Estètica i política. Art i participació en la creació d...

Artiparticipacióenlacreaciód'imatges-memeambcontingutpolítical'EstatEspanyol.EnricdeGràciaiPérez.

1

MàsterUniversitarid'Humanitats:art,literaturaiculturacontemporànies

Treballfinaldemàster

Autor:EnricdeGràciaiPérez

Professor:FrancescNúñezMosteo

Consultor:PauDavidAlsinaGonzález

Estèticaipolítica.Artiparticipacióenlacreaciód'imatges-meme

ambcontingutpolítical'EstatEspanyol.

Artiparticipacióenlacreaciód'imatgesambcontingutpolítical'EstatEspanyol.EnricdeGràciaiPérez.

2

Títoldel'assaig:Estèticaipolítica.Artiparticipacióenlacreaciód'imatges-memeambcontingutpolítica

l'EstatEspanyol.

Tema:Artipolítica

Abstract[català]

Aquesttreballésunestudisobrel'úsdelesimatgesqueparlensobrelapolíticainstitucional(alsmitjansde

comunicació,a l'àmbitd'úspopular-quotidià,etcètera).Mésconcretament,aquesttreballtractasobrel'ús

de la "imatge-meme", quenaix dintre d'un context temporal en el qual Internet, imés concretament les

xarxessocials,hansuposatunnoumitjà (ocanal)d'intercomunicació,enelqual totelmón-ambaccésa

aquesta tecnologia- pot participar i opinar en debats i fòrums. S'acceleren, així, els canvis dintre del

paradigma de la construcció d’una possible opinió col·lectiva, així com de la interacció directa amb les

formes de representació de les institucions, política i contra-política (a més a més d'altres temes que

envoltenlasocietat).Encaraqueestractad'unfenomenglobal,comesveuràalsdistintsexemplesexplicats

acontinuació,aquesttreballsecentraenl'àreageogràficadel'EstatEspanyoldurantelperíode2008-2015.

Per tant, l’objectiu d’aquest estudi és analitzar el fenomen de l’ús de les imatges sobre política i la seva

evolució, així com la participació dels ciutadans i ciutadanes dintre d’aquest context d'Internet a l'Estat

Espanyol.

Abstract[español]

Estetrabajoesunestudiosobreelusodelasimágenesalrededordeltemadelapolíticainstitucional(enlos

medios de comunicación, en el ámbito de uso popular-cotidiano, etcétera). Más concretamente, este

trabajo trata sobre el uso de la "imagen-meme", que nace dentro de un contexto temporal en el que

Internet, y más concretamente las redes sociales, han supuesto un nuevo medio (o canal) de

intercomunicación, en el que todo elmundo -con acceso a esta tecnología- puede participar y opinar en

debates y foros. Se aceleran, así, los cambios dentro del paradigma de la construcción de una posible

opinióncolectiva,asícomodelainteraccióndirectaconlasformasderepresentacióndelasinstituciones,

política y contra-política, además de otros temas que envuelven a la sociedad. Aunque se trata de un

fenómenoglobal,comoseveráenlosdistintosejemplosexplicadosacontinuación,estetrabajosecentra

eneláreageográficadelEstadoEspañolduranteelperíodo2008-20015.Portanto,elobjetivodeestecaso

de estudio es analizar el fenómeno del uso de las imágenes sobre política y su evolución, así como la

participacióndelosciudadanosyciudadanasdentrodeestecontextodeInternetenelEstadoEspañol.

Abstract[english]

This work is a research about the use of pictures about political institutions (on mass-media, usually

conversations,etc.).Morespecifically,insideofaframewhichInternet,especiallysocialnetworks,isanew

communicationmedia, which everyone -with access to this technology- can participate and comment in

debates and forums, accelerating some changes within the paradigm of the construction of a possible


3

collective review,aswell asdirect interactionwith the representative forms,ofpolitical andnon-political

institutions,aswellasotherissuessurroundingthesociety.Althoughitisaglobalphenomenon,aswillbe

explainedbelowinthevariousexamples,thisworkhasitsfocusonthegeographicalareaofSpainduringthe

period2008-2015.Therefore, theobjectiveof thiscasestudy is toanalyzethephenomenonof theuseof

theimagesaboutpoliticsandthedevelopmentsaboutthis,aswellastheparticipationofcitizenswithinthe

InternetcontextinSpain.

Paraulesclau:art,política,xarxessocials,estètica

Palabrasclave:arte,política,redessociales,estética

Keywords:art,politics,socialnetworks,aesthetics

Reconeixement–NoComercial–SenseObraDerivada(by-nc-nd):Noespermetunúscomercialdel’obra

originalnilageneraciód’obresderivades.


4

Amamareiamonpare.

Alescompanyesialscompanysdebiblioteca.

Ialagentquelluitacontraeldiscursdominant.


5

Índex

1.Introducció 6

2.Referentsteòricsperalarecerca 8

2.1JuanMartínPrada 8

2.2Wikiplaza 9

2.3Memecracia 9

2.4colabocrea.net 9

2.5OpenGovernment 9

3.Importànciaijustficaciódelarecerca 10

3.1Objectius 10

3.2Justificaciódelarecerca 10

4.Elementsteòricsiconceptualsquefonamentenlarecerca 12

4.1Estatdelaqüestió 12

4.2Marcteòric 13

4.2.1Internetcomunespaiobertalapolítica 13

4.2.2Internetcomaespaiperal'art 14

4.2.3SocietatiInternet 16

4.2.4Internetcomaespaiperalacreacióieldesenvolupamentdememes 17

5.Metodologia 18

6.Recercaiexplicaciódelsresultats 19

6.1Propaganda,discursiestètica 19

6.2ArtipropagandaalsegleXX 24

6.3L’úsdelesimatgesenlapolíticaenl’èpocadelesxarxessocials 28

6.4El"jo",posmodernitatiInternet 33

6.5Anàlisidelsexemples 35

7.Conclusions 46

8.Bibliografia 49

8.1Articlesitreballs 49

8.2Llibres 49

9.Índexdelesimatges 50


6

1.Introducció.

Aquesttreballésunestudisobrecoml'actedecrear(perexemplealesartsi lesartesanies)i l'actedefer

políticasóndues ideesestretamentvinculades. Internet,però,ésunaferramentacreadaper l'esserhumà

amb la finalitatd'agilitzaro inclúspossibilitar lacomunicacióentre lespersones.Aquesta,empradacoma

canal de comunicació d'idees és un invent sense límits encara calculables. Amb aquest treball, doncs,

proposounasèried'exemplesteòricsivisuals(ambcapturesdepantalla)perferunamostradefinsaquin

puntarribenhuilesxarxessocialsenlacomunicaciódeldiscursilapropaganda.Peraldesenvolupamentdel

treball,heescollitdiferentsbranquescientífiques.Perunabandaunasèriedetreballsquehenecessitatper

aferl'anàlisi,comarallibresd'assaig,revistesialtresformatsdel'entorndeleshumanitats,peròperaltre

costatm'heapropata les ciènciesnaturals, concretamenta la zoologia.Aixímateix,el conjuntdel treball

quepresentoésunrecorregutperdiferentsàmbitsicorrentsteòriquesquefanconvergènciaentrel'art,la

políticailatecnologia.

1.1Plantejaments.

Quehihadistintstipusd'estèticaaInternetésunfetevidentque,desdelmeupuntdevista,nomereixcap

discussió. L'anàlisi d'aquestes, però, sí. En aquest treball insistiré en la definició de política de manera

general, com una activitat de l'ésser humà que cerca el benefici dels seus iguals, i la separaré de les

institucions. No em plantejo sí el fet de crear imatges a partir d'altres és art, perquè penso que ja s'ha

establertlaculturaremix(ambnovesmotivacionsal'horade"crear"),delaquehanesdevingutaltres,com

laqueanalitzoenaquesttreball,queanomeno"culturameme".Parteixodesd'unaperspectivaenlaqual

entenc l'acte de fer accions i l'acte de crear discursos en públic com una mena de "política activa"

(comparadaamb lapolíticapassivad'exercirel vot,perexemple). Tambéentencaquestsactes com fero

participarenuna"políticadirecta"esdevingudadel'acciódirecta(isenseintermediaris),ienconjuntambel

ciberactivisme.Tambéplantejo l'anàliside les imatgesenel contextoraloescritde lapolítica idesde la

IntroducciónalateoríadelaimagendeJustoVillafañe(1998).

1.2Formulaciódelproblemaderecerca.

Perdesenvolupar aquestprojecte cal aclarir algunspunts essencials, responent a les següentspreguntes:

"Estètica relacional i art de participació: Com ha evolucionat l'ús de les imatges sobre política des de

l'aparició de les xarxes socials fins ara?". Penso que respondre aquesta pregunta és tranctar un tema

d'actualitatique,encasderespondre-lacorrectament,lainvestigaciórespondràauninterèssocial,almarc

de l'art i l'estètica, les noves tecnologies o les ciències polítiques. Per resoldre aquests plantejaments cal

abordar distints debats intel·lectuals, com ara la relació entre art i política (així com la propaganda), i

entendrel'estèticaactual.

Lapreguntaestàdivididaenduesparts:unmarc teòric (estètica relacionalen l'àmbitpolític, idemanera

mésespecífica, l'artdeparticipacióen lapolítica), i lapreguntade recerca.Ambaquestapreguntabusco


7

respondreaquinhasigutelcanvi(ielsseusfactors),alllenguatgevisualiiconogràficutilitzatperareferir-se

alspolítics,eldescrèditd'aquests,elsfactorsquehopermeten,elsdebatsrecents,elssorgimentsdenoves

formesdeculturapopular,elpaperde l'art,de lapropaganda, idiversoscomportamentssocials,comara

l'actitudilarespostaciutadanaaraméstransparentquemai,capal'activitatdelesinstitucionsiatotallò

públic,dintredel'Estatespanyol,imésconcretamentalaxarxa.Tambécalacotarelperíodealsdarrers10

anys(sifanofa),desdelnaixementdelesxarxessocials(virtuals)actuals,comaraFacebookiTwitter(les

quecomptenambmajornombred'usuarisal'EstatEspanyol).

La pregunta de recerca i les subpreguntes han de respondre la següent hipòtesi: "Les xarxes socials i les

"imatges-meme" poden intervenir directament, i de forma bidireccional, tant en l'orientació de l'opinió

políticadelsseususuaris,comenlesaccionsdelspartitspolítics".Així,serànecessaripreguntar-sepercom

s'hadesenvolupatel canvidecaràcter socialplantejat ipels factorsque l'han fetpossible.Trobemalguns

elements, com ara les noves tecnologies (telèfons mòbils, tablets, computadores i altres ferramentes

aplicadesaInternet),quehanfacilitatl'accésalainformació,itambélacreacióil'ediciódelesimatges,iel

sorgiment de les xarxes socials que permeten la intercomunicació entre milers d'usuaris a temps real.

Podemparlaraixíd'unústecnològicoestèticalvoltantdelapolíticaactual.

Altresqüestionsquecalresoldresón:haaugmentatrealmentlacreacióilaparticipacióenlesxarxessocials

a l'Estat Espanyol? I (en cas afirmatiu), de quina manera? i quina mena de discurs i direccions s'han

construït (o s'han intentat construir utilitzant imatges a les xarxes socials? Existeix una connexió directa

d'aquestsdiscursosambelquepassa"foradelapantalla",actualment?

Plantejo,també,elsreferentsd'aquestfenomen(a lamanerad'antecedents).Quantsmovimentssocialso

dequintipushansubvertit l'úsdelesimatges,seriaunaqüestióperresoldre.Col·lectiusartístics,comara

ACTUPol'EquipoCrónica, jahovanferpercriticar lapolíticadelseutemps.ElprimercriticavaalGovern

delsEstatsUnitsd'Amèricapernoresponsabilitzar-seniactuarseriosamentambelproblemadelaSida;el

segon,criticavalapolíticadurantlaDictaduraFranquistaal'EstatEspanyol,aixícomel"poder"ilarepresió",

ambunaestèticamoltsemblantal'empradaperalgunsusuarisalesxarxessocials.Nosónelsprimers,niels

únics,peròsónunreferent important (unanivell internacional, l'altrecomaexemplea l'EstatEspanyol).

Pintures del segles anteriors ja feien el mateix. De fet, diferents religions van usar l'art per fer la seva

propaganda al llarg de la història, com s'estudia a la Història de l'art, o a l'estètica relacionada amb la

política.

Calpartir,doncs,d'uncontextquejaexistiaaxicotetaescala,peròquenoteniamaterialització,nidifusióen

l'àmbitdelaciutadania.Comjahedit,l'art,isobretotlapintura,s'encarregavendeferlasevatasca,peròhi

haaltresmitjans.Elcinemahaestatsempremoltcríticamblesinstitucions,sobretotal'EstatEspanyol,però

tambéhihaunallargallistademitjansalternatius,comaralesrevistessatíriques(perexemple,Eljueves),

les il·lustracions als diaris (amb artistes coneguts amb els noms d'El roto, Borges, Malagon, entre molts


8

altres).Elfenomen,pertant,éselcanvideparadigma,desd'aquestaminoriacapaunúsmoltampli,que

segons la meva hipòtesi ha sigut possible gràcies a l'ús d'Internet, o més concretament: l'ús d'aquestes

"xarxes", basades sobretot en l'opinió, ha permès connectar als seus usuaris de manera permanent,

permetentarribaraconèixeridifondrelainformacióenelmateixmomentenelqualsucceeix.Pertant,les

xarxessocialsemsemblenunaferramentaimprescindibleperaaquestcanvi.Aleshores,lespregunteshan

d'anardirigidesperarespondrecomhaestatpossibleelcanvidesd'espectadorscapacreadors.Tambéhi

hadiferentspreguntessecundàriesquevansorgintambelssuccessosdiaris.ElreferèndumdeCatalunya,la

sevacensuraperpartdelGovernEspanyol,ladimissiódeGuillermoZapatacomaregidordel'Ajuntament

deMadridperunsmissatgesaTwitterquevaescriureanysenrere,sóntansolsalgunsexemplesques'han

deplantejar,iques'hantractatdeformamoltdiversaaaltressuccessosamblesmateixescaracterístiques,

moltanteriors,perònomenysimportants.

Per altrabanda, lapregunta, encaraqueesnomeni a la formulacióel terme "actualitat", finalitza la seva

cerca al juny de l'any 2016. Aquest seria l'altre marc: temporal. S'ha de marcar amb claredat, doncs,

diferentsperíodes:Primer,lacreaciódeFacebookiTwitter(2004i2006respectivament;xarxessocialsmés

importants fins ara). Segon, la primera campanya electoral d'Obama (2008; fou molt interessant per a

l'estudide laparticipacióciutadanaperdonarsuportuncandidatpolític).Lacampanyaelectoralpera les

eleccions europees l'any 2014 per part del partit polític PODEMOS (té algunes semblances amb altres

candidatures arreu del món (Obama, Cristina F. de Kirchner, i altres) seria el tercer punt, per ser tan

significativa,sensepretendreferpropagandad'aquestpartit.Perúltim,l'actualitat(2016),ondesprésd'un

llargperíoded'eleccionssemblaquel'EstatEspanyolesdirigeixcapaunessegoneseleccions,malgratque

aixònoésrellevantperaltreball,síquehoésl'ambientquepermetgeneraritrobarexemplesinouscasos

d'estudiquasidiariament.Tambépensoqueeltextésadequatperquèresol(encaraquemoltlleugerament)

la pregunta, ja que podríem començar a argumentar l'evolució del comportament humà amb l'ús de la

tecnologiaanalitzada,ambelpesdelsreferents.

2.Referentsteòricsperalarecerca.

2.1JuanMartínPrada.

JuanMartínPradaés,amésamésdeprofessorenlaFacultaddeCienciasSocialesydelaComunicaciónde

laUniversitaddeCádiz,autordenombrosostreballssobrelesideesd'estèticail'artenl'actualitat.Tambéés

l'autordePrácticasatísticase Interneten laépocade las redes sociales (2012) iOtro tiempoparaelarte

(2012),dosllibresquetractend'analitzarl'evoluciódel'artdesdelnaixementdelesxarxessocialsvirtuals.

En aquests llibres, Martín Prada fa un estudi sobre com afecten les noves pràctiques artístiques a les

relacions(socials ipolítiques)quotidianes, icomesgenerentendències irolsculturals,apartirdelscanvis

tecnològics.


9

2.2Wikiplaza.

Wikiplaza.RequestforCommentséselresultatd'unasèriedeteoriesipràctiquesalvoltantdelaideadela

ciutatcomaespaipúblicperalacomunicacióieldesenvolupamentd'activitatsdelamultitud.Laciutates

pot entendre i aprofitar com unamena d'espai-interfície semblant a certes estructures que existeixen a

Internet,comaraelsfòrums,olesxarxessocials.Aquestllibre,editatperSergioMoreno,LauraH.Andradei

José Pérez de Lama, i escrit per diversos autors i autores, com ara Simona Levi (fundadora d'X.net), ens

serveix com a documental (a partir dels texts i les fotografies) dels plantejaments i pràctiques

desenvolupadespelcol·lectiuqueformaelprojecteWikiplazasobreelcomúrealivirtual.

2.3Memecracia.

DeliaRodríguez,autoradeMemecracia.Losviralesquenosgobiernan(2013),foufundadoraidirectorade

Verne(ElPaís)1.L'autorafaunrecorregutperdiversesteoriescientífiquesalvoltantdelaideade"meme",

creadapel zoòlegRichardDawkinsperaexplicar la relacióentreels "replicadores" (Dawkins comparaels

éssers vius amb màquines en el sentit d'estructures creades, amb l'afegit d'estar programades per a

sobreviure)ilesidees.Aquestessóncompartidespelséssershumansambmultitudderesultats.Desprésde

ferlasevaanàlisi,Deliacomparaelconceptede"meme"ambeldesenvolupamentdelesideesaInternet,

fent un seguiment acurat de diferents fenòmens que han sigut notícia o rellevants al món d'Internet (i

sobretotentreelsusuarisdexarxescomaraTwitteral'EstatEspanyol).

2.4colabocrea.net.

