ESTUDI D’ACTUALITZACIÓ DE L’AVALUACIÓ DE RECURSOS...

ESTUDI D’ACTUALITZACIÓ DE L’AVALUACIÓ DE RECURSOS HÍDRICS

DE LES CONQUES INTERNES DE CATALUNYA

Conques Internes de Catalunya

Document de síntesi

MAIG 2002

Conques internes de Catalunya Document de síntesi

Conques internes de Catalunya


INTRODUCCIÓ

Els documents que formen la planificació hidrològica de les conques internes de Cata-

lunya tenen el seu fonament tècnic en estudis detallats realitzats als anys setanta i

principis dels vuitanta, sobre la demanda d’aigua i l’oferta de recursos per satisfer-la.

Aquests estudis detallats s’han actualitzat parcialment en anys posteriors, incorporant

noves informacions sobre l’evolució de demandes i recursos i la resta de paràmetres

que incideixen en la planificació hidrològica. El període de temps transcorregut ha su-

posat l’aparició de noves dades, així com una millora substancial de les tecnologies de

tractament d'aquestes dades, la qual cosa aconsella no només una actualització parci-

al, sinó programada, coordinada i integrada de les bases tècniques que suporten

l’esmentada planificació.

Dins aquestes bases tècniques, les parts principals són l’estudi dels diferents usos i

demandes d’aigua així com l’estudi dels recursos disponibles, a partir dels quals es

desenvoluparà un model de gestió de l’aigua a Catalunya.

Aquest document de síntesi resumeix els estudis realitzats per avaluar els recursos

hídrics de les conques internes de Catalunya.

A títol informatiu, l’estudi de recursos superficials dóna les següents dades globals:

l’aportació mitjana anual a les conques internes és de 2.657 hm3. El quocient entre

aquesta xifra i la població de les conques internes (5.706.812 h.) dóna un recurs mitjà

anual per habitant de 466 m3. Per interpretar adequadament aquests valors és neces-

sari tenir en compte tot allò que s’explica en la introducció del capítol Avaluació dels

recursos superficials.

ESTUDI D’ACTUALITZACIÓ DE L’AVALUACIÓ DE RECURSOS HÍDRICS DE LES CONQUES INTERNES DE CATALUNYA I CONQUES CATALANES DE L’EBRE

1




OBJECTIU DE L’ESTUDI

L’objectiu del present estudi és l’actualització de l’avaluació dels recursos d’aigua a les

conques internes de Catalunya, incorporant les dades obtingudes en el període trans-

corregut des de l’avaluació efectuada per a la redacció dels documents tècnics de su-

port del Pla hidrològic de les conques internes de Catalunya.

S’han obtingut, amb els mètodes i mitjans tècnics que permet la tecnologia actual, les

sèries d’aportacions naturals representatives dels recursos disponibles en les diverses

subconques de les conques internes de Catalunya en el període comprès entre el

1940-1941 i 1999-2000.

Així mateix, s’ha efectuat una recopilació i revisió de les possibilitats d’augmentar la

regulació dels recursos superficials, dels recursos que poden oferir els aqüífers d’una

manera sostenible i com a recursos que es poden utilitzar conjuntament amb els su-

perficials per optimitzar la gestió. S’han considerat també els recursos potencials que

poden obtenir-se per reutilització de l’aigua de plantes depuradores, i paral·lelament es

desenvolupa una caracterització de la qualitat tant dels recursos superficials com dels

subterranis.

L’estudi analitza també una de les principals incerteses que planen actualment sobre

els recursos hídrics: la possibilitat d’un canvi climàtic.

La finalitat dels treballs d’aquest estudi és, a curt termini, aportar dades per a l'elabo-

ració i anàlisi dels escenaris de satisfacció de les demandes en què es basarà la re-

dacció del Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya, segons les condici-

ons de desagregació i de format requerits per a la seva utilització directa en els models

de gestió. A llarg termini, es tracta de recopilar i actualitzar tota la informació que ateny

els recursos per al seu ús en els estudis que es realitzin en el futur a les conques in-

ternes.


2




ÀMBIT DE L’ESTUDI

Marc geogràfic i zonificació

L’estudi realitzat es refereix a la totalitat de Catalunya, però aquest document de sínte-

si es restringeix al marc geogràfic de les conques internes de Catalunya (CIC). El con-

junt de les CIC està dividit en 11 conques hidrogràfiques i 336 subconques on s’han

avaluat els recursos superficials, fet que implica un grau de detall molt elevat, superior

a l’emprat en estudis anteriors (Figura 1 i Taula 1).

Aquesta zonificació, però, no és directament apta per a l’avaluació dels recursos sub-

terranis, ja que en ocasions els aqüífers s'encavalquen amb les conques superficials.

Figura 1.- Conques i subconques on s’avaluen els recursos superficials


3




Conca hidrogràfica Superfície (km2)

Nre. de subcon-

ques La Muga 758 26 El Fluvià 974 25 El Ter 2955 59 El Daró 321 5 El Llobregat 4957 115 El Besòs 1020 29 La Tordera 876 28 El Foix 310 11 El Gaià 423 13 El Francolí 853 20 Rra. Riudecanyes 72 2 El Siurana (capçalera) 88 3 TOTAL 13607 336

Taula 1.- Superfície i nombre de subconques que integren cada conca

AVALUACIÓ DELS RECURSOS SUPERFICIALS

Objectiu

Dins dels objectius generals de l’estudi, el de l’avaluació dels recursos superficials és,

probablement, el més important. Es concreta en l’estimació de les sèries d’aportacions

naturals mensuals en totes les subconques durant el període de 61 anys comprès en-

tre 1940-1941 i 1999-2000. Aquestes sèries d’aportacions constitueixen les dades de

partida dels models de gestió i de la base de dades de recursos hídrics naturals que

cal emprar en qualsevol estudi futur realitzat en l’àmbit de les conques internes.

L’any inicial de les sèries –1940-1941– coincideix amb l’emprat en els plans hidrològics

de conca, i en particular amb el de les conques internes. S’han estimat fins a la data

més recent possible perquè siguin prou llargues i variades i, per tant, representatives

del comportament hidrològic. La utilització de les sèries així calculades per a l’anàlisi

de situacions futures implica l’acceptació de la hipòtesi d’estacionalitat –és a dir, que

les característiques estadístiques de les aportacions no canviaran amb el temps-, dis-

cutible davant els indicis de canvi climàtic. Donada la incertesa respecte a l’impacte


4




d’aquest sobre les aportacions, per falta d’evidència estadística, és recomanable rea-

litzar previsions prudents que, almenys qualitativament, prevegin la possibilitat de tenir

menys recursos en el futur.

