ESTRATÈGIA D'INVERSIÓ MARÇ DEL 2020€¦ · econòmics del Covid-19, fet que no vol dir que no...

MARÇ DEL 2020

Entorn de mercats

Renda Fixa

Renda Variable

Indicador del mes

Visió per actius

ESTRATÈGIA D' INVERSIÓ

Aquest document l’ha elaborat CaixaBank, SA (CaixaBank) amb la finalitat de proporcionar informació general en la data d’emissió de l’informe. Les opinions que s’hi expressen, la informació i els aspectes financers, econòmics i/o de mercat no són en cap cas definitius, i poden variar sense avís previ. Ni CaixaBank ni cap de les empreses del Grup assumeixen el compromís de comunicar aquests canvis ni d’actualitzar el contingut d’aquest document. Ni el document ni el contingut són cap oferta, invitació o sol.licitud de compra o subscripció de valors o d’altres instruments, ni de realització i cancel.lació d’inversions, ni tampoc poden servir de base en contractes, compromisos o decisions de cap mena ni es poden interpretar com a assessorament legal, financer, comptable o fiscal. Aquest informe no presta assessorament financer personalitzat. S’ha elaborat independentment de les circumstàncies i els objectius financers particulars de les persones que el reben. La informació que s’hi inclou s’ha obtingut de fonts públiques que es consideren fiables i, tot i que s’ha tingut una cura raonable per garantir que no sigui incerta ni inequívoca quan es publiqui, no manifestem que sigui exacta ni completa i no s’hi ha de confiar com si ho fos. Ni CaixaBank ni les empreses del grup assumeixen cap responsabilitat per pèrdua, directa o indirecta, que pugui resultar de l’ús de la informació que ofereix aquest informe. Addicionalment, ni CaixaBank ni les empreses del Grup accepten cap responsabilitat per la utilització que faci d’aquest informe qualsevol tercer que no sigui el destinatari. Els comportaments de variables en el passat poden no ser un bon indicador de resultat en el futur. Si vol informació addicional a la informació que conté aquest informe, la pot demanar en qualsevol oficina de Banca Privada de CaixaBank, SA © CaixaBank, SA. Tots els drets reservats. En particular, se’n prohibeix la reproducció, la comunicació i l'accés a tercers no autoritzats.

MARÇ DEL 2020 PÀG. 4

© CaixaBank, SA. Tots els drets reservats. En particular, se’n prohibeix la reproducció, la comunicació i l’accés a tercers no autoritzatsMARÇ DEL 2020 PÀG. 5


Entorn de mercats

• Covid-19: una sotragada, sí; un canvi de cicle, no

• La capacitat per ajudar l’economia és enorme

Renda fixa

• Deflació en energia, i en la resta?

• Crèdit davant de borsa: el dolor és igual, però dura més temps

Renda variable

• Borsa: un altre ensurt, però ja hi hauríem d’estar acostumats

• Cauran els beneficis; ens hauria d’importar?

Indicador del mes

• Si de veritat estem tan espantats, hem de comprar borsa

Resum d’estratègia d’inversió

Covid-19: una sotragada, sí; un canvi de cicle, no.

No sabem quant, però el cost econòmic de l’epidèmia de Covid-19 és indubtable. Quantificar-ho és impossible, ni en la magnitud ni en la durada, no sabem gairebé res.

El que sabem que no sabem és, com a mínim, quant afectarà l’epidèmia l’oferta, tampoc la demanda, com interactuarà aquesta situació amb la caiguda del petroli i quina serà la reacció de les autoritats.

L’impacte sobre l’oferta dependrà de les zones geogràfiques sotmeses a quarantena.

Sabem que la Xina n'està sortint, Itàlia està en ple procés i Espanya, Alemanya i França estan en risc. L’impacte sobre la demanda variarà en funció de l’estat d’ànim col·lectiu.

Per si aquestes incerteses fossin poques, ara se’ns hi ha afegit el xoc de la caiguda del preu del cru, en net positiu, però amb ramificacions complexes.

