Escola Baldiri Reixacbaldirireixac.org/wp-content/uploads/2018/04/PdD2018_22_MARTI.pdf · formació...

Projecte de direcció

2018-2022

SANDRA MARTÍ LOZANO

Escola Baldiri Reixac

PROJECTE DE DIRECCIÓ 2018-2022. ESCOLA BALDIRI REIXAC.BARCELONA.

2

ÍNDEX

A.- IDENTITAT DIRECTIVA………………………………………………………………… 3

A.1.MOTIVACIÓ I JUSTIFICACIÓ……………………………………………. 3

A.2.MARC LEGAL………………………………………………………………. 5

A.3.PLANTEJAMENT INSTITUCIONAL……………………………………… 6

B.-CONTEXT…………………………………………………………………………………. 7

C.- ÀREES CLAU DE RESULTATS……………………………………………………….. 12

D.- DIAGNOSI………………………………………………………………………………... 13

E.-OBJECTIUS………………………………………………………………………………. 20

E.1.OBJECTIUS ESTRATÈGICS I OPERATIUS……………………………. 21

E.2.ACTUACIONS I INDICADORS……………………………………………. 24

F.- AVALUACIÓ DEL PROJECTE DE DIRECCIÓ………………………………………. 31

F.1.CRITERIS D’ACCEPTACIÓ I DESCRIPTORS…………………………. 31

F.2.MECANISMES DE RETIMENT DE COMPTES…………………………. 39

G.-CONCLUSIÓ……………………………………………………………………………… 40


3

A.- IDENTITAT DIRECTIVA

A.1.MOTIVACIÓ I JUSTIFICACIÓ.

Aquest projecte de direcció pels cursos 2018-2022 està fonamentat en la continuïtat del projecte

provisional d’un curs, que vaig presentar el setembre passat i que alhora era la continuïtat del projecte de

l’antiga directora del centre. Però aquest està adaptat a les necessitats tant socials com de l’escola que he

detectat amb la diagnosi i amb l’observació directa del dia a dia. Al conèixer una mica millor la realitat del

centre: famílies, alumnes, i claustre m’aventuro a proposar uns objectius que potenciïn el canvi tant

organitzatiu, de gestió i sobre tot pedagògic. La meva experiència docent de més de 20 anys em dona

seguretat per afrontar aquest nou repte.

Tinc la intenció d’anar introduint canvis però sempre amb calma i tranquil·litat, respectant molt la

gent que ja hi treballa. Penso que estem en un moment d’innovació, de canvi i disposo de gent molt

competent i motivada per poder-ho entomar.

He reflexionat sobre com entenc la direcció i penso que és el fet de dinamitzar, de coordinar un

projecte en el que participen moltes persones i per donar resposta a les diferents necessitats de l’alumnat,

del claustre i de les famílies i aconseguir una millora en el seu procés de creixement.

Agraeixo al inspector Sr. Antoni Domènech i al claustre de l’escola Baldiri i Reixac per haver confiat

en mi per fer aquesta tasca. Espero estar al nivell esperat i ho afronto amb moltes ganes.

L’objectiu general del projecte que presento a continuació és afavorir un canvi per potenciar una

manera diferent de treballar i gestionar que sigui més eficient, competent i assolint l’èxit.

Està basat en prioritzar necessitats i plantejar uns objectius d’acord amb els principis de qualitat

pedagògica i d’implicació de les famílies. Unes fites que es puguin dur a terme comptant amb el consens i

el recolzament de tothom. Tenint la confiança en que cada membre de la comunitat educativa assumirà la

feina que li pertoca per a un benefici comú: fer realitat el Projecte Educatiu de Centre en el qual l’educació


4

dels nens i de les nenes és l’eix vertebrador i tenint ben present que un infant competent serà aquell que

sigui capaç d’incorporar els seus sabers i habilitats per poder actuar i prendre decisions en situacions

diverses i quotidianes, això ens portarà a revisar i millorar la línia metodològica a cada moment, i sempre

mirant endavant.

Per ajudar-me a desenvolupar el projecte de direcció, decidiré el meu equip directiu entre els

membres del claustre d’acord amb un perfil competencial; persones amb unes capacitats i habilitats

idònies per donar-me suport en les responsabilitats de la funció directiva.

L’exercici de la funció directiva comporta un lideratge distribuït, és important comptar amb un bon

equip.

Així crec que els membres de l’equip directiu: CAP D’ESTUDIS I SECRETARI/A han de complir

amb les següents competències. També afegeixo el COORDINADOR DE CICLE, ja que tindrà un paper

cabdal en la nova formació del CONSELL DE DIRECCIÓ.

Càrrec

Competències transversals

Competències

tècniques

CAP D’ESTUDIS

-Direcció i desenvolupament de les persones.

-Visió estratègica.

-Flexibilitat i gestió de canvi.

-Gestió de les emocions.

-Gestió i resolució de conflictes.

-Innovació i iniciativa.

-Lideratge.

-Compromís amb el servei públic i l’organització

-Formació pedagògica transversal.

-Formació treball per projectes.

-Treball en equip.

-Planificació i organització.

SECRETÀRI/A

-Visió estratègica.


-Lideratge.

-Compromís amb el servei públic i l’organització.

-Comunicació.

- Rigor i mètode.

-Tolerància a la pressió.

-Responsable i realista.

-Formació en gestió econòmica i

administrativa.

-Competència digital.

-Treball en equip.

-Planificació i organització.

COORDINADOR/A

DE CICLE

-Direcció i desenvolupament de les persones.

-Compromís amb el servei públic i l’organització.


-Innovació i iniciativa.

-Lideratge.

-Formació pedagògica transversal.

- Formació treball per projectes.

- Treball en equip.


5

En aquest document vull fer arribar el tipus de direcció que proposo i explicar els objectius de

millora per l’escola que pretenc tirar endavant, conjuntament amb el claustre i la comunitat educactiva,

desprès d’una exahustiva anàlisi del centre i seguint la normativa actual.

A.2.-MARC LEGAL.

El present projecte de direcció pren com a marc de referència normatiu les següents lleis, decrets i

resolucions:

Ley Orgànica 2/2006, de 3 de mayo, de Educació.

Quant a la participació, autonomia i govern dels centres.

Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’ educació

primària.

Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació.

Pel que fa a principis generals i projecte educatiu

Decret 155/2010, de 2 de novembre, de la direcció dels centres educatius públics i del personal

directiu professional docent.

En referència a les funcions i atribucions del director.

El Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius dependents del Departament

d’Ensenyament.

De l’autonomia dels centres educatius.

Ofensiva de país a favor de l’èxit escolar. Pla per la reducció del fracàs escolar a Catalunya 2012-

2018.

Estratègia Europa 2020 (2009): ET 2020 (2010) i Rethinking Education (2012)

RESOLUCIÓ ENS/2785/2017, de 28 de novembre, de convocatòria de concurs de mèrits per

seleccionar el director o directora dels centres educatius dependents del Departament

d'Ensenyament.

DECRET D’ESCOLA INCLUSIVA. Decret 150/2017, de 17 d'octubre, de l'atenció educativa a

l'alumnat en el marc d'un sistema educatiu inclusiu


6

ORDRE ENS/164/2016, de 14 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i

requisits formals del procés d'avaluació en l'educació primària.

Resolució de 22 de juny de 2017, per la qual s’aproven els documents per a l’organització i la

gestió dels centres per al curs 2017-2018.

A.3.-PLANTEJAMENT INSTITUCIONAL.

D’acord amb el caràcter definit en el Projecte Educatiu de Centre, aquests són els principis

metodològics que orientaran aquest projecte de direcció:

La innovació com a marc pedagògic que orienta les programacions d’aula, afavorint la comunicació

perquè hi hagi aprenentatge significatiu.