Elprojectecolabocrea.netésun treball centraten lapossibilitatdeproduirartdemaneracol·laborativa i

participativa. Es tracta de diverses activitats basades en propostes obertes al públic permitjà d'unaweb

(colabocrea.net),queamésamésfademagatzemdelscontinguts,il'úslesxarxessocialsTwitteriFacebook

per crear una xarxa que arribi a un públic virtual. Aquest públic, com es pot veure a les conclusions del

treball Art de participació i cultura audiovisual. Un cas d'estudi: colabocrea.net (2014), resultat del meu

treballfinaldelGrauenBellesArts,ial'articlecolabocrea.netcomoexperienciaenelartedeparticipacióny

las redes sociales (2015)quevaigpresentaral IICongreso internacionalde investigaciónenartesvisuales

organitzatperANIAV,ésun targetpotencial inecessariperacontinuarelprojecte, jaqueésnecessari la

reutilitzaciódelstreballscreatsperal'obtenciódenovesobres.Algunesdelesobresresultantsreflexionen

sobre aquestamateixamanera de produir, però no tots els treballs han utilitzat la xarxa com a base del

procés, tambéhi ha col·laboració presencial, encara que sempre es fa una convocatòria via Internet, per

donarl'oportunitatdeparticiparaaltragentiferuntreballambelmajornombred'ideespossible.

2.5OpenGovernment.

César Calderón i Sebastián Lorenzo coordinen aquest treball (2010) que tracta d'analitzar Internet com a

ferramenta o canal de comunicació. Diversos autors ens expliquen amb exemples els beneficis socials

1Informacióextretadelaplanawebpersonaldel'autora:http://www.delia2d.com/sobre-mi/


10

d'Internet, com ara generar comunitats (virtuals). Ens trobem també amb les xarxes socials i lús que els

polítics han fet d'aquestes, des de representants o caps d'estat internacionals, com ara BarackObama o

Cristina Fernández de Kirchner, fins a polítics espanyols com Patxi López. Al meu parer, el llibre cal

actualitzar-se, perquè sembla que la política a l'Estat Espanyol ha evolucionat molt en l'àmbit de la

comunicacióil'úsd'aquestesferramentes,peròemsemblainteressantcomadocumentperacompararles

pràctiquesempradesunadècadaenrerefinsara.

3.Importànciaijustificaciódelarecerca.

3.1objectius.

Els objectius del treball són, per una banda, exposar una sèrie de treballs visuals d'usuaris i usuaries

d'Internet. Aquests participen (conscients o no) en la creació o en la defensa de tipus de discurs, que

funcionen com una mena d'exemples per a complementar la recerca teòrica que he desenvolupat, i on

explico una sort d'idees relacionades amb l'art i la comunicació, així com de la cultura popular. També

relaciono aquesta actitud del creador dintre dels marcs de l'estètica relacional (explicada breument al

treball)idelaculturapopular.Alhora,defensoeldiscurscomaferramentapolíticailesteoriesqueexplico

almarcmetodològic,queesdevenenamblaideadel'interèsdintredeleshumanitatsperunúsiunaactitud

odefensad'Internetcomuncanalglobald'informaciósemi-anàrquicdecomunicacióquecalocupar2pera

quènodeixid'ésser"lliure",oditd'altramanera:quecapmultinacionaloGovernl'acabicontrolant.

3.2Justificaciódelarecerca.

Per entendre molts dels fenòmens de l'actualitat cal mirar enrere. Les xarxes socials estan plenes de

contingut polític creat per persones i col·lectius que no pertanyen a cap partit, mitjà de comunicació ni

organitzaciópolítica(convencional).Són(isom)creadorsd'aquestcontingutcomamanerad'expressaruna

opinióenunmitjàocanalqueenspermetfer-ho,coméselcasd'Internet.Sitornemunesdècadesenrere,

trobaremexemplespareguts.Latecnologia(comaraInternetilescomputadores,abandad'altresaparells

més nous) ha permès en altres ocasions la participació de les persones en l'art: els tubs de pintura van

permetre lapossibilitatdepintar forad'unestudi, i fer-hoen la localitzaciócercada.Permet,perexemple

comprarelcolordesitjat(ounsemblant)inohaverdeferlabarrejacadavegada.Tambévapermetre,enel

cas que ens ocupa, enregistrar els films en el carrer, evitant l'estudi per a accedir a la realitat. És l'ús

d'aquestatecnologialaquedeterminaràlafinalitat.Així,unúspolíticpermetarribaraunaestèticapolítica

desdelesarts,comjavapassaricontinuapassant.

La idead'aquest treballderecerca id'estudiéscontinuarambeldebatacadèmicde l'estètica relacional i

l'art relacional, tractat per Nicolas Bourriaud, Juan Martín Prada i per altres intel·lectuals. L'"època de

2Potserelmotcorrecteseria"okupar".


11

reproductibilitat tècnica de l'obra d'art" en la qual ens parlavaWalter Benjamin a "La obra de arte en la

épocadesu reproductibilidadmecánica" (2012)haevolucionat finsaarribaraunclimaonel consumidor

delsmitjansdel'artenelnostretempstambés'hafetproductor,diluinttambélafiguraactualdel'individu

productor-cunsumidor (coneguda com a "prosumer" o "prosumidor"), en l'àmbit cultural i en la manera

d'ésserdel'individucontemporani.Amblaideade"governobert",quepromouCésarCalderon,coordinador

del llibre amb aquest mateix nom, Open Government (2010) ens parlen d'una manera bidireccional de

gestionarlapolítica,demaneraqueaquestatambépassariaaserpartdelavidadelsciutadansiciutadanes

que participen directament en aquesta, assumint aquesta responsabilitat, i restant-la a les institucions.

Aquest fenomenqueCésarCalderón,coordinadordel llibreambaquesttítol (iparticipantactiuenaquest

debat)posavacomevoluciólògicadelarelacióEstat-ciutadàésavuiunarealitatevidentenmoltsexemples

delasocietatespanyola,comesveuràaldesenvolupamentdeltreball.Aquestscanvisenl'individusón,per

la seva rellevància, un tema d'actualitat que cal tenir en compte i estudiar per conèixer els canvis de

tendènciarecents,quehansigutpossiblesgràciesal'evoluciótecnològica,quepermetl'úsdeferramentes

virtuals i gratuïtes, que permet (inter)connectar a molts usuaris en temps reals. Aquests canvis estan

obligant a les diverses institucions (econòmiques, jurídiques, culturals, etcètera) a canviar part de la seva

estructuraperacontinuardesenvolupantlasevafunció,requerintaixíl'atenciódel'Estatidelsciutadansde

manerahabitual,igenerantgransdebatsobertsnosolsal'Estatespanyol,sinóaEuropaitambéalmón(per

tractar-sed'unfenomenglobal).L'estudid'aquesttemaenspotdonarrespostesperafenòmensrecentso

futurs, comara l'incrementdeparticipaciódels ciutadansen la creacióde l'imaginari polític a Internet3, i

tambédelsmateixospolítics.

Les xarxes socials virtuals permeten, doncs, que els ciutadans, personalitzats com a usuaris, comenten i

valorentotelqueelsenvolta,inclúsalaclassepolítica,deformapública;unacosaqueabanspodriahaver

suposatinclúspolèmica(recordemperexempletoteslesimatgesitreballscensuradespelfetdecriticarala

FamíliaReial,comaralaportadadelarevistaElJueves,ambdatadel20dejuliolde2007).Éspossibleque

aquesta"llibertat", idiguem-ne, transparència,hagi suposatunaacceleraciócapa lasituaciósociopolítica

actual a l'Estat espanyol, en la qual molts ciutadans no se senten representats amb els polítics i les

polítiques. Això ha suposat el naixement de nous partits sustentats en la participació ciutadana i una

participaciómassiva i crítica cap a la classe política en la qual ha sigut imprescindible l'ús de les xarxes

socials. Dintre d'aquest context, trobem tota una generació d'imatges amb la intenció i finalitat de ser

compartides(impregnantlaxarxadeculturapopular)alesxarxessocials,peraparticipar,entremoltsaltres

temes,enlaconstrucciódel'actualitatpolítica,demaneraqueavegades,aquestesimatgesgenerencanvis

en el discurs i les estratègies dels polítics i els seus partits. Conscient de treballar en una recerca d'un

fenomen en evolució, em sembla important tractar aquest tema per la situació que es viu actualment a

l'EstatEspanyol,onla"política",oallòquelapolíticainstitucionalvolqueensfixem,éstractatdemanera

3Ésevidentquecadadiaquepassaelspolítics tenenmésencomptealsusuarisdediferentsxarxessocials, comara

FacebookoTwitter,itambéméscuraambelsmissatgesilaimatgequeprojecten.


12

quotidiana alsmitjans de comunicació amb una importància capital, i amb una repercussió notable a les

relacions socials. També penso que els resultats de la recerca poden donar respostes a fenòmens futurs

sobrel'úsdeldiscursidelesxarxessocialsenaltresàmbits.

4.Elementsteòricsiconceptualsquefonamentenlarecerca.

Internetasuposatunarevolucióglobalpelfetdeconnectartotselscontinentsambunsresultatsquenoes

potcompararambcapaltreavanç.Lesaplicacionsdel'úsd'Internetestrobenenunaevolucióconstantiés

encaraavui(ipotsertambéperaquestmotiu),untemad'actualitatquedespertamoltes incògnites.Entre

aquestesmaneresd'ústrobemlaintroducciódelapolíticainstitucionalalesxarxessocials.Aquestfenomen,

canvia la perspectiva d'entendre i de veure als polítics, els qui intenten, d'una manera a vegades

desesperada,apropar-sealsciutadansperaconseguirelseusuport.

4.1Estatdelaqüestió.

Entreelsdiferentsmaterialsescollitshiha,perunabanda,elsllibresquecomplementenelmarcteòriciper

altra,elsdocumentscoma"imatge".EntreelsprimerstrobemParticipation(2006),editatperClaireBishop,

i Estética relacional (2008) de Nicolas Bourriaud. Ambdues obres les he llegit i emprat en altres treballs

acadèmics/universitarisipensoqueserveixenpermarcarunsantecedentsidesenvolupamentdelaideade

l'artdeparticipació,laqualésfonamentalperentendreelcontextenelqualnoexisteixlaquartaparetni

elsespectadors,sinóquelagentpotparticiparicrear,generantnous"rols".TambéheafegitelsllibresOtro

tiempoparaelarte (2012) iPrácticasartísticase Interneten laépocade lasredessociales (2012)deJuan

MartínPrada,enelsquals l'autorexplicael contextquevivimactualment,on Internetésuna ferramenta

quotidiana per a la societat occidental, i on aquesta ferramenta és també utilitzada per alguns i algunes

artistes com una eina de treball, però també com un nou espai que cal ocupar, desenvolupant noves

estètiques. Altre dels llibres fou coordinat per César Calderón i Sebastián Lorenzo, i anomenat Open

Government (2010). És un treball que trobo important perquè fa una reflexió entre l'ús i les possibilitats

d'Internet, icomaquestpotajudaramillorar lasocietat.Tambées faunaanàlisisobre l'úsd'Internetper

partd'algunspolíticsenunperíodedecampanyaelectoral.Emsembla interessantaquestpunt,perquèsi

comparemlescampanyeselectoralsqueapareixenal llibre(abansde l'any2010,comara lacampanyade

Barack Obama '08, President i candidat a la Presidència dels Estats Units d'Amèrica) i que veurem a

continuació, en les quals s'empra Internet comun espai a utilitzar, podem veure una evolució tant en la

freqüència(actualmentéshabituall'úsdelesxarxessocialsperpartdelspolítics),comeneltipusdediscurs

en l'úsde laxarxa,aixícomel fetquehuielspolítics interactuenentreells iambaltresusuarisenaquest

espaivirtual.Perunaaltrabanda,hihaunaideaqueemsemblarellevant,iquetroboalllibreMemecracia.

Losviralesquenosgobiernan(2012),deDeliaRodríguez,onestractalaideade"meme",creadaperRichard

Dawkins (i explicadamés endavant) al seu treball El gen egoísta (2011), llibre que també utilitzo per al

desenvolupamentdelarecerca.ElllibredeDeliaempareixinteressantperquèfapeuperaunaintroducció


13

d'aquest concepte de "meme" a l'ús de les imatges a les xarxes socials en l'àmbit de les humanitats. La

relaciód'aquestesideesenspotferreflexionarsobreunanova"teoriadelaimatge",complementariaalhora

queactualitadaal'obradeJustoVillafañeambelnomd'Introducciónalateoríadelaimagen(2006)ianous

campsd'anàlisipolític.

4.2Marcteòric

Les idees següents, extretes dels referents estudiats durant la recerca, ajudaran a entendre el

desenvolupamentd'aquesttreballilessevesconclusions.

4.2.1Internetcomunespaiobertalapolítica

PerunabandatrobemOpenGovernment4(2010).Aquestllibreés,engeneral,unreculldefontsprimaries,

encaraqueperexplicaralgunsfenòmenselsescriptorsusenaltresfonts.Elcapítolnúmerovuité,anomenat

Laaperturaalasociedad:unanecesidad,analitzaambexemplesdepolíticsid'institucionsactualscomara

laBBC,elParlamentdeCatalunya,lacampanyaGeneracionK,deCristinaF.deKirchner,oaltresministresi

diputats europeus. Citaré alguns exemples a continuació, on podem veure accions i estratègies que no

s'havienpracticatabansdesdel'àmbitdelapolítica,iquecercaventrencarladistànciaentreelscandidatsa

diferentscampanyeselectoralscapalsciutadans(ocrearlasensaciód'apariènciadequeaquestspolíticssón

personesproperes),aixícomalgunesdelesconclusions,comaraaBèlgica,on

el ministro Vincent Van Quickenborne que decidió empezar a colgar en Twitter fotos realizadas con su

teléfono, hecho que no ha gustado al primer ministro Yves Leterme que ha prohibido que sus ministros

publiquennadaenredessociales(VV.AA.,2010:80)

Oel cas següent: “PeteHoekstra,elantiguopresidentedel comitéde Inteligencia /.../deEstadosUnidos

twitteóqueacababandeaterrizarenBagdad,poniendoenpeligroatodaladelegacióndelcongresoquele

acompañaba”(VV.AA.,2010:80).Uncassorprenentéselqueexplica,novament,CarlosGuardián.Aljunyde

l'any2009:

Twitteranunciaunasuspensióndeserviciodevariashorasparamantenimiento.Recibenunallamadadesdeel

Departamento de Estado con una petición insólita: que aplacen la operación. El motivo, en Irán hay

importantesmovilizacionescontraelGobierno;lasredesyenparticular,Twitterestásiendoelvehículopara

informareinformarse,paraconvocaroparadifundirfotosdelasmanifestaciones.(VV.AA.,2010:80)

4GovernObertésunconcepteque fa referènciaauntipusdegovernbasaten la transparènciad'informació,amb la

finalitatdequeelsciutadanspuguenparticipar.Enl'actualitatestàrelacionatamblesnovestecnologies.


14

Onés laparticipació i/o la intervenciódirectadels ciutadans,però?Segons Javier Llinares5, JakobNielsen

afirmaque:

en un entorno de colaboración el 1% de las personas son creadores habituales y comparten , el 9% crea

contenidodevezencuandoycontribuyealadifusióndeotroscontenidosyelotro90%sonconsumidoresde

contenidos,peronocrean,esdecir,quecolaboradoresrealessonsoloel10%/.../delapoblaciónqueaccede

(VV.AA.,2010:63)

Icontinuaambl'argumentsegüent(2010:64):"enestecontextoydebidoalmasivousodelasredessociales,

en especial de Facebook, puede preveerse un incremento de la contribución creativa de las personas".

Exposantl'exempledelesONG,afirmaque"lacolaboraciónnoesalgonuevo"(2010:72).

TambéaOpenGouvernment,CarlosGuardiánOrtacomentasobreTwitterqueaquesttipusdeferramentes

"han pasado a ser relatores en primera persona del día a día de algunos políticos y de algunas

administraciones"(2010:80).Amésamés,entenemquelaposiciódelsciutadanshacanviat,ienl'actualitat

tenenlacapacitatdecondicionarlesaccionsdelGovern.AixíhoenténCésarRamosEsteban,quiafirmael

següent: “Con el tiempo los partidos han entendidoque losmedios de comunicación tradicionales ya no

ejercen un papel tan determinante como hasta ahora a la hora de influir sobre los ciudadanos” (VV.AA.,

2010:167).Isentènciaamb"laredsehaconvertidoenelmejoraltavozdelasopinionesdelosciudadanosy

susposicionespolíticas".Aquestafraseescontinuadaambelcasdelacampanyad'Obama(2008),delaqual

afirmaque: “se centró y se apoyóen los ciudadanos y en las redes sociales que tejían en internet, en la

mayoríadeloscasosdeformaexpontánea”(VV.AA.,2010:167).

NagoredelosRíosafegeixduesafirmacionsqueemsemblendestacables:"todavíanoesciertoesodequesi

seganan laseleccionesen internet, segananen lasurnas" (2010:188) i "quienantes lidereydomine las

herramientasdelared,mayorventajatendrásobresusadversariospolíticos"(2010:188).

Ambaquestintercanviquepermetenlaweb2.0elsciutadanstambésóncol·laboradors:"elindividuo,con

sulibreopinión,seconviertetambiénahoraenagentetransmisordeinformación"(194),peròemdetenir

encomptequehihamoltagentquenotéInternet,onol'usaambnormalitat, ipertantquedenexclosos

d'aquestespràctiques(éselques'anomenacoma"bretxadigital").

4.2.2Internetcomaespaiperal'art

El professor Juan Martín Prada fa una reflexió al seu llibre Otro tiempo para el arte sobre l'art i les

"tecnologíasde laconectividad"(2012:50),onexposatottipusd'exemples,delsqualsdestacoalgunesper

aplicar l'ús de les xarxes socials, com ara "L'attente" (2007) de Grégory Chatonsky. Es tracta d’“una

5ElllibreOpenGovernmentéseditatal'any2010,ipertantlesdadessónanteriors.Aquestadadavaaugmentant,comveurentmésavant.


