15

novembre 04

Entrevista

MiquelHuguet

L’Anella Científica i l’EUSS

Exalumnes

CarlesMallorques

Revista de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià

http://www

Universitat i recerca de futur

Sumari

Ahir 2● Recull de premsa universitària

Editorial 3● L’Anella Científica

Ahir 4● Notícies i activitats

Ahir 5● Màster en Informàtica Industrial,

1a edició

Universitat - empresa 6● I jornades sobre sistemes robotitzats

per a tall i soldadura de plàstics

Universitat - empresa 8● Erasmus 2004

Demà 9● Llibre blanc de les titulacions

universitàries de grau enla branca industrial

Entrevista 10● Miquel Huguet

Ex-technica 12● Projectes fi de carrera

Ex-technica 14● Projectes fi de carrera

dels nostres alumnes

Exalumnes 15● La meva experiència professional

Tribuna 16● Panallets i intel·ligència emocional

http://www 18● L'Anella Científica: infraestructura

per a la universitat i la recerca

http://www 19● Connexió a l'Anella Científica

Humor 19

Consell de redacció:César Latorre, Joan Ramon Molero, Josep Maria Oriol, Salvador Ramon, Carles Rubio.

Publicació trimestral de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS)Disseny i maquetació: SPOC Impressió: 520 Serveis GràficsEdita: EUSS

L’EUSS permet la reproducció de les notícies i articles continguts en aquesta publicació sempreque se n’esmenti la procedència.

a hir

Com és habitual, en aquesta sec-ció fem una selecció de les notí-cies més destacades aparegudesa la premsa recent.

Cap a l'espai europeud'ensenyament superior:implantació del nou modeleuropeu

"Prop de 50 estudis universitarisprovaran la metodologia euro-pea” (Avui, 15.05.04); "Catalunyaimplanta les llicenciatures de 3anys" (El Periódico, 15.05.04);"Las universidades catalanas ini-ciarán 40 licenciaturas de tresaños el próximo curso" (LaVanguardia, 16.05.04); "La UABadapta 13 titulacions al modeleuropeu" (Avui, 09.06.04); "LaUniversitat Autònoma, la primeraque eliminarà les classes magis-trals per adaptar-se a l'espaieuropeu" (El Punt, 09.06.04);"Lluís Ferrer: les carreres europe-es no valoraran el que s'ensenya,sinó el que aprèn l'estudiant" (ElPeriódico, 27.06.04).

Present i futur de lesuniversitats al nostre país

"La matrícula universitària s'en-careix un 4 % i costa entre 615 i 894 euros" (20 minutos,10.06.04); "La matrícula univer-sitaria será gratuita para losmayores de 65 años" (LaVanguardia, 11.06.04); "La UPCtindrà postgrau en 'softwarelliure'" (El Periódico, 16.06.04);"Catalunya ocupa el tercer llocen despesa anual per universita-ri" (Avui, 17.06.04); "El programa

Erasmus, Premio Príncipe deAsturias de cooperación in-ternacional" (La Vanguardia,08.07.04); "51 carreres de les123 que ofereixen les universi-tats no arriben a les cent sol·lici-tuds" (Avui, 17.07.04); "El 41 %de las carreras se queda pordebajo del mínimo de cien alum-nos" (La Vanguardia, 17.07.04);"Solà diu que "no entendria" unareforma parcial només de laLOU" (El Punt, 27.07.04); "Jovescientífics pateixen una retalladaen les ajudes" (El Periódico,02.09.04); "La UAB reestructura-rá sus titulaciones y centrará suactividad en tres campus" (LaVanguardia, 22.09.04); "Maragalldefensa l'aposta per la recercaper innovar la universitat" (Avui,28.09.04).

Món universitari: estudiants,dades estadístiques, mónlaboral

"La mayoría de los universitariosusa Internet a diario" (Cinco días,25.05.04); "L'anorèxia amenaça el 20 % dels universitaris" (ElPeriódico, 03.06.04); "Sólo el50 % de los universitarios reciéntitulados tienen un trabajo rela-cionado con su carrera" (El País,12.07.04); "Los catalanes dejanlos estudios antes que el resto de España" (La Vanguardia,10.09.04); "España, con poca ven-taja salarial de los universitarios"(Cinco días, 15.09.04); "Un 29 %más de sueldo por ser universita-rio" (Cinco días, 16.09.04); "Elparo sólo afecta al 15 % de lostitulados" (Expansión, 30.9.04). ●

Recull de premsauniversitària■■ Montserrat Solera / Biblioteca EUSS

15

novembre 04Revista de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià

3

e ditorial

Benvinguts una altra vegada a la nostrarevista, que en aquest número tractarà,

entre altres temes, sobre l'Anella Científica, lagran infraestructura que connecta en xarxauna gran part de la comunitat cientificouni-versitària catalana (prop de 40 institucionsimportants).

Aquest tema ens resulta ara especialmentrellevant, ja que l'Escola Universitària deSarrià té prevista properament la seva anne-xió a l'Anella com a centre directe, laqual cosa ens permetrà participar enaquesta comunitat amb tota la sevaextensió i plenitud.

L'Anella Científica és una importanteina de treball i d'ajut per al mediuniversitari. Aquesta xarxa inicialmentmetropolitana, i actualment d’àmbitregional, operativa des de 1993, transmet agran velocitat documents, imatges, àudio ifins i tot connexions telefòniques i de video-conferència. I cada vegada va ampliant mésels seus serveis.

La idea de connectar diversos centres científicsentre si no és nova, però dur-la a terme és unrepte important. A nivell estatal tenim RedIRIS,Geant a nivell europeu, Internet2 a EstatsUnits, etc... Catalunya té l'Anella Científica enel mateix nivell tecnològic que poden tenirpaïsos de referència com Alemanya.

Per tot això, ens agradaria fer palesa laimportància que té per a nosaltres la incorpo-ració a l'Anella Científica, perquè veiem enaquest fet una millora en la infraestructurad'accés i un component tècnic i públic impor-tant. Ara bé, i potser això és el que més volemdestacar, valorem molt positivament la relle-vància que té per a nosaltres poder participaren una comunitat d'intercanvi d'idees, d'in-formació i de projectes.

El fet que puguem compartir informació ambla resta del col·lectiu del món universitari

i científic, així com ambles institucions, ens ha

d'induir a reflexionar sobre elterme "compartir". Compartir conei-

xements no significa només rebre'n, sinótambé aportar-ne amb il·lusió i sense capmena de por o d'egoisme. Per tant, compartiresdevé ara no ja únicament un exercici per al'intercanvi, sinó també una responsabilitatque volem assumir per arribar al creixementcol·lectiu de la comunitat educativa i forma-tiva a la qual pertanyem.

Només el treball en col·laboració ens perme-trà avançar vers la qualitat i el ritme que avuidemana la nostra societat. ●

L’AnellaCientífica■■ Joan Pons / Editor Medigrup

L'EscolaUniversitàrias'incorporarà

en breu al'Anella

2a Jornada TecnològicaEUSS Activa

Redacció. El passat di-marts 22 de juny va tenirlloc la 2a Jornada Tec-nològica, com a cloendade curs del programaEUSS Activa dedicat en-guany a la domòtica.Durant aquell matí unnodrit grup de professorsdels diferents centres

EUSS Activa va tenir l'oportunitat de partici-par en tot un seguit d'activitats preparadesper l'EUSS com a complement a l'EUSSActiva.