L’estudi es completa amb una estimació de les aportacions en una conca representati-

va si es reduís la precipitació en una magnitud de l’ordre de l’estimada en estudis sol-

vents sobre el canvi climàtic a Catalunya.

Encara que les sèries de recursos s’estimen a escala diària, la seva validesa es com-

prova a escala mensual, a través del calibratge dels models de precipitació –

escolament. Per tant el seu ús per a intervals de temps menors és menys fiable. Com

a subproducte de l’avaluació s’obté, d’una banda, un banc de dades de pluviometria,

aforaments i nivells i volums als embassaments a escala diària i mensual analitzat,

depurat i, on ha calgut, completat per mètodes estadístics, i, d’altra banda, una anàlisi

detallada de les característiques estadístiques de les sèries d’aportacions naturals i

dels seus cicles secs i humits.

Aquests recursos són els derivats de la pluviometria sobre les conques estudia-des, i, per tant, inclouen ja la infiltració als aqüífers, que no constitueixen un re-curs afegit ja que actuen únicament com a embassaments naturals i per tant com a elements reguladors.

Definicions i metodologia

Els conceptes emprats en l’estudi són, en essència, els següents:

Dades brutes: registres originals de pluviometria, aforaments o balanç

d’embassaments.

Dades completades: sèries completes de qualsevol variable per al període que

sigui necessari, generalment el 1940-1999 de les sèries finals, obtingudes per

ompliment estadístic de les dades brutes.

Usos de l’aigua: aigua derivada realment –mesurada o estimada– en els dife-

rents punts al llarg del temps. Ha estat proporcionada per l’Estudi de caracte-


5




rització i prospectiva de les demandes d’aigua a les conques internes de Catalunya i a les conques catalanes de l’Ebre.

Restitució de cabals al règim natural: estimació dels cabals, generalment a es-

cala diària, que haurien passat per una estació d’aforament si no existissin cap-

tacions, abocaments ni embassaments. S’obtenen a partir de les dades brutes

d’aforaments corregits mitjançant les reserves dels embassaments i els usos

reals de l’aigua, aigües amunt del punt estudiat.

Model precipitació – escolament: model hidrològic usat per estimar els cabals

diaris naturals en una conca a partir de la precipitació diària. S’ha utilitzat el

model Sacramento, habitual en aquest tipus d’estudis, que simula l’escolament

diari a partir de la precipitació i l’evapotranspiració potencial. És un model tipus

Stanford, de paràmetres englobats, que usa tres zones d’acumulació d’aigua –

superior i dues inferiors– dividides en dos dipòsits cadascuna –de terreny se-

misaturat i saturat–, amb funcionament no lineal, i capacitats i connexions regu-

lades mitjançant dades que s’ajusten al calibratge.

Calibratge del model: ajustament dels paràmetres d’un model mitjançant la re-

producció d’un període històric de diversos anys fins que els cabals calculats

siguin suficientment semblants als restituïts al règim natural en estacions

d’aforament o embassaments. A tal efecte, s’ajusten els paràmetres fins que

els cabals calculats s’aproximin el més possible als cabals de les estacions

d’aforament, restituïts al règim natural.

Sèries d’aportacions naturals: cabals diaris, setmanals i mensuals estimats en

cada subconca mitjançant models precipitació –escolament per al període

1940-2000.

La metodologia usada ha estat l’estàndard per a aquest tipus d’estudis. S’ha des-

envolupat en les fases indicades en l’organigrama de la Figura 2. En cada fase es

realitzen nombroses comprovacions de la validesa, precisió i coherència de les es-

timacions realitzades, per contrast amb les dades disponibles i amb les avaluaci-

ons d’estudis anteriors.


6




Figura 2.- Organigrama de les fases de l’estudi


7




Pluviometria

Amb l’objectiu de conèixer la precipitació en el període 1940-1941 a 1999-2000, se'n

va estimar el valor mitjà en la superfície total de les conques internes, a partir de les

sèries registrades en els pluviòmetres, prèviament omplertes per completar els buits

existents.

A nivell informatiu, el gràfic superior de la Figura 3 representa les precipitacions mitja-

nes anuals des de l’any 1940 fins al 1999. La part inferior del gràfic reflecteix els cicles

secs i humits, i indica la diferència de cada dada anual amb la mitjana acumulada fins

a aquell any, Xi - (X1+…+Xi)/i. El gràfic inferior representa les desviacions acumulades

respecte de la mitjana acumulada1. S’aprecien amb claredat dos períodes de dèficit,

de 1945 a 1970 i de 1984 a 1990.

1 Diferència entre la precipitació acumulada fins cada any i la precipitació mitjana del període complet

acumulada fins aquell any. (X1+…+Xi) - (i * Xmitjana).


8




-400

-200

0

200

400

600

800

1000

1200

1400

1940 1944 1948 1952 1956 1960 1964 1968 1972 1976 1980 1984 1988 1992 1996

Precipitació mitjana anual Difèrencia amb la mitjana acumulada

-1000

-800

-600

-400

-200

0

200

400

600

1940 1944 1948 1952 1956 1960 1964 1968 1972 1976 1980 1984 1988 1992 1996

P(m

m)

Figura 3.- Precipitacions anuals mitjanes de les conques internes i diferències entre el seu valor acumulat i mitjà acumulat


9




La Taula 2 i la Figura 4 indiquen les precipitacions mitjanes en les onze conques prin-

cipals. En el gràfic s’aprecia la disminució del seu valor en direcció nord – sud.

Nom de la conca Superfície (km2)

Precipitació mitjana a-nual (mm)

Precipitació mitjana a-nual (hm3)

La Muga 758 807 612

El Fluvià 974 935 911

El Ter 2955 879 2597

El Daró 321 702 225

El Llobregat 4957 672 3331

El Besòs 1020 661 674

La Tordera 876 792 694

El Foix 310 586 182

El Gaià 423 519 220

El Francolí 853 525 448

El Riudecanyes 72 605 44

El Siurana (capçalera) 88 650 57

Taula 2.- Precipitació mitjana, específica i total, a les conques principals

0

100200300400

500600

700800900

1000

Fluvià

Ter

Muga

Tordera

Daró

Llobregat

Besòs

Siurana

Riudecanyes

Foix

Francolí

Gaià

Prec

ipita

ció

(mm

)

Figura 4.- Precipitació mitjana a les conques principals

P. mitjana = 734 mm


10




Com es pot apreciar al gràfic anterior, la precipitació mitjana disminueix sensiblement

de nord a sud. Per tal de conèixer amb més detall aquesta distribució espacial sobre el

territori estudiat, s’han traçat les corresponents isolínies en funció de la informació pun-

tual que faciliten les estacions pluviomètriques, usant el mètode de Krige, sense tenir

en compte altres factors meteorològics i topogràfics que poden afectar la distribució de

la precipitació, fet que requeriria un estudi molt més detallat. Els resultats per al valor

mitjà i exemples d’anys secs (1972) i humits (1971) es mostren a les figures següents.