15

instalaciónen laque losdatosen tiempo realprocedentesde Internet - imágenesdeFlickr,mensajesde

TwitteryalgunosefectosdesonidodeOdeo-sefundenconimágenespregrabadasyeditadasporelpropio

artista” (Prada,2012:50).OtambéMurmurStudy(2009)deChristopherBaker:“una instalaciónen laque

unaseriedepequeñasimpresorastérmicasvanllenandounasalademensajesimpresosenviadospormiles

deusuariosdeTwitter”(Prada,2012:50).Peradefiniraqueststipusd'obresquebarregenles"tecnologies

delaconnectivitat"ambl'art,trobemlaidead'"estéticadeflujosdedatosentiemporeal"(2012:52).Prada

fa una anàlisi acurat sobre aquest fenomen que ell denomina "tecnologías de la comunicación

interpersonal" (2012:70). Dedica bastant interès al comportament dels usuaris d'aquestes pràctiques, i

també a les reapropiacions, comparant-les amb els Ready-mades de Duchamp. Exposa exemples de

pràctiquesen lesqualselsartistes (ousuaris)agafen imatgesd'aplicacionscomGooglemaps,queésuna

plataforma que ens deixa veure a través d'Internet, imatges dels carrers del món occidentalitzat. Són

imatges,diu,"tomadassinfotógrafo"(2012:55),onl'artista:

no hace tomas de la realidad sino que simplemente elige aquellas que el ojo totalmente desinteresado de

Google ya ha captado del mundo. Imágenes ready-made que el artista elige por muy diferentes razones,

vinculadasacuestionespuramenteformales(Prada,2012:55)

Per a Prada, elmotiu pel qual hi ha un creixement tan fort cap a l'ús de les xarxes socials online és que

aquestes són ara el desig de formar part de la connexió, que com a tendència domina des de fora als

individusiprovocaunsentimentaddictiu,encaraqueexplicaqueelmésaddictiuésla"possibilitat",nol'ús

mateix:

podríamosdecirque lasnuevasmáquinas informáticas -desde los teléfonosmóvileso losvideojuegosa las

sofisticadas redes sociales - son ellasmismas el "deseo" en nuestro tiempo /.../Nuestra relación con estos

máquinas informacionales daría lugar a una idea del deseo caracterizable no como carencia, sino, como

funcionamiento. /.../ lo quemás deseamos es formar parte del sistema-red de esemundo de conectividad

permanente /.../No son adicciones a la comunicación lo que sufren los adictos a las redes sociales, sino al

estadodel "estaren contacto", al sentirseque formanpartedeun sistemade conexionespermanentes. Lo

másadictivonoeslacomunicaciónmisma,sinolaposibilidad(Prada,2012:68)

Aquesta"possibilitat",hoésdeformarpartdequelcommésgranomésobertquelavidareal(quenoés

virtual), com ara col·lectius, o fòrums formats per gent de tot arreu, tendències mundials, grans

esdeveniments,ocosesméssenzillescomelfetdecompartircoses,comunicar-seisentircoincidències"con

otrosyoes"(2012:80).Elfetdepoderfer-hoenqualsevolmoment,idurantuntempsindefinit,ésunextra

peraaquestsentimentdenecessitat.

Per a Bourriaud, l'estètica relacional pot ser definida com al "Conjunto de prácticas artísticas que toman

comopuntodepartidateóricoyprácticoelconjuntode lasrelacioneshumanasysucontextosocial,más

queunespacioautónomoyprivativo"(2008:142).


16

4.2.3SocietatiInternet

EnaltrellibredeJuanMartínPradaanomenatPrácticasartísticaseInternetenlaépocadelasredessociales

(2012),l'autoranalitzalesrelacionsentreelqueellmateixanomena"lasociedadred"il'úsd'Internet.

Desde principios de los noventa se han empleado las expresiones network society o "sociedad red"

fundamentalmenteparaseñalar,enpalabrasdeManuelCastells,aquellasociedad"cuyaestructurasocialestá

compuesta de redes potenciadas por tecnologías de la información y de la comunicación basadas en la

microtecnología(2012:25)

Seguint aquest ús de les paraules podem entendre aquesta sociedad-red com un conjunt de regles que

permetenunsistemapropiambunesreglessemblantsaunsistemaoestructurapolítica(reglesonormes)i

quel'autoranomena"sistema-red".Silamaneraenlaquals'estructuraaquestsistemaéslamateixaoamb

característiquessemblantsque,perposarunexemple,unestatounconjuntd'estats,podenexistirtambé

possibilitatssemblants:

Esevidentequetenemosquecelebrarlaamplituddeposibilidadessocialesydeacciónpolíticaofrecidasporla

expansión de la conectividad digital, capaz /.../ de resultar decisiva en el derrocamiento de gobiernos

dictatorialesalhacerposibleunasnuevasymuyeficacesformasdeorganizaciónymovilizaciónmultitudinaria

a través de las redes sociales (lo que nos exige valorar los tremendos potenciales "antisistema" del propio

sistema-red) /.../ reconocerqueesasposibilidades "antisistema" sonadministradas,paradójicamente,desde

dentro de la propia estructura del capitalismo tardío, representado, además, por unas pocas compañías

estadounidenses (Facebook o Twitter, por ejemplo), conformando una situación en la que los enunciados

puedenserdesumisiónodeprotesta,perosiempresonparteahoradelamisma"máquina"(ladelcapitalismo

informacional)(2012:27-28)

Pradatrobaenallòqueconeguemcom"amateur"6unelementprincipalenunnousistemadeproduccióon

"los usuarios no son ya sólo consumidores sino también proveedores, ellos mismos, de contenidos

(2012:37)". Amb "las nuevas tecnologías de la red" (2012:37), qualsevol usuari és unpossible creador en

potència,peròhihaaltreelement important,elde la connectivitat. SegonsPrada, "el sistema friendofa

friend(FOAFo"amigodeunamigo")seconfigurócomoelmotorprincipaldelaextensiónviral,deestetipo

deredes(2012:34)".Entrelespossibilitatshiéslacreacióil'acceptaciód'unanovaestètica:

quetodapersonapuedaserproductoraydistribuidoradematerialesvisualesyaudiovisualesdetodotipoha

desencadenado un imparable proceso de "amateurización" de las prácticas creativas /.../ un proceso

claramente enfrentado al profesionalismo que caracterizó al s.XX en todas sus facetas /.../ talento artístico

(2012:39)

6EnMuckraker02 (2015), JaronRowancoincideix (d'aquellamanera)ambPrada,peròencompted'estèticaamateur

ensparlaràd'unantidisenyoestètiquesdefolkloredigital.


17

La "multitud interconectada", gràciesaaquestes tecnologies (Internet,programaris,dispositius, etcètera),

asseguraelseupropiexit:"noessóloproductoradecontenidos,sinoquetambiénesjuzgadora,evaluadora,

calificadoradelosmaterialesquealbergalaweb(41)".Podemdirque,actuantalamanerad'unacomunitat,

aquestamultitudinterconnectadaesdevéindependentdelsvalorsexterns,gestionantelsseusvalorspropis.

L'ofertailademandadepenendelquelacomunitatdesitjaigenera.

4.2.4Internetcomaespaiperalacreacióieldesenvolupamentdememes.

Richar Dawkins presentà una idea revolucionària al seu treball El gen egoista. Las bases biológicas de

nuestraconducta(2011),quepodriaexplicarperquèlesideesarrelen,possibilitantlaculturailestradicions.

Estractadelaideade"meme"7.Perentendreaquestaidea,calexplicarlateoriadeDawkinssobreel"gen

egoísta", on els éssers vius sommàquines evolucionades per a protegir i garantir l'existència dels gens.

Existeixen moltes estratègies per a la supervivència dels gens, però hi ha una característica especial, la

capacitatde reproducció.Així, la conseqüènciaprincipaldelqueanomenem"la reproduccióde l'espècie"

garanteix la reproducció dels gens. Per a Dawkins, la transmissió de les idees està relacionada amb la

maneradefuncionardelsgens:

Al igual que los genes se propagan en un acervo génico al saltar de un cuerpo a otro mediante los

espermatozoidesolosóvulos,asílosmemessepropaganenelacervodememesalsaltardeuncerebroaotro

medianteunprocesoque/.../puedellamarsedeimitación./.../N.K.Humphreyclaramenteloresmióenun

previo borrador del presente capítulo: "... se debe considerar a losmemes como estructuras vivientes, no

metafóricasinotécnicamente.Cuandoplantasunmemefértilenmimente,literalmenteparasitasmicerebro,

convirtiéndoloenunvehículodepropagacióndelmeme,de lamismaformaqueunviruspuedeparasitarel

mecanismogenéticodeunacélulaanfitriona"(2011:251)

RichardDawkinsexposalasevapròpiaperspectiva,òbviamentdesdelcampdelazoologia.Desdelpuntde

vistadeleshumanitats,elqueensinteressaéselfuncionamentdelareplicaciódelesideesquepermeten

méstardallòqueanomenemcultura,iqueesdevéenart,música,costumsitambéenlaideadepolítica.

Pero si contribuyes almundode la cultura, si tienes una buena idea, compones unamelodía, inventas una

bujía,escribesunpoema,cualquieradeestascosaspuedecontinuarviviendo,intacta,muchodespuésquetus

genessehayandisueltoenelacervocomún.Sócratespuedeonotenerunoodosgenesvivosenelmundo

actual, como lo señaló G. C. Williams, pero ¿a quién le importa? En cambio, los complejos de memes de

Sócrates,Leonardo,CopérnicoyMarconitodavíasonpoderosos(2011:260)

7Laparaula"meme"esdevéde"mimeme"(2011:251).L'autortractad'acurtarlaparaulaperfer-lasemblantalaideade

"gen",aixícomapropar-laalaideadememòria:"Eninglésdeberíapronunciarse"mi:m"".


18

Pensoqueaquestaideadetransmissió,comveuremaldesenvolupamentdeltreball,éspotenciadagràciesa

Internet.Elsusuarisdelesxarxessocialsajudenaconstruiriconservarlesideesilespotencienambimatges,

vídeosialtresformats.

5.Metodologia.

Per fer possible el desenvolupament del treball ha calgut fer dos tipus de recerca. Per una banda una

recercateòricaibibliogràficaperacompletarelmarcteòric,iunaaltraperatrobarcasosd'estudi,comara

imatges,articles,etc.alamanerad'exemplesidesenvoluparl'estudi.

Lesdadesbibliogràfiquesde la recerca són,en la sevamajoria,d'origencientífic sobreels temesqueens

ocupen:art,políticaiInternet.Estracta,doncs,dellibresiestudisdelcampdeleshumanitats,peròtambé

delesciènciesnaturals,comaraelstreballsPrácticasartísticaseInternetenlaépocadelasredessociales

(2012), de JuanMartín Prada,Arte y propagandaen el siglo XX (2000) de TobyClark,El gen egoísta. Las

bases biológicas de nuestra conducta (2011) de Richard Dawkins i altres que es podran consultar a la

bibliografia. Per una banda, trobem els llibres que són necessaris per al desenvolupament de les teories

desenvolupades al treball i de les conclusions, però per l'altra banda hi ha els llibres que funcionen com

argumentsdepes,ésadir,unsuportteòricperpartd'expertsreconegutsenelstemesatractar.Pelquefaa

ladatadelsllibrescitats,estractaràsempredeladatadelaversióimpresaalaqualhetingutaccés,malgrat

que en alguns casos la distància entre el llibre original i l'edició amb la qual he treballat serà de vàries

dècades.

Elprocedimentperaescollirlesfontsprimarieshasigutapartirdeldesenvolupamentd'altrestreballs,així

comdelesreferènciesbibliogràfiquesextretesd'altresllibres,comarael llibredeMemecracia.Losvirales

quenosgobiernan(2014)deDeliaRodríguez,queésempratcomafontprimària isecundària,alhoraque

ensparlad'altrellibreanomenatElgenegoista(2011)deRichardDawkins.Peral'estudidelesimatgeshe

intentat escollir casos simbòlics i fàcils de reconèixer, trobats amb la recerca, però també amb l'ús i el

seguimentdel'actualitatpolíticaaInternet,sobretotalaxarxasocialTwitter,onquasidiàriamentapareixen

possiblescasosd'estudi,queesdevenentendènciaapartirdelseguimentilaparticipaciódemilersd'usuaris.

Elmètodeperaobtenir-leshasigutlacapturadepantalla,aprofitantquel'úsd'aquestaplataformasuposa

l'acceptaciódelessevesclàusules,ipertantl'article5.YoursrightsenelsTwitterTermsofService(dintrede

la mateixa xarxa social Twitter8): "Twitter has an evolving set of rules for how ecosystem partners can

interactwithyourContentontheTwitterServices.Theserulesexisttoenableanopenecosystemwithyour

rights in mind. But what’s yours is yours – you own your Content (and your photos are part of that

Content)".Entreelscriterisperalaselecciódelesimatgesestàelfetqueaquesteshand'estarvinculadesa

8Articlenúmero5ahttps://twitter.com/tos#basicterms;vistperdarreravegadaajunydel'any2016.


19

unfetdel'actualitatpolítica,béenelseucontingutoenl'entorn(text,autor,personaquelescomparteix,

etcètera).

L'anàlisi,evidènciaunaintencionalitatpolíticaenl'úsd'algunesimatgesivídeos,perpartdelsusuarisqueles

creen, modifiquen o comparteixen, i la construcció col·lectiva de nous discursos, o el suport d'altres ja

creats.Elconèixerelcontextésfonamentalperaunbonanàlisi.Tanmateix,pensoqueelresultatdeltreball

potresultarrellevantperatreballsfuturs,aixícomperal'entenimentdel'úsdelesimatgesialtresrecursos

sobrepolíticaalesxarxessocials.

6.Recercaiexplicaciódelsresultats.

6.1Propaganda,discursiestètica.

L'art,comaferramentadecomunicarideeshasigut,ésiseràsempreunamàquinadeferpropaganda.Per

aixòcalanalitzaraquestaidea(ladepropagar),iquinarelaciótéambl'artperconèixerlespossibilitatsd'un

canalde comunicacióqueviu i s'alimentadel fetpopular i d'allò comercial (omés concretamentdelque

s'anomenacomunmentel"Mercat"oel"Mercatdel'art")delasocietatoccidental.

En l'actualitat, quan sentim parlar de "propaganda"9, probablement es fa amb la idea de relacionar un

enunciatounaaccióambunsistematotalitari(l'AlemàniadeHitlerol'URSSd'Stalinsóndosexemplesprou

recurrents).Peròelsorígensdelaparaulapropagandasónunsaltres,iaixíhohanexplicatexpertscomara

EdwardBernaysoTobyClark.SemblaquelaparaulavasercreadaiempradadesdelVaticàpera"propagar"

lasevadoctrina.Enelcasd'EdwardBernaysielseullibrePropaganda (2010),elsorígensd'aquestmotes

situarienaixí:

Si consultamos el Standard Dictionary, descubriremos que la palabra se aplicaba a una congregación o

sociedaddecardenalesparaelcuidadoysupervisióndelamisiónenelextranjeroqueseinstituyóenRomaen

1627.TambiénseaplicabaalColegiodelaPropagandaconsedeenRomaquefundóelpapaUrbanoVIIparala

formacióndelossacerdotesmisioneros.Deahíqueenañossucesivoslapalabraterminasesiendoaplicadaa

cualquierinstituciónoplanparapropagarunadoctrinaosistema(2010:30)

Per altra banda, enArte y Propaganda en el siglo XX (2000), de Toby Clark, ens trobemambun altre ús

dintredelmateixorigen(elVaticà):

9Tambéésfreqüentmentanomenada"Teoriadelapropaganda".


20

El empleooriginal del términoparadescribir lapropagación sistemáticade creencias, valores yprácticas se

remontaalsigloXVII,cuandoelpapaGregorioXVpromulgóen1622laCongregatiodePropagandaFide,una

misiónorganizadaporelVaticanoparacontrarestarlasideasrivalesdelaReformaprotestante(2000:7)

Enqualsevolcas,ambdósautorscoincideixenambelmateixsignificatil'úsdelmotpropaganda,aixícomen

elsseusorígensi l'evolucióquepateixposteriorment10.Ferpropaganda,doncs,éstransmetreunmissatge

amb un discurs i uns objectius determinats i la difusió podria ser expressada amb paraules (parlades o

escrites), imatges, o qualsevol altre sistema de comunicació humana. Fent un breu resum: és important

separarlesidees"propaganda"i"discurs",malgratquemoltsviatgess'usaperaparlardelmateix.Elprimer

conceptesorgeixperaparlard'unametodologia,od'unspatronsestudiatsipreparatsperinstaurarelsegon

concepte (aquest es tractariad'undiscurs específic). Llavors, la propaganda seria l'estratègiao lamanera

quetéqualsevolsistemadepoderperadifondreelseudiscursd'unamaneraefectivaiaquestdarrerésla

idea que es vol comunicar com a verdadera, encara que no ho sigui. Michel Foucault, en El orden del

discurso11(2015),defineixaquestconceptedelamanerasegüent:

el discurso /.../ noes simplemente loquemanifiesta (o encubreel deseo); es tambiénel objetodel deseo;

pues /.../ el discurso no es simplemente aquello que traduce las luchas a los sistemas de dominación, sino

aquelloporloque,ypormediodelocualselucha,aquelpoderdelquequiereunoadueñarse(2015:15)

Qualsevold'aquestesidees(discursopropaganda)tenenunfactorclauquesempres'hadetenirencompte:

l'emissor.Peraquestmotiu,quanenstopemambundiscurs,hemdetenirencompteelcontextenelqual

es troba inclòs. L'acciódepropagaruna ideanoésun actedenaturalesadolenta (onohauriade ser-ho

obligatòriament),mésaviattotelcontrari,perquèl'acciódepropagarincloul'actedecompartir,comunade

lessevescaracterístiques,iaquestestàcarregatdeconnotacionspositivesobenevolents.Arabé,estàclar

quehihadiversosfactors,comaral'objectiupelqualesvolemetreoconstruirundiscurs,quepermetran

classificar l'actede ferpropaganda.SegonsBernays, "que lapropagandaseabuenaomaladependeráen

cualquiercasodelméritodelacausaquesealientaydelaexactituddelainformaciónpublicada"(2010:29).