El primer ponent va ser el profesor ÀngelBorrell, que, com a continuació de les expli-cacions del programa de domòtica de l'EUSSActiva, va fer un petit workshop sobre con-trol i supervisió de processos. En segon lloc,va ser el torn dels doctors Arrando i Vidal,que van fer una petita classe sobre mate-rials, amb demostració pràctica inclosa, allaboratori de Resistència de Materials. Percloure la sessió de treball, Salvador Ramon,coordinador de l'EUSS Activa, i Jordi Espina,del DTT, van presentar la nova maqueta i,per tant, la nova edició de l'EUSS Activa,que aquest proper curs girarà al voltant del'aerodinàmica.

Acte de lliurament de l'autoinforme CAI

Redacció. El divendres 23 de juliol, a les 10del matí, es va fer entrega a Jesús Vivas,membre de l'Oficina de Planificació i Qualitat(OPQ) de la UAB, de l'autoinforme elaboratpel comitè d'avaluació interna de l'EUSS. Hanestat un total de 13 sessions de dues hores

d'intens treball i una tasca de consens,redacció i recerca, el que ha permès queaquest document vegi la llum després d'ha-ver estat sotmès a un període d'exposiciópública interna. El procés es va iniciar el 9 demarç amb una reunió inicial amb Jesús Vivas,i la darrera reunió de treball va tenir lloc elpassat dimarts 13 de juliol. El document finalconsta de 70 pàgines i està acompanyat perun total de 194 pàgines més destinades aaportar les evidències i els documents ques'han fet servir per al procés d'avaluació.

La web estrena intranet

Servei Informàtica. S'ha posat en marxa lanova intranet de la web de l'Escola. Ha sofertbàsicament canvis estètics, però també hamillorat la navegabilitat.

Els propers canvis van tenir com a objectiuactualitzar els racons de l'alumne i del per-sonal. També s'ha previst modificar-ne elrecull de premsa i fer-lo més àgil a travésd'una aplicació web a la qual podeu accedirper l'adreça https://www.euss.es/intranet2o bé per la pàgina principal de l'EUSS, comfeu habitualment. ●

4

Notícies i activitats

Recull de notícies aparegudes aThe nEUSSpaper i a Salesians.info■■ Joan Ramon Molero / Promoció i Comunicació

a hir

Pantalla principal de la intranet

Detall d’una de les reunions de les Jornades

15

novembre 04Revista de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià

5

■■ Andreu Moreno / Director del Màster

a hir

La implantació dels sistemes informàtics dinsla societat va més enllà de tenir un ordina-

dor damunt la taula. La informàtica industrialinclou, d'una banda, aspectes de disseny iimplementació de grans sistemes industrialsde supervisió i control, així com eines d'ajut al'hora de prendre decisions en l'àmbit de lagestió i planificació de la producció.

D'altra banda, avui en dia qualsevol dispositiuquotidià amb certa intel·ligència porta incor-porat un sistema informàtic. És el que conei-xem com a "sistemes encastats" (embedded),els quals estan experimentant una revolucióamb la incorporació del sistema operatiu lliu-re Linux. Aquest sector del mercat ofereixmoltes oportunitats però està mancat d'en-ginyers amb la formació específica suficientperquè puguin desenvolupar-hi la seva carreraprofessional.

Per tal d'oferir una formació de postgrau enaquest camp va néixer el Màster enInformàtica Industrial. Es pretenia fer un pasmés en el camí de consolidar l'EscolaUniversitària Salesiana de Sarrià com un cen-tre de formació superior.

La formació de postgrau era un camp queencara no s'havia abordat i ens va semblaradequat començar amb una temàtica en laqual des d'un principi apostéssim per formarels nostres futurs enginyers en les tecnologiesmés punteres en l'aplicació de la informàtica ala indústria. Val a dir que la formació conti-nuada en el camp de l'enginyeria està forçapoc desenvolupada en general, segurament per

manca de cultura. Per tant, la nostra apostaera també un pèl arriscada.

Ara ens toca fer balanç de la primera edició delMàster. El nombre de participants va ser de 15,un nombre idoni per complir el compromís defomentar el seu propi desenvolupament i demantenir la qualitat de l'ensenyança. Pel quefa al seu origen, hem tingut alumnes catalans,francesos i mexicans. Per tant, sense haver-hopretès inicialment, el Màster ha agafat uncaire internacional que ha enriquit molt el pro-cés d'aprenentatge desenvolupat a l'aula i allaboratori. Tots els alumnes han compaginatels estudis amb una feina que hi estava rela-cionada i, així, molts d'ells ja han tingut l'opor-tunitat d'acumular experiència professional enaquest camp.

Finalment, i després de la necessària avaluaciói realització d'un treball final de Màster, elsalumnes han demostrat que han assolit ambèxit els objectius inicials i, per tant, podenestar satisfets amb la nostra feina i l'aprofita-ment que n'han tret. Per descomptat, moltsaspectes poden millorar i de ben segur l'expe-riència del primer any serà de molt profit perafrontar millor encara la segona edició, lad'enguany. ●

Màster en InformàticaIndustrial, 1a edició

La informàtica industrial téaplicacions en molts sectors

que ens són propers

El Màster ha assolit el compromís de fomentar

el desenvolupament dels alumnes i de mantenir la qualitat de l'ensenyança

Nota de premsa

Barcelona, 1 de setembre de 2004

El passat 21 de juliol de 2004 van tenirlloc les "I jornades sobre sistemes robo-

titzats per a tall i soldadura de plàstics"organitzades per Ingeniería de Aplicacio-nes, SA (IDASA) amb la col·laboració d'ABB i JENOPTIK.

L'acte inaugural de les jornades es va cele-brar a l'auditori d'ABB de Sant Quirze delVallès (Barcelona) i el va presidir el doctorAgustí Segarra, Director General del Cen-tre d'Investigació i Desenvolupament Em-presarial del Departament d'Indústria,Comerç i Turisme de la Generalitat deCatalunya (CIDEM).

També hi van assistir Miquel Seriola, DirectorGeneral d'IDASA, José Ramón García Montón,Director General d'ABB, Ulf Feistel, Gerent de JENOPTIK, i Salvador Ramon Paulí, Coor-dinador Universitat-Empresa, EUSS (EscolaUniversitària Salesians de Sarrià).

L'acte, amb una assistència de prop de no-ranta persones procedents de diferentspunts de la geografia espanyola i europea,va ser un punt de trobada i d'obligada refe-rència per als professionals del sector.