L’impacte final dependrà, i molt, de la reacció dels governs i bancs centrals. Molta ignorància, en definitiva, però això no vol dir que no puguem tenir una idea prou precisa dels límits de l’impacte.

No serà gaire llarg, sis mesos com a màxim, i no serà un canvi de cicle. Seguim en un cicle expansiu amb oscil·lacions, més o menys pronun- ciades, però que no alteren l’evolució de fons.

Per què serà curt? No confiem únicament en l’efecte positiu de les temperatures estiuenques. Fins i tot sense això, l’evolució a la Xina, i de manera incipient també a Itàlia, ens

fa concloure que l’epidèmia es pot controlar, amb mesures molt dures, això sí, en poques setmanes.

Per què serà només un sotrac? L’economia global no està en una situació de fragilitat. Si els efectes multiplicadors de l’aturada inicial es controlen, reprendrem el pols de creixement sense dificultats.

Aturar aquests efectes multiplicadors és el treball de les autoritats, i no és difícil. Sabem el que cal fer, tenim els recursos per fer-ho, i la voluntat de fer-ho no hauria de ser un problema.

Parafrasejant-nos, l’impacte econòmic serà com un refredat, més o menys fort, molt molest mentre dura, però res que posi en risc la vida del pacient.



Entorn de mercats

Font: Bloomberg i elaboració pròpia

No coneixem el nivell, però sí la forma de l’impacte. Creixement anual de la renda a l’OCDE

-4 %

-2 %

0 %

2 %

4 %

6 %

8 %

Creixement renda

Escenari 1

Escenari 2

Des

.-98

Des

.-99

Des

.-00

Des

.-01

Des

.-02

Des

.-03

Des

.-04

Des

.-05

Des

.-06

Des

.-07

Des

.-08

Des

.-09

Des

.-10

Des

.-11

Des

.-12

Des

.-13

Des

.-14

Des

.-15

Des

.-16

Des

.-17

Des

.-18

Des

.-19

Des

.-20

Des

.-21


La capacitat per ajudar l’economia és enorme.

Estem acostumats que siguin els bancs centrals els que suportin el pes de la política econòmica, però en aquesta situació el protagonisme ha de ser de la política fiscal. Recordem que els bancs centrals controlen el preu de l’endeutament, i la política fiscal, els ingressos i despeses públiques.

Reduir el cost de l’endeutament poc pot fer per alleujar els problemes econòmics del Covid-19, fet que no vol dir que no es faci, i en abundància.

Els remeis econòmics eficaços per al Covid-19 passen per la política fiscal, i això és una sort, perquè la capacitat d’actuació en aquest terreny és enorme. No és difícil saber quines mesures s’han de prendre, ni quan s’ha de fer.

Hi ha quatre eixos bàsics d’acció: el primer és la pròpia lluita contra la malaltia (despesa d’urgència en tot el que està relacionat amb sanitat i recerca), el segon és compensar els ingressos perduts (als treballadors amb salaris per “quedar-se a casa” i a les empreses amb compensació d’ingressos, directament o amb condonació de deutes fiscals), el tercer és garantir que el crèdit flueix cap a l’economia real (amb injeccions de liquiditat i, sobretot, programes de garanties públiques als préstecs) i el quart és donar suport al rellançament de l’activitat, de nou amb rebaixes d’impostos i mitjançant la inversió pública.

La bona notícia és que tot això ja s’està fent de manera decidida a cada país afectat, la dolenta és que els esforços són, encara, descoordinats.

L’acció tindrà molta més força quan s’actuï de manera coordinada, i això és especialment cert a Europa.

Confiem que es farà així; no ens po- dríem permetre que sabent, podent i volent, no aconseguíssim encertar el que cal fer.


Entorn de mercats


Estímul fiscalContribució al creixement global, dada per al 2020 suposant que iguala el màxim dels últims anys

-1,5 %

-1,0 %

-0,5 %

0,0 %

0,5 %

1,0 %

1,5 %

2,0 %

2,5 %

Europa Estats Units

Altres desenvolupats

Altres emergents

Japó

Xina

Total

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

2020


Deflació en energia, i en la resta?

