Estudi de processos industrials

ESTUDI DE PROCESSOS INDUSTRIALS

Fet per : Ismail Amjad Daniela Campaña Aldwin Galvan Muna Halhoul

ÍNDEX

1. Introducció2. El Procés d’ obtenció de teixits: la indústria tèxtil 3. Primeres matèries tèxtils: fibres i filaments 4. De la fibra al fil:la filatura5. Del fil a la roba: el tissatge6. La tintura, l’ estampació i l’ aprest: el ram de l’ aigua 7. El procés d’ obtenció d’ aliments: la indústria

alimentària 8. Tècniques de conservació dels aliments9. L’ envasament dels aliments10. Fabricació de les piles

INTRODUCCIÓ

Si mirem al nostre voltant ens adonem que hi ha molts tipus de teixits, de roba, d’aliments etc... A continuació us explicarem els diferents processos industrials dels teixits i dels aliment. També concretarem una mica més i us explicarem el procés de fabricació de les piles.

1. El procés d’ obtenció de teixits: la indústria tèxtil

2. Primeres matèries tèxtils: fibres i filaments

del fruit Cotó Vegetals de la tija Lli, cànem, jute

de les fulles Espart, pita del pèl Llana

del capoll Seda Naturals de les roques Amiant

Minerals del vidre Fibra de vidre Viscosa Raió Acetant

Fibrana (viscosa tallada) Poliamides Niló, Perlon... Polièsters Tergal, Trevira, Dracon, Enkalene... Acríliques Orló, draló... Poliuretà Licra, elastà...

Animals

Artificials

Sintètiques

CLASSIFICACIÓ DE LES FIBRES TÈXTILS


FIBRES NATURALSSón les que venen de vegetals o d’ animals. Les més importants són el cotó, el lli, la llana i la seda. Les d’origen mineral en canvi s’utilitzen per teixits especials per la indústria . El cotó és el més important ja que és suau i absorbeix bé la humitat, són fàcils de tenyir i resisteixen a temperatures altes.


FIBRES ARTIFICIALSSón les provenen d’un procés de transformació de la cel·lulosa que tenen els vegetals. La fibra més utilitzada en aquest cas és el raió. Amb les fibres artificials es fan tota mena de peces de vestir: vestits, corbates, mitges etc..


FIBRES SINTÈTIQUESSón les que obtenim a partir de productes químics. Les més utilitzades són les poliamides, ja què són molt resistents i impermeables. A part, tenim els polièsters què s’arruguen poc, els acrílics què són molt semblants a la llana i els poliuretans que són molt elàstics. Amb les fibres sintètiques es fan roba esportiva, anoracs, motxilles, cortines etc..

3. De la fibra al fil: la filatura

Hi ha moltes fibres particulars que necessiten un procés de filatura específic. : primer necessitem netejar i eliminar les restes de brutícia i vegetals, els següent pas és pentinar-les per aconseguir que quedin paral·leles, després hem d’estirar la massa fibrosa i per acabar hem de torçar la fibra per que li doni resistència.

EL PROCÉS DE FILATURA


LA NETEJAMoltes fibres d’animals per exemple o vegetal. Venen en formes de bales, on a dins hi ha fibres premudes. Amb la batà obridor s’obren les bales i es treuen la pols, les fulles, la sorra etc. El resultat és la napa, una mena de tela gruixuda i esponjosa.


EL PENTINATDesprés de netejar-les i que estiguin en forma esponjosa cal pentinar-les per tal de que quedin correctament paral·leles les unes a les altres. Aquest procés es realitza gràcies a la Carda , una màquina que té una sèrie de corrons amb tot de pues als laterals, que en girar fan l’efecte que actuen como pintes.


L’ESTIRATAquest procés es fa al manuar. Dins del manuar s’ajunten i s’estiren les cintes per formar la veta. L’estiratge s’aconsegueix fent-lo passar pel tren d’estiratge. En alguns casos s’ajunten en una màquina anomenada la metxera, on se les torna a estirar, el producte obtingut s’anomena metxa.


EL TORÇAT

Per acabar les metxes es porten a la filadora on s’acaben d’estirar i torçar fins acabar i formar els fils. Les filadores més comuns són la filadora d’anells i l’open end.