L'organització de les jornades va permetreconèixer més a fons les últimes tecnologiesde tall per aigua, làser i fresat, gràcies a lesdiferents demostracions desenvolupades permàquines de la firma IDASA. ●

6

u niversitat - empresa

I jornades sobre sistemesrobotitzats per a tall i soldadura de plàstics

Organitzades per Ingeniería de Aplicaciones, SA amb lacol·laboració d’ABB i JENOPTIK

Conferències organitzades

● "Tall i soldadura per làser"Rolf Schmeisser, Managing Directorde Jenoptik

● "Gestió de la producció"Antonio Ramírez, Tècnic Comerciald'IDASA Sistemes

● "Descàrrega d'injectores"Manel Ballesteros, DepartamentComercial d'ABB

● "Tall per aigua"Cristóbal Vela, d'EnginyeriaComercial d'IDASA

● "Fresat"Josep Ramon Solé, d'EnginyeriaComercial d'IDASA

● "Pintat de peces de plàstic"Joan Carles García, DepartamentComercial d'ABB

Per a més informació:GBC Comunicació, SLTel.: 977 300 997E-mail: gbc@gbc-comunicacio.net

novembre 04Revista de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià

7

15

u niversitat - empresa

Visita al tallerActe inaugural

Material treballat amb tall per aigua Autoritats

Donació d'un braç articulat robotitzat

L'empresa IDASA ha fet la donació d'un robot com acomplement a l'equipament del Laboratori de TecnologiaMecànica. Durant la jornada de Portes Obertes es vadesenvolupar una pràctica molt vistosa, doncs amb l'ajuda del robot s'omplia una copa de cava amb aigua d'una ampolla de plàstic, i finalment el robot t'entregava la copa d'aigua a la teva mà.

Mobilitat internacional en xifres

En el darrer curs, hem tingut a l'EUSS 38 estudiants que han vingut de diferentspunts de la Unió Europea i d'Amèrica Central.

Alguns han participat enel programa Erasmus per ala mobilitat d'estudiants i elsaltres han pres part en el Màsterd'Informàtica Industrial. ●

Alumnes de l'EUSS que hananat a l'estranger

Tres alumnes de l'EUSS, Aleix AnglèsNogueroles, Cristina Serra Sánchez i Frans

Obradors Almodovar, han anat a cursarestudis a la North East Wales Institute ofHigher Education (NEWI) d'Anglaterra, iSergi Soler Fité ha realitzat una estada d'un semestre a la Universitat de Cagliari(Itàlia). ●

Mobilitat de professors

S'han produït tres mobilitats de professorsde l'EUSS a l'estranger: a l'Institut Supérieurd'Action International et de Production(França), al Liverpool Hope University Collegei al North East Wales Institute of HigherEducation (Gran Bretanya). Les classesimpartides eren d'automatització, informàti-ca industrial i e-business.

A nosaltres ens va visitar un professor de l'Institut Supérieur d'Action Internationalet de Production (França) i un altre delTechnical University of Kosice (Eslovàquia). ●

Pràctiques en empreses

Un dels mitjans més eficaços per a lainserció laboral dels nostres titulats

és, sens dubte, la realització depràctiques en empreses mentreestudien els últims cursos acadè-mics. Abans d'obtenir la titulaciód'enginyer tècnic industrial, els

nostres alumnes es beneficien delsconvenis de col·laboració amb empre-

ses que els permeten fer pràctiquesreals i remunerades.

Hi ha tres modalitats de pràctiques: perassolir experiència, per desenvolupar el pro-jecte de fi de carrera i per obtenir crèdits.Aquest darrer curs s'han comptabilitzat untotal de 89 convenis. Val a dir que al llargdel temps molts acaben amb un contractelaboral. ●

8

Erasmus 2004

Pràctiques universitàries a empreses■■ Salvador Ramon / Coordinador Universitat-Empresa

u niversitat - empresa

Les sortidesa l’estranger

i les visites degent de fora són

una realitatconsolidada

novembre 04Revista de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià

9

15

d emà

La nostra Escola és un membre actiu delprojecte "Disseny de Plans d'Estudi i Títols

de Grau en la Branca Industrial", que es vapresentar a la III Convocatoria de ayudas parael diseño de planes de estudio y títulos degrado del programa de convergencia europeade la Agencia Nacional de Evaluación de laCalidad y Acreditación (ANECA) i es va apro-var el passat 30 de juliol.

L'objectiu d'aquesta convocatòria és doble.D'una banda impulsar que a la Universitat esfacin treballs que duguin al disseny delsnous estudis universitaris adaptats a l'EspaiEuropeu d'Ensenyament Superior.

D'una altra, elaborar un "llibre blanc" del títolque reculli el resultat d'aquest estudi, el qualeditarà l'ANECA i es remetrà, després d'un pro-cés d'avaluació, a la Dirección General deUniversidades (MEC) i al Consejo de Coor-dinación Universitaria per a la seva considera-ció. L'estructura de continguts d'aquesta pro-posta de llibre blanc ha d'incloure els següentsaspectes:

1. Anàlisi de la situació dels estudis afins aEuropa. Model d'estudis europeus selec-cionat i beneficis directes que aportaràals objectius del títol l'harmonització quees proposa.

2. Anàlisi de la relació entre places ofertadesi sol·licitades a cada Universitat.

3. Estudis d'inserció laboral dels titulatsdurant el darrer quinquenni.

4. Establiment dels perfils professionals delstitulats en aquests estudis.

5. Anàlisi de la relació entre les competèn-cies específiques i transversals i els perfilsprofessionals.

6. Elaboració d'una proposta d'objectius deltítol, de la seva estructura general, la sevadistribució i d'altres aspectes relacionatsamb l'organització i el pla de formació.

La resposta del sistema universitari del'Estat espanyol a la demanda d'estudissuperiors en l'àrea industrial s'articula alvoltant de:

a) Títols de cicle curt especialitzats, com és elcas de les nostres titulacions d'enginyeriatècnica industrial.

b) Títols de cicle llarg generalistes.

c) Títols de només segons cicles.

La llarga història i tradició de les dues prime-res tipologies de títols i les incompatibilitatsaparents entre els objectius formatius i pro-fessionals derivades d'un llarg procés d'adap-tació a les necessitats formatives de diversesrealitats industrials de les dues alternatives,provoquen que tot allò relacionat amb aques-tes titulacions tingui una complexitat i unessingularitats que exigeixen un tractamentespecial. El procés ha de tenir una doble fina-litat, la convergència amb Europa i una millo-ra en l'organització i estructura d'aquestestitulacions.

Aquest escenari ha provocat que l'ANECAdoni un tractament diferenciat a aquestabranca. Serà l'únic estudi industrial fet simul-tàniament per quatre xarxes diferents,Enginyeria Industrial, Enginyeria TècnicaIndustrial, Enginyeria Química i Enginyeria deMaterials, sota la direcció i coordinació de lapròpia agència.

Esperem que la resposta de la Universitat ales demandes formatives de la societat mi-llorin amb aquests projectes. ●

Llibre blanc de les titulacionsuniversitàries de grau en la branca industrial■■ Carles Rubio / Director

L’EUSS també cerca la milloracontinuada i l’excel·lència

educativa

10

Què és el CESCA?

El CESCA (Centre de Supercomputació deCatalunya) és un consorci públic, creat l'any1991 i integrat avui dia per la Generalitat deCatalunya, la Fundació Catalana per a laRecerca i nou universitats catalanes (UB, UAB,UPC, UPF, UdG, URV, UdL, UOC i URL). Els seusobjectius se centren en tres àrees d'activitat:els serveis de càlcul d'altes prestacions, majo-ritàriament per a càlcul científic, però tambéper a entorns que requereixin grans bases dedades; les comunicacions, centrades en la ges-tió de l'Anella Científica i del Punt Neutred'Internet a Catalunya (CATNIX) i l'allotjamentdel node de RedIRIS a Catalunya, i la promocióde l'ús i els beneficis d'aquestes tecnologies.

Qui hi treballa i quina funció hidesenvolupen?

La plantilla del CESCA està integrada actual-ment per una vintena de professionals ambperfils acadèmics ben diversos que donen ser-vei a les tres àrees d'activitat: tècnics de sis-temes, d'aplicacions, de comunicacions i depromoció, així com també personal de secre-taria i administració.

