ESTATS FINANCERS 2019 - bsandorra.com · Estats Units, la Reserva Federal ha rebaixat els tipus...

ESTATS FINANCERS

2019

1

ESTATS FINANCERSDE L’EXERCICI

2019

3

Presentació 6

Informació legal 8

Informe d’auditoria 10

Estats Financers 13

Consell d’Administració i Equip Directiu 113

Adreces de BancSabadell d’Andorra 114

Índex

4

Josep Segura i Solà Miquel Alabern i Comas

5

Josep Segura i Solà Miquel Alabern i Comas

6 Presentació

Benvolgut/uda accionista,

El 2019 ha estat un any especial per als andorrans, perquè hem pogut commemorar els 600 anys del Consell General de les Valls, antigament denominat Consell de la Terra, un dels parlaments més antics d’Europa. Aquesta celebració és un fet històric per al Principat, coincident amb el tancament d’una dècada en què hem sabut anar-nos homologant a la resta de països que ens envolten, amb l’adaptació progressiva de la nostra economia i les nostres institucions al nou escenari de la Unió Europea.

Des del punt de vista macroeconòmic, l’exercici de 2019 ha estat molt marcat per l’alentiment de l’economia global. Després de dos anys d’un creixement important, l’activitat econòmica general ha anat perdent impuls en haver assolit el cicle econòmic la seva maduresa, però també per la desconfiança i la incertesa que han introduït en els mercats les tensions comercials entre els Estats Units i la Xina, el laberint del Brexit i la desavinença política a Europa, i la inestable situació geopolítica en altres punts del planeta com ara Hong Kong, l’Iran i l’Amèrica Llatina.

Aquest entorn insegur ha perjudicat el desenvolupament normal del comerç internacional i l’activitat inversora, mentre que els serveis i el consum s’han mostrat més resistents a l’afebliment del creixement econòmic. Per atenuar-ne els efectes més negatius, els principals bancs centrals han reprès les polítiques d’estímul monetari. Així, als Estats Units, la Reserva Federal ha rebaixat els tipus d’interès per primera vegada en 10 anys, mentre que a Europa, el Banc Central Europeu ha reduït els tipus d’interès i ha activat de nou el seu programa de compres d’actius.

En aquest context, l’Eurozona ha evidenciat com mai la seva vulnerabilitat amb un creixement econòmic molt modest i clarament castigat per la dependència que té del comerç exterior i la seva forta integració en l’economia global.

L’economia andorrana ha tingut, en general, una evolució positiva el 2019, amb un creixement, segons dades oficials, lleugerament superior al de l’any passat, de prop de l’1,8%, i una inflació de l’1%, inferior a la del conjunt harmonitzat de països de la Unió Europea. L’activitat econòmica del nostre país fa cinc anys que creix de manera moderada, empesa pels sectors bàsics. En aquest últim any, ha estat el sector de la construcció el que millor s’ha comportat, seguit pel sector dels serveis, i especialment aquells vinculats al turisme, que és el motor econòmic del nostre país.

Pel que fa a BancSabadell d’Andorra, el 2019 ha estat un any d’exigència, en què l’entitat ha sabut gestionar la incertesa que creixia en el mercat i el canvi de ritme en l’activitat econòmica d’una manera eficaç. En el transcurs de l’exercici, el Banc ha incrementat la seva solvència (fins al 21,71%) i la seva liquiditat (fins al 404,75%) i ha continuat afermant-se en el país, de manera que avui més del 25% dels particulars i del 42% de les empreses d’Andorra ja són clients i treballen amb nosaltres. Han estat 12 mesos, en definitiva, en què la nostra aposta estratègica s’ha mostrat un cop més encertada i en què hem continuat posant en relleu i en valor els factors que ens diferencien i que formen part de la manera de ser i de fer de BancSabadell d’Andorra.

Presentació

Miquel Alabern i ComasPresident

7

ESTATS FINANCERS 2019

Presentació

El resultat final del dinovè exercici social ha estat de 10,37 milions d’euros, un 1,21% més que al tancament de l’exercici anterior, i s’ha mantingut així la constància en la generació de resultats de dues xifres i una bona evolució comercial en el decenni que ara tanquem. Aquesta evolució positiva és remarcable en termes absoluts i en relació amb el conjunt del sector bancari andorrà. Un fet molt destacable i que diu molt a favor del nostre model de negoci i de la professionalitat del nostre equip humà si tenim en compte les enormes dificultats en què ha transcorregut l’activitat econòmica i financera en aquests últims 10 anys.

Al tancament de 2019, el Banc presenta unes magnituds financeres que evidencien la seva solidesa i rendibilitat. Gràcies a la seva política de prudència en la distribució dels beneficis i l’enfortiment del capital, l’entitat està molt ben capitalitzada, amb uns recursos propis de 91,36 milions d’euros, gairebé un 10% més que ara fa un any, i una ROE, ràtio que mesura la rendibilitat financera que s’obté del capital invertit, de l’11,38%.

D’altra banda, durant l’exercici, l’aposta decidida que des del primer dia vam fer pel finançament de l’activitat econòmica andorrana i el suport a les iniciatives dels empresaris i particulars d’aquest país, oferint-los un bon servei i un assessorament professional, s’ha traduït, un any més, en un creixement notable de l’operativa i el negoci bancari, de manera que en tancar el 2019 els recursos de clients han crescut un 8,59% i la inversió a clients, un 7,81% d’un any a l’altre.

Pel que fa al 2020, tot és molt incert i de pronòstic difícil. La crisi sanitària que ha provocat la pandèmia iniciada a la Xina i que s’ha estès d’una manera o altra als cinc continents, i que ha provocat una aturada de l’economia mundial sense precedents, tindrà un gran impacte sobre el creixement global d’aquest any i, probablement, de l’any 2021, i molt especialment sobre determinats sectors productius com ara els del turisme, el comerç i la restauració, que són fonamentals per a l’economia andorrana.

Tot dependrà de com de ràpid es pugui recuperar una certa normalitat i es reiniciï l’activitat econòmica en els principals sectors que conformen la nostra economia; de la capacitat de resistència que tinguin les empreses i els comerços en aquest període transitori, i de l’efectivitat de les mesures pal·liatives i de reactivació que s’han posat en marxa i que s’hauran de continuar desplegant des de les diferents administracions.

A BancSabadell d’Andorra estem preparats per encarar els efectes d’aquesta inesperada crisi. Tenim uns bons nivells de solvència i de liquiditat; una inversió creditícia marcada per un gran nivell de prudència al moment de la seva concessió; una política de diversificació i de no concentració de riscos que ara valorem més que mai; un equip de professionals compromesos i amb experiència i formació; un soci majoritari que ens aporta coneixement i una base d’accionistes àmplia que ens fa confiança i ens dona suport.

De tota manera, hem de ser ben conscients que el que tenim al davant és un desafiament inèdit, desconegut fins ara. Una circumstància a la qual no ens havíem hagut d’afrontar mai i que marcarà el nostre futur.

Acabo com he començat: recordant la commemoració dels 600 anys de l’antic Consell de la Terra durant el 2019, i ho faig com una analogia del repte que ara tenim amb aquesta crisi, perquè si el Principat, l’any 1419, va saber dotar-se d’un parlament, un dels primers d’Europa i del món, ara també sabrà actuar de la millor manera per refer-se i continuar el seu camí de progrés i creixement. Moltes gràcies.

Miquel Alabern i ComasPresident

8 Informació legal

Informació legal

La informació legal que consta a les pàgines següents inclou l’informe d’auditoria i els Estats Financers consolidats.

Els Estats Financers consolidats, que inclouen els estats de situació financera consolidats –actiu, passiu i patrimoni net– l’estat de resultat consolidat, l’estat de resultat global consolidat, els estats de canvis en el patrimoni net consolidats i els estats de fluxos d’efectiu consolidats i les notes de la memòria, han estat formulats pels Administradors de la societat.

Miquel Alabern i Comas

Marcel Albós i Riba

Pere Altimir i Pintat

Joan Llonch i Andreu

José Luis Negro i Rodríguez

Josep Segura i Solà

Josep Vilanova i Trias

9


Informació legal

10 Informe d’auditoria

Informe d’auditoria

PricewaterhouseCoopers Auditores, S.L., Avinguda Diagonal, 640, 08017 Barcelona, España Tel.: +34 932 532 700 / +34 902 021 111, Fax: +34 934 059 032, www.pwc.es 1 R. M. Madrid, hoja 87.250-1, folio 75, tomo 9.267, libro 8.054, sección 3ª Inscrita en el R.O.A.C. con el número S0242 - CIF: B-79 031290

Informe d’auditoria emès per un auditor independent

Als accionistes de BancSabadell d’Andorra, S.A.: Opinió Hem auditat els estats financers consolidats de BancSabadell d’Andorra, S.A. (la Societat dominant) i altres societats que composen el Grup BancSabadell d’Andorra (el Grup), que comprenen l’estat de situació financera consolidat a 31 de desembre de 2019, l’estat de resultats consolidats, l’estat de resultats global consolidats, l’estat de canvis en el patrimoni net consolidat i l’estat de fluxos d’efectiu consolidats corresponents a l’exercici finalitzat en aquesta data, així com les notes explicatives dels estats financers consolidats que inclouen un resum de les polítiques comptables significatives. En la nostra opinió, els estats financers consolidats adjunts presenten fidelment en tots els aspectes materials la situació financera del Grup a 31 de desembre de 2019, així com dels seus resultats consolidats i fluxos d’efectiu corresponents a l’exercici finalitzat en aquesta data, de conformitat amb les Normes Internacionals d'Informació Financera adoptades per la Unió Europea (NIIF-UE) que han estat alhora adoptades per Andorra (NIIF-Andorra) (veure Nota 1.2 de la Memòria adjunta). Fonament de la opinió Hem dut a terme la nostra auditoria de conformitat amb les Normes Internacionals d’Auditoria (NIA). Les nostres responsabilitats d’acord amb aquestes normes es descriuen més endavant en la secció Responsabilitats de l’auditor en relació amb l’auditoria dels estats financers consolidats del nostre informe. Som independents del Grup de conformitat amb el Codi d’Ètica per a Professionals de la Comptabilitat emès pel Consell de Normes Internacionals d’Ètica per a Comptadors (Codi d’Ètica de l’IESBA), i hem complert les altres responsabilitats d’ètica de conformitat amb aquests requeriments. Considerem que la evidencia d’auditoria que hem obtingut proporciona una base suficient i apropiada per la nostra opinió. Responsabilitat dels Administradors i de la Comissió d’Auditoria i Control en relació als estats financers consolidats. Els Administradors de la Societat dominant són responsables de la preparació i presentació fidel dels estats financers consolidats adjunts de conformitat amb les Normes Internacionals d'Informació Financera adoptades per la Unió Europea (NIIF-UE) que han estat alhora adoptades per Andorra (NIIF-Andorra), i del control intern que considerin necessari per permetre la preparació dels estats financers consolidats lliures d’incorrecció material, a causa de frau o error.

11



Grup BancSabadell d’Andorra

2

En la preparació dels estats financers consolidats, els Administradors de la Societat dominant són responsables de la valoració de la capacitat del Grup de continuar com a empresa en funcionament, revelant, segons correspongui, les qüestions relacionades amb l’empresa en funcionament i utilitzant el principi comptable d’empresa en funcionament excepte si els Administradors de la Societat dominant tenen intenció de liquidar el Grup o de cessar les seves operacions, o si no existeix cap altra alternativa realista. La Comissió d’Auditoria i Control de BancSabadell d’Andorra, S.A. és responsable de la supervisió del procés d’informació financera del Grup. Responsabilitats de l’auditor en relació amb l’auditoria dels estats financers consolidats Els nostres objectius són obtenir una seguretat raonable que els estats financers consolidats de BancSabadell d’Andorra, S.A. i altres societats que composen el Grup BancSabadell d’Andorra en el seu conjunt estan lliures d’incorrecció material, a causa de frau o error, i emetre un informe d’auditoria que conté la nostra opinió. Seguretat raonable es un alt grau de seguretat però no garanteix que una auditoria realitzada de conformitat amb les NIA sempre detecti una incorrecció material quan existeixi. Les incorreccions poden tenir lloc per frau o error i es consideren materials si, individualment o de forma agregada, es pot preveure raonablement que influeixen en les decisions econòmiques que els usuaris prenen basant-se en els estats financers consolidats. Com a part d’una auditoria de conformitat amb les NIA, apliquem el nostre judici professional i mantenim una actitud d’escepticisme professional durant tota l’auditoria. També:

• Identifiquem i valorem els riscos d’incorrecció material en els estats financers consolidats, a

causa de frau o error, dissenyem i apliquem procediments d’auditoria per respondre a aquests riscos i obtenim evidència d’auditoria suficient i adequada per proporcionar una base per a la nostra opinió. El risc de no detectar una incorrecció material a causa de frau és més elevat que en el cas d’una incorrecció material a causa d’error, ja que el frau pot implicar col·lusió, falsificació, omissions deliberades, manifestacions intencionadament errònies, o l’elusió del control intern.

• Obtenim coneixement del control intern rellevant per l’auditoria amb la finalitat de dissenyar

procediments d’auditoria que siguin adequats en funció de les circumstàncies, i no amb la finalitat d’expressar una opinió sobre l’eficàcia del control intern del Grup.

• Avaluem l’adequació de les polítiques comptables aplicades i la raonabilitat de les estimacions

comptables i la corresponent informació revelada pels Administradors de la Societat dominant. • Concloem sobre l’adequació de la utilització, per part dels Administradors de la Societat

dominant, del principi comptable d’empresa en funcionament i, basant-nos en l’evidència d’auditoria obtinguda, concloem sobre si existeix o no una incertesa material relacionada amb fets o amb condicions que poden generar dubtes significatius sobre la capacitat del Grup per continuar com a empresa en funcionament. Si concloem que existeix una incertesa material, es requereix que cridem l’atenció en el nostre informe d’auditoria sobre la corresponent informació revelada en els estats financers consolidats o, si aquestes revelacions no són adequades, que expressem una opinió modificada. Les nostres conclusions es basen en l’evidència d’auditoria obtinguda fins a la data del nostre informe d’auditoria. No obstant això, fets o condicions futurs poden ser causa de que el Grup deixi de ser una empresa en funcionament.

12 Informe d’auditoria


Grup BancSabadell d’Andorra

3

• Avaluem la presentació global, l’estructura i el contingut dels estats financers consolidats, inclosa la informació revelada, i si els estats financers consolidats representen les transaccions i els fets subjacents de manera que aconsegueixen la presentació fidel.

• Obtenim evidència suficient i adequada en relació amb la informació financera o activitats empresarials del Grup per expressar una opinió sobre els estats financers consolidats del Grup. Som responsables de la direcció, supervisió i realització de l’auditoria del Grup. Som els únics responsables de la nostra opinió d’auditoria.

Comuniquem amb els Administradors de BancSabadell d’Andorra, S.A. en relació amb, entre altres qüestions, l’abast i el moment de la realització de l’auditoria planificats i les troballes significatives de l’auditoria, així com qualsevol deficiència significativa del control intern que identifiquem en el transcurs de l’auditoria. També proporcionem als Administradors de BancSabadell d’Andorra, S.A. una declaració de que hem complert els requeriments d’ètica aplicables en relació amb la independència i ens hi hem comunicat per tractar totes les relacions i altres qüestions de què es pot esperar raonablement que poden afectar la nostra independència i, si escau, les corresponents salvaguardes. PricewaterhouseCoopers Auditores, S.L.

Raúl Ara Navarro 31 de març de 2020

13

BancSabadell d’Andorra, SA i Societats DependentsEstats Financers consolidats corresponents altancament de l’exercici a 31 de desembre de 2019

Estats Financers

13

14

ÍndexESTATS DE SITUACIÓ FINANCERA CONSOLIDATS - ACTIU 16

ESTATS DE SITUACIÓ FINANCERA CONSOLIDATS - PASSIU 17

ESTATS DE SITUACIÓ FINANCERA CONSOLIDATS - PATRIMONI NET 18

ESTATS DE RESULTATS CONSOLIDATS 19

ESTATS DE RESULTAT GLOBAL CONSOLIDATS 20

ESTATS DE CANVIS EN EL PATRIMONI NET CONSOLIDATS 21

ESTATS DE FLUXOS D’EFECTIU CONSOLIDATS 22

Nota 1 Activitat, polítiques i pràctiques de comptabilitat 23

1.1. Activitat 23

1.2. Bases de presentació 24

1.3. Principis i polítiques comptables significatives i criteris de valoració aplicats 29

1.3.1. Principis de consolidació 29

1.3.2. Valoració dels instruments financers i registre de les variacions sorgides en la seva valoració posterior

30

1.3.3. Deteriorament del valor dels actius financers 34

1.3.4. Cobertures comptables 39

1.3.5. Garanties financeres 40

1.3.6. Transferències i baixa dels estats de situació financera d’instruments financers 40

1.3.7. Compensació d’actius i passius financers 40

1.3.8. Actius no corrents i actius i passius inclosos en grups alienables d’elements que s’han classificat com a mantinguts per a la venda i operacions interrompudes

40

1.3.9. Actius tangibles 41

1.3.10. Arrendaments 42

1.3.11. Actius intangibles 44

1.3.12. Provisions i actius i passius contingents 45

1.3.13. Provisions per pensions 45

1.3.14. Moneda funcional i de presentació, moneda estrangera i diferències de conversió 45

1.3.15. Reconeixement d’ingressos i despeses 46

1.3.16. Impost sobre societats 47

1.3.17. Estats de fluxos d’efectiu consolidats 47

1.3.18. Estats de resultats globals 48

1.3.19. Estats de canvi de patrimoni net 48

1.4. Comparabilitat de la informació 48

Nota 2 Proposta de distribució de beneficis, retribució de l’accionista i benefici per acció 48

Nota 3 Gestió de riscos financers 49

3.1. Introducció 49

3.2. Principis generals de gestió de riscos 50

3.2.1. Govern Corporatiu 50

3.2.2. Marc estratègic de Riscos (RAF) 51

3.2.3 Organització global de la funció de riscos 53

3.3. Gestió i seguiment dels principals riscos rellevants 54

3.3.1. Risc de crèdit 54

3.3.1.1. Marc de gestió del risc de crèdit 54

3.3.1.2. Exposició al risc de crèdit 57

3.3.1.3. Mitigació del risc de crèdit 57

3.3.1.4. Qualitat creditícia dels actius financers 59

3.3.1.5. Risc de concentració 59

3.3.1.6. Risc de contrapartida 61

3.3.2 Risc de liquiditat 61

3.3.2.1. Definició 61

3.3.2.2. Gestió de liquiditat 62

3.3.2.3. Termini residual de les operacions 63

3.3.3 Risc de mercat 63

3.3.4 Risc operacional 67

3.3.5 Risc fiscal 68

3.3.6 Risc de compliment normatiu 68

14

15

Nota 4 Recursos propis mínims i gestió de capital 73

4.1 Marc regulador 73

4.2 Gestió de capital 73

4.3 Ràtios de capital 74

Nota 5 Valor raonable dels actius i passius 75

Nota 6 Efectiu, saldos en efectiu en bancs centrals i altres dipòsits a la vista d’intermediaris financers a la vista

79

Nota 7 Valors representatius de deute 80

Nota 8 Instruments de patrimoni 83

Nota 9 Préstecs i bestretes 85

9.1. Bancs centrals i entitats de crèdit 85

9.2. Clientela 86

Nota 10 Derivats mantinguts per negociar d’actiu i passiu 90

Nota 11 Derivats de cobertura 91

Nota 12 Actius no corrents i grups alienables d’elements classificats com a mantinguts per a la venda 92

Nota 13 Actius tangibles 94

Nota 14 Actius intangibles 95

Nota 15 Altres actius 96

Nota 16 Passius financers a cost amortitzat 96

16.1. Composició del saldo 96

16.2. Dipòsits de l’AFA 97

16.3. Dipòsits d’entitats de crèdit 97

16.4. Dipòsits de la clientela 97

16.5. Valors representatius de deute emesos 98

Nota 17 Altres passius 98

Nota 18 Provisions 99

18.1. Provisions per passius contingents – compromisos i garanties concedits 99

18.2. Provisions per pensions i obligacions similars 100

18.3. Altres provisions 100

18.4. Altres contingències 101

Nota 19 Fons propis 101

19.1. Capital 101

19.2. Reserves 102

Nota 20 Un altre resultat global acumulat 104

Nota 21 Compromisos i garanties concedides 104

Nota 22 Volum de negoci 105

Nota 23 Dipòsits de valors i altres títols en custòdia de tercers 105

Nota 24 Ingressos i despeses per interessos 106

Nota 25 Ingressos i despeses per comissions 106

Nota 26 Resultat d’operacions financeres (net) 107

Nota 27 Altres ingressos i despeses d’explotació 107

Nota 28 Despeses d’administració 108

28.1. Despeses de personal 108

28.2. Altres despeses d’administració 108

Nota 29 Deteriorament del valor o (-) reversió del deteriorament del valor d’actius financers no valorats a valor raonable amb canvis en resultats

109

Nota 30 Guanys o (-) pèrdues procedents d’actius no corrents i grups alienables d’elements classificats com mantinguts per a la venda no admissibles com activitats interrompudes

109

Nota 31 Informació segmentada 109

Nota 32 Situació fiscal 110

Nota 33 Parts vinculades 111

33.1. Alta Direcció 111

33.2. Transaccions amb parts vinculades 111

Nota 34 Altra informació 111

Nota 35 Esdeveniments posteriors 112

16 Estats Financers


BancSabadell d’Andorra, SAi societats que composen el Grup BancSabadell d’AndorraEstats de situació financera consolidats a 31 de desembre de 2019 i 2018(Expressats en milers d’euros)

ACTIU Nota 31/12/2019 31/12/2018 (*)

Efectiu, saldos en efectiu a bancs centrals i altres dipòsits a la vista 6 64.658 63.939

Efectiu 29.210 24.004

Altres dipòsits a la vista 35.448 39.935

Actius financers mantinguts per negociar 25.475 62.325

Derivats 10 1.062 1.207

Instruments de patrimoni 8 3.701 7.254

Valors representatius de deute 7 20.712 53.864

Actius financers no destinats a negociació valorats obligatòriament a valor raonable amb canvis en resultats

49.173 4.423


Actius financers designats a valor raonable amb canvis a resultats 7 44.496 38.469


Actius financers a valor raonable amb canvis a un altre resultat global 81.718 70.587

Instruments de patrimoni 8 1.521 1.598


Actius financers a cost amortitzat 594.314 506.938


Préstecs i bestretes 9 402.388 368.017

Derivats - comptabilitat de cobertures 11 113 -

Canvis de valor raonable dels elements coberts d’una cartera amb una cobertura del risc de tipus d’interès

11 76 91

Inversions en negocis conjunts i associades 37 -

Actius tangibles 13 26.374 25.437

Immobilitzat material 14.278 14.047

Inversions immobiliàries 12.096 11.390

Actius intangibles 14 406 221

Altres actius intangibles 406 221

Actius per impostos 279 510

Actius per impostos corrents 278 443

Actius per impostos diferits 1 67

Altres actius 15 16.998 11.800

Actius no corrents i grups alienables d’elements classificats com a mantinguts per a la venda

12 4.194 8.824

TOTAL ACTIU 908.311 793.564

(*) Es presenta, únicament i exclusivament, a efectes comparatius (veure nota 1.2).

17Estats Financers


BancSabadell d’Andorra, SAi societats que composen el Grup BancSabadell d’AndorraEstats de situació financera consolidats 31 de desembre de 2019 i 2018(Expressats en milers d’euros)

PASSIU Nota 31/12/2019 31/12/2018 (*)

Passius financers mantinguts per negociar 988 1.099

Derivats 10 988 1.099

Passius financers designats a valor raonable amb canvis a resultats 7 44.510 38.475

Altres passius financers 44.510 38.475

Passius financers a cost amortitzat 16 755.674 660.067

Dipòsits 16 658.804 579.219

Valors representatius de deute emesos 16.5 96.870 80.848

Derivats - comptabilitat de cobertures 11 72 85

Canvis de valor raonable dels elements coberts d’una cartera amb una cobertura del risc de tipus d’interès

- -

Provisions 18 1.634 1.171

Altres retribucions als empleats a llarg termini 18.2 475 409

Compromisos i garanties concedits 18.1 266 356

Altres provisions 18.3 893 406

Passius per impostos 991 820

Passius per impostos corrents 916 820

Passius per impostos diferits 75 -

Capital social reemborsable a la vista - -

Altres passius 17 13.281 9.100

Passius inclosos en grups alienables d’elements classificats com a mantinguts per a la venda

- -

TOTAL PASSIU 817.150 710.817


18 Estats Financers


BancSabadell d’Andorra, SAi societats que composen el Grup BancSabadell d’AndorraEstats de situació financera consolidats a 31 de desembre de 2019 i 2018(Expressats en milers d’euros)

PATRIMONI NET Nota 31/12/2019 31/12/2018(*)

Capital 19.1 30.069 30.069

Capital desembolsat 30.069 30.069

Prima d’emissió - -

Instruments de capital emesos diferents del capital - -

Altres elements de patrimoni net - -

Altre resultat global acumulat 20 669 (489)

Elements que no es reclassificaran a resultats - -

Elements que es poden reclassificar a resultats 669 (489)

Canvis de valor raonable dels instruments de deute valorats a valor raonable amb canvis a un altre resultat global

669 (489)

Guanys acumulats - -

Reserves de revalorització 19.2 2.288 2.288

Altres reserves 19.2 48.594 41.449

Reserves o pèrdues acumulades d’inversions en negocis conjunts i associades comptabilitzades pel mètode de la participació

12 -

Altres reserves 48.582 41.449

(-) Accions pròpies (833) (819)

Resultats atribuïbles als propietaris de la dominant 10.375 10.249

(-) Dividends a compte - -

Interessos minoritaris [participacions no dominants] - -

TOTAL PATRIMONI NET 91.161 82.747

TOTAL PATRIMONI NET I PASSIU 908.311 793.564

Exposicions de fora balanç

Garanties financeres concedides 21 29.434 28.349

Compromisos de crèdits disponibles 21 61.603 68.900

Altres copmpromisos concedits 21 36 35


19Estats Financers


BancSabadell d’Andorra, SAi societats que composen el Grup BancSabadell d’AndorraEstats de resultats consolidats a 31 de desembre de 2019 i 2018(Expressats en milers d’euros)

PÈRDUES I GUANYS Nota 31/12/2019 31/12/2018(*)

Ingressos per interessos 24 12.491 12.476

Actius financers per negociar 297 436

Actius financers no destinats a negociació valorats obligatòriament a valor raonable amb canvis a resultats 343 -

Actius financers a valor raonable amb canvis a un altre resultat global 432 291


(Despeses per interessos) 24 (1.548) (1.663)

(Passius financers designats a valor raonable amb canvis a resultats) - (302)

(Passius financers a cost amortitzat) (1.443) (1.309)

(Derivats: comptabilitat de cobertures, risc de tipus d'interès) (105) (52)

(Despeses per capital social reemborsable a la vista) - -

Ingressos per dividends 36 31


Inversions en filials, empreses conjuntes i associades comptabilizades amb el mètode de la participació - -

Ingressos per comissions 25 12.433 11.975

(Despeses per comissions) 25 (2.674) (2.309)

Guanys o (-) pèrdues en donar de baixa en comptes actius i passius financers no valorats a valor raonable amb canvis en resultats, nets 26 342 689

Actius financers a valor raonable amb canvis a un altre resultat global 233 (6)

Actius financers a cost amortitzat 110 695

Guanys o (-) pèrdues per actius i passius financers mantinguts per negociar, nets 26 1.877 808

Guanys o (-) pèrdues per actius financers no destinats a negociació valorats obligatòriament a valor raonable amb canvis en resultats, nets 26 356 311

Guanys o (-) pèrdues per actius i passius financers valorats a valor raonable amb canvis a resultats, nets 26 1 11

Guanys o (-) pèrdues per comptabilitat de cobertures, nets 26 (2) 6

Diferències de canvi (guany o (-) pèrdua), netes 218 249

Guanys o (-) pèrdues al donar de baixa actius no financers, nets 492 -

Altres ingressos d'explotació 27 557 614

(Altres despeses d'explotació) 27 (684) (516)

MARGE BRUT 23.895 22.682

(Despeses d'administració) 28 (12.936) (12.717)

(Despeses de personal) 28.1 (7.107) (7.473)

(Altres despeses d'administració) 28.2 (5.829) (5.244)

(Amortització) (1.220) (1.013)

(Immobilitzat material) (819) (600)

(Inversions immobiliàries) (303) (331)

(Altres actius intangibles) (97) (82)

Guanys o (-) pèrdues per modificació, nets - -

(Provisions o (-) reversió de provisions) (561) 22

(Compromisos i garanties atorgats) - -

(Altres provisions) (561) 22

(Deteriorament del valor o (-) reversió del deteriorament d'actius financers no valorats a valor raonable amb canvis a resultats) 29 601 1.466

(Actius financers a valor raonable amb canvis a un altre resultat global) (114) -

(Actius financers a cost amortitzat) 714 1.466

(Deteriorament del valor o (-) reversió del deteriorament del valor d'inversions en negocis conjunts o associades) - -

(Deteriorament del valor o (-) reversió del deteriorament del valor d'actius no financers) - -

Fons de comerç negatiu reconegut en resultats - -

Participació en els guanys o (-) pèrdues de les inversions en negocis conjunts i associades 13 -

Guanys o (-) pèrdues procedents d’actius no corrents i grups alienables d’elements classificats com a mantinguts per a la venda no admissibles com a activitats interrompudes 30 1.265 429

GUANYS O (-) PÈRDUES ABANS D'IMPOSTOS PROCEDENTS DE LES ACTIVITATS CONTINUADES 11.057 10.869

(Despeses o ingressos per impostos sobre els guanys de les activitats continuades) (682) (620)

GUANYS O (-) PÈRDUES DESPRÉS D'IMPOSTOS PROCEDENTS DE LES ACTIVITATS CONTINUADES 10.375 10.249

Guanys o (-) pèrdues després d’impostos procedents d’activitats ininterrompudes - -

Guanys o (-) pèrdues abans d’impostos procedents d’activitats ininterrompudes - -

Despeses o ingressos per impostos relatius a activitats ininterrompudes) - -

GUANYS O (-) PÈRDUES DE L’EXERCICI 10.375 10.249

Atribuïbles a interessos minoritaris [participacions no dominants] - -

Atribuïbles als propietaris de la dominant 10.375 10.249

Benefici per acció (en euros)

Bàsic (en euros) 21 20

Diluït (en euros) 21 20


20 Estats Financers


BancSabadell d’Andorra, SAi societats que composen el Grup BancSabadell d’AndorraEstats de resultat global consolidats a 31 de desembre de 2019 i 2018(Expressats en milers d’euros)

ESTATS DE RESULTAT GLOBAL CONSOLIDATS 31/12/2019 31/12/2018(*)

Resultat del període 10.375 10.249

Un altre resultat global 1.157 (489)

Elements que no es reclassificaran a resultats - -

Canvis de valor raonable dels instruments de patrimoni valorats a valor raonable amb canvis a un altre resultat global

- -

Elements que es poden reclassificar a resultats 1.157 (489)

Cobertura d'inversions netes en operacions estrangeres [part eficaç] - -

Conversió de divises - -

Cobertures de fluxos d'efectiu [part eficaç] - -

Instruments de cobertura [elements no designats] - -

Instruments de deute a valor raonable amb canvis a un altre resultat global 1.157 (489)

Guanys o (-) pèrdues de valor comptabilitzades a patrimoni net 1.157 (489)

Actius no corrents i grups alienables d'elements mantinguts per a la venda - -

Participació en altres ingressos i despeses reconeguts d'inversions en negocis conjunts i associats - -

Impost sobre beneficis relatiu a elements que es poden reclassificar a resultats o (-) pèrdues - -

RESULTAT GLOBAL TOTAL DEL PERÍODE 11.532 9.760

Atribuïble a interessos minoritaris [participacions no dominants] - -

Atribuïble als propietaris de la dominant 11.532 9.760


21Estats Financers


BancSabadell d’Andorra, SAi societats que composen el Grup BancSabadell d’AndorraEstats de canvis en el patrimoni net consolidats a 31 de desembre de 2019 i 2018(Expressats en milers d’euros)

ESTATS DE CANVIS EN EL PATRIMONI NET CONSOLIDATS

Capital social

Reserves legals

Reserva en garantia

Reserva de revaloració

Reserves voluntàries

(-) Accions pròpies

Un altre re-sultat global

acumulatReserves de consolidació

Resultat de l’exercici Dividend Total

Saldo el 31 de desembre de 2017 (*) 30.069 6.014 6.598 2.288 24.395 (782) 422 1.527 10.039 - 80.570

Efectes dels canvis en les polítiques comptables

- - - - (4.099) - - - - - (4.099)

Saldo ajustat a 1 de gener de 2018 (*) 30.069 6.014 6.598 2.288 20.296 (782) 422 1.527 10.039 - 76.471

Resultat global total del període

- - - - - - (808) - 10.249 - 9.441

Altres variacions del patrimoni net

- - 330 - 6.652 (37) (101) 31 (10.039) - (3.164)

Dividends - - - - - - - - - (3.127) (3.127)

Compra d'accions pròpies

- - - - - (37) - - - - (37)

Transferències entre components del patrimoni net

- - 330 - 6.652 - (101) 31 (10.039) 3.127 -

Altres augments o disminucions del PN

- - - - - - - - - - -

Saldo el 31 de desembre de 2018 (*) 30.069 6.014 6.928 2.288 26.948 (819) (487) 1.558 10.249 - 82.748

Efectes dels canvis en les polítiques comptables

- - - - - - - - - - -

Saldo ajustat a 1 de gener de 2019 30.069 6.014 6.928 2.288 26.948 (819) (487) 1.558 10.249 - 82.748

Resultat global total del període

- - - - - - 1.157 - 10.375 - 11.532

Altres variacions del patrimoni net

- - 2 - 7.080 (15) - 63 (10.249) - (3.119)

Dividends - - - - - - - - - (3.127) (3.127)

Compra d'accions pròpies

- - - - - (15) - - - - (15)

Transferències entre components del patrimoni net

- - 2 - 7.080 - - 63 (10.249) 3.127 23

Altres augments o disminucions del PN

- - - - - - - - - - -

Saldo el 31 de desembre de 2019 30.069 6.014 6.930 2.288 34.028 (834) 670 1.621 10.375 - 91.161


22 Estats Financers


BancSabadell d’Andorra, SAi societats que composen el Grup BancSabadell d’AndorraEstats de fluxos d’efectiu consolidats a 31 de desembre de 2019 i 2018(Expressats en milers d’euros)

ESTATS DE FLUXOS D’EFECTIU CONSOLIDATS 31/12/2019 31/12/2018(*)

A. FLUXOS D’EFECTIU DE LES ACTIVITATS D’EXPLOTACIÓ 196 51.907

Resultat de l'exercici 10.375 10.249

Ajustos per obtenir els fluxos d'efectiu de les activitats d'explotació 261 (2.321)

+ Amortització 1.220 1.085

+/- Altres ajustos (958) (3.406)

Augment/disminució net dels actius d'explotació (117.759) 26.228

Actius financers mantinguts per negociar 36.849 (29.752)

Actius financers no designats a negociació valorats obligatòriament a valor raonable amb canvis en resultats (44.779) (4.395)

Actius financers designats a valor raonable amb canvis en resultats (6.026) -

Actius financers a valor raonable amb canvis en un altre resultat global (11.131) (12.466)

Actius financers a cost amortitzat (87.376) 77.475

Altres actius d'explotació (5.296) (4.634)

Augment/disminució net dels passius d'explotació 106.162 18.492

Passius financers mantinguts per negociar (110) -

Passius financers designats a valor raonable amb canvis en resultats 6.035 -

Passius financers a cost amortitzat 95.606 21.125

Altres passius d'explotació 4.631 (2.633)

Cobraments/Pagaments per impost sobre els guanys 1.156 (741)

B. FLUXOS D’EFECTIU DE LES ACTIVITATS D’INVERSIÓ 3.400 (7.169)

Pagaments (1.231) -

Actius tangibles (1.008) -

Actius intangibles (185) -

Inversions en negocis conjunts i associades - -

Entitats dependents i altres unitats de negoci (37) -

Actius no corrents i passius que s'han classificat com a mantinguts per a la venda - -

Altres pagaments relacionats amb activitats d'inversió - -

Cobraments 4.630 (7.169)

Actius tangibles - (2.029)

Actius intangibles - (46)

Inversions en negocis conjunts i associades - -

Entitats dependents i altres unitats de negoci - -

Actius no corrents i passius que s'han classificat com a mantinguts per a la venda 4.630 (5.094)

Altres cobraments relacionats amb activitats d'inversió - -

C. FLUXOS D’EFECTIU DE LES ACTIVITATS DE FINANÇAMENT (3.091) (3.127)

Pagaments (3.127) (3.127)

Dividends (**) (3.127) (3.127)

Cobraments 36 -

Altres cobraments relacionats amb activitats de finançament (**) 36 -

D. EFECTE DE LES VARIACIONS DELS TIPUS DE CANVI 215 249

E. AUGMENT (DISMINUCIÓ ) NET DE L'EFECTIU I EQUIVALENTS 719 41.859

F. EFECTIU I EQUIVALENTS A L'INICI DE L'EXERCICI 63.939 22.079

G. EFECTIU I EQUIVALENTS AL FINAL DE L'EXERCICI 64.658 63.939

FLUXOS D 'EFECTIU CORRESPONENTS A :

Interessos percebuts - -

Interessos pagats - -

Dividends percebuts - -

COMPONENTS DE L'EFECTIU I EQUIVALENTS AL FINAL DE L'EXERCICI

Efectiu 29.210 24.004


TOTAL EFECTIU I EQUIVALENTS AL FINAL DE L'EXERCICI 64.658 63.939


23Estats Financers


Nota 1

Activitat, polítiques i pràctiques de comptabilitat

1.1 Activitat

BancSabadell d’Andorra, SA (d’ara endavant, BancSabadell d’Andorra o el Banc) amb domicili social a l’avinguda del Fener núm. 7 d’Andorra la Vella, és una Entitat bancària de dret andorrà constituïda el 10 d’abril de 2000 i que va començar les seves activitats el 3 de juny de 2000.

