L’ESPANYA DEL SEGLE XVIII

VICENT PUIG I GASCÓ. 2013

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ.

2. L’ESPANYA DE L’ANTIC RÈGIM.

3. LA GUERRA DE SUCCESSIÓ.

4. LA NOVA ORDENACIÓ TERRITORIAL DE LA MONARQUIA

HISPÀNICA.

5. LA POLÍTICA EXTERIOR DELS BORBÓ.

6. EL REFORMISME IL.LUSTRAT.

a) LA IDEOLOGIA IL.LUSTRADA.

b) EL DESPOTISME IL.LUSTRAT DE CARLES III

c) LES REFORMES

d) EL LÍMITS DEL REFORMISME IL.LUSTRAT

7. BIBLIOGRAFIA

1.- INTRODUCCIÓ.

PERÍODE CORRESPONDENT A L’ANTIC RÈGIM (=

REVOLUCIÓ FRANCESA)

CANVI DE DINASTIA PROVOCAT PER LA GUERRA DE

SUCCESSIÓ: ELS BORBÓ

REESTRUCTURACIÓ DEL REGNE SORGIT DE LA NOVA

PLANTA

CONSOLIDACIÓ D’UNA SITUACIÓ DE POTÈNCIA DE SEGON

NIVELL

ÈPOCA DE TRANSICIÓ ENTRE L’ANTIC RÈGIM I EL

LIBERALISME GRÀCIES AL SORGIMENT DEL PENSAMENT

IL.LUSTRAT

DURANT EL REGNAT DE CARLES III, APARICIÓ DEL

REFORMISME BORBÒNIC EMMARCA DINS DEL CORRENT

IDEOLÒGIC DEL DESPOTISME IL.LUSTRAT EUROPEU

2. L’ESPANYA DE L’ANTIC RÈGIM.DEMOGRAFIA

• CREIXEMENT GENERAL AL LLARG DEL SEGLE DE 7,5 a 10,5 milions d’habitants.

• CICLE DEMOGRÀFIC ANTIC

• ELEVADA MORTALITAT (36‰)

• ELEVADA NATALITAT (42‰)

• CREIXEMENT PRODUÏT PER LA MANCA DE MORTALITAT CATASTRÒFICA

• CREIXEMENT DESEQUILIBRAT = AUGMENT DE LA POBLACIÓ A LA PERIFÈRIA, MENOR CREIXEMENT EN EL CENTRE.

• PERSISTÈNCIA DE LES CRISIS DE SUBSISTÈNCIA = LIMITACIÓ DEL CREIXEMENT

FAMS PERIÒDIQUE

S

DELMEN LA POBLACIÓ I CONSUMEIXEN

EXCEDENTSPOBLACIÓ

DÈBIL VULNERALE A

LES MALALTIES I EPIDÈMIES

MALES COLLITES

ENCARIMENT PREUS

ALIMENTSQUES

EUROPA OCCIDENTAL

ESTAT ESPANYOL

SOCIETAT ESTAMENTAL

• NOBLESA (5%) = CONTROLAVA EXTENSES PROPIETATS I DETENIA NOMBROSES SENYORIES

• CLERGAT (2%) = CONTROLEN EL 40% DE LA PROPIETAT TERRITORIAL

• TERCER ESTAT:

• JORNALERS

• LLAURADOS SOTMESOS AL RÈGIM SENYORIAL

• CLASSES POPULARS URBANES

• BURGESIA COMERCIAL DE CÀDIS, BARCELONA

• DESIGUALTAT JURÍDICA I IMMOBILISME

• PODER DE LA NOBLESA I L’ESGLÉSIA HAVIA OBSTACULITZAT L’APARICIÓ D’UNA BURGESIA COMERCIAL I INDUSTRIAL

ECONOMIA AGRÀRIA

• PREDOMINI DEL SECTOR AGRARI (70% DE LA RENDA I 80% DE LA POBLACIÓ)

• AUGMENT DE LA PRODUCCIÓ PER L’AMPLIACIÓ DE TERRES DE CONREU

• TERRES AMORTITZADES (80%): SENYORIUS ECLESIÀSTICS, NOBILIARIS I TERRES COMUNALS

• FORA DEL MERCAT (NI COMPRAR, NI VENDRE)

• MANS MORTES: ESGLÉSIA, NOBLESA (PRIMOGENITURA O VINCLE) I MUNICIPIS (COMUNALS)

• ALGUNS LLAURADORS PROPIETARIS PERÒ LA MAJORIA ARRENDATARIS O JORNALERS

• BAIXOS RENDIMENTS PER UNITAT DE SUPERFÍCIE

• ELEVADA PRESSIÓ DELS DRETS SENYORIALS I ELS ARRENDAMENTSSOC

• DIVERSITAT TERRITORIAL

a) SERRALADA CANTÀBRICA

• MAJOR PART DELS CAMPEROLS SÓN ARRENDATARIS O JORNALERS

• ROTACIÓ DE CONREUS

• GALÍCIA: SOTSARRENDAMENTS A TERMINI CURT (FOROS, SUBFOROS)

