FORWARD DCV REGISTROS CUSTODIA INTERNACIONAL CUSTODIA NACIONAL.
Entrevista a Custodia Moreno. ARA 2-5-15
1
26 ara bcn DISSABTE, 2 DE MAIG DEL 2015 ara LES XIFRES Fins a 50.800 edificis de Barcelona, un 72% dels que es destinen a habitatge, es van construir abans del 1970. Així ho recull el pla de rehabilitació urbana i millora dels barris (Rumb) que ha presentat l’alcaldable socialista Jaume Collboni. Un 83% dels habitatges tenen més de 25 anys, i un 62%, més de 45. L’‘STREET MARKET’ TORNA A PALO ALTO L’IMPERDIBLE Aquest mes hi haurà sessió doble del Palo Alto Market. La primera, aquest cap de setmana, i la segona, el del 23 i 24 de maig. La cita, com ja s’ha fet habitual en aquest antic recinte fabril, barrejarà des de música en directe fins a gastronomia, passant per objectes d’autor, nou disseny, mobles vintage i instal·lacions artístiques. En aquesta cinquena edició del mercat es podran tastar propostes gastronòmiques de Carles Abellán i Albert Adrià o visitar, per exemple, instal·lacions de disseny cent per cent orgànic, com els mobles de pa d’Enoc Armengol. 72% D’EDIFICIS D’ABANS DEL 1970 La diagnosi sobre l’estat del parc d’habitatge a la ciutat que han presentat els socialistes també deixa mancances clares en accessibilitat: de fet, un 65% dels edificis d’habitatges es consideren no accessibles i un 43% no disposen d’ascensor. Un total de 51.600 d’aquests edificis són blocs de tres plantes o més. 65% D’EDIFICIS NO ACCESSIBLES Custodia Moreno “M ani qui mani, nosaltres sempre hem d’estar picant. Segons qui mani, potser hem de picar quatre cops o vuit, però no podem deixar de picar”. La frase és de la mare de la Custodia Moreno, i ella se l’ha aplicat tota la vida. Tant quan lluitava per aconseguir unes condicions de vida dignes per a les per- sones que com ella i la seva família vivi- en a les barraques, com en totes i cadas- cuna de les batalles veïnals que ha aju- dat a guanyar al seu barri, el Carmel. ¿La història del barraquisme a Barce- lona és la d’una victòria veïnal? És una història que va tenir un final fe- liç. Vam lluitar molt, jo hi vaig dedicar 25 anys, però vam aconseguir bons re- sultats. Primer, millores com els con- tenidors o l’aigua corrent, i després ja va venir la batalla pel reallotjament en bones condicions. El més important per aconseguir-ho va ser treure’ns de sobre la por. Vam guanyar perquè, en un context de repressió i tenint en compte que la majoria de famílies de la zona vam arribar a Catalunya havent perdut la guerra, vam perdre la por. Com va ser el pas a viure en pisos? Primer ens van dir que tots anéssim a la Mina, i vam dir que ni bojos, i tam- bé ens van oferir un parell de blocs a la Guineueta, però la majoria no vo- líem marxar del barri. No havíem co- mençat a transformar el Carmel, que estava tot per fer, per llavors marxar- ne. La majoria dels pisos eren de llo- guer, que és el que nosaltres reivin- dicàvem, tot i que alguns veïns el van comprar en condicions molt bones. Els pisos costaven uns dos milions de pessetes que calia pagar en 25 anys i amb quotes fixes. La nostra reivindi- cació era que ningú havia de pagar més d’un 10% dels seus ingressos per a l’habitatge. El mateix que es reivindica ara. ¿Bar- celona no ha resolt el problema de l’habitatge? La política d’habitatge públic del país ha sigut nefasta. Aquests pisos hauri- en de ser sempre de lloguer. Vam acon- seguir treure les barraques horitzon- tals, però no les verticals. Quan el 1990 es va posar fi a les barraques, ja esta- va ple de gent vivint en plantes subter- rànies que, en molts casos, els veïns del Carmel han anat deixant, i on ara s’hi ha instal·lat gent més vulnerable. La precarietat continua... I em barallo sovint amb alguns veïns que ja s’han oblidat del nostre origen i que poden acusar la gent més vulnera- ble, que sovint és d’un altre color, de prendre’ns la feina. Quan nosaltres vam arribar a Barcelona, alguns sectors també deien que veníem a menjar-nos el pa dels catalans. Per què? Molt sen- zill: a la meva mare li pagaven l’hora de feina a dues pessetes i mitja i la gent d’aquí la cobrava a tres, però per a nos- altres això representava menjar. ¿Avui la gent és menys combativa? Als bars i botigues tothom està