Entrevista a Artur Mas€¦ · DEL 6 AL 19 D’ABRIL DE 2017 l NÚMERO 283 l 15.000 EXEMPLARS...

DEL 6 AL 19 D’ABRIL DE 2017 l NÚMERO 283 l 15.000 EXEMPLARS

Entrevista a Artur Mas

FREQÜÈNCIA129è president de la Generalitat de Catalunya

PÀGINA 24

Les al·lèrgies ataquen de nouQuan arriba la primavera tornen les al·lèrgies vinculades a la pol·linització de les plantes. Els especialistes diuen que la zona on es resideix pot influir en l’augment dels casos d’al·lèrgies. A Manresa, un dels grans enemics dels al·lèrgics és el plataner, l’arbre més abundant a la ciutat. PÀGINES 3 I 4

Disset anys després de la recuperació de la Processó de Divendres Sant de Manresa, els organitzadors pretenen aconseguir allò que els darrers anys

ha estat impossible: evitar que la tornada a la Seu, un cop s’arriba a Crist Rei i després de les saetes i les evolucions dels passos, es faci de

forma desorganitzada i amb total descoordinació. La intenció dels nous organitzadors és aturar-se el mínim possible i mantenir la continuïtat

de la processó. Per aquest motiu es reubicarà el “encuentro”, una de les escenes més esperades de l’acte religiós. PÀGINES CENTRALS

Neix un grup ecologista per denunciar l’estat del riu CaldersPÀGINA 10

MANRESA

MANRESA

Aprovat el POUM que aposta per un creixement urbàcontrolat PÀGINA 6

Mor de meningitis una nena de 9 anys i no hi ha vacunes a l’abastPÀGINA8

ECONOMIA

Construeixen el vagó per enllaçarles mines amb BarcelonaPÀGINA 17

SOCIETAT

Els periodistes lliuren el premi Plata a l’ANC i el Plàtan a la CUPPÀGINA 14

BAGES

La Processó de Manresa lluitarà per no trencar-se

Els joves organitzadors de la Processó de Divendres Sant de Manresa intentaran enguany evitar el seu trencament a la tornada de Crist Rei a la basílica de la Seu

jORDI BIEL

2 l FRQ l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l DEL 6 AL 19 D’ABRIL DE 2017

LA SEGONA

DIRECCIÓ: Pilar Goñi • MAQUETACIÓ: Montserrat Figueras • PROJECTE GRÀFIC: Wedomedia/Llargués-Lorente • REDACCIÓ: Eduard Font, Eli Pagan, Pilar Goñi, Francesc Serrat • CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA: Mariona Barrera • PUBLICITAT: Tere Solé • COORDINACIÓ: Òscar Bolancell • EMPRESA EDITORA: Taelus, SL, Manresa. Tel. 93 872 02 05 • GESTIÓ D’IMPRESSIÓ: Gest XXI. Tel. 93 877.62.18• IMPRIMEIX: Imprintsa. Núm. de dipòsit: L-561-1998. Fre-qüència és una publicació plural que no ha de compartir necessàriament les opinions dels seus col·laboradors ni dels seus anunciants, atribuïbles només als sotasignats.FRQFRQ

FRQ Publicació setmanal de distribuciógratuïta a les llars de Manresa. Informació pràctica i de proximitat.Es pot consultar a www.taronjadigital.cat

TARONjA I LLIMONAAmb el suport:

EditorialFRQ

PILAR GOÑI

O tot a la vegada. Els dies de Setmana Santa es poden

aprofitar molt i alguns opten pel turisme religiós que et pot por-tar a viure processons a diferents indrets del nostre territori, a par-ticipar-hi o a marxar de viatge.La frase que més es diu aquests dies és “necessito marxar i des-connectar”. Doncs bé, l’oferta és il·limitada. Ja sigui confiant en agències de viatges o a través d’Internet, a cada cantonada tens l’oportunitat de rebre informació de tot tipus i per a tot tipus i ma-neres de viatjar.

El tema està en els diners de què puguis disposar per permetre’t uns dies d’hotel, apartament o marxar a l’altra punta del planeta.

Fixeu-vos de què lluny han que-dat uns dies en què al territori es-panyol durant la dictadura no es podia escoltar música moderna a les emissores de ràdio, només sa-cra, en què al cinema només feien pel·lícules de sants o de romans o de la mort de Crist, en què les botigues estaven tancades i, a tot estirar, el que es podia fer en tenir les sales de ball tancades era anar a “seguir monuments” o veure els aparadors de les pastisseries on es veien “mones” monumentals.Afortunadament els temps canvi-en; esperem que en positiu.

AGENDA del 6 al 19 d’abril

Vacances o processons?

DINAMITzAR MANRESA

Pel Barri Antic

El Festival Artístic del Barri Antic (FABA) treballa amb una quarantena d’activitats artístiques que es podran gaudir a diversos punts i locals del centre històric durant aquesta primavera a partir del dia de Sant Jordi.

El famós musical va emplenar el carrer del Balç de música i teatre per recrear l’ambient sòrdid i miserable de la França del segle XIX i que Victor Hugo plasma en la seva obra magistral Els miserables. Escenari incomparable.

L e s m o n g e s d e l c o n v e n t d e l e s Caputxines del carrer Talamanca de Manresa acusen el Bisbat de Vic de voler-les deixar sense la màquina de fer formes que posteriorment es converteixen en hòsties.

L’U d’Urpina, el vi solidari de la DO Pla de Bages, ha estat guardonat amb una medalla Gran Or al certamen internacional de vins Catavinum World Wine & Spirits 2017, amb seu a Gasteiz (Vitòria). Ja en són tres les distincions.

TORNEN ‘ELS MISERABLES’

Èxit al carrer del Balç

PROBLEMES AMB EL BISBAT

Patiment de les monges

ALT NIvELL DE vINS

Fantàstic U d’Urpina

Farm

àcie

s de

guàr

dia

22:

00h

nit –

9:0

0h m

atí

ABRI

L 20

17

aconseguir peces úniques d’art i artesania amb contacte directe amb l’artista que les ha creat. És un mercat autogestionat per un grup d’artistes i artesans locals,

que podreu trobar el segon dissabte de cada mes a la plaça del

Mercat (Puigmercadal).De 9 a 14 h.

visites guiades a la SeuBasílica de la Seu

de 11.00 a 14.00 hVisita guiada a la basílica de la Seu d’una hora de durada. Un recorregut per parar atenció a l’exterior i l’interior del temple, el claustre, la cripta, els retaules

gòtics i les millors peces del Museu.

DIvENDRES 9Roger Illa

Els colors del pianoforte12.00 h - Espai Plana de l’Om

Pianoforte: Roger IllaUn viatge per la sonoritat i la màgia del repertori pianístic a través de l’humor mozartià,

l’elegància i subtilesa de Haydn, la transparència i la melancolia

de Schubert i els contrastos dinàmics i rítmics de rauxa i

passió de Beethoven, mitjançant l’instrument original i autèntic

d’aquesta època: un facsímil del fortepiano Anton Walter.

DIMECRES 19Oh my God Barcelona!

18.00 h - Kursaal - Sala GranCompanyia Bratislava

Oh my God Barcelona! és una adaptació catalana inèdita de la Companyia Bratislava de l’opereta còmica La vie parisienne d’Offenbach, un

musical de petit format i una crítica satírica de la vida

burgesa i el turisme de massa. Aquesta versió està ambientada

en la Barcelona del segle XXI. L’embolic comença amb

l’arribada a l’estació de Sants de dos turistes anglesos, el Lord i la Lady, que vénen a Barcelona

a fer tot allò que no s’atreveixen a fer a casa seva. A l’estació, un barceloní decideix fer-se passar

per guia per tal d’endur-se a casa seva una turista adinerada.

DIJOUS 20Elena Gadel - La veu delicada

Dijous, 20 d’abril - 21.00 h Kursaal - Sala Petita

La d’Elena Gadel és una veu delicada, personal i potent.

L’Elena es va donar a conèixer a “Operación Triunfo” en la seva edició de l’any 2002, i des de

llavors ha tingut una presència continuada als escenaris, ja

sigui com a intèrpret en diversos musicals o com a cantant

solista amb un repertori i una personalitat propis.

Ha participat, entre d’altres, als musicals Over the moon, Grease,

Mar i cel i El Petit Príncep. Ha cantat en directe en diversos esdeveniments. El seu últim disc és el que millor defineix

el seu estil.

DIJOUS 6Amateurs a l’espai

Auditori Plana de l’Omde 20.00 a 21.00 h

En Kristian i en Peter són amics. Són enginyers de primer nivell

i comparteixen un somni: construir un coet fet a casa que

els permeti viatjar a l’espai.

L’orquestra dels animals.Fem Òpera

Projecte Educatiu - 21.00 hKursaal - Sala Gran

Música i composició: Andrea Basevi. Centres participants: Alexandre de Riquer de Calaf,

Llobregat de Sallent, Pere Vives Vich d’Igualada, Quercus de Sant Joan de Vilatorrada, SI Bages Sud

de Castellbell i el VilarEl projecte del Servei Educatiu

“Fem Òpera” portarà a l’escenari del Kursaal gairebé 700 joves de 1r i 2n d’ESO de quinze centres

de Secundària diferents.

DIvENDRES 7L’Hora del conte: L’arc de la

lluna (Cançons i natura)Sala Infantil de la Biblioteca del Casino, passeig de Pere III, 29

de 18.00 a 18.45 h

DISSABTE 8Nou Mercat Somiatruites,

mercat d’artistes, dissenyadors i artesans

Pl. del Mercat (Puigmercadal)de 09.00 a 14.00 h

Al Somiatruites podreu

DEL 6 AL 19 D’ABRIL DE 2017 l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l FRQ l 3

EL TEMA DEL DIA

La zona de residència, factor important en l’augment dels casos d’al·lèrgies

Manresa té una diversitat de plantes i arbres similar a la d’altres ciutats catalanes i no hi ha grans diferències que puguin destacar-ne singularitats

Francesc SerratManresa

Amb la primavera en dan-sa, el fenomen de les al-lèrgies torna a un pri-mer pla de l’actualitat.

La concentració més elevada de pol·len és la causa que ara es do-nin més afectacions. D’al·lèrgies, però, n’hi ha tot l’any. La Dr. Laia Ferré, al·lergòloga de la Fundació Althaia, aclareix dubtes que podem tenir sobre els factors que determi-nen les al·lèrgies, a qui afecten més i les recomanacions que cal tenir en compte.

Per què cada any en aquesta època hi ha nous episodis d’al·lèrgies?L’al·lèrgia és una reacció del sis-tema immunitari que pot desen-cadenar-se per una gran varietat d’al·lèrgens (pòl·lens, àcars, fongs, epitelis, aliments, fàrmacs, hime-nòpters, etc.). És per això que tro-bem al·lèrgies durant tot l’any i que es poden manifestar de dife-rents maneres: al·lèrgia respiratò-ria, alimentària, a medicaments, a himenòpters… És cert que als mesos de primavera hi ha més in-cidència de rinoconjuntivitis i as-ma al·lèrgiques degut a la presència de concentracions més altes de pol-len a l’atmosfera, ja que la majoria de plantes tenen el seu pic de pol-linització durant aquest període, però no és l’únic.

Quines són les més freqüents?La rinitis, la rinoconjuntivitis i l’as-ma al·lèrgica poden ser desencade-nades per diferents al·lèrgens. En funció de la zona geogràfica, con-dicions climàtiques, edat del paci-

ent, temps d’exposició i de si som en un ambient rural o urbà, entre altres factors, la sensibilització a pòl·lens és diferent. A la zona de la Catalunya Central el pol·len amb més importància des del punt de vista al·lèrgic és el de les gramínies i la parietària. El pol·len de l’olive-ra, el xiprer, el plàtan d’ombra i de les quenopodiàcies també causa problemes respiratoris en els pa-cients al·lèrgics. En la nostra zona cal recordar que els fongs, com l’al-ternària, són al·lèrgens perennes de gran importància, ja que ocasionen rinitis i asma en un gran nombre de pacients, especialment en nens.

A quines persones afecta especi-alment?Qualsevol persona pot desenvolu-par una malaltia al·lèrgica i aques-ta pot debutar a qualsevol edat. La predisposició genètica és impor-tant com a factor de risc per des-envolupar una malaltia al·lèrgica

i també altres factors com la zona geogràfica, l’exposició a diferents tipus de pòl·lens, l’ambient urbà o rural, que en poden afavorir el des-envolupament.

Es pot fer alguna cosa per preve-nir-ne els efectes?Hi ha una sèrie de recomanaci-ons per reduir l’exposició al pol-len, com són: conèixer l’època de pol·linització del pol·len al qual te-nim al·lèrgia, portar ulleres de sol, conduir amb les finestres del cotxe apujades, evitar les activitats en es-pais oberts els dies calorosos, secs o de vent, reduir les activitats a l’ai-re lliure a primera hora del matí i a última de la tarda, no estendre la roba a l’exterior durant els dies de més pol·linització..

Si ja ens ha afectat, què hem de fer?En cas que tinguem símptomes de rinoconjuntivitis (picor de nas,

d’ulls, esternuts, mucositat clara, nas tapat, llagrimeig) o d’asma (tos, ofec, xiulets al pit), caldrà consul-tar el metge de capçalera o pedia-tre per tal que ens indiqui quina és la medicació més adient en cada cas. En cas que els símptomes d’as-ma siguin greus, caldrà acudir-hi de manera urgent per administrar medicació. Si els símptomes són freqüents, intensos o recurrents, caldrà que el metge d’atenció pri-mària derivi el pacient a l’al·lergòleg per fer-ne l’estudi corresponent i valorar la necessitat de fer un trac-tament específic amb vacunes (im-munoteràpia).

Pot haver-hi conseqüències greus a causa d’una al·lèrgia?En el cas que tractem, l’al·lèrgia res-piratòria, la conseqüència més greu és una crisi d’asma. En la majoria dels casos, aquestes són d’intensitat lleu o moderada i es poden tractar amb els fàrmacs habituals sense cap problema, però en alguns casos les crisis d’asma poden ser greus i requerir tractament urgent i fins i tot hospitalització.

Quins arbres o plantes provoquen més problemes als al·lèrgics?Dependrà de la zona geogràfica de què parlem. A escala mundial, el pol·len de les gramínies és el que causa la majoria de la patologia al-lèrgica respiratòria. A Catalunya els pòl·lens que cau-sen més problemes a la població al-lèrgica són les gramínies (50 %), el plàtan d’ombra (25 %), la parietà-ria (20 %), les cupressàcies (15 %), l’olivera (15 %) i les quenopodiàci-es (10 %). A la zona de la Catalunya Central l’ordre és: gramínies, pa-

rietària, olivera, quenopodiàcies, plataner i cupressàcies.

Manresa té prou diversitat de plantes i arbres o els que hi ha són dels que causen problemes?Manresa té una diversitat de plan-tes i arbres similar a la d’altres ciu-tats catalanes, no hi ha grans di-ferències. Hem de pensar que les plantes i els arbres d’una ciutat són importants, però cal tenir en compte que el pol·len es desplaça amb els corrents d’aire i que arriba de les zones del voltant (camps de gramínies, quenopodiàcies, etc.) i no tan sols del que hi ha plantat a la ciutat.

Els responsables dels tractaments dels arbres, podrien fer-hi algu-na cosa?És complicat un cop la planta o l’arbre ja estan plantats. Gairebé totes les espècies que emeten pol-len a l’aire poden desencadenar al·lèrgia respiratòria en persones sensibles. Es desaconsella utilitzar com a ornamentals les espècies al-lergògenes i retirar males herbes (parietària) d’aquelles zones urba-nes on creix sense control.

