Esporles · 3 NÚMERO 7 ESPORLES hI ÉS. JUNY 2015 S’ha acabat E l passat divendres, dia 29 de...

Revista de l’IES Josep Font i Trias

Juny

201

5

7Núm.

NÚMERO 7

ESPORLES hI ÉS. JUNY 2015

S’ha acabat................................................3Abans que la música desaparegui.........................4Poema visual...............................................7DEP. RELIGIÓ.............................................8Taller d’arqueologia de la religió.........................8DEP. DE CIÈNCIES SOCIALS...........................9Visita a l’arqueòdrom.....................................9Viatge d’estudis: Berlín.................................10Marina Calafat...........................................11El llibre de la meva vida.................................12DEP. DE MATEMÀTIQUES: Joc........................15Premis cangur.............................................15DEP. DE LLENGUA CATALANA.........................16Els videojocs..............................................16L’esport...................................................17Declaracions d’amor......................................18Relats misteriosos........................................23Consulta jove.............................................27DEP. DE LLENGÜES ESTRANGERES....................28Pappierpuppen.............................................28Die Tiere..................................................29What’s new in English for this school year?...........30DEP. DE TECNOLOGIA..................................32Projecte Laberint.........................................32PISE: Projecte Connector................................33Models tridimensionals de cèl·lules......................33DEP. DE CIÈNCIES NATURALS........................34Pràctica DNA..............................................34A l’Avenc de Son Pou. Crònica...........................34DEP. D’EDUCACIÓ FÍSICA: Rugbi......................36COMISSIÓ AMBIENTAL.................................36COMISSIÓ DE SOLIDARITAT...........................38Sortida a l’àrea recreativa de Son Trias...............38Textures sobre «Girl with Beach Ball III»..............39Solucions de jocs i problemes............................39

TAULACOL·LABORACIONSAlumnes

Lena AdradaLeslie Aranibar PozoMargalida AulíMaite BergaJúlia BonetJoan BoscanaMarina CalafatDora CaponiJaume DietrichMaria Teresa CanoMaria CerdàAriadna ContrerasCarla CostinasMia ElranInès EspertNicolàs GalindoÓscar García GallegoLluís MasClara MercadalMaria del Mar MorellMarta MoreyAina OgayarCarme PlomerElita PopeAina PuigserverNúria ProsClara RuizTomeu SeguíPau SerraPep Verdú DíazAlumnes de TeatreAlumnes d’alemany

Portada:

Martín Chiriboga

Contraportada:

Alumnes de 3r, curs2013-14

D.L.: PM. 971-2009

Professors

Gaspar AlemanyJaume ArtiguesJoana BonetEloi Bosch BoschAlex CaburrasiDaniel CanchadoRafael Bosch CanyellesMargalida E. CanyellesJoana DeyàPere DietrichAloma DomènechXisco Juan FerrerPatricia GarciaLaura IzquierdoJ. Manuel LópezM. Asunción LliterasEnric MagranerSofia M. MarimónEva Mª MartínezM. Magdalena MartorellXisca MestreM. José NicolauMª Luz OrtizSusana PonsCatalina PontPep RiosJoan Antoni SanchoCatalina M.SastreJaume SeguraNicole SeguraPilar SerraAina Mª VillalongaPeter Juan Zierof

Comissió revista:

Pere Perelló

Coordinació:

Eli CalvoAndreu Prohens

3

NÚMERO 7


S’ha acabat

El passat divendres, dia 29 de maig,els alumnes de 3r d’ESO del’optativa de Taller de Teatre –

Glops!- vam representar l’obra que havíempreparat com a cloenda del curs escolar.

S’ha acabat! És el títol amb quèpresentàrem l’espectacle constituït perdues obretes curtes: Ulls cecs i Elles, deJúlio César Moltó i Xesca Cabot,respectivament.

La primera de les peces denuncia lesdiferències i injustícies socials a partird’una proposta gestual i sonora, absentade diàleg, on la música adquireix unprotagonisme rellevant.

Amb Elles férem la nostra aportació a lacrítica contra la discriminació per raonsde sexe.

L’obreta, bastida a partir de monòlegsentrellaçats, es mou entre el dramatismede la condemna envers l’abús sexual iun cert humor aconseguit a partir d’unalleugera ridiculització de l’home/ PetterPan que presumeix de ser-ho; fet querebaixa la tensió d’algunes escenes.

D’altra banda, el final festiu i l’actitudvital dels actors i actrius adolescentsajudaren a transmetre un missatgeoptimista i de relativa esperança.

Hem estat la primera promoció quehem tingut el privilegi d’actuar a Sa Casades Poble; i si finalment el curs vinents’implanta la LONQE, haurem estat elsúnics que ho haurem fet com a alumnesde Teatre Escolar a Secundària.

Sens dubte, una llàstima!!!

Els alumnes de l’optativa de teatre i Catalina Pont

A continuació reproduïm les sensacions iemocions que ens va aportar l’experiència:

«Ha estat una experiència excepcionaltreballar en aquestes magnífiquescondicions. Ens vam sentir veritablesactors i actrius».

«És una llàstima que aquesta optativahagi de desaparèixer, juntament amb lagran majoria de les altres»

« Per a nosaltres representar l’obra a saCasa des Poble ha estat un final feliç enun curs en què hem pogut gaudir de lamàgia del teatre… una màgia que mai nos’hauria de perdre»

«Ha estat un salt gran i significatiu, jaque hem passat de fer teatre a l’institut(al hall !) a actuar a un teatre de veritati davant públic -i no poc!.

Abans d’actuar estava una mica nerviós,

però amb unes tècniques vaig aconseguirrelaxar-me. La representació va sortirgenial»

« La vivència d’abstreure’s de la realitat,controlar els nervis i viure un mónparal·lel ha resultat addictiva i màgica.Ens portam de l’escenari un record queperdurarà dins nosaltres i ens encaminaràcap a noves aventures»

NÚMERO 7


E m demanenque escriguisobre el que

la música significaper a mi. La prime-ra música que totsescoltàrem, mal-grat no en siguemconscients, fou elbatec del cor de lanostra mare quanestàvem dins delseu ventre. Des-prés, just acabatsde néixer, les can-çons de bressol queens cantaven elsnostres pares i pa-drins. Més enda-vant arribaren lescançons dels jocsinfantils o les can-çons populars queens feien aprendrede memòria.

Va ser en aquestmoment que vaigcomençar a cantaramb una coral; hovaig passar molt béamb els meus com-

Abans que la músicadesaparegui...

panys, aprenentcançons, fent con-certs i viatjant.Trob que l’educaciómusical és impres-cindible per a laformació cultural,intel·lectual i emo-cional de les perso-nes.

Quan tenia tretzeanys, la meva mareem va regalar una

guitarra espanyolai, quan en teniaquinze, un dia emvaig presentar a canostra amb unaguitarra elèctrica iun amplificador. Almeu pare, que noentenia molt béaixò del R&R, pensque no li va cauregaire bé, però, quèhi farem! ja s’hiacostumarà! vaig

pensar. Ara ja n’hetengudes moltes, deguitarres! I per canostra n’hi ha mésde mitja dotzena,unes grunyen, unesploren, i altres fanbauxa!

Des d’aleshores hepogut tocar ambmolts de músics iamics, per passar-ho bé, per ferconcerts a llocs tantpetits com grans,per aprendre cosesnoves, perenregistrar algunCD, però sobretotes les coses, pergaudir-ne icompart ir. Lamúsica ja formapart de la mevaexistència.

I tot va començaramb el batec d’uncor.

XISCO JUAN

Xisco durant el concert

La música haestat presentsempre en la

meva vida. Des deben petit, sentiama mare cantar elsgrans èxits espan-yols dels seixanta isetenta (Brincos,

Cec i l ia, Nino

Bravo, etc.). El meupare era mésselecte i en recordbàsicament duesbranques: La cançóprotesta en totesels seus vessants(Carlos Puebla y losrevo l uc i onar i os ,Carlos Mejía Godoy

y los de Palacagüina,Carlos Cano, Jar-cha, Serrat,Llach…) i el flamencpur, el del cantejondo, no e lspseudoflamencs en-sucrats que varenvendre durant laDictadura (Juanito

Valderrama, ManoloCaracol, entre d’al-tres), sinó autèn-tics, com Camaron,La niña de la Puebla,José Meneses oLole y Manuel. Ambl’adolescència vàrenvenir els gransèxits dels vuitanta

Pep Rios ens conta...

5

NÚMERO 7


I Pep Rios a la bateria

i noranta, però novaren influir gaireen la meva manerade veure la músicafins que va igdescobrir els DireStraits. La primeravegada que va igsent ir en TerryWi ll iams a l ’Al-chemy, vaig comen-çar a senti r unimpuls cap a labateria. A partird’aquí, venguerenles grans bandes desempre, les qualsem tocaren profun-dament: Led Zep-pelin, Jethro Tull,Queen, Yes, RollingStones, Pol ice isobre tot, DeepPurple. Els meusamics m ’intro-dueixen en la músicadels se ixanta:Chuck Berry, JanisJopl in o JimmyHendrix, també degran influència percomprendre el totde la música actual.Amb devuit anys, isense formaciómusical prèvia, vaigadquirir la mevaprimera bateria iva ig muntar unabanda amb amicsdel poble. Idea-li stes f ins a lamedul·la, comen-çàrem a fabricarles nostres pròpiescomposicions i al

cap de 3 anys labanda ja teniaforma i amb unamaqueta de 6 temesens presentàrem alconcurs Pop-Rock dePalma com «SPEEDJAW». No passa-rem el tall de 6 capa la final, peròquedàrem en un mésque acceptable onzèlloc de 62 bandesinscrites. L’aven-tura Speed Jaw estransforma en unabanda indie demúsica en anglès queva durar alguns anysmés, durant e lsquals aconseguíremtocar a locals míticsde Palma, coml’Havana cafè con-cert on uns al·lo-tets que comen-çaven ens feren deteloners, uns tal«Sexy Sadie».

