Any teflon -;U.a Epoca - N.0,43 Dissabte 23 Agotad«; 1924

Demanem per a tots els pobles el dret dedisposar de si mateixos, i la defensa de totseìs països contra ¡es agressions continues ila subjecció forçosa.

(Del Congrés Socialista Internacional de Copenhague

15 cts. SETMANARI SOCIALISTA Redacció: Fi, 11 . - BARCELONAiA*-jH»i

ENQUESTES DE "JUSTICIA SOCIAL"

EL FRONT ÚNIC OBRERv

Treballadors è tots els pobles, unlu-uos! - KARL NflRX,Amb motiu d'un article del company «Juan de Cataluña», inse-

rit en «El Socialista» del 15 de l'actual, els nostres companys deMadrid ens han dedicat unes ratlles que hem llegit amb l'adolori-mcnt que hom reb les mostres d'«incomprensió» que dels propisamics li pervenen. Ens consta la noblesa i la bona fe de tots—delcompany Codina, amb una generosa història de militant, tant llar-ga com generosa; dels amics que amb la «Unión General de Tra-bajadores» han sabut crear l'única organització obrera espanyolaamb solvència i eficàcia—per a declarar per endavant la sincerainconmobilitat del nostre afecte pels companys del socialismeoficial.

Sabem com s'han de fer els diaris i no volem donar al comenta-ri del nostre estimat col·lega més importància de la que té realment.

No hem d'amagar, però, per allò mateix a que ens obliga lacordialitat de les relacions, incompatible amb les reserves mentalsi les entramaliadures «polítiques-), el sentiment amb que hem lle-

?lt el retret que se'ns fa de viure «al margen de la disciplina delartido», i de no haver publicat nosaltres cap article del venerable

Pablo Iglesias tan admirat, estimat i respectat en aquesta casa ipel qual JUSTÍCIA SOCIAL, en ocasió d'associar-se a l'homenat-ge internacional retut a la noble i austera figura del lluitadorexemplar, ha tingut les paraules de màxima lloança.

Als companys els consta perfectament, la forma «poc correcta»—per a no emprar els adjectius que caldria—amb que vells mili-tants foren expulsats de la «Agrupación de Barcelona» pel pecat«nefande» de voler intentar—moguts pels ideals més nobles i des-interessats—amb la creacció de la «Unió Socialista», que el-socia-lisme deixés d'ésser a casa nostra und flor d'estuf.i, una peça demuseu històric, o el tema de conversa de quatre amics absorbits,entorn d una taula de cafè, en l'estàtica autocontemplació del me-lic.

Als companys de «El Socialista» els consta, encara més, queles fraternals i càlides salutacions adreçades més d'una volta alssocialistes d'Espanya per la «Unió Socialista» no han tingut altracorrespondència que quatre fredes ratlles formularies, i com hanquedat sense resposta altres salutacions trameses a qui no cal dir.Quan a la «Unión General de Trabajadores», els col·laboradors deJUSTÍCIA SOCIAL hauran pogut exposar parers diversos (que elnostre agrupament no és cap botigueta, i no fora digne de nosal-tres ni d'ells, que per a acullir les respostes amb que és honoradauna enquesta nostra tinguéssim d'imposar condicions. Altrament,això ja ho fa prou bé la censura militar) però els articles de redac-ció han servat sempre el to del fragment que transcrivim més avall.

Pel que fa referència a les excomunions i a les fibladetes queels col·laboradors del nostre estimat col·lega hagin pogut llençarcontra nosaltres, no han pogut fer-nos cap esgarrinxada. Amb laintel·ligent comprensió de l'eficàcia de la nostra obra manifestadaper l'amic Besteiro, n'hem tingut prou.

Però «El Socialista» fa unes manifestacions contràries a lacreació d'un front únic proletari, amb les quals no podem trobar-nos d'acord, convençuts—i no cal recordar la crida lapidària deKarl Marx—que, en principi, cap home veritablement socialistapot deixar de sentir el màxim anhel d'assolir-lo. També creuen elscompanys de Madrid que «en Cataluña seria doblemente erróneo»,quan nosaltres—que hem viscut totes les tragèdies de la desorga-nització obrera catalana i coneixem l'honradesa d'homes de totesbandes—creiem justament que és aquí on ens cal més que enlloc.

* * *En el nostre article «Companys, llenceu aquestes armes!...»

dèiem el 12 de març darrer, parlant de la qüestió que ara es debat,i entre altres coses més:

«No pretenem pas, absurdament, que es faci de cop i volta elmiracle d'assolir-se una unanimitat de sentirs i parers; això foraT acabament de tot progrès, la fi de tota possible superació. Nopretenem tampoc que es disfreci el propi sentir i s'amaguin ¡espeí sonáis conviccions honrades, i molt menys encara que es con-solidin les vergonyes, que perdurin les traïcions i que es tolerinles infàmies...»

»No hem d'amagar, doncs, que creiem errades, sense discutir-ne la bona fe original, les directrius que fins avui s'han volgutassenyalar als Sindicats de Catalunya, i que aspirem, noblement,a veure un dia els obrers de la nostra terra agermanats amb elsd'Espanya dins d'una ampla confederació, orientats en les tàcti-ques i mètodes de la «Unión General de Trabajadores»—adapta-des, és clar, al nostre temperament i a les nostres necessitats ma-terials i espirituals—amb veu i representació pròpia en la Inter-nacional f Amsterdam.

»Però més, molt més que això, ens interessa de moment quesargeixi una forta i conscient organització proletària, informada<fun ample esperit constructiu i tolerant, conduïda per directorsde cor noble i clara intel·ligència, que amb homes de bona voluntatsempre ens entendrem fraternalment.

Aspirem encara, i amb urgència major, que el poble treballa-dor tingui plena consciència, en aquests instants que ens podenincorporar definitivament a Europa o condemnar-nos a etern «ca-bilenyisme», de la seva responsabilitat política.

»Punts de coincidència, normes bàsiques dignament accepta-bles per tots, això és el que ara ens interessa cercar i exaltar, en-lloc de pensar només amb el grupet que ve darrera nostre i d'a-profundir monstruosament disparitats i divergències. Mireu elsprogrames, rellegiu les doctrines: socialistes, comunistes, anarquis-tes, on són els abismes ideals que ens separen? No és una mateixa—llfòertat i emancipació—la fita que volem atènyer? Per que ensho diguin de Berlin, de Moscou o d'Amsterdam, haurem de men-jar-nos el fetge?

»Què dirien d'un arquitecte que'volgués bastir un edifici po-sant les prdi es de punía i h ; doveífes de cam?

»/, pensen en el magne palau de ¡a Societat Nova que—pobresinsensats]—volem alçar, nosaltres]

»Que per a refer i renovar l'organització obrera és necessarique tots e] que ocupeu llocs directoss comencin per renunciar allurs càrrecs? I quél Què importa el personal sacrifici d'amorspropis i de vanitats davant T inevitable fracàs o l'èxit possible del'obra formidable que tenim el deure d'acomplir!

»Companys! Obrers d'un costat ide l'altre! Obriu els ulls a laclaror. Es la hora del suprem armistici. Jinguem un noble gest desuperació que pugui redimir-nos a tots. Llenceu aquestes maleidesarmes enverinades! Allarguem-nos fes mans!...»

Companys :Visiteu en l'estatge de l'Ateneu En-ciclopèdic Popular (Carme, 30),

l'Exposició de lesObres de "SHUM"•<&

organitzada per l'obrerisme catalàcom a just homenatge a l'artista i alpropagandista del nostre ideal JoanBaptista Acher, que voldríem benlliure entre nosaltres.

EL FRONT ÚNIC DEL PROLETARIAT

Amb què? Amb qui?í Permeteu-me, companys i amics de JUSTÍCIA SOCIAL. El

front únic del ̂ proletariat; aquesta mancomunitat d'esforços, aques-ta unió de forces; aquesta concentració de voluntats que vosaltresavui—i nosaltres ahir i demà i sempre, tota la vida—proposeu,

] amb què i amb qui tenim que fer-la?: Vosaltres sabeu que jo admiro la tasca que realitzeu, perquè la

crec seriosa, però per damunt de tot, la crec d'una bona fe extra-ordinària. Aquesta enquesta que esteu fent ho demostra.

l I sols aquella admiració, l'estreta amistat que m'uneix -amb al-I gú de vosaltres i els punts de coincidència, sinó en els mitjans, en! els fins—l'emancipació dels homes, com a ciutadans i com a tre-

> balladors; i el principi fonamental d'aqueixa emancipació basada, en el reconeixement implícit de que res de ningú i tot de tots—,

aqueixes raons, repeteixo, m'obliguen a no defugir la vostra ama-ble invitació. Parlem-ne, doncs, del front únic del proletariat, sen-se enganyar-nos, i sense que la meva sinceritat en l'exposició delsarguments, pugui semblar la més petita oposició al vostre intent,que el jorn que es realitzi serà la més trascendental de les con-questes que els treballadors assoliran sobre ells mateixos.

* * *Sabríeu dir-me o podríeu dir-me, companys i amics de JUSTÍ-

CIA SOCIAL amb què es compta i amb qui es compta per a feraqueix front únic?

Mireu. Anys enrera, les forces sindicalistes, és a dir, els sindi-cats adscrits a la Confederació Nacional del Treball, havien con-querit la voluntat i la simpatia d'un gran nombre de treballadorsd'aïreu d'Espanya. Pel que pertoca a Catalunya, i concretament aBarcelona, vosaltres sabeu que era gairebé perdre el temps parlard'altres organitzacions obreres, la força de les quals era nul·la.Fins en els moments de més decadència del sindicalisme—no elsindicalisme com a doctrina, en el que cada volta tinc més fe—ha estat sinó impossible, molt difícil, que a la nostra terra hi po-guessin arrelar organitzacions estranyes a les sapigudes. Jo m'ex-plico perfectament, que quan es parlava de fer el front únic hi ha-gués qui preguntés: amb qui? Perquè la realitat era una. La de queenfront de la Confederació Nacional, pel que es refereix a Catalu-nya no hi havia ningú. Replicareu que si a Catalunya no, a les al-tres regions sí. Evidentment. A les altres regions, sí. Però, perme-teu-me també, que-no en parlí d'això. No són aquests moments elsmés assenyalats per fer-ho.

Veritat és que hi havia, perquè no dir-ho!—un xic de pressump-ció per part—nostra, de tots?—dels que creien que la Confedera-ció Nacional del Treball—els meus amors i els meus afanys, hansigut per ella—era el melic del món.

Aquesta vanitat els feia viure fóra de la realitat, i no veien queels enemics de fóra i els enemics de dintre—els primers desacre-ditant-la i els segons també amb Ics seves intemperàncies i allò

que no eren intemperàncies—li anaven segant l'herba de sota elspeus. I arribà que faltada de fonaments, va caure amb l'estrèpitque hem vist.