Influeix la situació geogràfica en l’augment de les al·lèrgies?L’augment de les al·lèrgies és mul-tifactorial, però la zona on es re-sideix pot influir en les possibles sensibilitzacions a al·lèrgens res-piratoris. Segons la zona geogràfica, podrem desenvolupar un tipus d’al·lèrgia o una altra i també pot afavorir l’aparició d’al·lèrgies a múltiples al·lèrgens (tant pòl·lens com ali-ments de tipus vegetal). n

Doctora Laia Ferré, al·lergòloga de la Fundació Althaia

ALTHAIA


EL TEMA DEL DIA

L’espècie d’arbre més comuna a Manresa és el plataner, del qual n’hi ha més de 2.500

Els arbres es trien amb criteris de sostenibilitat, adaptació al clima de Manresa i baixos requeriments hídrics, segons fonts municipals

A vegades en visitar ciu-tats ens preguntem el perquè de la prolifera-ció d’una planta o d’una

altra en els espais públics. Els ex-perts assenyalen que el clima, la ubicació i l’objecte de la planta han de figurar en la taula de de-cisió a l’hora d’apostar per l’una o l’altra. Actualment aquests condi-cionants es tenen en compte. En altres èpoques s’han regit per dife-rents tendències, però, en general, si els responsables de la plantació l’han encarregat o han consultat els experts, també es valoraven elements de sentit comú, moltes vegades simplement assessorats per l’experiència.A Manresa hi ha molts plataners: “són una herència de temps pas-sats”. Uns plataners que formen part del paisatge urbà en un punt tan cèntric i neuràlgic com el pas-seig de Pere III. I també n’hi ha al-gun de força monumental al pas-seig del Riu.

883 acàcies i 802 pins, a Manresa

El regidor Jordi Serracanta és res-ponsable de la Regidoria de Qua-litat Urbana i Serveis. Considera que “la majoria d’al·lèrgies les sol produir el pol·len dels arbres quan prolifera a la primavera”. I afegeix que “els estudis mèdics diuen que el pol·len que produeix més al-lèrgies és el de les gramínies i el de les oliveres”.Però per què Manresa té les espè-cies d’arbres que té. Es té en comp-te la pol·linització i els arbres que


poden provocar més conflicte al-lèrgic? El regidor ho contesta en aquesta entrevista.

Quin és el tipus d’arbre més co-mú a Manresa i quants exemplars n’hi ha? El Platanus x hispanica i n’hi ha 2.505 a la ciutat de Manresa.

Per què és aquesta l’espècie per la qual opta l’Ajuntament? La majoria de plàtans fa molts anys que estan plantats. Tot i que darre-rament se n’han plantat alguns, la majoria són “herència” de temps passats, per exemple dels del pas-seig de Pere lll, o dels del passeig del Riu.

Quines altres plantes proliferen i per què s’han triat? Acàcies, 883 unitats (Robinia pseu-doacacia); pins, 802 unitats (Pinus halepensis i Pinus pinea, sobretot); lledoners, 745 unitats (Celtis aus-tralis); aurons americans, 572 uni-tats (Acer negundo); pollancres, 922 unitats (Populus x canadien-sis, Populus simonii i Populus nigra italica); Koelreuteria paniculata, 497 unitats; Sophora japonica, 442 unitats. Igualment moltes d’aques-tes espècies són plantades a Man-resa des de fa molts anys (Populus x canadiensis, acàcies, pins, aurons americans). D’altres, com el lledoner, la Sopho-ra o la Koelreuteria, s’han plantat darrerament i s’han triat tant per la mida com per la forma, i s’han evitat així podes excessives. Tam-bé per la capacitat d’adaptació al medi de les ciutats, per l’absència de plagues i perquè no produeixen ni flors ni fruits molestos.Els arbres es trien amb criteris de

sostenibilitat: adaptació al clima de Manresa, baixos requeriments hídrics, resistència a plagues i ma-lures i baixa incidència en proces-sos al·lèrgics.

El pol·len, causa de la majoria d’al·lèrgies

Quines són les espècies i circums-tàncies que produeixen més al·lèrgia? La majoria d’al·lèrgies les sol pro-duir el pol·len dels arbres quan prolifera a la primavera. Els estu-dis mèdics diuen que el pol·len queprodueix més al·lèrgies és el de les gramínies (família d’herbes que inclou els cereals) i el de les olive-res. També són molestos el pol·len i les restes de fruits del plàtan, el pol-len dels pollancres i el dels pins.

Es té en compte aquest fet a l’hora de triar les plantes per a segons quins espais? Sí.

La substitució d’arbres del Pas-seig es farà a altres zones de Manresa? La millora de l’arbrat es porta a ter-me a tota la ciutat. Tot i això, comque els recursos econòmics són limitats, concentrarem les actu-acions de millora més importants de l’arbrat als trams del Passeig on l’estudi de l’estat de l’arbrat ens ha marcat com a prioritaris.

Quina és la inversió que té pre-vist el govern aquest 2017 per a aquests conceptes? La voluntat és destinar aproxima-dament 30.000 euros a la millora isubstitució de l’arbrat aquest any. n

El fort aiguat de finals de març malmet diversos arbres de la ciutatEl dilluns 27 de març els Serveis Tèc-nics de la Unitat de Parcs i Jardins de l’Ajuntament de Manresa, junta-ment amb els responsables de les concessions de jardineria (CESPA, SL, i MOIX, serveis i obres, SL), van fer una inspecció de tots els arbres de la ciutat que podien ser suscep-tibles de caiguda, atesos els diver-sos incidents succeïts els dies 24 i 25 de març per les pluges fortes i persistents que van tenir una dura-da aproximada de 20 hores. Entre les incidències més impor-tants amb caigudes d’arbres cal des-tacar les següents: a la Casa Caritat

(jardins interiors del recinte), un pi pinyer (Pinus pinea) i un cedre que es va trencar degut a l’impacte del pi pinyoner caigut; al passeig del Riu, un pi blanc (Pinus halepensis), i al Parc de Puigterrà (zona d’accés al parc), un pi blanc (Pinus halepensis). Els arbres esmentats van caure per l’estovament de la terra i del sub-sòl dels voltants de l’arbre degut a la gran quantitat de pluja caiguda. Aquest fet va provocar la desestabi-lització dels arbres i la caiguda pos-terior. A partir de la inspecció no es va detectar cap més arbre caigut o en situació de caiguda imminent. n

Comencen a plantar untotal de 163 arbres nous en diferents punts de ManresaCom avançava Freqüència en l’edi-ció anterior, la Unitat de Parcs i Jar-dins de la Regidoria de Qualitat Ur-bana i Serveis de l’Ajuntament de Manresa ha iniciat els treballs de plantació de l’arbrat d’alineació en diferents punts de la ciutat on manquen unitats i amb l’objectiu de substituir exemplars morts o que

estiguin malmesos. En total, es plantaran 163 unitats d’arbres de diferents espècies, una actuació que tindrà un cost de 35.045 euros.Durant el mes de gener ja es va efectuar la replantació de cinc uni-tats d’arbres (plàtans) al primer tram del passeig de Pere III. n

BOMBERS DE LA GENERALITAT

Arbre caigut al passeig del Riu de Manresa el passat 25 de març.


PUBLICITAT

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K


MANRESA

Aprovat el pla que preveu un creixement controlat

nnn Per 22 vots a favor (els del go-vern format per CDC i ERC, i també els dels grups del PSC, C’S, DM i el regidor Davins), cap en contra i 3 abstencions (del grup de la CUP), el 30 de març va quedar aprovat provisionalment el Pla d’ordena-ció urbanística municipal (POUM) de Manresa, en un Ple extraordina-ri del consistori manresà. Un document que aposta per un creixement controlat de la ciutat i el recosit i la millora del nucli ja consolidat. En la intervenció inici-al, el regidor de Planejament i Pro-jectes Urbans, Marc Aloy, va recor-dar que aquest serà el document que regularà l’urbanisme de la ciu-tat durant els propers vint anys, en-tès com una eina de transformació d’un territori i d’una ciutat. Quant a estructura de ciutat, Aloy va dir que el Pla manté el compromís amb el transport públic, i defineix un eix interurbà a les carreteres de Vic i Cardona, i transforma aquests vi-als. Pel que fa al sistema ferrovi-ari, hi ha dos plans especials, un per a la línia de la Renfe, que faciliti la construcció d’un nou baixador

al Congost, i un altre que afronti de manera decidida la integració de les vies de FGC i la transformació de l’àmbit de Manresa Alta.La resta de grups van expressar el sentit del seu vot. El regidor Mi-quel Davinse va lloar l’esforç per a l’elaboració del POUM: “Ha estat un procés participatiu intens, amb reunions amb associacions de ve-ïns i tota mena d’entitats de la ciu-tat, que no han estat una mera for-malitat”. Al seu torn, el regidor de Democràcia Municipal (DM), Ton Sierra, va admetre que el seu grup havia participat relativament poc al procés, pel fet que no tenia repre-sentació al mandat anterior, però va afirmar que “aquest POUM és el més adient per a la nostra ciutat”. Miguel Cerezo, del grup de Ciuta-

RedaccióManresa

Arrenca la commemoració dels 125 anys de les BasesRedaccióManresa

nnn La Casa Consistorial de Man-resa va acollir el divendres 24 de març l’acte institucional d’ini-ci de la commemoració del 125è aniversari de les Bases de Manre-sa. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va assegurar que són unes Bases “molt sòlides que fa 125 anys que ens recolzen, i des de les quals albirem el futur d’una Catalunya lliure i democrà-tica”. Puigdemont va presidir l’acte acompanyat de Carme Forcadell, presidenta del Parlament; Mercè Conesa, presidenta de la Diputa-ció, i Valentí Junyent, alcalde de Manresa, juntament amb altres autoritats i representants d’enti-tats i ciutadania, que van omplir el Saló de Plens, la Sala de Columnes i els porxos de l’Ajuntament, on es va instal·lar una pantalla gegant.Francesc Comas, que és comis-sari de la commemoració junta-ment amb Jordi Rodó, va parlar de l’evolució del context en què es van

aprovar les Bases fins ara. Seguida-ment, es van llegir textos que es van poder sentir ara fa 125 anys, du-rant les Bases de Manresa. Es van sentir de nou les paraules de Lluís Domènech i Montaner, Àngel Gui-merà, Josep Torras i Sampol i Lluís Espinalt. Els van donar vida qua-tre manresans del segle XXI: Pere Font, Carles Claret, Xavier Serrano i Lluís Barrera. Al seu torn, l’alcalde Junyent ha volgut posar en valor el text de les Bases per la importància que va tenir per a Manresa, però

també per al país. La presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, va posar en valor el paper cabdal dels pobles i ciutats de Ca-talunya en la construcció del pa-ís. Carme Forcadell va recordar les traves i negatives per part de l’Estat espanyol a les propostes reforma-dores sorgides des de Catalunya. Finalment, Puigdemont va avisar que, com fa 125 anys, des de Cata-lunya “no deixarem de persistir” en la consecució de l’Estat propi, mal-grat l’ofensiva judicial de l’Estat. n

Manresa tindrà a prop del cementiri l’esperat crematori

nnn El proper mes d’agost podrien començar les obres de construcció del crematori de Manresa que ges-tionarà l’empresa Inversiones Fu-nerarias Reunidas, de la qual forma part Mémora Fontal. Les instal-lacions podrien quedar enllestides en un termini d’un any i mig apro-ximadament. Per primera vegada, l’Ajuntament de Manresa, després que l’alcalde ho deixés entreveu-re en una assemblea de veïns a la barriada Mión, va dir que l’Ajunta-ment i l’empresa estaven treballant els últims detalls per concretar la instal·lació del crematori. “L’equip de govern considera que els detalls d’un projecte llargament reivindi-cat com aquest, i que ha estat fallit en d’altres ocasions, s’han d’expli-car en el moment de tenir el com-promís definitiu de l’empresa que vol tirar-lo endavant.” La presenta-ció es farà les properes setmanes, com també ho ha confirmat l’em-presa a FREQUENCIA. Aquesta in-

formació s’ha fet pública a reque-riment dels mitjans després que el PSC demanés detalls a Junyent sobre la possible construcció d’un forn crematori de difunts a tocar del Cementiri. L’Ajuntament de Manresa va apro-var el mes de gener desencallar el sector de planejament “Pla parcial Plana del Pont Nou” per adequar-lo a algunes sentències judicials i per desencallar una fase d’obres, sabent l’interès d’un dels propie-taris proper al Camí Vell de Raja-dell a poder desenvolupar la seva parcel·la per fer-hi un crematori. El president del Grup Municipal Soci-alista es pregunta per quina raó no s’havia fet públic aquest projecte. L’Ajuntament ha fet públic un co-municat amb relació a la nota de premsa del PSC sobre el projecte del crematori de difunts, en què es diu: “El Pla parcial del polígon in-dustrial de la Plana del Pont Nou es va aprovar el 2005. L’empresa Inver-siones Funerarias Reunidas és titu-lar d’una parcel·la en aquest sector, des del mateix 2005”. n

RedaccióManresa

El Saló de Plens va obrir l’acte institucional d’aquesta efemèride

Aj MANRESA

dans (C’s), va dir que el POUM “crea un urbanisme sostenible amb un model compacte”. Joaquim Garcia, del PSC, va afirmar que els objec-tius del seu grup en afrontar el pro-cés del nou POUM han estat acon-seguir “una ciutat més sostenible, una Manresa més habitable i una ciutat més cohesionada”.Des de l’equip de govern, Jordi Serracanta, que va ser regidor responsable del POUM en els pri-mers mesos de l’actual mandat, va remarcar la importància que “el 70 % de les al·legacions hagin estat introduïdes”. Per part de la CUP, la regidora Gemma Tomàs va afirmar que el POUM del man-dat anterior “ens el sentíem nos-tre, i el que ara s’aprova és una altra cosa”, i s’hi van abstenir. n

El pressupost de 2016 tanca en negatiu per culpa de la morositat

Després que el pressupost del 2015 s’aconseguís tancar en po-sitiu per primer cop en gairebé deu anys, ara l’Ajuntament de Manresa ha hagut de tancar el pressupost del 2016 un altre cop en negatiu, però aquesta vegada ha estat com a conseqüència de la morositat. És a dir, per culpa de l’impagament d’impostos per part de ciutadans, empresaris i comerciants, sobre-tot durant els anys més forts de la crisi. El regidor d’Hisenda, Josep Maria Sala, ha explicat que la mo-rositat suposa 8,5 MEUR, una xi-fra molt superior a la dels anys de bonança, quan aquesta xifra havia superat el poc més d’1 MEUR. Pel que fa al nivell d’endeutament, ac-tualment el coeficient se situa al 78,75 %. El regidor ha anunciat que el govern està estudiant qui-na de les tres possibilitats previs-tes per la llei adopta el govern de Manresa durant les properes set-manes per afrontar aquest roma-nent negatiu. En la seva valoració, la portaveu del govern municipal, Àuria Caus, ha destacat que l’Ajun-tament de Manresa ha treballat el pressupost del 2016 “amb seri-

ositat, responsabilitat i afany de realisme”. Caus lamenta que l’in-crement de la morositat és un as-pecte sobre el qual l’Ajuntament “no té incidència directa”. El regi-dor d’Hisenda, Josep Maria Sala, ha confirmat que la morositat ha estat la principal causa que explica que, aquest any, l’Ajuntament de Manresa hagi hagut de tancar el pressupost del 2016 amb un sal-do negatiu d’1,4 MEUR, però que s’havien fet bé les coses. El coe-ficient d’endeutament s’ha anat rebaixant els darrers anys, i ac-tualment se situa al 78,75 %. Es tracta de la primera vegada des de l’any 2000 que aquest coefi-cient se situa per sota del 80 % i és molt lluny del 122,91 % de l’any 2012. n

El regidor d’Hisenda, Josep M. Sala

Aj MANRESA


REPORTATGE

El primer pla contra la pobresa energètica

La pobresa és la situació socioeconòmica per la qual la població no pot accedir o disposar dels

recursos necessaris per satisfer les seves necessitats físiques o psíquiques bàsiques. Entre les seves manifestacions s’inclouen la fam, la malnutrició, l’accés li-mitat a l’educació o als altres ser-veis bàsics, com la llum, el gas o l’aigua. Aquesta última vessant és el que anomenem “pobresa energètica”.

A Espanya, cada vegada és més gran la preocupació per la pro-tecció de les llars en situació vul-nerable. Segons el III Estudi de pobresa energètica de l’Asso-ciació de Ciències Ambientals

Gas Natural Fenosa és la primera energètica espanyola a desenvolupar un pla per pal·liar la vulnerabilitat. En total, invertirà 4,5 milions d’euros anuals.

La companyia compta amb més de 400 acords bilaterals amb administracions de tot Espanya, que han permès protegir el 97 % dels clients a Catalunya.

(ACA), 5,1 milions de persones a Espanya, l’11 % de les llars, són in-capaços de mantenir el seu habi-tatge a una temperatura adequada a l’hivern.

