ESQUERRA DE L’EIXAMPLE pàg 8 L’ENTREVISTA pàg 7 Casal …...Casal Lina Ódena Un grup de joves...

OJD-PGD: 10.035 exemplars – publicació setmanal | redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 686 429 517 – [email protected]

Setmanari · 26/2/2020 · Núm. 107 · liniaeixample.catlíniaeixamplecada dimecres

ESQUERRA DE L’EIXAMPLE pàg 8

Casal Lina Ódena: un exempled’autogestió del jovent del barri en un espai ocupat

L’ENTREVISTA pàg 7Toni Cruanyes, veí de la Dreta:“La gent del barri em tractaamb un afecte especial”

Denunciendues estacions d’autobusos encobertes

Veïns de la Pedrera i de la ronda Universitat es queixen de l’alta presència de busos turístics i interurbans pàg 3

FORT PIENC pàg 14La comunitat xinesa:crònica d’unaintegració exitosa

PASSEIG DE SANT JOAN pàg 16

Clàssics que no moren:Línia Eixample visita dos comerços històrics

FUTBOL SALA pàg 18

El CFS Eixample firmala segona victòria del’any lluny de casa

Per a publicitat: [email protected] - 686 429 517

| 2

líniaeixample.cat 26 de febrer del 2020

A fons

Dimecres, cinc de la tarda. Unbus urbà s’atura a la Ronda Uni-versitat i s’hi està 10 minutsamb el motor engegat. Avançauns metres i un altre bus ocupala plaça que deixa buida. El ca-rrer no és una terminal de busos,però ho sembla. “Estem molt benservits”, diu amb ironia MàriusArmengou, parlant de les des-enes de vehicles que passen peraquesta “terminal encoberta”,com l’anomena ell.

En Màrius és veí de la Dretade l’Eixample i membre de laplataforma SOS Ronda Univer-sitat, una entitat que es va fun-dar fa quatre anys per denunciarl’aglomeració diària d’autobusosurbans i interurbans que, sensecap control, entren i surten peraquest transitat carrer. “Enaquests anys, les coses no nomésno han millorat, sinó que hanempitjorat”, afegeix aquest veí endeclaracions a Línia Eixample.

Armengou explica que desdel Districte els van prometremesures a curt termini per so-lucionar aquesta problemàtica.No obstant això, no van especi-ficar quines serien. “Només vandir que serien sorpresa i que lesfarien el primer trimestre d’a-quest any”, explica.

MALESTAR PER LA PEDRERAPujant pel passeig de Gràcia, elveïnat del carrer Provença descriuuna situació que no s’allunya gai-re de la de ronda Universitat.Aquí, veïns i treballadors s’hanunit contra el soroll i la contami-nació dels autobusos turístics quearriben plens de gent preparadaper visitar La Pedrera.

“Aquesta situació no té lí-mits”, es queixa Maria Rosa Fai-

della, presidenta d’una de les co-munitats de veïns afectades. Se-gons la veïna, el flux d’autobusosturístics és constant malgrat quedes de fa uns mesos han perdutespai d’aparcament en favor deles motos de dilluns a divendres.

“Quan n’hi ha més de tres,aparquen en doble fila i fan bai-xar els turistes”, assegura Faide-lla. D’acord amb un estudi de Bar-celona Regional, cada dia labo-rable entren a la ciutat un total de3.300 serveis regulars interur-bans i 900 autobusos i autocarsamb serveis de diferent tipologia.

D’altra banda, segons dades deljuliol de l’any passat de l’Ajunta-ment, La Pedrera rep, anual-ment, més de 930.000 visitants.

El veïnat, però, també de-nuncia que els visitants no nomésvisiten l’emblemàtic edifici. “Mol-tes vegades també es dediquen afer compres o passejar pel Passeigde Gràcia”, afegeix Faidella.

CONTAMINACIÓEl problema d’aquest itinerarique explica aquesta veïna no és elturisme per se, sinó la manca decontrol. Faidella denuncia queels autobusos, o bé es queden es-perant amb el motor engegat, o bédonen voltes pels carrers pro-pers fins que s’acaba la visita delsseus clients. “N’hi ha molts que ve-nen dels creuers que arriben a laciutat”, afegeix Jaume Artigues,president de l’Associació de Veïnsi Veïnes de la Dreta de l’Eixample.

“Els porten des del port fins al cen-tre en bus. Aquí fan la visita i tor-nen a baixar en bus”, assegura.

“Ens sembla molt bé que l’A-juntament actuï contra la conta-minació de la nostra ciutat ambadhesius als vehicles dels ciuta-dans”, diu Faidella, “però és in-congruent que no faci res en re-lació amb els autocars turístics, dedesenes de places i amb equipsd’aire condicionat”, afegeix.

A les queixes de Faidella s’hiafegeixen almenys tres comuni-tats de veïns més, l’Associació deVeïns i Veïnes de la Dreta de l’Ei-xample i les Finques Ollé Ber-tran. De moment la respostadel Districte encara no ha arribat.Els afectats del carrer Provençacritiquen que després de quatrereunions en tres anys i més de 30instàncies i denúncies emesesper les comunitats de veïns, la si-tuació segueixi exactament igual.

Per altra banda, les reunionsentre SOS Ronda Universitat i elDistricte tampoc han provocatcanvis perquè el problema se so-lucioni. De fet, l’entitat ja està enconverses amb Eixample Respiraper a una futura protesta conjun-ta a la zona. Armengou també esqueixa que els usuaris dels auto-busos pugen i baixen al mig del ca-rrer per manca d’espai. “Amb tantde trànsit els conductors s’aturenen doble fila i això també fa que lavista, en creuar, sigui més reduïda”,diu alertant del perill de la situació.

CONSCIENTS DEL PROBLEMADes de Mobilitat de l’Ajunta-ment de Barcelona asseguren aaquest setmanari que són cons-cients de la problemàtica que ro-deja la Ronda Universitat i el ca-rrer de Provença. Les mateixesfonts defensen que s’està “tre-ballant per trobar una solució”.

Descontrolats» Queixes veïnals per l’alta presència de busos turístics i urbans a zones de la Dreta de l’Eixample» El carrer de Provença i la Ronda Universitat són les avingudes amb més denúncies ciutadanes

Cada dia laborableentren a la ciutat 3.300busos interurbans i 900 d’un altre tipus

A la ronda Universitat és pràcticament impossible no veure-hi autobusos al llarg del dia. Foto: F.V.

3 |

líniaeixample.cat26 de febrer del 2020

Felipe ValenzuelaDRETA DE L’EIXAMPLE

| 4


Difusió controlada

Opinió

www.liniaxarxa.cat

Editor-Gerent: David Centol i Lozano

Director Editorial: Arnau Nadeu

Coordinador de Vendes: Marcelo Villanueva

Coordinadora de Producció gràfica: Marga Moreno

Webs temàtics: Pere Giménez i Quim Miró

Director Editorial: Arnau Nadeu

Subdirector d’edicions: Albert Ribas

Redacció: Alex Suárez (Vallès), Anton Rosa (Bar-

celonès Nord i Baix Maresme), Pau Massip

(l’Hospitalet i Baix Llo bregat), Albert Ribas (Bar-

celona), Felipe Valenzuela (Eixample), Anna

Utiel (Montserratí), Pau Arriaga (Esports i Xarxes),

Víctor Ferran i Lola Surribas Producció gràfi-

ca: Eduardo Corria Dept. Comercial: Yolanda

Roca, Lola Gutiérrez i Rosa Bertran Controller:

Mauro Favieri Distribució: Andrés Meca, Daniel

Manuel, Pablo Favieri i Wiliam Hernández.

Dipòsit Legal: B 43221-2010 Premi Tassis Torrent de Comunicació 2011 Diputació de Barcelona

Els semàfors

DistricteVeïns de la ronda Universitat i la Pedrera

denuncien des de fa temps l’alta presènciade busos interurbans i turístics que els

toca patir, amb els problemes de mobilitati contaminació que provoquen. El Distric-

te, de moment, no ha trobat cap solució. pàgina 3

Casal Lina ÓdenaUn grup de joves de l’Esquerra de l’Ei-

xample fa temps que mira de combatrela manca d’espais que hi ha al barri per

al jovent a partir de l’autogestió. El Casal Lina Ódena és un exemple

de la vitalitat del jovent del barri. pàgina 8

CB RoserLa derrota que el conjunt de Juan Here-za va patir contra la UE Barberà va pro-vocar que els del Fort Pienc tornin a sercuers de la lliga. Els roserencs, els valle-sans i el Palma estan empatats amb unbalanç de quatre victòries i 15 derrotes.

pàgina 18

Sobre los seis primerosmuertos por coronavi-

rus en Italia: son cuatrohombres de entre 78 y 88 años y dosmujeres de más de 75 (una de ellas pa-decía cáncer). Lo que quiero decir, contodo el respeto, es que esta gentetambién podría haber muerto si pillanun resfriado.