Tornem enrera. Quant l'escició en el Partit Socialista i en laUnió General de Treballadors, els comunistes, jo no sé perquè,varen posar cercle als sindicats de la Confederació. Es que talvolta, creien que dintre les organitzacions sindicalistes hi haviagent que es deixaven encisar per les audàcies dels mots? O, pelcontr¿ri, creien que la Revolució russa va cegar el seny dels irre-dents de la fàbrica, del camp i del taller?

De qualsevulga manera, a la tàctica equivocada—a judici meu—dels comunistes, en va seguir una altra, més equivocada encara,dels sindicalistes. El resultat tenia de ser el que ha sigut. Que elstreballadors anaren separant-se, insensiblement, si voleu, de lesorganitzacions. Uns pretenien conquerir un predomini que encarano tenien; els altres volien conservar el seu, que perderen ja. Afe-giu a tot això, les repressions, el tancament dels sindicats, impo-sant sempre, la separació voluntària d'activíssim militants, i con-vindreu amb mi, que tenia de passar el que passà.

Quan es podia fer el front únic, així hagués estat amb un so-cialista i amb un comunista—a la fi eren dues voluntats—no es vafer; no es va voler fer. Qui sab si haurien passat les coses quehan passat! Almenys, ens cabria la satisfacció de no haver mal-mès la confiança i la fe dels treballadors!

* * *

Avui! Escolteu, companys, i creieu que estic posseït d'una pre-gona emoció! L'única força obrera que existeix a Espanya i queconserva les seves posicions, cal reconeixe-ho, és la Unió Gene-ral de Treballadors! Vosaltres, que perteneixeu al Partit Socialista,que sou admiradors de la Unió General, en els destins de la qualcreieu, que teniu cert ascendent sobre el proletariat que a Catalu-nya pertany a la dita Unió, perquè no proposeu al Comitè execu-tiu la formació del front únic amb les forces que quedin de la Con-fe'deració i amb els comunistes, o una declaració terminant delque pensen avui, respecte aquesta qüestió? Feu parlar als ele-ments dirigents del proletariat socialista. Potser així ens enten-dríem més aviat.

* * *Tornem al principi. Es a Catalunya on en primer lloc s'ha de

fer el front únic? Contesteu, doncs, el <|ue vos preguntava al co-mençament. Amb què? Amb qui? No hi ha, aqueixa és la veritat,un element responsable per a fer bona la unió que es proposa. Nohi han sindicats, no hi ha organització. Estic dubtant de si hi hau-rà esperit.

Qui ho proposa a qui? Una organització a una altra? Una for-ça reial i tangible a una altra força reial i tangible? Els represen-tants d'un nucli obrer als representants d'un altre nucli obrer? Elssocialistes als comunistes i sindicalistes? Entenem-nos. Són unshomes de bona voluntat, de sentiments, amb una ideologia, ambafany de servir a !a col·lectivitat i a la seva consciència que hoproposen a altres homes que reuneixin les mateixes condicionsvirtuts? Si és això darrer, sense cap reserva mental os diré que hiestic d'acord; que em sembla bé i que no tinc d'oposar-hi cap arigument en contra.

Faci's això. Intenteu, amics de JUSTÍCIA SOCIAL, només, pri-mer, fer el front únic entre els homes; refer les organitzacions idesprés, sí, després, fer el front únic del proletariat. Però, el frontúnic amb una realitat, jamai amb una ficció. El front únic, ambuna força efectiva, jamai amb fantasmes. El front únic, amb lesorganitzacions obreres, jamai amb la dialèctica. El front únic ve-ritat, amb algú, no amb ningú ni amb no res.

No perdem, malgrat tot, la fe en el pervindre. Tinguem confian-ça amb nosaltres mateixos. I allò que els treballadors com a taisno puguin fer per l'isolament en que es troben, fem-ho com a ciu-ta lans, fent el front únic dels homes civils...

I ara, perdoneu-me, si aquesta no era la contestació que desit-jàveu; perdoneu-me. Però creieu que hi ha en aquestes ratlles tantasinceritat com dolor.

Antoni Amador

Front únic?... Em desplau aquesta ex-pressió emmanllevada a la terminolo-gia de casta i també pel que té de tòpica la moda.

Parlaré, doncs, de la Unió dels Tre-balladors de Catalunya, que és ço queens proposem qualsevol que sia l'en-nunciat del problema.

Per trobar la manera d'unir-nos con-vindria abans que" rés investigar que ésço que ens separa. I trobarem: en l'as-pecte bàsic de concepció doctrinal, indi-vidualisme i collectivisme. En el polí-tic: abstinència i intervenció. En l'eco-nòmic: cap diferència valuable. En eld'organització societària: sindicat a ba-se única, acció directa, i sindicat a basemúltiple, caixa de resistència, etc.

Ara, caldrà definir cadascuna d'a-questes modalitats dogmàtiques—passil'adjectiu en gràcia a la seva eloqüèn-cia—i escatir fins a quin punt poden és-ser reductibles per a fondre's en una actuació conjunta.

El fet de que en tota la profusa i suggestiva literatura àcrata no pugui topar-se amb un veritable cos de doctrina ple-nament científica, dificulta la tasca in-vestigadora en el que es refereix al pri-mer terme de la qüestió, en la forma ien l'ordre que l'hem plantejada. Però-aixis i tot, procurant sintetitzar les teo-ries que ens apar més significades—lesde Kropotkin i Sebastien Paure, juntamb diversos acords dels congressos del'INTERNACIONAL, de l'ALIANCA ide l aLLIGADELAPAU.no és difícilfer-se càrrec que entre 1 ideari socialistai l'àcrata hi ha més d'una insospitadapossibilitat de contacte.

Allò que és comú a ambdues concepcions ja ho sabem tots: les discrepancies estan més que en altra cosa en elspunts de partida i en els criteris aplicatsa l'interpretació de la història.

L'individualisme doctrinal posa al'home davant el lliure joc de les ener-gies psicològiques i naturals en la ma-

JUSY&CÏA S O C I A L •a a*«*** «• i»*»

feixa falsa i arbitrària postura que el.posà el Hiberalisme polític davant el.IMnre joc de les forces econòmiques i elsJpàrieS actuals dr la producció foren•substituïts, per manca de factors abas-tament coactius en pàries de Ja moral,de la ciència, de les passions etc... Cartocante, aleshores, l'home, parellaraental que ha fet amb la idea de Deu, es

.. avaria- lliurement un món psicològic iintel·lectual a semblança de la seva vi-

, dia interioivqHe, més de quatre vegades,.serià horrorosamcnt mesquina.

L'humanisme, com ha dit amb extra-'ordinària sagacitat Ramiro de Maetzuestà en crisi: L'imperi del jo, sembla des-terrat definitivament de la moderna fi-losofia i de la ciència.... EL PEN-SO, DONCS, EXISTEIXO de Des-xartes ja nu explica res i existeixen

7jjsjjreits i importantissimes raons per aipeäire-que les noves formes de societat

cj&eiàauingum, es basaran més que enÉfe drets de cada individu en els drets

*• ae les col·lectivitats i, sobre tot, en elnoble afany d'ajustar les accions mo-rals a la sobirania objectiva de catego-^{feafcUtt; • ' ..... íerjritra banda, els principals èrros

gelei marxisme estan en la seva unilate-ral interpretació de la Història i en lateoria determinista. Si completem la

; idea de materialisme històric, dient: ca-da període de la Història és determinatpel factor econòmic MES el valor psí-

quic, trobarem un bell motiu d'influèn-cia individual. I si per altra banda anul-

¡lem per complert la teoria difícilmentsostenible del determinisme històric, ar-ribarem a la conclussió que una de lesmaneres, i no certament la menys reco-manable, d'instaurar ideals es l'acciórevolucionària. .

Això ens porta a considerar les dis-crepàncies d'ordre politic. Unes parau-les de l'il·lustre Enric Malatesta defi-neixen clarament l'actitud àcrata en-front d'aquest problema: «Votant es re-ferma el prejui autoritari; es perpetúaen la massa la mentida de la necessitatde les lleis; es forgen nous instrumentsd'opressió i es preparen nous patrons-Votant es erien pastors i es segueix es-sent remat...«

En canvi, diem nosaltres, la inhibicióno és lògica en cap ordre de idees, nien cap terreny de lluita. Els que volemreformar o capgirar la societat, cal quefluiíem a tota hora.... Teòricament, opo-sem a!s dogmes teològics els axiomespositivistes. Contra Sant Tomàs, Bacon,Cenile, Littre i Max Stirner. ContraHobbes, Rosseau, Condozcet i Spinoza.Contra Adam Smith, Ricardo i Bastiat,Kart Marx, Lassalle i Menge.

, t Perçue, en politica, no hem de seguir- J£$$uìjj42,tf^.ae procwar-se no obsr

»ant, que la politica no assoleixi entreels treballadors, una excessiva prepon-derància. Qualsevol dels aspectes de laKuila-múltiple que hem de sostenir con-tra el capitalisme, mereix més atenció infés esforç de la política... Les activitatssindicals, científiques, artístiques, peda-gògiques, la formació de noves es-tructures de producció i consum, hand ocupar primordialment l'interès i l'a-fany de la classe treballadora. La políti-c", en tot cas sempre, mentre subsistei-xi el capitalistice, desde l'oposició més|rnnca i obstinada, pot ésser un ajudperquè aquelles activitats trobin mésfàcil curs de desenrotllament.

Res, doncs, de col·laboracions gover-namentals, ni de campanyes polítiquesa base d'esmerçar milions—exemple:laborir-me britànic—ni Comitès electo-rals amb sous fantàstics—exemple: Es-tats Unils—.

Des d'aquest punt d'ovir sobren alSindicat magnífics panorames d'actua-ció complexa i fecunda.

» * *Què ha passat en el moviment obrer

de Catalunya? Un fenomen extrany igmrebé únic. Que l'esperit anarquitzanth>j predominat d'una manera absoluta,t la imui t la doctrina socialista. Per què?Aquí í,'adueixen un seguit de raons, méso menys lògiques, de guisa psicològica,ètnic,', cultural i fins climatèrica. Potseraquestes explicacions, tinguin un certfonament. Però, més enllà de tota expli-cació, hi ha un fet que s'imposa a Iotesles conciencies: l'anarquisme ha evolu-cionat aquí, adaptant-se a la realitatcombativa i al caràcter del nostre po-b!~. E! socialisme ha restat estantiç ihermètic fins ara.

I aquest ha estat un dels motius mésinfluienls en que no hagin pogut mai re-unir-se, ni circumstancialment, les duestendències.