L’objecte social del Banc és el propi d’un establiment bancari segons es defineix en l’article 8 de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les Entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres del Principat d’Andorra tal com recentment modificat per la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’Entitats bancàries i empreses d’inversió. De manera addicional pot desenvolupar, de manera accessòria, les activitats complementàries a l’objecte indicat amb l’objectiu de millorar-ne el seu desenvolupament.

Així mateix, el Banc és l’Entitat que encapçala el Grup BancSabadell d’Andorra (d’ara endavant, el Grup). El detall de les societats consolidades del Grup BancSabadell d’Andorra durant el 2019 és el següent:

Societat País Activitat

Sabadell d’Andorra Inversions, SGOIC, SAU Andorra Gestió d’organismes d’inversió i de mandats de gestió

Assegurances Segur Vida, SAU Andorra Assegurances

Serveis de Mitjans de Pagaments XXI, SA (SERMIPA XXI)

AndorraServeis vinculats amb l’ús de targetes de crèdit i dèbit i altres mitjans de pagament

Sabadell d’Andorra Inversions, SGOIC, SAU, és una societat andorrana, constituïda el 23 de novembre de 2000, sota el nom de Sabadell d’Andorra Inversions, Societat Gestora SA. Amb data 23 de novembre de 2010, es va modificar la seva denominació per l’actual. L’operativa de la Societat Gestora es troba subjecta, principalment, als requisits establerts per la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà, i per la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les Entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra.

L’objecte social de la Societat Gestora consisteix en la realització d’activitats de gestió de l’actiu i del passiu, activitats de gestió administrativa i activitats relacionades amb la distribució i representació d’organismes d’inversió i del seu patrimoni, i la custòdia i administració de les participacions dels organismes d’inversió col·lectiva i, en el seu cas, de les accions de les societats d’inversió que gestiona. Amb data 23 de novembre de 2010, es van incloure les activitats de gestió discrecional i individualitzada de carteres i d’assessorament en matèria d’inversió.

Assegurances Segur Vida, SAU és una companyia d’assegurances de vida que té per activitat la pràctica d’operacions d’assegurances en el camp del dret privat i en la branca de vida, en qualitat d’asseguradora, delegada i/o mediadora. L’àmbit d’actuació de l’Asseguradora inclou exclusivament el Principat d’Andorra. L’Asseguradora va ser constituïda el 8 de març de 2004, si bé la seva activitat es va iniciar en el mes de juliol de 2005 comercialitzant un producte d’assegurança d’estalvi amb component de risc on els prenedors de les assegurances assumeixen el risc de les inversions.

Serveis i Mitjans de Pagament XXI, SA és una societat domiciliada a Andorra que es va constituir el 17 d’agost de 2012 que té com a objecte social la prestació de serveis vinculats amb l’ús de targetes de dèbit o de crèdit i altres mitjans de pagament, especialment mitjançant l’ordenació, cessió i manteniment d’equips tècnics.

D’acord amb l’establert a la Llei 10/2013, del 23 de maig, l’Institut Nacional Andorrà de Finances modificada recentment per la Llei 12/2018, del 31 de maig, de modificació de la Llei 10/2013, del 23 de maig, l’Institut Nacional Andorrà de Finances, el Banc, com a Entitat bancària, està sota la supervisió de l’Autoritat Financera Andorrana (d’ara endavant, AFA), òrgan tècnic executiu de l’autoritat financera per delegació del Govern d’Andorra, i està subjecte al compliment del conjunt de la normativa i de les regulacions pròpies a les Entitats bancàries que operen a Andorra.

24 Estats Financers


Així mateix, a efectes de desenvolupar la seva activitat, el Banc i les seves filials disposen de les autoritzacions pertinents del Registre de Comerç i Indústria del Govern d’Andorra tal com s’indica a continuació:

Núm. de Registre de Comerç i Indústria

Oficina Fener 915533T

Oficina Meritxell 915534S

Oficina Pas de la Casa 916973B

Oficina La Massana 918451D

Oficina Encamp 919486P

Oficina Sant Julià 920016V

Oficina Príncep Benlloch 924542M

Sabadell d’Andorra Inversions, SGOIC, SAU 919348E

Assegurances Segur Vida, SAU 918957T

Serveis de Mitjans de Pagaments XXI, SA (SERMIPA XXI) 923093L

1.2 Bases de presentació

En data 28 de desembre de 2016 va ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra (d’ara en endavant, BOPA) el Decret pel qual el Govern d’Andorra va aprovar el nou marc comptable aplicable a les Entitats operatives del sistema financer andorrà i als organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà de conformitat amb les Normes Internacionals d’Informació Financera adoptades a la Unió Europea (NIIF-UE) que van ser alhora adoptades per Andorra (NIIF-Andorra), el qual va entrar en vigor l’1 de gener de 2017.

Així mateix, mitjançant l’adopció d’aquest Decret, el Govern d’Andorra va procedir a derogar el Pla comptable normalitzat del sistema financer -publicat al BOPA núm. 5, any 12, de data 26 de gener de 2000- que empraven les Entitats bancàries andorranes per a la presentació dels seus Estats Financers d’ençà la seva aprovació fins el 31 de desembre de 2016.

Fruit de l’adopció d’aquest nou marc comptable, el Banc restava obligat a elaborar els seus Estats Financers consolidats del Grup de conformitat amb les NIIF-UE alhora adoptades per Andorra a comptar de l’1 de gener de 2017.

Així mateix, en data 21 de març de 2018, l’AFA va emetre el comunicat tècnic núm. 251/18 mitjançant el qual autoritzava les Entitats bancàries andorranes a adoptar, de forma anticipada, i per a l’exercici 2018, les NIIF adoptades a la Unió Europea a 1 de gener de 2018 següents:

- NIIF 9 Instruments financers; i

- NIIF 15 Ingressos procedents de contractes amb clients.

Posteriorment, en data 12 de desembre de 2018, va ser aprovat el Decret pel qual s’aprovaven determinades Normes Internacionals d’Informació Financera adoptades a la Unió Europea (NIIF-UE) -entre les quals les referides normes- i es modificava el Decret de data 28 de desembre del 2016 esmentat anteriorment.

Per tant, els Estats Financers consolidats del Grup corresponents a l’exercici finalitzat a 31 de desembre de 2019 han estat elaborats d’acord amb les NIIF-UE. En aquest sentit, es mostra la imatge fidel del patrimoni així com la situació financera del Grup a aquesta data juntament amb els resultats de les seves operacions, els canvis en el patrimoni net i els fluxos d’efectiu, consolidats, corresponents a l’exercici tancat a aquesta data. No existeix cap principi ni norma comptable ni criteri de valoració obligatori que, sent significatiu, hagi deixat de ser aplicat en la seva preparació, incloent-se en aquesta mateixa nota un resum dels principis i normes comptables i criteris de valoració més significatius aplicats en els presents Estats Financers consolidats.

La informació comptable relativa al 2018 es presenta únicament i exclusivament, a efectes comparatius, fent referència a les dades corresponents a l’exercici finalitzat a 31 de desembre de 2018.

Els Estats Financers anuals consolidats s’han preparat a partir dels registres de comptabilitat mantinguts pel Banc i per cadascuna de les Entitats restants integrades en el Grup. Inclouen les reclassificacions i els ajustos necessaris per homogeneïtzar els principis i les polítiques comptables, així com els criteris de valoració aplicats pel Grup, descrits en aquesta mateixa nota.

25Estats Financers


Aquests Estats Financers anuals consolidats, llevat de menció en sentit contrari, es presenten en milers d’euros. Per tal de presentar els imports en milers d’euros, els saldos comptables han estat objecte d’arrodoniment; per això, és possible que els imports que apareguin en certs quadres no siguin la suma aritmètica exacta de les xifres que els precedeixen.

Les notes als Estats Financers consolidats contenen informació addicional a la presentada en els estats de situació financera, en l’estat de resultat, en l’estat de canvis en el patrimoni net i en l’estat de fluxos d’efectiu. En elles s’hi subministren descripcions narratives o desagregacions dels esmentats estats de forma clara, rellevant, fiable i comparable.

La informació continguda en aquests Estats Financers anuals consolidats és responsabilitat dels Administradors de Banc. Els Estats Financers anuals consolidats de BancSabadell d’Andorra i societats que composen el Grup BancSabadell d’Andorra, han estat formulats pel Consell d’Administració del Banc en data 27 de març de 2020, i estan pendents d’aprovació per la Junta General d’Accionistes, la qual s’espera que els aprovi sense canvis significatius. Els Consells d’Administració de Sabadell d’Andorra Inversions SGOIC, SAU i Assegurances Segur Vida, SAU han formulat els respectius Estats Financers anuals en data 25 de març de 2020.

D’acord amb l’establert anteriorment, els presents Estats Financers anuals han estat elaborats donant compliment a totes les normes i interpretacions emeses per l’International Accounting Standards Board (IASB) adoptades per la UE que havien entrat en vigor a 1 de gener de 2019 i que van ser alhora adoptades per Andorra (NIIF-Andorra).

NORMES I INTERPRETACIONS EMESES PER L’IASB QUE HAN ENTRAT EN VIGOR DURANT L’EXERCICI 2019

Normes i interpretacions Títol

NIIF 16 Arrendaments

Modificacions a la NIIF 9 Clàusules de prepagament amb compensació negativa

Interpretació CINIIF 23 Incertesa sobre els tractaments dels impostos sobre beneficis

Modificacions a la NIC 28 Interessos a llarg termini en associades i negocis conjunts

Millores anuals a les NIIF Cicle 2015 - 2017

Modificacions a la NIC 19 Modificació, liquidació o reducció d’un pla

A excepció de l’impacte de l’adopció de la NIIF 16, descrita a continuació, l’aplicació d’aquestes normes no ha derivat en efectes significatius en aquests comptes anuals.

• Adopció de la NIIF 16 “Arrendaments”La NIIF 16 “Arrendaments” va entrar en vigor l’ 1 de gener de 2019. Aquesta norma estableix els principis per al registre, la valoració, la presentació i el desglossament dels contractes d’arrendament i ha implicat l’adopció de canvis en les polítiques comptables en relació amb aquests contractes.

A continuació es presenten els principals aspectes que incorpora aquesta nova norma, així com els desglossaments relatius a l’impacte de la seva primera aplicació en els Estats Financers del Grup:

• Comptabilització dels contractes d’Arrendaments quan el grup actua com a arrendadorA partir de l’ 1 de gener de 2019, es registra, per als arrendaments en què actua com a arrendador, que corresponen fonamentalment a contractes d’arrendament d’immobles i oficines, un actiu per al dret d’ús dels béns arrendats i un passiu pels pagaments pendents a la data en què el bé es va posar a disposició per al seu ús.

El passiu per arrendament es registra inicialment per un import igual al valor actual dels pagaments pendents estimats, en funció de la data de venciment prevista. Aquests pagaments comprenen els següents conceptes:

• Els pagaments fixos, menys qualsevol incentiu pendent de cobrament.

• Els pagaments variables que es determinen amb referència a un índex o tipus.

• Els imports que s’espera abonar per les garanties de valor residual concedides a l’arrendador.

• El preu d’exercici d’una opció de compra si s’està raonablement segur d’exercir aquesta opció.

• Els pagaments per penalitzacions derivades de l’acabament de l’arrendament, si el termini d’arrendament reflecteix que s’exercirà una opció per finalitzar-lo.

26 Estats Financers


Els pagaments per arrendament es descompten utilizant el tipus d’interès implícit, si aquest es pot determinar fàcilment i, en cas contrari, el tipus incremental de finançament, entès com el tipus d’interès que el Grup pagaria per finançar la compra d’actius de valor similar als drets d’ús adquirits sobre els béns objecte de lloguer i en un termini igual a la durada estimada dels contractes d’arrendament.

Els pagaments liquidats per l’arrendatari en cada període minoren el passiu per arrendament i meriten una despesa financera que es registra en l’estat de resultat consolidat durant el període d’arrendament.

L’actiu per dret d’ús es registra inicialment al seu cost, que comprèn els següents imports:

• L’import de la valoració inicial del passiu per arrendament, d’acord amb el descrit anteriorment.

• Els pagaments per arrendament efectuats abans o a partir de la data d’inici de l’arrendament, menys els incentius rebuts.

• Els costos directes inicials.

• Els costos estimats en què s’incorri per desmantellar i eliminar el bé arrendat, rehabilitar el lloc en què s’ubiqui o retornar el bé a la condició exigida segons el contracte.

L’actiu per dret d’ús s’amortitza linealment pel menor entre la vida útil de l’actiu i el període d’arrendament.

• Impactes de la primera aplicació de la normaA la data de primera aplicació, s’ha optat per aplicar aquesta norma retroactivament, reconeixent l’efecte acumulat de l’aplicació inicial en l’estat de situació financera consolidat a l’1 de gener de 2019, sense reexpressar la informació comparativa de l’exercici de 2018, d’acord amb les disposicions transitòries de la norma (vegeu apartat “Comparabilitat de la informació” d’aquesta nota). D’altra banda, el Grup ha optat també per no tornar a avaluar si un contracte era d’arrendament a la data de la primera aplicació, basant-se en la seva anàlisi prèvia aplicant els criteris de la NIC 17 “Arrendaments” i de la CINIIF 4 “Determinació de si un acord conté un arrendament“ per als contractes signats amb anterioritat a aquesta data. Així mateix, el Grup s’ha acollit als supòsits pràctics definits en el paràgraf C10 de la NIIF 16 permesos per l’enfocament de primera aplicació pel qual s’ha optat per a la determinació del passiu per arrendament a 1 de gener de 2019.

Com a conseqüència de l’entrada en vigor d’aquesta norma, el Banc ha registrat amb data 1 de gener de 2019 un passiu pels pagaments pendents dels contractes de lloguer estimats, en funció del seu venciment previst, descomptats a tipus de finançament, incremental entès com el tipus d’interès que el Banc pagaria per finançar la compra d’actius de valor similars als drets d’ús adquirits sobre els béns objecte de lloguer en un termini igual a l’estimació duta dels contractes de lloguer. A efectes de realitzar aquesta estimació, el Banc, d’acord amb el permès per la nova normativa, no ha inclòs els contractes sobre béns de menor valor o amb venciment en el curt termini. De manera addicional, s’ha optat per registrar-se íntegrament com a contractes de lloguer aquells contractes que inclouen la recepció de serveis addicionals al de lloguer.

D’acord amb l’anterior, el Banc ha registrat un passiu per arrendament a l’1 de gener de 2019 per un import de 277 milers d’euros i un actiu per import igual al del passiu per arrendament. En conseqüència, la primera aplicació d’aquesta norma no ha tingut impacte en el patrimoni net del Banc.

• Modificacions a la NIIF 9 “Clàusules de prepagament amb compensació negativa”Aquesta modificació permet que aquells actius financers els fluxos de caixa dels quals representin només pagaments de principal i interessos, excepte pel que fa als casos de cancel·lació anticipada que donin lloc a pagaments compensatoris per part de l’Entitat prestadora al prestatari, puguin valorar-se, sota determinades circumstàncies, pel seu cost amortitzat o pel seu valor raonable amb contrapartida en el patrimoni net.

• Interpretació CINIIF 23 “Incertesa sobre els tractaments dels impostos sobre beneficis”Aquesta interpretació estableix com estimar la posició tributària comptable quan hi hagi incertesa sobre el tractament dels impostos sobre beneficis. En aquest sentit, es requereix que les Entitats determinin si les posicions tributàries incertes han de ser valorades per separat o de manera agregada i si és probable que l’autoritat tributària accepti un tractament tributari incert aplicat, o que es pretengui aplicar, en la preparació de l’impost sobre beneficis:

• En el cas que així sigui, les Entitats hauran de determinar la seva posició tributària comptable consistentment amb el tractament tributari emprat o planificat.

• En el cas contrari, les Entitats hauran de reflectir l’efecte de la incertesa en la determinació de la seva posició tributària comptable.

27Estats Financers


• Modificacions a la NIC 28 “Interessos a llarg termini en associades i negocis conjunts”Aquestes modificacions aclareixen que les Entitats han d’aplicar la NIIF 9, incloent els seus requeriments en relació amb el deteriorament d’instruments financers, als interessos a llarg termini d’Entitats associades i negocis conjunts que formin part de la inversió neta en l’Entitat associada o en el negoci conjunt però no es valorin pel mètode de la participació.

• Millores anuals a les NIIF “Cicle 2015-2017”Aquestes millores incorporen modificacions menors de les normes NIC 12 “Impost als guanys”, NIC 23 “Costos per interessos” i NIC 28 “Inversions en associades i negocis conjunts”.

• Modificacions a la NIC 19 “Modificació, reducció o liquidació d’un pla”Aquesta modificació a la NIC 19 requereix que una Entitat utilitzi hipòtesis actuarials actualitzades per determinar el cost del servei actual i l’interès net per a la resta del període després d’una modificació, reducció o liquidació d’un pla, i que reconegui en els resultats com a part del cost del servei passat, o un guany o una pèrdua en la liquidació, o qualsevol reducció en un superàvit, fins i tot si aquest superàvit no s’hagués reconegut prèviament a causa de l’impacte del límit dels actius.

NORMES I INTERPRETACIONS EMESES PER L’IASB NO VIGENTS

A la data de formulació d’aquests Estats Financers consolidats, les normes i interpretacions més significatives per al Grup publicades per l’IASB però que encara no han entrat en vigor, bé perquè la seva data d’aplicació efectiva és posterior a la data de les presents Estats Financers consolidats, bé perquè encara no han estat adoptades per la Unió Europea, són les següents:

Normes i interpretacions TítolAplicació obligatòria per a exercicis iniciats a partir de:

No aprovades per a la seva aplicació a la UE

NIIF 17 Contractes d'assegurances 1 de gener de 2021

Modificacions a la NIIF 3 Combinacions de negocis 1 de gener de 2020

Modificacions de la NIIF 9, NIC 39 y NIIF 7 Reforma dels tipus d’interès de referencia 1 de gener de 2020

Aprovades per a la seva aplicació a la UE

Modificacions del Marc Conceptual de les NIIF

Modificació de les referències al Marc Conceptual de les NIIF

1 de gener de 2020

Modificacions a la NIC 1 i a la NIC 8 Definició de material 1 de gener de 2020

El Grup ha avaluat els impactes que es deriven d’aquestes normes i ha decidit no exercir l’aplicació anticipada, en cas que fos possible. Així mateix, tret de l’indicat a continuació, la Direcció estima que la seva adopció no tindrà un impacte significatiu per al Grup.

NO APROVADES PER A LA SEVA APLICACIÓ A LA UE

• NIIF 17 “Contractes d’assegurances” La NIIF 17 estableix els principis de reconeixement, medició, presentació i desglossament dels contractes d’assegurances. L’objectiu de la NIIF 17 és assegurar que les Entitats proporcionen informació rellevant i fidedigna sobre aquest tipus de contractes.

D’acord amb aquesta norma, els contractes d’assegurances combinen trets dels instruments financers i dels contractes de serveis. De manera addicional, molts contractes d’assegurances generen fluxos d’efectiu que varien substancialment i tenen una gran durada. Amb l’objectiu de proporcionar informació útil sobre aquests aspectes, la NIIF 17:

- Combina la medició actual dels fluxos d’efectiu futurs amb el reconeixement d’ingressos al llarg del període en què es prestin els serveis establerts en els contractes.

- Presenta els resultats pels serveis prestats separadament de les despeses i ingressos financers d’aquests contractes.

- Requereix que les Entitats decideixin si reconeixeran la totalitat dels seus ingressos i despeses financers pels contractes d’assegurances en l’estat de resultat consolidat o si part d’aquests resultats es reconeixeran en el patrimoni net.

28 Estats Financers


• Modificació de les referències al marc conceptual de les NIIFEl Marc Conceptual estableix els conceptes fonamentals aplicats en el desenvolupament de noves NIIF i contribueix a assegurar que aquestes són consistents i que transaccions similars són registrades de la mateixa manera, amb l’objecte de proporcionar informació útil als seus usuaris. Així mateix, també ajuda a les Entitats a desenvolupar criteris comptables quan no hi ha normes desenvolupades aplicables a una transacció particular.

El Marc Conceptual revisat va entrar en vigor al març de 2018 i, entre altres aspectes, reintrodueix el concepte de prudència, modifica les definicions d’actiu i passiu, incorpora aclariments en relació amb l’alta i la baixa d’actius i passius així com sobre la base de medició dels elements dels Estats Financers, i situa els resultats com l’indicador clau del rendiment d’una Entitat.

De manera addicional, l’IASB ha publicat el document “Modificació de les referències al marc conceptual de les NIIF”, que actualitza les referències incloses en diverses NIIF al nou marc conceptual. Aquestes modificacions seran d’aplicació a partir l’1 de gener de 2020, tot i que es permet la seva aplicació anticipada.

S’estima que l’adopció de les normes, modificacions i interpretacions emeses per l’IASB no vigents no tindrà un impacte significatiu per al Grup.

• Modificació a la NIIF 3 “Combinacions de negoci”Aquestes modificacions tenen per objectiu introduir millores en la definició de negoci amb l’objecte d’ajudar les Entitats a diferenciar entre les compres d’actius i les adquisicions de negocis. Aquesta distinció és rellevant ja que únicament es genera fons de comerç en les adquisicions de negocis.

La definició modificada de negoci incideix en què l’objecte d’un negoci sigui proporcionar béns i serveis als consumidors en tant que l’antiga definició s’enfocava a l’obtenció de dividends, la reducció de costos i altres beneficis per part dels inversors.

• Modificació a la NIC 1 i a la NIC 8 “Definició de material”Aquestes modificacions estableixen una nova definició de “material” amb l’objecte d’ajudar les companyies a prendre decisions que impliquen l’aplicació de judicis en relació amb la informació que ha de ser incorporada als Estats Financers. D’acord amb la nova definició, una informació és material si la seva omissió o distorsió podrien raonablement tenir un impacte en les decisions que els usuaris prenen sobre la base dels Estats Financers de l’Entitat.

No existeix cap principi comptable o criteri de valoració que, tenint un efecte significatiu en Notes als Estats Financers consolidats del Grup de l’exercici 2019, s’hagi deixat d’aplicar en la seva elaboració.

UTILITZACIÓ DE JUDICIS I ESTIMACIONS EN L’ELABORACIÓ DELS ESTATS FINANCERS

La preparació de les Notes als Estats Financers consolidats exigeix l’ús de certes estimacions comptables. Així mateix, exigeix a la Direcció que exerceixi el seu judici en el procés d’aplicar les polítiques comptables del Grup. Aquests judicis i estimacions poden afectar l’import dels actius i passius i el desglossament dels actius i passius contingents a la data d’elaboració dels Estats Financers consolidats així com a l’import dels ingressos i despeses relatius al període de les mateixes.

Els principals judicis i estimacions realitzats en aquests Estats Financers consolidats es refereixen als següents conceptes:

• Les modificacions dels models de negoci sota els quals es gestionen els actius financers (veure nota 1.3.2).

• La determinació de l’augment significatiu del risc de crèdit dels actius financers des del seu reconeixement inicial (veure nota 1.3.3).

• Les pèrdues per deteriorament de determinats actius financers (veure notes 7, 8 i 9).

• La vida útil dels actius tangibles i intangibles (veure notes 1.3.9 i 1.3.11).

• Les provisions i consideracions de passius contingents (veure nota 1.3.12).

• El valor raonable de determinats actius financers no cotitzats (veure nota 5).

• La recuperabilitat dels actius fiscals diferits i els crèdits fiscals (veure nota 32).

Tot i que les estimacions realitzades es basen en el millor coneixement de la Direcció de les circumstàncies actuals i previsibles, els resultats finals podrien diferir d’aquestes estimacions.

29Estats Financers


1.3 Principis i polítiques comptables significatives i criteris de valoració aplicats

A continuació, es descriuen els principis i les polítiques comptables, així com els criteris de valoració més significatius aplicats per elaborar aquests Estats Financers anuals consolidats.

1.3.1 Principis de consolidació

En el procés de consolidació s’analitzen totes les societats del Grup. Fruit de dita anàlisi es conclou que dues d’elles han de ser considerades com a Entitats dependents atès que el Grup en té el control i una com a associada.

Entitats dependents

Es considera que hi ha control quan el Grup està exposat, o té dret, a rendiments variables procedents de la seva implicació en la participada i té la capacitat d’influir en aquests rendiments a través del seu poder sobre aquesta.

Per a què es consideri que hi ha control han de concórrer les circumstàncies següents:

• Poder: Un inversor té poder sobre una participada quan té drets en vigor que li proporcionen la capacitat de dirigir les activitats rellevants, és a dir, les que afecten de manera significativa els rendiments de la participada.

• Rendiments: Un inversor està exposat, o té dret, a rendiments variables per la seva implicació en la participada quan els rendiments que obté per aquesta implicació poden variar en funció de l’evolució econòmica de la participada. Els rendiments de l’inversor poden ser només positius, només negatius o alhora positius i negatius.

• Relació entre poder i rendiments: Un inversor controla una participada si l’inversor no tan sols té poder sobre aquesta i està exposat, o té dret, a uns rendiments variables per la seva implicació en aquesta, sinó també la capacitat d’utilitzar el seu poder per a influir en els rendiments que obté per aquesta implicació en la participada.

Els Estats Financers de les Entitats dependents es consoliden amb els del Banc per aplicació del mètode d’integració global que consisteix en l’agregació dels actius, passius i patrimoni net, ingressos i despeses, de naturalesa similar, que figuren en els seus Estats Financers individuals. El valor en llibres de les participacions, directes i indirectes, en el capital de les Entitats dependents s’elimina amb la fracció del patrimoni net de les Entitats dependents que aquelles representen. Conseqüentment, tots els saldos i efectes de les transaccions efectuades entre les societats consolidades s’eliminen en el procés de consolidació.

No s’han produït canvis en el nivell de participació en societats dependents al 2019 en relació amb el nivell de 2018.

Entitats associades

Són entitats associades aquelles sobre les quals el Grup exerceix influència significativa, que es manifesta, en general, encara que no exclusivament, per mantenir una participació, directa o indirecta, del 20% o més dels drets de vot de l’entitat participada.

En els comptes anuals consolidats, les entitats associades es valoren pel mètode de la participació.

Tot seguit es detalla la informació relativa a les societats consolidades així com el mètode de consolidació aplicat en cada cas d’acord amb les NIIF-UE:

Societat Domicili ActivitatPercentatge de

participació directaMètode de

consolidació

Sabadell d’Andorra Inversions, SGOIC, SAU

Carretera de l’Obac 12, edifici “El Forestal B”, Oficina 4 (Andorra la Vella)

Gestora d’organismes d’inversió i de mandats de gestió

100%Integració

global

Assegurances Segur Vida, SAU

Carretera de l’Obac 12, edifici “El Forestal B”, (Andorra la Vella)

Companyia d’assegurances 100%Integració

global

Serveis de Mitjans de Pagaments XXI SA (SERMIPA XXI) (*)

Carrer Ciutat de Consuegra 16, Edifici l’Illa, 2n pis, (Andorra la Vella)

Serveis vinculats amb l’ús de targetes de crèdit i dèbit i altres mitjans de pagament.

20%Mètode de la participació

(*) Durant l’exercici 2019 la societat “Serveis de Mitjans de Pagaments XXI SA (SERMIPA XXI)” s’ha inclòs dins del perímetre de consolidació del Grup donada la participació del 20% de forma directa i d’acord amb les normes d’informació financera adoptades a la Unió Europea (NIIF-UE). En els Estats Financers de l’exercici 2018, la societat no formava part del perímetre del Grup i estava classificada com a una inversió en un instrument de patrimoni amb canvis a altres resultats globals.

30 Estats Financers


En tots els casos, la consolidació dels resultats generats per les societats que s’integren en el Grup en un exercici es realitza tenint en compte, únicament, els relatius al període comprès entre la data d’adquisició i el tancament de l’exercici.

Tot seguit es detalla, en milers d’euros, la informació a data 31 de desembre de 2019 i 2018 relativa a les societats consolidades:

(Milers d’euros) 31/12/2019

Societat Domicili Activitat

Percentatge de participació

directaMètode de

consolidació Capital Reserves

Resultat de l’exercici

2019Dividend a compte

Total de fons propis(1)




100% Integració global

300 1.190 134 (100) 1.525



Companyia d’assegurances


602 419 215 - 1.236

Serveis de Mitjans de Pagaments XXI SA (SERMIPA XXI) (*)

Carrer Ciutat de Consuegra 16, Edifici l’Illa, 2n pis, (Andorra la Vella)

Serveis vinculats amb l’ús de targetes de crèdit i dèbit i altres mitjans de pagament.

20% Mètode de la participació

- 12 13 - 25

902 1.621 362 (100) 2.785

(Milers d’euros) 31/12/2018 (*)

Societat Domicili Activitat

Percentatge de participació

directaMètode de

consolidació Capital Reserves

Resultat de l’exercici

2018Dividend a compte

Total de fons propis(1)





300 1.169 191 (170) 1.490



Companyia d’assegurances


602 390 189 (160) 1.021

902 1.559 380 (330) 2.511

(1) Inclou el resultat de l’exercici net dels dividends a compte.(*) Es presenta, únicament i exclusivament, a efectes comparatius (veure nota 1.2).

Tant Sabadell d’Andorra Inversions, SGOIC, SAU com Assegurances Segur-Vida, SAU han estat auditades a 31 de desembre de 2019 i 2018.

Els principis i les polítiques comptables adoptats en l’elaboració dels Estats Financers consolidats de l’exercici 2019 són consistents amb els utilitzats en l’elaboració dels Estats Financers consolidats del Grup de l’exercici de 2018.

Segons s’indica en l’apartat “Normes i interpretacions emeses per l’International Accounting Standards Board” que han entrat en vigor a l’exercici de 2019 d’aquesta nota, al 2019 el Grup ha adoptat diverses normes i interpretacions.

1.3.2 Valoració dels instruments financers i registre de les variacions sorgides en la seva valoració posterior

Generalment, tots els instruments financers es registren inicialment pel seu valor raonable (veure nota 5) que, excepte evidència en contra, coincideix amb el preu de la transacció. Per als instruments financers que no es registrin a valor raonable amb canvis a resultats, l’import del valor raonable s’ajusta afegint o deduint els costos de transacció directament atribuïbles a la seva adquisició o emissió. En el cas dels instruments financers a valor raonable amb canvis a resultats, els costos de transacció directament atribuïbles es reconeixen immediatament en l’estat de resultat consolidat. Com a norma general, les compres i vendes convencionals d’actius financers es comptabilitzen, en l’estat de situació consolidat del Grup, aplicant la data de liquidació.

31Estats Financers


Les variacions en el valor dels instruments financers amb origen en la meritació d’interessos i conceptes assimilats es registren en l’estat de resultat consolidat, en els epígrafs de “Ingressos per interessos i altres ingressos similars” o “Despeses per interessos”, segons correspongui. Els dividends percebuts d’altres societats es registren en l’estat de resultat consolidat de l’exercici en què neix el dret a percebre’ls.

Els instruments que formen part d’una relació de cobertura es tracten d’acord amb la normativa aplicable a la comptabilitat de cobertures.

Les variacions en les valoracions que es produeixin amb posterioritat al registre inicial per causes diferents de les esmentades anteriorment es tracten en funció de la classificació dels actius i passius financers a efectes de la seva valoració que, amb caràcter general, es realitza sobre la base dels següents aspectes:

• El model de negoci per a la gestió dels actius financers.

• Les característiques dels fluxos d’efectiu contractuals dels actius financers.

Model de negoci

Model de negoci és la forma en què es gestionen els actius financers per a generar fluxos d’efectiu. El model de negoci es determina considerant com es gestionen conjuntament grups d’actius financers per a aconseguir un objectiu concret. Per tant, el model de negoci no depèn de les intencions del Grup per a un instrument individual sinó que es determina per a un conjunt d’instruments.

A continuació s’indiquen els models de negoci que utilitza el Grup:

• Manteniment dels actius financers per percebre els seus fluxos d’efectiu contractuals: sota aquest model, els actius financers es gestionen amb l’objectiu de cobrar els seus fluxos d’efectiu contractuals concrets i no per obtenir un rendiment global conservant i venent actius. No obstant l’anterior, es permeten alienacions anteriors al venciment dels actius sota determinades circumstàncies. Entre les vendes que poden ser compatibles amb un model de mantenir els actius per rebre fluxos d’efectiu contractuals es troben les poc freqüents o poc significatives, les d’actius propers al venciment, les motivades per un increment del risc de crèdit i aquelles efectuades per a gestionar el risc de concentració.

• Venda dels actius financers.

• Combinació dels dos models de negoci anteriors (manteniment dels actius financers per a percebre els seus fluxos d’efectiu contractuals i venda dels actius financers): aquest model de negoci implica la realització de vendes d’actius més freqüents i de major valor, sent aquestes essencials al model de negoci.

Característiques de fluxos d’efectiu contractuals dels actius financers

Un actiu financer s’ha de classificar en el moment inicial en una de les dues següents categories:

• Aquells actius financers les condicions contractuals dels quals donen lloc, en dates especificades, a fluxos d’efectiu que consisteixen només en pagaments de principal i interessos sobre l’import del principal pendent.

• Resta d’actius financers.

A efectes d’aquesta classificació, el principal d’un actiu financer és el seu valor raonable en el moment del reconeixement inicial, que pot canviar al llarg de la vida de l’actiu financer; per exemple, si hi ha reemborsaments de principal. Així mateix, s’entén per interès la suma de la contraprestació pel valor temporal dels diners, pels costos de finançament i estructura, i pel risc de crèdit associat a l’import de principal pendent de cobrament durant un període concret, més un marge de guany.

En el cas que un actiu financer contingui clàusules contractuals que puguin arribar a modificar el calendari o l’import dels fluxos d’efectiu (per exemple, per opcions de prepagament o ampliació de l’instrument financer, per l’extensió del contracte, o per possibles compensacions residuals), el Banc estimarà els fluxos d’efectiu que puguin generar-se abans i després de la modificació i determinarà si aquests són només pagaments de principal i interessos sobre l’import de principal pendent.

En el moment del reconeixement inicial, les clàusules que tinguin un efecte molt reduït en els fluxos d’efectiu (efecte de minimis) o depenguin de l’ocurrència de successos excepcionals i molt improbables (característiques non genuine) no impedeixen que un actiu financer pugui classificar-se dins de la categoria a on els fluxos d’efectiu consisteixen només en pagaments de principal i interessos.

32 Estats Financers


Carteres de classificació dels instruments financers a efectes de la seva valoració

Els actius i passius financers es classifiquen a efectes de la seva valoració en les següents carteres, en funció dels aspectes descrits anteriorment:

ACTIUS FINANCERS A COST AMORTITZAT

Aquesta categoria inclou els actius financers que compleixin les dues condicions següents:

• Es gestionin amb un model de negoci l’objectiu del qual sigui mantenir-los per a percebre els seus fluxos d’efectiu contractuals.

• Les seves condicions contractuals donen lloc a fluxos d’efectiu en dates especificades, que siguin només pagaments de principal i interessos sobre l’import de principal pendent.

En aquesta categoria es recull la inversió procedent de l’activitat típica de crèdit, com ara els imports d’efectiu disposats i pendents d’amortitzar pels clients en concepte de préstec o els dipòsits prestats a altres Entitats qualsevol que sigui la seva instrumentació jurídica, els valors representatius de deute que compleixin les dues condicions anteriorment assenyalades, així com els deutes contrets pels compradors de béns o usuaris de serveis que constitueixin part del negoci del Grup.

Després del seu reconeixement inicial dels actius financers classificats en aquesta categoria es valoren a cost amortitzat, el qual s’ha d’entendre com el cost d’adquisició corregit pels reemborsaments de principal i la part imputada en l’estat de resultat consolidat, utilitzant el mètode del tipus d’interès efectiu, de la diferència entre el cost inicial i el corresponent valor de reemborsament al venciment. A més, el cost amortitzat es minora per qualsevol reducció de valor per deteriorament reconeguda directament com una disminució de l’import de l’actiu o mitjançant un compte corrector o partida compensadora del seu valor.

El tipus d’interès efectiu és el tipus d’actualització que iguala exactament el valor d’un instrument financer amb els fluxos d’efectiu estimats al llarg de la vida esperada de l’instrument, a partir de les seves condicions contractuals, com ara opcions d’amortització anticipada, però sense considerar pèrdues creditícies esperades. Per als instruments financers a tipus d’interès fix, el tipus d’interès efectiu coincideix amb el tipus d’interès contractual establert en el moment de la seva adquisició més, si escau, les comissions que, per la seva naturalesa, siguin assimilables a un tipus d’interès. En els instruments financers a tipus d’interès variable, el tipus d’interès efectiu coincideix amb la taxa de rendiment vigent per tots els conceptes fins a la primera revisió del tipus d’interès de referència que hagi de tenir lloc.

ACTIUS FINANCERS A VALOR RAONABLE AMB CANVIS A UN ALTRE RESULTAT GLOBAL

Aquesta categoria inclou els actius financers que compleixin les dues condicions següents:

• Es gestionin amb un model de negoci l’objectiu del qual combini la percepció dels seus fluxes d’efectiu contractuals i la seva venda.

• Les condicions contractuals donin lloc a fluxos d’efectiu en dates específiques que siguin només pagaments de principal i interessos sobre l’import de principal pendent.

Aquests actius financers es corresponen, fonamentalment, amb valors representatius de deute.

Així mateix, el Grup pot optar, en el moment del reconeixement inicial i de forma irrevocable, per incloure en la cartera d’actius financers a valor raonable amb canvis a un altre resultat global les inversions en instruments de patrimoni que no s’han de classificar com mantinguts per negociar i que es classificarien, d’una altra manera, com a actius financers obligatòriament a valor raonable amb canvis a resultats. Aquesta opció s’exercita instrument a instrument.