ESTINTE

Intervals de precipitació (mm)

Figura 5.- Mapa de pluviometria mitjana del període 1940/1941 a 1999/2000

UDI D’ACTUALITZACIÓ DE L’AVALUACIÓ DE RECURSOS HÍDRICS DE LES CONQUES RNES DE CATALUNYA I CONQUES CATALANES DE L’EBRE

11




ESTINTE


Figura 6.- Mapa de pluviometria mitjana d’un any sec: 1972/1973

UR


Figura 7.- Mapa de pluviometria mitjana d’un any humit: 1971/1972

DI D’ACTUALITZACIÓ DE L’AVALUACIÓ DE RECURSOS HÍDRICS DE LES CONQUES NES DE CATALUNYA I CONQUES CATALANES DE L’EBRE

12




Com a resultat de l’estudi climàtic, s’han obtingut les sèries de precipitació, temperatu-

ra i evapotranspiració necessàries per a l’aplicació del model Sacramento.

En algunes subconques, l’escassetat d’estacions –o la falta de dades en estacions

existents–, impedeix estimar correctament la precipitació real. Per això, seria recoma-

nable realitzar una revisió de la xarxa d’estacions meteorològiques per millorar les se-

ves observacions, ja que, si bé pot ser adequada per a finalitats meteorològiques, és

insuficient per a estudis de recursos hidràulics.

Aportacions en règim natural

Una vegada restituïts al règim natural els cabals registrats en les estacions

d’aforament, calibrat el model Sacramento de cadascuna d’aquestes estacions i esti-

mats els paràmetres en cada subconca a partir dels ajustaments en les estacions

d’aforament, es poden obtenir les aportacions diàries en cada unitat per al període

1940-1999. La Figura 8 i la Figura 9 presenten dos exemples representatius de la qua-

litat de l’ajustament en embassament.

La Taula 3 resumeix les característiques més importants de les aportacions naturals

en estacions d’aforament seleccionades, embassaments i conques principals. Es mos-

tren els recursos totals estimats en les estacions d’aforament més importants, embas-

saments i rius fins a la desembocadura, que circularien en estat natural, sense capta-

cions, abocaments ni embassaments. Per conèixer la distribució temporal dels recur-

sos, de gran transcendència per a la seva gestió, s’ha calculat el coeficient

d’irregularitat anual, que és el quocient entre l’aportació màxima anual i la mínima de la

sèrie de valors. A l’última columna es mostra el percentatge de recursos en cada punt,

respecte als totals del riu en què s’ubica.


13




0.00

50.00

100.00

150.00

200.00

250.00

300.00

350.00

80/8

1

81/8

2

82/8

3

83/8

4

84/8

5

85/8

6

86/8

7

87/8

8

88/8

9

89/9

0

90/9

1

Any/mes

Apo

rtac

ió (h

m 3 )

0.00

100.00

200.00

300.00

400.00

500.00

600.00

700.00

800.00

900.00

Prec

ipita

ció

(mm

)

PRECIPITACIÓ AFORAMENTS SACRAMENTO

Figura 8.- Ter a l’embassament de Sau: ajustament en el període 1980/1990

0.00

50.00

100.00

150.00

200.00

88/89 89/90 90/91 91/92 92/93 93/94 94/95 95/96 96/97 97/98 98/99 99/00 Any/mes

Apor

taci

ó (h

m3 )

0.00

100.00

200.00

300.00

400.00

500.00

600.00

700.00

800.00

Prec

ipita

ció

(mm

)

PRECIPITACIÓ AFORAMENTS SACRAMENTO

Figura 9.- Llobregat a l’embassament de la Baells: ajustament en el període 1990/2000


14




Nom Àrea (km2)

P (mm)

Aport. mitjana (hm3)

Aport. màx. (hm3)

Aport. mín. (hm3)

Coef. irregul.

% del total

conca Muga a emb. Boadella 181 980 64.21 154.91 12.14 12.76 43 %

MUGA COMPLET 758 807 149.63 391.00 23.00 17.00 100 %Fluvià a Olot (A13) 139 1003 47.38 106.58 12.06 8.84 18 %

Fluvià a Esponellà (A16) 804 980 244.85 534.44 70.17 7.62 93 %FLUVIÀ COMPLET 974 935 264.41 591.00 72.00 8.20 100 %

Ter a St. Joan Abadesses (A72) 301 1126 189.96 392.70 83.82 4.68 22 %Ter a Roda de Ter (A19) 1386 938 500.07 1193.67 218.03 5.47 59 %

Ter a emb. Sau 1528 930 527.24 1282.72 230.82 5.55 62 %Ter a emb. Susqueda 1773 928 591.94 1493.96 256.73 5.82 70 %

Ter a Pt. de la Barca (A10) 2265 919 719.04 1867.27 301.53 6.19 85 %TER COMPLET 2955 879 844.94 2255.82 363.61 6.20 100 %

DARÓ COMPLET 321 702 44.57 143.98 4.64 31.03 100 %Tordera a la Llavina (A26) 47 897 21.91 45.09 9.68 4.66 13 %

Tordera a St. Celoni (A15) 125 821 35.31 97.03 13.70 7.08 21 %

Tordera a Fogars (A62) 777 800 158.57 538.67 50.48 10.67 93 %

TORDERA COMPLET 876 792 170.40 590.56 50.74 11.64 100 %Foix a emb. Foix 293 587 9.00 39.82 1.59 25.04 95 %

FOIX COMPLET 310 586 9.47 41.92 1.68 24.95 100 %Gaià a Querol (A6) 139 534 12.00 45.38 1.85 24.52 48%

GAIÀ COMPLET 423 519 25.00 57.88 1.91 30.30 100%Francolí a Montblanc (A28) 332 521 15.95 77.47 3.41 22.72 35 %

Francolí a la Riba (A29) 451 535 30.71 136.59 8.21 16.63 68 %

FRANCOLÍ COMPLET 853 525 45.47 204.36 10.66 19.17 100 %Riudecanyes a Duesaigües (A14) 21 627 2.53 11.38 0.39 29.17 36 %

RIUDECANYES COMPLET 72 605 7.09 30.59 0.98 31.21 100 %Siurana a emb. Siurana 61 653 8.54 40.03 1.41 28.39 82 %

SIURANA COMPLET(CAP) 88 650 10.29 48.36 1.68 28.78 100 %Llobregat a emb. la Baells 503 905 209.22 460.12 45.77 10.05 28 %

Llobregat a Pont de Vilomara (A31) 1888 743 335.89 941.51 87.93 10.40 46 %

Cardener a emb. Llosa 195 860 80.82 160.88 28.42 5.66 11 %

Cardener a emb. Sant Ponç 305 814 101.60 214.69 31.98 6.71 14 %

Cardener a Manresa (A2) 1339 681 196.49 498.68 58.12 8.57 27 %

LLOBREGAT COMPLET 4957 672 700.00 2040.05 219.32 9.30 100 %BESÒS COMPLET 1020 661 129.39 528.48 30.32 17.43 100 %

TOTAL (sense rieres litorals) 13607 733 2400.7 100 %

Taula 3.-Recursos naturals en estacions d’aforaments, embassaments i conques


15




Les aportacions estimades en cada riu complet i la contribució de cada sistema al total

dels recursos generats, es mostra a la Figura 10.

