C M Y CM MY CY CMY K

TRIBUNA DELS GESTORS ADMINISTRATIUS MARÇ | ABRIL | 2009

DIBA

8 ENTREVISTARAFAEL ROIG, DIPUTAT

DE L'ÀREA D'HISENDA

I RRHH DE LA DIPUTACIÓ

DE BARCELONA

OPINIÓ

6 RENDA 2008DARRERES

MODIFICACIONS

QUE AFECTEN

LA RENDA

CONVENIS

16 NOU ACORD DECOL·LABORACIÓ AMBEL DEPARTAMENTDE TREBALL

ENTREVISTA

RAMONTREMOSAPROFESSOR D'ECONOMIA DE

LA UNIVERSITAT DE BARCELONA

I CAP DE LLISTA DE CIU AL

PARLAMENT EUROPEU

C M Y CM MY CY CMY K

PER GENTILESA DEL SEU GESTOR ADMINISTRATIUPRESIDENTAlfonso Lluzar López de Briñas

DIRECTORAGemma Martí

COMISSIÓ REVISTACarme DalmauConcha FortezaMarc GiménezJosette-Thérèse LauroBruno PardoMarina RocabrunaSantiago SastreFrancisco TorresJosep Teixidor

COL·LABORADORSNeus Bergua

FOTOGRAFIESManuel CanettiPhotoAltoBit Comunicación

COORDINACIÓ PUBLICITATBit ComunicaciónJosep Tarradellas, 15508029 BarcelonaTel.: 93 363 64 64

EDITACol·legi Oficial deGestors Administratiusde CatalunyaPl. Urquinaona, 6, 6a planta08010 Barcelonacolcatalunya@gestors.net

DISSENY GRÀFIC I PRODUCCIÓBit Comunicación

DEP. LEGAL: B-44973-92

EDITORIAL

En cap cas l’opinió expressadaen els articles publicats a EL GESTORha d’entendre’s com a opinió delCol·legi de Gestors Administratius,sinó exclusivament dels seus autors.

Col·legi de GestorsAdministratius de Catalunyacolcatalunya@gestors.netwww.colcatalunya.com

3

2 EDITORIAL

3 ENTREVISTA Ramon Tremosa,

professor d'Economia de la

Universitat de Barcelona i cap de

llista de CiU al Parlament Europeu

6 OPINIÓ Concha Forteza

“La renda 2008 es presenta

sense grans novetats”

8 DIBA Rafael Roig “Amb

aquest nou conveni es pretén

simplificar el compliment dels

deures tributaris”

10 OPINIÓ Paco Torres “Són temps

dolents”. Venanci Blanch Bonet

“El rescat dels plans de pensions”

13 HOMENATGE A M. CARME

SELLARÈS Primera dona presidenta

d'un Col·legi de Gestors

Administratius

14 DELEGACIONS Activitats de la

Delegació de Girona i de Lleida

15 GESTORIES A CATALUNYA

Assessoria Carbó, SL

i Grup Palet Gestoria, SL

16 ACTIVITATS COL·LEGIALS

SUMARI

13

08

18

10

Després de lluitar durant 15 anys contra una dura malaltia, el 14 d'abrilpassat va morir la nostra amiga i companya Sra. M. Carme Sellarès.Va ser aquest esperit lluitador el que molt temps enrere la va decidira abandonar la seva localitat natal, Torelló, per endinsar-se a Barcelonaa fi de construir el seu futur.

Va sortir de casa seva únicament amb la seva il·lusió i la seva força,amb elles va aconseguir fer-se un forat de prestigi en la nostraprofessió, i va construir la seva gestoria administrativa sobre elsfonaments que ens va transmetre a tots, professionalitat, assesso-rament global i innovació.

Posteriorment va decidir dedicar-nos part del seu temps, quan va entrara formar part de la Junta de Govern presidida pel Sr. Saumoy, perdesprés convertir-se en la nostra presidenta, càrrec que va mantenirdurant dos mandats (màxim període estatutàriament permès).

Durant aquest període ens va aportar sobretot la reivindicació delgestor administratiu com a professional qualificat al servei de lasocietat, la gestió professionalitzada del Col·legi, la modernització dela nostra imatge interna i externa i l'expansió de l'activitat col·legiala altres institucions amb les quals va establir llaços que encara avuiperduren. Va lluitar per un màster que donés accés directe a laprofessió, per la delegació de competències per convocar exàmensdel Govern central a la Generalitat, i en definitiva per mantenir i ampliarel prestigi i l'àmbit d'actuació de la nostra professió.

També va exercir la seva tasca representant-nos al Consejo Generalde Gestores Administrativos de España, on va formar part de la sevaexecutiva com vicepresidenta segona.

Durant el desenvolupament de la seva activitat col·legial la seva tascava ser apreciada per tots, va ser mereixedora de les distincions dePRESIDENTA D'HONOR del nostre Col·legi i de la MEDALLA D'ORdel Consejo Oficial de Gestores Administrativos de España.

I sempre va actuar amb la senzillesa de les grans persones. M.CARME, des del dolor i la incomprensió d'una pèrdua tan injusta,l'únic consol que ens queda és el d'haver-te conegut.

El goig de fressar camí plegats, d'aprendre de la teva saviesa,d'encomanar-nos de la teva felicitat, de compartir la teva alegria, i avoltes també les penes, de saber gaudir de la vida, de lluitar fins aldarrer moment...

La petjada de la teva fortalesa serà l'estrella que ens guiarà percontinuar lluitant

M. CARME, T'ESTIMEM!!

C M Y CM MY CY CMY K

Què us ha portat a fer el salt a la política i encapçalar la llista deCiU al Parlament Europeu?És molt còmode observar la realitat des de la universitat, que és unatorre de vidre. De fa anys que escric llibres denunciant dèficits delmeu país, que tot i el nou Estatut no estan resolts. La solució a aquestsdèficits és política i passa per la política, per això he acceptat unaoferta per mirar d'actuar d'una manera més directa.

Què us apassiona d'aquesta nova etapa vinculada amb el mónpolític?Treballar per al meu país i defensar els interessos de la seva gent alParlament Europeu. Cal tenir present que al segle XXI el parlamentmés important serà el de Brussel·les, més que no pas el de Madrid.

Passar d'espectador a actor de la vida política també significapassar de jutjar a ser jutjat…Sens dubte. Els acadèmics vivim molt bé, ensenyem, llegim i escrivim:com deia abans, vivim en una nostra torre de vidre. El meu pare, queera gestor administratiu, deia que els professors d'universitat éremels canonges moderns.

Parlem de la situació actual… Avui, autònoms i pimes estan reduintles seves plantilles i, fins i tot, tancant. Què considereu que cal ferper aturar aquesta situació?Autònoms i pimes configuren una identitat econòmica diferenciadaa Catalunya, en relació amb altres regions i nacions espanyoles ieuropees veïnes. Cal que les mesures de política econòmica delsdiferents governs s'adaptin específicament a les necessitatsd'aquests col·lectius.

ENTREVISTA

RAMONTREMOSA

“EN UNA SITUACIÓ COML'ACTUAL CAL INCIDIRESPECIALMENT AGARANTIR LA LIQUIDITATPER A LES PIMES”

“CAL SALVAR ELS LLOCS DE TREBALL EXISTENTS QUE ABANS NO ES DESTRUEIXIN”

“CAL DONAR MÉS SEGURETAT AL TREBALLADOR INCREMENTANT

LA CONTRACTACIÓ INDEFINIDA, GARANTINT ALS CREADORS

D'OCUPACIÓ MAJORS BONIFICACIONS FISCALS I REBAIXANT ELS

COSTOS PATRONALS”, REMARCA RAMON TREMOSA.

23

elg

esto

r

PROFESSOR D'ECONOMIA DE

LA UNIVERSITAT DE BARCELONA

I CAP DE LLISTA DE CIU AL

PARLAMENT EUROPEU

EL GESTOR ADMINISTRATIU

ÉS UNA FIGURA IMPORTANT

QUE AJUDA A MILLORAR

L'EFICIÈNCIA DE LES

EMPRESES

C M Y CM MY CY CMY K

A curt termini des del Govern central es podria ajornar el pagamentd'impostos i flexibilitzar el mercat laboral, així com també avalar elscrèdits bancaris als autònoms i a les pimes solvents, moltes de lesquals no troben liquiditat per finançar el dia a dia de la seva activitattot i presentar uns balanços sanejats.

Com valoreu les mesures proposades pel Govern central per ferfront a la crisi?El Govern central no està afrontant de manera seriosa la crisi. No téun full de ruta clar, està deixant passar el temps i el seu presidentactua amb excessiva frivolitat. Per abordar seriosament la crisi caldriaactuar amb menor tacticisme partidista i abordar uns nous pactesd'estat amb totes les altres forces polítiques, com s'ha fet a Alemanya.

S'observa que els plans d'urgència i les mesures adoptades pelGovern no arriben a les pimes. En què cal incidir?Cal incidir especialment a garantir la liquiditat per a les pimes. L'ofecfinancer que pateixen pot acabar amb moltes empreses viables i calsalvar els llocs de treball existents abans no es destrueixin.

En una situació com l'actual, què en penseu del recurs de l'emissióde més deute públic de l'Estat?Aquest és un recurs perillós. El deute públic d'avui vol dir menordespesa pública demà, així com també més impostos futurs. Alemanyarecomana dèficits moderats, perquè a un excés de deute privat generaten els darrers anys, ara no podem sumar uns grans excessosd'endeutament del sector públic. Paul Krugman també comparteixaquesta idea.

Avui per avui, com es pot enfortir el teixit empresarial català?Per enfortir el teixit empresarial català cal garantir la seva competitivitat.Cal rebaixar la pressió fiscal a les nostres empreses, fer els canvisnecessaris al mercat laboral i ajudar les empreses a la sevainternacionalització. Cal també alliberar recursos per al foment de lainnovació, que també acabaran tenint efectes positius en el nostre teixitempresarial.