El Twitter en paperAquí espiula

Cuando un niño hacealgo “de niña”, es decir,

asociado a lo femenino,la actividad lo degrada a él. Ejemplo:pintarse las uñas. Cuando una niñahace algo “de niño”, es decir, asociadoa lo masculino, es ella quien degradala actividad. Ejemplo: jugar al fútbol.He aquí la gran diferencia/desigualdad.

@perifericah

Weinstein declarat cul-pable de múltiples

agressions, Plácido Do-mingo declarant-se responsable i de-manant perdó per les seves. El mal pro-vocat no desapareixerà mai, però el#metoo ha estat una arma poderosa,empoderadora i sorora contra la vio-lència masclista.

Confirmado que sepermite que empresas

cuyo negocio es que mishijos se arruinen la vida se anuncien enun partido Madrid-Barça. Tened encuenta que si este gobierno dice quealgo es un problema de salud públicao que “sí, se puede” es probable queesté mintiendo.

@yeyaboya@pablom_m @quiquepeinado

La lupa

per Jaume Artigues i Vidal (AV Dreta de l’Eixample)

El desnonament invisibleLa Dreta de l’Eixample és un dels primersbarris de Barcelona on es va iniciar l’ex-pulsió de la població. Primer va ser perla pèrdua d’habitatges a causa la prolife-ració d’oficines, hotels i habitatges d’ús tu-rístic. Després, per l’expulsió dels veïnsper la gentrificació, a conseqüència delque avui coneixem com a desnonamentsinvisibles, pel fet de no poder trobar pla-ces públiques escolars o per no poder ferfront a l’increment desmesurat del lloguerun cop finalitzat el contracte, abandonantl’habitatge abans que un jutge fixi unadata de desnonament.

Una enorme davallada de població jaes va produir des del 1970 (71.594 habi-tants) al 2001 (39.782 habitants), desprésde la qual la població s’estabilitzà el2005 (43.037 habitants) donant el 2018unes dades de població de 43.449 habi-tants. Aquest és un dels indicadors de laDreta de l’Eixample, la seva baixa densitatde residents malgrat tenir una alta den-sitat edificada. Es va perdre un terç de laseva població resident i és evident que laresta d’espai edificat de la Dreta de l’Ei-xample es destinà a “altres” activitats, comoficines i hotels, moltes de les quals noafavoreixen la qualitat de vida del barri.Tot i que les dades estadístiques actualsno evidencien directament cap pèrdua depoblació, el que es produeix de formaquotidiana és una substitució dels anticsresidents per nous amb rendes més altes,població procedent de la UE, un retornde l’antic fenomen del relloguer d’habi-tacions i pisos que resten buits a l’espe-ra de processos especulatius.

La incidència del turisme continua.Segons les dades estadístiques del Pla Es-pecial Urbanístic d’Allotjaments Turístics(PEUAT), a la Dreta de l’Eixample l’any2016 existien de forma reglada uns 1.884establiments turístics amb un total de26.878 places turístiques, que repre-sentaven el 61,6% de la població residenta la Dreta de l’Eixample. Però l’aplicació

del PEUAT no va poder aturar unes 13noves llicències d’hotels, que ja estavensol·licitades o en obres i que representenun increment aproximat de 2.000 placeshoteleres més només a la Dreta de l’Ei-xample. És a dir, que el percentatge deplaces d’allotjament turístic arribarà a laxifra de 29.000 llits, una projecció que potfer arribar al 66,5% del total de la poblacióresident. La superació de la quota d’a-llotjament turístic més enllà del 50% dela població resident és un indicador re-conegut com a agent desestabilitzador enàrees urbanes denses, i factor decisiu pera la pèrdua de la cohesió social urbana iun desequilibri en la mateixa activitat eco-nòmica i comercial.

La Dreta de l’Eixample es ven. Els can-vis legislatius de caràcter neoliberal i l’o-bertura del mercat de l’habitatge a so-cietats d’inversió internacionals, ambels corresponents privilegis fiscals, hantransformat la dinàmica de la ciutat. Laxifra d’operacions de compravenda re-alitzades a la ciutat de Barcelona el 2016va pujar a 26.000. El 2016, l’Ajuntamentde Barcelona va recaptar en concepte deplusvàlua un rècord de 175 milions d’eu-ros, amb un creixement exponencial desd’abans de la crisi (2007) del 66% del vo-lum total de les transaccions immobilià-ries, que dona una taxa d’especulació ur-banística del 7,3% anual. El preu decompra de l’habitatge a la Dreta de l’Ei-xample va passar dels 4.296€/m² (2013)als 6.128€/m² del (2018), amb un in-crement del 42,6%.

Una espiral especulativa que tambéestà posant en perill el patrimoni de l’Ei-xample, producte de la contradicció en-tre el sostre edificable reconegut pelPGM i el Catàleg del Patrimoni, afectantl’essència mateixa de la identitat delbarri, com és el cas del Taller Masriera imolts altres exemples que són periòdi-cament objecte de planejament derivat.Els canvis legislatius amb la introducció

de les lleis de contenció pressupostària ireducció de la despesa pública han aca-bat contaminant també les mateixes ad-ministracions públiques, com és el cas deles subhastes convocades per la Genera-litat de Catalunya de patrimoni moder-nista, com la Casa Burés, o la Tresoreriade la Seguretat Social, que ha posat ensubhasta equipaments públics com elsantics jutjats de Ronda Sant Pere 41, bur-lant allò que estableix la Llei 1/2006 i laCarta Municipal de Barcelona.

I, finalment, la crisi del lloguer. LaDreta de l’Eixample es va situar el 2015en un preu de lloguer de l’habitatged’11,29 €/m², per arribar el 2019 al preude 14,60 €/m², amb un increment del29,32%. Però el veritable increment dellloguer es produeix amb la finalització delscontractes amb uns increments que vo-regen el 50% i amb la cancel·lació delscontractes de renda antiga, si prèviaments’ha aconseguit expulsar als veïns resi-dents, que poden generar uns incre-ments del 100% o superiors respecte delslloguers antics, quantitats que no podenser satisfetes pels residents, per la qualcosa s’enfronten a un procés d’expulsióa barris més perifèrics.

El 2018 es van obrir 244 nous expe-dients de desnonaments al districte del’Eixample, pràcticament un desnona-ment diari, dades que en canvi no fan capreferència als desnonaments invisibles,més característics de la Dreta de l’Ei-xample, sobre els quals no hi ha estadís-tica. Tot això en un context d’una ofertadisponible, tant de venda com de llogu-er a la Dreta de l’Eixample, de 2.200 ha-bitatges, que voreja el 10% del totald’habitatges principals (22.766), indica-dor d’una oferta molt elevada, per sobredels estàndards habituals, però amb unspreus inassequibles que es mantenen ele-vats gràcies a l’especulació i al fet de po-der mantenir els pisos desocupats en untermini de 2 anys, com permet la llei.

5 |

Envia’ns les teves cartes a: [email protected] líniaeixample.cat26 de febrer del 2020

Línia Eixample no comparteix necessàriament les opinions queels signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

Més de mil alumnes del Sagrat Cor es queden sense pati1

2El Taller Masriera segueix tancat mentre els veïns el reclamen per al barri

La reurbanització de la ronda Sant Antoni, més a prop

Video Instan es reinventa per no morir 40 anys després d’obrir

Acusen la Sagrada Família de voler fer fora un cau històric

El + llegit líniaeixample.cat

3

4

5 Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Safata d’entrada

El actor Willy Toledo está bajo jui-cio y acusado por blasfemia al ca-garse en Dios y en la virgen Maríaa través de Facebook. La acusa-ción de Abogados Cristianos alegaataque a la libertad religiosa y Wi-lly Toledo a la de expresión. ¿Quiénlleva la razón? Pues en un asesi-nato, y sin demostración de un cu-erpo difunto, el juicio se declararíanulo. En nuestro caso debería de-mostrarse la existencia de Dios yposteriormente la de la virginidadde María. En ambos casos es algoimposible ya que Dios es un actode fe y lo de la virgen María fue unerror de traducción de Los Evan-gelios. En hebreo almah, mujer jo-ven o doncella, fue traducido porparthenos, virgen, y no por be-toula, doncella, idea corroborada,entre otros, por la profesora GloriaBlanchfield Thomas del AssociateProfessor of Theology del Mary-mount College. Es decir, que enorigen María fue una joven pordesposar que se quedó embara-zada. En definitiva, que ni Dios nila virgen forman parte de cuerposdemostrados ante este juicio. ¿Quétal un poco más de cultura, histo-ria y lógica por parte de los Aboga-dos Cristianos? Si quieren puedendefecar sobre los ateos, aquello deojo por ojo y diente por diente,aunque me temo que eso mismoes lo que hacen, una venganza muyalejada del perdón cristiano.