De lamateixamaneraqueesvaloraelqueesdiuenundiscurs,caldria tenirencompte totallòques'ha

omès en elmateix per tal d'"asumir la función del autor: lo que escribe y lo que no escribe" (Foucault,

2015:32).

No totes les maneres de comunicar un discurs són propaganda. La comunicació verbal o escrita entre

personesésunactequotidiàquefacilitalaconvivència,peraixòéstannecessaril'ensenyamentil'úsdeles

llengüesielsllenguatges.Lapropaganda,però,nosempretél'objectiud'ésserevident,perquèalcapiala

10Cal tenirencompte ladistànciaentreels llibresdeBernays iClark.Elprimerfouescrita l'any1927,mentrequeel

segonésdel'any2000.11Elordendeldiscurso ésunaxerrada inaugural,amodedepresentació,quevaoferirMichelFoucaultalCòllegede

Franceal1970.


21

fi, la prioritat és estendre una idea o evitar la propagació d'una altra, i cal emprar els elements més

convenients a manera d'estratègia. Altres vegades és el mateix discurs el que guarda un segon sentit

discursiuoideaoculta.

Enelcasdel'artpodemtrobarmoltsexemplessobreideesocultes.Unapersonaquenoentenguielcontext

d'unaobrad'artpotferunainterpretaciótotalmentdiferentdelaideaoriginalquevoliasuggerirl'artista,o

simplementnoentendreres.Aquestaabsènciadeconeixementprevienl'espectadornoimplicaojustifica

una absència de significat en l'obra, encara que el sentit d'una obra sigui no tenir significat. Un dels

exemplesmés notables sobre artistes que oculten o ocultavenmissatges és Leonardo daVinci. Sónmolt

nombrososelsescrits12iteoriesques'hanfetsobrelespinturesd'aquestautor,queamésamésdepintor

fouunpensadoroestudiósde la vida, i quidesenvolupà ideesnoves sobre l'ésserhumà, comarael seu

comportament,elscostums,l'anatomia,eldesenvolupamentdemàquinesperamillorarlaqualitatdevidai

altresfuncions.Enelquadred'ElSantSopar(1495-1498)ésundelsqualsprovocamésrebombori,perquè

entre altres detalls, l'Leonardo va decidir fer-se un autorretrat (que per una banda fou un costum prou

habitualenlapinturaapartirdelRenaixement)iapareixd'esquenaaJesús,laqualcosa,sumadaambqueel

personatgedeJoansemblaunadona,fapeuatotamenad'especulacions.

Sien la l'àmbitde lacomunicacióparladaoescritatrobemles ideesde laretòrica ide ladialècticacoma

elementsperdefensarunaideaounaopinió,al'arttrobeml'estètica.Tantl'estètica,comlaidead'arthan

tingutcaminsevolutiuscomplicats.Perunabanda,podemveureunfortlligamentrel'arreldel'estèticaila

ideadebellesa,peròperaltrabanda,acceptaraquestarelaciócomaúnicaocomeltotsuposariaignorartot

el corrent evolutiu dels darrers segles. A La redefinición de la estética (2011), Hernández i Arracián ho

expliquendelasegüentmanera:

NopodemosseguircaracterizandolaEstéticacomolateoríadeloartísticoreducidaalobello/.../admitimos

que la estética parece haber existido siempre y que, por tanto, se trata de un fenómeno universal las

definicionesde lobello soncambiantesencadaépocayencadasociedad (Arracián iHernández,2011:214-

215)

Avuipodemtrobartottipusdecorrentssobreles ideesd'art iestètica,unsmésconservadorsialtresmés

oberts. Per continuar amb la línia de l'estètica com a ferramenta discursiva en l'art, proposo a Arthur C.

DantoenelseullibreQuéeselarte(2014),on,abandadereduirlaideadebellesaa"fueunvalordelsiglo

XVIII"(2014:151),ensexplicaque:

12PercitaralgunsexemplesproposoelpopularElcódigodaVinci(),lanoveladeDanBrownquetélasevaadaptacióal

cinema, ions'esmenenalgunespossibles ideesocultesenelsquadresdeLeonardodaVinci,o lesnovel·lesde Javier

SierraLacenasecreta(2011),iElmaestrodelPrado(2013),onLeonardoialtrespintorsdelRenaixementpassenaser

teòricsactivistesquecerquenmantenirmissatgesencontradelpoderhegemònicdel'Església,irevelant,peraquitéla

capacitatilavoluntatdeveure-ho,"veritats"defensadesperunsanticsescrits.


22

esciertoqueexisteuncomponenteestéticoentodoarte,quefuncionacomomedioparaalcanzarelobjetivo

final del arte, sea éste el que sea /.../ la estética no es en realidad sino unmedio para alcanzar objetivos

artísticos(2014:148)

Amb aquest apunt de Danto podem entendre, doncs, que l'estètica pot fer d'element comunicador de

propaganda.Amésamés,calaclarirqueelfetdel'estètica,delapropagandaidel'arts'hanempratinclús

abansde lacreaciódelsseusrespectiusmots, ide la teoritzaciód'aquestes idees,compodemtrobarara,

perposaralgunsexemples,al'AnticEgipteolaGrèciailaRomaclàssica,ongràciesaldesenvolupamentde

la seva pròpia estètica van crear la seva cultura (que és, d'aquella manera, l'assentament d'idees que

s'estableixen per acceptació o imposició, i/o que evolucionen en una comunitat o regió). Per diferents

esdeveniments històrics posteriors podem trobar exemples semblants a l'Europa del període Gòtic, al

RenaixementoalBarroc,peròambalteracionsnotables.Alsprimersexemples trobemen l'art i l'estètica

unaferramentadecreaciódepoderdiscursiupràcticamentinstitucional,queassenyalasobretotquiésqui

mana i per què. És així en quasi tots els àmbits artístics que també són alhora fusionat amb la religió.

Trobemsímbolsirepresentacionspictòriques(imatges,alcapia lafi)queparlendelsdéusidelesvirtuts

d'algunséssershumans(emperadors,guerrers,personatgesdemites,etcètera)alesceràmiques,elstaulells

i les pintures dels egipcis, els grecs i els romans d'èpoques antigues, però també a les estructures

arquitectòniques. Els temples o les piràmides, a banda del propòsit social i de l'ús que puguin tenir, són

elementsd'adoracióper lasevagrandiositat (inosolsper lagrandària,que ja fousorprenentsi tenimen

compte les ferramentesde lesquals, tenimel coneixement,disposaven). Fins i totavuimilersde turistes

viatgenaaquestesciutatsperveurelesrestesdelquevansertanimportantsimperisoregnes.Sicontinuem

ambaquestaperspectiva,alsperíodeseuropeusesmentatsabansescontinuaamblamateixaidea.Abanda

delselementsdesimbologia,que japorten lacàrregadesignificat i ladesignificant, trobemelselements

arquitectònicsd'adoració continuada, que sónenel casde les catedrals, unamanifestaciódel poderque

tenien les grans ciutats, i que s'aglutinava en forma de grans edificis, farcits d'elements arquitectònics,

pictòrics,iescultòrics,fetsambelsmillorsmaterialspossibles(or,plata,marbre,roure,etcètera).DiuToni

SegarraalaintroducciódelllibrePropagandadeBernays,que"Lapropagandapretendeexplicaralagente

deunmodosimple,aquelloquenoloes"(2010:12).Alafi,construirtotsaquestselementsestèticsfoucom

una inversió.La ideaderepresentarelpoder (pensemperexempleenundéuounrei)enunsímbolque

perduréseneltemps,mentreelconeixementdelasevaexistèncias'esteniaalllargd'altresterritorispodria

suposar un estalvi d'energia als regidors futurs, a més a més d'ésser una manifestació del poder, en

qualsevolcasinstitucional,ensimateix.

L'úsdel'estèticaésmoltmésample,però.Enlahistòriadel'art(entesacomaladisciplinaquereuneixels

coneixements sobre la vida, els documents i lesmanifestacionsdels artistes, d'ençàque tenimprovesde

l'existènciadel'ésserhumàfinsal'actualitat),elsartistesolesmanifestacionsartístiquesquepretenenfer

unúspolític-institucionalambl'artsónunaminoriapràcticamentinexistent.Peròsitenimencomptequela


23

políticaéstotallòqueafecta lesnostresvidesdemaneraquotidiana, l'arthaestat lligatsempreal fetde

viure políticament. Probablement, Internet és un dels esdeveniments o invencions que ha permès el

desenvolupamentd'unaestèticaambarrelsde l'estèticarelacional ide l'estèticade laparticipació,que ja

venien teoritzadesen lesdarreresdècades (coms'explicaràbreumentalspuntsvinents).Perexemple,en

ArraciániHernández:

desde una mirada de la evolución de la estética y del arte, lo que debemos entender es el cambio o

transformaciónbasadaenlainteractividadylaparticipación.Estosignificaquetecnológicamenteyaestamos

másalláde las teoríasestéticas idealistasy románticasbasadasen lapura recepción.No sepuedenegarel

impacto tecnológico que produce placer en el cuerpo. El problema es más bien de que así se debilita el

pensamientoporideas.Lasimágenesporsímismassóloproducensensacionesperonoayudanalareflexión.

Hay que esperar que un cambio en la organización política y social ayude a fortalecer la conciencia sin

desligarladelcuerpo(2011:219)

L'evoluciódel'úsd'aquestesferramentesdecomunicacióicreaciódediscursnoéstansolstecnològica.El

contextilaideadelmónenelsqualsviulagent,ipertant,onesconstrueixenlessocietatséscanviant.En

lesèpoquesantigueselconeixementquepodiatenirelciutadàmitjàdeValènciaal'èpocadel'ImperiRomà

éstotalmentdiferentdelquetéelciutadàvalenciàmitjàd'avui,aixícomlessevesnecessitats.Peròésunfet

que una tecnologia que permet comunicar-se amb gent de tot el globus, com si es tractés d'una xarxa,

possibilita la creació d'una perspectiva i d'unes necessitats totalment diferents de les imaginades fins a

l'Inventd'Internet.Finsfatansolsunesdècades,elconceptede"massa"eraunaideatotalmentestablida

en l'àmbit teòric-intel·lectual que fins a l'arribadadel conceptedemultitudhavia estat comaunade les

idees dominants sobre l'estudi de l'ésser humà. Però la defensa de la idea demultitud ha sigut possible

gràciesa,ijuntaambl'existènciadediferentsesdevenimentsifenòmenspolíticsisocioculturals(posemper

exempleelMaigdel68ambtoteslesformesimanifestacionsqueesprodueixenelsmesosianyssegüents:

campanyes de protesta, generació de col·lectius d'acció, pel·lícules, documentals, cançons, etcètera) que

gestionen de maneres molt diverses el que pareixia un focus homogeni (en el cas del Maig del 68, el

descontentamentsocial, iel rebuigde lesaccionsde lapolítica institucionaldelgoverndeFrança, l'ataca

VietnamperpartdelsEstatsUnitsd'Amèrica,etcètera).SiEdwardBernayshavia teoritzat la"propaganda

moderna"com"elintentoconsecuenteyduraderodecrearformaalosacontecimientosconelobjetivode

influirsobrelasrelacionesdelpúblicoconunaempresa,ideaogrupo"(2010:34),oaraelfetd'actuasobre

l'"unidadsocial":

no sólo seocupadel individuoode lamente colectiva, sino también y especialmentede la anatomíade la

sociedad, con sus formaciones y lealtades de grupos entrelazados. Concibe el individuo no sólo como una

célulaenelorganismosocialsinocomounacélulaorganizadaenlaunidadsocial.Bastatocarunafibraenel

puntosensibleparaobtenerunarespuestainmediatadeciertosmiembrosespecíficosdelorganismo(2010:38)


24

Aquestesideesdel'úsdelapropagandaquedarienavuiquasiobsoletespelfetdeviureenunaltrecontext,

on la societat (la dels Estats Units de la qual ens parla Bernays, però també seria aplicable a la societat

occidental engeneral) viudemaneramés individualo individualitzada, i on s'hande tenir en compte les

micropolítiquesilapèrduadeforçadelsmitjansdecomunicació13accessibleperalpoder.

6.2ArtipropagandaalsegleXX.

Quanparlemosentimparlard'artenunaconversaquotidiana,probablementelprimerquelivealamenta

lagent(sobretot,alagentquenohaestudiatpasHistòriadel'art)ésalgunaobraplàsticaoescultòrica,o

potserl'artistaquevadesenvoluparl'obra.LeonardodaVinci,MiquelÀngeloAndyWarhol,sónperposar

unsexemples,casosd'estudid'artistesconsiderats"genis".Foren,ésclar,personesbrillantsdelseutemps,

quevansaberanarmésenllàdelquehifeialarestadelsilescoetànies.Peròenl'actualitat,laidead'artpot

ésserobservadadesdediferentsperspectives,algunesd'aquestescontradictòries.Açòéspossibleperquèel

segleXXfouunperíoded'esdevenimentsimportants(comaralesduesGuerresMundials)imoltscanvisque

essucceïrendemaneracontinuada.PosoperexempleuncasextretdeParticipation(2006),deClaireBishop

iexplicatalmeutreballArtdeparticipacióiculturaaudiovisual.Uncasd'estudi:colabocrea.net:

Joseph Beuys va fer una instal··lació el 1972 d’una durada de 100 dies per a la Documenta 5, en la que

organitza una oficina amb el nom de Organization for Direct Democracy through Referendum -°©-o

Organitzacióper laDemocràciaDirectapermitjàdelReferèndum-ˇ-en laqueellmateixestavapresent, i la

gentqueentravaaveurelainstal··laciópodiaparlarambell.Esgeneravendebatsidiscussionsalvoltantdela

políticaielssistemesdegovern.(2014:12)

Aquests,vanpermetrel'elaboraciódenovesteoriesquerepensavenlamaneradeconviureambelmón,ide

lespràctiquesd'aquestaconvivència.Enelcasdel'art,apareixenelqueconeguemcomavantguardes,que

plantegen,finsitot,lamateixaidead'art.

Alafid'aquestsegle,però,apareixunaeinaquehocanviatot.Internetapareixenunmomentenelqualles

iniciatives(dintreiforadel'àmbitdel'art)ques'apropavenauncanvidemodeldeferlescoses,comencen

adiluir-se:Internetsuposaunanovamaneradeproduir(iaçòpotafegir-seal'art,comveuremperexemple

amb el "Net.art"), però també de pensar (o tornar a pensar) en altres maneres de fer que també són

possibles.Internetsuposaunafinestraqueenspermet,amésamésd'unnivelldecomunicacióqueabans

tansolsfoupossibleen laciència-ficció,ferunaautocríticapermanentdetotallòqueensenvolta,comsi

estiguéremenunmedidecultiud'idees,gràciesalapossibilitatdesobreexposiciód'altresideesjaexistents

i d'idees referents que abans eren impossibles de conèixer. Els referents, així com aquesta possibilitat

13 Internet és pràcticament accessible per a la major part de les persones de l'Estat Espanyol, i s'escapa, d'aquella

manera,alcontrolquepodentenir lesgransempresesquemantenenelsmitjansdecomunicació (emisoresderàdio,

canals de televisió, diaris, etcètera). Aquest control és el de canviar o censurar els continguts dels programes que a

aquestesentitats(lesgransempreses),oalsempresarisnoelsinteressa.


25

d'arribar-hiaells, fantrontollarel taulerdels"rols" ide lesestratègiesdepoder,establertsambuna idea

queespot resumir (encaraqued'aquellamanera) senzilla: l'opacitat de la informació. Si lespersonesno

coneixenles"autèntiquesinformacions"d'allòqueafectalessevesvides(ésadir,del'autènticapolítica),tot

quedaenrumors i idees"exagerades", impossiblesdeverificar.Peraquestmotiu, Internetqueunabanda

permetnoussistemesdemercatques'estableixend'unamanerarelativamentcòmoda(parlemperexemple

de totes aquelles maneres de fer negoci amb Internet, d'expandir i posar en pràctica la idea d'ésser

"prosumidor" en tots els sentits, de crear continguts amb un suport publicitari fins a fer altres tipus de

tasquesremunerades),perl'altrabandasuposaunproblemaperalespràctiquesd'unsistemaconservador

queperlasevanaturalesanos'adaptaaltempsactual,iqueevitaexposar-seal'opiniópública.Parlemper

exemple de la política institucional (els mateixos polítics, les institucions o la Monarquia, que en el cas

d'Espanya,hanpatitunimportantdesgastperlaquantitatdecasosdecorrupcióquel'hanenvoltat),oles

gransempresesquefinancen(ipertantcontrolen)elsmitjansdecomunicació,institucions,etcètera.Entre

altres coses, hem vist el naixement d'activitats que cercaven la transparència de la informació, des de la

Wikipedia (o la Viquipèdia, en la seva versió en llengua catalana), una plataforma que té com a objectiu

principall'accésgratuïtalainformacióielconeixement,finsaaltretipusd'activitatsambméscontrovèrsia,

comaraWikiLeaks,ambelscasosdeJulianAssange,oEdwardSnowden,quihanfiltratinformacióreservada

dediferentspaïsos iorganitzacionsquedesdelaperspectivad'aquestsactivisteshaestatforçaimportant

peratraure-laalallum.

Per tant, undels canvis esdevingutsdesde la creaciód'Internethaestat l'afeblimentde totdiscursúnic,

comhaviaestat allònormatiu segles abans, i com ja s'haviaqüestionat al segleXX. En canvi, el segleXXI

comença amb unamultitud d'idees i activitats en les quals no hi ha cap definitivament dominant. Entre

aquestes, trobemunanova relacióentre les ideesd'art,discurs ipolítica. Si abansveiemen Internetuna

"finestra", les tecnologiesde la informació i lacomunicació (oTIC,quesónendefinitiva lesxarxessocials

virtualsilesplataformesquefuncionenambaquestsistemadexarxaentreusuarisiendispositiusdistints)

potencien iexposenalmón(dintredelmateix Internet) lademandaglobalperpartdemilersd'usuarisde

participar,oinclúsdecrear(desd'unaperspectivamésindividualista)elseupropidiscurs.Apareixenaixítot

tipus de recursos que ja s'havien emprat per a la creació artística, com vídeos i imatges enginyoses,

realitzades completamentpelsusuarisd'aquestes "xarxes",omanipuladesapartird'altres.Generalitzant,

podríemdirquehihaunafortatendènciaal'ésserhumàdelsegleXXIpersermésindependentd'aquestes

formesdepoderrepresentadescomelqueésinstitucional,fentunademandadesdelamultitud,peruna

autogestióindividualalhoraquecol·lectiva.

