Edgar Cristòfol Pardo

Estudi tècnic econòmic d’una central fotovoltaica de 100 kW. interconnectada a la xarxa elèctrica

TREBALL DE FI DE GRAU

Dirigit per Lluís Massagués Vidal

Grau d’Enginyeria Elèctrica

Tarragona

2016

Full d’identificació

Client

Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de la URV

NIF Q-9350003-A

Autor

Enginyer Elèctric

Edgar Cristòfol Pardo

Num. Colegiat 35148765 Cetit

Tarragona, juliol de 2016.

Signatura:

Edgar Cristòfol Pardo

Índex

1 Memòriadescriptiva................................................................................................11.1 Objecte.........................................................................................................................11.2 Abastdelprojecte.........................................................................................................11.3 Antecedentsdelprojecte..............................................................................................11.4 Tècnicautordelprojecte...............................................................................................11.5 Emplaçament................................................................................................................11.6 Reglamentacióidisposicionsoficials.............................................................................21.7 Classificaciódelainstal·lació.........................................................................................41.8 Descripciódelrecinteiubicació.....................................................................................41.9 Estudienergèticiderendiments...................................................................................4

1.9.1 Dadesderadiaciósolariinclinaciódelspanells............................................................41.9.2 Previsióanualdeproduccióenergètica........................................................................6

1.10 Descripciódelainstal·lació.........................................................................................81.10.1 AspectesGenerals.......................................................................................................81.10.2 Previsiódepotències..................................................................................................81.10.3 Panellsfotovoltaics.....................................................................................................81.10.4 Estructuradelssuportsdelspanellsfotovoltaics........................................................91.10.5 Cablejatperlainterconnexiódelspanellsfinslescaixesdeconnexió.......................91.10.6 Cablejatperlainterconnexióentrelescaixesdeconnexióilalíniadeconnexionat. 101.10.7 Cablejatlíniadeconnexionatfinslacaixadeproteccióiderivació(CPD)................101.10.8 Cablejatperlainterconnexióentrelacaixadeproteccióiderivació(CPD)il’inversor..................................................................................................................................101.10.9 Inversorsolarde100kW..........................................................................................111.10.10 Líniadeconnexióentrel’inversorielQuadreGeneraldeBaixaTensió.................121.10.11 LíniadeconnexióentreelQGBTieltransformador...............................................12

1.11 Proteccionscontracontactesdirectesiindirectes,protecciócontrasobreintensitats.121.11.1 Fusiblesiseccionador................................................................................................131.11.2 Inversor.....................................................................................................................13

1.12 Proteccionscontrasobretensionspermanentsitransitòries......................................131.13 Postaaterradelneutre.............................................................................................131.14 Postaaterradel’inversor.........................................................................................141.15 Postaaterradelesmasses.......................................................................................141.16 Centrederecepció,mesuraitransformació..............................................................14

1.16.1 Casetaprefabricada..................................................................................................151.16.2 Instal·lacionsMTa25kV...........................................................................................151.16.3 Protecciócontracurtcircuits,sobreintensitatsifaltesaterra.................................181.16.4 Instal·laciódeposadaaterra....................................................................................191.16.5 Protecciócontracontactesdirectesaccidentals.......................................................191.16.6 Mesuresaddicionalsdeseguretat............................................................................201.16.7 Instal·lacionsauxiliars................................................................................................201.16.8 Equipdemesura........................................................................................................201.16.9 Ventilació...................................................................................................................21

1.16.10 Dipòsitderecollidad’oli..........................................................................................21

2 Memòriadecàlculs................................................................................................232.1 Formulesautilitzar......................................................................................................232.2 Càlculdelalíniaelèctrica............................................................................................24

2.2.1 Circuïtdecorrentcontínua..........................................................................................242.2.2 Circuïtdecorrentalterna............................................................................................26

2.3 Proteccions.................................................................................................................262.4 Postaaterra................................................................................................................272.5 Separacióentresistemesdepostaaterra...................................................................282.6 CentredeRecepció,MesuraiTransformació...............................................................29