L’aprofitament del privilegiat entorn que tenim per aprendre a aprendre, amb el modernisme de Gaudí i

la biodiversitat del Park Güell.

L’interès per fer l’aprenentatge de les llengües i l’animació a la lectura integrades dins les dinàmiques

de l’escola des de fa anys.

L’ ús de les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació (TIC) així com les Tecnologies per

l’Aprenentatge i el Coneixement (TAC) a les aules en projectes.

Les visites, les sortides i les festes són indispensables per fer l’aprenentatge més significatiu i

competencial.

L’establiment de les bones relacions humanes fent un bon treball de tutoria d’acord amb el Pla d’acció

tutorial de Centre i tenint en compte la Convenció dels Drets dels Infants.

L’orientació de les accions a engrescar i estimular els/les alumnes en els aprenentatges fent que

l’alumnat se senti protagonista: intervenint observant, escoltant, enriquint, reestructurant, comentant,

preguntant…, valorant els errors com a etapes del procés evolutiu, estimulant la curiositat i la iniciativa,

cercant situacions d’aprenentatge funcional, plantejant reptes d’aprenentatge assumible, generant un

clima tranquil, acollidor i familiar, dialogant davant el conflicte, i mantenint una autoritat moral basada

en la coherència i el compromís en allò que es creu.

El disseny d’activitats amb treball cooperatiu i per projectes permeten fer l’aprenentatge de les diferents

competències bàsiques, emprant diferents llenguatges i tipus d’agrupaments.

http://educacio.gencat.cat/documents/IPCNormativa/DOIGC/Resolucio_DOIGC_17_18.pdf


7

B.- .CONTEXTUALITZACIÓ.

L'Escola Baldiri Reixac va néixer l’any 1931, essent una de les “ Escoles Belles del Patronat”.

L’any 2006 va rebre la Medalla d’Honor de la ciutat de Barcelona en reconeixement a la seva tasca

educativa innovadora en temps de la segona República.

És una escola pública d'educació infantil i primària (3-12 anys), d’una línia, amb 210 alumnes

matriculats.

El centre es troba dins el recinte del Park Güell, al carrer Olot, una ubicació

singularment privilegiada en el districte de Gràcia, concretament al barri de La Salut.

L'any 1995 hi va haver una remodelació de l’interior de l’edifici i aquest es va convertir en

una escola accessible i adaptada a les dificultats de mobilitat d'alumnat, famílies i del personal que hi

treballa.

Hi ha nou aules ordinàries, dues petites aules per a grups reduïts, gimnàs/sala d’ambients de

treball, una biblioteca que s’amplia cap al passadís, una aula d’anglès/música, una amb

l’equipament informàtic, un laboratori o aula d’experiències, un hort escolar, una sala d’actes o sala

polivalent i un menjador amb servei de cuina pròpia.

L'horari lectiu del centre és de 9h a 12,30h i de 15h a 16,30h. Cada curs es sol·liciten els horaris

d'adaptació pel primer curs d'educació infantil i la jornada intensiva de final de curs.


8

Una plantilla de 17 docents, 4 mestres d'educació infantil (una en mitja jornada), 7 d'educació

primària i 1 especialista de música, 1 d'educació especial, 1 d'anglès, 1 d'educació física i 0,25 mestra de

religió. Aquest curs se’ns ha donat mitja jornada d’educació especial, per tal de poder reforçar educació

infantil.

Altres professionals vinculats als diferents àmbits educatius englobats al centre:

SERVEIS EDUCATIUS DE GRÀCIA:

-L’EAP (Equip d’Assessorament Psicopedagògic) de Gràcia, per fer el seguiment dels alumnes

amb necessitats educatives especials.

-El CRP és un puntal pel reforç de les nostres tasques educatives: ens facilita material educatiu,

formació contínua. Participem de manera permanent en els grups de treball de biblioteques, pedagogia

terapèutica, música, d’educació física, de caps d’estudis i les reunions de directors/-es de la zona, i en

diferents formacions intercentres.

Serveis Socials de diferents zones que atenen a les famílies socialment desafavorides.

El Centre de Recursos Barcelona Sostenible ens forma i orienta per poder plantejar anualment els

nostres projectes escolars especialment lligats amb la biodiversitat i l’hort escolar.

ASPB ( Agència de la Salut Pública) que té la seu al Cap de Larrard. Col·labora amb la nostra escola amb

el programa de vacunacions.

Participem el projecte “Temps de barri, temps educatiu compartit” que gestiona la Fundació Jaume Bofill i

l’Ajuntament del districte de Gràcia:

Patis oberts: cedim les nostres instal·lacions esportives al barri, els divendres a la tarda i els

dissabtes al matí. Comptem amb un monitor que vetlla per les instal·lacions i el bon fer.

La demanda de preinscripció al nostre centre ha anat augmentant en els darrers anys i la mitjana

d’alumnes per aula és de vint-i-quatre.


9

El nivell socioeconòmic i cultural de les famílies és molt heterogeni degut a que el centre es troba

ubicat entre diferents barris – La Salut, El Carmel i Vallcarca-Penitents, i també a l’ampliació de l’àrea

d’influència que ha inclòs a població provinent dels barris d’ El Camp d’en Grassot i Gràcia Nova. Hi ha

una majoria de famílies classe mitjana, si bé que algunes d’elles es troben ateses pels Serveis

Socials corresponents segons el seu domicili, -SS El Coll, SS Camp d’En Grassot, SS Baix Gunardó i SS

El Carmel- en cas de necessitat.

L'AFA està plenament integrada en la vida del centre i promou, en coordinació amb l’equip

docent, la participació en diferents activitats i projectes segons les necessitats. Col·labora en algunes

festes escolars, el comissions mixtes amb l’escola (materials, de gènere i drets humans), projectes

d’escola i gestiona els serveis d’acollida matinal i de tarda, menjador, activitats extraescolars i el casal

d'estiu .

L'índex d'absentisme es situa en valors tendents a zero i el centre evita l'abandonament escolar i

aconsegueix que el seu alumnat completi l'etapa educativa a l'escola.

L'estructura organitzativa del centre es concreta en els següents òrgans de govern, coordinació i

participació: Equip directiu, Consell Escolar i comissions, equip docent: claustre, coordinacions de cicle i

comissions, pares/mares delegades de nivell i alumnat delegat de curs. La distribució de responsabilitats i

el treball en equip és bàsic per garantir el bon funcionament de l’escola.

