Informe Anual 2012 · 2013. 12. 18. · Informe Anual . 2012. . ... Estats financers 3. Al llarg...

Informe Anual 2012

www.creditandorra.ad

Resum comparatiu de dades financeres dels darrers dos anys

Grup Crèdit Andorrà

2012 2011

Dades més importants del Balanç(Imports en milers d’euros)

Caixa i bancs 409.799 430.353Inversió creditícia 3.101.781 3.112.228Dipòsits de clients 4.454.875 4.315.606Dipòsits de valors i altres títols

en custòdia de tercers (*) 5.568.125 4.696.938Patrimoni gestionat per empreses del Grup

custodiat per tercers 1.285.714 1.074.452

Total 6.853.839 5.771.390

Ràtios (%)

Fons propis / Dipòsits de clients 11,81 11,38Fons propis / Inversió creditícia 16,96 15,78Inversió creditícia / Dipòsits de clients 69,63 72,12Resultats / Mitjana Capital + Reserves 14,52 14,79Resultats / Actius totals mitjans: ROA (**) 1,27 1,36Solvència 17,80 17,39Liquiditat 59,35 51,81Eficiència (D. Administració /

Marge Ordinari) 50,77 48,56

Altres dades

Nombre d’empleats 662 609Nombre d’oficines 12 16

Fitch Ratings

Llarg termini A–Curt termini F2Individual B/CSuport 5

(*) Vegeu la nota 19 de la Memòria.(**) Segons Comunicat INAF 141/02.

Índex

Resum comparatiu de dades financeres dels darrers dos anys

Presentació

Carta del Consell d’Administració 2

Estructura de govern 4

Estats financersGrup Crèdit Andorrà

Balanços de situació consolidats 6Comptes d’ordre consolidats 9Compte de pèrdues i guanys consolidat 10Estat d’origen i d’aplicació dels fons consolidat 12Notes als estats financers consolidats 14Informe dels Auditors 68

Xarxa d’oficines 70

Annual Report 2012 72

Estats financers2

Presentació

El món, aquest 2012, en el seu conjunt, ha tingut segons l’FMI un índex de creixement econòmic del 3,2%. No obstant això, des de l’any 2007, es constata que no tots els països han seguit el mateix curs ni la mateixa tònica de creixement. Els Estats Units i la Xina continuen liderant el procés de reactivació de la demanda internacional i es fa palès que el motor de creixement es trasllada cap a l’Àrea del Pacífic i les economies emergents, davant d’un creixement moderat de les economies desenvolupades.

A l’eurozona els dos factors de major incidència han estat: la crisi de la zona de l’euro i l’intervencionisme dels bancs centrals que han aplicat mesures monetàries expansives i han mantingut els tipus d’interès baixos, amb la finalitat d’ajustar els mercats del deute sobirà. L’objectiu final ha estat dotar de més estabilitat a la unió monetària i fiscal. La crisi de deute als països perifèrics com Grècia, Portugal, Irlanda i Espanya ha continuat marcant l’agenda política i ha comportat entrar en recessió tècnica el darrer trimestre del 2012.

Els Estats Units, amb una economia molt més vigorosa, han tancat l’any amb un creixement moderat del 2,2%, gràcies, en part, a un increment de l’activitat generat per un repunt del consum privat, la millora del cicle d’exis-tències i la inversió en el sector de la construcció. Es manté una previsió positiva de creixement per al 2013, tot i les incerteses que genera la política fiscal.

La moderació del creixement econòmic ha afectat també als països emergents, que van començar l’any amb grans expectatives i que s’han anat modulant a la baixa com a la resta d’economies.

A Andorra, s’ha fet necessari plantejar mesures per diversificar la nostra economia i impulsar el creixement. En aquest sentit, s’han promogut polítiques per atreure la inversió estrangera i s’han iniciat algunes reformes estructu-rals per homologar-nos amb els estàndards europeus.

Pel que fa a les mesures aprovades en el nou marc fiscal d’Andorra, s’ha iniciat l’aplicació de l’impost sobre societats, que complementa l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques i l’impost sobre la renda dels no residents fiscals.

En l’àmbit institucional, s’estan negociant els acords de no doble imposició amb França i Espanya amb la voluntat política que esdevinguin claus per a la dinamització de la nostra economia, ja que elevaran el grau de seguretat jurí-dica per als inversors estrangers i seran molt beneficiosos per a la internacionalització de les empreses del nostre país.

S’ha continuat treballant en el calendari establert sobre la implantació de l’Acord Monetari i en l’adaptació als requi-sits de Basilea III, un horitzó que ens alinea amb les millors pràctiques i estàndards del sector financer internacional. També continua sent rellevant el procés de creixement cap a l’exterior del sector financer.

Pel que fa al Grup Crèdit Andorrà, hem mantingut el lideratge i la quota de mercat dins el sector financer andorrà. Durant el 2012, hem incrementat la presència i l’activitat en noves geografies, amb la consolidació del nostre pro-jecte internacional.

La nostra ràtio de solvència és d’un 17,80% i la ràtio de liquiditat ha estat del 59,35%, ambdues per sobre dels mínims legals establerts, que són del 10% i del 40%, respectivament. El balanç consolidat del Grup Crèdit Andorrà el 31 de desembre del 2012 presenta un total de volum de negoci de 14.410 milions d’euros, que suposa un increment del 9% respecte de l’any anterior. Els recursos totals de clients han ascendit a 11.308 milions d’euros, un 12% més, i la inversió creditícia ha estat de 3.102 milions d’euros.

En un complex context econòmic, hem incrementat significativament tots els marges de negoci. El marge ordinari ha arribat a 195,64 milions d’euros –un notable increment del 12,14% respecte de l’exercici anterior–; el marge financer ha estat de 76,46 milions d’euros –un 13,30% més–; i el d’explotació, amb 74,61 milions d’euros, ha augmentat un 8,41% amb relació a l’exercici precedent. Tot i l’expansió internacional del nostre Grup, l’esforç de contenció de les despeses ens ha permès mantenir una saludable ràtio d’eficiència del 50,77%. Finalment, després d’haver aplicat una prudent i conservadora política de dotacions a provisions per a insolvències, el Grup Crèdit Andorrà ha presentat un resultat net consolidat de 70,86 milions d’euros, un 0,33% més que l’exercici anterior.

3Estats financers

Al llarg del 2012, hem continuat avançant en la implementació del pla d’expansió internacional del Grup amb una major presència a l’estranger. La diversificació geogràfica del nostre negoci en Banca Privada, gestió d’actius i asse-gurances, a Europa i Amèrica, ens permet créixer de forma sostenible i garantir la fortalesa com a Grup líder en el mercat financer andorrà.

Hem reforçat el nostre projecte de banca privada i gestió d’actius a Europa (Espanya i Luxemburg), amb l’entrada de dos socis estratègics a Banco Alcalá: el grup financer Riva y Garcia, amb un 10% del capital de l’entitat, i la família Ros González, amb un 5%. Aquesta operació augmenta el volum de negoci de Banco Alcalá i millora la ràtio de solvència, que se situa en un 96%. També ens aporta creixement i experiència en el sector de la banca privada a Espanya.

D’altra banda, cal destacar la implantació del Grup a Perú i Paraguai. Amb l’adquisició del 51% del capital social de KRESE Sociedad Intermediaria de Valores S.A.C., amb seu a Lima (Perú), i la compra del 70% del capital social de la societat paraguaiana Valores Casa de Bolsa S.A., s’han dut a terme dues operacions que ens han permès ampliar i seguir consolidant la nostra presència a l’Amèrica Llatina.

Un dels objectius del pla estratègic ha estat fer créixer el negoci del nostre grup assegurador a través d’un pla concret d’expansió per Espanya del holding ERM. Enguany, hem sumat una nova oficina a Lleida. Actualment, ja disposem de gran capil·laritat en el territori espanyol amb oficines a Barcelona, Madrid, Lleida, Girona, Tarragona, Sevilla i Palma de Mallorca.

Els diferents reconeixements rebuts el 2012 són un reflex de la gestió prudent i conservadora de Crèdit Andorrà, de la posició de lideratge en el mercat andorrà, de l’increment del negoci de banca privada internacional i de l’evolució positiva dels marges de l’entitat. Fitch Ratings va posar de relleu la sòlida solvència i liquiditat amb el manteniment de les nostres qualificacions, amb un ràting a llarg termini A–, un a curt termini F2 i un de suport 5. Un altre reconeixement ha vingut de la mà del The Banker. La nostra entitat ha estat classificada en la posició 757 a escala mundial i amb la número 1 d’Andorra dins el rànquing anual Top 1000, en el qual es classifiquen els bancs de tot el món en funció de la seva fortalesa i capitalització.

Tots aquests resultats i reconeixements, obtinguts en un exercici dins un entorn difícil com l’actual, no haurien estat possibles sense la implicació i el compromís de totes les persones que formen el nostre equip humà i que són el nostre valor més important.

En el marc de l’estratègia de responsabilitat social del Grup Crèdit Andorrà, hem donat suport a projectes que contri-bueixen al desenvolupament del país. El Grup Crèdit Andorrà ha destinat una inversió global de 2,16 milions d’euros (el 3% del total del benefici net) a programes i accions encaminats a aconseguir un millor futur per a Andorra.

Hem dedicat una atenció prioritària als principals motors de l’economia andorrana i suport directe al teixit empre-sarial a través de la Càtedra Crèdit Andorrà de Mercats, Organitzacions i Humanisme de l’IESE i altres institucions del país.

La voluntat de servir al país i a les persones que sempre ha estat present en el Grup Crèdit Andorrà, té el reflex més palès en la Fundació Crèdit Andorrà, de la qual aquest any hem commemorat el 25è aniversari. Al llarg d’aquesta trajectòria, la Fundació ha esdevingut el motor de la nostra acció social. Hem evolucionat estant al costat de les persones, les veritables protagonistes del present i futur de la nostra comunitat.

Per cloure aquest balanç, reafirmem el nostre compromís de servei a Andorra. Els valors amb els quals fonamentem la sostenibilitat d’un gran projecte nacional i internacional, com és el del Grup Crèdit Andorrà, són la professionali-tat, la seguretat i la confiança. La nostra responsabilitat dintre del sector és preservar-los i tenir-los sempre presents en benefici dels nostres clients i accionistes.