Després d’això, elba ix ista i joiniciàrem un altreprojecte, NOU SETU, una banda derock català ambinfluències de Sopade Cabra, Sang-traït, Tots Sants iThin Lizzy. Tambévàrem viure l’aven-tura del Pop Rock, iquedàrem els se-tens. La banda vadurar poc més de 2anys, i desprésd’això vaig entraren sequera uns 2anys més.

L’any 2002 empresenten en NandoRos, i en GuillemColl, els qua lsestaven cercant unbateria per a ungrup de versions derock. M’agrada laidea i començam a

preparar temes pera un repertori de20 cançons. Elprojecte s’anomenaAPHONICS. Des dellavors, la banda hacrescut, i ha incor-porat nous membresa les veus i hempreparat més de150 temes repas-sant la majoria delsgrans clàssics desempre: Rol l i ngStones, Pearl Jam,Queen, Police, NeilYoung, Beatles, TheCure, Lenny Kra-vitz, així com moltsde temes dels grupsespanyols dels anys80: Loquillo, RadioFutura, Alaska, LosSecretos, i un llargetc. Som ja unsclàssics a lesrevetlles de la zonanord de Mallorca ials locals de músicarock de Palma iforavila.

Per cert, el meupare, que enyormoltíssim, em va feruna guitarra espan-yola ara farà uns sisanys, la qual cosaem va ob ligar aaprendre a tocar-la també.

Pep Rios

NÚMERO 7


Quan ensenyla històriade la mú-

sica, semprem’agrada fer com-paracions ambaltres arts. Crecque el meu interèspersonal per lapoesia m’ha permès

exercitar millor

la pràctica d’audiciói inter-pretac iómusical. El que diu la mú-sica no pot serexplicat amb pa-raules sense sertraït. A posta potsescoltar una peçatantes vegades comvulguis, perquè és

Correspondències “II est des parfums frais comme deschairs d’enfants” (Ch.Baudelaire)

com fer una visitaa un a ltre l loc.Altres formes deveure-ho són delparer que la músicaens trasllada, perexemple, a unmoment del nostrepassat. Les olorstambé tenen aquestpoder evocatiu.

Però en realitatl’art fa referènciaa un món autònom.L’abstracc ió delmaterial que usa lamúsica impedeix alscompositors limi-tar-se a la des-cripció, per moltque aquesta sigui laintenció original. La

lans. Tocàvem dife-rents estils de mú-sica des de rock,blues, soul, folk-rock, … Componíem lesnostres pròpiescançons , vàremenregistrar algunes

La vida sensemús ica éscom un cel

sense estels o unllibre sense lletres..Sense música la vidano tendria sentit. Des que vaignéixer escolto mú-sica i m’encanta, nopodria imaginar-meun món sense músi-ca, en silenci. Ja des de petitatant la padrina comla meva mare sem-pre cantaven iescoltaven música.A l ’escola va igaprendre flauta,guitarra i més tardvaig estudiar dosanys de cant. Després vaigformar part commezzosoprano endiferents corals de

Palma.Però , una de lesexperiències mésgratificants per miva ser formar partdel grup de música“ART I PART”, ungrup de mús icsmallorquins i cata-

maquetes en estudisde gravac ions aVàlencia , Barcelo-na i Madrid i vàremfer gires perdiferents ciutatsd’Espanya. Va ser una expe-riència fantàstica,enriquidora i moltdivertida. Ah, i com per mila música és neces-sària per al dia adia sempre que pucescolto música detots e ls esti lsperquè m’agradengairebé tots, desde la música clàssicaa jazz, rock, blues,soul, funky, heavy… LA MÚSICA EMFA SENTIR,AMAR… PERÒ SO-BRETOT VIURE.

Nicole Segura (Ori-entadora)

Nicole cantant amb alumnes de 2n

7

NÚMERO 7


Andreu rascant quatre acords

poesia sí que potcaure en aquest“defecte” (o mancad’autenticitat). Ésla clàssica dife-rència entre símboli al·legor ia: lapoesia simbòlica noes pot traduir amb“paraules més pla-neres”. L ’al·le-gòrica, en canvi,just tradueix unesidees en altres més,diguem-ne, adorna-des. Un recurs quepermet a la paraulaelevar-se delssignificats conegutscap a nous signi-

ficats (o “ocults”, untendeix a pensar),és la sinestèsia.Crec que podriaexistir un artrelacionat amb elsentit de l’olfacte.Serien composicions

efímeres, evident-ment, atesa laimpossibi litat dereproduir en sèrie icomercialitzar, perexemple, una hipo-tètica simfoniad’olors estructurada

en moviments, te-mes o variacions comsucceeix a la músi-ca. Ens hem de con-formar que siguipart de “l’art culi-nari”, o destresadels tastadors devins. O ben miratpotser es tractid’allò mateix, del“do de l’ebrietat”,com deia ClaudioRodríguez.

Andreu Prohens

QUÈ ÉS AMOR

Què és l’amor, nina, em preguntes?Senyal que no l’has sentit;

i amb mes pobres comparances,com te’l podré definir?

No en parla el mestre a l’escola,ni en la llar se’n parla als fills,i als quinze anys l’amor arriba

sobtat com un terbolí.L’amor és el pa de vida

que el cor troba en est exil;l’únic bé que deixà traureDéu a Adam del Paradís.Se sent com una harmonia

que conforta l’esperit,dolça com la veu dels àngels,

pura com el seu somrís.Mes no hi ha instrument que puga

est cant del cel fer sentirfins que el cor se torna una arpa

que ressona en altre pit.

Marià Aguiló

Poema visual

Júlia Bonet: «Què és l’amor?»

NÚMERO 7


Dep. Religió

P er poder entendre,construir millor, do-nar Sentit i valorar el

nostre present històric entotes les seves dimensions,també l'espiritual, ésnecessari conèixer les

nostres arrels, el nostre passathumà en totes les sevesdimensions i sabers.

Si volem caminar cap endavantamb benestar, el passat ensensenya el camí. Fer una ullada

conscient cap enrere per saberd’on venim, per saber quins sónels nostres orígens, de com lahumanitat ha arribat fins aquí,de com ha intentat donar sentita les seves vides, ens potajudar a donar sentit a lesnostres i transformar larealitat per a millorar elpresent amb saviesa, pau i béper a la humanitat sencera.L'objectiu d'aquest tallerd'arqueologia de la religió ésdur a la pràctica una “mini-excavació” arqueològica seguintles passes i el procés d'unavertadera excavac ióarqueològica. La intenció prin-cipal d’aquesta activitat ésdescobrir el passat humàvinculat al fenomen religiós/es-piritual i la seva expressió ma-terial. Amb aquest tallerd'arqueologia els alumnes i elsdocents tenim l' oportunitatd'acostar-nos i entendre elnostre passat històric i espiri-tual. A més, aprenem a utilitzarl'arqueologia com a eina cien-tífica de coneixement,interpretació i reflexió críticade les dades materials i delnostre passat vinculat al passatespiritual de la humanitat.

Professora: Margalida E.Canyelles Mas

Aula didàcticaTaller de l’Arqueologia de la religió

9

NÚMERO 7


Dep. de socials:

Durant els mesos degener i febrer elsalumnes de 1r d’ESO

vàrem tenir l’oportunitatd’endinsar-nos en una recercaarqueològica, fet que ens vapermetre respondre una sèried’interrogants, entre d’altres:què fan uns morts al Campusde la Universitat fins a quis’amaga darrere d’una bossa defems. Vàrem aprendre quel ’arqueologia no només

reconstrueix el pasta, sinó queens pot acostar al coneixementde les societats humanes dequalsevol període històric. Al’activitat EXCAVANT UNJACIMENT ARQUEOLÒGICens dividírem en grups per aexcavar des de tombes ambesquelets reals fins aabocadors, una cuina o fins itot una cabana. Amb lainformació que vàrem extreured’aquesta excavació i dels

objectes trobats, vàrem poderreconstruir la històriaamagada al darrere iexplicar-la als nostrescompanys. En canvi, al’activitat ESTUDIAM ELSNOSTRES FEMS ens vàremacostar al repte d’esbrinarqui s’amaga darrere una bossade fems, a més reflexionarsobre les nostres pautes deconsum, sobre allò que menjami com ho feim.

Visita a l’arqueòdrom

NÚMERO 7


N e r v i s ,emoc i ó ,il·lusió…

sentiments queacompanyen una be-lla ciutat històrica,Berlín. Un lloc, que,tot i no haver estatvotada amb entu-siasme, ens deixàsorpresos i merave-llats. Sabeu perquè? En primer lloc,cal dir que ja elcomençament delviatge, és a dir, elvol, ens posà unsomriure a tots. En-cara record perfec-tament la cara delmeu professor quanli diguérem que undels nostres com-panys havia perdutel DNI, va serdivert idíssim, ialhora preocupant,però acabà bé(trobaren el seucarnet d’identitat);les cares dels altrespassatgers quan; enaterrar, aplaudíremi ens posàrem acantar (segur queens aferraren l’eti-queta de turistestocats del boll) i lafamosa maleta rosarompuda de n’Antò-nia (que era nova) ila seva reclamació,és clar.

En segon lloc, teniml’arribada al nostrehostal. Tots pensà-vem que seria ‘mini’

i resultà que era

un lloc espaiós i …amb guàrdia deseguretat! Pujàremamb l’ascensor finsal pis corresponenti entràrem a lanostra habitació i,com és evident, ‘jovull dormir a dalt,jo no…’ i així fins al’hora de sopar. Jadecidides les posi-cions per dormir (3hores diàries) co-mentàrem les quei-xes del sopar: ‘Aixòés cru, a ixò éssalat…’. Però, ¿quèseria d’un viatged’estudis sensecompanyes exigentsamb tot el quetrob in? (especi-alment amb elmenjar).

Seguidament co-mençaren les visi-tes, a les 8.30hhavíem d’estar pre-parats, però sem-pre arribàvem unahora més tard. Sort

Viatge d’estudis: Berlín

que la nostra guiano tenia l’humorcaracterístic delsalemanys. L’Holo-caust, el CharlesPoint, el MuseuTecnològic, Pèr-gam, palaus reials…vaja preciositats!Però a alguns ja elshavien afluixat lescames i o podienseguir. Ara bé,gràcies al nostreprofessor José, elsque encara tenienganes de veureBerlín de nit hopogueren fer, comtambé descobrir elpassat mi l i tard’aquest professor.