29.159%

11.014%

7.098%

1.041%

0.295%0.429%

0.394% 5.390%1.857%1.894%

35.196%

6.233%

TER LLOBREGATFLUVIÀ TORDERA MUGA BESÒSFRANCOLÍ DARÓGAIÀ FOIX RIUDECANYES SIURANA (CAP)

0

100

200

300

400

500

600

700

800

900

TER

LLO

BR

EG

AT

FLU

VIÀ

TOR

DE

RA

MU

GA

BE

SÒ

S

FRA

NC

OLÍ

DA

RÓ

GA

IÀ

FOIX

RIU

DE

CA

NY

ES

SIU

RA

NA

(CA

P)

Figura 10.- Distribució dels recursos totals entre les conques principals

A la variabilitat interanual cal afegir-hi l’estacional, que es pot avaluar coneixent

l’aportació mitjana mensual de cada conca hidrogràfica, tal i com s’exposa a la Taula

4. Així mateix, a la Figura 11, es mostra la distribució mensual dels recursos amb el

percentatge que es genera cada mes respecte al total per a cada conca hidrogràfica.


16




VALOR MITJÀ DE LES APORTACIONS (hm3) CONCA

oct. nov. des. gen. febr.mar

ç abr. maig juny jul. ag. set.

TOTALANY MIT-JANA(hm3)

La Muga 12.76 13.77 14.93 20.00 17.29 18.93 14.87 13.91 8.42 5.24 4.51 5.00 149.63

El Fluvià 23.50 22.37 23.56 23.80 24.29 26.45 25.46 31.07 22.53 15.25 12.26 13.87 264.41

El Ter 72.03 67.38 83.68 74.69 65.23 77.81 81.67 98.34 75.25 51.65 45.38 51.83 844.94

La Tordera 15.00 13.77 21.16 21.03 16.52 19.52 17.95 17.72 9.07 5.54 5.23 7.90 170.40

El Besòs 11.66 11.90 15.29 14.85 13.00 15.52 13.25 14.57 6.66 2.92 2.85 6.91 129.39

El Llobregat 56.78 58.96 66.73 66.11 55.11 68.01 67.25 79.98 58.67 38.64 38.37 45.40 700.01

El Foix 0.82 0.73 1.01 1.21 0.95 1.22 1.05 0.99 0.53 0.19 0.28 0.49 9.47

El Gaià 2.14 2.02 2.71 3.29 2.25 3.02 2.77 3.12 1.36 0.73 0.64 1.12 25.17

El Francolí 4.63 4.44 5.17 5.59 3.84 4.73 4.67 4.83 2.76 1.40 1.11 2.30 45.47

El Riudecanyes 0.77 0.81 0.77 0.75 0.51 0.66 0.67 0.74 0.50 0.21 0.28 0.42 7.09

El Siurana (cap-

ça.) 1.20 1.12 1.09 1.00 0.71 1.02 1.07 1.14 0.68 0.35 0.28 0.63 10.29

Taula 4.- Recursos mitjans mensuals a les conques principals

0.0

2.0

4.0

6.0

8.0

10.0

12.0

14.0

16.0

OC NOV DE GEN FEB MAR ABR MA JUN JU AG SET

Mesos

% d

e l

port

ació

anu

al

MugaFluviàTerTorderaLlobregatFoixGaiàFrancolíRiudecanyesSiurana (capçalera)

Figura 11.- Gràfic de recursos mitjans mensuals a les conques principals

%

%

%

%

%

%

%

%

%

T. . SC

.R Ç

. IGY

L. .O .

'a A

a


17




Finalment, a la Taula 5 es mostra el balanç hídric final en cada conca hidrogràfica, en

què, òbviament, el total de la precipitació és igual a la suma de l’evapotranspiració real

i l’escolament. A més, s’ha calculat el coeficient d’escolament per a cada conca, que

representa la fracció de precipitació total que es converteix en escolament directe. A la

Figura 12 s’observa el volum final que suposa cada terme del balanç: evapotranspira-

ció i escolament respecte al volum total de precipitació.

CONCA Precipitac.

(mm)

ETP

(mm)

ETR

(mm) ETR/ETP

Esc. Total

(mm)

C. Esc

(%)

La Muga 807 793 610 0.77 197 24

El Fluvià 935 755 664 0.88 271 29

El Ter 879 732 593 0.81 286 32

El Daró 702 796 563 0.71 139 20

El Llobregat 672 748 531 0.71 141 21

El Besòs 661 776 534 0.69 127 19

La Tordera 792 827 598 0.72 194 24

El Foix 586 786 555 0.71 31 5

El Gaià 519 763 460 0.60 59 11

El Francolí 525 791 472 0.60 53 10

El Riudecanyes 605 874 506 0.58 98 16

El Siurana (capçalera) 650 788 513 0.65 137 21

Taula 5.- Règim hidrològic de les conques principals

Com es pot apreciar a la taula, els coeficients d’escolament obtinguts mostren que

l’aportació superficial, finalment generada, constitueix tan sols entre un 5 i un 30 % de

la pluja caiguda.


18




0 100 200 300 400 500 600 700 800 900 1000

Gaià

Francolí

Foix

Riudecanyes

Siurana (capçal.)

Besòs

Llobregat

Daró

Tordera

Muga

Ter

Fluvià

ETR (mm) ESC TAL (mm)

. TO

Figura 12.- Relació entre l’evapotranspiració real i l’escolament total a les con-ques principals

S’han estimat també les sèries d’aportacions naturals a les conques de rieres litorals.

La naturalesa torrencial d’aquestes rieres i l’escàs aprofitament dels seus recursos

superficials motiven que es tractin de manera separada. Així doncs, en aquests casos

la metodologia ha consistit senzillament a estimar les aportacions mitjançant coefici-

ents d’escolament calculats directament a partir de les característiques geològiques

dels terrenys i dels valors observats a les conques adjacents. A la taula següent es

presenten els resultats d’aportació mitjana anual per a totes aquestes conques de rie-

res litorals.