Anàlisi dels resultats educatius-acadèmics:

a. Promoció de cicle:

Índex d’alumnes que superen cadascun dels cicles Curs

12-13

Curs

13-14

Curs

14-15

Curs

15-16

Curs

16-17

Cicle Inicial 100% 100% 100% 100% 98%

Cicle Mitjà 92% 92% 91% 100% 100%

Cicle Superior 100% 100% 100% 100% 100%

b. Avaluació diagnòstica:


10

Índex d’alumnes que superen proves d’AD CURS 2014-15

3r

CURS 2015-16

3r

CURS 2016-17

3r

Català 83,33% 80% 100%

Castellà 100% 85% 100%

Matemàtiques 66,67% 75% 100%

He analitzat els resultats de les proves diagnòstiques que s’han fet a tercer durant aquest tres últims

cursos. Es pot veure una gran pujada aquest últim any. Analitzant i parlant amb les companyes de l’equip

directiu comenten que és un grup amb molt potencial, tot i que hi ha uns alumnes que necessiten un reforç.

c. Competències bàsiques

Índex d’alumnes

que superen proves de

CB

CURS

2012-13

6è

CURS

2013-14

6è

CURS

2014-15

6è

CURS

2015-16

6è

CURS

2016-17

6è

Català 93’7 % 95.4% 89.5% 90.4% 95%

Baixa: 6,3 Baixa: 4,5 Baixa: 10,5 Baixa: 9,5 Baixa:5

Mitjana: 81,2 Mitjà-baix: 22,7

Mitjà-alt: 40,9

Mitjà-baix: 5,3

Mitjà-alt: 42,1

Mitjà-baix: 19

Mitjà-alt:38,1

Mitjà-baix:20

Mitjà-alt:75

Alta: 12,5 Alta: 31,8 Alta: 42,1 Alta:33,3 Alta:0

Castellà 81.2 % 95.8 % 94.7 % 99.7% 85%

Baixa: 18,8 Baixa: 4,2 Baixa: 5,3 Baixa:0 Baixa:15

Mitjana: 43,8 Mitjà-baix: 25

Mitjà-alt: 41,7

Mitjà-baix: 10,5

Mitjà-alt: 42,1

Mitjà-baix:28,6

Mitjà-alt:38,1

Mitjà-baix:45

Mitjà-alt:25

Alta: 37,5 Alta: 29,2 Alta: 42,1 Alta:33 Alta:15

Anglès 82.4 % 91.3 % 83.3 % 80.9% 85%



11

Mitjana: 47 Mitjà-baix: 26,1

Mitjà-alt: 30,4

Mitjà-baix: 16,7

Mitjà-alt: 55,5

Mitjà-baix:9,5

Mitjà-alt:33,3

Mitjà-baix:15

Mitjà-alt:55


Matemàtiques 94.1 % 91.7 % 94.7 % 100% 75%


Mitjana: 58,8 Mitjà-baix: 25

Mitjà-alt: 29,2

Mitjà-baix: 15,8

Mitjà-alt: 36,8

Mitjà-baix:19

Mitjà-alt:52.4

Mitjà-baix:30

Mitjà-alt:25


El resultats de les Competències Bàsiques a 6è de primària al llarg dels cinc darrers cursos estan

per sobre de la mitjana de Catalunya en totes les àrees.

Caldrà analitzar la davallada d’aquest últim curs a l’àrea de matemàtiques i intentar posar-hi

solució. Un altre aspecte important a analitzar serà el treball a l’àrea de castellà, ja que ha augmentat força

la franja baixa en tots els aspectes.

L’avaluació de centre -AVAC – que es va començar el curs 2015-16 i s’ha fet un seguiment durant

aquest curs passat, s’ha resolt amb una valoració positiva de la incorporació de les propostes de la

inspecció que es proposaven en l’informe del curs anterior.

Proves internes:

Les proves de seguiment intern de l'escola són:

Les proves matemàtiques del Quinzet (E. Primària)

Les proves de lecto-escriptura (P5 i Cicle inicial)

Les proves ACL Avaluació de la Comprensió Lectora (E. Primària).


12

Aquest darrers anys s’han anat sistematitzant per poder obtenir un històric de dades que permeti fer

una comparativa de resultats i una anàlisi més objectiva sempre tenint present que les promocions

d’alumnes són diferents i que hi ha variables actitudinals que no s’hi veuen reflectides. S’ha de tenir en

compte que hi ha d’haver un traspàs d’informació d’aquestes proves als tutors que es reincorporen al

centre perquè hi hagi continuïtat i es pugui fer una bona comparativa.

C.- ÀREES CLAU DE RESULTAT

Les àrees que crec que són bàsiques en el meu mandat i estan relacionades amb les funcions de

direcció són:

ACR FUNCIONS

1.- Innovació i coherència pedagògica i metodològica. FUNCIÓ DE DIRECCIÓ PEDAGÒGICA I

LIDERATGE I CAP DE PERSONAL.

2.- Avaluació per a la millora dels resultats. FUNCIÓ DE DIRECCIÓ PEDAGÒGICA

3.- Inclusió de l’alumnat. FUNCIÓ DE GESTIÓ DE RECURSOS.

4.- Projecció del centre cap a l’exterior: agents educatius i

mitjans de comunicació.

FUNCIÓ DE REPRESENTACIÓ.

5.- Comunicació i relació fluida entre família escola. FUNCIÓ DE COMUNICACIÓ EDUCATIVA.

6.- Actualització i creació de la documentació de l’escola. FUNCIÓ DE GESTIÓ

7.- Millora de l’organització i funcionament de l’organigrama

i de les reunions.

FUNCIÓ DE GESTIÓ DEL TEMPS


13

D.-DIAGNOSI

El primer que vaig fer va ser passar una graella a cada mestre per saber com percebien els punts

forts i febles de diferents aspectes de l’escola. D’aquí vaig fer un estudi concloent amb un quadre resum

que els hi vaig compartir (Tipus DAFO).

Quadre resum.

NEGATIUS POSITIUS

INTERNS DEBILITATS Poc diàleg, poca escolta Poc temps Poca coordinació Repetició de temes Estrès Cansament

FORTALESES Molt treballadors Respecte Responsables Bones famílies Pendent dels alumnes

EXTERNS AMENACES Pocs recursos materials i personals

OPORTUNITATS Predisposició Motivació Alegria pel canvi

Aquí us comparteixo la presentació que vaig fer als mestres:

http://prezi.com/e6ulammwd9k8/?utm_campaign=share&utm_medium=copy

D.1.-LA INNOVACIÓ I LA MILLORA.

L’escola Baldiri Reixac té una tradició pedagògica clàssica que últimament ha anat canviant cap a

la innovació. Ja fa 2 cursos que l’escola està en la Xarxa n.11 de “Xarxes per a el canvi”. Aquesta xarxa

es dedica a formar i assessorar els docents de diferents escoles de Barcelona cap a una metodologia

innovadora, on el paper del mestre i de l’alumne canvien força del paper clàssic. També participa en la

formació GEP (Grup d'Experimentació per al Plurilingüisme), i aquest és el segon curs. També es forma al

professorat pel treball en projectes PBL (problem based learning) o ABP. El claustre va fer una formació

sobre projectes el curs passat i aquest sobre espais d’aprenentatge. Tot això ens indica aquesta

tendència que té l’escola a fer un canvi.

Com que la meva formació i dedicació ha estat en el àmbit del treball per projectes (he treballat 6

cursos en una escola rural multigrau per projectes), crec que una manera d’encaminar i centrar el model

d’escola, és concretar i acordar una metodologia de treball: proposo el treball per projectes. La

http://prezi.com/e6ulammwd9k8/?utm_campaign=share&utm_medium=copy


14

metodologia no anirà sola, ja que l’avaluació serà un tema cabdal a treballar per tal de garantir l’èxit

escolar.

Aquest treball per projectes incidirà en unes tasques més competencials a l’aula, i això farà que

aconseguim millors resultats en les CCBB. Analitzem els resultats globals:

COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA.

LLENGUA CATALANA

LLENGUA CASTELLANA

LLENGUA ANGLESA


15

COMPETÈNCIA MATEMÀTICA.

Analitzant aquestes dades podem concloure que hi ha hagut un descens de resultats a nivell global

sobre tot en llengua castellana i en matemàtiques. A més es veu un descens del nivell alt en totes les

àrees avaluades.

D.2.-REFORÇ, EQUIPS DE TREBALL I INCLUSIÓ.

Per tal de poder fer una diagnosi partint de la realitat vaig fer una entrevista individual o per cicles

(segons disponibilitat) per fer una valoració dels reforços tant els que es fan tipus SEP com els que es

reben a l’aula.