Els ingressos i despeses dels actius financers a valor raonable amb canvis a un altre resultat global es reconeixen d’acord amb els següents criteris:

• Els interessos meritats o, quan correspongui, els dividends meritats, en l’estat de resultat consolidat.

• Les diferències de canvi, a l’estat de resultat consolidat, quan es tracta d’actius financers monetaris, i a un altre resultat global, quan es tracta d’actius financers no monetaris.

• Les pèrdues per deteriorament de valor dels instruments de deute, o els guanys per la seva posterior recuperació, en l’estat de resultat consolidat i, en el cas d’instruments de patrimoni, a un altre resultat global.

• Els restants canvis de valor, a un altre resultat global.

33Estats Financers


Quan un instrument de deute a valor raonable amb canvis a un altre resultat global es dóna de baixa de l’estat de situació financera, l’import per canvi de valor registrat en l’epígraf “Un altre resultat global acumulat” del patrimoni net consolidat es reclassifica a l’estat de resultat consolidat. No obstant això, quan un instrument de patrimoni net a valor raonable amb canvis a un altre resultat global es dóna de baixa de l’estat de situació financera consolidat, aquest import no es reclassifica a l’estat de resultat consolidat, sinó que es reclassifica a una partida de reserves.

ACTIUS FINANCERS OBLIGATÒRIAMENT A VALOR RAONABLE AMB CANVIS A RESULTATS

Un actiu financer es classifica en la cartera d’actius financers obligatòriament a valor raonable amb canvis a resultats sempre que pel model de negoci del Grup en relació amb la seva gestió o per les característiques dels seus fluxos d’efectiu contractuals no sigui procedent classificar-lo en alguna de les carteres descrites anteriorment.

Aquesta cartera es subdivideix, al seu torn, en:

• Actius financers mantinguts per negociar.

Els actius financers mantinguts per negociar són aquells que s’han adquirit amb l’objectiu de realitzar-los a curt termini, o siguin part d’una cartera d’instruments financers identificats i gestionats conjuntament per a la qual s’han realitzat actuacions recents per a l’obtenció de guanys a curt termini. També es consideren actius financers mantinguts per negociar els instruments derivats que no compleixin la definició de contracte de garantia financera ni hagin estat designats com a instruments de cobertura comptable.

• Actius financers no destinats a negociació valorats obligatòriament a valor raonable amb canvis en resultats

En aquesta cartera es classifiquen la resta dels actius financers valorats obligatòriament a valor raonable amb canvis a resultats.

Els canvis de valor raonable es registren directament en l’estat de resultat consolidat, distingint, per als instruments que no siguin derivats, entre la part atribuïble als rendiments meritats de l’instrument, que es registra com “Ingressos per interessos i altres ingressos similars”, aplicant el mètode del tipus d’interès efectiu, o com a dividends, segons la seva naturalesa, i la resta, que es registra com a resultats d’operacions financeres a l’epígraf que correspongui.

PASSIUS FINANCERS MANTINGUTS PER NEGOCIAR

Els passius financers mantinguts per negociar inclouen els passius financers que s’han emès amb l’objectiu de readquirir-los a curt termini, o siguin part d’una cartera d’instruments financers identificats i gestionats conjuntament per a la qual s’han realitzat actuacions recents per a l’obtenció de guanys a curt termini. També s’inclouen les posicions curtes com a conseqüència de vendes en ferm de valors rebuts en préstecs de recompra inversa, en préstecs de valors o en garantia amb dret de venda, així com els instruments derivats que no compleixen la definició de contracte de garantia financera ni hagin estat designats com a instruments de cobertura comptable.

Els canvis de valor raonable es registren directament en l’estat de resultat consolidat, distingint, per als instruments que no siguin derivats, entre la part atribuïble als rendiments meritats de l’instrument, que es registra com a interessos aplicant el mètode del tipus d’interès efectiu i la resta, que es registra com a resultats d’operacions financeres en l’epígraf que correspongui.

PASSIUS FINANCERS DESIGNATS A VALOR RAONABLE AMB CANVIS A RESULTATS

Aquesta categoria inclou els passius financers que no formin part dels passius financers mantinguts per negociar i hagin estat designats de manera irrevocable en el seu reconeixement inicial. Les variacions en el valor raonable d’aquests instruments es registren en l’estat de resultat consolidat.

PASSIUS FINANCERS A COST AMORTITZAT

Els passius financers a cost amortitzat corresponen als passius financers que no tenen cabuda en les categories anteriors i que responen a les activitats típiques de captació de fons de les Entitats financeres, qualsevol que sigui la seva forma d’instrumentalització i el seu termini de venciment.

En particular, s’inclou en aquesta categoria el capital amb naturalesa de passiu financer que es correspon amb l’import dels instruments financers emesos pel Grup que, tenint la naturalesa jurídica de capital, no compleixen els requisits per poder qualificar com a patrimoni net consolidat a efectes comptables. Bàsicament són les accions emeses que no incorporen drets polítics i la rendibilitat s’estableix en funció d’un tipus d’interès, fix o variable.

34 Estats Financers


Després del seu reconeixement inicial es valoren a cost amortitzat, aplicant criteris anàlegs als actius financers a cost amortitzat, registrant els interessos meritats, calculats pel mètode del tipus d’interès efectiu, en l’estat de resultat consolidat. No obstant, en el cas en què el Grup disposi de discrecionalitat pel que fa al pagament dels cupons associats als instruments financers emesos i classificats com a passius financers, la política comptable del Grup és reconèixer els mateixos amb càrrec a les reserves consolidades.

1.3.3 Deteriorament del valor dels actius financers

Un actiu financer o una exposició creditícia es considera deteriorat quan existeix una evidència objectiva que s’ha produït un esdeveniment o l’efecte combinat de diversos esdeveniments que dóna lloc a:

• En el cas d’instruments de deute, inclosos els crèdits i valors representatius de deute, un impacte negatiu en els fluxos d’efectiu futurs que es van estimar en el moment de formalitzar-se la transacció, a causa de la materialització d’un risc de crèdit.

• En el cas de les exposicions fora de balanç que comporten risc de crèdit, que els fluxos que s’esperin rebre siguin inferiors als fluxos d’efectiu contractuals, en cas de disposició del compromís o als pagaments que s’espera realitzar, en el cas de garanties financeres concedides.

Instruments de deute i exposicions fora de balançLes pèrdues per deteriorament dels instruments de deute i altres exposicions creditícies fora de balanç es registren com una despesa en l’estat de resultat consolidat de l’exercici en què tal deteriorament s’estima i les recuperacions de les pèrdues prèviament registrades, si escau, es reconeixen també en l’estat de resultat consolidat de l’exercici en què el deteriorament desapareix o es redueix.

El càlcul del deteriorament dels actius financers es realitza en funció del tipus d’instrument i d’altres circumstàncies que puguin afectar-los, un cop tingudes en compte les garanties eficaces rebudes. Per als instruments de deute valorats a cost amortitzat, el Grup reconeix tant comptes correctors, quan es constitueixen provisions per insolvències per cobrir les pèrdues per deteriorament, com sanejaments directes contra l’actiu de l’estat de situació financera, quan s’estima que la recuperació és poc probable. Per als instruments de deute a valor raonable amb canvis en un altre resultat global les pèrdues per deteriorament es reconeixen en l’estat de resultat consolidat amb contrapartida a l’epígraf de “Un altre resultat global acumulat” del patrimoni net consolidat. Les cobertures per pèrdues per deteriorament en les exposicions fora de balanç es registren en el passiu de l’estat de situació financera consolidat com una provisió.

En els riscos classificats en fase 3 (veure apartat “Definició de les categories de classificació” d’aquesta nota), el reconeixement en l’estat de resultat consolidat de la meritació d’interessos es realitza aplicant el tipus d’interès efectiu sobre el seu cost amortitzat ajustat per qualsevol correcció de valor per pèrdues per deteriorament.

Amb l’objectiu de determinar les pèrdues per deteriorament, el Grup porta a terme un seguiment individual dels deutors, almenys per a tots aquells que siguin significatius, i col·lectiu, per als grups d’actius financers que presenten característiques de risc de crèdit similars indicatives de la capacitat dels deutors per pagar els imports pendents. Quan un instrument concret no es pugui incloure en cap grup d’actius amb característiques de risc similars, s’analitza exclusivament de forma individual per determinar si està deteriorat i, si s’escau, per estimar la pèrdua per deteriorament.

El Grup compta amb polítiques, mètodes i procediments per a estimar les pèrdues en què es pot incórrer com a conseqüència dels riscos de crèdit que manté, tant per a la insolvència atribuïble a les contraparts com per al risc país. Aquestes polítiques, mètodes i procediments són aplicats en la concessió, l’estudi i la formalització dels instruments de deute i exposicions de fora de balanç, així com en la identificació del seu possible deteriorament i, si escau, en el càlcul dels imports necessaris per a la cobertura de les pèrdues esperades.

Classificació comptable en funció del risc de crèdit per a insolvènciaEl Grup ha establert criteris que permeten identificar els acreditats que presentin increments significatius de risc o debilitats o evidències objectives de deteriorament i classificar-los en funció del seu risc de crèdit.

En els següents apartats es desenvolupen els principis i la metodologia de classificació utilitzats pel Grup.

Definició de les categories de classificacióLes exposicions creditícies, així com les exposicions de fora de balanç, es classifiquen, en funció del risc de crèdit, en les següents fases:

• Fase 1: operacions que no compleixen els requisits per a ser classificades en altres categories.

35Estats Financers


• Fase 2: aquesta categoria comprèn totes les operacions que, sense complir els criteris per poder ser classificades individualment en fase 3 o fallit, presenten augments significatius del risc de crèdit des del reconeixement inicial. S’inclouen en aquesta categoria les operacions en què hi hagi imports vençuts de més d’un mes d’antiguitat. Les operacions refinançades i reestructurades, classificades en aquesta categoria seran classificades a una categoria de menor risc quan donin compliment als requisits establerts per proporcionar aquesta reclassificació. També s’inclouen en aquesta categoria les operacions al corrent de pagament però que durant els últims 12 mesos hagin tingut més de 3 quotes impagades. Finalment s’inclouen en aquesta categoria les operacions refinançades i reestructurades que no hagin passat el període de prova de 12 mesos per a poder ser classificades en fase 1.

• Fase 3: comprèn els instruments de deute, vençuts o no, que, sense concórrer les circumstàncies per ser classificats en la categoria de risc fallit, presentin dubtes raonables sobre el seu reemborsament total (principal i interessos); així com les exposicions fora de balanç en què el pagament pel Grup sigui probable i la seva recuperació dubtosa.

- Per raó de la morositat del titular: operacions amb algun import vençut per principal, interessos o despeses pactats contractualment, amb caràcter general, amb més de 90 dies d’antiguitat, llevat que sigui procedent classificar-les com a fallides. Així mateix, s’inclouen els imports de totes les operacions d’un titular de més de 90 dies d’antiguitat d’impagament.

- Per raons diferents de la morositat del titular: operacions en què, sense concórrer les circumstàncies per classificar-les en les categories de fallits o en fase 3 per raó de la morositat, es presenten dubtes raonables sobre l’obtenció dels fluxos d’efectiu estimats de l’operació; així com les exposicions de fora de balanç no qualificades en fase 3 per raó de la morositat en què el pagament pel Grup sigui probable i la seva recuperació dubtosa.

• Risc fallit:

El Grup dóna de baixa de l’estat de situació financera consolidat aquelles operacions que després d’una anàlisi individualitzada es considerin totalment o parcialment de recuperació remota. Dins d’aquesta categoria s’inclouen els riscos dels clients que estan en concurs de creditors amb petició de liquidació.

El Grup dóna de baixa de l’estat de situació financera consolidat l’import registrat com a fallit juntament amb la seva provisió, sense perjudici de les actuacions que puguin dur-se a terme per intentar aconseguir el seu cobrament fins que no s’hagin extingit definitivament els drets a percebre-ho, ja sigui per prescripció, condonació o altres causes.

Criteris de classificació de les operacionsEl Grup aplica una diversitat de criteris per classificar els acreditats i les operacions en les diferents categories en funció del seu risc creditici.

Amb l’objectiu de permetre una primerenca identificació de l’increment significatiu de risc o de les debilitats i del deteriorament de les operacions, el Grup estableix indicadors, basats en els dies d’impagament, en indicadors de refinançament i reestructuració, i en indicadors de situació concursal i increment significatiu de risc, entre d’altres, diferenciant entre acreditats significatius i no significatius.

Les operacions classificades en fase 3 es reclassifiquen a les fases 1 o 2 quan, com a conseqüència del cobrament total o parcial dels riscos impagats en el cas d’operacions classificades en fase 3 per raons de morositat, o per haver superat el període de prova en el cas d’operacions classificades en fase 3 per raons diferents de la morositat, desapareguin les causes que en el seu dia van motivar la seva classificació en fase 3, llevat que subsisteixin altres raons que aconsellin el seu manteniment en aquesta categoria.

Classificació individualEl Grup ha establert un llindar en termes d’exposició per considerar els acreditats com a significatius, basat en nivells segons el paràmetre d’exposició a l’incompliment (EAD). Així mateix, es consideren de forma individualitzada les exposicions d’acreditats corresponents als principals grups de risc, així com aquells acreditats que no estan associats a un grup homogeni de risc per als quals, en conseqüència, la seva classificació i cobertura no es pot estimar de forma col·lectiva.

Per als acreditats significatius s’estableix un sistema d’indicadors que permeten la identificació de l’increment significatiu de risc, de debilitats o d’indicis de deteriorament.

Concretament, un equip expert d’analistes de risc analitza els acreditats per concloure sobre l’existència d’increment significatiu de risc o d’evidència objectiva de deteriorament i, per al cas d’evidència de deteriorament, si aquest esdeveniment o esdeveniments causants de la pèrdua tenen un impacte sobre els fluxos d’efectiu futurs estimats de l’actiu financer o del seu grup.

36 Estats Financers


A continuació s’enumeren els aspectes que pretenen identificar el sistema d’indicadors:

• Dificultats financeres significatives de l’emissor o de l’obligat, indicatives d’un increment significatiu del risc o d’un esdeveniment de deteriorament, en la mesura que, per a la seva significativitat, limitin la capacitat de l’emissor o obligat per satisfer les seves obligacions financeres amb normalitat.

• En aquest sentit, per a identificar un increment significatiu de risc o un esdeveniment de deteriorament cal considerar tant variables indicatives d’un empitjorament o una mala situació economicofinancera com a variables que siguin potencials causants o anticipin aquest deteriorament.

Per exemple:

• Canvis adversos en la situació financera, com un augment significatiu del nivell d’endeutament, caigudes significatives de la xifra de negocis o un estrenyiment significatiu dels marges d’explotació.

• Canvis adversos en l’economia o en els indicadors de mercat com una caiguda significativa del preu de les accions o una disminució en el preu de les emissions de deute. En el cas de les emissions de deute sobirà s’analitzen, a més, els diferencials en el preu respecte al bo alemany de referència (prima de risc).

• Per a operacions amb garantia real, l’empitjorament de la relació entre el seu import i el valor de la garantia, a causa d’una evolució desfavorable del valor de la garantia, o al manteniment o augment de l’import pendent d’amortització a causa de les condicions de pagament fixades.

• Augment significatiu del risc de crèdit d’altres operacions del titular, o en Entitats relacionades amb el grup de risc del titular.

• Evidències de deteriorament d’altres operacions del mateix titular, o d’Entitats relacionades del grup de risc del titular.

• Incompliment de clàusules contractuals, impagaments o retards en el pagament de principal o interessos: a més dels impagaments superiors a 90 dies, que formen part de l’algoritme automàtic de classificació, s’identifiquen impagaments o retards de menys de 90 dies, que poden ser un indici de deteriorament o d’un increment significatiu de risc.

• Per dificultats financeres se li atorguen a l’acreditat concessions o avantatges que no es considerarien d’una altra manera: la concessió de refinançaments a un deutor en dificultats podria evitar o retardar l’incompliment de les seves obligacions i, al seu torn, el reconeixement del deteriorament associat a l’actiu financer vinculat a dit deutor.

• Probabilitat que el prestatari entri en concurs de creditors: en casos en què hi ha una elevada probabilitat que el prestatari entri en fallida o reestructuració, la solvència dels emissors o obligats es veu ostensiblement afectada, podent donar lloc a un esdeveniment de pèrdua en funció de l’impacte en els fluxos futurs a percebre.

• La desaparició d’un mercat actiu per a l’actiu financer a causa de dificultats financeres: la suspensió d’actius financers emesos per l’obligat o emissor poden significar una situació econòmico-financera compromesa i, per tant, una baixa capacitat per satisfer les seves obligacions.

Classificació col·lectiva Per als acreditats que no superen el llindar de significativitat i que, a més, no hagin estat classificats en les fases 2 o 3, el Grup té definit un procés mitjançant el qual identifica aquelles exposicions que presenten increment significatiu de risc o debilitats que poden suposar pèrdues superiors a les d’altres operacions similars classificades en fase 1.

Operacions de refinançament i reestructuracióLes polítiques i els procediments en matèria de gestió del risc de crèdit aplicats pel Grup garanteixen un seguiment detallat dels acreditats posant de manifest la necessitat de realitzar provisions quan s’evidenciïn indicis de deteriorament en la solvència dels mateixos. Per això, el Grup constitueix les provisions d’insolvències requerides per a aquelles operacions en què la situació del seu acreditat així ho exigeixi abans de formalitzar les operacions de reestructuració / refinançament, les quals s’han d’entendre com:

• Operació de refinançament: es concedeix o utilitza per raons econòmiques o legals relacionades amb dificultats financeres, actuals o previsibles, del titular per cancel·lar una o diverses operacions concedides pel Grup, o per la qual es posa a aquestes operacions totalment o parcialment al corrent de pagament, per tal de facilitar als titulars el pagament del seu deute (principal i interessos) perquè no puguin, o sigui previsible que no podran, complir en temps i forma amb les seves condicions.

37Estats Financers


• Operació reestructurada: es modifiquen les condicions financeres d’una operació per raons econòmiques o legals relacionades amb les dificultats, actuals o previsibles, del titular, amb la finalitat de facilitar el pagament del deute (principal i interessos) perquè el titular no pot, o sigui previsible que no podrà, complir en temps i forma amb aquestes condicions, tot i que aquesta modificació estigués prevista en el contracte. En tot cas, es consideren com a reestructurades les operacions en què es modifiquen les seves condicions per allargar el seu termini de venciment, variar el quadre d’amortització per minorar l’import de les quotes en el curt termini o disminuir la seva freqüència, o establir o allargar el termini de carència de principal, d’interessos o de tots dos.

La formalització de la modificació de les condicions contractuals no suposa un deteriorament significatiu addicional de la situació de l’acreditat que obligui a la constitució de provisions addicionals.

Si una operació està classificada en una categoria de risc determinada, l’operació de refinançament no suposa una millora automàtica en la consideració de risc de la mateixa. Per a les operacions refinançades s’estableix la seva classificació inicial en funció de les seves característiques, principalment que es donin dificultats financeres en l’acreditat (per exemple, un pla de negocis inadequat), que concorrin determinades clàusules com períodes dilatats de carència o que presentin imports donats de baixa per considerar-los irrevocables; posteriorment es modifica la classificació inicial en funció dels períodes de prova fixats.

Les operacions de refinançament, refinançades o reestructurades, romanen en fase 2 durant un període de prova de, com a mínim, 12 mesos.

Les estimacions de les pèrdues per deteriorament de crèdit que es determinin, i que són coherents amb la classificació comptable del risc, es provisionen en el mateix moment en què s’identifiquen.

La metodologia d’estimació de les pèrdues per aquestes carteres en general és similar a la de la resta d’actius financers valorats a cost amortitzat, però sí que es té en compte que, a priori, una operació que ha hagut de ser reestructurada per poder atendre les seves obligacions de pagament, ha de tenir una estimació de pèrdues superior a la d’una operació que mai ha tingut problemes d’impagament, llevat que s’aportin suficients garanties addicionals eficaces que justifiquen el contrari.

Determinació de coberturesL’import de les cobertures per pèrdues per deteriorament es calcula en funció de si s’ha produït o no un increment significatiu del risc de crèdit des del reconeixement inicial de l’operació, i de si s’ha produït o no un esdeveniment d’incompliment. D’aquesta manera, la cobertura per pèrdues per deteriorament de les operacions és igual a:

• Les pèrdues creditícies esperades en dotze mesos, quan el risc que succeeixi un esdeveniment d’incompliment en l’operació no hagi augmentat de forma significativa des del seu reconeixement inicial (actius classificats en fase 1).

• Les pèrdues creditícies esperades en la vida de l’operació, si el risc que succeeixi un esdeveniment d’incompliment en l’operació ha augmentat de forma significativa des del seu reconeixement inicial (actius classificats en fase 2).

• Les pèrdues creditícies esperades en la vida de l’operació, quan s’ha produït un esdeveniment d’incompliment en l’operació (actius classificats en fase 3).

Estimacions individualitzades de les coberturesSón objecte d’estimació individualitzada:

• Les cobertures de les operacions classificades en les fases 2 i 3 dels acreditats individualment significatius.

• Si és el cas, les operacions o acreditats les característiques dels quals no permetin un càlcul col·lectiu de deteriorament.

• Les cobertures d’operacions identificades com sense risc aparent classificades a la fase 3.

El Grup ha desenvolupat una metodologia per a l’estimació d’aquestes cobertures, calculant la diferència entre l’import en llibres brut de l’operació i el valor actualitzat de l’estimació dels fluxos d’efectiu que s’espera cobrar, descomptats utilitzant el tipus d’interès efectiu. Per a això es tenen en compte les garanties eficaces rebudes (veure l’apartat “Garanties” d’aquesta nota).

38 Estats Financers


S’estableixen tres mètodes per al càlcul del valor recuperable en actius avaluats a nivell individual:

• Enfocament de descompte de fluxos de caixa: Deutors per als quals s’estima capacitat de generar fluxos de caixa futurs amb el desenvolupament del propi negoci permetent, mitjançant el desenvolupament de l’activitat i l’estructura econòmico-financera de la companyia, la devolució de part o de la totalitat del deute contret. Implica l’estimació de cash flows obtinguts per l’acreditat en el desenvolupament del seu negoci.

• Enfocament de recuperació de garanties reals: Deutors sense capacitat de generar fluxos de caixa amb el desenvolupament del seu propi negoci, veient-se obligats a liquidar actius per fer front al pagament dels seus deutes. Implica l’estimació de cash flows sobre la base de l’execució de garanties.

• Enfocament mixt: Deutors per als quals s’estima capacitat de generar fluxos de caixa futurs i de manera addicional disposen d’actius aliens a l’activitat. Els esmentats fluxos poden ser complementats amb potencials vendes d’actius patrimonials no funcionals, en la mesura en què no siguin necessaris per al desenvolupament de la seva activitat i, en conseqüència, per a la generació dels esmentats fluxos de caixa futurs.

Estimacions col·lectives de les coberturesSón objecte d’estimació col·lectiva les exposicions que no s’avaluïn a través de l’estimació individualitzada de cobertures.

En realitzar el càlcul de la pèrdua per deteriorament col·lectiva, el Grup s’aten a les solucions alternatives establertes a la “Guia supervisora relativa a l’aplicació de la NIIF 9” emesa per l’AFA en data 21 de desembre de 2018.

Per a les operacions classificades com a normals, normals amb increment significatiu del risc i dubtoses s’apliquen uns percentatges de cobertura en funció del segment del risc de crèdit, de les garanties reals i personals eficaces rebudes un cop aplicat un descompte establert i, pel cas de les cobertures d’operacions classificades com a normals amb increment significatiu del risc i dubtoses, també l’antiguitat dels imports vençuts.

Classificació i cobertura per risc de crèdit per raó del risc paísEs considera per risc país el risc que concorre en les contraparts residents en un determinat país per circumstàncies diferents del risc comercial habitual (risc sobirà, risc de transferència o riscos derivats de l’activitat financera internacional). El Grup classifica les operacions realitzades amb tercers en diferents grups segons l’establert a la “Guia supervisora relativa a l’aplicació de la NIIF 9” emesa per l’AFA en data 21 de desembre de 2018.

Els instruments de deute o exposicions fora de balanç amb obligats finals residents en països que presentin dificultats prolongades per fer front al servei del seu deute, considerant dubtosa la possibilitat de recobrament, es classifiquen en fase 3, llevat que s’hagin de classificar com a riscos fallits.

L’estimació de les cobertures es realitza en dues etapes: primer s’estima la cobertura per risc d’insolvència i, a continuació, la cobertura addicional per risc país.

El Grup no està exposat de forma significativa al risc de crèdit per raó de risc país.

GarantiesEs consideren eficaces aquelles garanties reals i personals per a les quals el Grup demostri la seva validesa com a mitigant del risc de crèdit.

En cap cas es consideren admissibles com a garanties eficaces aquelles l’eficàcia de les quals depengui substancialment de la qualitat creditícia del deutor o del grup econòmic del qual, si escau, formi part.

39Estats Financers


Complint amb aquestes condicions, poden considerar-se com eficaces els següents tipus de garanties:

• Garanties immobiliàries instrumentades com hipoteques immobiliàries amb primera càrrega:

- Edificis i elements d’edificis acabats:

· Habitatges.

· Oficines i locals comercials i naus polivalents.

· Resta d’edificis, com ara naus no polivalents i hotels.

- Sòl urbà i urbanitzable ordenat.

- Resta de béns immobles.

• Garanties pignoratícies sobre instruments financers:

- Dipòsits en efectiu.

- Instruments de renda variable en Entitats cotitzades i títols de deute emesos per emissors de reconeguda solvència.

• Altres garanties reals:

- Béns mobles rebuts en garantia.

- Successives hipoteques sobre immobles.

• Garanties personals que impliquen la responsabilitat directa i mancomunada dels nous avaladors davant del client, sent la solvència d’aquelles persones o Entitats prou demostrada a efectes de garantir l’amortització íntegra de l’operació segons les condicions acordades.

El Grup té criteris de valoració de les garanties reals per als actius d’acord amb la normativa vigent. En particular, el Grup aplica criteris de selecció i contractació de proveïdors de valoracions orientats a garantir la independència dels mateixos i la qualitat de les valoracions.

Les garanties immobiliàries d’operacions de crèdit i els immobles es taxen en el moment de la seva concessió o alta, aquests últims ja sigui a través de la compra, adjudicació o dació en pagament i quan l’actiu pateix una caiguda de valor significatiu. A més, s’apliquen uns criteris d’actualització mínima que garanteixen una freqüència trianual per a tots els deutes d’elevat import.

Per a l’estimació de les cobertures de pèrdues per risc de crèdit, el Grup determina l’import a recuperar de les garanties immobiliàries prenent com a punt de partida el valor de taxació, que s’ajusta tenint en consideració el temps necessari per a l’execució d’aquestes garanties, la tendència de preus i la capacitat i experiència de realització d’immobles similars en termes de preus i terminis per part del Grup, així com els costos d’execució, els costos de manteniment i els costos de venda.

1.3.4 Cobertures comptables

El Grup utilitza els derivats financers per (i) facilitar dits instruments als clients que ho sol·liciten o per (ii) gestionar els riscos de les posicions pròpies del Grup (derivats de cobertura). Amb aquest objectiu utilitza derivats financers negociats bilateralment amb la contrapart fora de mercats organitzats (OTC).

Els derivats financers que no poden ser tractats en qualitat de cobertura es consideren com derivats mantinguts per negociar. Les condicions per a que un derivat financer pugui ser considerat com a cobertura són les següents:

- El derivat financer ha de cobrir el risc de variacions en el valor dels actius i passius degudes a oscil·lacions del tipus d’interès i/o del tipus de canvi (cobertura de valors raonables), el risc d’alteracions en els fluxos d’efectiu estimats amb origen en actius i passius financers, compromisos i transaccions previstes altament probables (cobertura de fluxos d’efectiu), o el risc de la inversió neta en un negoci a l’estranger (cobertura d’inversions netes en negocis a l’estranger).

- El derivat financer ha d’eliminar eficientment algun risc inherent a l’element o posició cobert durant tot el termini de cobertura tant en termes d’eficàcia prospectiva com retrospectiva. Per això, el Grup analitza si en el moment de la contractació de la cobertura s’espera que, en condicions normals, aquesta actuï amb un alt grau d’eficàcia i verifica durant tota la seva vida, mitjançant els tests d’efectivitat, que els resultats de la cobertura oscil·len en el rang de variació del 80% al 125% respecte al resultat de la partida coberta.

- Ha de documentar-se adequadament que la contractació del derivat financer tenia com a objectiu el servir de cobertura de determinats saldos o transaccions i la forma en què es pensava aconseguir i avaluar aquesta cobertura eficaç, sempre que aquesta forma sigui coherent amb la gestió dels riscos propis que duu a terme el Grup.

40 Estats Financers


Les cobertures s’apliquen a carteres d’actius (macrocobertures). El conjunt dels actius financers a cobrir comparteix el mateix tipus de risc, fet que es compleix quan la sensibilitat al canvi del tipus d’interès dels elements individuals coberts és similar.

En les esmentades cobertures de valor raonable, les diferències produïdes en el valor raonable del derivat i de l’instrument cobert atribuïbles al risc cobert es reconeixen directament a l’estat de resultat consolidat utilitzant com a contrapartida els epígrafs de l’estat de situació financera consolidat en els que es troba registrat l’element cobert o en l’epígraf de “Derivats – Comptabilitat de cobertures” segons pertoqui.

Si un derivat assignat com a cobertura, bé per la seva finalització, discontinuació, per la seva inefectivitat o per qualsevol altre motiu, no compleix els requisits indicats anteriorment, passa a ser considerat com un derivat mantingut per negociar a efectes comptables. Per tant, els canvis en la seva valoració passen a registrar-se amb contrapartida a resultats.

1.3.5 Garanties financeres

Es consideren garanties financeres els contractes per als quals el Grup s’obliga a pagar unes quantitats específiques per compte d’un tercer en el supòsit que aquest no ho faci, amb independència de la seva forma jurídica, que pot ser, entre d’altres, la de fiança, aval financer, contracte d’assegurança o derivat de crèdit.

El Grup reconeix els contractes de garanties financeres prestades a l’epígraf “Passius financers a cost amortitzat - Altres passius financers” pel seu valor raonable que, en un inici, i tret d’evidència en contra, és el valor actual de les comissions i els rendiments a rebre per aquests contractes al llarg de la seva vida útil. Simultàniament, es registra a l’actiu l’import de les comissions i dels rendiments cobrats a l’inici de l’operació així com un crèdit a l’actiu per l’import de les comissions i dels rendiments assimilats a cobrar en el futur pendents de rebre.

Les garanties financeres es classifiquen en funció del risc d’insolvència imputable al client o a l’operació i, si escau, s’estima la necessitat de constituir provisions per a aquestes mitjançant l’aplicació de criteris similars per als instruments de deute valorats al seu cost amortitzat.

Els ingressos obtinguts dels instruments de garantia es registren en l’epígraf “Ingressos per comissions” de l’estat de resultat consolidat, i es calculen aplicant el tipus establert en el contracte del qual porten causa sobre l’import nominal de la garantia.

1.3.6 Transferències i baixa dels estats de situació financera d’instruments financers

Els actius financers només es donen de baixa de l’estat de situació financera consolidat quan s’han extingit els fluxos d’efectiu que generen o quan s’han transferit substancialment a tercers els riscos i beneficis que porten implícits. De manera similar, els passius financers només es donen de baixa de l’estat de situació financera consolidat quan s’han extingit les obligacions que generen o quan s’adquireixen amb la intenció de cancel·lar-los o de recol·locar-los novament.

1.3.7 Compensació d’actius i passius financers

Els actius i passius financers són objecte de compensació a l’efecte de presentació en l’estat de situació financera consolidat només quan el Grup té el dret, exigible legalment, de compensar els imports reconeguts en els instruments esmentats i es té la intenció de liquidar-los pel seu import net o de realitzar l’actiu i pagar el passiu simultàniament.

1.3.8 Actius no corrents i actius i passius inclosos en grups alienables d’elements que s’han classificat com a mantinguts per a la venda i operacions interrompudes

L’epígraf “Actius no corrents i grups alienables d’elements que s’han classificat com a mantinguts per a la venda” de l’estat de situació financera consolidat inclou el valor comptable de les partides individuals, integrades en un grup de disposició o que formen part d’una unitat de negoci que es pretén alienar (operacions en interrupció), la venda dels quals és altament probable que tingui lloc, en les condicions en què aquests actius es troben actualment, en el termini d’un any a comptar de la data a la qual es refereixen els Estats Financers anuals consolidats.

En conseqüència, la recuperació del valor comptable d’aquestes partides, que poden ser de naturalesa financera i no financera, tindrà lloc previsiblement a través del preu que s’obtingui en la seva alienació i no mitjançant el seu ús continuat.

41Estats Financers


En particular, els actius immobiliaris o altres no corrents rebuts pel Grup per a la satisfacció, total o parcial, de les obligacions de pagament dels seus deutors, es consideren actius no corrents en venda, llevat que el Grup hagi decidit fer un ús continuat d’aquests actius o s’afectin a l’explotació en règim de lloguer. Per a tots aquests actius, el Grup disposa d’una unitat específica enfocada a la gestió immobiliària i a la seva venda.

D’altra banda, l’epígraf “Passius inclosos en grups alienables d’elements que s’han classificat com a mantinguts per a la venda” inclou els saldos creditors associats als actius o grups de disposició, o a les operacions en interrupció del Grup.

Els actius no corrents i grups alienables d’elements que s’han classificat com a mantinguts per a la venda es valoren, tant en la data d’adquisició com posteriorment, per l’import menor entre el seu valor comptable i el valor raonable net dels costos de venda estimats d’aquests actius. El valor comptable en la data d’adquisició dels actius no corrents i grups alienables d’elements que s’han classificat com a mantinguts per a la venda procedents d’adjudicacions o recuperacions, es defineix com el saldo pendent de cobrament dels préstecs o crèdits origen d’aquestes compres (nets de les provisions associades a aquests); mentre continuïn classificats com a “Actius no corrents i grups alienables d’elements que s’han classificat com a mantinguts per a la venda”, els actius materials i immaterials amortitzables per la seva naturalesa no s’amortitzen.

A efectes de la determinació del valor raonable net dels actius immobiliaris, el Grup utilitza la seva pròpia metodologia interna, que pren com a punt de partida el valor de taxació, que s’ajusta tenint en consideració l’experiència de vendes de béns similars en termes de preus, el període de permanència de cada actiu en el balanç consolidat i altres factors explicatius. Es tenen en consideració, així mateix, els acords assolits amb tercers per a l’alienació d’aquests actius.

Les valoracions d’aquests actius es fan seguint les polítiques i els criteris descrits en l’apartat “Garanties” de la nota 1.3.3.

Els guanys i pèrdues generats en l’alienació dels actius i passius classificats com a no corrents en venda, així com les pèrdues per deteriorament i la seva reversió, quan sigui procedent, es reconeixen en l’epígraf “Guanys o pèrdues procedents d’actius no corrents i grups alienables d’elements classificats com a mantinguts per a la venda no admissibles com a activitats interrompudes” de l’estat de resultat consolidat. Els ingressos i les despeses restants corresponents a aquests actius i passius es presenten d’acord amb la seva naturalesa.

Els actius tangibles considerats com a actius no corrents mantinguts per a la venda comprenen principalment immobles no afectes a l’explotació i no destinats a l’activitat bancària. Els presents actius es classifiquen com a actius mantinguts per a la venda quan el seu valor s’hagi de recuperar principalment a través de la seva venda, sempre que es consideri altament probable.

El Grup els reconeix comptablement pel seu cost històric menys l’import acumulat de les pèrdues per deteriorament de valor.

Per determinar si existeix evidència objectiva de deteriorament, el Grup analitza anualment si existeixen indicis de deteriorament de valor dels actius en base a valoracions realitzades per taxadors externs independents així com en base a valoracions internes, determinant-ne l’import recuperable. En el cas d’existir evidència objectiva de deteriorament, el seu import en llibres es redueix fins al seu valor raonable menys els costos per a la venda.

1.3.9 Actius tangibles

Els actius tangibles inclouen (i) l’immobilitzat material que el Grup manté per al seu ús actual o futur i que espera utilitzar durant més d’un exercici, (ii) l’immobilitzat material que se cedeix en arrendament operatiu als clients, i (iii) les inversions immobiliàries, que inclouen els terrenys, edificis i altres construccions que es mantenen per explotar-los en un règim de lloguer o per obtenir una plusvàlua en el moment de vendre’ls. Aquest epígraf també inclou els actius materials rebuts en pagament de deutes classificats en funció de la seva destinació.

Com a norma general, els actius tangibles es valoren al seu cost d’adquisició deduïda l’amortització acumulada i, en el seu cas, deduïda qualsevol pèrdua per deteriorament que resulti de comparar el valor net comptable de cada element amb el seu corresponent import recuperable.

Les amortitzacions dels actius tangibles es calculen sistemàticament segons el mètode lineal, aplicant els anys de vida útil estimada dels diferents elements sobre el cost d’adquisició dels actius menys el seu valor residual.

En el cas dels terrenys sobre els quals s’assenten els edificis i altres construccions, s’entén que tenen una vida indefinida i que, per tant, no són objecte d’amortització.

42 Estats Financers


Les dotacions anuals en concepte d’amortització dels actius tangibles es registren amb càrrec a l’estat de resultat consolidat i es calculen en funció dels següents anys de vida útil estimada, com a mitjana, dels diferents grups d’elements.

Anys de vida útil

Immobles 40

Instal·lacions 10

Mobiliari 5

Vehicles 5

Equips informàtics 5

El Grup, com a mínim a final de cada exercici, procedeix a revisar la vida útil estimada dels elements de l’actiu tangible amb la finalitat de detectar canvis significatius en la mateixa que, en cas de produir-se, s’ajusta mitjançant la corresponent correcció del registre a l’estat de resultat consolidat d’exercicis futurs de la nova dotació a amortització en virtut de la nova vida útil.