Què aporta l'Anella Científica a la societatcatalana?

En els seus inicis l'Anella Científica era priori-tàriament una eina per facilitar als nostresusuaris l'accés als supercomputadors des deles seves institucions. Però l'explosió d'Interneti la multiplicació dels usos de la xarxa hanconvertit l'Anella en una eina imprescindibleper a la comunitat acadèmica i investigadora.Així, a més de les aplicacions "tradicionals"d'Internet (correu electrònic, web, bibliotequesdigitals, etc.) també permet donar suport a lesnoves aplicacions científiques i acadèmiquesque necessiten una gran amplada de banda pertransmetre tot tipus d'informació digital,incloent-hi imatges en moviment, com ara la

teleformació, la telemedicina, les videoconfe-rències, els entorns grid de col·laboració distri-buïda, la telefonia sobre IP, la difusió de ràdioi televisió, els laboratoris virtuals i el vídeo perencàrrec, entre altres. Per exemple, des de fatres anys l'Anella permet la realització del cursÒpera Oberta del Gran Teatre del Liceu, un cursde lliure elecció per als estudiants universita-ris que reben diverses retransmissions operísti-ques en temps real a les universitats i que tévalor curricular.

Encara en l'àmbit de les comunicacions, elCESCA gestiona el CATNIX, el segon punt neu-tre de tot l'Estat i que permet que disset delsoperadors i proveïdors d'Internet que operen aCatalunya intercanviïn localment el tràfic quegeneren els seus abonats i així s'evita que lainformació hagi de recórrer milers de quilòme-tres a través de xarxes nacionals i internacio-nals. D'aquesta manera, s'agiliten les comuni-cacions a Catalunya, alhora que es contribueixa descongestionar la resta de xarxes. A més, lapresència de l'Anella Científica al CATNIX afa-voreix les comunicacions entre les comunitatscientífica i acadèmica i l'empresarial.

Per a què s'usa la supercomputació?

El maquinari de supercomputació permet alsinvestigadors fer càlculs de gran envergaduraque fan avançar la seva recerca, en àrees comara la química teòrica, la modelització bio-molecular, la física, els mètodes numèrics en enginyeria i les ciències de la Terra.Investigacions sobre l'estructura electrònicade les molècules, cristalls moleculars d'inte-rès tecnològic, reconeixement molecular,reaccions implicades en química atmosfèricai en processos de combustió, química d'hi-drurs de metalls de transició i l'estructurad'enzims i la catàlisi que produeixen usenmilers d'hores computacionals per tal de tro-bar nous materials, avançar en el tractamentde malalties o reduir l'impacte de l'ésserhumà en el medi ambient.

Miquel Huguet

Director del Centre deSupercomputació de Catalunya

e ntrevista

Subsistema de discos

Maquinari de supercomputació

En quina situació es troba Catalunya enfront d'Espanya, la Unió Europea i els Estats Units?

Quant a les comunicacions, la renovació tecnològica del'Anella que vam fer l'any passat ens va situar al mateix nivellque les xarxes espanyola i europea. Des del 2003 la velocitatdels troncals és la mateixa: 10 gigabits per segon (Gbps) tantper a l'Anella com per a la connexió de la xarxa estatal(RedIRIS) amb l'europea (Géant). Als Estats Units, la xarxaAbilene, equivalent a l'europea Géant, també disposa de 10 Gbps des del febrer d'enguany. Així, els investigadors deCatalunya, en principi, tenen les mateixes facilitats d'accésque els europeus i els nord-americans. I dic "en principi" per-què nosaltres només garantim la connectivitat fins a la pròpiainstitució, no fins a l'usuari final.

En canvi, en supercomputació hem notat una davallada en lesinversions en recerca d'aquests últims anys: mentre que el1993 les dues màquines de què disposàvem, el Cray Y-MP il'IBM 3090, es trobaven entre les 500 més potents del món,des de l'any 1998 el CESCA no apareix a la llista TOP500, querecull els supercomputadors més potents. Avui dia, encara quesuméssim la potència de totes les nostres màquines no figu-raríem a la TOP500.

Som conscients del gran volum de tràfic il·legal de dadesque circula per la xarxa. Com es pot combatre?

Aquest és un tema sensible i delicat, però d'entrada parlar de"gran" ho trobo agosarat, ja que si més no a la xarxa dedicadaa la recerca no és el cas. És cert que la pròpia activitat i orga-nització de les universitats faciliten que s'introdueixin a laxarxa continguts per als quals no es tenen les corresponentsllicències d'ús o de distribució i aquest és un tema que ens pre-ocupa, a nosaltres com a gestors i als representants legals deles pròpies institucions. No tenim una solució miraculosa, peròestem treballant en mecanismes que ens ajudin a evitar-ho.D'una banda, conjuntament amb el Centre de ComunicacionsAvançades de Banda Ampla (CCABA) de la UPC s'ha desenvo-lupat una eina per monitorar el tràfic intercanviat entrel'Anella i la xarxa estatal RedIRIS i classificar el tràfic per apli-cacions i detectar usos irregulars de la xarxa. D'altra banda,s'està elaborant una Política de Seguretat per a totes les insti-tucions connectades a l'Anella.

És l'Anella Científica un projecte estratègic per a Catalunya?

Sense cap mena de dubte, sí. Així ho va manifestar pública-ment el Director General de Recerca, Francesc XavierHernández, a l'última Trobada de l'Anella Científica, en laqual va remarcar el compromís de la Generalitat deCatalunya per potenciar l'Anella Científica en aquestmoment de gran importància cientificotècnica. L'esforç queel Govern està fent per potenciar la recerca i la innovació hodemostra, ja que les comunicacions són un element clau enuna societat globalitzada. ●

novembre 04Revista de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià

11

15

Currículum

Miquel Huguet

(Alforja, El Baix Camp, 1956) és Directordel Centre de Supercomputació deCatalunya des de 1996. Llicenciat enInformàtica per la Universitat Politècnicade Catalunya (1979) i doctor enInformàtica per la University of Californiade Los Angeles (1989), ha rebut el PrimerPremio Nacional de Terminación deEstudios i el CSD Distinguished TeachingAward d'UCLA (1989) així com la becade Formació de Personal Investigador delMEC (1980-82) i les d'estudisFulbright/MEC (1982-84), CIRIT (1984-86) i GTE (1987-88).

Ha estat professor d'informàtica a la UPC(1980-82) i a UCLA (1984-89) i hatreballat en els departaments d'R+D(Recerca i Desenvolupament) i dePromoció de Grans Projectes de FujitsuEspaña, SA (1989-92) i al Departamentde Màrqueting i Vendes de ConvexSupercomputer, S.A.E. (1992-95), des d'oncol·laborava amb el CEPBA.