Davant aquesta problemàtica, Gas Natural Fenosa ha posat en mar-xa a Espanya un Pla de vulnerabi-litat energètica per tal d’intensi-ficar les actuacions que ja estava realitzant, sistematitzar la gestió dels clients més vulnerables, així com reforçar la col·laboració amb les entitats del Tercer Sector i les administracions públiques. El pla, que preveu més de 20 mesures tant operatives com socials, és el primer desenvolupat per una energètica espanyola i preveu una inversió de 4,5 milions d’euros anuals.

Arxiu

Edifici Fundació Gas Natural Fenosa i Museu del Gas

LA FUNdACIó GAS NAtUrAL FENOSA,

CLAU EN EL PrOjECtE

La Fundació Gas Natural Fenosa ha reorientat la seva activitat per donar més pes a les iniciatives so-cials, especialment les dirigides a pal·liar la vulnerabilitat energè-tica. En col·laboració amb diver-ses entitats sense ànim de lucre, la Fundació treballarà per buscar alternatives que trobin mesures per ajudar a persones afectades per la pobresa energètica.

La Fundació Gas Natural Fenosa ha creat una Escola d’Energia So-cial amb l’objectiu d’assessorar i formar treballadors de les entitats del Tercer Sector i el personal dels Serveis Socials municipals en efi-ciència energètica.

També desenvolupa una iniciativa de rehabilitació energètica d’habi-tatges de col·lectius vulnerables. Per a això, l’entitat està realitzant un estudi per determinar quins components i mesures de realit-zar un habitatge per reduir al mà-xim el consum.

Un cop obtinguts els resultats, la Fundació Gas Natural Fenosa im-

pulsarà la signatura de convenis de col·laboració amb les admi-nistracions públiques o amb els propietaris dels habitatges perquè implementin aquestes mesures de rehabilitació i eficiència energèti-ca i que les famílies vulnerables puguin reduir el seu consum.

Així mateix, la Fundació Gas Na-tural Fenosa ha posat en marxa també un programa de voluntari-at corporatiu orientat al col·lectiu vulnerable. Un programa, que es desenvolupa en col·laboració amb

diferents entitats i que inclou l’as-sessorament per part d’emple-ats voluntaris de la companyia energètica, que destinen part del seu temps a l’atenció de perso-nes vulnerables a la recerca de la millor solució per a cada situ-ació particular.

PrOACtIUS dAvANt LA POBrESA ENErGètICA

Gas Natural Fenosa ha desen-volupat des de sempre una po-lítica proactiva contra la pobre-sa energètica. La companyia ha impulsat més de 400 acords bila-terals amb administracions de tot Espanya, gràcies als quals el 97% dels clients a Catalunya de Gas Natural Fenosa estan pro-tegits davant de situacions de vulnerabilitat.

Fins avui, aquestes adminis-tracions locals han informat la companyia de l’existència de més de 12.000 domicilis de cli-ents vulnerables als quals no se’ls ha interromput el submi-nistrament.

MESUrES d’ACtUACIó PEr A CLIENtS vULNErABLES

La companyia ha posat en marxa una Unitat d’Atenció a la Vul-nerabilitat amb l’objectiu de fer un seguiment de tots aquells casos de clients que puguin trobar-se en situació vulnerable. Al costat d’aquesta unitat, la companyia ha creat un Grup de Gestió de Col·lectius Especials. D’aquesta manera, Gas Natu-ral Fenosa compta, des de gener de 2017, amb un equip d’apro-ximadament 60 persones dedicades a l’atenció de ciutadans vulnerables.

Així mateix, la companyia ha activat una línia telefònica gratuïta per atendre clients en situació de vulnerabilitat (900 724 900). En aquesta línia, disponible 24 hores al dia i tots els dies de la setmana, els agents proporcionen assessorament a l’usua-ri segons les seves necessitats energètiques, revisen cada cas detingudament i resolen qualsevol tipus de dubte.

Els clients vulnerables de Gas Natural Fenosa, a més de te-nir garantit el subministrament energètic, disposen també de diverses eines per a la seva ajuda, com ara que la companyia ha flexibilitzat el pagament dels rebuts, podent fraccionar el pagament i oferint als clients les quotes que millor s’adaptin a les seves possibilitats, sense cap quota inicial i sense cap ti-pus d’interès.

La companyia ha reforçat també les comunicacions amb els clients. Informa 7 vegades als clients, a través de cartes i telè-fon, abans de procedir a la sol·licitud d’interrupció de submi-nistrament. Així, entre la primera carta de devolució bancària fins que la companyia sol·licita la interrupció de subministra-ment transcorren 140 dies (prop de cinc mesos), molt per sobre del que marca la legislació vigent.

Arxiu

Centre d’Atenció al Client

La companyia ha creat el telèfon gratuït 900 724 900 per atendre els clients vulnerables


MANRESA

nnn Una cinquantena de dones van participar a la Casa Flors Sirera en l’activitat “I si fossis tu?”, organit-zada pel Programa de Cooperació i el SIAD Montserrat Roig, per tal de donar a conèixer les dificultats, els patiments i les lluites dels milions de dones que han de fugir de ca-sa seva per motius polítics, ètnics, culturals, bèl·lics... Betty Puerto, exiliada colombiana i experta en cultura de pau i resolució de con-flictes, va donar a conèixer la seva experiència com a nouvinguda, i la bona rebuda que va tenir per part de la societat catalana, tot i les difi-cultats, segons va explicar, que re-presenta començar una nova vida a un país que res té a veure amb el seu lloc de procedència. Després, i a través d’una dinàmica, les par-ticipants van tenir l’oportunitat de posar-se a la pell de diferents per-

sonatges per buscar l’empatia amb aquelles persones que han hagut de marxar del seu país i començar de zero en un de nou. En acabar la dinàmica es va fer una reflexió en-torn dels sentiments i pensaments que havia generat l’activitat, per aca-bar fent propostes de quines poden ser les nostres aportacions com a ciutadanes per contribuir a millorar la situació de les persones que arri-ben a la nostra ciutat buscant una vida digna. Les participants tam-

RedaccióManresa

Una nena de 9 anys mor a causa d’unameningitis fulminant

nnn Una nena de 9 anys de Man-resa, de nom Martina, va morir la matinada del divendres 31 de març per una meningitis.El Departament de Salut de la Generalitat va afirmar en roda de premsa aquest dimarts que es tractava d’una meningitis C i que no tenia la vacuna, segons els con-tava, ja que és una de les incloses en el calendari vacunal de la Ge-neralitat.La nena va començar a notar els primers símptomes el dia anteri-or al migdia i, després de ser atesa a urgències de l’Hospital de Sant Joan de Déu de Manresa, va ser de-rivada a l’UCI pediàtrica de l’Hos-pital Parc Taulí de Sabadell per la seva gravetat. Va morir a les 4 de la matinada de divendres 31.L’escola Joviat, on estudiava la ne-na, es trobava completament tras-

balsada per la notícia i les famílies de la resta d’alumnes en complet estat de xoc. Es dóna la circums-tància que el mateix dijous 30, al matí, la nena afectada va anar a classe, per la qual cosa l’evolució de la malaltia ha estat fulminant.Epidemiòlegs de la Unitat de Vigi-lància Epidemiològica de la Cata-lunya Central es van desplaçar a l’escola a la qual assistia la nena, on es va organitzar una reunió in-formativa de pares i es va distri-buir medicació profilàctica a les persones que hi estaven en con-tacte. Un cop coneguda la tràgica notícia, les farmàcies van comen-çar a rebre moltes sol·licituds per adquirir la vacuna per la qual hi ha llistes d’espera de fins a sis mesos.Salut va confirmar dimarts tres casoss i va apuntar un altre sota sospita ddel març passat. Entre aquests el d’una nena de Berga amb símptomes de la malaltia, però no revestia tanta gravetat.n

RedaccióManresa

Moment de la celebració de l’activitat al centre Flors Sirera de Manresa

La PAH vol habitatge digne per a tothomnnn La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) ha presentat a la plaça Major de Manresa el nou do-cument que forma part d’una cam-panya nacional per garantir un ha-bitatge digne per a tothom i que han lliurat a representants dels partits amb representació a l’Ajuntament. En nom de l’equip de govern, la re-gidora Àuria Caus l’ha rebut a peu de plaça.El document consta de cinc punts en què es reclama la dació en pa-gament retroactiva o que no es pu-gui embargar l’habitatge habitu-al dels avaladors. Altres punts són lloguers assequibles; que s’aturin els desnonaments, sobretot els de primer i únic habitatge i l’obligato-rietat d’oferir reallotjaments; cessió obligatòria de pisos buits per con-vertir-los en habitatges socials, i que no hi hagi talls dels subminis-traments bàsics d’aigua, gas i llum, a més a més d’una tarifa social en funció de la capacitat adquisitiva de les famílies. Sobre els diferents punts, l’Ajuntament pot intervenir bàsicament en els habitatges buits, segons Manel Baena. Els portaveus de la plataforma,van fer una crida perquè a l’hora de vo-tar en unes eleccions tinguin en compte que hi ha partits “que es neguen a donar suport a les seves demandes”. n

Les Escodines obté dos nous espais públics per al barri

nnn El barri de les Escodines gua-nya dos nous espais públics a l’en-torn del carrer de Sant Bartomeu. L’Ajuntament de Manresa ha fi-nalitzat les tasques d’enderroc de la finca situada al carrer de Sant Bartomeu, 23-25, que fa cantonada amb el carrer d’Aiguader. L’actua-ció, amb un cost de 60.000 euros, forma part del conjunt de mesures acordades amb els veïns del barri per mirar de minimitzar la insegu-retat i l’incivisme al sector.El regidor de Planejament i Projec-tes Urbans ha explicat que, arran de l’enderroc, el carrer d’Aiguader guanyarà molta visibilitat i s’hi du-rà a terme, també, una actuació que consisteix a col·locar un paviment de tot-u compactat a la part central.L’Associació de Veïns havia recla-

mat actuacions d’aquest tipus per evitar situacions d’inseguretat que es donen al barri.El solar es convertirà en un es-pai arbrat i s’hi farà un encadenat de formigó perimetral al llarg del carrer de Sant Bartomeu, el carrer d’Aiguader i el passatge d’Aiguader i un banc perimetral per seure-hi, per tal de dignificar la zona com fa poc s’ha fet en un altre solar del carrer de la Mel, també resultant d’un enderroc.Les obres en aquest espai, que té una superfície de 222 metres qua-drats, començaran durant aquesta primavera.Molt a prop d’aquest indret, al car-rer de Sant Bartomeu, 19, també es guanyarà un espai per a ús públic, ja que l’Ajuntament ha signat un acord amb la propietat del solar que permetrà orbrir-lo i integrar-lo a l’espai públic. n

RedaccióManresa

La plaça de Gispert s’omple d’activitats els caps de setmana

nnn Una comissió de veïns i boti-guers de la plaça de Gispert ha or-ganitzat un ambiciós programa d’activitats amb el nom “Primavera 17”, que se celebrarà tots els caps de setmana del 25 de març al 17 de juny, excepte el cap de setmana de Setmana Santa. Es tracta d’ani-mar i omplir la plaça d’actes, do-nant-hi vida i aprofitant el moment d’empenta que viu l’entorn després d’un període en què l’ambient de la plaça havia decaigut. Entitats culturals com els geganters, l’Es-bart Manresà, el grup d’havaneres Mar i Terra, Estudi Folc o bastoners formaran part d’activitats durant algun cap de setmana. També hi haurà un mercat dels encants, una

representació teatral o una troba-da de bruixes i ramelleres. Tot això, un cop superat un període gris que ja s’ha començat a transformar en positiu. Arran de la inclusió de la plaça de Gispert en el circuit de la Fira de l’Aixada, els veïns van rebre bons inputs de part dels visitants. Tant és així que hi hagut entitats i artistes que s’han ofert a participar en la Primavera a la Gispert. També s’ha informat que hi ha ve-ïns i comerciants interessats a cons-tituir-se en associació i que prope-rament això es podria concretar. La plaça de Gispert és l’única de Man-resa on conflueixen set carrers di-ferents i que, a la vegada, condu-eixen a equipaments importants com el Conservatori o els Jutjats i amb entitats com el Cercle Artístic o l’Agrupació Cultural del Bages. n

RedaccióManresa

Reflexions entorn de les dones refugiades

bé van poder veure l’exposició “Po-dries ser tu” elaborada pel Con-sell Municipal de Solidaritat, amb la participació de diverses perso-nes que han ofert el seu testimoni de vida i que busca treballar va-lors d’acollida a casa nostra. Una d’aquestes dones, Eugènia Serra, de noranta anys, també va parti-cipar a l’acte d’ahir oferint un breu i commovedor relat de com va ser el seu camí fins al sud de França fugint de la Guerra Civil. n

Aj MANRESA

El regidor Aloy mostrant el projecte dels dos espais guanyats per al barri

Aj MANRESA

Impulsors i entitats que donen suport al programa Primavera a la Gispert

Aj MANRESA


PUBLICITAT

B

1892-2017

Del 18 a l 30 d ’abr i l de 2017 Espai de la P lana de l ’Om, Manresa

Organitza: Amb la col·laboració de:

Ajuntament de Canet de Mar

Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner

E X P O S I C I Ó

Conferència inaugural “Lluís Domènech i Montaner i les Bases de Manresa. A la recerca de la Constitució Catalana perduda”

a càrrec de l’historiador Carles Sàiz i Xiqués

Dimarts 18 d’abril, a les 20.00 h, a l’auditori de l’Espai de la Plana de l’Om(Plana de l’Om, 1 · Manresa)

i les Bases de ManresaA la recerca de la

Const i tuc ió Cata lana perduda

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

anunci freqüència expo domènech Bases.pdf 1 04/04/2017 11:48:01


BAGESXerrada a Sant Joan sobre els drets dels consumidors

nnn La Biblioteca Municipal va acollir el dijous 16 de març una xerrada informativa sobre les clàu-sules terra amb l’objectiu d’incre-mentar la conscienciació dels ciu-tadans sobre els seus drets com a consumidors. D’aquesta manera, unes 25 persones van resoldre els seus dubtes i van conèixer quin és l’acompanyament i l’assessora-ment oferts en el procés de recla-mació d’aquestes clàusules. El president de la Unió de Consu-midors de Catalunya, Salvador Domínguez, i l’advocat Raimon Margalef van ser els encarregats d’impartir una conferència que també va comptar amb la presèn-cia i els parlaments de l’alcalde de Sant Joan de Vilatorrada, Gil Ari-so, el regidor de Comerç, Turisme i Consum, Eduard Mata, i el con-seller Comarcal del Bages de l’àrea de Consum i alcalde de Fonollo-

sa, Eloi Hernàndez. L’Ajuntament aprecia la bona resposta ciutada-na i dóna les gràcies a la Biblioteca Cal Gallifa per la seva inestimable col·laboració en la realització dels actes amb motiu del Dia Mundial del Consumidor. A més, l’Ajuntament ha habilitat un bàner exclusiu al seu portal web per informar sobre tots els temes relaci-onats amb les clàusules terra i així donar suport a les persones afecta-des. Podeu consultar aquest enllaç per conèixer més detalls sobre els tràmits oferts.L’Ajuntament s’ha adherit tam-bé a la campanya informativa de la Xarxa Local de Consum (XLC), una agrupació d’ens locals en ma-tèria de consum impulsada per la Diputació de Barcelona. D’aquesta manera, es treballa conjuntament per presentar a la població les me-sures que s’han consensuat des del conjunt de serveis públics de l’XLC per oferir solucions en el tràmit de les reclamacions. n

RedaccióManresa

Els drets dels consumidors i les clàusules terra en una xerrada a Sant Joan

AJ SANT JOAN

Santpedor reserva 20.000 € a pressupostos participatiusnnn Santpedor empeny aquests di-es la seva primera experiència de pressupostos participatius. L’Ajun-tament ha reservat una partida de 20.000 euros per poder tirar enda-vant el projecte que els ciutadans decideixin entre les quatre propos-tes que l’equip de govern ha presen-tat. La votació es farà entre el 18 i el 30 d’abril. La intenció és impli-car cada cop més els ciutadans en la presa de decisions, de manera que a partir d’aquest primer pas es pugui fer una nova sessió de pres-supostos participatius l’any que ve en què les propostes que es puguin votar també surtin dels ciutadans.Les persones empadronades a Santpedor que facin els 16 anys en el decurs d’aquest 2017 poden vo-tar quina de les quatre inversions volen que l’Ajuntament tiri enda-vant. Les propostes són: redactar un projecte per recuperar la Font de les Escales i fer-la visitable; cre-ar una zona d’estacionament per a autocaravanes a l’entrada del po-ble; instal·lar un punt d’informació interactiu a la plaça Gran, i destinar un espai per a gossos, on puguin fer les seves necessitats. n