• MINIFUNDISME INCAPAÇ DE MANATENIR UNA FAMÍLIA

b) CASTELLA, ANDALUSIA I EXTREMADURA

• BAIXOS RENDIMENTS AMB VELLES TÈCNIQUES DE CONREU

• PREDOMINI DELS CEREALS I DEL GUARET

• LATIFUNDI SUBEXPLOTAT

• JORNALERS (EXTREMADURA, ANDALUSIA I SUD DE LA MESETA)

• ARRENDAMENT A CURT TERMINI (MESETA)

• RAMADERIA OVINA EXTENSIVA MOLT FORTA: LA MESTA

c) CATALUNYA, VALÈNCIA I MÚRCIA

• VALÈNCIA I MÚRCIA: AMPLIACIÓ DELS REGADIUS I NOUS CULTIUS

• VALÈNCIA: CONTRACTE EMFITÈUTIC I PARTICIÓ DE COLLITES (20-30%)

• CATALUNYA:

• PROPIETATS SUFICIENTS

• CONTRACTES EMFITÈUTICS ESTABLES I PERPETUUS = RENDA PERMANENT, GAUDIEN DEL CREIXEMENT DELS RENDIMENTS AGRÀRIS.

LA INDÚSTRIA I EL COMERÇ INTERIOR SECTOR DEPENDENTS DEL MÓN AGRARI ESCASSOS EXCEDENTS MERCAT INTERIOR DÈBIL = INTERCANVIS COMARCALS O LOCALS PROBLEMES GREUS DE TRANSPORTS I COMUNICACIONS ENTRE

INTERIOR-PERIFÈRIA COMERÇ COLONIAL IMPORTANT = REACTIVACIÓ TRANSACCIONS AMB

AMÈRICA DIVERSOS SISTEMES PRODUCTIUS

GREMIS TÈCNIQUES TRADICIONAL D’ESCASSA PRODUCTIVITAT CONTROL DELS GREMIS: QUALITAT, PREU, MATÈRIA,

HORARIS, ETC JERARQUIA GREMIAL (=PIRAMIDAL= MESTRE-OFICIAL-

APRENENT) ESCASSETAT DE LA DEMANDA

MANUFACTURA INICIATIVA REIAL O NOBILIÀRIA = PRODUCTES DE LUXES O

ARMAMENT TÈCNICA ARTESANAL AMB UNA CONCENTRACIÓ EN UNA NAU

INDUSTRIAL, LLARGUES JORNADES, SOUS BAIXOS FÀBRIQUES D’INDIANES

PRIMERA INDÚSTRIA MODERNA DEDICADA A L’ESTAMPAT DEL COTÓ

PROGRESSIVA MECANITZACIÓ DELS TELERS ACUMULACIÓ DE CAPITAL EN MANS DE LA BURGESIA

MODERNA

3. LA GUERRA DE SUCCESSIÓ (1702-1714)

CAUSES

PROBLEMA SUCCESSORI A LA MORT DE CARLES II (1700)

PRETENDENTS

JOSEP FERRAN DE BAVIERA († 1699)

FELIP D’ANJOU (FRANÇA)

CARLES D’HABSBURG (AUSTRÍAC)

NOMENAMENT DE FELIP D’ANJOU COM A FELIP Vé

REACCIÓ DE LES POTÈNCIES EUROPEES DAVANT UNA

HIPOTÈTICA UNIÓ ENTRE FRANÇA I ESPANYA

FORMACIÓ DE LA GRAN ALIANÇA (ÀUSTRIA, ANGLATERRA,

PAÏSOS BAIXOS, DINAMARCA, PORTUGAL, PRÚSSIA I

SAVOIA) CONTRA FRANÇA I ESPANYA

INICI DE LA GUERRA DE SUCCESSIÓ 1702

Josep Ferran de Baviera: fill de l’elector de Baviera Maximilià II i de Maria Antònia, filla de l’emperador Leopold i de Margarida, filla de Felip IV de Castella.

Felip d’Anjou Arxiduc Carles d’Àustria

Reconociendo, conforme a diversas consultas de ministro de Estado y Justicia, que la

razón en que se funda la renuncia de las señoras doña Ana y doña María Teresa, reinas

de Francia, mi tía y mi hermana, a la sucesión de estos reinos, fue evitar el perjuicio de

unirse a la Corona de Francia; y reconociendo que, viniendo a cesar este motivo

fundamental, subsiste el derecho de la sucesión en el pariente más inmediato,

conforme a las leyes de estos Reinos, y que hoy se verifica este caso en el hijo segundo

del Delfín de Francia: por tanto, arreglándome a dichas leyes, declaro ser mi sucesor,

en caso de que Dios me lleve sin dejar hijos, al Duque de Anjou, hijo segundo del

Delfín, y como tal le llamo a la sucesión de todos mis Reinos y dominios, sin

excepción de ninguna parte de ellos. Y mando y ordeno a todos mis súbditos y

vasallos de todos mis Reinos y señoríos que en el caso referido de que Dios me lleve

sin sucesión legítima le tengan y reconozcan por su rey y señor natural, y se le dé

luego, y sin la menor dilación, la posesión actual, precediendo el juramento que debe

hacer de observar las leyes, fueros y costumbres de dichos mis Reinos y señoríos.

Testament de Carles II. Madrid, 3 d’octubre de 1700.