És membre de les associacionsprofessionals ACM, IEEE, ISOC i ATI i de diverses organitzacions culturals.Actualment és Vicepresident del Hewlett-Packard Consortium for Advanced Scientificand Technical Computing Users Group(HP-CAST),Tresorer de l'Associació Amicsdel Museu Nacional d'Art de Catalunya(MNAC) i Secretari del Capítol Espanyol de la Internet Society (ISOC-ES). ●

e ntrevista

Projectes fi de carrera

Relació històrica. Convocatòries 2004

Convocatòria de gener de 2004

417. José Luis Rodilla CoronadoEstudio de las modulaciones digita-les para aplicaciones en comunicacio-nes mediante diferentes canales detransmisión418. Alberto Sancho PinaControl máquina industrial por PLC419. Raül Vila LaurobaDomòtica d'un pis basada en un autòmati en una pantalla tàctil420. Javier Xiqués RochinaAutoavaluació per Internet. Nou mòdulde gestió de la informació421. Francisca Monleón MañasGestión del inventario de equipos infor-máticos de la EUSS422. Francisco Ramos ValverdeAutomatización de una planta de embo-tellado

Convocatòria de març de 2004

423. Marc Blasi BorràsEstudi i aplicació d'un pla de prevencióde riscos laborals a l'empresa Metal·lúr-gia Industrial, SA424. Sergio Sánchez CalvoGestión de la energía y luz natural enuna residencia unifamiliar para cuatropersonas425. Jorge Vidal MartínezEstudi i optimització de bobines integra-des per a aplicacions de sistemes deràdiofreqüència426. David Abellán LópezManual de autoprotección de una subes-tación urbana427. Nerea Caldú GabaldaProyecto de electrificación de una resi-dencia de ancianos y cálculo y diseño deACS y calefacción mediante energía solartérmica428. Marc Medes PérezDisseny i implementació d'oscil·ladors ales bandes ISM europees

429. David Marot SoléDisseny i implementació d'un sistemamulticontrol de climatització430. Antonio Ruiz ÁlvarezKit de iniciación al HC08431. Daniel Sedó Ranki Tutorial para la instalación de Linuxembedded432. Jordi Vilades JoveControl pneumàtic proporcional destinata l'ensenyament433. Sergio Galego GarcíaEstudio de viabilidad sobre la determina-ción del estado de carga de una bateríade plomo ácido434. Alberto Gómez MartínezMaqueta simuladora de una direcciónasistida variable controlada mediantePIC435. Agustín David González RosaE2HC08 (ENTRENADOR EUSS HC08)436. Josep Gonzalvo MuriaSistema gestor de la central eòlico-solarEUSS amb un PC embedded amb sistemaoperatiu LINUX437. Marcos Jiménez GameroProyecto de electrificación y climatiza-ción de un restaurante con una potenciade 140kW438. Leonardo Ballesteros MontesMaqueta ferroviaria439. Mario Lanza Martínez Simulación tridimensional de la máquinaSM 2000440. Álex Palao Espona Amplificador de audio basado en la tipo-logía de convertidores DC-DC reductores441. Daniel Suesta BenhamúPortal web assignatures.442. Ignacio Ardanuy FortunyLabvisión.443. David Gay López Simulació en la gestió d'un magatzemautomàtic444. José Luis Illera MartínezEstudio y realización de una fuente con-mutada conectada a la red eléctrica

445. Montserrat Riera Sala Repartiment en la transferència depotència entre dues centrals elèctriquesen paral·lel446. Senén Poncelas CanedoImplantación y desarrollo del SistemaACC avanzado en prototipos SEAT ADAS447. Jorge Merino SánchezS.A.P. Sistema de análisis de prototiposADAS448. José Antonio Mendoza BravezoDemostrador de las tecnologías de asis-tencia al conductor

Convocatòria de juny de 2004

449. Frans Obradors AlmodovarRadio controlled blimp450. Aleix Anglès NoguerolesProjecte a realitzar a U.K. ERASMUS451. Jordi Cervera RicartGestor d'imatges d'una webcam amb Linux452. David García EscolàEnllumenat del túnel de Vielha453. Roger Mas Bataller Instal·lació elèctrica d'una fusteriaindustrial454. Marcel Munté MonllorGestor d'imatges en web455. Nuria Rubió GómezSistema de treball col·laboratiu sotaentorn LINUX utilitzant OpenACS456. Marta Sans CerdàMaqueta de busos de comunicacions457. Marc Piñol VenturaMàquina de pintura d'Schrausi458. Antonio Poza PascualSistema electromecánico de sol tipo guíapara placas solares

Convocatòria de juliol de 2004

459. Enric Balletbó SerraOpen CNC, taula de tall de controlnumèric460. Ricard Benet MoraRecerca i avaluació dels diferents formats

12

e x-technica

Revista de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià

13

15

novembre 04

e x-technica

de sistemes de fitxers per a memòries novolàtils amb plataforma Linux461. Carlos Bueno MirasEstudio de proceso e instalación de unaplanta para la fabricación de griferíasanitaria462. Sergio Galiano MolinaSoftware docent per a aplicacions a lavisió artificial463. Arnau Sogas TrubatSistema d'energia renovable sense uti-lització de bateria: estudi sobre l'efi-ciència en l'emmagatzament d'airecomprimit464. Sergi Soler FitéMonitorització, control i gestió d'un sis-tema de prepagament (Part B)465. Daniel López PortuguésEstudi de la construcció de cèl·lules tèr-miques solars466. Daniel Luena MiróAlarma contorno de seguridad por fibraóptica467. Laia Poblet BernadImplantació real d'un sistema de riscoslaborals en una empresa metal·lúrgica468. Sergio Carrasco Igualada Implantación de los sistemas de seguri-dad en una empresa469. Gemma Rosa Pando TàpiaEntornos telemáticos colaborativos deaprendizaje en enseñanzas técnicas470. David Parés GonzálezControl de temperatura d'alt rang.471. Marc Mora ClaramuntComandament a distància de TV per acanals Pay-per-view472. David Peñalver MartinPuesta en marcha e implantación de unlaboratorio de diagnóstico preventivopor DP en cables subterráneos de M.T.473. David Pisa LasaosaCalificación del equipo de secado enuna industria farmacéutica474. David Calvo VelascoActualizador de un expositor basado enSPC-100475. Josep Roca CalzadaAnàlisi i fabricació en placa PCB d'aco-bladors direccionals a les bandes ISMeuropees476. Raül Rosillo MárquezAssimilació contingut per web-Administració477. Miguel Ángel Muñoz RodríguezProyecto de unidad de día para discapa-citados en Lucena (Córdoba)

478. David Serres AltesAssimilació contingut per web-Presentació479. Óscar Vito Martín Portal web per a les línies de recerca. 2a p.

Convocatòria d'octubre de 2004

480. Daniel Llanos LópezSimulador maqueta citran481. Jordi Maimó GázquezRegulació de caudal mitjançant llaç PID482. Jordi Pereiro SáezSistema de gestió de la seguretat d'untúnel483. Cristina Serra SánchezDSP Control for an AC Induction Motor484. Rene Carrio CruzSistemes de reg i d'adob automatitzat485. Xavier Martínez ObiolsPrograma de gestió informàtica delsaccidents de trànsit486. Israel Martínez OriveProyecto electrificación hotel 487. David Ayala PuntadaBus CAN488. Jordi García MartíRevisió i definició d'un sistema de super-visió global d'una fàbrica489. Juan Moya RoviraProjecte de reforma de les instal·lacionselèctriques de baixa tensió de l'edifici del'aduana de Tarragona490. Jorge Piñero MelenchonPannell de pràctiques per a proves elèc-triques segons RBT i verificació de lacompensació automàtica de la reactiva491. Adrià Recio GonzálezMuntatge d'un dispositiu-maqueta per aestudiar la resposta dels pannells tèr-mics a la radiació solar492. Josep Sol de la VegaProducció solar d'aigua potable a partirde la humitat de l'aire i seguiment delprocés amb captació de dades experi-mentals493. Xavier Martínez TarragóMaqueta citran per a digitals.494. José Torner MaestreCentral eòlica-solar commutada a xarxa495. Patricia Trujillo SerraEstudi de la implantació d'un sistema deriscos laborals en una empresa distribuï-dora manipuladora de peix i marisc496. Víctor Bautista FarréLínea de proceso en una planta de pinturas