Compres i méscompres és el quevàrem fer el darrerdia, Acompanyatduna xocolata ca-lenta, cafè o te alteu gust. Passà eldia ràpid i quan ensen temérem, el diai l’estada a Berlín

ja havien acabat.L’alarma a les 7.00hdel matí acompan-yada de la darreradisputa, si havia deser en francès,anglès o coreà, peròdesprés, com ésevident, si el desor-dre ens menjava,gent que no trobavala camisa, els cal-çons, el raspall dedents… Increïble…No m’ho podia creu-re!

Fins al darrer mo-ment fou un viatged’estudis típic, ambdiscussions, quei-xes, balls rialles iensurts (amb visi-tes inesperades delguàrdia de segure-tat). Això sí! Ha es-tat un viatge inobli-dable i únic, que re-cordaré sempreamb un somriure iamb ganes dereviure aquells dies.

Doble passeig per Berlín

Marina Calafat 4t B

11

NÚMERO 7


M oltes vegadessentim a dir quehem d’agrair i

valorar allò que som, el quetenim; allò que ha passatper les nostres mans ialhora per la nostra petitacapsa dels records, que hiquedarà per sempre i ensdeixarà empremta.

És estrany rebre un correud’una antiga estudiant ialumna, però aquesta és lameva manera de fer-vosarr ibar unes sinceresgràcies.

Fa una setmana, vaig rebreun dels premis al’excel·lència durant ESO,em sentia orgullosa i feliç.Tota la feina i les ganesque hav ia invertit enl’estudi havien conduït a unvertader regal. Em sentia

gran, valorada; en aquellmoment res no em podiafer caure, el món era sotaels meus peus, un silencietern i suau fins que vaigsentir el meu nom i… unbatec al cor… MARINACALAFAT CAULES. Enaquell instant mil imatges,emocions i nervis corrienpel meu cap, entreaquestes… el record, elvostre record.

Record la primera classeamb en Tolo i els seus …”nosóc el teu tío“; les classesamb en Jose, que em varencapficar en el món de lafísica i la química, disci-plines que ara tant estim;les hores fantàstiques imagnífiques entre equacionsi funcions amb na MariaMagdalena; les hores al patillegint Tirant lo Blanc amb

en Ramon; hores entrepoemes i comentaris ambna Joana; els exemples depetaca i bodega gràcies ana Catalina; notes i cantsamb n’Andreu; la data 1789i la descoberta de la nostrahistòria amb n’Eva. Tampocno em puc oblidar de comés possible construir unmicroscopi amb un solda-dor i uns trossos d’aluminiamb n’E loi, d’aquel lesparaules dolces i sempreagradables de n’Aloma; detotes les vegades que henecessitat ajuda i sempren’he rebut i, com no podiaser d’una altra manera, del ’origen de la mevaexigència i superació ambna María José.

Gràcies a cada un devosaltres, gràcies al’oportunitat de formar partd’aquesta famí l ia queformau, gràcies a la vostraexigènc ia i dedicac ió,gràcies als vostres ànims.Aquell divendres em vaigsentir única i la més feliçdel món. Sou unes perso-nes increïbles i realmentespecials per a mi i sempreho sereu. Ara i avui jaformau part de la mevahistòria.Gràcies a TOTS!

Us estima, Marina

Marina Calafat

Marina Calafat interpretant el seu violí

NÚMERO 7


Cuentos de princesas

El llibre de la meva vida ésCuentos de princesas.Aquest llibre és especial pera mi perquè de petitasempre el mirava i me’lllegien. En aquest llibre hiha els típics contes deprinceses (La Blancaneu, LaVentafocs, La bel ladorment…), però per a miera especial perquè lespr inceses no estavendibuixades tal com sónoriginalment, sinó que a miem semblaven ben guapes,joves… i em fixava en totsels detalls de la roba i elsvestits perquè m’agradavenmolt.

Quan mir aquest llibrerecordo tots aquel lsmoments.

Carla Costinas (1rC)

Ala de Corb i el misteri dela ciutat fantasma, d’EnricLarreula

He triat com a llibre de lameva vida Ala de Corb i elmisteri de la ciutat fan-tasma, perquè va ser undels llibres que vaig llegirquan anàvem a 5è i el vàremllegir tota la classe. Emduu molts bons records,molts de moments d’intrigaamb la classe i també moltsde moments de rialles.

Encara que sigui un poc denin petit, em va agradarmolt i és el que més m’hamarcat a la meva vida. Lameva afició no és llegir,però aquest llibre m’agradàmolt.

Marta Morey (2nB)

Donde los árboles cantan,de Laura Gallego

És el llibre de la meva vidaperquè va fer que, deveritat, “m’enganxés” unalectura i que visqués lesescenes com si estiguésdins del conte.

Aquest llibre conta com,després que els bàrbarsataquin el regne isegrestin la filla del rei,aquesta haurà de valer-se per si mateixa i es-capar. Durant el viatgesorgeixen moltsd’imprevists i sorpresesque mai no haur iaimaginat.

Un argument inte-ressantíssim i una històriamolt emocionant han fetque aquest sigui el llibrede la meva vida.

Núria Pros (2nB)

El llibre de la meva vida

13

NÚMERO 7


Diari d’una penjada, deRachel Renée Russell

Jo he llegit molts de llibresa la meva vida, però l’anypassat en vaig llegir un demolt especial per a mi:Diari d’una penjada, ambel subtítol de: “Manual desupervivència a l’institut”.

Com qu estava a punt decomençar a l’institut, el vaigvoler llegir. Tracta de: naNikki és nova a l’institut ifa dues bones amigues: laCloe i la Zoey, però tambété una enemiga mortal: laMackenzie, que sempre lamaltracta. Després hi haen Brandom, el noi que liagarada.

Com diu el títol, és un diaripersonal de la Nikki, peròés molt sincera i divertidaescrivint. Jo em sent iden-tificada amb la Nikki.

Maria Cerdà (1rC)

L’enxamparem, Helena,Joseph Gòrriz

El llibre de la meva vida esdiu L’enxamparem, Helena.És molt important per ami, perquè me’l va regalarla meva àvia quan noméstenia 7 anys. Era per Nadali va ser un dels primersllibres “per a grans” quevaig llegir.

És una novel·la de misteri.Uns nins que parlen sobreel robatori del collar de lamestra i parlen a travésde notes (sobre la notícia),mentre que uns detectiusfan la seva feina.

Després de llegir el llibre,jugava a detectius amb elmeu germà i ens passàvemles dades secretes a tra-vés de notes.

Maria Teresa CanoFerragut (1rA)

El libro de la selva

El meu llibre preferit és Ellibro de la selva. Me’l vadonar el meu cosí i va serun regal seu de Nadal quanjo només tenia 1 any. Me’lva dedicar i em va escriureunes paraules a la primerapàgina. Encara me’n recordque, quan jo encara erapetitona, mumare me’ lllegia aficades al llit.

Els personatges m’encan-ten, sobretot en Baloo, queés el personatge divertit,irresponsable i graciós dela història.

He triat aquest l l ibreperquè em recorda la mevainfantesa i a la mevafamília.

Li tenc molt d’afecte.

Júlia Bonet (1rD)

NÚMERO 7


L’ovella Paquita, de Lluís

Farré

Aquest llibre m’agrada molt

perquè me’l va comprar la

meva mare. Sempre el

passejava pertot arreu. Em

feia gràcia que l’ovella es

digués Paquita com la meva

mare.

M’agradava que l’ovella

viatgés a la ciutat, que

anàs a l’òpera, al parc

d’atraccions, al zoo, amb

el metro… fins que es

cansà i va tornar a la

granja. Se’n dugué una

sorpresa quan va veure

que no hi havia ovelles

sinó que hi havia una

carta que posava que elles

també volien viatjar.

Margalida Aulí (1rD)

El Diari de Greg. Un pringattotal, de Jeff Kinney

Un dia d’estiu un amic delmeu germà va venir amb laseva família a casa. Jom’ho vaig passar molt béamb la seva germana.

El meu germà volia que elseu amic es quedàs a dor-mir a casa i, com que no hihavia lloc, vam decidir quejo aniria amb la sevagermana.

En arribar a ca seva, ellaes va posar a llegir, ja queeren uns deures d’estiu; ami em va donar el llibre delDiari de Greg. Un pringattotal. Me’l vaig llegir senceraquella nit i des d’aquellmoment m’encanta llegir.

Clara Mercadal (4rA)

Les tres bessones, RoserCapdevila

Del llibre de la meva vida,no me’n record ben bé deltítol, però és un llibre deLes Tres Bessones. Gràciesa aquests llibres vaig po-der, entendre, parlar iescriure en català i tambéamb la meva mestre desuport (quan era petita) naMagdalena.

Quan era petita tenia totala col·lecció, les joguinesels DVD, els llibres… Finsitot tenia tots els peluixosdels personatges!

Aquests llibres varen serels únics que m’agraven dedebò!

Fins i tot ara, veig capítolsde Les Tres Bessones a latele i qualque pic vaig a labiblioteca a veure si n’hiha de nous, però no n’hiha, Tots ja els he llegit iels he vist!