Els socialistes hauríem d'apropar-nosuna mica més a l'esquerra hegeliarfadoní deriva la vella acracia i hem derectificar sobre tot els errors doctrinarisde-Kar! Marx. No esperem que el curs«determinista», indeclinable de la His-toria cns dongui tota pastada, articula-da, vivHa i funcionant la Societat co-munista.

Pero, cal també, i molt, que els anar-quistes deixin de practicar una mica derevolució en cada vaga, i de creure quela revolució és una força orgànica i di-rectriu i que a l'endemà d'expropiar al'últim burgès i a l'lútim propietari, totha de marxar com una seda, pel sol al-btr de cada individualitat liibérrima

No vei*n rn'ii e\f JIOSTP« idearis van

acostant-se, com les dues tàctiques vancompletant-se?

Si estic emplean! només critiques, éssolament atnb el desig d'entendre'ns mi-llor, situant cada idea en el seu lloc iaplicant objectivament els judicis, senseengruna d'afany dogmatizan) i exegela.Els homes que volen ésser lliures, dinsd'una societat lliure, per a acomplir elspostulats d'una raó .universal, hem d'es-criure i parlar lliurement, per a ésserlliurement entesos. Les conclusions lestreurà el lector per si mateix d entre lesratlles.

I ara, acabaré ocupant-me de l'acciósindical, pedra de toc de la nostra ideo-logia i instrument el més complexe i elniés perfecte de lois els que avui podenesgrimir-se, en la lluita alliberadora.

Dels sindicats han d anar sorgint lesescoles i les noves estructures i normesde la producció i del consum, és a .dir,conciencies lliures i fortes i instruccionsvertebrades ja, segons les inspiracionssocials futures.

Anem, uns i altres, a derrocar la in-justa, la tirànica societat actual, provo-,cant la naixença d'una altra societatsense opresorsi sense privilegis de cap.mena. Què hi fa que vosaltres invoqueuels drets de l'individu i nosaltres l'im-peri de la Justícia Social? Potser aques-ta discrepància no és en el fons altracosa que efecte d'una subtil gallardiade la metafisica, morta venturosamenten l'intel·lecte modern.

Entre el que en diem Estat socialistai la morfologia que creï la lliure asso-ciació d'homes í de grups, és molt difí-cil escatir una distinció essencial.

Quina altra cosa ens separa? La tàc-tica en la lluita de classes?

Creuen els àcrates que cada vaga ésuna petita revolució i que un plan devagues sistematitzades produeix efectesdestructors en els baluarts del capita-lisme.

Les vagues irreflexives, i les de ca-ràcter general, sense excepció, fan mésdany als treballadors que a la classepatronal. I una petita revolució cadaquatre dies no té gens d'eficàcia revo-lucionària.

D'això ja s'en van convencent elsnostres companys àcrates fins al puntque si els socialistes intervinguessin! enllurs deliberacions, d'una faisó més di-recta i precisa, no fóra difícil que s'ar-ribés a transaccions interessants.

En l'escola del Sindicalisme ens hihem trobat tots. En la forma teòricaque avui ha assolit aquest principi so-cial hi han convergit els leòrics d'ab-dues tendències. En el Sindicat i pelSindicat hem de moure'ns forçosament;i no tenim altra manera de combatresinó amb les armes que ell ens forneix iamb l'inspiració del seu alt esperit queés el que avui anima tot el ritme senti-mental i intel·lectiu del proletariat.Tinguem bona cura d evitar els antago-

nismes que fan estèril la obra. Fixem-nos més en allò que ens, uneix que nopas en les petites cabòries que ens se-paren.

En la empresa nobilissima d'emanci-par intel·ligències i anorrear injustícieshan de irobar-se i estrenye's les mansdels que sincerament la sentin i l'acom-pleixin.

Si Marx i Bakunin es barallaren la-mentablement un dia, nosaltres venimobligats a esforçar-nos per entendre'nscercant les coincidències que hi haviaen les seves belles i alteroses penses.

La vida en l'infinitud del seu curs vacreant formes, normes i existències no-ves. Sí volem seguir vivint no hem dedeturar-nos i no ens hem de separar sivolem ésser victoriosos.

Fitem l'horitzó mentre caminem dant-nos la mà, al batec sincrònic dels corsàgils, i així serà més grata la via I mésvehement, quan arribi l'hora, que arri-barà, de convertir la nostra energia, se-rena i reflexiva, en fèrvida torrentera...

Francesc Cañadas

BARRJtCOPOLIS

L'agraïment al desin-teressat guiatge delshomes més aciençats—humaníssima esondade l'amistat entre mes-tres i deixebles—és pa-trimoni exclusiu de lesànimes superiors.

Pels esperits mes-quins — mesquinamentsuperbs—deve una cà-rrega feixuga, per aalliberar-se de la qualsón capaços de caureen les màximes abjec-cions.

Hi ha una mena d'Ig-norància que no té re-mei: la dels que escreuen que no'ls calenmestres.

Al cap de poc d'haveS^cional el nostres h.ebdomi,''des d'aquestes planes uníbarraques de Barcelona, rvil escarni als nostres tretre's vexafs pel capitalisme*serable vida. La nostra «||gran èxit teòric. Tots els pe«Solidaridad Obrera», gaíra|i d'higiene, van solidarit"campanya. Uns des d'un p«

it a la llum del socialisme interna-el company Dr. Emili Mira va fer

i enèrgica campanya contra leslonra de les autoritats de taciutati

ladors, els quals a més a més de veu-'ls han de viure aquesta infecta i mi-

rg es va veure coronada pel méstics, des dels d'extrema dreta fins atotes les revistes, els centres mèdics

entusiastes a la nostra humanavista burgès, aítres des d'un punt

de vista de justícia, tothom w palesar que les barraques de Bar-celona eren una vergonya. """

La nostra campanya, continuada pel mateix Dr. Mira i per al-tres companys, es va anar Sfguint. La «Unió Socialista de Catalu-nya» va culminar-la en un primer acte públic que es celebrà en lasala de l'Ateneu Barcelonès, galantment cedida, en el qual parla-ren els companys Muntanya» Aguadé i Mira. Mentrestant, les veusalienes encare es sentien.

Quin resultat pràctic hem obtingut? Cap! Es molt trist el dir-ho, però això és la veritatyflialgrat el pes dels planys que arreuclamaven, de l'extrem dreta í de l'extrem esquerra.

Ara, que, si val a dir-ho, flo esperàvem pas res més. Coneixemmassa allò que en diem let?;a«tqritats per a poguer-nos fer il·lu-cion.<:. Deixem-los subver^pBar coses que interessen molt a laburgesia, però no els demafïéu res més. Si això passa sempre,com no passaria ara? 5

La nostra campanya fou\ïeta perquè creguérem un deure delsnostres sentiments d'homes, Justos el fer-la. A més a més, volíemdemostrar com la veritable wu del poble es en l'espai i volíemveure si el nostre plany era Recollit'per alguna empresa coopera-tivista, 'ií '

Hem complert el que ení.dictava la consciència i hem confir-mat una vegada més quin éfel destí de les paraules nobles. I enquan a l'empresa cooperativista, malauradament no n'hi ha capde prou potent per a empenÄe's una tan immensa i bella obra.

A desgrat d'això, no ens. ¡escamem. Continuarem predicant aldesert, continuarem veient iatisf.ictoriament com altres veus es.deixen sentir obtenint els mateixos resultats que nosaltres, con-tinuar,em: palpant l'angoixa ,4éls companys que han de viure a lapopulosa Barracòpolis, per£ seguirem clamant contra aquestavergonya perquè sabem que |a faó està del nostre costat i que eldesig del nostre poble és qitte desapareguin les barraques. Quanhom porfa la senyera de la fustícia no s'ha de detenir davant decap obstacle, encara que sig e| més horrible de tots, la indiferèn-cia dels que hi poden fer algtina cosa.

Encara que coneixem bé $ que són les autoritats, muntants deles classes poderoses, del capitalisme, estem segurs que si un diaarribessin a acostar-se a una de les barriades de Barracòpolis elseu cor de roca es reblan diria un poc; un poc només, no gaire. Se-gurament, però, les coses seguirien el mateix curs d'ara; si mésno, sabríem que, després de molt de clamar, aconseguiríem unapetita millora.

Veniu, senyors que ocupen càrrecs públics, senyors burgesos,senyors que lluïu els vostres luxuosos vehicles pels passeigs ele-gants, veniu amb nosaltres a^Jsitar Barracòpolis. No us facirTppr,per un moment, els nostres vestits esparracats i plens de llàntiesde tant de treballar, ni les nostres cares ferrenyes d'homes des-contents; per uns instants, no* veieu en nosaltres els vostres ene-mics, sinó els guies que us votem mostrar com se troben per culpavostra mils i mils de companya.

Entrem als camps de barrpjJieS} seguim ne només uns quants.Fixeu-vos en'aquella dona re|secada qe tanta'misèria i malts ali-ments amb quin pit tan escanyolit alleta Jel fill de les seves -entra-nyes. Mireu aquell pilot d'escombraries, que ningú recull, a tresmetres d'aquelles barraques/ Guaiteu quina altra barraca tan es-quifida, que només hi cap un jaç petit i hi dormen nou persones.Mireu aquella mainada tota nua tremolant de fred. Fixeu-vos enaquella dona que ha d'expolsar les robes del llit damunt del sos-tre de la barraca veïna. Guaiteu aquestes fustes podrides que fande paret a aquella altra barraca com tot just resisteixen la forçadel vent. I aquella vella tísica que dorm llençant l'alè a tota lanombrosa família que apenes cap dintre la barraca. I aquell mori-bund <jue geu entre corrents d'aire í goteres que li empapen la ro-ba. I aquell home cansat del treball que ha de dormir mig dret. Iaquella vellarda de peus llatzerats que ha de beure aigua de quin-ze dies enrera perquè no en pot anar a cercar de nova a mitja ho-ra lluny. I aquell malalt que s'ha d'alimentar d'horxata perquè nopot comprar un porró de llet. I aquella nena escarrancida a la florde la creixença perquè l'ambient pestilent li ha penetrat al físic...

No ens voleu seguir en la nostra visita, senyors que ocupeucàrrecs públics, senyors burgesos, senyors que lluïu els vostresluxuosos vehicles pels passeig ejçgants? No hi fa res,; ben poca co-sa en treuríem, *• ;

Mentrestant, nosaltres seguirem aixecant la bandera de la jus-tícia. I preparem-nos per a la politica—ìa bona, la perfecta política—que mentre predicar?m Tapoliticisme les coses seguiran comfins ara. Només el poble pot resoldre les coses del poble.

