DEL 22 DE JUNY aL 5 DE JULioL DE 2017 l NÚMERo 288 l 15.000 EXEMPLaRS

Entrevista a Artur Mas

FREQÜÈNCIA129 President de la Generalitat de Catalunya

PÀGINA 28

BAGES

Santpedor obre el termini per rehabilitar l’edifici de Cal ClarassóPÀGINA 11

SOCIETAT

La campanya dels incendis d’estiu es preveu intensa i curtaPÀGINA 16

ECONOMIA

L’atur baixa a les comarques centrals menys al SolsonèsPÀGINA 22

REVETLLA DE SANT JOAN

Manresa rep la Flama del Canigó i celebra la revetlla infantilPÀGINES 12 i 13

Les piscines del Bages esquiven la manca de socorristes

MANRESA

Aprovat el Pla local d’habitatgei ajuts a personesen situació d’aturPÀGINA 6

Una de les preocupacions de moltes piscines municipals del país ha estat poder obrir les instal·lacions garantint

el servei de socorristes professionals tal com assenyala la normativa. En el cas del Bages, després del seguiment

que hem fet a diferents ajuntaments i responsables de la gestió de les piscines, aquest problema no existeix i

PiXabaY

ja ha permès l’obertura de piscines en uns dies en què s’ha avançat la calor. PÀGINES 3 i 4

La Bonavista retorna l’obra

pública

Després d’anys de petites actuacions urbanístiques, la ciutat de Manresa viu aquests m e s o s , a l t r a v e g a d a , l a intensitat d’una obra pública d’envergadura: la construcció de la rotonda de la plaça Bonavista.Arran d’aquest fet hem plantejat al regidor actual d’Urbanisme i al que ho fou en l’època del govern socialista un exercici de reflexió i comparació amb relació a les grans obres i infraestructures d’altres temes. Freqüència també ha preguntat al president de la FAV Manresa sobre el que s’ha fet, el que es fa i el que falta en matèria d’urbanisme a la ciutat de Manresa.

PÀGINES CENTRALS

2 l FRQ l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l DEL 22 DE JUNY aL 5 DE JULioL DE 2017

LA SEGONAAmb el suport:

DiRECCiÓ: Pilar Goñi • MAQUETACIÓ: Montserrat Figueras • PROJECTE GRÀFIC: Wedomedia/Llargués-Lorente • REDACCIÓ: Eduard Font, Eli Pagan, Pilar Goñi, Francesc Serrat • CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA: Mariona Barrera • PUBLICITAT: Tere Solé • CooRDiNaCiÓ: Òscar Bolancell • EMPRESA EDITORA: Taelus, SL, Manresa. Tel. 93 872 02 05 • GESTIÓ D’IMPRESSIÓ: Gest XXI. Tel. 93 877.62.18• IMPRIMEIX: Imprintsa. Núm. de dipòsit: L-561-1998. Fre-qüència és una publicació plural que no ha de compartir necessàriament les opinions dels seus col·laboradors ni dels seus anunciants, atribuïbles només als sotasignats.FRQFRQ

FRQ Publicació setmanal de distribuciógratuïta a les llars de Manresa. Informació pràctica i de proximitat.Es pot consultar a www.taronjadigital.cat

TARONjA I LLIMONA

EditorialFRQ

PILAR GOÑI

C om una espècie de de-jà vu torna la revetlla de Sant Joan i jo no puc deixar de pensar

en “la nit més curta i el dia més llarg” que cantava Sisa en La nit de Sant Joan.

Una de les obres de teatre en què sempre penso quan ar-riba aquesta data i en aquell guió tan oportú en què parla-va de cada una de les escenes que podem viure en una nit tan màgica.

De fet, tothom diu que és mà-gica i això us voldria posar en consideració.

Sí que tenim la foguera, la co-ca, els banys de nit del solsti-ci..., però sou molts els qui heu viscut un episodi realment fo-ra del normal en un Sant Joan? Molts us deveu fer aquesta pre-gunta. Per què ha de ser aque-lla nit, per què aquella nit s’ha de sortir, s’ha de ballar, s’ha de gaudir, en definitiva.

Què voleu que us digui. Crec que l’important és recordar els nostres “Sant Joans” especials i que no necessàriament són un 23 de juny.

Però la societat de consum ens porta a marcar dies al calenda-ri perquè són els que s’establei-xen i per això marca la tradició (d’altra banda, ancestral i pa-gana) que ens ho hem de passar bé. Segur que si tanquem els ulls dibuixarem un somriure i direm... aquella nit sí que va ser única.

AGENDA del 22 de juny al 5 de juliol

MANRUSIONICA

L’èxit manresà

Imatge i música electrònica es fusionen al

Manrusionica. L’entorn de la basílica de la

Seu ha estat, un any més, protagonista del

festival que el 10 de juny va omplir

l’entorn de la ciutat.

JA TORNA...

TELF. 93 872 02 05

FREQÜÈNCIAPublicitat de

proximitat

assequible

TRANQUIL·LITAT

Festa Major de Santpedor

Pau i treva durant la celebració de les

vaquetes de Santpedor. El poble viu amb

total normalitat l’acte més popular de

la Festa Major i els animalistes no

fan acte de presència a plaça.

REVETLLES A PUNT

Arriba l’estiui la calor

La Diputació desplega 89 efectius a la

Catalunya Central contra els incendis

forestals. Es tracta d’un programa de

suport als municipis en la tasca per

evitar els incendis forestals.

PRESERVAR ELS XICS

Ajuda qui no pot

Manresa reforça la cobertura d’alimentació

i lleure dels infants aquest estiu. Ampliació

de l’horari dels casals d’estiu, el suport al

servei d’atenció de l’Ass. de Veïns

Escodines i #Invulnerables.

ENRAMADES A SALLENT

Pep Sala, convidat d’honor

Tot i la calor impressionant que ha fet,

que Sallent i el Retaule dels Embutits

han estat un èxit. Sala, gran convidat i

molt apreciat per tothom, va

inaugurar les Enramades.

Joan - CAP i AV Sagrada FamíliaDavant CAP Sagrada Família - 8 h Caminada a la Masia de Sant Joan

- CAP i AV Sagrada FamíliaCaminades adreçades als

usuaris del CAP Sagrada Família amb l’objectiu de promoure

hàbits saludables i combatre el sedentarisme. El programa és una iniciativa del mateix CAP

Sagrada Família per facilitar la pràctica d’exercici a persones

que no estan habituades a fer-ne normalment i aconseguir un canvi

d’hàbits. Les caminades ajuden a millorar la salut i la qualitat de

vida de les persones i afavoreixen el benestar personal, la capacitat per relaxar-se i reduir l’estrès i la

tonificació muscular.

DIJOUS 29Gala inaugural ‘Sabor a màgia’

XXXV Congrés Nacional de Màgia

21 h - Kursaal - Sala GranPresentador: Imanol Ituiño

Participants: Gabor Vosten, Quim Moya, Katrin Weissensee,

Sr. Pérez, Raúl Algría i Sergi BukaLa Gala Inaugural del XXXV

CMN-Manresa 2017 serà molt especial. Amb el títol Sabor a màgia, tindrem una sèrie

d’artistes amb números màgics espectaculars!

La majoria d’aquests artistes mai han actuat a Espanya. Les sorpreses estan assegurades.

No deixis passar aquesta oportunitat única de veure una

gala... amb molta màgia!

DIUMENGE 2Gala Premiats

XXXV Congrés Nacional de Màgia

12 h - Kursaal - Sala GranPresentador: Isaac Jurado

Vols conèixer els premiats del Concurs Nacional de Màgia?

ignasianad’11 a 13 h

Descobreix la petjada de Sant Ignasi a Manresa a través de la visita guiada “La Manresa

ignasiana”Sant Ignasi de Loiola és la personalitat que ha donat més projecció internacional a la ciutat

de Manresa. Va ser aquí on va descobrir la seva vocació religiosa i on es va inspirar per escriure els

Exercicis Espirituals durant la seva estada a la ciutat l’any 1522.Cada últim diumenge de mes, podreu gaudir de la visita que

recorre un seguit d’indrets marcats per anècdotes, llegendes i simbolisme en record del fundador

de la Companyia de Jesús: Antic Col·legi de Sant Ignasi, Capella del Rapte, Pou de la Gallina, Capella

de Sant Ignasi Malalt, el carrer del Balç, la Cova de Sant Ignasi i l’Espai

1522, a la plaça Sant Domènec.

DILLUNS 26Caminada a la Torre de Santa Caterina - CAP i AV Sagrada

FamíliaDavant CAP Sagrada Família

a les 8 h. Caminada a la Torre de Santa Caterina - CAP i AV Sagrada Família. Caminades adreçades als usuaris del CAP Sagrada Família

amb l’objectiu de promoure hàbits saludables i combatre el

sedentarisme. El programa és una iniciativa del mateix CAP Sagrada

Família per facilitar la pràctica d’exercici a persones que no estan habituades a fer-ne normalment i aconseguir un canvi d’hàbits.

Les caminades ajuden a millorar la salut i la qualitat de vida de les

persones i afavoreixen el benestar personal, la capacitat per relaxar-se i reduir l’estrès i la tonificació

muscular.

DIMECRES 28Caminada a la Masia de Sant

DIJOUS 22L’estiu al Geomuseu

Museu de Geologia Valentí Masachs de 9 a 13 h

Taller gratuït de mineralogia i química per a joves de 9 a 12 anys. Places limitades a

20 persones. No es permeten inscripcions de joves que ja hi hagin vingut una altra vegada.

Lectura en veu altaBiblioteca Ateneu Les Bases de

Manresa, d’11 a 12 h

Taller: creus que pagues massa de llum i de gas?

Centre Cívic Selves i Carnerde 19 a 21 h

L’associació de veïns de Pl. Catalunya organitza,

amb l’Aliança de la Pobresa Energètica (APE), un taller

pràctic per reduir els consums de la llar.

Taller pràctic per reduir els consums d’aigua, llum i gas. Es recomana portar factures de

l’aigua, de la llum i del gas per poder treballar en el cas pràctic.

El món és prou granEscola de Música d’Artés

Teatre Kursaal - 18 h

DIUMENGE 25Visita a Lledoners i als

aiguamolls de la Bòbila - MbiciRegadiu del Poal - 9 h

Excursió matinal en bicicletaPassem pel regadiu del Poal,

contornem la presó de Lledoners fins a arribar a prop del

Santuari de Joncadella. Després travessem Santpedor i visitem

els aiguamolls de la Bòbila. Tornem per la Sèquia i el Parc de

l’Agulla.

Visita guiada a la Manresa

DEL 22 DE JUNY aL 5 DE JULioL DE 2017 l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l FRQ l 3

EL TEMA DEL DIA

Les piscines del Bages resolen amb èxit els problemes de la manca de socorristes

La llei que obliga els responsables de piscines a disposar de socorristes titulats ha posat en risc la temporada d’estiu a piscines i platges catalanes

Eli PagánManresa

La falta de socorristes ti-tulats ha posat en risc la temporada d’estiu a pisci-nes i platges de Catalunya.

Moltes de les piscines municipals del Bages ja han obert aquests dar-rers dies, i d’altres ho faran aquest cap de setmana de Sant Joan, i ho faran amb total normalitat. Algun municipi ha tingut algun malde-cap a l’hora de contractar el servei de socorrista, però les piscines del Bages estaran cobertes.

Empreses externes presten el servei a moltes piscines

El servei de socorrisme de la Pis-cina Municipal de l’Ajuntament del Pont de Vilomara es presta a través d’una empresa externa es-pecialitzada. La regidora de Ser-veis Municipals de l’Ajuntament del Pont de Vilomara, Lídia Delga-do, ha explicat que enguany, des del consistori, es van demanar tres pressupostos, i el servei s’ha adju-dicat a l’empresa de Sabadell SA-GE Esport, SL. Així, doncs, els so-corristes que aquesta temporada d’estiu treballaran al Pont de Vi-lomara són persones contracta-des per aquesta empresa. Anys enrere, el Pont ja havia contra-ctat una altra empresa per cobrir aquest servei, Aqua SOS, i també s’havia fet mitjançant el Consell Esportiu del Bages. Delgado ha destacat els avantatges que té te-nir contractada una empresa es-pecialitzada, com, per exemple, cobrir les vacants quan algun dels socorristes “falla” per algun motiu o un altre. “Si tu els tens contra-ctats directament, vol dir que et quedes sense una persona neces-sària per a l’equipament”, explica la regidora. I afegeix: “D’aquesta manera, quan tens un problema et poses en contacte amb un dels co-ordinadors que llavors t’envia una altra persona per cobrir el servei”. La regidora, però, reconeix el risc que suposa contractar aquest ser-vei així, “ja que no es coneix l’em-presa ni tampoc els socorristes”. Malgrat la contractació d’aquest servei de manera externa, l’Ajun-tament del Pont i la Regidoria de Serveis Municipals continua con-trolant i vetllant per tal que el ser-vei es presti amb total normalitat i, sobretot amb molta seguretat, co-

sa que per a l’Ajuntament del Pont és “primordial”. Lídia Delgado ex-plica que hi ha un coordinador de l’empresa contractada que anirà passant per la piscina, igual que ella mateixa, que mira d’entrar-hi “cada dia”.

El nombre de socorristes depèn de l’aforament

El nombre de socorristes que hi ha d’haver en una piscina municipal depèn de l’aforament de cada un dels equipaments. En aquest cas, al Pont de Vilomara hi ha d’haver dos socorristes permanentment durant l’horari en què es presta el servei, en què la piscina està ober-ta; al Pont és de les 10.30 h fins a les 20 h. Lídia Delgado, però, re-marca que aquests dos socorristes no poden treballar durant tota la campanya d’estiu “sense fer cap

dia de festa”, sinó que l’empresa té un grup de socorristes que es va canviant. Des de les piscines municipals de Súria, fa ja un parell d’anys que el servei de socorristes es presta a través de l’empresa VITAM Sa-nitaris. La piscina d’aquest mu-nicipi és un equipament muni-cipal, però la seva gestió es fa a través de la Societat Atlètica de Súria (SAS). Des del SAS, es mos-tren molt satisfets amb el servei que presta VITAM. Josep Serrat, president del SAS, explica que és molt més fàcil contractar una em-presa que ja presta el servei. Ser-rat és del parer que és millor que el socorrista que hi ha a les pis-cines no sigui del mateix poble. Destaca també tots els serveis que ofereix una empresa com VITAM, com és el servei d’ambulàncies, si cal; “són professionals”.

D’aquesta manera, al SAS de Sú-ria l’enduriment de la llei no els ha afectat, i consideren que contrac-tant una empresa professional i externa “estan més ben coberts”. Les piscines municipals van obrir el passat 10 de juny amb una jor-nada de portes obertes.

Artés tindrà tres socorristes per a la seva piscina

La piscina municipal d’Artés de-pèn directament de la Regidoria d’Esports de l’Ajuntament, que és qui contracta els socorristes que vetllen per la seguretat en el si d’aquest equipament esportiu. Cada any, des del consistori, es re-dacten unes bases per poder con-tractar les persones que han de fer aquest servei al municipi, i des-prés el mateix consistori fa la va-loració pertinent dels candidats. La regidora d’Esports de l’Ajunta-ment d’Artés, Eli Carracedo, ex-plica que es mira que les persones tinguin la titulació obligatòria i que compleixin tots els requisits que es demanen, i llavors es fa una borsa. “És un sistema totalment municipalitzat”, diu, “tant la se-lecció dels socorristes com la del servei de recepció”. La regidora Carracedo reconeix que l’enduriment de la normati-va en matèria del servei de socor-risme els ha suposat “un malde-cap, ja que la llei no és totalment clara”. I afegeix: “Jo crec que ni les institucions superiors saben com aplicar-la”. Eli Carracedo assenyala que “la sort” que han tingut des d’Artés és que les tres persones escollides per prestar aquest servei “estaven dintre les titulacions que es demanen per fer de socorrista, no tenien només un curset”. Aquesta regidora re-coneix que hi ha molts munici-pis que estan passant problemes a l’hora de poder contractar socor-ristes per a les seves piscines mu-nicipals. “Nosaltres, fins i tot”, diu Eli Carracedo, “hem parlat amb alguna empresa i hores d’ara no hi ha socorristes. A Catalunya, en aquests moment tenim més pis-cines que socorristes”. “Sí que és veritat que, pel que fa a formació, hi ha un grau especí-fic per ser socorrista, però no han donat prou temps perquè puguin sortir les promocions per cobrir el nombre de socorristes necessaris”, reconeix la regidora. I afegeix: “A

www.turistren.catwww.fgc.cat

Puja a l’Enotren i vine al Bages.

T’hi espera una terra de contrastos que et captivarà.

més a més, es demana tenir una experiència i la titulació s’ha cre-at a posteriori”. Enguany la piscina municipal d’Artés, que ja va obrir portes el passat 11 de juny, tindrà tres so-corristes que prestaran el servei, dos són del municipi i el tercer és de Manresa. Els tres estan ins-crits dintre el registre d’activitats esportives i aquàtiques, i a més a més tenen “tots” els requeriments que es demanen. n

Aspecte del complex de piscines del Pont de Vilomara i Rocafort

Piscina de Súria, que és de titularitat municipal però que gestiona el SAS

ELPONT

INFOSURIA

4 l FRQ l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l DEL 22 DE JUNY aL 5 DE JULioL DE 2017

EL TEMA DEL DIA

Els socorristes necessiten diferents nivells d’estudis segons les tasques que han de fer

La feina de socorrista requeix d’una bona forma física, reflexos, nervis ben temperats i altres qualitats, a més dels estudis corresponents

On es pot treballar de socorrista?

El treball de socor-rista implica aten-

ció i prevenció d’accidents que pots fer en entorns diferents, tant en l’àmbit públic com pri-vat, ja siguin empreses grans, mitjanes o petites, patronats esportius, entitats esportives municipals, federacions espor-tives, centres educatius, centres d’activitat aquàtica, empreses de serveis d’activitats extraescolars, cases de colònies, empreses tu-rístiques (hotels, càmpings, al-bergs, balnearis...), empreses de serveis esportius, comunitats de veïns, empreses de manteniment d’infraestructures i/o gestió es-portiva, clubs esportius, recrea-tius i d’oci, gimnasos...