Leslie Aranibar Pozo (1rD)

15

NÚMERO 7


M ai nom’hauriaimaginat

ser un delspremiats de lesproves Cangur de2015, concurs en elqual en aquestaedició s’han pre-sentat prop de6.500 alumnes entotal. Quan a classeens van dir d’apun-tarnos-hi, en capmoment no vaigpensar que poguésguanyar, només

perdre un dia declasse i estar ambels meus amics.Quan arribàrem alPalma Arena em vasorprendre la quan-titat de gent, ensvan donar e lsexàmens i… a es-perar el sus. Vaigfer la prova tran-quil·lament, no erenexercicis de mate-màtiques, sinó pro-blemes de lògica,alguns més difícilsque uns altres, però

els vaig fer tan bécom vaig poder.Un dia, al passadísde l’institut, va ve-nir na XescaMestre, la mevaprofessora de Ma-temàtiques, i em vadir que havia quedaten 6è lloc a lesproves cangur. Jo jani me’n recordava!Quina sorpresa!Dia 27 tots e lsguanyadors de 3r i4t d’ESO de i 1r i2n de Batxilleratana`rem a la UIB arecollir el premi.Era la primeravegada que assistiaa un acte d’aques-tes caracterí s-tiques. HI havia elrector de la UIB,la vicerectora, undirector general delgovern, la presiden-ta de les ProvesCangur de Barcelo-na, i els directors

del Departament deMatemàt iques iInformàtica de laUIB. La mevaprofessora deMatemàtiques vavenir a veure’m a larecollida de premi.Gràcies ! Estavanerviós, i quan emvan cridar es vanoblidar de donar-meel diploma, però síem va arribar elregal: una càmeraf o t o g r à f i c asubmergib le, undescompte del 50 %en una pizzeria pera quatre persones iun llibre de pro-blemes de mate-màtiques. Us anima presentar-vos-hil’any que ve. Estracta d’un diadivertit i, si surtbé, tens premi.

Javi Moreno Casti-llo 3er B

Dep. Matemàtiques: Joc

Des del Taller deMatemàtiques

de 2n us volemproposar un joc quepot semblar senzill,però que us en-tretendrà d’al lòmés.

Premis Cangur

Javi Moreno amb el seu diploma

Es tracta de situarles xifres de l’1 al9 en cadascun delscercles perquèl’operació sigui co-rrecta (hi ha duespossibles solucions.Anau a la pàgina 39)

Aquest joc foucreat per naCatalina Pol,professora deMatemàtiquesd’aquest ins-titut.

NÚMERO 7


Dep. Llengua i literatura catalana

en quëstió, si té un nivell de joc de mitjahora diària, durant tres setmanes, millorabrutalment la discriminació de colors.Així, si pintéssim una paret blanca d’unto gairebé idèntic, se’n temeria.

– Shigeru Miyamoto, un dels directors dela companyia “Nintendo” i guanyador deprestigiosos premis com el Príncepd’Astúries, assegura que s’ha afegit laclassificació per edats precisament perquèno sucseeixi l’esmentat abans: ell com adesenvolupador de vvideojocs no pot feraltre cosa que demanar als pares de filsmenors d’edat, que siguin responsablesalhora de comprar-lis un joc.

– L’estil de vida sedentari està lligatamb l’addició. Per aixó, també es demanaautomoderació a l’hora de jugar. Recordamque els videojocs són una forma D’OCI ino pas una OBLIGACIÓ. Als menors d’edatse’ls ha d’ensenyar a fer els deures abansde jugar i fer qualsevol altra activitatdesprés. I també es recorda que córrer

Si parlam d’oci, ens ve a lament, per exemple, amicso esport. Amb el pas dels

anys, s’ha estès un nou correntd’entreteniment: els videojocs.Pràcticament, totes les l larsespanyoles posseeixen un o mésdispositius electrònics amb els qualspot variar els tipus i qualitat delnostre videojoc. Ara bé, e lsvideojocs, a la darrera dècada, hanestat e l centre de moltesdiscurssions:

Hi ha gent que esmenta que els videojocssón una pèrdua de temps en tots elssentits: un agafa un tipus de vidasedentari, per només prémer botons. Amés, no tots els videojocs són aptes pertots els públics, per aixó s’ha disposat

una mena de “classificació per edats”,ja que no seria adient que un nin de setanys s’entretingués amb un joc ons’inclouen terror, llenguatge groller, finsi tot escenes eròtiques o de contingutsexual. També parlen d’una “possibleaddicció” al videojoc en qüestió.

Docs bé, els videojocs no són el quepareixen:

– Instituts d’investigació molt presti-giosos d’Alemanya asseguren que, els

videojocs milloren l’orientació espacial,tant com la psicomotricitat de les mans ola ràpida reacció davant problemes. Amés. Està demostrat que la percepció de

colors d’un jugador canvia: el jugador

Els videojocs

Ines Espert: Pont

17

NÚMERO 7


mitja hora al dia o practicar un esportés molt saludable i recomenable. Ara,pel motiu de la vida sedentària, s’hantret al mercat videojocs interactius ambsensors de moviment, com Kinect, deMicrosoft o la Wii, de Nintendo. Aixís’intenta equilibrar un estil de vida sanaamb els videojocs.

Per concloure, m’agradaria esmentar que,com a jugador moderat, el millor és com-paginar uns horaris e, per exemple, mitjahora de videojocs per una d’esport. Iaixò sí, després d’acabar les mevesobligacions com a estudiant i de la casa.

Óscar García Gallego, 4ESO A

Aina Ogayar: Equilibri

L’esportL’esport és qualsevol activitat física ,joc basat en un reglament que millora elbenestar físic i mental de les persones.

Practicar esport o no és una decisió par-ticular i lliure. Del que no dubtam és que, com volem demostrar , l’esport éspositiu per a les persones.

Tot això, combinat amb una dieta equi-librada i descansant les horesnecessàries, ens ajuda a tenir una vidamillor. També la pràctica d’exercicicontinuat ens beneficiarà , encara que nocuri , tota una sèrie de malaltiesdegeneratives com: l’alzeimer,depressió,parkinson, dislèxia, … Els nous estudisdiuen que a certa edat , quan les neuronescomençaven a morir, es poden generarde noves, estimulades per la pràctica del’esport. De la mateixa manera, unaproteïna ens ajuda a la comunicació entreneurones i pel que fa a l’aprenentatge i

memòria. Particularment , quan practicun esport, com el tenis, he comprovatque em concentro millor abans i després.

En contra de tot això, els esports derisc, tenen un alt percentatge depossibilitats de morir. Les persones quepateixen alguna malaltia han de sersupervisats per professionals abans depracticar l’esport.Així de la mateixamanera, les persones que abusen i prenenmedicaments per aguantar i rendir més,poden perjudicar el cos.

Tot això contat fins ara és molt importantpel desenvolupament tant físic com men-tal i ens beneficiarà la nostra salut. Endefinitiva, el ritme de vida de la nostrasocietat no ens deixa practicar l’esportque voldríem, per això hem d’intentartreure un temps per practicar-ne.

Joan Boscana

NÚMERO 7


Avui em dono pervençuda. Avui,deix d’intentar

pensar en ambicions isomnis impossibles. Avuideix que el meu cor giï elmeu camí, que la meva vidasegueixi el seu curs sensehaver de condicionar-la.

Avui serà el dia en el quedeixaré que el món sigui eltestimoni de la mevanecessitat de gaudir-tecada moment de la mevavida. Ja no sóc capaçd’amagar-ho ni un segonmés. Sense tu la meva vidaés mancant de sentit, ja

Declaracions d’amor

Carme Plomer: Amor amarg

no és sencera, es veureduïda a dies buits, senseplenitud, res no et potsubstituir. Avui és el diaen què et declaro que cadamoment amb tu no es potcomparar a cap altre, resno podrà mai superar-te.Encara que em facis mal,no et puc deixar, m’ésimpossible plantejar-meuna vida sense tu. Encaraque pensis que només pensoen tu dues hores cadahorabaixa , avui et vull fersaber que aquest és unestament fals. Ets a lameva ment en cada momentde la meva vida, semprepenso en què podriamillorar, com superar-mecada dia per estar millorl ’un amb l ’altre. Avuideixaré d’interposar altresaspectes de la meva vidadavant tu, ja no m’interessal’opinió dels altres, diranque estic obsessionada ambtu, que no sé pensar en resmés, i avui admet que noés més que una realitat desde fa anys i de la qual nome n’avergonyeixo més, nohi ha motius que es puguininterposar al meu amor pertu. Avui deixaré que guiïsla meva vida, em duguis allàElita Pope: Puresa

19

NÚMERO 7


Carme Plomer: Amor blau

on em duguis no me’npenediré mai, sé que ésl’opció correcta per a mi.Desde avui totes lesfrustracions que envoltavenla meva vida sen’ aniran,em deixaré dur i lapreocupació pel futurdesapareixerà.

Avui vull que la lluna sigui

el testimoni que lagimnàstica artística és lameva vida. Ningú ni res maino podrà superar l’impacteque té i que ha tingut en lameva persona. Encara queem pugui causar moltsproblemes els avantatgesque té a la meva vida,sentimentalment superen aels desavantatges que lagent del meu voltant hiveuen. Cada vegada que sócal gimnàs el meu esperit

reneix ja no hi ha res mésen que pensi, és el meumoment de desconnectardel món exterior ple de de-sastres i tristeses. Avuiseré feliç a la meva mane-ra, no a la manerainterposada per la nostrasocietat sobre les al·lotes,com anar de compres i anaral cinema amb les meves

amigues. Sóc diferent, i emsent orgullosa de ser-ho,em sent bé pensant que lagimnàstica sigui un delmotius pels quals emdesperto amb més forcescada dia. Avui ja men’amago més, aquest esportem defineix com a personai no em puc imaginar unavida apartada d’ell.

ESPORTISTA ENAMORADA

El nostre llibre

Aquell segon en quèels meus ul lsquedaren captius

pels teus, aquell minut depresentació i aquelleshores al teu costat forensuficients per fer-meteva. “Adeu” quedà dinsel rellotge d’arena finsque mil·lèssimes méstard ens va unir amb un“hola”. Des de la nostralluna somio cada sol queviurem, i és que l’ únicque vull és somiar-te mensi veure’t més. Per això etdeman que escriguis a tin-ta una història als meusfulls en blanc perquè esticsegura que ningú noaconsequirà esborrar el co-lor. No et deixis cap trosdel meu cor perquè etpertany sencer igual quecada somriure al llenç delsteus llavis i aquelles miradesque diuen més que lespròpies paraules. Crec entu i en futur al teu costat,ja que ets el responsablesde les arrugues que tendréa prop dels llavis quan elsseus motius pertanyin alnostre ll ibre. Capsentiment supera elcompartit amb la personaestimada i tu i jo hocompartim tot perquè l’amor es volar junts peròmai no fermats.