S'observa una manca de confiança en tots els sectors?No tots els sectors econòmics es troben en una situació complicada.Per sort el nostre país té un teixit empresarial molt plural, ambempreses molt sòlides que, tot i patir la crisi, podem aguantar encaraun temps més llarg.

Quin percentatge de l'actual crisi és psicològic?Tota crisi, com també tota expansió, té un component psicològic

“PER ENFORTIR EL TEIXIT EMPRESARIAL CATALÀ CAL GARANTIR LA SEVA COMPETITIVITAT”

EN

TR

EV

ISTA

A CURT TERMINI DES

DEL GOVERN CENTRAL

ES PODRIA AJORNAR EL

PAGAMENT D'IMPOSTOS

I FLEXIBILITZAR EL MERCAT

LABORAL, AIXÍ COM AVALAR

ELS CRÈDITS BANCARIS ALS

AUTÒNOMS I A LES

PIMES SOLVENTS

CAL REBAIXAR LA PRESSIÓ FISCAL

A LES NOSTRES EMPRESES,

FER ELS CANVIS NECESSARIS

AL MERCAT LABORAL I AJUDAR

LES EMPRESES A LA SEVA

INTERNACIONALITZACIÓ

C M Y CM MY CY CMY K

45

EN

TR

EV

ISTA

notable tant en les persones com en les empreses, que fan que elconsum i la inversió decaiguin o creixin amb més intensitat,respectivament.

Fins a quin punt creieu que les dades de l'atur continuaran sentnegatives de cara al 2010?Tots els indicadors dels principals organismes econòmics internacionalsparlen d'un 2010 complicat a l'Estat espanyol. De moment, per tant,no sembla que aquest pugui ser un bon any per a la creació d'ocupació.

Com se li podria donar la volta a aquesta tendència negativa?Afrontant les necessàries reformes que necessita el mercat laboral.Cal donar més seguretat al treballador incrementant la contractacióindefinida, garantint als creadors d'ocupació majors bonificacionsfiscals i rebaixant els costos patronals.

Una de les mesures proposades pel Col·legi de GestorsAdministratius de Catalunya per ajudar a les pimes és que eltemps que el treballador està a l'atur per un expedient temporald'ocupació no computi pel dret a la prestació d'atur i que noexisteixi l'obligació de cotitzar per part de l'empresa. Com valoreuaquesta mesura?Em sembla una mesura coherent per a la situació actual.

D'altres propostes del Col·legi de Gestors passen, per exemple,perquè quan l'empresa torni a crear ocupació es contractin primerels treballadors que hagin estat acomiadats amb motiu de la crisii hagin percebut la indemnització legal prevista per a aquestscasos. Hi estaríeu d'acord?Amb alguns matisos hi podria estar d'acord.

elg

esto

r

PER ABORDAR SERIOSAMENT

LA CRISI CALDRIA ACTUAR

AMB MENOR TACTICISME

PARTIDISTA I ABORDAR UNS

NOUS PACTES D'ESTAT AMB

TOTES LES ALTRES FORCES

POLÍTIQUES, COM S'HA FET

A ALEMANYA

NASCUT A BARCELONA EL 1965. CASAT I PARE DE TRES FILLS. FILLD'ARENY DE NOGUERA (FRANJA DE PONENT, RIBAGORÇA ARAGONESA)PER PART DE PARE I DEL POAL (PLA D'URGELL) PER PART DE MARE.

Després de formar-se als Salesians de Sant Boi i a la Salle de Gràcia,es va llicenciar en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelonai va fer un màster en Anàlisi Econòmica Aplicada a la UniversitatPompeu Fabra. Es va doctorar el 1999 a la Universitat de Barcelonaamb una tesi referida a l'impacte de la política monetària sobre elsbeneficis empresarials en la manufactura catalana (1983-1995).

Des del 1992 ha impartit classes a la Universitat de Barcelona, i ésprofessor titular d'universitat des de l'any 2002.

És autor dels llibres Catalunya, país emergent (Editorial 3 i 4, 2008),Catalunya serà logística o no serà (Editorial 3 i 4, 2007), Estatut,aeroports i ports de peix al cove (Editorial 3 i 4, 2006), Estatut deCatalunya, veritats contra mentides (Editorial 3 i 4, 2005) i coautor dediverses obres.

Fins ara, col·laborava de forma habitual en diferents mitjans decomunicació.

RAMONTREMOSAPROFESSOR D'ECONOMIA DE LA

UNIVERSITAT DE BARCELONA

I CAP DE LLISTA DE CIU AL

PARLAMENT EUROPEU

Com valoreu la figura del gestor administratiu?És una figura important que ajuda a millorar l'eficiència de les empreses.

Quin paper considereu que ha de portar a terme a la societat actual?Són prestadors de serveis en àmbits tan importants com la fiscalitati la gestió laboral. Un bon professional en aquests i altres àmbits potajudar a l'eficàcia i l'eficiència en la gestió empresarial.

I, concretament, ens moments com aquest de crisi, quin paper hade tenir?Per la seva formació i experiència pot ajudar a la presa de decisionsen determinats àmbits i en l'oferiment d'alternatives per trobarsolucions viables per a les empreses.

C M Y CM MY CY CMY K

Ja s'apropa el període per a la presentació dela declaració anual de l'impost sobre la Rendacorresponent a l'exercici 2008 i comencem arebre certificats d'aquelles operacions ambtranscendència tributària que hem realitzat enel decurs de l'any.

En aquesta declaració aplicarem per segonany consecutiu la Llei 35/2006, de l'IRPF queva significar un canvi important en la liquidacióde l'impost. Es va establir aleshores un noumodel dual de declaració amb dues basesimposables diferents: la general -que comprènles rendes ordinàries i que tributa com anavafent anteriorment, segons l'escala de l'impost- i la de l'estalvi -on s'agrupen la majoria derendiments del capital mobiliari i els guanysi les pèrdues patrimonials, i que tributa al tipusfix del 18%-.

El 2008 tindrem, doncs, una declaració derenda bàsicament igual a la de l'exercici an-terior. La Llei de Pressupostos es va limitara actualitzar els coeficients de correcció mo-netària per a les transmissions de béns im-mobles, la reducció per rendiments del treballi determinats rendiments d'activitatseconòmiques, els mínims personals i familiarsi l'escala de l'impost.

Malgrat això, a causa de la complexa situacióque travessa l'economia mundial i amb l'objectiu

d'augmentar la renda disponible de les famíliesi els ciutadans, i tenint també en compte lesserioses dificultats que presenta en l'actualitatel sector immobiliari, el Govern ha anat aprovanten el transcurs de l'any i sobretot en els darrersmesos, una sèrie de normes que han modificat

alguns articles de la Llei i del Reglament i queval la pena repassar i tenir en compte a l'horade preparar la declaració.

Deducció de 400 euros

El mes d'abril, al costat d'una sèrie de mesuresd'impuls a l'activitat econòmica, es va establirpotser la novetat més popular: la deducciódels 400 euros. Aquesta deducció en la quotalíquida de l'impost, la quantia de la qual potser de fins a 400 euros, la poden aplicar elscontribuents que obtinguin rendiments deltreball o d'activitats econòmiques. En la majoriadels casos, ja s'ha aplicat des del mes de junya través d'una reducció en les retencions oen els pagaments fraccionats, però en aquellscasos en què no s'hagi pogut avançar la sevaaplicació, en tractar-se per exemple, de rendi-ments d'activitats professionals subjectes aretenció, en fer la liquidació anual serà elmoment d'aplicar aquesta deducció.

Venda de l'habitatge habitual

Al novembre, dos nous reials decrets modifi-quen alguns articles de la Llei amb efecte 1de gener de 2008. Dues disposicionstransitòries del Reial Decret 1975/2008 estanrelacionades amb l'habitatge habitual, i podenafectar un nombre important de contribuents.D'una banda, s'amplia fins al 31 de desembrede 2010 el termini establert de dos anys perpoder aplicar l'exempció per reinversió al guany

ELS ESBORRANYS QUE ENVIA L'AGÈNCIA TRIBUTÀRIA TENEN EFECTES MERAMENT INFORMATIUS I,

A VEGADES, NO INCLOUEN DADES QUE CAL DECLARAR, PERÒ QUE HISENDA DESCONEIX

OPINIÓLA RENDA 2008

ES PRESENTA SENSE

GRANS NOVETATS

CONCHA FORTEZA

CONCHA FORTEZA

GESTORA ADMINISTRATIVA. VOCAL DE LES COMISSIONS FISCAL I DE COMUNICACIÓ DEL COL·LEGI DE GESTORS DE CATALUNYA

S'AMPLIA FINS AL

31 DE DESEMBRE DE

2010 EL TERMINI ESTA-

BLERT DE DOS ANYS

PER PODER APLICAR

L'EXEMPCIÓ PER RE-

INVERSIÓ AL GUANY

OBTINGUT EN LA

VENDA DE L'HABI-

TATGE HABITUAL

C M Y CM MY CY CMY K

obtingut en la venda de l'habitatge habitual,quan ja s'havia adquirit un de nou amb anterio-ritat en els anys 2006, 2007 o 2008. Amb aixòs'aconsegueix que en alguns casos el terminipugui arribar a ser de fins a quatre anys.

Compte habitatge

D'altra banda, també s'amplia el termini dequatre anys que establia la Llei per invertir elsaldo del compte habitatge quan el terminiesmentat hagués finalitzat entre l'1 de generde 2008 i el 30 de desembre de 2010. No esperdrà el dret a deducció de les quantitatsaportades si s'inverteixen abans del 31 dedesembre de 2010. Malgrat això, no hemd'oblidar que només donaran dret a deduccióles quantitats aportades durant 4 anys des dela data que es va obrir el compte, però no lesque s'aportin transcorregut aquest termini.