497. Arnau Figueras TortrasSistema de control climàtic del Centred'Hospitalització Institut Pere Mata498. Jorge Gili PuertoMaqueta d'un sistema lineal de visióartificial499. José Daniel Cebollada CánovasGestor de CD500. Ricard Cirera Clavelnterfície gràfica Mdesigner501. David Sabater RieraElectrificació i enllumenat del polígonindustrial UP-4 de Banyoles502. Èric del Arco CristiàCentral de detecció d'incendis per a dueszones d'acord a EN54503. Marc Puig de Vall NogaredaMonitorització, control i gestió d'un sis-tema de prepagament (Part A)504. José María Saladié CastellnouDisseny d'un pannell d'assaig per a lesproteccions d'una subestació505. David Garay RebolloPlanificación de la gestión de recursosde vehículo completo506. Guillem Muñoz CarbonellPlotter PCB para PC507. Jordi Font VenturaCeldas robotizadas de soldadura MIGA08 respaldo y cojín508. Mario Fernando Diez ArceSuport de comunicacions grupals a la lli-breria d'FSM509. Sergio León FemeniaDesarrollo de una centralita prototipocon interfaz CAN bus510. Oriol Closa MoncusíEstudi de la construcció d'intercanvia-dors de calor511. Manuel Moya GarcíaInstalación fotovoltaica conectada a red512. Eduard Requena AmadasImplementació del maquinari d'un datalogger mitjançant microcontroladorHC908513. Ruth de la Torre SoteloTest automatitzat de circuits i sistemesintegrats digitals514. Joan Salvadó PalauSistema automático de medida de laradiación solar por ángulos515. Francisco Zarzoso LozaSistema d'anàlisi de prototips ADAS516. Jordi Clotet SimonAmperímetre digital per a aplicacionsmeterològiques

14

e x-technica

Projectes fi de carreradels nostres alumnes

Monitorització, control i gestió d'un sistema de prepagament per RFI

En aquest projecte s'ha dissenyat i desenvolu-pat el maquinari (hardware) i programari(software) necessaris per al correcte funciona-ment del sistema de prepagament. Les partsprincipals són: targetes de radiofreqüència ilectors de radiofreqüència, placa de control(commutació del sistema de pagament ambmonedes al sistema de pagament amb targe-ta), visualització del saldo, comunicació entreel PLC i el PC i desenvolupament de l'aplicació"Gestió de Clients" per donar d'alta els clients,fer càrregues de saldo a les targetes i contro-lar els consums mitjançant informes.

Autors: Marc Puigdevall Nogareda i SergiSoler Fité

Simulador de subestació per a l'assaig de proteccions

En aquest projecte s'ha dissenyat i muntat unsimulador de subestació AT/MT (Alta Tensió/Mitjana Tensió) per poder reproduir i analit-zar les actuacions de les proteccions en situa-cions de pertorbació a la xarxa elèctrica. Elsobjectius de l'estudi són dos: poder fer lesproves de recepció de nous equips, assajar ireparar equips avariats, d'una banda, i formarpersonal tècnic, de l'altra.

Autor: Josep Maria Saladié Castellnou

ADAS. Advanced Driver Assistance System

Dins la línia de recerca ADAS, el Centre Tècnicde SEAT ha desenvolupat una sèrie de projectesen què han participat alumnes de l'EUSS. Elconveni Escola-Empresa els ha permès poderpresentar els següents projectes de final decarrera:

● Implantació i desenvolupament del sis-tema ACC avançat en prototips SEAT. Autor: Senén Poncelas Canedo

● S.A.P. Sistema d'anàlisis de prototips. Autor: Jorge Merino Sánchez

● Demostrador de tecnologies d'assistència al conductor. Autor: José Antonio Mendoza Bravezo

● Desenvolupament d'una centraleta pro-totipus amb interfície CAN bus. Autor: Sergio León Femenia

● Sistema d'anàlisis de prototips ADAS. Autor: Francisco Zarzoso Loza

Aparell de monitorització

Pantalles de software d’ADAS

■■ Àngel Borrell / Cap del Departament de Projectes

Simulador de subestació

15

novembre 04Revista de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià

15

Apreciats companys/anyes i a tots els quiencara sou a l'EUSS estudiant o a punt de fina-litzar els estudis. Permeteu-me que us faci unabreu ressenya de quina ha estat la meva tra-jectòria professional abans i després de l'EUSS.

Els inicis

Jo sóc dels qui sempre han treballat i estudiatalhora: vaig començar des de ben petit a l'em-presa familiar vinculada al sector de les artsgràfiques. Al principi escombrava però, amb eltemps, van augmentar les meves responsabili-tats: manteniment elèctric de maquinària, pro-gramació de PLC...

Poc després va arribar el disseny i la implemen-tació del sistema informàtic, el disseny, la cons-trucció i l'adaptació de maquinària (elèctrica,mecànica, pneumàtica, electrònica, etc.). Tambévaig ser encarregat de producció i, més enda-vant, gerent. Això em va permetre consolidar iposar en pràctica els coneixements que estavaadquirint. A més, tot plegat em va dur a viatjarmolt per Espanya i Europa.

Finalment, per raons de mercat i de trajectòriapersonal, a finals de juliol de 2001 vaig dedicirliquidar l'empresa i acabar amb el PFC. Van servuit mesos de treball diari, però tot aquell esforçva valer la pena.

Època molt moguda

Al setembre ja era en una altra empresa for-mant part d'un equip de recerca i desenvolupa-ment i posta en marxa de projectes d'automa-tizació, organització, productivitat i controlindustrial a escala nacional. La meva estadaaquí va ser breu però molt intensa, perquè emvaig adonar que aquest no era el tipus d'em-presa que realment m'agradava i vaig decidircanviar.

Tres setmanes després formava part de lacúpula directiva d'una altra companyia dedica-da a la construcció i realització de línies de

maquinària per a l'extrusió, coextrusió, injecciói recuperació del plàstic.

Les meves tasques com a cap del DepartamentTècnic Elèctric eren les pròpies del lloc: dissenyelèctric, servei tècnic i posta en marxa de noveslínies en l'àmbit nacional i prevenció de riscoslaborals a l'empresa.

El repte

El temps anava passant i diversos factors em vandur a buscar un nou repte: entrar en una granmultinacional on poder potenciar les mevesaptituds, millorar en l'aspecte professional iaprendre constantment tot allò que va sorgintdia a dia relacionat amb les noves tecnologies.

Aviat farà gairebé dos anys que sóc aThyssenKrupp Elevadores formant part d'unequip humà molt gran i professional. Sóc undels encarregats de postvenda a Barcelona iestic al càrrec de 37 tècnics que treballen entres torns i els caps de setmana.