Denuncien la forta contaminació que pateix el riu Calders

nnn El Moianès i el Bages han dit prou a la contaminació del riu Cal-ders, que pateix des de fa molts anys una forta problemàtica ecològica per les reiterades i periòdiques ele-vades concentracions d’amoni, ni-trats, detergents i tensioactius que provoquen fortes pudors i l’aparició d’escumes al llarg del curs del riu. L’aparició de grans blocs d’escuma s’ha intensificat els darrers mesos i, per aquest motiu, diverses orga-nitzacions ecologistes i polítiques de les dues comarques han creat l’entitat A Contracorrent. Aquesta

és la primera vegada que s’uneixen els col·lectius de tots els municipis afectats per tal d’exigir una solució. Reclamen un estudi detallat de tota la conca del riu, i que els polígons industrials deixin de créixer i fer abocaments fins que no es localit-zi l’origen dels problemes. La con-ca del riu Calders pateix des de fa molts anys una forta problemàtica ecològica que té l’origen en les limi-tacions i insuficiències de la depu-radora de Moià per tractar totes les aigües industrials que hi arriben. Per denunciar aquesta situació, di-verses entitats ecologistes i políti-ques s’han unit i han creat l’entitat A Contracorrent. n

RedaccióManresa

La trobada de corals de gent gran aplega 150 cantaires

nnn Més de 150 cantaires es van donar cita al recinte de Cal Llovet a Santpedor en la 13a edició de la Trobada de Corals de Casals de la Gent Gran. Fins a vuit corals, set de les quals de la comarca del Bages i una del Lluçanès, van participar en una trobada plenament con-solidada. Les corals Harmonia de Manresa, de Sant Joan de Vilator-rada, Flor de Boix de Castellfollit de Boix, les Veus de Castellnou, la

Coral l’Esplai Navarclí, el Grup de Cant la Pinya d’Artés, la Coral Sant Jordi de Prats de Lluçanès i la coral local, la coral Casal d’Avis Ca l’Arola de Santpedor, van oferir durant to-ta la tarda un ampli repertori amb tres cançons interpretades per ca-dascun dels grups participants. Al final, la festa va acabar amb una cantada de germanor (moment que recull la fotografia) dirigits pel di-rector de la coral local, Xavier San-tamaria. Van interpretar tots junts “Perduts en la immensa mar blava” i “El cant del poble”. n

RedaccióManresa

Cal Llovet, de Santpedor, va acollir la trobada

AJ SANTPEDOR


BAGESCastellbell i el Vilar digitalitza els plens del segle XIX

nnn Castellbell i el Vilar ha acabat la tasca de digitalització de les actes dels plens municipals des de 1853 i fins a l’any 2015. Aquesta inicia-tiva pretén conservar i fer acces-sibles les actes per garantir-ne la consulta, la gestió interna de tota la documentació i facilitar la recer-ca històrica per part dels investiga-dors, i per acostar tot aquest fons a la ciutadania en general. Les actes dels plens municipals recullen els acords polítics i l’activitat de l’Ajun-tament des de la segona meitat del segle XIX en totes les competències

que li són pròpies i, en aquest sentit, esdevé un testimoni de gran valor de l’evolució i les transformacions històriques i recents del municipi.Tota aquesta feina ha estat subven-cionada íntegrament a través del Programa de digitalització d’ac-tes municipals que es porta a ter-me des de la Xarxa d’Arxius Muni-cipals de la Diputació de Barcelona. El fet de poder accedir de manera telemàtica a tota la documentació permet preservar els arxius origi-nals. A més, a partir de les actes de 1993 es podrà fer una recerca per paraules, perquè, a partir d’aquest any, les actes van passar a ser me-canografiades. n

RedaccióManresa

L’Ajuntament de Castellbell ja ha digitalitzat les actes dels plens

AJ CASTELLBELL I EL VILAR

Sallent acull amb èxit la desena Trobada de Dones RedaccióManresa

nnn Una cinquantena de dones van participar el 25 de març a la Tro-bada de Dones del Bages. Sallent va ser l’escenari de la desena edi-ció d’una matinal que es va sobre-posar a unes condicions meteoro-lògiques adverses. La neu, que va caure en diferents municipis del Bages, va dificultar la mobilitat de les prop de 100 dones inicialment inscrites. La jornada va posar de manifest la necessitat de continuar lluitant contra els estereotips de gè-nere, que massa sovint continuen sent vigents avui en dia. L’Escola Torres Amat va acollir tot el pro-grama d’activitats que es va iniciar amb la projecció del curtmetratge La força de les dones. A continuació, es van programar sis tallers simultanis que van afa-vorir la reflexió, la participació i el debat entre totes les dones assis-tents. En paral·lel, les participants van poder observar, a través d’una visita guiada, l’exposició de contes que ha anat rodant per diferents es-coles de la comarca els darrers me-

sos i que planteja posar fi als clixés que continuen envoltant els contes infantils.La jornada es va cloure amb la lec-tura dels fragments de l’obra de tea-tre Mai ens havíem barallat tant, un diàleg entre Montserrat Roig i Ma-ria Aurèlia Capmany. Mireia Cirera i Tàtels Pérez van rellegir l’obra que,

tot i ser escrita al segle passat, posa de manifest tot un seguit d’estereo-tips de gènere que continuen sent protagonistes en la societat actual. Des del Consell Comarcal del Ba-ges es treballa de manera activa per promoure la igualtat de gène-re a tots els nivells i des de diferents àmbits de la comarca. n

Un moment de la trobada que va comptar amb tallers i activitats

AJ SALLENT


EL REPORTATGE

volen que la tornada

de la processó mantingui

el ritme de la Seu a Crist Rei

La Processó de Divendres Sant de Manresa arriba al 17è any de la seva recuperació amb saba jove per garantir-ne el futur. La comissió organitzadora de la Processó d’enguany està formada per joves d’entre 18 i 27 anys i aporta novetats a l’acte

Importants novetats en la Processó de Divendres Sant d’enguany a Manresa. Com a mínim sobre el paper, la

voluntat de la comissió organit-zadora és, d’una banda, apostar per la joventut, per garantir-ne el futur i, de l’altra, agilitzar el ritme de la processó. Prou d’atu-rades de tres quarts d’hora. Ara seran d’un màxim d’un quart. Tornada organitzada des de Crist Rei. S’intentarà que les evoluci-ons a la plaça de Crist Rei siguin més àgils perquè en contra del que passava fins ara, la torna-da de la processó a la Seu no si-

gui desestructurada i mantingui el nivell de cohesió de l’anada. Aquestes són algunes de les no-vetats que posarà en acció la nova comissió que per primer cop no s’assigna a una entitat, sinó a un col·lectiu transversal amb un ne-xe en comú: la joventut. El presi-dent de la comissió és el més jove, 18 anys, i el de més edat en té 27.Nacho Muñoz, que era membre de l’Associació Reparadora de Pius IX, explicava a FREQ com va ser escollit president.

Com s’ha format enguany la co-missió organitzadora de la pro-cessó i com n’ha estat escollit president?En finalitzar la processó de l’any


passat es va fer la tradicional reu-nió de balanç i de previsió de cara a l’any següent. Els Armats, que en portaven el gruix organitza-tiu, van renunciar-hi i es va deci-dir que no seria una entitat de les que participa en la processó, sinó una comissió mixta, la que se’n faria responsable. I jo, que pro-cedia de l’Associació Reparadora de Pius IX com a portant del Sant Crist, vaig presentar la candida-tura amb un grup de joves de 18 a 27 anys i ens van votar.

Es vol potenciar el paper dels joves en la processó per garan-tir-ne també el futur?M’encanta aquesta pregunta per-què precisament permet que ma-nifesti que aquest és el motiu del canvi. Perquè els joves criden jo-ves i una processó que té més de 300 anys és important que es va-gi rejovenint perquè no decaigui. Volem que aquesta processó reli-giosa i sacra no es perdi. Si es per-dés ara seria difícil tornar a recu-perar-la com es va fer l’any 2000.

Com es presenta la processó d’enguany i quines novetats hi haurà?Les novetats més importants són les següents: ens hem proposat reduir les parades de tres quarts d’hora a només un quart d’hora. Si tot va bé, l’aturada més llarga de la processó seria d’un quart d’hora. També organitzem la re-

cuperació del “encuentro”, entre Esperanza Macarena i el Natzarè. Després de dos anys que es feia a Crist Rei i era una pèrdua de temps, ara ho farem a la tornada de la processó a la Pujada de la Seu. També és novetat que torni a sortir el pas de la Confraria de la verge dels Dolors que no ho va fer en els darrers tres anys.

Quants passos hi haurà? N’hi haurà nou, que són els ma-teixos que l’any passat, però amb un canvi. Aquest any no surt la Confraria de la verge dels Dolors i no ho fa la mare de déu de la Bona Mort per falta de portants. I per cert, en general, es fa una crida per captar nous portadors. Cal apuntar-se a l’adreça [email protected]

I l’ordre de la processó?Obriran, com sempre, els Armats de Manresa, i seguirà el Pas Vi-vent del Poble Nou, el Natzarè, Unió Musical del Bages, l’Associa-ció Reparadora de Pius IX, la Con-fraria de la Bona Mort, la Con-fraria dels Dolors, el pas del Sant Sepulcre, la presidència d’autori-tats i, tancant, la Hermandad de la Esperanza Macarena.

Es manté el recorregut?Sí, com l’any passat però amb la important novetat que aquest any la processó no acaba a Crist Rei, on ja es perdia la continuï-

tat. Aquest any l’aturada serà mí-nima per garantir la continuïtat fins a la Seu, d’on s’haurà sortit per seguir pel carrer Vallnofollo-sa, plaça d’en Creus, Alfons XII, Born, Sant Domènec, Muralla del Carme, passeig Pere III, Crist Rei, Guimerà, Sant Domènec, Born,Plana Om i pel mateix recorregut fins a la Seu.

S’ha acordat què fer en cas de pluja?No s’ha acordat encara de mane-ra concreta, però el que és clar és que si plou hi haurà el viacrucis a l’interior de la Seu.

L’impacte del terrorisme no afecta

les destinacions europees per aquesta

Setmana Santa

Malgrat algunes opinions, l’im-pacte del terrorisme no afecta tant els plans de viatges previs-tos per aquesta Setmana Santa a destinacions relativament pro-peres dins d’Europa. És el cas de França. Holanda i Itàlia són les destinacions preferides mentre es recupera la tendència a anar a Egipte i costa més recuperar la confiança per viatjar a Tuní-sia, que va ser castigada pel ter-rorisme. Parlem de tendències a l’hora de programar aquestes minivacances amb el director de

FOTOS: JORDI BIEL


EL REPORTATGELa Processó de Divendres Sant de Manresa arriba al 17è any de la seva recuperació amb saba jove per garantir-ne el futur. La comissió organitzadora de la Processó d’enguany està formada per joves d’entre 18 i 27 anys i aporta novetats a l’acte

Sortides dels Armats el dia de Rams i Divendres SantCom cada Diumenge de Rams, tot el maniple dels Armats de Manresa desfilarà pels carrers de la ciutat, efectu-arà el canvi de banderer i durant el trajecte es visitaran les residències geriàtriques. També es faran les tradi-cionals evolucions a la plaça de Crist Rei. I Divendres Sant, a les 18.30 h, els Armats faran la presentació d’ho-nors al governador a la plaça de Sant Domènec, i tot seguit tot el maniple marxarà cap a la basílica de la Seu.

l’agència Viatges Masanés, Pere Masanés.

Com es presenta pel que fa als viatges aquesta Setmana Santa?Aquesta Setmana Santa hem no-tat un increment sensible respec-te de la darrera campanya. També hem constatat que hi ha un avan-çament en la contractació. Qui te clar que farà vacances, contrac-te el viatge amb més antelació, així aconsegueix un millor preu.

Quants dies s’acostumen a con-tractar?El més habitual és el viatge de di-jous a dilluns, que serien els diesfestius per excel·lència, però tam-bé hi ha qui vol fer la mona amb la família, i avança un dia la tornada. Qui disposa de més dies, que no són pas la majoria, marxa el dis-sabte o diumenge anteriors i, així, pot invertir una setmana llarga en les vacances.

Quines són les principals desti-nacions aquest any?El més habitual és fer la típica es-capada a capitals europees, o dis-tàncies mitjanes: París, Roma, Si-cília, Amsterdam, etc. Però qui pot disposar de més dies, una de les destinacions més demanades és Nova York. Hi ha molt d’interès per conèixer aquesta gran ciutat. Tam-bé hi ha qui s’escapa al Carib, per gaudir de millors temperatures. Qui no vol agafar l’avió, també té

l’opció de contractar rutes en au-tocar per la Península o pel sud de França, ja que la durada de quatre dies s’ajusta a moltes destinacions properes amb molts atractius.

L’impacte del terrorisme, quines destinacions de les habituals per al turisme, en resulten més afec-tades? On està costant més de recuperar la confiança és a Tunísia, que havia estat una destinació coneguda per molts manresans, per distància i economia. Està costant d’aixecar. La resta de destinacions no estan resultant afectades. Fins i tot Egip-te està començant a generar de-manda, ja que de moment la des-tinació està tranquil·la i té molts atractius culturals.

Amb la tendència a l’autogestió del contracte de vols i hotels, quin és el plus que aporten les agènci-es de viatges?Aportem coneixement, aportem garantia, aportem comoditat, se-guretat, etc. Disposem d’eines que ens faciliten conèixer les millors opcions, en funció del que el nos-tre client està buscant. El fet d’anar a l’agència, t’estalvia hores i ho-res de buscar i comparar i dubtar quina és la millor opció de viatge. Procurem entendre el que busca el client i tenim les eines i els co-neixements per oferir-li el que es-tà buscant amb el 100 % de satis-facció. n

El maniple dels Armats de Manresa inicia les seves aparicions aquest Diumenge de Rams, com cada any

ARMATS MANRESA

Història d’una processó que va començar en dijous

Segons recollim del web de la Processó de Divendres Sant de Manresa, la processó de

Setmana Santa a Manresa tradici-onalment es feia el Dijous Sant fins a l’any 1868, en què es va supri-mir a causa dels avatars polítics, constitucions i pronunciaments, desplegats al llarg del segle XIX, que culminarien amb el destrona-ment de la reina Isabel II. Fins a l’any 1950, Manresa tenia una so-la processó de Setmana Santa, la dels Dolors, el Diumenge de Rams al vespre, celebrada fins al 1931, recuperada l’any 1946 i suprimida l’any 1968. La del Divendres Sant va resistir fins a l’any 1978.

Fa 17 anys de la recuperació de la processó

tal i com es coneix avuiEl web segueix informant que “l’any 2000 va suposar la conse-cució de la suma d’esforços i vo-luntats, i es va recuperar una an-tiga tradició. L’aclamació popular i, sobretot, el respectable nombre de concurrents, després de vint-i-dos anys sense processó, són l’evi-dència d’una ciutat que vol recupe-rar velles tradicions, dignificar-les i mostrar-les als petits i als joves, perquè o bé les explicàvem o les perdíem per sempre”.

La recuperació dels Armats

“Recuperar l’esquadró d’Armats amb la dignitat i el nombre d’ele-

ments que es pot presenciar vol dir moltes hores d’esforços, d’assaig i de tot ordre. Llur vistositat ens permet de dir que, avui per avui, és dels millors grups de Catalunya. Tanmateix, l’esforç de les confraries de la Pu-ríssima Sang i de la verge dels Do-lors, del Cos de Portants del Sant Crist, ben nombrós per cert, així com la Casa d’Andalusia amb la se-va patrona, ‘La Macarena’, que im-posava pel respecte i seriositat de tots els participants.”

Aquella “processó dels gremis”

“El dia de Divendres Sant de l’any 2000 marca una nova etapa de

la processó de Setmana Santa a Manresa.

Es tancava el segle XX i feia exac-tament 50 anys que la ciutat de Manresa havia recuperat una an-tiga tradició de finals del segle XVI, coneguda per la ‘Processó dels Gremis’, en la qual participa-ven els diferents grups d’obrers i menestrals, a l’aixopluc de llur es-tendard gremial i acompanyant el ‘pas’ o misteri que tenien en pa-tronatge i tutela. Un acte pietós, segons els cronistes, que en des-criuen el silenci i respecte, tren-cat per la pregària dels religio-sos, alternada amb el públic que la presenciava.”n


SOCIETAT

OPERACIÓ

FORASTOCKS

MOLTS PRODUCTES EN OFERTA

OKSofás Manresa

Crta de Berga 82-84

(08272) Sant Fruitós de Báges

TELF.: 938 78 64 72

Ens ho traiem tot!