A cada tancament comptable, el Grup analitza si hi ha indicis, tant interns com externs, de que un actiu tangible pugui estar deteriorat. Si hi ha evidències de deteriorament, el Grup analitza si efectivament existeix aquest deteriorament comparant el valor comptable net de l’actiu amb el seu import recuperable (el major entre el seu valor raonable menys els costos de venda i el seu valor en ús). Quan el valor comptable excedeix l’import recuperable, el Grup redueix el valor comptable de l’element corresponent fins a l’import recuperable i ajusta els càrrecs futurs en concepte d’amortització en proporció al seu valor comptable ajustat i a la seva nova vida útil romanent, en cas que calgui una reestimació d’aquesta. D’altra banda, quan hi ha indicis que s’ha recuperat el valor d’un element, el Grup registra la reversió de la pèrdua per deteriorament comptabilitzada en exercicis anteriors i ajusta els càrrecs futurs en concepte de la seva amortització. La reversió de la pèrdua per deteriorament d’un element en cap cas pot suposar l’increment del seu valor comptable per sobre del que tindria si no s’haguessin reconegut pèrdues per deteriorament en exercicis anteriors.

En particular, certs elements de l’immobilitzat material figuren assignats a unitats generadores d’efectiu del negoci bancari. Sobre aquestes unitats s’efectua el test de deteriorament corresponent per verificar que es generen els fluxos d’efectiu suficients per suportar el valor dels actius.

Els costos d’ampliació, modernització o millores que suposen un augment de la productivitat, capacitat o eficiència, o un allargament de la vida útil dels béns, es capitalitzen com a més cost dels corresponents béns.

1.3.10 Arrendaments

El Banc avalua l’existència d’un contracte d’arrendament a l’inici o quan es modifiquen les condicions d’aquest contracte. En aquest sentit, es conclou que un contracte és d’arrendament si el bé està identificat en el contracte i la part que rep el bé té el dret a controlar el seu ús.

Arrendaments en què el Grup actua com a arrendatariEl Banc registra, per als arrendaments en què actua com a arrendatari, que es corresponen fonamentalment amb contractes d’arrendament d’immobles i oficines afectes a la seva activitat d’explotació, un actiu per dret d’ús del bé arrendat i un passiu pels pagaments pendents a la data en què el bé arrendat va ser posat a disposició del Grup per al seu ús.

El termini d’arrendament correspon al període no revocable establert en el contracte, juntament amb els períodes coberts per una opció per prorrogar l’arrendament (si es té certesa raonable que l’arrendatari exercirà aquesta opció) i els períodes coberts per una opció per rescindir l’arrendament (si es té certesa raonable que l’arrendatari no exercirà aquesta opció).

Per a aquells contractes d’arrendament de durada determinada que incloguin, o no, una opció unilateral de rescissió anticipada a favor del Banc i en què el cost derivat de la rescissió no sigui significatiu, amb caràcter general el termini d’arrendament equival a la durada inicial estipulada contractualment. No obstant això, es tindrà en consideració si hi ha circumstàncies que poguessin provocar que els contractes es rescindeixin anticipadament.

Per a aquells contractes d’arrendament de durada determinada que incloguin una opció unilateral de pròrroga a favor del Banc, s’avalua exercir aquesta opció en funció dels incentius econòmics i l’experiència històrica.

43Estats Financers


El passiu per arrendament es registra inicialment a l’epígraf de “Passius financers a cost amortitzat - Altres passius financers” de l’estat de situació financera consolidat (vegeu nota 17) per un import igual al valor actual dels pagaments pendents estimats, en funció de la data de venciment prevista. Aquests pagaments comprenen els següents conceptes:

• Els pagaments fixos, menys qualsevol incentiu pendent de cobrament.

• Els pagaments variables que es determinin amb referència a un índex o taxa.

• Els imports que s’esperi abonar per les garanties de valor residual concedides a l’arrendador.

• El preu d’exercici d’una opció de compra si el Grup està raonablement segur d’exercir aquesta opció.

• Els pagaments per penalitzacions derivades de l’acabament de l’arrendament, si el termini de l’arrendament reflecteix que s’exercirà una opció per finalitzar-ho.

Els pagaments per arrendament es descompten emprant el tipus d’interès implícit, si aquest es pot determinar fàcilment i, en cas contrari, el tipus de finançament incremental, entès com el tipus d’interès que el Grup pagaria per finançar la compra d’actius de valor similar o els drets d’ús adquirits sobre els béns objecte de lloguer i en un termini igual a la durada estimada dels contractes d’arrendament.

Els pagaments liquidats per l’arrendatari en cada període minoren el passiu per arrendament i meriten una despesa financera que es registra en l’estat de resultat consolidat durant el període d’arrendament.

L’actiu per dret d’ús, que es classifica com un actiu fix en funció de la naturalesa del bé arrendat, es registra inicialment al seu cost, que comprèn els següents imports:

• L’import de la valoració inicial de l’passiu per arrendament, d’acord amb el descrit anteriorment.

• Els pagaments per arrendament efectuats abans o a partir de la data d’inici de l’arrendament, menys els incentius rebuts.

• Els costos directes inicials.

• Els costos estimats en què s’incorri per desmantellar i eliminar el bé arrendat, rehabilitar el lloc en què s’ubiqui o retornar el bé a la condició exigida segons el contracte.

L’actiu per dret d’ús s’amortitza linealment pel menor entre la vida útil de l’actiu i el període d’arrendament.

Els criteris per deteriorar aquests actius són anàlegs als utilitzats per als actius tangibles (vegeu nota 1.3.9).

D’altra banda, el Grup exerceix l’opció de registrar com una despesa de l’exercici els pagaments dels arrendaments a curt termini (aquells que en la data d’inici tinguin un període d’arrendament inferior o igual a 12 mesos) i els arrendaments en els quals el bé arrendat sigui d’escàs valor.

Vendes amb arrendament posteriorSi el Grup no reté el control del bé, (i) es dóna de baixa l’actiu venut i es registra l’actiu per dret d’ús que es deriva de l’arrendament posterior per un import igual a la part de l’import en llibres previ de l’actiu arrendat, que es correspon amb la proporció que representa el dret d’ús retingut sobre el valor de l’actiu venut, i (ii) es reconeix un passiu per arrendament.

Si el Grup reté el control del bé, (i) no es dóna de baixa l’actiu venut i (ii) es reconeix un passiu financer per l’import de la contraprestació rebuda.

Els resultats generats en l’operació es reconeixen immediatament en l’estat de resultat consolidat si es determina que ha existit una venda (només per l’import del guany o pèrdua relativa als drets sobre el bé transferit), a l’haver adquirit el comprador -arrendador el control del bé.

Arrendaments en què el Grup actua com a arrendador

• Arrendaments financersQuan el Banc actua com a arrendador d’un bé, la suma dels valors actuals dels imports que rebrà de l’arrendatari es registra com un finançament prestat a tercers, per la qual cosa s’inclou en l’epígraf d’”Actius financers a cost amortitzat” de l’estat de situació financera consolidat. Aquest finançament incorpora el preu d’exercici de l’opció de compra a favor de l’arrendatari al venciment del contracte en els casos en què aquest preu d’exercici sigui prou inferior al valor raonable del bé a la data de venciment de l’opció, de manera que sigui raonablement probable que vagi a exercir-se.

A la data de presentació dels presents Estats Financers consolidats, el Grup no té constituïdes operacions d’arrendament financer.

44 Estats Financers


• Arrendaments operatiusEs tracten com a arrendaments operatius les operacions en les quals, substancialment, tots els riscos i avantatges que recauen sobre el bé objecte de l’arrendament, i també la seva propietat, es mantenen per a l’arrendador.

En les operacions en les quals Grup actua com a arrendador el cost d’adquisició dels béns arrendats es presenta a l’epígraf “Actius tangibles” de l’estat de situació financera consolidat. Aquests actius s’amortitzen de forma similar als actius materials d’ús propi d’acord amb les polítiques adoptades i els ingressos procedents dels contractes d’arrendament es reconeixen en l’estat de resultat consolidat de forma lineal, en el capítol “Altres ingressos d’explotació”.

Quan el Grup actua com a arrendatari, les despeses de l’arrendament es carreguen linealment a l’estat de resultat consolidat, en el capítol “Altres despeses generals d’administració”.

1.3.11 Actius intangibles

Els actius intangibles són actius no monetaris identificables, però sense aparença física, que sorgeixen com a conseqüència d’una adquisició a tercers o que han estat desenvolupats internament pel Grup. Es reconeix un actiu intangible quan, a banda de satisfer la definició anterior, el Grup estima probable la percepció de beneficis econòmics derivats d’aquest element i el seu cost es pot estimar de manera fiable.

Els actius intangibles es reconeixen inicialment pel seu cost, ja sigui el d’adquisició o el de producció, i, posteriorment, es valoren pel seu cost menys, si escau, l’amortització acumulada i qualsevol pèrdua per deteriorament que hagin experimentat.

• LlicènciesLes llicències per a programes informàtics adquirides es registren tenint en compte els costos incorreguts per a la seva adquisició i per posar en condicions d’ús el programa específic. Aquests costos s’amortitzen durant les seves vides útils estimades d’entre tres i cinc anys.

Els actius intangibles generats internament, excloent les despeses de desenvolupament capitalitzades, no s’activen, i la despesa corresponent es registra directament a l’estat de resultat consolidat de l’exercici. Els actius intangibles amb vida útil indefinida no s’amortitzen, sinó que s’avalua anualment l’existència d’indicis de deteriorament, individualment o a nivell d’unitat generadora d’efectiu.

• Programes informàticsLes despeses de desenvolupament directament atribuïbles al disseny i realització de programes informàtics, que siguin identificables, únics i susceptibles de ser controlats pel Banc, es reconeixen com a actius intangibles quan es compleixen les següents condicions:

- Tècnicament, és possible completar la producció de l’actiu intangible de manera que pugui estar disponible per a la seva utilització o la seva venda.

- La Direcció del Grup té la intenció de completar l’actiu intangible, per utilitzar-lo o vendre’l.

- El Grup té la capacitat per utilitzar o vendre l’actiu intangible.

- Es pot demostrar que l’actiu intangible generi probables beneficis econòmics en el futur.

- Hi ha disponibilitat dels adequats recursos tècnics, financers o d’un altre tipus, per completar el desenvolupament i per utilitzar o vendre l’actiu intangible.

- El desemborsament atribuïble a l’actiu intangible durant el seu desenvolupament pot valorar-se de manera fiable.

Les despeses que no compleixin aquests criteris es reconeixen com una despesa directament a l’estat de resultat consolidat, en el moment en què s’incorrin.

Les despeses associades al manteniment de programes informàtics es reconeixen com a despesa directament a l’estat de resultat consolidat a mesura que s’incorre en aquests.

Els costos de desenvolupament de programes informàtics reconeguts com a actius intangibles s’amortitzen durant les seves vides útils estimades que no superen els tres anys.

45Estats Financers


1.3.12 Provisions i actius i passius contingents

Es consideren provisions les obligacions actuals del Grup, sorgides com a conseqüència de successos passats, que es troben clarament especificades pel que fa a la seva naturalesa a la data dels Estats Financers, però són indeterminades pel que fa al seu import o moment de cancel·lació, al venciment de les quals i per a cancel·lar-les, el Grup estima que s’haurà de desprendre de recursos.

Els Estats Financers anuals consolidats del Grup recullen amb caràcter general totes les provisions significatives respecte a les quals s’estima que la probabilitat que s’hagi d’atendre l’obligació és més gran que en cas contrari. Entre altres conceptes, aquestes provisions inclouen els compromisos per pensions assumits amb els seus empleats (veure la nota 1.3.13), així com les provisions per litigis i altres contingències.

Són passius contingents les obligacions possibles del Grup, sorgides com a conseqüència de successos passats, l’existència de les quals està condicionada al fet que succeeixin, o no, un o més esdeveniments futurs independents de la voluntat del Grup. Els passius contingents incloent les obligacions actuals del Grup la cancel·lació dels quals no sigui probable que origini una disminució de recursos o l’import dels quals, en casos excepcionalment atípics, no puguin ser quantificats amb la suficient fiabilitat. Els passius contingents no es registren en els Estats Financers anuals consolidats, sinó que se n’informa en la memòria consolidada.

Els actius contingents són actius possibles, sorgits com a conseqüència de successos passats, l’existència dels quals està condicionada i s’ha de confirmar quan es produeixin, o no, esdeveniments que estan fora de control del Grup. Aquests actius contingents no es registren en els Estats Financers anuals consolidats, sinó que se n’informa en la memòria consolidada sempre i quan sigui probable l’augment de recursos que incorporen beneficis econòmics per aquesta causa.

1.3.13 Provisions per pensions

Els compromisos per pensions assumits pel Grup amb el seu personal són els següents:

Pla de pensions de tot el personalEs tracta d’un Pla d’aportació definida. Les aportacions consisteixen en contribucions de caràcter predeterminat que s’aporten al Pla de Pensions gestionat per Assegurances Segur Vida, SAU que inverteix en el Pla de Pensions II Capital Garantit. El Grup no té l’obligació legal ni efectiva de realitzar contribucions addicionals si Assegurances Segur Vida, SAU no pot atendre les retribucions als empleats relacionades amb els serveis prestats en l’exercici corrent i en els anteriors.

Aquestes contribucions es registren a cada exercici a l’estat de resultat consolidat.

Pla de pensions de la Direcció GeneralEn aquest cas també es tracta d’un Pla d’aportació definida al qual el Grup provisiona els imports corresponents a la cobertura de les prestacions per jubilació de tot membre de la Direcció General de l’Entitat que es jubili al Grup.

1.3.14 Moneda funcional i de presentació, moneda estrangera i diferències de conversió

La moneda funcional i de presentació del Grup és l’euro. Consegüentment, tots els saldos i les transaccions denominades en monedes diferents de l’euro es consideren denominades en moneda estrangera. La conversió a euros dels saldos i transaccions expressats en moneda estrangera es realitza com segueix:

• El reconeixement inicial, els saldos deutors i creditors denominats en moneda estrangera es converteixen a la moneda funcional utilitzant el tipus de canvi de comptat a la data de reconeixement, entès com el tipus de canvi per entrega immediata. Amb posterioritat al reconeixement inicial, s’apliquen les següents regles per a la conversió de saldos denominats en moneda estrangera:

- Els actius i passius de caràcter monetari es converteixen al tipus de canvi de tancament, entès com el tipus de canvi mig de comptat a la data a que es refereixen els Estats Financers consolidats.

- Les partides no monetàries valorades al cost històric es converteixen al tipus de canvi de la data d’adquisició.

- Les partides no monetàries valorades a valor raonable es converteixen al tipus de canvi de la data en què es determina el valor raonable.

- Els ingressos i despeses es converteixen aplicant el tipus de canvi a la data de l’operació.

Les diferències de canvi sorgides en la conversió de saldos deutors i creditors denominats en moneda estrangera es registren, en general, a l’estat de resultat consolidat.

46 Estats Financers


A continuació es detallen els principals tipus de canvi emprats a tancament de l’exercici:

31/12/2019 31/12/2018

Dòlars americans 1,1197 1,1456

Lliures esterlines 0,8536 0,9057

Iens japonesos 122,2700 126,5900

Francs suïssos 1,0895 1,1298

1.3.15 Reconeixement d’ingressos i despeses

Ingressos i despeses per interessos i conceptes assimilatsEls ingressos i les despeses per interessos i conceptes assimilables a aquests es registren comptablement, amb caràcter general, en funció del seu període de meritació i aplicant el mètode del tipus d’interès efectiu, en els epígrafs “Ingressos per interessos” o “Despeses per interessos” de l’estat de resultat consolidat, segons correspongui. Els dividends percebuts d’altres Entitats es reconeixen com a ingrés en el moment en què neix el dret a percebre’ls.

Comissions, honoraris i conceptes assimilatsEls ingressos i les despeses en concepte de comissions i honoraris assimilats es registren en l’estat de resultat consolidat, en general, d’acord amb els criteris següents:

• Els vinculats a actius i passius financers valorats a valor raonable amb canvis en pèrdues i guanys es registren en el moment de desemborsar-los.

• Els que corresponen a transaccions o serveis que es fan durant un període de temps es registren durant aquest període.

• Els que corresponen a una transacció o un servei que s’executa en un acte singular es registren quan es produeix l’acte que els origina.

Les comissions financeres, que formen part integrant del rendiment o el cost efectiu de les operacions financeres, es periodifiquen, netes de costos directes relacionats, i es reconeixen en l’estat de resultat consolidat al llarg de la vida mitjana esperada d’aquestes operacions.

Els patrimonis gestionats pel Grup que són propietat de tercers no s’inclouen en l’estat de situació financera consolidat. Les comissions generades per aquesta activitat es registren en l’epígraf “Ingressos per comissions” de l’estat de resultat consolidat.

Ingressos i despeses no financersEs reconeixen comptablement quan es produeix el lliurament del bé o la prestació del servei no financer. Per determinar l’import i el moment del reconeixement se segueix un model de cinc passos: identificació del contracte amb el client, identificació de les obligacions separades del contracte, determinació del preu de la transacció, distribució del preu de la transacció entre les obligacions identificades i, finalment, registre de l’ingrés a mesura que es satisfan les obligacions.

Cobraments i pagament diferits en el tempsEls cobraments i pagaments diferits en el temps es registren comptablement per l’import resultant d’actualitzar financerament els fluxos d’efectiu previstos a taxes de mercat.

GravàmensPer als gravàmens i les obligacions d’impostos l’import dels quals sigui cert i la data de pagament coneguda, l’obligació es reconeix quan es produeixi l’event que causa el pagament del mateix en els termes senyalats en la legislació vigent. El Grup provisiona l’import estimat a carregar a l’estat de resultat consolidat tot ajustant aquest import, un cop es coneix l’import cert a pagar.

Per tant, la partida a pagar es reconeix quan hi ha una obligació present de pagar el gravamen, com ara en el cas de les contribucions a fons de garantia de dipòsits. En els casos en què l’obligació de pagament es vagi meritant al llarg d’un període de temps, aquesta es reconeix de manera progressiva al llarg d’aquest període.

47Estats Financers


1.3.16 Impost sobre societats

L’impost sobre societats regulat mitjançant la Llei 95/2010, de 29 de desembre, de l’Impost sobre societats (d’ara en endavant, Llei 95/2010) modificada per la Llei 17/2011 i per la Llei 17/2017 es considera una despesa i es registra en l’epígraf “Despeses o ingressos per impostos sobre els guanys de les activitats continuades” de l’estat de resultat consolidat, excepte quan són conseqüència d’una transacció registrada directament en el patrimoni net consolidat; en aquest cas es registren directament en aquest.

El tipus general de gravamen de l’impost de societats per als obligats tributaris, determinat en la Llei 95/2010, és del 10%.

La despesa total per l’impost sobre societats equival a la suma de l’impost corrent que resulta de l’aplicació del gravamen corresponent a la base imposable de l’exercici (després d’aplicar deduccions i bonificacions fiscalment admissibles) i de la variació dels actius i passius per impostos diferits que s’hagin reconegut en l’estat de resultat consolidat.

La base imposable de l’exercici pot diferir del resultat de l’exercici presentat en l’estat de resultat, ja que exclou les partides d’ingressos o despeses que són gravables o deduïbles en altres exercicis i les partides que no ho són mai.

Els actius i passius per impostos diferits corresponen als impostos que es preveuen pagadors o recuperables, ocasionats per les diferències entre els imports comptables dels actius i passius en els Estats Financers i les seves bases fiscals corresponents (“valor fiscal”), així com les bases imposables negatives i els crèdits per deduccions fiscals no aplicades susceptibles de compensació en el futur. Es quantifiquen aplicant, a la diferència temporal o al crèdit que correspongui, el tipus de gravamen a què s’espera recuperar o liquidar.

L’Entitat espera generar beneficis futurs per recuperar els actius diferits registrats.

L’epígraf “Actius per impostos” inclou l’import de tots els actius de naturalesa fiscal, diferenciant-se entre: corrents (imports a recuperar per impostos en els propers dotze mesos) i diferits (engloba els imports dels impostos a recuperar en exercicis futurs, inclosos els derivats de bases imposables negatives o de crèdits per deduccions o bonificacions fiscals pendents de compensar).

L’epígraf “Passius per impostos” inclou l’import de tots els passius de naturalesa fiscal, excepte les provisions per impostos, que es desglossen en: corrents (recull l’import a pagar per l’impost sobre societats relatiu al guany fiscal de l’exercici i d’altres impostos en els propers dotze mesos) i diferits (comprèn l’import dels impostos sobre societats a pagar en exercicis futurs).

1.3.17 Estats de fluxos d’efectiu consolidats

En l’elaboració dels estats de fluxos d’efectiu consolidats s’ha utilitzat el mètode indirecte, de manera que, partint del resultat del Grup, es tenen en compte les transaccions no monetàries i tot tipus de partides de pagament diferit i meritacions que han estat o seran la causa de cobraments i pagaments d’explotació, així com dels ingressos i despeses associats a fluxos d’efectiu d’activitats classificades com d’inversió o finançament.

En l’estat de fluxos d’efectiu consolidat s’utilitzen determinats conceptes que tenen les definicions següents:

• Fluxos d’efectiu, que són les entrades i sortides de diners en efectiu i dels seus equivalents, que s’entenen com les inversions a curt termini de gran liquiditat i de baix risc d’alteracions en el seu valor. A aquest efecte, a més dels diners en efectiu, es qualifiquen com a components d’efectiu o equivalents els dipòsits en bancs centrals i els dipòsits a la vista en Entitats de crèdit.

• Activitats d’explotació, que són les activitats típiques del Grup i altres activitats que no es poden qualificar d’inversió o de finançament.

• Activitats d’inversió, que són les corresponents a l’adquisició, l’alienació o la disposició per altres mitjans d’actius a llarg termini i altres inversions no incloses en l’efectiu i els seus equivalents o en les activitats d’explotació.

• Activitats de finançament, que són les activitats que produeixen canvis en la mida i la composició del patrimoni net consolidat i dels passius que no formen part de les activitats d’explotació.

Durant l’exercici no s’han produït situacions sobre les quals hagi calgut aplicar judicis significatius per classificar els fluxos d’efectiu.

No hi ha hagut transaccions significatives que no hagin generat fluxos d’efectiu no reflectits en l’estat de fluxos d’efectiu consolidat.

48 Estats Financers


1.3.18 Estats de resultats globals

En aquests estats es presenten els ingressos i les despeses reconegudes com a conseqüència de l’activitat del Grup durant l’exercici i es distingeixen entre els registrats com a resultats en l’estat de resultat consolidat i els altres ingressos i despeses reconeguts directament en el patrimoni net.

1.3.19 Estats de canvi de patrimoni net

En aquests estats es presenten tots els canvis produïts en el patrimoni net del Grup, inclosos els originats en canvis en els criteris comptables i en correccions d’errors. Es presenten:

- Una conciliació del valor en llibres al començament i al final de l’exercici de totes les partides que formen el patrimoni net.

- Ajustaments per canvis en polítiques comptables i correccions d’errors incloent els canvis en el patrimoni net que sorgeixen com a conseqüència de la reexpressió retroactiva dels saldos dels estats financers, distingint els que tenen origen en canvis en les polítiques comptables dels que corresponen a correcció d’errors.

- El resultat global total de l’exercici on es recull el resultat agregat i el total de les partides de l’estat de resultat global.

1.4 Comparabilitat de la informació

La informació inclosa en els Estats Financers anuals consolidats corresponent al 2018 es presenta únicament i exclusivament a efectes de la seva comparació amb la informació relativa a l’exercici acabat a 31 de desembre de 2019 i, per tant, no constitueix els Estats Financers anuals consolidats del Grup de l’exercici 2018. D’acord amb el permès per la normativa, el Grup ha optat per no reexpressar la informació comparativa de l’exercici 2018 aplicant els criteris de classificació i mesurament de la NIIF 16 i, en el seu lloc, reconèixer amb data 1 de gener de 2019 l’impacte acumulat derivat de l’entrada en vigor de la norma en els estats financers consolidats del Grup. Dit impacte s’informa a l’apartat “Normes i interpretacions emeses per l’International Accounting Standards Board (IASB) que han entrat en vigor en l’exercici 2019” d’aquesta nota.

Nota 2

Proposta de distribució de beneficis, retribució de l’accionista i benefici per acció

A continuació s’inclou la proposta de distribució del resultat corresponent a l’exercici 2019 de BancSabadell d’Andorra que el Consell d’Administració del Banc presentarà a la Junta General d’Accionistes per a la seva aprovació. S’espera que sigui aprovada sense canvis.

(Milers d’euros) 31/12/2019 31/12/2018 (*)

Proposta de distribució de resultat:

A reserves voluntàries 8.612 7.071

A dividends (**) 1.501 3.127

Resultat de l’exercici 10.113 10.198

(**) No es proposa distribuir dividends amb càrrec a reserves o primes de primera emissió ni amb especies.

El resultat corresponent a l’exercici 2019 correspon al resultat efectivament presentat en els Estats Financers individuals de BancSabadell d’Andorra, SA que es van formular el 27 de març de 2020 pel Consell d’Administració del Banc de conformitat amb les normes comptables aplicables.

El Consell d’Administració del Banc ha establert una política de distribució de dividends prudent i coherent amb el perfil de risc i la solvència del Banc i del seu Grup, ajustant-se a l’evolució del negoci i als canvis regulatoris previstos, i proposarà a la Junta General d’Accionistes que acordi la distribució d’un dividend brut per acció de l’exercici de 2019 de 3 euros per acció.

49Estats Financers


Aquesta proposta de distribució de resultats es troba subjecta a la no oposició per part de l’Autoritat Financera Andorrana (AFA), decisió que, a la data de formulació d’aquests Estats Financers anuals consolidats ha quedat en suspens.

L’ oposició de l’AFA a aquesta proposta de distribució de resultats podria comportar que la mencionada proposta del Consell d’Administració en el moment de la celebració de la Junta General d’Accionistes fos diferent a la recollida en aquesta nota.

Les propostes d’aplicació del resultat de les Entitats dependents del Grup seran aprovades per les seves respectives Juntes d’Accionistes.

Benefici per acció

El benefici bàsic per acció es calcula dividint el resultat net atribuït al Grup entre el nombre d’accions.

A continuació s’indica el benefici per acció corresponent a l’exercici 2019 i 2018 del Grup BancSabadell d’Andorra:

31/12/2019 31/12/2018 (*)

Resultat atribuïble als propietaris de la dominant (en milers d'euros) 10.375 10.249

Nombre d'accions ordinàries emeses 500.305 500.305

Benefici per acció (en euros) (**) 21 20

(**) No existeixen accions potencialment diluïdes i, per tant, el benefici per acció ordinari és igual al benefici diluït per acció.

A 31 de desembre de 2019 i 2018 no existien altres instruments financers ni compromisos amb empleats basats en accions que tinguessin un efecte significatiu sobre el càlcul del benefici diluït per acció dels exercicis presentats. Per aquesta raó el benefici bàsic i diluït coincideixen.

Nota 3

Gestió de riscos financers

3.1 Introducció

BancSabadell d’Andorra considera la gestió de riscos com un dels seus elements estratègics fonamentals per preservar la solvència i imatge del Grup BancSabadell d’Andorra, i per contribuir al desenvolupament del negoci de forma equilibrada d’acord amb les circumstàncies del mercat a cada moment i el marc regulatori vigent. En aquest sentit, la política de gestió del risc del BancSabadell d’Andorra és aplicable a totes i cadascuna de les seves filials a fi i efecte que no hi hagi cap risc que quedi fora del seu abast ni, conseqüentment, cap risc que no sigui objecte d’un procés d’identificació, avaluació, gestió, seguiment i reporting. Així mateix, en el desenvolupament d’aquesta tasca, el Grup vetlla en tot moment per a la preservació dels seus interessos a llarg termini.

La gestió i el control de riscos es configura com un ampli marc de principis, polítiques i procediments integrats en una eficient estructura de decisió sota un marc de governança de la funció de riscos adaptat a la normativa vigent.

El marc de principis, polítiques i procediments adoptats són revisats periòdicament i reflecteixen l’estratègia del Grup en quant a la funció de gestió dels riscos incorporant la quantitat i diversitat de riscos que el Grup busca i tolera per assolir els seus objectius de negoci, mantenint l’equilibri entre rendibilitat i risc.

Els riscos financers principals en què incorren les Entitats del Grup com a conseqüència de la seva activitat relacionada amb l’ús d’instruments financers són, principalment, els de crèdit, liquiditat i mercat. D’entre tots els riscos als quals es troba exposada l’Entitat, el de crèdit és el més rellevant.

50 Estats Financers


3.2 Principis generals de gestió de riscos

La política i gestió del risc del Grup es basa en els següents principis:

• Un alt grau d’implicació del Consell d’Administració del Banc a través de la Comissió de Riscos i Seguiment que supervisa tots els riscos rellevants i garanteix que s’adeqüin a les polítiques i perfils aprovats pel Consell.

• Els riscos econòmics assumits pel Grup han de ser compatibles amb el seu nivell de solvència, amb la seva identificació i quantificació, establint els corresponents procediments per al seu adequat seguiment, control, mitigació i reporting.

• Les mètriques de seguiment dels diferents riscos, tant quantitatives com qualitatives, són generalment les mateixes que les que el Grup Banc Sabadell té definides per al control de cadascun dels riscos, adaptades a les circumstàncies de BancSabadell d’Andorra.

• Un seguiment rigorós de tots els riscos, que s’han de gestionar d’una manera integrada al llarg del seu cicle de vida i amb procediments diferenciats i ajustats a la seva naturalesa.

• La delegació i segregació de funcions de forma que qualsevol proposta de gestió del risc, dictamen relacionat i seguiment corresponent requereixin la intervenció de diferents unitats i òrgans de decisió amb funcions específiques i amb diferents nivells d’autonomia.

• El Grup no ha d’incórrer en riscos de mercat de forma significativa en cap moment, atès que no té vocació de fer operativa als mercats que no sigui majoritàriament de cobertura.

• El ferm compromís amb l’excel·lència i la qualitat comporten una gestió molt acurada del risc operacional.

• Vetllar permanentment pel manteniment de la bona imatge i reputació del Grup a través del control i seguiment dels possibles riscos de compliment normatiu.

Com a part del marc general de govern corporatiu del Grup, el Consell d’Administració és l’òrgan responsable d’establir i supervisar un marc sòlid de govern del risc, el qual ha d’incloure una cultura del risc sòlid així com una predisposició al risc ben desenvolupada, articulada mitjançant l’adopció d’un Marc Estratègic de Riscos (Risk Appetite Framework – RAF), compost, entre d’altres, per la Declaració de Predisposició al Risc (Risk Appetite Statement – RAS), el qual assegura un control i una gestió proactius dels riscos.

3.2.1 Govern Corporatiu

Els òrgans de govern del Banc són la Junta General d’Accionistes i el Consell d’Administració.

El Consell d’Administració és l’òrgan responsable de l’establiment de les directrius generals sobre la distribució organitzativa de les funcions de control i gestió de riscos del Grup, així com de determinar les principals línies estratègiques al respecte. Per tant, és l’òrgan responsable d’aprovar el RAF, que inclou el RAS, i assegurar que és consistent amb els objectius estratègics del Grup a curt i llarg termini, així com amb el seu pla de negoci, planificació de capital, capacitat de risc i programa de compensació.

El Consell estableix la cultura corporativa de riscos a través del RAF i trasllada aquesta cultura al conjunt de l’organització a través de tres Comissions del Consell delegades (Comissió de Riscos i Seguiment; Comissió d’Auditoria i Control; i Comissió de Nomenaments i Retribucions), així com a través dels Comitès relacionats amb el control i la gestió de riscos.

Comissions del Consell

Comissió de Riscos i Seguiment Comissió d’Auditoria i Control Comissió de Nomenaments i Retribucions

Funcions de supervisió i seguiment del perfil de risc

Supervisió d’eficàcia del control intern, auditoria interna i

sistemes de gestió de riscos

Supervisió de la política retributiva i de la seva alineació

amb el RAF

51Estats Financers


Principals Comitès relacionats amb Risc

Comitè de Riscos

• Suport Comissió de Riscos i Seguiment

• Gestió de Riscos

Comitè d’Actius i Passius

Comitè d’Operacions de

Crèdit

Comitè d’Auditoria i Control

Comitè de Prevenció del

Blanqueig

Comitè de Seguretat

Gestió i supervisió de riscos

estructurals de balanç

Aprovació d’operacions de crèdit per autonomies

Gestió i supervisió de riscos

operacionals

Gestió i supervisió de riscos de blanqueig

Gestió i supervisió dels

riscos IT

Comitè de crisisComitè de Seguiment Normatiu

Comitè d’Ètica Corporativa

Comitè de Governança de

Producte

Suport Comitè de Riscos en

situacions de crisis

Gestió i supervisió

Compliment Normatiu

Compliment de les normes de

conducta

Compliment dels requeriments legals

relacionats amb la distribució de

productes bancaris

3.2.2 Marc estratègic de Riscos (RAF)

El Marc Estratègic de Riscos (RAF) inclou, entre d’altres, el Risk Appetite Statement (RAS), definit com la quantitat i diversitat de riscos que el Grup BancSabadell d’Andorra busca i tolera per assolir els seus objectius de negoci, tot mantenint l’equilibri entre rendibilitat i risc.

El RAS està compost de mètriques quantitatives, que permeten un seguiment objectiu del compliment dels objectius i límits fixats, així com d’elements qualitatius, que complementen les mètriques i guien la política de gestió i control de riscos del Grup.

52 Estats Financers


ELEMENTS QUANTITATIUS

Les mètriques quantitatives del RAS es divideixen en 11 grans apartats:

• Capital i solvència

• Liquiditat

• Qualitat dels actius

• Crèdit i concentració

• Risc de contrapart

• Risc de mercat

• Risc estructural de tipus d’interès i de tipus de canvi

• Risc operacional

• Rendibilitat

• Risc de palanquejament

• Risc de compliment normatiu, legal i regulatori

ASPECTES QUALITATIUS

De manera complementària a les mètriques quantitatives s’exposen els següents principis qualitatius que han de guiar el control i la gestió de riscos del Grup:

• La posició general del Grup respecte la presa de riscos busca aconseguir un perfil de risc mig / baix, seguint sempre una política prudent i equilibrada que permeti un creixement rendible i sostingut de la seva activitat, alineada amb els seus objectius estratègics i que garanteixi un adequat nivell de solvència.

• El Consell d’Administració està compromès amb els processos de control i gestió del risc a través de l’aprovació, entre d’altres, del RAF, del RAS i de les polítiques de gestió del risc. Així mateix, amb el reporting rebut de la Comissió de Riscos i Seguiment valora l’adequació de les metodologies i procediments implementats per a la correcta identificació, avaluació, seguiment i control dels riscos.

• Les polítiques i procediments de gestió del risc s’orientaran a adaptar el perfil de risc al RAF, mantenint un equilibri adequat entre rendibilitat esperada i risc.

• La gestió del risc es basa en sòlids i continuats procediments de control de l’adequació dels riscos als límits prefixats; amb responsabilitats ben definides en la identificació, avaluació i seguiment d’alertes i d’indicadors.

• El seguiment dels nivells de les mètriques de Capital i Liquiditat han de permetre al Grup fer front als riscos assumits, fins i tot en cas d’escenaris econòmics desfavorables, amb la major rapidesa possible.

• No hi ha d’haver nivells de concentració de risc que puguin comprometre de forma significativa els recursos propis del Grup.

• La funció de riscos és independent de les línies de negoci que supervisa i compta amb una alta participació de l’Alta Direcció, el que garanteix una cultura de riscos enfocada a la protecció d’una adequada rendibilitat del capital.

• En matèria de risc fiscal, l’objectiu del Grup es garantir el compliment de les seves obligacions fiscals i assegurar el rendiment adequat per als seus accionistes.

• La consecució dels objectius empresarials s’ha de fer, en tot moment, de forma compatible amb l’ordenament jurídic vigent i aplicant les millors pràctiques en cada matèria.

• El Grup ha de disposar dels mitjans humans i tecnològics suficients per a dur a terme la identificació, avaluació, gestió, seguiment i reporting de tots els riscos sorgits en el desenvolupament de la seva activitat de forma eficient.

• Els sistemes retributius del Grup han d’alinear els interessos individuals amb el compliment del RAF.

53Estats Financers


3.2.3 Organització global de la funció de riscos

El Grup desenvolupa una cultura de riscos única, amb unitats especialitzades i amb independència funcional de la gestió de riscos, comptant però amb una gran involucració de l’Alta Direcció.

El Consell d’Administració és l’òrgan responsable de l’establiment de les directrius generals sobre la distribució organitzativa de les funcions de control i gestió de riscos del Grup, així com de determinar les principals línies estratègiques al respecte. Per tant, és l’òrgan responsable d’aprovar el RAF, que inclou el RAS, i assegurar que és consistent amb els objectius estratègics del Grup a curt i llarg termini, així com amb el seu pla de negoci, planificació de capital, capacitat de risc i programa de compensació.

El Consell estableix la cultura corporativa de riscos a través del RAF i trasllada aquesta cultura al conjunt de l’organització a través de tres Comissions (Comissió de Riscos i Seguiment, Comissió d’Auditoria i Control, i Comissió de Nomenaments i Retribucions), així com a través dels Comitès relacionats amb el control i la gestió de riscos (Comitè de Riscos, Comitè d’Actius i Passius, Comitè d’Operacions de Crèdit, Comitè d’Auditoria i Control, Comitè de Prevenció del Blanqueig, Comitè de Seguretat, Comitè de Crisis, Comitè de Seguiment Normatiu, Comitè d’Ètica Corporativa i Comitè de Governança de Producte).