Diferents nivells d’estudis re-querits en funció de les tasques

Calen diferents nivells d’estudis en funció de les tasques concre-tes, dins de l’àmbit dels estudis de les activitats físiques i de l’esport. Aquests estudis formen part dels ensenyaments esportius de rè-gim especial. Poden ser de nivell mitjà o de nivell superior. Cada nivell capacita per a una sèrie de tasques concretes.

Els estudis de nivell mitjà cons-ten de dos cicles: el cicle inicial i el cicle final, que es poden fer en un o dos cursos acadèmics. El ci-cle inicial capacita per dinamit-

Eli PagánManresa

zar, instruir, dirigir i concretar la iniciació al medi aquàtic i espor-tiva en salvament i socorrisme, i per organitzar, acompanyar i tu-telar els socorristes i usuaris en la participació d’activitats, com-peticions i esdeveniments propis d’aquest nivell. Té una durada de 495 hores.

Certificat de cicle inicial de salvament i socorrisme

Si se supera el curs del cicle ini-cial de nivell mitjà, s’obté el cer-tificat de cicle inicial de salva-ment i socorrisme, que capacita per treballar de:

a) Monitor de salvament i socor-rismeb) Jutge cronometradorc) Socorrista en piscinesd) Socorrista en parcs aquàticse) Socorrista en piscines naturals

Títol de tècnic esportiu en salvament i socorrisme

Amb el cicle final de nivell mitjà, de 660 hores, s’obté el títol de tèc-nic o tècnica esportiu en salvament i socorrisme, i es pot treballar de:

a) Entrenador de salvament i so-corrisme b) Coordinador en escoles espor-tives de salvament i socorrisme c) Responsable d’instal·lació aquà-tica i/o equip de socorristes en el medi natural d) Socorrista en platges marítimes e) Socorrista en platges fluvials f) Socorrista en llacs i pantans g) Socorrista de suport d’Unitats d’Intervenció Aquàtica h) Socorrista en activitats aquàti-ques en l’entorn rural i) Socorrista en activitats nautico-esportives j) Àrbitre auxiliar

“Vaig fer-ho per diners, però després em va agradar”

Per què decideixes ser socorris-ta?Primer vaig veure que era una for-ma fàcil de fer diners als estius men-tre estudiava, però un cop vaig fer el Cicle de Socorrisme vaig veure que realment m’agradava i que la feina m’omplia com a persona.

Què és el que has estudiat?Un cop acabada l’ESO vaig fer el Ci-cle Formatiu de Grau Mijá en Con-ducció d’Activitats Físiques i Es-portives en el Medi Natural, un cop acabat, vaig fer el Cicle Formatiu de Grau Mig en Salvament i Socor-risme. I aquest curs he fet el Cicle Formatiu de Grau Superior en Sal-vament i Socorrisme.

Treballaràs aquest estiu fent tas-ques de socorrista?Sí que treballaré com a socorrista.

A quin lloc seràs? Estàs content de poder treballar?

Aquesta temporada és la primera que vegada que seré en una a pisci-na, tot i que les dues darreres tem-porades he estat treballant com a socorrista de platja. Estic treba-llant al complex esportiu “Infinit” d’Igualada. És una piscina bastant familiar i tranquil·la.

Et sembla bé que els socorristes siguin professionals acreditats?La veritat és que sí, ja que hi ha molta gent que tenia titulacions que eren cursos de poques hores i molt poca formació o molt bàsi-ca. Aquesta acreditació fa que les persones que realitzin les tasques de socorrisme i salvament siguin més professionals.

Què et sembla que recentment s’hagi decidit endurir la norma-tiva pel que fa a les persones que accedeixen a aquesta professió? Ho trobo bastant bé. Tot i així, pen-so que en moltes de les incidències tant a piscines com a platges malau-radament les víctimes són nens. A part de la culpa que té el socorrista per no haver vist com s’ofegava el nen, també hi té una gran respon-sabilitat el familiar que l’acompa-nyava per no haver prestat la de-guda atenció del nen. Això es veu molt a les piscines d’es-tiu: un nen està jugant i salta a la piscina gran i potser no sap nedar prou per anar a la part fonda de la piscina i els seus pares estan pre-nent el sol. n

Habilitats i experiència

Pel que fa a les habilitats, aques-ta feina requereix una bona for-ma física, molts reflexos, nervis ben temperats, facilitat de relació amb la gent i capacitat de con-centració.

D’altra banda, l’experiència és es-pecialment important en aquest cas perquè dóna tranquil·litat en la responsabilitat encomanada, a més de preferència de selecció; és a dir, quan es pot, es contrac-ta la mateixa persona cada tem-porada. A causa de la responsabilitat que comporta, és una feina general-ment ben retribuïda. n

PiXabaY

Oriol Soler, socorrista.

DEL 22 DE JUNY aL 5 DE JULioL DE 2017 l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l FRQ l 5

PUBLICITAT

Programa d’activitats 10 de juny / Parc de la Seu, Plç de la reforma / de 19 a 02.30 h

MANRUSIONICAEl festival de música electrònica de la catalunya central de 12 a 01 h: artistes nacionals que recullen les noves tendències i a la nit nova edició de la festa disco ( Less than d118co) / a les 23 h al parc de la seu: espectacle musical / de 19 a 02.30 h a la plaça de la reforma: artistes nacionals i internacionals, espectacular videomapping sobre la façana de la seu i moltes sorpreses més!organitzen: ajuntament de manresa i associació arts electròniques

diSSabte, 17 de juny / Plaça euroPa / 9.30 h

MANReSA expReSSvols fer una cursa per parelles per diferents espais de la ciutat? vine! organitza: casal de Joves la Kampana col·labora: caE i ajuntament manresainscripció/preu: 10€ www.cae.cat

del 26 de juny al 2 de juliol / Plaça major / de dillunS a divendreS de 18.30 a 24 h, diSSabte de 15 a 22 h i diumenge de 9 a 21h

xI TORNeIg de vòleI plATjA torna el torneig de vòlei Platja a la Plaça major. Estàs a punt?Normes del torneig: els jugadors han de ser majors de 16 anys. Els equips han de ser mixtos, de 4 persones com a mínim. Hi ha dues categories: vermells (equips que no juguen habitualment a vòlei) i blaus (equips que juguen habitualment a vòlei)organitzen: ajuntament de manresa i vòlei 6inscripció/preu: 10€ per persona. www.manresajove.cat. Places limitades

del 26 de juny a l’1 de juliol / Plaça major / de dillunS a divendreS de 17 a 18.30 h diSSabte de 15 a 20 h

TORNeIg júNIOR de vòleI plATjAsi tens menys de 16 anys i t’agrada jugar a vòlei, aquest any apunta’t a aquest nou torneig!Normes del torneig: els equips han de ser de 4 persones com a mínim.organitzen: ajuntament de manresa i vòlei 6inscripcions/preu: 20 euros per equip. www.manresajove.cat

dijouS 29 de juny / cafè del taller de 21.30 a 24 h

NITS de jOCS. ClOeNdA TeMpORAdA 2016-17Les Nits de Joc són un espai de trobada per a totes les persones apassionades pels jocs de taula. vine i podràs provar més de 50 jocs de taula diferents!organitza: caE i club del Jocinscripció/preu: activitat gratuïta sense inscripció prèvia

dimecreS 5 i dijouS 6 de juliol / Plaça giSPert / 17.30 h

TORNeIg de pINg pONg d’eSTIUorganitza: casal de Joves la Kampana col·labora: ajuntament manresainscripció/preu: activitat gratuïta. cal inscripció prèvia a www.manresajove.cat

dijouS, 6 de juliol / Plaça major de 21.30 a 24 h

NITS de jOCS A lA fReSCA: HOMeS llOpEl club del Joc del caE organitza una nit de jocs a la fresca, en què el joc protagonista serà Els homes Llop. t’atreveixes a jugar-hi?organitzen: caE i club del Jocactivitat gratuïta sense inscripció prèvia

diSSabte 8 de juliol / Pati caSino a Partir de leS 16 h

BATAllA de BANdeSgaudeix d’un dels concursos juve-nils més apassionants de la ciutat: la Batalla de Bandes musicals!organitzen: associació vintcatorze, casa de la música i ajuntament manresaPer més informació: www.batalladebandes.cat.

divendreS 14 de juliol / PiScineS municiPalS / de 21 a 24 h

pISCINeS NOCTURNeS vine amb banyador i xancletes a gaudir d’una remullada a la nit amb ambient, llums i música chill-out a les piscines municipals de manresa. Hi haurà servei de bar.a partir de 14 anys. organitza: aj. manresa i Piscines municipalsinscripció/preu: 3€. cal inscripció a www.manresajove.cat. gratuït pels abonats a les piscines.

dijouS 13 de juliol / eSPai joan amadeS / de 18 a 21 h

TORNeIg de vIdeOjOCSt’agraden els videojocs? No et quedis a casa i comparteix la teva passió! Jocs: sol y Luna i socdancer. gamer party amb dJ KaNdisH on sonarà la música dels videojocs més populars! organitza: social Lovers / inscripció/preu: www.manresajove.cat. activitat gratuïta

diSSabte, 22 de juliol / congoSt / 17.30 h

Keep CAlM: pAINTBAllvine a jugar a Paintball, un joc d’equip, divertit i estratègic!! a partir de 14 anys.organitzen: la Kampana i aj. manresainscripció/preu: www.manresajove.cat. 5 euros

diSSabte, 29 de juliol / comPlex congoSt / de 10 a 24 h

STAlOw feSTEl festival alternatiu de manresa! música, skate, hiphop, graffiti i moltes sorpreses més. No t’ho pots perdre! organitza: associació stalow Fest i aj. manresainscripció/preu: activitat gratuïta sense inscripció prèvia

del 3 al 7 de juliol / ePSem de 10 a 14 h

fRIKIweeKmultitud de tallers de diferents varietats de les tic, per a tots els nivells i edats.més informació: www.frikiweek.cat

taLLErs sEtmaNaLs del 27 al 30 de juny / Parc de la Seu i Plaça major de 9 a 12 h

CAMpUS vòleI plATjAvols passar una setmana practicant vòlei platja? apunta’t al campus!organitzen: ajuntament de manresa i vòlei 6inscripció/preu: 25€. www.manresajove.cat.Places limitades.

4, 5 i 6 de juliol / eSPai joan amadeS / de 10 a 13 h

TAlleR de gRAffITIEts aficionat a l’art urbà o t’agradaria aprendre les tècniques del graffiti? tindràs l’oportunitat de pintar un mural conjunt a l’Espai Jove Joan amades!organitza: ajuntament de manresa inscripció/preu: 23,40€ www.manresajove.cat. Places limitades.

del 10 al 14 de juliol / diferentS eSPaiS de la ciutat de 9.30 a 13 h

SeTMANA d’AveNTURAvols passar una setmana practicant cada dia un esport diferent? apunta-t’hi i prepara’t per anar amb bicicleta, fer escalada i anar al llac de Navarcles!organitzen: ajuntament de manresa, casal de joves la Kampana i caE.inscripció/preu: 25€. www.manresajove.cat. Places limitades.

10, 12 i 14 de juliol / eSPai joan amadeS / de 10 a 12 h

TAlleR d’AUTOdefeNSA peRSONAlaprèn a saber dir no amb la veu, l’actitud i la mirada, així com algunes tècniques físiques de defensa personalorganitzen: siad montserrat roig i manresa Joveinscripció/preu: www.manresajove.cat. gratuït

6 l FRQ l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l DEL 22 DE JUNY aL 5 DE JULioL DE 2017

MANRESATreballs al portal barroc de l’antic Col·legi de Sant Ignasi

nnn Ja han començat els treballs de conservació restauració del por-tal barroc d’entrada de l’antic Col-legi de Sant Ignasi. L’actuació, que té una durada aproximada de dos mesos i un pressupost de 34.200 eu-ros, està adreçada a consolidar els elements existents al portal. En cap cas, no es reconstrueixen els ele-ments de pedra malmesos, ja que se seguiran els criteris fixats per la Comissió de Patrimoni de la Gene-ralitat per a la intervenció d’aquest element de l’edifici.En aquests moments, l’estat de con-servació de la portalada de pedra és molt dolent, segons la valoració de l’informe tècnic, si es té en compte

la desaparició de gran part dels re-lleus escultòrics de tota la part su-perior, incloses les cornises i mot-llures decoratives. També hi ha pèrdua de matèria a causa de la caiguda directa de l’ai-gua des de la teulada de l’edifici, així com d’altres ocasionades per manipulació o possible impacte durant la Guerra Civil i per pato-logies a causa del pas de temps i la contaminació.La porta de fusta també presenta deficiències en l’estat de conser-vació a causa de les inclemències meteorològiques i altres alteraci-ons provocades per manipulació o vandalisme. En el cas dels elements metàl·lics, hi ha diferents estats de conservació, i alguns també reque-reixen una intervenció. n

RedaccióManresa

L’actuació té una durada aproximada de dos mesos

aJ MaNRESa

La Torre Lluvià obre portes com a punt d’interpretació

nnn Des del passat 4 de juny la Tor-re Lluvià de Manresa, la casa mo-dernista obra de l’arquitecte Ignasi Oms i Ponsa, situada en plena Ane-lla Verda de Manresa, obre també els diumenges. L’objectiu és que l’equipament sigui un punt d’inter-pretació i difusió de l’Anella Verda i els seus espais més representatius. Es preveu que més endavant a la Torre s’hi puguin oferir també ac-tivitats turístiques i de natura com-plementàries a l’entorn immediat de l’equipament, com rutes guia-des, tastos o tallers. La Torre Lluvià va ser adquirida per l’Ajuntament de Manresa el febrer de 2012 i el 2014 es van començar les obres per aturar-ne la degradació, evitar-ne l’esfondrament i aconseguir-ne la recuperació. Les obres de rehabili-tació les van finançar al 50 % la Di-putació de Barcelona i els fons FE-DER de la Unió Europea. El cost del projecte va ser de 800.000 €. L’estat

de conservació previ a la rehabili-tació de l’edifici era molt deficient. Un cop acabada la rehabilitació, es va començar un procés participatiu per intentar consensuar quin ha-via de ser l’ús de l’edifici . D’aquell procés en va sortir un document, redactat per les entitats, amb usos possibles per a la Torre. n

RedaccióManresa

La rehabilitada Torre Lluvià

aJ MaNRESa

El Ple aprova el Pla local d’habitatge i ajuts a aturats

RedaccióManresa

nnn El Ple municipal de l’Ajunta-ment de Manresa va aprovar en la seva darrera sessió el dijous pas-sat, 15 de juny, el Pla local d’habi-tatge, el document que ha de regir les polítiques en aquest àmbit du-rant els propers sis anys, i que tin-drà un pressupost d’inversió d’1,2 milions d’euros el 2018. El Ple tam-bé va aprovar les bases del projecte “Bages Ocupació +45”, per a per-sones en situació d’atur de més de 45 anys, i les subvencions sobre la quota de l’impost de béns immo-

bles (IBI) per a famílies monopa-rentals. El Pla local d’habitatge de Manresa 2017-2022 va ser aprovat pel Ple amb 22 vots favorables (els dels grups de CDC, ERC, PSC, C’s, DM i el regidor Miquel Davins) i el vot contrari dels tres regidors de la CUP. El Pla local d’habitatge de Manresa és el document que ha de regir les actuacions en aquest àmbit durant els propers sis anys. El regidor d’Habitatge i Barris, Jo-an Calmet, va presentar les línies generals del Pla, que proposa un to-tal de 38 accions concretes, calen-daritzades i quantificades, amb un pressupost inicial, el 2018, superi-

or a 1,2 milions d’euros i objectius concrets, com ara recuperar 470 pi-sos buits en sis anys, o bé ampliar fins a 200 unitats els habitatges de preu assequible i de preu social.En el debat sobre el dictamen d’aprovació, hi va intervenir Gabri-ela Islas, membre de la PAHC Bages, en ús del Reglament de participa-ció ciutadana a les sessions plenà-ries de l’Ajuntament de Manresa. Segons la PAHC, el Pla es pot defi-nir com a “indecent” i va demanar sense èxit que es retirés per deba-tre’l més profundament. Per la seva banda, el PSC va admetre que va ser difícil equilibrar “el seny i el cor”. La CUP proposa recuperar primer els pisos buits des de l’any 2000, que en són 1.769.També es van aprovar les bases re-guladores del projecte “Bages Ocu-pació +45”, per a persones majors de 45 anys en situació d’atur que facin accions formatives per mi-llorar les seves competències. Els sol·licitants han de ser usuaris dels Serveis Locals d’Ocupació, residir al Bages, i no haver percebut ingres-sos superiors a 1,5 vegades el salari mínim interprofessional. n

Millores per anar del pont de Sant Francesc a l’estació

nnn Ja s’han iniciat les obres per millorar la mobilitat per a vianants al pont de Sant Francesc de Man-resa, que dóna accés a l’estació de la Renfe. Es vol evitar que els via-nants hagin de passar pel mig de la carretera com succeeix fins ara.La Diputació de Barcelona i l’Ajun-tament de Manresa han presentat aquestes obres, que tindran una durada de quatre mesos i que se-ran finançades per la Diputació de Barcelona amb la col·laboració de Renfe i que representen una in-versió de 364.458 €. El pont de Sant Francesc l’utilitzen els residents a

una banda del riu Cardener i a l’al-tra perquè connecta el centre de la ciutat amb barris com Bellavista, Torre Santa Caterina i Pare Igna-si Puig, així com amb l’estació de Renfe i el barri de la Guia. El pont connecta directament amb la car-retera, i és en aquest punt on la vo-rera no té continuïtat. Amb aquesta obra, els vianants podran fer l’iti-nerari de manera segura. L’actua-ció representa la construcció d’una passarel·la i vorera entre el pont de Sant Francesc i l’esplanada d’apar-cament amb un tram voladís amb estructura metàl·lica, un altre sobre murs de contenció i un altre tram de vorera que permeti la construcció d’un espai per a pas de vianants. n

RedaccióManresa

Clausura i lliurament de diplomes del projecte Puntal nnn La Sala 2000 de l’Institut Lace-tània va acollir eldilluns 19 de juny el lliurament dels diplomes als 28 alumnes en pràctiques que han fet de voluntaris del projecte Puntal, que consta de tallers d’acompanya-ment i reforç escolar. El projecte Puntal ha celebrat aquesta tarda l’acte de clausura del curs 2016-2017, durant el qual s’ha fet el lliurament dels 28 diplomes als alumnes en pràctiques d’infer-meria de la FUB i alumnes batxi-llers que han participat en aquest programa d’acompanyament i re-forç escolar als infants i adolescents de Primària i primer cicle de Secun-dària de Manresa i que presenten dificultats en el seu procés d’apre-nentatge. L’acte ha tingut lloc a l’Aula 2000 de l’Institut Lacetània, amb la parti-cipació de la regidora d’Ensenya-ment de Manresa, Mercè Rosich, i de l’ inspector d’educació Albert Ramírez. En el darrer curs, s’han atès 87 alumnes de Primària i Se-cundària de les escoles La Sèquia, Serra i Húnter, Pare Algué, Valldau-ra i Sant Ignasi; i els Instituts Pius Font i Quer i Lacetània. n

A la PAHC no li satisfà el Pla d’Habitatge, que considera “indecent”

aJ MaNRESa

Presentació de l’actuació amb el projecte de l’obra

aJ MaNRESa

DEL 22 DE JUNY aL 5 DE JULioL DE 2017 l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l FRQ l 7

PUBLICITAT

PARC DE LA SÈQUIA · L’aigua és el camí www.parcdelasequia.cat

La nit al bosc de la Sèquia

Unacaminadanocturnaperviurel’entorndelcanalmedievaldesd’unaaltradimensió.Lasor6dafinalitzaràambuntastalMasdelaSala.Aquestaac6vitatésaptaperatotselspúblics,itéunaduradaaproximadade3hores.