El Consell d’Administració

Estats financers4

Estructura de govern 31 de desembre de 2012

CONSELL D’ADMINISTRACIÓ

President del Consell d’AdministracióAntoni Pintat Santolària

VicepresidentJaume Casal Mor

Conseller Delegat / SecretariJosep Peralba Duró

ConselleraRosa Pintat Santolària

ConselleraMaria Reig Moles

ConsellerJosep Vidal Martí

COMITÈ EXECUTIU

Conseller Delegat / Director generalJosep Peralba Duró

Director general de NegociXavier Cornella Castel

Director àrea de Banca Privada InternacionalDavid Betbesé Aleix

Director del Grup AsseguradorJosep Brunet Niu

Directora àrea de Banca ComercialSílvia Cunill Calvet

Director àrea FinanceraJosé Luis Dorado Ocaña

Director àrea Secretaria General TècnicaAgustí Garcia Puig

Director àrea de CrèditsFrederic Giné Diumenge

Director àrea de Control de Gestió i Planificació FinanceraFrancesc Jordà Blanes

Director àrea de MitjansRamon Lladós Bernaus

Director àrea de Banca Privada EuropaFrank Martínez Sánchez

Director àrea de Banca Privada AmèricaJosé Antonio Monreal Hurtado

Director àrea de Riscos i Compliment NormatiuAndrés Roldán Cubas

El Consell d’Administració de Crèdit Andorrà va aprovar, en la reunió del 27 de setembre de 2012, el nomenament de Xavier Cornella Castel com a director general de Negoci.

Estats financers Grup Crèdit Andorrà

Estats financers6

Balanços de situació consolidats el 31 de desembre de 2012 i 2011


ACTIU

Euros (milers)2012 2011 (*)

Caixa i bancs centrals de l’OCDE 40.061 33.602

Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) (notes 4 i 21) 210 210

Intermediaris financers (notes 4 i 5) 369.156 395.847Intermediaris financers a la vista 258.864 215.890Bancs deutors a termini 110.874 180.861Fons de provisió per a insolvències –582 –904

Inversions creditícies (notes 4 i 5) 3.071.818 3.090.775Préstecs i crèdits a clients 3.079.454 3.084.980Descoberts en comptes de clients 14.339 12.787Cartera d’efectes de clients 7.988 14.461Fons de provisió per a insolvències –29.963 –21.453

Cartera de valors (notes 4 i 6) 1.851.627 1.426.527Obligacions i altres títols de renda fixa 1.762.319 1.358.488Fons de provisió per a insolvències –3.897 –2.466Fons de fluctuació de valors — –5

Participacions en empreses del grup 22.201 8.262

Altres participacions 17.259 17.167Fons de fluctuació de valors — —

Accions i altres títols de renda variable 10.158 11.635Fons de fluctuació de valors — –11

Organismes d’inversió 44.494 33.751Fons de fluctuació de valors –907 –294

Diferències positives de consolidació (nota 7.1) 41.081 40.576Diferències positives de consolidació 41.081 42.039Fons d’amortització — –1.463

Actius immaterials i despeses amortitzables (notes 2.5 i 7.1) 56.234 46.053Fons de comerç 8.762 —Actius immaterials i despeses amortitzables 78.570 87.264Fons d’amortització –31.098 –41.211

Actius materials (nota 7.2) 321.346 281.523Actius materials 439.875 417.663Fons d’amortització –110.407 –128.727Fons de provisió per a depreciació –8.122 –7.413

Comptes de periodificació (nota 12.1) 55.063 55.840Ingressos meritats i no cobrats 54.710 55.096Despeses pagades per anticipat 353 744

Altres actius (nota 12.3) 91.933 47.142Operacions en curs 84.128 44.157Existències 223 318Opcions adquirides 2.429 2.667Altres — —Impostos 5.153 —Total actiu 5.898.529 5.418.095

(*) Es presenta únicament i exclusivament a efectes comparatius. Les notes 1 a 23 adjuntes formen part integrant dels estats financers consolidats.

7Estats financers

PASSIU


Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) (nota 4) 6.799 6.651

Creditors (nota 4) 4.751.270 4.451.678Bancs i entitats de crèdit 286.202 128.900Altres intermediaris financers 10.193 7.172Dipòsits de clients 4.454.875 4.315.606

Deutes representats per títols (nota 4) 370.821 206.610

Fons de provisions per a riscos i càrregues (nota 8) 2.359 2.541Provisions per a pensions i obligacions similars — —Provisions per a passius contingents 1.238 1.238Altres provisions 1.121 1.303

Fons per a riscos generals (nota 11) — 8.154

Passius subordinats (nota 11) 150.000 150.000

Comptes de periodificació (nota 12.2) 35.705 42.082Despeses meritades i no pagades 19.812 20.723Ingressos cobrats per anticipat 15.893 21.359

Altres passius (nota 12.4) 30.117 29.753Operacions en curs 14.257 12.867Opcions emeses 1.667 1.781Proveïdors i altres creditors 7.994 15.105Impostos 6.199 —

Interessos minoritaris 5.380 4.463

Capital Social (nota 11) 70.000 70.000

Reserves (nota 11) 425.216 410.535Reserva legal 14.000 14.000Reserva en garantia 42.505 39.311Reserves voluntàries 259.575 207.280Reserva de revaloració 109.351 109.351Reserva de consolidació 3 40.722Diferències de conversió –218 –129

Resultats (notes 10 i 11) 50.862 35.628Resultat de l’exercici en curs 70.862 70.628Resultats d’exercicis anteriors pendents d’afectació — —Dividends a compte –20.000 –35.000

Total passiu 5.898.529 5.418.095


9Estats financers

Comptes d’ordre consolidats el 31 de desembre de 2012 i 2011



Passius contingents 147.697 198.958Garanties, caucions, fiances i avals atorgats 145.703 196.981Crèdits documentaris emesos o rebuts i confirmats als clients 1.994 1.977

Compromisos i riscos contingents 420.099 418.688Compromisos i riscos de naturalesa operacional 390.470 391.831Compromisos i riscos de naturalesa actuarial 11.696 11.747Altres compromisos i riscos contingents 17.933 15.110

Operacions de futur (nota 15) 2.145.966 1.397.793Compravenda no vençuda de divises 1.435.259 767.515Operacions sobre instruments financers a termini 710.707 630.278

Dipòsits de valors i altres títols en custòdia (nota 19) 7.080.540 5.976.252

Dipòsits de valors i altres títols en custòdia de tercers 5.895.838 5.196.892Dipòsits de valors i altres títols en custòdia propis 1.184.702 779.360

Altres comptes d’ordre amb funcions exclusives de control administratiu (nota 19) 1.452.876 1.280.845

Garanties i compromisos rebuts 512.247 412.294Altres comptes d’ordre 940.629 868.551


Estats financers10

Compte de pèrdues i guanys consolidat per als exercicis anuals acabats el 31 de desembre de 2012 i 2011



Interessos i rendiments assimilats 127.427 114.777INAF i intermediaris financers a la vista 184 1.420D’inversions creditícies 87.098 87.633D’obligacions i altres títols de renda fixa 40.145 25.724

Interessos i càrregues assimilables –51.452 –47.748INAF i intermediaris financers –5.917 –908De dipòsits de clients –33.743 –38.308De deutes representats per títols –7.629 –3.091De passius subordinats –4.163 –5.441Del fons de pensions intern — —

Rendiments de valors de renda variable 484 442D’altres participacions — — D’accions i altres títols de renda variable 329 261D’organismes d’inversió 155 181

Marge financer 76.459 67.471

Comissions per serveis netes (nota 12.5) 100.488 93.468Comissions meritades per serveis prestats 112.918 105.229Comissions meritades per serveis rebuts –12.430 –11.761

Resultats d’operacions financeres 17.903 12.759Dotacions netes al fons de fluctuació de valors (nota 6) –622 –121Resultats per diferències de canvi 5.375 5.299Resultats d’operacions amb valors 8.195 3.442Resultats d’operacions de futur 14 –594Participació en pèrdues / beneficis de societats posades

en equivalència (nota 2.3) 4.941 4.177Altres — 556

Altres resultats ordinaris 792 764

Marge ordinari 195.642 174.462


11Estats financers


Marge ordinari 195.642 174.462

Despeses de personal –48.856 –39.938Personal, Consell d’Administració i indemnitzacions –38.597 –31.548Seguretat Social –4.300 –3.394Dotacions ordinàries a altres organismes de previsió (notes 3.9 i 9) –2.976 –2.911Altres despeses de personal –2.983 –2.085

Despeses generals (nota 12.6) –50.464 –44.780Material –934 –975Serveis externs –32.084 –24.171Tributs –17.446 –19.634

Amortitzacions d’actius netes de recuperacions (nota 7) –21.003 –20.209Dotació al fons d’amortització per a actius immaterials i materials –21.003 –20.209

Provisions per a depreciació d’actius netes de recuperacions (nota 7) –709 –707Dotació al fons de provisió per a depreciació de l’immobilitzat material –709 –707Recuperacions dels fons de provisió — —

Marge d’explotació 74.610 68.828

Pèrdues per deteriorament d’actius — —Provisions per a insolvències netes

de recuperacions (notes 5 i 6) –9.692 –8.429Dotacions al fons de provisió per a insolvències –10.726 –9.208Recuperacions del fons de provisió per a insolvències 1.034 779

Provisions per a riscos i càrregues netes de recuperacions (nota 8) –254 330

Dotacions al fons de provisió per a riscos i càrregues –254 —Recuperacions del fons de provisió per a riscos i càrregues — 330

Dotacions al fons per a riscos generals (nota 11) — —

Resultats ordinaris 64.664 60.729

Resultats extraordinaris (nota 12.7) 8.196 9.644Recuperacions del fons de provisió per a riscos generals (nota 11) 8.154 15.078Altres resultats extraordinaris 42 –5.434

Resultat de l’exercici abans d’impostos 72.860 70.373

Impost sobre societats (notes 12.8 i 13) –1.685 —

Resultat de l’exercici després d’impostos 71.175 70.373

Resultats atribuïts a la minoria 313 –255Resultats atribuïts al Grup 70.862 70.628


Estats financers12

Estat d’origen i d’aplicació dels fons consolidat per als exercicis anuals acabats

el 31 de desembre de 2012 i 2011


ORIGEN DELS FONS


Recursos generats per les operacions 110.620 80.645Resultat de l’exercici 70.862 70.628Dotacions netes al fons de provisions per a insolvències 9.692 8.429Dotacions netes al fons de depreciació d’actius 710 707Dotacions netes al fons de fluctuació de valors 623 —Dotacions a altres fons 254 –330Altres 12.305 –15.078Amortitzacions d’actius materials i immaterials 21.003 20.209(Benefici)/pèrdua per venda d’immobilitzat 112 257Resultats aportats per societats posades en equivalència –4.941 –4.177