Les expectatives d’inflació mai no havien estat tan baixes a la zona euro. Utilitzant la inflació implícita en el mercat de bons, la inflació “estructural” esperada frega, en els primers dies de març l’1 %, la meitat de l’objectiu del Banc Central Europeu.

El declivi de les expectatives d’inflació ha estat continu durant aquest cicle, i fins fa relativament poc simultani amb la reducció en la inflació “de fons”. Entre 2012 i 2017, la inflació implícita es va reduir en més d’un punt, però també ho va fer la inflació a la zona euro.

L’índex de preus al consum va passar, fent servir mitjanes anuals, d’un creixement del 3 % al 0 %, però una part important va tenir a veure amb la caiguda del preu del petroli.

Els components menys volàtils de la inflació, els serveis i els béns exclosos aliments i energia, van reduir el seu creixement mitjà en gairebé 0,75 punts.

A partir de l’estiu de l’any 2018, la inflació implícita, però, s’ha dissociat de l’evolució dels preus en l’economia.

La inflació, excloent l’energia, expe- rimenta des de fa mesos una acceleració lleugera però constant, mentre que les expectatives d’inflació han tornat a caure de manera contínua. El divorci és una prova: la prova de la pèrdua de credibilitat del Banc Central Europeu, un fenomen que afecta les autoritats monetàries de tots els països desenvolupats, i per això mateix és encara més greu.

La crisi del Covid-19, sumada a la ruptura del càrtel de l’OPEP, pot accelerar el procés. D’una banda, la

caiguda dels preus del petroli sens dubte impactarà en l’índex general, i el portarà una altra vegada a zero, però les interrupcions en les cadenes de producció poden incrementar l’acceleració en el creixement dels preus menys volàtils.

A això hem de sumar les noves mesures que adoptaran els bancs centrals. Quan el tumult actual es fixi, podem tenir una discrepància entre inflació realitzada i esperada massa evident per ignorar-la.


Renda fixa


L’epidèmia pot fer canviar la percepció de la inflacióLa zona euro, variació de preus i inflació esperada

0,0 %

0,5 %

1,0 %

1,5 %

2,0 %

2,5 %

3,0 %

Béns sense Aliments ni Energia

Serveis

Inflació implícita

Jun

y-04

Mar

ç-05

Des

.-05

Set.

-06

Jun

y-07

Mar

ç-08

Des

.-09

Set.

-09

Jun

y-10

Mar

ç-11

Des

.-11

Set.

-12

Jun

y-13

Mar

ç-14

Des

.-14

Set.

-15

Jun

y-16

Mar

ç-17

Des

.-17

Set.

-18

Jun

y-19

Mar

ç-20

Crèdit davant de borsa: el dolor és igual, però dura més temps.

En psicologia hi ha un debat sobre la percepció, i el record del dolor, en concret sobre la importància de diferents factors –intensitat, durada, progressió– en la nostra avaluació subjectiva de la sensació dolorosa.

Preferim un dolor agut i breu o un de moderat i perllongat? El que no sembla que es pugui discutir és que, si un dels factors és igual, és millor que l’altre sigui menor: a igual intensitat, millor el dolor més breu, i a igual durada, millor el dolor més lleu.

Des d’aquest punt de vista, la crisi del Covid-19, sumada a la caiguda del preu del petroli ens fa pensar que “l’experiència de dolor” en els actius de crèdit va ser significativament pitjor que en els de renda variable.

El pes del sector d’energia és el doble en els índexs de High Yield que en els de borsa, i les companyies repre- sentades, com és lògic, més petites i fràgils.

La conseqüència és que, en la caiguda de 2015/16, les pèrdues en els índexs de High Yield van ser iguals que les dels índexs borsaris (incloent el dividend per comparar pomes amb pomes).

El temps necessari per tornar a la màxima anterior va ser, però, gairebé el doble a High Yield que en borsa.

L’experiència respecte a aquesta crisi no millorarà, al contrari; l’estiu del 2015, la rendibilitat per dividend a l’S&P 500 era del 2,1 % i en High Yield, del 6,5 %, al febrer d’enguany els valors eren 1,9 % i 5 %. Si volem assumir risc, millor que apostem per la borsa.