Altres modificacions afectaran un nombremenor de contribuents com, per exemple,l'aplicació de la reducció per rendiments deltreball amb període de generació superior ados anys, als drets d'opció de compra sobreaccions que s'exercitin transcorreguts mésde dos anys des de la seva concessió, si noes concedeixen anualment. També l'augmentdel 5% al 10% del percentatge per a despesesde difícil justificació que s'aplica sobre elrendiment net en les activitats agrícoles iramaderes que determinin el seu rendimenten estimació directa simplificada, per als exer-cicis 2008 i 2009.

Així mateix, s'estableixen a Catalunya algunesnoves deduccions en matèria d'habitatge idonacions a entitats, que afecten el tramautonòmic de l'impost. Finalment, també esrecorda que a més del fraccionament en duesparts: 60% i 40%, sense interès ni recàrrec,de l'import resultant de l'autoliquidació, tambépodrà ajornar-se o fraccionar-se la totalitat deldeute pel procediment previst en la Llei58/2003 General Tributària.

Els esborranys

Aviat començarem a rebre també -en aquellscasos que sigui possible- els esborranys queens envia l'Agència Tributària. Recordem quel'esborrany té efectes merament informatius,ja que a vegades no inclou totes les dadesque cal declarar perquè són dades que Hisendadesconeix. Per això és important revisar-los itenir en compte que no sempre es podenconfirmar, i hem d'assegurar-nos que el queconfirmem és correcte per no caure mésendavant en requeriments i liquidacions pro-visionals que generen sancions i molèsties alciutadà.

Recordem també que el límit per a l'obligacióde declarar pel que fa als rendiments deltreball és de 22.000 euros anuals quan pro-cedeixen d'un sol pagador o si la suma delsrestants pagadors no supera la xifra de 1.500euros anuals, però si procedeixen de mésd'un pagador, el límit s'estableix en 11.200euros anuals.

67

OP

INIÓ

elg

esto

r

DARRERES MODIFICACIONS A L'IRPF QUE AFECTEN LA RENDA 2008

Precepte Contingut Entrada en vigència Introduït per

Art. 77.1.c

Art. 80 bis

DT 9 i art. 41.2

DT 10

Art. 30.2

Nova DA 7

Art. 11.3

Arts. 80, 81 i 86

Noves deduccions autonòmiques

Deducció de 400 euros

Ampliació termini transmissió habitatgeper gaudir d'exempció per reinversió

Ampliació termini comptes habitatge

ED Simplificada

Rendes del capital que s'integren en larenda de l'estalvi

Reducció rendes del treball

Retencions

1/1/08 i 1/1/09

1/1/08

1/1/08 fins a 31/12/10

1/1/08 fins a 31/12/10

1/1/08

1/1/08

Tots els exercicis no prescrits

1/6/08 i 1/1/09

RDLlei 2/2008

RDLlei 2/2008

RD 1975/2008

RD 1975/2008

RD 1975/2008

RD 1804/2008

RD 1975/2008

RD 861/2008

CAL RECORDARQUE A MÉS DELFRACCIONAMENTEN DUES PARTS:60% I 40%, SENSE INTERÈS

NI RECÀRREC, DE L'IMPORT

RESULTANT DE L'AUTOLI-

QUIDACIÓ, TAMBÉ PODRÀ

AJORNAR-SE O FRACCIO-

NAR-SE LA TOTALITAT DEL

DEUTE PEL PROCEDIMENT

PREVIST EN LA LLEI 58/2003

GENERAL TRIBUTÀRIA

C M Y CM MY CY CMY K

En què consisteix el nou acord decol·laboració signat entre la Diputació deBarcelona i el Col·legi de Gestors?El nou acord de col·laboració pretén aprofitarles bones pràctiques, ja provades en eldesenvolupament de convenis anteriors,adreçades a millorar l'eficiència administrativa,però de forma especial la simplificació en elcompliment dels deures tributaris de lespersones.

Està prou experimentada la liquidació del'impost sobre vehicles de tracció mecànica,en els supòsits d'adquisició de nousvehicles, des dels despatxos dels gestorsadministratius?Quan el particular sol·licita els serveis delsgestors, aquests poden connectar-se al seuportal i des d'aquest a l'ORGT, a fi depresentar les dades de les autoliquidacionsde manera telemàtica. L'ORGT, aplicant lesordenances aprovades pels respectiusmunicipis, informa sobre la quantia del'impost a ingressar i els gestors poden ferel pagament telemàtic a través del Serveide Pagament Telemàtic ofert des de laplataforma de Red.es.

Aquest servei, s'estén, per mitjà del nouconveni a la presentació de dades relatives ales autoliquidacions per l'impost sobrel'increment del valor dels terrenys denaturalesa urbana. Els gestors podran presentarles autoliquidacions i aportar per via telemàticala imatge dels documents públics necessarisper a la posterior comprovació administrativa.Una altra vessant interessant del conveni ésla realització de tràmits i consultes, enrepresentació de tercers i en la triple viapresencial, telefònica i mitjançant l'OficinaVirtual de l'ORGT.

A nivell pràctic, quins avantatges suposaràper al ciutadà?Per al ciutadà l'aplicació del nou convenirepresentarà tots els avantatges derivats de lacol·laboració social, prevista a l'article 92 de laLlei General Tributària i aplicada per diversesadministracions tributàries amb un abast cadacop més important.

En la mesura que el gestor, com a representantdel ciutadà, pot fer més tràmits i gestionsdavant l'Administració, està clar que augmentenles facilitats ofertes a les persones en general.

DIBA“AMB AQUEST NOU CONVENI ES

PRETÉN SIMPLIFICAR EL COMPLIMENT

DELS DEURES TRIBUTARIS”

ENTREVISTA A RAFAEL ROIG, DIPUTAT DE L'ÀREA D'HISENDA I RECURSOS HUMANS DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA

RAFAEL ROIG

EL MES DE GENER, ALFONSO LLUZAR, PRESIDENT DEL COL·LEGI DE GESTORS

ADMINISTRATIUS DE CATALUNYA, ES VA REUNIR AMB RAFAEL ROIG, DIPUTAT DE L'ÀREA

D'HISENDA I RECURSOS INTERNS DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA, PER AMPLIAR

EL CONVENI DE COL·LABORACIÓ QUE MANTENEN AMBDUES INSTITUCIONS. EL NOU

CONVENI PERMETRÀ FACILITAR LA REALITZACIÓ DE TRÀMITS I CONSULTES TRIBUTÀRIES

EN NOM DE TERCERS.

ESTEM ACOSTUMATS

A VEURE EL GESTOR

COM UN AMIC A QUI

ES POT CONFIAR TOTA

LA VERITAT, PERQUÈ

NO ENS DEFRAUDARÀ

C M Y CM MY CY CMY K

I per als gestors administratius?Per als gestors, és important el contingut delconveni perquè amplia l'àmbit de la col·laboraciórelativa a la presentació de dades perl'autoliquidació d'un nou impost, el de plusvàlua.A més, des de la vessant de realitzar tràmitsen nom de tercers, els avantatges són tanevidents com els següents:

· Quan el gestor adherit al conveni s'adreça auna oficina de l'ORGT, sense necessitatd'acreditar la representació, pot fer lesconsultes i gestions que li han estatencarregades pel seu client.

· Quan truca per telèfon i aporta el codi personalque se li ha facilitat, des del centreespecialitzat d'atenció telefònica de l'ORGTs'atendrà la seva petició, que afecta elsinteressos dels clients.

· Pel que fa a les gestions telemàtiques, elsgestors adherits al conveni podran fer -ambsignatura electrònica i sense signatura, segonsels casos- diversos tràmits en benefici delsseus clients, que fins ara no estaven permesos.

Arran d'aquest acord, quin paper passa adesenvolupar el Col·legi?El Col·legi té un paper preponderant, ja que haesdevingut interlocutor singular i força útil peral dissenys del mode d'executar la col·laboracióprevista al conveni. De fet, el conveni ha estatsignat amb el Col·legi i els gestors individualsnomés han de fer l'acte d'adhesió, amb elcompromís de respectar les condicionsestablertes.

En aquests moments ja comptem amb l'adhesióal conveni de 58 gestors administratius.També a l'apartat de la identificació segura delscol·laboradors socials, la intervenció del Col·legide gestors és fonamental, ja que aporta alsprocediments la necessària seguretat jurídicai tecnològica.

Aquest és el tercer conveni que se signaentre ambdues entitats. Com valora lacol·laboració amb el Col·legi de GestorsAdministratius de Catalunya?Precisament se signa aquest tercer conveniperquè la valoració de les experiències anteriorsés molt positiva. Certament, el contingut del'últim conveni és més ampli i per tant caldemanar i esperar que el Col·legi de Gestorsi els gestors individualment considerats posinels mitjans necessaris per obtenir els resultatsque tots volem.

I la tasca realitzada a nivell professional pelsgestors administratius?Com es dedueix de les respostes anteriors,valorem molt positivament el treball professionaldels gestors, que sens dubte fan un esforç permantenir actualitzats els seus coneixements iadaptar-se als canvis tecnològics tandeterminants en l'exercici de la seva activitatprofessional.

Considera que cal potenciar la línia de treballen la qual entitats privades col·laboren ambl'Administració per oferir un millor serveial ciutadà?Considero que el marc de la col·laboració socialprevist a la normativa vigent és ampli i permetuna bona simplificació de tasques per alsmateixos serveis administratius i per alsciutadans, fent compatible l'activitatcol·laboradora amb el total respecte a la reservade funcions que en tot cas han de ser exercidesper l'Administració.

En quins altres camps creu que potcol·laborar el Col·legi de Gestors per facilitar

les obligacions que tenen els ciutadansenvers les institucions públiques?Al mateix àmbit de la gestió dels ingressos dedret públic encara no s'han esgotat lespossibilitats de col·laboració. En campsdiferents, sens dubte, també caben interessantsvies de col·laboració, que seguramentdependran de l'organització de cadaAdministració.