Dissabte24/06ales22h

Exposició Vi_suals17

Unafusiódel’artielvi,unaexperiènciaperalssen6ts.AlMuseudelaTècnicaespodranveurelesobresde12ar6stessotaeltemacomúdelcep.Eldissabte17dejunyales12hespodràvisitarambl’acompanyamentdelsar6stes.

Finsel30/06de10a14h

Depuradores o fàbriques? SMART-Plant,unprojecteeuropeuenelqualhiparticipaAigüesdeManresa

EDAR DE MANRESA

L’EDAR, Estació Depuradora d’Aigües Residuals, construïda l’any 1985, va ser la primera del Pla de sanejament de Catalunya. Aigües de Manresa, SA va ser pionera en el sanejament d’aigües residuals a Catalunya. Les depuradores completen el cicle urbà de l’aigua, netejant-la de tot allò que hi hem aportat els humans amb l’objectiu de retornar-la al riu en les condicions adients per a la vida dels éssers vius.

El diari de l’aigua

AGENDA

La Mancomunitat de Municipis delBages per al Sanejament, a travésd'AigüesdeManresa,facilital'evolucióde les tecnologies de depuraciómitjançant la par6cipació en elprojecteeuropeuSMART-plant.El projecte SMART-Plant és unprojecte europeu, en el marc delprograma Horizon 2020, que explorala transformació de les depuradoresd’aigua residual, en fàbriques deproductes diversos, en el marc del’economiacircular.AigüesdeManresahi par6cipa juntament amb altres 25partners,de10païsosdiferents.

Horizon 2020 és el programa derecercaiinnovacióqueimplementalaComissió Europea dins la inicia6vaEuropa 2020, amb l’objec6u degaran6r la compe66vitat globald’Europa, i disposa d’una dotació de,aproximadament, 80 bilions d’euros,disponiblesalllargde7anys(de2014a2020).

El projecte pretén demostrar iquan6ficar solucions eco-innova6ves ie n e r g è 6 c a m e n t e fi c i e n t s , e ncondicions reals, amb l’objec6ud’analitzar la viabilitat de renovar lesplantes de tractament d’aigüesresiduals existents, desenvolupantl’aplicació de tecnologies de petjada

de carboni baixa, fent possible larecuperació de materials que, d’altramanera, resulten perduts. La duradadel projecte és de quatre anys, en eltermini dels quals s’u6litzen nousistemes pi lot, en set plantesmunicipals existents, funcionantdurantmésdedosanys,enelsquals,o p e ra n t e n c o n d i c i o n s re a l s ,s ’o p 6 m i t z e n e l s t r a c t a m e n t sconsiderant la recuperació derecursos, l’eficiència energè6ca il ’e m i s s i ó d e g a s o s d ’e f e c t ed’hivernacle. Es recuperen fòsfor,biopolímers, i cel·lulosa, s’assaja i esvalida lasevau6litzacióenagriculturai indústria, i s’analitza l’acceptaciód’aquests productes en els mercatspotencials.Laintegraciódelselementsde recuperació en els sistemes aescala real, s’avaluaràencadaunadelesinstal·lacions,seguintelparadigmade recuperació de recursos per a lesplantes de tractament d’aigüesresiduals, en el futur immediat, ons’implemen6n les solucions delprojecte Smart-Plant. L’economiacircular i la sostenibilitat ambientalde ls s i stemes es demostraranmitjançantavaluaciódelcicledevidaianàlisis de costos, per provar elbenefici global de les solucionsplantejades. Es preveu desenvoluparun sistema de suport integrat a ladecisió, per poder iden6ficar les

solucions òp6mes en quant a lestecnologiesielsrecursosgenerats.

En concret , e l t rebal l que esdesenvolupa a l’EDAR de Manresaconsisteix en el muntatge i operaciód’unaplantapilot,dissenyadaperauncabal de 10 m3/d amb les finalitatssegüents:

· Eliminació del fòsfor sense l’addiciódereac6usquímics.

· Obtenció d’estruvita, que és unfer6litzantricenmagnesiifòsfor.

· Obtenció d’una aigua rica en PHA(polihidroxialcanoat) que ha de servircom a base per a la producció debioplàs6cs.

·Op6mització energè6ca del procésd’eliminaciódenitrogen.

Com a benefici afegit, s’ob6ndrà unareducció d’emissions difuses al’atmosfera.

El grup d’empreses i ins6tucionspar6cipantsenelprojecteu6litzaunafrase que resumeix l’esperit delprojecte: Turn to Golden the Brownsideofwater (Conver7r l’aiguabrutaenor).

Concert d’estiu

Començaremambunape6tavisitaalMuseuperescoltarlamúsicadelstelers,seguidamentsen6remlescoralsEswèrJaiLluïsosdeGràciai,pernomarxardebuit,acabaremambunamicadecocaimistela.Elpreuseràatravésdetaquillainversa.

Diumenge02/07ales19.30h

DavidGüell,capdedepuració,iRicardTomàs,directord’operacionsadjuntaGerènciad’AigüesdeManresa

8 l FRQ l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l DEL 22 DE JUNY aL 5 DE JULioL DE 2017

MANRESA

Manresa retirarà les plaques inaugurades per Jordi Pujol

RedaccióManresa

nnn El grup municipal del PSC de Manresa va presentar en el Ple or-dinari de l’Ajuntament de Man-resa corresponent al mes de juny una moció per retirar totes les

plaques commemoratives de les instal·lacions municipals en què s’esmenti l’expresident de la Ge-neralitat, Jordi Pujol i Soley. La proposta va ser aprovada amb el suport de la CUP i C’s i l’absten-ció de CDC, ERC, DM i el regidor Miquel Davins.

Amb aquesta mesura, la ciutat de Manresa se suma a la tendència de retirar aquests recordatoris, junta-ment amb altres ciutats catalanes.Tot i que la petició anava inicial-ment adreçada a la placa comme-morativa d’un pavelló, s’ha ampli-at a totes les obres que hi hagi a la ciutat i que inaugurés Pujol.El text de la moció recorda que el pavelló del Nou Congost, on juga el Bàsquet Manresa, va ser inau-gurat el setembre del 1992 i des d’aquell moment al vestíbul d’en-trada hi ha una placa commemo-rativa d’aquella inauguració pre-sidida pel llavors president de la Generalitat.La moció aprovada recorda que Jordi Pujol va perdre tots els pri-vilegis derivats del seu càrrec, in-clòs el tracte de Molt Honorable, des que va reconèixer que és un evasor de capitals. n

Trobada dels usuaris del Servei d’Atenció Domiciliària del Bages

nnn L’Equip Bàsic de Serveis So-cials del Consell Comarcal del Bages ha organitzat la 19a edició del projecte de Relacions Socials, que reuneix els usuaris del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) –i els seus acompanyants- dels munici-pis d’Aguilar de Segarra, Castell-follit del Boix, Fonollosa, Rajadell i Sant Salvador de Guardiola. En-guany, hi ha participat més d’una cinquantena de persones i s’ha ce-lebrat a la sala polivalent de Sant Salvador de Guardiola.Les trobades del SAD es van inici-ar l’any 1998 amb l’objectiu d’afa-vorir les relacions socials de la gent gran, potenciar la comuni-cació amb altres persones més en-llà de les del seu entorn més pro-per i promoure la participació dels

usuaris del SAD en activitats de lleure i esplai, per tal de potenciar i reforçar les capacitats cognitives i psicomotrius dels usuaris realit-zant diferents activitats lúdiques adaptades a les seves capacitats. La trobada a Sant Salvador de Guardiola, que té molt bona aco-llida i això fa que es vagi repetint any rere any, va incloure diver-ses activitats, un dinar i música en directe.Albert Marañón, conseller comar-cal d’Acció Social i Ciutadania, va destacar la importància de la tro-bada i va informar els assistents que aquest any, durant el període d’estiu, el (SAD comptarà amb una altra professional, una treballado-ra familiar, que farà el reforç d’es-tiu per garantir el servei a tots els usuaris. També va ser-hi present l’alcalde de Sant Salvador de Guar-diola, Albert Miralda. n

RedaccióManresa

La placa al Pavelló del Congost de Manresa, una de les afectades

CANAL TARONJA

Moment de la trobada a Sant Salvador de Guardiola

CATPRESS

Faemino y Cansado i Sacristán, al Teatre Kursaal

RedaccióManresa

nnn La nova temporada de tea-tre al Kursaal arrencarà amb l’es-trena a la Sala Petita de La nit just abans dels boscos, el 14 de setem-bre. Abans que arribi l’alemany, de Marta Barceló, es podrà veure el 21 de setembre en el marc del Dia In-ternacional de l’Alzheimer. Serà el primer dels tres muntatges de l’abo-nament del Toc de Prop d’aquesta temporada, que inclourà també Fairfly, de Joan Yago (30 de setem-bre). I, finalment, tancarà el Toc de Prop la comèdia de Molière Les do-nes sàvies, el 2 de novembre, amb Enric Cambray i Ricard Farré. Dins

del Cicle KM0, l’11 d’octubre a la Sala Petita, es podran veure dues sessions de L’hostal de la Glòria, de Sagarra, a càrrec del Grup Es-cènic Nostra Llar del Casal Parro-quial del Poble Nou de Manresa. La Cia. La Nona Teatre portarà el 10 de novembre l’espectacle Pala-bras de Miguel, un homenatge al poeta Miguel Hernández interpre-tat per José Manuel Garzón i amb la música de José Galiana. El 16 de novembre Fred, del santpedorenc Agustí Franch.Pel que fa a la Sala Gran del Kursa-al, la propera temporada acollirà tres grans espectacles, a part dels quatre que estan inclosos dins de l’abonament de teatre. El 25 de no-

vembre, Homes, la comèdia musi-cal, de Sergi Belbel i Carol López, que s’inspira en el fenomen teatral Homes, de les T de Teatre. Qui tam-bé serà a la Sala Gran seran Fae-mino y Cansado, que tornen l’1 de desembre amb el seu nou especta-cle, Quien tuvo retuvo. I finalment el 10 de desembre, el veterà actor José Sacristán pujarà per prime-ra vegada a l’escenari del Kursaal amb l’obra Muñeca de porcellana, de David Mamet. Les entrades per a tots aquests espectacles es posa-ran a la venda el dimarts 4 de juliol a les 18 h a les taquilles del Kursa-al, i per Internet www.kursaal.cat . L’abonament del Toc de Prop costa 30 euros. n

José Sacristán trepitjarà per primer cop el Kursaal, on també actuaran els humoristes Faemino y Cansado

KURSAL

Manresa repartirà targetes alimentàries a 650 infants en risc

nnn L’Ajuntament de Manresa, a través dels Serveis Socials, i di-verses entitats socials del territori han programat diferents activitats per als mesos de vacances d’estiu —juliol, agost i mig setembre— per omplir el buit en l’atenció als in-fants i adolescents en risc d’exclu-sió social. En concret, el consistori repartirà targetes alimentàries a 652 infants aproximadament que serviran perquè les famílies puguin adquirir aliments en un establi-ment determinat; globalment te-nen un pressupost de 50.000 euros.Les targetes són nominals i tenen un valor de 40 euros per als mesos

de juliol i agost i de 26 euros per a les dues setmanes de setembre. En glo-bal, però, el consistori i les entitats donaran cobertura a uns 900 nens i nenes aquest estiu, ja sigui a través de les targetes alimentàries o dels casals d’estiu. Durant aquest perío-de, els joves deixen d’anar a l’esco-la i, per tant, es queden sense beca menjador i recursos de lleure, per això en destaquen la importància. Un altre dels projectes que s’im-pulsaran aquest estiu és l’amplia-ció dels casals d’estiu als centres oberts de la ciutat durant els mesos de juliol i agost i s’augmentarà l’ho-rari d’atenció a sis hores i es conti-nuaran proporcionant dos àpats diaris als 60 infants que s’atenen actualment als centres oberts. n

RedaccióManresa

DEL 22 DE JUNY aL 5 DE JULioL DE 2017 l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l FRQ l 9

PUBLICITAT

A més d’una nova vida,haurem estalviat energia i no haurem omplert el dipòsit controlat de residus.

Els envasos de plàstic espoden utilitzar per fer nous objectes.

Si els separes, podemaconseguir que es facinregadores noves aprofitant els residus que ja no etservien.

www.consorcidelbages.cat

FINS ARA,ENVASOS

ENVASOS

PLANTA DE RECICLATGE

HOLA,REGADORA

10 l FRQ l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l DEL 22 DE JUNY aL 5 DE JULioL DE 2017

BAGES

La Serreta de Santpedor recull més de 80 mòbilsRedaccióManresa

nnn Una vintena de nens i la seva professora d’anglès de l’escola La Serreta han recollit durant aquest trimestre més de 80 telèfons mòbils en el marc de la campanya “Mo-bilitza’t per la selva!”, que impulsa l’Institut Jane Goodall. Els nens han repartit cartells en-tre els comerços del poble, han fet presentacions a entitats i represen-tants municipals i han aconseguit omplir una caixa de mòbils que ara lliuraran a aquest centre que treba-lla en la protecció dels ximpanzés i goril·les a la República del Congo. La classe de 5è, els Abellerols, tin-drà una recompensa: seran padrins durant tot un any d’un ximpanzé.La idea es va gestar a l’inici del dar-rer trimestre del curs.

La professora d’anglès del centre, la Mònica Carrasco, va proposar als nens treballar en anglès un pro-blema concret. La figura de la Dra. Jane Goodall, missatgera de la Pau de les Nacions

Unides, Premi Príncep d’Astúries d’Investigació i Premi Internacio-nal Catalunya 2015, va ser el reclam i especialment la feina de l’associ-ació sense ànim de lucre que porta el seu nom. n

Alumnes i professors de l’Escola La Serreta participants a la campanya

AJ SANTPEDOR

El Montserrat Classic Express, l’únic tren restaurant turístic

nnn El conseller de Territori i Sos-tenibilitat, Josep Rull, va inaugu-rar el dissabte 3 de juny el Mont-serrat Classic Express 1890, l’únic tren restaurant turístic de Catalu-nya. Impulsat per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) i Trentur, SL, el comboi és una au-tèntica joia ferroviària modernis-ta formada per quatre cotxes res-taurats de finals del segle XIX, amb taules i una barra de servei de bar. Els cotxes són de fusta i tenen bal-cons d’accés als extrems, ambdues característiques típiques de finals del segle XIX i principis del XX. El comboi serà conduit per una lo-comotora Alstom del 1955, fabri-cada a França, i amb uns colors blau i groc molt característics. La capacitat total de viatgers és de 157. “Aquesta serà una experièn-cia d’èxit. Permetrà que FGC torni a tocar l’excel·lència, no només en

la mobilitat sostenible, sinó tam-bé generant valor afegit”, ha asse-nyalat Rull.