Willy Toledoper David Rabadà

Tractat sobre la penaper Francesc Reina

Les úniques obres d'art que sem-blen ser capaces de sobreviure ala destrucció del sentit són les queencarnen el patiment. Ens llan-cen tota la felicitat que produeixcontemplar el malestar humàdavant d'un món que vacil·la.

El pesar i la solitud en l'artsón la paradoxa de l'expressivi-tat. Allà on es fa ressò l'abando-nament i la nostàlgia es produ-eix un allunyament voluntarique dona lloc a un sentimentconstant d'inquietud que fa im-possible l'oblit. És així com so-cietat i artistes conjuguen un la-ment idoni per sobreviure a lapèrdua de dignitat, de llibertat,la falta de drets, deixant sortirallò que la ideologia oculta.“Deixeu-me plorar en aquestcamp”, escrivia García Lorca.Des del cante jondodels gitanos,on la pena és la dona que carre-ga el seu nom al gemec de la se-guiriyao la soleá, fins als afroa-mericans de Harlem que no es-taven disposats a ignorar l'o-pressió racial amb els seus ar-dors de jazz, blues o ragtime, oaquell lament borincanode ne-cessitat i pobresa dels hispans alsEUA. Hi ha molts exemplesd'equilibri entre la poesia i la

nuesa del silenci, com el colorque surt de les paraules.

Dolors mal tancats d'aquellespersones que pateixen, no tantper les causes, sinó pels efectes;o aquelles unions forçades on lallibertat es perd i exigeix un preutan alt que no dona opció a re-parar les notes perdudes; oaquells conflictes en estructuresasimètriques que són motiu d'o-pressió sense que se sàpiga comnetejar el cos i l'ànima. La buro-cràcia, la manca de recursos, lautopia d'un habitatge digne o untreball estable, els entorns fràgils,sense estímuls, fins i tot el discursde l'odi, fan els dies molt difícilsper als que més pateixen lespunxades de la vida. En el regnedels últims, els noms es perdendesprés de les borrasques. Lesproperes es diran Herve, Inés,Jorge, Katerine, Leon. Quan pas-sa el vendaval deixen un rastre deparaigües trencats que són se-nyals que afligeixen la mirada.

La pena és que a casa nostrasón greus les dades de pobresa ex-trema i pobresa infantil de la po-blació gitana, de l'africana o la his-panoamericana, una esquerdaque posa la pell de gallina perquèempaita la bellesa que alleuja.

Les millorsperles

Estar massa convençut d’alguna cosa pot arribar a ser perillós. Isi no, que li diguin a Mike Hughes, l’acròbata estatunidenc queha mort després de deixar-se caure al desert de Califòrnia des

d’un coet fabricat per ell mateix. La finalitat d’aquesta idea de bom-ber? Arribar a l’espai per demostrar que la terra és plana.

Un campionat d’esquí que disputen capellans amb sotana.Sona estrany, però passa cada any a la ciutat de Wisla, aPolònia. Els participants d’aquesta curiosa prova, la ma-

joria d’edat avançada, tenen l’objectiu d’homenatjar el papaJoan Pau II mostrant les seves habilitats a la neu.

Fingir que ets un fantasma per estalviar-te pagar l’Uber que t’haportat a casa. És l’estratègia que va seguir una jove a Monter-rey, Mèxic. Quan va arribar a casa seva, va dir que havia d’entrar

a agafar diners. Al cap d’una estona, va sortir la mare de la noia perdir-li al conductor que la seva filla havia mort quatre anys enrere.

La fortuna de Kirk Douglas, estimada en 61 milions de dò-lars, no anirà a parar a cap membre de la seva família. Set-manes després de la mort de l’actor centenari, s’ha sabut

que la seva última voluntat va ser destinar el 90% de la seva ri-quesa a causes benèfiques.

Un futbolista amateur ha estat suspès cinc anys per havermossegat el penis d’un rival. Va passar a França, després delpartit entre el Terville i el Soetrich, dos equips d’una lliga lo-

cal. Un cop acabat el matx, diversos jugadors es van veure involu-crats en una tensa baralla que va tenir un final inesperat.

A les xarxes

@trosich: Sembla que per rentar la cara deBartomeu i publicar merda de Messi, Piqué,Guardiola, Puyol, Xavi i crítics amb la direc-tiva, com Roures i Font, sí que hi ha calers.

@orioldebalanzo: Jo ja he comprat ai-gua, arròs, tonyina i he segellat les fines-tres de casa amb fustes i m'he comprat unrifle. I vosaltres?

#CoronavirusACatalunya

@DolorsBoatella: Esperar a veure si esconfirma la teva culpabilitat abans de de-manar perdó no seria la millor manerad’acceptar la teva responsabilitat.

#DomingoCulpable #Barçagate

Des de l'època de la granpesta, a Barcelona hi vahaver un hospital de refe-

rència: el de la Santa Creu, situatal carrer de l’Hospital, a tocar dela Rambla (avui Monument His-tòric Artístic d'Interès Nacional iseu de diverses entitats), que vaatendre els ciutadans en el seuvell edifici gòtic.

Ben entrat el segle XX, el crei-xement demogràfic de Barcelonai els avenços de la medicina vanfer que es quedés petit. Per aixòes va plantejar la construcciód’un nou edifici molt més gran imodern que es va fer possible el1896, quan en morir el banquercatalà establert a París Pau Gil Se-rra va deixar escrit que es liquidés

la banca i que la meitat dels bénsresultants es destinessin a laconstrucció d'un hospital per apobres a Barcelona, amb el nomde Sant Pau. Gràcies a aquestadonació de 3.060.000 pessetes del’època, l'any 1902 van començarles obres dirigides pel prestigiósarquitecte modernista Lluís Do-mènech i Montaner, molt popu-lar per la seva activitat política iexpert en el modernisme català,també com a catedràtic d'arqui-tectura de la UB.

Domènech i Montaner va pla-nejar la construcció d'un granhospital en un terreny quadratque ocuparia l’equivalent a nouilles de l'Eixample. Com a bonmodernista, va estudiar els granshospitals europeus per fer uncomplex d'avantguarda que, amés d’higiènic i funcional, haviade ser molt bonic, inspirant-seen la naturalesa i en la història ca-talana sempre que fos possible.

L'ambiciós projecte va iniciar laseva construcció el 1902 i es va allar-gar durant 28 anys, amb aturadesper falta de mitjans, conflictes amb

l'administració i la mort de l’arqui-tecte. Va continuar l'obra el seu fill,Pere Domènech i Roura.

El 1930 es va acabar l'obraoriginal amb tretze edificis mo-dernistes ideats per Domènech iMontaner, sis d’un modernismemoderat creats pel seu fill i altresedificis que es van construir pos-teriorment. Va estar en funcio-nament com a centre de salut

durant vuit dècades fins que el2009 es va traslladar a un modernedifici, a la mateixa illa.

L'Hospital de la Santa Creu iSant Pau és la joia de la corona delmodernisme català. La gran quan-titat d'edificis, la seva riquesa or-namental i el seu nivell de con-servació el situen com el conjuntmés ampli i important de l'arqui-tectura modernista catalana. La

seva notorietat s’ha traduït endiversos premis i el reconeixe-ment de la UNESCO, el 1997, coma Patrimoni de la Humanitat. Des-prés de diversos anys de restau-ració i amb el nom de Sant PauRecinte Modernista, va obrir denou les portes al públic com a es-pai cultural i turístic.

Foto: Brangulí (gentilesa d’Andreu Farràs)

La joia del modernisme català

L’Hospital de Sant Pau, en obres pels volts de l’any 1910

| 6

En blanc i negre| [email protected]

| perSanti Capellera

El recinte de Sant Pau

Quan vas venir a Barcelonaa estudiar periodisme, fauns 20 anys, et vas ins-

tal·lar al carrer Casp. La teva rela-ció amb l’Eixample ve de lluny...Totalment. Vaig venir a estudiar al’Autònoma i amb uns amics vambuscar lloc per viure. Estàvem entreGràcia i l’Eixample perquè hi teníemamics, jo tenia una tieta a Gràcia... Alfinal el pis que ens va agradar mésva ser al carrer Casp.

L’Eixample va guanyar.Per mi anar a Barcelona era anar a l’Ei-xample. Des del meu poble del Ma-resme, el concepte de viure a Barce-lona era l’Eixample. Al pis del carrerCasp hi vam estar molt bé. Érem tresamics, que encara som millors amics.

Quan vas arribar a Barcelona, quèet va oferir de nou?Per a mi hi havia un element clauque era marxar de casa. Volia viureen una gran ciutat. I tot això em vapermetre començar a entendre’ma mi mateix com a homosexual, jaque havia viscut a dins de l’armari.Tot això m’ho va donar Barcelona iencara ara li estic agraït.