2.6.1 Càlculsdelsconductors...............................................................................................292.6.2 Càlculdel’embarrat....................................................................................................312.6.3 Xarxadeterres............................................................................................................32

2.7 Incidènciadelatemperaturaalsdiferentselementselèctrics......................................352.7.1 Panellssolars...............................................................................................................35

2.8 Càlculsdeombres.......................................................................................................37

3 Plànols...................................................................................................................41

4 Pressupost.............................................................................................................424.1 Taulad’amidaments....................................................................................................424.2 Tauladepreusunitaris................................................................................................454.3 Taulapressuposttotal.................................................................................................484.4 Resumpressupost.......................................................................................................52

5 Plecdecondicions.................................................................................................545.1 Condicionsgenerals.....................................................................................................545.2 Canalitzacionselèctriques...........................................................................................545.3 Instal·lacionsensafata................................................................................................545.4 Instal·lacionssotatub..................................................................................................555.5 Normesd’instal·lacióenpresènciad’altrescanalitzacionsnoelèctriques....................555.6 Accessibilitatalesinstal·lacions..................................................................................565.7 Conductors..................................................................................................................56

5.7.1 Materials......................................................................................................................565.7.2 Dimensionat................................................................................................................565.7.3 Identificaciódelesinstal·lacions.................................................................................575.7.4 Resistènciad’aïllamentirigidesadielèctrica...............................................................575.7.5 Caixesdeconnexió......................................................................................................58

5.8 Aparellatgedecomandamentiprotecció....................................................................585.8.1 Interruptorsautomàtics..............................................................................................585.8.2 Embarrats....................................................................................................................595.8.3 Premsaestopesietiquetes.........................................................................................59

5.9 Postesaterra..............................................................................................................605.10 Inspeccionsiprovesenfàbrica..................................................................................615.11 Control......................................................................................................................615.12 Seguretat..................................................................................................................62

5.13 Neteja.......................................................................................................................625.14 Manteniment............................................................................................................625.15 Criterisd’amidament................................................................................................62

6 Estudibàsicdeseguretatisalut.............................................................................656.1 Introducció..................................................................................................................656.2 Identificaciódelsriscos................................................................................................666.3 Mitjansimaquinària(Enqualsevolfasedel’obra.)......................................................676.4 Treballsprevis.............................................................................................................676.5 Enderrocs....................................................................................................................676.6 Movimentsdeterresiexcavacions..............................................................................686.7 Fonaments..................................................................................................................686.8 Estructura....................................................................................................................696.9 Ramdepaleta.............................................................................................................706.10 Revestimentsiacabats..............................................................................................706.11 Instal·lacions.............................................................................................................716.12 Reflexiónoexhaustivadelstreballsqueimpliquenriscosespecials...........................716.13 Mesuresespecífiquespertreballsenlaproximitatd’instal·lacionselèctriquesd’altatensió.716.14 Equipsaddicionalsdeprotecciópertreballsenlaproximitatd’instal·lacionselèctriquesd’altatensió........................................................................................................756.15 Mesuresdeprevencióiprotecció..............................................................................75

6.15.1 Mesuresdeprotecciócol·lectiva...............................................................................766.15.2 Mesuresdeproteccióindividual...............................................................................766.15.3 Mesuresdeproteccióatercers.................................................................................77

6.16 Primersauxilis...........................................................................................................776.17 Normativaaplicable..................................................................................................78

7 ANNEXES.................................................................................................................17.1 CàlculsPVGIS.................................................................................................................27.2 Estudideviabilitatdelprojecte.....................................................................................3

7.2.1 PrimerEscenari..............................................................................................................37.2.2 SegonEscenari.............................................................................................................11

7.3 Estudicomparatiupanellssolarsiinversors.................................................................177.4 Estudicomparatiucost100kWh.envers1.000kWh...................................................187.5 Estudicomparatiucostactualenverselcostal’any2008...........................................237.6 Annexplamantenimentpreventiu..............................................................................247.7 Annexdocumentaciótècnicaequips............................................................................36

