En Màrius, l’Helena i el verí petrificador · 2015-04-22 · Acostar la història i el...

En Màrius, l’Helena i el verí

petrificador

Text: Mercè Pujadas Cid Il•lustracions: Ona Carvajal Mata

Biblioteca Ilturo, 1

INTERIOR CABRERA MAR-3.indd 1 13/03/15 17:23

A en Jordi, la Georgina, la Carlotai la Berta, la meva gran aventura.

MERCÈ

Al meu germà Guillem; gràciesper inspirar-me.

ONA

Primera edició: abril del 2015

© del text: Mercè Pujadas Cid© de les il·lustracions: Ona Carvajal Mata

Coordinació editorial i direcció de la col·lecció: Albert Calls Xart i Biblioteca Ilturo

Assessorament en continguts arqueològics: Albert MartínAssessorament lingüístic: CNL del Maresme

© d’aquesta edició:

Ajuntament de Cabrera de MarPl. Ajuntament, 5 - 08349 Cabrera de Mar

[email protected]

www.gaudeixcabrera.cat

9 Grup Editorial / Cossetàna EdicionsC. Violeta, 6 - 43800 Valls

[email protected]

Guia didàctica del conte: http://bibliotecailturo.blogspot.com.es/

Disseny i composició: Imatge-9, SL

Impressió: Leitzaran Grafikak

ISBN: 978-84-9034-318-0

DL T 296-2015

Aquest conte recrea escenaris del patrimoni històric i arqueològic de la Cabrera dels segles II i I aC a través de la ficció. Els personatges d’aquesta història han estat creats a partir d’un treball de col·laboració entre les autores i diverses persones, impulsat per la Biblioteca Ilturo amb l’objectiu de continuar aquesta col·lecció amb nous títols.


Acostar la història i el patrimoni de Cabrera de Mar als més petitsAmb aquest llibre que teniu a les mans s’inicia la col.lecció ‘Els contes de la Biblioteca Ilturo’, un nou espai pensat perquè els més joves del nostre municipi puguin descobrir la història i el patrimoni del poble en el qual convivim, fent-ho alhora amb uns codis i unes imatges senzilles i entenedores, lligades amb un relat que convida a voler saber el final.

Per fer realitat aquest projecte, en el seu descobriment de la història de Cabrera de Mar, la família Ilturo acompanyarà els joves lectors i lectores del conte. Es tracta d’uns perso-natges que són el reflex dels ciutadans del nostre poble que, al llarg del temps, aniran vivint històries i situacions que ajudaran a comprendre molt millor quins són els nostres orígens i com s’ha perfilat, al llarg dels anys, la nostra identitat i la gran importància del nostre ric patrimoni arqueològic.

‘Els contes de la Biblioteca Ilturo’ complementen la voluntat de l’Ajuntament de Cabrera de Mar, a través de la Regidoria de Cultura i de la biblioteca municipal, de salvar la nostra història i el nostre patrimoni, acostant-lo a les noves generacions, que hi trobaran una eina molt útil per endinsar-s’hi.

Tot l’equip que treballa en aquest projecte liderat per la Biblioteca Ilturo, des de les auto-res del llibre fins a totes les persones que hi han col·laborat, vol contribuir, amb aquesta feina, a divulgar el coneixement de la nostra identitat. A més, cada llibre anirà acompa-nyat d’una estratègia de propostes didàctiques que, vinculant biblioteca i escoles, per-metrà aprofundir molt més en la matèria tractada.

I d’aquesta manera, també, la Biblioteca Ilturo, especialitzada en temes d’arqueologia i patrimoni, contribueix a desenvolupar la tasca que li és pròpia i a incidir especialment en la cultura local, per fer-la més accessible a tothom i deixar-ne testimoni permanent.

Neixen, doncs, amb aquest primer títol, ‘Els contes de la Biblioteca Ilturo’. La voluntat dels impulsors és que facin un llarg viatge, com s’ha projectat, per acabar mostrant en un conjunt la trajectòria que des dels temps antics fins als actuals han tingut les persones de les diverses èpoques que han viscut a Cabrera de Mar, un municipi de referència en l’àmbit patrimonial català.