Renda fixa




Comportament del High Yield a les correccions.Dies necessaris per recuperar el màxim anterior i pèrdua acumulada (en punts bàsics)

-250

-200

-150

-100

-50

0

50

100

150

200

250

300

350 Nombre de dies per sota del màxim anterior en HYNombre de dies per sota del màxim anterior en S&P 500Pèrdua acumulada des de màxims en HYPèrdua acumulada des de màxims en S&P 500

Set.

-09

Set.

-10

Set.

-11

Set.

-12

Set.

-13

Set.

-14

Set.

-15

Set.

-16

Set.

-17

Set.

-18

Set.

-19


Borsa: un altre ensurt, però ja hi hauríem d’estar acostumats.

El cicle econòmic expansiu que es va iniciar el 2009 ha tingut dos “sotracs” rellevants, el 2012 i el 2016, i un de menor quantitat el 2019.

L’índex global de borsa ha patit, sense comptar amb l’actual, quatre correccions importants. Es ratifica, una vegada més, l’afirmació que el Nobel d’economia Paul Samuelson va fer el 1966: “La borsa ha predit correctament 9 de les últimes 5 recessions”.

En la correcció actual, el dia 28 de febrer la caiguda des de màxims era de l’11,7 %, i ens havia retornat al nivell de l’índex a mitjan desembre del 2017.

Si estudiem el comportament de la borsa en les quatre correccions anteriors, la velocitat de la caiguda ha estat impressionant, hem “aconseguit” en 16 dies el que en altres ocasions ens va portar 3 mesos.

Si el passat ens serveix de guia, què podem esperar des del tancament de febrer? Primer, males notícies; les caigudes sempre han estat més grans, fins al mínim encara queda, entre un 6 % i un 13 % (fet que vol dir que encara que amb el tancament del 9 de març la caiguda des del 28 de febrer era ja del 7 %, podríem veure el mateix sense alterar el patró seguit fins ara; esperem que no sigui així).

Després les bones notícies, el temps transcorregut fins que recuperem definitivament el nivell de la caiguda ha estat, en el pitjor dels casos, d’11

mesos, i en el millor, de tres. No sabem, i sempre és bo recordar-ho, què passarà en el futur, però si encertem que l’aturada econòmica queda en un “sotrac”, haver comprat el 28 de febrer ens pot donar guanys abans tornar a celebrar Sant Valentí.

Renda variable



Correcció borsària. En 5 ocasions, l’índex global ha caigut més d’un 11,5 %

0,0

0,1

0,2

0,3

0,4

0,5

0,6

0,7

0,8

0,9

1,0

Durada de l’episodi

Índex global

Nivell de caiguda inicial

Nivell de caiguda mínim

Data

19-05-1004-08-1124-08-1524-10-1828-02-20

Des desde màxim

Retrocésen dies

349495

27116

253303710462802

Recuperacióen dies

10416730985N/D

Pèrdua des demàxim a nivell

de caiguda inicial

-11,9 %-12,7 %-7,6 %-8,7 %

N/D

Pèrdua des de nivell de caiguda iniciala mínim posterior

-4,9 %-12,7 %-7,6 %-8,7 %

N/D

Jul.-

09

Ab

r.-1

0

Gen

.-11

Oct

.-11

Jul.-

12

Ab

r.-1

3

Gen

.-14

Oct

.-14

Jul.-

15

Ab

r.-1

6

Gen

.-17

Oct

.-17

Jul.-

18

Ab

r.-1

9

Gen

.-20


Cauran els beneficis; ens hauria d’importar?

La resposta és que només en cas de catàstrofe. La ignorància sobre l’impacte del Covid-19 en l’economia es trasllada, agreujada, al que podem esperar dels beneficis empresarials per a enguany.

Segurament cauran respecte als del 2019, però quant cauran és impossible de saber. L’únic que podem fer per alleujar la nostra ignorància és fer exercicis d’estrès. Una qüestió interessant és que el nivell de caiguda en beneficis posaria en perill la rendibilitat per dividend actual.