TRETS GENERALS

GUERRA INTERNACIONAL PER L’HEGEMONIA EUROPEA

ENTRE ELS HABSBURG (GRAN ALIANÇA) I ELS BORBÓ

(FRANÇA I ESPANYA)

GUERRA “NACIONAL” ENTRE LA CORONA DE CASTELLA I LA

CORONA D’ARAGÓ

GUERRA CIVIL

CATALUNYA ELS AUSTRACISTES (UNA PART DEL BRAÇ

REIAL, BURGESIA BARCELONINA, PART DE L’ESTAMENT

ECLESIÀSTIC, ELS PROPIETARIS BENESTATNS)

REGNE DE VALÈNCIA ENTRE ELS AUSTRACISTES

(BURGESIA, CLASSES POPULARS I SECTOR DE LA

NOBLESA I EL CLERGAT) I ELS BORBÒNICS (ELEMENTS

MAJORITARIS DE LA NOBLESA I EL CLERGAT)

GUERRA ANTIFEUDAL = SENYORS I VASSALLS

(PROMESES DE BASSET) = SEGONA GERMANIA (1693)

CAUSES DE L’AUSTRACISME DE CATALANS I VALENCIANS

LA MEMÒRIA HISTÒRICA DE LA DINASTIA DELS ÀUSTRIA = PACTISME

MAL RECORD DE LES TROPES FRANCESES EN LA REVOLTA CATALANA ( 1640-52)

TEMOR AL CENTRALISME BORBÒNIC PER LES INSTUCIONS DE LA CORONA

D’ARAGÓ

UNA CERTA FRANCOFÒBIA, MAJOR EN CATALUNYA, PROVOCADA PER LES

CONSTANTS OCUPACIONS DEL TERRITORI AL LLARG DE LA HISTÒRIA, LA

MUTILIACIÓ DEL TERRITORI (1659) I LA COMPETÈNCIA DELS GRUPS DE

COMERCIANTS FRANCESOS –RESIDENTS O NO- SOBRE ELS PRODUCTES

CATALANS I VALENCIANS

REBUIG AL CENTRALISME CASTELLÀ MANIFETAT EN LES ACCIONS DELS

OFICIALS REIALS (VIRREIS, COMTE-DUC D’OLIVARES)= CATALUNYA-VALÈNCIA

LA DEFENSA DELS PRIVILEGIS DEL REGNE FRONT A LES ACTUACIONS DELS

VIRREIS (CATALUNYA-VALÈNCIA)= DECEPCIÓ VALENCIANA PER LA NO

CONVOCATÒRIA DE CORTS (1705)

LES ASPIRACIONS DELS SECTORS MERCANTILS EN ASCENS QUE TENIEN

INTERESSOS MÉS PROPERS MB HOLANDA I ANGLATERRA QUE NO PAS A

FRANÇA (CATALUNYA)

SUSPENSIÓ DEL COMERÇ VALENCIÀ AMB EL PAÏSOS DE LA GRAN ALIANÇA DES

DE 1702, PER ORDRE DE FELIP Vé (ARAGÓ I CATALUNYA TENEN LLICÈNCIES DE

CONTRABAN) = IMPOSSIBILITAT D’EXPORTAR I IMPORTAR PRODUCTES

PROMESES D’ABOLICIÓ DEL RÈGIM SENYORIAL VALENCIÀ (FORTA

REIVINDICACIÓ SOCIAL DES DE 1693)

Joan Baptista Basset proclama rei l'Arxiduc Carles. Dénia, plaça major, agost del 1705

DESENVOLUPAMENT

GUERRA EUROPEA A EUROPA DE LA GRAN ALIANÇA CONTRA

FRANÇA

GUERRA PENINSULAR ENTRE ELS PARTIDARIS DE

FELIP(BORBÒNICS) I ELS DE CARLES (AUSTRACISTES)

BORBÒNICS = CASTELLA

AUSTRACISTES= CATALUNYA, VALÈNCIA, ARAGÓ I

MALLORCA

PRIMERS MOMENTS DE LA GUERRA = INICIATIVA

AUSTRACISTA

ENTRADA A MADRID DE CARLES D’HABSBURG (1706)

DERROTA DELS ALIATS A LA BATALLA D’ALMANSA (1707)

CARLES D’HABSBURG ES CONVERTEIX EN EMPERADOR DEL

SACRE IMPERI (CARLES VI, 1711) = PRECIPITA EL FINAL DE

LA GUERRA = NO INTERESSA RENOVAR L’IMPERI DE CARLES

I (1519)

FINAL DE LA GUERRA = TRACTATS D’UTRECHT (1713) I

RASTATT (1714)

LA BATALLA D’ALMANSA, Ventura Ligli, 1709

CONSEQÜÈNCIES PER A ESPANYA

RENÚNCIA A LA POSSIBILITAT DE L’UNIÓ ENTRE FRANÇA I ESPANYA

CESSIONS TERRITORIALS D’ESPANYA

MILANESAT, FLANDES I NÀPOLS-CERDENYA = ÀUSTRIA

TERRANOVA, GIBRALTAR, MENORCA, SICÍLIA = ANGLATERRA

“NAVILI DE PERMÍS” = COMERÇ ANUAL D’ANGLATERRA AMB

L’AMÈRICA HISPANA ( 500 TONES)