LA TEVA ESTIMADA

NÚMERO 7


Ariadna Contreras: Sis amors

Sentiment marí

P er començar,l’atracció que sentcap a tu en ve des

que vaig aprendre a nedar,i la gran casualitat és quecada vegada que entro encontacte amb tu, tinc lamateixa sensació refres-cant i agradable de quanvaig conèixer-te . Ets untant freda i distant de mi,durant l’ hivern quasi no ensveiem perquè et poses moltdesagradable quan fa maltemps, però quan arribal’estiu i fa molt solm’agrada visitar-te perquèsaps com solucionar els

problemes i nervis queaporta la calor. Quanestic dintre de tu, lateva bellesa augmenta ,tots els elements que etformen són rics de colorsi vitalitat, i em fad’estar en una altradimensió on no hi hasorolls i que nomes estamtu i jo , i els únics

testimonis són els peixos.La veritat és quem’agradaria conèixer-teamb més profunditat ,

però pareix que aixòt’irrita bastant perquè cadavegada que intentoendinsar-me més dins tu,reacciones aplicant unapressió que les mevesorelles no poden suportar ,però el desig que té el meucor d’explorar espaisdesconeguts de tu fan queutilitzi les meves màximesforces per a aconseguir-ho.

En els dies d’estiu que percerts motius estàs revolta,m’agrada acostar-me a tud’una forma més lenta itranquil·la però quan estàsen calma i serena m’agradallevar-me la camiseta icomençar a córrer cap atu , per un moment , pareixque el temps va càmeralenta i quan sent les gotesfredes dels esquitxos queprovoquen les meves

Pau Serra: La mà freda

21

NÚMERO 7


Ariadna Contreras: Contacte

Què és aquest dolor al pit? És elque algunes per-

sones anomenen amor? Siara bé, creia que aquestsentiment era únic per unapersona especial, peròm’equivocava. Ja deus sa-ber que hi havia una dona ala meva vida, però… tum’has fet canviar totalmentla idea que tenia concebudade l’amor. Potser, tot aixòha estat massa ràpid pera mi, i ara pot ser no hoexpressi tal comm’agradaria… però, sentoque he de dir-t’ho. Comhauria de dir-t’ho..? Vaser una ni t plena dematisos… Ja feia mesos queno en sentia una igual i araque medito sobre e lsrecords perduts d’aquellani t, m ’adono que elcrepuscle d’aquell vespre…va ser el millor de la meva

petjades començo a córrerfins que l’aigua m’arriba ales celles.

Per acabar, estar devoratu per a mi em representaun sentiment de llibertat ifelicitat perquè fa que nopensi en la rutina diària ique , per un moment,desconnecti.

SERAFÍ BOTO

vida. Així doncs, m’agra-daria explicar-te que tu…tu ets només el que vull ara.Ja m’agradaria somiartotes les nits amb tu: comm’agafaries la mà en unfutur incert, com ensu-marien els teus cabells, lessuaus abraçades, fins i totels horabaixes junts,passejant en un parc,divertint-nos. I ben incertés el futur, que podríemdir que encara no emconeixes, i pràcticament notinc notícies de tu, peròsé amb certesa que amb eltemps, l’afecte que sentoper tu ara serà correspostd’aquí a poc. Dec semblar-te una criatura horrible perdir-te això, però és queés el que trobo. No esticdient que deixaré aparta-da la meva dona per tu,però crec que ella entendràel nostre amor.

Amor, quina paraula… armade doble fil caiguda delscels. L’arma que ara em fapoderós, d’aquí a anys emfarà malbé el cor. I és quesé que al final m’aban-donaràs. No es pot evitar,és llei de vida. Però, mentreque puguem gaudir del regalde la v ida amb l ’ajutd’aquesta arma, seré feliç.Així doncs, deixa ’maprofitar d’aquest incertfutur, del qual sé quegaudirem junts. Gaudeix del ’efímer present, iprepara’t per al futur, queincert serà per sempre,igual que la nostra armacaiguda dels cels.

Esper la teva arribada almón, filla.

EL GUILLEM DE MANACOR

NÚMERO 7


Una altra declaració d’amor

És el vent , que de vegadesm’acaricia i unes altres emtal la la cara amb milganivets esviolats. És el solque m’acompanya i em dónacalor durant el viatge. Ésel mar , sobretot el mar,amb els seus colors , lesseves olors i el seu sabor.Amic i enemic al mateixtemps. En ocasions emdeixo bressolar pels seusmoviments, rí tmics,relaxats i així puc contem-plar el que hi ha al meu alvoltant. Però jo al mar hoprefereixo ferit, enfadat,brau, no gaire, prou perpoder intentar dominar-lo

Navegar em produeix unapassió infinita, mai etdecep, mai és nosuficient,en vols sempremés per poder gaudir-ne en totes les sevesfacetes.

És intensa la situació, allàal mig, estic sol i almateix temps no ho

estic. Sóc jo i el vaixell.Navego, les meves mans,una en el timó i una altraen l’escota, noto que em fa

mal, no importa, nave-go.

Calculo la distància, eltemps, el vent i començal’aventura. De vegades vol,per sobre del mar, peròvol. Unes altres no em volacompanyar el vent, perdointerès , desitjo acció,necessito més emoció. Unviratge de vela i el vaixellescora. Això sí és passió,estic assegut en el cim delvaixell i torno a volar. I sitrabuco? No importa,

tranquil·litat, ja he passatper això, sé el que és:l’impacte amb l’aigua, elsnervis , controles larespiració i el cor, no en-trar en pànic. Sé que pucfer-me amb la situació, unpetit esforç i estem bé unaaltra vegada, tots dos, elvaixell i jo. Tot va bé.Perdona, anirem més a poca poc, si el mar i el ventens deixen.

Ariadna Contreras: Banc solitari

Xisca Comas: Gaudir

23

NÚMERO 7


Moviment de persones

Siluetes retallades

L’antic rellotgede paretmarca les

03:34 quan sona eltelèfon del saló. Elseu soroll trontollejaper les fosquescambres de la casai omple el silenci quehi regnava. Elsenyor Albert obre

Relats misteriosos

els ulls lentament itarda uns segons aadonar-se d’onprové el renou. Endeixondir-se, s’in-corpora al llit i totfregant-se els ullses demana quiredimonis crida aaquella hora. Ambposat emprenyats’aixeca i es passales sabatilles perrespondre la tele-fonada. Surt del

dormitori precipi-tadament i recorreel passadís fins quearriba a la saleta.

L’aparell, il·luminatper un raig de llunaque es cola pelsfinestrals, tremolasobre una petitatauleta rodona de

fusta negra com elquitrà. N’Albert eldespenja -Qui és?-demana amb un toclarament molest.Poc a poc la sevaexpressió d’enuig vatransformant-se:primer reflecteixi n c o m p r e n s i ó ,durant uns instantsmostra incredulitati, progressivament,el color del rostredeixa espai a una

ganyota de terror.

Passats uns segons,penja el telèfon, esposa la jaquetasense vestir-se,surt com un coet decasa seva. Is ’endinsa en lafoscor de la nit. Endeixar la paperassa

en ordre, el detec-tiu Jan Ortiguesdecideix fer-se elsegon cafè del matí,però de camí a lamàquina de begudesla seva secretàrial’intercepta. -Téuna telefonada d’untal Albert Torres-i veient que esdisposava prendreun cafè afegeix-.Sembla urgent,

l’home està molttrasbalsat. Eldetectiu li agra-eix l’avís, s’a-pressa a corres-pondre la truca-da i, en acostar-se el telèfon al ’orel la, sensehaver dit una solaparaula, un home deveu profunda ivibrant comença aparlar-li.

-Detectiu Ort i-gues, ha succeït unadesgràcia, la mevacosina ha desapa-regut. Però això noés el més estrany.Vingui a la possessiódels Roca tan prestcom pugui s i usplau.

Quan en Jan acabade processar tota lainformació i pensauna resposta, l’homeja ha penjat.

Aquella mateixatarda agafa elcotxe i recorre unsolitari camí senseasfaltar queaprofundeix dins elbosc. En arribar aun pet it en-

NÚMERO 7


Moviment d’ombres

creuament decamins aparca, surtdel vehicle i localitzaun caminoi amb uncartell en el qual esllegeix “Possessiódels Roca”, segui-dament, s’internaen el v iarany.Després d’unsminuts caminant pelsender, arriba alportal d’un gran ca-sal. S’aproxima a laporta i aixeca labalda per ferla pi-car, però li cau icolpeja amb massaforça, fet que des-encadena un granenrenou.

Una serventa obrela porta i mira amb

amargor en Jan,aquest s ’aver-gonyeix de la sevarelliscada.

-Bona tarda- diuper rompre elsilenci -.Vinc aveure el senyorAlbert Roca.

La dona el fapassar amb un

gest desagradable imentre parteix perdedicar-se als seusafers, mostrant-lila esquena i sense

girar-se afe-

geix:

-És a la sala de vi-sites, pujant l’es-cala a l’ala dreta,la tercera porta del’esquerra. Abansde topar amb laporta correcta, enJan entra en unbany on un homed’avançada edats ’està dutxant isurt tot demanantdisculpes. En arri-bar a la saleta estroba dos homesparlant asseguts enbutaques, peròinterrompen la sevaxerrada en veure’lapuntant per laporta. Reconeixràpidament un delsdos homes: estracta d’en MarcelRoca. Temps enrereva ser un prestigiós

cirurgià que apa-reixia amb fre-qüència en docu-mentals i revistesde medicina, peròquan va perdre unpacient de renomdurant una operacióespecialment deli-cada el varen difa-mar i va acabarperdent el seutreball i la sevafortuna. Les malesllengües diuen que haestat vivint aquestsdarrers anysd’estalvis i ajutspúblics. L’altre re-sulta ser n’AlbertTorres, el cosí dela víctima i l’homeque el va trucar pertelèfon.

-Detectiu!- excla-ma n’Albert – Tan-ta sort que ha

vingut. Li presentoen Marcel, el meucosí i el germà dena Maria Roca, ladesapareguda.