Les meves tasques es concentren en la supervi-sió i el control de les reparacions i en el mante-niment preventiu i correctiu de les instal·lacionsque tinc al meu càrrec. La maquinària en qüestiósón principalment escales mecàniques, rampes,ascensors, plataformes, etc. dels clients corpora-tius (metro, Renfe, Aena, FGC, ajuntaments...).

En el transcurs estressant d'una jornada laboral,arriben a les meves mans responsabilitats dife-rents, no solament tècniques sinó també derelacions humanes, gestió d'equips, presa dedecisions in situ i coordinació de tota mena detasques i col·laboradors. És a dir, una part de lesmeves tasques és el control de tots els imprevis-tos per tal que no alterin el desenvolupament dela feina diària.

M’acomiado amb un consell: tingueu moltapaciència perquè el món laboral actual i futurrequereix de professionals ben preparats comnosaltres. ●

La meva experiènciaprofessional■■ Carles Mallorques / Encarregat de postvenda de ThyssenKrupp Elevadores

e xalumnes

Carles Mallorques Mata

16

t ribuna

Era l'època dels panellets i jo tornava aTenerife (Illes Canàries) després d'unaintensa setmana de cursets a Bar-

celona. Alguns professors em van dirque no marxés sense tastar-los, aixíque, el mateix matí que havia d'aga-far l'avió de tornada a casa, vaigpassar per la pastisseria que em vanrecomanar, una del carrer de Santa

Anna, decidida a comprar-ne.

Quan m'acostava a la pastisseria vaigdir-me a mi mateixa "haig de treure

diners del caixer" però, tan bon punt ho vaigpensar, ho vaig oblidar. Era el darrer any dela pesseta.

Vaig comprar una safata d'aquells petits dol-ços tan llaminers i vaig anar cap ala plaça Catalunya per agafar"la guagua", que és comanomenem qualsevol tipusd'autobús a les Canàries,que em portés a l'aero-port. Deurien ser dosquarts de deu del matí iel vol sortia a dos quartsde dotze.

La cua de l'autobús erallarga, plena de gent de totsels colors i idiomes, joves i no tanjoves. Quan vaig preguntar al conductorquant costava el bitllet em va dir que 550pessetes, si no recordo malament. Vaig obrirel portamonedes i vaig començar a fer comp-tes. Em vaig adonar que no havia tret dinersdel caixer i que només em quedava el canvidels panellets. El vaig mirar avergonyida i livaig dir: "Em falten vint duros".

Amb veu agradable però molt ferma em vacontestar: "Jo no tinc cap problema per dur-la a l'aeroport però, si a la propera paradapuja un revisor i vostè no té bitllet, a qui licau el pèl és a mi". Jo li vaig contestar, amb

un nus al coll: "Ho entenc perfectament, peròsi perdo el bus, perdré també l'avió". L'homeem va mirar impassible.

Desesperada, vaig llençar el contingut delmoneder sobre el que semblava que no haviade ser el meu seient. Els diners no m'arriba-ven. De sobte vaig sentir la veu d'una donaque em parlava. Va dir: "Pren, dona". Li vaigdonar les gràcies i vaig pagar el títol detransport. Vaig tornar a mirar cap a la senyo-ra, però havia desaparegut entre la resta depassatgers. I vaig continuar el meu viatge al'aeroport, avergonyida...

En arribar-hi vaig baixar amb tots els meuspaquets i la safata de panellets i vaig veureque la dona també baixava. Em vaig apropar

a ella, li vaig reiterar el meu agraï-ment, li vaig explicar el que m'ha-

via passat i vaig afegir que grà-cies a la seva amabilitat noperdria el vol. Em va somriu-re i em va dir: "No n'hi haper tant, que trist seria elmón si una persona es que-dés a terra per cent pesse-tes! És el mínim que podia

fer. Si jo hagués estat al teulloc, també m'hagués agradat

que algú m'hagués ajudat. Vintduros no són res". I va marxar.

No hi vaig insistir, per no molestar-la, peròvaig pensar en les seves paraules: "Si johagués estat al teu lloc..." Fer a l'altre el quet'agradaria que et fessin a tu, ser capaços deposar-nos a la seva pell i comprendre'l i, desd'aquesta nova perspectiva, fer-li (o dir-li)allò que ens agradaria que ens fessin (odiguessin) si estiguéssim en la seva situació.Així és com ens comportem amb les amistats,amb les persones properes... però aquestasenyora ho va fer amb una desconeguda...Aquí rau la seva grandesa! Aquesta capacitatde donar sense esperar res a canvi és un valor,

Panellets i intel·ligènciaemocional■■ Juani Mesa / Psicòloga i Professora de "Tècniques i Habilitats

Comunicatives i Socials"

La capacitat dedonar sense

esperar res a canviés a la base de la

intel·ligència emocional

15

novembre 05Revista de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià

17

t ribuna

és l'altruisme, que és a la base del que ara conei-xem com a "intel·ligència emocional".

Així com hi ha una intel·ligència logicoabstractai una intel·ligència lingüística o verbal, també hiha una intel·ligència que ens fa ser més persones.El professor Goleman la defineix com "la capaci-tat de motivar-nos a nosaltres mateixos, a perse-verar, a controlar els impulsos, a posar-nos al llocde l'altra persona i a confiar en els altres".

Hem cregut falsament que és millor competir quecooperar, quan està demostrat que la personasana i equilibrada psicològicament és aquella quese sent feliç amb el que és i amb el que fa a lavida, la que pensa i viu com la dona que em vaajudar a l'autobús camí de l'aeroport. Els quicompeteixen acaben malalts i sols.

Per molt que estiguem preparats tècnicamentamb coneixements, títols, màsters, etc. per desen-volupar una feina, el factor "ser persona" és mésimportant que el purament acadèmic. I és la nos-tra veritable carta de presentació.

S'ha de conrear al màxim la intel·ligència emo-cional que totes i tots tenim. D'això tracta l'as-signatura de lliure elecció Tècniques i HabilitatsComunicatives i Socials, que s'imparteix persegon any en aquesta Escola Universitària.

Per cert, els panellets van arribar a Tenerife, i a lameva família i a mi ens van agradar molt. Paga lapena anar a comprar-los i quedar-se sensediners... ●

Informació sobreintel·ligència emocional

Professor Howard Gardner(Universitat de Harvard)Director del Projecte Zero per alDesenvolupament de la Teoria de lesIntel·ligències Múltiples

"Inteligencias Múltiples. La teoría en lapráctica" (Ed. Paidós)"La inteligencia reformulada" (Ed. Paidós)

Daniel Goleman

"Inteligencia Emocional" (Ed. Kairós)

Professor Robert Roche (UniversitatAutònoma de Barcelona)

"Psicología y educación para laprosocialidad" (Servei Publicacions UAB)

Professor Rafel Bisquerra(Universitat de Barcelona)Director del Postgrau "EducacióEmocional" (UB)

"Educación emocional y bienestar" (Ed. Cisspraxis)

Pel·lícula "Cadena de favores" (Pay it forward)

Director: Mimi LederRepartiment: Kevin Spacey, Helen Hunt i Haley Joel OsmentEUA, 2000

18

El Centre de Supercomputació de Catalunyaés un consorci públic. Un dels seus objec-

tius és la gestió de l'Anella Científica i delPunt Neutre d'Internet a Catalunya (CATNIX) il'allotjament del node de RedIRIS a Catalunya.