MEMÒRIA DESCRIPTIVA

1

1 Memòria descriptiva

1.1 Objecte.

Es realitza el projecte de la central fotovoltaica de 100 kW, constituït des dels panels fotovoltaics fins a la connexió amb la xarxa de distribució de l’empresa ENDESA DISTRIBUCIÓN ENERGÉTICA, S.L. com a generador elèctric de Baixa Tensió, així com també, el estudi de viabilitat econòmica del projecte. La elaboració d’aquest projecte, haurà de complir tota la normativa vigent d’aplicació en tots els àmbits del projecte, per tal, d’obtenir la legalització total de la instal·lació. També per obtindré els permisos d’obres, la llicencia d’activitat del Excel·lentíssim Ajuntament de Perafort, municipi on es durà a terme el projecte i els permisos corresponents del Departament d’Industria.

1.2 Abast del projecte. La realització d’aquest projecte és el de una central fotovoltaica de 100 kW a la

zona del camp de Tarragona, exactament al terme municipal de Perafort. En aquest projecte, s’inclou el disseny i el càlcul de la instal·lació solar, es a dir, plaques, inversor, cablejat, proteccions, quadre de DC, quadre de AC, etc. També el disseny i càlcul de la instal·lació per tal de poder interconnectar aquesta central amb la xarxa elèctrica, es a dir, cablejat, centre de mitja tensió, comptador, etc.

1.3 Antecedents del projecte. Es redacta el següent projecte a petició de l’Escola Tècnica Superior

d’Enginyeria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona amb domicili fiscal a l’Avinguda dels països catalans, 26 de Sant Pere i Sant Pau 43007 Tarragona amb NIF Q-9350003-A, com a promotor del que després es descriu. Encarrega al enginyer elèctric, el Sr. Edgar Cristòfol Pardo, la redacció del present projecte, anomenat: “Estudi tècnic econòmic d’una central fotovoltaica de 100 kW interconnectada a la xarxa elèctrica.”

Aquesta central fotovoltaica, està situada a uns terrenys pròxims a la localitat de Perafort, Tarragona d’una superfície de 9.122,5 m2.

1.4 Tècnic autor del projecte. El present projecte a estat redactat, aprovat i posteriorment visat per l’Enginyer

Elèctric Edgar Cristòfol Pardo número de col·legiat xxxxx del Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Tarragona.

1.5 Emplaçament.

La central fotovoltaica es troba en uns terrenys propietat del promotor, al terme

municipal de Perafort, Tarragona, segons detalla el plànol número 1 de “Situació i emplaçament”

MEMÒRIA DESCRIPTIVA

2

El terreny es troba al camí de Mas Blanquet de Perafort (43152) TARRAGONA, concretament es la parcel·la 1 del sector 10.

Adreça: Cami de Mas Blanquet parcel·la 1 Sector 10

Codi Postal: 43152

Població: Perafort

UTM: 41º 10’ 43” N, 1º 14’ 40” E Taula 1. Resum emplaçament

1.6 Reglamentació i disposicions oficials. Per la redacció d’aquest projecte, s’ha tingut en compte la següent normativa: - Reglament electrotècnic per a baixa tensió (REBT) segons el RD 842/2002,

de 2 d’agost. - Instruccions tècniques complementàries ITC BT 02, 03, 04, 05, 08, 10, 18,

19, 20, 21, 22, 23, 24, 30 i 40. - Instrucció 7/2003, de 9 de setembre, de la Direcció General d’Energia i Mines

sobre procediment administratiu per a l’aplicació del Reglament electrotècnic per a baixa tensió mitjançant la intervenció de les Entitats d’Inspecció i Control de la Generalitat de Catalunya.

- Reial decret 2818/1998, de 23 de desembre, sobre producció d’energia

elèctrica per a instal·lacions alimentades per recursos o fonts d’energia renovables, residus i cogeneració.