Variació positiva de passius menys actius 187.482 55.337Caixa 148 —INAF i intermediaris financers 184.314 55.337Altres conceptes 3.020 —

Increment net de passius 303.479 203.185Creditors - Clients 139.269 133.902Passius subordinats — —Deutes representats per títols 164.210 69.283

Disminució neta d’actius — 3.964Caixa — 3.964Inversions creditícies — —Cartera de valors menys participacions — —

Venda d’inversions permanents 1.632 4.439Vendes de participacions — —Vendes d’immobilitzat 1.632 4.439

Recursos generats per les activitats de finançament — 4.771Aportacions externes al capital — 3.909Altres partides de fons propis — 862

Total origen dels fons 603.213 352.341


13Estats financers

APLICACIÓ DELS FONS


Recursos aplicats en les operacions 8.154 14.180Aplicacions dels altres fons 8.154 511Altres — 13.669

Variació positiva d’actius menys passius 87.044 4.417INAF i intermediaris financers — 4.417Altres conceptes 87.044 —

Disminució neta de passius — —Creditors - Clients — —Passius subordinats — —Deutes representats per títols — —

Increment net d’actius 454.903 189.827Caixa 6.459 —Inversions creditícies - Clients 33.960 2.144Cartera de valors menys participacions 414.484 187.683

Compres d’inversions permanents 13.112 73.917Compres de participacions 505 —Compres d’immobilitzat i intangibles 12.607 73.917

Recursos aplicats per les activitatsde finançament 40.000 70.000

Dividend complementari de l’exercici anterior 20.000 35.000Dividend a compte de l’exercici 20.000 35.000Altres partides de fons propis — —

Total aplicació dels fons 603.213 352.341


Estats financers14

Notes als estats financers consolidats el 31 de desembre de 2012 i 2011


Identitat del Banc i activitats

Crèdit Andorrà SA (en endavant, el Banc), autoritzada l’any 1949, és una societat anònima que té per objecte social la pràctica de l’activitat bancària, que exerceix en l’àmbit de la banca comercial i de la banca privada, i està subjecta a la normativa i regulació de les entitats financeres operants a Andorra. Tanmateix, l’11 d’abril de 2011 l’INAF va autoritzar la sol·licitud d’ampliació de l’objecte social del Banc per incloure-hi els serveis d’inversió i auxiliars pre-vistos en els articles 5 i 6 de la Llei 13/2010, de 13 de maig.

El domicili social del Banc està situat a l’avinguda Meritxell, 80, Andorra la Vella, Principat d’Andorra.

Crèdit Andorrà SA és la societat dominant del Grup, i juntament amb les seves participades, que s’esmenten en les notes 2.4 i 6.1, formen el Grup Crèdit Andorrà (en endavant, el Grup).

Bases de presentació i principis de consolidació

2.1 Aprovació per la Junta General d’AccionistesEls estats financers anuals consolidats del Grup de l’exercici anual acabat el 31 de desembre de 2011 van ser aprovats per la Junta General d’Accionistes del Banc el 18 de maig de 2012.

Els estats financers anuals consolidats del Grup, del Banc i de gairebé la totalitat de les entitats integrades dins del Grup corresponents a l’exercici finalitzat el 31 de desembre de 2012 es troben pendents d’aprovació per les seves respectives Juntes Generals d’Accionistes. No obstant això, el Consell d’Administració del Banc considera que seran aprovats sense canvis.

2.2 Bases de presentació i aplicació del Pla Comptable del Sistema Financer AndorràAquests estats financers consolidats han estat formulats pels administradors del Banc a partir dels registres comptables dels bancs i societats que componen el Grup, i s’han preparat d’acord amb el Pla Comptable del Sistema Financer Andorrà aprovat pel Govern d’Andorra el 19 de gener de 2000, amb l’objectiu de presentar la imatge fidel del patrimoni consolidat, de la situació financera consolidada, dels resultats consolidats i dels recursos obtinguts i aplicats pel Grup.

Els estats financers consolidats es presenten en milers d’euros, arrodonits al miler més proper, que és la mone-da funcional i de presentació del Grup.

L’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) és l’òrgan encarregat de la supervisió i el control de les entitats integrades en el Sistema Financer Andorrà, així com també de la implementació i l’aplicació del Pla Comptable del Sistema Financer Andorrà i la normativa aplicable a aquestes entitats.

En la nota 3 es resumeixen els principis i polítiques comptables i els criteris de valoració més significatius aplicats en la preparació dels estats financers consolidats.

No hi ha cap principi comptable o criteri de valoració de caràcter obligatori i amb efecte significatiu en els estats financers consolidats que s’hagi deixat d’aplicar.

Nota 1

Nota 2

15Estats financers

2.3 Aspectes crítics de valoració, estimació de les incerteses i judicis rellevants realitzats en l’aplicació de les polítiques comptablesLa preparació dels estats financers consolidats requereix la utilització d’estimacions comptables rellevants, l’aplicació de judicis i la realització d’estimacions i hipòtesis. En aquest sentit, es resumeix a continuació un detall dels aspectes que han implicat un major grau de judici i complexitat o dels quals les hipòtesis i estima-cions són significatives per a la preparació dels estats financers consolidats:

•Vida útil dels actius materials, immaterials i despeses amortitzables.•Valor raonable de determinats actius i passius no cotitzats.•Càlcul de provisions realitzades.•Estimacions per al càlcul de l’impost sobre societats i actius i passius fiscals diferits.•Valor de recuperació dels fons de comerç i diferències de primera consolidació.

Tot i que les estimacions realitzades pels administradors del Banc en data 31 de desembre de 2012 s’han realitzat en funció de la millor informació disponible fins a la data, és possible que esdeveniments que puguin tenir lloc en el futur obliguin a modificar-les en els propers exercicis. Aquesta modificació es faria de forma prospectiva, reconeixent els efectes del canvi d’estimació en els corresponents comptes de pèrdues i guanys consolidats.

2.4 Principis de consolidació Segons el Pla Comptable del Sistema Financer Andorrà, existeix una relació de domini d’una entitat dominant sobre una entitat dependent quan la primera, de manera directa per si mateixa, o indirecta a través d’altres persones o entitats que actuen pel seu compte o concertadament amb ella:

•posseeixi la majoria dels drets de vot, o pugui disposar, en virtut d’acords convinguts amb altres socis, de la majoria dels drets de vot de la segona;

• tingui la facultat o, de fet, l’hagi exercit, de nomenar o destituir la majoria dels membres de l’òrgan d’administració;

•hagi nomenat, exclusivament amb els seus vots, almenys la meitat més un dels membres de l’òrgan d’administració de la segona, o

•controli l’òrgan d’administració perquè almenys la meitat més un dels membres de l’òrgan d’adminis- tració de la segona siguin consellers o alts directius, directament o indirectament, de la primera.

Constitueixen un mateix grup econòmic les entitats que, amb independència de la seva forma jurídica, activitat o domicili social, constitueixen:

•una unitat de decisió perquè alguna d’elles exerceixi, de manera directa o indirecta, la direcció única de les altres o bé perquè la referida direcció sigui exercida per una o diverses persones físiques que actuen sistemàticament de manera concertada, i

•una unitat econòmica de risc perquè la seva solvència, capacitat de generació de fons o viabilitat futura depengui estretament d’algun dels seus components.

En tot cas s’entenen com a grup econòmic les entitats dominants i les seves dependents.

Són entitats multigrup les no incloses en el grup econòmic però que són gestionades per una o diverses entitats del grup, i que participen en el seu capital social, conjuntament amb una altra o altres que en siguin alienes. S’entén que hi ha gestió conjunta sobre una entitat quan, a més de participar directament o indirectament en el capital, es produeix alguna de les circumstàncies següents:

•que s’hagi establert la gestió conjunta en els estatuts socials, o•que hi hagi pactes o acords que permetin als socis l’exercici del dret de veto en la presa de decisions socials.

Estats financers16

Tenen la consideració d’entitats associades les no incloses en el grup econòmic però que compleixen els dos requisits següents:

•una o diverses entitats del grup participen directament o indirectament en el capital social de l’entitat, i•hi ha creada una relació duradora contribuent a la seva activitat.

Es presumeix que es compleixen els esmentats requisits quan una o diverses entitats del grup posseeixen una participació directa o indirecta en el capital de l’empresa, d’almenys el 20% o del 3% si aquesta empresa cotitza en mercats reglamentats.

Mètodes de consolidacióS’aplica la integració global quan l’entitat per consolidar té una activitat no diferenciada (entitat del sistema financer o entitat instrumental i/o auxiliar, bàsicament) i pertany al grup econòmic.

El mètode d’integració global consisteix a substituir el valor comptable de la participació i els fluxos derivats d’aquesta situació pels actius i passius, i pels ingressos i despeses de la societat participada, és a dir, s’afegeixen o se sumen en el balanç i en el compte de pèrdues i guanys de la societat matriu les partides de les filials a consolidar que formen part del grup, substituint els valors comptables de les participacions pels actius i passius de les societats per consolidar.

Tots els saldos significatius de balanç i dels comptes de fora de balanç, és a dir, crèdits, deutes i compromisos existents entre entitats del Grup, han estat eliminats.

Els ingressos i les despeses lligades a operacions significatives entre entitats consolidades s’han eliminat i no afecten el resultat del Grup, els resultats produïts per operacions internes s’han eliminat i diferit fins a la seva realització enfront de tercers.

La diferència entre el valor comptable de les societats consolidades per integració global i els seus fons propis a final d’any s’incorpora a les reserves de consolidació.

Els comptes de les entitats consolidades es regeixen per les mateixes normes de classificació, de valoració, d’amortització i de provisió.

La consolidació dels resultats generats per les societats dependents adquirides en un exercici es realitza prenent en consideració únicament els relatius al període comprès entre la data d’adquisició i el tancament d’aquest exercici.

En el cas de les consolidacions per integració global, es distingeix en el resultat consolidat la part corresponent al grup, en funció del percentatge de la participació, i la part corresponent a la minoria, és a dir, que no pertany al grup. En el passiu del balanç, la partida “Interessos minoritaris” reflecteix la part que no forma part dels fons propis i que correspon als minoritaris.

S’aplica el mètode de posada en equivalència quan l’entitat per consolidar és una societat associada, quan per-tany al grup econòmic però té una activitat diferenciada, i quan sigui una societat multigrup.