Com es pot veure a la gràfica les valoracions van ser molt baixes.

La raó d’aquestes puntuacions tan baixes van ser el poc aprofitament dels reforços ja que:

Dades extretes de l’informe d’avaluació educació primària. Curs 2016-2017


16

-Aquests es feien a un grup que desconeixien el que s’estava treballant i no podien intervindré.

-Un mateix mestre fa reforços a diferents grups (no en té cap de referència).

-Períodes curts de reforç que no s’aprofiten prou.

-El tutor no preveu la intervenció del reforç i no programa tasques que necessiti aquesta ajuda.

Un cop feta la reflexió conjunta amb els mestres vaig pensar que calia una reorganització d’horaris.

Així vaig decidir que crearia un grup de mestres referents de cicle: 3 persones que entre elles

s’organitzessin els propis horaris segons necessitats. Consistirà en un equip de treball de dos tutors i un

reforç, però entre els tres es faran els SEP’s del cicle. També vaig proposar-me aquest tipus d’organització

per tal d’afavorir la inclusió dins l’aula de l’alumnat. Sessions amb 2 referents a l’aula, amb distribució de

grups per cicles (no per nivells) i atenent a la diversitat i a les necessitats de cada alumne amb

metodologies més obertes i participatives.

D.3.PROJECCIÓ

L’escola Baldiri Reixac és coneguda per la seva ubicació de luxe dins el Park Güell, però no llueix

pel seu projecte pedagògic. Té un projecte educatiu característic i propi:

-que l’arrela a l’entorn i al seu passat,

-que potencia l’ús de tres llengües, el teatre i la biblioteca,

-que fomenta la inclusió, els valors i les emocions,

-que impulsa la solidaritat amb accions socials i ecològiques...

I no se la reconeix prou a Barcelona. Això ho he pogut comprovar a l’hora de parlar amb gent del

barri, amb altres docents i directors de la ciutat. Per aquest motiu crec que és necessari fer-nos conèixer i

que sàpiguen quins trets d’identitat tenim. El foment mitjançant les xarxes socials, els mitjans de

comunicació i els concursos, poden ser trampolins que ens impulsin cap a la projecció exterior.

D.4.FAMÍLIES.

A l’hora d’atendre, comunicar-nos i obrir l’escola a les famílies cal ser conscient de la realitat que

tenim. He fet un estudi de les famílies que tenim a l’escola aquest curs 2017-18 per tal de plasmar la


17

diversitat amb la situació geogràfica. He considerat que per sobre el Park es troben barris on la situació

econòmica i social és mitjana-baixa i per sota la situació és més mitja-alta. La implicació de les famílies és

molt diferent i per aquesta raó s’ha tingut molt en compte a l’hora de fer els objectius del projecte de

direcció.

Com es pot extreure de la gràfica es veu que la tendència de la procedència de les noves famílies

és de la part baixa del parc, cosa que fa que les famílies tinguin un nivell més alt i que vulguin més

explicacions i més trobades a l’escola. Son famílies molt implicades i alhora exigents. És per això que un

objectiu del projecte és atendre, informar i compartir amb les famílies tant moments lúdics de festes i

trobades com pedagògics amb les tertúlies.

Per altra banda cal tenir en compte les famílies que els costa participar a l’escola i intentar

potenciar que ho facin amb tasques que es sentin segurs/es en fer-ho. Diversificar tasques per acollir a

tothom.

D.5.DOCUMENTACIÓ DE L’ESCOLA

Un dels punts que proposo en el meu nou mandat de 4 anys és l’actualització i revisió de certs

documents.

Per començar vull refer el PEC, ja que hi ha una versió reduïda, amb uns trets d’identitat de

l’escola; però que s’haurien d’actualitzar. Vull fer una bona reflexió de cap a on volem anar, per tal de tenir

0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

P3 P5 P5 1r 2n 3r 4t 5è 6è

Per sobre del Parc Güell

Per sota del Parc Güell

Mateixa alçada


18

una escola peculiar i única, on l’objectiu serà el perfil de sortida de l’alumne. Crec que és molt important

que tota la comunitat educativa hi digui la seva, i a partir d’aquí creem els trets d’identitat de l’escola.

Per altre banda també em proposo fer el projecte de convivència, que mitjançant una comissió, es

comenci a crear aquest document que serà fonamental per a les relacions escolars.

D.6.ORGANIGRAMA

Pel que fa a l’organització de l’escola, es veu clarament una centralització de funcions cap al/a la

director/a. Crec que el millor és la distribució de tasques i el lideratge compartit tenint molt clar les

responsabilitats i funcions de cada membre. És per això, que en el meu nou projecte de direcció crearé al

CONSELL DE DIRECCIÓ on atribueixo molta importància als coordinadors de cicle i els delego la part

organitzativa interna de cicles.

ORGANIGRAMA ANTIC.


19

ORGANIGRAMA PROPOSAT.

Aquest nou òrgan (Consell de direcció) també facilitarà el traspàs de informació de manera més

eficient (via mail, drive...) per tal de poder usar els claustres i cicles com a espais de reflexió i debat cap a

la innovació i el canvi. Ja que unes de les debilitats que es veu en el intercanvi d’ informació és la repetició

d’aquesta en diferents reunions.


20

Observant els gràfics extrets d’un qüestionari de satisfacció passat als mestres de l’escola, es pot

veure que es valora molt poc l’organització i funcionament dels claustres pedagògics, això és degut a la

poca efectivitat (ja que no s’ha seguit la temporització proposada). L’organització surt més alta que el

funcionament, ja que les propostes hi són, però no sempre es mantenen i arriben a realitzar-se. Per tal de

poder modificar aquests punts proposo una organització més eficient de les reunions, afavorint i propiciant

reunions de debat i consens pedagògic en detriment de les reunions més informatives.

E.-OBJECTIUS

Tenint en compte les prioritats del Departament d’Ensenyament i el Projecte Educatiu del Centre

proposo set eixos clau (o àrees clau de resultats ACR) distribuïts en tres àmbits:

ACR

OBJECTIU

ESTRATÈGIC

Àmbit

pedagògic i

didàctic

Àmbit de

gestió i

organitzatiu

Àmbit de

convivència

1.- Innovació i coherència

pedagògica i metodològica

-Definir metodologies de centre

que responguin a les necessitats

dels alumnes i famílies.

2.- Avaluació per a la millora

dels resultats.

-Millorar el nivell competencial de

l’alumnat reduint la franja baixa i


21

augmentant la alta un 15%.

3.- Inclusió de l’alumnat. -Organitzar eficientment personal,

espais i horaris per l’atenció

educativa de l’alumnat en un

sistema inclusiu tal com diu el

Decret d’escola inclusiva.

4.- Projecció del centre cap a

l’exterior: agents educatius i

mitjans de comunicació.

-Millorar la projecció externa del

centre tot aprofitant els agents

externs i l’entorn.

5.- Comunicació i relació

fluida entre família escola.

-Fomentar i millorar la

comunicació amb les famílies per

una major integració en la

comunitat educativa.

6.- Actualització i creació de

la documentació de l’escola.

-Revisar i elaborar els documents

d’escola.

7.- Millora de l’organització i

funcionament de

l’organigrama i de les

reunions.

-Optimitzar el temps, el personal i

l’espai de les reunions.


22

E.1.-OBJECTIUS ESTRATÈGICS I OBJECTIUS OPERATIUS.

ACR 1.- Innovació i coherència pedagògica i metodològica.

OBJECTIU ESTRATÈGIC -Definir metodologies de centre que responguin a les necessitats dels alumnes i famílies.

OBJECTIUS OPERATIUS Implementar el treball per projectes de manera interdisciplinari.