4. Del fil a la roba: el tissatge

EL TEIXIT PLAÉs teixit més antic de tots. Consta en posar el fils (ordit i trama) alternant-los l’un damunt de l’altre, formant un angle de 90 graus. L’ordi és el conjunt de fils posats paral·lelament i la trama és un sol fil que es va lligant. Per dur a terme aquest procés cal la preparació de l’ordit i el teixit amb teler.


L’ORDITPer preparar l’ordit es fa servir l’ordidor. Aquí es recullen tots els fils ordenats i per colors. Els fils provinents de la fileta són estirats per l’ordidor per col·locar-los al plegador.


EL TEIXIT AMB TELERS

Els telers lliguen els fils i formen el teixits. Per teixir amb un teler cal tenir en compte les seves part.Per teixir un teixit, es passen els fils del plegador de l’ordidor pel mig de les malles dels lliçons i per la pua i finalment s’enrotllen al plegador de teixit, què és on estarà el teixit acabat.


EL TEIXIT DE PUNTAquest tipus de teixir consisteix en utilitzar un fil, fent-lo formar malles que s’enllacin entre si. Aquest procés és pot fer artesanalment, amb una troca de llana i un parell d’agulles rectes i llargues.


PROPIETATS DEL TEIXITSEls teixits plans són els més resistents, però no són elàstics(camises, llençols, cortines) Els de punt en canvi són molt elàstics i són els més còmodes de dur (jerseis, mitjons, roba interior)

5. La tintura, l’ estampació i l’ aprest: el ram de l’ aigua

LA TINTURA

De teixits n’hi ha de molts tipus: d’un sol color, de diferents colors que

segueixen línies geomètriques i també hi ha amb dibuixos.

La tintura es tracta de submergir els fils dins un líquid que conté substàncies

colorants. Si hem tintat teixits, seran d’un color, però si són fibres o fils

obtenim teixits de diferents colors.


L’ESTAMPACIÓPer fer teixits amb dibuixos hem d’estampar. L’estampació consisteix en

impregnar una motlle amb un dibuix gravat, perquè aquest amb el líquid

colorant quedi sobre el teixit.

La diferència entre un dibuix estampat o fet amb un teler es què amb

l’estampat, el dibuix només està a un costat del teixit mentre que a l’altra

costat no hi és o es nota poc.


L’APREST

Els aprest són els tractaments que fan als teixits per millorar el resultat final:

millorar la suavitat, protegir-lo d’arrugues o bactèries, l’electricitat l’estàtica

etc...


LA CONFECCIÓ

Quan un teixit està acabat cal fer-ne la confecció: tallar-ne peces i cosir-les per fer-ne una peça de vestir. Abans, la confecció la feien els sastres o modistes, però gràcies a l’avanç industrial, ara ho fa l'industria. És per això que actualment a les botigues hi ha talles: XS-S-M-L-XL. Per dur a terme la confecció cal fer 3 passos:

-Tallar: tallar el teixit sobre el contorn marcat per una plantilla. Per fer això utilitzen fulles circulars, rajos làsers o un raig d’aigua a pressió .- Costura: unir les peces- Acabat: planxar, etiquetar i embalar les peces.

6. El procés d’ obtenció d’ aliments: la indústria alimentària

L’alimentació és molt important pels ésser vius, per tant, s’ha de obtenir els aliments, transformar-los i consumir-los. Aquest procés s’anomena cadena alimentària.


LA INDÚSTRIA ALIMENTÀRIA

A la prehistòria els aliments es menjaven crus. Però amb el descobriment del foc, alguns aliments es començaven a menjar cuinats. Amb l’evolució les persones hem tingut la necessitat d’alimentar-nos més i això es fa avui dia gràcies a la indústria alimentària. Dins de la indústria dels aliments hi trobem 3 classes: les manipuladores, les de conserves i les transformadores.


INDÚSTRIES MANIPULADORES

Són les que s’encarreguen de canviar la forma de presentació del producte. Seleccionen aliments frescos i els envasen. Les envasadores i els escorxadors (sacrificació d’un animal) són indústries manipuladores.


INDÚSTRIES CONSERVERES

Són les que fan que els aliment durin més. Són les que elaboren productes congelats o enllaunats.