Quin paper considera que ha dedesenvolupar el gestor administratiu en lasocietat actual?Estem acostumats a veure el gestor com unamic a qui es pot confiar tota la veritat, perquèno ens defraudarà. Això és bo que continuï dela mateixa manera, potser amb un matís derigor creixent, atès que la societat cada copendureix més les condicions per subsistir iobtenir bons resultats.

Crec que els clients augmentaran els nivelld'exigència professional i a aquest repte caldràrespondre amb respostes professionalsmodernes i eficients.

89

DIB

A

elg

esto

r

ELS CLIENTS AUGMENTARAN EL NIVELL

D'EXIGÈNCIA PROFESSIONAL I A AQUEST REPTE

CALDRÀ DONAR RESPOSTES PROFESSIONALS

MODERNES I EFICIENTS

C M Y CM MY CY CMY K

I ara, que és un període dolent per a totsaquests professionals, perceben que ningú fares (o gairebé res) per ajudar-los a sortird'aquesta sotragada. Tenen problemes deliquiditat, problemes d'impagats, problemesper acomodar les plantilles a les necessitatsde producció (com acreditar la causaeconòmica en els acomiadaments objectiuso col·lectius quan s'està en mòduls?), proble-mes per ajornar les quotes de la SeguretatSocial (no poden ajornar més de dos mesosi si paguen menys de 1.200 euros mensuals,no poden ajornar ni un sol mes), problemes,problemes, problemes. I ara veuen, sorpresos,com es dicten mesures per “fomentar” lacontractació, quan el que cal són mesuresque evitin la destrucció d'ocupació i el tanca-ment d'empreses.De qui estem parlant realment? Hem de tenirpresent que hi ha moltes “classes”d'autònoms. Trobem socis-treballadors decooperatives; administradors de societatsmercantils; socis de societats civils (scp);membres d'empreses familiars; personesfísiques que regenten bars, perruqueries,sabateries, tallers, restaurants, farmàcies, etc;professionals d'ofici com fusters, lampistes,paletes, etc; professionals liberals com advo-cats, arquitectes, metges, gestors, enginyers,periodistes, etc. És a dir, estem envoltatsd'autònoms pels quatre punts cardinals: aCatalunya 500.000 i a tot l'Estat, 3.000.000.

Reflex de la realitat

Ara la majoria ho estan passant veritablementmalament, i per adonar-se'n només cal obrirun diari qualsevol: “Els autònoms demanenmesures per frenar la desaparició d'empreses.Critiquen que el Govern doni suport a la Bancai a les grans empreses i a ells no” (La Razón,4/2/09); “El primer trimestre aportarà 550.000desocupats nets més” (El Economista,12/3/09); “Pimec es concentrarà davant del

Congrés. Els empresaris critiquen l'actitud delGovern” (La Vanguardia, 11/3/09); “Elsautònoms sortiran al carrer. ATA anuncia mo-bilitzacions si el Govern no pren mesureseficaces contra la crisi” (El Mundo, 6/3/09); ifins a la revista satírica El Jueves, de la setmanade 4 al 10 de març, mostrava en una vinyetaun individu sol, amb una pancarta que deia:“¡UN ERE, PORFA!” mentre era observat perdos individus i un d'ells deia: “Aquestsautònoms són uns fotuts esquirols”, i tot això,sota la notícia següent que “5.000 autònomstanquen cada mes”. I el 16 de març el diarigratuït Qué! publica a la portada: “Cada diatanquen mil negocis. Els autònoms llancen unSOS. El Govern els pagarà l'atur… però el2011”, i a la pagina 2 diu: “Tres milionsd'autònoms demanen ajuda urgent”.

Cadascuna d'aquestes notícies mereixeria,per ella mateixa, una profunda reflexió. Peròtotes tenen en comú el fet de reflectir unacrua realitat: la solitud i el desemparamentque pateix aquest col·lectiu per part dels poderspúblics. Hi ha molts autònoms que es veuenforçats a tancar i tot el que veuen a l'horitzóés la seva ruïna econòmica. S'estan vivintveritables drames personals i familiars que estransmeten, lògicament, als treballadorsd'aquestes empreses que acaben, desgracia-dament, engrossint les files de l'atur en unesxifres ja veritablement esgarrifoses.

ÉS UN MAL MOMENT PER A LA PETITA I MITJANA EMPRESA, I, MOLT ESPECIALMENT, PER A LA MICRO

I PER ALS AUTÒNOMS. NINGÚ DISCUTEIX A HORES D'ARA LA IMPORTÀNCIA D'AQUEST SECTOR ECONÒMIC

PEL QUE FA A LA CREACIÓ DE RIQUESA I D'OCUPACIÓ.

OPINIÓSÓN

TEMPS

DOLENTS

FRANCISCO TORRES

FRANCISCO TORRES

PRESIDENT D'HONOR DEL COL·LEGI DE GESTORS ADMINISTRATIUS DE CATALUNYA

ELS AUTÒNOMS

AGRAIRIEN MESURES

EFICACES QUE DE

DEBÒ CONTRIBUÏSSIN

A SORTIR DE LA

CRISI O, COM A MÍNIM,

FER-LA MENYS

TRAUMÀTICA

C M Y CM MY CY CMY K

1011

OP

INIÓ

HI HA MOLTSAUTÒNOMS QUE ESVEUEN FORÇATS ATANCAR I TOT EL QUEVEUEN A L'HORITZÓÉS LA SEVA RUÏNAECONÒMICA

S'ESTAN VIVINT VERITABLES DRA-

MES PERSONALS I FAMILIARS QUE

ES TRANSMETEN, LÒGICAMENT,

ALS TREBALLADORS D'AQUESTES

EMPRESES QUE ACABEN, DESGRA-

CIADAMENT, ENGROSSINT LES FI-

LES DE L'ATUR EN UNES XIFRES JA

VERITABLEMENT ESGARRIFOSES.

elg

esto

r

Es tracta d'un col·lectiu de gent treballadora,molt treballadora, que paga els seus impostosi acostuma a complir amb les seves obligacionslaborals, socials i mercantils. Però ara es trobenamb que no poden ni tan sols sol·licitar ajor-naments de les quotes de la Seguretat Socialperquè la Tresoreria no els autoritza més enllàde dos mesos. Com si els problemes de liqui-ditat, de finançament, com si la crisi, en defi-nitiva, durés només dos mesos.

Reial decret

Aquest és el panorama amb què ens trobemactualment. I amb tot això veiem que el BOEdel 4 de març publica un Reial decret (el197/2009, de 23 de febrer) “pel qual es desen-volupa l'Estatut del Treball Autònom en matèriade contracte del treballador autònomeconòmicament dependent i el seu registre ies crea el Registre Estatal d'associacions pro-fessionals de treballadors autònoms”. La veritatés que aquest Reial decret no dóna respostaa cap dels problemes que en aquests momentsté plantejat el col·lectiu, sinó que, simple iplanament, regula de forma detallada el ques'ha d'entendre com a treballador autònomeconòmicament dependent, un TRADE, repe-tint, un any i mig més tard, la definició que jafeia l'art. 11.1 del mateix Estatut del TreballadorAutònom, és a dir que el definia com aquellque “realitza la seva activitat econòmica oprofessional per a una empresa o client del quepercep almenys el 75 per cent dels seusingressos…”. Continua, des del meu punt devista, sense especificar-se bé com i quan, iprenent quina referència temporal, ha de cal-

cular-se el 75% famós. Es diu (art. 2.1, segonparàgraf), que per al càlcul del percentatge “esposaran en relació exclusivament amb els in-gressos totals percebuts (…) com aconseqüència del treball per compte propi reali-tzat per a tots els clients (…) així com els rendi-ments que pogués tenir com a treballador percompte aliè en virtut de contracte de treball, bésigui amb altres clients o empresaris o amb elpropi client…”. Es pot ser treballador per comptealiè i treballador autònom econòmicament de-pendent amb un mateix client?

Era prioritari?

En fi, el RD regula les clàusules del contracte,facilita, fins i tot, un model d'aquest contracte,s'estableix el seu registre i la informació ques'ha de donar als representants dels treballadorsen relació amb aquests contractes. Ignoro siaquest tema era prioritari en aquests moments.Ignoro quants contractes de TRADE s'han feten aquest any i mig. Ignoro quants es faran.

Crec sincerament que els autònoms agrairienmolt més veure el ministre de Treball, od'Indústria, o el conseller/a del ram, posar-se alcapdavant de la situació i proposar mesureseficaces que de debò que contribuïssin a sortirde la crisi o, com a mínim, fer-la menys traumàtica.

Ja ni parlo de les antigues reivindicacions delcol·lectiu, com l'accés a l'atur, la jubilació antici-pada, la jubilació a temps parcial, la jubilacióflexible, com la lliure elecció de bases de cotitza-ció, la cotització o el treball a temps parcial, etc.Ja vindran temps millors.

ARA LA MAJORIAHO ESTAN PASSANTVERITABLEMENTMALAMENT, I PERADONAR-SE'N NOMÉSCAL OBRIR UN DIARIQUALSEVOL:

C M Y CM MY CY CMY K

Segons van explicar els mitjans de comunica-ció, el Ministeri d'Economia, a través de laDirección General de Seguros, aprovaria lanormativa per sol·licitar el rescat, i noméscaldria que el partícip estigués en situaciód'atur, inscrit al Servei Públic d'Ocupació, ique hagués esgotat la prestació contributiva.

El nostre col·lectiu, el de gestors administra-tius, està preocupat per saber com regularanel rescat dels plans de pensions de milersd'empresaris autònoms que no tenen atur,els quals fa molts mesos que no tenen capingrés. Com demostrarà aquest col·lectiu queno té ingressos? Considero que, una vegadamés, si no es corregeix això exposat anterior-ment, els petits i mitjans empresaris (pimes)tornaran a ser els grans oblidats i continuaranamb els seus problemes endèmics, que notenen atur, ni tampoc poden rescatar els plansde pensions malgrat que les promeses elec-torals asseguraven que aquesta situació sesolucionaria.