Definir estratègies d’avaluació d’acord amb l’ordre d’avaluació.

Introduir el treball en àmbits i competències.

ACR 2.- Avaluació per a la millora dels resultats.

OBJECTIU ESTRATÈGIC -Millorar el nivell competencial de l’alumnat reduint la franja baixa i augmentant la alta un 15%.

OBJECTIUS OPERATIUS Promoure estratègies metodològiques competencials en totes les àrees.

Integrar l’autoavaluació i la revisió en les tasques.

ACR 3.- Inclusió de l’alumnat.

OBJECTIU ESTRATÈGIC -Organitzar eficientment personal, espais i horaris per l’atenció educativa de l’alumnat en un sistema inclusiu tal com

diu el Decret d’escola inclusiva.

OBJECTIUS OPERATIUS Distribuir els reforços per cicles dins de l’aula.

Atendre els alumnes d’educació especial dins de l’aula sempre que es pugui.


23

ACR 4.- Projecció del centre cap a l’exterior: agents educatius, entorn i mitjans de comunicació.

OBJECTIU ESTRATÈGIC -Millorar la projecció externa del centre tot aprofitant els agents externs i l’entorn.

OBJECTIUS OPERATIUS Augmentar la relació de cooperació amb entitats municipals i socials.

Incrementar la presència del centre en els mitjans de comunicació.

Potenciar els usos de la xarxa del centre.

ACR 5.- Comunicació i relació fluida entre família escola.

OBJECTIU ESTRATÈGIC -Fomentar i millorar la comunicació amb les famílies per una major integració en la comunitat educativa.

OBJECTIUS OPERATIUS Revisar i diversificar les estratègies de comunicació amb les famílies.

Promoure espais de trobada amb les famílies.

Fomentar la participació de major nombre de famílies.

ACR 6.- Actualització i creació de la documentació de l’escola.

OBJECTIU ESTRATÈGIC -Revisar i elaborar els documents d’escola.

OBJECTIUS OPERATIUS Revisar i ampliar el PEC.

Crear el Pla de Convivència.

ACR 7.- Millora de l’organització i funcionament de l’organigrama i de les reunions.

OBJECTIU ESTRATÈGIC -Optimitzar el temps, el personal i l’espai de les reunions.

OBJECTIUS OPERATIUS Fomentar un lideratge compartit: delegar i distribuir tasques.

Reduir les hores de reunions on es repeteix la mateixa informació.


24

Propiciar un espai adequat pel treball col·laboratiu entre els docents.

E.2.-ACTUACIONS I INDICADORS.

OBJECTIU

ESTRATÈGIC

1.-Definir metodologies de centre que responguin a les necessitats dels alumnes i famílies.

O.O.1.1.Implementar el treball per projectes de manera interdisciplinar.

Responsable: cap d’estudis i coordinador de cicle

ACTUACIONS: INDICADORS TEMPORALITZACIÓ

1C 2C 3C 4C

A.1.1.1.Potenciació de la implicació del màxim d’àrees en el

treball per projectes.

Nombre d’àrees que hi ha implicades en els projectes. X

A.1.1.2.Integració progressiva de les TAC en els processos

d’ensenyament-aprenentatge.

Índex d’alumnes que usen les TAC per fer

aprenentatge.

X X X

A.1.1.3.Foment del treball cooperatiu mitjançant el treball per

projectes i la flexibilitat en la distribució horària.

Nombre de projectes desenvolupats a cada cicle. X X X X

O.O.1.2. Definir estratègies d’avaluació d’acord amb l’ordre d’avaluació

Responsable: cap d’estudis


1C 2C 3C 4C

A.1.2.1.Impuls dels debats i la formació per definir i consensuar

estratègies i mètodes d’avaluació entre el claustre partint dels

àmbits i les competències.

- Nombre de debats i formacions.

- Grau de satisfacció dels participants.

X


25

A.1.2.2. Aplicació d’ aquesta avaluació a les unitats de

programació.

- Índex d’unitats de programació on s’inclou

l’avaluació de la manera consensuada.

X

A.1.2.3. Revisió i anàlisi de la coherència avaluativa. - Nombre de reunions per avaluar-ho. X X

O.O.1.3. Relacionar el treball competencial amb àmbits i competències.



1C 2C 3C 4C

A.1.3.2.Creació i ús d’una nova graella de programació on quedi

reflectit.

-Índex de programacions que usen aquesta graella. . X X X X

OBJECTIU

ESTRATÈGIC

2.- -Millorar el nivell competencial de l’alumnat reduint la franja baixa i augmentant la alta un 15%.

O.O.2.1. Promoure estratègies metodològiques competencials en totes les àrees.

Responsable: Coordinador de cicle


1C 2C 3C 4C

A.2.1.1. Formació interna sobre metodologia competencial. -Nombre de reunions de formació interna.

-Nombre de mestres implicats .

X

A.2.1.2. Anàlisi de les estratègies metodològiques que s’usen. - Nombre d’intercanvis interns d’experiències o

visites.

X

A.2.1.3. Revisió d’aquestes estratègies. - Nombre de claustres pedagògics. X

A.2.1.4. Consens i ús generalitzat d’aquestes metodologies. - Índex de mestres que usen metodologies

competencials.

X X

O.O.2.2. Integrar l’autoavaluació i la revisió de tasques.


26



1C 2C 3C 4C

A.2.2.1. Potenciació de l’ús de l’autoavaluació i la revisió de

tasques amb rúbriques, portfolis, bases d’orientació...

- Nombre d’eines d’avaluació que s’usen a cada unitat

de programació.

X X X X

OBJECTIU

ESTRATÈGIC

3.-Organitzar eficientment personal, espais i horaris per l’atenció educativa de l’alumnat en un sistema inclusiu tal com diu

el Decret d’escola inclusiva.

O.O.3.1.Distribuir els reforços per cicles dins de l’aula.



1C 2C 3C 4C

A.3.1.1. Creació d’horaris més flexibles afavorint l’entrada d’una

tercera persona de reforç.

- Grau de satisfacció del cicle. X

A.3.1.2. Aprofitament i reorganització dels espais per afavorir

l’aprenentatge.

- Nombre de cavis i millores realitzades. X X

O.O.3.2. Atendre els alumnes d’educació especial dins de l’aula sempre que es pugui.



1C 2C 3C 4C

A.3.2.1. Creació d’activitats obertes perquè tothom hi pugui

participar.

-Nombre d’activitats obertes en les unitats de

programació.

X X X X

A.3.2.2. Implicació de la persona encarregada de l’educació

especial dins de l’aula.

- Nombre de casos que atén dins l’aula. X X X X


27

OBJECTIU

ESTRATÈGIC

4.- Millorar la projecció externa del centre tot aprofitant els agents externs i l’entorn.

O.O.4.1. Augmentar la relació de cooperació amb entitats municipals i socials.

Responsable: directora


1C 2C 3C 4C

A.4.1.1. Ampliació de relacions i col·laboracions amb entitats del

municipals i/o barri.

- Nombre de relacions i col·laboracions realitzades. X

X X X

O.O.4.2. Incrementar la presència del centre en els mitjans de comunicació.

Responsable: directora


1C 2C 3C 4C

A.4.2.1. Establiment de relacions amb diferents mitjans de

comunicació per donar a conèixer el projecte de l’escola.

- Número de reunions amb mitjans.

- Grau de satisfacció dels agents implicats.

X X X X

A.4.2.2. Presència en els mitjans de les activitats del centre. - Número d’articles publicats. X X X X

O.O.4.3. Potenciar els usos de la xarxa del centre.

Responsable: coordinador/a TAC.