Precipitació mitjana

anual (mm)

Aportació mitjana

anual (hm3)Rieres Costa Brava Nord 183 639 21

Rieres litorals Muga 106 628 12

Rieres litorals Fluvià 111 635 11


19






Aportació mitjana

3anual (mm) anual (hm )Rieres Costa Brava Centre 144 650 17

Rieres Costa Brava Sud 337 710 44

Rieres Maresme 297 706 40

Rieres litorals Besòs 86 568 5

Rieres litorals Llobregat 123 605 10

Rieres del Garraf 339 574 28

Rieres litorals Foix 14 568 1

Riera de la Bisbal 302 550 18

Rieres litorals Gaià 41 455 1

Rieres litorals Francolí 67 532 3

Rieres Meridionals (inc. Riudecanyes) 752 609 62

TOTAL RIERES LITORALS 2902 620 273

Taula 6.- Superfícies, precipitacions i aportacions mitjanes anuals estima-des a les conques de rieres litorals

Resum i comparació de les aportacions amb el PHCIC

Es mostren en les taules següents els resultats obtinguts en l’estimació dels recursos

hídrics segons el Pla hidrològic de les conques internes (abril, 1989) i el present estudi.

Com que la zonificació d’ambdós estudis és diferent, s’ha optat per mostrar les con-

ques emprades en cada cas i el total de les aportacions obtingudes a la zona nord,

centre i sud. En la tercera taula, el Pla hidrològic distingia la zona del Baix Ebre, que

en l’estudi actual s’ha integrat a les rieres meridionals.

ZONA Nom de la conca Superfície (km2)


anual (mm)

Aportació mitjana

anual (hm3)La Muga 854 852 212

El Fluvià 1124 931 254

El Ter - El Daró 3330 905 932


NORD (PHCIC)

Resta conques lit. 726 665 87

TOTAL ZONA NORD 6928 854 1655NORD Rieres Costa Brava Nord 183 639 21


20




La Muga 758 807 150

Rieres litorals Muga 106 628 12

El Fluvià 974 935 264

Rieres litorals Fluvià 111 635 11

Rieres Costa Brava Centre 144 650 17

El Ter 2955 879 845

El Daró 321 702 45

Rieres Costa Brava Sud 337 710 44


Rieres Maresme 297 706 40

TOTAL ZONA NORD 7063 826 1619

Taula 7.- Comparació de les aportacions a la zona nord de les conques internes



anual (mm)

Aportació mitjana

anual (hm3)El Besòs 1038 695 160


El Foix 312 580 11 CENTRE (PHCIC)

Resta conques lit. 739 599 66

TOTAL ZONA CENTRE 7037 686 973 El Besòs 1020 661 129

Rieres litorals Besòs 86 568 5


Rieres litorals Llobregat 123 605 10

Rieres del Garraf 339 574 28

El Foix 310 586 9

CENTRE (Estudi actual)

Rieres litorals Foix 14 568 1

TOTAL ZONA CENTRE 6850 659 883

Taula 8.- Comparació de les aportacions a la zona centre de les conques internes



anual (mm)

Aportació mitjana

anual (hm3)El Gaià 424 561 22


El Riudecanyes 57 509 6 SUD

(PHCIC)

Resta conques lit. (no inclou Riud). 818 500 33

TOTAL ZONA SUD 2137 521 121


21




B. EBRE (PHCIC) Baix Ebre 390 500 20

TOTAL ZONA B. EBRE + ZONA SUD 2527 518 141

Riera de La Bisbal 302 550 18

El Gaià 423 519 25

Rieres litorals Gaià 41 455 1


Rieres litorals Francolí 67 532 3

Riudecanyes 72 605 7

SUD (Estudi actual)

Resta rieres meridionals (no incl. Riud) 680 609 55

TOTAL ZONA SUD 2438 555 151

Taula 9.- Comparació de les aportacions a la zona sud de les conques internes

Superfície (km2) Precipitació mitja-

na anual (mm)

Aportació mitjana anual (hm3)

TOTAL PHCIC 16492 730

2769

TOTAL Estudi actual 16438 715 2657

Taula 10.- Comparació de les aportacions en la totalitat de les conques internes


22




Fiabilitat de les sèries obtingudes

La qualitat de les sèries de recursos obtingudes depèn bàsicament dels factors se-

güents:

Informació pluviomètrica: densitat i qualitat de la informació. En zones amb

poca cobertura de pluviòmetres, el model utilitza com a dades d’entrada sèries

de punts allunyats que poden donar lloc a resultats erronis.

Informació foronòmica: densitat i qualitat de les dades d’aforaments. En les

conques en què no hi ha estacions d’aforament el conjunt de paràmetres del

model no pot ser calibrat i ha de ser extrapolat de les conques aforades, i la fi-

abilitat de les sèries estimades disminueix enormement.

Limitacions del model Sacramento: En alguns casos, com en conques càrs-

tiques o conques de caràcter torrencial, el funcionament hidrològic és molt dife-

rent a la representació del model Sacramento, el qual no està desenvolupat per

simular-ne les aportacions.

A més d’aquests factors que influeixen en la qualitat de les sèries obtingudes, tam-

bé és important recalcar que la fiabilitat de la informació és menor com més petita

és la periodicitat de les sèries. Així, és més aconsellable emprar les sèries genera-

des a escala anual o mensual que no a escala diària, sobretot en les unitats no a-

forades.


23




AVALUACIÓ DELS RECURSOS HÍDRICS SUBTERRANIS

Objectiu

La informació de què es disposa en l’actualitat dels recursos hídrics subterranis de les

conques internes de Catalunya és força desigual, tant pel que fa a la quantitat de da-

des, com pel que fa a la qualitat. La necessitat de millorar i homogeneïtzar el grau de

coneixement dels diferents aqüífers, i per tal de poder-ne gestionar correctament els

recursos hídrics, requereix fer una revisió i actualització acurades de la informació hi-

drogeològica. Aquesta tasca és objecte d’altres línies de treball de l’Agència Catalana

de l’Aigua que requereixen un termini d’execució força superior al disponible per a a-

quest treball.

L’objectiu de l’avaluació de recursos subterranis en el present estudi ha estat ordenar,

actualitzar i contrastar la informació hidrogeològica existent dels aqüífers de les con-

ques internes de Catalunya.

