ENTREVISTA DE SOCIALS.

HISTÒRIA D'UNA MIGRACIÓ.

Aquest any per el crèdit de síntesis, a la part de socials, haviem de fer-li

una entrevista a algun familiar, amic o conegut que hagi emigrat i jo he

decidit fer-li al meu aví perquè és una persona que va deixar-ho tot

amb la seva família en busca de una millor vida. Ell actualment té 71 anys

i és una de les persones més importants per a mí.

ABANS DE MARXAR

El meu aví quan era petit li agradava fer el mateix que a tots els nens,

jugar a caniques i alguna que altre vegada anava a buscar llenya amb

el seu germà més gran. Ell vivia al poble de Tabernas que està a

Almeria i era bastant gran.

La seva casa era bastant gran, amb la teulada plana i estava feta de

fusta, terra i canyes. La relació amb el seus pares era molt bona i té

molts bons records amb ells. De petit jugava al pillapilla, al «escondite»,

a les baldufes però sobretot li agradava jugar a caniques.

Ell no va anar a l'escola fins els 8 anys i hi va anar molt poc perquè

anava a treballar. Les escoles en aquella època eren com les d'ara, amb

els seus pupitres, la pissarra, la taula del professor però no estaven tan

equipades com ara. No tenien llibres però si tenien una enciclopedia on

sortia tot el que havien d'estudiar encara que no els feien estudiar molt

en comparació amb ara i estudiaven la religió catòlica.

Els professors no els castigaven molt però quan ho feien amb una mena

de regla li picaven a la mà.

LA DECISIÓ D’EMIGRAR I EL VIATGE

El meu aví al ser petit no tenia una feina concreta, ajudava al seu pare

en el que li manava i anava a recollir les verdures i fruites dels horts.

Els motius per els que van decidir marxar eren perquè no guanyaven

suficients diners i buscaven una millor vida encara que significara

deixar la seva vida.

Ell va marxar amb la seva germana perquè el seu pare ja estava allà i

els seus altres germans i la seva mare van marxar una mica més tard.

No te cap record especial però si que m'ha explicat que quan anaven

per múrcia van haver de parar com 6 o 7 hores perquè van tenir un

accident i va venir un altre autocar perquè pugesin continuar amb el

viatje.

El viatje els va costar més o menys 100 pesetes i com ja podreu soposar

va emigrar a Terrassa. No va tenir cap problema en entrar a Catalunya,

només li van demanar el bitllet per comprovar que tot estigués bé.

Quan va emigrar tenia 13 anys.

ELS PRIMERS TEMPS

Al arribar a Terrassa la seva vida va cambiar positivament ja que al dia

següent d'arribar ja tenia treball i no li va costar gens integrar-se a

Terrassa. En Terrassa va cambiar 3 vegades de casa fins que van

decidir quedar-se en la que viuen ara, situada a la Maurina prop de la

biblioteca.

El seu primer treball va ser a una fàbrica tèxtil. 33 anys de la seva vida

els a dedicat al món tèxtil encara que abans de jubilar-se va estar

treballany uns quants anys en la contrucció.

El seu sou en el món tèxtil era d'unes 160 pesetes per 12 hores de treball.

Comparant amb el que guanyava al poble el sou era molt més alt ja que

allà guanyava només 1 «duro» al día.

LA VIDA ACTUALMENT

Del seu poble no manté cap costum.

La seva germana fa 4 anys o així és va tornar a viure al poble amb el

seu marit i parlen sovint. També te contacte amb els seus tiets.

Actualment se sent una mica cansat però molt feliç de la família que té i

de tot el que ha aconseguit. Sempre m'ha dit que la seva situació a

millorat molt.

A ell li agradaria tornar al poble però no per quedar-se a viure perquè

porta quasi 60 anys vivint aquí i ja ha creat la seva vida aquí i no ho vol

deixar tot.

Fent un balanç per a ell ha estat positiu i tornaria a fer el viatje per tal

de tenir la vida que ha tingut.

LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939)

El meu aví va nèixer després de la guerra civil i a casa seva no es

parlava molt del tema però si que m'ha explicat que van detenir al seu

pare per estar al bàndol contrari i van estar a punt de matar-lo però el

van deixar lliure.