Manresa Sis, el nou institut de la ciutat ubicat al XupRedaccióManresa

nnn El Departament d’Ensenya-ment ofereix per al curs 2017-2018 a la Catalunya Central un total de 181 grups per a P3 (9 més que el curs passat) i 150 grups per a primer d’ESO (1 més que el curs anterior). En global, l’oferta a l’ensenyament infantil i primari a les comarques centrals —Anoia, Bages, Bergue-dà, Moianès, Osona i Solsonès— és d’un total de 1.745 grups, 15 menys que el curs passat. Pel que fa a l’ofer-ta de Secundària, globalment al ter-ritori hi haurà 581 grups públics, una setantena més que el curs an-terior. Una de les novetats desta-

cades per al curs vinent és la po-sada en marxa d’un nou institut a Manresa, que es dirà Manresa Sis, que arrenca amb dues línies de primer d’ESO i estarà ubicat al barri del Xup. El de la capital del Bages és un dels 15 centres de nova creació que s’obriran a tot el país a partir del curs vinent. Els Serveis Terri-torials d’Ensenyament a la Cata-lunya Central han fet públiques fa uns dies les dades de preinscripció per al curs 2017-2018. Pel que fa a l’ensenyament infantil i primari, globalment a la Catalunya Central hi haurà 1.745 grups públics, una quinzena menys que el curs pas-sat. Desglossat per comarques, 420

seran a l’Anoia, 554 al Bages, 124 al Berguedà, 61 al Moianès, 538 a Osona i 48 al Solsonès.Al Bages, la majoria de centres no perden ni guanyen cap grup de P3 a excepció de l’escola Joventut de Callús, l’escola Pompeu Fabra del Pont de Vilomara i l’escola Mont-serrat de Sant Salvador de Guardi-ola, que passen d’un a dos grups a P3; mentre que l’escola Puig Soler de Sant Vicenç de Castellet passa de dos grups a un.Pel que fa a Secundària, les pre-inscripcions han augmentat glo-balment a la Catalunya Central i el curs 2017-2018 hi haurà un total de 581 grups públics, 70 més que el curs passat —199 al Bages. n

Els beneficis dels Batecs per a la residència Rosa OriolRedaccióManresa

nnn Els Batecs solidaris d’aquest 2017 dedicaran els beneficis al pro-jecte “Vivenda digna per a tothom” que gestiona la Fundació Rosa Ori-ol i que es canalitza a través de la residència per als sense sostre. Per quart any, Ampans i la Fundació Rosa Oriol han signat l’acord de col-laboració amb l’Obra Social de La Caixa, segons el qual l’entitat finan-cera aporta 10.000 euros a l’objectiu de cada campanya. En la presenta-ció de les activitats dels Batecs soli-daris Sor Lucía Caram ha exposat les necessitats que planteja la fal-ta d’habitatge social. El president d’Ampans ha comentat que la seva gent té a l’agenda aquesta celebra-ció des de fa temps i que ja es pre-paren per participar-hi. Des de la

Caixa, Jaume Masana se sorprèn de la implicació d’entitats i empreses en el projecte. Les activitats dels Ba-tecs solidaris s’inicien el dissabte 13 de maig amb el torneig de pàdel. El diumenge 14 al Parc de l’Agu-lla, hi haurà una cursa d’adults, la Cursa del Mosquit, una cursa cur-ta o caminada de 5 km i una cursa

llarga de 10 km. També hi haurà curses infantils. La manera de col-laborar-hi és adquirint les samar-retes al preu de 10 euros a Ampans i també a Rios Running tan aviat com sigui possible per evitar pro-blemes d’organització. L’any passat van prendre-hi part 1.000 persones i es van vendre 1.300 samarretes. n

Les entitats organitzadores a les instal·lacions del Tennis Manresa

CESC SERRAT

Els periodistes lliuren el premi Plata a l’ANC i el Plàtan a la CUP

nnn La Demarcació Catalunya Central del Col·legi de Periodis-tes va lliurar el 29 de març, en el marc del cicle “Pessics de vida” i amb Òscar Dalmau com a convi-dat, uns premis que feia deu anys que no es concedien. L’esperit dels guardons és distingir les persones i/o institucions que entenen la tas-ca dels periodistes i les que no, o bé donar-los un toc d’atenció. En aquesta edició, l’ANC de Berga es va endur el premi Plata 2016 per fa-cilitar la tasca periodística durant la manifestació celebrada a la ca-pital del Berguedà l’11 de setembre de l’any passat. El premi Plàtan fou per a la CUP nacional, per haver

entorpit l’accés dels mitjans a les assemblees nacionals celebrades a Manresa i Artés el 2015.El bon humor va ser protagonista en el doble acte que va celebrar el dia 29 la Demarcació Catalunya Central, a la sala d’actes del Casi-no de Manresa. Ho va ser pel tarannà del guionista Òscar Dalmau, que va ser entrevis-tat pel periodista de Ràdio Manresa Eduard Font dins el cicle “Pessics de vida”, com pels guanyadors dels premis Plata i Plàtan. Jordi Masdeu, regidor de la CUP a l’Ajuntament de Manresa, va entomar amb espor-tivitat el premi Plàtan i, per la seva banda, Miquel Sabata, responsa-ble de la comissió de difusió i co-municació de la diada a Berga, va recollir el premi Plata.n

RedaccióManresa

Althaia incorpora una impressora 3D per a formació i recerca

nnn La Fundació Althaia ha incor-porat una impressora 3D que per-met reproduir en tres dimensions elements del cos humà a partir de la imatge d’un TAC o una ressonàn-cia magnètica. D’aquesta mane-ra, els professionals de la institu-ció poden tenir una reproducció fidel d’una imatge virtual, fet que obre un gran ventall de possibilitats sobretot en els àmbits de la forma-ció i la recerca. La impressora 3D és un recurs que s’ha incorporat al Servei de Formació de la Fundació i que es-tà a l’abast de tots els professio-nals assistencials. Ja s’han portat a terme cursos formatius per tal que aquests professionals en co-neguin totes les possibilitats i pu-

guin fer-ne ús. També és una eina important per a la Unitat de Qua-litat i Docència.La Unió Consorci Formació ha fet donació de l’aparell a la Fundació Althaia en el marc del conveni de col·laboració que tenen les dues institucions amb l’objectiu de po-tenciar la formació continuada dels professionals i el desenvolu-pament tecnològic sobre l’aplica-ció de la gestió del coneixement a les organitzacions. La Fundació Althaia vol facilitar un entorn en què els professionals pu-guin tenir la informació necessària, interactuar i formar-se per assolir els seus reptes i els de l’organització. L’adquisició de la impressora 3D reforça el compromís d’Althaia en compaginar les noves tecnologies amb la formació dels seus profes-sionals. n

RedaccióManresa

La foto dels premiats amb la presència del convidat Òscar Dalmau

CATPRESS


SOCIETAT

Una de les propostes dels ‘Fogons’

MARIA ROSA

JORNADA DE PORTES OBERTES

DISSABTE, 22 D’ABRIL DE 2017DE 10 A 14 HORES

GRAUS UNIVERSITARISInfermeriaFisioteràpiaPodologiaPodologia - Fisioteràpia (doble grau)Logopèdia (semipresencial)ADE (Administració i Direcció d’Empreses)Mestre d’Educació InfantilMedicina–CFGS en Pròtesis dentals–POSTGRAUS I MÀSTERS–SERVEI D’IDIOMES

Reserveu hora per a les sessions [email protected] 875 96 00

VISITA UMANRESADESCOBREIX-LA!

Titulacions de:

Tallers per ensenyar als infants a fer un ús adequat de l’energia

nnn “Parlem de l’energia” és un ta-ller creat pel Consell Comarcal del Bages i adreçat a infants de cicle superior d’Educació Primària, que ja s’ha fet en tretze escoles de la co-marca. Ara, aquesta activitat s’ha incorporat al catàleg d’una trente-na d’accions que ofereixen els orga-nitzadors de la Setmana de l’Ener-gia 2017 —Generalitat i Diputació. D’aquesta manera, escoles d’arreu de Catalunya poden sol·licitar el ta-ller nascut al Bages.El taller està estructurat en dues sessions i el seu objectiu principal és que els alumnes aprenguin a re-duir el consum d’energia i aigua, tant a l’escola com a la llar. La pri-mera sessió consta d’una part teòri-ca en què es parla, per exemple, de què és l’energia, formes de l’energia

(calor, electricitat...), fonts d’energia renovables i no renovables, història de la utilització de l’energia, can-vi climàtic i com reduir-lo... I s’in-trodueixen diferents hàbits molt senzills per reduir el consum, des d’apagar els llums quan no queda ningú a l’aula o anar a peu a l’esco-la fins a explicar als pares la con-veniència d’instal·lar plaques so-lars a casa.La Setmana de l’Energia 2017 se ce-lebrarà a Catalunya del 19 al 25 de juny, coincidint amb la Setmana Europea de l’Energia Sostenible, una campanya de conscienciació que pretén sensibilitzar la societat amb relació a l’estalvi i l’eficiència energètica. La Setmana de l’Ener-gia està organitzada per l’Institut Català d’Energia (Generalitat), les diputacions i altres administraci-ons i ajuntaments que col·laboren oferint els seus recursos. n

RedaccióManresa

Debaten sobre la complexitat clínica de pacients de geriatria

nnn La VIII Jornada de Geriatria del Bages, que organitzen conjunta-ment la Fundació Althaia i la Fun-dació Sociosanitària de Manresa (FSSM) i que es va centrar en la complexitat clínica dels pacients, va reunir a Manresa el 23 de març 140 professionals de l’atenció ge-riàtrica que treballen en diferents recursos i nivells assistencials.Un dels objectius de la jornada és que els professionals puguin com-partir noves experiències i coneixe-ments. Aquest any la jornada estava organitzada per la Fundació Altha-ia. La jornada, que es va celebrar a

la sala d’actes de l’Hospital de Sant Joan de Déu de Manresa, va inclou-re dues taules rodones en què es van debatre diversos temes vinculats a la complexitat clínica dels pacients. També hi va haver la conferència “Age management: l’art de l’enve-lliment generatiu”, a càrrec d’Edita Olaizola, psicòloga industrial, di-rectora de l’Ecosistema Interno en People Plus Profit i membre de la Xarxa Sènior Carisma. L’organització estava satisfeta de la participació de professionals a la jornada, que va superar edici-ons anteriors. La propera edició de la jornada de geriatria l’organit-zarà l’FSSM amb la col·laboració d’Althaia. n

RedaccióManresa

La jornada de geriatria ha estat organitzada per la Fundació Althaia

CATPRESS

Entitats del Bages i el Moianès criden a adherir-se al referèndum

nnn Una quinzena d’entitats del Bages i el Moianès fan una crida a adherir-se al Pacte Nacional pel Referèndum. El 27 de març, a la sala d’actes de l’edifici dels sindi-cats de Manresa, es va presentar el text signat per un ampli ventall d’entitats culturals, sindicals i po-lítiques, i que convida el teixit as-sociatiu de les dues comarques, i també les persones a títol individu-al, a adherir-se al Pacte per Internet accedint a “pactepelreferendum.cat”. En les seves intervencions, Mercè Gómez (UGT), Enric Martí (de la Federació d’Associacions de Veïns de Manresa) i Lluís Vidal Six-to (CCOO) han esperonat a signar el manifest amb la voluntat de po-der exercir el dret a decidir a través d’un referèndum vinculant.Des de Comissions Obreres, el se-cretari d’Organització va matisar que des del sindicat no es defensa si es fa o no referèndum, sinó com fer-lo. I s’aposta per la manera “més acordada possible”.El sindicat UGT també defensa el

dret a decidir i la secretària gene-ral del sindicat al Bages-Berguedà aposta perquè tothom pugui de-fensar el seu posicionament sigui un sí o un no.A l’acte hi havia representants de l’ANC, Òmnium, Cercle Artístic, Iniciativa per Catalunya Verds, Centre d’Estudis del Bages, Associ-ació Cultural Modilianum, Cercle Artístic del Moianès, Centre Excur-sionista de la Comarcal del Bages, Orfeó Manresà, entre altres enti-tats i partits.El text de la crida de suport del Ba-ges i el Moianès al Pacte Nacional pel Referèndum diu que “els pro-blemes polítics no s’han de solu-cionar a través dels jutjats i dels tribunals, sinó amb instruments polítics i reconegudament demo-cràtics, com és un referèndum”. I d’altra banda, el manifest acaba dient: “Aquest referèndum ha de propiciar que tothom se senti cri-dat a participar-hi. Per això és ne-cessari un debat escrupolosament democràtic, plural i en igualtat de condicions entre les legítimes op-cions que avui es manifesten a Ca-talunya”. n

RedaccióManresa

Els Fogons Gastronòmics del Bages fan la tercera festa

nnn 150 persones van participar el dijous 23 de març en el sopar del tercer aniversari de l’Associa-ció Fogons Gastronòmics del Ba-ges. L’entitat està formada per més d’una vintena de restauradors que tenen per objectiu ajudar a posar en valor el territori promocionant la gastronomia de la zona cuinant amb productes km0. Segons B. Ali-gué, president de Fogons Gastro-nòmics del Bages, “la voluntat és que aquest sopar d’aniversari tin-gui continuïtat. La intenció és que en aquests sopars es cuini per a un patrocinador”. Enguany ha estat l’Escorxador d’Avinyó i el seu porc ral. I és que, a banda del porc ral d’Avinyó, el Bages té molts produc-tes per promocionar, i molts encara poc coneguts. n


ENTREVISTADel Amo deixa els jutjats de Manresa després de 14 anys de Magistrat

“En un judici l’excés de teatralitat pot arribar a fer sospitar el tribunal”

El magistrat José Manuel del Amo deixa aquest mes d’abril els jutjats de Man-resa per ascendir a l’Audi-

ència de Barcelona. Del Amo, que és degà dels jutges de Manresa, va iniciar la seva etapa professional a Manresa com a secretari judicial. El 1998 va ser nomenat jutge i va exer-cir a Berga fins al 2003, quan, en ser nomenat magistrat, va traslladar-se als jutjats de Manresa i fins avui ha estat titular del Jutjat de Primera Ins-tància número 1.Natural de Madrid, des de fa 31 anys viu a Manresa, d’on és la seva esposa i on han nascut les seves filles, motiu pel qual en princi-pi no canviarà de residència. Per què va demanar el trasllat?És una sensació ambivalent, és un trasllat voluntari, això sí que és cert, però per circumstàncies personals. Perquè aquí em trobava i em trobo molt a gust. Professionalment, el fet de ser magistrat a un jutjat de Man-resa ja tenia completes les meves as-piracions professionals almenys de moment. Però per circumstàncies personals he hagut de demanar el trasllat.

tot i així, vostè no trasllada la re-sidència, oi?No, de moment mantindré la resi-dència a Manresa i en un futur no sé què passarà. Ara mateix no tinc una previsió a curt termini ni a mitjà-llarg termini i no sé què acabaré fent. Tenint en compte que la dona i les filles són manresanes, s’ha de mirar una mica què passarà en el futur.

Neix a Madrid i fa una autèntica immersió lingüística. Què el va empènyer a això?Considero que la justícia, a part de la pròpia essència de la funció juris-diccional tal com està definida a la Constitució i a qualsevol text legal internacional, penso que també té un vessant de servei públic. Jo no sóc dels que diuen “és sobretot ser-vei públic” o “és sobretot poder de l’Estat”, no. Per mi, és una barreja de les dues coses, tant sigui la de l’as-pecte del servei públic, que és molt rellevant, i jo considero que en un territori on hi ha cooficialitat de llen-gües, sobretot d’una zona com ara la nostra o la Catalunya interior, on un percentatge elevat de la pobla-


ció té com a llengua materna el ca-talà, jo considero que s’han de po-der utilitzar indistintament les dues llengües. O també s’ha de poder fer servir com a llengua habitual si la majoria dels destinataris de la meva funció, en aquest cas, són catalans o catalanoparlants. Considero que no hi ha d’haver preferència però sí, diguem-ne, que per sistema o per principi, fer servir aquesta llengua. El moment en què vaig anar de jutge a Berga, que estava pràcticament en les mateixes condicions que a Man-resa, va ser el moment en què vaig aprofitar per posar-me i dir: ara és el moment de llançar-se. De fer ser-vir també a la feina la llengua cata-lana. A més, això va coincidir amb el fet que el Departament de Justí-cia va posar en marxa l’anomenat “pla pilot”.