En el mètode de consolidació per posada en equivalència se substitueix el valor comptable de la participació pel percentatge que correspon de fons propis de la participada, amb l’ajustament al passiu, si s’escau, de les diferències entre la inversió i els fons propis de la societat posada en equivalència. En consolidacions poste- riors, les variacions dels fons propis (si són negatives, fins a la diferència entre els fons propis de l’anterior consolidació i el valor comptable de la inversió) es presenten, segons el que estableix el Comunicat 162/05 de l’INAF, dins l’apartat “Participació en (pèrdues) / beneficis de societats posades en equivalència” del compte de pèrdues i guanys dels estats financers per a la part corresponent als resultats de l’entitat participada. En els altres casos, les variacions de fons propis tenen una contrapartida directa al passiu “Reserves de consolidació”.

17Estats financers

Els comptes anuals denominats en moneda estrangera d’entitats incloses al perímetre de consolidació es con-verteixen a la moneda de referència dels estats financers consolidats segons els criteris següents:

•Els actius i passius del balanç es converteixen al tipus de canvi del dia del tancament dels comptes consolidats.

•Pel que fa a l’elaboració del compte de pèrdues i guanys consolidats, els comptes de pèrdues i guanys de les filials es converteixen al tipus de canvi mitjà del període.

•Les partides de capital, reserves i romanent no eliminades en el procés de consolidació apareixen con-vertides al tipus de canvi històric al qual es varen generar.

•Les diferències derivades dels diferents mètodes de conversió es comptabilitzen a la partida “Diferències de conversió del passiu”.

Entitats consolidadesAquests estats financers consolidats inclouen les societats participades següents, consolidades pel principi d’integració global (en milers d’euros):

2012Domicili Activitat Auditor

Participació (directa i indirecta)

Capital ireserves

Beneficis/ pèrdues

Dividends pagats

Total fons propis

Crediinvest SA Andorra Gestora de Fons KPMG 100% 3.481 1.626 –800 4.307Crèdit Iniciatives SA Andorra Capital Risc — 100% 8.459 268 — 8.727Patrigest SA (*) Andorra Patrimonial — 100% 982 1 — 983Crèdit Capital Immobiliari SA Andorra Instrumental — 100% 99.354 412 — 99.766Crèdit Andorrà Preference Limited Illes Caiman Financera — 100% 1 — — 1Valira Asset Management SL (*) Espanya

Assessorament d’inversions KPMG 60% 1.142 –152 — 990

Crèdit Andorrà Panamá Holding SA (*) Panamà

Banc i societat de valors KPMG 100% 7.998 314 — 8.312

Informàtica Crèdit Andorrà SLU Andorra Instrumental — 100% 33.412 215 — 33.627Banque de Patrimoines Privés, SA Luxemburg Banca KPMG 100% 20.542 1.624 — 22.166Banco Alcalá SA (*) Espanya Banca KPMG 85% 24.144 308 — 24.452CA Holding Luxembourg, SARL(*) Luxemburg Patrimonial KPMG 100% 1.400 2 — 1.402Beta Capital Management LP Estats Units Societat de valors KR&Co 80% 736 911 — 1.647Credit Andorra US GP LLC Estats Units Patrimonial KR&Co 100% 77 433 — 510

CA Perú, SA Perú Societat de valorsUHY PyA 51% 406 292 — 698

(*) Societat dominant del subgrup consolidat. Informació facilitada sense considerar minoritaris.

Durant l’exercici 2012 les principals incorporacions al perímetre de consolidació del Grup corresponen a les societats: CA México Asesores Patrimoniales, SA de CV; Valores Casa de Bolsa, SA; CA Perú Sociedad Agente de Valores de Bolsa; CA Holding España SAU i CA Life Insurance Experts Compañía de Seguros y Reaseguros, SAU (vegeu resta de nota 2.4 per a més informació).

Estats financers18

2011Domicili Activitat Auditor

Participació (directa i indirecta)

Capital ireserves

Beneficis/ pèrdues

Dividends pagats

Total fons propis

Crediinvest SA Andorra Gestora de Fons KPMG 100% 2.980 501 — 3.481Crèdit Iniciatives SA Andorra Capital Risc — 100% 14.194 –4.271 — 9.923Patrigest SA (*) Andorra Patrimonial — 100% 996 5 — 1.001Crèdit Capital Immobiliari SA Andorra Instrumental — 100% 109.247 32 –9.925 99.354Crèdit Andorrà Preference Limited Illes Caiman Financera — 100% 1 — — 1Valira Asset Management SL (*) Espanya

Assessorament d’inversions KPMG 60% 1.383 –241 — 1.142

Crèdit Andorrà Panamá Holding SA (*) Panamà

Banc i societat de valors KPMG 100% 8.395 –283 — 8.112

Informàtica Crèdit Andorrà SLU Andorra Instrumental — 100% 33.368 44 — 33.412Banque de Patrimoines Privés, SA Luxemburg Banca KPMG 100% 20.230 312 — 20.542Banco Alcalá SA (*) Espanya Banca KPMG 85% 22.051 2.135 — 24.186CA Holding Luxembourg, SARL Luxemburg Patrimonial — 100% –12 13 — 13Beta Capital Management LP Estats Units Societat de valors KR&Co 80% 283 487 — 770Credit Andorra US GP LLC Estats Units Patrimonial KR&Co 100% — 85 — 85

(*) Societat dominant del subgrup consolidat. Informació facilitada sense considerar minoritaris.

Amb data 31 de desembre de 2012 i 2011 el Grup no ha integrat cap societat pel mètode proporcional.

A continuació s’inclou una breu descripció de l’objecte i la composició (si s’escau) de les societats i subgrups el 31 de desembre de 2012:

Crediinvest SA és una societat gestora d’organismes d’inversió dels quals Crèdit Andorrà SA actua com a entitat comercialitzadora.

Crèdit Andorrà SA és la societat dipositària dels organismes d’inversió andorrans i Banque de Patrimoines Privés, SA, dels organismes d’inversió luxemburguesos.

Aquesta societat, així com els organismes d’inversió que gestiona, estan sotmesos a la supervisió i el control de l’INAF.

Els productes oferts per Crediinvest SA es comercialitzen sota el nom de Crèdit Andorrà Asset Management.

Amb data 8 de febrer de 2011, l’INAF va autoritzar la sol·licitud d’ampliació d’activitats de Crediinvest SA per tal de poder realitzar la gestió discrecional i individual de carteres i prestar serveis d’assessorament en matèria d’inversió.

Crèdit Iniciatives SA és una societat de capital risc. El 31 de desembre de 2012 la cartera de participades d’aquest subgrup estava formada per SPA SA (25%) i CLIGE SA (25%) (vegeu nota 6.2).

Amb efectes 1 de gener de 2012, d’acord amb l’establert al Comunicat de l’INAF 227/12 sobre diferències de primera consolidació, i concretament a la seva norma de primera aplicació, Crèdit Andorrà, en els estats finan-cers consolidats, ha procedit a deteriorar contra reserves de consolidació la diferència de primera consolidació

19Estats financers

implícita a la participació de CLIGE, SA per un import de 1.463 milers d’euros. Consegüentment amb aquest fet, el Banc ha procedit a deteriorar als estats financers individuals la participació en Crèdit Iniciatives SA pel mateix import contra reserves (vegeu nota 3.7 i nota 11).

Patrigest SA és una societat patrimonial de tinença i gestió d’actius. El 31 de desembre de 2012 la cartera de participades d’aquest subgrup estava formada per Cassamanya Ltd. (99,97% participada directament per Crè-dit Andorrà SA i 0,03% per Patrigest SA) i Private Investment Management SA (Suïsa) (100%).

Crèdit Capital Immobiliari SA és una societat patrimonial que té com a única activitat la tinença i gestió d’immobles del Grup.

Crèdit Andorrà Preference Ltd. és una societat filial al 100% de Crèdit Andorrà SA, creada el desembre de 2005 per a l’emissió d’accions preferents (vegeu nota 11).

Valira Asset Management SL, fundada al gener de 2007 i amb seu social a Madrid (Espanya), és una societat dotada amb una estructura completa per a la gestió i l’assessorament d’inversions en l’àrea de hedge funds. El 31 de desembre de 2012 la societat compta amb una participada Valira Capital Asset Management SGIIC, SAU (100%).

Crèdit Andorrà Panamá Holding SA és una societat filial al 100% de Crèdit Andorrà SA que té com a únic objecte social la realització de les funcions de societat matriu del subgrup Crèdit Andorrà Panamá, vehicle utilitzat pel Banc per canalitzar l’expansió del negoci a Llatinoamèrica.

El mes de setembre de 2008 la Superintendència de Bancs de Panamà (autoritat supervisora en aquell país) va concedir a Crèdit Andorrà una llicència internacional bancària. Posteriorment, el 17 de novembre de 2008, Banco Crèdit Andorrà (Panamá) SA, societat participada al 100% per Crèdit Andorrà Panamá Holding SA, va iniciar les seves activitats amb l’objecte principal de realitzar gestió de patrimonis, posant a disposició dels clients una àmplia gamma de serveis financers i assessorament global.

L’exercici 2009 el Grup Crèdit Andorrà va obtenir de la Comisión Nacional de Valores de la República de Panamá una llicència per operar a través de la societat de valors Crèdit Andorrà Panamá Securities SA. Aquesta filial, societat participada al 100% per Crèdit Andorrà Panamá Holding SA, orienta els seus serveis al corretatge i l’assessorament financer.

Amb l’objectiu de maximitzar l’eficiència i sinergies del subgrup, una vegada obtingudes les autoritzacions pertinents, el 30 de juny de 2012, es va realitzar la fusió per absorció de Banco Crèdit Andorrà (Panamá) SA amb Crèdit Andorrà Panamá Securities SA, i va quedar com a única societat resultant la primera, amb llicència bancària internacional i de casa de valors.

Tanmateix, el 13 de gener de 2012 es va constituir CA Colombia Asesores, SAS (100%), l’objecte social de la qual és la prestació de serveis d’assessoria patrimonial a Colòmbia.

Addicionalment a les societats esmentades anteriorment, el 31 de desembre de 2012 el subgrup consolidable Crè-dit Andorrà Panamá està format també per les societats següents: Crèdit Andorrà Panamá Patrimonial SA (100%), Crèdit Andorrà Panamá Call Center SA (100%) i l’oficina de representació Crèdit Andorrà Uruguay SA (100%).

Informàtica Crèdit Andorrà SLU. Societat patrimonial que té com a única activitat la tinença i gestió de l’immobilitzat informàtic (tant material com immaterial) del Grup.