Gastronomia sobre rails

Tots els diumenges i dimecres, ini-ciarà el recorregut a Sant Boi de Llo-bregat. La primera parada serà a Martorell, on s’oferirà un tast de productes tradicionals catalans, així com una visita al Museu del Vapor. Tot seguit, reprendrà el tra-jecte fins a Monistrol, on els pas-satgers embarcaran al Cremalle-ra de Montserrat fins al Monestir, i disposaran d’una hora i mitja per passejar i visitar l’entorn (Basílica, Museu, camí de la Santa Cova...). A la tornada, novament al Montserrat Classic Express, els viatgers gaudi-ran d’un dinar, basat en una pro-posta de productes locals, marinat amb vins i caves catalans. El tra-jecte serà amenitzat per autèntics guies de l’època, que dinamitzaran i evocaran el trasllat al segle XIX. n

RedaccióManresa

El nou servei d’FGC és l’únic tren restaurant que hi ha a Catalunya

CCMa

Sallent proposa un cicle de sopars al Castellnnn Sallent afegeix un nou cicle de sopars concerts a aquest estiu, i ho fa al Castell de Sallent durant el mes que ve. Els sopars s’iniciaran el dia 1 de ju-liol amb un concert d’havaneres i s’allargaran durant tot el mes amb diferents estils musicals.Aquest cicle vol oferir un producte de qualitat musical i gastronòmi-ca, a més de fer èmfasi en el patri-moni arquitectònic de la vila, i així situa Sallent al mapa.Una iniciativa de l’entitat Tren-ta-sisena amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sallent, que també compta amb la participa-ció de mitja dotzena de patroci-nadors que han fet possible tirar endavant el projecte de manera autosuficient. Aquests sopars concerts pretenen ser un punt de referència cultu-ral, pel mòdic preu de 20 €, en una localització idíl·lica: el castell de Sallent, una fortificació en ruï-nes dalt d’un petit turó, al costat de l’antiga església parroquial de Sant Sebastià, que és l’ermita ro-mànica rodona més gran de Cata-lunya, i està declarada bé cultu-ral d’interès nacional. Per aquesta raó, s’ha plantejat la pàgina web www.castellsallent.com, que se-rà des d’on es pot consultar la pro-gramació, fer la compra de tiquets, saber com arribar-hi i tota la infor-mació referent a aquests cicles. n

DEL 22 DE JUNY aL 5 DE JULioL DE 2017 l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l FRQ l 11

BAGES

Natura, descans i gastronomia a la Masia Can Martí

A la petita vila de Riera de Gaià (Tarragona) s’hi troba la Masia Can Martí, un edifici construït l’any 1680 i envoltat de 20 hectàrees de natura, conreus i jardins destinats a la celebració d’esdeveniments. Masia Can Martí és també un espai exclusiu on la gastronomia pren gran rellevància gràcies a les experiències culinàries que aporta el seu director de cuina, Jaume Drudis, un xef amb ampla trajectòria que s’adaptarà a la imatge i necessitats de cada acte. Més info: www.masiacanmarti.com

Experiències úniques a la bodega Montesquius

La bodega Montesquius, fundada el 1918 per la família Santacana, proposa dues activitats enoturístiques exclusives. La primera, “Tast de la Terra en els túnels de la Boqueria”, consisteix en un tast dels millors caves del celler amb un maridatge de pa, olis catalans i pernil en un lloc màgic i íntim. La segona experiència, “Visita les Caves i viu el procés d’elaboració del cava en directe”, ofereix una visita a les caves més antigues de Sant Sadurní i l’oportunitat única de fer un recorregut per la zona de producció per veure en directe com s’elaboren els productes.Més info: montesquius.com

Viu una estada inoblidable a Cava & Hotel Mastinell

Cava & Hotel Mastinell, situat a Vilafranca del Penedès, és un hotel de 5 estrelles amb una arquitectura que emula un conjunt d’ampolles de cava. Les seves 13 habitacions de disseny únic inspirades en el món del vi i el cava, així com les experiències gastronòmiques, els tractaments de benestar i les enoexperiències, prometen estades i activitats inoblidables adaptades a tots els gustos. Deixa’t captivar per aquest oasi de confort al Penedès! Més info: www.hotelmastinell.com

Masia Can Martí

Bodegues Montesquius

Hotel Mastinell

DESC

OBRE

IX C

ATAL

UNYA

Santpedor obre el termini per rehabilitar l’edifici de Cal Clarassó

nnn L’Ajuntament de Santpedor ha iniciat el procés que ha de cul-minar el 2019 amb la inauguració de la rehabilitació de Cal Clarassó, una antiga fàbrica tèxtil de prin-cipis del segle XX ubicada al barri vell de Santpedor. En concret, s’ha aprovat el Plec de condicions tèc-niques per a la contractació de la redacció del Projecte de rehabili-tació de l’edifici i el seu entorn. És el primer pas per poder abordar el projecte de restauració més impor-

tant de la legislatura. El recinte ocu-pa prop de 1.000 metres quadrats amb un edifici principal, el de l’an-tiga fàbrica tèxtil. Aquest edifici és de dues plantes quasi rectangulars amb un interior diàfan. L’objectiu de l’Ajuntament és que aquest espai es converteixi en un equipament sociocultural amb espais dirigits a persones grans amb aules mul-tiusos per poder fer informàtica, cuina i altres tallers; una zona per a biblioteca; un espai de jocs inte-rior i exterior que permeti activitats de jocs de taula, i una sala d’actes polivalent. n

RedaccióManresa

Alumnes de Sant Vicenç projecten el seu treballnnn El treball fet pels alumnes de 4t d’ESO i 1r de Batxillerat de Sant Vicenç de Castellet es va projectar el passat dilluns en el marc del cicle “Cinema en curs 2016-2017”. El cicle té el suport de les regidories d’Ensenyament i Cultura de l’Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet. El treball De pressa passa el temps s’ha projec-tat amb èxit els darrers dies a la Filmoteca. Els alumnes de 1r de Batxillerat fan una aproximació sensible a la vida i a les memòries de Miquel Bosch i Pere Flotats, que aporten el testimoni d’un passat rural a la vall d’Artigues. El documental també es podrà veure a Alemanya el proper 4 de juliol al Filmmuseum de Pots-dam. A les teves mans és el títol del documental que han treballat els alumnes de 4t d’ESO. Explica la història de l’Àlex, que comença quart en un institut nou després d’haver tingut una expe-riència poc agradable. El prota-gonista a poc a poc es va obrint i teixeix un nou cercle d’amis-tats. n

Èxit de les Enramades de Sallent i d’’El Retaule dels Embotits’nnn Les Enramades de Sallent en-guany han aconseguit engrescar veïns i entitats per tal de guarnir 17 carrers i espais diferents. El com-positor, músic i cantant Pep Sala va ser l’artista convidat d’una festa que va canviar el format, per arrencar directament amb la inauguració de carrers i reservar un temps al final a la plaça de la vila per a l’acte.L’alt nombre de carrers i places en-ramades és fruit de l’èxit de parti-cipació dels veïns i veïnes i entitats del poble que han fet possible re-cuperar espais que s’havien deixat d’enramar i incorporar-ne d’altres de nous. Algunes d’aquestes noves incorporacions són el primer tram del carrer del Cós, que enguany va ser ornamentat pels nens i nenes de l’Institut, juntament amb els pa-res de l’Ampa, el carrer Travessia del Teatre enramat per Ràdio Sa-llent, la plaça de la Verdura a càrrec de l’Agrupament Roques Albes, la plaça Joan Vilaseca engalanat per l’Ateneu Rocaus, la plaça Anselm Clavé enramada pel SIAF i els ve-

ïns i veïnes, així com la plaça Ca-talunya també a càrrec dels veïns i veïnes. La festa de les Enramades es remunta a 600 anys amb docu-mentació del segle XIII, quan els

RedaccióManresa

carrers es guarnien per al pas de la processó de Corpus. La vuitena edició d’El Retaule dels Embotits de les festes de les Enra-mades de Sallent va servir el dis-

sabte 18 de juny per preestrenar les instal·lacions del teatre de Cal Car-rera de Sallent, que es preveu que s’inaugurin oficialment el mes de setembre. 900 persones entre les dues sessions de tarda i nit van as-sistir a la representació , segons in-forma l’Ajuntament sallentí.Enguany, la Coral Nova Harmonia ha tornat a posar en escena aquesta llegenda amb una nova escenogra-fia dirigida per Tàtels Pérez. Com a novetat, l’Esbart Vila de Sallent també ha posat el seu granet de sor-ra participant per primera vegada en aquesta obra de teatre. L’Escola de Música cal Moliner, com cada any, també hi ha tingut represen-tació, aquesta vegada sota la direc-ció musical de Judit Aloy. El Retaule dels Embotits s’ha convertit en un emblema que mou una setante-na de persones entre actors, can-tants, músics i personal d’entitats. Es tracta d’una adaptació lliure de la llegenda sallentina que narra la història de com es van embotir sacs amb palla en forma de ninots per defensar-se de les tropes estrange-res quan Sallent era una ciutat em-murallada. n

Un dels carrers enramats amb l’alcalde Saldoni i el músic Pep Sala

AJ SALLENT

Imatge exterior de l’edifici de Cal Clarassó, antiga fàbrica tèxtil

AJ SANTPEDOR

12 l FRQ l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l DEL 22 DE JUNY aL 5 DE JULioL DE 2017

ESPECIAL SANT jOANL’arribada de la Flama del Canigó és un acte coordinat per Òmnium Bages amb la col·laboració de l’ANC, Imagina’t i Nova Crida

Manresa rep aquest divendres la Flama del Canigó i celebra la revetlla infantil REVETLLA. Finalitzats els actes relatius a la Flama del Canigó s’iniciarà, cap a les 9 del vespre i a la plaça Major, la revetlla infantil

Aquest divendres 23 de juny, l’arribada de la Fla-ma del Canigó i la Revetlla sense petards

compartiran, un any més, una jornada plena d’actes lúdics i cul-turals que tindrà la Plana de l’Om i la plaça Major com a marc d’una celebració coordinada conjunta-ment per Òmnium Bages i Imagi-na’t i la participació de diverses en-titats de la ciutat. Els actes de la programació van ser presentats el migdia del dilluns 19 de juny per la regidora de Cultura i Joventut de l’Ajuntament de Man-resa, Anna Crespo; el representant d’Òmnium Bages, Enric Massane-da, i el membre d’Imaginat’t, Joan Vilà, els quals han animat a la par-ticipació de manresans i manre-sanes en aquests actes que ja són tradicionals en el calendari festiu i cultural de la ciutat.

RedaccióManresa

Un any més, la Flama del Canigó, símbol de la unitat dels Països Ca-talans, arribarà a Manresa, en un acte coordinat per Òmnium Bages, amb la col·laboració de les entitats l’ANC, Imagina’t i Nova Crida. La rebuda de la Flama, que celebra la seva vuitena edició, es farà a la muralla Sant Domènec, davant del passeig Pere III i enguany es custo-diarà a la Plana de l’Om. A les 18.30 h, també a la Plana de l’Om, es farà una ballada de sarda-

nes amb la Cobla Súria i a les 20.15 h i s’iniciarà un cercavila fins a la pla-ça Major amb músics de carrer i la colla bastonera Manrússia Van del Pal.A les 20.30 h, ja a la plaça Ma-jor, s’encendrà el peveter, la Pubi-lla i l’Hereu de Manresa llegiran el missatge de la Flama del Canigó i hi haurà una actuació de música coral. A les 19 h a la plaça Major hi haurà xocolatada i coca per als pe-tis, gentilesa de l’Associació de Co-merciants Sobrerroca, plaça Major, St. Miquel i Voltants. Quan finalitzi l’acte de l’arribada de la Flama del Canigó, cap a les 21 h del vespre a la plaça Major, co-mençarà la 19a edició de la revetlla de Sant Joan infantil organitzada per l’Ajuntament de Manresa, amb la col·laboració d’Imagina’t.La festa comptarà amb l’animació infantil de King Q Sham, formació de veu, cordes (guitarra i mando-lina), vents (gralles i flautes) i rit-mes. A d'altres indrets s'encendran fogueres controlades. n

Programa d’actes de la Flama del Canigó a Manresa ide la revetlla infantil

17.00 h. Rebuda de la Flama a la Muralla Sant Domènec (davant del Passeig) i trasllat a la Plana de l’Om.

18.30 h. Ballada de sardanes amb la Cobla Súria, a la Plana de l’Om.

19.00 h. Xocolatada amb coca per als més menuts, a la plaça Major.

20.15 h. Cercavila de la Plana de l’Om a la plaça Major, amb músics de carrer i la cobla bastonera Manrús-sia Van de Pal.

20.30 h. Encesa del peveter, lectura del missatge a càrrec de la Pubilla i

l’Hereu de Manresa i actuació coral.

21. 00 h. Plaça Major: inici de la revetlla infantil amb l’actuació de King Q Sham i encesa de la foguera quan es faci fosc.

Des de l’Ajuntament de Manresa i Imagina’t es convida el públic famili-ar a gaudir d’una revetlla a Manresa mateix i es recorda que la revetlla és sense petards. Òmnium Bages convida la ciutadania a participar en aquest acte d’afirmació nacional i també a les diferents celebracions que es faran durant la nit de Sant Joan arreu del Bages.

Autoritzen 1.300 punts de venda de pirotècnia aCNManresa

nnn Un total de 1.299 establiments, entre casetes i locals, vendran ar-ticles pirotècnics a Catalunya per la revetlla de Sant Joan, segons ha informat la Delegació del Govern espanyol a Catalunya. La majoria es concentren a la demarcació de Barcelona , on hi haurà 872 casetes i locals autoritzats per a la venda de

petards, dels quals 165 a la capital catalana; a Tarragona n’hi haurà 170, a Girona 168 i a Lleida 89. La Directiva europea obliga els estats membres a classificar els articles de pirotècnia i com a garantia de se-guretat en l’etiquetatge de tots els envasos ha de figurar la marca CE. La Delegació del Govern espanyol a Catalunya recorda que l’etiquetatge dels articles pirotècnics posats al mercat ha d’indicar, com a mínim,

el nom i l’adreça del fabricant, el de l’importador, el nom i tipus d’arti-cle pirotècnic, les edats mínimes d’ús, la categoria corresponent, les instruccions d’ús, la distància de seguretat requerida, la quantitat de material explosiu actiu i la da-ta de caducitat. El procediment per a l’autorització de punts de venda exigeix l’emissió d’informe per part de l’Àrea d’Indústria de la Delega-ció del Govern a Catalunya. n

DEL 22 DE JUNY aL 5 DE JULioL DE 2017 l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l FRQ l 13

ESPECIAL SANT jOAN

aCNManresa

nnn El sector pirotècnic català viu aquests dies el moment més impor-tant de l’any amb la revetlla de Sant Joan a tocar. Segons els botiguers les vendes estan “animades” i hi ha “millors sensacions” que l’any 2016, quan ja es va detectar una lleugera recuperació. Així ho ha explicat a l’ACN Sandra Córcoles, propietà-ria d’un dels milers d’establiments, entre casetes i locals, que tenen au-torització per vendre articles piro-tècnics a Catalunya durant aques-ta època de l’any. La botiguera de Sabadell assegura que aquesta set-mana ja hi ha hagut molta activitat i que la previsió és que de mitjana una família catalana gasti uns 30 euros en petards. Amb l’objectiu d’adaptar-se a totes les butxaques, molts establiments ofereixen ofer-tes i preus molt ajustats, i alguns fins i tot han optat per crear lots solidaris per als consumidors més modestos. Pel que fa als produc-tes més demandats, destaquen les bombetes, les bengales, les piules, els xinos, els grans trons, les fonts de colors i les bateries.

Sandra Córcoles, propietària d’un establiment de pirotècnia, ha as-segurat que aquest 2017 hi ha més moviment que anys enrere. “Hi ha moltes persones que aquests dies ja s’han apropat per estalviar-se les cues de darrera hora i som optimis-tes perquè les sensacions que es-

tem tenint són molt bones”, apunta. Córcoles recorda que l’any passat ja van començar-se a recuperar les vendes i confia que enguany es mantingui aquesta tendència.Amb tot, assegura que encara hi ha moltes famílies que tenen difi-cultats econòmiques. “Tot i que de

El sector pirotècnic encara la revetlla amb “optimisme” i “bones sensacions”

mitjana poden gastar-se uns 30 eu-ros per llar, trobem que hi ha perso-nes que no s’ho poden permetre”, indica. Amb l’objectiu que tothom pugui gaudir de la revetlla, l’esta-bliment comercialitza dos lots soli-daris que ofereixen una desena de productes bàsics per cinc i sis eu-ros. És una de les ofertes que més bé funciona i inclou una barreja dels productes que més èxit tenen entre

el públic infantil”, afirma. Un cop més, els articles més demanats són les bombetes i bengales entre els més menuts, i els xinos i les piules entre els nens més grans. També tenen molt bona acollida els grans trons, les fonts de colors i les bate-ries. “Aquest any tenim un assor-timent de bateries molt gran i hem incorporat novetats com la Magna i la Discovery”, explica. n

14 l FRQ l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l DEL 22 DE JUNY aL 5 DE JULioL DE 2017

EL REPORTATGE

La crisi, el llast que va aturar

l’evolució de la Manresa urbanística

L’ex-regidor d’Urbanisme Joaquim Garcia constata que la plaça de la Bonavista no era una obra que es reindiqués; l’actual regidor, Marc Aloy, aposta per regular el sector, i pel president de la FAV Manresa, Enric Martí, “era una obra necessària”

Les obres de la rotonda de la plaça Bonavista de Manre-sa, iniciades recentment i que s’allargaran fins passat

Nadal, porten a la memòria altres operacions urbanístiques de relleu, però que, bàsicament per la crisi, ja no formaven part del paisatge urbà.Allò dels governs “de les petites co-ses” semblava repetir-se per sego-na legislatura, quan, en virtut del pacte Convergència-Esquerra, es va optar per prioritzar aquest pro-jecte. Aquest fet ens motiva per re-flexionar sobre les grans obres ur-banístiques dels darrers 25 anys i ho hem preguntat a diferents fronts socials i polítics.

La unió del Parc de l’Agulla i el Cardener,

projecte pendent

Joaquim Garcia Comas va ser regi-dor d’Urbanisme de l’Ajuntament de Manresa, 1995-2003

Com a exregidor, quines creu que han estat les gran obres urbanís-tiques de la ciutat dels darrers 25 anys?En els darrers 25 anys, la qualitat dels equipaments i dels serveis de la ciutat ha millorat considerable-ment. En l’àmbit cultural, es reha-

bilita la Biblioteca del Casino, l’es-cola de música i el Teatre Kursaal. En l’esportiu, es construeix el pa-velló del Congost, es rehabilita el vell pavelló, es remodelen les pis-cines municipals. La participació i l’impuls de la Fundació Universi-tària del Bages permet, amb la Uni-versitat Politècnica de Catalunya, poder estudiar algunes matèries a la nostra ciutat. Me’n deixo molts. També els nous creixements resi-dencials de la Parada, els entorns de la barriada Mion, el sector de les Bases de Manresa, les millores al barri antic i la urbanització del polígon d’activitats dels Dolors i els Trullols aporten nous serveis i mi-llores considerables.