Perquè legalment, qui té prioritat a l’hora d’escollir la llengua?D’entrada, a la nostra feina, com jo l’entenc, els matisos són molt impor-tants sobretot en l’àmbit civil des de l’entrada en vigor de la Llei del 2000-2001. Hi ha una clara primacia de l’oralitat, els tractes són bàsicament orals, els tractes decisius del procés en l’àmbit civil són orals. Vol dir que són declaracions, proves d’interro-gatori, proves testificals, proves pe-ricials... Per agafar els matisos del que estan declarant, del que la gent està dient, és molt rellevant el fet que es puguin expressar en la seva pri-mera llengua. El procés de traducció en un catalanoparlant en molts dels casos és molt ràpid, jo he arribat a aquest punt, després de tants anys aquí, el procés de traducció, però els matisos a vegades són importants.

El llenguatge gestual en un judici pot delatar un cert estat de nervi-osisme? Pot assenyalar una men-

tida? És capaç d’interpretar-ho?Jo crec que sí. No la mentida en si, però a vegades l’excés de teatralitat és el que fa sospitar. Quan una per-sona està declarant, si hi ha un excés de teatralitat, fa malpensar perquè no és natural. En alguns casos en concret, jo sí que he pensat que estava fent teatre.

Això molesta un jutge?No, a mi no em molesta. A la sen-tència ja l’hi diré. Per molt que hagi fet això, apliques la conseqüència que consideres que ha fet una mica de teatre. És en casos molt generals, perquè la gent prou té amb el propi nerviosisme de ser allà. I a vegades hem hagut de dir “no, tranquil, que aquí no li fem res a ningú, vostè tran-quil, contesti com consideri oportú”.

Ha estat reconeguda la seva efici-ència laboral. És un dels magis-trats que tanca més casos a l’Estat.Jo això no ho sé. Treballo el que tre-ballo. Ara, jo no em preocupo del que puguin dir o deixin de dir. S’emporta la feina a casa? Pràcticament tots els jutges hem de treballar a casa. Hi ha una dada del Consell General del Poder Judici-al i aquesta és el volum de consulta a la base de dades jurisprudencial del poder judicial un diumenge a la tarda. El flux és molt intens. Un diumenge hi ha moltes consultes a la base de dades jurisprudencial del Consell. Els dissabtes, també, els festius, també, però aquí cadas-cú s’organitza com vol. A mi també em va bé perquè a mi m’agrada tre-ballar, és a dir, al matí faig el despatx ordinari, faig els judicis i normal-ment a la tarda poso les resolucions, però això ho fa tothom. Tinc com-panys del Tribunal Suprem que ho fan també. n


ECONOMIAEl 129è president de la Generalitat de Catalunya parla de forma distesa sobre com es visualitza el futur de Catalunya

70 empresaris de l’Anoia comparteixen sopar i programa de TV amb Artur MasANEM PER FEINA. El programa presentat per Ramon Felip parla del futur empresarial de la comarca amb l’expresident

L’expresident de la Genera-litat Artur Mas ha estat el convidat principal al pro-grama de debats empresa-

rials “Anem per feina” de Canal Ta-ronja Anoia del mes de març. En el programa, presentat per l’empresa-ri Ramon Felip, Mas ha compartit plató amb altres empresaris de la comarca i del país, com són els re-presentants de les empreses Rivisa, J. Vilaseca, Caves Bohigas, Somia-truites, Veolia i Doga. La gravació s’ha fet a la sala el Kubb del Restau-rant Sesoliveres d’Igualada. Des-prés d’enregistrar el programa, Artur Mas ha presidit el sopar, or-ganitzat per Canal Taronja Anoia i el Grup Català de Treball, amb una setantena d’empresaris del territori i diferents autoritats locals i comar-cals. Durant el sopar, en un ambi-ent distès, els convidats han apro-fitat el col·loqui per preguntar i fer arribar reflexions a l’expresident de

RedaccióManresa

la Generalitat sobre el moment po-lític i econòmic que viu Catalunya.El programa “Anem per feina” d’aquest mes amb Artur Mas es pot veure aquest 12 d’abril a les

ARXIU CANAL TARONJA TV

13h a Canal Taronja Catalunya Central. L’“Anem per feina” és un espai mensual que té l’objectiu de visualitzar i promoure el món em-presarial de la comarca amb diver-

sos convidats cada mes. Els parti-cipants de cada programa sempre comparteixen un sopar amb diver-sos empresaris de l’Anoia per avalu-ar i debatre el moment actual i futur

de l’economia de l’Anoia, prendre’n el pols i explorar solucions als rep-tes del territori. A la contraportada podeu veure les temàtiques que s’hi van tractar. n

Artur Mas amb el conductor del programa, Ramon Felip, minuts abans d’encetar ‘Anem per feina’

En marxa el futur vagó de mercaderies d’ICL

RedaccióManresa

nnn El nou vagó de tren de merca-deries que promou Eurecat-CTM i l’empresa ICL Iberia, juntament amb un consorci europeu, per re-soldre les necessitats futures de transport de mercaderies a granel a tot Europa, ha entrat ja en fase de construcció a la seu de Kiruna Va-gon, un fabricant suec que forma part del projecte. Aviat es farà una prova pilot de càrrega i descàrrega

d’aquest prototip, que també s’hau-rà de provar a la línia que uneix les mines del Bages amb Barcelona. El nou vagó implica una petita revolu-ció en el transport ferroviari de mer-caderies europees, tant pel que fa a l’augment de la capacitat, com pel que fa a la lleugeresa dels materials que utilitza en el sistema de càrrega i descàrrega, molt més àgil, ràpid i eficient que els actuals. El prototip que aquests dies s’està construint a Kiruna ha estat dissenyat per po-der circular per la xarxa ferroviària

europea, perquè tindrà l’ample de via continental. En el cas de Catalu-nya, aquest projecte de recerca, que ha estat batejat amb el nom d’Her-mes, i que està subvencionat per la Unió Europea, permetrà l’augment de la capacitat de transport sense haver d’augmentar-ne el pes i, fins i tot, alleugerir-lo, de manera que es puguin traslladar més tones de producte entre Súria/Sallent i el Port de Barcelona, amb un cost lo-gístic inferior. Els nous vagons de tren permetran un transport fer-roviari més eficient de productes de màxima qualitat, com ara la sal vacuum, que ja estem produint a Súria. La investigació ha comptat amb una empenta directa des de la comarca del Bages, gràcies a la col·laboració establerta els darrers anys en l’àmbit de la recerca entre Eurecat-CTM i l’empresa ICL Ibe-ria Súria&Sallent. La millora de la competitivitat i eficiència logística ferroviària que s’aconseguirà per-metrà adquirir una posició privile-giada per davant del transport per camions. n

Manresa té 1.184 comerços, segons el Cens d’Establiments

nnn La Catalunya Central dis-posa actualment d’una oferta comercial de 5.488 comerços, segons el Cens d’Establiments Comercials de Catalunya. Manresa en té 1.184 i una densi-tat comercial de 15,84, per sobre de la mitjana catalana.El Cens d’Establiments Comer-cials de Catalunya es va presen-tar el 22 de març en el marc de les Jornades de Comerç Increï-ble en el Mobile World Centre, dins les activitats de la Setmana del Comerç que organitza del 20 al 26 de març la Generalitat, amb activitats arreu del territori. El Cens permet disposar de da-des com el nombre total d’esta-bliments, la densitat comercial (en nombre d’establiments i en m2 per cada 1.000 habitants), o la distribució de l’oferta comer-cial per sectors d’activitat. D’altra banda, aquest Cens re-torna dades amb un elevat grau

de detall de la distribució del co-merç, ja que no només conté la informació agregada de tot Cata-lunya, sinó que permet desglos-sar els indicadors fins a l’àmbit municipal, i f ins i tot a escala de barri, de manera que retor-na una “radiografia” molt acu-rada territorialment del context comercial.Segons aquest Cens Manresa disposa de 1.184 comerços i una densitat comercial de 15,84, per sobre de la mitjana catalana. Pel que fa a la Catalunya Cen-tral, el Cens d’Establiments in-dica que act ua lment l’ofer ta comercial la integren 5.488 co-merços, amb una densitat mitja-na de 14 establiments/1.000 ha-bitants, lleugerament per sobre de la mitjana catalana. Analit-zat per comarques, la comarca del Bages és la demarcació amb més comerços (2.398), tot i que la densitat comercial més eleva-da es registra al Solsonès, amb 18,5 comerços per cada 1.000 habitants.n

RedaccióManresa

Aquest és el vagó que unirà les mines del Bages amb Barcelona

ICL


ECONOMIA

La depuradora de Taradell incorpora la nova tecnologia 4.0 d’Effitronix

Actualment ens trobem im-mersos en el que ja es co-neix com a 4a Revolució In-

dustrial i que canviarà els hàbits i millorarà les condicions de treball de moltes persones. Les noves tec-nologies han irromput a les nostres vides amb molta força i tots hi hau-rem d’entrar més tard o més d’hora per gaudir dels seus avantatges. En aquest sentit, la indústria 4.0, basa-da en el coneixement i combinació de les diferents tecnologies per dis-posar de la informació per a l’opti-mització dels processos industrials, és de vital importància.A l’empresa Effitronix de Tona tenen claríssim que el futur industrial de Catalunya passa per aquestes noves tecnologies i per una aposta clara per la indústria 4.0, com a factor deter-minant per a la millora de la produc-tivitat basada en l’optimització dels processos de fabricació. Effitronix va crear l’any 2009 el software MICO24 que permet tenir el control i disposar de la informa-ció de les màquines 24 hores al dia

i 365 dies a l’any i que avisa quan al-guna cosa no funciona bé. Aquesta era una de les grans demandes i ne-cessitats de la indústria actual. Però, tal com ens explica Lluís Verdaguer, Gerent d’Effitronix, els avantatges van molt més enllà. Aquest Softwa-re pot evitar parades imprevistes, reduir els costos, representa un re-torn econòmic a curt termini, és un sistema ampliable i personalitzable segons les necessitats, permet una visualització fàcil i intuïtiva i la re-buda d’informació des de qualsevol terminal o planta. Un dels principals dilemes de qualse-vol organització a l’hora d’implantar sistemes enfocats a la indústria 4.0 és la necessitat de conèixer soluci-ons reals, que ja estiguin provades i en funcionament.El sistema MICO24 d’Effitronix ja ha demostrat des de fa anys la seva efi-càcia en les diferents plantes on s’ha implementat. Un exemple és la depu-radora de Taradell que gestiona l’em-presa Depuradores d’Osona del Con-sell Comarcal. Recentment aquesta

planta ha renovat tota la instal·lació elèctrica i ha incorporat el softwa-re del sistema MICO24 d’Effitronix. D’aquesta manera, tot el funciona-ment de la depuradora es pot con-trolar des d’una pantalla a la matei-xa depuradora i també des de d’un terminal mòbil. Joan Roca, president

del Consell Comarcal d’Osona, creu que aquests software permet tre-ballar millor la depuradora i els seus tècnics i pot garantir més seguretat ambiental. El Consell no descarta implantar-lo a altres depuradores de la comarca. Ara s’ha automatitzat el procés de

tractament de les aigües de la depu-radora i s’han instal·lat uns sensors estratègics que permeten saber en tot moment l’estat de la maquinària i poder preveure si s’aturarà per al-guna raó. El motiu principal de confiar en el sistema MICO24 d’Effitronix ha estat evitar les parades imprevistes, evitar possibles afectacions mediambien-tals, tenir informació per poder fer les intervencions i el canvi de peces que sigui realment necessari i opti-mitzar els costos energètics. Per a l’alcalde de Taradell, Lluís Ver-daguer, i per a Josep Rovira, enginyer del Consell Comarcal, els avantatges del sistema són molts, en especial pel que fa a les alertes anticipades que incorpora aquest sistema tant intuïtiu i eficaç. Ara per ara aquest sistema instal·lat a la depuradora de Taradell i creat per Effitronix és únic a Catalunya. El sistema MICO24 ja s’uti-litza en diferents empreses capda-vanteres i millora cada dia per crear noves aplicacions i per poder adap-tar-lo a tota mena d’empreses.

Effitronix va crear l’any 2009 el software MICO24 que permet tenir el control i disposar de la informació de les màquines 24 hores al dia i 365 dies a l’any i que avisa quan alguna cosa no funciona bé.

L’equip d’Effitronix a la seu de Tona

Control Group i UManresa reforcen la col·laboració

nnn L’empresa Control Group ha proporcionat a UManresa lli-cències del programari de gestió comptable SAGE per contribuir a la formació de l’alumnat d’Ad-ministració i Direcció d’Empreses (ADE) i de programes de màster i de postgrau. Aquest és un pro-gramari molt habitual en el món empresarial i, per a la Universitat, disposar de les llicències suposa un salt qualitatiu per a la formació de l’alumnat tant de grau com de formació continuada, que podrà prendre contacte amb una de les

eines informàtiques amb les quals molt possiblement haurà de treba-llar. La cessió de les llicències, així com l’assistència tècnica necessà-ria per instal·lar-les, s’ha concre-tat en la signatura del conveni que han subscrit el conseller delegat de Control Group, Josep Obiols, i el director general de la Funda-ció Universitària del Bages, Valentí Martínez. El conveni consolida la col·laboració iniciada fa anys amb el patrocini del primer premi i d’un accèssit en la convocatòria anual. L’aportació de 1.000 euros que fa Control Group a la convocatòria s’atorga als millors treballs en la modalitat d’Educació. n

RedaccióManresa

FEMCAT i Mosaic al Fòrum Econòmic de la Catalunya Central

nnn La vintena edició del Fòrum Econòmic de la Catalunya Central, que es va celebrar el dijous 16 de març a les instal·lacions del res-taurant La Fàbrica del Món Sant Benet, va aplegar uns 200 partici-pants i va comptar amb la presen-tació de l’associació d’empresaris FEMCAT.Precisament FEMCAT va aprofi-tar per celebrar el seu patronat en un acte previ a la participació al Fòrum. Ramon Carbonell, conseller dele-gat d’Ausa i expresident de FEM-CAT, va comentar que explicaria als assistents el funcionament de la Fundació i la necessitat de po-tenciar l’empresariat català amb la ponència “Fer de Catalunya un dels millors països del món”.

L’organització estava satisfeta de la resposta al Fòrum i a la vegada orgullosa del programa que s’hi presentava. En aquesta edició no es va lliurar el reconeixement empresarial que s’atorgava, ja que s’ha replantejat l’edat topall, que fins ara era de vuitanta anys. A partir de la propera edició es bai-xa el llistó als setanta-cinc anys i ja hi haurà nous industrials que re-bran el reconeixement del Fòurm.L’organització ha reflexionat sobre aquests reconeixements i a partir d’ara hi entraran empresaris a par-tir de setanta anys. En el transcurs de l’acte es va re-conèixer la innovació empresari-al que ha desenvolupat en l’àmbit de l’ensenyament d’idiomes l’em-presa manresana Kids&Us, i es va presentar el projecte Mosaic com a activitat del territori. n

RedaccióManresa

FUB

Signatura de l’acord de col·laboració entre Control Group i UManresa

Primer mòdulfotovoltaic d’autoconsumelèctricnnn Golf la Roqueta, Domini Ambi-ental i Grup 365 s’han posat d’acord per crear el primer mòdul autònom fotovoltaic d’autoconsum “EEPO-INT” (Electric Energy Point), ubicat al recinte d’aparcaments del Golf la Roqueta al terme municipal de Castellgalí per a la càrrega de cot-xes elèctrics i per a la càrrega i el lloguer de bicicletes elèctriques.La intenció és que formi part d’una xarxa distribuïda pel país per tal d’abastir tot el territori. Ara per ara, la càrrega es podrà fer de manera gratuïta tant per a cli-ents de les instal·lacions del camp de golf com per als que no ho siguin. El projecte, que s’inaugura aquest dissabte, arrenca després d’estudi-ar el mercat i veure que no hi havia aquest servei.EEPOINT no és tan sols un mòdul per a la generació d’energia foto-voltaica d’autoconsum o un punt de càrrega de vehicles elèctrics, sinó que és un producte ideat per esdevenir un model de negoci que aposta per la sostenibilitat i per la mobilitat elèctrica amb la finalitat de dinamitzar el turisme a la zona i potenciar els actius territorials. n


PUBLICITAT


CULTURA

Sessions golfes els dissabtes. Sessions matinals els diumenges • Programació i horaris subjectes a canvis de darrera hora. Disculpeu les molèsties. Estrena C Català 3D VO Versió original subtitulada

Per fer el mos a Bages Centre

entra al futur amb

Propera setmanaDimecres 12 d’abril, estrenaNascut per manarEl bebé jefazoEl nadó en cap

Los Pitufos. La aldea escondida català 4 - 6 - 8 Diumenge matinal 12castellà 4.30 - 6.20 Diumenge matinal 12.10Apta. Un enigmàtic mapa porta la Barrufeta i els seus mi-llors amics a una emocionant i divertida aventura al Bosc Prohibit per trobar un misteriós poble amagat.