De l’Eixample que et vas trobar ald’ara hi veus molts canvis?Com a veí que surt al carrer, es pas-

seja, que fa servir els serveis... pucdir que ha millorat molt. Les obresdel passeig de Sant Joan han es-tat fonamentals. A mi i a la meva fa-mília ens ha donat molta vida. Tincun nen que ara té cinc anys i tota laseva infància l’hem viscut amb elsparcs, passejant...

I des de la reforma s’ha posatmolt de moda. Pel que dius, t’a-grada viure-hi.Molt. N’estic enamorat, del passeigde Sant Joan. També del carrer Gi-rona... Faig vida en diversos llocs. Desde les botigues on anem a comprar,com el pa al Forn Mistral o a la frui-teria Cal Fruitós, a les quatre o cinccafeteries habituals per fer el cafè oel vermut, l’hamburguesa que anema buscar per fer l’extra amb el nen,el mercat de la Concepció per anara comprar el peix els dimecres... Itambé les dues llibreries de refe-rència: La Caixa d’Eines i la Jaimes. Pera mi tot això és la vida de barri.

També, però, el passeig de SantJoan es posa d’exemple de gen-trificació per la quantitat de barsi restaurants que han anat obrint. Si s’accelera més aquest procés degentrificació que nosaltres hemconegut, crec que la cosa pot anarmalament. Estem en un moment,des del meu punt de vista, equilibratentre la presència de turistes i lagent del barri. Però també conei-xem gent que ha hagut de marxardel barri perquè els pisos s’han en-

carit. És complicat, perquè si el ba-rri va bé s’apugen els preus i la gentde fora vol venir. I la gent que hi haés qui ho pot patir. És un procés onés molt difícil que no hi hagi dam-nificats. A mi, com a veí, ara mateixm’agrada la barreja que hi ha entrecomerços tradicionals i comerçosnous. I el que sí que és una llàstima,

i és exagerat, són les franquícies quehi ha de forns de pa que també sóncafeteries. Intento evitar-les, sensetenir-hi res en contra.

Pel que expliques, tot i els teus ho-raris, fas molta vida de barri.No participo gaire d’activitats mul-titudinàries però sí que els matins faigcoses al barri i el cap de setmana ambel nen també. Un exemple és el llibreque he publicat ara, ja que en bona

part l’he escrit a la biblioteca Sofia Ba-rat. La tinc a tocar de casa i és un es-pai molt agradable.

Parlant de llocs agradables, entens algun del barri o el districteque t’agradi especialment?Com ja has vist, m’agrada molt elpasseig de Sant Joan. I hi tinc dos otres llocs preferits, com ara la terrassade l’On Cafè. Amb el meu fill, quanera molt petit, també jugàvem molta un pati interior que hi ha al costatde l’església de la Concepció.

També vius a tocar del carrer Ara-gó. És obligat, per tant, que parlemde la contaminació...És el que em preocupa més de tot.I més que la sensació de viure en unlloc amb molta contaminació, hi hales dades científiques que ens arri-ben. Només cal veure el mal quepot provocar la contaminació, so-bretot en nens petits. De vegadesno se n’acaba de ser conscient,perquè jo per exemple ja he inte-rioritzat el soroll dels cotxes. Ara no-saltres canviarem el cotxe i encomprarem un d’híbrid endollable,

el meu home va en bici i sempreque podem intentem anar a peu atot arreu. Són petites actituds in-dividuals que poden ajudar-hi.

Ara que deies això dels nens i lacontaminació, segurament onvius no és el millor el lloc perquèun nen creixi...Totalment. Aquest és l’únic motiuque de vegades em fa pensar quepotser hauríem de marxar i tornaral poble. Intentem fer tot el possi-ble per evitar-li la contaminació, comper exemple amb l’escola, que estàmirant cap a dins un pati interior. Itambé mirem de no fer vida al ca-rrer Aragó, malgrat viure-hi.

Ets una cara molt coneguda. Lagent del barri t’atura per comen-tar-te coses?Sí, sí. La gent em tracta amb un afec-te especial. El fet que vegin la mevacara de forma diària hi fa molt. Al-guna gent em diu que se’n van adormir veient-me a la tele i que almatí em veuen portar el nen a l’es-cola. Em sento molt reconfortat i lagent és molt amable.

Toni Cruanyes / Periodista

A Catalunya hi ha molta gent que una de les últimes cares que veu abansd’anar a dormir és la de Toni Cruanyes. Fora de la televisió, el presentador

del Telenotícies vespre de TV3 és un veí de la Dreta de l’Eixample enamoratdel passeig de Sant Joan. Al barri, diu, la gent el tracta amb molta estima.

“Estic enamorat del passeig de Sant Joan”

Perfil | Canet de Mar, Londres, París, BarcelonaCruanyes va néixer el 1974 a Canet de Mar. A la Universitat Autònoma de Barcelona va posar les

bases d’una carrera periodística que l’ha portat a ocupar llocs de gran responsabilitat, com ara lescorresponsalies de TV3 a Londres i París, la direcció de l’Avui i ara a presentar el Telenotícies vespre.

“Amb la família mirem de no fer vida al carrer Aragó per la contaminació”


7 |

L’Entrevista

Albert RibasDRETA DE L’EIXAMPLE


Esquerra de l’Eixample

| 8

Al barri hi ha problemes que notenen resposta per part de l’A-juntament. Aquesta és la denún-cia que fan els joves de l’Esque-rra de l’Eixample, que tambéalerten que hi ha una mancad’implicació institucional enversel seu col·lectiu, en una ciutat,diuen, que no té “interès per alsjoves”. “Al barri patim unes ca-rències en seguretat i problemessocials que no s’estan solucio-nant”, afegeixen membres delLina Òdena, un casal de joves quedeu el seu nom a la militant co-munista i referent antifeixista.Des de principis d’any, el casalestà situat al número 132 del ca-rrer de Mallorca després que elsseus integrants ocupessin un lo-cal propietat d’una immobiliària.

L’entitat va néixer el maig del2019 amb l’ocupació d’un local al

número 194 del carrer Provença.Des del principi va definir el barricom “una quadrícula sense places,sense espais verds i saturada deblocs de pisos que no creen co-munitat”. A l’agost del mateix anyels van desallotjar. Aleshores, es vanreunir en diversos punts del barriper denunciar la manca d’espaislliures. “Des del Districte creuenque amb l’espai del Queix ja n’hi haprou”, expliquen des de Lina Òde-na en referència a l’altre espai pera joves del barri. “Però allà es reu-neixen moltes entitats i s’hi fan en-cara més activitats”, afegeixen.

BARRI DE LIMITACIONS“El nostre és un barri de limita-cions, les nostres activitats oformacions no es poden acon-seguir de manera assequible”,diuen els joves del casal a LíniaEixample. “Hi ha persones mi-grades que volen aprendre catalào estudiants que necessiten es-pais per concentrar-se i no tenenles facilitats per fer-ho”, clamen.

Un altre tema que va motivarels joves a crear el seu propi es-pai va ser la presència de dro-gues al barri. “No tenim plansreals per combatre el tràfic i l’ad-dició entre el jovent de l’Esque-rra”, alerten des de l’entitat.“No serveix de res que un poli-cia vingui als centres escolars uncop l’any a fer una xerrada”,argumenten.

APROVATS EN AUTOGESTIÓDe moment, els joves aprovenpel que fa a les seves capacitatsd’autogestió. Al local ja tenenuna biblioteca i una exposiciópròpia. Tot a partir del que por-ten els seus membres. La seva bi-blioteca és petita, però consis-tent. Sota un cartell que la pre-senta com un Espai de difusiód’idees d’esquerres, agrupa les

obres que ells creuen que han deser imprescindibles. “D’art, his-tòria i formació política”, diuen.“Volem una ciutat que deixi d'in-fantilitzar-nos. Som joves, ensorganitzem nosaltres mateixos itirem endavant nosaltres ma-teixos”, afirmen membres d’unespai que defensa un jovent fe-minista i responsable amb elseu entorn social.

L’autogestió coma resposta» El jovent de l’Esquerra s’organitza per donar sortida a les necessitats on l’Ajuntament no arriba» El casal de joves Lina Òdena s’erigeix com un espai d’una ciutat que no té “interès per als joves”

Felipe ValenzuelaESQUERRA DE L’EIXAMPLE

Escola Entença |Rebutgen el nou espai proposatLes famílies de l’Escola Entença han rebutjat la proposta del consistori de traslladar el

centre de manera definitiva als jardins de Paula Montalt, un interior d’illa amb 1.950 metres quadrats, mil menys que a proposta provisional a l’antiga presó Model (3.000 metres).