cabre- jat i després dius: “A veure, va, ¿què fem?” I no hi ha moviment. En barris on hi ha problemes de pes toques la trompeta i la majoria de vegades a pri- mera fila hi som els mateixos que fa 30 anys. La gent està acollonida, però ha de perdre la por com vam fer nosaltres. Ara la ciutat està recuperant la me- mòria dels barris de barraques amb la col·locació de plaques commemorati- ves. ¿S’ha superat l’estigma? Totalment. Vam muntar la Comissió [per a la Recuperació de la Memòria dels Barris de Barraques] perquè dè- iem que la gent ja no sabia d’on veni- en aquests pisos construïts per al re- allotjament i que això era una part de la història de la ciutat que no podia caure en l’oblit. Les plaques [la pròxi- ma que s’inaugurarà serà el dia 10 de maig, davant del grup d’habitatges de Raimon Casellas, on viu la Custodia] no són homenatges només a les perso- nes que van viure en barraques pel fet d’haver-hi viscut, sinó a tota la gent que vam venir de la nostra terra i ens vam integrar i hem col·laborat per fer que Catalunya sigui el que és. Com veu ara la situació de Catalunya? No sóc ni nacionalista ni independen- tista, però ara votaria que sí a la inde- pendència per demostrar que tenim tot el dret del món a decidir i per refre- gar-ho a tota l’Espanya carca. Les pri- meres hòsties les vaig rebre defensant aquesta terra. Encara que, per la me- va ideologia socialista, jo treuria totes les fronteres. ❚ L’ENTREVISTA Comissió ciutadana per a la recuperació de la memòria dels barris de barraques “Els barraquistes vam guanyar perquè vam perdre la por” FRANCESC MELCION Maria Ortega EL LECTOR OPINA ■ SÍ ■ Una mica més tard del que s’havia anunciat, però encara dins del mandat municipal que ara acaba, Barcelona ha començat la construcció dels túnels que han de soterrar el trànsit a la plaça de les Glòries, que, com remarca J . D almau, és una de les reivindicacions per les quals els veïns de la zona fa més que lluiten. ■ NO ■ Arbres al mig del pas de vianants. Aquesta és la “incoherència” que denúncia Marta F ernández, veïna del barri del Camp d’en Grassot. Explica que “la problemàtica dels arbres entorpint el pas es repeteix a carrers com el de la Indústria i Sant Antoni Maria Claret”. L’ENQUESTA ¿CREUS QUE BARCELONA HA CONSTRUÏT MASSA A MONTJUÏC? LA PREGUNTA D’AQUESTA SETMANA ¿BARCELONA ÉS UNA CIUTAT BEN ADAPTADA PER A LES PERSONES AMB ALGUNA DISCAPACITAT? Entra a l’Ara.cat i participa-hi No, ha de ser una muntanya amb activitat Sí, hi ha un excés d’equipaments No hi vaig mai Encara no se li han donat prou usos 38% 13% 37% 12%
-
Upload
barrisdebarraques -
Category
Documents
-
view
37 -
download
1
description
Entrevista de Maria Ortega a Custodia Moreno, membre de la Comissió ciutadana per la recuperació de la memòria dels barris de barraques de Barcelona, sobre la lluita per millorar els barris en uns temps difícils.
Transcript of Entrevista a Custodia Moreno. ARA 2-5-15
-
26ara bcn
DISSABTE, 2 DE MAIG DEL 2015 ara
LES X IFRES
Fins a 50.800 edificis de Barcelona, un 72% dels que es
destinen a habitatge, es van
construir abans del 1970. Aix
ho recull el pla de rehabilitaci urbana i millora dels barris
(Rumb) que ha presentat
lalcaldable socialista Jaume
Collboni. Un 83% dels habitatges tenen ms de 25
anys, i un 62%, ms de 45.
LSTREET MARKET
TORNA A PALO ALTO
L IMPERDIBLE
Aquest mes hi haur sessi doble del Palo Alto Market. La
primera, aquest cap de
setmana, i la segona, el del 23 i
24 de maig. La cita, com ja sha fet habitual en aquest antic
recinte fabril, barrejar des de msica en directe fins a
gastronomia, passant per
objectes dautor, nou disseny,
mobles vintage i installacions artstiques. En aquesta
cinquena edici del mercat es podran tastar propostes
gastronmiques de Carles
Abelln i Albert Adri o visitar,
per exemple, installacions de disseny cent per cent orgnic,
com els mobles de pa dEnoc
Armengol.
72% DEDIFICIS DABANS DEL 1970
La diagnosi sobre lestat del
parc dhabitatge a la ciutat que han presentat els
socialistes tamb deixa
mancances clares en
accessibilitat: de fet, un 65% dels edificis dhabitatges es
consideren no accessibles i un
43% no disposen dascensor.
Un total de 51.600 daquests edificis sn blocs de tres
plantes o ms.