CRONICA HEBDOMADARIA

Política internacionalAl marie de la Conferencia de Londres

L'èxit que ja haviem presvist i que tant havíem desitjat de laConferència de Londres ha d'ésser per a nosaltres un alt motiu desatisfacció. Encara que molts no ho reconeguin, és evident què'sventilaven assumptes nostres; i encara que nosaltres siguem tanpoc d'aquest món, el món no deix» d'ésser nostre en la mesura dela nostra sensibilitat i comprensió»

Mentre esperem fer el necessari resum de la Conferència, vol-driem que el lector conegués la nota publicada per la Comissió deReparacions quan es desenrotllaven les sessions dels plenipoten-ciaris europeus. Aquesta nota il·lustra al públic que vol seguir ambatenció aquest magne problema i li deixa veure la desproporcióque hi ha hagut fins ara entre l'esforç que costava a Alemanya elpagament de les reparacions i a França i Bèlgica el cobrament deles mateixes i la quantia i efectivitat dels versements. No hi hadubte que Alemanya havia de sentir l'engúnia de un gran pes queli deprimia tot l'organisme econòmic i les nacions creditores perllur costat havien ja perdut l'esperança de cobrar si no fos per laforça i en la seva consciència estava clar que la força no la tenieni no feien altra cosa que viure en un terrible perill que cap resultatcompensava.

Segons la nota de la Comissió de Reparacions, des de l'armis-tici fins a 30 de juny de 1924, Alemanya ha satisfai per reparacions8.405.932.000 marcs or, el detall dels quals és aquest:

I. Recepcions efectuades :Entregues en espècie . . . . . . 1.903.835.000 marcs or.Lliuraments en n a t u r a . . . . . . 3.298.414.000 » »Bens cedits 368.693.000 » »

Total de recepcions efectuades. 5.570.942.000 »»

1.704.000

5Ô8.27SJOO

II. Comptes no repartits o en suspens :Espècies^ Producte del material mili-

tar i naval, l'article 260 . . . . .iHttrameats en natura : Vaixells, ca-

bles, submarins, etc. - . . ' • •Bens cedís i parts del deute públic

alemany (Polònia, 1.913.163.000marcs Yfr; Dantzig, 311.845.000marcs òr; saldo de 100 milionsmarcs or sobre el valor de lesmines del Sarre) . . . . . . 2.325.008.UOO

Total de comptes en suspens 2.834.990.000

La comissió fa remarcar el fet que les xifres d'entregues per re-paracions publicades anteriorment i què's referien al 31 de desem-bre de 1923, estimaven la totalitat dels lliuraments en 8.411.339.000marcs or, o sigui una xifra superior a la dessus detallada. El ma-teix succeix amb els repartiments fets entre les potencies aliades

; amb referència a la mateixa data. La causa d'aquesta diferència ésl'haver procedit a una nova evaluació del material de guerraabandonat i de les entregues de vaixells i camions automòbils.' Encanvi, s'ha atribuit un major valor als bens cedits a Polònia i aDantzig.

Les recepcions efectuades, deixant de banda els comptes ensuspens o no repartits, importen, segons la nova estimació,5.570.942.000 marcs or, de la qual suma se n'han déduit per aten-cions de crèdits preferents:

a) 398.216.000 marcs or, per reintegre dels avenços de carbófets a Alemanya en virtut de la convenció de Spa (juliol de 1920);

b) 2.635.409.000 marcs or per reintegre de les despeses delsexèrcits d'ocupació i de les cqmissions de, control (déduit l'im-port dels marcs paper requisats per l'exèrcit i sense tenir encompte les despeses de l'exèrcit americà évalua d es aproximada*ment en 1.071.805.000 marcs or);

c) 3.030.000 marcs or per beneficis sobre el canvi.Resulta doncs que el saldo disponible de les recepcions efec-

tuades, després d'atendre aquests crèdits preferents, ha sigut de2.540.287.000 marcs or, qual suma és la veritablement destinada,fins el present, a pagament de reparacions i extinció del deutealemany. La totalitat de recepcions, o sigui la suma de 5.570.942.000marcs or, ha sigut repartida entre les potències, en la formasegüent.

França 1.724.601.000 marcs or.Bèlgica 1.715.685.000 » »Gran BretanyaItàlia . . . .

» Servia . . . .lapóRumania . . .Txecoslovàquia .P o l ò n i a . . . .Grècia . . . .Portugal . . .

1.297.528.000391.434.000265.140.000

68.392.00033.909.00023.579.00n15.120.00020.697.00014.857.000

Total. . . 5.570.942.000 »

Deixem la nota de la Comissió de Reparacions per la qual po-dem fer-nos càrrec de la quantitat relativament insignificant ques'ha pogut arrencar d'Alemanya durant sis anys amb els procedi-ments emprats fins avui. Però és que ja hem vist que ben apropde la meitat d'aquesta suma no s'ha acreditat a Alemanya com apagament de reparacions. Per a fer-nos càrrec de la situació bas-tarà mirar la destinació que Franca ha donat a les quantitats finsara rebudes, les quals, com hem vist, són, en total, 1.724.601.000marcs or. Heu's aqui el repartiment :

Reintegre dels avenços de Spa . . . 238.771.000Despeses de les tropes d'ocupació . 1.381.809.000Beneficis sobre cl canvi 2.147.000Abono al compte de reparacions . . 101.874.000 , ,

De manera que havent rebut França d'Alemanya, per mitjanscoactius í violents, 1.724.601.000 marcs or, no més queda un sal-do disponible per a cobrament de reparacions de 101.874.000marcs or. Hem de creure que el mateix França que Alemanya noreventarán de satisfacció per haver realitzat una operació tan feliç.Seguint aquest pas, les regions devastades de França no's recons-truiran mai amb la col·laboració, dels alemanys, ni les càrregues dela post guerra que França suporta seran mai aliviades. Ara es veula ventatja de seguir una política militarista i xenòfoba. El fracàsha sigut, com sempre, absolut.

Recordi el lector que en el raport de la primera comissiód'experts, conegut per el «plan Dawes», es preveu que Alemanya,després dels cinc anys de trancisiò, podrà abonar cada anydos mil cinc cents milions de marcs or, o sigui una xifra äquiva-lent a ço que ara ha pagat cada dos anys per mitjans violents, ambla ventatja de que les entregues podran destinar-se íntegrament aabono de reparacions, desapareixent la vexació inaudita de lesocupacions militars, la desorganització de l'economia del Reich, lacoacció constant, les lluites isolades i el perill imminent d'una no-va conflagració europea. Mai com ara és tan palesa la veritat deque val més un mal arranjament que una baralla. Per això salu-dem amb tanta alegria l'èxit de la Conferència de Londres.

M. Serra i Moret

Cornet dcw>hétérodoxe*.

Fent rotllo després del discursdel líder

L'impacient. — Bé, i quan co-mencem a enderrocar coses?

El passional. —Jo, comença-ria ara mateix]

El reposat. — 7v*o pot ésser.No estem preparats,

L'impacient.—Trigarem gaire?El reposat.—Potser dos anys,

si tots hi posem el coll.El passional. — Encara dos

anys?L'impacient.—¡Dos anyal On

seré jo d'ací a dos anys ambtanta misèria que passo?

El pràctic.—Segurament aquímateix.

L'impacient. — Imposible] Sipotser no] podré aguantar dosdieslmés]

El pràctic. — Es solamentquan no es poden aguantar dosdies més, que s'hi passa tota la

vida en la misèria més comple-ta i desesperada.

L'impacient.—/ si li digué» alque ha parlaf!

El pràctic.—O, ara no;—noveus que va a atípar-se.7

L'impacient.—Ell si, i jo, no?El pràctic.—Així serà sem-

pre...L'impacient.—A mi que st

me'n dona, doncs de triomfard'avui en dos anys? Es ara queem caldria]...

El pràctic.—Es per no saber,heroics, aguantar dos anys, queels homes passem potser segles,sense avançar un pas en el ca-nti de nostra llibertat. Es no sa-ber, terms, esperar, oh amics,que mai sortim de nostra espa-ventable misèria de totes me-nes]

BRAND

EI poble ha d'admirar en elseus artiste« l'ehcarnactóde les seves inquietuds més

nobles i més belles.

M 4'Agost 4« UM J U S Tl CI A',jtO C I A L

IDEES D'ARAAl marge d« l'obra de Josep Pla

En saludar l'aparició de l'interessant «Revista de Catalunya»,cal registrar en primer terme, entre el seu contingut, un importan-tissim estudi de crítica política que ha escrit en Josep Pla._ Es ben singular la posició d'aquest home dintre de les nostreslletres. De fet ha sigut ell el primer qui ha tingut prou audàcia isobretot prou força, que en aquest cas equival a solvència, per allençar la primera pedra a la superfície llisa de les aigües de lanostra intel·lectualitat, que ja començaven a corrompre's. La gravi-tado d'aquesta intel·lectualitat és unilateral, altres vegades ho hedit; la qual cosa condueix necessàriament a l'actual desequilibripolític de la societat catalana. D'aquest desequilibri, que pot éssercausa de totes les catàstrofes, .poca gent se n'ha donat ben bécompte, per això cal posar-lo a la consciència dels catalans, caldescobrir-lo als ulls de tothom, perquè ningú es cregui que és unedifici sòlid i amb bons fonaments, el que sols és una baluernamal apuntalada. I aquesta feina de treure la brossa i la terra i elfustam podrit de les bastides i les pedres que trontollen, per a cer-car les parets mestres, es tradueix en una funció crítica, que elssocialistes catalans hem exercit des del primer dia de la nostra

, nova actuació; una funció crítica que, fet i fet, és una de les princi-pals motivacions de la nostra existència. L'humanització i la rehu-manització de la nostra societat és un principi per nosaltres essen-cial. Sense això no aconseguirem tancar definitivament el parèn-tesi crític de la nostra història, per a entrar defintivamept a lanormalitat, en la qual es mouen tots els pobles que són algunacosa. Altrament aquella posició hamlètica de que ens parla JosepPla no s'acabafra mai o s'acabaria en un sentit de defecció total.Per aquesta causa, jo, que soc un home que no perdo mai la fe, hearribat al convenciment que aquesta rehumanització, aquest retro-bament de les pròpies essències, amb el seu sentit universal i par-ticular alhora, serà la pedra angular de la nova època.

A Catalunya, com ha dit en Pla, no hi ha verdadera crítica ical crear-la. Però no sols en el terreny literari, sinó en el econò-mic, en el polític i en tots els terrenys, car després de tot, una cosaés conseqüència de l'altra i totes juntes formen el nostre cos i lanostra ànima socials, amb les seves virtuts i els seus defectes. Arabé, així com em sabria fer càrrec de les febleses del comerciant ode l'obrer, en canvi crec que precisa més exigència quan es tractadels elements intel·lectuals, perquè aquests, bons o dolents, han derepresentar l'avantguarda conscient de la societat.