1C 2C 3C 4C

A.4.3.1.Dinamització del web del centre. - Número d’entrades al web. X X X X

A.4.3.2.Vetllar per l’actualització del blocs d’aula. - Número d’entrades. X X X X

OBJECTIU

ESTRATÈGIC

5.-Fomentar i millorar la comunicació amb les famílies per una major integració en la comunitat educativa.


28

O.O.5.1. Revisar i diversificar les estratègies de comunicació amb les famílies.

Responsable: Directora


1C 2C 3C 4C

A.5.1.1. Us eines variades per comunicar-nos: mail, pàg web,

paper...

- Nombre d’eines usades. X

A.5.1.2. Foment de les visites a la web de l’escola. - Comptatge del nombre de visites. X X X X

O.O.5.2. Promoure espais de trobada amb les famílies.



1C 2C 3C 4C

A.5.2.1. Potenciació d’espais de trobada mestres-família i entre

les famílies: reunió de delegats, “carmanyolada”, tertúlies, festa

d’estiu...

- Índex de famílies que s’impliquen en activitats

muntades pels mestres i per l’AFA.

X X X X

A.5.2.2. Dinamització de les tertúlies pedagògiques un cop al

trimestre com un espai d’enriquiment pedagògic.

- Comptatge de les activitats realitzades al llarg del

curs.

X X X X

O.O.5.3. Fomentar la participació de major nombre de famílies.



1C 2C 3C 4C

A.5.3.1.Implicació de les famílies que participen poc oferint

diversificació de tasques: entrades a l’aula, participació en

festes...

- Nombre de noves famílies que participen en

activitats.

X X X X


29

OBJECTIU ESTRATÈGIC 6.-Revisar i elaborar els documents d’escola.

O.O.6.1. Revisar i ampliar el PEC

Responsable: directora i cap d’estudis.


1C 2C 3C 4C

A.6.1.1. Promoció de la participació de la comunitat educativa

en la seva elaboració.

- Grau de participació de la comunitat en la definició

del perfil de sortida de l’alumne.

- Grau de participació en la determinació dels trets

d’identitat del centre.

X

X

A.6.1.2.Consens i publicació del document. - Grau de satisfacció de la comunitat. X X

O.O.6.2. Crear el Pla de Convivència

Responsable: Mestra d’educació especial i cap d’estudis.


1C 2C 3C 4C

A.6.2.1. Formació sobre el Pla. - Nombre de sessions que s’ha assistit. X

A.6.2.2.Implicació de la comunitat educativa en l’elaboració. - Grau d’implicació de la comunitat en la redacció del

document.

X X

A.6.2.3.Difusió i publicació del document. - Índex de les persones assabentades i coneixedores

del document.

X

OBJECTIU

ESTRATÈGIC

7.-Optimitzar el temps, el personal i l’espai de les reunions.

O.O.7.1. Fomentar un lideratge compartit: delegar i distribuir tasques.



30


1C 2C 3C 4C

A.7.1.1. Revisió i redefinició de les responsabilitats, funcions i

tasques dels diferents òrgans de govern, dels coordinadors,

equips de treball i equips docents.

- Grau d’eficàcia en la redacció del document.

- Grau d’optimització dels recursos personals.

X

A.7.1.2.Distribució de tasques segons la responsabilitat. - Grau de satisfacció del personal implicat. X X X

O.O.7.2. Reduir les hores de reunions on es repeteix la mateixa informació.



1C 2C 3C 4C

A.7.2.1. Optimització de les hores de reunió amb la creació del

Consell de direcció.

- Nombre de reunions del Consell de direcció i acords

presos.

X

A.7.2.2. Ús del mail com a eina de traspàs de informació. - Grau de satisfacció amb la rebuda de la informació

via mail.

X X X X

A.7.2.3. Ús de les hores de reunions per fer reflexions i debats

pedagògics.

- Percentatge d’hores usades per reflexionar i parlar

d’educació.

X X X X

O.O.7.3. Propiciar un espai adequat pel treball col·laboratiu entre els docents.



1C 2C 3C 4C

A.7.3.1. Canvi de l’organització de les sales de reunions dels

mestres.

- Grau de satisfacció dels mestres.

- Nombre de reunions on s’ha treballat de manera

col·laborativa.

X


31

F.- AVALUACIÓ DEL PROJECTE DE DIRECCIÓ.

F.1.-CRITERIS D’ACCEPTACIÓ I DESCRIPTORS.

20% OBJECTIU ESTRATÈGIC 1:Definir metodologies de centre que responguin a les necessitats dels alumnes i famílies.

Criteris d’acceptació

Anys d’aplicació

1 2 3 4

40% O.O.1.1.Implementar el treball per projectes de manera interdisciplinar.

A.1.1.1.Potenciació de la implicació del màxim d’àrees en el treball per projectes.

I.1.1.1. Nombre d’àrees que hi ha implicades en els projectes.

Mínim 2 àrees. 25% Entre 2-4. 50% Més de 4. 75% Totes (amb especialitats)100%

X

X

X

Eines d’avaluació: Anàlisi de les programacions d’aula.

A.1.1.2.Integració progressiva de les TAC en els processos d’ensenyament-aprenentatge.

-Índex d’alumnes que usen les TAC per fer aprenentatge.

X

Els alumnes només utilitzen les eines TAC per fer recerca a la xarxa en el 1 projecte.

Un 50% d’alumnes usen les TAC com a eina de treball i d’aprenentatge.

Entre el 90 i el 100% d’alumnes usen les TAC com un instrument més de treball, incorporant-les al seu procés d’aprenentatge.

Eines d’avaluació: Enquesta inicial i final als alumnes de l’escola des de CI a CS i anàlisi dels resultats.

A.1.1.3.Foment del treball cooperatiu mitjançant el treball per projectes i la flexibilitat en la distribució horària.


32

-Nombre de projectes desenvolupats a cada cicle.

No s’ha fet cap projecte.0% assoliment

S’ha fet el mateix que el curs passat: 1 projecte interdisciplinar.25%

S’ha realitzat 1 projecte interdisciplinari i un altre projecte (d’alguna àrea) a cada cicle. 50%

S’ha treballat quasi tot per projectes, mantenint la coherència del treball globalitzat.100%

Eines d’avaluació: recull dels projectes pel coordinador de cicle i comptatge amb l’assoliment del tant per cent.

30% O.O.1.2. Definir estratègies d’avaluació d’acord amb l’ordre d’avaluació

A.1.2.1.Impuls dels debats i la formació per definir i consensuar estratègies i mètodes d’avaluació entre el claustre partint dels àmbits i les competències.

- Nombre de debats i formacions.

- Grau de satisfacció dels participants.

85 al 100% dels proposats 70-100%

X

X

X

Eines d’avaluació: Comptatge de les actes de les reunions i enquesta de satisfacció a mitjans i a final de curs.

A.1.2.2. Aplicació d’ aquesta avaluació a les unitats de programació.

- Índex d’unitats de programació on s’inclou l’avaluació de la manera consensuada.

X Entre el 75 i el 100%

X X

Eines d’avaluació: Revisió i recompte de les unitats totals i les que usen el model d’avaluació.

A.1.2.3. Revisió i anàlisi de la coherència avaluativa.

- Nombre de reunions per avaluar-ho. X X Entre el 50-75% de les proposades.

Entre el 75 i el 100%.

Eines d’avaluació: Recompte de les actes de les reunions on s’ha treballat el tema de l’avaluació.

30% O.O.1.3. Relacionar el treball competencial amb àmbits i competències.

A.1.3.2.Creació i ús d’una nova graella de programació on quedi reflectit.