INDÚSTRIES TRANSFORMADORES

Són les que elaboren aliments que són molt diferents a les seves primeres matèries. El producte ha passat per diversos processos de transformació.

7. Tècniques de conservació dels aliments

Procediments químics de conservació dels aliments

La salaó Anxoves, pernil

L’ensucrat o almívar

Fruita

La fermentació Iogurts, formatges

Conserves en vinagre o oli

Peix

Addició de conservants químics

Embotits, enllaunats en general

Procediments físics de conservació dels aliments

La dessecació Bacallà, figues seques

La deshidratació Verdures

El fumatge Salmó, fruita

L’envasament al buit

Embotits

La liofilització Llet en pols, cafè

L’aplicació de la calor

Llet pasteuritzada

L’aplicació del fred Peix congelat

La irradiació Carn, peix


PROCEDIMENTS QUÍMICSEL SALAÓ: és una tècnica què consisteix en cobrir l’aliment de sal, per reduir la seva humitat i perquè els microorganismes no es desenvolupin.

L’ALMÍVAR: és una tècnica què consisteix en posar els aliments en una barreja saturada de sucre.

LA FERMENTACIÓ: és una tècnica què consisteix en fer créixer alguns microorganismes que impedeixin el creixement dels microorganismes dolents.


PROCEDIMENTS QUÍMICS

CONSERVES EN OLI/ VINAGRE: consisteix en posar l’aliment en una substància àcida, perquè l’àcid pugui eliminar els gèrmens.

ADDICCIÓ DE CONSERVANTS: és una tècnica que consisteix en afegir substàncies químiques al aliments. Tenen codis i és obligatori que estiguin a l’envàs amb el seu nom o amb el seu codi.


Antioxidants Colorants Gasificants

Àcid làctic (E-270) Vermell de cotxinilla (E-124) Diòxid de carboni (E-290)

Àcid L-ascòrbic (E-300) Clorofil·les (E-140) Àcid carbònic (H-8030)

Àcid cítric (E-330) Caramel (E-150) Carbonat de calci (H-11181)

Citrat de sodi (E-331) Plata (E-174) Bicarbonat de calci(H-11182)

Citrat de potassi (E-332) Or (E-175) Bicarbonat de potassi (H-11185)

ADDITIUS:

PROCEDIMENTS FÍSICS

La dessecacióEs una tècnica de conservació molt antiga. Consisteix a reduir el contingut d’aigua dels aliments usant les condicions ambientals naturals i exposant-los a l’aire.

La deshidratació El contingut d’aigua dels aliments es redueix per l’acció de la calor artificial.

La liofilització Es una tècnica de l’eliminació de l’aigua per sublimació en aliments prèviament congelats. La sublimació es el pas de l’estat sòlid a gasos sense passar pel líquid.


Fumatge

Consisteix en deshidratar l’aliment, aprofitar les propietats antisèptiques i antibacterianes del fum, i millora les característiques organolèptiques de l’aliment

Envasament al buit

Es basa en eliminar l’aire a l’hora d’envasar els aliments a fi d’evitar l’acció del agents oxidants.

La irradiació

Consisteix a sotmetre els aliments a l’acció de radiacions, semblants als raigs X.


Aplicació de la calor: són sistemes que es basen en el tractament tèrmic

dels aliments, per eliminar els gèrmens actius que els malmeten. Es utilitzat

majoritàriament en llet i sucs.

– Pasteurització: s’eliminen el gèrmens . S’escalfa els aliments entre 60 i

90ºC durant segons o minuts.

– Esterilització: s’eliminen tot els bacteris. S’escalfa l’aliment entre els 100-

140 ºC,


Refrigeració i congelació: el fred atura l’activitat dels bacteris.

- la refrigeració: entre 4 i 8ºC

- la congelació: entre -5 i -18ºC

- la ultracongelació: temperatures inferiors a -18ºC


8. L’ envasament dels aliments

Per protegir, conservar i transportar l’aliment cal envasar-lo. Per fer això cal

posar el producte dins un envàs.

A part de protegir-lo fa què al comerç tingui una millor presentació. Hi ha

molts tipus d’envasos: el vidre, el plàstic, el paper i el cartró, la llauna i

l’alumini.