“ASIENTO DE NEGROS” = MONOPOLI ANGLÉS DEL COMERÇ

D’ESCLAUS AMB AMÈRICA

ESPANYA POTÈNCIA DE SEGON ORDRE EN EL CONTEXT EUROPEU

CONSOLIDACIÓ DEL PODER D’ANGLATERRA = POTÈNCIA MARÍTIMA I

COMERCIAL

HOLANDA = CIUTATS FLAMENQUES DE LA BARRERA MARÍTIMA

SAVOIA REP L’ILLA DE SICÍLIA QUE INTERCANVIARA AMB ÀUSTRIA ,

PER SARDENYA

PORTUGAL LA COLÒNIA DE SACRAMENTO (URUGUAI)

CONSEQÜÈNCIES PELS TERRITORIS DE LA CORONA D’ARAGÓ

DECRETS DE NOVA PLANTA DEROGUEN ELS SISTEMES FORALS “POR EL JUSTO

DERECHO DE CONQUISTA” = VALÈNCIA –ARAGÓ (1707), MALLORCA (1715),

CATALUNYA (1716)

IMPOSICIÓ DEL CENTRALISME CENTRALISME FRANCÉS PARTINT DEL MODEL

CASTELLÀ

REFORMES EN L’ADMINISTRACIÓ DE LA CORONA D’ARAGÓ

a) SUPRESSIÓ DE LES INSTITUCION TRADICIONALS DE LA CORONA D’ARAGÓ

SUPRAREGNÍCOLES= CONSELL D’ARAGÓ

REGNÍCOLES = PROVÍNCIES= MILITARITZACIÓ DEL REGNE =

CAPITANS GNERALS, CORREGIDORS MILITARS

FISCALS = MESTRE RACIONAL A INTENDENT (FUNCIONS

ECONÒMIQUES I HISENDA)

JUDICIAL= AUDIÈNCIES SUBORDINADES

HAMORNITZACIÓ FISCAL = CADASTRE (CAT); EQUIVALENT (VAL),

TALLA (MALL)

MUNICIPALS = CONSELL, JUSTÍCIA I JURATS AL AYUNTAMIENTO,

REGIDORES I CORREGIDOR

b) SUPRESSIÓ DE L’AUTONOMIA FISCAL

c) PROHIBICIÓ DE LA LLENGUA CATALANA: ADMINISTRACIÓ, ESCOLA,

ESGLÉSIA, CARRER

4. LA NOVA ORDENACIÓ TERRITORIAL DE LA MONARQUIA

HISPÀNICA.

IMPOSICIÓ DEL CENTRALISME ABSOLUTISTA

DECRETS DE NOVA PLANTA EN LA CORONA D’ARAGÓ

CONSERVACIÓ DEL SISTEMA FORAL DE NAVARRA I EL

PAÍS BASC

ELIMINACIÓ DEL SISTEMA DEL CONSELLS

(POLISINODIAL)

SECRETARIES DEL DESPATX= ESTAT, AFERS

ESTRANGERS, JUSTÍCIA, GUERRA I MARINA, HISENDA

ORGANITZACIÓ DEL TERRITORI EN PROVÍNCIES: CAPITÀ

GENERAL, AUDIÈNCIES, INTENDÈNCIES, CORREGIMENTS

IMPOSICIÓ DEL CASTELLÀ COM A ÚNICA LLENGUA

OFICIAL

REORGANITZACIÓ DE LA HISENDA PÚBLICA= ÚNICA

CONTRIBUCIÓN (ARAGÓ), EQUIVALENT (VAL), TALLA

(MALLORCA), CADASTRE (CATALUNYA)

IMPLANTACIÓ D’UN DRET COMÚ CASTELLÀ = SUPRESSIÓ

DELS DRET PRIVAT DE LA CORONA D’ARAGÓ

PER PRIMERA VEGADA PODEM ANOMENAR “ESTAT

ESPANYOL” ALLÒ QUE HAVIA ESTAT FINS EL MOMENT UNA

MONARQUIA COMPOSTA, UNA MERA AGLOMERACIÓ

D’ESTATS

POLÍTICA MERCANTILISTA.

Estímul per al comerç colonial

Reorganització del monopoli de Cadis. Impuls a la

Marina.

Creació de companyies privilegiades.

http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:BorbonEspania.png

5. LA POLÍTICA EXTERIOR DELS BORBÓ

PÈRDUA D’INFLUÈNCIA ESPANYOLA AL PANORAMA

INTERNACIONAL

RECLAMACIONS I RECUPERACIÓ DELS TERRITORIS ITALIANS

POLÍTICA D’ISABEL DE FARNESE: FELIP DE PARMA-

MÒDENA, CARLES DE NÀPOLS

PACTES DE FAMÍLIA AMB FRANÇA

GUERRA DELS SET ANYS (1719) CONTRA ANGLATERRA

GUERRA DE LA INDEPENDÈNCIA DEL EUA (1776-1783)

ENFRONTAMENTS CONTINUATS AMB GRAN BRETANYA PEL

CONTROL DEL CONTINENT (COLÒNIES, PIRATERIA)

6. EL REFORMISME

IL.LUSTRAT

La Il·lustració fou un moviment de caràcter intel·lectual que es va desenvolupar a l’Europa del segle XVIII, es pot definir com un corrent de pensament caracteritzat per l’ús de la raó per a la comprensió de la realitat natural i social. Es va estendre per Europa i Amèrica durant el segle XVIII.