Esperem que gaudiu de la lectura i que us encoratgi a aprofundir en les arrels del nostre poble.

Montserrat Reig i PascualRegidora d’Ensenyament, Cultura i Patrimoni

de l’Ajuntament de Cabrera de Mar


4

--N o et pensis que això quedarà així. Algun dia et guanyaré. Sóc un romà!En Màrius i l’Helena s’aturen davant de la porta de casa.—Insinues que ets millor que nosaltres, Titus?—No ho insinuo, Helena, ho afirmo. Tu i en Màrius porteu la sang ibera de la vostra mare.En Titus està molt enfadat. Avui a la plaça en Màrius li ha guanyat tres partides a les da-

mes. Tothom ho ha vist. Se sent molt humiliat.En Màrius, però, no dóna importància a les paraules d’en Titus.—Vinga, Helena, entrem cap a casa. L’àvia ens espera.Dolgut, en Titus segueix provocant-los.—Això, això, marxeu i aneu a Burriac amb els ibers a fer encanteris i ritus.En sentir-lo, l’Helena se li abraona. En Titus, sense cap esforç, se la treu de sobre amb

una empenta i l’Helena cau a terra. En Màrius s’acosta per ajudar-la, però en Titus s’inter-posa entre ells.

—Demostreu-me que sou valents, doncs! Aquesta nit, després de sopar, quan tothom ja sigui al llit, veniu a casa meva. Trobareu la porta oberta. Deixaré que m’acompanyeu a un lloc.

Ara és en Màrius qui l’aparta bruscament per ajudar la seva germana.—Però què dius? Com vols que sortim de nit i sense dir res a ningú?En Titus esclata a riure.—Ja ho sabia, jo. Sou un parell d’ibers covards. No sé ni per què us ho he proposat.L’Helena respon:—Perquè vindrem.En Titus marxa molt content carrer avall, s’ha sortit amb la seva. No ho haurà de fer tot

sol.Darrere la porta de casa, l’àvia Edereta està amoïnada. Ella i en Carbó es cuiden dels nens

i de la casa mentre els pares són de viatge i no li agrada gens el que acaba de sentir. Els haurà de seguir en la seva escapada nocturna i veure quina en porten de cap.


5


6

La casa d’en Titus està situada a l’esquerra de la riera, una mica més avall de les termes. El pare d’en Titus és el director de la seca, la fàbrica de monedes de la vil•la romana d’Ilturo. Per això la casa, plena de mosaics, és una de les més luxoses.

A la seva habitació, en Titus espera que el pare s’adormi. Quan li arriben els roncs, amb molt de compte, surt i camina a les fosques pel llarg i fred passadís que duu a la porta principal. Un cop allà, es mira de reüll les dues estàtues que custodien la casa. Sempre li han fet por. A poc a poc, obre la porta i, de seguida, veu unes ombres que s’acosten.

—Vaja, pensava que no vindríeu!En Màrius li contesta, molest:—Jo no ho hauria fet, Titus. No me’n refio ni un pèl de tu. Tothom sap que mai en fas

una de bona. Que no respectes res ni a ningú. Per això, no m’importa el que pensis. Però a l’Helena sí.

La nena es defensa.—Ja estic cansada que els romans ens tractin amb menyspreu, germanet.Després es dirigeix a en Titus.—Hem vingut perquè som tan o més valents que tu. Et penses que de nit no ens

atrevim a sortir de casa? Doncs ja ho veus. Som aquí. I ara què?—Seguiu-me!La porta es tanca darrere seu. L’Helena agafa la mà d’en Màrius i li busca els ulls

inútilment. No s’hi veuen. Caminen fent tentines seguint la veu d’en Titus.—Vinga, nois, comença l’aventura. Haureu d’entrar a l’habitació del meu pare a

buscar les claus de la seca.En Màrius s’estranya.—El teu pare és fora de viatge?En Titus somriu prepotent.—El meu pare està dormint com un soc. Les claus són damunt de l’escriptori.Gràcies a la foscor, en Titus no pot veure la cara de pànic dels dos germans, però