Banque de Patrimoines Privés, SA. El 20 d’abril de 2011 Crèdit Andorrà va concloure el procés d’adquisició del 100% del capital del banc luxemburguès Banque de Patrimoines Privés, SA.

L’adquisició de Banque de Patrimoines Privés, SA va ser una adquisició estratègica que té com a objectiu refor-çar la presència del Grup en el mercat europeu, i especialment en el negoci de la banca privada internacional.

Estats financers20

L’agost de 2012, en virtut de l’establert en el contracte de compravenda, es va procedir a ajustar el preu d’ad-quisició de la filial per un import de 882 milers d’euros, fet que va provocar un ajust equivalent del fons de comerç inicialment reconegut (vegeu nota 7.1).

Banco Alcalá, SA. L’11 d’octubre de 2011 Crèdit Andorrà va concloure el procés d’adquisició del 85% del capital del banc espanyol Banco Alcalá, SA i de les seves filials Gesalcalá, SA, SGIIC i Alcalá Pensiones EGFP, SA (ambdues participades al 100% per Banco Alcalá, SA).

Banco Alcalá, SA està orientat a la gestió global de patrimonis per a clients privats i institucionals i disposa d’oficines a Barcelona i Madrid.

CA Holding Luxembourg SARL. Societat hòlding amb domicili a Luxemburg que va ser constituïda el 29 de setembre de 2011 com a part de l’organigrama societari dissenyat pel Grup amb l’objectiu de maximitzar l’eficiència del nou negoci a la zona de l’euro.

El 18 d’abril de 2012, es va procedir a realitzar una ampliació de capital per un import de 1.400 milers d’euros, la qual va ser subscrita íntegrament per Crèdit Andorrà SA. L’objecte d’aquesta ampliació de capital era dotar la societat dels recursos inicials necessaris per engegar el pla d’inversió sobre el qual va ser creada. Conse-güentment, durant l’exercici 2012 CA Holding Luxembourg SARL ha incorporat les societats següents al seu perímetre de consolidació:

•CA Holding España, SAU (100%): societat constituïda el 7 de juny de 2012, té com a únic objecte social la realització de les funcions de societat matriu. Tanmateix, el mateix dia es va constituir CA Life Insurance Experts Compañía de Seguros y Reaseguros, SAU (100% participada per CA Holding España SAU) (vegeu nota 6.1).

•Valores Casa de Bolsa, SA (70%): el 2 de novembre de 2012 es va adquirir el 70% de l’esmentada socie-tat, la qual té com a objecte social operar com a casa de borsa al Paraguai, on està degudament inscrita a la Comisión Nacional de Valores de Paraguay.

•CA Mexico Asesores Patrimoniales, SA de CV (79%): el 27 de desembre de 2012 Crèdit Andorrà Holding Luxembourg SARL (1) va adquirir el 51% de l’esmentada societat al seu soci fundador Private Investment Management, SA (2). Tal com estava establert inicialment en l’acord estratègic de col·laboració pactat amb els seus socis locals, Crèdit Andorrà va adquirir, a través del hòlding luxemburguès, el restant 28% de la societat als socis minoritaris i (3) CA Holding Luxembourg SARL va procedir a realitzar una ampliació de capital per a capitalització de préstecs per un import de 6.000 milers d’US dòlars. L’objecte social de la societat és la prestació de serveis d’assessoria patrimonial a Mèxic.

Beta Capital Management LP. El 30 de setembre de 2011 Crèdit Andorrà va concloure el procés d’adquisició del 80% del capital social de Beta Capital Management LP, societat de valors amb seu a Miami (Estats Units d’Amèrica). Addicionalment, en la mateixa operació, Crèdit Andorrà també va adquirir el 80% de Beta Capital Management LLC (Estats Units). Crèdit Andorrà US GP LLC va ser creada a l’efecte de ser la societat hòlding del subgrup, en què és la titular de l’1% del capital de Beta Capital Management LP (Crèdit Andorrà SA és el titular del restant 79% del capital) i del 80% del capital de Beta Capital Management LLC.

CA Perú Sociedad Agente de Valores de Bolsa. El 28 de setembre de 2012 es va adquirir el 51% de Krese Sociedad Intermediaria de Valores S. A. C. de la República de Perú. L’objecte originari de la societat era la prestació de serveis financers relacionats amb el mercat de valors del Perú, si bé el seu objecte social ha estat modificat per incloure-hi la prestació de serveis de casa de borsa. Ha quedat inscrita en la Superintendencia del Mercado de Valores (SMV) de Perú, i la seva denominació ha estat modificada per l’actual.

Les entitats del Grup consolidades pel mètode de posada en equivalència s’esmenten en les notes 6.1 i 6.2.

21Estats financers

2.5 Comparació de la informacióLa informació continguda en aquests estats financers de 2012 referida al 2011 es presenta, exclusivament, a efectes comparatius i, consegüentment, no constitueix els estats financers consolidats del Grup de l’exercici 2011.

Els saldos presentats en aquests estats financers referents als exercicis 2012 i 2011 són comparatius a excepció dels descrits a continuació:

•Amortització de diferències de primera consolidació i fons de comerç: tal com s’estableix en els Comu-nicats de l’INAF 227/12 de 28 de desembre de 2012 i 228/12 de 31 de desembre de 2012, a partir de l’1 de gener de 2012, en línia amb el que estableixen les Normes Internacionals de Comptabilitat, les dife-rències positives de consolidació i els fons de comerç no s’amortitzen, i es passen a reconèixer pel seu preu inicial d’adquisició minorat, si s’escau, pel deteriorament del valor evidenciat amb posterioritat al moment d’adquisició. Si bé el Banc ha d’aplicar part del seu resultat a dotar anyalment una reserva indisponible de com a mínim el 10% de la diferència de primera consolidació o fons de comerç fins a assolir el 100% del seu valor en llibres. La data de primera aplicació d’aquests comunicats és l’1 de gener de 2012, moment en què les entitats a les quals els és d’aplicació el Pla Comptable del Sistema Financer Andorrà havien de revertir el fons d’amortització, no utilitzat per compensar deterioraments existents a la data, contra reserves (en el cas dels fons de comerç) o reserves de consolidació (en el cas de les diferències positives de consolidació), al mateix temps que es generava una reserva indisponible en els llibres de la matriu andorrana en els termes anteriorment comentats. En cas que aquest canvi normatiu s’hagués tingut en compte a l’hora de presentar els saldos corresponents a l’exercici 2011:

•La partida “Diferències positives de consolidació – Fons d’amortització” i la partida “Dotació al fons d’amortització per a actius immaterials i materials” haguessin disminuït el seu saldo de 1.463 milers d’euros (vegeu nota 7.1).

•La partida “Cartera de valors – Participacions en empreses del Grup” i la partida “Reserves – Reserves de Consolidació” haguessin incrementat el seu saldo de 413 milers d’euros (vegeu nota 6.1).

• Impost sobre societats: amb data 1 de desembre de 2011 el Consell General del Principat d’Andorra va aprovar la Llei de modificació de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’Impost sobre Societats, segons la qual les societats estan subjectes a un tipus de gravamen general del 10%. L’Institut Nacional Andorrà de Finances, a través del seu Comunicat 226/12 de 28 de desembre de 2012, va establir el marc per a la comptabilització i presentació de l’esmentat impost. En aquest sentit, entre d’altres conceptes, les partides “Altres actius – Impostos”, “Altres passius – Impostos” i “Compte de resultats – Impost sobre societats” recullen l’impacte de la comptabilització de l’impost sobre societats corresponent a l’exercici 2012. Atès que aquest és el primer exercici d’aplicació de l’esmentat impost, els saldos de les partides anteriorment mencionades no són comparatives amb les de l’exercici anterior (vegeu notes 3.12, 12.8 i 13).

Tanmateix, per tal de facilitar la comparació de la informació, els saldos relatius al 2011 que es presenten en les partides de comptes d’ordre “Dipòsits de valors i altres títols en custòdia – Dipòsits de valors i altres títols en custòdia de tercers” han estat reexpressats per tenir en compte l’establert en el Comunicat de l’INAF 233/13. Aquest canvi ha suposat l’increment de l’esmentada partida en 499.953 milers d’euros, corresponent a la comptabilització en comptes d’ordre tant del valor de les accions/participacions dels organismes d’in-versió col·lectiva que els clients tenen dipositats al Grup com el de les carteres dipositades dels mateixos OIC (vegeu nota 20 per a més informació sobre el volum d’actius sota gestió del Grup).

Estats financers22

Principis comptables i criteris de valoració aplicats

En l’elaboració dels estats financers corresponents a l’exercici 2012 s’han aplicat els principis i polítiques comptables i els criteris de valoració establerts per l’INAF en el Pla Comptable del Sistema Financer Andorrà. Els principals són els següents:

3.1 Principi d’empresa en funcionamentEn la preparació dels comptes consolidats s’ha considerat que la gestió de les entitats incloses en el Grup continuarà en el futur. Per tant, l’aplicació de les normes comptables no ha estat dirigida a determinar el valor del patrimoni net consolidat a efectes de la seva transmissió global o parcial ni l’import resultant en cas de la seva liquidació.

3.2 Principi de meritacióEls ingressos i les despeses es reconeixen comptablement en funció del seu període de meritació i s’aplica el mètode financer per a aquelles operacions amb termini de liquidació superior a dotze mesos. L’única excepció es refereix als interessos relatius a préstecs dubtosos i molt dubtosos, que només es reconeixen com a ingrés quan es cobren.

En aplicació d’aquest principi, els comptes de periodificació recullen els ingressos/despeses meritats i no cobrats/pagades, i els ingressos/despeses cobrats/pagades per anticipat.

3.3 Principi del registreSegons la pràctica bancària, les transaccions es registren en la data en què es produeixen, la qual pot ser dife-rent de la seva data de valor corresponent, que es pren com a base per al càlcul dels ingressos i les despeses per interessos.

3.4 Conversió de monedes estrangeres Els actius i els passius en moneda diferent de l’euro es converteixen a euros als tipus de canvi vigents a la data del balanç, obtinguts de fonts fiables del mercat. Els ingressos i les despeses es converteixen als tipus de canvi vigents en el moment de les transaccions.

A continuació es detallen els principals tipus de canvi al tancament d’exercici:

2012 2011

US dòlars 1,3204 1,2986Francs suïssos 1,2071 1,2142Lliures esterlines 0,8120 0,8349Iens japonesos 114,3268 99,9744Dòlars canadencs 1,3123 1,3196

3.5 Provisions per a insolvènciesA. Provisions específiquesLa determinació de les provisions específiques es basa en directrius quantitatives i qualitatives regulades, i en l’anàlisi detallada de l’exposició al risc de crèdit, efectuada per la mateixa entitat, tenint en compte l’experiència de les pèrdues reals en matèria de crèdits i altres factors rellevants.