LA IL.LUSTRACIÓ

AUTORS

CA

RA

CTER

ÍSTIQ

UES

JOHN LOCKE, NEWTON, MONTESQUIEU, VOLTAIRE, ROUSSEAU, DIDEROT

RACIONALISME: Confiança en la raó humana, no pot ser substituïda per la TRADICIÓ, LA REVELACIO O TOT ALLÒ QUE LA RAÓ NO POT ACCEPTAR

NATURA: Substitueix a la divinitat com a causa de tot.

LLIBERTAT DE PENSAMENT: condició pel progrés (Voltaire).

ACTITUD CRÍTICA CONTRA L’ABSOLUTISME: divisió de poders (Montesquieu); voluntat popular (Rousseau).

LAICISME: tolerància religiosa contra el dogmatisme de l’Església (Voltaire)

FE EN EL PROGRÉS: Concepció optimista del futur, fe en la raó humana

PREOCUPACIÓ PER L’EDUCACIÓ: Base del progrés social.1750 L’ENCICLOPÈDIA

COMPENDI DEL SABER I DEL PENSAMENT IL.LUSTRAT

EL DESPOTISME IL.LUSTRAT: CARLES IIII

INTRODUCCIÓ LENTA DE LES IDEES IL.LUSTRADES = MANCA D’UNA

BURGESIA DINÀMICA I ENORME INFLUÈNCIA DE L’ESGLÉSIA

1750-1760 = GENERACIÓ DE PENSADORS IL.LUSTRATS: FEIJOO,

CAMPOMANES, CADALSO, JOVELLANOS, ARANDA, FLORIDABLANCA,

OLAVIDE, CAMPANY

CRITIQUEN EL MODEL SOCIAL IMPERANT A L’ESPANYA DEL XVIII

NO FORMEN UN GRUP HOMOGENI

INTERÉS PER LA CIÈNCIA, ESPERIT CRÍTIC I LA IDEA DE PROGRÉS

CONSIDEREN L’EDUCACIÓ COM OBJECTIU PRIORITARI = MOTOR

CANVI SOCIAL

NECESSITAT D’UN ENSENYAMENT ÚTIL, PRÀCTI I OBLIGATORI PER

AMBDÓS SEXES

QÜESTIÓ ECONÒMICA= RETARD DEL PAÍS A CAUSA DE

L’AMORTIZACIÓ DE LA TERRA, CONTROL DE L’ACTIVITAT

ECONÒMICA I L’ENDARRERIMENT TÈCNIC

INEXISTÈNCIA DE CLASSES MITJANES FORMADES I CAPACES

D’ENTENDRE LES TEORIES DELS NOUS FILÒSOFS

Carles III (1759-1788) va accedir al tro espanyol en morir el seu germanastre Ferran VI

(1746-1759) sense descendència directa.

En 1759 Carles VII (rei de Nàpols) arribà a Espanya per regnar com Carles III. - En Itàlia,

Carles III havia entrat en contacte amb les idees il·lustrades, per això, es mostrà

partidari de seguir algunes de les idees de progrés i racionalització, és a dir, va mostrar

una gran preocupació per reformar allò que considerava necessari per a millorar el

benestar dels seus territoris, ho farà des de d’alt i sempre que no atempti contra el

poder de la monarquia absoluta. - Carles III representa el més clar exponent i la millor

experiència del “Despotisme Il·lustrat espanyol” (corrent polític reformista que

utilitzava el poder absolut del monarca per realitzar les reformes il·lustrades).

-En el seu regnat (1759-88) es poden distingir dos períodes:

- 1759-1766. Ministres reformistes “italians” Grimaldi i Esquilache.

- 1766-1788. Governs d’ “espanyols”: Aranda, Floridablanca i Campomanes.

Carles III s’enfrontà amb problemes interns: entre les revoltes que va provocar la viva oposició

dels espanyols en contra de les reformes destaca el Motí d’Esquilache (1766), a Madrid, que fou un

alçament complex en el qual s’uniren DIVERSOS FACTORS:

Per una part, representa la forta oposició dels grups privilegiats al seu programa de reformes

(la noblesa castellana i l’església, especialment els jesuïtes), perquè Carles III pretenia la

introducció de les idees il·lustrades i reformes educatives, socials i econòmiques per millorar

l’agricultura, el transport i comerç i les manufactures (és el denominat reformisme borbònic).

Va significar, també, la resistència dels privilegiats contra les idees il·lustrades i la seva oposició

al poder excessiu dels alts càrrecs estrangers, perquè veien retallats amb les reformes el seu

poder i influència.

Irritació entre elements eclesiàstics per la política regalista i de reformes il·lustrades del

govern.

Protestes populars, a les províncies, motivades per la carestia: pujada del preu dels productes

bàsics (crisi subsistència, motí fam).

c. REFORMES

MODEL POLÍTIC DE DESPOTISME IL.LUSTRAT

POLÍTICS REFORMISTES IL.LUSTRATS: CADALSO, CAMPMANY, FEIJOO, CAMPOMANES,

ARANDA, FLORIDABLANCA, OLAVIDE I JOVELLANOS

CANVI EN EL PAPER DE L’ESGLÉSIA CATÒLICA = REGALISME

CONTROL DEL PODER DE L’ESGLÉSIA CATÒLICA: INQUISICIÓ, MONESTIRS, CARRECS

ECLESIÀSTICS, ETC.