-És un plaer – diuaquest -. aniré afer un tomb mentren’Albert li concretaels detalls, va serla primera personaen assabentar-se dela desgràcia. Se-guidament travessala cambra i surt perla porta. Amb unsenyal, n’Albertconvida Jan aasseure’s.

-La meva cosina erauna dona solitària.El seu home la vaabandonar fa anysquan li varen diag-nosticar esterilitati no s’ha sabut res

25

NÚMERO 7


més d’ell. No sortiamai de la casa, totsels encàrrecs elsduia a terme laserventa i del jardís’ocupa un vell amicde la família que viuen una petita case-ta a la part poste-rior del casal.

Només la serventa,jo i en Marcel tenimclaus de la casa –Fa una pausa perempassar saliva -.Ahir a la nit em vatrucar la mevacosina sobre lestres de la ma-tinada. Parlavadesesperadamentràpid i no en vaigarribar a entendreres, però no va sernecessari, perquèquan va xisclar vaigentendre que estrobava en perill.Just després es vatallar la telefonada.Vaig venir tan prestcom vaig poder. Laserventa em vaobrir i em va con-tar que en sentir elcr it va pujar aveure què passava,però no va trobarningú.

En Jan rumia unssegons, li semblamassa obvi que laserventa en sigui laculpable. Abans que

pogués pensaraltres opcions,n’Albert afegeix altrencaclosques unapeça que el fa mésdifícil de resoldre.

-El més descon-certant és que hadesaparegut tambéd’una fotografia.

-Com? – diu en Janestranyat -. Expli-qui’s millor.

N’Albert condueix eldetect iu f ins aldormitori de naMaria i li mostrauna gran fotografiaemmarcada. Estracta d’una foto degrup on apareixenn’Albert, en Marceli un parell d’homes idones que en Jan noconeix. Entre dosdels desconeguts hiha una si luetaretallada, com sialgú hagués volgutel iminar un delspersonatges de lafotografia. El tall ése x t r em a dam en tnet, quas i pro-fessional.

-Aquí, on ara hi haaquest forat, s’hitrobava la meva cosina– diu n’Albert -.El dia en que vad e s a p a r è i x e r ,també ho va fer del

quadre – Desprésd’uns instantss’excusa: -. Ara hede partir a arre-glar comptes amb elnotari, després dela desaparició delsseu home na Mariaem va posar a micom a hereu.

En Jan parteix capa la comissaria. Elmisteri ara ésmajor, no sap peron començar aresoldre’l. Faltenpistes i informació,està totalmentestancat. Peraquesta raótraspassa el cas aun altre detectiu is ’oblida demaldecaps. Però, alcap de pocs dies,rep nova informaciósobre l’assumpte:l’Albert Torres hadesaparegut.

En Jan torna a lapossessió per con-firmar les sevessospites. Puja aldormitori de naMaria Roca i,efectivament, n’Al-bert ha estat re-tallat de la foto-grafia.

Just en tornar acomissaria redactauna ordre dedetenció per captu-

rar a en Marcel Rocaon es pot llegir:

“Marcel Roca éssospitós potencialde la desapariciód’Albert Torres iMaria Roca perles següentsraons:

-A causa del seumoment depobresa, va veurenecessari heretarles propietats de laseva germana queestaven a nom delseu cosí.

-Les dues víctimeshan estat retalladesd’una fotograf iaamb una precisióprofess iona l imil·limètrica quenomés un cirurgiàcom en Marcelpodria posseir. Esdesconeixen lesraons que l ’hanconduït a fer-ho.

-A part de n’Alberti la serventa, eral’únic amb claus dela casa Per aquestai altres raons,sol·licito la sevaimmediata detenció. ”

Pep Verdú Díaz, 4t

NÚMERO 7


Sense veïnsVaig arribar a cameva com cadahorabaixa desprésde la feina. Estavacansat i no em vaigpreparar res persopar, només vaigseure a la butaca ivaig seguir llegint elmeu llibre, noméstenia el llum de llegirencès, el pis estavatotalment obscur,estava assegut justal costat de la

finestra quedonava al carrer.Els meus veïnatseren de vacancesi també a ca sevaera tot fosc. Hihav ia a lgú alcarrer que feia unsoroll insu-portable, però nova ig seguirescoltant, desobte un llum acals veïnats es va

encendre, com erapossible si tornavenen dues setmanesdel seu viatge aHawaii? Tal vegada

era algú que els

cuidava les plantes.

Vaig seguir llegintel llibre que cadavegada era mésemocionant i mis-teriós, ja s’havienfet les onze delvespre però encarano tenia son.

Des de la cuina delsveïnats es va sen-tir un crit, alt, deveu fina però sec,un altre, i un més,em vaig aixecar ivaig anar cap a lafinestra, un raig desang va anarlliscant la finestracap avall vaig veurecom la dona estavatombada al terra ,un personatge ambuna màscara a lacara s’acotava persobre seu, li feia unpetó a ls l lav i s,apagava el llum, i sen’anava.

Corrent vaig agafarel mòbil i mentretrucava la policiaanava cap a calsveïns. Vaig trucar

un parell de pics ala porta, uns minutsmés tard ja haviaarribat la policia,que va obrir la por-ta amb unaempenta, i allà era,tombada al terrauna al·lota d’unsvint anys amb el colltallat maquil ladacom una pepa,pàl·lida i amb elsllavis vermells comla sang que hi haviaper tota l’habitació,era espantós veureque una dona tanjove hagués acabataixí.

La policia em va fersortir del ’habitac ió, emvaren demanar lesdades personals i elque havia vist,varen dir que emtrucarien sinecessitaven mésinformació o sabiencoses. Una setmanamés tard elcomissari Howardsem va trucar perdir-me que havientrobat l’assassí, unjove de la mateixaedat que l’al·lota,ell ho negava, perògràcies a l’ ADNque havien trobatdel petó que li haviafet, el varen trobarràpidament.

Això em va ferpensar, era possibleallò de l’ ADN, johavia estat l’únicque havia vist aquell

petó. Hi havia al-guna cosa que emmolestava, berenantl’endemà se’m vaocórrer. L’assassíque jo havia vistduia una màscaranegra a tota la caraque només li deixaval’espai dels ulls, ésa dir que l’ADN delsl lav is d’aquel laal·lota no podia serel del jove quehavien detingut.Vaig anar a lacomissaria per par-lar amb Howards,varen tornar a par-lar amb el detingut,que els va assegurarque ell mai no hauriapogut haver estatperquè era en unaltre estat i a mésa més mai no hauriapogut matar la donaque en uns mesoshauria estat lamare del seu fill.

Així doncs, varenseguir cercantdurant duessetmanes més,sense resultats. Elcas va quedarobert, però josempre he sabut quiva ser l ’assassíperquè en sortir del’edifici es va llevarla màscara, em vamirar va somriure iva anar a ajudar unanina petita que esdisposava a tra-vessar el carrer…

Maite Berga

Siluetes retallades, reinterpretació (Pep Verdú)

27

NÚMERO 7


Clara Ruiz, Maria del MarMorell, Nicolàs Galindo 1r ESO

Entrevista

1.- Com es va crear la “Con-sulta Jove”, quan i per què?Es va crear l’any 2004, com unprojecte pilot en 3 instituts deMallorca, va ser un convenid’educació i salut. Es va feruna enquesta als nins de 12 a19 anys, i els varen fer pre-guntes de salut, sexe,activitats físiques… i elsal·lots, varen dir que elsagradaria tractar amb expertsd’aquests temes per fer-los-en preguntes. A l’IES d’Esporleses va posar en funcionamentl’any 2006.

2.- Per què creis que els jovesnecessiten la “Consulta Jove”?Com que són a l’etapa decreixement, necessiten mésacompanyament. A més, elsjoves no tenen tanta confiançaamb els pares.

3.- Considerau que la “Consul-ta Jove” és com un gabinet de

Consulta joveConcursEntrevistam la guanyadora(Gaia di Bella, 1r ESO A)del concurs de la Consultajove. El concurs consisteix

a dibuixar un cartell, queposi “Consulta Jove”.

1-Què et va impulsar aparticipar al concurs?

M’agrada pintar i el premi.

2-Quina idea vares tenirper al dibuix?

El vídeo de la Consulta Jove.

3-.Quin premi et varendonar?

20 euros.

4-Com et sentires quan etvaren dir que haviesguanyat?

Bé perquè hi havia moltagent que hi participava, ino m’ho esperava.

psicologia?Trobam que no, som més comuns orientadors, i acompanyam.

4.- Quins són els temes quemés comenten els joves?

Comenten molt temes derelacions, amb els amics,família…També manifesten elseus dubtes sobre alimentaciói pes, entre d’altres. Aixímateix, temes de sexualitat,de consum de substàncies(substàncies tòxiques) i demaneig d’emocions.

5.- Els temes que heu tractats’han solucionat?En principi, sí. De vegades ésmés difícil saber si hansolucionat els seus problemes,però la majoria de vegades,sí. Ara bé, no es solucionentots.

6.- Què és el que més us agra-da de fer feina a la “ConsultaJove”?El contacte amb els alumnes, iveure també com creixen.

7.- Teniu previst que aquestservei continuï?I tant! Fins que es jubilin,perquè és necessari.

8.- Heu fet feina en una altraescola?Sí, na Suiapa està fent feinaa l’escola (Racó d’escoltar).

Tenim un blog de salut(consultajovesporles.wordpress.com)Us animam a entrar-hi!

NÚMERO 7


Dep. Llengües estrangeres:Papierpuppen

Els alumnes de 1r d’ESO que cursaml’optativa d’alemany hem realitzatun projecte de pepes de paper,

«Papierpuppen». La nostra professora ensva ensenyar els colors i les diferentspeces de roba mitjançant aquest projecte.