Joves del casal en un acte de protesta (esquerra) i la seu actual del casal (dreta). Fotos: Lina Òdena


9 |


Intel·ligència artificial aplicada a la medicina per detec-tar el que l’ull humà no pot veure. Així funciona la pla-taforma de suport al diagnòstic, dissenyada per traduirles imatges mèdiques en dades i ajudar, d’aquesta ma-nera, a prendre decisions clíniques. Una innovació en eldesenvolupament del qual ha participat l'equip Cetir As-cires, al costat d’enginyers d'aquest grup biomèdic, i queja ha permès tractar de forma més ràpida, precisa i per-sonalitzada més de 10.000 pacients des de la seva im-plantació el 2018.

Aquest sistema, que rep el nom d’AsciresTools, té la sevabase en la radiòmica: converteix les imatges mèdiques endades quantificables. Combinant una selecció de pro-gramaris especialitzats en diagnòstic clínic al costat de des-envolupaments propis, permet des de mesurar volums enel cervell per diagnosticar malalties com l'Alzheimer, la de-mència, l'epilèpsia o l'esclerosi múltiple, fins a fer tracto-grafies cerebrals, cartigrames, visualització en 4D del fluxsanguini en l'aorta, o realitzar biòpsies hepàtiques virtu-als en qüestió de minuts amb una fiabilitat del 98%.

Aquesta és la forma de Cetir Ascires de fer un pas més enla innovació tecnològica i marcar la diferència aportanta les proves diagnòstiques el seu saber fer en genètica ibioinformàtica. Com explica José Manuel Santabárbara,

enginyer coordinador del projecte: "Fem un postproces-sament de les imatges, basat en l'obtenció de biomar-cadors europeus que, amb radiòmica i intel·ligència ar-tificial, permeten diagnosticar més enllà del que l'ull humàés capaç de veure". A més, "aquesta plataforma canvia elflux de treball de la radiologia tal com el coneixíem finsara. Fem el salt a la radiologia quantitativa, en què els es-pecialistes compten amb molta més informació peremetre un diagnòstic més precís i valorar amb més ex-actitud la resposta a teràpies, controlant el pacient i do-nant-li un autèntic tractament personalitzat".

Quan la millor tecnologia és només el principi La plataforma bioinformàtica es consolida a les clíniquesCetir Ascires i en tots els equips Cetir de Diagnòstic per

la Imatge integrats en una desena de centres hospita-laris i metges de Catalunya, de la mà de l'última inno-vació tecnològica en imatge mèdica. La doctora Blanch,responsable de la unitat de radiologia de Cetir Ascires,destaca: “La disponibilitat de la més moderna tecnolo-gia associada amb els programes de postprocessamentde les imatges permet una detecció més precoç de lamalaltia, factor crucial en àmbit com l’oncològic, el car-diològic i el neurològic, entre d’altres. Podem detectartambé des de microtrencaments musculars fins a danysprovocats per un infart de miocardi, estudiar miocar-diopaties en etapes molt precoces i quantificar, mit-jançant algoritmes matemàtics, petites variacions no per-ceptibles per l'ull humà que podrien estar associadesa una determinada patologia".

Intel·ligència artificial integrada a l’última tecnologia mèdica per arribar allà on l’ull no hi veu

Cetir Ascires implanta una plataforma bioinformàtica capaç de valorar amb dades quantitatives les imatges obtingudes per al diagnòstic

El software bioinformàtic està instal•lat a tots els equips de Diagnòstic per Imatge de Cetir a Catalunya


| 10

Sant Antoni

El narcopís a l’immoble del Bisbat, sense solució

SEGURETAT4La situació del nú-mero 163 del carrer Tamarit noha canviat des que a principisd’any va començar a funcionarun narcopís a l’entresol de l’edi-fici. Els veïns i veïnes del bloc vandenunciar des dels primers diesamenaces i problemes de con-vivència amb els ocupants quevan entrar al pis, que és propie-tat de l’Arquebisbat.

Divendres passat la comuni-tat es va trobar amb el pany delportal trencat, tot i que també esqueixen del soroll que fan durantles nits. “Hi ha hagut ocasions

on, entrant a l’edifici de nit, sem’apropaven persones que vo-lien entrar darrere meu”, afirmauna de les veïnes a Línia Ei-xample.

Tot i que els veïns són cons-cients que el procés judicialacostuma a trigar, lamentenque aquesta setmana ja farà dosmesos des que es va entrar perprimer cop al pis buit. L’im-moble està en procés d’accep-tació d’herència per l’Arque-bisbat de la ciutat, després queun mossèn el donés al morir al’entitat eclesiàstica.

DIVERSITAT4El Centre LGTBIde Barcelona dedicarà tres me-sos a reflexionar i debatre sobrediverses realitats que afectenles persones racialitzades o mi-grants, i que formen part delcol·lectiu, a través del cicle In-terculturalitat LGTBI. Diàlegsper a una memòria plural. L’ob-jectiu del nou programa cultural,que va començar a mitjans d’a-quest febrer i acabarà a l’abril, ésavançar en la construcció d’unamemòria plural que “incorporiuna mirada intercultural”.

A través d’exposicions, taulesrodones i xerrades, el centre voltreballar qüestions importantscom l’impacte de l’homonacio-nalisme sobre la cultura, els dis-cursos polítics o els sistemes d’a-collida; la invisibilització de lespersones gitanes dins la comu-nitat, les lluites trans als païsosllatinoamericans, els feminismesnegres i els punts en comú entreel lesbianisme i la negritud.

La mostra principal és unavideoexhibició que ret home-natge a les obres de Paratibha

Parmar, una cineasta de Kèniaconeguda pel seu activisme enels moviments antiracistes i fe-ministes al Regne Unit als vui-tanta i noranta.

CINEMA DENÚNCIAEl cinema serà el pretext que faràservir el centre LGTBI per tre-ballar les problemàtiques de la

comunitat transsexual als païsosllatinoamericans. Per exemple,el cicle inclou la projecció de lesobres The Death and Life ofMarsha P. Johnson o The Wa-termelon Woman, al llarg de fe-brer, març i abril, amb sessionsdinamitzades i presentades perreferents de comunitats racia-litzades a Barcelona.

El Centre LGTBI està situat al número 22 de Comte de Borrell. Foto: Ajuntament

El Centre LGTBI també lluitacontra la xacra del racisme

Illa d’Urgell | Obert el pati interiorHa obert, finalment, el pati d’illa interior situat al Bon Preu del carrer Comte d’Urgell, on hi ha-

via el cinema Urgell. Des del passat 14 de febrer el veïnat del barri ja pot gaudir de l’espai, que téuns 1.000 metres quadrats. S’hi accedeix des dels carrers Comte d’Urgell, 31 i Comte Borrell, 82.

El narcopís va començar a funcionar a principis d’any. Foto: Fem Sant Antoni


Dreta de l’Eixample

11 |

Els jardins de la Torre de lesAigües, tancats fins a l’abril

REFORMES4El Districte ha tan-cat l’accés a l’interior d’illa de laTorre de les Aigües, amb entra-da pel carrer Roger de Llúria, 56,per fer obres de “manteniment,neteja i sanejament”. Des delpassat dilluns 17 de febrer i finsal 30 de març, no es podrà ac-cedir a la zona.

El veïnat ja havia avisat del’evident degradació de l’interiorde l’edifici. L’entrada d’aus ha-via provocat que la torra estiguésplena d’excrements i amb co-loms i altres ocells morts al seuinterior. L’objectiu de les re-

formes és tapiar els forats deventilació i tancar les finestresper impedir que entrin les aus ies repeteixin els problemes queels veïns denunciaven des de famesos.

EDIFICI HISTÒRICLa Torre de les Aigües és un edi-fici de finals del segle XIX quefuncionava originàriament perabastir d’aigua els primers ha-bitatges de l’Eixample. L’illa in-terior de la torre va ser una de lesprimeres que el consistori varecuperar, l’any 1987.

SALUT4Dues estacions de Bar-celona han superat el límit anualde diòxid de nitrogen (NO2): la del’Eixample i la de Gràcia-SantGervasi. Un any més, l’estació deldistricte, situada a la Dreta de l’Ei-xample –a la plaça Universitat–,ha superat el límit establert de 40micrograms d’aquest elementper metre cúbic, arribant fins als50 marcats.

No obstant això, les dadespublicades per la Direcció Gene-ral de Qualitat Ambiental indi-quen que la presència d’aquestelement contaminant ha anat de

baixada al districte si es compa-ra amb el 2018 (54 micrograms),el 2017 (59 migrograms) i el 2016(52 micrograms).

FORTA OLOR I MARRONÓSL’estació de la plaça Universitat ésuna de les 10 que hi ha repartidesper tota la ciutat i que serveixen permesurar la presència del NO2 al’aire. Aquest contaminant és ungas de color marronós i fa una olorforta, segons el descriu el Depar-tament de Territori i Sostenibilitatde la Generalitat. La principalfont d’origen d’aquest contaminant

és la combustió de tipus mòbil(trànsit terrestre, aeri i marítim) il’industrial.