EXPULSIÓ DELS JESUÏTES (1766)

DECLARACIÓ DE LA IDONEÏTAT DEL TREBALL (1783): MÈRIT PER OBTENIR LA HIDALGUIA

REFORMA DELS ESTUDIS UNIVERSITARIS I ENSENYAMENT MITJÀ: ESTUDIS DE SANT

ISIDRE, ESCOLES ARTS I OFICIS, EDUCACIÓ PRIMÀRIA OBLIGATÒRIA, ACADÈMIES DE

LLETRES I CIÈNCIES.

CREIXEMENT DEMOGRÀFIC

• CICLE DEMOGRÀFIC FAVORABLE = CREIXEMENT DE LA

POBLACIÓ= LA POBLACIÓ PASSA DEL 7,5 ALS 10,5

MILIONS D’HABITANTS

• CREIXEMENT DEMOGRÀFIC DESEQUILIBRAT = INTERIOR

(20-30%) I PERIFÈRIA (DOBLA LA POBLACIÓ)

• REDUCCIÓ DE LES FAMS PERÒ MANTENIMENT DE CRISIS

DE SUBSISTÈNCIA INTERMITENTS

• MANTENIMENT DE LES TAXES ALTES DE MORTALITAT

(36‰) I NATALITAT (42‰)

• PROMOCIÓ DE POLÍTIQUES NATALISTES

INCENTIUS A LES FAMÍLIES NOMBROSES

ACOLLIDA D’IMMIGRANTS CATÒLICS PER A REPOBLAR

TERRITORIS

AGRICULTURA

POBLACIÓ EN AUGMENT DEMANDA MÉS ALIMENTS

INCAPACITAT AGRÀRIA ESPANYOLA PER AUGMENTAR LA PRODUCCIÓ

CONDICIONS FÍSIQUES (CLIMES, SÒLS)

ENDARRERIMENT TECNOLÒGIC

RÈGIM JURÍDIC DE LA TERRA (AMORTITZACIÓ )

RÈGIM SENYORIAL ASFIXIANT (CARREGA FISCAL EXCESSIVA QUE

IMPEDEIX LA REINVERSIÓ)

SOLUCIONS = CULTIVAR TERRES MARGINALS I INTRODUCCIÓ DE NOUS

CULTIUS

CULTIVAR TERRES MARGINALS = RENDIMENTS ESCASSOS I REDUCCIÓ DE

LA RAMADERIA

NOUS CULTIUS: DACSA I CREÏLLA A LA SERRALADA CANTÀBRIA; VI,

AIGUARDENT I SEDA AL LITORAL VALENCIÀ

LIMITACIÓ DELS PRIVILEGIS DE LA MESTA

REFORMA MUNICIPAL DE 1766, AMB LA CREACIÓ DELS DIPUTATS I

PERSONERS DEL COMÚ, PER A DEFENSAR ELS INTERESSOS COL·LECTIUS

FRONT A L’ESPECULACIÓ QUE LES OLIGARQUIES MUNICIPALS EXERCIEN

SOBRE EL GRA (QUE FOU L’ORIGEN DEL MOTÍ D’SQUILACE).

INDÚSTRIA

CREACIÓ DE LES MANUFACTURES REIALS (1760) = DEMANDA

ESCASSA I POC RENDIBLE

ESTABLIMENTS TALLERS PRIVATS AMB CARLES III=

VALÈNCIA (SEDA), PAÍS BASC (FERRO), CATALUNYA (TÈXTIL

LLANERA I COTONERA, AIGUARDENT)

ABOLICIÓ DUANES INTERIORS

ELIMINACIÓ DEL CONTROL GREMIAL (1790).

ESTABLIMENT D’ARANZELS (1782) PER A DEFENSAR-SE DE

LA COMPETÈNCIA EXTERIOR

CREACIÓ DE LES SOCIETATS D’AMICS DEL PAÍS = FOMENT DE

LA INDÚSTRIA, AGRICULTURA I COMERÇ

COMERÇ

PRINCIPIS DE SEGLE = MANTENIMENT DEL SISTEMA DE MONOPOLI

COMERCIAL AMB AMÈRICA (SEVILLA I CADIS)= SISTEMA DE FLOTES ANUALS,

COMERÇ AMB MANS ESTRANGERES PER LA INCAPACITAT PRODUCTIVA

ESPANYOLA

CREACIÓ DE COMPANYIES COMERCIALS PRIVILEGIADES

ELIMINACIÓ DEL MONOPOLI DELS PORTS DE CADIS I SEVILLA (1765)

LIBERALITZACIÓ DEL COMERÇ AMB AMÈRICA (1778)= BENEFICIA A ZONES

AMB PRODUCCIÓ POTENCIALMENT EXPORTABLE (CATALUNYA)

MERCATS DE BÉNS DE CONSUM I CAPITALS PER FOMENTAR AIXÍ, A L’INTERIOR

D’ESPANYA, LA LLIURE CIRCULACIÓ DE MERCADERIES (CEREALS I VI DE 1765)

POLÍTICA D’OBRES PÚBLIQUES = MILLORA DE LES COMUNICACIONS DE

PORTS, CAMINS I CORREUS

FINANCES

EMISSIÓ JUROS REIALS I

LA CREACIÓ DEL BANC DE SANT CARLES.