B. Provisions genèriquesEl Grup comptabilitza un fons de provisions per a insolvències genèric sobre la inversió creditícia de:

•L’1% de les inversions creditícies a clients. Inclou les inversions creditícies al sector públic.

Nota 3

23Estats financers

Les inversions creditícies per la part coberta per garanties dineràries contractualment pignorades, les cobertes per garantia pignorativa de valors cotitzats, amb el límit del valor de mercat d’aquests valors, i els préstecs i crèdits hipotecaris, amb cobertura hipotecària suficient segons el que disposa el Comunicat 198/10 de l’INAF relatiu a Taxació de terrenys i immobles en garantia hipotecària, no comptabilitzen provisions genèriques. No es considera com a cobertura hipotecaria efectiva si no es disposa d’una taxació realitzada per un taxador independent.

•El 0,5% de les inversions creditícies a entitats bancàries.

El Grup també comptabilitza un fons de provisions per a insolvències genèric sobre la cartera institucional de valors:

•L’1% dels títols de renda fixa emesos per entitats no bancàries.•El 0,5% dels títols de renda fixa emesos per entitats bancàries.•Els títols de renda fixa emesos per administracions centrals dels països de l’OCDE i d’Andorra o expres-

sament garantits per aquests organismes no comptabilitzen provisions genèriques.

C. Provisions per risc paísEl Grup només opera amb corresponsals bancaris i institucions de crèdit establerts a Andorra o a països de l’OCDE. Els riscos sobre sucursals a l’estranger d’una entitat es consideren al país de residència de la casa mare. La cartera de valors es compon d’emissions efectuades a Andorra i l’OCDE, excepte per algun títol negociat en mercats financers reconeguts. Respecte a aquests títols, no es registra una provisió per risc país, ja que són negociats regularment i valorats a mercat diàriament per tal de reflectir el seu valor real.

3.6 Cartera de valorsEls valors que constitueixen la cartera de valors del Banc es presenten, atesa la seva classificació, segons els criteris següents:

Renda fixaEls valors de renda fixa que integren la cartera del Grup es presenten, atesa la seva classificació, segons els criteris següents:

a) Els valors assignats a la cartera de negociació, que són títols dels quals el Grup preveu la venda abans del seu venciment, amb la finalitat de beneficiar-se a curt termini de les variacions en els preus, es presenten al seu valor de mercat. Les diferències generades en la valoració d’aquests títols sense tenir en consideració els cupons meritats es registren pel net en l’epígraf “Resultats d’operacions financeres – Resultats d’operacions amb valors” del compte de pèrdues i guanys adjunt. Els cupons meritats després de l’adquisició es registren en l’epígraf “Interessos i rendiments assimilats – Obligacions i altres títols de renda fixa”.

b) Els valors assignats a la cartera d’inversió a venciment són títols que el Grup ha decidit mantenir fins a la seva amortització, tenint capacitat per fer-ho. Aquests valors es presenten al seu preu d’adquisició corregit. El preu d’adquisició es corregeix diàriament per l’import resultant de periodificar la diferència positiva o negativa entre el valor de reemborsament i el cost d’adquisició durant la vida residual del valor. El resultat d’aquesta perio-dificació es registra en l’epígraf “Interessos i rendiments assimilats – Obligacions i altres títols de renda fixa”.

En les alienacions, les pèrdues que es puguin produir es porten directament al compte de pèrdues i guanys com a resultat extraordinari; en cas de guany es periodifica linealment al llarg de la vida residual del valor venut com a resultat d’operacions financeres.

c) La resta dels valors són assignats a la cartera d’inversió ordinària, i es presenten valorats al seu preu d’adqui- sició. Tanmateix, es calcula la diferència entre el valor de mercat o valor raonable i el preu d’adquisició i es dota, amb càrrec al compte de pèrdues i guanys, una provisió al fons de fluctuació de valors igual al sumatori de les diferències negatives menys el sumatori de les diferències positives fins a l’import de les diferències negatives.

Estats financers24

El valor de mercat dels valors de renda fixa no cotitzats s’ha determinat utilitzant un model (estudi de valo-ració fet per un professional independent de reconegut prestigi o per la unitat de valoració del departament de Control de Risc Financer i Operacional). La valoració mitjançant un model es basa principalment en la determinació i el registre dels moviments del valor de mercat associats al risc de crèdit; aquests moviments es registren dins la provisió al fons de fluctuació de valors esmentada anteriorment.

Els traspassos de valors de la cartera de negociació a qualsevol altra cartera es realitzen a preus de mercat, i se’n dedueix, si s’escau, el cupó corregut. Els traspassos de la cartera d’inversió ordinària a la d’inversió a venciment es realitzen a l’inferior entre el preu de mercat i el preu d’adquisició, i se sanegen, si s’escau, les pèrdues que es posen de manifest.

Participacions permanentsTal com estableix el Comunicat 123/01 de l’INAF, com a norma general, els valors de renda variable classificats en la cartera de participacions permanents es valoren en el balanç de situació al seu preu d’adquisició o al seu valor de mercat, el menor. Si aquest últim fos inferior, es dota la provisió necessària per reflectir la depreciació experimentada al fons de fluctuació de valors.

El valor de mercat de renda variable es determina pels valors cotitzats sobre la cotització de l’últim dia de l’exercici, i pels valors no cotitzats sobre el valor teòric comptable de la participació obtingut a partir de l’últim balanç de situació disponible.

Respecte als valors no cotitzats d’empreses del Grup, es mostren pel valor de la fracció que representen del net patrimonial de la participació corregit en l’import de les plusvàlues potencials existents en el moment de l’adquisició que encara perdurin fins al límit del preu d’adquisició.

En la presentació del balanç de situació, el fons de fluctuació d’aquests valors minorarà l’epígraf corresponent als actius a què faci referència.

Renda variable i organismes d’inversióEls valors de renda variable i parts d’organismes d’inversió que componen la cartera de negociació es presenten al seu valor de mercat.

Els valors de renda variable i parts d’organismes d’inversió que es troben assignats a la cartera d’inversió ordi-nària es valoren al valor més baix resultant entre el preu de cost i el valor de mercat, i es registren les diferències negatives de valoració en un fons de fluctuació de valors.

El valor de mercat s’ha determinat d’acord amb els criteris següents:

•Valors de renda variable cotitzats: cotització de l’últim dia de l’exercici.•Valors de renda variable no cotitzats: valor teòric comptable, obtingut a partir de l’últim balanç de

situació disponible.•Parts d’organismes d’inversió: últims valors proporcionats per les societats gestores i/o les entitats di-

positàries dels organismes d’inversió.

3.7 Diferències de consolidació, actius immaterials i despeses amortitzablesEn cas que la inclusió d’una nova entitat al perímetre de consolidació faci aparèixer una diferència entre el preu pagat pels títols de la filial i la part de fons propis que li correspon, aquesta diferència es comptabilitza a la partida “Diferències positives de primera consolidació” de l’actiu. No obstant això, abans de comptabilitzar les diferències positives de primera consolidació, i per tant, abans de determinar l’import del fons de comerç de consolidació, s’avalua si correspon imputar algun import d’aquestes diferències directament a les partides del balanç consolidat que tinguin un valor superior o inferior al seu valor comptable i fins al límit que sigui atribuïble a la societat dominant en funció del percentatge de participació en la dependent.

25Estats financers

Tal com s’estableix en els Comunicats 227/12 de l’INAF relatiu a les diferències de primera consolidació i 228/12 de l’INAF relatiu al fons de comerç, les diferències de primera consolidació i els fons de comerç no s’amortitzen; en canvi, es realitza un test de deteriorament, segons les normes de valoració vigents a escala internacional reco-negudes en aquesta matèria pel sector i, en cas que hi hagi indicis de deteriorament d’aquest actiu, es procedeix a registrar la corresponent pèrdua al compte de pèrdues i guanys, la qual té caràcter irreversible. En cas que el test de deteriorament efectuat sobre la inversió en una participada evidenciï un deteriorament sobre la inversió en cartera, es procedeix també a corregir el valor de la participada en els corresponents estats financers individuals, correcció, que igual que succeeix en el cas del fons de comerç, té caràcter irreversible.

Les despeses amortitzables s’amortitzen de manera sistemàtica contra el compte de pèrdues i guanys, amb el límit màxim de 5 anys. Les entitats poden adreçar a l’INAF una sol·licitud motivada d’ampliació d’aquest termini fins a 10 anys (vegeu nota 7.1).

La resta de partides de l’immobilitzat immaterial s’amortitzaran linealment durant el període d’amortització pre-vist, que en cap cas podrà excedir els 10 anys i sempre d’acord amb la normativa i els comunicats tècnics vigents.

En aquest sentit, les despeses amortitzables i l’immobilitzat immaterial s’amortitzen durant la seva vida útil que en general no superen els 5 anys, si bé, atesa la seva significació i les característiques específiques d’aquest tipus d’aplicatius, no comparables a d’altres aplicatius més estàndards, determinen que la seva vida útil (i, per tant, el període de contribució al procés de generació d’ingressos del Grup) és superior als 10 anys, Crèdit Andorrà amortitza l’aplicatiu Core Banking durant 10 anys.

Pel que fa a les despeses amortitzables, s’activen únicament les despeses que puguin ser afectades en més d’un exer-cici, com per exemple les despeses directament vinculades amb la compra de noves filials o negocis que no hagin estat considerades com a més preu d’adquisició d’acord amb l’establert al Comunicat 225/12 de l’INAF. En aquest sentit, el Comunicat 225/12 “Consideracions sobre el tractament de les despeses vinculades amb les adquisicions de participacions en empreses del grup” estableix que, com a norma general, formen part del preu d’adquisició aquelles despeses inherents, les que estan directament lligades a l’adquisició i que són imprescindibles per efectuar la compra.

3.8 Immobilitzat materialEls elements de l’immobilitzat material es registren al seu preu de cost, en el seu cas actualitzat, menys el fons d’amortització, que es calcula al llarg de la vida útil de cada actiu considerat a títol individual. Els terrenys on s’assenten els edificis i altres construccions tenen una vida indefinida, i per tant no són objecte d’amortització.

Es registra una provisió per depreciació quan es posa de manifest una pèrdua reversible del valor econòmic de l’actiu material.