Els gestors administratius col·legiats tambévolem llançar una proposta davant la preocu-pant gestió de la majoria dels fons de pensions,si s'observa la relació que publica la premsasetmanalment, pràcticament la totalitat delsfons tenen rendibilitats negatives amb pèrdues,i estem parlant d'un producte que ha de serun complement a una pensió futura. També

hem de valorar i tenir en compte que lesgestores de fons cobren un percentatge degestió d'entre un 1,5% i un 3%. Què gestio-nen, pèrdues?

Al nostre parer, s'hauria de regular la impossi-bilitat que aquestes gestores de plans ofereixinregals, pernils, vins, viatges, televisors deplasma, etc., cost que hauria de servir perquè,com a mínim, la partida de gestió no fos tanelevada, i per tant, no es jugués amb el dinerdel partícip que ha confiat els seus ingressosa aquests gestors; també s'hauria de limitarel percentatge de comissió.

El Govern hauria d'efectuar un nou estudi enprofunditat de la fiscalitat d'aquests productes.Des que es va modificar la norma amb efecte1 de gener de 2007 de no poder deduir el40%, la imposició a aquests fons no és gensatractiva i si s'analitza el que està succeint,partícips que van aportar 10 euros en el mo-ment del rescat, les seves aportacions estana dia d'avui segons valor a 6 euros (un 40%menys). Com es gestionen aquestes disminu-cions de patrimoni perdudes? Per què no se'lsdóna un tracte fiscal similar a la resta d'estalvisi es té en compte en el càlcul de les pèrdues?

En definitiva, és un assumpte que creiem quehauria de ser tema de debat profund davantla situació actual.

RECENTMENT, LA PREMSA VA FER PÚBLIC QUE ELS ATURATS SENSE PRESTACIONS PODRIEN RESCATAR

ELS SEUS PLANS DE PENSIONS AMB L'OBJECTIU DE DONAR LIQUIDITAT A LES SEVES MALMESES

ECONOMIES I PODER FER FRONT A LA CRISI.

OPINIÓEL RESCAT

DELS PLANS

DE PENSIONS

VENANCI BLANCH BONET

VENANCI BLANCH BONET

PRESIDENT DEL CONSELL DE COL·LEGIS DE GESTORS ADMINISTRATIUS DE CATALUNYA

ELS GESTORS

ADMINISTRATIUS

COL·LEGIATS VOLEM

LLANÇAR UNA

PROPOSTA DAVANT LA

PREOCUPANT GESTIÓ

DE LA MAJORIA DELS

FONS DE PENSIONS

C M Y CM MY CY CMY K

Nascuda a Torelló (Osona) el 13 d'abril de 1944en el si d'una família de la pagesia catalana,des de ben petita va entendre el valor de l'esforçpersonal, de la constància i del treball. “El meupare, Ramon Sellarès, era barber i una personaextremadament intel·ligent, que no va poderformar-se per les circumstàncies de l'època.La seva empenta va ser molt important per ami perquè em va transmetre dos conceptesessencials: d'una banda, el valor del treball id'una altra, un optimisme contagiós i un senti-ment vitalista i molt positiu envers tot el quel'envoltava. La meva mare, Àngela, m'ha inculcatla importància del rigor, de fer les coses comcal. En conjunt, els meus pares sempre vanincidir molt en el fet que fos una personaresponsable i que la meva carrera es caracteri-tzés per l'honradesa, l'eficàcia i el treball rigorósi constant”, explica M. Carme Sellarès quanparla dels seus orígens al volum Assessorsd'empresa de l'obra Personatges de Catalunya,a càrrec d'Àngel Font i publicada el 1998 perPubli Corinti, SL.

El 1967, després d'obtenir la titulació de gestoraadministrativa i d'un període de pràctica treba-llant en altres gestories, va crear la seva pròpiaempresa. “Llavors ja desitjava, però no espe-rava, arribar a ser la presidenta del Col·legi deGestors Administratius de Catalunya”, confessala M. Carme en l'obra esmentada. “Al llarg delsanys m'he anat proposant reptes que he assolitamb molt esforç i paciència. La presidència

n'ha estat el més important. Crec que elscol·legiats han confiat en mi perquè, d'unabanda, coneixen la meva sinceritat i naturalitat,en el sentit que mai no deixo de ser jo mateixasigui quin sigui el meu interlocutor i, d'altra,perquè molts d'ells saben quanta dedicació,humilitat i solidaritat aplico en el desenvolupa-ment de les meves obligacions. Sempre quequalsevol company m'ha presentat un delsseus dubtes o preocupacions he intentatd'ajudar-lo tant com he pogut perquè, sincera-ment, els estimo”, afegeix aleshores la presi-denta del Col·legi.

La relació entre la M. Carme i el Col·legi sempreha estat molt estreta. El 10 de juliol de 1990va entrar a formar part de la Junta de Govern,i en va ser la vocal 7a. Uns anys més tard, el1998, va ser escollida presidenta del Col·legide Gestors Administratius de Catalunya -laprimera dona presidenta d'un Col·legi de Ges-tors-, càrrec que va desenvolupar fins al 2006.Durant els seus vuit anys de mandat va liderarprojectes que ara estan totalment arrelats a lafeina diària dels gestors. Un d'aquests projectesés que els gestors tinguin una plataformatecnològica per connectar-se amb les adminis-tracions, entitats financeres i d'altres estaments.A la vegada, durant el mandat de la M. Carmees van signar diversos convenis de col·laboracióamb la Generalitat de Catalunya, la Diputacióde Barcelona, l'Ajuntament de Barcelona o elCidem, i amb diverses entitats financeres,

entitats culturals, empreses privades i mútues.

Altres dels reptes que es van assolir durant lapresidència de la M. Carme van ser la creacióde la Comissió de Joves, el 1999, i el canviqualitatiu que va experimentar la formacióimpartida pel Col·legi, primer pas per a la creaciódel màster. I és que, per a la M. Carme laformació era essencial; mostra d'això és que,actualment estava cursant la carrera de Dret ala Universitat Abat Oliva.

A la vegada, la presidenta del Col·legi va repre-sentar l'entitat al Consejo General de ColegiosAdministrativos de España com a vicepresidenta2a , de 1999 a 2000, i com a comptadora del2001 al 2006. El Consejo va reconèixer la sevatasca i dedicació i li va atorgar la Medalla d'Or.També va ser vicepresidenta del Consell deCatalunya del 1999 al 2007.

La Junta del 21 de novembre del 2006 vaacordar nomenar-la Presidenta d'Honor delCol·legi de Gestors Administratius de Catalunya.

Com apunta Àngel Font a la seva obra Perso-natges de Catalunya, “malgrat que el seu càrrecli possibilita un tracte continuat amb les mésaltes instàncies del país i de l'Estat, M. CarmeSellarès conserva la senzillesa i l'accessibilitaten el tracte amb els altres”, i aquesta manerade ser i de fer la van caracteritzar al llarg detota la vida.

M.CARME SELLARÈSSENZILLESA

I ACCESSIBILITAT

EN EL TRACTE

PRIMERA DONA PRESIDENTA D'UN COL·LEGI DE GESTORS ADMINISTRATIUS

HOMENTATGE A M. CARME SELLARÈS

L'ESFORÇ PERSONAL, LA CONSTÀNCIA I EL TREBALL, ACOMPANYATS PER UN TRACTE SENZILL I AFABLE

I UN SOMRIURE OBERT, FRANC I FRESC, VAN PERMETRE LA M. CARME SABER FER FRONT A TOTES LES

DIFICULTATS I ENTREBANCS PERSONALS I PROFESSIONALS QUE SE LI VAN PRESENTAR AL LLARG DE

LA VIDA. TOTS ELS VA SUPERAR, MENYS UN: LA MORT.

M. CARME SELLARÈS

1213

elg

esto

r

C M Y CM MY CY CMY K

DELEGACIONSDELEGACIÓ DE GIRONA

El dia 16 de febrer passat va començar el curs decapacitació de transportistes d'aquest any. Com l'anypassat, s'imparteix tots els dilluns i dijous i té unadurada aproximada de quatre mesos. Està impartitpel Sr. Josep M. Quesada Pujol, cap de Secció deConcessions i Autoritzacions del Departament deTransports de la Generalitat de Girona; pel Sr. JoséPinto Molina, dels Serveis d'Inspecció de l'AEAT ipel Sr. Antoni Ezquioga Carbonell, advocat.

16 DE FEBRER DE 2009

DELEGACIÓ DE LLEIDA

CURS CAPACITACIÓDE TRANSPORTISTES

COTITZACIONSA LA SEGURETATSOCIAL 2009

EL 25 DE MARÇ VA TENIR LLOC A LA DELEGACIÓDE LLEIDA UNA CONFERÈNCIA - COL·LOQUI PERPARLAR DE LES COTITZACIONS A LA SEGURE-TAT SOCIAL.

La ponent, Sra. Soledad López García, directoraprovincial de la Tresoreria de la Seguretat Social deLleida, va explicar les novetats respecte a la cotitzacióa la Seguretat Social, i va fer especial èmfasi en elrègim d'autònoms i en el de treballadores de la llar.A la vegada, la Sra. López va comentar i aclarir lesmodificacions en cotització al Règim Especial Agrari2009, per compte aliè (segons la Llei 2/2008, de 23desembre, dels Pressupostos Generals de l'Estat,publicat en el Boletín de Noticias RED 20008/09).

25 DE MARÇ DE 2009

La Delegació de Girona va organitzar, el mes defebrer passat, unes jornades tècniques sobre l'IVA.Aquestes jornades van tenir lloc a l'hotel Carlemanyels dies 10 i 17, i el ponent que les va impartir va serel Sr. José Mª Tocornal Ruíz (cap de la Unitatd'Inspecció de l'AEAT de Girona).