-Índex de programacions que usen aquesta graella. Entre el 25 i el 35%

Entre el 35 i el 45%



Eines d’avaluació: Revisió de les unitats i recompte de les que segueixen el format.

15% OBJECTIU ESTRATÈGIC 2: Millorar el nivell competencial de Criteris d’acceptació


33

l’alumnat reduint la franja baixa i augmentant la alta un 15%. Anys d’aplicació

1 2 3 4

50% O.O.2.1. Promoure estratègies metodològiques competencials en totes les àrees.

A.2.1.1. Formació interna sobre metodologia competencial.

-Nombre de reunions de formació interna.

-Nombre de mestres implicats .

Mínim 2 al trimestre. Més del 75%

X

X

X

Eines d’avaluació: Acta de les reunions: comptatge reunions i membres participants.

A.2.1.2. Anàlisi de les estratègies metodològiques que s’usen.

- Nombre d’intercanvis interns d’experiències o visites. X

Com a mínim 1 membre del cicle exposa i observa.

X

X

Eines d’avaluació: Recull de quadre resum de les exposicions realitzades i les persones observadores.

A.2.1.3. Revisió d’aquestes estratègies.

- Nombre de claustres pedagògics. X Mínim 2 al trimestre.

X X

Eines d’avaluació: Acta de les reunions: comptatge reunions.

A.2.1.4. Consens i ús generalitzat d’aquestes metodologies.

- Índex de mestres que usen metodologies competencials X X Entre el 25 i el 50%

Més del 50%

Eines d’avaluació: Observació directa i anàlisi de les pràctiques a l’aula.

50% O.O.2.2. Integrar l’autoavaluació i la revisió de tasques.

A.2.2.1. Potenciació de l’ús de l’autoavaluació i la revisió de tasques amb rúbriques, portfolis, bases d’orientació...

- Nombre d’eines d’avaluació que s’usen a cada unitat de programació.

S’usa 1 eina en alguna unitat de programació.

S’usa 1-2 eines en més d’una unitat de programació

S’usen 1-2 eines en un 50% de les U.P

S’usen diferents eines en les U.P (entre 50-100%)

Eines d’avaluació: Recull de les tasques d’avaluació i comptatge d’aquestes.


34

20% OBJECTIU ESTRATÈGIC 3: Organitzar eficientment personal, espais

i horaris per l’atenció educativa de l’alumnat en un sistema inclusiu tal

com diu el Decret d’escola inclusiva.


Anys d’aplicació

1 2 3 4

50% O.O.3.1.Distribuir els reforços per cicles dins de l’aula

A.3.1.1. Creació d’horaris més flexibles afavorint l’entrada d’una tercera persona de reforç.

- Grau de satisfacció del cicle. Entre el 75 i el 100%

X X X

Eines d’avaluació: Entrevista per cicles.

A.3.1.2. Aprofitament i reorganització dels espais per afavorir l’aprenentatge.

- Nombre de canvis i millores realitzades. Entre 25-50% d’espais

reorganitzats

X Entre el 50 i el 75%

X

Eines d’avaluació: Comparació dels espais mitjançanat fotos (abans i després i croquis de les aules).

50% O.O.3.2. Atendre els alumnes d’educació especial dins de l’aula sempre que es pugui.

A.3.2.1. Creació d’activitats obertes perquè tothom hi pugui participar.

-Nombre d’activitats obertes en les unitats de programació. Entre 5-15% Entre el 15-25% Entre el 25-45%

Entre el 45-60%

Eines d’avaluació: Revisió i buidatge de les unitats de programació.

A.3.2.2. Implicació de la persona encarregada de l’educació especial dins de l’aula.

- Nombre de casos que atén dins l’aula. Entre 5-20% Entre el 20-35% Entre el 35-50%

Entre el 50-75%

Eines d’avaluació: Revisió de les unitats de programació d’ed. Especial.

10% OBJECTIU ESTRATÈGIC 4: Millorar la projecció externa del centre tot

aprofitant els agents externs i l’entorn.


Anys d’aplicació

1 2 3 4


35

20% O.O.4.1. Augmentar la relació de cooperació amb entitats municipals i socials.

A.4.1.1. Ampliació de relacions i col·laboracions amb entitats del municipals i/o barri.

- Nombre de relacions i col·laboracions realitzades. Augment 5% Augment 10% Augment 25% Augment 50%

Eines d’avaluació: Comptatge de les reunions i les accions que es fan a l’escola.

30% O.O.4.2. Incrementar la presència del centre en els mitjans de comunicació.

A.4.2.1. Establiment de relacions amb diferents mitjans de comunicació per donar a conèixer el projecte de l’escola.

- Número de reunions amb mitjans.

- Grau de satisfacció dels agents implicats.

Augment 5%

10-15%

Augment 10%

15-30%

Augment 25%

30-75%

Augment 50%

75-100%

Eines d’avaluació: Comptatge de les relacions amb les actes de les reunions i enquesta del grau de satisfacció amb les entitats.

A.4.2.2. Presència en els mitjans de les activitats del centre.

- Número d’articles publicats, col·laboracions... Augment 5% Augment 10% Augment 25% Augment 50%

Eines d’avaluació: Comptatge i recull de les activitats realitzades que apareguin als mitjans de comunicació.

50% O.O.4.3. Potenciar els usos de la xarxa del centre.

A.4.3.1.Dinamització del web del centre.

- Número d’entrades al web. Augment d’entrades en un 5%

Augment d’entrades en un 10%



Eines d’avaluació: Comptatge anual de les entrades publicades en els diferents apartats de la web: noticies, general...

A.4.3.2.Vetllar per l’actualització del blocs d’aula.

- Número d’entrades. Augment d’un 5%

Augment d’un 10%

Augment d’un 20%

Augment d’un 30%

Eines d’avaluació: Comptatge anual de les entrades publicades en els blocs d’aula i

15% OBJECTIU ESTRATÈGIC 5: Fomentar i millorar la comunicació amb

les famílies per una major integració en la comunitat educativa.


Anys d’aplicació

1 2 3 4

10% O.O.5.1. Revisar i diversificar les estratègies de comunicació amb les famílies.

A.5.1.1. Us eines variades per comunicar-nos: mail, pàg web, paper...


36

- Nombre d’eines usades. Augment d’un 25% de varietat.

X X X

Eines d’avaluació: Recompte inicial i final de les eines usades.

A.5.1.2. Foment de les visites a la web de l’escola.

- Comptatge del nombre de visites. Augment d’un 5%

Augment d’un 10%

Augment d’un 20%

Augment d’un 30%

Eines d’avaluació: revisió del marcador de visites.

50% O.O.5.2. Promoure espais de trobada amb les famílies.

A.5.2.1. Potenciació d’espais de trobada mestres-família i entre les famílies: reunió de delegats, “carmanyolada”, tertúlies, festa d’estiu...

- Índex de famílies que s’impliquen en activitats muntades pels mestres i per l’AFA.

Augment d’un 5%

Augment d’un 10%

Augment d’un 20%

Augment d’un 30%

Eines d’avaluació: Recull de la participació en una graella i revisió de resultats cada curs.

A.5.2.2. Dinamització de les tertúlies pedagògiques un cop al trimestre com un espai d’enriquiment pedagògic.

- Comptatge de les activitats realitzades al llarg del curs. 1 activitat/trimestre proposada per l’escola

1-2 activitats /trimestre proposada per l’escola

1-2 activitats /trimestre proposada per l’escola i/o famílies

1-2 activitats /trimestre proposada per l’escola i/o famílies

Eines d’avaluació: Comptatge de les reunions.

40% O.O.5.3. Fomentar la participació de major nombre de famílies.