sembla que ho percebi.—Ja us feu enrere? Per què us atureu?La mà de l’Helena estreny la d’en Màrius. Les d’en Titus empenyen un dels batents

de la porta de fusta. Quan s’obre, els roncs del pare ressonen amb més força.Els dos germans entren a l’habitació de puntetes. En Màrius s’aguanta la respiració

però sense voler xoca amb una cadira. Comença a suar per la por, però un fort esbufec confirma que el pare no s’ha despertat. Quan arriben davant de l’escriptori, l’Helena fa lliscar les mans per damunt de la fusta fins que topen amb la fredor del metall. Llavors, amb una petita empenta indica a en Màrius, que està immòbil pel pànic, que surti de l’habitació.

però sense voler xoca amb una cadira. Comença a suar per la por, però un fort esbufec


7

Fora de la cambra, en Màrius respira alleujat. L’Helena, també.En Titus, que s’ha passat l’estona mossegant-se les ungles, vol dissimular.—Heu trigat molt a sortir, gairebé m’adormo.I els estira perquè tornin cap a la porta principal.—Anem! Això només acaba de començar.En Màrius ja s’ho veu a venir.—No em diguis que vols anar a la seca! No hi pot entrar ningú!—Aquesta és la gràcia! Entrarem i agafarem un as de bronze. En Màrius s’esgarrifa.¬¬—Vols robar una moneda, Titus? Això no està bé!—No està bé perquè ho diuen les lleis o perquè us fa por? Helena, on és ara aquella

valentia ibera de la qual em parlaves aquesta tarda?L’Helena no sap què dir i, per això, esquiva la mirada del seu germà i menteix.—Doncs…, doncs… És aquí, Titus. Para de fer el fatxenda i anem-hi de pressa. Em

moro de ganes d’aconseguir una moneda d’aquestes que dius.

No han trobat ningú pel carrer. Tothom dorm a Ilturo. En Titus agafa la torxa que hi ha al costat de la porta i il•lumina el pany de la seca.

—Helena, entra amb mi. O prefereixes quedar-te a fora?Les paraules d’en Titus desafien la nena. Ella no es vol fer enrere i parla intentant

que la veu no li tremoli.—Màrius, espera a fora. Si veus venir algú o sents qualsevol soroll, pica a la porta.Dins, l’Helena, amb els ulls molt oberts, camina darrere d’en Titus. Ell sap que tro-

baran molts paranys abans d’arribar als tresors de la seca. Per això utilitza l’Helena.—Passa davant meu, Helena!Una gran catifa els dóna la benvinguda. En Titus desconfia, però l’Helena la trepitja

sense cap mirament. De sobte, comença a bufar un vent molt fort i, sobre la catifa, es crea un remolí que intenta xuclar la nena. En Titus se n’adona i camina sense trepit-jar-la. L’Helena el veu i és a temps d’agafar-s’hi.

—Titus, ajuda’m! El vent se m’endú.El vent cada vegada és més fort. L’Helena segueix cridant sense deixar-se anar. Ara en Titus ha de decidir. O ajuda l’Helena o acabaran tots dos dins del forat xu-

clador de la catifa. —Agafa’t a mi! Jo t’estiraré!L’Helena es deixa anar amb una mà i s’agafa a la d’en Titus.


8

El soroll del vent és ensordidor. En Titus crida més fort. —Amb les dues mans, Helena, amb les dues mans!Però l’Helena no se’n refia i no es deixa anar amb la mà esquerra. En Titus s’adona de la

seva desconfiança. Però ha de fer alguna cosa. O treu de la catifa l’Helena o desapareixe-ran, tots dos, remolí avall.

—Aguanta!Amb totes les seves forces, en Titus estira l’Helena. Quan els peus de la nena deixen d’es-

tar en contacte amb la catifa, desapareix el remolí i el vent s’atura.