El Marc de Control es basa en un model de tres línies de defensa que s’estructura al voltant de la següent assignació de funcions:

• Primera Línia de Defensa composta per les Oficines i Departaments de Serveis Centrals, entre els quals destaquen el Departament de Risc Creditici, la Direcció Financera i el Departament de Tresoreria i Mercat de Capitals. Aquesta línia és responsable de la gestió diària dels riscos individualment considerats inherents a la seva activitat, bàsicament en la seva identificació, admissió, seguiment i valoració dels mateixos al Comitè de Riscos mitjançant l’establiment dels processos i controls corresponents.

• Així mateix, també són els responsables de la implementació d’accions correctives per a corregir les potencials deficiències detectades en l’execució dels processos i controls implementats.

• Concretament, tenen atribuïdes les següents funcions:

- Mantenir controls interns efectius a fi i efecte de vetllar per a que l’activitat diària duta a terme sigui consistent amb la predisposició al risc de l’Entitat. A aquest efecte, s’estableixen els procediments i controls necessaris a la correcta definició, avaluació, gestió, seguiment i reporting periòdic dels riscos als quals es troba sotmesa l’Entitat en el dia a dia.

- Donar compliment en tot moment a les polítiques i procediments interns aprovats, assegurant que les activitats dutes a terme són consistents amb els objectius estratègics del Grup i la predisposició al risc de l’Entitat.

- Implantar processos adequats de gestió i supervisió enfocats al compliment normatiu i que vetllin especialment per a la identificació de les potencials deficiències detectades en l’execució diària dels controls i processos. Aquestes pràctiques també han de poder servir per a la correcta gestió d’esdeveniments inesperats.

• Segona Línia de Defensa composta:

- Pel Departament de Control Intern, independent de la Primera Línia de defensa, i responsable de la determinació, valoració, seguiment i control de tots els riscos globalment considerats del Grup i del reporting mensual sobre els mateixos al Comitè d’Auditoria i Control.

- Per la Direcció de Compliment Normatiu, que té com a objectiu principal minimitzar la possibilitat de que es produeixin incompliments normatius i/o incompliments a les polítiques internes i, en cas que es produeixin, identificar-los degudament tot proposant mesures correctores adequades i procedint al seu reporting mensual al Comitè de Prevenció del Blanqueig i trimestral al Comitè de Seguiment Normatiu.

- Pel Departament de Seguretat Tecnològica que té com objectiu identificar aquelles situacions de risc associades a l’ús de la tecnologia, en l’àmbit de qualsevol unitat, i que poguessin derivar en un risc operacional o reputacional per al Banc. Aquest departament procedeix al reporting de les incidències detectades mensualment al Comitè de Seguretat.

En termes generals, la Segona Línia de defensa assegura que la Primera Línia de defensa està ben dissenyada i compleix amb les funcions assignades; així com aconsella possibles millores a l’Alta Direcció. A aquest efecte, actua amb total independència de la Primera Línia.

54 Estats Financers


Les funcions concretes que s’atribueixen a aquesta Segona Línia són:

• Establir, aplicar i gestionar els procediments de gestió del risc que permetin identificar, avaluar, gestionar, controlar i elaborar informes de gestió dels riscos derivats de les activitats de l’Entitat els quals han de tenir en compte la predisposició al risc del Grup, tot portant una atenció particular a les transaccions amb parts vinculades.

• Guiar i assegurar la correcta aplicació de les polítiques i procediments de riscos per part de la Primera Línia, tot validant que són adequats i eficaços.

• Adoptar les mesures necessàries per a la reconducció de situacions problemàtiques, inclosa l’assignació de tasques i responsabilitats a nivell de Primera Línia de defensa.

• Assegurar que els processos i controls implementats per la Primera Línia de defensa estan correctament designats i funcionen de forma eficient.

• Verificar l’adequat compliment de la normativa interna i externa aplicable al Grup en el desenvolupament dels negocis tot impulsant els més alts nivells de compliment de la legislació vigent i de l’ètica professional dins del Grup.

• Proposar millores en la infraestructura tecnològica del Grup per a la correcta identificació, avaluació, control i reporting dels riscos als quals es troba sotmesa l’Entitat.

• Analitzar i contrastar els incidents existents i futurs mitjançant l’anàlisi i revisió de la informació.

• Col·laborar amb l’equip directiu per desenvolupar processos i controls de gestió de riscos.

• Validar que els models funcionen tal i com està previst i que els resultats obtinguts són adequats als usos on s’apliquen, tant interns com regulatoris.

• Garantir la continuïtat operativa del negoci ordinari, així com la seguretat de la informació que el sustenta.

• Tercera Línia de Defensa representada pel Departament d’Auditoria Interna i totalment independent de la Primera i Segona Línia de defensa.

Les funcions concretes que s’atribueixen a aquesta Tercera Línia són:

- Examinar, avaluar i supervisar l’adequació i l’eficiència del sistema de control intern implementat per l’Entitat; formular conclusions i recomanacions així com verificar la seva correcta implantació per a contribuir a la millora del sistema de control intern i del govern corporatiu.

- Elaborar, mantenir i executar un pla d’auditoria interna basat en riscos.

- Desenvolupar una activitat de verificació i assessorament independent i objectiva, procurant afegir valor i ajudar al Grup a la consecució dels seus objectius estratègics sempre tenint en compte la seva predisposició al risc.

- Assistir al Grup en l’obtenció dels objectius estratègics aportant un enfoc sistemàtic i disciplinat per avaluar la suficiència i eficàcia dels processos de govern i de les activitats de gestió del risc i de control intern de l’organització.

- Elaborar anualment un informe que reculli l’opinió d’auditoria interna en relació amb el disseny i l’efectivitat operativa del sistema de control intern i de gestió de riscos de l’Entitat, el qual va destinat a l’Alta Direcció de l’Entitat per a la seva avaluació i corresponent actuació, si escau.

3.3 Gestió i seguiment dels principals riscos rellevants

3.3.1 Risc de Crèdit

3.3.1.1 Marc de gestió del risc de crèdit

El risc de crèdit sorgeix davant l’eventualitat que es produeixin pèrdues per incompliment de les obligacions de pagament per part dels acreditats o les contrapartides, així com pèrdues de valor pel deteriorament de la qualitat creditícia dels mateixos.

Per la seva especial naturalesa en destacaríem els riscos següents:

• Risc de concentració

• Risc de contrapartida

• Risc país

• Risc d’actius improductius

55Estats Financers


ADMISSIÓ I SEGUIMENT DEL RISC DE CRÈDIT

L’exposició al risc de crèdit es gestiona i se segueix rigorosament basant-se en anàlisis regulars de solvència dels acreditats i del seu potencial per atendre el pagament de les seves obligacions amb el Grup, i s’adeqüen els límits d’exposició establerts per a cada contrapart fins al nivell que es consideri acceptable. També és habitual modular el nivell d’exposició mitjançant la constitució de col·laterals i garanties a favor del Grup per part de l’obligat.

El Consell d’Administració atorga facultats i autonomies a la Direcció General perquè aquesta, al seu torn, pugui delegar en diferents nivells de decisió. La implementació d’un control de les atribucions basat en la documentació suport d’admissió de les operacions permet que la delegació establerta per a cada nivell es basi en la pèrdua esperada calculada per a cada una de les operacions d’empreses presentades.

Amb la finalitat d’optimitzar les possibilitats de negoci amb cada client i garantir un grau de seguretat suficient, la responsabilitat tant en l’admissió del risc com en el seu seguiment està compartida entre el gestor de negoci i l’analista de riscos, cosa que, mitjançant una comunicació eficaç, permet una visió integral de la situació de cada client per part dels seus responsables.

El gestor duu a terme un seguiment operatiu que sorgeix del contacte directe amb el client i la gestió de la seva operativa diària, mentre que l’analista de risc aporta la part més sistemàtica, derivada de la seva especialització.

Les operacions de risc de crèdit poden originar-se a les oficines comercials a partir de les operacions que fan els clients i al Departament de Tresoreria i Mercat de Capitals per la gestió de la tresoreria del Grup.

GESTIÓ DEL RISC IRREGULAR

Durant les fases de debilitat del cicle econòmic, en general els refinançaments o les reestructuracions de deute són les tècniques de gestió del risc que presenten més rellevància. L’objectiu del Grup és que, amb deutors o acreditats que presentin o sigui previsible que puguin presentar dificultats financeres per atendre les seves obligacions de pagament en els termes contractuals, es faciliti la devolució del deute per reduir al màxim la probabilitat d’impagament.

El Grup disposa d’un model de gestió del risc irregular per gestionar la cartera d’actius deteriorats. L’objectiu en la gestió del risc irregular és trobar la millor solució per al client amb els primers símptomes de deteriorament, reduir l’entrada en mora dels clients en dificultats, assegurar la gestió intensiva i evitar temps morts entre les diferents fases.

OPERACIONS DE RISC DE CRÈDIT AMB CLIENTS

Dins d’aquest apartat es consideren les operacions de crèdit i risc de firma dels productes comercialitzats pel Grup:

• Descompte comercial.

• Crèdits i Préstecs.

• Avals i Garanties.

• Crèdits documentaris.

Per a l’anàlisi i aprovació, si escau, d’aquestes operacions es tenen en compte els diferents nivells d’autonomia atorgada als òrgans de decisió en funció de terminis, imports i garanties, de la forma següent:

• Oficina.

• Direcció de Risc Creditici compost per l’Oficina juntament amb l’analista de risc.

• Comitè d’operacions de crèdit compost pel Director de Risc Creditici juntament amb Direcció General.

Les operacions que excedeixin les atribucions del Comitè d’Operacions de Crèdit són sancionades per la Comissió de Riscos del Consell d’Administració, i informades al Consell d’Administració.

El seguiment integral d’aquestes operacions de risc amb clients és una funció conjunta de l’Oficina i del Departament de Risc Creditici que vetllen, durant tota la vida de l’operació, per a què es compleixin puntualment els compromisos de pagament que comporten i per la detecció anticipada d’indicis de deteriorament que puguin convertir una operació en morosa.

En cas de produir-se retards, des de l’Oficina s’inicien les gestions de reclamació oportunes prop del client per a la recuperació dels imports deguts.

56 Estats Financers


Per a aquelles operacions amb evidències objectives de deteriorament considerades de dubtós cobrament o moroses, el Grup segueix una estricta política de dotació de provisions, considerant el temps de retard transcorregut, les garanties associades i la pèrdua esperada.

Respecte les operacions de refinançament amb clients, el Grup té establertes les mateixes polítiques de risc que per a les operacions habituals de finançament, si bé extrema l’exigència en els criteris següents:

• Ha de ser una operació viable en la que el client ha de demostrar la seva solvència i capacitat de generació de recursos pel pagament del capital prestat.

• Es fixa un termini raonable, amb pagaments adaptats a la capacitat de retorn.

• Es revisen les condicions econòmiques de l’operació.

• S’intenta obtenir garanties addicionals a les inicials, de qualitat i amb total seguretat jurídica, i per un import prou gran que assegurin la cobertura de l’operació en els nous termes.

El Departament de Risc Creditici juntament amb d’Assessoria Jurídica del Grup controlen la correcta formalització i compliment de les condicions amb les que s’ha aprovat una operació, en especial pel que fa a la formalització de les garanties corresponents.

La composició del risc creditici a data 31 de desembre de 2019 i de 2018 es pot veure a la Nota 9 dels presents Estats Financers Anuals consolidats.

OPERACIONS DE RISC DE CRÈDIT PER A LA GESTIÓ DE TRESORERIA

Les operacions generadores d’aquest risc són operacions que corresponen a:

• Saldos a la vista en bancs corresponsals.

• Col·locació de fons en forma de dipòsit interbancari.

• Contractació de canvis al comptat o a termini.

• Derivats financers sobre tipus d’interès, crèdit o renda variable.

• Compres d’actius financers per a cartera pròpia.

Les propostes s’originen al Departament de Tresoreria i Mercat de Capitals sobre la base d’unes línies amb un import màxim concedit i uns terminis màxims de col·locació.

Per a l’anàlisi i aprovació de les línies per part de la Comissió de Riscos i Seguiment del Consell d’Administració es prenen en consideració els següents aspectes:

• Rating atorgat a l’Entitat per part de les agències de qualificació Standard & Poors, Moodys o Fitch i consum de capital.

• Cotització actualitzada del credit default swap de l’Entitat que indica el nivell de percepció de risc existent al mercat en cada moment.

Per a les contractacions de productes financers derivats fetes amb Entitats Financeres, el Grup té subscrits amb les contrapartides un acord ISDA i el corresponent Credit Support Annex (CSA) amb els que es fixa la prestació de garanties col·laterals que mitiguen de forma considerable el risc inherent a aquestes operacions.

Per a les inversions de la cartera pròpia del Grup sense línia específica aprovada, als criteris anteriorment esmentats s’hi afegeixen els següents:

• Seran títols de renda fixa que cotitzen en mercats regulats de l’OCDE.

• Seran de cupó flotant indexat a l’Euríbor o Líbor per mitigar el risc de tipus d’interès o en títols de cupó fix, mantenint un adequat equilibri.

• Generalment les emissions seran d’un volum mínim emès de 500 milions EUR o contravalor en USD per garantir-ne la liquiditat.

• L’import màxim invertit en una mateixa emissió no excedirà el 5% del valor comptable de la cartera i, en general, no sobrepassarà en valor absolut els 5 milions d’euros o contravalor en divisa.

Aquests criteris també són aprovats per la Comissió de Riscos i Seguiment del Consell d’Administració.

El seguiment d’aquest risc es duu a terme des del Departament de Control Intern, amb periodicitat diària i prenent en consideració tant els límits interns atorgats en forma de línia com el percentatge màxim de concentració segons les ponderacions per producte establertes per l’AFA, en qualitat de Supervisor del Sistema Financer d’Andorra.

57Estats Financers


El Comitè d’Actius i Passius (COAP) revisa amb periodicitat mensual les posicions mantingudes amb les diferents Entitats i els riscos associats. Pel que fa al risc de la cartera pròpia es revisen tots aquells títols que presenten pèrdues latents, fent anàlisi de l’emissor i valorant el manteniment del títol en cartera. Finalment, es fa un seguiment especial de les operacions relacionades amb el sector de la construcció i/o la promoció immobiliària.

3.3.1.2 Exposició al risc de crèdit

Els actius financers exposats al risc de crèdit per carteres i instruments són, al final de cada exercici, els que tot seguit es mostren mitjançant el seu import brut comptable, com a expressió del màxim nivell d’exposició al risc de crèdit incorregut, ja que reflecteix el màxim nivell de deute de l’acreditat en la data a què es refereixen.

(Milers d’euros) 31/12/2019 31/12/2018 (*)


Derivats 1.062 1.207

Instruments de patrimoni 3.701 7.254

Valors representatius de deute 20.712 53.864

Préstecs i bestretes - -

Actius financers no destinats a negociar valorats obligatòriament a valor raonable amb canvis en resultats

49.173 4.423

Instruments de patrimoni - -



Actius financers designats a valor raonable amb canvis a resultats

44.496 38.469



Actius financers a valor raonable amb canvis a un altre resultat global

81.718 70.587

Instruments de patrimoni 1.521 1.597





Préstecs i bestretes 402.388 368.017

Derivats - comptabilitat de cobertures 113 -

Total risc de crèdit per actius financers 795.289 682.743Garanties financeres concedides 29.434 28.349

Compromisos de crèdits disponibles 61.603 68.900

Altres compromisos concedits 36 35

Ajustaments per valoració - (355)

Total exposicions fora de balanç 91.073 96.929

Total exposició màxima al risc de crèdit 886.362 779.672(*) Es presenta, únicament i exclusivament, a efectes comparatius (veure nota 1.2).

Al valor de l’exposició al risc de crèdit descrit anteriorment no se li ha deduït l’import de les garanties reals ni altres millores creditícies rebudes per assegurar-ne el compliment, d’ús comú en els tipus d’instruments financers gestionats per l’Entitat.

3.3.1.3 Mitigació del risc de crèdit

L’exposició al risc de crèdit es gestiona i se segueix rigorosament basant-se en anàlisis regulars de solvència dels acreditats i del seu potencial per atendre el pagament de les seves obligacions amb el Grup, i s’adeqüen els límits d’exposició establerts per a cada contrapart fins al nivell que es consideri acceptable. També és habitual modular el nivell d’exposició mitjançant la constitució de col·laterals i garanties a favor del Grup per part de l’obligat.

58 Estats Financers


Normalment, aquestes corresponen a garanties de tipus real, majoritàriament hipotecàries d’immobles destinats a habitatge, acabats o en construcció. L’Entitat també accepta, encara que en menor grau, un altre tipus de garanties reals, com ara hipotecàries sobre immobles locals, naus industrials, etc., així com actius financers. Una altra tècnica de mitigació del risc de crèdit habitualment usada per l’Entitat és l’acceptació d’avals, en aquest cas condicionada al fet que l’avalador presenti una solvència contrastada.

Totes aquestes tècniques de mitigació s’estableixen assegurant-ne la certesa jurídica, és a dir, amb contractes legals que vinculen totes les parts i permeten la seva exigibilitat legal per assegurar en tot moment la possibilitat de liquidació de la garantia.

Les garanties reals es formalitzen davant de notari a través de document públic, a l’efecte de poder adquirir eficàcia davant de tercers.

Les garanties personals o fiances s’estableixen a favor de l’Entitat i, llevat de supòsits excepcionals, es formalitzen també davant de notari a través d’un document públic, per tal de dotar el contracte de la màxima seguretat jurídica de formalització i poder reclamar jurídicament mitjançant un procediment executiu en cas d’impagament. Constitueixen un dret de crèdit davant del garant amb caràcter irrevocable i a primera demanda.

Les polítiques del Grup en relació amb les garanties no ha canviat significativament durant el present exercici. Així mateix, no hi ha hagut un canvi significatiu en la qualitat de les garanties del Grup respecte a l’exercici anterior.

El valor de les garanties que asseguren el cobrament, segons es tracti de garanties reals o d’altres garanties, així com la part d’aquestes garanties que garanteix riscos classificats com a riscos dubtosos, a 31 de desembre de 2019 i 2018, són els següents:

(Milers d’euros) 31/12/2019 31/12/2018

Valor de les garanties reals 282.148 264.848

Del que: garanteix riscos dubtosos 11.470 14.518

Valor d’altres garanties 95.442 82.654

Del que: garanteix riscos dubtosos 2.270 1.510

Total valor de les garanties rebudes 377.590 347.502

La principal concentració de risc en relació amb tots els tipus de garanties reals o millores creditícies correspon a l’ús de la garantia hipotecària com a tècnica de mitigació del risc de crèdit en exposicions de préstecs amb destí de finançament o construcció d’habitatges o altre tipus d’immobles.

A continuació es presenta una taula amb el detall de la inversió creditícia a la clientela el 31 de desembre de 2019 i 2018 per nivell de garantia:

Préstecs i bestretes clientela

(Milers d’euros) 31/12/2019 31/12/2018 (*)

Loan to value >= 100% 8.455 15.441

80% <= Loan to value (**) < 100% 33.459 20.036

60% <= Loan to value (**) < 80% 55.988 50.441

40% <= Loan to value (**) < 60% 61.560 59.034

20% <= Loan to value (**) < 40% 47.630 58.664

Loan to value (**) < 20% 36.938 27.375

Sense garantia hipotecària 133.560 116.511

Total 377.590 347.502(*) Es presenta, únicament i exclusivament, a efectes comparatius (veure nota 1.2).(**) S’entén per “Loan to value” la ràtio entre l’import en llibres brut i l’import de l’última taxació disponible.

El segment d’operacions amb garantia personal inclou les exposicions amb Administracions Públiques i Entitats Parapúbliques que, el 31 de desembre de 2019, ascendia a 23.505 milers d’euros (24.473 milers d’euros a 31 de desembre de 2018).

Pel que fa a les exposicions per risc de crèdit de la cartera pròpia, veure les notes 7 i 8 d’aquesta memòria.

59Estats Financers


3.3.1.4 Qualitat creditícia dels actius financers

En el transcurs de l’any 2019 s’ha observat una millora en l’evolució dels actius dubtosos que s’han reduït en 16.163 milers d’euros essent la ràtio de morositat i la ràtio de cobertura de dubtosos les que es mostren en el quadre següent:

(Percentatge) 31/12/2019 31/12/2018 (*)

Taxa de morositat 3,64% 4,43%

Ràtio de cobertura de dubtosos 61,99% 53,68%


Les variacions observades en el quadre anterior són degudes principalment a la reconducció d’operacions dubtoses rellevants del Grup amb reducció del risc i adjudicacions parcials de béns. En línies generals el Grup segueix una política activa de gestió d’actius adjudicats havent-se procedit al 2019 a la venda d’un nombre molt significatiu d’unitats immobiliàries.

A continuació es mostra el detall del deteriorament de la inversió creditícia segons si s’ha procedit a una anàlisis col·lectiva del risc o individual a 31 de desembre de 2019 i 2018.

(Milers d’euros) 31/12/2019 31/12/2018 (*)

Anàlisis col·lectiva 3.274 2.566

Anàlisis individual 18.558 20.512

Total 21.832 23.078(*) Es presenta, únicament i exclusivament, a efectes comparatius (veure nota 1.2).

3.3.1.5 Risc de concentració

S’entén per risc de concentració per risc de crèdit el nivell d’exposició d’un grup econòmic que per la seva rellevància pot generar pèrdues creditícies significatives front a una situació econòmica adversa. Aquesta concentració es pot donar a nivell d’un sol client o un grup econòmic, així com a nivell sectorial o a nivell geogràfic.

Atenent a la normativa vigent, el Departament de Risc Creditici controla que l’exposició ponderada amb un client o amb un grup de risc, entès com un conjunt de clients vinculats entre ells, no excedeixi en cap moment del 25% dels recursos propis de l’Entitat.

A efectes interns, el Grup analitza i controla el risc de concentració de forma més detallada i el divideix en els dos apartats següents:

- Risc de concentració individual. Es refereix a la possibilitat d’incórrer en pèrdues elevades com a conseqüència d’una escassa diversificació fruit d’una elevada exposició en uns clients específics.

Per a la correcta mesura d’aquest risc de concentració individual es defineix el conjunt de cada client, de manera que quedin ben identificats tots els riscos que el Grup té amb el mateix client.

En general i per determinar la xifra d’exposició de cada client s’utilitza el límit concedit al mateix, exceptuant aquells productes per als quals la disposició s’autoritza, cas per cas, a criteri del Banc, en quin cas s’utilitza el total disposat. Es descompten les possibles provisions fetes.

- Risc de concentració sectorial. De forma anàloga a l’agregació de riscos, per a l’anàlisi de la concentració a nivell individual de client es defineixen els principals sectors i s’assigna cada client al seu sector d’activitat principal als efectes de la seva capacitat de generació de recursos, de manera que es pot obtenir la concentració a nivell sectorial.

Per tal de dur a terme una gestió eficient del risc de concentració, BancSabadell d’Andorra disposa d’una sèrie d’eines i polítiques específiques:

• Mètriques quantitatives del RAS (Risk Appetite Statement) i el seu seguiment periòdic com a mètriques de primer nivell.

• Límits individuals a riscos o clients considerats com a rellevants fixats per la Direcció General.

• Autonomies de risc que obliguen al fet que les operacions dels clients més rellevants siguin aprovades per la Comissió de Riscos i Seguiment.

60 Estats Financers


Coherència amb el marc global de riscosEl Grup garanteix la coherència entre el nivell de les exposicions de risc de concentració i la tolerància a aquest risc definida en el RAS. En aquest sentit, existeixen límits globals de risc de concentració i controls interns adequats a fi d’assegurar que les exposicions de risc de concentració no excedeixin els nivells de predisposició al risc establerts pel Grup.

Establiment de límits i mètriques per al control del risc de concentracióAtès la naturalesa de l’activitat del Grup, el risc de concentració es troba principalment lligat amb el risc de crèdit havent-se implementat una sèrie de mètriques així com límits associats a les mateixes.

La fixació de límits d’exposició de risc té en consideració l’experiència de pèrdua històrica de l’Entitat i té en compte el nivell patrimonial i de rendibilitat esperat sota diferents escenaris.

Tant les mètriques de seguiment dels nivells com els límits de predisposició i llindars de tolerància per als riscos identificats es detallen en les mètriques del RAS.

Monitorització i reporting periòdic sobre el control de riscosEl Grup fa un seguiment periòdic del risc de concentració a fi de facilitar una ràpida identificació i esmena de les deficiències en els mecanismes implementats per a la gestió d’aquest risc reportant de manera recurrent aquesta informació segons el governance de risc establert fins a arribar al Consell d’Administració.

El propi RAS estableix l’activació de Plans d’adequació, reforçats o no, per a la reconducció de dites situacions.

A continuació es presenta el detall de la inversió creditícia de la clientela per sector econòmic i regió geogràfica.

Préstecs i bestretes Deteriorament

(Milers d’euros) 31/12/2019 31/12/2018 (*) 31/12/2019 31/12/2018 (*)

Per sector:

Sector públic 23.464 25.875 (120) (133)

Sector primari 323 338 (2) (1)

Sector de la construcció 7.913 7.535 (1.097) (1.187)

Sector secundari 3.070 2.193 (41) (12)

Sector immobiliari 34.576 45.522 (7.024) (8.060)

Sector comercial 26.202 29.146 (627) (489)

Sector financer 4.004 2.303 (7) (9)

Sector turístic 30.755 14.997 (3.502) (3.409)

Sector terciari 63.877 51.255 (1.287) (858)

Sector particulars 183.406 168.338 (8.125) (8.920)

Total 377.590 347.502 (21.832) (23.078)

Per àmbit geogràfic:

Andorra 358.089 334.112 (21.474) (22.623)

Unió Europea 17.360 13.299 (354) (455)

Iberoamèrica - - - -

Resta OCDE 414 91 (1) -

Altres 1.726 - (3) -

Total 377.590 347.502 (21.832) (23.078)


3.3.1.5.1 Exposició en clients o grans riscos

A 31 de desembre de 2019, l’exposició màxima en una Entitat bancària no supera el 8% dels recursos propis del Grup.

61Estats Financers


3.3.1.5.2 Risc país: exposició geogràfica del risc de crédit

És el risc que es presenta a partir dels deutes d’un país considerats globalment com a conseqüència de raons inherents a la seva sobirania i situació econòmica; és a dir, per raons diferents a les del risc de crèdit habitual. Es manifesta a partir de la incapacitat d’un deutor de fer front a les seves obligacions de pagament en divises davant de creditors externs, per motius diversos com que el país no permet l’accés a les divises, no es permet la transferència o bé per la ineficàcia de les accions legals contra el prestatari per raons de sobirania, o per accions de guerra, expropiació o nacionalització.

El risc país no tan sols afecta els deutes contrets per un Estat o Organismes garantits pel mateix; sinó que també afecta al conjunt de deutors privats que pertanyen a aquest Estat i que per raons alienes a la seva voluntat, experimenten una incapacitat de pagament del seus deutes.

3.3.1.6 Risc de contrapartida

El risc de contrapart sorgeix en front l’eventualitat de que la contrapart, en una transacció amb derivats o una operacions amb compromisos de recompra, amb liquidació diferida o de finançament de garanties, pugui incórrer en incompliment abans de la liquidació definida de fluxos de caixa de dita transacció o operació. D’aquesta manera es porta a terme una gestió i un seguiment integral de l’exposició com a resultat de l’activitat en els mercats financers.

L’exposició com a resultat de l’activitat en mercats financers es concentra principalment en clients, Entitats Financeres i cambres de compensació.

3.3.2 Risc de Liquiditat

3.3.2.1 Definició

Es defineix com l’eventual incapacitat del Grup per atendre els compromisos de pagament, encara que sigui de forma temporal, per no disposar d’actius líquids o per no poder acudir als mercats per obtenir finançament a un preu raonable. Pot estar motivat per causes externes com una crisi financera o internes com una asimetria en els venciments dels passius, en relació amb els venciments dels actius.

La principal font de finançament del Grup és la base de dipòsits a la clientela (principalment comptes a la vista i dipòsits a termini captats a través de la xarxa comercial), complementada amb el finançament via mercat interbancari amb l’objectiu d’aconseguir un adequat nivell de diversificació per tipus de producte, termini i inversor. El Grup manté una cartera diversificada d’actius líquids majoritàriament elegibles com a col·lateral per a les operacions de finançament amb el Banc Central Europeu (BCE).

El Grup està exposat a requeriments diaris dels seus recursos líquids disponibles per les mateixes obligacions contractuals dels instruments financers que negocia, com ara venciments de dipòsits, disposicions de crèdits, liquidacions d’instruments derivats, etc. L’experiència mostra, però, que acaba sent requerit un import mínim, fet que, a més a més, és predictible amb un alt nivell de confiança.

En aquest àmbit, el Grup té com a objectiu mantenir uns actius líquids i una estructura de finançament que, d’acord amb els seus objectius estratègics, li permeti atendre amb normalitat els seus compromisos de pagament a un cost raonable, ja sigui en condicions de normalitat o en una situació d’estrès provocada tant per factors sistèmics com idiosincràtics.

En aquest sentit, el Grup manté un coixí de liquiditat en forma d’actius líquids per a poder fer front a eventuals necessitat de liquiditat.

La Llei de Regulació dels Criteris de Solvència i de Liquiditat de les Entitats financeres, desenvolupada reglamentàriament per l’AFA, obligava les Entitats bancàries a mantenir una ràtio de liquiditat, de com a mínim el 40%.

No obstant això, amb l’adopció de la Llei 35/2018, de 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’Entitats bancàries i empreses d’inversió, s’ha procedit a derogar la referida Llei de Regulació dels Criteris de Solvència i de Liquiditat de les Entitats financeres establint nous requisits legals a complir en matèria de liquiditat a comptar de l’1 de gener del 2019, entre els quals destacar el càlcul del Liquidity Coverage Ratio (d’ara en endavant, LCR).

El Grup monitoritza la referida ràtio diàriament com a mètrica de primer nivell. A tancament de 2019 aquesta s’ha situat al 404,75%.

62 Estats Financers


De manera addicional el Grup segueix mensualment com a mètrica de primer nivell la ràtio Loan to Deposit seguint la metodologia del Grup BancSabadell. Al llarg de 2019 aquesta ràtio s’ha situat per sota del 55%, essent el nivell objectiu d’aquesta mètrica marcat pel Consell d’Administració el de mantenir-la per sota del 75%.

3.3.2.2 Gestió de liquiditat

La gestió de la liquiditat a BancSabadell d’Andorra té com a objectiu garantir el finançament de l’activitat comercial a un cost i termini adequats, tot minimitzant el risc de liquiditat. La política de finançament de l’Entitat està enfocada a mantenir una estructura de finançament equilibrada, basada principalment en dipòsits a la clientela que permetin mantenir una posició de liquiditat del Grup folgada en tot moment.

Per complir amb els objectius, l’estratègia actual de gestió del risc de liquiditat del Grup es basa en els següents principis i pilars:

• Implicació del Consell d’Administració i de l’Alta Direcció en la gestió i el control del risc de liquiditat i finançament.

• Clara segregació de funcions entre les diferents àrees dins de l’organització, amb una delimitació clara entre les tres línies de defensa, que proporciona independència en la valoració de posicions i en el control i l’anàlisi de riscos.

• Processos sòlids d’identificació, mesurament, gestió, control i reporting sobre els diferents riscos de liquiditat i finançament a què es troba sotmès el Grup.

• Estructura de finançament equilibrada, basada fonamentalment en dipòsits de la clientela.

• Base àmplia d’actius líquids no compromesos i immediatament disponibles per generar liquiditat que componen la primera línia de defensa del Grup.

• Compliment de les exigències, recomanacions i guies regulatòries.

A aquest efecte, el Grup realitza diversos controls sobre la liquiditat:

• Diàriament des del Departament de Tresoreria i Mercat de Capitals es revisa i s’actualitza la projecció de cobraments i pagaments certs a realitzar en el curt termini (3 mesos) per garantir que es disposa en tot moment de la liquiditat suficient per atendre els pagaments sense dificultats.

• De manera addicional, i tal com comentat, a efectes interns el Grup monitoritza també amb periodicitat diària la ràtio de cobertura de liquiditat LCR, calculada seguint criteris de l’Autoritat Bancària Europea. A data 31 de desembre de 2019 era del 240,2% (247,22% a 31 de desembre de 2018). Pel que fa al Grup, la ràtio LCR de l’Entitat s’ha situat de manera permanent i estable al llarg de l’any àmpliament per sobre del 100%, nivell exigit a nivell europeu per a aquesta ràtio.

La gestió de la liquiditat és una responsabilitat del Departament de Tresoreria i Mercat de Capitals qui, a partir de les projeccions esmentades i de les posicions disponibles, realitza les col·locacions de recursos buscant la màxima rendibilitat i actuant sempre dins de les línies aprovades per les diferents contrapartides. De la mateixa manera, davant de necessitats puntuals de liquiditat acudeix al mercat per a l’obtenció de fons.

A més, el Grup compta amb un sistema de mètriques i límits de tolerància que defineixen la predisposició del Grup al risc de liquiditat i queden definides en el RAS aprovat pel Consell d’Administració. Aquest sistema permet avaluar i realitzar el seguiment del risc de liquiditat vetllant pel compliment dels objectius estratègics, el perfil de risc i el compliment amb la regulació i guies supervisores.

Cal a més destacar que el Grup té implementat un sistema d’alertes ràpides de gestió (EWIs – Early Warning Indicators) que inclou indicadors de liquiditat adaptats a l’estratègia del Grup.

Les mètriques del RAS estan subjectes al governance d’aprovació, seguiment, reporting d’excedits i plans d’adequació establerts en el RAS i el RAF en funció del nivell jeràrquic de cada mètrica.

El marc de reporting i control comprèn entre d’altres:

• Seguiment de les mètriques RAS i dels límits de tolerància a nivell consolidat.

• Reporting als Comitès i Òrgans de Govern i Direcció del conjunt de les mètriques corresponents en funció dels nivells jeràrquics de les mètriques.

• En cas de detectar algun incompliment, activació dels protocols de comunicació i dels plans necessaris per a la seva correcció.

63Estats Financers


3.3.2.3 Termini residual de les operacions

A continuació, es presenta el detall per terminis de venciments contractuals dels saldos, sense considerar, en alguns casos, els ajustos de valoració ni les pèrdues per deteriorament de determinats epígrafs de l’estat de situació financera consolidat el 31 de desembre de 2019, en un escenari de condicions de normalitat de mercats:

(Milers d’euros)

A la vista

Fins a 1 mes

Entre 1 i 3

mesos

Entre 3 i 12 mesos

Entre 1 i 2 anys

Entre 2 i 3 anys

Entre 3 i 4 anys

Entre 4 i 5 anys

Més de 5 anys

No sensible

Total general

Mercat Monetari 70.321 16.446 14.593 31.329 - - - - - - 132.689

Inversió creditícia 47.113 28.241 39.939 200.715 10.044 17.150 10.076 4.040 16.920 - 374.238

Valors representatius de deute

52.714 - 1.039 42.998 27.215 74.889 86.733 75.215 7.193 - 367.997

Altres actius - - - - - - - - - 33.387 33.387

Total actiu 170.149 44.687 55.571 275.043 37.259 92.040 96.809 79.255 24.112 33.387 908.311

Mercat Monetari 123 254 2.367 3.345 - - - - - - 6.089

Recursos de clients 488.810 23.637 84.754 131.549 - - 21 20.000 - - 748.771

Altres passius - - - - - - - - - 153.451 153.451

Total passiu 488.933 23.891 87.122 134.894 - - 21 20.000 - 153.451 908.311

del que:

passius coberts - - - - - - - - - - -

passius no coberts 488.933 - 87.122 134.894 - - 21 20.000 - 153.451 884.420

Derivats negociació i cobertura

Posicions rebudes - - 10.000 6.000 - - 10.000 20.000 11.170 - 57.170

Posicions pagades - - 10.000 6.000 - - 10.000 20.000 6.170 - 52.170

Net - - - - - - - - 5.000 - 5.000

Riscos contingents 26.783 536 414 5.716 482 787 205 836 9.292 - 45.050

Garanties financeres 26.783 536 414 5.716 482 787 205 836 9.292 - 45.050

A continuació es detalla la composició dels actius líquids d’elevada liquiditat, utilitzats en el càlcul de la ràtio LCR d’acord amb normativa europea, del Grup a 31 de desembre de 2019 i 2018.

(Milers d’euros) 31/12/2019 31/12/2018 (*)

Actius Nivell 1 71.264 30.072

Actius Nivell 2A 3.432 4.615

Actius Nivell 2B 9.899 21.385

Total actius líquids d’elevada qualitat 84.595 56.072(*) Es presenta, únicament i exclusivament, a efectes comparatius (veure nota 1.2). Els actius de Nivell 1 informats al 2018 no inclouen el Deute públic andorrà considerat actiu líquid amb l’aprovació de la Llei 35/2018 que ha entrat en vigor al 2019.

3.3.3 Risc de Mercat

Aquest risc s’origina davant l’eventualitat d’incórrer en pèrdues de valor de les posicions que el Grup manté en actius de diferent tipus, com a conseqüència de les variacions de factors de mercat com són el tipus de canvi, el tipus d’interès o el preu de la renda variable. La seva gestió és responsabilitat del Departament de Tresoreria i Mercat de Capitals.

Aquestes posicions generadores de risc de mercat es mantenen habitualment dins de l’activitat de negociació, que consisteix en l’operativa de cobertura que realitza el Grup per donar servei als seus clients i el manteniment de posicions pròpies de caràcter discrecional.

64 Estats Financers


També poden generar-se pel simple manteniment de posicions globals de l’estat de situació financera (també denominades de caràcter estructural) que en termes nets queden obertes. En aquest últim cas, l’Entitat tracta sota el sistema de gestió i seguiment de riscos de mercat la posició de risc de canvi estructural.

ACTIVITAT DE NEGOCIACIÓ

Els principals factors de risc de mercat considerats pel Grup en l’activitat de negociació són:

• Risc de tipus de canvi: risc associat a la fluctuació de la cotització de les divises respecte a la divisa de referència (en aquest cas, l’euro). Aquest risc es dóna principalment en operacions d’intercanvi de divises i els seus derivats.