La conselleria avisa que les al-tes concentracions d’aquest ele-ment poden provocar “inflama-ció significativa de les vies res-piratòries” i alerta que una ex-posició prolongada “augmentaels símptomes de bronquitis ennens asmàtics”.

Diversos cotxes aturats a la ronda Universitat. Foto: Felipe Valenzuela

L’Eixample torna a superar el límit anual de contaminació

Contaminació | Cinefòrum a l’Espai 210Eixample Respira organitza dilluns que ve a dos quarts de set de la tarda la

projecció de ‘L’aire que respirem’, un documental sobre la relació del trànsit i la contaminació atmosfèrica amb els problemes de salut. Al casal Espai 210 (Padilla, 210).

50micrograms de diòxidde nitrogen va ser elvalor mitjà registrata l’Eixample el 2019


| 12

Sagrada Família

L’interior d’illa de l’antic Nizafa dos anys que està en obresURBANISME4El “jardí urbà”que l’Ajuntament havia pro-mès al solar de l’antic CinemaNiza encara es farà esperar. Elprojecte ja fa dos anys queestà en obres, ja que va ser algener del 2018 quan va co-mençar l’enderroc de l’antic ci-nema de la plaça de la Sagra-da Família.

Al terreny, de propietat pri-vada, es construirà un blocd’habitatges i un supermercat dela marca Mercadona. El pro-motor, però, permetrà l’ús mu-nicipal a l’interior d’illa que va

quedar lliure amb l’enderroc del’antic cinema.

D’aquesta manera, el barricomptarà amb un “jardí urbà” de2.250 metres quadrats i un espaiper “dur-hi a terme activitats or-ganitzades per l’Ateneu El Po-blet”, segons afirmen des del’Associació de Veïns i Veïnes delbarri a Línia Eixample.

Des del Districte apunten aaquest setmanari que està previstque les obres s’acabin enguany.El pati interior s’unirà així als jainaugurats al Palau Macaya i alsolar de l’antic Cinema Urgell.

SOCIETAT4Finalment, l’Ajun-tament ha trobat amiant a la nauindustrial propera a les escolesGaia i Leonor Serrano. Desprésdel pas de la borrasca Glòria, lesproves que el Consorci d’Edu-cació realitza periòdicament alvoltant dels dos centres han do-nat positiu. Així ho va comuni-car l’Ajuntament a les escolesafectades dimecres passat a laTaula de l’Amiant organitzadapel Districte.

La presència d’amiant no haagafat per sorpresa ni els centresni les famílies afectades, ja queestaven immersos, des de famesos, en una lluita perquè l’A-juntament s’encarregués de lauralita que hi ha a diverses teu-lades d’una nau propera a les es-coles. Ara per ara, el Consorci es-tudia diversos mètodes per co-brir les teulades en qüestió.

De moment, s’està valorantl’opció proposada pels centresde cobrir el material amb unelement aïllant i fer-ho aprofi-tant les vacances escolars deSetmana Santa.

SEGON INTENTAquest, però, no és el primer copque el consistori intenta retirarl’amiant proper als centres in-fantils esmentats. Durant lesúltimes vacances de Nadal, l’A-juntament havia programat unesobres per treure la uralita de lesteulades properes a les escolesGaia i Leonor Serrano. El pro-cediment, però, es va cancel·lardesprés que les famílies no apro-

vessin el pla proposat per l’A-juntament, ja que incloïa ferservir un producte amb unavida útil de només dos mesos.

A la Taula de l’Amiant, el Dis-tricte va avisar que la propietatde la nau industrial està dispo-sada a encarregar-se de la reti-rada de l’amiant. La demanda deles famílies, però, és que el con-sistori expropiï el terreny on hiha aquesta nau.

Manifestació per la gestió municipal de l’amiant. Foto: Aina Martí/ACN

Troben amiant a les escolesbressol Gaia i Leonor Serrano

Solidaritat | Tijeras SolidariasLa Junta de l’Eix Comercial Sagrada Família ha entregat els 490 euros recollits ambla loteria de nadal a l’ONG Tijeras Solidarias. L’entitat proporciona productes d’hi-

giene i ensenya tècniques de perruqueria a persones amb risc d’exclusió social.


13 |



| 14

Fort Pienc

El president de l’Eix Fort Piencencara recorda quan, de cop, esvan trobar amb una gran pre-sència de xinesos als comerçosdel barri. En aquell moment, hihavia dos camins per escollir: “Oels ignoràvem o treballàvemtots junts la integració, i la pri-mera no era una idea gaire in-tel·ligent”, diu Juanjo Peña, pre-sident de l’entitat que agrupamés d’un centenar de comerçosdel barri. “Del total, el 30% sónde famílies xineses”, afegeix.L’organització celebra la situa-ció actual de la segona comuni-tat estrangera més densa deBarcelona (20.000 persones)després d’anys treballant per ala seva integració.

Un dels actors més impor-tants d’aquest procés és el pro-jecte Xeix, iniciat l’any 2012,

quan l’Ajuntament va impulsarun procés de dinamització albarri amb l’arribada de famíliesasiàtiques. Segons expliquen desde l’entitat comercial, en aquellmoment el Fort Pienc –i el paíssencer– feia front al tancamentde diversos comerços per la cri-si financera. Les famílies xinesesvan fer el relleu dels comerçosevitant la pèrdua del teixit co-mercial del barri.

“El projecte va funcionar.Els xinesos que arribaven al ba-rri entenien i trobaven interes-sant implicar-se en el dia a diadel Fort Pienc”, expliquen des del’Eix. “Com si estiguessin espe-rant ser inclosos”, afegeixen.

EL RACISME ES QUEDA FORA“L’Any Nou Xinès és un exempled’aquesta integració”, diuen desde l’Eix Fort Pienc, en relacióamb l’esdeveniment anual quel’any 2019 va guanyar una men-ció en el premi Ciutat de Barce-lona. “Els comerciants participen

activament en la seva organit-zació, és un acte molt ben rebutal barri”, afirmen.

Donem la volta a la moda ésun altre projecte de l’entitat co-mercial. Guanyador del premiMaria Aurèlia Campmany l’any2018, se centra a fer la moda mésigualitària en qüestions de gè-nere, origen i orientació sexual.

MOSTRA DE SOLIDARITATNo obstant això, l'arribada de lacrisi del coronavirus a l'esfera pú-blica va fer que els comerços esmoguessin amb precaució. Se-gons l'Eix Fort Pienc, va ser grà-cies al consistori i als mediadorsmunicipals que es va aconseguirmantenir el racisme fora de lesfronteres del barri.

La comunitat xinesa ja s'ha-via preparat per a aquesta crisioriginada pel virus –amb unamortalitat del 2%–, amb unaquarantena voluntària que mos-trava responsabilitat i solidari-tat envers un possible contagi.Un detall que l'alcaldessa AdaColau va agrair, tot i remarcarque no era necessari.

Crònica d’una integració exitosa» La comunitat xinesa ha esdevingut un dels pilars més importants del teixit veïnal del Fort Pienc» L’èxit del procés d’adaptació es veu a través d’esdeveniments ben rebuts com l’Any Nou Xinès

Una dona serveix fideus a la fira gastronòmica durant les celebracions de l'Any Nou Xinès. Foto: ACN / Júlia Pérez

Felipe ValenzuelaFORT PIENC

Tradició | Correfoc d’aniversariLa colla de diables del barri, La Cabrònica del Nord, celebra aquest dissabte

el seu 25è aniversari. L’entitat convida el veïnat a celebrar el seu primer correfoc de l’any a les 19:15h de la tarda al parc de l’estació del Nord.

26 de febrer del 2020Per a publicitat: [email protected] - 686 429 517

15 |

líniaeixample.cat


Comerç

| 16

DRETA DE L’EIXAMPLE4Al pas-seig de Sant Joan, entre els ca-rrers d’Aragó i Consell de Cent,hi ha tres comerços que han so-breviscut al pas del temps: laLampisteria Sáez, la FerreteriaLlanza i la Fusteria Ribas. Lalampisteria té moltes dècadesd’existència. Els propietaris ac-tuals hi porten des dels anys 30.“El meu pare va començar atreballar aquí amb 20 anys i aquísegueix, amb 90”, explica undels germans Sáez, els encarre-gats del negoci. “Jo vaig co-mençar amb nou anys i ara entinc 50”, afegeix.

Per altra banda, la FerreteriaLlanza fa, enguany, 92 anys. Elpropietari és en Jaume, i el nomde la botiga també és el del seucognom. Només entrar, a la por-ta es veu un petit triangle quedestaca. Un record d’una dèca-da on la ciutat que recordaaquest local era molt diferent dela d’avui dia. “Durant els anys dela Guerra Civil, el meu pare i un

amic van sentir les sirenes queavisaven quan hi havia bom-bardejos. Van sortir al carrer,com tothom, però com que no vacaure res, van tornar a entrar.Van canviar de lloc i, de cop, vacaure la bomba. Un tros de me-tralla va travessar la porta i vamatar l’amic de mon pare”, re-lata en Jaume.