Com ho vàrem fer? Doncs, primer vàremhaver de crear la nostra pepa a partird’un model donat. Un cop tenguéremles cares dibuixades, començàrem adissenyar la roba. El propòsit era creardues mudes, i teníem l’opció de fer unmodel d’estiu i un d’hivern, o un de dia

i un de nit. El més difícil va ser recordarde dibuixar les etiquetes necessàriesperquè la roba s’aguanti a les pepes,perquè molts de nosaltres dibuixàrem laroba i la retallàrem i no ens havíemrecordat de fer les etiquetes i, és clar,havíem de tornar a començar a dibuixarla roba de bell nou. Però cada un/a denosaltres va poder donar via lliure a laimaginació i vàrem crear diferentspersonatges, amb diferents estils deroba: cantants de reggae, cantats derap i punks, entre d’altres.

Ara hem pensat que pot ser usagradaria saber com es diuenels colors en alemany, i per aixòhem pensat el següent joc:

Relacionau les paraules amb elscolors! (Voleu una pista? Algunscolors són molts semblants enanglès!)

Gelb1.Rot

2. Orange

3. Grün(Solucions a la

pàgina 39)

4. Blau

5. Lila

6. Schwarz

7. Braun

8. Rosa

9. Weiss

29

NÚMERO 7


Die Tiere

Els i les alumnes de primerd’ESO de l’optativa d’Ale-many vàrem fer unprojecte manual sobre elsanimals per aprendre’n elvocabulari. Per construirel nostre animal utilitzà-rem tubs de cartró,cartol ines, papers decolors, ulls de plàstic,pintures i retoladors decolors. Vàrem tallar lamida del cartró que volíem, ihi aferràrem les cartolines iels papers que necessitàvem.Després els dibuixàrem lescares i els aferràrem els ullsde plàstic.Tot seguit, e ls vàrempresentar individualment ioral.Va ser una activitat moltdivertida! Meam si sabeu quins sónaquests animals:

a) der Schmetterlingb) das Pferdc) die Ented) die Quallee) der Fisch

1) Peix2) Grumer3) Ànec4) Papallona5) Cavall

Els i les alumnes de 1r ESOde l’optativa d’Alemany

(Solucions a la pàgina 39)

NÚMERO 7


What’s new in English forthis school year?

ABOUT KELSEY

Her name is Kelsey.She is 22 years old.She is from Minnesota.She isn’t married. Shehas got a dog in herhouse now, his name isBuzz.

Kelsey has only beenone week at school.She will be until theend of May in Mallorca.Her favourite animal is

the dog. The mostpopular animals inthe USA are dogsand cats. Herfavourite TV programis «Friends». Shehasn ’t got anychildren. She likesMallorca.

She prefers MichaelJordan before Larry

Bird. She doesn’t likefootball very much.She doesn’t really likevideo games. Herfavourite band isImagine Dragons and

her favourite song is«On Top of theWorld»

Her favourite food inSpain is «espinacas congarbanzos». Shespeaks two languages:English and Spanish.

She’s never been toChile. She’s never beento Disney World butshe went to DisneyLand in Paris. Nobodyrobbed her.

Clara Ruiz Anguera

(1 ESO C)

Her name is Kelsey.She is from Minnesotaand she doesn’t likebasketball. Her flightwas twelve hours fromAmerica. She likescinema. She went to aschool, St. Olafcollege.

Her favorite sport isrunn ing and herfavorite animals aredogs. Her house in USAis in Shorewood. Sheis twenty-two years.She didn’t go to Miami,and she doesn’t haveany children.

She likes dancing a

little bit. She doesn’thave an interestinganimal in her house.She likes readingbooks. Her favoritesuper hero isSuperman. She speaksSpanish and she lovesanimals.

Her hobbies are run,read, and watchingmovies. She likesSpain and all membersof her family are fromUSA. She l ikescooking. Her job islanguage assistant.She hasn’t visitedMallorca before.

She likes running andshe dislikes Americanfootball. Her favoriteSpanish food isGazpacho or garbanzoscon espinacas, and shel ikes pael la andensa ïmada. Shedoesn’t have a gun andshe didn’t see anaccident in hercountry.

In her town theweather is 12 degreesCelcius. Sheremembers her school.She doesn’t watchNBA. She likes ourhigh school and shelikes Mallorca.

She speaks two

We want to tell you that we’ve got an AmericanLanguage Assistant, Kelsey Mullen, from Octoberto the end of May.

She tells our students about different aspects ofher country!!!

Here are some results of some of the activitiesFirst ESO students did with Kelsey in Englishclass.

1. After a longinterv iew withKelsey on her firstday at our highschool, here wehave some of thewrit ings thatstudents preparedafterward.

Kelsey talking about her birthplace

31

NÚMERO 7


languages. She lives inPalma. She hasn’t beento Las Vegas. Herfavorite ice cream iscaramel sea salt. Shelikes Chinese food. Shelikes Titanic movie.She is staying inMalloca eight monthsand she likes thequestions.

Aina Puigserver

(1 ESO B)

MINNESOTA

Minnesota is the 12thlargest state of theUSA. In Minnesota are37.9% of the peopleGerman and 32.7% arefrom Nordic. Thereare a lot of farms inMinnesota.There arearound 5.42 millionpeople l iv ing inMinnesota. The mostpeople live in the TwinCities in Minnesota.Minnesota has got morethen 10,000 lakes.The Mississippi riverstarts in Minnesota andends in the Gulf ofMexico. Once in theyear there is theMinnesota State Fair.They choose a princessfor the fair and makea sculpture from herhead out of butter.There is a very famouslegend of a

lumberjack, PaulBunyan. The mostplayed sports arebasketball, lacrosse,hockey, football andbasebal l . Astereotype ofMinnesota is thateverybody is nice.Popular food is wildrice, corn on the coband hot dish.

Mia Elran (1 ESO D)

Minnesota’s capital isSt. Paul. Minnesota isin the north center ofUSA. There are lotsof lakes and farms.One of the nicknamesis state of hockey.The food of Minnesotais wild rice, corn onthe cob and hot dish.

The seasons ofMinnesota are spring,summer, fall andwinter but inMinnesota de summeris very hot and thewinter very cool.

Kelsey went toelementary school,high school andcollege. The teams of

Minnesota arebaseball, football,hockey etc.

She lives in a very bighouse. Her house hasgot a lot of trees anda lot of grass.Minnesota has got alegend. It has got avery big city and a lotof cities.

Tomeu Seguí (1 ESO A)

Minnesota is close toCanada in the northcenter of USA. It hasa lot of nicknames:North Star State,state of hockey. It is

the 12th largest statein USA. Thepopu lation isseparated in twodifferent colours onthe map. There isa lot of populationin the Twin Cities.

There are a lot ofatractions inMinnesota. Theycelebrate MinnesotaGet Together. It isvery fun. There is astory about PaulBunyan, he was a giantand wherever hestepped there was alake. In Minnesotawinter is very long andcold and summer isvery hot.

Lluís Mas (1 ESO B)

3. The third day Kelsey gave us a talkabout Halloween and students took somenotes and they also made some cards todecorate their classrooms!

2. The second day she gave us a talk aboutMinnesota, her state in USA, and all firstESO students took notes in their notebooksand prepared another writing about it.

So, here you have some more examples.

NÚMERO 7


Els alumnes opinen…

-El treball del laberint m’ha agradatbastant, perquè mai no havia fet capfeina com aquesta i l’experiència ha estamolt positiva…

-A mi m’ha agradat el treball del laberint,ja que era el primer treball que he fetamb fusta. Ha estat molt interessant i

entretingut…

-Ha estat el primer projecte de moltsaltres que fem i ha esta molt divertiti emocionant, per poder emprar einesque no coneixia….

-Al principi em va parèixer moltcomplicat arribar a fer un laberint,però després d’unes poques explicacionsvaig guanyar confiança i em va semblarmolt interessant.

-M’agrada fer el projecte del laberint,perquè ha esta molt interessant i el jocen si és bastant divertit.

-M’ha agradat perquè hem après a ta-llar la fusta, aferrar-la i manipular-la.

Després la decoració lliure m’ha

semblat la part més interessant, perquèen general han sortit figures moltinteressants.

-Ha estat un dels treballs que més m’haagradat, fer feina amb materials nous,també treballar amb els companys iajudar-nos els uns als altres et fa sentirmés a gust al grup. La veritat és quevaren sortir molt bé.

-Ha estat molt bona introducció dins delmón de la fusta i de la tecnologia dinsl’àmbit pràctic i amb només uns mesoshem après moltíssimes coses . Estimulala creativitat i l’activitat amb les mans.En resum UN GRAN PROJECTE!

Dep. de tecnologia:

Per a aquest curs 2014-15 des delDepartament de Tecnologia vàremdecidir canviar el projecte del pri-

mer trimestre que havíem realitzat elsdos darrers anys. Després d’avaluardiverses possibilitats, vàrem escollirl’opció de fer un laberint de fusta.

Vàrem pensar que era interessantels alumnes de 2n d’ESO duguessin a termeaquest projecte, ja que permet als alumnestreballar de manera pràctica, com tambéconèixer, les eines i les tècniques bàsiques

de feina amb fusta.Un cop ja realitzats els projectes,

l’avaluació que en fem els membres deldepartament és molt positiva, ja quepensam que ha estat una bona formad’introduir els alumnes en el procéstecnològic i al taller de Tecnologia. Almateix temps, també es treballa la partcreativa de cada alumne, ja que el dissenydel recorregut de la bola és diferent entots els projectes.

Projecte Laberint

33

NÚMERO 7


Els alumnes de PISEvàrem fer unarepresentació tridi-

mensional de cèl·lulesanimals i vegetals. Nomésvàrem necessitar dos tipusde materials per realitzar-la: porexpan i plastilina dediferents colors. A la fi,una vegada acabada, livàrem posar els noms delsdiferents orgànuls per di-ferenciar-los

Dos alumnes de laclasse vàrem elegir lacèl·lula vegetal i els altrestres, l’animal. Per diferen-ciar-les, és suficientfixar-nos en el color. Lavegetal sempre és verdaperquè té clorofil·la perdur a terme la fotosíntesii també presenta paret

Models tridimensionals de cèl·lules

cel·lular. En canvi, lacèl·lula animal no, però tévacúols més petits i el nuclimés centrat.