• Risc de tipus d’interès: risc associat a que les fluctuacions dels tipus d’interès puguin afectar de forma adversa el valor d’un instrument financer. Aquest es reflecteix per exemple en operacions de dipòsits interbancaris, renda fixa i derivats sobre tipus d’interès.

• Risc de spread de crèdit: risc procedent de la fluctuació dels diferencials o spreads crediticis amb la cotització dels instruments respecte d’altres instruments de referència, com els tipus d’interès interbancari. Aquest risc es dóna principalment en els instruments de renda fixa.

• Risc de renda variable: risc procedent de la fluctuació de valor dels instruments de capital (accions i índexs cotitzats). Aquest risc es reflecteix en els propis preus del mercat dels valors, així com en els derivats sobre ells.

La variació de preu de les matèries primes no ha tingut impacte en l’exercici donat que el Grup no manté exposicions en aquest tipus de productes.

RISC DE TIPUS D’INTERÈS

Aquest risc, deriva de l’activitat comercial amb els clients i de les operacions per compte propi. La seva gestió està orientada a proporcionar estabilitat al marge financer, mantenint uns nivells adequats de liquiditat i solvència.

El risc de tipus d’interès s’origina per les variacions en els tipus d’interès, ja sigui en el seu nivell o en el pendent de la seva corba, i que són la referència per les posicions actives, passives i de fora de l’estat de situació financera. Quan aquestes posicions no segueixen una estructura simètrica de venciments, les variacions en el nivell dels tipus poden repercutir negativament en l’evolució dels resultats.

Per a la mesura i gestió d’aquest tipus de risc s’utilitza una metodologia consistent en l‘anàlisi estàtica de la sensibilitat del marge financer a l’horitzó d’un any, davant d’una variació dels tipus d’interès de 100 punts bàsics. El Grup té establerta una política per minimitzar aquest risc consistent en fer simètriques l’estructura de l’actiu i del passiu en els 12 mesos, procurant així que l’impacte d’una eventual variació dels tipus sigui mínim.

El Departament de Tresoreria i Mercat de Capitals obté, amb periodicitat mensual, un gap de l’estat de situació financera que és sensible a les variacions dels tipus d’interès i una simulació de l’impacte que tindria sobre el marge financer una variació de 100 punts bàsics i verifica que, en cap cas, aquest impacte sigui superior al 6% del marge financer en termes absoluts. El COAP revisa amb periodicitat mensual aquest gap validant la sensibilitat resultant així com l’estructura temporal dels actius i passius projectats a 12 mesos.

Com a instruments de cobertura del risc, es contracten derivats en els mercats financers, principalment permutes de tipus d’interès (IRS), considerats de cobertura a efectes comptables.

Les partides de l’estat de situació financera comptabilitzades a cost amortitzat no presenten ajustos de valoració associats a variacions de tipus d’interès.

En data 31 de desembre de 2019 la sensibilitat de l’estat de situació financera en euros davant una variació de l’1% en el tipus d’interès era de 16 milers d’euros, equivalents a un 0,2% del marge financer (a 31 de desembre de 2018 la sensibilitat era de 65 milers d’euros, equivalents a un 0,6% del marge financer). Val a dir que el Grup monitoritza la referida ràtio com a mètrica de primer nivell seguint la metodologia del Grup BancSabadell.

65Estats Financers


GAP DE TIPUS D’INTERÈS

(Milers d’euros)

Fins a 1 mes

Entre 1 i 3 mesos

Entre 3 i 12 mesos

Entre 1 i 2 anys

Entre 2 i 3 anys

Entre 3 i 4 anys

Entre 4 i 5 anys

Més de 5 anys

No sensible

Total general

Mercat Monetari 112.554 1.500 18.635 - - - - - - 132.689

Inversió creditícia 71.640 42.160 201.892 10.033 16.164 11.046 4.383 16.920 - 374.238


49.023 - 10.955 21.744 9.150 48.171 133.904 95.050 - 367.997

Altres actius - - - - - - - - 33.387 33.387

Total actiu 233.218 43.660 231.482 31.777 25.314 59.217 138.287 111.969 33.387 908.311

Mercat Monetari 2.744 - 3.345 - - - - - - 6.089

Recursos de clients 496.392 73.312 156.264 - - 165 2.602 20.036 - 748.771

Altres passius - - - - - - - - 153.451 153.451

Total passiu 499.136 73.312 159.609 - - 165 2.602 20.036 153.451 908.311

Derivats de cobertura - - - - - - - 5.000 - 5.000

Gap de tipus d’interès (265.918) (29.653) 71.874 31.777 25.314 59.052 135.685 91.933 (120.064) -

A continuació s’inclou la sensibilitat al marge financer de variacions de 100 punts bàsics de tipus d’interès a 31 de desembre de 2019.

(Milers d’euros) Sensibilitat al marge financer

Sensibilitat al tipus d’interès de les principals divises (increment de 100 pbs)

EUR 16

GBP 2

USD 3

Sensibilitat al tipus d’interès de les principals divises (disminució de 100 pbs)

EUR (16)

GBP (2)

USD (3)

RISC DE TIPUS DE CANVI

L’objectiu de la gestió del risc estructural de tipus de canvi és minimitzar l’impacte en el valor de la cartera/patrimoni de l’Entitat a causa de moviments adversos dels mercats dels canvis de divises. Està subjecte a la predisposició al risc expressada en el RAS i ha de complir en tot moment amb els nivells fixats sobre les mètriques de risc establertes.

La política del Grup consisteix en la cobertura sistemàtica de les posicions de divises generades pels clients, realitzant a mercat les corresponents operacions de contrapartida de manera que la posició oberta en divises sigui marginal.

Com a conseqüència d’aquesta política, el Grup té autoritzat per part del Consell d’Administració el manteniment d’una posició oberta, llarga o curta, en cada divisa d’un import màxim equivalent a 60 milers d’euros i, pel conjunt de totes les divises, una posició oberta de qualsevol signe d’un màxim de 300 milers d’euros.

El seguiment del risc de canvi s’efectua periòdicament, i es reporten als òrgans de control els nivells de risc existents i el compliment dels límits establerts per la Comissió de Riscos i Seguiment. La principal mètrica de seguiment és l’exposició a divisa, que mesura la suma de la posició neta oberta (actiu menys passiu) mantinguda per l’Entitat en cadascuna de les divises a través de qualsevol tipus d’instrument financer (divisa al comptat, a termini i opcions), tot això contravalorat a euros.

66 Estats Financers


El control i seguiment d’aquest risc s’efectua diàriament per part del Departament de Control Intern i es reporta a la Direcció General informant sobre el nivell de risc existent i la seva adequació als límits establerts.

Pel que fa a les operacions a termini (forward) el criteri emprat és també la cobertura sistemàtica de les operacions a mercat contractant les operacions de contrapartida amb els mateixos imports i terminis, de manera que s’obtingui la cobertura eficient tant per imports com per venciments.

A 31 de desembre de 2019 i 2018, el Grup manté les següents posicions al comptat en divises contra valorades a euros (dades en milers d’euros):


Dòlars EE.UU.

Lliura esterlina

Franc suís

Iens japonesos

Dòlars australians

Actius en moneda estrangera

Efectiu, saldos en efectiu a bancs centrals i altres dipòsits a la vista

2.409 209 885 7.968 84

Valors representatius de deute 16.306 - - - -

Préstecs i bestretes 40.472 6.957 556 9.980 418

Resta d'actius 43.079 581 73 (190) (23)

Passius en moneda estrangera

Dipòsits 57.039 7.178 1.337 17.678 479

Resta de passius 45.188 570 177 29 -

(Milers d’euros) 31/12/2018 (*)

Dòlars EE.UU.

Lliura esterlina

Franc suís

Iens japonesos

Dòlars australians

Actius en moneda estrangera

Efectiu, saldos en efectiu a bancs centrals i altres dipòsits a la vista

1.537 267 175 64 14

Valors representatius de deute 12.208 - - - -

Préstecs i bestretes 36.935 5.961 562 80 1.798

Resta d'actius 38.071 619 121 - (5)

Passius en moneda estrangera

Dipòsits 48.996 6.186 702 144 1.807

Resta de passius 39.756 660 156 - -


67Estats Financers


RISC DE RENDA VARIABLE

Les posicions que el Grup manté en cartera pròpia de renda variable no poden representar més del 5% dels fons propis de l’Entitat.

La gestió de les mateixes comporta actualitzar periòdicament el seu valor comptable al valor de mercat, de manera que les possibles pèrdues latents quedin reconegudes comptablement en tot moment.

El COAP revisa mensualment la posició en renda variable del Grup i valora la conveniència de la seva possible venda atenent a les condicions de mercat i a proposta del Departament de Tresoreria i Mercat de Capitals.

Finalment, destacar que el Grup no té vocació d’exposar-se al risc de renda variable.

3.3.4 Risc Operacional

El risc operacional sorgeix davant l’eventualitat de patir pèrdues per manca d’adequació o errades en processos, errors humans, sistemes interns o bé per esdeveniments externs imprevistos. Aquesta definició inclou, entre d’altres, el risc tecnològic entès com la possibilitat de pèrdues derivada de la incapacitat de la infraestructura de sistemes per permetre continuar completament amb l’activitat ordinària.

El Grup presta una especial atenció a aquest tipus de risc i té establert un procediment específic per la seva gestió que cobreix la seva identificació, comunicació, anàlisi i presa de mesures correctores que puguin mitigar o evitar la repetició de casuístiques. Aquest procediment s’activa cada vegada que s’identifica un risc operacional en alguna de les oficines o departaments del Grup, i permet recollir informació històrica sobre els casos succeïts i el seu impacte.

La gestió efectiva del risc operacional està descentralitzada en els diferents gestors de processos que abasten tota l’organització.

El Departament de Control Intern té la responsabilitat sobre la gestió dels riscos operacionals duent a terme les següents funcions:

• Anàlisi i identificació dels punts de risc detectats a partir de la revisió de processos i dels riscos operacionals produïts i/o potencials.

• Conjuntament amb la unitat afectada, proposta de les mesures correctores necessàries per mitigar o eliminar el risc.

• Establiment de les mesures de control escaients per garantir que el risc està degudament mitigat o eliminat.

• Reportar periòdicament al Comitè d’Auditoria i Control.

Al mateix temps es verifica que per als processos identificats de criticitat elevada davant una falta de servei s’hagin definit i implantat plans de continuïtat de negoci específics. Sobre els riscos identificats es considera qualitativament l’impacte reputacional que podria suposar l’esdeveniment d’algun d’aquests riscos.

El Comitè d’Auditoria i Control supervisa la gestió duta a terme del risc operacional en general i estableix les polítiques a seguir en aquest àmbit. L’Alta Direcció s’implica directament i de manera efectiva en la gestió d’aquest risc així com el Consell d’Administració que fixa l’estratègia a seguir mitjançant l’aprovació del RAS.

Complementàriament, i com a mesura preventiva de caràcter general, el Grup disposa d’un mapa de riscos que engloba aquells processos de negoci més rellevants susceptibles de generar riscos operacionals. Aquest mapa identifica els punts de risc potencial atorgant un grau de severitat que permet donar-hi prioritat a fi d’establir les millores a les mesures de control ja establertes.

Dins del risc operacional, s’hi inclou la gestió i el control dels següents riscos rellevants:

• Risc reputacional: possibilitat de pèrdues derivades de la publicitat negativa relacionada amb pràctiques i negocis de l’Entitat, podent generar una pèrdua de confiança en l’Entitat afectant la seva solvència.

• Risc tecnològic: impacte o afectació a serveis de clients (tant interns com externs) en termes de servei i qualitat, que poden implicar pèrdues i / o errors en la integritat de dades, derivats de la incorrecta gestió, operació, control i/o error dels sistemes d’informació i de les capacitats de resiliència dels mateixos així com dels equips que gestionen.

• Risc d’outsourcing: possibilitat d’incòrrer en pèrdues derivades d’errors de proveïdors en la prestació dels serveis subcontractats o per la seva interrupció, deficiències en la seguretat dels seus sistemes, la deslleialtat dels seus empleats o l’incompliment de les normes que siguin d’aplicació.

68 Estats Financers


3.3.5 Risc Fiscal

El risc fiscal es defineix com la probabilitat d’incomplir els objectius establerts en l’estratègia fiscal del Grup BancSabadell d’Andorra.

Les polítiques de riscos fiscals del Grup tenen com a objectiu establir els principis i directrius amb la finalitat d’assegurar que els riscs fiscals que podrien afectar l’estratègia i objectius fiscals del Grup, siguin identificats, valorats i gestionats de forma sistemàtica.

Destacar el fet que al 2017 va entrar en vigor de la Llei 19/2016 d’intercanvi automàtic d’informació en matèria fiscal que recull els principis establerts per l’OCDE per al Common Reporting Standard (CRS), inclosos en la Convention on Mutual Administrative Assistance (MCAA) in Tax Matters, en relació amb l’intercanvi automàtic d’informació de caràcter fiscal entre autoritats competents dels territoris membres.

Aquesta Llei obliga a l’establiment per part de les entitats financeres andorranes de mesures de diligència deguda per tal de determinar la residència fiscal dels clients i, si escau, complir amb les obligacions de comunicació de dades d’aquells clients residents a un Estat de la Unió Europea o altres Estats que estableixin els corresponents acords amb el Principat d’Andorra.

La referida llei va ser modificada per la Llei 29/2017, del 30 de novembre, de modificació de la Llei 19/2016 i incorpora la llista de les 41 jurisdiccions amb les quals es va intercanviar automàticament, l’any 2018, informació relativa a comptes financers referent a l’any 2017, en el marc de l’MCAA.

Addicionalment, la Llei 30/2017, del 30 de novembre, de modificació de la Llei 19/2016 incorpora la llista de les 32 jurisdiccions amb les quals s’ha intercanviat, l’any 2019, informació relativa a comptes financers referent a l’any 2018, en el marc de l’MCAA.

Finalment, amb l’aprovació de la Llei 19/2018 que tambè modifica la Llei 19/2016, s’incorpora la llista de jurisdiccions amb les quals s’intercanviarà automàticament, l’any 2020, informació relativa a comptes financers de l’any 2019, en el marc de l’MCAA.

El Banc ha implementat els mecanismes i procediments necessaris per a l’adequada aplicació de la referida norma des del 2017.

El Grup té com a objectiu atendre en tot moment les obligacions fiscals establertes en el marc legal vigent.

3.3.6 Risc de Compliment Normatiu

El risc de compliment normatiu es defineix com la possibilitat d’incórrer en sancions legals o administratives, pèrdues financeres significatives o pèrdues de reputació per incompliment de lleis, regulacions, normes internes o codis de conducta aplicables al Grup. Aquest risc inclou, entre d’altres, els riscos següents:

• Risc de blanqueig i finançament del terrorisme consistent en l’incompliment del marc legal vigent en aquest matèria.

• Risc de produir-se conflictes d’interès: s’entén que hi ha conflictes d’interès en la prestació d’un servei quan l’Entitat operativa del sistema financer, el seu personal, un client o varis clients de l’Entitat tenen un interès en la prestació del servei, o en el seu resultat, que és diferent de l’interès del client al qual es presta el servei i es pot generar un perjudici a aquest darrer, o quan un altre client o clients poden obtenir un guany o evitar una pèrdua i hi ha la possibilitat de pèrdua concomitant per al client al qual es presta el servei.

La repercussió directa dels incompliments normatius i la pèrdua d’imatge davant dels clients del Grup, del Regulador així com del mercat, ha impulsat la necessitat imperativa de gestionar aquest risc.

Amb aquest motiu el Grup disposa del Departament de Compliment Normatiu que té com a missió impulsar i procurar els nivells més alts de compliment de la legislació i regulacions vigents així com l’ètica professional dins el Grup, minimitzar la possibilitat que es produeixi un incompliment i assegurar que els que es puguin produir s’identifiquin, es reportin i se solucionin amb la diligència deguda adoptant-se les mesures preventives oportunes, si no n’hi hagués.

69Estats Financers


Entre d’altres, aquest Departament vetlla per l’estricte compliment dels aspectes següents:

• Codis ètics del Grup.

• Polítiques i procediments adoptats i, molt especialment, la Política d’Acceptació de Clients, amb èmfasi especial en la verificació de l’activitat econòmica i coherència dels fluxos econòmics.

• Prevenció del blanqueig i del finançament del terrorisme duent a terme una revisió detallada de tots els clients i potencials clients a fi i efecte de procedir, si escau, a comunicar a la Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra (UIFAND) qualsevol potencial operació sospitosa.

• Protecció de l’inversor mitjançant el compliment del marc legal vigent a Andorra en aquesta matèria.

• Prohibició de dur a terme pràctiques d’abús de mercat.

Per a dur a terme aquestes funcions, el Grup actua mitjançant diferents mecanismes:

• Tecnologia: integrant dins del sistema informàtic totes aquelles regles i controls que ajudin a la detecció prèvia de possibles operacions problemàtiques.

• Formació: duent a terme programes de formació específics per a tot el personal i programes especialitzats i homologats per les persones del Departament de Compliment Normatiu.

• Normativa: establint uns procediments clars i concrets per a què les persones sàpiguin com actuar en cada cas que se’ls pugui plantejar.

• Canals de comunicació: mitjançant sistemes àgils per comunicar qualsevol incidència o operació sospitosa.

• Control i seguiment: duent a terme el seguiment de l’adequat compliment de les disposicions legals i dels procediments interns adoptats per part de tot el personal del Grup.

• Jurídic: fent un seguiment continuat de les novetats legislatives que afectin qualsevol dels àmbits de responsabilitat de compliment normatiu.

Aquest Departament reporta directament a la Direcció General i a la Comissió d’Auditoria i Control, mantenint una relació fluïda i constant amb la UIFAND com a òrgan supervisor en matèria de blanqueig i finançament del terrorisme.

Normativa aplicable

Llei 17/2019, del 15 de febrer, de modificació de la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera

Aquesta llei, aprovada pel Consell General el 15 de febrer del 2019, ens parla dels requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera.

Aquesta modificació suposa un avenç respecte del règim anterior i constitueix una millora en la protecció dels mercats i dels clients de serveis d’inversió. En particular, s’introdueixen millores en els blocs de classificació a clients, deures d’informació a clients, incentius, avaluació de la idoneïtat i l’adequació, la gestió i l’execució d’ordres, els conflictes d’interès, la protecció dels actius dels clients, els registres i els mercats.

Decret del 6-03-2019 pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 36/2018, del 20 de desembre, de conglomerats financers

Després de l’aprovació de la Llei 36/2018, del 20 de desembre, de conglomerats financers, resultava oportú establir normes tècniques de regulació amb vista a conferir una precisió més elevada a la formulació de les obligacions de supervisió addicional previstes a l’apartat 1 de l’article 7 de la Llei. En concret, era important facilitar més detalls sobre els elements que s’haurien de tenir en compte a l’efecte de presentar informació sobre les operacions intragrup significatives i les concentracions de riscos significatius, així com desenvolupar els diferents mètodes i principis tècnics aplicables al càlcul dels requisits addicionals de solvència previstos en l’apartat 1 de l’article 7. Així mateix, resultava essencial desenvolupar el contingut de les obligacions previstes en la Llei en relació amb els processos de gestió de riscos i els mecanismes de control intern exigides als conglomerats financers.

Amb l’objectiu de cobrir les dites necessitats de concreció, es va aprovar el referit Reglament.

70 Estats Financers


Decret del 6-03-2019 pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial de les entitats bancàries i les empreses d’inversió

Aquest Reglament s’emmarca en el compliment de l’Acord monetari signat entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic andorrà determinades normes europees en l’àmbit de la solvència, la liquiditat i la supervisió prudencial de les entitats bancàries i les empreses d’inversió.

El Reglament desenvolupa els requeriments en relació amb l’exempció a la deducció del capital de nivell 1 ordinari de les inversions significatives en aplicacions informàtiques de les entitats bancàries i les empreses d’inversió previstes en l’article 30 de la Llei 35/2018 per tal que les entitats puguin fer front a aquestes inversions que potenciïn el desenvolupament internacional del sector financer andorrà, així com facilitar la transformació digital de la societat civil, de tal manera que no suposi una sobrecàrrega en la solvència d’aquestes entitats. En aquest sentit, i per acomplir la Llei que desenvolupa aquest Reglament, s’ha previst un mecanisme d’exempció de deducció provisional fins que el Principat d’Andorra hagi de transposar, en virtut de l’Acord monetari, les disposicions europees actualitzades en matèria de solvència, liquiditat i supervisió prudencial previstes en la Directiva 2013/36/UE i el Reglament (UE) núm. 575/2013.

Aquest Reglament també inclou fins a trenta-tres disposicions transitòries que regulen l’aplicació progressiva dels requisits de solvència en diferents calendaris d’entre quatre i vuit anys, en funció del tipus de requeriment nou, de cara a facilitar una adaptació progressiva dels requisits de capital amb el mateix calendari de què han disposat les entitats financeres europees quan es van aprovar la Directiva i el Reglament europeus el 2014.

Decret del 3-04-2019 pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer

La Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera té una importància significativa al Principat d’Andorra i ha estat modificada a través de de la Llei 17/2019, de 15 de febrer, de modificació de la Llei 8/2013, que ha permès traslladar el marc regulador introduït per la Directiva 2004/39/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 21 d’abril del 2004, relativa als mercats d’instruments financers a l’ordenament jurídic andorrà.

No obstant això, era necessari aprovar un reglament de desenvolupament que implementés les obligacions previstes en la Directiva 2006/73/CE de la Comissió, del 10 d’agost del 2006 sobre les mesures d’execució de la Directiva 2004/39/CE del Parlament Europeu i del Consell pel que fa a les exigències organitzatives i les condicions d’exercici aplicables a les entitats operatives del sistema financer. Aquest reglament incorpora doncs noves obligacions encaminades a reforçar les normes de conducta i els requisits organitzatius exigibles a les entitats operatives del sistema financer que presten serveis d’inversió.

Aquest Reglament suposa un avenç en l’homogeneïtzació de les normes exigibles a les entitats financeres andorranes en la mesura que aclareix com han d’implementar les entitats operatives del sistema financer certes obligacions. Així mateix, aquest Reglament constitueix una millora en la protecció dels clients de serveis d’inversió. En particular, introdueix millores en els blocs de requisits organitzatius, protecció dels actius dels clients, conflictes d’interès, informació a clients i possibles clients, obligacions d’execució òptima i de tramitació d’ordres de clients, registres, classificació de clients i criteris per considerar instruments financers complexos i no complexos.

Decret del 3-04-2019 pel qual s’aprova el Reglament relatiu a l’adopció de normes tècniques de la Unió Europea aplicables en matèria de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

En compliment del que estableix la disposició final setena de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió i la disposició final primera del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial de les entitats bancàries i les empreses d’inversió, són aplicables al Principat d’Andorra les següents normes tècniques de regulació i d’execució europees relatives als requisits prudencials i la supervisió prudencial de les entitats bancàries i les empreses d’inversió:

- Reglament delegat (UE) 2016/101 de la Comissió, del 26 d’octubre del 2015, pel qual es completa el Reglament (UE) núm. 575/2013, del Parlament Europeu i del Consell, pel que fa a les normes tècniques de regulació per a la valoració prudent en el marc de l’article 105, apartat 14.

71Estats Financers


- Reglament delegat (UE) núm. 241/2014 de la Comissió, del 7 de gener del 2014, pel qual es completa el Reglament (UE) núm. 575/2013, del Parlament Europeu i del Consell, pel que fa a les normes tècniques de regulació aplicables als requisits de fons propis de les entitats.

- Reglament delegat (UE) 2015/850 de la Comissió, del 30 de gener del 2015, que modifica el Reglament delegat (UE) núm. 241/2014, pel qual es completa el Reglament (UE) núm. 575/2013, del Parlament Europeu i del Consell, pel que fa a les normes tècniques de regulació aplicables als requisits de fons propis de les entitats.

- Reglament delegat (UE) 2015/923 de la Comissió, de l’11 de març del 2015, que modifica el Reglament delegat (UE) núm. 241/2014, pel qual es completa el Reglament (UE) núm. 575/2013, del Parlament Europeu i del Consell, pel que fa a les normes tècniques de regulació aplicables als requisits de fons propis de les entitats.

- Reglament delegat (UE) núm. 525/2014, de la Comissió, del 12 de març del 2014, pel qual es completa el Reglament (UE) núm. 575/2013, del Parlament Europeu i del Consell, pel que fa a les normes tècniques de regulació aplicables als requisits de fons propis de les entitats.

- Reglament delegat (UE) núm. 1187/2014, de la Comissió, del 2 d’octubre del 2014, pel qual es completa el Reglament (UE) núm. 575/2013, del Parlament Europeu i del Consell, pel que fa a les normes tècniques de regulació per determinar l’exposició global davant d’un client o un grup de clients vinculats entre si pel que fa a les operacions amb actius subjacents.

- Reglament delegat (UE) 2015/61, de la Comissió, del 10 d’octubre del 2014, pel qual es completa el Reglament (UE) núm. 575/2013, del Parlament Europeu i del Consell, pel que fa al requisit de cobertura de liquiditat aplicable a les entitats de crèdit.

- Reglament d’execució (UE) 2016/200, de la Comissió, del 15 de febrer del 2016, pel qual s’estableixen normes tècniques d’execució pel que fa a la publicació de la ràtio de palanquejament de les entitats, de conformitat amb el Reglament (UE) núm. 575/2013, del Parlament Europeu i del Consell.

- Reglament d’execució (UE) núm. 1423/2013, de la Comissió, del 20 de desembre de 2013, pel qual s’estableixen normes tècniques d’execució pel que fa a la publicació dels requisits de fons propis de les entitats.

Amb el referit Decret es regula la seva aplicació al Principat d’Andorra.

Decret del 24-4-2019 d’aprovació de la modificació del Reglament de normes aplicables als proveïdors de serveis de pagaments, per a faciiitar l’automatització de pagaments transfronterers entre el Principat d’Andorra i els estats membres de la UE

El Govern, en la sessió del 29 de juny del 2018, va aprovar el Reglament relatiu a normes aplicables als proveïdors de serveis de pagaments, principalment, mesures per a facilitar l’automatització de pagaments transfronterers entre el Principat d’Andorra i els estats membres de la Unió Europea, així com els requisits tècnics per a les transferències i domiciliacions de pagaments en euros en el marc de la zona única de pagaments en euros, fent ús de l’habilitació normativa continguda en l’articulat de la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic.

Aquest Reglament desenvolupa el règim dels pagaments transfronterers entre el Principat d’Andorra i qualsevol Estat membre de la Unió Europea, així com certs requeriments tècnics de SEPA en relació amb les transferències i domiciliacions bancàries.

Decret del 8-5-2019 pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra per a certes delegacions en el Principat d’Andorra

La Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra constitueix la base del procés d’homologació del nostre ordenament jurídic als principis vigents en matèria d’assegurances en l’àmbit internacional i especialment en el marc de la Unió Europea.

D’acord amb el que disposa l’article 9.1.b de la Llei 12/2017, un dels criteris per a exercir la funció de supervisió del sector de les assegurances és la proporcionalitat. A aquest efecte, aquest Decret aprova un reglament de desenvolupament de la referida Llei 12/2017, la finalitat principal del qual és establir un règim adaptat a les necessitats i peculiaritats de certes delegacions de companyies d’assegurances domiciliades fora del Principat d’Andorra que compleixin determinats requisits, i que entrarà en vigor el dia 1 de juliol del 2019.

72 Estats Financers


Decret legislatiu de 17-7-2019 de publicació del text refós de la Llei del règim disciplinari del sistema financer, del 27 de novembre de 1997

El Govern, en la sessió del 17 de juliol del 2019, va aprovar el Decret pel qual s’ordena la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra del text refós de la Llei del règim disciplinari del sistema financer, i es deroga el Decret del 19 de febrer del 2014 pel qual es publica el text refós de la Llei del règim disciplinari del sistema financer, del 27 de novembre de 1997.

La Llei de regulació del règim disciplinari desenvolupa dues línies de mesures: les que tenen un caràcter preventiu, i les relacionades amb les infraccions administratives.

Són subjectes autors i/o responsables de la infracció els que exerceixin càrrecs d’administració o direcció general, de dret o de fet, i els responsables de les funcions de control previstes en l’article 2, apartat 19 de la Llei 8/2013, de les entitats autores i responsables de la infracció, quan les infraccions siguin imputables a la seva conducta dolosa o negligent.

L’Autoritat Financera Andorrana exerceix la funció de supervisió i control de les entitats operatives del sistema financer i fa un seguiment de l’evolució d’aquestes entitats per comprovar el compliment de les disposicions legals i reglamentàries que regulen la seva actuació i actua preventivament en constatar indicis d’irregularitats.

En el marc de la seva funció de supervisió i control, l’Autoritat Financera Andorrana adreça als diversos components del sistema financer avisos en relació amb actuacions o procediments que, sense implicar infracció, s’aparten de les regles de bona conducta professional. Si procedeix, l’AFA inicia el procediment sancionador i efectua la instrucció de l’expedient corresponent. A aquest efecte, notifica la incoació de l’expedient als presumptes subjectes autors i/o responsables de la possible infracció, els informa dels fets que motiven la incoació de l’expedient, la seva possible qualificació com a infracció i explícita els articles que estableixen la sanció corresponent.

Llei 21/2019, del 28 de novembre, de modificació de la Llei 14/2017, del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme

Aquesta modificació, aprovada pel Consell General en la seva sessió del dia 28 de novembre del 2019, té la finalitat d’incorporar a l’ordenament jurídic andorrà, millores en la Llei 14/2017, del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, així com reforçar aspectes interpretatius que s’han observat en el curs de la vigència de la Llei.

Andorra ha assumit el més alt compromís per implementar els estàndards i la normativa internacional en la prevenció i la lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme. En aquest escenari és avaluada per diversos organismes internacionals, entre d’altres pel Comitè d’experts per a l’avaluació de les mesures contra el blanqueig de diners o valors i contra el finançament del terrorisme (Moneyval) i pel Comitè Mixt compost per representants del Principat d’Andorra i de la Unió Europea en el marc de l’Acord monetari signat entre el Principat i la Unió Europea el 30 de juny del 2011.

Tractat relatiu a la transmissió electrònica de sol•licituds de cooperació jurídica internacional entre autoritats centrals

Aquest Tractat, aprovat pel Consell General en la seva sessió del dia 12 de desembre del 2019, regula l’ús de la plataforma electrònica Iber@ com a mitjà formal i preferent de transmissió de sol·licituds de cooperació jurídica internacional entre autoritats centrals, en el marc dels tractats vigents entre les parts i que prevegin la comunicació directa entre aquestes institucions.

És per aquest motiu que la plataforma electrònica Iber@, en funcionament des de l’any 2009, es converteix en una eina idònia per transmetre sol·licituds de cooperació jurídica internacional, en el marc dels tractats en vigor entre les parts. Es tracta d’una eina digital per enviar i resoldre les sol·licituds de cooperació jurídica internacional directament entre les autoritats centrals, sempre que hi hagi un tractat entre les parts que l’empari, d’una forma fiable, formal i ràpida.

És important destacar que el Tractat no estableix un àmbit material d’actuació, sinó que el seu objecte és implementar Iber@ com a xarxa electrònica formal mitjançant la qual es trametran les sol·licituds de cooperació jurídica internacional entre les parts, que tenen com a base jurídica un tractat en vigor entre tots o algun dels estats part.

73Estats Financers


Nota 4

Recursos propis mínims i gestió de capital

4.1 Marc regulador

El Consell General del Principat d’Andorra, en la sessió del 29 de febrer de 1996, va aprovar la Llei de Regulació dels Criteris de Solvència i de Liquiditat de les Entitats financeres desenvolupada reglamentàriament per l’AFA vigent fins a 31 de desembre de 2018. Aquesta Llei obligava a les Entitats bancàries a mantenir una ràtio de solvència, formulada a partir de les recomanacions del “Basel Committee on Banking Regulation and Supervisory Practices”, de com a mínim el 10%. Així mateix obligava a mantenir una ràtio de liquiditat de, com a mínim, el 40%.

De manera addicional, l’esmentada Llei de Regulació dels Criteris de Solvència i de Liquiditat de les Entitats financeres limitava la concentració de riscos a favor d’un mateix beneficiari al 20% dels fons propis del Grup. D’altra banda l’esmentada Llei establia que l’acumulació de riscos que individualment superessin el 5% dels fons propis no podia sobrepassar el límit del 400% dels esmentats fons propis. Així mateix el risc mantingut amb membres del Consell d’Administració no podia superar el 15% dels fons propis. Aquests riscos eren ponderats segons el que establia l’esmentada Llei.

El Consell General del Principat d’Andorra, en la seva sessió del 20 de desembre de 2018, va aprovar la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’Entitats bancàries i d’empreses d’inversió la qual va entrar en vigor a Andorra l’1 de gener del 2019.

Aquesta normativa transposa al marc jurídic andorrà la Directiva 2013/36/CEE, del 26 de juny, relativa a l’accés a l’activitat de les Entitats de crèdit i a la supervisió prudencial de les Entitats de crèdit i de les empreses d’inversió (CRD IV) la qual s’estructura en tres pilars, regula els recursos propis mínims que han de mantenir les Entitats bancàries, tant a títol individual com consolidat, i la manera com s’han de determinar aquests recursos propis (Pilar I), així com el procés d’autoavaluació de capital (Pilar II) i la informació de caràcter públic que s’ha de remetre al mercat (Pilar III).

Desenvolupa aquesta Directiva el Reglament (UE) 575/2013 (generalment conegut com a CRR), de 26 de juny de 2013, del Parlament Europeu i del Consell, sobre els requisits prudencials de les Entitats de crèdit i les empreses d’inversió, i pel qual es va modificar el Reglament (UE) 648/2012.

El referit reglament ha estat transposat a Andorra mitjançant l’aprovació del Decret pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial de les Entitats bancàries i les empreses d’inversió.

El Grup duu a terme una anàlisi continuada dels requeriments de capital exigits per aquesta norma europea i pel reglament que la desenvolupa -concretament el Reglament número 575/2013 sobre els requisits prudencials de les Entitats de crèdit i de les empreses d’inversió (CRR).

4.2 Gestió de capital

La gestió dels recursos de capital és el resultat del procés continu de planificació de capital. Aquest procés considera l’evolució esperada de l’entorn econòmic, regulador i sectorial, així com escenaris més adversos. Recull el consum de capital esperat de les diferents activitats, en els diferents escenaris establerts, així com les condicions de mercat que poden determinar l’efectivitat de les diferents actuacions que es puguin plantejar. El procés s’emmarca sempre en els objectius estratègics del Grup i en la recerca d’una rendibilitat atractiva per a l’accionista, i s’assegura sempre un nivell de recursos propis adequat als riscos inherents de l’activitat.

El Consell d’Administració del Banc, a través de l’aprovació del RAS, estableix la predisposició al risc de l’Entitat i fixa com a nivell objectiu de la ràtio de solvència el 15%, nivell que supera àmpliament els requeriments esmentats anteriorment. Com a política general, l’Entitat té com a objectiu, pel que fa a la gestió de capital, l’adequació de la disponibilitat d’aquest al nivell global dels riscos incorreguts.

Des de la Direcció del Grup es duu a terme la gestió del nivell de capital de l’Entitat i s’implementa l’estratègia a seguir definida pel Consell d’Administració.

74 Estats Financers


4.3 Ràtios de capital

D’acord amb els requeriments establerts en la Llei 35/2018 i els reglaments que la desenvolupen, les entitats bancàries andorranes han de complir en tot moment amb una ràtio total de capital del 8%. Tanmateix, cal tenir en compte que l’AFA pot exercir la seva potestat sota el nou marc normatiu i requerir a les entitats el manteniment de nivells addicionals de capital.

Tenint en compte l’entrada en vigor de la referida norma al 2019 i les transitorietats que en aquesta s’hi preveuen en quant a la seva implementació, al 2019 no han estat exigits a les entitats bancàries coixins de capital addicionals essent els nivells mínims requerits els següents:

• ràtio de Capital de nivell 1 ordinari (Common Equity Tier 1 - CET 1): mínim del 4,5%)

• ràtio de Capital de nivell 1 (Tier 1): mínim del 6%

• ràtio de Capital de nivell 2: mínim del 8%

A 31 de desembre de 2019 el Grup manté una ràtio de capital fasejada (tenint en compte transitorietats) del 21,71% tant de CET1 com de Tier1 i de nivell 2 (20,75% fully-loaded sense tenir en compte transitorietats), de manera que es dóna compliment àmpliament als mínims requerits per norma.

A títol indicatiu, destacar que la ràtio de capital del Grup fasejada a 31 de desembre del 2018 calculada seguint les mateixes transitorietats que al 2019 hagués estat del 21,83% (20,63% fully- loaded).

(Milers d’euros) 31/12/2019 31/12/2018 (*)

Càlcul fasejat

Càlcul sense fasejar

Càlcul fasejat

Càlcul sense fasejar

Capital 30.069 30.069 30.069 30.069

Reserves admissibles 53.965 53.965 45.687 45.687

Altres 4.193 267 3.510 (844)

Capital de nivell 1 ordinari (CET1) 88.227 84.302 79.265 74.911

Ràtio CET1 (%) 21,71% 20,75% 21,83% 20,63%

Recursos de primera categoria 88.227 84.302 79.265 74.911

Ràtio Tier I (%) 21,71% 20,75% 21,83% 20,63%

Base de capital 88.227 84.302 79.265 74.911

Recursos mínims exigibles sense buffers 32.504 32.504 29.052 29.052

Recursos mínimos exigibles amb buffers 32.504 32.504 29.052 29.052

Excedents de recursos 55.722 51.797 50.213 45.859

Ràtio total (%) 21,71% 20,75% 21,83% 20,63%

Actius ponderats per risc (APRs) 406.305 406.305 363.155 363.155

(*) Exclusivament a efectes comparatius atès que la Llei 35/2018 i els reglaments que la desenvolupen no havien entrat en vigor a 31/12/2018.