Diem han de representar i ño representen, perquè, entre nosal-tres, les coses sovint no van com han d'anar. La nostra societat,tan necessitada d'ésser activa i de marxar endavant, s'ha trobatque els intel·lectuals li donaven l'esquena, ocupats en aixecar-semútuament un prestigi, d'aquells que deixen bocabadats a la famí-lia i els veïns. Entre els nostres intel·lectuals és on menys s'haexercit la crítica i on més han abundat les batalles de flors. Unbon dia surt un xicot i publica tres poesies, recordem el cas; l'en-demà ja li diuen que és un segon Baudelaire, i ve després queaquest xicot, per correspondre al seu amic, ja es creu obligat deposar-lo al costat de Moreas. Tot amb la mateixa serietat que unviatjant de comerç diu que Sabadell és la Manchester catalana.Per aquest camí és possible que en lloc de semblar un poble, sem-bléssim un poblet com els de la fira de Santa Llúcia, que n'hi hade molt ben imitats. Els Jocs-Florals, amb tot el seu «tinglado», hancontribuït també molt a que els nostres poetes apareguessin comuna colla de nyèbits, d'aquells que, encara que al darrera l'un diuHial de l'altre, al davant es desfan en compliments i obsequis, sen-sfe gosar-se a atacar francament, per no veure's atacats, la qualcosa denota una feblesa. I la feblesa i la falta de personalitat és!elmateix, parlant dels nostres poetes.

Jo crec que l'obra de crítica que realitza en Pla és una obra desalvació. Era necessari que hi hagués algú que despertés als nos-tres intel·lectuals lliurats al somni deliciós del noucentisme. Caliaque algú ¿Is assabentés que el seu pretès europeisme en molts ca-sos no era res més que una pura badoqueria; perquè és un fet, quetot badant, badant, les nostre seleccions s'anaven tornant cada

r dia més desarrelades i inexpressives.Ara bé, com que ningú vol que sigui dit que bada, l'home que

avisa als demés s'exposà a no rebré'n l'agraïment. Per això hi haqui es creu haver-ho dit tot titllant a en Pla de plagiari i d'excèn-triè.'Bl senyor Manuel de Montoliu mateix, encara anà més llunyanatematitzant-lo d'iconoclasta, i dient que la seva obra era d'a-narquia intel·lectual. Em sembla que el senyor Montoliu confon lacrítica amb la reventada. Jo entenc que la reventada és una accióimmoral, perquè el reventista és l'home que ataca pel goig d'ata-car i sense que.es cregui obligat a acreditar la seva solvència es-piritual. En canvi el crític ja és una altra cosa; el crític no potésser solament un home tan¡biliós que tot li faci fàstic, ni tan in-cotnscient que tot li faci gràcia. El crític àdhuc pot ferir allò queesoima precisament perquè ho estima. El crític pot sentir un dolor,csmparable al del cirurgià que ha d'operar el cos d'un i personae timada. '.

Si en Pla ataca és perquè abans ja ha dit des d on atacava, jaha declarat lajposició que hi arriscava. En una paraula, ja ha ma-nifestat quinafera la seva solvència espiritual.

«Jo soc un home lliberal». «Jo soc un home de la meva terra».Aquest és el partit pres d'en Pla, per a realitzar la seva obra.

I quan això s'ha dit, ni el senyord'iconoclasta i d'anarquia.

Està clar que algú ens dirà que,pur, un home sense partit pres.avui algunes persones ingènues.

I encara, glosant aquests coniriem mai. Però ja és hora que

iliu ni ningú té dret a parlar

irfHe ha d'ésser un eclècticaixò sols poden creure-ho

V ens allargaríem i no acaba-l'article.

Màrius Vidal

Ecos i comentarisBonior desmentit i • «L» Dama de la« Camelia!»

Amb motiu de la propaganda que ! ' .' Una anóodetala premsa burgesa catalanista ve fent | ¿jpa $\gmis anys que el Prefecte delgratuïtament de les «Escuelas» que { gena va haver d'ocupar-se encara deencara manté la Mancomunitat Nova,s'ha parlat molt aquests dies que es-tava a punt d'ostablir-so una intel·li-gència—és un dir—entre la «Unidn:Monàrquica Nacional» i certs sectorsdel catalanisme.

Degudament informats podem dirals nostres lectors que, ara com ara.,no hi ha res d'això, tractant-se sim-plement d'una de tantes boles que lafantasia popular infla i fa córrer enèpoques com la present.

Un procés qae porta on»En el procés seguit contra l'ex-dlj

putat por Terol, senyor Casanovas,que tan soroll està movent, han pres-tat declaració davant del Jutge ins-tructor, entre altres senyors, més omenys coneguts per les seves virtuts,el Oomte de Caralt, el Vescomte deCusso 1 el Marqués d'Olèrdola.

Hem sentit a dir que serien cridatsa declarar pel mateix assumpte al-guns altres distingidíssims senyorsde la mateixa corda.

Això de la corda no és més que unpensament. Porgue les cord.s, en rea-litat són diferentes. El Comte de Ca-ralt les fabrica de cànem, el vescomtede Cusso les fabrica per als pianos. Ien quan a la corda del Marqués d'O-lèrdola per ara no passa del seu re-llotge.

Ooaveqüeats A» tota la vid»Arran de l'elecció de la persona que

s'ha de fer càrrec ue l'Alcaldia hansonat molts noms. .

Entre els més coneguts citarem elsdels conseqüents ciutadans senyorsJunoy, Eusinyol i Ràfols. Aquest da-rrer en qualitat d'ex-diputat per laPenya Rhin, ex-ciclista, ex-membredel cos de «claque» d'un distingit tea-tre i l'actual gran amie del Barò deViveri ••'- . ,; . • 'v-í-y^r,.

Deipró» dtl Traotatamb Alemanya

Els que defensen l'unitat políticad'un país han de defensar la seva uni-tat econòmica.

Es una conseqüència.

Il-lnitoniFullejant la premsa dels nostres jo-

ves intel·lectuals reaccionaris, tot so-vint llegireu: neoclasicistne, mesura,•contenció, límit.

Nosaltres ens preguntem sovint,mesura, contenció, límit, de què? i

Això ens fa pensar en aquelles do-nes que abans es posaven «cotilla»per a fer se la il·lusió de que tenienpit.

Era la moda.

ítt'Dama de les Camèlies. Una lletraArribada del cor d'Andalusia 11 dema-nava algunes dades biogràfiques deía dona cèlebre, si fa no fa en aquests

' ísrmes:: «Una societat literària d'aquestaCiutat, que s'interessa d'una manera"^special per les obres franceses, vol-dria obtenir indicacions precises so-few la persona que devia servir de ti-pus per una de les obres més famosesdel segle XIX. Hem cregut que po-ulero adréçar-iios al en p de l'adminis-tració parisenca, etc...»

-ï"' Aquesta demanda imprevista donaîloc & més d'una observació. Primeru-

(BÍent demo-ilra l'esclat do la literatu-ía francesa, àdhuc en les regions me*"to'nyanes. Després l'estranya aven-fjira la d'aquella pobra mundana qunBiori als vint i tros anys, sense sospl-tàf'cortam,ent que un dia, cent anystós tard, fruiria d'una glòria pòs-tuma!'is cl triomf do les lletres, i de l'a-

èàor.'< La virtut no n'hauria pas assolit unde semblant.' FnbUoaoloni rebuda«! Hem rebut els números 8 i 9 de«Informaciones Sociales» l'interessantrevista que publica a Madrid l'OficinaInternacional del Treball, Instal·ladaá Ginebra.

La glòria de OnlmoràLa mort de Guimerà no ha pogut

-tenir per tot Catalunya una ressonàn-cia més gran.

El« empresaris de teatres són els'Que més s'han donat compte d'aques-ta ressonància que per ells és metàl-lica, s'han aprofitat dies i dies de lajgloria del mort per omplir el teatre.

.:<>• Fins ara que «1 públic es podria! re-itreure de l'eapectacle, no ban comen-'Ç'a't & organitzar funcions a benefici'del monument que s'ha d'eregir al£ran poeta.

-. Quins trapells els empresaris.

Conferències culturals"' La setmana pròxima tindran llocles darreres conferències del cursetd'Isti u organitzat per l'«Institut d'A-lumnes i Ki-alumnes de la Escola del

' Treball» i que tan ben acullit ha estat' pel públic obrer.

'Les darreres lliçons—els temes deles quals s'anunciaràn por la premiadiaria—animan a càrrec dels següentsconferenciants.

Dia 26. — Dr. F. Muntanya.Dia 27. — Dr. J. Puig i Sals. ,Dia 28. — M. Serra i Moret, i

• -Dia 29. — Rafael Campalans.

JUSTÍCIA SOCIALés l'únic periòdic de la nos-tra terra que recull en unsol ideari tots els desitjós

del poble

EspurnesAl bon amic*). Ronre i Tomat

«ELS DOLORS DE LA VIDA»Aconseguir la Glòria, abastar

una Il·lusió sense dolor, és arri-bar a la fita, sense gustar la dis-tinció de ço que és dolç i de çoque és amarg.

Hom creu que en la lluita perla Vida un ha de sentir-se col-pit per les malvestats del destí,car una existència massa fàcil,lleugera i monòtona atrofia lanostra sensibilitat.

Àixis com els dolors del part,són un estímul poderós de l'a-mor maternal, els dolors de laVida són un perenne alicientper encoratjar les voluntats fer-mes.

Ara que, a voltes, en aquestmón de decadència, hom es tro-ba amb el gust estrafet quanhom aconsegueix la Glòria pre-ferint llavors assaborir les llepo-lies immediates.«INQUIETUD ESPIRITUAL»

Acostumats a una vida fàcil imanyagana hom es ressent deles sotragades del món així quetopa amb les primeres ficcionshumanes. Massa subjectes alsnostres progenitors, no hem sa-pigut ressistir els atacs dels ho-mes i la nostra sensibilitat es fe-reix de la manera més viva.. Per això, avui que ens trobem

materialment separats de la llarpairal, sentim mancar una sòli-da preparació per a ressistir leslluites de la vida.

No obstant, aquest iniciamentd'inquietud espiritual que, avoltes anorrea la voluntat i des-equilibra el nostre jo, troba unanestèssic ponderatiu quan eltraball constant ens compensade les injustícies rebudes.

No en va recordem les parau-les d'un amic: «Que plàcida imesquina fóra la Vida si tot fos-sin facilitats i èxitsl Els homeses trempen en la dissort i finshe arribat a pensar que és con-venient que ens passin contra-rietats, car, aixís, l'esperit esconcentra per després recobrarforces poderoses i lluitar cadavolta més decididament contratotes les iniquitats i injustíciesque amarguen la existència delshomes.

La Vida és una lluita constant,una guerra inacabable...! l'homeha de lluitar.