Amb data 12 de juny de 2008, i prèvia presentació de les taxacions dutes a terme per un professional independent, l’INAF va autoritzar a Crèdit Andorrà SA la revaloració de determinats actius materials (bàsicament béns immobiliaris) afectes a l’explotació en un 30% i els no afectes a l’explotació en un 90%, de la diferència entre el valor de mercat fixat en la taxació i el valor en llibres dels actius el 31 de desembre de 2006. L’import de la revaloració va ser de 101.628 milers d’euros, i es va registrar amb contrapartida a una reserva de revaloració, tal com preveu el Pla Comptable del Sistema Financer Andorrà (vegeu nota 11).

A més, els immobles adquirits o construïts abans del 31 de desembre de 1989 incorporaven el valor estimat de mercat, tal com fou fixat al novembre de 1989 per un expert independent (vegeu nota 11).

Les reserves de revaloració tenen caràcter indisponible fins que l’actiu surti efectivament del Grup i/o l’INAF n’autoritzi la disposició.

Les despeses de conservació i manteniment de l’immobilitzat material que no milloren la seva utilització o allarguen la vida útil dels respectius actius es carreguen al compte de pèrdues i guanys en el moment que es produeixen, dins de les despeses generals.

Estats financers26

Els diferents elements d’immobilitzat material s’amortitzen segons el mètode lineal d’acord amb els terminis següents:

Anys

Edificis 30 a 50Instal·lacions 8 a 10Mobiliari 4 a 6Equips informàtics 3 a 5Vehicles 5

Els immobles adquirits per recuperació parcial o total de crèdits es registren dins l’apartat “Actius materials no afectes a l’explotació” i es valoren inicialment per l’import més baix entre el valor comptable dels crèdits recuperats en el moment de l’adquisició i el valor estimat de mercat de l’actiu. En el cas que amb posterioritat el valor de mercat (obtingut en base a taxacions actualitzades) sigui inferior al valor net comptable, es dota una provisió per la diferència amb càrrec al compte de resultats (vegeu nota 7.2.)

Posteriorment, els actius adquirits per aplicació de crèdits problemàtics que no s’incorporen als edificis / equipaments d’ús propi o que no són venuts en un període de 3 anys es deprecien, a partir de la data inicial de recuperació, en funció dels percentatges d’amortització acumulada següents:

Entre 3 i 4 anys 25%Entre 4 i 5 anys 50%Superior a 5 anys 75%

Per als terrenys i immobles adjudicats, la valoració comptable es justifica mitjançant la taxació actualitzada (com a mínim cada dos anys), realitzada per una entitat de taxació independent. En cas que es produeixin menysvaloracions, es doten al compte de pèrdues i guanys.

3.9 Fons de provisions per a riscos i càrreguesA. Provisions específiques sobre passius contingentsLes provisions per passius contingents registren els imports, l’objectiu dels quals és la prevenció de pagaments o de càrregues contingents amb caràcter específic.

B. Provisions per a pensions i obligacions similarsFins al 30 de gener de 2012, els compromisos amb tots els empleats de Crèdit Andorrà i els seus beneficiaris, vinculats amb les contingències de jubilació, mort i invalidesa (sistema d’aportació definida pel que fa al Banc), estaven externalitzats en una fundació privada independent andorrana (Previfun), creada l’any 1998, i regulats a través del Reglament del Fons mutu de previsió i ajuda als empleats de Crèdit Andorrà aprovat en l’Assemblea General Ordinària de Mutualistes del 23 d’octubre de 2006.

Amb l’objectiu de garantir la viabilitat futura de les pensions dels empleats de Crèdit Andorrà, el 19 de desem-bre de 2011, l’Assemblea de Mutualistes va aprovar l’inici del procés de transformació del Fons Mutu per tal de passar d’un sistema col·lectiu solidari a un sistema individual d’aportació definida (excepte pel que fa als mutualistes passius i una sèrie de mutualistes en actiu propers a la jubilació, per als quals es mantenen les antigues condicions).

En aquest sentit, el 30 de gener de 2012, mitjançant Assemblea Extraordinària, els mutualistes varen aprovar la dissolució i posterior liquidació del Fons Mutu. Tanmateix, a partir de la dissolució del Fons Mutu, la gestió del patrimoni present i futur dels mutualistes, així com la dels compromisos mantinguts segons es menciona

27Estats financers

al paràgraf anterior, han estat externalitzats a la companyia d’assegurances del Grup Crèdit Andorrà (Crèdit Assegurances, SAU).

3.10 Fons per a riscos generalsLa provisió per a riscos generals correspon als fons que el Banc assigna, per raons de prudència, atesos els riscos propis inherents de l’activitat bancària.

3.11 Derivats financersEl Grup utilitza aquests instruments, principalment futurs o compravendes de divises a termini, com a operacions de cobertura de les seves posicions de balanç denominades en divisa distinta a l’euro i es comptabilitzen en comptes d’ordre per l’import nominal d’intercanvi al venciment dels respectius contractes (vegeu la nota 15).

Les operacions que han tingut per objecte eliminar o reduir significativament els riscos de canvi, d’interès o de mercat, existents en posicions patrimonials o en altres operacions es consideren de cobertura. En aquestes operacions de cobertura, els beneficis o les pèrdues generades es periodifiquen en el compte de pèrdues i guanys de forma simètrica als ingressos o despeses de l’element cobert.

Les operacions que no són de cobertura, és a dir, operacions de negociació, contractades en mercats orga-nitzats, es valoren d’acord amb la seva cotització, i les variacions en les cotitzacions es registren en el compte de pèrdues i guanys.

Els resultats de les operacions de negociació contractades fora d’aquests mercats no es reconeixen en els comptes de pèrdues i guanys fins a la seva liquidació efectiva. Això no obstant, mensualment es valoren les posicions i, si s’escau, es registren amb càrrec a resultats les pèrdues potencials netes, per a cada classe de risc, que hagin resultat d’aquestes valoracions. Les classes de risc que es consideren a aquests efectes són de tipus d’interès, de preu de mercat i de canvi.

3.12 ImpostosA. Impost indirecte sobre la prestació de serveis bancaris i serveis financersEl Consell General del Principat d’Andorra, en la sessió del 14 de maig de 2002, va aprovar la Llei de l’impost indirecte sobre la prestació de serveis bancaris i serveis financers. Aquesta Llei va entrar en vigor l’exercici 2002, i el seu objecte és gravar la prestació de serveis de les entitats bancàries i financeres. Posteriorment, el 10 de juliol de 2002, el Govern d’Andorra va aprovar el Reglament de regulació de la Llei de l’impost indirecte sobre la prestació de serveis bancaris i serveis financers.

La quota de liquidació es calcula segons un sistema que estima, a partir de magnituds econòmiques i finan-ceres, el valor de les prestacions de serveis realitzades.

Finalment, el 21 de juny de 2012 es va publicar la Llei 11/2012, de l’impost general indirecte, en vigor des del dia 1 de gener de 2013. Aquesta llei, que preveu un tipus de gravamen incremental del 9,5% sobre les prestacions de serveis bancaris i financers, en la seva disposició derogatòria revoca, entre d’altres, la Llei de l’impost indirecte sobre la prestació de serveis bancaris i de serveis financers, del 14 de maig de 2002. Con-següentment, durant l’exercici 2012 (últim d’aplicació d’aquest impost) el tipus aplicat sobre la prestació de serveis bancaris i financers ha estat del 9,5% (del 12% durant l’exercici 2011).

Estats financers28

La despesa meritada en l’exercici 2012 per l’impost indirecte sobre la prestació de serveis bancaris i serveis financers (ISI bancari) ha estat de 14.721 milers d’euros (17.056 milers d’euros el 2011), i es registra en l’epí-graf “Despeses generals – Tributs” del compte de pèrdues i guanys (vegeu la nota 12.6).

El 31 de desembre de 2011, l’import net per liquidar, un cop deduïts els pagaments a compte realitzats, es presenta en l’epígraf “Altres passius – Proveïdors i altres creditors” del balanç de situació adjunt, mentre que el 31 de desembre de 2012 s’ha reconegut un dret a recuperar (ja que els pagaments realitzats a compte de l’impost han estat superiors a l’impost meritat durant l’exercici 2012) en l’epígraf “Altres actius – Impostos” en línia a la comptabilització del nou impost sobre societats (vegeu notes 2.5 i 12.3). La liquidació de l’impost esmentat es farà durant el primer trimestre de l’exercici següent.

B. Impost sobre societatsAmb data 1 de desembre de 2011 el Consell General del Principat d’Andorra va aprovar la Llei 17/2011 de modificació de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats (publicada al BOPA número 80, amb data 28 de desembre de 2011), segons la qual les societats anònimes estan subjectes a un tipus de gravamen general del 10%. Aquesta llei va entrar en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra i s’aplica als períodes impositius que s’iniciïn a partir de l’1 de gener de 2012.

La despesa per l’impost sobre societats representa la suma de la despesa per impost sobre els beneficis de l’exercici així com per l’efecte de les variacions dels actius i passius per impostos anticipats, diferits i crèdits fiscals.

La despesa per impost sobre beneficis de l’exercici es calcula mitjançant la suma de l’impost corrent que resulta de l’aplicació del tipus de gravamen sobre la base de tributació de l’exercici, després d’haver aplicat les deduccions que fiscalment són admissibles, més les variacions dels actius i passius per impostos anticipats/diferits i crèdits fiscals, tant per bases de tributació negatives com per deduccions.

Els actius i passius per impostos diferits inclouen les diferències temporals que s’identifiquen com aquells imports que es preveuen pagadors o recuperables per les diferències entre els imports en llibres dels actius i passius i el seu valor fiscal, així com les bases de tributació negatives pendents de compensació i els crèdits per deduccions fiscals no aplicades fiscalment. Aquests imports es registren aplicant a la diferència temporal o crèdit que correspongui al tipus de gravamen el que s’espera recuperar-los i liquidar-los.

Es reconeixen passius per impostos diferits per totes les diferències temporals imposables. De la seva banda, els actius per impostos diferits, identificats amb diferències temporals, bases de tributació negatives i deduc-cions pendents de compensar, només es reconeixen en el supòsit que es consideri probable que el Grup tingui en el futur suficients guanys fiscals contra els quals poder fer-les efectives.

Amb ocasió de cada tancament comptable, es revisen els impostos diferits registrats (tant actius com passius) amb l’objectiu de comprovar que es mantenen vigents, i se’ls efectua les oportunes correccions d’acord amb els resultats de les anàlisis realitzades.