6.2.1Nousmitjanstecnològicsinoustemps.

Apartirde la invencióde lacàmeraper fercinema(entenentelcinemacoma la tècnicadevídeocomla

successió ràpida d'imatges estàtiques que creen una sensació d'una imatge en moviment) creada pels

germansLumière,l'arttrobaenlaprojeccióenpantallaunnouformatperarribaralasocietat,ielsartistes

trobennouselementscontemporanisperaexperimentar.DesdelcinemafinsalNet.art,alsegleXXsorgiran


26

tottipusdeplantejamentsqueqüestionentantlasocietatilamaneradeproducció,aixícomenlamateixa

formaderepresentar.Peròlasocietatpostmodernaés(encara)mésindividualitzadaquelesanteriors,iaixò

creaenmoltsartistesiteòricslanecessitatdeplantejarla"participació"comunaestèticanecessàriapera

crearconsciènciaenlasocietat.Aquestanecessitatesdevéd'untrencamentamblesèpoquesanteriors,en

favordelsistemadeproduccióiencontradelasocietat,entesaaquestacoma"comunitat".Comtrobemen

Guerraypazenlaaldeaglobal,deMarshallMcLuhan:

Ennuestrotiempo,lamayoríanoshemosacostumbradotantoalavidadecadacualparasí,quenosresulta

difícildecomprenderquedurantelamayorpartedelahistoriadelahumanidad,todosloshombresllevaban

unavidadeparticipaciónenelbienestardesussemejantes.(1985,16)

Elcinema,quehaevolucionatcomunaferramentaútilperarribarala"massa",esdevinguéunasuccessióde

corrents teòriques ipràctiques transformadoresde la societat (perquè intervéen la culturapopular),que

ens serveix per a entendre perquè en la societat occidental actual es produeix una quantitat indigerible

d'imatgesambcontingutcríticperaconsumirenelsnousformatsdepantalla(dispositiustelefònics,tablets,

etcètera).

ComexplicaTobyClarkenArte yPropagandaenel sigloXX (2000),durant laPrimera i la SegonaGuerra

Mundial,elsgovernsdelspaïsosquehiparticipavenvanhaverderecórreratècniquesperguanyarl'opinió

públicadelsseusciutadans.Vanemprarmesurescomara la"censura", la"manipulación informativa", i la

"guerrapsicológicaemprendidacontralamoraldelenemigo"perobteniraquestsuport.Aquestesmesures

presespelsrègimsdelTercerReichol'URSS,juntamentambelseucontrast,vanobrirdoscaminspossibles:

perunabanda,elrebuigdelsrègimsod'aquestespràctiques, iper l'altra, l'apropiacióde la"propaganda"

comaferramentaperatransmetreunmissatgeambunobjectiudeterminat.Siguicomsigui,l'artesdevéel

mitjàperfecteperrealitzaraquestatasca.TornantaPropaganda,d'EdwardBernays,"Cualquiersociedad,ya

sea social, religiosa o política, qu esté animada por la ciertas creencias y las exponga a fin de darlas a

conocer,seadevivavozoporescrito,practicalapropaganda"(2010,30).

Lapropagandagestionadaperunaautoritatesdevindrà,doncs,lamanipulaciódelainformacióperaobtenir

(sigui com sigui) uns objectius concrets que d'altra manera, i amb l'absència d'aquest fet de manipular,

podrien fracasar.Enaquesta línia,el reconegutpublicistaToniSegarraesmenaen la introducciód'aquest

mateix llibre el següent: "Bernays habla con demasiada franqueza de manipulación, palabra proscrita

porquesóloseinterpretadesdelonegativo(nadiediríaqueGreenpeaceintentamanipularalasociedad,y

sinembargolohace,yutilizalapropagandaparaello)"(Bernays2010:13).

Podementendre,doncs,quelapropagandavamésenllàdelaformadecomunicacióoraloescrita.També

ésaplicablea l'úsd'altresmitjans, sempreque lamanipulació tingui la finalitatde transmetreunes idees

concretesqueensinteressaquearribenalpúblicobjectiu.Alhora,l'historiadorDidi-Hubermanveadefensar


27

enHarunFarocki.Desconfiardelasimágeneslamanipulaciócomunamaneranecessàriaperalacreació,i

diferentdelarelació(méscomú)amblaideadelamentida:"Esespecialmenteabsurdointentardescalificar

algunasimágenesbajoelargumentodequeaparentementehansido"manipuladas".Todaslasimágenesdel

mundosonelresultadodeunamanipulación"(2010,13).

6.2.2Cinemaipolítica.

AlsegleXXesprodueixenunasèried'esdevenimentstecnològicsimportants.Silafotografiahaviasuposatel

trencament amb la cercade l'exactitud i la realitat enel dibuix i en la pintura (encaraquemolts artistes

continuaran amb aquesta línia), l'invent dels Lumière permet experimentar amb dos conceptes nous: el

moviment i laprojecció.Aquestes ideesevolucionenràpidamentenelquehuianomenemcinema,quees

formalitzaencanonsteòricsqueproposenmaneresdeconstruirelsfilms,tantenlaformanarrativacomen

lavisual.Peròenladècadadels50comencenasorgirnousplantejamentsdecomhadeserelcinema.La

tecnologia portàtil, com ara la caméra-stylo i el so sincrònic, van fer possible treballar en el carrer i

abandonarelsestudis.Naixeldirectcinemaielcinémavérité,icomençauncanvidetendènciaenelqualés

evident l'interèsper la societat.Aquesta ideavaatraureelsdirectorsquevolien treballaramb la realitat,

però també a aquelles persones que volien fer pel·lícules (com aramolts de cinema), i que abans no es

podienpermetre llogarunsestudis, ambunequip tècnicespecialitzat.Els costsespodienabaratar i amb

aquesta"democratització"delcinemavansorgiraladècadasegüenttotamenadegrupsicol·lectiusarreu

delmón.Cadagrupdelsque composenaquest canvi deparadigma téunesparticularitats i unsobjectius

diferents, però podem arribar a la conclusió que el trencament amb el cinema "institucional", o més

concretamentamb l'MRI (ModedeRepresentació Institucional), teniaunaarrelpolítica (siguiquinasigui).

EntreelsmovimentsmésdestacatstrobemlaNouvelleVague(Resnais,TruffautoGodard,entremoltsaltres

autors amb reconeixement). Entre els referents teòrics d'aquest moviment francès trobem a Walter

Benjamin. Aquest crític, va treballar sobretot l'entendre i explicar com la tecnologia i les formes de

produccióafectaveneldesenvolupamentdelesobresil'estèticadelseutemps.Trobemaixí,obrescomara

La obra de arte en la época de su reproducciónmecánica (2012), o El autor como productor (2015). En

aquests, Benjamin explica la importància entre "tendencia" i "calidad" (2015:11), enfront de l'"estéril

oposiciónentreformaycontenido".Així,laformapotperdreelseuvalorentantquecanviaunatendència,

ounatècnicanovaquedeterminiunnoumodelproductiuenelsautors.Elcontingut,quevadirigitallector,

ha de garantir sempre una qualitat (literària, en el cas dels textos escrits). Benjamin ens parla d'altre

referentdelaNouvelleVague,quehoseràsobretotperaJean-LucGodard.EstractadeldramaturgBertolt

Brechtielseuteatreèpic,quesegonsBenjamin“rescatóloselementosmásprimitivosdelteatro/.../Nada

de elaboradas tramas. Así logró transformar la conexión funcional entre escenario y público, texto y

representación,directoryactor”(Benjamin,2015:30).

Aquesta ideaderelacionarelsautorsambelsespectadorspodemtrobar-latambéen les ideesdeRichard

Wagner,compositoridramaturgdelsegleXIX,conegutsobretotperlasevaideadel'obrad'arttotal.Tant

BrechtcomBenjamintenienencomptemoltesdelesideesdeWagner.Aquest,malgratsercriticatperfer


28

treballarperaunpúblicgeneralmentaristocràtic,vasentenciarlaprivatitzacióiladesvinculacióentrel'arti

la política, denunciant, com trobem ara en Arte y revolución (2013), que l'art estava "al servicio de los

nobles" (2013:33).LesobresdeWagner forenempradesperconstruirunanovaestèticapera l'Alemanya

nazi.Aquestfet,juntamentamblarelacióqueesfapopularmententreelsgèneresteatralsioperísticsamb

la classe alta genera una falsa perspectiva sobre aquest compositor. Wagner pensava en la revolució i

aquestatansolspodiaarribarcomaobraesdevingudaperlauniódelpoble.Aquestaideaespotveuretant

a les seves obres comals seus escrits sobre l'art, comara "el genio no estará ya aislado, sino que todos

participaraneneltrabajodelgenio,elgenioseráungeniocolectivo"(2013,76).

Elcinemarecullaquestesideesisorgeixendiversescorrents"realistes"aladècadadels1960.Peròestracta

d'un realismequecercamostrar la realitat social i no tanten laperfecció tècnica.Vivre sa vie (1962),de

Jean-LucGodard,ésundelsexemplesenelsqualsesmostralasituaciód'unatreballadorad'unatendade

discs que per necessitat econòmica arriba entra en el món de la prostitució. Als darrers anys d'aquesta

dècadahihaunambientderevoltaperdiferentsesdevenimentsmundials,comaralaGuerradeVietnam.El

filmLaChinoise(1967),tambédeGodard,ésundelsexemplesqueamésamésserveixdepremonicióperal

queestava apuntd'ocórrer.Almaigde1968hi ha a Françaunmoviment recolzat fonamentalmentpels

intel·lectualsfrancesosielsectorestudiantil.Elscríticsidirectorsquehavientreballatabansambuncinema

"social"comencenaraageneraruna"estèticamarxista"queallargalavidad'aquestsentimentderevolució.

Estractadepel·lículesambuncomponentdereflexió,elqualsuposenungirestèticmoltimportant.Ésun

"cinemamilitant".EnparaulesdeRobertStamenTeoríasdelcine,“SiWalterBenjaminhabíahabladodela

"estetizacióndelapolítica"propiadelfascismo,laculturacinematográficadeMayodel68tomóladirección

contraria:la"politizacióndelaestética"”(2001,160).

L'escenaposteriorésdiferent:el cinemapolític téunclarobjectiu.Uncolpacceptatquenohihauràcap

revolta, els cineastes crítics se centren en la multitud de lluites actives arreu del món. Si Groupe Dziga

Vertov(GodardiGorin)iCosta-GavrashierenaFrançacriticantlamancadejustíciaarreudelmón,ElioPetri

seria a Itàlia amb els seus thrillers que criticaven l'acció policial i/o jurídica. Les pantalles esdevenen una

"finestra",enparaulesdeDidi-Huberman(2010),quemostrenalmónelqueestàpassant.

6.3L’úsdelesimatgesenlapolíticaenl’èpocadelesxarxessocials.

Lesarts,jasiguinartsplàstiques,escèniquesoenpantalla,forenelementsidealspertransmetretottipusde

discurs. Però a finals del segle XX esdevenen dos canvis tecnològics que canviaran les vides dels éssers

humansalspaïsosoccidentals.Elprimerésl'inventdelescomputadoresilanormalitzaciódelseuús,quan

s'incloucomacomputadorapersonalperadesenvoluparcertestasquesilesfamíliesl'inclouen,comsifos

unelectrodomèsticmésalessevesllars.Espentantaquestprimercanvitecnològicapareixelsegoncanvi.Es

tracta d'Internet. A diferència del televisor, que ja havia suposat la inclusió de les pantalles a les cases, i

esdevé per tant, un noumitjà de comunicació en el que incloure el discurs semblant al cinema, Internet

permetescollir.Certament,elstelevisorspermetenescollirelscanals,peròelnombred'emissoresésmolt


29

reduït, comparat amb les opcions d'Internet. Aquest permet trobar tot tipus de continguts, i aguaitar

aquestsen lapantalla,o tornaraveureelscontingutsquanvulguem,comsianéssimenrereenel temps,

mentre que a la televisió els programes avancen i no podem tornar enrere. Aquesta petita diferència es

trobamarcadaenlesgeneracionsmésjoves,totalmentadaptadesaInternet,quenovolenveurecontinguts

publicitaris,niintermediaris,ivandirectamentalqueelsinteressa,"navegant"perlaweb,contrastantamb

lesgeneracionsanteriors,ambunestildevidaméspausat,acostumatsaesperar,iquepotsernoacostumen

arebreoassumirtantainformaciódirecta.PertanttrobemqueInternetésuncanald'informacióambun

potencialqueencaranoenspodemferunaideadefinsonpotarribar,iquevaevolucionantjuntamentamb

lasocietat,peròhemd'entendreamblaideademultitudquetotalasocietatnofaelmateixúsd'internet,i

pertantaquellsdiscursosques'intentencomunicarhandetenirencomptelesqualitatsd'aquestmitjà.

Un dels avançaments d'Internet fou el web 2.0. Aquest consistia en permetre als usuaris participar als

contingutsdelweb, comara respondreun contingut amb comentaris, crearunperfil o afegir continguts.

Aquestadinamitzaciód'Internetfaqueelsusuarisjanosóntansolsusuaris,arasóntambécreadors(otene

lapossibilitatdeser-ho),malgratque(moltsd'ells)amateurs,comadverteixPrada(2012).Internetfadela

"multitud", una "multitud conectada", on els diferents tipus de discurs lluiten entre ells, creant nous

discursos (tal vegada)més forts,odestruintdiscursosquepotser reviscolenmés tard.Pradadiu: "nohay

contrato social en la multitud" (2012:69). És cert, perquè ningú pot controlar Internet14. És un sistema

"accessible" per a la major part de la població, i és molt difícil controlar que un gran nombre d'usuaris

d'Internetentrinenundeterminatweb.Malgrataixò,siquepodemparlar,perexemple,de"redessociales

máshegemónicas"(Prada,2012:146),fentreferènciaaFacebook,TwitteroYoutube.

Hemdetenirencomptealtracaracterísticad'aquestamultitudconectada:"Elserdelamultitudesunser

político;noesposiblehablardeellasinhacerloentérminopolíticos,ysólodesdeunaperspectivapolítica

puede ser comprendida" (Prada, 2012:69). Tenint en compte el treball La condición humana (2015)

d'HannahArendt,existeixen tresactivitats fonamentalsen la "Vitaactiva" (2015:35)de l'ésserhumà,que

són"labor","trabajo"i"acción".Políticaisocietatesdevenenunaideainseparable:comenlatraducciódel

"zoon politikon aristotélico" traduït per Santo Tomás "homo est naturaliter politicus, id est, socialis ("el

hombre es político por naturaleza, esto es social")" (2015:52). És normal, doncs, que les xarxes socials

esdevinguinespaisperaldebatiperal'accióilapropaganda(sensedeixardetenirl'úsolafinalitatperles

qualshanestatcreades).Enelmóndel'art,hansigut(isón)moltselsilesartistesqueplantegendonar-lila

voltaalamateixaidead'art,aixícomenderrocarla"InstitucióArt"(formadaperconjuntscoml'"Acadèmia",

alsseglesXVIIIiXIX).Seguramentl'artistaquemésapropestiguéd'aconseguiraquestsobjectiusfouMarcel

14Encaraqueningúcontrola Internet,és cerqueGoogle,elnavegadorques'utilitzaambmés freqüencia (sobretota

l'EstatEspanyol),síquepot,d'aquellamanera,controlarcertcontingutsqueapareixenalsusuarisquanestancercant

informació, segons les cerques anteriors d'aquests usuaris, i el que s'anomenenmetadatos, que són bàsicament les

dadesguardadesdecadausuariqueformenunscodisoperfilsdelespreferènciesd'aquestsusuaris.


30

Duchamp.AquestartistaéselcreadordelsReady-mades:objectesqueelartistaseleccionaicanvialaseva

funcióperlad'obrad'art.ComindiquenSamuelArraciániElizabethHernández(2011:222),elsReady-mades

"anticipanlacrisisolamuertedelautor",perquè"alplantearqueyanohayautordesaparecelafirmayla

ideadegenio".Les"citesal'aire"sónunexempled'aquesttipusd'obra.L'artista,segonsBourriaud,citavaa

lagentaundiaiunahoradeterminada,enlaquall'objectequetinguésmésproperpassariaaserunaobra

d'art(2008:32).

Si analitzem les xarxes socials virtualshegemòniques, comaraTwitter, trobemque (aproximadament)un

segledesprésd'aquestesaccionsdeDuchamp,hemaconseguitelmitjà idealperacontinuar (segurament

senseserconscients)aquestesactivitatsde l'artista.Lescitesa l'airesónaraa laxarxa,vistes,avaluades i

commentades per altres usuaris. Ambel nomde "Tuits", ja no són art, ni unes accions quepretenen fer

reflexionar sobre la idead'art,però són frasesque romanena la xarxa ipertanyenauncol·lectiuperquè

foren fetesperasercompartidesambunnombredepersones incalculableper l'autord'aquestes"cites".

També és un espai ideal per a l'aprofitament de materials i per a la remescla, com l'obra referent de

Duchampquemésens interessa:ésL.H.O.O.Q. (datade1919, tot iquehihamoltesversions).Elnomde

l'obraesllegeixenfrancèscom"èl,ache,o,o,qu",ques'interpretacom"Elleachaudaucul"(traduit"Ella

téelculcalent",peròvoldirque"Ellaestàcalenta".Enaquestaobra,l'artistaliafegeixunbigotaunacòpia

deLaGiocondadeLeonardodaVinci(probablementl'obraounadelesobresd'artmésfamosesarreudel

món), descontextualitzant-la i subvertint-la. En paraules de Juan Martín Prada (2012:182), aquesta obra

"sigue hoy intensamente en el apropiacionismomás crítico". De fet, aquesta obra ha sigut reproduïda i

imitadafinsquasil'infinit,comenelcasdeRuiSerra,quiel1993usalaimatgedeLeninambelmateixnom

d'L.H.O.O.Q.15(1993)enunaimatgequeperlasevacomposició(iambl'ajudadeltítol)enspotrecordaral

quadredeLeonardodaVinciLaGioconda(1503-1517).