16 i 17 DE FEBRER DE 2009

JORNADATÈCNICASOBRE L'IVAFEBRER

C M Y CM MY CY CMY K

GESTORIESL'EXPERIÈNCIA DELS GESTORS

Perquè la teva experiència interessa a tothom i tots tenim alguna cosa a dir, participa en aquestfòrum del gestor explicant-nos la teva coneixença de la professió. Posa’t en contacte amb elCol·legi al telèfon 93 317 06 86 o bé al correu electrònic colcatalunya@gestores.net

Grup Palet Gestoria, SL, liderada pel Sr. Jaume Palet Roig, número de col·legiat 367, està situada a la plaça delDr. Letamendi 1 - 2, 2n pis, de Barcelona. El seu telèfon es el 93 323 24 00.

GRUP PALET GESTORIA, SL

El Sr. Jordi Carbó Brillas, col·legiat l'any 1980, amb el número 1.535, està al capdavant de l'Assessoria Carbó,SL, de Puigcerdà. Les oficines es troben al carrer Puig Pedrós, 3, planta baixa, 17.520-Puigcerdà. Els telèfonsde contacte són el 972 88 11 65 i el 972 88 11 69, el fax el 972 14 00 15, i l'adreça de correu electrònic ésjcarbo@carbosl.com

ASSESSORIA CARBÓ, SL

El maig de 1980, fa gairebé 29 anys, el Sr. JordiCarbó i la seva muller van obrir la gestoria. “Ella esva especialitzar en la branca laboral i jo en comptabilitati assessorament fiscal”, ens explica el Sr. Carbó.

A poc a poc i amb esforç, atès que Puigcerdà enaquella època tenia sols 6.000 habitants -ara en téprop de 10.000-, la gestoria va aconseguir una clien-tela sòlida i fidel. Va incrementar la seva cartera deserveis professionals i va ampliar la gestoria en l'àreaimmobiliària, bàsicament en administració de comu-nitats i lloguers de finques així com també en gestió

d'assegurances generals. Actualment el personal del'Assessoria Carbó,SL es compon de cinc empleatsi dos titulars.

Pel que fa a la seva especialització, el Sr. Jordi Carbódestaca que “ens hem dedicat de ple al'assessorament fiscal-comptable i laboral de petitesi mitjanes empreses, que són les àrees a les quehem dedicat més esforços”. El Sr. Carbó opina que“ja que gestionem diverses activitats, la millor espe-cialitat és la d'assessorar de forma integral els clients,els quals confien en nosaltres per haver-los gestionat

serveis de forma responsable i ètica”. I remarca:“és vital que els nostres clients ens confiïn de formaintegral la majoria dels serveis que requereix la sevaempresa”.

Respecte a les expectatives de futur, en una situacióde crisi com l'actual, el responsable de l'AssessoriaCarbó considera que és moment de racionalitzar lesdespeses de forma òptima, però també de donarnous serveis com: Riscos Laborals, Llei de Proteccióde Dades, etc., que els permetin compensar ladavallada d'ingressos.

Des dels seus despatxos de Barcelona, Cornellà deLlobregat i Torrelles de Llobregat, el Sr. Jaume PaletRoig i fills dirigeixen un grup empresarial format perquatre eixos principals en els àmbits d'assessoria,gestió de patrimonis, corredoria d'assegurances iconsultoria. Tot això sota una plataforma de serveis

integrals orientats a donar resposta en l'àmbit del´empresa i personal amb un compromís de serveibasat en l'ètica, l'honradesa i la integritat. Aquest any2009, Grup Palet Gestoria, SL celebra el 60è aniversaride la fundació de l'empresa familiar.

“Els orígens Grup Palet Gestoria, SL es remunten al'any 1947, quan juntament amb dos professionals iamics, vam constituir el Gabinet Tècnic Mercantil,orientat a serveis d'advocacia i assegurancesgenerals”, explica el Sr. Palet. Posteriorment, el 1948es va fundar l'Assessoria Palet - Solé, “ampliant elsserveis i ajustant-los cada vegada més a la meva

filosofia de facilitar al client un servei complet i demàxima qualitat”, remarca el Sr. Jaume Palet, quiafegeix que: “va ser el 1949 quan vaig constituir elmeu propi negoci: Gestoria Administrativa Palet”.

A partir d'aleshores, la seva activitat, inicialmentcentrada en la gestoria i les assegurances, es va anarampliant cap a altres parcel·les, com l'assessoria fiscal,laboral i jurídica, els serveis informàtics, l'administracióde finques i la gestió de vehicles. Actualment, GrupPalet Gestoria, SL està especialitzat en la gestió decol·lectius professionals de diferents sectors empre-sarials i en el sector immobiliari.

1415

elg

esto

r

C M Y CM MY CY CMY K

ACTIVITATS COL·LEGIALS ÚLTIMES NOTÍCIES

ACTIVITATS

CONVENIS

FONSDIGITALSIGNATURA D'UN ACORD AMB

LA BIBLIOTECA DE CATALUNYA

EL COL·LEGI DE GESTORS HA SIGNAT UN CON-VENI AMB LA BIBLIOTECA DE CATALUNYAAMB EL QUAL ENTRA A FORMAR PART DE LESENTITATS COL·LABORADORES EN LA CREACIÓDEL FONS DIGITAL DE LA BIBLIOTECA.

El Col·legi aporta el seu granet de sorra en un nouprojecte de la Biblioteca de Catalunya (BC), que téla responsabilitat de compilar, processar i difondreel patrimoni bibliogràfic de Catalunya. Gràcies al'acord de col·laboració signat entre ambdues insti-tucions, encapçalades per la senyora Dolors LamarcaMorell, directora de la Biblioteca de Catalunya, i elSr. Alfonso Lluzar, president del Col·legi de Gestors,el web del Col·legi passa a formar part del PatrimoniDigital de Catalunya (Padicat). Des d'ara, el sistemaautomatitzat de captura de pàgines web de la BCinclou la pàgina web del Col·legi, recopilant el queestigui publicat en obert a Internet al nostre domini.El projecte Padicat, impulsat per la BC, consisteix acapturar, processar i donar accés permanent a laproducció digital catalana. En definitiva, l'objectiu ésarxivar el conjunt de webs catalanes.En una primera fase del projecte s'hi han implicat1.000 institucions representatives de la societat civilcatalana, entre aquestes el Col·legi de Gestors Ad-ministratius de Catalunya, per assegurar que lesdiferents versions de les seves produccions digitalss'incorporin, periòdicament, al Padicat.

Podeu trobar més informació

del projecte a: www.padicat.cat

EL COL·LEGI DE GESTORS, EL PRIMER COL·LEC-TIU A SIGNAR UN CONVENI DE COL·LABORACIÓAMB EL DEPARTAMENT DE TREBALL DE LA GE-NERALITAT DE CATALUNYA EN MATÈRIA DETRAMITACIÓ TELEMÀTICA DELS EXPEDIENTSDE CONCILIACIÓ ADMINISTRATIVA PRÈVIA ALA VIA JUDICIAL LABORAL EN REPRESENTACIÓDE TERCERS

El 20 de març va tenir lloc la signatura d'un nouconveni que té per objectiu establir la col·laboracióentre el Departament de Treball i el Col·legi Oficial

CONVENIS

ACORDNOU ACORD DE

COL·LABORACIÓ AMB

EL DEPARTAMENT

DE TREBALL

de Gestors Administratius de Catalunya per tal defacilitar als ciutadans la tramitació telemàtica delsexpedients de conciliació administrativa prèvia a lavia judicial laboral, a través de la seva representaciópels professionals col·legiats del Col·legi de Gestors.

És per això que el Departament de Treball habilita elCol·legi de Gestors Administratius de Catalunya i elsprofessionals col·legiats a presentar per via telemàtica,en representació de terceres persones, les paperetesde conciliacions en el procediment de conciliacióadministrativa prèvia a la via judicial laboral.

CONVENIS

AEATNOVES VIES DE COL·LABORACIÓ

AMB L'AEAT SUPOSEN UNA

MILLORA DELS SERVEIS QUE

ELS GESTORS OFEREIXEN

El 15 d'abril passat es va subscriure el protocold'adhesió al Conveni signat el 5 de març entre elConsejo i l'AEAT per col·laborar en la tramitacióde les documentacions que han d'acompanyar lesdeclaracions del model 06 corresponent a l'impostespecial respecte a determinats mitjans de trans-port per a la no-subjecció o exempció i la sol·licituddel número d'identificació fiscal corresponent amenors de 14 anys que no disposin de DNI, endeterminats supòsits.

El conveni vol establir un marc bàsic per al desenvo-lupament de les actuacions dirigides a facilitar alsciutadans el compliment de les seves obligacions ies desenvolupa en dos àmbits:• La col·laboració social, d'acord amb el que disposala Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributàriai el Reial Decret 1065/2007, de 27 de juliol, i que esrefereix a l'assistència per part del Col·legi mitjançantla revisió de la documentació que s'ha de lliurar ambla declaració i sol·licitud a què es refereix el conveni.• L'encàrrec de la gestió de la recepció per part delCol·legi de la documentació que s'ha de lliurar ambla declaració i sol·licitud a què es refereix el convenii el seu posterior arxiu -Llei 30/1992-.

C M Y CM MY CY CMY K

AC

TIV

ITA

TS

CO

L·L

EG

IAL

S

1617

elg

esto

r

titulades i dels col·legis professionals, i la Llei 2/2007,de 15 de març, de societats professionals, que regulal'aparició d'un nou tipus d'exercici professional, hanesdevingut cossos legals de suficient magnitud comper fer necessària la redacció d'un nou text estatutari.Al marge de les novetats ja referides, aquest Estatutincorpora aspectes bàsics de normes com la regula-ció, l'ordenació i la sistematització de les comissionsdel Col·legi.

En relació amb les disposicions de la Llei catalanade col·legis professionals sobre el principi d'igualtatd'oportunitats entre homes i dones en l'àmbitd'actuació dels col·legis professionals, s'estableix lanecessitat de proporcionalitat entre homes i donesen la composició de la Junta de Govern.