9

L’Helena, trasbalsada, mira en Titus amb desconfiança.Ella vol recular, però la veu del nen l’atura.—Ja hi som. Aquesta és la porta de la cambra de seguretat. Les monedes són dins.Davant seu veuen una porta d’un metall brillant. No té pany. L’Helena queda merave-

llada.—Ohhh! Mai no havia vist res de semblant, Titus.En Titus s’acosta i empeny la porta amb suavitat. S’obre.—Entrem. És oberta.I, amb astúcia, torna a cedir el pas a l’Helena.


10

Dins de la cambra, en Titus la segueix amb la torxa. De sobte, senten un soroll que els arriba de darrere de la paret. És una mena de cric-crac insistent. I veuen com una pedra s’enretira i deixa pas a milers d’escorpins que de seguida omplen el terra de la cambra.

En Titus comença a xisclar esporuguit. S’amaga darrere de l’Helena fent saltirons i la utilitza d’escut.

—Escorpins! Són verinoooosoooos!L’Helena es vol deixar anar, però no pot. D’una revolada, agafa la torxa d’en Titus, que

ara comença a plorar, i l’acosta als seus peus. Gira creant cercles amb el foc al seu voltant.—Titus, no et separis de mi. I deixa de saltar, al final ens cremarem!En Titus obeeix i s’abraça, encara més fort, a la cintura de l’Helena.Els escorpins, en veure el foc, s’allunyen dels peus dels nens i es dispersen per la cambra.

Ara és l’Helena qui pren la iniciativa. Se sent forta i valenta per haver espantat els escor-pins. A més, ha vist plorar en Titus.

—Mira, Titus!Amb la torxa a la mà, l’Helena avança cap a la taula que hi ha al fons de la cambra. La

llum de la lluna entrant per la finestra la il•lumina. És plena de monedes de bronze.En Titus, però, no es mou. L’Helena s’estranya.—Encara tens por? Els escorpins estan marxant…En Titus no respon. Ja no té por dels escorpins, però ell sap que no és tan fàcil arribar fins

a la taula. Ho ha sentit explicar al pare.En una de les passes, l’Helena nota una tibantor al turmell. Però ja no té temps d’ado-

nar-se que hi ha una corda finíssima travessant horitzontalment la cambra. Només sent una punxada al pit.

En Titus veu com l’Helena es queda rígida. Petrificada. Tal com el pare havia explicat. Se li acosta per tocar-la. Nota la fredor de la pedra. Li mira el somriure estàtic. Sense cap mirament, li agafa la torxa i es dirigeix satisfet cap a la taula plena de monedes.

Llavors, un crit ressona dins de la cambra.—Què li ha passat a la meva germana?En Titus s’atura espantat. Ja no recordava que en Màrius era fora. I no comptava que

l’àvia els seguís.—Què hi feu tots aquí?Però ells no l’escolten. En Màrius s’acosta a l’Helena i li toca les mans. En Carbó intenta inútil-

ment captar l’olor de la seva companya de jocs. I l’àvia Edereta s’ajup per agafar el dard que hi ha als peus de l’Helena. Quan el té a les mans el mira amb atenció i se l’acosta amb cura al nas.


11

—M’ho temia! Verí petrificador! Tenim poc temps. El verí es torna irreversible al cap de 24 hores de la punxada menys els anys de la víctima… És a dir, tenim 17 hores per aplicar l’antídot a l’Helena. Espero que els pares arribin més tard. Si no mai més confiaran en mi.

L’àvia Edereta ordena a en Màrius que agafi l’Helena a coll, a en Titus que els guiï amb la torxa camí de casa i a en Carbó que els segueixi sense bordar. En Màrius obeeix perquè confia en els coneixements guaridors de l’àvia. En Titus ho fa perquè pensa que és una bruixa ibera i li pot llançar una maledicció. I en Carbó perquè és la seva mestressa. Així, doncs, ningú porta la contra a l’àvia Edereta, una vella ibera amb molt de caràcter.


En Màrius, l’Helena i el verí petrificador · 2015-04-22 · Acostar la història i el...

Documents

Transcript of En Màrius, l’Helena i el verí petrificador · 2015-04-22 · Acostar la història i el...