La distribució dels actius ponderats per risc és la següent:

(En percentatge) 31/12/2019 31/12/2018 (*)

Risc de crèdit (**) 87% 80%

Risc operacional 11% 13%

Risc de mercat 2% 7%

Total 100% 100%

(*) Es presenta, únicament i exclusivament, a efectes comparatius (veure nota 1.2).(**) Inclou el risc de contrapart i altres imports d’exposició al risc.

75Estats Financers


Nota 5

Valor raonable dels actius i passius

S’entén per valor raonable d’un actiu o passiu financer en una data determinada l’import pel qual podria ser venut o transferit, respectivament, en aquesta data entre dues parts, independents i expertes en la matèria, que actuessin lliurement i prudentment, en condicions de mercat. La referència més objectiva i habitual del valor raonable d’un actiu o passiu financer és el preu que se’n pagaria en un mercat organitzat, transparent i profund (preu de cotització o preu de mercat).

Quan no hi ha preu de mercat per a un determinat actiu o passiu financer, per estimar el seu valor raonable es recorre a l’establert en transaccions recents d’instruments anàlegs i, si no n’hi ha, a models matemàtics de valoració suficientment contrastats per la comunitat financera internacional. En la utilització d’aquests models es tenen en consideració les peculiaritats específiques de l’actiu o passiu que s’ha de valorar i, molt especialment, els diferents tipus de riscos que l’actiu o passiu porta associats. No obstant això, les mateixes limitacions dels models de valoració desenvolupats i les possibles inexactituds en les hipòtesis i els paràmetres exigits per aquests models poden donar lloc al fet que el valor raonable estimat d’un actiu o passiu no coincideixi exactament amb el preu a què l’actiu o passiu podria ser lliurat o liquidat en la data de la seva valoració.

El valor raonable dels derivats financers amb valor de cotització en un mercat actiu és el seu preu de cotització diari.

Per als instruments en què no es puguin observar cotitzacions, s’efectua l’estimació del preu fent servir models interns desenvolupats pel Banc, que utilitzen en la majoria dels casos dades basades en paràmetres observables de mercat com a inputs significatius i, en la resta de casos, utilitzen altres inputs que depenen d’assumpcions pròpies que recullen pràctiques comunament acceptades per la comunitat financera.

En relació amb els instruments financers, les valoracions a valor raonable reflectides en els Estats Financers es classifiquen utilitzant la següent jerarquia de valors raonables en els nivells següents:

• Nivell 1: els valors raonables s’obtenen de preus cotitzats (sense ajustar) en mercats actius per al mateix instrument.

• Nivell 2: els valors raonables s’obtenen de preus cotitzats en mercats actius per a instruments similars, preus de transaccions recents o fluxos esperats o altres tècniques de valoració en què tots els inputs significatius estan basats en dades de mercat observables directament o indirectament.

• Nivell 3: els valors raonables s’obtenen de tècniques de valoració en què algun input significatiu no està basat en dades de mercat observables.

76 Estats Financers


A continuació, es presenten els principals mètodes de valoració, hipòtesi i inputs utilitzats en l’estimació del valor raonable dels instruments financers classificats en els nivells 2 i 3, segons el tipus d’instrument financer de què es tracti:

Instruments financers Nivell 2 Tècniques de valoració Hipòtesi principals Principals inputs utilitzats

Valors representatius de deute Mètode del valor present

- Càlcul del valor present dels instruments financers com a valor actual dels fluxos d’efectiu futurs (descomptats a tipus d’interès del mercat), tenint en compte.

- Una estimació de les taxes de prepagament.

- El risc de crèdit dels emissors.

- Spreads de crèdit de l’emissor

- Tipus d’interès de mercat observables

Instruments de patrimoni Patrimoni NetValor liquidatiu emès pels administradors dels OIC

Valor liquidatiu emès pels administradors dels OIC

Derivats senzills Mètode del valor presentCàlcul de les corbes implícites mitjançant dades de mercat.

- Tipus d’interès de mercat observables

- Corba de punts Swap i Spot observables

Resta Derivats / Estructurats

Model Black-Scholes per derivats sobre accions.

El Model Black-Scholes: assumeix difusió logonormal del subjacent.

- Estructura Forward del subjacent

- Volatilitats del subjacent

Per a derivats sobre accions, divises o matèries primeres.

N/A en no haver-hi posicions. N/A

Per a derivats sobre tipus d’interès:

Aquests model assumeix que:

- Es permeten tipus negatius.

- Els tipus forward en l’estructura de terminis de la corba de tipus d’interès estan perfectament correlacionats

Estructura temporal de tipus d’interès.

Per a derivats de crèdit:

Model d’intensitat.

Aquests models assumeixen una estructura de probabilitats d’impagament donades per unes taxes d’ intensitat de default pels diferents períodes.

-- Spreads de crèdit estimats de l’emissor o d’un emissor semblant.

- Volatilitat històrica de spreads de crèdit.

77Estats Financers


Instruments financers Nivell 3 Tècniques de valoració Hipòtesi principals Principals inputs no observables


Bons cupó zero: Periodificació lineal del rendiment implícit.

Bons: valoració segons cost amortitzat.

Càlcul del valor tenint en compte:

- Diferència de preu o cupó meritats.

- Risc de crèdit de l’emissor

Spreads de crèdit estimats de l’emissor o d’un emissor semblant.

Instruments de patrimoni

Mètode de descompte de fluxos de caixa i manteniment de preu d’adquisició per les inversions permanents.

- Estimació de les projeccions de fluxos de caixa de la companyia.

- Risc del sector econòmic.

- Coneixement de la companyia.

Plans de negoci de l’Entitat

Primes de risc del sector de la companyia.

Resta Derivats / Estructurats

Per a derivats / estructurats sobre accions.

Valoració de l’acció amb pitjor comportament segons cotització de mercat.

- Cotització del subjacent

- Volatilitats històriques

Per a derivats sobre tipus d’interès:

- Model normal

Aquests model assumeix que:

- Es permeten tipus d’interès negatius.

- Els tipus forward en l’estructura de terminis de la corba de tipus d’interès estan perfectament correlacionats.

- Utilització de l’estructura temporal de tipus d’interès.

A continuació es presenta una comparació entre el valor pel qual consten registrats els actius i passius financers del Grup en els estats de situació financera consolidats adjunts i els seu valor raonable corresponent:

(Milers d’euros) 31/12/2019 31/12/2018 (*)

Valor en llibres

Valor raonable

Valor en llibres

Valor raonable

Actius financers per epígrafs:

Efectiu, saldos en efectiu en bancs centrals i altres dipòsits a la vista

64.658 64.658 63.939 63.939

Actius financers mantinguts per negociar 25.475 25.475 62.325 62.325

Actius financers no destinats a negociar valorats obligatòriament a valor raonable amb canvis a resultats

49.173 49.173 4.423 4.423


44.496 44.496 38.469 38.469


81.718 81.718 70.587 70.587

Actius financers a cost amortitzat 594.314 597.752 506.939 507.232

Derivats - Comptabilitat de cobertures 113 113 - -

Total 859.947 863.385 746.682 746.975

(Milers d’euros) 31/12/2019 31/12/2018 (*)

Valor en llibres

Valor raonable

Valor en llibres

Valor raonable

Passius financers per epígrafs:

Passius financers mantinguts per negociar 988 988 1.098 1.098

Passius financers designats a valor raonable amb canvis a resultats

44.510 44.510 38.475 38.475

Passius financers a cost amortitzat 755.674 755.542 660.067 660.424

Derivats - comptabilitat de cobertures 72 72 85 85

Total 801.244 801.112 699.725 700.082(*) Es presenta, únicament i exclusivament, a efectes comparatius (veure nota 1.2).

78 Estats Financers


En relació amb els instruments financers el valor comptable dels quals difereix del seu valor raonable, aquest últim s’ha calculat de la manera següent:

– El valor raonable d’“Efectiu, saldos en efectiu en bancs centrals i altres dipòsits a la vista” s’ha assimilat al seu valor comptable, perquè es tracta principalment de saldos a curt termini.

Les taules següents presenten els principals instruments financers registrats a valor raonable en els estats de situació financera consolidats adjunts, desglossats segons el mètode de valoració utilitzat per a l’estimació del seu valor raonable:


Nivell 1 Nivell 2 Nivell 3 Total


Actius financers mantinguts per negociar - 22.214 3.261 25.475

Derivats - 1.062 - 1.062

Instruments de patrimoni - 3.701 - 3.701

Valors representatius de deute - 17.451 3.261 20.712


5.027 44.146 - 49.173

Instruments de patrimoni - - - -

Valors representatius de deute 5.027 44.146 - 49.173


- 44.496 - 44.496


Valors representatius de deute - 44.496 - 44.496


80.197 - 1.521 81.718

Instruments de patrimoni - - 1.521 1.521

Valors representatius de deute 80.197 - - 80.197

Total 85.224 110.856 4.782 200.862

(Milers d’euros) 31/12/2018 (*)



Actius financers mantinguts per negociar 4.063 56.970 1.292 62.324

Derivats - 1.207 - 1.207

Instruments de patrimoni - 7.254 - 7.254

Valors representatius de deute 4.063 48.509 1.292 53.863


- 4.423 - 4.423




- 38.469 - 38.469




68.989 921 677 70.586

Instruments de patrimoni - 921 677 1.598

Valors representatius de deute 68.989 - - 68.989

Total 73.051 100.783 1.968 175.803(*) Es presenta, únicament i exclusivament, a efectes comparatius (veure nota 1.2).

79Estats Financers





Passius financers mantinguts per negociar - 988 - 988


- 44.510 - 44.510

Derivats - comptabilitat de cobertures - 72 - 72

Total - 45.570 - 45.570

(Milers d’euros) 31/12/2018 (*)



Passius financers mantinguts per negociar - 1.098 - 1.098


- 38.475 - 38.475

Derivats - comptabilitat de cobertures - 85 - 85

Total - 39.658 - 39.658


Els traspassos entre nivells que hi han hagut entre el 2019 i el 2018 són poc significatius.

Nota 6

Efectiu, saldos en efectiu en bancs centrals i altres dipòsits a la vista d’intermediaris financers a la vista

El desglossament d’aquest epígraf d’actiu en els estats de situació financera consolidats el 31 desembre de 2019 i de 2018 és el següent:

(Milers d’euros) 31/12/2019 31/12/2018 (*)

Efectiu 29.210 24.004

Saldos en efectiu en bancs centrals - -


Total 64.658 63.939


(Milers d’euros) 31/12/2019 31/12/2018 (*)

Per divisa:

En euros 61.518 61.580

En moneda estrangera 3.140 2.359

Total 64.658 63.939


80 Estats Financers


Nota 7


Els actius financers de l’actiu dels estats de situació financera consolidats adjunts, el 31 de desembre de 2019 i 2018, atenent al sector d’activitat i a la divisa de referència, a la naturalesa dels títols i a l’admissió o no a cotització, sense considerar la provisió per a insolvències, són els següents:

(Milers d’euros) 31/12/2019 31/12/2018 (*)

Per epígrafs:



49.173 4.423

Actius financers designats a valor raonable amb canvis a resultats 44.496 38.469



Total 386.504 304.665

Per naturalesa:

Administracions públiques 41.944 33.931

Entitats bancàries i financeres 248.467 201.058

Empreses 80.162 51.095

Altres (OIC, Titulitzacions) 15.931 18.581

Total 386.504 304.665

Per divisa:

En euros 368.641 289.105


Total 386.504 304.665


A 31 de desembre de 2019, l’epígraf d’”Actius financers designats a valor raonable amb canvis a resultats” inclou els Unit-linked gestionats per l’asseguradora del Grup per un import de 44.496 milers d’euros que tenen la seva contrapartida al passiu a l’epígraf de “Passius financers designats a valor raonable amb canvis a resultats” per un import de 44.510 milers d’euros.

A 31 de desembre de 2019, la totalitat dels valors representatius de deute es troben classificats en Fase 1 i inclouen un deteriorament de 317 milers d’euros (254 milers d‘euros al 2018).

Els criteris particulars per a l’assignació i valoració dels títols a les diferents carteres es troben descrits a la nota 1.3.2.

81Estats Financers


L’import dels instruments de deute comptabilitzats a l’epígraf “Actius financers a valor raonable amb canvis a un altre resultat global” presenta el detall següent:

(Milers d’euros) 31/12/2019 31/12/2018 (*)

Valor raonable 80.197 68.989

Minusvàlues acumulades registrades en el patrimoni net a la data de tancament

(5) (541)

Plusvàlues acumulades registrades en el patrimoni net a la data de tancament

674 52


En relació amb la cartera d’”Actius financers a cost amortitzat”, es presenta el detall següent:

(Milers d’euros) 31/12/2019 31/12/2018 (*)

Sector públic 38.729 33.645

Entitats bancàries i financeres 132.849 98.273

Altres sectors 20.348 7.004

Total 191.926 138.921


Aquest epígraf inclou a 31 de desembre de 2019 i 2018 les següents emissions en Deute Públic del Principat d’Andorra (en milers d’euros):

31/12/2019 31/12/2018 (*)

Data emissió Import VencimentTipus d’interès

efectiu anual Data emissió Import VencimentTipus d’interès

efectiu anual

01/12/2017 1.826 03/06/2019 0,75%

17/10/2018 4.308 17/10/2019 0,60%

29/12/2016 2.962 19/12/2019 1,15%

13/04/2018 1.826 13/04/2020 0,85% 13/04/2018 1.810 13/04/2020 0,85%

30/03/2017 12.806 30/03/2022 0,5%(*) 30/03/2017 12.782 30/03/2022 0,25%(*)

29/05/2017 3.938 30/05/2022 1,75% 29/05/2017 3.938 30/05/2022 1,75%

10/04/2019 13 13/04/2020 0,85%

18/12/2019 21 13/04/2020 0,85%

03/06/2019 1.740 01/12/2020 0,75%

17/10/2019 2.918 19/10/2020 0,45%

19/12/2019 5.438 19/12/2022 0,90%

19/12/2019 1.500 19/12/2022 0,90%

23/12/2019 1.636 19/12/2022 0,90%

Total 31.836 Total 27.626

(*) 1er any: 0,25%; 2n any: 0,25%; 3r any: 0,5%; 4t any: 0,75% i 5è any: 0,75%

82 Estats Financers


La taula següent presenta el detall dels valors representatius de deute registrats en els estats de situació financera consolidats a 31 de desembre de 2019 i 2018 segons qualificació creditícia:


Actius financers

mantinguts per negociar

Actius financers no destinats a

negociar valorats obligatòriament a valor raonable

amb canvis a resultats

Actius financers a

valor raonable amb canvis a

resultats

Actius financers a

valor raonable amb canvis

a un altre resultat global

Actius financers

a cost amortitzat Total

Per qualificació creditícia:

AA- 1.900 - 3.112 7.061 11.290 23.363

A/A-/A+ 11.485 36.925 7.001 35.104 68.403 158.918

BBB/BBB-/BBB+ 7.326 10.018 1.803 35.192 93.398 147.737

BB- - - 299 - 2.619 2.918

Sense qualificació creditícia - 2.231 32.281 2.840 16.216 53.568

Total 20.711 49.174 44.496 80.197 191.926 386.504

(Milers d’euros) 31/12/2018 (*)

Actius financers

mantinguts per negociar

Actius financers no destinats a

negociar valorats obligatòriament a valor raonable

amb canvis a resultats

Actius financers a

valor raonable amb canvis a

resultats

Actius financers a

valor raonable amb canvis

a un altre resultat global

Actius financers

a cost amortitzat Total

Per qualificació creditícia:

AA- 5.758 - 855 8.612 11.400 26.625

A/A-/A+ 34.323 4.423 943 39.225 56.703 135.617

BBB/BBB-/BBB+ 4.644 - 8.086 18.644 65.216 96.590

BB- - - 19.500 - 1.000 20.500

Sense qualificació creditícia 9.138 - 9.085 2.508 4.603 25.333

Total 53.863 4.423 38.469 68.989 138.921 304.665


83Estats Financers


Nota 8

Instruments de patrimoni

Els actius financers de l’actiu dels estats de situació financera consolidats adjunts, el 31 de desembre de 2019 i 2018, atenent a la divisa de referència i a l’epígraf d’afectació són els següents:

(Milers d’euros) 31/12/2019 31/12/2018 (*)

Per epígrafs:



- -

Actius financers designats a valor raonable amb canvis a resultats - -


Actius financers a cost amortitzat - -

Deteriorament - -


(Milers d’euros) 31/12/2019 31/12/2018 (*)

Per naturalesa:

Administracions públiques - -

Entitats bancàries i financeres - -

Empreses 1.520 677

Altres (OIC, Titulitzacions) 3.701 8.174

Total 5.221 8.851

Per divisa:

En euros 5.221 8.851

En moneda estrangera - -


Els criteris particulars per a l’assignació i valoració dels títols a les diferents carteres es troben descrits a la nota 1.3.2.

En relació amb l’import dels instruments de patrimoni comptabilitzats a l’epígraf “Actius financers a valor raonable amb canvis a un altre resultat global” es presenta la informació següent:

(Milers d’euros) 31/12/2019 31/12/2018 (*)

Valor raonable 1.520 1.597

Minusvàlues acumulades registrades en el patrimoni net a la data de tancament - -

Plusvàlues acumulades registrades en el patrimoni net a la data de tancament - -


84 Estats Financers


Les participacions que BancSabadell d’Andorra manté sobre Organismes d’Inversió Col·lectiva gestionats per Sabadell d’Andorra Inversions SGOIC, SAU s’inclouen en la seva totalitat en l’epígraf “Actius financers mantinguts per negociar” i no tenen qualificació creditícia. Tampoc tenen qualificació creditícia els actius inclosos a l’epígraf “Actius financers a valor raonable amb canvis a un altre resultat global” que corresponen a participacions permanents que manté el Grup.

El detall de les referides participacions a 31 de desembre de 2019 i 2018 és el següent:

(Milers d’euros) 31/12/2019 31/12/2018 (*)

Import

% sobre patrimoni del Fons Import

% sobre patrimoni del Fons

BSA Inversors Qualificats FI, Compartiment Rendiment Premium VII

- - 2.915 56,66%

BSA Inversors Qualificats FI, Compartiment Rendiment Premium XV

104 2,04% 1.235 25,39%

BSA Inversors Qualificats FI, Compartiment Rendiment Premium IV

1.230 24,00% 1.218 23,77%

BSA Inversors Qualificats FI, Compartiment Rendiment Premium Grup BancSabadell, SA

1.199 8,55% 1.031 8,55%

SICAV II Sabadell d'Andorra, SA, compartiment Estructurats I - - 305 1,39%

SICAV II Sabadell d'Andorra, SA, compartiment Estructurats VI

- - 300 100,00%

BSA Inversors Qualificats FI, Compartiment Rendiment Premium VIII

500 1,03% 250 2,27%

BSA Inversors Qualificats FI, Compartiment Rendiment Premium XXI

50 100,00% - -

SICAV I Sabadell d'Andorra, SA, compartiment Multiactiu I 309 100,00% - -

SICAV I Sabadell d'Andorra, SA, compartiment Multiactiu II 309 100,00% - -

Total 3.701 7.254


Les inversions que el Grup manté amb els Organismes d’Inversió Col·lectiva al 31 de desembre de 2019 són de caràcter temporal. Les mencionades inversions han estat adquirides en la seva totalitat a clients del Grup que mantenien posicions en els esmentats Organismes d’Inversió o són de recent creació i es preveu comercialitzar-les en breu.

85Estats Financers


Nota 9

Préstecs i bestretes

9.1 Bancs centrals i Entitats de crèdit

El desglossament del saldo de l’epígraf “Préstecs i bestretes” de Bancs centrals i Entitats de crèdit dels estats de situació financera consolidats el 31 de desembre de 2019 i 2018 és el següent:

(Milers d’euros) 31/12/2019 31/12/2018 (*)

Per epígrafs:

Actius financers mantinguts per negociar - -


- -


- -


- -


Total 46.631 43.593

Per naturalesa:

Dipòsits a termini 46.631 43.593

Adquisició temporal d'actius - -

Actius financers híbrids - -

Altres - -

Actius classificats com a Fase 3 - -

Correcció de valor per deteriorament d'actius - -

Altres ajustaments de valoració (interesos, comissions i altres) - -

Total 46.631 43.593

Per divisa:

En euros 1.598 479



86 Estats Financers


9.2 Clientela

El desglossament del saldo de l’epígraf “Préstecs i bestretes” de la clientela dels estats de situació financera consolidats adjunts, el 31 de desembre de 2019 i 2018, es presenta tot seguit:

(Milers d’euros) 31/12/2019 31/12/2018 (*)

Per epígrafs:

Actius financers mantinguts per negociar - -


- -


- -


- -


Total 355.758 324.424

Per naturalesa:

Préstecs 243.113 218.159

Pòlisses de crèdits 106.775 101.935

Descompte d'efectes 10.093 8.401

Descoberts en compte 517 352

Altres 3.352 2.627

Actius classificats com a Fase 3 13.740 16.028

Correcció de valor per deteriorament d'actius (21.832) (23.078)

Total 355.758 324.424

Per sector:

Sector públic 23.344 25.749

Sector primari 321 337

Sector de la construcció 6.816 6.348

Sector secundari 3.029 2.181

Sector immobiliari 27.552 37.462

Sector comercial 25.575 28.657

Sector financer 3.997 2.294

Sector turístic 27.253 11.588

Sector terciari 62.590 50.397

Sector particulars 175.281 159.411

Total 355.758 324.424

Per divisa:

En euros 351.860 320.161


Total 355.758 324.424

Per àmbit geogràfic:

Andorra 336.615 311.489

Unió Europea 17.006 12.844

Iberoamèrica - -

Resta OCDE 413 91

Altres 1.724 -

Total 355.758 324.424


La xifra de fallits acumulats a 31 de desembre de 2019 és de 3.192 milers d’euros (3.211 milers d’euros).

87Estats Financers


A continuació, es detalla l’import total reflectit en l’estat de situació financera adjunt de préstecs i bestretes a la clientela brut i net de provisions per als exercicis 2019 i 2018 segons qualitat creditícia i model d’estimació:


Saldo brut Deteriorament Saldo net

Per qualitat creditícia:

Fase 1 324.565 4.539 320.026

Estimació col·lectiva 306.425 1.554 304.871

Estimació individual 18.140 2.985 15.155

Fase 2 39.284 8.777 30.508

Estimació col·lectiva 9.998 806 9.192


Fase 3 13.740 8.517 5.224



Total 377.590 21.832 355.758

(Milers d’euros) 31/12/2018 (*)

Saldo brut Deteriorament Saldo net

Per qualitat creditícia:

Fase 1 292.874 4.336 288.538

Estimació col·lectiva 267.701 1.347 266.354


Fase 2 38.600 9.167 29.433



Fase 3 16.028 9.575 6.453

Estimació col·lectiva 1.444 587 857


Total 347.502 23.078 324.424(*) Es presenta, únicament i exclusivament, a efectes comparatius (veure nota 1.2).

Es presenta a continuació el detall dels imports bruts dels actius financers classificats en funció del risc de crèdit:

(Milers d’euros) 31/12/2019 31/12/2018 (*)

Fase 1:


Clientela 324.565 292.874

Bancs centrals i Entitats de crèdit 46.630 43.593

Total 371.195 336.467

Per sector:

Administracions públiques 23.464 25.881

Bancs centrals i Entitats de crèdit 46.631 45.777

Altres sectors privats 301.101 264.809


88 Estats Financers


(Milers d’euros) 31/12/2019 31/12/2018 (*)

Fase 2:


Clientela 39.284 38.600

Bancs centrals i Entitats de crèdit - -

Total 39.284 38.600

Per sector:

Administracions públiques 39.284 -

Bancs centrals i Entitats de crèdit - 119

Altres sectors privats - 38.481


(Milers d’euros) 31/12/2019 31/12/2018 (*)

Fase 3:


Clientela 13.740 16.028


Total 13.740 16.028

Per sector:

Administracions públiques - -


Altres sectors privats 13.741 16.028


El moviment dels imports bruts sense tenir en compte els ajustos per valoració dels actius subjectes a deteriorament pel Grup durant l’exercici finalitzat el 31 de desembre de 2019 ha estat el següent:

(Milers d’euros) Fase 1 Fase 2 Fase 3 Total

Saldo a 31 de desembre de 2018 292.874 38.600 16.028 347.502

Traspassos entre fases (120) 393 (273) -

Fase 1 (120) 119 1 -

Fase 2 - - - -

Fase 3 - 274 (274) -

Augments 116.935 1.452 5.399 123.786

Disminucions (55.278) (6.905) (1.616) (63.800)

Traspassos a fallits - - (167) (167)

Ajustaments per diferències de canvi - - - -

Altres moviments (29.846) 5.745 (5.630) (29.731)

Saldo a 31 de desembre de 2019 324.565 39.284 13.740 377.590

No s’ha produït cap adquisició amb deteriorament creditici.

89Estats Financers


El desglossament dels actius classificats en Fase 3 per tipologia de garantia a 31 de desembre de 2019 i 2018 és el següent:

(Milers d’euros) 31/12/2019 31/12/2018 (*)

Amb garanties dineràries 34 9

Amb garanties de valors 77 12

Amb garanties hipotecàries 11.358 14.498

Resta 2.271 1.510


El moviment de les correccions de valor per deteriorament constituïdes pel Grup per la cobertura del risc de crèdit durant l’exercici 2019 i 2018 ha estat el següent:

(Milers d’euros) Import

Saldo inicial a 1 de gener de 2018 (*) 28.228

Moviments amb reflex a resultat (1.387)

Dotacions 911

Recuperacions (2.299)

Moviments sense reflex a resultat (3.763)

Utilització del fons d'insolvències (671)

Altres moviments (**) (3.091)

Saldo final a 31 de desembre de 2018 (*) 23.078

Moviments amb reflex a resultat (778)

Dotacions 2.010

Recuperacions (2.788)

Moviments sense reflex a resultat (468)

Utilització del fons d'insolvències (63)

Altres moviments (**) (405)

Saldo final a 31 de desembre de 2019 21.832(*) Es presenta, únicament i exclusivament, a efectes comparatius (veure nota 1.2).(**) Aquest import correspon als deterioraments associats a les adjudicacions produïdes durant el 2019.

90 Estats Financers


Nota 10

Derivats mantinguts per negociar d’actiu i passiu

Tot seguit es desglossen per tipus de risc els saldos d’aquest epígraf de l’actiu i passiu dels estats de situació financera consolidats a 31 de desembre de 2019 i 2018:

(Milers d’euros) 31/12/2019 31/12/2018 (*)

Actiu Passiu Actiu Passiu

Risc de valor raonable 1.029 959 1.130 1.103

Risc de fluxos d'efectiu - - 77 (5)

Risc de divisa 32 30 - -

Total 1.062 989 1.207 1.098

Per divisa:

En euros 1.062 989 1.193 1.084

En moneda estrangera - - 14 14

Total 1.062 989 1.207 1.098


Les permutes financeres sobre tipus d’interès, les opcions sobre valors contractades i les permutes de risc creditici, corresponen íntegrament a operacions que pretenen mitigar els efectes adversos produïts per les fluctuacions del mercat associats a diversos productes comercialitzats pel Grup.

Les operacions contractades amb derivats financers són irrevocables i estan denominades totes elles en euros.

Al 31 de desembre de 2019 i 2018 cap dels derivats financers es negociaven en mercats reglamentats.

91Estats Financers


Nota 11

Derivats de cobertura

El Grup estableix estratègies de cobertura del risc de tipus d’interès de les posicions que no formen part de la cartera de negociació com a eina fonamental de gestió d’aquest risc.

El desglossament de l’import dels derivats designats com de cobertura comptable així com de valor raonable dels elements coberts de la cartera del risc de tipus d’interès a 31 de desembre de 2019 i 2018 és el següent:

(Milers d’euros) 31/12/2019 31/12/2018 (*)

NominalValor

Raonable NominalValor

Raonable

Actius 8.153 189 4.484 91

Derivats de cobertura comptable 1.983 113 - -

Canvis del valor raonable en elements coberts en cobertures de risc de tipus d'interès

6.170 76 4.484 91

Passius 15.000 72 3.804 85

Derivats de cobertura comptable de tipus d'interès 15.000 72 3.804 85

Canvis del valor raonable en elements coberts en cobertures de risc de tipus d'interès

- - - -


L’objectiu d’aquestes cobertures és mitigar l’impacte de les variacions de valor de l’element cobert derivada dels riscos de la cobertura.

El Grup utilitza macrocobertures comptables per cobrir el risc de tipus d’interès de la cartera de préstecs a tipus fix. Aquests elements s’inclouen dins de l’epígraf de l’actiu de l’estat de situació financera “Actius financers a Cost Amortitzat - Préstecs i bestretes”.

El Grup cobreix l’exposició als canvis en el valor raonable dels préstecs a tipus fix recollits a la cartera d’inversió creditícia (macrocobertura d’actiu). En aquest cas, el Grup entra en un swap de pagament fix / cobrament variable. El risc cobert és el risc de tipus d’interès derivat de l’impacte d’una potencial variació del tipus d’interès lliure de risc que provoqui variacions de valor de les masses de l’estat de situació financera cobertes. S’exclou per tant de la cobertura qualsevol altre risc present en les masses cobertes diferent al risc de tipus d’interès lliure de risc.

Per a l’avaluació de l’efectivitat des de l’inici de la cobertura es realitza un test retrospectiu en el qual es compara la variació mensual acumulada del valor raonable de la partida coberta amb la variació mensual acumulada de valor raonable del derivat de cobertura. De manera addicional, s’avalua l’efectivitat de manera prospectiva comprovant que els canvis futurs en el valor raonable de les masses de l’estat de situació financera cobertes es compensen amb els canvis futurs en el valor raonable del derivat.

En el disseny de les cobertures, el Grup relaciona el nocional dels derivats amb el saldo de les masses de l’estat de situació financera cobertes. Les possibles causes d’inefectivitat parcial o total poden sorgir de variacions en la suficiència de la cartera de les masses de l’estat de situació financera cobertes o bé de les diferències en les característiques contractuals de les mateixes en relació amb els derivats de cobertura.

Amb periodicitat mensual, el Grup calcula les mètriques de risc de tipus d’interès i estableix estratègies de cobertura d’acord al marc de predisposició al risc fixat. Per tant, es realitza una gestió, establint cobertures en funció de l’evolució de les masses de l’estat de situació financera anteriorment descrites dins el marc de gestió i control definit pel Grup a través dels documents de polítiques i procediments.

92 Estats Financers


Aquests cinc swaps associats en la seva majoria a la cobertura del valor raonable dels préstecs hipotecaris a tipus fix concedits a clients estan denominats en euros i vencen respectivament al gener del 2033 (3.470 milers d’euros de nominal), dos d’aquests al desembre del 2023 (per 5.000 milers d’euros de nominal cadascun) , al febrer del 2029 (2.700 milers d’euros de nominal) i a l’abril del 2024 (5.000 milers d’euros de nominal).

La contrapartida a l’actiu d’aquests swaps que reflecteix la variació del valor raonable dels préstecs coberts suma 76 milers d’euros i es troba comptabilitzada a l’epígraf “Canvis de valor raonable dels elements coberts d’una cartera amb una cobertura del risc de tipus d’interès”.

Nota 12

Actius no corrents i grups alienables d’elements classificats com a mantinguts per a la venda

El desglossament de l’import d’aquest epígraf de l’actiu de l’estat de situació financera el 31 de desembre de 2019 i 2018 és el següent:

(Milers d’euros) Actius no corrents en venda

Cost de l'actiu


Altes 7.799

Baixes (1.503)

Traspassos (1.203)


Fons de provisió per a depreciació de l’actiu

Saldo inicial a 1 de gener de 2018 (*) (645)

Altes (2.539)

Baixes 156

Traspassos 315

Saldo final a 31 de desembre de 2018 (*) (2.713)

Actiu net a 31 de desembre de 2018 (*) 8.824

Cost de l'actiu

Saldo inicial a 1 de gener de 2019 11.537

Altes 351

Baixes (4.041)

Traspassos (2.654)

Saldo final a 31 de desembre de 2019 5.194

Fons de provisió per a depreciació de l’actiu

Saldo inicial a 1 de gener de 2019 (2.713)

Altes (365)

Baixes 1.054

Traspassos 1.024

Saldo final a 31 de desembre de 2019 (1.000)

Actiu net a 31 de desembre de 2019 4.194


93Estats Financers


A continuació es detallen els valors nets dels actius procedents de regularitzacions creditícies, per tipologia d’actiu i antiguitat a l’actiu dels estats de situació financera el 31 de desembre de 2019 i 2018:

(Milers d’euros) 31/12/2019 31/12/2018 (*)

Edificis i altres construccions acabats 15.316 18.584

Vivendes 12.647 18.172

Altres 2.669 412

Terrenys 973 1.232

Edificis i altres construccions en curs - 1.485

Total 16.289 21.301

Fins a 1 any 776 6.729

D’1 a 2 anys 6.703 4.477

De 2 a 3 anys 2.655 1.862

Més de 3 anys 6.155 8.233

Total 16.289 21.301


94 Estats Financers


Nota 13

Actius tangibles

El moviment dels comptes d’actius materials, durant els exercicis 2019 i 2018 i de les seves corresponents amortitzacions acumulades ha estat el següent:

Actius Materials Immobles

Mobiliari Instal·lacionsObres

en curs

Equips informàtics i

processadors de dades Vehicles

Fons artístic

Immobles d’ús

propis i altres

Inversions Immobiliàries Total

Cost de l’actiu

Saldo inicial a 1 de gener de 2018 (*) 1.675 6.764 326 4.593 144 114 15.696 12.736 42.048

Altes 6 40 219 50 - - - 2.058 2.373

Baixes - - (21) - - - - (1.526) (1.547)

Traspassos (55) - - 55 - - - 1.203 1.203

Saldo final a 31 de desembre de 2018 (*) 1.626 6.804 524 4.698 144 114 15.696 14.471 44.077

Fons d’amortització

Saldo inicial a 1 de gener de 2018 (*) (1.501) (5.923) - (4.181) (115) - (2.958) (548) (15.226)

Altes (46) (140) - (128) (12) - (274) (370) (970)

Baixes - - - - - - - 40 40

Traspassos 19 - - (19) - - - - -

Saldo final a 31 de desembre de 2018 (*) (1.528) (6.063) - (4.328) (127) - (3.232) (878) (16.156)

Fons de provisió per a depreciació de l’actiu material

Saldo inicial a 1 de gener de 2018 (*) - - - - - - (280) (1.394) (1.674)

Altes - - - - - - - (553) (553)

Baixes - - - - - - - 59 59

Traspassos - - - - - - - (315) (315)

Saldo final a 31 de desembre de 2018 (*) - - - - - - (280) (2.203) (2.483)

Actiu net a 31 de desembre de 2018 (*) 98 741 524 370 17 114 12.184 11.390 25.438

Cost de l’actiu

Saldo inicial a 1 de gener de 2019 1.626 6.804 524 4.698 144 114 15.696 14.471 44.077

Altes 17 42 222 409 - - 359 1.050 2.099

Baixes - - - (41) - - (1.753) (1.794)

Traspassos - 245 (247) - - - 2 2.654 2.654

Saldo final a 31 de desembre de 2019 1.643 7.091 499 5.107 103 114 16.057 16.422 47.036


Saldo inicial a 1 de gener de 2019 (1.528) (6.063) - (4.328) (127) - (3.232) (878) (16.156)

Altes (35) (153) - (147) (7) - (476) (303) (1.121)

Baixes - - - - 41 - - 131 172

Traspassos - - - - - - - - -

Saldo final a 31 de desembre de 2018 (1.563) (6.216) - (4.475) (93) - (3.708) (1.050) (17.105)

Fons de provisió per a depreciació de l’actiu material

Saldo inicial a 1 de gener de 2019 - - - - - - (280) (2.203) (2.483)

Altes - - - - - - - (353) (353)

Baixes - - - - - - - 303 303

Traspassos - - - - - - - (1.024) (1.024)

Saldo final a 31 de desembre de 2019 - - - - - - (280) (3.277) (3.557)

Actiu net a 31 de desembre de 2019 80 875 499 632 10 114 12.069 12.095 26.374

(*) Es presenta, únicament i exclusivament, a efectes comparatius (veure nota 1.2).(**) Incorpora 76 milers d’euros que corresponen al registre en l’estat de situació financera del cost dels actius per dret d’ús dels actius tangibles arrendats en què el Grup actua com a arrendatari, dels quals 277 corresponen a l’ impacte de la primera aplicació de la NIIF 16 (vegeu apartat ‘NIIF 16 - Arrendaments’ de la nota 1.3.10).(***) Incorpora 201 milers d’euros que corresponen al registre en l’estat de resultat consolidat de l’amortització dels actius per dret d’ús dels actius tangibles arrendats en què el Grup actua com a arrendatari (vegeu apartat ‘NIIF 16 - Arrendaments’ de la nota 1.3.10).

95Estats Financers


Pel que fa a la partida d’inversions immobiliàries, els ingressos derivats de les rendes provinents de les propietats d’inversió van pujar a 375 milers d’euros (346 milers d’euros al 2018).

A 31 de desembre de 2019 l’import dels actius tangibles totalment amortitzats és de 190 milers d’euros (271 milers d’euros al 2018).

Nota 14

Actius intangibles

El moviment dels comptes d’actius immaterials, durant els exercicis 2019 i 2018 i de les seves corresponents amortitzacions acumulades ha estat el següent:

(Milers d’euros) Aplicacions informàtiques

Cost de l’actiu


Altes 46

Baixes -

Traspassos -



Saldo inicial a 1 de gener de 2018 (*) (1.417)

Altes (82)

Baixes -

Traspassos -

Saldo final a 31 de desembre de 2018 (*) (1.499)

Actiu net a 31 de desembre de 2018 (*) 221

Cost de l’actiu

Saldo inicial a 1 de gener de 2019 1.720

Altes 282

Baixes -

Traspassos -

Saldo final a 31 de desembre de 2019 2.002


Saldo inicial a 1 de gener de 2019 (1.499)

Altes (97)

Baixes -

Traspassos -

Saldo final a 31 de desembre de 2019 (1.596)

Actiu net a 31 de desembre de 2019 406


A 31 de desembre de 2019 l’import dels actius intangibles totalment amortitzats era de 46 milers d’euros (12 milers d’euros al 2018).