Duchamp apropa (d'aquellamanera) a la gent, citant i incitant a la participació, a fer art, i ens deixa la

intervenció sobre l'obra comparable a les imatges que esmodifiquen en l'actualitat. Caldria preguntar-se

quehaguésfetunapersonacomDuchampambInternet,imésconcretamentambTwiter.Lacomparacióno

és tandesgavelladaperquè sihopensembé, i es tractarade fer "propaganda"perdefensarundiscurso

crearuncontra-discurs,nohaguéspublicatl'artistaJosepRenaulessevesil·lustracionsaTwitter?Oaquells

quedeixarenperprimeravegadalaformadelasevamàenunacova,nohaguerenvolgutquehoveiésmés

gent?

Prada fa una anàlisi acurada sobre aquest fenomen, que ell denomina "tecnologías de la comunicación

interpersonal" (2012:70). Dedica bastant interès al comportament dels usuaris d'aquestes pràctiques i

també a les reapropiacions, comparant-les amb els Ready-mades de Duchamp. Exposa exemples de

15Alnúmero41(1993)delarevistaCimal.ArteInternacional,apareixunaimatged'aquestaobrajuntambuntextde

CarlosVidalsobreRuiSerra.


31

pràctiquesen lesqualselsartistes (ousuaris)agafen imatgesd'aplicacionscomGooglemaps,queésuna

plataforma que ens deixa veure a través d'Internet imatges dels carrers del món occidentalitzat16. Són

imatges,diu,"tomadassinfotógrafo"(2012:55),onl'artista:

no hace tomas de la realidad sino que simplemente elige aquellas que el ojo totalmente desinteresado de

Google ya ha captado del mundo. Imágenes ready-made que el artista elige por muy diferentes razones,

vinculadasacuestionespuramenteformales(Prada,2012:55)

Penso també que les imatges emprades a les xarxes socials, és a dir, les apropiacions o els cartells, fan

aquesta funció. Vora un 10 percent de la gent (sense comptar la bretxa digital), com hem vist abans,

participaalgunavegadaen lescreacions.Ésunpercentatgemoltmésaltqueelde lesvisitesa l'IVAMen

2013(menysde100.000contantelsviatgesdelesescolesi instituts,ituristes,segonseldiariElPaís17).És

peraixòquecaldriareplantejar-se(unavegadamés)finsonarribal'artoquinafunciótéenl'actualitat.El

que no és pot replantejar és el valor artesanal que pugui tenir una escultura, una pintura a l'oli o una

aquarel·la,peròaixònovoldirquetinguiunaaportaciósocioculturalmajor.Amésamés,recordemelque

vapassaralafirad'artdeMadridARCOl'any2007:

es vapenjarunquadrepintatpernensde2 i 3 anys i es vademanar l’opinió sobreel quadre als visitants.

Algunes respostes: ”Ésunquadre complexambmoltameditaciódarrere,unpintorambmoltaexperiència”;

“Aquestaobratéunagrancàrregaeròtica…possiblementreprimida”(Campàs,2015:9)

Hihaalmóndel'art,unagranquantitatd'obresqueenspodenrecordaralesimatgesdelscasosquehem

vistabans,comaraalgunesobresdeCindyShermanqueproposaPrada,olesdeYosumasaMorimuraque

"mediante la técnica del tableau vivant, tratan de llevar a cabo un desplazamiento de la tradicional

recepciónde lasobrasdeartedesdeelámbitopuramenteestéticohaciaunoteñidodecríticahistóricay

política" (Prada,2012:180).Aquestautor trobauna relacióentre l'art i l'úsde lesnoves tecnologiesquan

afirma"laevolucióndelremakeenlaépocadelasredesdetelecomunicación"oels"cambiosenlanocióny

ejerciciodelaapropiación".Sónideessobreles"colaboracionesabiertas"(2012:180).

AltreexemplequeexplicaPradaéseldeJakeetDinosChapman,quitreballasobre"grabadosoriginalesde

Goyaen series como insult to injury (2004)" i els afegeixaltreselements comorellesde "Mickeymouse",

"uniformesnazis",o"esvásticas"(2012:183).SóntreballsanteriorsaunprojecteanomenatCol·labo18,que

fa el contrari. Afegeix elements a un maniquí que té forma de bust de xiquet, i que porta de forma

permanentunbigotquelifasemblar-seaHitler,iquasisempreportaunbarretdelCheGuevara.

16Parlodelspaïsosd'occidentpergeneralitzar,perquèGooglenocobreixpaïsosenconflicteoambdificultatd'accésperaempresesestrangeres,comaraSíriaoCoreadelNord.17Veure:ElIVAMinflóenmásdeunmillónsunúmerodevisitantesaldiariElPaísel19dedecembrede201418colabocrea.net,éslawebd'unprojected'artdeparticipaciódelqualsócautor.


32

Però per a ser justos, Prada fa un plantejament amb el qual estic d'acord, i resumeix la part central del

treball.Ellparlade"sentidocontrario"(2012:151),iexplicaquehauriadeserl'artquihad'eixirdelmuseui

delesgaleries,iapropar-sealsmovimentscomel15Mol'OccupyWallStreet,noenl'altresentit,queésel

més comú (Com ara l'exposició que es presentarà la primera setmana de febrer a l'IVAM, composta per

treballscríticsipolítics,entreellsunacol·lecciód'obresdeJosepRenau).Esticd'acordamblaideaenlaqual

l'arthauriad'eixirdelmuseu,perònosolsperd'eixir.Pensoquehihaurialesobresantiguesquetenenun

valorhistòricafegit,peròcaldriaanardeixantpas iespaiaaltresobresmésnoves.Aixònohauriade ser

incompatibleamblaconservaciódelesobres,nimoltmenyss'hauriad'impedirqueestornarenaexposar.

Plantejounmodelenconstrucciópermanent,segonslesnecessitatsdelsciutadans.

Per altra banda, no estic gens d'acord amb l'afirmació següent de Prada: "no tratemos de exigir a las

prácticasartísticasunaafectividadpolítica"directa"/.../loquedebemospediralartesesitúageneralmente

encontradecualquierpretensiónpragmática"directa"anivelpolítico"(2012:152).Pradanegalanecessitat

del'artdeformarpartdelapolítica.Elllibrefoupublicatl'any2012,ipensoqueenl'actualitat,l'autorpot

pensar (o no) d'altramanera. El que és evident és que durant els anys 2014 i 2015 va existir un interès

creixentper lapolíticaa l'Estatespanyol,potser impulsatpelsmovimentsciutadans,per la situacióabans

explicada, o per altres motius, però que no es poden negar. Els canals de televisió han canviat la seva

programació19,ionésmolthabitualtrobartemesd'actualitatpolíticaalTrendingTopic20(al'EstatEspanyol).

Si l'arthadeformarpartdelnostretemps,hauràd'escoltar,perquèd'aquellamanera,unescultorquees

tancaenelseutallerunpolíticqueestancaalseudespatxsónelmateix(encaraquecadaunalseutreball).

Hihaunaapropiacióinteressantalesxarxessocials.Estractadel'apropiaciódelaideade"meme".Richar

Dawkins al seu llibre El gen egoísta (2011) defineix aquesta idea com a les idees que, amb l'objectiu de

sobreviureireproduir-sesóncompartidesentrelesmentsdelséssershumans.Unexempledememeseria

laideadeDéu:

Consideremos la idea de Dios. Ignoramos cómo surgió en el acervo de memes. Probablemente se originó

muchasvecesmediante"mutaciones" independientes.Entodocasoesmuyantigua,ciertamente.¿Cómose

replica?Mediante la palabra escrita o hablada, con ayuda de una música maravillosa y un arte admirable

(2011:252)

Així,elmot"meme"ésapropiatpermoltsusuarisdelesxarxessocials(iquenodeixend'ésserciutadans),i

quedinsiforadelaxarxautilitzenelmotperareferir-seaunasèried'imatgesquecomparteixenelspatrons

19AgafoelcanaldetelevisióLasexta,onlesnitsdedivendres,dissabteidiumenge,enl'actualitat(abrildel'any2016)

s'emiteixenprogramessobrel'actualitatpolítica,comaraElobjetivo,SalvadosoLasextanoche.20ElTrendingTopic(queveasignificar"temaesdevinguttendència")osimplificatamblessigles"TT",sónelsdeutemes

méscitatsenelpresentinmediat,queofereixlaxarxasocialTwitterperaconèixerquinaésl'actualitat.Laxarxapermet

escollirunaubicaciógeogràficaperconéixertambéquinéslatendènciaencadaciutatopaís.


33

següents: són imatges que tracten sobre temes populars (sèries de televisió, pel·lícules, política i temes

d'actualitat). Són, aleshores, imatgesmodificades que s'han extret d'altres imatges que circulaven per la

xarxa(comara les imatgescompartidesperblocs,mitjansdecomunicació,etcètera), iquesónretallades,

retocadesoeditadesd'algunamanerainormalmentvanacompanyadesd'untextgran.Sónimatgesoarxius

(perquè tambépodem trobar-ne xicotets vídeoso un conjunt d'imatges succeïdes ambel format ".gif"21)

críticsambuntemaconcret.Avegadesla imatgenotéresaveureambeltemaqueespreténcriticar.La

finalitatd'aquestsmemeséslamateixaquelaideaoriginaldeDawkins:propagarunaidea.

6.4El"jo",posmodernitatiInternet.

EnElindividuoylalibertad,deGeorgSimmel,trobemunapossibleexplicaciódelesarrelsdelaideadel"jo".

Segons l'autor, la llibertat (a França) "se convirtió para el siglo XVIII en la exigencia general" (2001:412).

Trobemdoncs,enaquestaideadellibertat,l'essènciadelaindividualitat.Sorgeixlafiguradelahumanitat

com a senyera, en dualitat amb la de l'home (a la que ara cal afegir a la dona). Aquesta "humanitat" és

condicionadaper l'èticaoels valors (morals), enelsquals lahumanitatesdefensa (ipractica)demanera

individual,amblacondicióderepresentarelconjuntdelséssershumansielsseusvalors.Aixíhoveiemquan

parla de Schleiermacher al mateix text: "Para él la tarea moral es precisamente ésta, que cada uno

representelahumanidaddeunaformapeculiar"(2001:420).

Per altra banda, Anthony Guidens cerca aquest desenvolupament del "jo" a La trayectoria del yo, i com

aquestestàafectatpelseupropicomportament:

Laautobiografíaesuna invencióncorrectoradelpasadoynounameracrónicadesucesosocurridos/.../La

reconstruccióndelpasadovaunidaalaanticipacióndelaposibletrayectoriavitalenelfuturo.Laautoterapia

suponeloqueRainwaterllama"diálogoconeltiempo",unprocesodeautocuestionamientosobrelamanera

enqueelindividuoactúaconeltiempodesuvida.(1997:95-96)

Així,noatribueixaquestacercadel"jo"aunaqüestió(del'època)moderna,ambunasèried'exemples:

Podríamoslimitarnosadecirquelabúsquedadelaidentidaddelyoesunproblemamodernoquetiene,quizá,

susorígenes enel individualismooccidental. Baumeister pretendequeen la épocapremoderna faltaba esa

insistencianuestra,ahoranormal,enlaindividualidad.Laideadequetodapersonatieneuncarácterúnicoy

posibilidadesespeciales /.../esajenaa laculturapremoderna.En laEuropamedievalel linaje,elgénero,el

rango social y otros atributos decisivos para la identidad estaban relativamente fijados. A lo largo de los

diversos estadios de la vida se producirían cambios; pero tales cambios estarían dirigidos por procesos

institucionalizadosyelpapeldelindividuoenelloserarelativamentepasivo.(1997:98)

21".gif"ésunformatinformàticquepermetferunasuccessiód'imatgesenunmateixarxiuambbaixaqualitat,ocupant

aixíunspocskilobytesomegabytes.Ésunformatquenoempraàudio,ipertantpossibilitamoltlasevadifusióperla

web, perquè els usuaris poden veure les imatges alhora que escolten música o tenen altre vídeo de fons, sense la

necessitatd'aturarres.Normalmentestractad'arxiusambunaduraciódetempsmoltcurta(unspocssegons).


34

EnSimmel,trobàvemeltreballcomaelementimportantdelaindividualitat.

la teoría de la libertad e igualdad es el fundamento de la libre competencia, y la de las personalidades

diferencialeseselfundamentodeladivisióndeltrabajo.El liberalismodelsigloXVIIIpusoal individuosobre

suspropiospies,yaquélpodíairtanlejoscomoéstoslellevasen(2001:423)

De lamateixamanera,Guidensafirmaqueel treball "condiciona fuertemente lasoportunidadesdevida"

(1997:107), mentre que els mitjans (com ara la televisió) "ofrecen acceso a situaciones con las que el

individuopodríanoestarnuncaen contactopersonal" (1997:110).Aquestes ideesemsemblen rellevants

perquè, per una banda, trobem enDilemas de la identidad en el mundo contemporáneo, de Kenneth J.

Gergenqueunapartimportantdel"jo"ésconstruïda.DesdelacitadeLudwigWittgenstein:"Loslímitesdel

lenguaje(...)significanloslímitesdemimundo",alesteories"d'algunesfeministes":

segúnlascualeslasdiferenciasdegéneronosonalgointrínsecoalanaturalezasinounacategoríaproductode

la cultura, utilizada para una amplia variedad de propósitos cuestionables. En particular, las costumbres de

asignación del género responden a prejuicios políticos e ideológicos. Las simples diferencias biológicas han

llegadoaconstituirunabasenaturalparaunenormeespectrodeprácticassocialesydeconducta(2006:204)

El subjecteacceptael "jo" i l'interpretaambuna sèriede "rols" (tambéparlade representacions), coma

ferramentaper integrar-sedintrede lasocietat.SegonsNennethJ.Gergen,elementsde lanostracultura,

comara"lossentimientosdeangustia,envidiaoamorrománticosonunaconstrucción"(2006:30).També

horeflexaaixíamb lesrelacions: "Llegamosapercatarnosdequecadaverdadsobrenosotrosmismoses

unaconstrucciónmomentánea,válidasóloparaunaépocaoespaciodetiempodeterminadosyenlatrama

de ciertas relaciones" (37). Per aGergen, el jo "plenamente saturado deja de ser un yo" (2006:26), però

aquestnodeixade teniruncaràcter funcional. L'autor citaaMarcelMaussper introduiraquesta ideade

construcciósobrelacategoriadel"jo",enlaquals'afirmaque"estaideapodríadesaparecerconnosotros"

(2006:197).

EvaIllouz,aIntimidadescongeladascercaeldesenvolupamentdel"jo"al'àmbitd'Internet,elqual"también

hacedelyounproductodeexhibiciónpública"(2010:171).Illouzse'nadonaqueaInternet,elcosesdevéun

instant;unaferramentacomplementariaa lapersonalitat,quepermetseduirocomplaurealtrespersones

(en una plana de contactes, per exemple, la fotografia de perfil) modificant-la segons la necessitat del

subjecte. Per l'altra banda, la personalitat, el caràcter, i altres elements també poden ser substituïts o

canviats per altres segons l'interès del subjecte. Açò és possible, en alguns casos, per la falta del cos

(sobretot, afegiria dels moviments facials). Segons l'autora, "Goffman sugiere que cuando dos personas

estánpresentes,intercambiandostiposdeinformación:laquedanylaque"delatan""(2010:204).Aquest

ésundelsavantatgesdel"jo"aInternet.


35

6.5Anàlisidelsexemples.

Internet foucreatcomuncanalquepermet l'accésa la informaciócompartidaen laxarxaentrediverses

persones,demaneraquepossibilitala"connexió"entreaquestes.Elcreadordela"www"TimBerners-Lee,

compodemtrobaraOpenGovernment,vaafirmarque"Lawebesmásunacreaciónsocialquetécnica.Lo

diseñéparaunefectosocial-paraayudaralaspersonasatrabajarjuntas-ynocomounjuguetetécnico.El

objetivo final de la web es apoyar y mejorar nuestra existencia como red en el mundo" (2010:116). El

desenvolupamentdelesxarxessocialsvirtualshegemòniques,comaraFacebook(2004)iTwitter(2006)ala

primeradècadadel nou segleXXI, i els dispositiusmòbils anomenats "intel·ligents" sónunpasmésen la

possibilitatd'aquesttreballencomú,perquèenspermetenestarconnectatsenqualsevolpartdelmón(amb

accésaInternet)ienqualsevolmomentdeldiaolanit.Unadècadadesprésd'aquestesxarxes,elseuúsiel

seuscanvishaesdevingutquasienunadependència:tot itothomestàenaquestesxarxes.Algunspolítics

han trobat en aquesta dependència de participar i estar-hi a la xarxa de manera freqüent de la gent

(sobretotdelsilesmésjoves)unaeinainteressantperapropagardiversosmissatgesdemanerainteressada

idefercampanya.Trobem

6.5.1EstatsUnitsd'Amèrica,Argentinail'EstatEspanyol.