Quina és la seva opinió, urbanísti-cament parlant: en els darrers 25 anys, s’ha fet poc o s’ha fet molt? O s’hauria pogut fer més? El període que va de 1992 a 2017 ha estat un dels de més creixement de la història de la ciutat. En aquests 25 anys, Manresa ha rebut una confluència considerable d’inver-sió procedent d’Europa, de l’Estat, de la Generalitat, de l’Ajuntament i d’agents privats. Crec sincerament que han estat uns temps excepcio-nals i que tardarem molt a tornar a veure una època amb tanta activi-tat inversora.

I segons el seu parer, què és el que s’hauria d’haver fet i no s’ha fet...

Francesc Serrat i Eli PagánManresa

Crec que coincidiríem bastant que uns dels espais més interes-sants que tenim a la ciutat són el Parc de l’Agulla i els entorns del riu Cardener. Per tant, unir aquests dos espais a través dels turons és un bon projecte que està a mig fer. Connectar els entorns del Carde-ner, amb el turó de Puigcardener, el del Carme, el de Puigterrà, el de Puigberenguer i el Parc de l’Agulla és un projecte que s’ha d’anar ma-durant, que és complex i requereix un ampli consens.

En els darrers 25 anys, urbanís-ticament parlant, hi ha hagut er-rors? Encerts? Com a error de planificació o dis-crepància després de construir, ara us diria que algunes de les edifica-cions construïdes em sembla que tenen massa metres construïts. El sector de la Florinda, l’antiga fo-neria Ubach, els edificis dels Pa-nyos, em semblen molt densificats. També hem sofert elevades valora-cions judicials per l’adquisició de terrenys o edificis.

Un d’aquests projectes que no s’ha fet, és la Fàbrica Nova .Es tracta d’un terreny privat per al qual s’ha convingut trobar soluci-ons urbanístiques entre la majoria de grups amb representació muni-cipal. Hi ha consens en aquest te-ma. En el seu desenvolupament, hi ha una important cessió de terreny

públic que s’ha d’urbanitzar i equi-paments. És una vertadera llàsti-ma que estigui aturat perquè no en podem gaudir, però la ciutat no es fa en un sol mandat.

Creu que la Bonavista serà una de les grans obres urbanístiques de la ciutat dels darrers anys?La nova urbanització de la Bonavis-ta se situa en un dels punts neuràl-gics de comunicacions de la ciutat i afectarà la mobilitat ciutadana. L’equip de govern se n’està adonant i ha proposat fer modificacions en els sentits de circulació de vehicles. Carrers que ara tenien poc trànsit passaran a tenir-ne més, i a l’inre-vés, carrers que en tenen passaran a ser més tranquils. Vam ser crítics amb el projecte per-què l’equip de govern municipal no aprofita l’oportunitat de millorar la circulació per als vianants dels car-rers —es reduirà el trànsit de vehi-cles—, i no s’ha fet cap tipus d’aten-ció a la circulació per als ciclistes.

Parlem de la Bonavista, la gran obra urbanística de l’equip de go-vern actual. Segons els seu parer, era necessària?Hi havia algun problema amb la plaça? No crec que aquesta obra la vindiqués la ciutadania en sentit ampli. L’equip de govern la incor-pora perquè obté 1,5 milions d’eu-ros procedents d’un conveni amb la Diputació per la cessió de la car-

retera de Santpedor i decideix con-centrar aquesta inversió a la plaça Bonavista.

Quins beneficis aportarà aquesta gran rotonda?Pel que fa al trànsit de vehicles, pensem que la rotonda farà més lent el pas per aquest punt. En sentit favorable, ens permetrà fer la tota-litat de moviments d’una manera més senzilla i clara. Pensem que els veritables beneficis estaran en la millora dels carrers com Jacint Verdaguer o Bisbe Comes.

Ara, en la seva condició de regi-dor a l’oposició, què creu que li fa falta a la ciutat de Manresa? És im-prescindible un Pla integral d’ac-tuació al barri antic per evitar les actuacions gairebé personals que es van produint. Les poques acci-ons que es fan estan desvincula-des d’un pla municipal. Almenys, que des de l’oposició ho coneguem.

Quina creu que hauria ser, des del punt de vista urbanístic, la Man-resa del futur?La Manresa del futur haurà de créi-xer sobre la traça actual. S’han aca-bat les expansions sobre terrenys nous. D’altra banda, el creixement de la població està encallat. Es mo-ren més persones que no en neixen. Si s’augmenta la població, proba-blement això vindrà motivat per moviments migratoris. n

DEL 22 DE JUNY aL 5 DE JULioL DE 2017 l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l FRQ l 15

EL REPORTATGEL’ex-regidor d’Urbanisme Joaquim Garcia constata que la plaça de la Bonavista no era una obra que es reindiqués; l’actual regidor, Marc Aloy, aposta per regular el sector, i pel president de la FAV Manresa, Enric Martí, “era una obra necessària”

“La crisi ha fet abandonar projectes com l’àrea est,

Sant Maurici i Fàbrica Nova”

Enric Martí, president de la Federació d’Associacions de Veïns de Manresa.

Com valora les grans obres urba-nístiques que s’han fet a Manresa els darrers 25 anys? Com a grans obres positives tenim l’espai cultural el Casino, el renovat Teatre Kursaal i la zona università-ria. Hi ha altres grans obres que no es poden valorar tan positivament, com és l’Ateneu les Bases, ja que en-tenem que el retorn a la ciutat com-parat amb la despesa financera és més que discutible. I finalment hi ha altres grans obres com la plaça de la reforma que han hipotecat ex-cessivament els pressupostos mu-nicipals. En general, pensem que la gestió urbanística i econòmica de la ciutat es va gestionar pensant que sempre viuríem entre mig de vaques grasses i quan han vingut les magres ens ha enxampat completament en-deutats. El POUM anterior tenia pre-vist un creixement de la ciutat des-mesurat, conclusió s’ha fet poc, pel que teníem previst fer!!

Un boom urbanístic que va portar a fer grans obres urbanístiques i i després... la sequera. Com creu que ha perjudicat la crisi econò-mica urbanísticament Manresa? La crisi econòmica té una incidència molt important en la recaptació, de manera que no es va poder fer front a les despeses i amb menys recursos econòmics es van abandonar projec-tes (àrea est i entorn del carrer Sant Maurici, fàbrica nova, etc.) , tampoc se’n van poder fer de nous i fins i tot es va abandonar del tot el manteni-ment de la ciutat, tot plegat ha es-tat un desastre per a l’urbanisme a Manresa.

Què destacaria en positiu d’aquests darrers 25 anys? Pensem que el Kursaal és un revulsiu cultural molt important per als ciuta-dans, la zona esportiva del Congost i els seus pavellons són molt utilit-zats. També el fet de posar en valor l'Anella Verda amb la Torre Lluvià, el Parc de l’Agulla, can Font, etc. Tam-bé ha estat un encert la passera que uneix barri antic i Escodines.

Què destacaria en negatiu d’aquests darrers 25 anys? Els sobre costos de la plaça de la Re-forma, del pàrquing del centre histò-ric, la concessió de la zona blava, el manteniment de la via pública, que ha estat una ruïna per a la nostra ciu-

tat, la manca d’inversió dels últims 10 anys en manteniment ens costarà un ronyó i part de l’altra. El projecte de la fàbrica nova ha estat un fracàs que els ciutadans no ens mereixíem.

Quines mancances creu que té, com a Federació d’Associacions de Veïns Manresa, hores d’ara la ciutat? Què li faria falta? L’estació del ferrocarril de la Renfe és una vergonya pels nostres diri-gents, necessita millorar l’accessi-bilitat, les andanes, l’ascensor per comunicar-se entre andanes,... una estació vella des de fa massa anys. La infraestructura del ferrocarril en-tre Manresa i Terrassa per guanyar velocitat/ seguretat, millorar la fre-qüència de pas dels trens, el temps del trajecte Manresa/Barcelona i el preu, ens cal un ferrocarril compe-titiu per portar persones i mercade-ries. El mateix podem dir en sentit Lleida. L’altra vergonya de la políti-ca local i nacional és la incapacitat de desdoblar la C-55 entre Manresa i Abrera, sobretot tenint en comp-te la densitat de trànsit que entoma aquesta via. La gratuïtat de la C-16, almenys per als veïns i empreses es-tablertes a les comarques centrals (Bages, Berguedà, Solsonès). La ciu-tat necessita activar amb caràcter d’urgència el manteniment de calça-des, voreres, mobiliari urbà,...

Quins projectes urbanístics creu que s’haurien a desenvolupar a Manresa? L’urgent és la rehabilitació d’edificis del barri antic, esponjar-lo i també fer-hi projectes de nova edificació. Per fer això, a partir de Fòrum, ens cal impulsar la masoveria urbana, el cooperativisme, els microcrèdits, propostes i projectes públics i amb el compromís d’incentivar-hi recursos privats. Un altre projecte que hem d’entomar és la rehabilitació del bar-ri de la Guia, per convertir-lo en un parc municipal d'habitatges de llo-guer social, la rehabilitació dels ha-bitatges i el polígon a càrrec d’Adif, ja que són responsables de l’estat deplorable en què es troba.

I com a FAV de Manresa, com valo-ra l’ obra de la Bonavista?Pensem que era una obra necessària i valorem positivament que s’estigui portant a terme, cal veure com que-darà el reordenament de la circula-ció. Creiem que també aquesta obra es podria haver fet abans però, sens dubte, serà una obra important per a la nostra ciutat. n

“L’error principal és no haver estat capaços de tirar endavant el pla especial

de la Fàbrica Nova”

Marc Aloy, regidor d’Urbanisme

Què destacaria de les grans obres que s’han fet a Manresa en els darrers 25 anys. Tant en matè-ria d’equipaments com infraes-tructures a la ciutat? En els últims 25 anys, i especialment a partir de finals dels anys noranta, amb la recuperació de la crisi econò-mica, Manresa ha fet un salt espec-tacular pel que fa a equipaments. En són un clar exemple la recupe-ració del Casino com a biblioteca i centre cultural i del Teatre Kursa-al. Però també les piscines munici-pals, els nous pavellons del Congost, l’Ateneu les Bases, el Conservato-ri de música o tres de les cinc llars d’infants municipals. També la Ge-neralitat ha fet una gran inversió amb els nous jutjats, un hospital de referència com Sant Joan de Déu o equipaments educatius, tant de Pri-mària com de Secundària. També en aquests anys s’ha desenvolupat

el campus universitari. Bona part d’aquests equipaments, a més, són de caràcter supramunicipal i refor-cen enormement Manresa com a ca-pital de la Catalunya Central.

Podria destacar encerts i errors dels darrers 25 anys, urbanísti-cament parlant ? Probablement, l’error principal és no haver estat capaços de tirar en-davant el pla especial de la Fàbrica Nova. Un gran espai al centre de la ciutat que ens havia de dotar d’un gran parc urbà que relligués els bar-ris de Vic-Remei, Escodines i Sagra-da Família. També hauria preferit una aposta més decidida de la ini-ciativa privada per invertir al cen-tre històric abans d’afrontar nous

creixements a la ciutat.

Com a regidor d’Urbanisme de la ciutat, què creu que li fa falta a de Manresa? Manresa és una ciutat mitjana amb una dimensió a la mida de les perso-nes i una gran quantitat de serveis on es viu molt bé. Però cal que tots ens ho creguem: ciutadania, governants, mitjans de comunicació, opinadors. És l’única manera d’avançar. En el camp econòmic, hi falta algu-na gran empresa que generi llocs de treball i riquesa. No queda cap de les grans empreses productives que du-rant els segles XIX i bona part del XX van generar milers de llocs de treball com la Fàbrica Nova o Pirelli.També falta un impuls decidit pel que fa a l’habitatge al centre històric. Des de la iniciativa pública —i a través de FORUM—, s’han fet grans operacions com Quatre Cantons o Escodines, que han revitalitzat sectors de la ciutat que tenien problemes importants de degradació, i hi han portat a viure

nous ciutadans. Però és imprescin-dible que la iniciativa privada tam-bé es cregui que és un bon lloc per viure-hi i hi aposti.

Ara Manresa viu una de les grans obres urbanístiques: la plaça Bo-navista. Expliqui el projecte.Es tracta d’una actuació de més de 10.500 metres quadrats en un punt emblemàtic de la ciutat i que s’ha de concebre com un nou centre d’acti-vitat. En primer lloc, té per objectiu racionalitzar la mobilitat en un punt on coincideixen quatre dels cinc vials principals de la ciutat: les carreteres de Vic, Santpedor i Pont de Vilomara i el Passeig. Això serà possible gràci-es a la prolongació de la carretera del Pont fins a la carretera de Vic i amb la

construcció d’una rotonda. Però al marge de la mobilitat rodada, tam-bé urbanitzem el carrer Jacint Ver-daguer i un tram de la carretera de Santpedor, cosa que ens permetrà ampliar voreres i plantar arbres per fer-les més agradables tant per als vianants com per als veïns i per a l’activitat comercial. Finalment, amb la nova plaça la ciutat obtindrà més de 3.000 metres quadrats nous de zona verda. L’obra té un pressupost de 2,3 milions d’euros, dels quals 1,58 milions són aportats per la Di-putació de Barcelona i uns 600.000 per Aigües de Manresa, que aprofita per renovar tots els serveis d’abas-tament i sanejament d’aigua.

Hi ha altres projectes importants per als propers anys?L’Antic Col·legi Sant Ignasi està im-mers en una gran transformació. Ja hem fet dues fases d’obres per va-lor de 800.000 euros. Aquest mes de juny n’engeguem una altra per valor de 629.000 euros i ja n’estem

preparant una tercera per executar l’any que ve. Això ha de permetre actuar en un gran equipament on no s’ha invertit en dècades. Era un deute històric que permetrà dotar d’uns accessos dignes l’edifici i con-vertir el Museu en un referent naci-onal del Barroc. A banda de l’edifici, s’invertiran 2,7 milions d’euros en la transformació de l’entorn (Baixa-da dels Drets, Via Sant Ignasi, Vidal i Barraquer i ampliació de la plaça de Sant Ignasi), fruit d’un conveni signat amb Criteria Caixa, que hi fa l’aportació econòmica. Aquest any també hi ha previst actuar al camí de la Gravera, una reivindicació històri-ca del barri de la Mion, i s’invertirà un milió d’euros en la millora dels asfaltats i les voreres. n

Projecte del gran parc urbà que havia d’anar en l’actuació pendent de realitzar al sector Fàbrica Nova

16 l FRQ l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l DEL 22 DE JUNY aL 5 DE JULioL DE 2017

SOCIETATMillorar la vida dels malalts d’Alzheimeri els seus cuidadors

nnn Tres de cada deu cuidadors de persones amb demència s’aca-ben suïcidant un cop mor el ma-lalt. Aquesta dada demostra la si-tuació d’estrès i de pressió que rep el cuidador que, a Catalunya, sol ser dona i més gran de 55 anys. Precisament per trencar aquesta tendència i demostrar al cuidador que no està sol, la FUB lidera l’as-saig clínic d’una aplicació pione-ra al món que ofereix als malalts i cuidadors la possibilitat d’estar connectat amb el seu equip mè-

dic i familiars. CaregiverPRO-MMD és un pro-jecte d’abast mundial que té com a finalitat fer un millor seguiment i assistència dels pacients afectats d’Alzheimer, formar-los, tant a ells com als seus cuidadors informals i familiars, a través d’una platafor-ma TIC. La FUB es fa càrrec de la prova pilot que s’ha iniciat a Man-resa. Així, l’assaig clínic farà un se-guiment de 404 persones, la meitat de les quals disposaran de la tauleta amb l’aplicació i l’altra meitat, no. Actualment, al Bages, per cada 100 persones menors de 15 anys, n’hi ha 112 que en tenen més de 65. n

RedaccióManresa

Moment de la presentació de l’aplicació en el marc d’un projecte europeu

CCMa

Charamsa va passar pels ‘Pessics de Vida’ amb èxitnnn Apassionat, amb sentit de l’hu-mor i amb un posat més italià que polonès, el teòleg Krzysztof Cha-ramsa va explicar el 14 de juny al Casino de Manresa com va pren-dre la decisió d’acceptar la seva ho-mosexualitat. Ell era un dels deu membres de la Congregació de la Doctrina de la Fe del Vaticà quan era papa Joseph Ratzinger. Li va ar-ribar a la taula un document que, entre altres preceptes, deia que un homosexual no podia ser ni pro-fessor, ni monitor, ni capellà i ex-plicitava que els catòlics no podi-en llogar un pis a un gai.  Aquest en va ser el detonant. Després tot es va precipitar: va dir que era gai i va haver de marxar deixant-t’ho tot i sense poder acomiadar-se de ningú. “Jo sóc un bon capellà. Jo es-timo la meva vocació. Com pot ser que em diguin que no sóc apte per ser sacerdot?”, exclamava ahir da-vant d’una sala d’actes del Casino plena.La seva experiència personal la recull al llibre La primera pedra. La conversa entre Charamsa i el pe-riodista de Canal Taronja Eduard Font, tancava el “Pessics de Vida” fins mes de setembre.  n

La campanya dels focs d’estiu es preveu ‘intensa i curta’

nnn El canvi climàtic està més que present en la preparació de la cam-panya forestal del 2017, i fa preveure que aquest pugui ser un estiu com-plicat, tot i que això no ha provo-cat que el gruix de les actuacions previstes per a l’extinció d’incendis hagi començat abans. Entre els Bombers de la Generali-tat, els Agents Rurals i el Pla d’infor-mació i vigilància contra incendis forestals de la Diputació de Barce-lona, es destinaran en total uns 34 milions d’euros per intentar evitar els incendis forestals d’aquest es-tiu. I encara que la campanya es desenvolupa del 15 de juny al 15 de setembre, el canvi climàtic provo-ca que cada cop s’hagi d’estar més atent fora d’aquestes dates.Pel que fa a mitjans, el dispositiu que Bombers, Agents Rurals i Di-putació destinaran a la prevenció i extinció d’incendis serà similar a la campanya passada. Només des-taca la incorporació de setze nous bombers entre els parcs de Man-resa i de Vic.