96 Estats Financers


Nota 15

Altres actius

La composició de l’epígraf “Altres actius” dels estats de situació financera consolidats adjunts, el 31 de de-sembre de 2019 i 2018, és la següent:

(Milers d’euros) 31/12/2019 31/12/2018 (*)

Operacions en curs 10.244 7.005

Altres 6.754 4.795


A 31 de desembre de 2019, l’epígraf “Altres actius – Altres” inclou principalment comissions meritades no cobrades i periodificacions de comissions de clients així com operacions pendents de liquidar.

Nota 16

Passius financers a cost amortitzat

16.1 Composició del saldo

La composició del saldo d’aquest capítol dels estats de situació financera consolidats segons la naturalesa del passiu financer a 31 de desembre de 2019 i 2018 és la següent:

(Milers d’euros) 31/12/2019 31/12/2018 (*)

Dipòsits: 658.804 579.219

Dipòsits de l'AFA 3.057 3.529

Dipòsits d'Entitats de crèdit 2.744 3.350

Dipòsits de clients 653.003 572.340

Valors representatius de deute emesos 96.870 80.848

Total 755.674 660.067

Per divisa:

En euros 690.778 602.741


Total 755.674 660.067

Per naturalesa:

A la vista 471.910 377.800

A termini 283.764 282.267


97Estats Financers


16.2 Dipòsits de l’AFA

La composició dels dipòsits de l’AFA a 31 de desembre 2019 i 2018 és la següent:

(Milers d’euros) 31/12/2019 31/12/2018 (*)

Per naturalesa:

A la vista 2.727 3.319

A termini 330 210


La totalitat d’aquests imports es troba denominada en euros.

16.3 Dipòsits d’Entitats de crèdit

La composició dels saldos d’aquest epígraf dels estats de situació financera consolidats adjunts, el 31 de desembre de 2019 i 2018, atenent a la divisa de referència i a la seva naturalesa, és la següent:

(Milers d’euros) 31/12/2019 31/12/2018 (*)

Per divisa:

En euros 113 810


Total 2.744 3.350

Per naturalesa:

A la vista 123 4

A termini 2.621 3.347

Total 2.744 3.350


Es consideren imports a la vista aquells que poden ser retirats en qualsevol moment sense avís previ, o que estan subjectes a un preavís de 24 hores o d’un dia laborable.

16.4 Dipòsits de la clientela

El detall d’aquest epígraf del passiu dels estats de situació financera consolidats adjunts, el 31 de desembre de 2019 i 2018, atenent a la divisa de referència i a la seva naturalesa, es presenta tot seguit:

(Milers d’euros) 31/12/2019 31/12/2018 (*)

Per divisa:

En euros 590.729 516.994


Total 653.003 572.340Per naturalesa:

A la vista 469.060 371.123

A termini 183.943 201.217


Les remuneracions dels imports registrats dins l’epígraf “Passius financers a cost amortitzat - Dipòsits” dels presents Estats Financers consolidats es registren dins l’epígraf de “Despeses per interessos” de “Passius financers a cost amortitzat” de l’estat de resultat consolidat adjunt. Els interessos meritats durant l’exercici anual finalitzat a 31 de desembre de 2019 ascendeixen a 1.443 milers d’euros (1.309 milers d’euros a l’exercici 2018).

98 Estats Financers


16.5 Valors representatius de deute emesos

El detall del saldo de deutes representats per títols dels estats de situació financera consolidats adjunts, el 31 de desembre de 2019 i 2018 són comptabilitzats en la seva totalitat a l’epígraf “Passius financers a cost amortitzat” en el subepígraf “Valors representatius de deute”.

Aquestes emissions de productes estructurats meriten un cupó fix o variable en funció de l’evolució d’accions, tipus d’interès o índexs de referència.

El client cobra un cupó fix o variable i al venciment de l’emissió recuperarà el 100% del capital invertit sempre que no hi hagi un esdeveniment de crèdit associat a l’Entitat de referència (fallida, incompliment en les obligacions de pagament o reestructuració del deute amb els creditors). Aquests productes estan coberts per col·laterals en la cartera pròpia del Grup o mitjançant les cobertures dels derivats corresponents.

Aquestes emissions han estat comercialitzades íntegrament amb clients del Grup que assumeixen el risc de les emissions.

El desglossament del saldo de deutes representats per títols del Grup dels estats de situació financera consolidats el 31 de desembre de 2019 i 2018 per divisa de referència i en funció del seu venciment és el següent:

(Milers d’euros) 31/12/2019 31/12/2018 (*)

Per divisa:

En euros 96.870 78.872

En moneda estrangera - 1.976

Total 96.870 80.848

Per naturalesa:

Amb venciment inferior a 1 any 76.742 77.959

Amb venciment superior a 1 any i inferior a 5 anys 20.128 2.889

Amb venciment superior a 5 anys - -


Nota 17

Altres passius

La composició de l’epígraf “Altres passius” dels estats de situació financera adjunts, el 31 de desembre de 2019 i 2018, és la següent:

(Milers d’euros) 31/12/2019 31/12/2018 (*)

Abonaments pendents 4.629 3.861

Transferències pendents de compensar 2.625 1.985

Xecs bancaris 1.711 1.217

Transferències rebudes pendents de liquidar 1.679 338

Passiu per arrendament 72 -

Altres 2.565 1.699


99Estats Financers


Nota 18

Provisions

La composició de l’epígraf “Provisions” dels estats de situació financera consolidats adjunts, el 31 de desembre de 2019 i 2018, és la següent:

(Milers d’euros) 31/12/2019 31/12/2018 (*)

Altres retribucions als empleats a llarg termini 475 409

Compromisos i garanties concedits 266 356

Altres provisions 893 406

Total 1.634 1.171


18.1 Provisions per passius contingents – Compromisos i garanties concedits

El moviment de les provisions per passius contingents corresponents al risc de crèdit de les garanties i compromisos contingents vius durant els exercicis 2019 i 2018 és el següent:

(Milers d’euros)

Disponibles de pòlisses de

crèdit

Disponibles de targetes de

crèdit Avals Total

Saldo inicial a 1 de gener de 2018 (*) 322 - - 322

Moviments afectes a resultats

Dotacions 43 20 43 106

Recuperacions (73) - - (73)

Saldo final a 31 de desembre de 2018 (*) 292 20 43 356

Saldo inicial a 1 de gener de 2019 292 20 43 356

Moviments afectes a resultats

Dotacions 77 7 10 94

Recuperacions (163) (8) (11) (182)

Saldo final a 31 de desembre de 2019 206 19 42 268


100 Estats Financers


18.2 Provisions per pensions i obligacions similars

L’import d’aquest epígraf recull les aportacions efectuades pel Grup corresponents als compromisos per pensions contrets amb el personal.

El moviment de les provisions per pensions i obligacions similars durant els exercicis 2019 i 2018 és el següent:

(Milers d’euros)Altres retribucions

als empleats a llarg termini

Saldo inicial a 1 de gener de 2018 (*) 353

Addicions

Altres dotacions 56

Aplicacions

Utilització del fons -

Revaloracions netes -

Saldo final a 31 de desembre de 2018 (*) 409Saldo inicial a 1 de gener de 2019 409

Addicions

Altres dotacions 66

Aplicacions

Utilització del fons -

Saldo final a 31 de desembre de 2019 475(*) Es presenta, únicament i exclusivament, a efectes comparatius (veure nota 1.2).

18.3 Altres provisions

L’1 de gener de 2019 el Grup mantenia un fons de provisió per litigis d’un import de 406 milers d’euros corresponent a dos casos en els que el Grup preveia que podia haver d’assumir un cost. Al llarg de 2019 s’ha procedit a tancar un d’aquests litigis i se n’han obert dos de nous.

De manera addicional, el Grup ha dotat una provisió per una contingència existent a tancament d’exercici.

El moviment del saldo d’altres provisions durant els exercicis 2019 i 2018 és el següent:

(Milers d’euros)Provisions per a

litigis Altres provisions Total

Saldo inicial a 1 de gener de 2018 500 - 500

Addicions - - -

Dotacions - - -

Altres dotacions - - -

Aplicacions (72) - (72)

Utilització del fons (72) - (72)

Recuperacions netes (22) - (22)

Saldo final a 31 de desembre de 2018 406 - 406Saldo inicial a 1 de gener de 2019 406 330 728

Addicions 398 330 728

Dotacions 398 330 728

Altres dotacions - - -

Aplicacions (228) - (228)

Utilització del fons (228) - (228)

Recuperacions netes (13) - (13)

Saldo final a 31 de desembre de 2019 563 330 893(*) Es presenta, únicament i exclusivament, a efectes comparatius (veure nota 1.2).

101Estats Financers


18.4 Altres contingències

El Grup és garant de tres productes comercialitzats, el “Pla de Jubilació Capital Garantit I”, el “Pla de Jubilació Capital Garantit II” i el “Pla d’Estalvi Capital Garantit”. El “Pla de Jubilació Capital Garantit I” i el “Pla de Jubilació Capital Garantit II” són dos productes en el que el Grup garanteix el 100% del capital i un cupó mínim anual que es comunicat als partícips de cada Pla durant els primers 15 dies hàbils de cada principi d’any, mentre que pel “Pla d’Estalvi Capital Garantit” el Grup garanteix el 100% del capital.

A 31 de desembre de 2019, i després de l’anàlisi realitzat, no ha estat necessària la realització de cap fons de provisió per les possibles obligacions del Grup amb els clients dels presents productes.

Per altra banda, després de l’anàlisi realitzat per part de la Direcció del Grup, no ha estat necessària la realització de cap fons de provisió per les possibles obligacions del Grup amb els Organismes d’inversió gestionats pel Grup.

Nota 19

Fons Propis

El desglossament del saldo de fons propis en els estats de situació financera consolidats a 31 de desembre de 2019 i 2018 és el següent:

(Milers d’euros) 31/12/2019 31/12/2018 (*)

Capital 30.069 30.069

Prima d’emissió - -

Instruments de patrimoni emesos diferents del capital - -

Altres elements de patrimoni net - -

Un resultat global acumulat 669 (489)

Altres reserves 50.881 43.737

(-) Accions pròpies (833) (818)

Benefici atribuït al Grup 10.375 10.249

Total patrimoni net 91.161 82.747(*) Es presenta, únicament i exclusivament, a efectes comparatius (veure nota 1.2).

19.1 Capital

El 31 de desembre de 2019, el capital social de BancSabadell d’Andorra, SA està representat per 500.305 accions de 60,10 euros nominals cadascuna, totalment subscrites i desemborsades. Les accions estan dividides en dues sèries, A i B, representades per 255.000 i 245.305 accions, respectivament. Les accions de la sèrie A (el 50,97% del Banc) pertanyen a Banco de Sabadell, S.A., mentre que les accions de la sèrie B (el 49,03% del Banc) pertanyen a accionistes minoritaris andorrans.

Les accions de les sèries A i B són lliurement transmissibles sempre que l’operació sigui conforme a la legislació vigent, en matèria de societats mercantils i, especialment en l’àmbit financer, i l’adquirent sigui persona idònia segons els mateixos criteris legals.

A 31 de desembre de 2019, la societat del Grup “Assegurances Segur Vida, SAU” té en propietat 5.913 accions del Banc corresponents a la sèrie B per un valor comptable de 833 milers d’euros.



19.2 Reserves

(Milers d’euros) 2019 2018

Reserva legal 6.014 6.014

Reserves en garantia 6.930 6.928

Reserves de revalorització 2.288 2.288

Reserves voluntàries 43.701 36.622

Reserves de consolidació 1.621 1.558

Reserves de primera aplicació (9.673) (9.673)

Total 50.881 43.737

RESERVA LEGAL

D’acord amb la Llei 20/2007, de 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, publicada el 21 de novembre de 2007, i modificada posteriorment per la Llei 4/2008, del 15 de maig; per la Llei 93/2010, del 16 de desembre; i per la Llei 28/2013, del 19 de desembre, les societats que obtinguin beneficis en l’exercici econòmic han de dotar una reserva legal d’un import mínim equivalent al 10% del resultat de l’exercici fins a assolir la xifra del 20% del capital social.

A 31 de desembre de 2019, el Grup té constituïda la present reserva en la seva totalitat d’acord amb el percentatge establert en la Llei abans esmentada.

RESERVES EN GARANTIA

En la seva sessió del 13 de setembre de 2018, el Consell General del Principat d’Andorra va aprovar la Llei 20/2018, del 13 de setembre, reguladora del Fons Andorrà de Garantia de Dipòsits i del Sistema Andorrà de garantia d’inversions (d’ara en endavant Llei 20/2018), l’objectiu de la qual és d’homologar el règim vigent fins a la data del sistema de garantia de dipòsits i inversions a Entitats bancàries andorranes regulat per la Llei 1/2011, del 2 de febrer, sobre la creació d’un sistema de garantia de dipòsits i inversions per a les Entitats bancàries andorranes (d’ara en endavant, Llei 1/2011) a les disposicions establertes en aquesta matèria a nivell europeu i, més concretament, les següents:

- Directiva 2014/48/UE, del 16 d’abril del 2014, relativa als sistemes de garantia de dipòsits del Parlament Europeu i del Consell (d’ara en endavant, Directiva 2014/49/UE);

- Directiva 97/79/CE, del 3 de març de 1997, relativa als sistemes d’indemnització dels inversors del Parlament Europeu i del Consell;

- Directrius sobre compromisos de pagament d’acord amb la Directiva 2014/49/UE (EBA/GL/2015/09;28.5.2015);

- Directrius sobre mètodes de càlcul de les aportacions als sistemes de garantia de dipòsits (EBA/GL 2015/10;22.9.205); i

- Directrius sobre les proves de resistència dels sistemes de garantia de dipòsits d’acord amb la Directiva 2014/49/UE (EBA/GL/2016/04;19.10.2016).

FONS ANDORRÀ DE GARANTIA DE DIPÒSITS

La Llei regula el Fons Andorrà de Garantia de Dipòsits (d’ara en endavant, FAGADI) com un sistema de garantia de dipòsits en els termes establerts en la Directiva 2014/49/UE i amb un coixí addicional de recursos financers perquè el FAGADI disposi de manera immediata de més recursos que els requerits per la pròpia Directiva.

Aquesta Llei, igual que la Directiva, estableix un període transitori durant el qual les Entitats bancàries membres del FAGADI han d’aportar anualment les contribucions que determini la seva Comissió Gestora, per disposar d’uns recursos financers ex-ante d’un import equivalent al 0,8% dels dipòsits garantits amb data límit el 30 de juny del 2024.

De manera addicional, aquesta Llei preveu que les Entitats bancàries andorranes continuïn fent aportacions anuals al FAGADI amb càrrec al seu compte de resultats durant un període de vuit anys des del 2024 a fi i efecte de disposar d’un volum addicional de recursos financers ex-ante equivalent a un 0,8% dels dipòsits garantits per protegir els dipositants.

103Estats Financers


Durant el període previst per dotar de recursos financers el Fons ex-ante estarà vigent un sistema dual per assegurar la disponibilitat immediata de recursos financers.

Es manté el règim de cobertura de 100.000 euros per dipositant i per Entitat. I s’incorporen cobertures addicionals en casos excepcionals que garanteixen amb un límit de 300.000 euros els dipòsits procedents de transaccions amb béns immobles de naturalesa residencial i caràcter privat, pagaments rebuts pel dipositant amb caràcter puntual i vinculats al matrimoni, el divorci, la jubilació, l’acomiadament, la invalidesa o la defunció; i els que estiguin basats en el pagament de prestacions d’assegurances o en la indemnització per perjudicis que siguin conseqüència d’un delicte o d’un error judicial, sempre que els dits saldos s’haguessin abonat en els comptes coberts durant els tres mesos previs a l’esdeveniment.

SISTEMA ANDORRÀ DE GARANTIA D’INVERSIONS

La Llei manté el Sistema andorrà de garantia d’inversions (d’ara en endavant, SAGI) com un sistema de garantia ex post en què passen a participar, juntament amb les Entitats bancàries ja participants fins ara, les Entitats financeres d’inversió –societats financeres d’inversió, agències financeres d’inversió i les societats gestores de patrimonis que ofereixen l’activitat de gestió discrecional i individualitzada de carteres en la modalitat de gestió directa– i les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva autoritzades per prestar serveis d’administració i custòdia d’instruments financers per compte de clients al Principat.

El règim de cobertura es manté en 100.000 euros per titular, per sobre del nivell de cobertura de 20.000 euros establert a la Directiva 97/9/CE. Aquesta Llei també estableix un límit total dels recursos del SAGI i augmenta, però, la cobertura màxima total establerta per la Llei 1/2011.

Es manté com a objectiu de recursos del SAGI l’1,5% de la base de càlcul de les inversions que regula la Llei 1/2011, amb el 30 de juny del 2020 com a data límit per assolir-ho.

D’acord amb l’establert a la Disposició addicional primera de la Llei 20/2018, cap d’aquestes reserves pot ser computable a efectes del càlcul de la ràtio de capital.

A 31 de desembre de 2019, l’import de 6.930 milers d’euros a satisfer segons la sol·licitud de la Comissió Gestora del Sistema de Garantia de Dipòsits i Inversions determinat d’acord amb la Llei 20/2018 es va materialitzar en bons de renda fixa.

Es desglossen a continuació els diferents títols assignats a les referides reserves en garantia amb la seva valoració a mercat a tancament de 2019, import lleugerament superior al sol·licitat per la referida Comissió.

(Milers d’euros) Import Venciment

Bo de renda fixa de Anheuser Busch 1.000 15/04/2024

Bo de renda fixa de Carrefour 2.500 15/06/2022

Bo de renda fixa de Iberdrola 1.000 20/02/2024

Bo de renda fixa de Banco Sabadell 2.000 06/03/2023

Bo de renda fixa de Deutsche Telekom 2.000 01/12/2022

Total 8.500

RESERVA DE REVALORACIÓ

Al 31 de desembre de 2019 aquesta reserva correspon a la revaloració de l’immobilitzat material autoritzada per l’AFA amb data 30 de desembre de 2008 corresponent als immobles on es troba la seu social del Grup.

Les reserves de revaloració tenen caràcter indisponible fins que l’actiu surti efectivament del Grup i/o l’AFA autoritzi la seva disposició.

RESERVES VOLUNTÀRIES

Les reserves voluntàries són de lliure disposició per als accionistes.

RESERVES DE CONSOLIDACIÓ

Les reserves de consolidació corresponen als resultats meritats en exercicis anteriors per les societats del Grup que formen part del perímetre de consolidació i que no han estat repartits en concepte de dividends.



El moviment de les reserves de consolidació dels exercicis 2019 i 2018 ha estat el següent:

(Milers d’euros)

Sabadell d'Andorra Inversions SGOIC,

SAUAssegurances Segur

Vida, SAU SERMIPA Total

Saldo el 31 de desembre de 2017 1.148 379 - 1.527

Resultat de l’exercici 2017 264 126 - 390

Dividend amb càrrec al resultat (244) (115) - (359)

Saldo el 31 de desembre de 2018 (*) 1.168 390 - 1.558

Ajustos posteriors a tancament - - - -

Saldo el 31 de desembre de 2018 corregit (*) 1.168 390 - 1.558

Resultat de l’exercici 2018 192 189 12 393

Dividend amb càrrec al resultat (170) (160) - (330)

Saldo el 31 de desembre de 2019 1.190 419 12 1.621


Nota 20

Un altre resultat global acumulat

La composició d’aquest epígraf el 31 de desembre de 2019 i 2018 és la següent:

(Milers d’euros) 31/12/2019 31/12/2018 (*)

Diferències de valor raonable positives de la cartera d'actius financers disponibles per a la venda 674 52

Diferències de valor raonable negatives de la cartera d'actius financers disponibles per a la venda (5) (541)

Total 669 (489)


Nota 21

Compromisos i garanties concedides

A continuació es detalla la composició de les garanties i compromisos contingents concedits el 31 de desembre de 2019 i 2018:

(Milers d’euros) 31/12/2019 31/12/2018 (*)

Compromisos i garanties concedides:

Garanties, caucions, fiances i avals atorgats 29.434 28.349

Compromisos de préstecs concedits 61.603 68.900

Altres compromisos concedits 36 35

Ajustaments per valoració:

Deteriorament per disponibles de crèdit 206 (292)

Deteriorament per disponibles de targetes de crèdit 19 (20)

Deteriorament avals 42 (43)

Total 91.340 96.929


105Estats Financers


El Grup té el compromís de proveir de fons a clients per disponibles en línies de crèdit i altres compromisos en el moment en què li sigui sol·licitat d’acord amb les condicions acordades per les parts.

Així, el Grup estima que una part significativa d’aquests imports arribarà al seu venciment sense que es materialitzi cap obligació de pagament pel Grup, motiu pel qual el saldo conjunt d’aquests compromisos no pot ser considerat com una necessitat futura certa de liquiditat o finançament a concedir a tercers del Grup.

Pel que fa a les garanties financers, l’Entitat només haurà de fer front a l’import dels riscos contingents si la contrapart avalada incompleix les seves obligacions, en el moment en què es produeixi l’incompliment.

El 31 de desembre de 2019 i 2018 el Grup no té garanties ni compromisos contingents addicionals als descrits en la present nota.

Nota 22

Volum de negoci

A continuació es detalla la composició del volum de negoci del Grup a 31 de desembre de 2019 i 2018, independentment de que els recursos gestionats estiguin o no custodiats/dipositats pel Grup:

(Milers d’euros) 31/12/2019 31/12/2018(*)

Préstecs i bestretes a clients 355.758 324.424

Recursos de clients 1.757.190 1.622.620

Organismes d’inversió col·lectiva 449.246 432.441

Clients amb mandat de gestió 175.773 159.242

Altres clients 1.132.171 1.030.937

Total 2.112.948 1.947.044


Nota 23

Dipòsits de valors i altres títols en custòdia de tercers

Aquesta nota recull el valor de mercat dels valors i altres títols dipositats per clients al Grup i custodiats per tercers. El detall d’aquest epígraf el 31 de desembre de 2019 i 2018, d’acord amb el tipus de valor, es presenta tot seguit:

(Milers d’euros) 31/12/2019 31/12/2018 (*)

Accions i altres títols de renda variable 258.536 228.536

Obligacions i altres títols de renda fixa (**) 669.983 669.983

Participacions d’organismes d’inversió no gestionats pel Grup 182.641 182.641

Participacions d’organismes d’inversió gestionats pel Grup 453.060 452.139

Altres 1.756 1.756

Total 1.535.976 1.535.055

(*) Es presenta, únicament i exclusivament, a efectes comparatius (veure nota 1.2).(**) A 31 de desembre de 2019 i 2018, aquest epígraf recull la dipositaria dels deutes representants per títols, registrats també al passiu de l’Entitat a l’epígraf “Passius financers a cost amortitzat – Valors representatius de deute emesos” (veure la nota 16.5).



Nota 24

Ingressos i despeses per interessos

Aquests epígrafs de l’estat de resultat consolidat inclouen els interessos meritats en l’exercici per tots els actius i passius financers el rendiment dels quals, implícit o explícit, s’obté d’aplicar el mètode del tipus d’interès efectiu, amb independència que es valorin pel seu valor raonable, així com les rectificacions de productes com a conseqüència de cobertures comptables. Els interessos es registren pel seu import brut, sense deduir, si escau, les retencions d’impostos realitzades en origen.

La major part dels ingressos per interessos han estat generats per actius financers del Grup que es valoren a cost amortitzat o a valor raonable amb canvis en el patrimoni net.

El desglossament del marge d’interessos és el següent:

(Milers d’euros) 31/12/2019 31/12/2018 (*)

Ingressos per interessos 12.491 12.477

Actius financers mantinguts per negociar 297 436

Actius financers designats a valor raonable amb canvis a resultats 343 -



Ingressos per interessos en passius - -

Despeses per interessos (1.548) (1.663)

Passius financers mantinguts per negociar - -

Passius financers designats a valor raonable amb canvis a resultats - (302)

Passius financers a cost amortitzat (1.443) (1.309)

Derivats: comptabilitat de cobertures, risc de tipus d'interès (105) (52)

Ingressos i despeses per interessos 10.944 10.814


Nota 25

Ingressos i despeses per comissions

Els ingressos i despeses per comissions per operacions financeres i per prestació de serveis durant el 2019 i 2018 han estat els següents:

(Milers d’euros) 31/12/2019 31/12/2018 (*)

Ingressos per comissions 12.433 11.975

Gestió i assessorament d'actius 5.457 3.951

Operacions de crèdit 2.940 2.762

Custòdia de valors 1.633 1.643

Compravenda de valors i divises 687 1.016

Administració i manteniment de comptes 425 508

Altres 1.291 2.095

Despeses per comissions (2.674) (2.309)

Comissions per targetes de crèdit (1.447) (1.402)

Comissions de gestió i custòdia (751) (611)

Altres (476) (296)

Ingressos i despeses per comissions, nets 9.759 9.666


107Estats Financers


Nota 26

Resultat d’operacions financeres (net)

Es presenta a continuació el resultat d’operacions financeres (net) el qual agrupa una relació d’epígrafs de l’estat de resultat consolidat dels exercicis anuals tancats a 31 de desembre de 2019 i 2018:

(Milers d’euros) 31/12/2019 31/12/2018 (*)

Per epígraf:

Guanys o (-) pèrdues en donar de baixa en comptes actius i passius financers no valorats a valor raonable amb canvis en resultats, nets 342 689

Actius financers a valor raonable amb canvis a un altre resultat global 233 (6)

Actius financers a cost amortitzat 110 695

Passius financers a cost amortitzat - -

Altres - -

Guanys o (-) pèrdues per actius i passius financers mantinguts per negociar, nets 1.877 808

Guanys o (-) pèrdues per actius financers no destinats a negociació valorats obligatòriament a valor raonable amb canvis en resultats, nets 356 311

Guanys o (-) pèrdues per actius i passius financers valorats a valor raonable amb canvis en resultats, nets 1 11

Guanys o (-) pèrdues per comptabilitat de cobertures, nets (2) 6

Total 2.574 2.074


Nota 27

Altres ingressos i despeses d’explotació

El desglossament del saldo per aquest capítol de l’estat de resultat consolidat dels exercicis anuals finalitzats el 31 de desembre de 2019 i de 2018 es presenta a continuació:

(Milers d’euros) 31/12/2019 31/12/2018 (*)

Altres ingressos d'explotació 558 614

Rendiments immobles 416 346

Altres 142 268

Altres despeses d'explotació (684) (516)

Aportacions al FAREB i a altres Fons de garantia (480) (433)

Altres (204) (83)

Altres ingressos i despeses d’explotació (126) 98


Arrel de l’entrada en vigor de la Llei 20/2018, el Banc ha procedit a efectuar una dotació anual al FAGADI de 360 milers d’euros (veure nota 19.2).

Així mateix, per tal de donar compliment a l’establert a l’article 59 de la Llei 8/2015, del 2 d’abril, que la qual crea i regula el Fons Andorrà de Resolució d’Entitats Bancàries (d’ara en endavant, el FAREB) com a mecanisme de finançament dels processos de resolució d’Entitats bancàries andorranes, el Banc ha efectuat una dotació anual al FAREB de 120 milers d’euros (117 milers d’euros al 2018).



Nota 28

Despeses d’administració

Aquest epígraf de l’estat de resultat consolidat inclou els imports de les despeses incorregudes pel Grup corresponents al cost del personal i la resta de despeses generals d’administració.

28.1 Despeses de personal

El detall de les despeses de personal dels exercicis acabats el 31 de desembre de 2019 i 2018 ha estat el següent:

(Milers d’euros) 31/12/2019 31/12/2018 (*)

Retribucions als empleats curt termini (sous i salaris incloses les contribucions a la Seguretat Social)

6.569 6.904

Retribucions post ocupació - -

Altres retribucions a llarg termini - -

Dotacions o aportacions al fons de pensions intern 106 94

Dotacions o aportacions ordinàries a altres organismes de previsió

101 124

Indeminitzacions - 30

Altres despeses de personal 331 321


El Grup no té cap sistema de retribució als empleats basat en accions pròpies del Banc.

La classificació de la plantilla del Grup per categories i sexes a 31 de desembre de 2019 i 2018 és la següent:

31/12/2019 31/12/2018 (*)

Homes Dones Total Homes Dones Total

Directius 11 7 18 14 6 20

Comandaments intermitjos 13 16 29 12 16 28

Tècnics 32 31 63 31 32 63

Administratius 16 14 30 13 16 29

Total 72 68 140 70 70 140

28.2 Altres despeses d’administració

Aquest epígraf recull la resta de les despeses d’administració al 31 de desembre de 2019 i 2018:

(Milers d’euros) 31/12/2019 31/12/2018 (*)

D'immobles, instal·lacions i material 226 438

Publicitat i propaganda 242 271

Serveis administratius subcontractats 1.798 1.532

Subministraments 298 303

Serveis de vigilància i trasllat de fons 397 357

Contribucions i impostos 734 818

Altres despeses generals 2.134 1.525


109Estats Financers


Nota 29

Deteriorament del valor o (-) reversió del deteriorament del valor d’actius financers no valorats a valor raonable amb canvis en resultats

El desglossament d’aquest epígraf de l’estat de resultat consolidat dels exercicis anuals finalitzats el 31 de desembre de 2019 i de 2018 és el següent:

(Milers d’euros) 31/12/2019 31/12/2018 (*)

Actius financers a cost amortitzat 714 1.466

Actius financers a valor raonable amb canvis en un altre resultat global (113) -

Total 601 1.466(*) Es presenta, únicament i exclusivament, a efectes comparatius (veure nota 1.2).

Nota 30

Guanys o (-) pèrdues procedents d’actius no corrents i grups alienables d’elements classificats com mantinguts per a la venda no admissibles com activitats interrompudes

El desglossament d’aquest epígraf de l’estat de resultat consolidat dels exercicis anuals finalitzats el 31 de desembre de 2019 i de 2018 és el següent:

(Milers d’euros) 31/12/2019 31/12/2018 (*)

Guanys procedents d’actius no corrents i grups alienables d’elements classificats com mantinguts per a la venda no admissibles com activitats interrompudes

1.265 429

Total 1.265 429(*) Es presenta, únicament i exclusivament, a efectes comparatius (veure nota 1.2).

Nota 31

Informació segmentada

La màxima instància de presa de decisions per definir els segments operatius del Banc és el Comitè de Direcció del Grup. El Grup ha conclòs que no existeixen segments diferenciats ja que els resultats de les activitats que es desenvolupen no s’examina de manera independent per la Direcció, degut a que:

- Els serveis prestats als clients no difereixen significativament entre si, fet que no justifica un seguiment diferenciat.

- Les activitats no bancàries no són significatives. En aquest sentit, les filials andorranes Sabadell d’Andorra Inversions, SGOIC, SAU i Assegurances Segur Vida, SAU no presenten saldos rellevants.

- El Grup no té presència a nivell internacional.



Nota 32

Situació fiscal

Import reconegut en l’estat de resultatL’import repercutit en els estats de resultat consolidat del Grup, corresponent als exercicis finalitzats a 31 de desembre de 2019 i de 2018, és el següent:

(Milers d’euros) 2019 2018 (*)

Resultat de l'exercici atribuït al Grup abans d'impostos 11.057 10.869

Difrencies permanents 757 306

Base de tributació 11.814 11.175

Tipus impositiu 10% 10%

Quota de tributació 1.181 1.018

Deduccions i bonificacions (500) (496)

Quota de liquidació 682 621

Pagaments a compte 292 357

Quota diferencial 390 264(*) Es presenta, únicament i exclusivament, a efectes comparatius (veure nota 1.2).

A continuació es presenta un detall de les diferències permanents corresponents als exercicis finalitzats a 31 de desembre de 2019 i de 2018:


Correccions de valor per amortitzacions 28 28

Provisions i pèrdues per insolvències de societats del Grup 221 (268)

Provisions - 70

Impost comunal sobre els rendiments, radicació d'activitats comercials empresarias i professionals

481 476

Donatius i Liberalitats 27

Total diferències permanents 757 306(*) Es presenta, únicament i exclusivament, a efectes comparatius (veure nota 1.2).

El detall de les deduccions i bonificacions aplicades a 31 de desembre de 2019 i 2018 és el següent:


Noves inversions a Andorra en immobilitzat afecte a l'activitat (39) (15)

Impost comunal sobre els rendiments, radicació d'activitats comercials empresarias i professionals

(456) (473)

Creació de llocs de treball a Andorra (4) (7)

Total deduccions i bonificacions (500) (496)(*) Es presenta, únicament i exclusivament, a efectes comparatius (veure nota 1.2).

111Estats Financers


Nota 33

Parts vinculades

33.1 Alta Direcció

No hi ha operacions amb administradors i directius de la societat que es puguin considerar rellevants. Les efectuades són pròpies del trànsit habitual de la societat o gaudeixen de condicions de mercat o aplicades a empleats.

No consten operacions efectuades fora de preu de mercat amb persones o Entitats vinculades a administradors o a l’Alta Direcció.

REMUNERACIONS DEL CONSELL D’ADMINISTRACIÓ I ALTA DIRECCIÓ

L’Alta Direcció es composa del Consell d’Administració, de la Direcció General i del Comitè de Direcció.

La remuneració meritada pel conjunt dels membres de l’Alta Direcció durant el 2019 ha estat de 1.493 milers d’euros (1.404 milers d’euros al 2018). Les aportacions a plans de pensions de l’exercici 2019 han estat de 65 milers d’euros (61 milers d’euros al 2018).

33.2 Transaccions amb parts vinculades

El detall dels saldos més significatius mantinguts amb parts vinculades, així com l’efecte a resultats de les transaccions fetes amb aquestes, es mostra a continuació per l’exercici 2019 i 2018.


Associades

Personal clau de la

Direcció

Altres parts

vinculades Total Total

Actiu:

Crèdits a la clientela i altres actius financers

914 438 687 2.039 1.299

Passiu:

Dipòsits de la clientela i altres passius financers

571 1.827 4.676 7.075 8.635

Exposicions fora de balanç:

Garanties financeres concedides - 12 478 490 1.189

Compromisos de préstecs concedits - - - - -

Altres compromisos concedits - - - - -

Estat de resultats:

Interessos i rendiments assimilats - 5 - 5 3

Interessos i càrregues assimilades - 20 2 22 202

Comissions netes 1.990 50 2 2.042 (1.588)


Nota 34

Altra informació

No s’han produït altres esdeveniments d’interès que no hagin estat descrits en les notes anteriors.



Nota 35

Esdeveniments posteriors

El COVID 19, un nou cep de Coronavirus, s’ha estès a molts països, incloent Andorra. Aquest esdeveniment afecta significativament a l’activitat econòmica a nivell mundial i, com a resultat, a les operacions i resultats financers de l’Entitat al 2020. La mesura en la que el Coronavirus impactarà en els nostres resultats dependrà dels desenvolupaments futurs que no es poden predir de forma fiable.

113Estats Financers Consell d’Administració i Equip Directiu

Consell d’Administració i Equip Directiu

Consell d’Administració

President Miquel Alabern i Comas

Consellers Marcel Albós i Riba

Pere Altimir i Pintat

Miquel Àngel Canturri i Montanya

Joan Llonch i Andreu

José Luis Negro i Rodríguez

Josep Segura i Solà

Josep Vilanova i Trias

Secretari Joan Roca i Sagarra

Equip Directiu

Conseller Director General Josep Segura i Solà

Interventora General Mireia Montoriol i Garriga

Sots-Director General Director de Compliment Normatiu i Assessoria Jurídica

Jordi París i Aguiló

Directora Tecnologia Àngels Colell i Sinfreu

Directora Societat Gestora Sandra Estebe i Jové

Director Banca Personal Gerard Fonolleda i Ramboux

Director Banca Privada David Miralles i Pedrós

Director Banca Comercial Lluís Plano i Vigil

Director Operacions Jordi Vilardebó i Costa

Directors d’oficines Xavier Badell i Santeugini

Judit Camprubí i Rial

Emi Llopart i Villarreal

Joan Pla i Oliva

Lluís Pons i Vega

Jordina Ridó i Roca

Joaquima Serra i Galbany


Oficina del Fener

Av. del Fener, 7AD500 Andorra la Vella

73 56 80

73 56 81

[email protected]

Oficina de Meritxell

Av. Meritxell, 85AD500 Andorra la Vella

80 36 00

80 36 01

[email protected]

Oficina de Príncep Benlloch

Av. Príncep Benlloch, 10AD500 Andorra la Vella

72 16 00

72 16 01

[email protected]

Oficina del Pas de la Casa

Carrer de les Abelletes, 8AD200 El Pas de la Casa

75 56 00

75 56 01

[email protected]

Oficina de La Massana

Av. de Sant Antoni, s/nAD400 La Massana

73 86 00

73 86 01

[email protected]

Oficina d’Encamp

Av. de Joan Martí, 4AD200 Encamp

73 26 00

73 16 01

[email protected]

Oficina de Sant Julià

Av. Francesc Cairat, 22AD600 Sant Julià de Lòria

74 26 00

74 26 01

[email protected]

Serveis centrals

Av. del Fener, 7AD500 Andorra la Vella

73 56 00

73 56 01

Banca a distància

‘A directe 73 56 66

‘A On line www.bsa.ad

www.facebook.com/BancSabadellAndorra

@BSAndorra

Adreces de BancSabadell d’Andorra

Adreces de BancSabadell d’Andorra

ESTATS FINANCERS 2019 - bsandorra.com · Estats Units, la Reserva Federal ha rebaixat els tipus...

Documents

Transcript of ESTATS FINANCERS 2019 - bsandorra.com · Estats Units, la Reserva Federal ha rebaixat els tipus...