A la borsa de la zona euro, amb els preus de la primera setmana de març, la rendibilitat per dividend és propera al 4 %, i les empreses reparteixen un 55 % dels beneficis.

El dividend és molt més estable que els beneficis. En aquest segle les empreses de la zona euro només van abaixar el dividend repartit el 2009. Per estabilitzar el repartiment, dediquen una proporció variable dels beneficis, i en un moment de crisi poden arribar a distribuir el 80 % dels beneficis. És a dir que, perquè el dividend actual corri perill, hauríem de veure una caiguda en els beneficis propera al 30 % el 2020 respecte al 2019.

Com n’és, de probable, això? Poc, però no impossible, al 2008 els beneficis van caure un 40 %, i no va ser un “sotrac”, va ser una catàstrofe econòmica que el món no havia experimentat des dels anys 30 del s. XX. La caiguda en els beneficis enguany només hauria d’importar si esperem un episodi similar, i no ho fem.

Ens podem equivocar, no tenim cap bola de vidre, però la veritat és que tenim prou coixí per suportar escenaris adversos, i això sempre tranquil·litza.

Renda variable



Zona euro, el dividend està ben suportatLa caiguda de beneficis hauria de ser pitjor de la del 2012 per posar-los en risc

0 %

25 %

50 %

75 %

100 %

125 %

1%

2%

3%

4%

5%

6%

7%

8%

Beneficis distribuïts

Rendibilitat per dividend

Gen

.-97

Gen

.-98

Gen

.-99

Gen

.-00

Gen

.-01

Gen

.-02

Gen

.-03

Gen

.-04

Gen

.-05

Gen

.-06

Gen

.-07

Gen

.-08

Gen

.-09

Gen

.-10

Gen

.-11

Gen

.-12

Gen

.-13

Gen

.-14

Gen

.-15

Gen

.-16

Gen

.-17

Gen

.-18

Gen

.-19

Gen

.-20


Si de veritat estem tan espantats, hem de comprar borsa.

La volatilitat és una mala mesura del risc, almenys com ens demanen els reguladors que les calculem, però és molt útil per mesurar el nivell de por en el mercat.

Com més por, més volatilitat. Tenint en compte aquest “temoròmetre”, podem avaluar quin ha estat el resultat d’invertir segons els temors i, la conclusió, tot i que anticipada, sempre ens sorprèn: l’estratègia més rendible ha estat comprar quan més por sentíem.

La constatació no és nova, la frase “En borsa cal comprar quan hi ha sang al carrer” s’atribueix al Baró de Rothschild, i la va pronunciar durant l’aixafament de la Comuna de París, el maig de 1871, un episodi que va deixar 30.000 morts a la ciutat.

La frase probablement és apòcrifa, però, com diuen els italians, “se non è vero, è ben trovato”.

Comprar en pànic és el més encertat, amb l’única excepció –poc freqüent, però significativa– dels col·lapses sistèmics; si algú va pensar que era bona idea “comprar quan hi ha sang als carrers” el febrer de 1917 a Sant Petersburg clarament es va equivocar.

No pensem que estiguem en una situació de col·lapse sistèmic, i no hi som, el nivell actual de por ens indica que comprar és bona idea, i d’aquí a dotze mesos sabrem si ens hem equivocat.

Indicador del mes



VIX i rendibilitat de l’S&P 500. Dades 1950-2020

6 %7 %

12 %11 %

10 %

11 %12 % 12 %

10 %

8 % 8 %

6 %

4 %

1 %0 %

1 %1 %

2%

4 %

8 %

11 %

20 %

-1 %0 %1 %2 %3 %4 %5 %6 %7 %8 %9 %

10 %11 %12 %13 %14 %15 %16 %17 %18 %19 %20 %21 %22 %

0 %

1 %

2 %

3 %

4 %

5 %

6 %

7 %

8 %

9 %

10 %

Freqüència (esq.)Rendibilitat mitjana següents 12 mesos (dreta)