Joan Forment

Bs Dishes Un io 111Miai p aquest Kin te ITIül Ula «tat revisat DEI li

EIHIltCiCom l'arbre trasplantatdel camp a la ciutatem migro d'enyorança;i em trobo sens consol,per mi han emprès el volels dies de bonança.

Enyoro el cel tan blau,dels camps la dolça paui les nits estelades;quan el sol va a Ponent0 quan neix refulgentrera les serralades.

Rosada de la nitjo enyoro el bes humitque allà per l'estiadaem daves material,que jo rebia igualquè'l bes de l'estimada.

Enyoro el bell encantde l'aigua murmurant1 dels ocells cantaires,del roserar floritque embauma l'esperitd'ubriagadores flaires.

Com arbre trasplantatsó vingut a ciutatmigrant-me d'enyorança,i em trobo sol, tan sol,que de trobar consolne perdo l'esperança!

Rafael Massi»

Company: Si sentiu lei In-quietuds que dignifiquin Itcondició humana d|lt iprl-

mits, propagueuJ U S T Í C I A SOCIAL

periòdic socialista català.

POESIA JUDAICA

El mercnt del manEl que tenia, he portat,jolói, al mercat del món:amor, pau i veritat,la felicitat del món.

«Jo no venc rea, al mercatPreneu, ho dono a tothoM.Amor, pau i veritat,la felicitat del món.»

Ningú pren res del què he dut,joiós al mercat del món. 'Quan el meu crit i'ha sabutes posà a riure tothom.

«S'ha vist mal un traficantoferir l'amor al món?Ja pots anar pregonantper tots els mercats del móni

No sabs res. Yes-t'en d'aquí 1Tes a l'altra purt de montSeràs sempre un nin, si així •t'en vas pels mércate del móni»

«Bé ho sé, no m'enganyo, no;el que compra i ven tothomés la sang l la suori els plors d'aquest pobre móni»

Abraham ReiziãcFrança.

J. dels D. trad.

Fulletons de JUSTICIA SOCIAL23 Agost 1924

QUASI APÓLEO' Al volgut Cot de Reddis

Érem en una nova època. Larevolució, era acomplida. I, àd-huc, les víctimes admiraven lamodicítat dels estralls.

Era verament genial allò d'o-perar aquell terrible canvi, ambun nombre tan impensablementpetit de perjudicats. I crudel-tat-no apareixia enlloc. Com?Aquella gent triomfant, ni sis-quéra es venjava? Devien, for-efívolament, d'ésser imbècils oportar un divP empelt en el ma-teix cor. Però la venjança no ésdivina cosa, plaer «vi? Això,abans — abans d'aquella! huma-na revolució. Després, -¡què te-nien que -veure aquells ..homesvictoriosos amb les antigues di-vines faiçons de sentir i d ac-tuar?

I els triomfadors no es venja-ren, no perseguien als vençuts,no intentaven tampoc iraannar-

los. Què més humiliació realque la derrota i l'impossibilitat,fins espiritual, de reaccionar, derumiar una venjança?

Les més cares coses dels ho-mes d'abans eren subvertides.Propietats, tradicions, deures,drets, convencionalismes, cos-tums, vàlua del diner i la cultu-ra, interessos religiosos, mo-rals i polítics, qui els hauriaconegut ara, en la triomfant no-víssima revolució?

Feia poc de la victòria, i elstemps d'ahir — de l'immediatahir, de la vetlla del triomf —semblaven com sobtadament re-culats a la més primitiva de lesèpoques.

Una llibertat viva era en lescoses i en els homes, enriquitsprodigiosament — tant més ricsque mai, que el mateixos retrò-gads amaven i estimaven com asuperiors als seus, els tempsnous. Ja no existia la nosa entreels homes,—essent, però, les ma-teixes les creadores passions.

Però, ve't ací que un dia ocor-regué extraordinària cosa : da-vant del nou jutge jove portarenl'antiga romanalla d'un pobreque persistia en el vici de dema-nar caritat.

El nou jutge jove somrigué fi-

nament. Higienitzaren el pobre. [;En escorcollar-li els pellingos,!creadors de la productiva públi-,ca llàstima, trobaren una bellajquantitat de valors, valors-mo-neda i títols de propietats del-país del mendicant. Aquells pe-llingos eren calculats per un co-neixement profund de la sensi-blería humana; eren realitzatsamb un meravellós art de l'esce-nografia i indumentària de lallàstima. Aquell pobre era totun psicòleg insignement espe-cialitzat. D això somreia el jut-ge, qui digué :

— Tu no ets pobre, sinó ricjI demanes caritat?

— Tots els rics fan el mateix*Enseriorisint-se davant d'a-

questa resposta, el jove jutgeobservà sever :

— Feien, deuries dir.— Feien, si et plau. Sigui. Pe-

rò, si això li treus al ric, el ric,que penses, jutge, què pot fer?

— No obstant, tu tens voca-ció de pobrel Com no aconhor-tar-te essent-ne?

— Perquè és indústria la merva pobretat.

— Vols dir que no és passió,vici, així com el teu alcohol pre-dilecte?

— Aquest afer moral meu no

4s cosa teva, jutge. La meva mo-ral és meva, no és dels altres.Segons el nou estat de coses al-menys, sóc lliure de posseir-neuna, la que em plagui. Per ven-tura no accepto i respecto jo lateva moral i la dels deméshomes?

-— Però no tens dret a atemp-tar contra la sensibilitat delsaltres emmalantint-los amb lagreixosa llàstima. Si tu potsexercir el teu terrible ofici sen-se excitar la llàstima, ni l'indig-nació per la teva parcucera iaçarent misèria i per la tevapública brutícia, no hi ha capinconvenient en deixar-t'hi per-severar.

El pobre reflexión^ una curtaestona i digué, després, decidit :

— No hi ha llibertat en el teupoble, jutge.

Qui degué de reflexionar cur-ta estona, llavors, fou el jutgejove.

— Que ningú, amb raó, puguidir semblant cosa de nosaltres!Queda'tl Amics a les meves or-dres : anuncieu per totes partsque el ric M. B. — nom d'aquesthome — demanarà almoina pelscarrers. Com abans de la revo-lució, amb tota propietat. Mirasi en tens de llibertat, i mira si

en tinc de lliberalitat. Pots co-mençar des d'ara.

— Ah jutgel Això és una peti-ta traidoria de tu indigna.

— Esbandeix'de la teva con-ciencia aquesta petita calúmnialQuè vols?

— Torna'm els meus pellin-gos : deixa-me'ls. I per aquestpermís et donaré tot el que tinc.

— Fet. La teva passió és talque no seré jo qui s'W oposi.Ara, els teus diners, sí que elsvull, perquè tu, com a pobre d'o-fici, no els necessites.

— I què faré, jutge, sense l'íl-lusió de portar-los al damunt?

.— També tens raó : et deixaréels diners.

— I puc anar-me'n?— Sens dubte.— I no em diràs res més?-No.— I no em denunciaràs?, no

faràs part a ningú que faigaquest ofici?

— Tampoc.— OI... Doncs què hauria df

fer jo? M'ho vols dir, jutge?— Els jutges nous no ens in-

filtrem en la conducta dels indi-vidus, llevat del cas d'evidentperjudici particular o públic.Ets lliure, i lliure de fer el quevulguis.

El pobre ric se'n anà. Mes ensentir-se lliure de fer el que vo-lia; en sentir que no contraveniares, tot d'una, renuncià de bonafe a demanar pública almoina.Consentit, tot allò, per ell, notenia cap vàlua. Així creia sen-tir i pensar en definitiva.

Però en passar el jutge nou,oblidadís, el pobre ric, incons-cientment, mecànicament, allar-gà la mà vergonyant i cantare-lle j à aquells tristos mots, brenlletania de misèria, d'èxit sem-pre^ segur. Adonant-se'ri, el jut-ge nou, només va somriure ipassà de llarg. Avergonyit, elpobre ric, demanà caritat ambtant de sincer sentiment, que fouaquell el dia de millor collita demonedes de tota sa vida demendicant. I sopà més misera-blement que mai.

Cristòfor de Domènec

Una vida renuncianta la pròpia di g niat,no val ta pana d'é»-

»er viscuda.Cal viurà hcròicamant

parto* 4 J U I T I Q I A B O O I A L 9S d'Agost 1»94

Als atriles de "Justicia Social"A desgrat dels obstacles insuperables de la hora i en

moments de col·lectives claudicions, JUSTICIA SOCIALha vingut des del primer dia mantenint amb plena digni-tat el seu noble ideari.

Amb pocs mesos de vida, JUSTÍCIA SOCIAL s'haobert pas per totes les contrades de la nostra terra,compta arreu amb nuclis entusiastes de lectors conver-tits en propagadors benemèrits de l'obra redemptora a laqual ens hem consagrat conjuntament, i és avui recone-gut per amics i enemics com el primer periòdic d'ideesrenovadores de Catalunya.

El grup inicial de redactors s'ha anat extenent de diaen dia amb selectes companys de tots els camps de laproducció. El cercle de col·laboradors s'extén ja més en-llà de les fronteres pàtries, que, pels homes de bona vo-luntat, la humanitat és una gran família.

Els ideals socialistes que a casa nostra havien estatfins ahir patrimoni d'una reduïda minoria, han eixit, perla nostra veu, a l'aire i a la llum; mouen les disputes deles multituds i agiten les consciències dels homes lliures.

La nostra terra, coneguda només en el món, tràgica idoblement, per les seves manifestacions atàviques dereaccionarisme enferrissat i per les periòdiques convul-sions terroristes, assoleix un nou prestigi i una dignitatnova pel ressò mondial que troba la nostra catalana par-la. El llenguatge no separa els homes, que la veu de lesànimes superiors té, arreu del món, un mateix accent.

Ple de propicis signes augurals, tenim al davant nostreun demà de possibilitats indefinides

Penseu que aquesta fulla destinada als obrers, és re-dact^da per obrers, que, demés de consagra-hi genero-sament llargues hores de treball extraordinari, han vin-gut: Ien, per a mantenir-la, els màxims sacrificis econo-my^

Però no basta el nostre esforç....Necessitem la cooperació de tots.JUSTÍCIA SOCIAL no reb cap subvenció de cap ins-

titució ni de cap organisme. No pertany a cap empresani a cap cenacle. Es de tots nosaltres. Es el vostre periò-dic i a tots us pertoca ajudar-lo i mantenir-lo.

Pot afirmar-se que d'aquí a pocs mesos, per la sevanatural expansió, JUSTÍCIA SOCIAL tindrà asseguradauna vida explendorosa.

Ära H hem d'assegurar tots plegats.. Ainics, capaciteu-vos de la vostra responsabilitat en

aquests momentslQue cada u, en la mesura gran o xica de les seves

forces, cumpleixi amb el seu deure com nosaltres com-plim amb el nostre.