Per la seva banda, la Diputació de Barcelona torna a posar en marxa aquest mateix divendres el Pla de vigilància i informació amb vehi-cles 4x4 per camins rurals de la pro-víncia. Des de l’ens supramunici-pal es recordava que la seva tasca és per als municipis, abans i des-prés dels focs.La presentació dels efectius de cara a la campanya forestal d’enguany s’ha fet a Sant Feliu Sasserra, esce-nari d’un dels incendis importants de l’any passat. Precisament, des-prés de la presentació, s’ha visitat la zona cremada per conèixer com el Departament d’Agricultura col-labora amb els propietaris forestals per recuperar la zona afectada. n

RedaccióManresa

Presentació de la campanya

CCMa

DEL 22 DE JUNY aL 5 DE JULioL DE 2017 l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l FRQ l 17

PUBLICITAT

18 l FRQ l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l DEL 22 DE JUNY aL 5 DE JULioL DE 2017

SOCIETAT

‘Xup Riera Viva’ revisa l’aigua de la riera de Rajadell

RedaccióManresa

nnn El passat dissabte 10 de juny, en el marc del projecte “Xup Rie-ra Viva”, el Parc de la Sèquia, amb col·laboració amb l’AVV del Xup, va guiar una inspecció a la riera de Rajadell amb la participació dels veïns del barri. Una dotzena de veïns van fer la ins-pecció de la riera, majoritàriament persones que participaven per se-gona vegada a l’activitat que es re-

alitza de forma anual. D’aquesta manera, el veïnat del Xup s’esta fent seva la riera i, de mica en mi-ca, s’està convertint en els inspec-tors d’aquest curs d’aigua.L’activitat es va iniciar davant el lo-cal de l’AVV i es va caminar un ki-lòmetre riera amunt en direcció al Suanya. La inspecció va constar de l’anàlisi biològica de l’aigua i de l’anàlisi fisicoquímica. En l’anà-lisi biològica es fa una observació dels macroinvertebrats que viuen a la riera. Se’n van observar de for-

ça espècies diferents, però la ma-jora indicadores de no massa bo-na qualitat, com per exemple els cargols d’aigua, alguna larva d’efí-mera o els sabaters. Es van trobar dues espècies indicadores de bo-na qualitat, una larva de libèl·lula i un cranc de riu ibèric. En l’anàlisi fisicoquímica de l’ai-gua es valoren alguns paràmetres indicadors. Es va observar que la riera de Ra-jadell tenia l’aigua tèrbola, amb una acidesa adequada com a ai-gua natural, no tenia nitrats, però tenia la duresa alta i molt poc oxi-gen dissolt, segurament degut a la poca quantitat d’aigua que circula per la riera. L’anàlisi fisicoquími-ca ens dóna idea de la qualitat de l’aigua en el moment d’agafar les mostres, però no ens indica l’estat de l’aigua al llarg de l’any.Aquestes inspeccions serveixen perquè entre tots prenguem cons-ciència de l'estat dels rius i rieres del nostre entorn. I, en el cas dels veïns i veïnes del Xup, perquè se sentin seva la riera, en puguin gau-dir i en facin una millor conser-vació. n

El ‘Lab sobre rodes’ supera amb bona nota la prova pilot

nnn Els estudis de grau de Mestre d’Educació Infantil de la Facul-tat de Ciències Socials del Cam-pus Manresa de la UVic-UCC han culminat la prova pilot del “Lab so-bre rodes”, una furgoneta que ha dut propostes d’experimentació i ciència a divuit escoles bressol de Catalunya, amb les quals han po-gut jugar un total de 914 infants.

Les valoracions que han fet les mestres d’aquests centres han es-tat excel·lents, totes per sobre del 5 en una escala del 0 al 6. La inno-vació, l’experiència i els materials han estat els elements que han re-but una nota més alta dins la pro-posta, que tindrà continuïtat a par-tir del setembre. La prova pilot ha estat possible gràcies a la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tec-nologia (FECYT), la Diputació de Barcelona i CaixaBank. n

RedaccióManresa

Moment de la inspecció a la riera de Rajadell

PARC DE LA SèQUIA

Una furgoneta ha dut propostes a divuit escoles bressol de Catalunya

FUB

Alumnes de Súria ‘descobreixen’ la planta de sal vacuum

nnn Una setantena d’alumnes de 3er d’ESO de l’INS Mig Mon de Sú-ria han visitat aquesta setmana passada les instal·lacions de su-perfície a la mina de Cabanasses i la nova planta de cristal·lització. Es tracta de la primera vegada que vi-sita la nova planta de sal vacuum un grup d’estudiants de Secundària.La visita s’emmarca en el treball de recerca conegut com a crèdit de síntesi que imparteix des de fa ja 5 anys l’institut surienc sobre la mi-neria. Aquest any s’ha ampliat la vi-sita a la planta de cristal·lització de Súria i a les instal·lacions del Pou IV, on el director de Medi Ambient,

Lluis Fàbrega, els ha fet una xerra-da sobre mineria sostenible. També han pogut visualitzar un vídeo so-bre la gestió ambiental del dipòsit salí del Cogulló, i han rebut final-ment una xerrada sobre producció i extracció a una mina de sal i po-tassa, a càrrec del professor de l'FP dual que s’imparteix per segon curs a Súria i Sallent, Jesús Migueles.A la mina Cabanasses, el respon-sable elèctric, Javi Fenoy, ha estat l’encarregat d’ensenyar els alum-nes el funcionament del pou d’ex-tracció (Pou3) i el pou per on bai-xen a treballar els miners.Tal com es fa cada curs, el grup d’alumnes que obtinguin una mi-llor nota del crèdit de síntesi, vin-dran a presentar-lo a ICL. n

RedaccióManresa

Un grup d’estudiants visiten per primer cop la nova planta de sal vacuum

iCL

DEL 22 DE JUNY aL 5 DE JULioL DE 2017 l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l FRQ l 19

PUBLICITAT

20 l FRQ l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l DEL 22 DE JUNY aL 5 DE JULioL DE 2017

CULTURA

Joves talents de la música d’arrel a la Fira MediterràniaRedaccióManresa

nnn L’espectacle inaugural de la Fi-ra Mediterrània sol apostar sem-pre per artistes de llarg recorregut. Aquest any, però, la inauguració vol ser fidel als eixos que, segons els or-ganitzadors, defineixen el certa-men i, entre els quals, hi ha el fu-tur. Així, la inauguració de la 20a edició de la Mediterrània cedeix el pas a un planter de joves talents de la música d’arrel, entre els quals hi ha Maria Arnal & Marcel Bagès, les veus de Judit Neddermann i Joana Gomila, el duet de gralla i acordió Criatures, el multinstrumentalista i compositor Manu Sabaté, el gui-tarrista Pau Figueres, el grup de folk Riu, el cantautor valencià Xavier de Bétera, i la big band Rufaca Folk Jazz Orquestra. Pel que fa a la clausu-ra, l’espectacle vol fer una crida a

reflexió vers la Mediterrània amb la crema d’una falla monumental i la lectura d’un manifest amb una declaració d’intencions. La 20a Fi-ra Mediterrània de Manresa tindrà lloc del 5 al 8 d’octubre. Un inici atí-pic per a una edició de la Mediterrà-nia que vol deixar clars quins són els eixos que la sustenten i que l’han fet arribar fins als seus 20 anys d’his-

tòria. Més de 40 músics, la majoria menors de 30 anys, pujaran dalt de l’escenari per donar el tret de sor-tida a la 20a edició de la Fira Me-diterrània de Manresa. “En lloc de cedir aquesta inauguració a estre-lles consagrades, la cedim a estre-lles que considerem emergents per escenificar el concepte de futur”, ha explicat el director de la Fira. n

El musical ‘Priscilla’ a l’octubre en set funcions al Kursaal

nnn Priscilla, un dels muntatges més espectaculars i divertits del teatre musical, es podrà veure la propera temporada, del 26 al 29 d’octubre, al Kursaal de Manresa. El muntatge, que aquest hivern va fer temporada a Barcelona amb molt d’èxit durant quinze setma-nes consecutives i amb més de 100.000 espectadors, arribarà al Kursaal de Manresa en set funci-ons. Les entrades per veure Priscilla al Kursaal de Manresa ja s’han po-sat a la venda. Basat en la pel·lícula guanyadora d’un Oscar, el musical Priscilla narra les divertides experi-ències de tres artistes drag que tra-vessen el desert australià a bord de l’atrotinat autobús que dóna nom al musical, que representen el seu atrevit espectacle en un viatge a la recerca de l’amor i de l’amistat. Amb els grans èxits de la música disco —des de Tina Turner fins a Madonna—, la seva banda sonora és la més ballada de tota la història,

en una desfilada ininterrompuda de cançons i coreografies que con-verteixen Priscilla en el musical fe-elgood per excel·lència. Hi podrem escoltar una antologia dels èxits de la música disco dels anys noranta, que recull grans èxits de Madon-na, Tina Turner, Supertramp, Glo-ria Gaynor, Village People, Donna Summer... Amb un vestuari guar-donat amb els premis Oscar i Tony, amb més de 500 vestits, 250 perru-ques, 150 parells de sabates, i una posada en escena que inclou 40 ar-tistes sobre l’escenari. n

RedaccióManresa

El Celler Sanmartí protagonista en un curt documental

nnn El Celler Sanmartí de Sallent és el protagonista d’un curt docu-mental que porta per títol Vins del Bages. La història del vi s’explica a través de la llarga vida d’aquest celler bagenc. A través de la construcció d’un personatge, l’espectador pot en-tendre com es vivia en una època determinada i sobretot entendre que la història del vi al Bages ve de lluny. Tot plegat es concentra a

explicar un període de temps molt concret, des del 1870 fins al 1913, seguint la vida de l’hereu i propi-etari d’aleshores, el sallentí Magí Sanmartí. En aquest documen-tal hi han participat Montserrat Sanmartí, néta de Magí Sanmartí; Llorenç Ferrer, catedràtic d’His-tòria de la UB, i Joan Sanmartí, impulsor del Celler Sanmartí. El curtmetratge dura 6 minuts i ha estat realitzat pel navarclí David Villarreal i protagonitzat per l’ac-tor manresà Enric Llort. Vins del Bages es pot trobar a Youtube. n

RedaccióManresa

Vins del Bages és el títol del documental del Celler Sanmartí de Sallent

Cartell de Priscilla

Montserrat amb els millors experts en Caravaggio RedaccióManresa

nnn L’Abadia de Montserrat va aco-llir els passats 2 i 3 de juny un sim-posi internacional que va reunir al-guns dels millors experts en l’obra de Caravaggio per celebrar que fa cent anys que l’obra Sant Jeroni pe-nitent va arribar a Montserrat. El 22 d’abril de 1917 arribava a Montserrat l’única obra que hi ha a Catalunya de Caravaggio, aquest Sant Jeroni penitent. Ho feia de la mà del pare Ubach, que va comprar-lo a Roma sense saber-ne l’autoria. No va ser fins a l’any 1943 quan un dels més importants caravaggistes, Ro-

berto Longhi, va publicar un article amb el dibuix del quadre de Sant Jeroni penitent. I és que la importància d’aquest Caravaggio rau en el fet que hi ha menys d’un centenar d’obres reco-negudes. A més, l’obra de Montser-

rat és un “laboratori d’idees” que Caravaggio utilitza l’any 1606 per elaborar el Sant Jeroni penitent i, posteriorment, per al Sant Jeroni penitent. Montserrat ha acollit aquests dies les ponències, entre d’altres, de Sil-via Danesi, professora de la Uni-versitat La Sapienza i estudiosa de la col·lecció Giustiniani de Roma; Gonzalo Redin, que ha exposat la contraposició entre el classicisme de Guido Reni i l’obra de Caravag-gio, o Rossella Vodret, antiga su-perintendent especial dels museus de Roma, que ha fet les darreres in-vestigacions sobre el Sant Jeroni pe-nitent. n

Presentació de la programació de la propera Fira Mediterrània

aJ MaNRESa

DEL 22 DE JUNY aL 5 DE JULioL DE 2017 l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l FRQ l 21

COMUNICACIóEl teixit empresarial berguedà va ser present al restaurant La Cabana per escoltar Artur Mas

Artur Mas protagonitza ‘Anem per feina’ a Berga amb empresaris de la comarcaCANAL TARONJA. El programa televisiu, amb la col·laboració de Grup Català de Treball, va convocar un centenar d’empresaris

L’ex-president de la Gene-ralitat Artur Mas ha estat el convidat principal del programa de debats em-

presarials “Anem per feina” del Canal Taronja del 8 de juny a Ber-

RedaccióManresa

ga. Mas ha compartit plató amb altres empresaris del Berguedà com són Ramon Magenti (Satel), Quim Romeu (Beules Artesanes Sant-Tirs), Joan Ramon Perdigó (Montajes Rus), Thomas Stiefva-ter (Knauf) i Albert Bassols (Es-teban Espuña). Amb la presentació del periodista

Xavier Gual, la gravació s’ha fet al restaurant La Cabana. Un dels temes que ha protagonitzat el de-bat ha sigut un diagnòstic sobre la realitat empresarial del Bergue-dà i quines són les demandes de les empreses, sobretot en matèria d’infraestructures per millorar la connectivitat de la comarca.

Després d’enregistrar el progra-ma, Artur Mas ha presidit el so-par de l’“Anem per feina”, orga-nitzat pel Canal Taronja amb la col·laboració de Grup Català de Treball, amb una seixantena d’empresaris del territori i dife-rents autoritats locals i comarcals. Durant el sopar, en un ambient

distès, els convidats han aprofi-tat el col·loqui per preguntar i fer arribar reflexions a l’expresident de la Generalitat sobre el moment polític i econòmic que viu Catalu-nya. El programa “Anem per fei-na” d’aquest mes amb Artur Mas es pot veure a la carta a canalta-ronja.cat. n

Sessions golfes els dissabtes. Sessions matinals els diumenges • Programació i horaris subjectes a canvis de darrera hora. Disculpeu les molèsties. Estrena C Català 3D VO Versió original subtitulada

Per fer el mos a Bages Centre

entra al futur amb

Els Barrufets. El poble amagatDiumenge matinal 12.10

Apta. Animació. 89 min. CatalàUn enigmàtic mapa porta la Barrufeta i els seus millors amics a una emocionant i divertida aventura al Bosc Prohibit per trobar un misteriós poble amagat.

Propera setmanaDivendres 30 de juny, estrenaIllumination presentaGru 3 el meu dolent preferitgru3mivillanofavorito.es

El bebé jefazo4.15Diumenge matinal 12

Apta. Animació. 97 min. Un nadó peculiar, que porta vestit, corbata i maletí, i el seu germà Tim, de 7 anys, intenten aturar els perversos plans del director de l’empresa Puppy Corporation.

C

Piratas del Caribe: la venganza de Salazar4 - 6 - 8.10 - 10.20Dissabte golfa 0.30 Diumenge matinal 11.5012 anys. Aventures. 129 min. disney.es/lavenganzadesalazarA Jack Sparrow el persegueix el capità Salazar i la seva tripulació de pirates fantasma, escapats del Triangle del Diable i obstinats a acabar amb tots els pirates.

Wonder Woman en 3D6.10

12 anys. Aventures. 141 min. wonderwoman-pelicula.comLa Diana, princesa de les amazones, abandona casa seva per lluitar en un gran conflicte que sacseja el món. Allà descobreix el seu potencial i el seu veritable destí. 3D

Òpera i Ballet al Bages CentreDimecres 28 de juny a les 20.15en directe des de la Royal Opera House de LondresOtelloÒpera en quatre actes de Giuseppe VerdiInterpretada per Jonas Kaufmann i Maria AgrestaDirecció musical Antonio Pappano

Una policía en apuros8.20 - 10.40Dissabte golfa 0.40

7 anys. Comèdia. 105 min. La Johanna és una agent de policia francesa oblidadissa i maldestra que és relegada a posar multes de trànsit, però la seva intenció és entrar en una unitat d’elit.

Pàtria8.40 - 10.40Dissabte golfa 0.40

12 anys. Drama èpic. 112 min. CatalàExplica les aventures del cavaller català Otger Cataló que segons la llegenda va conquistar les terres catala-nes després de vèncer els sarraïns al segle VIII.

La momia4 - 6.05 - 8.10 - 10.30Dissabte golfa 0.40 Diumenge matinal 1212 anys. Aventures. 110 min. lamomia-lapelicula.esTot i estar enterrada en la profunditat del desert, una anti-ga princesa, que posseeix una maldat oculta, es desper-ta a la nostra època i provoca un gran caos.

C

París puede esperar8.15 - 10.40Dissabte golfa 0.30

Apta. Comèdia. 93 min. parispuedeesperar.filmax.comLa vida de l’Anne, una dona americana, es troba en una cruïlla. Un viatge inesperat de Canes a París amb el soci del seu marit es converteix en una descoberta. Ignacio de Loyola8 - 10.20

12 anys. Biogràfica. 124 min. ignaciomovie.comUna mirada a la vida de l’home darrere de la llegenda. La transformació d’un jove impulsiu, militar i faldiller fins que va arribar a fundar la Companyia de Jesús.

Señor, dame paciencia4.10 - 6.20 - 8.20 - 10.40Dissabte golfa 0.40 Diumenge matinal 1212 anys. Comèdia. 91 min. Un banquer conservador i rondinaire viatja a Sanlúcar de Barrameda amb els seus fills i les seves parelles, que no suporta, per escampar les cendres de la seva dona.

Batwatch. Los vigilantes de la playa4 - 6.10 - 8.25 - 10.35Dissabte golfa 0.45 Diumenge matinal 1216 anys. Aventures. 116 min.Un socorrista professional i el seu insolent company deixen les seves diferències de banda quan descobre-ixen una trama delictiva que amenaça el futur de la badia.

