blica heretada de pare a fill i això faque sigui més complicat eradicar-lo,més que en altres països. El proble-ma és el sistema. Si Baixar al-Assadmarxés, res no canviaria.

Com i per què la revolta va passarde ser pacífica a ser violenta?

AA: El canvi es va produir quan elsmilitars siris van desertar, perquè esta-ven en contra de la situació i a la vega-da no tenien cap possibilitat de fer uncop d’estat. Aquests van formarl’Exèrcit Siri Lliure, que realment és quifa la defensa armada. L’oposició gene-ral no lluita amb armes, encara que hiha minories que sí que s’hi han unit.

RM: Bàsicament el règim siri sempreha estat així. El que està fent ara noés nou (tortures, etc.), però ara ho fasense complexos. Estem veient,doncs, la veritable cara del règim. Permi, però, no es pot parlar de guerracivil, perquè no hi ha dos bàndolsiguals: n’hi ha un de molt preparatcontra un format per civils.

Què en penses, del paper de lacomunitat internacional?

AA: Està fent un paper molt brut. Siels EUA i Europa haguessin volgut, elrègim ja hauria caigut. A l’Iraq, perexemple, no van esperar resolucions. Crec que és un acord internacional:

Rússia ven armes a Al-Assad i a l’o-posició, Xina està interessada en elpetroli, els francesos també... Com que donen suport al règim,aquest va a totes.

RM: Sóc molt crítica. Rússia, els EUAi Europa tenen por que caigui Al-Assad, perquè creuen que el quevindrà després serà pitjor. Nosaltresno hem ajudat que caiguin les dicta-dures, sinó que perdurin, ja que erenles principals aliades d’Occident. Elque realment els interessa és que noexploti el trencaclosques de païsosàrabs propers: Israel, Palestina,Líban, Iran, etc.

Què opines del paper mediador deKofi Annan?

AA: El paper d’Annan i la Lliga Àrabconsisteix, des de l’inici, a donar oxi-gen al règim. Si no haguessin entratels observadors de la Lliga el conflic-te segurament no hauria passat demarç o d’abril. La Comunitat interna-cional és còmplice del règim, ja quesap que ha estat saquejant el país.Crec que les Nacions Unides hauriende començar a prendre mesures con-tra les dictadures, els convé.

RM: Vaig entrevistar, fa poc, el minis-tre d’exterior palestí i deia que per elll’únic acord possible és polític, pelgrau de conflicte i violència interna. Però ja no sé fins a quin punt Annan

aconseguirà alguna cosa, crec queres. L’únic agent que potser podriafer-hi alguna cosa és la Lliga Àrab,però tampoc ho veig clar. A parermeu, veurem més conflicte, conflicte iconflicte uns quants mesos fins que hihagi algun forat possible per a unpacte polític.

L’oposició és forta?

AA: Abans que comencés tot, a Síriano hi havia oposició, perquè qualsevolque pensés una mica el mataven. Ésper això que ens hem vist obligats afer d’oposició, però com que no somdisciplinats, han sortit diferentscorrents. Malgrat que els que n’hansortit més beneficiats han estat elsGermans Musulmans (perquè ja esta-ven organitzats), tots busquem un sis-tema democràtic i, per tant, això ensuneix.

RM: No, està dividida i és políticamentmolt fràgil. Cada país té una històriadiferent que l’ha marcat. A Tunísia hiha una oposició molt organitzada, mal-grat que clandestina: partits, el sindicati organitzacions civils. Això a Síria noexisteix. A vegades, els partits mésben organitzats són els islamistes, per-què la repressió siriana ha trinxat elsarabomusulmans. El règim era moltfort i ho dominava tot.

Quin paper han tingut els joves enla revolta?

AA: Primordial, ells són els que hanportat el pes pesant de la revolució.Són la columna vertebral de la revoltai són els que decidiran en el futur. Els mitjans de comunicació i Internethan servit per prendre consciència del’exterior, per això els joves es pre-guntaven com era que no tots teníemels mateixos drets [respecte a

Occident], però a la vegada aquestestecnologies han servit per explicar almón què passa a Síria.

RM: Fonamental. La meitat de lapoblació àrab són joves i ells ho tenentot a les seves mans. Són joves cons-cients que formen part del món, quesaben el que fan i el que volen, i que,sobretot, estan cansats que els diguinel que han de fer. Aquests jovestenen el canvi a les seves mans i elduen a terme de manera pacífica, enla mesura que els deixen. Molts esjuguen la vida gravant imatges delque passa a Síria per difondre-les percanals com Youtube. Gràcies aaquests joves sabem el que passa aSíria i per això el conflicte és presentals mitjans occidentals, tot i que hi hamoltes coses que no sabem.El futur no és fàcil, però segueixenlluitant i això és important.

Pronòstic del conflicte?

AA: M’agradaria que s’acabés, peròem temo que va per llarg, tot i queesperem que no ho sigui massa i,sobretot, que no es busquin amnistiesni immunitats sense que la gent siguijutjada. Si no hi ha justícia, no hihaurà pau ni a Síria ni a la zona.

RM: Per mi la situació seguirà empit-jorant fins que s’arribi a un punt morto fins que un dels dos bàndols queditocat. Hi ha països que donen suportincondicional al règim i ningú en dónaa l’oposició. És a dir, a Occident nol’interessa que caigui Al-Assad... Sino, ja hauria caigut.

Síria, més enllà de la Primavera Àrab

«A Occident no l’interessaque caigui Assad» [RM]

«La Comunitat

internacional és còmplice

del règim, sap que ha

sequejat el país» [AA]

L’ENTREVISTAJuny 2012 Empenta!

8

Síria és una república dirigidaper la família Al-Assad des del1970. El seu últim president ésBaixar al-Assad (2002). Des del1963, el país viu en un estat d’ex-cepció, i la corrupció, la repressiói la violació dels drets humans sónuna constant. El malestar de lapoblació ha anat creixent fins queel 15 de març del 2011 va esclataruna revolta pacífica que ha desen-volupat en una conflicte senseperspectives a curt termini.

Què significa derrotar un règim?Tres directores egípcies: TamerEssat, Ayten Amin i Amr Salama rela-ten la història que ha canviat Egiptedes de tres punts de vista: the good(el bó), the bad (el dolent) i the politi-cian, és a dir: els activistes, les forcesde seguretat i els polítics.

El matí del 25 de gener de 2011ningú no es pensava que aquell diatot canviaria per als egipcis. Una granmanifestació, convocada a través de

la xarxa social Facebook, va desem-bocar en una lluita per la democràciai les llibertats a mans de joves desco-neguts que van aconseguir arrosse-gar generacions més grans.

Aquest documental ens fa sentir elcrit d’esperança de milers de perso-nes que van posar en perill la sevavida per un Egipte millor.

Més documentals:www.eldocumentaldelmes.com

Tahrir 2011

TAMBÉ RECOMANEM...

Ahmed Al-Zayad [AA] (esquerra) Membre de la Plataforma d’Ajuda alPoble Sirià. És opositor sirià establerta Catalunya des de fa molts anys onés empresari.Rosa Meneses [RM] (dreta)Redactora de la secció d’internacionald’El Mundo des del 1999, especialitza-da en l’Orient Mitjà. A cobert diferentsconflictes a la zona, els últims, el 2011,a Tunísia i a Líbia. El 2010 va serguardonada amb el Premi Nacional delNou Periodisme.

Entrevista feta el març del 2012

Títol: “Tahrir 2011: the good, thebad, the politician”Directores: Tamer Ezzat, ItenAmeen i Amr SalamaProducció: Egipte, França 2011Durada: 90 minuts