26ara bcn

DISSABTE, 2 DE MAIG DEL 2015 ara

LES X IFRES

Fins a 50.800 edificis de Barcelona, un 72% dels que es

destinen a habitatge, es van

construir abans del 1970. Aix

ho recull el pla de rehabilitaci urbana i millora dels barris

(Rumb) que ha presentat

lalcaldable socialista Jaume

Collboni. Un 83% dels habitatges tenen ms de 25

anys, i un 62%, ms de 45.

LSTREET MARKET

TORNA A PALO ALTO

L IMPERDIBLE

Aquest mes hi haur sessi doble del Palo Alto Market. La

primera, aquest cap de

setmana, i la segona, el del 23 i

24 de maig. La cita, com ja sha fet habitual en aquest antic

recinte fabril, barrejar des de msica en directe fins a

gastronomia, passant per

objectes dautor, nou disseny,

mobles vintage i installacions artstiques. En aquesta

cinquena edici del mercat es podran tastar propostes

gastronmiques de Carles

Abelln i Albert Adri o visitar,

per exemple, installacions de disseny cent per cent orgnic,

com els mobles de pa dEnoc

Armengol.

72% DEDIFICIS DABANS DEL 1970

La diagnosi sobre lestat del

parc dhabitatge a la ciutat que han presentat els

socialistes tamb deixa

mancances clares en

accessibilitat: de fet, un 65% dels edificis dhabitatges es

consideren no accessibles i un

43% no disposen dascensor.

Un total de 51.600 daquests edificis sn blocs de tres

plantes o ms.

65% DEDIFICIS NO ACCESSIBLES

Custodia Moreno

Mani qui mani, n o s a l t r e s sempre hem destar picant. Segons qui

mani, potser hem de picar quatre cops o vuit, per no podem deixar de picar. La frase s de la mare de la Custodia Moreno, i ella se lha aplicat tota la vida. Tant quan lluitava per aconseguir unes condicions de vida dignes per a les per-sones que com ella i la seva famlia vivi-en a les barraques, com en totes i cadas-cuna de les batalles venals que ha aju-dat a guanyar al seu barri, el Carmel. La histria del barraquisme a Barce-lona s la duna victria venal? s una histria que va tenir un final fe-li. Vam lluitar molt, jo hi vaig dedicar 25 anys, per vam aconseguir bons re-sultats. Primer, millores com els con-tenidors o laigua corrent, i desprs ja va venir la batalla pel reallotjament en bones condicions. El ms important per aconseguir-ho va ser treurens de sobre la por. Vam guanyar perqu, en un context de repressi i tenint en compte que la majoria de famlies de la zona vam arribar a Catalunya havent perdut la guerra, vam perdre la por. Com va ser el pas a viure en pisos? Primer ens van dir que tots anssim a la Mina, i vam dir que ni bojos, i tam-b ens van oferir un parell de blocs a la Guineueta, per la majoria no vo-lem marxar del barri. No havem co-menat a transformar el Carmel, que estava tot per fer, per llavors marxar-ne. La majoria dels pisos eren de llo-guer, que s el que nosaltres reivin-dicvem, tot i que alguns vens el van comprar en condicions molt bones. Els pisos costaven uns dos milions de pessetes que calia pagar en 25 anys i amb quotes fixes. La nostra reivindi-caci era que ning havia de pagar ms dun 10% dels seus ingressos per a lhabitatge.

El mateix que es reivindica ara. Bar-celona no ha resolt el problema de lhabitatge? La poltica dhabitatge pblic del pas ha sigut nefasta. Aquests pisos hauri-en de ser sempre de lloguer. Vam acon-seguir treure les barraques horitzon-tals, per no les verticals. Quan el 1990 es va posar fi a les barraques, ja esta-va ple de gent vivint en plantes subter-rnies que, en molts casos, els vens del Carmel han anat deixant, i on ara shi ha installat gent ms vulnerable. La precarietat continua... I em barallo sovint amb alguns vens que ja shan oblidat del nostre origen i que poden acusar la gent ms vulnera-ble, que sovint s dun altre color, de prendrens la feina. Quan nosaltres vam arribar a Barcelona, alguns sectors

tamb deien que venem a menjar-nos el pa dels catalans. Per qu? Molt sen-zill: a la meva mare li pagaven lhora de feina a dues pessetes i mitja i la gent daqu la cobrava a tres, per per a nos-altres aix representava menjar. Avui la gent s menys combativa? Als bars i botigues tothom est cabre-jat i desprs dius: A veure, va, qu fem? I no hi ha moviment. En barris on hi ha problemes de pes toques la trompeta i la majoria de vegades a pri-mera fila hi som els mateixos que fa 30 anys. La gent est acollonida, per ha de perdre la por com vam fer nosaltres. Ara la ciutat est recuperant la me-mria dels barris de barraques amb la collocaci de plaques commemorati-ves. Sha superat lestigma? Totalment. Vam muntar la Comissi [per a la Recuperaci de la Memria dels Barris de Barraques] perqu d-iem que la gent ja no sabia don veni-en aquests pisos construts per al re-allotjament i que aix era una part de la histria de la ciutat que no podia caure en loblit. Les plaques [la prxi-ma que sinaugurar ser el dia 10 de maig, davant del grup dhabitatges de Raimon Casellas, on viu la Custodia ] no sn homenatges noms a les perso-nes que van viure en barraques pel fet dhaver-hi viscut, sin a tota la gent que vam venir de la nostra terra i ens vam integrar i hem collaborat per fer que Catalunya sigui el que s. Com veu ara la situaci de Catalunya? No sc ni nacionalista ni independen-tista, per ara votaria que s a la inde-pendncia per demostrar que tenim tot el dret del mn a decidir i per refre-gar-ho a tota lEspanya carca. Les pri-meres hsties les vaig rebre defensant aquesta terra. Encara que, per la me-va ideologia socialista, jo treuria totes les fronteres.

L E N T R E V I S T A

Comissi ciutadana per a la recuperaci de la memria dels barris de barraques

Els barraquistes vam guanyar perqu vam perdre la por

FRANCESC MELCION

Maria Ortega

EL LECTOR OPINA

S

Una mica ms tard del que

shavia anunciat, per encara

dins del mandat municipal que

ara acaba, Barcelona ha comenat la construcci dels

tnels que han de soterrar el trnsit a la plaa de les Glries,

que, com remarca J. Dalmau, s

una de les reivindicacions per

les quals els vens de la zona fa ms que lluiten.

NO

Arbres al mig del pas de vianants. Aquesta s la

incoherncia que denncia

Marta Fernndez, vena del

barri del Camp den Grassot. Explica que la problemtica

dels arbres entorpint el pas es repeteix a carrers com el de la

Indstria i Sant Antoni Maria Claret.

L ENQUESTA

CREUS QUE BARCELONA HA CONSTRUT MASSA

A MONTJUC?

LA PREGUNTA DAQUESTA SETMANA

BARCELONA S UNA CIUTAT BEN ADAPTADA

PER A LES PERSONES AMB ALGUNA DISCAPACITAT?

Entra a lAra.cat i participa-hi

No, ha de ser una muntanya amb activitat

S, hi ha un excs dequipaments

No hi vaig mai

Encara no se li han donat prou usos

38%

13%

37%

12%