VALOR DE L'ÍNDEX

9-10

10-1

1

11-1

2

12-1

3

13-1

4

14-1

5

15-1

6

16-1

7

17-1

8

18-1

9

19-2

0

20-2

1

21-2

2

22-2

3

23-2

4

24-2

5

25-2

6

26-2

7

28-2

9

29-3

0

30-

Més

© CaixaBank, SA. Tots els drets reservats. En particular, se’n prohibeix la reproducció, la comunicació i l’accés a tercers no autoritzats

MARÇ DEL 2020 PÀG. 13


Canvis en els mercats financers

Font: Bloomberg

Dades a 28/02/2020

EUR% NIVELLACTUAL

% VARIACIÓMES (P.B.)

% VARIACIÓANY (P.B.)

Font: Bloomberg

*D'acord amb els índexs Markit iTraxx.**Al venciment a 10 anys.

TIPUS OFICIAL BCEBO ALEMANY 2 ANYSBO ALEMANY 5 ANYSBO ALEMANY 10 ANYSBO ALEMANY 30 ANYSBO ESPANYOL 2 ANYSBO ESPANYOL 5 ANYSBO ESPANYOL 10 ANYSBO ESPANYOL 30 ANYS

USD

FED FONSBO EUA 2 ANYSBO EUA 5 ANYSBO EUA 10 ANYSBO EUA 30 ANYS

HEDGE FUND

HFRI GLOBAL HF INDEX

ÍNDEX BORSARI% NIVELLACTUAL

% ÚLTIMMES % ANY

MSCI WORLD (LOC)MSCI DESENVOLUPATSS&P500NASDAQ COMPOSITESTOXX 600EUROSTOXXIBEX-35NIKKEIMSCI EMERGENTS

TIPUS DE CANVI(VS. EURO)

MATÈRIES PRIMERES

% NIVELLACTUAL

% ÚLTIMMES

% ANY

DÒLAR EUAIENLLIURA ESTERLINAFRANC SUÍSDÒLAR CANADENC

ÍNDEXRENDA FIXA

NIVELLACTUAL

MTDCANVI

YTDCANVI

DIFERENCIALGRAU D'INVERSIÓ*

DIFERENCIALHIGH YIELD*

DIFERENCIALESPANYA / ALEMANYA

PETROLI (BRENT, FUTUR)OR (SPOT)COURE (FUTUR)