REFLEXIONANTVer què soc socialista? Heu's-aquí

u'ia pregunta que m'he fet moltes ve-gades 1 he procurat contestar-me, so-bretot, per saber si la meva ànima estrobarà equilibrada dins una concep-ció idealista.

Jo m'ho dit: soc treballador, pro-dueixo el suficient i no visc material-ment bé; la injustícia en el meu casés oxtpsa en tot el meu entorn; jo de-sitjo d'infant estudiar art i ciència, itrobo tancades les portes de la mevaaspiració. I ara veig la meva vellesanegra, nujrrn. Pot ben dir-so que emmanca en els moments necessaris dela vida prou esperit per ésser reflexiui oi pa per a viure en completa tran-i|iillitHt, doncs la vida dol mou éssor¿s una emit i mm preocupació i unmartiri sens fi.

: rerírTVsporlt de l'home honrat, hade mirar oi món en conjunt, ha do>ospi'9ar la farsa i l'hipocresia, la vo-ríUt I la mentida que vivim. ¿La mcn-1W»¥ V«, qui no la vou, és que és orb.Q ii no la sent, és que és bort, 1 que(•¡imiïüi'rntro cl llot com un ésser co-rroii 'pHt do cos i d'ànima. Què és clcotnefçf Què és la diplomàcia? Qui hopoffiu*«»1 veure transparent com uncriMiirt!... Quant* egoismes i farses!

Qui'- »óu' les institucions do totescl«8«n'!*?iNo <*ii parlem. Què hem dof r «¡no r*«i(>r uns mentiders el.s iiidi-i l i t R it :ima societat que està constitui-da sobre' la farsa?

Wrò, som nosaltres, els socialistes,quo no »olem ofegar nos, que volemrespirar l'sire pur, quo volem que laJusticia signi j nata; que la pau regnisemprP; que el capital no és res mésque uh mitjà perdonar privilegi,sen-se cap raó a uns homes; que la cultu-ra sigui por a tots, com oi pa i oi vi.Km diuen visionaris, negociants dola Ignorància, els quo han viscut i vo-len vitïre per tots ois segles dels se-gles la' fwscor de la raó. Per això pro-curen que continuï la sova rutina,amparant c! sistema capitalista.

Ah!, però, no l i l ha al'ra raó que oitreball, i ja comença la comunió TÍSÍO-n:»ria a imposir-se a alguns Estats, 1vindrà dia quo també regirà en aquestd'Estit, i o's àngels cantaran el triomfd i la veritat.

Joan Farré GassòLleida.

PISOS DE LLOGUEREn molts carrers de la nostra ciutat

podeu observar que no escassegen elsbalcons que tenen un paper lligat a labarana, indicant on hi ha un pis perllogar.

Algú pot creure que la crisi de l'ha-bitació és troba en vies d'ésser re-solta.

Vana Ingenuïtat. Pregunteu per unquart pis amb sortida al terrat, expo-sat a totes les inclemències del tempsi us enteraren que el seu generóspropietari on demana cent durosmensuals, pagables per trimestresanticipats, demés do l'import d'untrimestre com a dipòsit, etc.,etc.

Imaglneu-vos quo quan doneu lavostra conformitat al preu—que ésmolt imaginar—us diuen encara quel'nigna os paga apart, que en el pisno hi poden haver plantei, gossos,cHatures o màquines de cosir i d'es-criure.

Hi han propietaris que es neguena llogar uu pi« a qualsevol matrimo-ni JOTO, sino presenta la partida dematrimoni, i d'altres que exigeixenque els llogaters no retirin tard, oque Ingressin a determinada asso-ciació.

Pisos de menys do quaranta durosno on trobareu, a no ésser que ug deci-diu a habitar en una barraca de sotaMon I j u ic.

I així i tot no cal fer-se il·lusions.Pel lloguer mensual d'una barracainfecta fàcilment us cu demanaranquinze duros.

Veurem el nou Ajuntament, inte-grat tot ell per homes de la U. M. N.,com enfocarà el problema de les ba-rraques. La cosa més probable es que,com els anteriors, hi segueixi dedi-cant molts estudis i poques pessetes.

I mentre els regidors continuaranestudiant, els obrers seguirem espo-rant la solució del problema do lanostra felicitat, tot comptant les es-querdes de les miserables parets queestan esperant una ventada per a col-gar-noi.

Lector: Ja sou subscriptorde JUSTÍCIA SOCIAL?Per a continuar la nostraobra, ens cal la vostra co-operació i la dels vostres

companys.

L'obra lamentabi*del senyor Josep liarla Jnaoy

lin Jo*op Mnria Junoy, que d'aaquan du temps en aquesta part ha vol-gut adjudicar-se ell mateix lu caie-dra que, on los planes de «La Veu deCatalunya», va deixar vacant l'Euge-ni d'Ors, ha publicat una obra titula-da «Els dreis i «1 deures do la joven-tu t» .

Nosaltres no tenim cap enemistatpersonal amb el Sr. Junoy, del qualsols coneixem els seus escrits; però,abans quo tot, ens devem a la nostrasinceritat i als nostres principis, peratxò hom de dir quo aquesta obra queens ocupa és una obra lamentable.

La nostra joventut, llençada ardl-dainent al folk-loro local i sitiwda da-vant dels problemes humans l uni-versals amb una posició pasiva i tristano necessita certament cap enervantA la nostra joventut li cal, abans quetot, posseir le s característiques do to-ta joventut : passió, energia, entu-siasme í una inquietud i l imi tada , Il'obra do Junoy, tant si vol rom si «ovol, aogrega un plom que en posar-seentri1 Ics articulacions dels cossos jo-ves els impossibilita do iiionre's.

L'obra del Sr. Junoy, no crdempas que estigui cridada a trascendirfortament eiï Ics nostres joventutsreaccionarles, porqué aquestes ja sur-ten de l'escola completament domes-ticades; i després de l'escola s'esgar-rien una mica, però no gaire; n'h! ha,per exemple, que per a fer l'home estornen fumadors i subversius, peròsempre amb aquella prudència. Moltsllegeix«!! «La Publicitat», poro se'nesveren ells mateixos; per això vana reconciliar-se als Jesuïtes

M. C.—Tenint on compte oi caràc-ter del nostre periòdic ens veiem obli-gats a ajornar indefinidament la pu-blicació de nombrosos treballs litera-ris, que arriben a les nostres mans.

S. V.—Ciutat.—El mateix. Altre-ment les especials circumstàncies quevos no ignoreu podrien ésser un obs-tacle per la publicació dol vostre poe-ma, molt ben relxit en alguns mo-ments.

J. F. G.~Lleida.-C. C.-Saiadell.—Aniran modificats.

Joan Forment.—Com de costum.Rebreu carta.

Salvador Majó.—A.mics com sem-pro. Anotem la nova adressa. Ens do-lem del contratemps. Us enviarem elnúmero.

B. M.—Tarragona.— Anirà pròxi-mament.

Noves i documents

Despréi ve el Sr. Rucabado 1 elaseus amics fabricantets i advocadetiamb la sova moral rígida i opaca, or-namentada amb tiretes d'un soclalis-me blau cel. D'aquosta manera lei in-quietuds internes dels joves de bonesfamílies van roiolent-se fàcilment ino anyore» al set i mig ni van al ctnç.ni tiren de mal cap.

I finalment després que els nostresjoves discrets han digerit totes aque-lles doctrines i s'han format d'un mu- jnora bon sòlida surt el senyor Josep 'Maria Junoy amb el seu cristianisme,més estètic que ètic, por donar alquadro una pinzellada de vernis.

l naturalment aquesta pinzelladaresulta completament Inútil, perquèels joves que podrien ésser deixeblesdel senyor Junoy tots han mamatabans quo ell oU principis de la reli-gió catòlica. Per això poi estar segurel senyor Junoy que està perdent eltemps, perquè els capellans ja han fetabans la feina que ell vol fer.

Màrius Vidal

R [ J M \ N I A . - El* conflicte« deltreball.La direcció d'estudis i estadística

dol Ministeri dol treball ha publicat lanota dels conflictes del treball esde-vinguts durant l'any 192'.i, segons laqual els liti conflictes ocorregutsafectaren 326 a una sola empresa i 165a varies empreses. 442 han sigut con-flictos industrials i 40 s'han desenrot-llat en establiments comercials.

La naturalesa d'aquests conflictesfou la següent: 112 vagues interossant16.841 obrers; 10 lock-outs interessant433 obrers i 3(59 conflictos no seguitsdo v:igu, interessant 81.978 obrer.'.Dols treballadors quo han pres parten vagues, 12.<><W (75 por cent), eren»indicats.

65 vagues s'han resolt a favor dolsobrers, lli les hau perdudes i 34 s'hanresolt per transacció. 2K7.1ÍOH jornalshan sigut perduts a causa de les va-guea i 3.223 a causa dels lock-outs elsquals, cinc han acabat amb una vietòria pels obrors, quatro amb victòriapols patrons i un ;imb una transacció.

Les qüestions que no han arribat aproduir vagues, han acabat en la ma-joria de c;issoa (273) a favor dols obrers.Els inspectors del treball han contri-buï t a la solució de 28(5 d aquests con-flictes, 77 deia quals han sigut sotme-sos a arbitratge. La majoria dels obrersInteressats en aquestes qüestions, osiguin ü'5.819, eren sindicats.

F1UNÇA.-Mort d'an socialiste.A Nouilly-sur-Marno on s'havia re-

cullit a causa de la malaltia que sufria,ha mort el notable camarada socialis-ta francès Louis Dubreuilh. Va néixera Riberac (Dordonva) en 18 de marçce 1862 i va dedicar se molt jovo alperiodisme col·laborant en ois periò-dics «Victorio de la Démocratie», deBurdeuf, «Petite République Socialis-te», «Petit Sou Socialiste» i «Le So-cialiste» do Paris. Mes tard fou un doisprincipals redactors do «L'Humanité».En 1904 va fundar el Sindicat de pe-riodistes adscrit a la Borsa del Treballdo París. Es l'autor de la «Historia dela Comuuue» i d'una «Història Socia-lista» escrita sota la direcció de Jaurès.El govern de Birla

L'Alt Comissari de Siria, generalWeygand, ha fet una sèrie de discur-sos a Beirut, Damasc i on el Alawya,exposant el programa de govern d'a-quelles terres que va acordar-se ins-taurar durant la seva darrera entre-vista amb els governants de França.El territori que França administra permanament de la Societat de les Na-cions són el Liban i la Federació delsestats de Damasc i Aleppo amb Ala-wiya i Jebel Druz.