L'origen de l'Anella es remunta al 1993, quan laFundació Catalana per a la Recerca va impulsarun acord amb Telefónica amb l'objectiu decrear una xarxa de comunicacions "de velocitatmolt alta que permeti la transferència de quan-titats molt grans d'informació en temps moltreduïts". Així naixia l'Anella Científica, la pri-mera xarxa d'alta velocitat per a ús científicinstal·lada a l'Estat i una de les primeres aEuropa. El desenvolupament de la culturad'Internet i de la Societat de la Informació aCatalunya feia un dels primers passos.

Físicament, la primera Anella era una xarxainformàtica metropolitana (MAN) de tipusDQDB, dotada d'una capacitat de transmissióde 34 Mbps, amb accessos a 10 Mbps, i consis-tia en un únic anell de fibra òptica que con-nectava les centrals telefòniques de Les Cortsamb Cerdanyola, on arribaven els diferentspunts d'accés. El maig de 1998, l'Anella vacanviar la seva tecnologia a ATM, amb un nousubministrador, Catalana de Telecomu-nicacions Societat Operadora de Xarxes, cone-gut actualment com Al-Pi. La velocitat deltroncal, de 622 Mbps en el seus inicis, va pas-sar el juliol de 2001 a 2,5 Gbps.

Des de l'1 de maig de 2003 i durant tres anys,l'Anella Científica es basa en la xarxa debanda ampla d'Al-Pi Telecomunicacions, ano-menada Giganet, una de les primeres xarxesGigabit Ethernet europees sobre tecnologiade multiplexació per divisió en longitud d'onad'alta densitat (DWDM). El Gigabit Ethernetha guanyat terreny davant d'altres tecnolo-gies de comunicacions, com ara l'ATM, gràciesal fet que és fàcil de gestionar i de mantenir,

permet implementacions de xarxa a baix cost,proporciona una bona flexibilitat topològica igaranteix una bona interconnexió i totalcompatibilitat entre productes de diferentsfabricants.

Avui dia, l'Anella connecta més d'una quaran-tena d'institucions de recerca de Catalunya, haquadruplicat la seva velocitat fins a 10 gigabitsper segon (Gbps) i més de la meitat d'aquestesinstitucions han passat de connectar-se d'unmínim de 2, 34 o 155 megabits per segon(Mbps) a 10, 100 o 1.000 Mbps. A més, podranampliar fàcilment l'amplada de banda quansigui necessari. L'Anella es connecta ambRedIRIS, la xarxa informàtica d'àmbit acadèmici científic que uneix les disset comunitats autò-nomes de l'Estat. Des de RedIRIS, s'obté con-nectivitat amb la xarxa d'alta velocitat per a lacomunitat científica europea, Géant, i a partird'aquesta s'enllaça amb d'altres xarxes interna-cionals com ara la xarxa nord-americanaAbilene i la canadenca Canarie.

A més, la presència de l'Anella Científica alPunt Neutre d'Internet a Catalunya, gestionatpel CESCA, permet que les institucions cientí-fiques que la integren estiguin interconnecta-des amb el món comercial. El CATNIX, elsegon punt neutre de tot l'Estat, permet quedisset dels operadors i proveïdors d'Internetque operen a Catalunya intercanviïn local-ment el tràfic que generen els seus abonats iaixí s'evita que la informació hagi de recórrermilers de quilòmetres a través de xarxesnacionals i internacionals. D'aquesta manera,s'agiliten les comunicacions a Catalunya,alhora que es contribueix a descongestionarla resta de xarxes.

L'Anella, a més del transport de tot tipus d'in-formació digital i de l'accés a Internet, propor-ciona a les institucions connectades onzeServeis Addicionals (SxAC). ●

L'Anella Científica:infraestructura per a launiversitat i la recerca ■■ Caterina Parals / Cap de Comunicacions i Operacions del CESCA

h ttp://www

Caterina Parals

15

novembre 04Revista de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià

19

El passat 18 d'octubre va entrar en funcionament la conne-xió de l'EUSS a l'Anella Científica.

Amb aquesta connexió l'EUSS passa a ser la institució número50 connectada directament a l'Anella. L'amplada de bandacontractada és de 10Mbps, que quintuplica l'amplada que finsara tenia l'Escola. Utilitza la tecnologia Ethernet i permet unestalvi de costos, ja que aquesta nova connexió és més econò-mica que l'anterior. Un altre avantatge és que l'Anella garan-teix que, en cas de tall d'un costat de l'Anella, l'altre continuaactiu sense patir interrupcions en el servei. ●

Connexió a l'Anella Científica

h umorInstitucions connectades

h ttp://www

■■ César Latorre / Cap de Sistemes Informàtics i Comunicacions (SIC)

Patrocinen aquest número:

● Anudal, S.A.

● CIRSA

● Convec

● CTC - Ingenieria Dedicada

● Delphy Diesel Systems, S.L.

● Emte Service, S.A.U.

● Endesa Distribución Eléctrica, S.L.

● Gaming Technology Distribution, S.L. (CIRSA)

● Giberoj, S.L.

● Infojobs, S.A.

● INT

● JG & Asociados, S.A. (Grupo JG)

● Lampisteria Illa, S.L.

● Mavilor

● Modocad

● Nissan

● Omrom Electronics, S.A.

● Prismacim, S.L.

● Radio Sonda

● Ramon Roca Rubio

● Rehau

● Schneider

● SEAT

● Siemens, S.A.

● Silica

● Simon

● UGS PLM Solutions España, S.L.

Empreses col·laboradores curs 2004/2005

Av. Diagonal, 621 - 629 08028 BarcelonaInformació comercial 902 400 410www.lacaixa.es.

Més de 4.500 oficines i de 23.000 empleats,prop de 6.800 terminals d'autoservei bancarii el fet de ser la primera xarxa de mitjans depagament d'Espanya, són algunes de les dadesmés importants que caracteritzen "la Caixa",una caixa d'estalvis nascuda a mitjans del seglepassat a Catalunya i que, a principis del segleXXI, ha esdevingut una de les primeres entitatsfinanceres d'Espanya.

Ronda Sant Antoni, 36 - 38, 3r 3a08001 BarcelonaTel. 934 399 905 · Fax 933 224 619www.spoc.com

Consultors en Sistemes d'Informació, SPOCadapta les noves tecnologies de la informació i lacomunicació a les necessitats estratègiques decada empresa. Mitjançant processos de gestió delcanvi posa en pràctica coordinadament lesactuacions necessàries pel que fa a comportaments,procediments, tecnologies, formació, comunicació,coneixement i suport al canvi. Amb aquestesaccions ofereix solucions globals que faciliten eldesenvolupament corporatiu de les organitzacions i dels seus equips humans.

Carretera Real, 122 B08960 Sant Just Desvern Tel. 93 470 55 30www.verbatim.es

Verbatim Corporation és una companyia del grupMitsubishi Chemical que ofereix productesd’emmagatzematge d’informació i consumibles,així com serveis accessoris relacionats queproporcionen solucions de qualitat als seusclients i usuaris finals. L’oferta de productes de Verbatim Corporation excedeix lesexpectatives dels seus clients gràcies al lideratgede la seva tecnologia i a la seva gran capacitatde fabricació, màrqueting i distribució.

Passeig Sant Joan Bosco, 74 08017 BarcelonaTel. 932 805 244 · Fax 932 806 642euss@euss.es - www.euss.es

Enginyeria Tècnica Industrial Electrònica ● Electricitat ● Mecànica