En definitiva, aquests Estatuts modernitzen la regu-lació de la professió de gestor administratiu, i enaquest sentit, recullen la regulació de les societatsprofessionals, i desenvolupen la potestat sancionadoracol·legial atribuïda per la Llei catalana de col·legisprofessionals.

ELS NOUS ESTATUTS MODERNITZEN LAREGULACIÓ DE LA PROFESSIÓ DE GESTOR AD-MINISTRATIU

Els nous Estatuts, aprovats per unanimitat per laJunta General Extraordinària realitzada el 19 de febrerde 2009, neixen amb el propòsit d'actualitzar aquestanorma bàsica col·legial, de conformitat amb la realitatlegislativa sorgida des de l'aprovació del seu ante-cessor, i en especial, per adaptar-los al que estableixla Llei 7/2006, de 31 de maig, de l'exercici de profes-sions titulades i dels col·legis professionals.També pretenen recollir la modernització que laprofessió ha viscut en els últims anys. Amb la sevaevolució com a professional multidisciplinar, el gestoradministratiu s'ha convertit en un referent per a lasocietat en general, i per a les pimes, en especial,oferint un servei global que dóna resposta a totesles seves necessitats.

Al nou text s'han incorporat les previsions de novesregulacions que han afectat la nostra professió. LaLlei 7/2006 de 31 de maig, de l'exercici de professions

ACTIVITATS

ESTATUTSLA JUNTA APROVA ELS

NOUS ESTATUTS

Destaca l'elecció com a vicepresident primerd'Alfonso Lluzar, president del Col·legi de Catalunya,que va comptar amb un gran suport per part delsvotants. També va ser escollit com a vicepresidentsegon Francisco Candela, president del Col·legid'Alacant, i per als càrrecs de secretari, Ángel Pons;tresorer, Félix Boronat; comptador, Miguel ÁngelPretejo; vicesecretari, Víctor J. Carpintero; i vicetre-sorer, Andrés García Yánez.

ACTIVITATS

JUNTAACORDS DE LA

JUNTA GENERAL

La Junta General es va reunir el 30 de març passata l'Hotel Duques de Bergara, de Barcelona i va aprovatper unanimitat la liquidació del pressupost d'ingressosi despeses de l'exercici 2008 i, per una àmplia majoria,el pressupost formalitzat per la Junta de Govern pera l'exercici en curs. El resultat de la votació va serde 25 vots a favor i 1 en contra. Els membres presentsa la taula van ser: el president, Sr. Alfonso Lluzar; elsecretari, Sr. Juan Antonio Santos; el comptador, Sr.Josep Ribó; el tresorer, Sr. Jaume Llorens, i elsdelegats, Srs. Joan Roig i Venanci Blanch.

ELECCIONS

FERNÁNDEZDE LA PRADILLA,NOU PRESIDENTDEL CONSEJO

ALFONSO LLUZAR,ESCOLLIT COM AVICEPRESIDENT PRIMER.ELS DOS COL·LEGISCATALANS COMPTENAMB REPRESENTANTSA L'EXECUTIVA DELCONSEJO

EL PLE DEL CONSEJO GENERAL DE GESTORESADMINISTRATIVOS DE ESPAÑA VA ESCOLLIREL 24 DE MARÇ PASSAT A JESÚS FERNÁNDEZDE LA PRADILLA COM A NOU PRESIDENT DELA INSTITUCIÓ. A LA VEGADA, ES VAN RENO-VAR ELS 8 MEMBRES QUE COMPONENL'EXECUTIVA DEL CONSELL.

C M Y CM MY CY CMY K

AC

TIV

ITA

TS

CO

L·L

EG

IAL

S

EL 26 DE MARÇ, EL DR. JOSÉ DE QUINTANAPELLICER, MAGISTRAT PRESIDENT DE LA SALADEL JUTJAT SOCIAL DEL TRIBUNAL SUPERIORDE JUSTÍCIA DE CATALUNYA, I EL DR. JORDIGARCÍA VIÑA, SECRETARI GENERAL DE LAUNIVERSITAT DE BARCELONA I TRADUCTORDEL LLIBRE, VAN PRESENTAR L'OBRA A LAUNIVERSITAT ABAT OLIBA

Contractació temporal i mesures per al foment deltreball, editat pel Col·legi Oficial de Gestors Adminis-tratius de Catalunya, ha estat dirigit pel Dr. JoséIgnacio García Ninet, catedràtic de Dret del Treballi la Seguretat Social de la Universitat de Barcelona,i coordinat per Arántzazu Vicente, professora de Dretdel Treball i de la Seguretat Social de la UniversitatJaume I. Al llarg de 8 capítols es realitza una anàlisiexhaustiva de la contractació temporal en el nostrepaís i els beneficis que poden obtenir aquelles em-preses que fomenten l'ocupació.

El president del Col·legi de Gestors Administratiusi autor del pròleg del llibre, Alfonso Lluzar, va serl'encarregat d'inaugurar l'acte de presentació que vatenir lloc a l'Aula Magna de la Universitat Abat Oliba.Durant la seva intervenció, el president del Col·legiva destacar que: “aquest llibre és un pas més perajudar les empreses a superar aquesta crisi, ja queofereix un ventall de possibles tipus de contractestemporals”. El Sr. Lluzar va remarcar que es tracta

d'un llibre molt pràctic, “que vol donar solucionspràctiques a problemes reals”.

El Dr. García Ninet va destacar l'interès mostrat pelCol·legi envers els empresaris i els treballadorsautònoms, tot apuntant que “es tracta d'un llibreque té una translació pràctica ja que intenta solucionarels problemes que generen els contractes temporalsi ajuda a utilitzar correctament les diferents modalitatsde contractes temporals existents”.

Per la seva banda, el Dr. Jordi García Viña, secretarigeneral de la Universitat de Barcelona i traductor delllibre, va animar el Col·legi a continuar amb aquestalínia de donar servei al col·legiat i de continuar ambla col·lecció. I el Dr. José de Quintana Pellicer, ma-gistrat president de la Sala del Jutjat Social del TribunalSuperior de Justícia de Catalunya, va felicitar elCol·legi per preocupar-se per la formació dels seuscol·legiats en matèria laboral, i més en temes degran actualitat en el camp del Dret Laboral com elde la contractació temporal. El Dr. De Quintana vamanifestar l'encert del Col·legi “en el tema i perconfiar la direcció del projecte al Dr. García Ninet”.

Contractació temporal i mesures per al foment deltreball, publicada per Atelier Llibres Jurídics, és laprimera obra d'una col·lecció que impulsa el Col·legide Catalunya sobre temes laborals. S'han editat 500exemplars en català i 500 en castellà.

FORMACIÓ

LLIBRE

FORMACIÓ

SETMANAFORMATIVAPER ALS GESTORS,

LA FORMACIÓ ÉS CLAU

ELS DIES 9 I 10 DE MARÇ VA TENIR LLOC LASETMANA FORMATIVA ORGANITZADA PEL CO-L·LEGI DE GESTORS I EN LA QUAL ES VAN PLAN-TEJAR MOLTES QÜESTIONS RELACIONADESAMB L'ACTUAL SITUACIÓ ECONÒMICA

Mòdul Fiscal

En l'apartat fiscal, els assistents van poder obtenirrespostes a preguntes com: com determinar el valornormal de mercat?, quina documentació exigiràl'Administració a les empreses?, quines normesespecials s'inclouen per als socis de societats pro-fessionals? com evitar les sancions tributàries?, oquines són les mesures fiscals a tenir en comptedavant la crisi econòmica?

El Dr. Lluís Alonso, catedràtic de Dret Financer iTributari de la Universitat de Barcelona; el Dr. JoséM. Tovillas, professor de Dret Financer i Tributari dela Universitat de Barcelona; el Dr. Francisco Cañal,professor de Dret Financer i Tributari de la Universitatde Barcelona, i la Sra. Marta Cervera, magistradajutge del Jutjat Mercantil núm. 8 de Barcelona, vanser els encarregats de resoldre tots aquests dubtes.

C M Y CM MY CY CMY K

AC

TIV

ITA

TS

CO

L·L

EG

IAL

S

1819

elg

esto

r

CONTINUACIÓ SETMANA FORMATIVA

Mòdul Laboral

Les claus del Reglament de l'estatut del treballautònom, que ha entrat en vigor el dia 5 de març, iels seus efectes en cadena i les últimes mesures delGovern en matèria laboral i de Seguretat Social perreduir els efectes de la crisi econòmica, van ser dosdels temes tractats en el mòdul laboral, coordinat pelDr. José Ignacio García Ninet, catedràtic de Dret delTreball i Seguretat Social de la Universitat de Barcelona.Els ponents de les diferents sessions van ser el Dr.Jordi García Viña, secretari general i professor de Dretdel Treball i Seguretat Social de la Universitat deBarcelona; el Sr. Fernando Barbancho, cap d'Estudisde l'Escola Universitària de Relacions Laborals iprofessor de Dret del Treball i de la Seguretat Socialde la Universitat de Barcelona, i el Sr. José de Quintana,magistrat i president de la Sala Social del TribunalSuperior de Justícia de Catalunya.

El tercer mòdul, el de vehicles, tindrà llocpròximament i versarà sobre les novetats de l'impostde matriculació, a càrrec de la Sra. Ángela Pazos,cap adjunt de la Secció de Gestió Tributària de laDependència Regional a Catalunya de l'AEAT, entred'altres temes.

C M Y CM MY CY CMY K

AC

TIV

ITA

TS

CO

L·L

EG

IAL

S

MÉS DE 250 GESTORS ADMINISTRATIUS PRO-CEDENTS DE TOT ESPANYA ES VAN REUNIR ASEVILLA DE L'11 AL 15 DE FEBRER PER REALIT-ZAR EL SEU VI CONGRÉS NACIONAL.

