En Joaquim i l’arlequí(Reconeixem la “qu - qü”)

En Joaquim i l’arlequí(Reconeixem la “qu - qü”)

Aquell no era un dia qualsevol, però en Joaquim encara no ho sabia. Era el vespre de Pasqua i l’endemà la família aniria a la masia del∫ avi∫. Que bé que ∫’ho passava en Joaquim a la masia!

Aquell no era un dia qualsevol, però en Joaquim encara no ho sabia. Era el vespre de Pasqua i l’endemà la família aniria a la masia dels avis. Que bé que s’ho passava en Joaquim a la masia!

2

3

Aquella casa centenària era màgica per al nen. fl l’avi Miquel li semblava quasi un mag, especialment quan tot∫ do∫ obrien la porta de l’habitació. En Joaquim, com si fo∫ un ritual, sempre deia:

—Estem tan a le∫ fosque∫, que no e∫ veuen ni le∫ mosque∫!

Aquella casa centenària era màgica per al nen. I l’avi Miquel li semblava quasi un mag, especialment quan tots dos obrien la porta de l’habitació. En Joaquim, com si fos un ritual, sempre deia:

—Estem tan a les fosques, que no es veuen ni les mosques!

4

5

Aleshore∫, l’avi exclamava amb una veu molt poc freqüent:

—ƒoscor! ƒuig d’aquí aviat, que no vull veure en Joaquim esglaiat!

fl, de sobte, un∫ llum∫ de color∫ il·luminaven l’estança.

—Avi, et∫ genial! —exclamava sempre en Joaquim amb admiració.

Aleshores, l’avi exclamava amb una veu molt poc freqüent:

—Foscor! Fuig d’aquí aviat, que no vull veure en Joaquim esglaiat!

I, de sobte, uns llums de colors il·luminaven l’estança.

—Avi, ets genial! —exclamava sempre en Joaquim amb admiració.

6

7