Criteris

El freqüent encavalcament de les conques superficials i subterrànies i la dificultat de

conèixer amb detall el balanç d’aigua en els aqüífers, entre altres factors, són la causa

de la dificultat d’homogeneïtzació i comparació de la informació hidrogeològica amb la

procedent de l’avaluació dels recursos superficials. L’equiparació de la informació dels

components del flux en un aqüífer amb la dels recursos superficials de conques adja-

cents només és possible si es disposa d’un model detallat i calibrat que en reprodueixi

el funcionament sota un determinat règim hidrològic (tal i com fa el model Sacramento

de les unitats hidrogràfiques).

S’ha realitzat una recopilació exhaustiva amb la finalitat de disposar del coneixement

actual sobre els aqüífers de les conques internes.


24




Els aqüífers objecte de la recopilació han estat seleccionats per la seva importància

per a l’explotació de recursos subterranis, i s’inclouen tots els que se simulen en els

models de simulació de la gestió hídrica de les conques internes. La Figura 13 situa

els aqüífers inclosos en la recopilació dins de les conques internes.

Donada la quantitat de sistemes aqüífers que s'han de revisar, s’ha centrat la recerca

d’informació en els estudis més recents, ja que es consideren els més adequats per

actualitzar la informació sobre els recursos, i, on això no ha estat possible, s’ha usat la

informació existent encara que no hagi estat actualitzada.

E

rTleeri

r

M

t

d

BB

B

B

l

B

e lTer

e

elB

RM

l

e

elCard

B

BC

B

a

l

B

l

d

FLUVIÀ - MUGA

BAIX TER

RIERA DE SANTA COLOMA

AL UVIAL TORDERA MITJANA

BAIX TORDERA

MONTSENY - GUILLERIES

DELTA DEL BESÒS

CUBETA DE SANT ANDREU DE LA BARCA

ALTA GARROTXA - BANYOLES

VALL BAIX LLOBREGAT

DELTA LLOBREGAT

VOLC NIC I FLUVIAL D'OLOT

CARME - CAPELLADES

CUBETA D'ABRERA

FOLGUEROLES - VIC

BAIX PENEDÈS

BLOC DE GAIÀ

ALT LLOBREGAT

FONTS DEL CARDENER

BAIX FRANCOLÍ

BAIX CAMP - MONT-ROIG

ALT CAMP

·L

ÀA

Figura 13.- Aqüífers inclosos en la recopilació

Resum dels aqüífers

La Taula 12 presenta els resultats provisionals de la recopilació d’estudis sobre els

diferents aqüífers. D’entre el gran volum de documentació consultada es presenten

aquelles dades corresponents als estudis que es consideren més fiables. Les dades

presentades són: recàrrega anual, descàrrega natural, recurs anual renovable (consi-


25




derat sempre com la diferència entre la recàrrega i la descàrrega natural) i rang

d’extraccions estimades. En alguns casos es presenten dades de més d’un estudi.

Aqüífer

Recàrrega

anual

(hm3/any

)

Descàrrega

natural

(hm3/any)

Recurs

anual

renovable

(hm3/any)

Extraccions

estimades

(hm3/any)

Origen dades Observa-

cions

41 24 17 23 PHPO (1985) - Fluvià - Mu-

ga 44 24 20 20 ITGE (1999) -

Baix Ter 63 - - 7,63 PHPO (1985) -

Alta Garrotxa

- Banyoles 84 81 3 3 ITGE (1990) -

Volcànic i

fluvial d’Olot

27,6-36,9

(30)

28,2-41,1

(39) ? 10

ITGE (1993,

1999) -

Montseny -

Guilleries - - - 0,67 ITGE (1993) -

- - - 1,2 UB (2001) -

Folgueroles -

Vic 1,51-2,42 - - 1 CIHS (1984) -

Alt Llobregat 105,7 102 3,7 - PHPO (1985) -

Fonts del

Cardener 54,3 37 17,3 - PHPO (1985) -

25,7 1,3 24,4 25,9 PHPO (1985) - Cubeta

d’Abrera 25,6 1,1 24,5 23 CIHS (2001) -

9,9 0,9 9 9,2 PHPO (1985) -

12,3 2,5 9,8 10 CIHS (1994) -

Cubeta Sant

Andreu de la

Barca 7,4 1,2 6,2 6 CIHS (2001) -

Bloc del Gaià 23,5 18,3 5,2 6,3 ITGE (1999) -

11,3 6,7 4,6 11 PHPO (1985) - Baix Francolí

13,5 5,5 8 4,8 CIHS (1999) -

Alt Camp 16,3 12,5 3,8 3,8 ITGE (1999,

1989) -

103-107 44,5 58,5-62,5 61 ITGE (1999) - Baix Camp -

Mont-roig 78,9 40,5 38,4 38,4 ITGE (1989) -

Taula 11.- Resum de la informació recopilada sobre els aqüífers


26




Aqüífer

Recàrrega

anual

(hm3/any

)

Descàrrega

natural

(hm3/any)

Recurs

anual

renovable

(hm3/any)

Extraccions

estimades

(hm3/any)

Origen dades Observa-

cions

Riera de

Santa Colo-

ma

18.8 0.8 18.0 9.50 IGME (1983) -

10.5 3.7 6.8 8.5 ACA (2001) 1976-2000Al·luvial

Tordera mit-

jana 9.8 3.7 6.1 8.5 ACA (2001) 1996-2000

41.3 4.5 36.8 39.8 ACA (2001) 1976-2000Baix Tordera

36.5 4.5 32.0 39.8 ACA (2001) 1996-2000

Delta del

Besòs 16.5 6.4 10.1 14.6 CIHS (1998) -

32 10 22 30.5 CIHS (2001) - Vall Baix

Llobregat 9.0 (UPC- 2000) -

6.3 4.3 2.0 2.0 (CIHS-2000) aq.

col·luvial

15.9 13.9 2.0 2.0 (CIHS-2000) aq. superi-

or

29.4 2.0 27.4 33.0 (CIHS-2000) aq. inferior

Delta Llobre-

gat

82.0 (UPC-2000) -

18.0 4.0 14.0 16 (ACA - 2001) 1980-2000Carme -

Capellades 11.0 2.0 9.0 16 (ACA - 2001) 1996-00

Baix Penedès 3.0 0.5 2.5 5.0 (CIHS- 2001) -

Taula 12.- Resum de la informació recopilada sobre els aqüífers


27




RECURSOS PER REUTILITZACIÓ D’AIGUA DEPURADA

Objecte

En aquesta part de l’estudi s’han tractat els possibles recursos obtinguts per reutilitza-

ció d’aigua depurada. S’han recopilat totes les iniciatives existents, encara que impli-

quin volums escassos, i s’ha procurat establir un marc de les propostes factibles.

Introducció

La recuperació de la qualitat de les aigües residuals i la seva reutilització permet

l’increment dels recursos disponibles i en minimitza l'impacte ambiental. Cal distingir,

però, entre la reutilització directa i indirecta a través de cursos naturals.