Amb l'objectiu de trobar solucions alternatives davantla conjuntura econòmica i intentar aportar idees ales pimes, microempreses i autònoms, el VI Congrésde Gestors va comptar amb un programa molt com-plet del qual destaquen ponències de personatgesrepresentatius del món de la justícia, l'administració,l'empresa i l'economia espanyoles.La inauguració de l'acte va anar a càrrec de JoséMaría Mateo, president del Consell General de Ges-tors Administratius; Miguel Ángel Vilchez, presidentdel Consell Andalús; Joan Roig, president-delegat aGirona del Col·legi de Catalunya en representaciódel president del Col·legi de Catalunya; i el respon-sable del Col·legi de Gestors Administratius de Sevilla,Miguel Ángel Peón.

Canviar d'opinió

La conferència inaugural va ser a càrrec d'EduardPunset, advocat, escriptor, economista, divulgadorcientífic i presentador de televisió. El professor Punsetes va referir al moment d'incertesa financera queviu el món i, concretament, Espanya: "En temps decrisi, tot el món considera que ell serà l'últim a perdreel treball. Em costa horrors trobar a algú que acceptique les coses poden anar malament, perquè el cervelldissenya unes certes estructures amb uns compor-taments i, sobre la base d'aquestes estructures,predica el que va a passar".L'autor de El viatge a la felicitat insisteix que l'home"no vol canviar d'opinió”, i en aquest sentit, elsgestors administratius han de bregar amb personesque no volen canviar d'opinió. “Hem d'estar dispo-sats a canviar d'opinió i canviar les estructuresmentals que tenim. No es pot pensar sempre elmateix”, va afegir Eduard Punset.

ACTIVITATS

VI CONGRÉSNACIONALDE GESTORSADMINISTRATIUSLA CRISI, TEMA CENTRAL DEL

VI CONGRÉS DE GESTORS

ADMINISTRATIUS

L'autor del llibre La crisi ninja va participaren el VI Congrés Nacional de Gestors Ad-ministratius en la jornada de clausura i vareivindicar optimisme, treball dur, honeste-dat i prudència perquè pimes, micropimesi autònoms puguin sortir a flotació. A lavegada, va reclamar una revolució ètica.Abadia, que va parlar amb passió sobre Lacrisi ninja i altres misteris de l'economiaactual, va explicar com s'ha produït la crisifinancera i el seu origen en les hipotequesescombraria dels Estats Units, entre moltesaltres coses, i es va mostrar molt críticamb l'actuació de les entitats americanesper “la seva hipocresia i dolenta gestió”.L'antic professor de l'IESE es va preguntarfins quan durarà això, i va remarcar que:“No ho sap ningú, perquè primer calconèixer la dimensió de la crisi”.

Abans de finalitzar la seva intervenció,l'economista va recomanar prudència: “Calanar una mica enrere i viure amb normalitat,sense grans luxes. Cal consumir el normali tenir criteri propi, perquè hi ha una criside decència tremenda”.

LEOPOLDOABADÍA:“EL QUE HI HA HAGUT

HA ESTAT UNA CRISI

DE DECÈNCIA”

Protecció de dades i immigració

La resta de conferències van plantejar altres as-sumptes de gran interès d'actualitat. El subdirectorgeneral del Departament d'Informàtica Tributària del'AEAT, Domingo Javier Molina, va parlar del“Procediment telemàtic per a l'encàrrec de visat perals col·legis de gestors administratius”.D'altra banda, el president de la Fundació Andalusade Gestors Administratius (FAGA), Miguel ÁngelVilchez; i l'enginyer industrial de l'agència AENORd'Andalusia, Juan Enrique Estepa, van mostrar elsseus coneixements sobre la protecció de dades i laimportància de la implantació i certificació de sistemesde gestió de la qualitat i de seguretat de la informació.A la tarda, el president del Col·legi de GestorsAdministratius d'Alacant, Francisco Candela; i elponent de la Subcomissió d'Estrangeria del Col·legide Gestors de Catalunya, Marc Giménez, van detallarla problemàtica integral de la immigració i les refor-mes plantejades.

Economia de crisi

Per tancar la intensa jornada, el catedràtic d'AnàlisiEconòmica de la Universitat de Granada i consultora la Reserva Federal d'Estats Units, Santiago Carbó,va explicar les opcions i perspectives de l'economiade crisi.El dissabte, les primeres ponències van tractar sobreels codis deontologics i l'encàrrec de gestió, a càrrecdels Sr. Rafael de Mendizábal Allende, expresidentde l'Audiència Nacional i exmagistrat del TribunalConstitucional; Sr. Alfredo Flores Pérez, conseller de

Montero Aramburu i exfiscal Cap de l'AudiènciaTerritorial de Sevilla; i el Sr. José Luis Fuertes Suárez,lletrat-assessor del Consejo General de GestoresAdministrativos.La conferència de clausura jurídica va portar per títol“Els nous horitzons del Dret Administratiu”, a càrrecdel Sr. José Eugenio Soriano García, catedràtic deDret Administratiu de la Universidad Complutensei exvocal del Tribunal de Defensa de la Competència,mentre que la conferència de clausura econòmicava ser impartida pel Sr. Leopoldo Abadía.

C M Y CM MY CY CMY K

AC

TIV

ITA

TS

CO

L·L

EG

IAL

S

2021

elg

esto

r

Aquests mesos, els gestors catalans no van volerdeixar passar l'oportunitat que els ofereixen lesdiferents entitats amb les quals el Col·legi té signatsacords per gaudir de diferents espectacles. Concre-tament, una vintena de gestors van assistir gratuïta-ment al concert de Flanders Recorder Quartet el 20de març a CaixaFòrum. Els més petits també s'hovan passar molt bé el 29 de març amb l'espectacled'arts escèniques L'alzina de la Companyia LaMaquiné. Dins la Temporada Musical a CaixaFòrum,32 persones van assistir gratuïtament al concert deTrío Cervantes el 26 d'abril.

A la vegada, gràcies a l'acord amb la FundacióRomea per a les Arts Escèniques, 68 gestors i elsseus col·laboradors van tenir l'oportunitat de poderveure la comèdia èxit de la temporada El joc delsidiotes, al Teatre Condal, els dies 26 i 28 de febreramb un preu exclusiu del 50% de descompte. El30 d'abril, una vintena de gestors van poder gaudirde l'obra Terra Baixa al teatre Romea amb un 40%de descompte.

ELS GA I LA CULTURA

La Sra. Carme Dalmau, vicesecretària del Col·legi deGestors, ponent de la Comissió de Comunicació igran aficionada a l'esquí, va guanyar una medallad'Or en la modalitat d'eslàlom gegant en els Cam-pionats de Catalunya Màsters Alpí realitzats a Pasde la Casa, el 28 de febrer.

ESPORTS

CARME DALMAU

La Sra. Dalmau, que corre pel Club Alpí Núria-Masella-Cerdanya (CANM-C), també va aconseguir duesmedalles de Plata en les modalitats d'eslàlom geganti eslàlom especial de la Copa del Món de Màstersque va tenir lloc a Ordino del 20 al 22 de febrer.

MEDALLA D'OR EN ELS CAMPIONATS DE CATALUNYA MÀSTERS

ALPÍ I DE PLATA EN LA COPA DEL MÓN DE MÀSTERS

C M Y CM MY CY CMY K

CULTURAACTIVITATS COL·LEGIALS

Gràcies a l'acord de col·laboració entre el Col·legi deGestors i Piscines Picornell, els gestors administratiustindran un descompte del 10% en la quota i unabonificació del 100 % de la quota d'inscripció.Més informació: 93 423 40 41, www.picornell.cat,

info@picornell.cat

Ara per ser col·legiat tindràs un 10% de descomptei una bonificació a les Piscines Bernat Picornell.750 m2 de sala de fitness, 2 piscines alímpiques,zona de wellness, nés de 100 activitats dirigidessetmanals com l’IBT, postural concept, bodyshape,lighting bike, servei salut, servei estètica, massatges,servei fisioteràpia, pàrquing...Avinguda de l’Estadi 30-38.

Per més informació: www.picornell.cat

Tel. 934 23 40 41

PISCINES PICORNELL

PISCINES

CAIXAFÒRUM

CICLE DE CONFERÈNCIES

Places limitades a l'aforament disponible. Podeu

assistir amb els vostres col·laboradors, sense

limitació de nombre d'entrades. Tel. de reserves

93 476 86 30, codi de reserva: 0018. Les entradess'han de recollir mitja hora abans (a les 19 h) del'inici de la conferència a les taquilles de CaixaFòrumRecordeu també que podeu oferir un tracte preferentals vostres clients i col·laboradors en l'organitzacióde visites comentades per a grups (de 15 a 35persones). Informació: Valentí Farràs Company. Res-ponsable de Difusió de CaixaFòrum. Tel.: 679 99 4426; vfarras@fundaciolacaixa.eswww.laCaixa.es/ObraSocial

Gràcies a l'acord de col·laboració entre el Col·legi deGestors i CaixaFòrum, els col·legiats i els seus col·la-boradors disposen d'invitacions per assistir al cicle deconferències Països en mutació. EUA, Rússia, Regne

Unit, Itàlia i Romania.

Coordinat per Joan B. Culla, professor d'història con-temporània de la Universitat Autònoma de Barcelona.

• ELS ESTATS UNITS: UNA NOVA

ADMINISTRACIÓ, UNA NOVA ERA?

11/05/2009, a les 19.30 h, a càrrec de JoaquimOltra, professor d'història a la Universitat Autònomade Barcelona.

• EL REGNE UNIT: L'HERÈNCIA DE BLAIR

18/05/2009, a les 19.30 h,

a càrrec de Rosa Massagué, periodista• EL TRENCACLOSQUES ITALIÀ

25/05/2009, a les 19.30 h.

a càrrec d'Enric Juliana, periodista.

EXPOSICIONS

RICHARD ROGERS + ARQUITECTES:

de la casa a la ciutat: fins al 7/06

CaixaFòrum Barcelona (Auditori)

Av. Marquès de Comillas, 6-8

C M Y CM MY CY CMY K

C M Y CM MY CY CMY K