Segons el nou plan, Damase i Alep-po s'uniran per a formar l'estat de Si-rià i Alawiya i Jebel Driz formaranun altre estat. Serà retirat el Gover-nador del Líban i cl Consell de Repre-sentants, d'acord amb l'Alt Comissari,elegirà el Cap d'Estat. Els caps de de-partaments seran responsables davantdel Consell de .Representants. L'estatde Alawiya serà organitzat sobre lesmateixes bases.

Sirià tindrà el seu Parlament devantdel qual seran responsables els minis-tres. Fins a la celebració de les elec-cions parlamentàries, el ,Cap de l'es-tat serà Suhbi Bey Barakat, l'actualpresident de la federació sirià. La ca-pital de Sirià serà Damasc.

Aquests canvis es realitzen per asatisfer els desitjós de la població d'a-cord amb la voluntat popular clara-ment manifestada al representant deFrança. La població del nou estat deSíria serà d'uns 1.715.000 habitants, lade Alawiya de 410.000 1 la do l'estatdel Liban, de 710.000.

El general Weygand està tambéportant a terme un vast plan de repo-blació forestal de la famosa muntanyadels cedres, el Liban de les bíbliquesrondalles.GRÈCIA.—La opinió de l'ex-rel

Jerdl.Interrogat per un periodista anglès,

l'exonerat rei de Grècia, actual veí deLondres, ha manifestat que única-

JA HA SORTIT EL PRIMER FULLET DE

Edicions de JUSTÍCIA SOCIALEn vista de T èxit assolit entre els nostres lectors, de la mag-

nífica prosa del gran Màxim Gorki COMPANY!, publica-da ta unes setmanes com a fulletó del nostre setmanari, la redac-ció ha cregut oportú fer un tiratge apart de ¡a dita obra.

Amb COMPANY] de Màxim Gorki, doncs, inauguremles EDICIONS DE JUSTÍCIA SOCIAL.

Les EDICIONS DE JUSTÍCIA SOCIAL, després de COM-PANY] de Màxim Gorki, publicarà altres obretes que anun-ciarem des d'aquestes pàgines.

COMPANY] de Màxim Gorki ha sortit fa.Amics, adquiriu el primer número de les EDICIONS DB JUSTI-

CIA SOCIAL.De venda: als quioscs. Comandes: a la llibreria d'Bn Marçal

Badia, de Reus. Preu: DEU CENTS.

meni i-U mals i : o n a i · l l > > ilei?! seus mi -nisln-s eri·ii lu C i i i i ü u ilo qui! nu Imgués abandonat la plaida quo desonipenyava eu la gloriosa Unlade. (Jrouque el plebiscit del V.Ì d'abril que vadonar un ~0 por cent dels sufragis afavor du la Republica fou la revelacióexacta do la opinió del país i que elnou estac do coses és prou sòlid per aéssor canviat amb violència. Per aixòconsidera que ois pocs partidaris de lamonarquia que resten a Grècia, faranbé d'enquadrar se en les noves formesdemocràtiques 1 defensar llur criterirespectant sempre les noves institu-cions.

A L E M A N Y A . ~ L a Societat de le«nación«.El Govern alemany ha fet públic que

lia adoptat i fa soves les conclusionscontingudes en la memòria d 'un grupde tècnics compost dol* professorsDetach i Schuecklng, l'ex-ministroSchiffer 1 oi general Motitgelasal qualfou sotmès el progenie d'apoi inutuuredactat por la Societat de les Nacions.

Kl progecte do pacte de garantiamutual atribueix a la Societat do lesNacions la facultat d'interdir unaguerra ofensiva i pendre mesures con-tra l'estat opressor recorrent, si con-vé, a la força de les armes. Els ex-perts alemanys consideren que aquestsistema no garanteix la seguretat delsestats ni facilita la reducció dels ar-maments, i fau remarcar que, tro-bant se Alemanya amb armamentsincomplets, sufrirá una situació into-lerable si, en cas d'un conflicte entreles nacions, es veu obligada a obeiruna decissió de la Societat de les Na-cions i participar en una guerra.

Opinen els tècnics que el desarma-ment dels pobles no's conseguirà pasamb progectes d'aquesta naturalesa.No s'ha d'oposar a la violència unaaltra violència. Només pot combatre'sla violència oposant-li cl dret el qualpot únicament justificar la violènciaper a salvar-se d'una injustícia. Cal,doncs, crear una Cort de Justíciamundial per a resoldre els conflictesjurídics i un Tribunal d'Arbitratgeper als conflictes polítics, amb totosles garanties d'imparcialitat, que sdecreti que tots els litigis seran por-tats devant d'aquest Tribunal i laCort permanent a La Haya a la vega-da que aquests mateixos organismespuguin pondre disposicions per aprotegir el territori de les nacions ifacin obligatori el desarmament detots els estats. Proposen també elsexperts que sempre que una poblacióexpressi una Ilegítima voluntat dequo siguin alterades les fronteres d'unestat la questo sigui resolta sobro ter-mes jurídics i no de força.

Si aquestes proposicions són accep-tades, Alemanya no titubejarà en in-gressar a la Societat de les Nacions,amb la condició ben clara de que seràadmesa a títol de completa igualtatper a cooperar en el terreny del dretal manteniment d'una pau durable.

La nota oficiosa d'on és extretaaquesta declaració del Govern ale-many afegeix que és fals el rumorrecollit per la premsa en ocasió detrobar-se a Berlin Sir Eric Drumond,de que el Govern alemany li haguésmanifestat que Alemanya no accep-taria l'entrada a la Societat de les Na-cions en tant no es modifiquessin lesfronteres de Dantzig i no se li retor-nés el mandat colonial en les sevesantigues possessions de l'est d'Africà.

IUGOSLÀVIA.-Trióaf «el nou go-vern

Tal com dèiem dies enrera, el nouGovern de Iugoslàvia en presentar-seal Parlament, ha obtingut l'apoi detotes les fraccions polítiques llevatdels radicals dirigits per l'expresi-dent del ministeri, Patchich, si béalguns diputats d'aquest partit hanvotat també amb el Govern.

El vot de confiança al ministeri quepresideix Davidovich fou aprovat per169 vots contra 116, o sigui una ma-joria de 53, quan es calculava que nopassaria d'una trentena. Es móg re-marcable aquest triomf sí es conside-ra que la nova situació que crea alsagro-croates l'ofensiva comunista alsBalcans sembla un motiu evident deconflicte amb el nou Govern el qual,el mateix que el de Rumania i el deGrècia s'han ofert per a cooperar ambel de Bulgària per tal de contenir laagitació comunista i la probable su-blevació dels macedonis.

Davidovich sembla inspirat de bonspropòsits, però no ha d'oblidar-se queté al davant una tasca molt complexai difícil que només podrà cumplir ambuna decidida balançada vers la lliber-tat nacional dels croates i macedonisi activant la participació de terresque tant ha de contribuir a aminorarla violència dels extremistes.

Companys aneu a admirarles obres de « S h u m > .

SETMANARI SOCIALISTA

(Justícia«Social2 . a è p o c a

CIÈNCIES - LITERATURA - ARTS

RED \CCIO:

(m Hei PI. 11. - limiADMINISTRACIÓ:

•amai Baila, Lloraa. lì. • miREDACTORS i COL·LABORADORS:

(Ubili »limar - Siria i Mont. • loup Crai-fouit - (llins Misiris - Br, liguiü MiriCristòfor li Domen« - C. Figis ili CumulJ. llore»! i lilígii - r. Emili Miri - J. Mgi Furiiti - Di. Jupa linn • Fritcnt I.buli - "Upa" - RouiMl Llit« • Dr. MeilanyiFuit« Villdiptru - Roberto Miivnl • MimiGalí! - line Lyr - Join onorerà - KM Ga-rlar! - Di. Indies Ovejero - Josep Ricart SiliMiniili Estorti - Josep M.° Pn« I SibiliiJ. Iiusms i Miniili - Rifui Campali« • Ju-sto M." Tallada • Joan Montserrat - Esili Sl-itti • Pm Gorga - F. Cañadas - Jnstp M.a diSutie-J. Rome i Ttrrenl - Minuti llcintira Ca-sari - Dr. Cisn» Units - Ignasi Iglesias - lickGuinar! - Delfí Dalmau - JIM Firajoii -BiliggiBui • R. Ràfols Cimi • ]. Frucis - INDICardús-J. Duran i Guardia-Puig Pujidis-Jun On.

Dr. Josep àmirós - D,. J. Estufilla Ini.

PREUS D'ABONAMENT:Catalunya i Províncies:

Trimestre, 2'50 pies. - Mig any, 4'50 ptes.Un any, 8 ptes.

Estranger:Mig any, J75 ptes.Un any, 10'50 ptes.

JUSTÍCIA SOCIAL és ¡'únic periòdicsocialista que es publica a Cata-lunya. Teniu el deure d'ajudar-lo.

SUSCRIVIU-VOS-HIpersonalment a la redacció o aT administració, o bé trametentl'import de Fabonament a l'admi-nistrador, amb segells de correu,

gir postal, etc.

Primeres nocióos Bonomia PollitoC H A R L E S G I D EVersió castellana de J. Cardó

Preu: l'50 Ptos,

Itoli-proietti (Tuna Llei de CooperativasJ . S A L A S A N T Ó N

Preu: 0'15 Ptes.Publicacions de Propaganda de

Acció CooperaíisíaEncàrrecs: Aurora,.! 1 bis.

Obrers del campiLlegiu i propagueu

"LA TERRA"SETMANARI POPULAR

PORTAVEU DE LA «UNIÓ DE RA-BAS AIRES DE CATALUNYA»

Bs publico, cada diuabte. IS Ctt.

liducií i AEIoistntifi: [arden, 12,1.-BARCELONA

PIITI"Portaven de la Federació de Coo-

peratives de CatalunyaArticles doctrinals sobrecooperació : El movimentcooperatiu a Catalunyai a Espanya : Problemessocials relacionats amb

la cooperació.APAREIX CADA QUINZENA.

Suscrípció anyal: 4 ptes.UtalU Umrittta, uní!.-nat

COOPERATIVADE CONSUM

DEL

G. A. de D. del C. i de la I.Ent i ta t Obrera

QUEVIURES de totes classesCAMISERIA

PERFUMERIAPANYERIA

Repartiment a domiciliPer a tots els socis del Centre

MjiiKÉKia aíliallÉlwOlot.—E. Sala.--Rebudes 3 ptes., p quels n."37.Patitnigell.-l. C.-Idem 2'50, suscrip. Uns Oc-

tubre. ,Palset.-E. G.-idem 8'20, paquets.S%ej.-P. C.-Idem 25, paq. núm. 39. Trameto

la vostra nota a la Redacció. Es de lamentar.VenaKll.-C. La R.-Idem 4'50, snsc. H d'a«.n«a».-I. N. V.-Idem 4'50, idra id. Canvio

adrtMa.

l*P. BifcuotkHXA. -»na.