65% DEDIFICIS NO ACCESSIBLES
Custodia Moreno
Mani qui mani, n o s a l t r e s sempre hem destar picant. Segons qui
mani, potser hem de picar quatre cops o vuit, per no podem deixar de picar. La frase s de la mare de la Custodia Moreno, i ella se lha aplicat tota la vida. Tant quan lluitava per aconseguir unes condicions de vida dignes per a les per-sones que com ella i la seva famlia vivi-en a les barraques, com en totes i cadas-cuna de les batalles venals que ha aju-dat a guanyar al seu barri, el Carmel. La histria del barraquisme a Barce-lona s la duna victria venal? s una histria que va tenir un final fe-li. Vam lluitar molt, jo hi vaig dedicar 25 anys, per vam aconseguir bons re-sultats. Primer, millores com els con-tenidors o laigua corrent, i desprs ja va venir la batalla pel reallotjament en bones condicions. El ms important per aconseguir-ho va ser treurens de sobre la por. Vam guanyar perqu, en un context de repressi i tenint en compte que la majoria de famlies de la zona vam arribar a Catalunya havent perdut la guerra, vam perdre la por. Com va ser el pas a viure en pisos? Primer ens van dir que tots anssim a la Mina, i vam dir que ni bojos, i tam-b ens van oferir un parell de blocs a la Guineueta, per la majoria no vo-lem marxar del barri. No havem co-menat a transformar el Carmel, que estava tot per fer, per llavors marxar-ne. La majoria dels pisos eren de llo-guer, que s el que nosaltres reivin-dicvem, tot i que alguns vens el van comprar en condicions molt bones. Els pisos costaven uns dos milions de pessetes que calia pagar en 25 anys i amb quotes fixes. La nostra reivindi-caci era que ning havia de pagar ms dun 10% dels seus ingressos per a lhabitatge.
El mateix que es reivindica ara. Bar-celona no ha resolt el problema de lhabitatge? La poltica dhabitatge pblic del pas ha sigut nefasta. Aquests pisos hauri-en de ser sempre de lloguer. Vam acon-seguir treure les barraques horitzon-tals, per no les verticals. Quan el 1990 es va posar fi a les barraques, ja esta-va ple de gent vivint en plantes subter-rnies que, en molts casos, els vens del Carmel han anat deixant, i on ara shi ha installat gent ms vulnerable. La precarietat continua... I em barallo sovint amb alguns vens que ja shan oblidat del nostre origen i que poden acusar la gent ms vulnera-ble, que sovint s dun altre color, de prendrens la feina. Quan nosaltres vam arribar a Barcelona, alguns sectors
tamb deien que venem a menjar-nos el pa dels catalans. Per qu? Molt sen-zill: a la meva mare li pagaven lhora de feina a dues pessetes i mitja i la gent daqu la cobrava a tres, per per a nos-altres aix representava menjar. Avui la gent s menys combativa? Als bars i botigues tothom est cabre-jat i desprs dius: A veure, va, qu fem? I no hi ha moviment. En barris on hi ha problemes de pes toques la trompeta i la majoria de vegades a pri-mera fila hi som els mateixos que fa 30 anys. La gent est acollonida, per ha de perdre la por com vam fer nosaltres. Ara la ciutat est recuperant la me-mria dels barris de barraques amb la collocaci de plaques commemorati-ves. Sha superat lestigma? Totalment. Vam muntar la Comissi [per a la Recuperaci de la Memria dels Barris de Barraques] perqu d-iem que la gent ja no sabia don veni-en aquests pisos construts per al re-allotjament i que aix era una part de la histria de la ciutat que no podia caure en loblit. Les plaques [la prxi-ma que sinaugurar ser el dia 10 de maig, davant del grup dhabitatges de Raimon Casellas, on viu la Custodia ] no sn homenatges noms a les perso-nes que van viure en barraques pel fet dhaver-hi viscut, sin a tota la gent que vam venir de la nostra terra i ens vam integrar i hem collaborat per fer que Catalunya sigui el que s. Com veu ara la situaci de Catalunya? No sc ni nacionalista ni independen-tista, per ara votaria que s a la inde-pendncia per demostrar que tenim tot el dret del mn a decidir i per refre-gar-ho a tota lEspanya carca. Les pri-meres hsties les vaig rebre defensant aquesta terra. Encara que, per la me-va ideologia socialista, jo treuria totes les fronteres.
L E N T R E V I S T A
Comissi ciutadana per a la recuperaci de la memria dels barris de barraques
Els barraquistes vam guanyar perqu vam perdre la por
FRANCESC MELCION
Maria Ortega
EL LECTOR OPINA
S
Una mica ms tard del que
shavia anunciat, per encara
dins del mandat municipal que
ara acaba, Barcelona ha comenat la construcci dels
tnels que han de soterrar el trnsit a la plaa de les Glries,
que, com remarca J. Dalmau, s
una de les reivindicacions per
les quals els vens de la zona fa ms que lluiten.
NO
Arbres al mig del pas de vianants. Aquesta s la
incoherncia que denncia
Marta Fernndez, vena del
barri del Camp den Grassot. Explica que la problemtica
dels arbres entorpint el pas es repeteix a carrers com el de la
Indstria i Sant Antoni Maria Claret.
L ENQUESTA
CREUS QUE BARCELONA HA CONSTRUT MASSA
A MONTJUC?
LA PREGUNTA DAQUESTA SETMANA
BARCELONA S UNA CIUTAT BEN ADAPTADA
PER A LES PERSONES AMB ALGUNA DISCAPACITAT?
Entra a lAra.cat i participa-hi
No, ha de ser una muntanya amb activitat
S, hi ha un excs dequipaments
No hi vaig mai
Encara no se li han donat prou usos
38%
13%
37%
12%