Això va passar el 1938, quan

en Jaume ni tan sols havia nascut.Ara té 76 anys. “La botiga és del1928, moltes caixes que tinc sónoriginals”, diu. El local és de pel·lí-cula, amb centenars de caixesamuntegades, una sobre l’altra,fins a formar columnes que sem-bla que no s’acabin mai. En Jau-me treballa en aquest comerçdes que té 18 anys i, de moment,no es planteja abaixar la persiana.

UN BARRI QUE JA NO HI ÉSLa ciutat que recorda en Jaumeés ben diferent de la que ara de-cora els voltants del local. “S’haperdut molt la indústria fabril,els tallers que abans hi havia aRoger de Flor o Nàpols ara sónoficines o habitatges”, explica.

“Aquí van voler canviar la fa-çana però vam aconseguir man-tenir-la”, diuen els germans

Sáez. “Nosaltres tenim el local delloguer i el contracte s’acabad’aquí a uns cinc anys”, expli-quen. Depèn del que els dema-ni el propietari, la família Sáezpodrà continuar amb el negocio haurà de marxar. “És unapena, perquè amb els preus quehi ha de lloguer es perdenaquests serveis que són a pri-mera línia de barri”, conclouen.

Comerços d’una altra època» La Ferreteria Llanza i la Lampisteria Sáez són dos negocis gairebé centenaris de la Dreta de l’Eixample» Els encarregats d’aquestes dues botigues recorden una Barcelona que avui dia gairebé no existeix

L’interior de la Ferreteria Llanza (Passeig de Sant Joan, 61) amb milers de caixes que guarden més de 5.000 productes des de l’any 1928. Foto: F. V.

Operació policial | Intervinguts un miler de productes falsificatsLa Guàrdia Urbana de Barcelona va intervenir fa pocs dies 970 productes falsificats de diferents marques en diverses botigues de l’Eixample. La intervenció es va fer després

d’una inspecció a cinc establiments per un presumpte delicte contra la propietat industrial.


17 |


| 18

Esports Futbol | L’FC l’Esquerra reprèn la lliga després de l’aturadaL’Escola Industrial serà l’escenari del retorn a la lliga de l’FC l’Esquerra de l’Eixample. Els

de José María Soldevila, que la setmana passada no van jugar per l’aturada del Carnestoltes,rebran la visita de la UD Gornal (el segon classificat) aquest diumenge a dos quarts de set.

Una victòria important amb de-but inclòs. El CFS Eixample vatornar de Saragossa amb trespunts (2-3 a la pista del RedStars) en un partit que va signi-ficar també la segona victòria adomicili de les de Pep Roig enaquest 2020 i l’estrena d’ÁguedaCastillo amb el primer equip.

Aquests tres punts fan que l’e-quip mantingui la bona inèrciarecent (l’única derrota patida entot l’any va ser la de dissabte 15contra les Bisontes a Santa Isa-bel) i serveix per guanyar trespunts més sobre la darrera de lesposicions de descens, que aramateix ocupa un altre dels con-junts de la capital aragonesa, elCésar Augusta.

Les jugadores de Roig vol-dran donar continuïtat a aques-

ta inèrcia positiva en el partit dela 21a jornada, que es disputaràaquest diumenge a dos quarts de12 del migdia a Santa Isabel con-tra el Cervera-Segarra. El conjuntde la demarcació de Lleida tam-bé visitarà el CFSE en plena for-ma, ja que ha guanyat quatre delsseus darrers cinc partits (l’únicaderrota recent també ha estatcontra les Bisontes).

TORNAR A GUANYAREl sènior masculí, per la sevabanda, es posa de marxa de noudesprés de l’aturada que la com-petició va patir el passat cap desetmana. Els d’Ignasi Calaf, queel passat dia 16 van perdre el se-gon partit del curs a casa contrael Gràcia FSC (5-6), voldran tor-nar a guanyar en la seva visita dedissabte a la pista del Casserres.

Un moment de la victòria a Saragossa. Foto: Twitter (@redstarszgz)

Segona victòria de l’any del CFS Eixample lluny de casa» Les de Pep Roig estrenaran el març rebent el Cervera Segarra

» El sènior masculí torna a la competició després del Carnestoltes

Pau ArriagaL’EIXAMPLE

Classificacions2a Femenina de futsal Lliga EBA 3a de futsal DH Catalana de futsalEquip

CN CaldesLa ConcòrdiaFS CastelldefelsFS RipolletCFS EixampleFS RipolletAliança MataróAECSCésar AugustaAlmàsseraRed Star’sHispànic Torrent

PTS

3533312926262422222280

GC

4040455447625156656764107

GF

545452505642534851513015

5.6.7.8.9.10.11.12.13.14.15.16.

Equip

CB MolletCB CornellàBBA CastelldefelsUE MataróCB VallsCB SalouAE BadalonèsEl OlivarJAC SantsUE BarberàPalma Air EuropaCB Roser

PTS

313131313129282625232323

PC

136513621265128413321432143714731307138814711522

PF

143414181343135014001401139313381217127513441313

3.4.5.6.7.8.9.10.11.12.13.14.

Equip

OC La SentiuCE Sant JuliàEsparreguera CFSCCR CastelldefelsFS SolsonaBosco RocafortAlcoletge CFSFS OlesaSantpedor CEFSAECSFS Sant SadurníCFS Laguna

PTS

31312726222222201919156

GC

9471748471818585719466103

GF

917770846566736062583842

5.6.7.8.9.10.11.12.13.14.15.16.

PTS

363633323122212116141310

GC

385337374158485063565668

GF

607662657756596251423931

1.2.3.4.5.6.7.8.9.10.11.12.

Una derrota contraun rival directe que técom a conseqüènciatornar a caure a l’últi-

ma posició del grup C-B de la lli-ga EBA. El CB Roser va perdre aBarberà del Vallès (82-65), en unpartit on només va donar la caraen el darrer període, en el qual capdels jugadors vermells va superarels 10 punts i on només Adrià Cor-tegano va acabar amb un +/- po-sitiu. Això fa que l’equip torni a serúltim, encara que està empatatamb un balanç de 4-15 amb els va-llesans i amb el Palma Air Europa.

La derrota, a més, té com aderivada que els de Juan Herezaperden el basket average parti-cular contra el Barberà, de ma-nera que hauran d’aconseguir,com a mínim, un triomf mésque aquest equip per evitar que-dar una posició per sota en casd’empat al final de la lliga.

Els del Fort Pienc tancaranel mes aquest dissabte a lesvuit del vespre a Llars Mundetcontra un dels equips que viu unmillor moment de forma, elBBA Castelldefels.

Ara toca la creu:el CB Roser perd itorna a ser el cuer

Triomf de prestigi del BoscoRocafort a Molins

El Bosco Rocafort es vaconfirmar com la granbèstia negra del CFSMolins 99. L’equip va

aconseguir un triomf de presti-gi dissabte passat al Baix Llo-bregat (2-4) que li serveix per es-calar fins a la desena posició.

Marc Sáez, amb dos gols, vaser el màxim golejador del con-junt roig-i-negre al Pavelló Mu-nicipal de la Sínia, mentre que lesaltres dues dianes del Bosco vanportar la firma de Marc Pastor(l’1-2) i Jordi Cardero (l’1-3).

L’equip afrontarà diumengea tres quarts de set de la tarda unenfrontament contra un rivaldirecte, l’FS Olesa, dotzè ambdos punts menys que el Bosco.

Equip

AlheñaGràcia FSCCFS EixampleMàgic SantsMonistrol FSSt. Andreu SagreraSant Joan CFSCEFS ProsperitatCFS CornellàSt. Andreu de la BarcaCFS Sant BoiFS Casserres


19 |


| 20

El jove antifeixista Guillem Agulló va serassassinat a Montanejos (País Valencià) l’11d’abril de 1993. Amb aquesta novel·la do-cumental, Núria Cadenes se submergeixen el sumari del cas, recuperant les notí-cies de l’època i el testimoni de la famíliai els amics de la víctima. Amb tot, Guillemofereix el retrat d’una València on el fei-xisme actuava amb impunitat.

Viu en línia

Llibres

GuillemNúria Cadenes

Com si la mort d’un ésser estimat no fosun cop prou dur, les despeses que com-porta compliquen encara més la situació.És el que li passa al Toni, que acaba de per-dre el seu pare i no té diners per pagar lafunerària. Amb l’ajuda de la seva fillaEmma, intentarà enterrar el pare pel seucompte, l’única solució que se li acut.

A la Sala Flyhard de Barcelona.