Mitjançant l’abocament als cursos naturals i la seva dilució amb el cabal circulant, les

aigües depurades són reutilitzades indirectament aigües avall per a aprofitaments ur-

bans, agrícoles i industrials. En canvi, en la reutilització directa planificada es transpor-

ta l’aigua depurada fins al punt d’aprofitament a través d’un conducte específic.

La regeneració i reutilització de l’aigua residual resultarà en un increment real dels

recursos hidràulics aprofitables en una zona determinada únicament si aquestes ai-

gües residuals es perden actualment de forma irrecuperable, mitjançant el seu aboca-

ment al mar des d’una població costanera o a través de l’evapotranspiració en zones

de l’interior. No obstant això, la regeneració i reutilització d’aigua residual en zones de

l’interior pot permetre en qualsevol cas una gestió més adequada dels recursos hídrics

disponibles.


28




Estat actual de la reutilització d’aigua residual depurada a les

conques internes i perspectives a mitjà termini

Es resumeixen a continuació dades disponibles sobre reutilització, que corresponen a

l'any 2001. Aquestes dades es refereixen a les depuradores de les conques internes

de Catalunya.

Durant els 10 primers mesos de l'any 2001 es van reutilitzar 9 hm3 d'aigua depurada,

xifra que representa un 1,76 % del volum anual depurat a les conques internes.

Quant als usos d’aquesta aigua regenerada, els 9 hm3 es van repartir en:

- ús agrícola i cabals ecològics: 6,4 hm3

- reg de camps de golf: 1,6 hm3

- usos diversos: 1 hm3

A la figura 15 es localitzen els principals usos d’aigua reutilitzada el 2001 a les con-

ques internes de Catalunya.

CALDES DE MALAVELLAReg camp de Golf: 450,000 m

CASTELL-PLATJA D´AROReg camp de Golf: 360,379 mÚs agricola: 118,538 m

EMPURIABRAVARestauració PNAE: 535.690 m

Cabal ecològic i ús agricola: 4,500,000 mGAVA VILADECANS

Reg camp de golf: 200,000 mGIRONA

Ús agricola: 438,000 mIGUALADA

Reg camp de golf: 272,751 mMARTORELL

Reg camp de golf: 120,000 mMATADEPERA

Reg camp de golf: 122,291 mPALS

REUSÚs agricola: 550,695 m

3

PIERAÚs agricola: 121,667 m

VILA-SECA SALOUUsos diversos: 265,880 m

Figura 15.- Principals usos d’aigua reutilitzada el 2001 a les CIC


29




El potencial de reutilització pot considerar-se equivalent al volum total depurat, és a dir,

uns 500 hm3. No obstant això, l’ús efectiu d’aquest potencial depèn de nombrosos fac-

tors, el primer dels quals és l’existència d’una demanda propera a l'EDAR. Un segon

factor rellevant és que l’aigua depurada tingui quantitat i qualitat adients a les caracte-

rístiques de la demanda. Altres factors afecten de forma gens menyspreable: cost del

tractament, acceptació social, etc.

El guany real de recurs només es produeix en el cas de la reutilització de les aigües

depurades d’EDAR costaneres que aboquen directament a mar. Amb aquesta consi-

deració, el recurs potencial per reutilització d’aigua depurada és d’uns 300 hm3/any,

equivalent al volum tractat per les EDAR costaneres.

L’aprofitament efectiu d’aquest recurs potencial està sotmès als factors abans esmen-

tats. Les dades disponibles de l’any 2001 indiquen que es reutilitzen actualment uns

6,1 hm3/any (2,1 % del volum anual depurat). A mitjà termini hom té l’objectiu

d’incrementar la utilització d’aquest recurs fins als 45 hm3/any, que representaria un 15

% de l’aigua depurada a la costa.

Les possibilitats, o la necessitat, de reutilització a llarg termini dependran de

l’existència d’una demanda adequada, de manera que la qüestió ha de ser plantejada

en l’entorn del model de gestió.


30




RECURSOS PER DESSALINITZACIÓ D’AIGUA DE MAR

La dessalinització d’aigua de mar és una alternativa viable, tècnica, econòmicament i

ambientalment, per obtenir nous recursos.

En l’actualitat s’està construint la primera planta dessalinitzadora de Catalunya a Bla-

nes, al delta de la Tordera. El dimensionament d’aquesta planta és per a 10 hm3 anu-

als, ampliables en una fase posterior a 20 hm3/any, i es preveu l’entrada en funciona-

ment per a l’estiu de 2002.

S’ha realitzat un Estudi d’alternatives d’emplaçament de plantes dessalinitzadores de

Catalunya amb l’objectiu de determinar aquelles localitzacions susceptibles d’acollir

una planta dessalinitzadora. S’ha tingut en consideració els aspectes següents: situa-

ció estratègica i connexió amb la xarxa existent, subministrament elèctric, condicio-

nants ambientals i geològics, i costos.

Els emplaçaments estudiats van ser: Costa Brava Nord (Alt Empordà), Costa Brava

Centre (Baix Empordà), Maresme, Barcelona, Garraf i Tarragona. Per a la zona del

Maresme es van considerar dues possibles ubicacions: Montgat i centre - sud. Igual-

ment per a Barcelona es van considerar dues possibles zones, al nord (àmbit Besòs) i

al sud (propera al port o a l’EDAR de Gavà).

A la taula següent es resumeixen els principals resultats del citat estudi. S’inclou una

valoració qualitativa del cost, l’impacte ambiental i el volum de dessalinització conside-

rat.


31




Emplaçament Cost Impacte ambiental2 Volum dessalinització (hm3/any)

Costa Brava Nord mitjà crític 5-10

Costa Brava Centre inviable sever 5-10

Maresme - Montgat mitjà -

alt

moderat 20-40

Maresme Centre -

Sud

mitjà -

alt

moderat 10-20

Barcelona Nord mitjà -

alt

compatible 20-40

Barcelona Sud mitjà compatible 30-60

Garraf mitjà -

alt

moderat 10-20

Tarragona mitjà -

alt

compatible 20-40

Taula 13.- Comparació de possibles emplaçaments de dessalinitzadores

Amb la suma de l’aigua dessalinitzada de la planta de Blanes (10 hm3 en 1a fase, 20

hm3 en 2a fase) i d’una nova dessalinitzadora a l’entorn metropolità de Barcelona (amb

30 hm3 ampliables a 60 hm3), s’arribaria a mig termini a la quantitat de 40 hm3 anuals

ampliables a 80 hm3.

2 Impacte compatible: impacte de poca entitat; en el cas d’impactes compatibles adversos, hi haurà una recuperació

immediata de les condicions originals després d’acabar l’actuació. No es necessiten mesures correctores.