A.5.3.1.Implicació de les famílies que participen poc oferint diversificació de tasques: entrades a l’aula, participació en festes...

- Nombre de noves famílies que participen en activitats.

- Grau de satisfacció.

Augment d’un 5% 10-15%




Eines d’avaluació: Enquesta per les famílies on s’especifiqui la participació, l’activitat i la satisfacció.

10% OBJECTIU ESTRATÈGIC 6: Revisar i elaborar els documents d’escola. Criteris d’acceptació

Anys d’aplicació

1 2 3 4


37

50% O.O.6.1. Revisar i ampliar el PEC.

A.6.1.1. Promoció de la participació de la comunitat educativa en la seva elaboració.

- Grau de participació de la comunitat en la definició del perfil de

sortida de l’alumne.

- Grau de participació en la determinació dels trets d’identitat del

centre.

Entre el 25-50%

Entre el 25-50%

X

X

Eines d’avaluació: Enquesta de participació i actes de les reunions (membres participants).

A.6.1.2.Consens i publicació del document.

- Grau de satisfacció de la comunitat. X X Entre el 25-50%

Entre el 50-100%

Eines d’avaluació: Enquesta a la comunitat educativa.

50% O.O.6.2. Crear el Pla de Convivència

A.6.2.1. Formació sobre el Pla.

- Nombre de sessions que s’ha assistit. Entre 80-100% X X X

Eines d’avaluació: Recull del full d’assistència a les sessions de formació.

A.6.2.2.Implicació de la comunitat educativa en l’elaboració.

- Grau d’implicació de la comunitat en la redacció del document. X

Entre el 25-50% Entre el 25-50%

X

Eines d’avaluació: Enquesta de participació i actes de les reunions (membres participants).

A.6.2.3.Difusió i publicació del document.

- Índex de les persones assabentades i coneixedores del document.

X

X

X

Entre el 50-75%

Eines d’avaluació: Enquesta

10% OBJECTIU ESTRATÈGIC 7 :Optimitzar el temps, el personal i l’espai

de les reunions.


Anys d’aplicació

1 2 3 4

50% O.O.7.1. Fomentar un lideratge compartit: delegar i distribuir tasques.

A.7.1.1. Revisió i redefinició de les responsabilitats, funcions i tasques dels diferents òrgans de govern, dels coordinadors, equips de treball i


38

equips docents.

- Grau d’eficàcia en la redacció del document.

- Grau d’optimització dels recursos personals.

Entre el 75-100% Satisfacció 75-100%

X

X

X

Eines d’avaluació: Revisió de la documentació fets i enquesta personal del grau de satisfacció.

A.7.1.2.Distribució de tasques segons la responsabilitat.

- Grau de satisfacció del personal implicat. X 25-50% 50-85% 85-100%

Eines d’avaluació: Enquesta personal del grau de satisfacció.

30% O.O.7.2. Reduir les hores de reunions on es repeteix la mateixa informació.

A.7.2.1. Optimització de les hores de reunió amb la creació del Consell de direcció.

- Nombre de reunions del Consell de direcció i acords presos. 1 reunió setmanal. 1 acord mensual.

X X X

Eines d’avaluació: Recompte del nombre de les reunions i revisió d’acords presos.

A.7.2.2. Ús del mail com a eina de traspàs de informació.

- Grau de satisfacció amb la rebuda de la informació via mail. 10-30% 30-45% 45-70% 70-100%

Eines d’avaluació: Enquesta.

A.7.2.3. Ús de les hores de reunions per fer reflexions i debats pedagògics.

- Percentatge d’hores usades per reflexionar i parlar d’educació. Entre el 25 i el 35%




Eines d’avaluació: Comptatge de les reunions pedagògiques.

20% O.O.7.3. Propiciar un espai adequat pel treball col·laboratiu entre els docents.

A.7.3.1. Canvi de l’organització de les sales de reunions dels mestres.

- Grau de satisfacció dels mestres.

- Nombre de reunions on s’ha treballat de manera col·laborativa.

Satisfacció 75-100% Entre 25-50%

X

X

X

Eines d’avaluació: Enquesta del grau de satisfacció i recull de les dinàmiques de les reunions.


39

F.2.MECANISMES DE RETIMENT DE COMPTES.

La gestió directiva s'avaluarà anualment, utilitzant diferents eines i recursos.

1. En primer lloc una autoavaluació per part de la direcció.

2. Durant el curs escolar, seguint un model d’avaluació continuada, des de les

coordinacions de cicle es valoraran els aspectes positius i negatius, les dificultats i les noves

propostes referides al desenvolupament de les fites plantejades.

3. També es realitzarà una avaluació pel claustre on valorarà a final de cada

trimestre la PGAC i d'on partiran unes propostes de millora que quedaran recollides en la

Memòria Anual de curs, la qual valorarà el Consell Escolar.

4. La inspecció educativa també farà l’avaluació al finalitzar el mandat i farà un

seguiment del projecte.

5. L'avaluació també es durà a terme mitjançant l’anàlisi dels resultats dels

indicadors que figuren a cadascun dels objectius formulats al projecte.

6. Serà important valorar els resultats dels nostres alumnes en les proves de

Competències Bàsiques de sisè, planificant les estratègies, recursos i programació

d’activitats necessàries per millorar els resultats, si és el cas.

Aquest seguiment quedarà recollit en les Memòries Anuals de Centre (MAC) que el

claustre i el consell escolar podran revisar com a òrgans col·legiats de participació que són.

Totes aquestes avaluacions ens han de servir en primer lloc per millorar el procés

d’ensenyament-aprenentatge i els resultat acadèmics dels nostre alumnat i en segon lloc

com a mitjà de rendiment de comptes i participació de la comunitat educativa.

Els mecanismes de retiment de comptes permeten justificar els objectius i resultats

que responen a les necessitats i interessos del centre.

Els òrgans de control i els documents on queda constància en el nostre centre són :

Administració educativa :

Consell Escolar:

Equip pedagògic:

Famílies:

AFA:


40

-Programació General Anual de Centre. -Memòria anual de centre. -Retiment de comptes econòmics. -Altres informacions requerides per l’administració:Indicadors anuals de centre, proves diagnòstiques a 3r i competències bàsiques de 6è proposades pels Consell Superior del Departament d’Ensenyament, l’Avaluació Anual de Centre –AVAC- per part de la inspecció educativa.

-Actes de les reunions.

-Actes de Claustre. -Actes d’acords de cicle

-Documentació del curs. -Informes individualitzats. -Registre entrevista personal. -Circulars informatives. -Reunió d’inici de curs. -Reunions trimestrals de pares/mares delegades de nivell.

-Acords de les reunions de les diferents comissions

G.-. CONCLUSIÓ

Aquest projecte de direcció busca la participació de totes i tots els mestres, alumnes,

famílies i PAS per aconseguir un projecte d’escola comú i sostenible. Donant espais per

poder parlar, reflexionar i arribar acords compartits per aconseguir el nostre objectiu

principal, que els nostres nens i nenes aconsegueixen omplir la seva motxilla amb un bon

bagatge emocional i d’aprenentatges.

Volem crear una escola acollidora i oberta a tothom creiem que totes i tots junts

podem construir una nova cultura de la nostra escola.

Tenim quatre anys per endavant per equivocar-nos, riure, enfadar-nos, divertir-nos...

En definitiva per viure i aprendre totes i tots junts.

Escola Baldiri Reixacbaldirireixac.org/wp-content/uploads/2018/04/PdD2018_22_MARTI.pdf · formació...

Documents

Transcript of Escola Baldiri Reixacbaldirireixac.org/wp-content/uploads/2018/04/PdD2018_22_MARTI.pdf · formació...