Capitán Calzoncilloscatalà 4.20 - 6.20 Diumenge matinal 12.10castellà 4 - 6 Diumenge matinal 12Apta. Dos alumnes entremaliats hipnotitzen el director de l’ecola fent-li creure que és un superheroi entusiasta i bastant beneit anomenat Capità Calçotets.

C

Robby & Toby i el viatge fantàstic4.15 - 6.15Diumenge matinal 12

Apta. Aventures. 106 min. CatalàEl Robby i el Toby són dos amics inusuals, ja que el Ro-bby és un robot. Per emprendre un gran viatge, cons-trueixen un vehicle per poder travessar aire, aigua i terra.

C

Hermanos del viento4.30 - 6.30 - 8.30 - 10.40Dissabte golfa 0.40 Diumenge matinal 12Apta. Aventures. 97 min.El jove Lukas troba una cria d’àguila reial que bajeta amb el nom d’Abel. El Lukas té cura de l’àguila fins que creix i es veu obligat a posar-la en llibertat.

La casa de la esperanza5.20 - 7.50 - 10.20Dissabte golfa 0.40 Diumenge matinal 11.5012 anys. Drama. 127 min. Durant la invasió alemanya de Polònia, el guardià del zoo de Varsòvia i la seva dona arrisquen la seva vida utilitzant el zoo com a tapadora per ajudar jueus a escapar.

Wonder Woman4.10 - 5 - 7 - 7.40 - 9.50 - 10.20Dissabte golfa 0.30 Diumenge matinal 11.5012 anys. Aventures. 141 min. wonderwoman-pelicula.comLa Diana, princesa de les amazones, abandona casa seva per lluitar en un gran conflicte que sacseja el món. Allà descobreix el seu potencial i el seu veritable destí.

Convidats al programa de Canal Taronja presentat pel periodista Xavier Gual, al plató a punt de començar El president de Grup Taelus, Ferran Debant, amb l’ex-President Artur Mas

22 l FRQ l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l DEL 22 DE JUNY aL 5 DE JULioL DE 2017

ECONOMIA

Campanya solidària per becar colònies i casalsper a infants en risc d’exclusió socialNecessitem la teva col·laboració urgent per poder donar resposta a les milers de peticions de beca rebudes

Un estiuper a tothom! Fes el teu

donatiu! fundesplai.org

902 10 40 30

Descobreix la història de la Paula i els seus amics

Equip de l’editorial infantil La Fragatina, societat ubicada al Bages

aCN

La Fragatina multiplica per 90 la facturació en 5 anysRedaccióManresa

nnn L’editorial infantil manresana La Fragatina ha multiplicat per 90 la facturació en tan sols cinc anys de vida. Ara fa dos anys, aquesta editorial especialitzada en àlbums il·lustrats va decidir ubicar-se a la capital del Bages, just l’any en què va fer un punt d’inflexió i va acon-seguir consolidar la seva presència tant a escala nacional com interna-cional. Actualment, l’editorial ex-porta la meitat dels seus llibres, que es tradueixen en set idiomes i te-nen presència a gran part del món. De fet, La Fragatina ha passat de facturar 20.000 euros l’any 2012 a 1,8 MEUR l’any passat. Els seus res-ponsables pronostiquen que aquest creixement continuarà, però no més enllà dels 3 MEUR, ja que ai-xò els obligaria a renunciar a la se-va essència i no hi estan disposats.A diferència de la majoria d’edito-rials infantils, La Fragatina crea els seus propis llibres, des de la idea i el text fins a les il·lustracions. El valor

dels seus llibres és que la majoria del contingut que es vol transme-tre a l’infant es fa a través de la il-lustració. Entre els seus llibres, n’hi ha que s’han convertit en grans èxits. És el cas d’El ramat, del qual ja s’han fet set edicions i s’ha convertit en llibre de lectura obligatòria a les es-

coles de Llatinoamèrica. De cara al futur, La Fragatina pre-veu obrir un local a Manresa que serveixi de magatzem, però tam-bé d’espai obert a la ciutadania i on es puguin explicar els seus contes. L’editorial també treballa per am-pliar la seva presència al mercat anglosaxó. n

L’atur baixa al maig a la Catalunya Central excepte al Solsonès

nnn L’atur del mes de maig a la Ca-talunya Central ha baixat a gairebé totes les comarques de la Catalunya Central, a excepció de la comarca del Solsonès, on ha pujat, però, tes-timonialment, 8 persones. En total, hores d’ara hi ha 29.057 persones a l’atur. Respecte al mes passat, el nombre d’aturats ha bai-xat a les nostres comarques més de 700 persones. A l’Anoia, hores d’ara, hi ha 8.095 persones en atur. La xi-fra ha baixat 246 persones, cosa que significa un atur del 15,95 % Al Ba-ges ha baixat 187 persones respec-te del mes passat. Actualment, hi ha 9.800 a l’atur a la comarca, cosa que vol dir un atur del 12,93 %. En

el cas de Manresa, la xifra d’atu-rats ha baixat 35 persones, i la taxa d’atur és del 14,75 %.Al Berguedà, hores d’ara, hi ha 2.019 persones en atur; ha baixat 29 per-sones. La taxa és del 12,21 %.A la comarca del Moianès, l’atur ha baixat 32 persones. I així la xifra se situa en 528 persones, amb una ta-xa del 9,56 %.A Osona, l’atur ha baixat 291 persones. Actualment, la xifra de persones a l’atur és de 8.080, amb un atur de l’11,24 %.Finalment, el Solsonès és l’única comarca de la Catalunya Central on l’atur ha pujat aquest passat mes de maig, i s’ha incrementat en 8 perso-nes. Hores d’ara, les persones sense feina al Solsonès són 535, cosa que representa un 8,82 %. n

RedaccióManresa

Un miler d’assistents a la jornada lúdica de DensoRedaccióManresa

nnn La multinacional japonesa DENSO Barcelona va viure el passat dissabte 10 de juny el Dia DENSO. Es tractava d’unajornada participa-tiva per a les persones convidades que van voler conèixer de prop les instal·lacions i la forma de treba-llar de l’empresa.La planta de components electrò-nics per al sector de l’automoció,

ubicada al polígon Santa Anna de Sant Fruitós de Bages, va organit-zar una jornada lúdica adreçada al conjunt de treballadors, en què aquests van poder visitar la fàbrica, on s’havien programat nombroses activitats divulgatives i de caràc-ter familiar. La jornada va començar a les 16 h i va oferir la possibilitat d’entrar a la planta de producció i conèixer les darreres novetats de la fàbrica que ha renovat recentment diferents es-

pais interiors. A l’exterior hi havia un rocòdrom, cistelles de bàsquet, tallers de ma-quillatge, mural de pintura i altres activitats com classes de salsa. La jornada va acabar amb una boti-farrada i música en directe.Coincidint amb el Dia DENSO, es va programar l’activitat 25 anys, 25 plantes, en què es van plantar espècies autòctones i d’origen ja-ponès al nou espai de jardí de les instal·lacions. n

El projecte Reempresa salva en un any més de 1.200 empreses

nnn El projecte Reempresa va sal-var més de 1.200 empreses i uns 3.700 llocs de treball l’any passat. Es tracta d’una iniciativa que posa en contacte empresaris del sec-tor del comerç que volen vendre el seu negoci amb persones em-prenedores disposades a com-prar-los. Sobretot, donen un cop de mà als petits negocis. La idea de Reem-presa és evitar veure els cartells de “Es traspassa” als establiments de Catalunya. Els Serveis Territorials d’Empre-sa i Coneixement a la Catalunya Central van acollir el passat di-jous 15 de juny la presentació en

la qual es destacava que és més fàcil donar continuïtat a un ne-goci preexistent que començar des de zero.A Catalunya, de fet, hi ha més re-emprenedors que cedents. D’una inversió d’uns 58.000 eu-ros, quasi el 30 % ha recaigut en el sector del comerç. Els sectors de l’alimentació, la roba i la pape-reria són els que més suport han rebut amb diferència. El projecte Reempresa i la Direc-ció General de Comerç van posar en marxa el primer mercat secto-rial el 2015, en col·laboració amb la patronal Cecot, per donar im-puls a la implantació sectorial i estructurar el mercat de compra-venda de petites i mitjanes em-preses a Catalunya. n

RedaccióManresa

DEL 22 DE JUNY aL 5 DE JULioL DE 2017 l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l FRQ l 23

ECONOMIANetworking a Collserola, en els 30 anys de Veolia a Catalunya per ajudar a les empreses a ser més eficients i més competitives

Veolia invertirà a Catalunya 12 milions d’euros en els propers dos anysVEOLIA SERVEIS CATALUNYA trasllada le seves oficines a la plaça Europa de l’Hospitalet de Llobregat

LLa Torre de Collserola va ser l’escenari aquest 13 de juny del Networking orga-nitzat per l’empresa Veo-

lia a Catalunya. També va ser el marc on es va anunciar el trasllat de les seves oficines a la plaça Eu-ropa de l’Hospitalet amb l’objec-tiu de fer front a l’augment de la plantilla, que, en els darrers dos anys, ha experimentat un creixe-ment del 17 %.70 empreses van ser-hi presents per gaudir d’una interessant xerra-da del meteoròleg Francesc Mauri, que va versar al voltant del canvi climàtic i com preservar el futur que ens espera. Abans, el director general de Veolia Serveis Catalu-nya, Miquel Àngel Cerdà, va agra-ir la presència dels assistents i va parlar dels més de 30 anys de pre-sència a Catalunya de l’empresa per ajudar les empreses a ser més eficients i més competitives i ofe-rir serveis de manteniment fona-

mentats en les noves tecnologies i auditar les instal·lacions industri-als per incrementar-ne el rendi-ment. També aplicar estratègies d’operació i manteniment per tal de reduir la demanda energètica. Analitzar la viabilitat de projec-tes d’incorporació d’energies re-novables i de reutilització d’aigua o energies residuals i aplicar les tecnologies per ajudar les empre-ses a reduir l’impacte ambiental de la seva activitat, en un entorn

RedaccióManresa

de reglamentació cada cop més exigent.Veolia Serveis Catalunya cada any inverteix 3 milions d’euros en pro-jectes d’eficiència energètica, que permeten a les indústries, empre-ses i institucions ser més compe-titives. Actualment, té una plantilla de 600 col·laboradors que desenvo-lupen l’activitat als sectors de la sanitat, terciari i industrial. Cerdà va dir que “Catalunya està

vivint una etapa expansiva en la qual el creixement es fonamen-ta principalment en la indústria i els serveis i ens volem conver-tir en un important demandant de talent”.Veolia preveu executar una inver-sió de 12 milions d’euros en els propers dos anys, xifra que se su-marà als 10 milions que ha inver-tit en els darrers tres anys en pro-jectes relacionats amb la gestió energètica, els residus i la depu-

ració d’aigües residuals. La multi-nacional va facturar 300 milions en el mercat espanyol el 2016, i a Catalunya Veolia gestiona 500 instal·lacions tèrmiques, 8 xarxes de fred i calor i 20 plantes indus-trials i s’ocupa del tractament de 3,8 milions de metres cúbics resi-duals industrials a l’any i gestiona 260.000 tones de residus.Un altre dels ponents va ser Die-go Garcia, director de la Torre de Collserola, amfitrió del Networ-king de Veolia, que va destacar l’estructura dissenyada per l’ar-quitecte Normal Foster i inaugu-rada el 1992, any de les Olimpíades a Barcelona. Una torre de comuni-cacions situada al cim de la Vilana construïda a partir de 1990 i des d’on es fan la majoria d’enllaços audiovisuals de l’àrea metropoli-tana i la província. És l’estructura més alta de Barcelona i Catalunya, només superada per l’antena de Guardamar del Segura.Aquesta torre de disseny futurista disposa d’un mirador públic en el nivell 10 des d’on es veu tota la ca-pital catalana amb 288,4 metres. El nucli de l’estructura consisteix en un buit de formigó de només 4,5 centímetres de diàmetre i en l’extrem del qual es recolza un pal amb antenes telescòpiques. A la zona mitjana, un edifici de 13 pi-

sos d’altura que l’envolta, que, a la vegada, queda envoltat per una estructura d’acer inoxidable que sosté un gran nombre d’antenes. El pes de l’estructura metàl·lica és de 3.000 tones.Tal com va comentar l’exconse-ller d’Empresa, Felip Puig, que va cloure el capítol de parlaments, hi ha 712 graons fins a arribar al mirador, que té una vista pano-ràmica de 360 graus i que està si-tuat a 560 metres sobre el nivell del mar, i en condicions normals la vista allarga a 70 quilòmetres i fins a Mallorca.Precisament, en aquest mirador és on es va celebrar el dinar poste-rior a la xerrada, que va servir per apropar sinergies entre els empre-saris de sectors ben diferents, els quals, en la seva majoria, van va-lorar la importància de celebrar networkings com el realitzat per Veolia Catalunya i van destacar la importància de la internacio-nalització de productes de casa nostra, així com la llum que ja es comença a veure i que fa que la cri-si comenci a ser més petita.Segons els empresaris partici-pants consideren que l'exporta-ció ha estat un dels motors que ha mogut i mantingut el teixit em-presarial del país en aquests anys d'intensa crisi.n

Miquel Àngel Cerdà, director general de Veolia Serveis Catalunya, durant el parlament a la Torre Collserola

La sala de la Torre Collserola amb els ponents Miquel Àngel Cerdà, Diego Garcia, Francesc Mauri i Felip Puig

VEOLIA

24 l FRQ l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l DEL 22 DE JUNY aL 5 DE JULioL DE 2017

ECONOMIA

Més informació:Servei d’idiomes UManresaidiomes@umanresa.cat93 877 41 79

CURS 2017-18Inscripcions i proves de nivell:www.umanresa.cat/servei-idiomes

Més de 40 projectes van concórrer a la tercera edició de Talent+Empresa que organitza la Cambra, la Generalitat i Althaia

Talent+Empresa premia els millors projectes emprenedors d’alumnes d’FP GUARDONATS. Es van reconèixer els millors projectes d’alumnes de Grau Mitjà i Grau Superior de la Joviat, Guillem Catà, Lacetània i Montserrat

Més de 40 projectes es van presentar a la tercera edició de Talent+Empresa, que,

de la mà de la Cambra de Comerç de Manresa, la Generalitat de Ca-talunya i la Fundació Althaia, va dictar el seu veredicte el passat 12 de gener a la seu de la Delegació de Serveis Territorials d’Ensenya-ment a Manresa. L’acte va ser presi-dit per Melcior Arcarons, director general de Formació Professional Inicial i Ensenyaments de Règims Especials de la Generalitat, que va

RedaccióManresa

valorar les idees del jovent exposa-des en aquesta tercera edició com a noves i que mostren com el jovent vol participar del teixit real i em-presarial del país.Des de la Cambra de Comerç es constata que la gent jove és un pou inesgotable d’idees, com s’ha de-mostrat en la presentació de més de 40 projectes que el jurat ha valorat i que, segons Pere Casals, president de la Cambra de Comerç de Manre-sa, el pou d’il·lusió, empenta i idees no s’acaba. Precisament, Jordi Con-ca, director d’Estudis d’Empresa UManresa-FUB, en representació del jurat, va destacar en el seu par-lament l’empenta dels alumnes i la

col·laboració inestimable del pro-fessorat, que es fa palès en aquests quatre centres participants, com han estat l’Escola Joviat, l’Escola Montserrat, l’INS Guillem Catà i l’INS Lacetània.

La idea va partir d’Althaia Activa i ha estat un model molt interessant que ja comença a arrelar, com ha dit Manel Jovells, director general de la Fundació Althaia, i que es mos-trava molt il·lusionat amb aquesta tercera edició i n’espera una quarta.

El fet que es porti a terme al Bages és important per a la Catalunya Cen-tral i per a Toni Massegú, director dels Serveis Territorials d’Ense-nyament de la Catalunya Central, tot un honor que cal preservar. Els projectes tenen una originalitat for-ça curiosa, que us volem explicar.

Presentació dels treballs recone-guts amb una menció per part del jurat:

SALUTCARD. De Pau Argemí de l’Escola Joviat. És un servei inte-gral d’assessorament, orientació i millora de l’exercici físic de la gent gran, expressada en una tar-geta que permet un seguiment per part de las parts implicades.

PROJECTE AQUIL·LES. De Roger Pons de l’INS Lacetània. Consis-teix en l’elaboració de pròtesis per a les extremitats inferiors a partir de plàstic reciclat.

Presentació dels treballs de Grau Mitjà:

PHONE DESINFECT. De Neus Bio-que, Raul Cuevas, Míriam Oró i An-drea Ureña de l’Escola Montserrat. Consisteix en unes tovalloletes que

serveixen per desinfectar el mòbil. Així, permeten que es pugui utilit-zar en àmbits sanitaris, d’educació, menjars, oficines, amb les màxi-mes garanties per no transmetre infeccions.

RIBBON. D’Andrea Povedano, Andrea García, Eva Camino, Nú-ria Galiano de l’Escola Montserrat. És una cinta adaptable al cap, que té uns punts de pressió que, amb l’ajuda d’herbes aromàtiques, dis-minueix el mal de cap i ajuda a la relaxació.

ESTABVIEW. De Carles Costa de l’INS Guillem Catà. Estabilitzador per a càmera de vídeo fet amb fusta.

Presentació dels treballs de Grau Superior:

MIST. D’Andrea Salguero de l’Es-cola Joviat. Consisteix en una taula de transferència de fibra de carboni que no interfereix en les imatges ra-diològiques, i facilita el diagnòstic.

HIGIENIC DIAPER. De Sara Alba-reda, Cristian Hervias i Roger Vidal de l’Escola Montserrat. Consisteix en un expositor de bolquers i de to-valloletes per posar a les guarderi-es, residències.

FOS. De Bruno Oliveira de l’INS Lacetània. Projecte de creació de finestres fotovoltaiques.