Impacte moderat: la recuperació de les condicions ambientals originals no necessita mesures correctores intensives i

requereix un cert temps per a la recuperació del medi inicial.

Impacte sever: la magnitud de l’impacte exigeix l’adequació de pràctiques correctores per a la recuperació de les condi-

cions inicials del medi encara que, amb aquestes mesures, la recuperació exigeix un període de temps considerable.

Impacte crític: la magnitud de l’impacte és superior al llindar acceptable i suposa una pèrdua permanent de la qualitat

de les condicions ambientals inicials, sense recuperació possible, fins i tot amb l’adopció de mesures correctores.


32




EFECTES DEL CANVI CLIMÀTIC EN ELS RECURSOS HÍDRICS

Objecte

En aquesta part de l’estudi s’ha volgut fer una aproximació a la possible magnitud dels

efectes sobre els recursos hídrics d’un canvi en el clima. L’existència d’un canvi climà-

tic a escala global d’origen antròpic és un fet cada vegada més recolzat per la ciència.

Ara bé, la magnitud d’aquest canvi és incert, més encara a escala regional.

La metodologia ha estat calcular la variació de recursos en una conca concreta, a par-

tir d’uns escenaris de variació de temperatura i precipitació, per tenir una il·lustració de

la possible magnitud del problema.

Introducció: el canvi climàtic

Els estudis actuals mostren que la temperatura mitjana superficial global de la Terra ha

augmentat en el segle XX uns 0.6 ºC i que hi ha cada vegada més proves que la major

part de l'escalfament observat en els darrers 50 anys és degut a les activitats humanes

i no només imputable a la variació natural del clima. Les influències humanes prove-

nen de les emissions de gasos d'efecte hivernacle com el CO2, i d'altres factors.

Les dues figures següents mostren l’evolució de les variacions de la temperatura glo-

bal de la Terra respecte a la mitjana de 1961-1990.

Per estudiar el possible canvi climàtic s'estableixen primer una sèrie d'escenaris futurs

d'emissions i concentracions de gasos. Les projeccions sobre el clima s'obtenen apli-

cant models matemàtics de simulació de l'atmosfera. La confiança en la fiabilitat d'a-

quests models per projectar el clima futur ha augmentat en els darrers anys, tant per la

major comprensió dels fenòmens climàtics com per l'adequació demostrada dels mo-

dels a un gran ventall d'escales temporals i espacials.


33




Figura 14.- Variació de la temperatura global de la Terra respecte a la mitjana de 1961-1990. (Font: Climate Change 2001: The scientific basis (IPCC))


34




A escala global es projecta un augment de la temperatura global (entre 1.4 ºC i 5.8 ºC

en el període 1990-2100) i del nivell del mar sota tots els escenaris considerats. Les

simulacions projecten també un augment global de la concentració de vapor d'aigua i

de la precipitació, però la situació depèn de la regió.

A escala europea, les projeccions són més incertes i varien segons el model usat, i

encara més si ens volem reduir a una zona concreta. Segons l'informe The regional

impacts of Climate Change de l'IPCC3 (1997), al sud d'Europa la temperatura diürna

augmentaria entre 1.5 i 4.5 ºC amb la hipòtesi de duplicació de CO2. Els canvis en la

precipitació són més incerts. Per a les latituds altes d'Europa, la majoria de models

mostren increments en la precipitació a l'hivern i pocs canvis a l'estiu. Per a la regió

mediterrània, la situació depèn del model considerat.

Metodologia emprada per a l’estimació de la magnitud dels e-

fectes del canvi climàtic en els recursos hídrics

Tot i les incerteses en la magnitud del possible canvi climàtic a escala regional (regio-

nal des del punt de vista planetari), per tenir una certa il·lustració dels possibles efec-

tes d’aquest canvi en els recursos hídrics s’ha procedit de la següent forma.

S’han considerat dos escenaris de variació de temperatura i de precipitació. Aquests

escenaris no són prediccions sinó models de futurs climàtics plausibles, i les inferènci-

es que se’n facin no són prediccions sinó il·lustracions del caràcter i de la magnitud de

les conseqüències potencials. Aquests són:

Escenari 1: Augment d'1º C en la temperatura mitjana anual.

Escenari 2: Augment d'1º C en la temperatura mitjana anual i disminució

del 5 % en la precipitació mitjana anual.

3 IPCC: Intergovernmental Panel on Climate Change. Aquesta organització de l'ONU és la principal font

d’informació sobre el canvi climàtic a escala global.


35




Escenari extrem: Augment de 4 ºC en la temperatura mitjana anual i dis-

minució d'un 15 % en la precipitació mitjana anual.

S’ha seleccionat una conca calibrada en l’estudi per obtenir sèries d’aportacions natu-

rals variant les entrades de temperatura i de precipitació. D’aquesta manera es pretén

observar en un exemple concret la magnitud de la disminució de les aportacions amb

els escenaris considerats. La conca escollida ha estat el Cardener a l’embassament de

la Llosa del Cavall.

Resultats obtinguts

Estimació de l’impacte del canvi climàtic sobre els recursos del riu Cardener a l’embassament de la Llosa del Cavall

De l’aplicació dels 3 escenaris considerats, s’obtenen els resultats següents:

En l’escenari 1, amb un augment de la temperatura mitjana anual d'1 ºC, es

produeix un augment de l'evapotranspiració del 5 % i una disminució de recur-

sos del 3 %.

En l’escenari 2, en què es considera la temperatura de l’escenari 1 però una

disminució de la precipitació del 5%, les aportacions a la Llosa del Cavall dis-

minueixen un 11 %.

Finalment, en l’escenari extrem, en què s’augmenta la temperatura 4 ºC i es

disminueix la precipitació un 15 % respecte a la situació inicial, es produeix un

augment de l’evapotranspiració del 22 % i una disminució de recursos del 34

%.

Aquests resultats no són representatius de tot el territori, ja que l’efecte del canvi cli-

màtic pot ser diferent en funció de la latitud o característiques de la conca.

A la figura següent es mostren gràficament els resultats obtinguts.


36




0 200 400 600 800 1000

Esc. trem

Escenari 2

Escenari 1

Situació original

Volum (mm)

Aportació ETP Precipitació

100 %

97,3 %

88,7 %

65,5 %

ex

Figura 15.- Variació de les sèries de precipitació, ETP i aportació a l’embassament de la Llosa del Cavall amb els 3 escenaris considerats


37

ESTUDI D’ACTUALITZACIÓ DE L’AVALUACIÓ DE RECURSOS...

Documents

Transcript of ESTUDI D’ACTUALITZACIÓ DE L’AVALUACIÓ DE RECURSOS...