Ballerina4.20Diumenge matinal 12.10

Apta. Animació. 89 min. CatalàLa Felícia és una nena que viu en un orfenat. La seva passió és convertir-se en ballarina professional. Per aconseguir-ho s’escapa a París amb l’ajuda del Víctor.

C

Es por tu bien4.20 - 6.20 - 8.20 - 10.30Dissabte golfa 0.30Diumenge matinal 12.1012 anys. Comèdia. 93 min. El pitjor malson per a un pare amb una filla és el dia en què li presenta el nòvio… i aquesta dia els ha arribat a l’Arturo, el Poli i el Chus que decideixen lliurar-se d’ells.

Òpera i Ballet al Bages CentreDimarts 11 d’abril a les 20.15en directe des de la Royal Opera House de LondresJewellsBallet en tres actes música de Gabriel Fauré,Igor Stravinsky i Pyotr Il’yich TchaikovskyCoreografia de George Balanchine

Logan10.10Dissabte golfes 0.35

16 anys. Acció. 137 min. Els intents del Logan d’amagar-se del món s’esvaeixen quan una dona li demana que porti una noia molt jove i molt extraordinària fins a un lloc segur.

Kong: la isla calavera5.20 - 7.50 - 10.20Dissabte golfa 0.40Diumenge matinal 11.5012 anys. Aventures. 118 min. konglaislacalavera.esUn variat equip de científics, soldats i aventurers s’uneixen per explorar una mítica i desconeguda illa del Pacífic i s’endinsen en els dominis del poderós Kong.

Incerta glòria8.10 - 10.20Dissabte golfes 0.30

12 anys. Drama. 116 min. CatalàFront d’Aragó, 1937. Un oficial republicà coneix una dona de qui s’enamora i que l’entabana perquè falsifiqui un document que la converteix en la senyora de la comarca.

C

La bella y la bestia4 - 5.30 - 6.20 - 8 - 10.30Dissabte golfa 0.45Diumenge matinal 11.50Apta. Fantàstica. 130 min. disney.es/labellaylabestiaAdaptació amb acció real del clàssic musical de Disney, que explica el viatge de fantasia de la Bella, jove i intel·li-gent, a la qual la Bèstia fa presonera al seu castell.

El bar8.30 - 10.40Dissabte golfa 0.40

16 anys. Thriller. 100 min. elbarlapelicula.comUn heterogeni grup de persones esmorza en un cafè al centre de Madrid. Un d’ells surt al carrer i rep un tret al cap. Ningú s’atreveix a ajudar-lo. Estan atrapats.

Mañana empieza todo6 - 8.15 - 10.30Dissabte golfa 0.40Diumenge matinal 127 anys. Comèdia. 116 min. El Samuel és un jove conqueridor que viu a la costa fran-cesa. Un dia, una antiga conquesta li lliura un nadó i li diu que és la seva filla. De sobte, la seva vida canvia.

Ghost in the Shell4.10 - 6.15 - 8.20 - 10.30Dissabte golfa 0.45Diumenge matinal 11.5012 anys. Acció. 106 min. ghostintheshell-lapelicula.esLa Major ha estat sotmesa a un procés de ciber rege-neració que la converteix en un soldat perfecte. Mentre lluita contra el terrorisme indaga en el seu propi passat.

C

Your Name 8.30 - 10.40Dissabte golfa 0.40Diumenge matinal 12Apta. Animació. 102 min. La Mitsuha és una estudiant que es lamenta de la seva vida al camp que vol viure a Tòquio. El Taki és un estu-diant que treballa a Tòquio i somia viure al camp.

El regne de les granotes4.25 - 6.15Diumenge matinal 12

Apta. Animació. 86 min. CatalàQuan el Rei de les granotes anuncia que el guanyador dels Jocs Olímpics es casarà amb la seva filla, la Prin-cesa decideix fugir. Fora, viurà un munt de peripècies.

C

Life (Vida)4.15 - 6.20 - 8.25 - 10.40Dissabte golfa 0.40Diumenge matinal 1212 anys. Ciència-ficció. 104 min.Un equip de científics a bord d’una estació espacial des-cobreix una forma de vida que va causar l’extinció del planeta Mart i que ara amenaça a la tripulació i la Terra.

Power Rangers4 - 6.15 - 7.50 - 10.20Dissabte golfa 0.35Diumenge matinal 11.5012 anys. Aventures. 124 min. Cinc estudiants descobreixen que el món està a punt d’extingir-se arran d’una amenaça alienígena. Elegits pel destí, són els únics que poden salvar el planeta.

Orbita 94.30 - 6.30 - 8.30 - 10.30Dissabte golfa 0.30

12 anys. Thriller. 96 min. Des que va néixer que l’Helena es prepara per a una mis-sió de supervivència en un assaig científic molt complex. El seu destí canviarà quan l’Álex es creui en la seva vida.

Propera setmanaDijous 13 d’abril, estrenaFast & Furious 8La família ja no existeixfastandfurious8.es

El musical ‘Els Miserables’ torna al carrer del Balç

RedaccióManresa

nnn El famós musical Els Mise-rables, amb text de Victor Hugo i música de Shönberg, va omplir durant el passat cap de setmana el carrer del Balç de música i tea-tre per recrear l’ambient sòrdid i miserable de la França del segle XIX i que Hugo plasma en la seva obra magistral. L’espai medieval

manresà va ser l’escenari incom-parable on transcorren les relaci-ons, les lluites i les vivències dels diferents personatges, estudiants, prostitutes, soldats, que poblen el conglomerat social de l’època. Les principals novetats d’aquesta edició han estat l’ampliació dels espais escènics i la col·laboració de més escoles de música. No-més trenta persones podien ac-cedir a cada funció i l’espectacle,

que ha comptat amb una vuitan-tena d’actors, músics i cantants de diferents escoles de música de la comarca, transcorre per racons de tot el carrer medieval i el mateix centre d’interpretació, en un re-corregut itinerant que omple de dinamisme i sorpresa tots els as-sistents. L’adaptació musical és possible gràcies a la coordinació artística d’Entorn produccions, als vuitan-ta participants de les escoles de música Esclat de Manresa, l’Escola Municipal de Música de Vacaris-ses, l’Escola Municipal de Músi-ca d’Artés, l’Escola Municipal de Música de Sant Vicenç de Caste-llet, l’Escola Municipal de Música de Callús i l’Escola Municipal de Música El Faristol de Roda de Ter i l’Esquirol, així com actors, regi-dors i tècnics que hi participaran a títol individual sota la direcció de Toni Fornells que interpreta el mateix Victor Hugo a l’inici de l’es-pectacle. Una joia al mig de Man-resa de la qual, un any més, hem pogut gaudir tot i la pluja del diu-menge a la tarda que no va deslluir l’espectacle. n

La Francophonie torna a portar esperit francès a Manresa

nnn Per commemorar la Fran-cophonie a Manresa, el divendres 17 de març les autoritats france-ses, suïsses i del Quebec van ser rebudes per l’alcalde de Manresa, Valentí Junyent, al consistori i van signar al llibre d’honor. Posteri-orment, van assistir a un debat a Canal Taronja de Televisió en què es va debatre sobre la importàn-cia de la llengua francesa al món i, després, van visitar la basílica de la Seu. L’acte protocol·lari al pa-ti del Teatre Kursaal va ser molt emotiu en aquesta edició. L’Asso-ciació de Professors de Francès de Catalunya, encapçalada a Manre-sa per Anna Rotllan, copresiden-ta de l’Associació, la qual va adre-çar unes paraules a les persones presents, i Stéphane Paris, agre-gat de Cooperació Lingüística de l’Ambaixada de França a Barcelo-na, va agrair la rebuda que sem-pre els dóna la capital del Bages.Les autoritats que hi van assistir van ser Edouard Beslay, cònsol de França a Barcelona; Roland Riet-

mann, cònsol de Suïssa a Barce-lona; Alfons Calderón, director de l’Oficina del Quebec a Barcelona; Pascale de Schuyter Hualpa, direc-tora de l’Institut Francès de Bar-celona i Guilhem Naro, copresi-dent de l’Associació i l’alcalde de Manresa i regidors de consistori manresà.Anne Carrere, Jules Grison i Stép-hanie Impoco van protagonitzar les millors cançons dels anys qua-ranta i cinquanta de la França de la chanson, amb temes de Mauri-ce Chevalier, Édith Piaf i Charles Aznavour, entre d’altres. n

RedaccióManresa

PILAR GOñI

Un emotiu final per a un gran musical

jORDI BIEL

París, l’espectacle


ESPORTS

Els lavabos del camp municipal del Congost estan en situació precària

nnn Els lavabos de l’estadi munici-pal de futbol del Congost es troben en un estat deplorable. Aquesta és una queixa molt unànime al Centre d’Esports Manresa, principal usuari de la instal·lació, i va ser un dels te-mes que va aixecar més indignació entre els socis i sòcies de l’entitat. La sòcia del club, Cèlia Sorrosal, expli-cava a Freqüència que no entenia com pot ser que les instal·lacions fossin en aquest estat. “És que des de l’Ajuntament no han tingut un moment per venir-ho a veure?”, es preguntava. Tasses en molt mal es-tat, males connexions amb les ca-nalitzacions, pintura descrostada o tanques grogues municipals que eviten poder-ne fer ús, és el primer

que apareix a la vista quan entres als serveis públics del camp de fut-bol. Pel camp del Congost hi pas-sen setmanalment centenars de nens, nenes i les seves famílies. Al-guns espectadors asseguren “pas-sar vergonya” quan han d’explicar als aficionats d’equips rivals on són els lavabos.

L’Ajuntament, conscient, però sense data

El regidor d’Esports de l’Ajuntament de Manresa, Jordi Serracanta, ha ex-plicat a Freqüència que coneix per-fectament el mal estat dels serveis, però que no està previst que durant el 2017 “es puguin arreglar, ja que no està previst en els pressupostos”, tot i dir que “estem treballant en l’elabo-ració del projecte”. Per la seva ban-da, el president del Centre d’Esports

Carles JódarManresa

EL DESCANS ENTRENA

Les anomenades “agulle-tes” (cruiximents seria el nom correcte en català) o

DOMS (delayed onset muscular soreness, en anglès) són aquells dolors musculars que apareixen entre les 24 h i les 48 h posteri-ors a la realització d’un exercici o activitat a què no estem gaire acostumats, o bé que hem fet a una intensitat massa forta.

Abans es pensava que eren fruit d’un excés d’àcid làctic que ge-nerava el múscul, i per això es recomanava prendre aigua amb sucre per accelerar la recupera-ció. Actualment sabem que això no és cert i, per tant, el remei no funciona. Les “agulletes” són fruit d’un esforç excessiu de les fibres musculars que fins i tot poden patir microruptures.

Per tant, si volem evitar aquesta sensació tan desagradable hau-ríem de fer una progressió ade-quada a la nostra condició física actual, tant en la intensitat com en la complexitat dels exercicis o l’activitat física que practiquem.Tot i això, si no hem aconseguit evitar-les, la manera més efec-tiva perquè desapareguin com més aviat millor és tornant a fer l’activitat que ens les ha provo-cat (o una de similar en què tre-ballin els mateixos músculs), pe-rò a una intensitat més baixa.

Manel Paz ValencianoTècnic superior en activitat física

www.fisioterapiaefis.com

�DESTAQUEM

Els benjamins del club de futbol Castellbell jugaran el torneig de la pau d’ItàliaL’equip benjamí del Centre Es-portiu Castellbell participarà els dies 15 i 16 d’abril en un tor-neig internacional de futbol 7 a la localitat italiana de Rovereto. El principal objectiu d’aquest tor-neig és promoure la convivència entre els joves d’arreu.El torneig a Itàlia se celebra sota l’aval de la UEFA i reunirà 2.500 nens i joves d’entre 9 i 17 anys d’arreu del món.

Per als joves que participaran en aquest torneig, que se celebrarà el 16 i 17 d’abril, es preveu que sigui una experiència molt enriquidora. De fet, un dels moments més emo-tius del torneig internacional de futbol per la pau és el moment de la cerimònia inaugural. Allà una enorme campana de la pau repica cent vegades i tots els participants fan el jurament de jugar net.

Manresa, José Luís Correa, també es mostra crític i afirma que “no acabo d’entendre com pot estar això així”. Durant l’Assemblea de socis, Correa va insinuar que si els serveis fossin en una instal·lació privada, proba-blement, ja els haurien clausurat.

L’accés, un altre cavall de batalla

Els accessos al camp de futbol tam-bé són un dels grans cavall de bata-lla del club. Els sots que dificulten el pas de vehicles, el fangar en què es converteix quan plou o la mala urba-nització de la zona són les principals queixes dels usuaris de la instal·lació municipal. En aquest cas, el regidor de l’Ajuntament de Manresa va ex-plicar que està previst que entre el setembre i l’octubre els accessos es-tiguin arreglats “dins del pla de xoc de l’espai públic que està portant a terme l’Ajuntament”, explica Jordi Serracanta.

Eleccions al clubEl Centre d’Esports Manresa cele-brarà eleccions a la Junta Directi-va durant el proper mes de juny. En l’Assemblea de socis, la Junta Direc-tiva actual, encapçalada per José Lu-ís Correa, va anunciar que tornaria a presentar-se i, inicialment, serà l’única candidatura que hi haurà. Correa ha anunciat inversions mili-onàries al club per poder professio-nalitzar l’estructura de l’entitat, però també ha demanat més implicació municipal per poder tirar endavant el projecte. n

A més de l’acte simbòlic, les 29 edicions d’aquest torneig inter-nacional demostren que l’amistat i l’experiència que significa per als joves la participació en aquest torneig va més enllà de la compe-tició esportiva.Per als benjamins del Castellbell, participar en aquest torneig sig-nifica tot un repte i un aprenen-tatge ideal per a nens i nenes que estan en fase formativa. n

CARLES jÓDAR


Un punt i a partamb ANNA GANZINELLI(periodista)

Capítol 31

—Octavi, nino, bon dia! —Mig asseguda al seu llit, li aparto del front els cabells desendreçats i li faig un petó— Corre, lleva’t de pressa i esmorza, que jo me’n vaig a la dutxa.Són dos quarts de vuit del matí i ja vaig tard. M’he entretingut fregint el rap perquè el nen tingui el sopar fet quan arribi de l’escola. Avui el recullen els pares del Manel i no els vull donar feina. Abans d’entrar al lavabo, encara recullo la roba estesa, que han dit que plourà. Coi de primavera, si ahir va fer un sol esplèndid.—Octavi —el crido des de la porta que dona al celobert—, t’has pres la llet?Mentre em dut xo, a la ràdio entrevisten la cap de l’oposició. M’aturo una estona a escoltar-la. Al vespre tindré al plató el conseller d’Economia i vull saber per on el collen pels pressupostos. M’he de preparar tants temes. Quines partides han pujat i quines es redueixen. Què passa amb el referèndum. Quant es destinarà a educació i salut en comparació amb l’any passat. Tenen el sí dels socis garantit? Quina és la lletra petita de l’acord. Agafo el mòbil i començo a fer-ne una llista esquemàtica. Ja l’ordenaré quan arribi a la redacció.—Octavi, però què fas així encara? —Salto pel menjador amb la melena regalimant i una tovallola enroscada al cos. Ell seu al sofà amb les cames d’indi, un cotxet a cada mà, mirant encantat cap a la terrassa.—Mama, has vist quin cel? És rosa. I taronja. I groc. I vermell!—Va, va, seu a la taula i acaba’t

l’esmorzar. Que encara tens el got de llet gairebé ple. I la torrada? Si ni l’has tastat! Ja deu estar freda. Vinga, afanya’t.De camí cap al lavabo petit, arreplego un parell de peces de puzle de terra. Endreço al prestatge els contes que devien mirar ahir a la nit, que havien quedat damunt la tauleta. I dos llibres que vaig comprar el cap de setmana. Faig una bola amb dos clínex i un paper de cuina mig rebregats. La passo per sobre el moble de la tele, que queda net de pols.Amb l’assecador encès, sento que l’Octavi em crida, però no entenc què em diu.—Què vols? —li demano, impacient,

mentre aturo uns segons el soroll eixordador.—Que què em poso? No tinc res preparat. I avui tenim psico.—Ai, Tavi, doncs tria el que vulguis, que ja tens cinc anys. Obre el calaix i busca una samarreta i un pantaló d’esport. La dessuadora la tens al penjador de l ’entrada. —Torno a engegar l’assecador.Quan surto del bany amb els rínxols i les pestanyes a lloc, l’Octavi es baralla amb la part de dalt del pijama, que li ha quedat atrapada entre el front i l’orella.—Va, home, que farem tard a l’escola! Ja t’ajudo jo, vine.—Auuu, que em fas mal! —es queixa quan li tibo el coll del jersei una mica

més fort del que calia. Li faig un petó a la galta molsuda i li pico el cul.—Vinga, les vambes i marxem.Agafo el tàper amb maduixes que havia deixat preparat a la nevera, i un entrepà del congelador, i els poso dins la motxilla. La jaqueta ja no em corda, amb aquesta panxa. Sort que fa calor.—Tavi, t’estic esperant! —el crido des de la porta— Va, que si sortim ja, potser ens trobarem el Joel pel camí.Encara fan falta un parell de tocs més fins que aconseguim entrar a l’ascensor. Mentre baixem, li pentino el serrell amb els dits i em miro de reüll al mirall. Em veig immensa, i encara em falta un mes i mig per parir. Però alguna cosa m’atrapa de la meva imatge nova. Em somric,

A dos temps

Aquesta secció ofereix un seguit d’escrits de la periodista Anna Ganzinelli sota el títol ‘Freqüència Ficció’ que volen ser un ‘Punt i a part’ del diari, en els quals, en forma de pensaments, desenvolupen la visió d’una persona davant els fets quotidians, les il·lusions i les situacions amb què ens enfrontem. No te’ls perdis a cada Freqüència.