- Normes particulars i de normalització de la Companyia Subministradora

d’Energia Elèctrica. - Llei 31/1995, de 8 de novembre, sobre Prevenció de Riscos Laborals. - Llei 547/2003, de 12 de desembre, per la que es reforma el marc normatiu de

la prevenció de riscos laborals. - Reial Decret 1627/97 sobre Disposicions mínimes en matèria de Seguretat i

Salut en les Obres de Construcció. - Resolució de 31 de maig de 2001, de la Direcció General de Política

Energètica i Mines, per la qual s’estableix el model de contracte tipus i el model de factura per a instal·lacions solars fotovoltaiques connectades a la xarxa de baixa tensió.

MEMÒRIA DESCRIPTIVA

3

- Reial Decret 352/2001, de 18 de desembre, sobre procediment administratiu aplicable a les instal·lacions d’energia solar fotovoltaica connectades a la xarxa elèctrica.

- Reial Decret 1663/2000, de 29 de setembre, sobre connexió de instal·lacions

fotovoltaiques a la xarxa de baixa tensió. - Condicions imposades pels Organismes Públics afectats i Ordenances

Municipals. - Normes UNE i Recomanacions UNESA que siguin d’aplicació.

- Reial Decret 661/2007 de 25 de mayo, por el que se regula la actividad de

producción de energía eléctrica en régimen especial.

- Real Decreto 1578/2008, de 26 de septiembre, de retribución de la actividad de producción de energía eléctrica mediante tecnología solar fotovoltaica para instalaciones posteriores a la fecha límite de mantenimiento de la retribución del Real Decreto 661/2007, de 25 de mayo, para dicha tecnología.

- Instrucción 5/2006 evacuación de energía de las instalaciones fotovoltaicas

individual compartiendo infraestructuras de interconexión.

- Real Decreto 842/2002, de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento electrotécnico para baja tensión.

- - Real Decreto 1955/2000, de 1 de diciembre, por el que se regulan las

actividades de transporte, distribución, comercialización, suministro y procedimientos de autorización de instalaciones de energía eléctrica.

- - Real Decreto-ley 2/2013, de 1 de febrero, de medidas urgentes en el sistema

eléctrico y en el sector financiero. - - Real Decreto-ley 1/2012, de 27 de enero, por el que se procede a la

suspensión de los procedimientos de preasignación de retribución y a la supresión de los incentivos económicos para nuevas instalaciones de producción de energía eléctrica a partir de cogeneración, fuentes de energía renovables y residuos.

- - Real Decreto 1699/2011, de 18 de noviembre, por el que se regula la

conexión a red de instalaciones de producción de energía eléctrica de pequeña potencia.

- - Real Decreto-ley 14/2010, de 23 de diciembre, por el que se establecen

medidas urgentes para la corrección del déficit tarifario del sector eléctrico. -

MEMÒRIA DESCRIPTIVA

4

- Real Decreto 1565/2010, de 19 de noviembre, por el que se regulan y modifican determinados aspectos relativos a la actividad de producción de energía eléctrica en régimen especial.

- - Real Decreto-ley 6/2009, de 30 de abril, por el que se adoptan determinadas

medidas en el sector energético y se aprueba el bono social.

- Normas técnicas particulares de Fecsa.

- Ley 15/2012, de 27 de diciembre, de medidas fiscales para la sostenibilidad energética.

- Real Decreto 1544/2011, de 31 de octubre, por el que se establecen los

peajes de acceso a las redes de transporte y distribución que deben satisfacer los productores de energía eléctrica.

-

1.7 Classificació de la instal·lació. - Segons el Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió concretament ITC-

BT-40, es classifica la instal·lació dins el grup C com a Instal·lació Elèctrica de generadors amb una potència superior a 10 kW, sent necessari un Projecte per a la seva execució i legalització.

1.8 Descripció del recinte i ubicació.

El recinte on s’ha d’instal·lar el parc solar fotovoltaic, està format per una

parcel·la en sòl de classe urbà sense cap tipus de construcció. Les plaques fotovoltaiques, s’instal·laran sobre la superfície terrestre, amb

orientació SUD, sobre estructura fixa amb la inclinació desitjada.