A alguns ens va cos-tar més que als altres fer

Treballs de cèl·lules animals realitzats pels alumnes de PISE

PISE Projecte: Connector i Rampes

la cèl·lula i algunes de lesseves parts, però ambpaciència i esforç varenquedar prou bé.

PISE 2014-15

P rojecte per treballar el circuitelèctric bàsic. Es tracta d’encertaruna qüestió amb la resposta

corresponent i, si és així, s’encén unabombeta. El circuit elèctric elemental

està format per una alimentació de 6volts a través d’una font d’alimentacióque converteix la tensió disponible a laxarxa elèctrica de corrent alterna de220v en una de corrent contínua de 6volts. Després els conductors i al finalel receptor format per la bombeta.

S istemes de rampes situadesentre columnes de manera queuna bolla tarda un temps a

arr ibar al fina l. Hi ha rampeshelicoïdals, escalonades i rectes i laconstrucció es realitza amb cartolina.La velocitat de la bolla depèn bàsicamentde la inclinació de la rampa i, en algunscasos, hi ha sistemes per frenar i re-tardar aquesta velocitat.

NÚMERO 7


De vegades l’ensenya-ment de les ciències

pot ser una tascacomplicada, ja que elsconceptes que s’expliquenpoden ser molt abstractesi l lunyans de la vidaquotidiana. Aqui hi ha unexemple de com acostar unacosa tan àr ida coml’estructura química del’ADN als nostres alumnes.Emprant dos tipus dellepol ies (rega lèss ia iossets de goma), un grapatd’escuradents i un pocd’imaginació es pot fer unmodel bastant dencent del’estructura secundària del’ADN. Fent servir lesregalèssies com base pera l’estructura i els ossets

Pràctica DNAcom a bases nitrogena-des... L’única regla és con-servar la complementarie-tat de les bases, és a dir,l’Adenina s’enllaça amb laTimina, i la Ci tosinas’enllaça amb la Guanina.

Al final de la pràctica, i sino tens moltes maniesdesprés d’haver-ho tocati tocat amb les mans, t’hopots mejar!!!!

Pep Rios

A l’Avenc de Son Pou. Crònica

Dep. Ciències Naturals

Dia 29 de gener, els segonsvam anar a l’Avenc de SonPou.

Na Maria en ens fa unaintroducció : «Dijous 24 degener vàrem anar tots elsgrups de segon d’ESO del’IES Josep Font i Triasvàrem anar a l’Avenc deSon Pou. Partírem benprest, amb moltes ganesde caminar, caminar icaminar».

35

NÚMERO 7


Alumnes de segon al Salt del Freu

Na Lena ensexplica la sevaexperiència:

Part írem del’institut a les8:00 i els busosens portaren aOrient. Ensamollaren allà oncomença el camí deterra, i comen-çàrem a caminar.La primera paradafou al Salt desFreu: un salt d’aigua,el més gran deMallorca, va serimpressionant! Peròabans de poder-loveure, havíem depassar per damunt deles pedres quetravessaven eltorrentet, i .. no vaser gaire fàcil! Com quedies abans havia plogutmolt, duia molta aigua.

Com ens conta na Dora,«el Salt des Freu ésuna cascada naturalque se situa a escassosquilòmetres d’Orient.El camí que hicondueix, utilitzatantigament percarboners arrenca alquilòmetre 8,5 del’esmentada carre-tera, travessa eltorrent de Coanegra iconté element típics del’arquitectura rural.

L’espectacular saltd’aigua es produeix a411 metres sobre elnivell del mar. L’avencde Son Pou, és una covanatural situada a lapossessió de Son Pou.Es tracta d’una covade grans dimensions ide fàcil accés, que perles seves carac-terístiques constitueixuna de les excursionsmés típiques entre elsaficionats a la pràcticadel senderisme».

Na Lena continuacontant «Seguírem elcamí, i ens aturàrema berenar a unaesplanada. El camíencara seguia...Arribàrem a un en-creuament: un camíseguia cap a SantaMaria, i l’altre pujavaa la cova. Hi vàrempujar; el camí era

estret i havíem decaminar un darrerel’altre, però a la fi hivàrem arribar.

Ja érem a dalt, davantl’entrada. Tots aga-fàrem les llanternes oels frontals i hientràrem, la primerapart era un túnelestret i no molt alt(molts s’havien d’acotaren alguns llocs) iarribàrem a l’Avenc.Primer, «ens vandeixar que al·luci-néssim un poc», ja queés una cova molt granamb un forat de dalt,que il·lumina l’avenc. Hihavia moltes esta-lactites i estalag-mites, i fins i totalguna columna. Però elmillor era la grandàriade l’Avenc (diuen quehi cap la Seu). Desprésvàrem explorar la

cova, ja que perdins, n’hi had’altres méspetites. D’a-quel les envisitàrem dues,les entradestenien pocaaltura, i moltagent es va endurun bon cop de

record, però, a lamajoria li agradà.

Baixàrem pel camí pelqual havíem pujat i ala bifurcació, aga-fàrem el camí que duiacap a Santa Maria.Dinàrem. Ja noquedava molt perarribar. Tots estàvemcansats, i a la fiarribàrem on havíemquedat amb els busos,però aquests encara nohavien arribat. Notardaren molt, iv inguérem cap aEsporles; més o menysarribàrem devers les16:00 a l’institut.Durant el camí, la gentno s’avorria: moltsxerraven i reien,altres que simplementcaminaven, i altres,que feien parkour.

Lena Adrada

Dora Caponi

NÚMERO 7


Cartell de reciclatge de Julià Mulet

Diada solidària

La Comissió Ambientalvol agrair la feina

realitzada per la Comissióde Solidaritat en l’orga-nització la diada solidàriaque va tenir en compterealitzar un taller de sucssaludables, de llepolies ambfruites, de venda de ma-terial de segona mà llibres,CD, jocs...

També agraïm a totl’alumnat del centre la sevaimplicació i participació.

Comissió Ambiental

A l’àrea d’educació física hem treballatel rugbi. Aquest és un esport poc

practicat a la nostra zona geogràfica id’aquesta manera l’hem conegut i hemtreballat i entès les seves regles.

No hem practicat el rugbi clàssic, ambplacatges, sinó el flag rugbi, semblant,però sense determinades accions. Perexemple utilitzàvem unes cintes aferradesa la cintura i quan ens les aconseguienprendre equivalia a un placatge.

Vàrem anar al camp de futbol per fer unpartit i dividírem la classe en dos equips.Jugàrem aproximadament 45 minuts.

Aquesta activitat ens ha permès aconseguirun màxim de quatre punts per a l’examenindividual.

Dep. E. Física: Rugbi

37

NÚMERO 7


La Comissió Ambiental volagrair als alumnes de 2nESOi al professor de l’àrea deCiutadania, Daniel Canchado,la recollida de mòbils i la sevaparticipació en l’activitat “Movilízate por la selva”, unainiciativa de l’Institut JaneGoodall per sensibilitzar laciutadania sobre lesconseqüències, en el nostreentorn (residus) i en la Re-pública Democràtica del Con-go, de la gran demanda de”coltan , casiterita” i altresminerals per a la fabricaciód’aparells electrònics, com elsnostres mòbils. Allà la gue-rra per al control de les mi-nes ha produït milions demorts i refugiats,desforestació, contaminaciói matances d’animals en perilld’extinció, com goril·les iximpanzés.

Apadrinamentximpanzé

Zona ajardinada

La Comissió Ambiental volagrair la feina realitzadapels a lumnes de Piseconjuntament amb el seuprofessor Joan AntoniSancho en l’habilitació i eldisseny d’una zonaajardinada al nostre patide la qual em podrem gaudirtota la comunitat educati-va.Tanca i zona ajardinada del pati de l’institut

Alumne de PISE treballant a la zona ajardinada

Diploma a l’IES Josep Font i Trias «Apadrina un ximpanzé»

NÚMERO 7


Per primera vegada, elsalumnes de primer,segon i tercer d’ESO

vàrem concloure el segon tri-mestre fent una sortida al’àrea recreativa de SonTrias. Partírem prestet i enpoc temps ja havíem arribatal lloc esmentat. Així vàremtenir temps de jugar a un bongrapat de jocs populars. Cadagrup classe va participar enuna sèrie de jocs, com elmocadoret, curses amb els ullstapats, l ín ia Maginot,l’aranya, curses amb lescames fermades, estirar lacorda… Al començament hihavia algunes reticències, peròben aviat varen desaparèixeri tothom es va engrescar a

jugar. No només volienparticipar-hi, sinó tambéguanyar. Així que lacompetició va ser molt di-fícil. Un cop s’acabarenels jocs, berenàrem i quiva voler col·laborar ambla Comissió de Solidaritatdel centre i l ’ONGEsporles al Món va podercomprar una begudasolidària. Un cop vàremtenir la panxa plena i

haguérem descansat, tornà-rem a l’institut per recollirles notes i començar les benmerescudes vacances de

Pasqua.

Sortida a l’àrea recreativa de Son Trias

Comissió de solidaritat

Una altra prova d’equilibri i velocitat

Alumnes estirant la corda

39

NÚMERO 7


Joc de colors de l’optativa d’alemany:

1. Groc; 2. Vermell; 3. Taronja; 4. Verd;5. Blau; 6. Lila; 7. Negre; 8. Marró;

9. Rosa; 10. Blanc.

Solucions a l joc del Taller deMatemàtiques: 1738 x 4 = 6952 i 1963x 4 = 7852

Solucions al joc d’animals «Die Tiere del’optativa d’alemany:

a-4 b-5 c-3 d-2 e-1

Solucions de jocs i problemes

Jaume Dietrich: textures sobre «Girl with Beach Ball III», de Roy Lichtenstein

ANNUARI 2014-15

Esporles · 3 NÚMERO 7 ESPORLES hI ÉS. JUNY 2015 S’ha acabat E l passat divendres, dia 29 de...

Documents

Transcript of Esporles · 3 NÚMERO 7 ESPORLES hI ÉS. JUNY 2015 S’ha acabat E l passat divendres, dia 29 de...