FREQÜÈNCIA FICCIÓ

tímida, mentre m’acaricio la panxa.Pugem cap a l’escola descompassats, jo un parell de passes per davant. L’Octavi fa el seu ritual diari: ara entro a la porteria del número 12 i en salto els tres graons, ara m’aturo a tocar la font ornamental de l’estudi d’arquitectura, ara corro a baixar la rampa del súper, ara m’entretinc mirant els arbres. I jo: va, va, va. I ell, com si sentís ploure. —Mama, has vist aquests arbres, que ja...—Octavi, prou. Vols fer el favor de caminar al meu costat? Tant costa, de debò? O t’atures i et quedes enrere, o surts corrents i t’he de cridar perquè paris. Va, home. Camina normal, fill! —Em desfogo amb la rabieta de cada matí, que té un efecte relatiu. Al vespre, quan torno de la feina, l’Octavi ve content a rebre’m a la porta.—M’ha demanat si podia esperar-te —em saluda el Manel—. Com que demà ja no té escola, diu que avui pot anar a dormir més tard.—Vine aquí, baldufeta. —L’agafo a coll— Cada dia peses més.Avancem maldestres cap al menjador i ens deixem caure al sofà. De seguida adopta la seva postura preferida: amb el cap a la meva falda, ara voluminosa, posa l’orella damunt la panxa i xiuxiueja secrets al germà. La mestra li ha dit que els nadons ens senten abans de néixer i ell li explica qui és i li canta cançons. Li acaricio els cabells.—Mama, saps què? Avui l’avi m’ha explicat com es diuen els arbres del carrer de l’escola. Són pruners vermells. I jo vaig ser el primer a trobar les fulletes petites. Perquè fa molts dies tenien flors i ara els han sortit fulles. Amb l’avi juguem a veure qui és el primer que les veu. Al matí t’ho volia explicar, però tu sempre tens pressa.

@annaganzinelli (Continuarà)

Octavi, prou. vols fer el favor de caminar al meu costat?


ENTRETENIMENT

938 720 205

FREQÜÈNCIA

Anuncia’t a

ÀRIES 21 / 03 - 20 / 04Esperaves notícies relacio-

nades amb un projecte i ara pots saber-ne quelcom. Potser no aca-ba de ser com t’agradaria.

TAURE 21 / 04 - 20 / 05L’economia no et deixa del

tot tranquil, però per poder portar endavant el que desitges, hauràs de fer una inversió.

BESSONS 21 / 05 - 21 / 06Has tingut unes setmanes

per dedicar-te a un tema profes-sional del teu interès que hauria d’estar orientat o resolt.

CRANC 22 / 06 - 22 / 07Si notes que el teu estat emo-

cional canvia més del normal, om-ple el temps de coses que t’agra-den, t’ajudarà.

LLEÓ 23 / 07 - 23 / 08Mostres interès en una per-

sona que ha aparegut a la teva vi-da i sembla que et correspon però sigues sincer.

VERGE 24 / 08 - 22 / 09Sents el teu instint protector

molt a flor de pell. Si no ets pare o mare, podria ser el moment de pensar-hi.

BALANÇA 23 / 09 - 20 / 10Segueixes gaudint d’un any

amb extres i alguns regals. Tot i ai-xí, alguna cosa que s’estava a punt de complir, pot endarrerir-se.

ESCORPÍ 21 / 10 - 22 / 11Si vius en família o compar-

teixes casa, t’agradaria poder viu-re sol. Aquest pot ser un dels teus objectius.

SAGITARI 23 / 11 - 21 / 12En els darrers temps el teu

cor s’ha endurit. Es pot dir que has madurat i ja no acceptes segons quin tipus de relacions.

CAPRICORN 22 / 12 - 21 / 01Cuida les amistats amb al-guna trucada de tant en tant,

rebràs bona energia. Et ve de gust viatjar per relaxar-te. T’anirà bé un lloc de muntanya.

AQUARI 22 / 01 - 19 / 02Sembla que la maquinària

pot donar-te més d’un mal de cap. Revisa el que no funcioni prou bé. En l’art trobaràs una evasió ideal.

PEIXOS 20 / 02 - 20 / 03Si vas viure una mala expe-

riència sentimental, deixes enrere la por i estàs obert a enamorar-te de nou. Apropa’t al mar, al llac, al riu...

Zodíac 2017

HORITZONTALS: 1. Que és tafanera, no s’ocupa ni de rentar la seva roba! Aigua d’aquí li daria, perquè escarmen-tés... / 2. Surto del pregon. Venu-da, però no traïdora / 3. Tercera en discòrdia. Mesura planetària per saltar. I quarta en dislèxia / 4. Massa colla, per un divendres. Segui de qualsevol manera, que les guies estan malmeses / 5. Ani-ma de tieta. Quin pàjaro, el de la taula! / 6. Del bestiar no apa-llissat ans servit de ranxo. D’en-çà que era petit que balla d’es-quena / 7. Esclaten a riure. Turc siberià alternant l’arc voltaic. Si hi vols oli canta / 8. Arbust d’hà-bitat crucigramístic. Fa de mal recitar, un comportament tan poc centrat / 9. Endurí la tropa, Aguirre inclòs. Xarxa de pubilla / 10. Destaroten el cap de qual-sevol. Arma blanca per tallar pà-gines d’enciclopèdia / 11. P amb crossa. Pitet per nens que ragen. I amb arc / 12. Xop com un vestit de rosada. Impost molt apreciat pels nobles, el del mes / 13. Mei-tat final dels braços. Documents que fan pujar la mosca al nas de les empreses.

VERTICALS: 1. Zoològic segons el mètode Pe-re Quart. Per un dibuix així cal una certa traça / 2. Al fons de l’em-balum. Massa feina per compagi-nar-ho amb la processó. La mei-tat de molt / 3. Son germà neda en brou i ella en lleteta. Com la sardina però més grossa i remun-tant el corrent / 4. 1.000 quilos a l’ascensor. És a la llacuna com a la lluna el lunar / 5. Doncs ell es pre-senta com a solter. Esfumà en un guirigall d’àvies / 6. Centre de to-tes les enveges. Fa mesos que fa vacances, i encara n’hi queden / 7. Màxima autoritat en mambo. No solen anar d’excursió quan es posen el passamuntanyes. Poc de poc / 8. Travessa el cartutxo de baix a dalt. Policromada per la pluja / 9. No és del Pujol, aquesta, ans del Puig. Símptomes clars de plegament / 10. Tota la perifèria li és raval. Fuet del que no es men-ja perquè fa mal / 11. Un campió a casa. Aquestes truites tampoc són comestibles, ans somiables. Posen límits a la maternitat / 12. Amb tres ja ets pots muntar una òpera. Vanagloriades com si fossin sentències de Juli Cèsar.

MOTS ENCREUATS, per Pau Vidal

URGÈNCIESTot tipus d’urgències 112Bombers i Ambulàncies 112Urg. Primària Bages 93 875 79 67Mossos Bages 93 875 98 00Policia L. Manresa 93 875 29 99HOSPITALSSant Joan de Déu 93 874 21 12Centre Hospitalri 93 873 25 50Clínica Sant Josep 93 874 40 50SERVEISInformació Municipal 010Renfe 902 24 02 02FGC 93 205 15 15Julià 93 431 11 00Alsina Graells 902 42 22 42Castellà 93 874 68 00Eix Bus 93 874 66 66Costa Calsina 93 873 84 54Hispano Igualadina 902 44 77 26Masats 93 804 12 13Radio Taxi 93 874 40 00Taxis Manresa 93 877 08 77Ajunt. Manresa 93 878 23 00TE

LÈFO

NS

D’IN

TERÈ

S

Banc de continguts. Dhanna Astròloga

Artur Mas és CONTRAPORTADA com a ...24 l FRQ l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l DEL 6 AL 19 D’ABRIL DE 2017

129è president de la Generalitat de Catalunya

“Les exportacions catalanes han crescut més que les alemanyes”

L’ENTREVISTA

L’índex de competitivitat regional de la Comissió Europea del darrer any situa Catalunya del lloc 142 al 153 en competitivitat d’un total de 263 regions europees. Són dades del 2016 i que fan baixar Catalunya onze posicions. Com es pot recuperar el país i pujar en aquest índex?El millor termòmetre per saber si una economia és més o menys competitiva és si té més o menys capacitat d’exportar. Com més competitiva és una economia, més capaç és d’exportar i com menys capacitat exportadora té, més tancada queda sobre si mateixa. En aquest sentit, la tendència general de l’economia catalana és més aviat millor que no pas pitjor perquè, clarament, l’ex por tació està crei xent a ritmes molt constants des de fa temps. A més, estem creixent econòmicament el doble que la Unió Europea i les exportacions catalanes estan creixent més que les alemanyes. Si pregunteu per un país que pugui tenir l’etiqueta “El gran país exportador”, direu Alemanya. Doncs les exportacions catalanes en aquests darrers dos o tres anys han crescut més que les alemanyes, que també han crescut. Per tant, no veig una pèrdua de competitivitat, sinó al revés: veig una millora. D’altra banda, des del punt de vista de l’atractiu de l’economia, que és portar gent cap aquí, sobretot empreses, tampoc hem perdut capacitat d’atracció.

Més aviat n’hem guanyat. En aquests darrers anys, i malgrat la crisi econòmica, o potser, en algun sentit, com a conseqüència de la crisi econòmica, multitud d’e m p r e s e s h a n i n v e r t i t a Catalunya. També d’empreses de fora. Per tant, en tots aquests registres clarament la millora hi és. Ara, des del punt de vista dels factors de productivitat, que potser és per on va l’índex de la Comissió Europea, de com es desenvolupa el tema del treball a casa nostra, de si per les mateixes hores treballades produïm més o no produïm tant, de com ha anat l’evolució salarial en aquests darrers temps o de les infraestructures, aspecte en el qual no depenem de nosaltres mateixos, sinó de l’actitud del govern central avui per avui. En aquests terrenys és possible que alguna pèrdua hi hagi hagut.

Ramon Felip

Estem ben situats, doncs?Un país que té un 15 % d’atur no està ben situat i aquest és el cas de Catalunya. Això és clar, tot i que venim d’estar per sobre del 20 %. Al final, el sentit únic d’un sistema econòmic o d’una estructura econòmica no és la competitivitat, sinó que l’objectiu f inal és donar feina i salaris dignes a la gent d’aquell país o d’aquella societat. Ara, una de les condicions perquè això sigui ai x í és que l’economia sig ui competitiva. Per tant, és evident que no estem bé perquè tenim un atur molt alt i tenim un munt de gent que està en aquest atur que, a curt termini, no té expectatives de tornar al mercat laboral. Només per això ja podem dir que no som al lloc que ens correspondria. I per això ens voldríem assemblar a països petits com el nostre, com

Àustria o Dinamarca, que quan van malament tenen un atur del 7 % i del 8 % i que quan van bé el tenen del 3 % i del 4 %. I nosaltres, quan anem bé, tenim aturs del 6 % i quan anem malament el tenim del 20 %. Vol dir que alguna cosa falla.

S’han complert 60 anys de la Unió Europea. Cap on va Europa?Tal com s’ha construït, Europa és una Europa d’estats, però no és una Europa de pobles ni de ciutadans. I per aquí plora la criatura, perquè els estats tenen tendència a no voler perdre el seu poder, els costa molt cedir aquells poders que caldria cedir per tenir un govern europeu amb tots els seus atributs. Després n’hi ha que diuen que hi ha massa estats, tot i que vint-i-vuit estats no són res comparats amb els cinquanta dels Estats Units amb una població de 350 milions d’habitants, mentre que Europa en té vint-i-vuit amb 550 milions d’habitants.

Com seria?Quin sentit té que hi hagi vint-i-vuit o vint-i-set exèrcits en un continent petit si tota l’Europa històrica és més petita que el Brasil? Quin sentit té que les polítiques d’immigració moltes vegades estiguin fetes a escala estatal quan resulta que després els immigrants que arriben aquí, per un costat o per un altre, es poden acabar movent lliurement, almenys fins ara, per multitud de països europeus? Tot això està passant en aquest projecte. S’han cedit coses a la Comissió Europea: la política agrària i res més, però en el conjunt de l’economia és el que menys pesa. A la resta de polítiques

moltes vegades no s’ha cedit res. Així que cal una estructura política federal que s’ocupi de les grans coses acompanyada d’un criteri de proximitat per les decisions ordinàries a una escala regional i que els ciutadans tinguin parlaments a prop. Ara bé, també cal que fem una altra ref lexió: digueu-me un sol lloc del món, tret del Canadà, Nova Zelanda o Austràlia, on un ciutadà pugui néixer amb tantes seguretats i garanties com en la Unió Europea.

Hi haurà referèndum ?Q u e e s c o n v o c a r à a q u e s t referèndum n’estic convençut. Que si hi haurà totes les garanties per dur-lo a terme i que si serà reconegut plenament, jo no ho puc saber. No sabem quin grau d’impediments hi posarà l’Estat. Quan ens hi trobem sabrem quines són les garanties que acompanyen aquest referèndum. Jo vaig intentar fer una cosa similar el 2014 i quan vam veure que no teníem les garanties per considerar aquell fet una consulta més definitiva vam fer dues coses. Ho vam convertir en un procés participatiu amb 42.000 voluntaris, 942 ajuntaments i un gran nombre de persones que van votar, va ser un gran èxit, però després vam completar-ho amb unes eleccions al Parlament de tipus plebiscitari per poder comptar diputats i diputades i veure si podíem comptar partidaris i contraris a la independència de Catalunya. Tan valuós és estar-hi a favor com estar-hi en contra: són dues idees plenament democràtiques. n

DAMIÀ MARSAL

Entrevista a Artur Mas€¦ · DEL 6 AL 19 D’ABRIL DE 2017 l NÚMERO 283 l 15.000 EXEMPLARS...

Documents

Transcript of Entrevista a Artur Mas€¦ · DEL 6 AL 19 D’ABRIL DE 2017 l NÚMERO 283 l 15.000 EXEMPLARS...