1.9 Estudi energètic i de rendiments.

1.9.1 Dades de radiació solar i inclinació dels panells.

Per tal de calcular la radiació solar i la inclinació óptima dels panells, he utilitzat l’aplicació PVGIS Solar Irradation Data, del departament JRC Joint Research Centre, de la Comissió Europea.

Els resultats son els següents:

MEMÒRIA DESCRIPTIVA

5

Figura 1. Informació introduïda al PVGIS i càlcul de les pèrdues pel mateix.

Taula 2. Càlculs realitzats amb el PVGIS.

MEMÒRIA DESCRIPTIVA

6

Figura 2. Gràfic de la estimació de la radiació solar que hi haurà sobre el pla FV en kWh/m2.

Els panells solars, aniran muntats sobre una estructura metàl·lica i fixa, per tal de dònar la inclinació òptima calculada mitjançant el software anteriorment comentat, de 35 º.

1.9.2 Previsió anual de producció energètica.

Per tal de calcular la previsió anual de producció energètica, he utilitzat

l’aplicació PVGIS Solar Irradation Data, del departament JRC Joint Research Centre, de la Comissió Europea.

Els resultats son els següents:

Figura 3. Informació introduïda al PVGIS i càlcul de les pèrdues pel mateix.

0

50

100

150

200

250

Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Sep Oct Nov Des

EscmaciódelaradiaciósobreelplaFV

MEMÒRIA DESCRIPTIVA

7

Taula 3. Càlculs realitzats amb el PVGIS

Figura 4. Gràfic de la estimació de la producció mensual d’energia elèctrica en kW/h.

0

2000

4000

6000

8000

10000

12000

14000

16000

18000

20000

Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Sep Oct Nov Des

Escmaciódelaproducciómensual

MEMÒRIA DESCRIPTIVA

8

1.10 Descripció de la instal·lació.

1.10.1 Aspectes Generals.

Dades generals:

Potencia nominal: 100 kW.

Potencia pic: 107,5 kWp (512 ud x 210 Wp)

Superfície col·lectora: 840 m2.

Tipus d’ancoratge Estructura metàl·lica Taula 4. Resum aspectes generals del parc

La instal·lació solar fotovoltaica està formada per:

· 512 Panels fotovoltaics de 210 Watts Pic, monocristal·lins de silici. · 1 Inversor de 100 kW. · Estructura metàl·lica. · Cablejat per la interconnexió dels panells fins caixes de connexió. · Línia de connexió entre caixes de connexió i l’inversor. · 1 Centre de mesura · Proteccions per a corrent continua i per a corrent alterna. · Postes a terra de masses i neutre.

1.10.2 Previsió de potències.

El parc solar fotovoltaic, estarà destinat a generar energia elèctrica per tal de posteriorment vendre-la a la companyia distribuïdora.

La potència total produïda correspon a la potència de sortida del inversor, per tant, la potència total serà de 100 kW hora.

1.10.3 Panells fotovoltaics.

Els panells solars fotovoltaics, seran del tipus de silici monocristal·lí, de la

marca Erpasa, concretament el model R 210. Garanteixen qualitat sota condicions ambientals extremes. La garantia sobre el producte que ens ofereix el fabricant es de 2 anys però ens garanteix un alt rendiment, com a mínim durant 25 anys. Aquests panells, ens garanteixen una alta producció inclús en dies amb baixa irradiació lumínica.

MEMÒRIA DESCRIPTIVA

9

Característiques generals dels panells solars:

Taula 5. Característiques dels panells solars.

1.10.4 Estructura dels suports dels panells fotovoltaics.

Els panells fotovoltaics aniran collats sobre un suport metàl·lic concretament d’acer galvanitzat per tal de donar una inclinació optima de 35 º. Aquest suport anirà prèviament collat a la superfície del terreny a partir d’una bancada de formigó que garantitzarà la permanència de l’estructura sobre la superfície.