LA LOTERIA ESTATAL ( 1763)

LA REFORMA AGRÀRIA

ELS ESFORÇOS REFORMISTES SE CENTREN SOTA EL REGNAT DE

CARLES III = CAMPOMANES, OLAVIDE, JOVELLANOS….

L’AGRICULTURA COM EL MAJOR PROBLEMA DE L’ECONOMIA

ESPANYOLA

INFLUÈNCIA DELS FISIÒCRATES (QUESNAY) = LA TERRA RIQUESA D’UN PAÍS

ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT DESEQUILIBRADA = LATIFUNDI –MINIDIFUNDI

PREDOMINI A ESPANYA DE LA PROPIETAT AMORTITZADA (ESGLÉSIA, NOBLESA,

AJUNTAMENTS)

AMORTITZACIÓ =OBSTACLE PEL DESENVOLUPAMENT DEL PAÍS = FORA DELC

CIRCUIT COMERCIAL

PRODUCCIÓ AGRÀRIA ESTANCADA FRONT AL CREIXMENT DE LA POBLACIÓ =

CRISI SUBSISTÈNCIES

TEMA CENTRAL DELS SEGLES XIX I XX (REFORMA AGRÀRIA DE LA SEGONA

REPUBLICA (1931)= FORTA OPOSICIÓ DELS SECTORS CONSERVADORS

REVOLUCIÓ INDUSTRIAL= REFORMA ESTRUCTURES AGRÀRIES ERA

FONAMENTAL

FER-LA MÉS PRODUCTIVA (TÈCNIQUES DE PRODDUCCIÓ, MECANITZACIÓ,

DIVERSIFICACIÓ PRODUCTIVA)

GENERAR EXCEDENTS PER ALIMENTAR A LA POBLACIÓ

GENERAR EXCEDENTS DE POBLACIÓ QUE MARXEN A LES CIUTATS

ACTUALITZAR L’ESTRUCTURA JURÍDICA DE LA PROPIETAT (ELIMINAR EL

FEUDALISME =CAPITALISME)

MOTIVACIONS

a) DAVANT DEL CREIXEMENT DEMOGRÀFIC ERA NECESSARI EL

CREIXEMENT DE LA PRODUCCIÓ AGRÀRIA.

b) EL CREIXEMENT DE LA PRODUCCIÓ AGRÀRIA HAURIA D’ASSENTAR-

SE EN L’INCREMENT DE LA PRODUCTIVITAT PERÒ, PARCIALMENT,

EMPRÀ EL RECURS DE LA COLONITZACIÓ DE NOVES TERRES.

c) UNA ECONOMIA AGRÀRIA HAURIA DE SER CONSUMIDOR DE

PRODUCTES INDUSTRIALS.

d) UN CREIXEMENT EQUILIBRAT DEL SISTEMA AGRARI AUGMENTARIA

EL PODER ADQUISITIU AGRÀRIA I RURAL QUE INCIDIRIA SOBRE LA

DEMANDA INDUSTRIAL I DE SERVEIS.

e) ELS EXCEDENTS DEMOGRÀFICS SORGIRIEN DEL MÓN AGRARI, PER

L’AUGMENT DE LA PRODUCTIVITAT AGRÀRIA, I AIXÍ PERMETRIEN

ABASTIR DE MÀ D’OBRA A LA INDÚSTRIA.

f) LA DIVERSIFICACIÓ DEL SISTEMA AGRARI PERMETRIA DESTINAR

UNA PART DE LA PRODUCCIÓ, UNA VEGADA ALIMENTADA LA

POBLACIÓ, COM A MATÈRIA PRIMA INDUSTRIAL.

GASPAR DE JOVELLANOS

PEDRO RODRÍGUEZ DE CAMPOMANES

ERA NECESSARI ACABAR AMB UNA SOCIETAT AGRÀRIA I RURAL

PER A DESENVOLUPAR EL BINOMI INDÚSTRIA-CIUTAT

ESPANYA PRESENTA FACTORS FÍSICS ADVERSOS PER A LA

PRÀCTICA DE L’AGRICULTURA = TERRES DE MALA QUALITAT I

CLIMA POC PROPICI

CRÍTICA IL.LUSTRADA (JOVELLANOS) = PROJECTE DE REFORMA

AGRÀRIA

POBRESA DE PART DELS LLAURADORS

NECESSITAT D’UN REPARTIMENT MÉS IGUALITARI DE LES TERRES (FAM DE

TERRA) = DIVERSITAT DE REPARTIMENT (NORD MINIFUNDISTA VS. SUD

LATIFUNDISTA)

MANCA D’INFRAESTRUCTURES (REG, PANTANS, CANALS

MANCA D’UN MERCAT AGRÀRI ( EXCEDENTS, TRANSPORTS DEFICIENTS)

DESPOBLAMENT AGRÀRI (INVIABLE COM A MITJA DE SUBSISTÈNCIA)