3.13 Línies de crèdit no disposadesLes línies de crèdit concedides a clients es registren en el balanç de situació per la part disposada i es comptabilitzen els imports disponibles a comptes d’ordre dins l’epígraf “Compromisos i riscos contingents – Com-promisos i riscos de naturalesa operacional”.

29Estats financers

Venciment i detall per divisa dels actius i passius financers

4.1 Distribució del venciment dels actius i passius financersEl venciment residual de determinats actius i passius el 31 de desembre de 2012 i 2011 és el següent (en milers d’euros):

2012 Vençutsi dubtosos

Fins a 1 mes

D’1 a3 mesos

De 3 mesosa 1 any

D’1 a 5anys

Més de5 anys Total

ActiusINAF — 210 — — — — 210Intermediaris financers vista, brut — 258.864 — — — — 258.864Intermediaris financers termini, brut — 107.922 94 2.858 — — 110.874Inversions creditícies, brut 142.475 145.946 122.720 408.008 864.211 1.418.421 3.101.781Obligacions i altres títols de renda fixa, brut — 32.786 21.330 421.476 618.869 667.858 1.762.319

Total 142.475 545.728 144.144 832.342 1.483.080 2.086.279 5.234.048

PassiusINAF — 6.379 — 420 — — 6.799Bancs creditors a termini — 63.062 38.083 135.843 49.214 — 286.202Altres intermediaris financers — 6.193 — 4.000 — — 10.193Dipòsits de clients a la vista — 1.893.293 — — — — 1.893.293 Dipòsits de clients a termini — 369.553 543.632 1.541.752 7.639 99.006 2.561.582Deutes representats per títols — 45.418 9.811 192.830 112.176 10.586 370.821

Total — 2.383.898 591.526 1.874.845 169.029 109.592 5.128.890

2011 Vençutsi dubtosos

Fins a 1 mes

D’1 a3 mesos

De 3 mesosa 1 any

D’1 a 5anys

Més de5 anys Total

ActiusINAF — 210 — — — — 210Intermediaris financers vista, brut — 215.890 — — — — 215.890Intermediaris financers termini, brut — 150.349 15.369 15.143 — — 180.861Inversions creditícies, brut 120.512 102.872 273.508 483.950 812.037 1.319.349 3.112.228Obligacions i altres títols de renda fixa, brut — 39.952 92.140 246.940 432.367 547.089 1.358.488

Total 120.512 509.273 381.017 746.033 1.244.404 1.866.438 4.867.677

PassiusINAF — 1.231 — 5.420 — — 6.651Bancs creditors a termini — 128.900 — — — — 128.900Altres intermediaris financers — 7.172 — — — — 7.172Dipòsits de clients a la vista — 1.466.009 — — — — 1.466.009Dipòsits de clients a termini — 542.444 821.223 1.353.693 28.694 103.543 2.849.597Deutes representats per títols — — 2.600 122.796 50.891 30.323 206.610

Total — 2.145.756 823.823 1.481.909 79.585 133.866 4.664.939

Els tipus d’interès dels crèdits a clients a tipus variable amb venciment superior a un any estan indexats a tipus d’interès del mercat interbancari fins a un any. Amb data 31 de desembre de 2012 i 2011 no existien saldos sense venciment.

Nota 4

Estats financers30

4.2 Detall per divisaA continuació es detalla la distribució per divisa de determinats actius i passius el 31 de desembre de 2012 i 2011 (en milers d’euros):

2012 US Francs Lliures Iens Dòlars AltresEuros dòlars suïssos esterlines japonesos canadencs divises Total

ActiusINAF 210 — — — — — — 210

Bancs i entitats de crèdit a la vista 157.533 33.496 3.442 39.475 1.685 520 22.713 258.864Bancs i entitats de crèdit — 48.268 — — — 18.098 44.508 110.874Fons de provisió per a insolvències (–) –582 — — — — — — –582

Total intermediaris financers, net 156.951 81.764 3.442 39.475 1.685 18.618 67.221 369.156

Préstecs i crèdits a clients 2.840.815 154.147 68.717 4.571 11.084 57 63 3.079.454Descoberts en comptes de clients 13.816 412 1 18 — 1 91 14.339Cartera d’efectes de clients 7.988 — — — — — — 7.988Fons de provisió per a insolvències (–) –29.425 –445 –34 — –59 — — –29.963

Total inversions creditícies, net 2.833.194 154.114 68.684 4.589 11.025 58 154 3.071.818

Cartera de valors, net 1.525.859 295.308 986 29.474 — — — 1.851.627

Total actiu 4.516.214 531.186 73.112 73.538 12.710 18.676 67.375 5.292.811

PassiusINAF 6.799 — — — — — — 6.799Bancs i entitats de crèdit 235.616 38.964 1.657 169 9.796 — — 286.202Altres intermediaris financers 7.499 1.730 228 736 — — — 10.193Dipòsits de clients 3.447.083 700.120 70.258 148.790 2.669 18.701 67.254 4.454.875Deutes representats per títols 346.951 23.558 — 312 — — — 370.821

Total passiu 4.043.948 764.372 72.143 150.007 12.465 18.701 67.254 5.128.890

31Estats financers

2011 US Francs Lliures Iens Dòlars AltresEuros dòlars suïssos esterlines japonesos canadencs divises Total

ActiusINAF 210 — — — — — — 210

Bancs i entitats de crèdit a la vista 89.052 53.589 1.489 43.240 8.004 795 19.721 215.890Bancs i entitats de crèdit 42.021 44.175 — 48.509 — 13.375 32.781 180.861Fons de provisió per a insolvències (–) –904 — — — — — — –904

Total intermediaris financers, net 130.169 97.764 1.489 91.749 8.004 14.170 52.502 395.847

Préstecs i crèdits a clients 2.907.789 80.379 66.879 4.655 23.848 1.275 155 3.084.980Descoberts en comptes de clients 9.089 323 542 317 2.515 — 1 12.787Cartera d’efectes de clients 14.461 — — — — — — 14.461Fons de provisió per a insolvències (–) –20.896 –487 –22 –47 –1 — — –21.453

Total inversions creditícies, net 2.910.443 80.215 67.399 4.925 26.362 1.275 156 3.090.775

Cartera de valors, net 1.042.134 345.571 — 38.822 — — — 1.426.527

Total actiu 4.082.956 523.550 68.888 135.496 34.366 15.445 52.658 4.913.359

PassiusINAF 6.651 — — — — — — 6.651Bancs i entitats de crèdit 95.567 612 — 303 32.267 7 144 128.900Altres intermediaris financers 6.174 959 — 39 — — — 7.172Dipòsits de clients 3.490.712 570.733 48.147 135.688 2.150 15.433 52.743 4.315.606Deutes representats per títols 198.559 8.051 — — — — — 206.610

Total passiu 3.797.663 580.355 48.147 136.030 34.417 15.440 52.887 4.664.939

Per a més informació sobre les posicions en divisa del Grup vegeu nota 14.

Estats financers32

4.3 Deute representat per títolsEl Banc manté diferents programes i instruments de finançament per planificar adequadament la gestió de la liquiditat. Dintre d’aquests programes el Banc utilitza productes estructurats, tant a curt com a llarg termini, que instrumentalitza a través de títols.

La totalitat d’aquestes emissions ha estat comercialitzada amb clients del Banc.

El moviment que hi ha hagut en els exercicis 2012 i 2011 és el següent:

2012 2011

Saldo a l’inici de l’exercici 206.610 137.327

Emissions 360.837 146.983Amortitzacions –195.948 –78.399Ajustos per valoració –678 699

Saldo al final de l’exercici 370.821 206.610

El saldo d’aquest epígraf el 31 de desembre de 2012 està compost principalment per 285.849 milers d’euros corresponents a productes estructurats que tenen com a subjacent títols que formen part de la cartera pròpia del Banc (122.699 milers d’euros el 2011), 42.331 milers d’euros corresponents a estructurats que el Banc cobreix mitjançant la contractació de derivats amb entitats financeres independents (38.126 milers d’euros el 2011) i 33.323 milers corresponents a estructurats mitjançant els quals els seus titulars adquireixen els riscos i beneficis de certes participacions de capital risc que figuren a la cartera pròpia del Banc (30.742 milers d’euros el 2011).

Inversions creditícies i intermediaris financers

5.1 Anàlisi de les inversions creditícies i intermediaris financersA continuació es detallen les inversions creditícies i intermediaris financers respecte als requisits legals mínims i als criteris interns, seguint la distribució següent, el 31 de desembre de 2012 i 2011 (en milers d’euros):

2012 Provisió ImportNormals Vençuts Dubtosos Total insolv. net

Intermediaris financers a la vista 258.864 — — 258.864 — 258.864Bancs deutors a termini 110.874 — — 110.874 –582 110.292

Total intermediaris financers 369.738 — — 369.738 –582 369.156

Préstecs i crèdits a clients 2.943.954 28.454 107.046 3.079.454 –27.747 3.051.707Descoberts en comptes de clients 7.364 3.994 2.981 14.339 –2.136 12.203Cartera d’efectes de clients 7.988 — — 7.988 –80 7.908

Inversions creditícies clients 2.959.306 32.448 110.027 3.101.781 –29.963 3.071.818

Nota 5

33Estats financers

2011 Provisió ImportNormals Vençuts Dubtosos Total insolv. net

Intermediaris financers a la vista 215.890 — — 215.890 — 215.890Bancs deutors a termini 180.861 — — 180.861 –904 179.957

Total intermediaris financers 396.751 — — 396.751 –904 395.847

Préstecs i crèdits a clients 2.969.120 22.028 93.832 3.084.980 –20.131 3.064.849Descoberts en comptes de clients 8.135 2.027 2.625 12.787 –1.177 11.610Cartera d’efectes de clients 14.461 — — 14.461 –145 14.316

Inversions creditícies clients 2.991.716 24.055 96.457 3.112.228 –21.453 3.090.775

5.2 Provisions per a insolvènciesEl moviment del fons de provisió per a insolvències dels intermediaris financers a termini i les inversions creditícies durant els exercicis 2012 i 2011 han estat els següents (en milers d’euros):

2012 Saldo Dotacions/ Altres Saldoinicial (recup.) Aplicacions moviments final

Intermediaris financersProvisions bancs a termini 904 –322 — — 582

Inversions creditíciesProvisions específiques inversió creditícia 12.720 9.220 –28 36 21.94

Informe Anual 2012 · 2013. 12. 18. · Informe Anual . 2012. . ... Estats financers 3. Al llarg...

Documents

Transcript of Informe Anual 2012 · 2013. 12. 18. · Informe Anual . 2012. . ... Estats financers 3. Al llarg...