Els premiats s’han endut diners en efectiu i una borsa de 2.500 euros de suport en les despeses de la posada en marxa del negoci gràcies a ICL Iberia i Grup Taelus. I els projectes de Grau Superior una beca de 2.500 euros en una beca d’estudis de grau per al proper curs al Campus Man-resa de la UVic-UCC. n

Els guardonats amb les empreses que formaven part del jurat i els organitzadors de Talent+Empresa

ALTHAIA

DEL 22 DE JUNY aL 5 DE JULioL DE 2017 l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l FRQ l 25

200c

LA SOLUCIÓN DE GESTIÓN QUE CONECTA CON EL FUTRO SOLICITA INFORMACIÓN93.877.03.03

ADAPTADO AL

SII

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

Anunci frequencia .pdf 1 09/06/2017 14:12:13 PUBLICITAT

26 l FRQ l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l DEL 22 DE JUNY aL 5 DE JULioL DE 2017

ESPORTSQuan es millor estirar

En un article anterior ja co-mentàvem que no existeix gaire consens sobre la im-

portància real de fer estiraments o de no fer-ne.Per tant, avui us explico la meva opinió personal sobre el tema, més enllà dels estudis que pugui haver-hi a favor o en contra.Abans d’una activitat física o es-port recomano escalfar molt bé i només fer estiraments si hi ha algu-na zona que li convé especialment perquè la notem molt rígida o ha patit anteriorment una lesió i està indicat estirar.Després de practicar l’esport o l’ac-tivitat física estirar els músculs més implicats uns segons (20-30”) al mateix lloc és una opció recoma-nable, per permetre que les fibres es reorientin i la circulació sanguí-nia tingui menys resistència i ajudi a oxigenar el múscul.Però encara hi ha una opció millor: Fer uns estiraments complets des-prés de dutxar-nos en arribar a ca-sa. D’aquesta manera podem tenir una pauta d’estiraments i anar-la seguint estirats al matalàs, amb més calma, respirant i traient més suc de cada estirament. Una altra part positiva de fer-ho a casa és que el múscul està més fred i, si estirem sense dolor i amb regularitat, ens permetrà guanyar més flexibilitat que si ho fem en calent.

Fisioterapeuta col·legiat núm. 4935Tècnic superior en activitat física.

www.fisioterapiaefis.com/ blogfisionats.cat

Gomáriz fa rècord de Catalunya en els 200 papallona màster

nnn La nedadora Montse Gomáriz, que s’ha incorporat a l’equip màster del CN Minorisa, va aconseguir fer un rècord de Catalunya de la seva categoria en la prova dels 200 me-tres papallona. Gomáriz, una ne-dadora santvicentina històrica que va quedar a dècimes de segon de ser esportista olímpica, ha tornat per la porta gran en les categories de veterans. A més del rècord de Catalunya, també va aconseguir l’or en els 50 i 100 metres papallona.I és que el CN Minorisa va tenir un paper destacat en el Campionat de Catalunya. L’equip el componien Jaume Cots, Francesc Martínez, Antoni Porcel i Rafa Herrador en l’apartat masculí, metre que les dones eren Annabel Malagarriga i Montse Gomáriz. En l’apartat in-

dividual, cal destacar Jaume Cots (80-84), que es va imposar en les quatre proves en què va participar, els 50, 100, 200 i 400 metres lliures, i es va convertir en el campió del Circuit Català de la seva categoria. Francesc Martínez es va imposar en els 100 metres braça per a ne-dador d’entre 70-74 anys. Antoni Porcel va ser bronze en l’hectòme-tre lliure i quart en els 200 metres del mateix estil, mentre que Rafa-el Herrador era bonze en els 100 i 200 metres braça i quedava quart, a les portes del pòdium, en els 50 metres papallona i 200 metres bra-ça. Les noies no van voler ser menys i Annabel Malagarriga (35-39) su-mava al botí medaller manresà du-es plates, en 50 i 400 lliures, i era bronze en els 50 papallona, 34.93. El CN Minorisa va ser el tretzè en la classificació per clubs i va acon-seguir 18 medalles.n

Carles Jódar Manresa

Equip de màsters del CN Minorisa

CN MiNoRiSa

Mònica Clemente es classifica per a l’Europeu de perxa

nnn L’atleta de l’Avinent Manresa Mònica Clemente ha aconseguit classificar-se per participar al Campionat d’Europa sub-23 que es disputarà del 13 al 16 de juliol a la ciutat polonesa de Bydgoszcz.Per aconseguir aquesta participa-ció Clemente va haver de fer un salt

amb una altura de 4,10 metres, i va marcar així un rècord absolut de l’entitat i va millorar la marca que ella mateixa tenia de 4 metres.Aquest èxit de l’atleta de l’Avinent, el va aconseguir durant la disputa del segon Gran Premi de Perxa que es va disputar a Mataró i que va ser-vir per poder superar les exigènci-es mínimes que marca l’RFEA per poder participar en un Europeu. n

Carles Jódar Manresa

L’atleta Mònica Clemente

Manel Paz Valenciano

CaM

Més incorporacions per al Centre d’Esports Manresa

nnn La cosa va de debò. El Centre d’Esports Manresa s’ha proposat que la seva estada a la Primera Ca-talana de futbol sigui curta. Poder pujar a Tercera Divisió és un repte

RedaccióManresa

que s’ha d’aconseguir al més avi-at possible.La renovació de la plantilla és im-portant. Són diverses les incorpo-racions que s’estan anunciant per poder aconseguir el repte, i mentre els jugadors encara gaudeixen de les vacances, la direcció tècnica,

encapçalada per Miquel Ezequiel, no para de treballar. El nombre de presentacions de nous jugadors no s’atura. Els últims han estat Sergi Porcel, porter que prové de l’Avià; Oscar Casado “Chipi”, un extrem que prové del Mollet; el central francès Florent Reverdy, i Marçal Lladó, jugador que prové de l’Horta. To-tes aquestes incorporacions s’afe-geixen a les de Manel Casa, Sergi Tienda i Biel Rodríguez. nPresentació de Lladó, ‘Chipi’, Reverdy i Porcel (d’esquerra a dreta)

DEL 2 aL 15 DE MaRç DE 2017 l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l FRQ l 27

ENTRETENIMENT

938 720 205

FREQÜÈNCIA

Anuncia’t a

HORITZONTALS: 1. Rampes a la mà que fan perdre l’escriure / 2. Escampall de bolets pels voltants. De l’euga a la can-tonada de l’andalús / 3. Contin-gut de la pipa. Cares que oculten tresors. Una mica de paciència / 4. Per tradició sempre ha estat el qui va més mal calçat. A en Foix un així l’enamorava / 5. Deso de qualsevol manera odes mal escri-tes. Trobaria l’atreviment / 6. La lletra que t’encendré. Llibre que va el primer per força. En plena terna / 7. Vinagre amb un toc de formol. Vestits de nit a Calcuta / 8. Rojor neta de daurats. Són qüestions de galtes però no de cara / 9. Que barroer, insinuant que Matusalem era matalasser! Al coixí de la Montserrat Jofre / 10. El comte la volia per defen-sar-se i l’urbanita per estiuejar. Com que no té pare, estima el de tots / 11. Al cor de Buda. Mingi-tori en companyia. Rep i no pro-testa / 12. O és un carmelita o un que corre per casa. 33,33 grams dels d’abans / 13. Llum per indi-car que la barca arriba a la nu-clear. El responsable, sovint ir-responsable.

VERTICALS: 1. Mostrar-se tan mediocre com una posta londinenca. Tu, que fa malbé la muda… / 2. Últim cop d’ull als apunts durant l’àpat. Com a ca-laixeres són perfectes / 3. Enmig de cada. Fer com l’abril, que no bo-xeja però ho sembla. Enmig de la foscor / 4. Discret observatori del món privat. Agafo el telèfon per marejar en Curtó / 5. Últim recurs pels que van mal c ardats. La mare dels ous no, de les nous / 6. Dòlar excarcerat. Fan un sol viatge i ja tenen dret a l’àlbum. Tram cen-tral del carrer Amílcar / 7. Tan dur que pot causar petrositis. Com a costum és una antigalla / 8. Amics de Quadrar la Rodona. Per ell tot es fa mecànicament. A la dreta de déu / 9. Sueca de l’any de la picor, de temps de l’Eva. Flotaria amb els peus cap dalt / 10. De tots els cants de missa el més miserable. Quan menja mostra poc dinamisme / 11. Preposició al tren. Tendència a recloure el món en quatre ver-sos. Acaben el romanç pel final / 12. Descansos entre tram i tram d’escala, ideals per sabata plana. Uns quants votant, cosa no sem-pre popular.

MOTS ENCREUATS, per Pau Vidal

URGÈNCIESTot tipus d’urgències 112Bombers i Ambulàncies 112Urg. Primària Bages 93 875 79 67Mossos Bages 93 875 98 00Policia L. Manresa 93 875 29 99HOSPITALSSant Joan de Déu 93 874 21 12Centre Hospitalri 93 873 25 50Clínica Sant Josep 93 874 40 50SERVEISInformació Municipal 010Renfe 902 24 02 02FGC 93 205 15 15Julià 93 431 11 00Alsina Graells 902 42 22 42Castellà 93 874 68 00Eix Bus 93 874 66 66Costa Calsina 93 873 84 54Hispano Igualadina 902 44 77 26Masats 93 804 12 13Radio Taxi 93 874 40 00Taxis Manresa 93 877 08 77Ajunt. Manresa 93 878 23 00TE

LÈFO

NS

D’IN

TERÈ

S

ÀRIES - 21 / 03 - 20 / 04Hi ha coses que voldries expressar però no saps per on començar i les mantens ocultes. Tens por de mos-trar la teva part més sentimental. I és que tu, com tothom, tens emocions.

TAURE - 21 / 04 - 20 / 05Si penses en la venjança, sàpigues que no és el millor camí. Simplement cal acceptar el que ens passa i seguir amb la nostra vida, aprendre de l’ex-periència i millorar.

BESSONS - 21 / 05 - 21 / 06Tens ganes de gastar, de fer coses i divertir-te però sembla que altres persones, potser la parella, et volen convèncer que has d’estalviar i tu ho vius com una limitació.

CRANC - 22 / 06 - 22 / 07Felicitats als nadius del signe, s’en-ceta el vostre període de renovació energètica, cosa que significa que es-teu d’aniversari. Període actiu men-talment, ideal per a l’estudi.

LLEó - 23 / 07 - 23 / 08Necessites comunicar el que bull dins teu, i pot ser que no dubtis a anar a un professional per posar ordre a qüestions psicològiques que no et deixen del tot tranquil.

VERGE - 24 / 08 - 22 / 09Un amic pot demanar-te un favor econòmic. Compte que això no es-patlli l’amistat. No tens del tot clar el teu futur amb la parella actual. Hi ha coses que no et convencen.

BALANÇA - 23 / 09 - 20 / 10Algunes persones del signe poden estar vinculades a un procés d’he-rència o en una etapa de gaudi de tot el que és material. Necessites una escapada, encara que sigui a prop.

ESCORPÍ - 21 / 10 - 22 / 11Pots enamorar-te. Algú t’atrau molt i a més et fa sentir especial, únic. Sents connexió i una gran proximitat. Però no corris perquè encara estàs paint la darrera patacada.

SAGITARI - 23 / 11 - 21 / 12Un amor del passat pot buscar-te. Però pots trobar-te que després de la il·lusió inicial tu has canviat molt. Dies d’introspecció, algun amic et preguntarà si estàs bé.

CAPRICORN - 22 / 12 - 21 / 01Una persona t’atrau però gaire-bé hi has renunciat perquè no vols fer el primer pas. Està bé si tu sents que no ho necessites però no esperis que endevini el pensament.

AQUARI - 22 / 01 - 19 / 02Et ve de gust embellir el teu entorn, teva casa. Possiblement et tocarà fer una mica d’inversió però necessites sentir-te més a gust i còmode. Aug-ment de la família.

PEIXOS - 20 / 02 - 20 / 03Tornar enrere pot ser una tempta-ció però no porta a l’alliberament. Hi ha coses que no es poden canvi-ar, només acceptar. Converses amb l’exterior, podràs practicar llengües.

Zodíac’17 MOTS ENCREUATS, per Pau Vidal

Ban

c d

e co

nti

ngu

ts. D

han

na

Ast

ròlo

ga

Artur Mas és CONTRAPORTADA com a ...28 l FRQ l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l DEL 22 DE JUNY aL 5 DE JULioL DE 2017

129 president de la Generalitat de Catalunya

“En el debat dels peatges, penseu que no hi ha carreteres gratuïtes”

L’ENTREVISTA

El president Artur Mas va ser protagonista del programa "Anem per Feina" de Canal Taronja emès des del restaurant La Cabana de Berga.

Quina és la visió que veu en la dicotomia entre la gran Barcelona i aquestes comarques de l’interior que semblen una mica deixades de la mà de Déu? Hi combrega?No del tot, perquè la meva visió del país és que Catalunya és un país petit. Geogràficament, és un país relativament petit, que certament té una gran capital per tant és un cos relativament petit amb un cap molt gran, que és Barcelona. Sort que en tenim a Barcelona, com a país, perquè, a part de la vitalitat de la ciutat, és un ‘’producte’’, que avui ens situa en el món amb la millor de les targetes de presentació i això tothom ho voldria. Nosaltres ho tenim i és la nostra capital i l’hem feta entre tots, no l’han fet els barcelonins.Barcelona, l’han feta un munt de catalans i gent que venia d’Espanya i gent que ha vingut des de fora i europeus que ens han acompanyat des de fa moltes dècades, etc., no? Per tant, aquesta és la nostra realitat. Aleshores la pregunta que ens hem de fer és: el fet de tenir una gran, gran, gran capital de prestigi internacional ofega la resta del territori? O pot deixar respirar a la resta del territori? Aquesta és la pregunta clau, no? I aleshores això té moltes lectures possibles

i una és fins a quin punt tenim el país travat. Per exemple, jo que sóc usuari de l’eix de Llobregat des de fa molts anys doncs sé que Berga mai havia estat a una hora de Barcelona i ara ho està.

Pagant algun peatge.Sí, pagant algun peatge, però penseu una cosa perquè hem de, també, començar a pensar. És veritat que el tema dels peatges té desequilibris, sobretot entre Catalunya i la resta de l’Estat, però també és veritat una cosa, que no es diu mai, que no hi ha carreteres gratuïtes: hi ha carreteres que es paguen amb el peatge de l'usuari i carreteres que es paguen amb els

Xavier Gual

impostos dels contribuents, però que la carretera és gratis no és cert. O la paguem entre tots amb els impostos o la paga l’usuari que l’està utilitzant, per tant no hi han carreteres gratis. Què vull dir amb això? Sota el concepte ‘’ no hi han carreteres gratis‘’ si el que és important també és la seguretat, rapidesa i fiabilitat, la comunicació del Berguedà, avui, sobretot de Berga cap avall, no té res a veure amb la de fa uns anys. Ara tingueu en compte una cosa: les carreteres serveixen per portar coses i serveixen per marxar; amb això vull dir que, al final, també depèn de la dinàmica i de les forces internes de cada comarca

el poder quedar més ben situats en un país petit, cada vegada més ben comunicat i amb una capital molt forta.

Des d'una perspectiva econòmica, quines són les debilitats i les fortaleses que vostè veu a aquestes comarques de l’interior? La principal debilitat de comarques tipus Berguedà, és la demografia. Són comarques amb no gaires persones però sobretot amb un grau de progressius embelliment que fa que des d'un punt de vista demogràfic falti una certa vitalitat i una certa força. Aquest és el principal problema. Després, evidentment, hi ha problemes en el camp de les comunicacions , perquè no a tot arreu les telecomunicacions estan totalment al dia. Hi ha molts polígons industrials a Catalunya que no estan ben connectats avui dia en el món digital, hi ha poblacions que no estan ben cobertes, hi ha algunes infraestructures de Berga cap amunt que són clarament millorables des d’un punt de vista comunicació. El, que es va aconesguir, per exemple, entre la Garrotxa i Osona, avui hi ha una comunicació magnífica, ara entre el Berguedà i la Cerdanya hi ha el que hi ha i no ho dic pel túnel, sinó perquè abans d’arribar al túnel has de passar per tota la carretera que tots coneixem i això evidentment en algun sentit, doncs no deixa de ser un handicap. Per tant, també és veritat que hi ha algun tema en l’ambit de les comunicacions, hi ha temes relacionats amb l’estructura productiva d’aquestes comarques que van passar uns moments

dramàtics perquè van haver de fer una reconversió econòmica du r í s s i m a i en el s s e c t or s tradicionals hi va haver molta gent que va quedar pel camí. Si us mireu la demografia del Berguedà, hi havia més gent fa 20 anys enrere que ara, però és que fa 30 anys hi havia una indústria tèxtil i una indùstria de la mineria que ocupava un munt de gent amb unes infraestructures molt pitjor de les que tenim ara. En el moment en què es va perdre una bona part d'aquests sectors i d’algun altre, doncs això va anar minvant, això és una debilitat. Ara fortaleses: proximitat a grans centres de decisió i de producció i d’en seny a ment, les g ra n s universitat d’aquest país les teniu avui dia, relativament aprop.

La crisi econòmica s’ha acabat?Si la resposta és en funció de com viu la crisi o la sensació de crisi la persona o la família, doncs sempre n’hi ha, de crisi econòmica, perquè sempre hi haurà algú al país que no ho passarà del tot bé. Ara, si per crisi econòmica entenem destrucció d’empreses, poca creació d’empreses noves, poca inversió, poc consum o caiguda del consum i de la inversió i destrucció de llocs de treball, si per crisi econòmica entenem això, ara no en tenim, perquè ara hi ha més consum, hi ha més inversió, hi ha menys empreses que tanquen, hi ha més empreses que neixen i es creen llocs de treball: per tant en aquest sentit no tenim crisi, vist així. Tot i que sempre hi ha persones que, per diferents circumstàncies, ho passen malament.n