Renda fixa corporativagrau d'inversió

Renda fixa Espanya

Renda fixagrau especulatiu

Renda variable Europa

Renda variable EUA

Evolució comparada de la rendibilitat dels actius principals

0,00-0,77-0,76-0,61-0,15-0,43-0,190,281,05

1,751,910,941,151,68

-0,00-0,66-0,76-0,77-0,71

0,00-0,40-0,38-0,36-0,32

2.966 -2,41-1,85

0,00-0,10-0,12-0,17-0,220,000,030,05

-0,08

0,00-0,17

-29-0,42-0,50-0,04-0,12-0,19-0,27

5132.1412.9548.567

376365

8.72321.1431.006

-8,21-8,59-8,41-6,38-8,54-7,93-6,88-8,89-5,35

-9,28-9,22-8,56-4,52-9,66-9,60-8,65

-10,63-9,79

1,10118,99

0,861,061,48

50,51.585,7

254,6

-23,454,51

-8,97

-13,14-0,221,15

-0,60-0,982,41

-0,400,63

-1,67-2,281,70

-1,941,43

64

297

89

18

68

22

20

91

24

105

102

101

99

97

95

93

91

89

87

31-1

2-19

07-0

1-20

14-0

1-20

21-0

1-20

28-0

1-20

04-0

2-20

11-0

2-20

18-0

2-20

25-0

2-20

4,22,12,82,13,2

-0,31,96,81,74,57,35,2

14,2

3,81,51,61,41,30,32,35,82,68,56,43,99,3

3,21,72,11,52,00,52,74,31,63,33,56,03,7

3,62,02,41,81,71,02,54,82,13,93,74,92,9

3,51,31,81,20,70,51,85,32,93,73,73,64,5

4,52,72,72,23,71,52,96,6

11,79,73,62,47,2

3,31,21,40,40,00,41,15,18,46,91,72,11,0

3,82,52,42,72,92,21,94,86,96,91,32,11,6

3,62,22,91,92,40,31,34,56,67,41,32,12,5

2,91,72,31,22,00,81,43,86,15,31,1

-0,11,3

3,01,41,81,01,50,31,24,25,55,91,81,01,8

3,71,52,11,20,90,91,85,13,15,83,83,53,5

3,41,61,81,31,50,91,44,55,76,52,02,01,8

3,41,61,81,41,50,81,74,52,65,13,93,54,0

© CaixaBank, SA. Tots els drets reservats. En particular, se’n prohibeix la reproducció, la comunicació i l’accés a tercers no autoritzatsMARÇ DEL 2020 14

Taula de previsions

MITJANA2000-2007

MITJANA2008-2016

2017 2020 20202018 2019

Font: CaixaBank ResearchInforme Mensual març 2020

Previsions

CREIXEMENT DEL PIBMUNDIALPAÏSOS DESENVOLUPATSESTATS UNITSZONA EURO ESPANYAJAPÓ REGNE UNITPAÏSOS EMERGENTSXINAÍNDIABRASILMÈXICRÚSSIA

INFLACIÓMUNDIALPAÏSOS DESENVOLUPATSESTATS UNITSZONA EURO ESPANYAJAPÓ REGNE UNITPAÏSOS EMERGENTSXINAÍNDIABRASILMÈXICRÚSSIA

ECONOMIA INTERNACIONAL


====


Des del punt de vista de valoració i de la seva capacitat per generar rendes, la renda variable continua sent l'actiu amb millors expectatives: la rendibilitat per dividend és elevada i se suporta bé en els beneficis generats. Per geografies, mantenim una preferència per Europa, amb una valoració més atractiva que la dels EUA. Per sectors, mantenim el biaix cap a l'estil valor davant de l'estil de creixement.

Països desenvolupats

ORDRE DE PREFERÈNCIA

ACTUAL MES ANTERIOR

ZONA EUROEUROPAJAPÓ EUA

Una eventual recuperació del creixement a les economies desenvolupades després del sotrac de l'epidèmia del Covid-19 ajudarà totes les economies emergents, però veiem més oportunitat en la valoració d'Àsia ex-Japó.

Països emergents

La bombolla de valoració més important se situa avui dia en els bons de govern alemany, que estan desconnectats de la realitat econòmica. La sobrevaloració dels bons a deu anys és molt elevada. Per això, dins del deute sobirà euro preferim la perifèria. En qualsevol cas, preferim el deute corporatiu que el sobirà.

ACTUAL MES ANTERIOR

DEUTECORP. ZONA EURO

DEUDASOB. ZONA EURO

=

=

Euro

ACTUAL MES ANTERIOR

ÀSIA EX JAPÓLLATINOAMÈRICA

==

Els millors indicadors fonamentals per a les economies emergents s'haurien de veure reflectits en les seves divises. Preferència pel deute denominat en moneda local.

ACTUAL MES ANTERIOR

DEUTE PAÏSOSEMERGENTSDIVISA LOCAL

DEUTE PAÏSOSEMERGENTSHARD CURRENCY

=

=

Emergents

Renda Variable

La renda fixa als EUA, amb tipus molt baixos, dona senyals de sobrevaloració. Preferim el deute corporatiu, tot i que les expectatives de rendibilitat tampoc no són gaire falagueres en aquest actiu.

USD

ACTUAL MES ANTERIOR

DEUTE CORP. EUADEUTE SOB. EUA

==

Renda Fixa

Visió per actius

=

=


ESTRATÈGIA D'INVERSIÓ MARÇ DEL 2020€¦ · econòmics del Covid-19, fet que no vol dir que no...

Documents

Transcript of ESTRATÈGIA D'INVERSIÓ MARÇ DEL 2020€¦ · econòmics del Covid-19, fet que no vol dir que no...