PES EXCESSIU DE LA NOBLESA RURAL = CONFLICTES SOCIALS

SENSE UN SECTOR AGRARI AMB RECURSOS = IMPOSSIBLE CONSUMIR

PRODUCTES INDUSTRIALS

FEBLESA DEL SECTOR INDUSTRIAL= FALTA DE DEMANDA = DEBILITAT DE LA

BURGESIA INDUSTRIAL

IMPOSSIBILITAT DE LA REFORMA = PRESSIONS DELS SECTORS

PRIVILEGIATS

ASPECTES APLICATS

REPARTIMENT DE TERRES COMUNALS A EXTREMADURA, EXTESES A ANDALUSIA

I LA MANXA, A LLARG TERMINI FRACÀS PERRQUÈ LES TERRES CAUEN EN MANS DE LES

OLIGARQUIES LOCALS PER FALTA DE CAPITALITZACIÓ PER A DUR ENDANVANT LES REFORMES

PER PART DELS CAMPEROLS MÉS POBRES

NOVES COLONITZACIONSCOLONITZACIONS DE SERRA MORENA (OLAVIDE)=

INTRODUCCIÓ DE 6000 CAMPEROLS HOLANDESOS, ALEMANYS I ESPANYOLS , PROVEÏTS DE

CASA, MOBILIARI, EINES, LLAVORS, TERRES I RAMADERIA = LA CARLOTA, LA CAROLINA I LA

LUISIANA. L`ÈXIT DEL PROJECTE LI COSTA A OLAVIDE EL PROCESSAMENT PER LA INQUISICIÓ,

FRUIT D’UNA MANIOBRA DELS PRIVILEGIATS

LIBERALITZACIÓ DEL MERCAT DE FORMENT(1765), ADOPTADA EN UN MOMENT DE

MALES COLLITES PROVOCA EL MOTÍ D’ESQUILACHE (PROVOCAT PELS PRIVILEGIATS), A

CAUSA DEL DESQUILIBRI DE LA PROPIETAT AGRÀRIA, AQUESTA MESURA BENEFICIÀ ALS

GRANS PROPIETARIS CAPAÇOS DE RESISTIR LA BAIXADA DELS PREUS PERÒ PROVOCÀ

L’ENFONSAMENT DELS PETITS I MITJANS PROPIETARIS AGRÀRIS.

REALITZACIÓ D’OBRES PÚBLIQUES (XARXA RADIAL DE CARRETERES, CANAL DE

CASTELLA, CANAL IMPERIAL D’ARAGÓ) , INCIDIA SOBRE LA CREACIÓ D’UN MERCAT NACIONAL

INTEGRAT I DIVERSIFICAT DE PRODUCTES AGRÀRIS , PER A FER FRONT A LES CRISIS DE

SUBSISTÈNCIES

ARRENDAMENT DE LES TERRES COMUNALS ALS LLAURADORS MÉS POBRES DEL

MUNICIPI.

POLIÍTICA FAVORABLE ALS ARRENDAMENTS AGRARIS

PRIMERS INTENTS DESAMORTITZADORS (GODOY)

d. ELS LÍMITS DEL REFORMISME IL.LUSTRAT

EL DESPOTISME IL·LUSTRAT, REPRESENTAT A ESPANYA PER CARLES III

(1759-1788) TÉ UN BALANÇ POSITIU:

ES LIMITA LA CORRUPCIÓ DE L’ADMINISTRACIÓ I S’IMPULSAREN

REFORMES ECONÒMIQUES.

DEFENSA DE LES PRERROGATIVES DE L’ESTAT DAVANT L’ESGLÉSIA.

DESENVOLUPAMENT DE LA INSTRUCCIÓ PÚBLICA.

AUGMENT DE LA PRODUCCIÓ AGRÀRIA PERÒ AMB TERRES DE MENOR

QUALITAT = PASTURES (ADOBS NATURALS) = RENDIMENTS X UNITAT DE

SUPERFÍCIE MENORS

IMPOSSIBLE REFORMA AGRÀRIA = TERRES ESGLÉSIA, NOBLESA

EXPORTACIÓ (VI,SEDA, AIGUARDENT + CREÏLLES) = CAT, VALÈNCIA

FOMENT MANUFACTURES= RR FF. INDIANES DE BARCELONA, FERRO=

POCS CONSUMIDORS (AMÈRICA, CASTELLA, CATALUNYA,)

CRISIS DE SUBSISTÈNCIA = REFORMA “AGRÀRIA” LIMITADA

7. BIBLIOGRAFIA

AROSTEGUI SANCHEZ, J.; GARCÍA SEBASTIAN, M.; GATELL ARIMONT,

C.; PALAFORX GAMIR, J.; RISQUES CCORBELLA, M.; HISTÒRIA

D’ESPANYA, 2n. Batxillerat, Vicens-Vives, 2013.

GIMENEZ LÓPEZ, E. Felipe V y los valencianos, Tirant lo Blanc,

València,

PÉREZ APARICIO, C. , Canvi dinàstic i guerra de Successió. La Fi del

regne de València, Tres i Quatre, València, 2008.

http://socials.iesjuniperserra.net/

http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/

http:// ccsocials.blogspot.com.es [Toni Pitarch ]

http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/