8. L’ envasament dels aliments Vidre: És un dels materials més tradicionals per a l’envasament d’aliments, és trans-parent, no es deforma i es pot reciclar amb facilitat. El seu inconvenient és què és molt fràgil i deixa passar la llum i això pot fer malbé el producte.

Plàstic: té un preu baix i és molt lleuger en comparació del vidre, això fa que sigui més possible el transport i l'emmagatzematge. Però té l’inconvenient que no tot els plàstics són reciclables i no es destrueixen fàcilment, la qual cosa ens complicaencara més el problema de l’eliminació de residus.


Paper i cartró: són materials que permeten la transpiració dels aliments. Són biodegradables i es poden reciclar, això per nosaltres és un avantatge. Aquest material també es pot combinar amb altres per formar l'anomena't Tetra Brik , fabricat per capes de paper, cartró, alumini i plàstic. l’emmagatzematge; en canvi l’alumini dificulta el reciclatge. Gràcies a la forma rectangular facilita l’emmagatzematge; en canvi l’alumini dificulta el reciclatge.


Llaunes: són envasos d'acer dolç recoberts interiorment d’estany, vernís, esmalt o plàstic per evitar l'oxidació. Preserven els aliments dels rajos de la llum i de cops forts. S’utilitzen per envasar llegums, verdures, fruites en almívar...

Alumini: és un material lleuger i inoxidable, molt resistent a l’atac d’alguns líquids. Es fa servir per begudes refrescants. També en tapes de iogurts i productes similars i recobriment de certs embotits.


Després de que els aliments siguin elaborats, treballats i envasats el nou procés de transportar, vendre, distribuir i emmagatzematge s’encarrega la comercialització. En tot aquest procés és important mantenir unes condicions higièniques de conservació apropiades. En aquesta fase intervenen magatzems, empreses de transport, grans superfícies, petits comerços i venedors.

COMERCALITZACIÓ

FABRICACIÓ DE LES PILESComencen tallant acer banyat amb níquel formant peces ovalades, això és el

que s'anomena carcassa.

La carcassa té alguns components químics:

-Carboni que condueix l'electricitat

-Catalitzador, que redueix la pressió química ,

-Diòxid de manganès, l' ingredient principal del càtode,

-Sulfat que aglutina els ingredients

-Zinc

-Hidròxid de potassi que produeix electricitat.

FABRICACIÓ DE LES PILESUna màquina converteix la pols en petits cilindres buits. Una altra màquina fa

una ranura al final de la carcassa per ajudar a segellar, uns discos, subjecten

les carcasses mentre uns broquets segellen la part superior, el pol negatiu de la

carcassa. Després insereixen 3 cilindres petits en cada carcassa.

FABRICACIÓ DE LES PILES

Es talla un rotllo de paper en tires petites, aquestes tires es denominen

paradors, tenen orificis microscòpics que permeten el flux de molècules

carregades amb electricitat. Una màquina diposita una petita quantitat

d’adhesiu en el separador. L'adhesiu es refreda i s'endureix en un minut i

mig ,mentre les carcasses es mouen per les cintes transportadores. La

següent màquina injecta un electròlit, una solució d'hidròxid de potassi


Els broquets injecten uns 4 grams de gel de zinc. Una màquina de soldar

afegeix claus de 4 cm a la tapa de la pila, d'aquí s'agafa el corrent abans que

es descarregui, la màquina expulsa la tapa quan ha acabat i una altra màquina

la posa en el pol negatiu de la pila, aquesta tapa inclou un element de

fonamental per les piles

.


Amb aquest element poden resistir les altes pressions i si la calor o la font de

càrrega causen una pressió excessiva, una petita obertura, evita que la pila

exploti. La màquina dobla les pestanyes de la carcassa i una màquina de filar

fa un forat a la pila acabada per reduir la possibilitat de pèrdues

Una màquina de proves connecta cada pila durant 200 segons per assegurar

que té almenys 1,5 volts.

.


La màquina d'etiquetar etiqueta una etiqueta de plàstic que porta aïllament

addicional.

Perquè l’etiqueta quedi fixa, posen la bateria al forn a 198 centígrads.

Sense necessitat de carregar -les ja les podem utilitzar.

.

Estudi de processos industrials

Documents

Transcript of Estudi de processos industrials