Teatre

Instruccions per enterrar un pareCarmen Marfà i Yago Alonso

Tot i que va irrompre en el panorama mu-sical l’any 2017, el debut discogràfic deNil Moliner s’ha fet esperar fins aquestmes de febrer. Sota el títol Bailando en labatalla, el cantant de Sant Feliu de Llo-bregat ha aplegat alguns dels èxits quel’han acompanyat en la primera etapa dela seva carrera, com Hijos de la tierra, peròtambé hi ha inclòs temes inèdits.

Música

A finals del segle XIX, en Buck, un gosbondadós, veurà com la seva vida can-via de cop. Empentat per la Febre de l’Or,el seu amo (interpretat per HarrisonFord) decideix mudar-se de Califòrnia aAlaska. En Buck haurà d’adaptar-se a ungrup de gossos de trineu, del qual aca-barà sent el líder, i aconseguirà trobar elseu lloc al món.

Pelis i sèries

La llamada de lo salvajeChris Sanders

Bailando en la batallaNil Moliner

Mars de plàsticLa Fundació We Are Water ha creat l’exposició ‘Mars deplàstic. Del problema a la solució’, que es pot veure a laRoca Barcelona Gallery (Les Corts) fins al 30 d’abril. La

mostra serveix per posar de manifest el greu problemade contaminació que pateixen els mars i els oceans per

culpa dels abocaments de productes de plàstic, especial-ment dels que són d’un sol ús. Més enllà d’exposar imat-ges impactants i recordar xifres preocupants (com que

cada any arriben al mar entre 8 i 12 milions de tonesd’escombraries), la fundació també proposa solucions.

Els germans Kevin, Joe i Nick Jonas, nascuts aWyckoff (Nova Jersey), van començar la sevacarrera musical l’any 2005 sota el nom de Jo-

nas Brothers. Dos anys després del fracàsdel seu primer àlbum, l’èxit va sorpren-

dre els tres joves amb la publicaciódel seu segon disc. Aquell treball in-cloïa temes com S.O.S., que encaraavui és el més popular de la banda.El 2008 van protagonitzar la pel·lí-cula Camp Rock i, l’any següent, la

sèrie Jonas. La popularitat delsgermans es va anar desinflant finsque, el 2013, van anunciar que seseparaven, però el febrer de 2019va arribar la notícia del retorn del

grup. Un any més tard, els Jonas Bro-thers han visitat Barcelona per oferirun concert memorable al Sant Jordi.

J O N A S B R O T H E R SSer una boy band d’èxit

Es van fer coneguts el 2007 amb cançons com ‘S.O.S.’

Famosos

Fer un concert a BarcelonaVan omplir el Palau Sant Jordi el 17 de febrer

Bogeria i nostàlgiaEl públic del Sant Jordi diu que va tornar a l’adolescència

QUÈ HAN FET?

La fitxa

| FortniteEls fans d’aquest popular videojoc tornen a estar d’enhorabona: s’acaba

d’estrenar la segona temporada del capítol 2, que inclou continguts nous.

No t’ho perdis

QUI SÓN?SÓN FAMOSOS PER...

A LES XARXES...

21 |

Viu en línia

[email protected]@comunicacio21.com

DISSABTE 29 DE FEBRER18:00 Darrera representació de Reservoir Cats,

que té com a punt de partida la reunió de sisdones per preparar un atracament. / AquitàniaTeatre.

DIVENDRES 28 DE FEBRER10:00 Divendres al matí arribarà a la seva fi el

curs Creem un blog de receptes saludables, em-marcat en el cicle Aula Digital - Antenes Ci-bernàrium. / Biblioteca Sagrada Família - Jo-sep Maria Ainaud de Lasarte.

DILLUNS 2 DE MARÇ19:00 Des de dilluns de la setmana passada està

en marxa un curs de teatre pensat perquè elsalumnes puguin desenvolupar les seves ha-bilitats sobre l'escenari. / Associació Cultu-ral Nova Acròpolis.

TOTA LA SETMANAMatí-Tarda Dones de ciència (+D) és una ex-

posició que ret homenatge a les dones que-van haver de lluitar no només per elles,sinó per obrir el camí de la integració al móncientífic a altres dones. / Centre Cívic Urgell.

DES DEL 2 DE MARÇMatí-Tarda Dilluns que ve es posarà en mar-

xa la mostra Justícia visual: l'obra de Pratib-ha Parmar, amb projeccions de pel·lícules quedemostren el seu rol en l’activisme pelsdrets. / Centre LGTBI de Barcelona.

DIUMENGE 1 DE MARÇ11:00 Com cada diumenge, el pati de l’escola

estarà obert i s’organitzaran activitats lúdi-ques i esportives per a tota la família. Entradagratuïta. / Escola Carlit.

DILLUNS 2 DE MARÇ18:00 Albert Estengre s’encarregarà de la na-

rració anomenada Contes per telèfon, em-marcada en el centenari del naixement delpedagog italià Gianni Rodari. / Biblioteca JoanMiró.

DISSABTE 29 DE FEBRER20:00 Partit de bàsquet corresponent a la 20a

jornada del grup C-B de la lliga EBA entre elCB Roser i el BBA Castelldefels. / Centre Es-portiu Municipal Llars Mundet.

Demà passat es farà la projecció de lapel·lícula El bosc de Haquivaqui. Entradagratuïta. / Espai Escènic Tísner delCentre Cívic Cotxeres Borrell.

‘El bosc de Haquivaqui’ esprojectarà a les Cotxeres Borrell

Divendres 28 de febrer a les 18:00

Des de finals del mes passat, la pro-fessora Cristina Fernández s’encarre-ga de les sessions del curs Sopes i gui-sats tradicionals fàcils. / Centre Cívic Ate-neu Fort Pienc.

En marxa el curs ‘Sopes i guisats tradicionals fàcils’

Dimarts 3 de març a les 17:00

Beatriu Castelló i Judit Martín, entrealtres, protagonitzen l’obra de teatreAssassinat al club, que forma part deles propostes del Barcelona Districte Cul-tural. / Centre Cívic Urgell.

‘Assassinat al club’, darreraproposta escènica del mes

Divendres 28 de febrer a les 20:00

Partit de futbol sala de la 21a jorna-da de Segona Divisió femenina entreel CFS Eixample i el Joventut d’Elx. / Pa-velló de Santa Isabel.

El CFS Eixample estrenarà elmarç rebent el Joventut d’Elx

Diumenge 1 de març a les 11:30

Cultura Infantil EsportsExposicionsTallers

P R O P O S T E S

| 22

Viu en línia

EL CONSELL DE LA SETMANA

BOSSES DE TELA

Ampolles de vidre o d’acer inoxidable,molt millor que de plàstic

ADEU CANYETES

AMPOLLES REUTILITZABLES

RECICLATGE

E S T I L S D E V I D A

iMEDI AMBIENT

La importància de cuidar el medi ambient és un temaque està a l’ordre del dia i del qual cada cop som mésconscients. En aquesta lluita per protegir el nostre

entorn, un dels grans enemics a batre és el plàstic, i sobretotels plàstics d’un sol ús. En aquest sentit, només cal veurecom el darrer temporal de pluja i vent que va afectar Cata-lunya, el Glòria, va fer retornar a les platges embolcalls deproductes de fa dècades.

Si bé la màxima responsabilitat la tenen els fabricants, hiha petites accions a l’abast de tothom que poden ajudar mésdel que creiem. Substituir les bosses de plàstic per bosses detela quan anem a comprar, per exemple, n’és una molt senzi-lla i fàcil d’aplicar. Però n’hi ha moltes més, com ara fer servirampolles reutilitzables de vidre o d’acer inoxidable, o diradeu a les canyetes de plàstic per beure refrescos i passar-sea les de bambú o acer inoxidable. Tot plegat s’emmarca enun estil de vida conegut com a zero waste (zero residus), quecada cop està guanyant més adeptes i que va un pas més en-llà, ja que busca reduir del tot l’ús dels plàstics en el dia a dia.

Una vida amb menys plàstics

És important deixar de banda les bosses de plàstic i fer la compra amb bosses de tela

Les claus

No cal fer servir canyeta per prendre un refresc però, en tot cas, pot ser de bambú o acer

És inevitable que el plàstic aparegui en algun moment del nostre dia, per això cal reciclar-lo correctament

23 |

Viu en línia Per a publicitat: [email protected] - 686 429 517

| 24

líniaeixample.cat 26 de febrer del 2020 Cada dimecres al teu barri

ESQUERRA DE L’EIXAMPLE pàg 8 L’ENTREVISTA pàg 7 Casal …...Casal Lina Ódena Un grup de joves...

Documents

Transcript of ESQUERRA DE L’EIXAMPLE pàg 8 L’ENTREVISTA pàg 7 Casal …...Casal Lina Ódena Un grup de joves...