En aquest sentit podem trobar a Argentina i també en els Estats Units d'Amèrica un parell d'exemples

interessants.ElprimeréselcasdeleseleccionsaArgentina(2007),onlacampanyadeCristinaFernándezde

KirchnerempràInternetcomunadelesferramentesprincipals,alcostatdelsmitjansdecomunicacióoels

cartells.Elresultatfouquevanaconseguirmobilitzaramoltagentgràciesalaxarxa,iCristinavaguanyarles

eleccions22.AixíhodefineixCésarRamosaOpenGovernment:

Enel2007conmotivodelaseleccionespresidencialesenArgentinaGeneraciónKpusoenmarchalaprimera

ciber-campaña presidencial en la historia de Argentina, para apoyar a la candidata Cristina Fernández de

Kirchner,unacampañaqueduro30días,yqueconsiguiótejerunareddemilesdeciber-activistascoordinados

desdelasedecentralenBuenosAiresyreplicadoenlolocal,contandoconapoyotécnicoencadanodolocal

las24horasdeldía,actuandoblogporblog,ciberporciber,bannerporbannerycasaporcasa.Paraellosse

utilizó una plataforma creada para tal efecto, http://www.sumateacritina.com, con el objetivo de tener el

máximo número de blogs dinámicos y actualizados, difundiendo los mensajes de la candidata. (VV.AA.,

2010:176)

Elsegoncasatenirencompteésperamoltsprofessionalsdelescomunicacionselmésimportant(perpaís

onvasucceir, i lessevesconseqüències).Estractadelcasde lacampanyad'Obama,actualPresidentdels

EstatsUnitsd'Amèrica,quevaaconseguirunagranquantitatdefonseconòmicsgràciesalamobilitzacióde

lagentalesxarxessocials,concretamentaFacebook.Aleseleccionsarribariaalpoder,fetqueesconsidera

22 La qual cosa no significa que sense l'acció activa a la xarxa no podria haver guanyat, però tot indica que fou

determinantperalamovilitzaciócapalvot.


36

històricperserelprimerPresidentdelsEstatsUnitsnegre.Enaquestcas,CésarRamosafegeixsobreelcanvi

del'espectrecomunicatiu:

Hasta hacepocounade las únicas formasque los ciudadanosutilizabanpara obtener información eran los

mediosdecomunicacióntradicionales.Conelavancedelaweb2.0laredsehaconvertidoenelmejoraltavoz

delasopinionesdelosciudadanosysusposicionespolíticas.EstoloentendióperfectamenteBarackObama,

quiendurantesucampañaprestómuypocaatenciónalosmediosdecomunicación.Secentróyseapoyóen

losciudadanosyenlasredesquetejíaneninternet,enlamayoríadeloscasosdeformaespontánea(VV.AA.,

2010:167)

I més concretament sobre les claus de l'èxit d'Obama, Ramos afirma en el mateix llibre (2010) que les

propostesd'Obamaforen"unadelasmejorescampañasquehastaeldíadehoyhahechounpolíticoenla

red":

aprendióaejercerel activismoen las callesdeChicago cuando luchabapor las injusticias, lo trasladóen su

campaña para las presidenciales apoyándose en la gente y mediante la movilización directa y a través de

internet. La campaña de Obama para las primarias y presidenciales de EEUU ha sido una de las mejores

campañasquehastadíadehoyhahechounpolíticoenlared.Consiguiótejerunagranreddevoluntariosa

través de las redes sociales que actuaban tanto en las mismas como por las calles de EEUU, algo que le

permitióserelquemásdinerorecaudóenlasprimariasyganarcontralospronósticosiniciales,creandoilusión

enlosciudadanos(VV.AA.,2010:172)

Ambduesqüestions (com lamajoriadels casos tractatsenaquest treball), coincideixenambcampanyeso

precampanyes electorals. El motiu potser un augment del pressupost dels partits polítics en aquests

períodesde temps,quepossibilitamésaccions imésprofessionalsde la comunicacióal capdavantde les

operacions.

César Ramos afegeix dos exemples d'ús d'Internet per arribar a la presidència dels governs regionals.

AquestssónelscasosdeGuillermoFernándezVara(candidataExtremadura)iPatxiLópez(candidatalPaís

Basc).Ambdóscasosarribarenalapresidència.Hoexplicadelasegüentmanera:

GuillermoFernándezVaracreóunblog,http://elcuadernodeguillermo.blogspot.com,enelque ibacontando

lasexperienciaspersonalesquevivíaensusvisitasa losdistintospueblosdeExtremadura;además,pusoen

marcha una web, http://www.varapresidente.es, para movilizar a los militantes y conversar con los

ciudadanos.SiendoPresidente,realizóquedadasfísicasconlosusuariosdesublog,eincorporóasuvidadiaria

laconversaciónconlosciudadanosatravésdeFacebook,emailyblog.PatxiLópez,empezóautilizarsublog:

http://www.patxilopez.com y tener presencia en los medios sociales mucho antes de las elecciones, como

elemento de cercanía y no como una acción electoral. Presencia muy activa, dando muestra de su

personalidad,comosupasiónporlamúsica.SiendoPresidente,alcumplirlos100díasdegobierno,participó

enunencuentrodigitalqueserealizóatravésdeTwitter,ademásdemantenerunapresenciamuyactivaen


37

redes sociales como Tuenti y Facebook, segmentado elmensaje, haciendomicropolítica (VV.AA., 2010:171-

172)

Un casmés proper és el del Parlament de Catalunya, que segons CarlosGuardián, al llibre de Calderón i

Lorenzo (2010:80) "con su presidente Ernest Benach" i alguns dels seus "diputados", formaven un

"Parlamento2.0",nomqueesdevédelaideadeweb2.0,eltipusdewebactual,quepermetlainteracció

entreelsusuaris, ielsgestorsde laweb.Lacaracterísticad'aquest"Parlament2.0",és l'úsdeTwitterper

partd'aquestsfuncionaris,amblaseva"etiqueta"o"hashtag""#parlament"(2010:80).

SobreelqueInternetinflueixalsciutadans,ésdifíciltraureunavaloració,perquèlatendènciaainfluircada

voltamés(entotselsàmbits)éscreixent.Nohemd'oblidarqueexisteix,totiquecadadiamenys,unefecte

anomenat"bretxadigital".Aquestfenomenéscausatperunpercentatgedelapoblació,elqual,permotius

econòmicsod'edat,notéaccésaInternetoanosap(onovol)empraraquestaferramenta.Així,permolt

queavanci la tecnologia i ens faci (enalguns casos) la vidamés senzilla,hemde teniren comptequeun

percentatgedelapoblaciónol'usa.

Respecteaaquestplantejament, isobreelcasde lacampanyad'Obamacomentadaanteriorment,Antoni

Manchadoexplicaque:

EsciertoqueObamamovilizóamuchaspersonasensucampañaen la red,perosóloel58%de los jóvenes

usaronlainternetparalamovilizaciónpolítica,mientrasquesóloel20%delagentesobrelos65lohicieron,lo

quesuponeunimportanteagraviocomparativoy,comotambiéndiceCastells,másalládequemuchagente

tieneconexiónainternet,quieneslausandemaneramasivasonmenoresde40años.(VV.AA.,2010:120)

Finsarahemvisttansolsexemplesdegenerarideesiutilitzarlaxarxaperaferpolíticadesd'iniciativesde

polítics professionals, partits polítics o campanyes, però cada cop és més habitual veure resistències o

iniciatives que naixen dels usuaris d'Internet, siguin o no afiliats a partits. També enOpen Government

apareixenexemplesd'altresiniciativescontestatàries,odecontra-propaganda,queéselqueensinteressa

analitzar.AleseleccionsEuropeesdel'any2009,vanàixeralaxarxaun"candidat"virtualanomenat"Oreja

Mayor", que "intentaba caricaturizar al candidato español Mayor Oreja con el mensaje final: Vota a un

candidatoquetedemenosvergüenza"(2010:169).

6.5.2PDROSNCHZ.

Enl'actualitattrobemexemplesdiariamental'EstatEspanyol,pelquehefetunaselecciódemomentsque

emsembleninteressantsivoldriaferrecordar.Elprimer,éselcasdel'actualSecretariGenerald'unpartitde

centre-esquerra.L'any2014,pocdesprésdeserelegitambaquestcàrrec,vaferunawebpersonalnovaala

manera de presentació del seu projecte per al partit i per al Regne d'Espanya. En primer lloc, el nom

d'aquestpolíticanomenatPedroSánchezapareixiaenlawebsensealguneslletres(lamajoriadeleslletres

quemancavenerenvocals),d'aquestamanera:PDRSNCHZ.


38

A.Capturad'imatgedelawebdurantelprocés:(2014)

El motiu, sembla, fou per la necessitat que

teniaelpartitdefer-seatractiuperals joves,

per tal de competir amb altres partits que

parlaven de "regeneració democràtica" i es

presentaven amb candidats més joves. Una

necessitat,segonssemblapelresultat,mésde

contingut que de continent: el fet d'eliminar

lletres fou per a imitar l'escriptura als

dispositius mòbils i a les xarxes socials que,

segons sembla, molts joves eliminen lletres

perescriuremésràpidoguanyarespai.Potser

aquesta pràctica esdevé quan naixen els

telèfons mòbils. Els usuaris eliminen lletres

per no superar el límit de 140 caràcters

permesosalsSMS(ShortMessageServiceoserveidemissatgescurts). Unacosatansenzillaesvaferviral,

encaraquelarespostafousimpàtica.Moltagentesvasentircridadaaparticipar,fentcomentarisonoves

imatges.Aquestfenomenésconegutambelnomdememe.Podemtrobar,comésmolthabitualenaquest

tipusd'imatge,coms'empraunaimatgeanteriorambpersonatgesquetothomconeix,comaraelPresident

delsEstatsUnitsd'Amèrica(abandad'ésserunpersonatgequeesdefensamoltbéalesxarxessocials,com

envistabans),enunasituacióespecíficaiforadelseucontext,queacompanyadaperuntextafegit(inclósa

la imatge o al missatge que l'acompanya) genera recolza una idea concreta: en aquest cas, sembla que

s'identificalapropostadellevarlesvocalscomunridícul.

B.Imatge"meme"fentcríticadelawebcitada(2014)


39

Desprésdetantesmencionsalaxarxa,critiques(positivesinegatives)icontingutscreats(imatges,articles,

etcètera), el resultat fou un canvi d'estratègia i un pas enrere amb aquesta idea. Però en aquest cas va

aconseguirfer-semésconegut,sobretotentreelsilesmésjoves.

C.Capturad'imatgedelawebactual:(2015)

6.5.3.Vullbutà.

Un cas interessat succeeix per la iniciativa de

realitzar un "referèndum" sobre la

independència de Catalunya. Es va proposar

desd'unaminoriaalesxarxessocialsFacebook

i Twitter, la idea de substituir la paraula

"votar", per la paraula "butà". Segurament la

idea esdevé per la pronunciació de la gent

castellanoparlants dels sons "v" i "b", que es

pronuncia demanera similar, i quan imiten el

sodelaparaula"votar"(/vutà/),elsoéssimilar

aldelaparaula"butà".Amésamés,elGovern

de l'Estat espanyol amenaçava que fer el

referèndum era il·legal. Per diferents motius

(evitar la censura, fer un acte d'humor sobre

l'accent,etcètera.),aquesta iniciativavatenirungransuport, inclúsvanarribarvendresamarretesambla

frase "Vull butà", que esdevé del hashtag23 "#VullButà". És un cas original, que fou compartit permolts

23 El mot hashtag esdevé de la paraula tag, que vol dir "etiqueta" en anglès. En la xarxa social Twitter s'usa per a

sintetitzaricompartiridees.Comacaracterística,s'escriuensempredarrered'uncoixinet(aquestsímbol:#)itotesles

paraulesseguides(algunespersonesescriuenlesinicialsdecadaparaulaamblletramajúsculaperfacilitatlalectura).

D.Capturad'imatgede#VullButàaTwitter(@vullbuta;2014)


40

usuaris,ivaarribarasertendènciaaTwitter.Ésunexempledecomunaidea,posadaenmarxademanera

col·lectiva(gentquefaelsdissenys,gentqueporta lesxarxessocials,altresquefansamarretes,etcètera)

arriba a ser acceptat per tanta gent que vol expressar la seva idea, en aquest cas: participar en un

referèndumperdecidirelseufuturieldeCatalunya.

6.5.4.HasidoPodemos.

Altreexempleés,perdesgràcia, sobreun intentd'"atemptat"contra la seudelGovernespanyol,ambun

cotxeque es va estavellar contra la porta, i portava al darrereunes bombonesdebutà (que res tenen a

veureambelcasanterior).Laimatgequepresentom'interessapermotiusdiversos.Enprimerlloc,comla

majoriadenoticíesd'interèspúblic(majoria,perquècomhecomentatabanslabretxadigitalfaquenototel

mónarribi aaquestesplataformes), aquestava ser tendènciaa la xarxa.Hi vaparticiparmoltagent, fent

bromes. El malestar provocà que, encara que ningú resultà ferit, molta gent s'alegrés de l'incident

(conscients de que tot va quedar en res). Com que el partit del Govern sempre compara alsmoviments

ciutadans, i amolts dels grups (polítics i no polítics) que s'oposen a les sevesmesures polítiques, de ser

grupsterroristes,moltagentesvaburlar.Aaquestaimatgeconcretament,unusuariesfapassar,ambun

nom similar, per Esperanza Aguirre: una representant importat d'aquest partit. Així, amb el nom

d'Esppeonzabromejasobrel'actualitat,isobreelqueaquestapersonaielseupartitdiuen.

Així, podem veure que a la imatge, l'usuari del

compte afirma que "Ha sido PODEMOS" i el

hastag que va circular per la xarxa:

#AtaqueSedePP. Cal dir que PODEMOS és un

partitdedosanysd'existènciaquefaoposicióal

partit que està al Govern, i aquest, junt amb

alguns mitjans l'acusen constantment de

"radicals" i el relacionen amb sistemes

totalitaris.Podemveurea la imatgeelSecretari

Generalambunesbombonesdebutà,comsifos

elculpable.

També podem veure a la imatge una sèrie de

comptadorsqueindiquen,ambelnomderetuit24,

quanta gent ha compartit aquesta cita. Tenim a

continuació,doncs,unexempled'unaimatgeque

24 Retuit és un neologisme que esdevé d'altre neologisme: un tuit (de l'anglès Twit) és una cita a la plataforma de

microblogging Twitter, mentre que retuitar (fer un retuit) és compartir aquesta cita perquè els seguidors de qui la

comparteixlavegin.

E.Capturad'imatgedeTwittersobre#AtaqueSedePP,per

@esppeonzAguirre(2014)


41

fa una paròdia, avançant el que podria ser una notícia habitual d'un mitjà de comunicació (qualsevol)

ideològicamentcontrarialpartitqueespresentaalacapturadepantalla:aquestpartitésrelacionat,com

decostum,ambtotallòqueésnegatiuquepassaal'Estat,oinclúsfora.Encapcas,penso,aquestl'exemple

proposatpreténserunafaltaderespectecapalesvíctimes,tansolsunamostrad'humor.

6.5.5Discurs-rap.

Es tractad'un treball creatiu formatperuna

imatge imúsica. Lamúsica fouproduïdaper

undelsmésfamososcompositors/productors

de Hip Hop als Estats Units, Dr. Dre25.

Aquesta música en concret és considerada

unadelesmillorsproduccionsques'hanfet,

de tal manera que s'ha usat en infinitat de

vídeos (per a fer altres cançons reals,

campanyes publicitaries, paròdies, etcètera),

iésconsideratpermoltagentcomunmeme,

com ara el cas següent: durant l'any 2013,

algú va veure un vídeo d'una dona major

anomenat "Las tablas de multiplicar con la

profesoraEsterLopez"26(2006).Estractad'un

vídeosenzill,enelqualaquestamestrarepassalestablesdemultiplicarperrecordarelstempsenelsquals

impartiaclasse.Aquestapersonaquevaveureelvídeo,peralgunmotiuelvarelacionaramblamúsicaque

heesmentatabans,ilivaparèixerqueencaixavencomsihaguessind'estarjuntstotsdosobjectes.Aquesta

personavacompartirelvídeodelaprofessorajuntamentambunvídeod'aquestamúsica,ideseguidaesva

ferviral(compartitper49.000personesen24hores).Aixídoncs,lacançódelcasésunaentretantes,però

quedónalacasualitatqueésmoltactual(2015),iencomptedeserunacançórealotablesdemultiplicar,

l'autorhaagafatpartd'undiscurs (tansols l'àudio)delSecretariGeneraldePODEMOS lamateixanitque

s'hafeteldiscurs,ihohapujataYoutube27juntamentambunaimatgedelmateixS.G.vestitambunestil

hip-hop,mentrel'actedelpartitcontinuavasentunatendènciaenTwitter.Haemprattambéunaimatgedel

mateixS.G.,editadaambunagorraiunencadenatd'orqueportaelsímboldelDòlar.

6.5.6Elpassatielpresent.

Pedro Sánchez és el protagonista d'altra situació que trobo interessant d'analitzar. Aquest S.G. ha sigut

"víctima"d'altresusuaris.QuanlagentusaTwitterhofaperparticiparenunpresentimmediat.Elqueellno

esperava fou que altres usuaris empraren els seusmissatges antics per a fer "broma" del present. Quan

25Linkdelvídeo:http://youtu.be/eRCJow2tKso26Linkdelvídeo:http://youtu.be/WaQp8_0JpMQ27Linkdelvídeo:http://youtu.be/OxOCWRyVhtc

F.Capturd'imatgedeTwittersobre#EsAhora31E,per

@neolenguas(2014)


42

Pedrova iniciarel seucompteanysenrere, ino teniapràcticament seguidors (tampoceraunpersonatge

conegut arreu de l'Estat, com ara). Així, escrivia sobre la seva vida i el seu oci (les amistats, el bàsquet,

etcètera). En l'actualitat, alguns usuaris usen aquests missatges (com han escrit alguns articles28) per

traure'lsforadecontext i ferbromasobreaquestpolític,comaraquanelReid'Espanyalivaoferircercar

pactesperformargovern,ialgúvacompartirunmissatgedePedroquedeia"Somoslosmejores".

6.5.7Twitterparticipaenelseupropiescenari.

Aquestsdarrersexemplesesdevenend'accionsdelsusuarisilesusuariesdeTwitter,imoltsd'ellsambuna

identitat"noreal".Ésadir:aTwittertenenunanovaidentitat,diferentdelavidaforadelaxarxa,peròmai

podem dir que es tracta d'una identitat falsa, perquè no estan suplantant ningú, a més a més que

s'expressin amb el "rol" el qual es senten identificats. Potser, aquestes noves identitats generadores de

seguretat incitena laparticipaciópolíticaenunpaíselqualhihavia cert ressentimentunsanysenrerea

parlaroparticiparenlapolítica.Elcasésqueenl'actualitat,elRegned'Espanyaestàquasialnivelld'altres

païsosambunaaltraculturaieducaciócapaallòqueensafectaatothom(ésadir,lapolítica).Lamateixa

plataformaTwitterhacreatcomptesoficialsperaferdifusiódel'actualitatpolítica,compodemtrobarala

imatgesegüent:

28Articlesobrel'exempledelsmissatgescompartits:http://vozpopuli.com/memesis/75404-pedro-sanchez-comentando-

las-noticias-de-pedro-sanchez

F.Capturad'imatgedelcompteoficialdeTwittersobrepolíticaielsEUA(@gov;2016)


43

En l'Estat Espanyol ja existeix, des d'aquestmes de juny (2016), un compte oficial de Twitter, centrat en

l'actualitatpolíticai l'activitatdelspolítics.Alaimatgesegüentpodemveurel'inicidel'activitat29,aixícom

undelscandidats"presidenciables"interactuantambelcompte.

A més a més, el compte va afegir la següent imatge, amb quatre emoticones que, pels seus colors,

representenelsquatrepartitspolíticsambmés representacióa tot l'Estat:PartidoPopular (blau),Partido

SocialistaObreroEspañol,Podemos(morat)iCiudadanos(taronja).

H.Capturad'imatgedelcompteoficialdeTwittersobrel'activitatpolíticaal'EstatEspanyol(2016)

NoésperamenysaquestainiciativadeTwitter.Al'EstatEspanyol, lesxarxessocialss'hanconvertitenun

espai (virtual) ocupat per l'activitat política, la propaganda (entesa com l'activitat comunicada des dels 29 Els dos missatges que apareixen a la imatge són els dos primers missatges fets des d'aquest compte de Twitter

Política.

G.Capturad'imatgedelcompteoficialdeTwittersobrel'activitatpolíticaal'EstatEspanyol

(@TwitterPolitica;2016)


44

partitspolíticsilesinstitucions),ilacontra-política(comaraels"atacs"capalapropaganda,eltrencament

dels discursos, i la generació d'altres nous). Com ja he esmentat abans, podem trobar diàriament nous

exemples,d'aquestes imatgesqueacabenfent-sememes.En les imatgessegüents trobemles tendències,

gràciesalamateixaaplicaciódeTwitter.

En aquests exemples podem trobar

lestendències:#RedPPVAL(xarxade

corrupció del Partit Popoular a

València), #PedroEnTwitter (Pedro

Sánchez, candidat presidenciable

esmentat ja anteriorment),

#CsNoSabePerder (contra el partit

políticCiudadanos, abreviatamb les

lletres "Cs"), #SomosComunistas

(gentques'identificava,ono,ambel

comunisme), Banco Mundial (en

relació al Banc Mundial o alguna

declaraciódelsseusdirigents),ElCIS

(sobre els resultats de la enquesta

del Centro de Investigaciones

Sociológicas de l'Estat Espanol), i

#RajoyQuiereGobernar(sobreelPresidentdel'Estat,MarianoRajoy,principalmentafavor).

6.5.8ContingutsforadeTwitter.

HeescollitTwitterperatraureelsexemples idesenvolupar l'anàlisiperquèemsembla lamés interessant

(entrelesxarxeshegemòniques)perquè,comjaheexplicatabans,lamateixaplataformaofereixunsistema

deconèixerlestendències,iaixòajudaalocalitzarnousfenòmens.Peròhihamoltesxarxessocials(virtuals)

i molts altres exemples interessants. A vegades, els continguts i/o les imatges són creades en el mateix

Internet.Éselcasderajoypresidente.es,unaplanawebqueparòdiaalgunesfrasesiactitudsdelPresident

(araen funcions)de l'EstatEspanyol.Ésunwebpublicatdurant la campanyaelectoralpera lesEleccions

Generals de l'Estat del present 2016 que imita la plana oficial creada pel partit del candidat. Em sembla

interessantperquèempraelements (queperaltrabandasónconstruïts socialment)molt significatiusdel

queanomenemmeme,comaragatets,opersonatgesmundialmentreconeguts,querestenenaveureamb

elcas tractat.Ésel casde Jesús,el filldeldéucristià,elqualens trobempersorpresacomamembrede

l'equipdelcandidatpresidenciable,comunamenadebromasobrelarelacióentreelpartitdelmateixRajoy

(queésunpartit,d'aquellamanera,conservador),amblareligiócristianailadefensadelsseusvalors.

I.Capturad'imatgedelsTT(Twitter)aValènciaelsdies07/06/2016

(blau)iel09/06/2016(vermell)(2016)


45

J.Capturaderajoypresidente.es(2016)

K.Capturaderajoypresidente.es(2016)

L.Capturaderajoypresidente.es(2016)


46

7.Conclusions.

Lesxarxessocialsvirtualshegemòniqueshangeneratunnouparadigmasocialicultural.SiInternetpermetia

compartirqualsevoltipusd'informacióambpersonesdetotarreu,lesplataformesd'usuaris,juntamentamb

elsdispositiusmòbils intel·ligents,handesenvolupatnoustipusd'activitats iactitudsques'adhereixenala

conducta humana. Per una banda, l'art relacional troba un espai adequat per a generar tot tipus de

creacionsencomú,mentrequelatecnologiapermetcrear,modificaricompartirelstreballsalaxarxa,com

unamenadebastidorcooperatiuvirtual.Aquestnonecessitaunformatfísicmésenllàdelsdispositiusamb

pantalla iconnexióaInternet.Peraltra, lespersonespodencreardiscursosipolítica,demaneraseparada

d'allòinstitucional,icompartir-hoambtothom.AmblesTIC,elciberactivismehaconnectatamblacultura-

meme(esdevingudadelaculturapopular)enelmomentenelquall'ésserhumàésconscientdel'existència

delaindependènciaentrelesideesilespersones,idelasevaacceptació,inaixunanovaideadememe:una

creació (una imatge, un vídeo, una plana web, etcètera) esdevinguda de la cultura popular (com ara

elementsopersonatgesconegutsper tothom). Alhora, lesxarxessocialssuposenunpuntd'inflexióen la

manerad'entendre'nscomasocietat.Encaraquevivimencomunitats,hofemdemaneraindependent(o

individualista).Almateixtemps,però,estemcomunicatsambgentdetotelmóngràciesaInternet.Aquest

fet permet amplificar els fenòmens que s'alimenten de la comunicació i de la informació. Les noves

generacionseconòmicamentindependentsmanquendelscostumsdelesgeneracionsanteriors.Aixòfacilita

nousmodelsproductius,comaraelsmitjansdecomunicaciódintredelmercatdelsmassmedia:avuipodem

consumir diaris que funcionen de manera virtual (i que no s'imprimiran mai en paper) i es nodreixen

d'aquestesxarxeshegemòniques,itambéaltresqueencomptededependredegransinversors,hofande

milers d'usuaris d'Internet. Aquesta independència dels "grans capitals" permet escoltar les queixes i les

demandesqueesprodueixena laxarxasobreelsmitjansdecomunicació, i respondre-les,mentrequeels

seus consumidors gaudeixen de la informació sense intermediaris, o els utilitzen per a les seves pròpies

creacions. L'ésser humà és avui, més que mai, prosumidor. Cada dia hi ha més d'aquests elements

audiovisualsque"okupen"laxarxaiqueensconten,desdelaperspectiva(compartida)delsseuscreadors

elqueestàpassantalmónacadasegonquepassa.Totselscontinguts (elsoriginals iels remesclats) són

compartits,amplificant les sevesvisualitzacions iaconseguintenalgunscasos fer-los "virals".Pelque faa

l'úspolíticd'Internet,enelmomentenelqualelmalestaramblesinstitucionséscompartitpermitjàdeles

xarxes socials, el que es produeix és el "dinamitar" el sentit mateix de l'existència d'un sistema polític

piramidal. En aquest, la majoria dels ciutadans són apartats del fer política, i relegats a elegir als seus

representants, que són en realitat els "gestors" del conviure dels ciutadans. Internet esdevé un canal de

comunicació que no es pot controlar al cent per cent, però l'activitat a les xarxes socials sí que es pot

programar,comaraelshashtags,quemoltsviatgesresponenainiciativesdecol·lectiusindependents,ode

grupspolítics.Estemparlantd'unhabitarde lapropaganda,en lasevadefiniciómoderna,a laxarxa,però

tambédelapossibilitatdelacontrapropaganda.Amésamés,araelsusuarispodeninteractuardirectament

ambelspolítics(enelcasqueaqueststinguincomptealesxarxessocials).Pelquefaalsilesartistes,com

en cada canvi de model productiu, s'adapten al seu context. Aquest té un punt particular. És més fàcil


47

d'accedir (tan sols requereix una computadora, o un dispositiu mòbil), mentre que la manca de

reconeixement (en gran majoria dels exemples) oficial, és encara més difícil de censurar. No hi ha una

"acadèmia" que digui que una imatge o un vídeo no sigui rellevant. Són els usuaris qui ho fan, sigui de

maneraconscient,ono,mentrequelaformad'aquests'adaptaa lestendències,evolucionantcadadia.A

mésamés,elsresultatspodenarribaraserméspositius.Qualsevolnopotaccediraexposarenunmuseuo

unagaleria,peròtotelmón(menysenelcasdelques'anomena"barreratecnològica")potpujarunaimatge

o una fotografia a Twitter. Amb unes condicions determinades, aquesta podria arribar a milions

d'internautesque la valoraran, i potser la compartiran (o inclúspodrien fer unanova apartir d'aquesta).

Aixòéselqueconverteixaquestselementsenunanovaestèticade l'"amateurització",ambunsobjectius

basatsenl'opinió,delseucreadoridelsquielscomparteix.

Eldiscursésuna ferramenta imprescindibleperaconstruir realitats.Enelsexemples trobemcasosenels

qualspodemveureaccionsireaccionsadiferentstipusdediscurs.Són,entotcas,mostresquotidianesque

generalitzen la interactivitat amb finalitats, diguem-ne, política (od'expressió i participació enel discurs).

Peròpodemtrobartotamenadediscursos:tambéaccionsracistes,homòfobes,masclistes,etcètera.Hem

detenirencomptequeaquesta"llibertat",encaraqueenalgunscasostérepercussions,sónincontrolables

al 100%, i aquesta "diversitat" permet mantenir latent els discursos que semblaven acabats, així com

enderrocar-los. És una lluita constant que serveix per a repensar la conducta humana, que canvia, o

evoluciona amb l'experiència. D'aquella manera, la creació o construcció de nousmemes pot ajudar a

accelerar el canvi o l'acceptació d'altres discursos que abans no es coneixien o eren rebutjats. En l'Estat

Espanyolcomençaaseracceptatelconviureambinformacionsque,potsernotenenunespecialinterèsper

als ciutadans espanyols, o sónmenys esperades que altres notícies, però ajuden a construir o treure els

"altres"discursos, funcionantambcert interès.A la fi,hihaun"poder"o"poders"que tenenaccésa les

institucions iacertes ferramentes,comelsmassmedia, i veuenaquestacreació"lliure"dediscursos,així

com l'emergirde "ferramentesalternatives" (comaraaquestsmitjans ambsuport "popular") comun risc

peralseumonopoli.

Aleshores, trobemen les xarxes socials unparadigmaenplena construcció. Internet és un canal "obert",

peròdarreredelesxarxessocialsvirtualshihagranscapitals.Perunabanda,lesxarxesnecessitenmantenir

certes"regles"perpersuadiralsusuaris, inecessitengarantiruna llibertaten l'úsde lessevesaplicacions.

Perl'altrapart,l'interèsreald'aquestesplataformeshegemòniques,comaraFacebookiTwitter(icomlesde

qualsevolgranempresa)éselbeneficieconòmicicirculardintredelsmercatsd'inversors(idel"Mercat"),el

qual entra ambun conflicte ambel creixement de discursos alternatius a les polítiques que defensenun

model econòmic que permet l'especulació i la capitalització dels béns per a unes minories. No podem,

doncs, certificar la direcció d'aquest paradigma: potser cap a una privatització exagerada; potser una

oberturadecondicionsdavant lapressiódenovesxarxesvirtualsquecerquenl'hegemonia.Potsercapde

les dues opcions. Però és evident que la generació d'un context (i discursos que poden influir en els


48

usuaris/ciutadans) juga una part important en aquest tipus de xarxes, i serà també un factor a tenir en

compteenelfuturesdevenird'aquestesxarxes.


49

8.Bibliografia

8.1Articlesitreballs.

Arracián,S.,Hernández,E.,(2011)."Laredefinicióndelaestética".OtrosLogos.Revistadeestudioscríticos.

CentrodeEstudiosyActualizaciónenPensamientoPolítico,DecolonialidadeInterculturalidad,Universidad

NacionaldelComahue.Argentina.

CAMPÀS,J.(2015).Sobreelconcepted'art.Blogd'humanitats.UniversitatObertadeCatalunya

DeGràcia, E. (2014).Art departicipació i culturaaudiovisual.Un cas d'estudi: colabocrea.net.Universitat

PolitècnicadeValència.FacultatdeBellesArts.Riunet

DeGràcia,E.(2015).colabocrea.netcomoexperienciaenelartedeparticipaciónylasredessociales.RealI

Virtual.IICongresointernacionaldeinvestigaciónenartesvisuales.Valencia:ANIAV

El Periódico. Política (2016). "Rajoypresidente.es, la 'web-parodia' del candidato del PP". El periódico.

http://www.elperiodico.com/es/noticias/politica/rajoypresidente-web-parodia-candidato-partio-popular-

5204209?utm_source=rss-

noticias&utm_medium=feed&utm_campaign=politica&utm_source=twitterfeed&utm_medium=twitter

(Consultadael20/06/2016).

Gràffica política (2016). "Rajoypresidente.es, un meme en forma de web". Gràffica.

http://graffica.info/rajoypresidente-es-un-meme-en-forma-de-

web/?utm_source=twitterfeed&utm_medium=twitter(Consultadael20/06/2016).

Játiva, J. (2014). "El IVAM infló en más de un millón su número de visitantes" en elpais.com.

http://cultura.elpais.com/cultura/2014/12/19/actualidad/1419018132_361411.html (Consultada el

14/06/2016).

Memesis (2016). "Pedro Sánchez comentando las noticias de Pedro Sánchez". Voz Pópuli.

http://vozpopuli.com/memesis/75404-pedro-sanchez-comentando-las-noticias-de-pedro-sanchez

(Consultadael20/06/2016).

Vidal,C.(1993)."RuiSerra".Cimal.ArteInternacional.Número41.EdicionesCimalInternacional.Valencia.

8.2Llibres.

Arendt,H.(2015).Lacondiciónhumana.España:Paidós

Bernays,E.(2010).Propaganda.España:Melusina

Benjamin,W.(2012).Laobradearteenlaépocadesureproducciónmecánica.Madrid:Casimirolibros

Benjamin,W.(2015).Elautorcomoproductor.Madrid:Casimirolibros

Bishop,C.(2006).Participation,Cambridge:WhitechapelGallery

Bourriaud,N.(2008).Estéticarelacional.BuenosAires:AdrianaHidalgoeditora

Calderón,C.,Lorenzo,S.(Coords.)(2010).OpenGovernment.Gobiernoabierto.Jaén:Algóneditores

Clark,T.(2000).ArteyPropagandaenelsigloXX.Madrid:Akal

Danto,ArthurC.(2014).Quéeselarte.España:Paidós


50

Dawkins,R.(2011).Elgenegoísta.Lasbasesbiológicasdenuestraconducta.España:SalvatEditores

Didi-Huberman, G. (2010). “Cómo abrir los ojos” enHarun Farocki. Desconfiar de las imágenes. Buenos

Aires:CajaNegra

Foucault,M.(2015).Elordendeldiscurso.Barcelona:Fábula.

Gergen,K.(2006).Elyosaturado.España:Paidós

Giddens, A. (1997).Modernidad e identidad del yo. El yo y la sociedad en la época comtemporánea.

Barcelona:Península

Illouz,E.(2010).Intimidadescongeladas.Lasemocionesenelcapitalismo.España:Katz

MartínPrada,J.(2012).Otrotiempoparaelarte.España:Sendema

MartínPrada,J.(2012).PrácticasartísticaseInternetenlaépocadelasredessociales.Madrid:Akal

McLuhan,M.(1985).Guerraypazenlaaldeaglobal.Barcelona:EditorialPlanetadeAgostini

Rodríguez,D.(2014).Memecracia.Losviralesquenosgobiernan.España:Gestión2000

Sierra,J.(2013).ElmaestrodelPrado.Ylaspinturasproféticas.España:Planeta

Sierra,J.(2011).Lacenasecreta.España:Planeta

Simmel,G.(2001).Elindividuoylalibertad:Ensayosdecríticadelacultura.España:Península

Stam,R.(2001).Teoríasdelcine.Unaintroducción.Barcelona:Paidós

V.V.A.A.(2015).Muckraker02.Madrid:CapitánSwing

Villafañe,J.(2006).Introducciónalateoríadelaimagen.España:Pirámide.

Wagner,R.(2013).Arteyrevolución.Madrid:Casimirolibros

9.Índexdelesimatges

A.Capturad'imatgedelawebdurantelprocés:(2014)

B.Imatge"meme"fentcríticadelawebcitada(2014)

C.Capturad'imatgedelawebactual:(2015)

D.Capturad'imatgede#VullButàaTwitter(@vullbuta;2014)

E.Capturad'imatgedeTwittersobre#AtaqueSedePP,per@esppeonzAguirre(2014)

F.Capturd'imatgedeTwittersobre#EsAhora31E,per@neolenguas(2014)

G. Captura d'imatge del compte oficial de Twitter sobre l'activitat política a l'Estat Espanyol

(@TwitterPolitica;2016)

H.Capturad'imatgedelcompteoficialdeTwittersobrel'activitatpolíticaal'EstatEspanyol(2016)

I.Capturad'imatgedelsTT(Twitter)aValènciaelsdies07/06/2016(blau)iel09/06/2016(vermell)(2016)

J.Capturaderajoypresidente.es(2016)

K.Capturaderajoypresidente.es(2016)

L.Capturaderajoypresidente.es(2016)

Estètica i política. Art i participació en la creació d...

Documents

Transcript of Estètica i política. Art i participació en la creació d...