1.10.5 Cablejat per la interconnexió dels panells fins les caixes de connexió.

S’utilitzaran conductors de coure, unipolars tipus RZ1-K, de tensió assignada

0,6/1 kV, amb aïllament de polietilè reticulat (XLPE). El parc solar estudiat, constarà de 512 panells fotovoltaics connectats en series

de 16 panells. En total, hi haurà 32 sèries de 16 panells. Cada sèrie té les següents característiques elèctriques:

MEMÒRIA DESCRIPTIVA

10

Pmax = VMPP x IMPP x Nº panells = 42,12 x 4,82 x 16 = 3.248,29 W. Vpm = VMPP x Nº panells = 42,12 x 16 = 673,92 V. Ipm = IMPP = 5,01 A. Voc = Voc x Nº panells = 49,90 x 16 = 798,4 V. Isc = 5,25 A.

Tal com ens indica el fabricant en les característiques, aquest valors son vàlids

per un nivell de irradiància de 1000 W/m2. Com a mesura de seguretat i tal com indica el Reglament Electrotècnic de

Baixa Tensió, utilitzarem per als càlculs un valor superior en un 25 % en el càlculs del corrent de curtcircuit, per tant Isc = 6,56 A.

Per tal de saber quina secció de cablejat necessito per agrupar els panells

fotovoltaics, només he de consultar la taula de Intensitat màxima per cable Cu instal·lat en interior de tub de la ITC-BT-19 del REBT. Aquesta taula ens confirma que una secció de 2,5 mm2 es suficient per la intensitat que tenim. Però, ja que els panells inclouen de sèrie conductors de 6 mm2 de secció, amb connectors per tal de poder realitzar la connexió entre plaques, seran els utilitzats.

1.10.6 Cablejat per la interconnexió entre les caixes de connexió i la línia de

connexionat.

S’utilitzaran conductors de coure, unipolars tipus RZ1-K, de tensió assignada 0,6/1 kV, amb aïllament de polietilè reticulat (XLPE).

Pel cablejat entre les caixes de connexió i la línia de connexionat, s’utilitzarà

una secció de 35 mm2 tal i com es pot comprovar en l’annex de càlculs. El cablejat provinent de les caixes de connexió es connectarà a la línia de connexionat mitjançant bornes. Aquest cablejat anirà dins de safata metàl·lica estanca per tal d’evitar que hi puguin accedir petits animals i les inclemències del temps.

1.10.7 Cablejat línia de connexionat fins la caixa de protecció i derivació (CPD).

S’utilitzaran conductors de coure, unipolars tipus RZ1-K, de tensió assignada 0,6/1 kV, amb aïllament de polietilè reticulat (XLPE).

Pel cablejat d’aquesta línia s’utilitzarà una secció de 35 mm2 tal i com es pot

comprovar en l’annex de càlculs. Aquest cablejat anirà dins de safata metàl·lica estanca per tal d’evitar que hi puguin accedir petits animals i les inclemències del temps.

1.10.8 Cablejat per la interconnexió entre la caixa de protecció i derivació (CPD) i

l’inversor.

S’utilitzaran conductors de coure, unipolars tipus RZ1-K, de tensió assignada 0,6/1 kV, amb aïllament de polietilè reticulat (XLPE).

MEMÒRIA DESCRIPTIVA

11

Pel cablejat entre la caixa de connexionat i l’inversor s’utilitzarà una secció de 95 mm2 tal i com es pot comprovar en l’annex de càlculs. Aquest cablejat anirà dins de tub corrugat de polietilè soterrat fins a l’interior de la caseta on s’ubicarà l’inversor.

1.10.9 Inversor solar de 100 kW.

L’inversor es la peça clau d’un parc solar ja que es l’encarregat de convertir el corrent continu generat pels panells fotovoltaics en corrent altern per tal de poder ser injectat a la xarxa.

Característiques generals del inversor solar:

Taula 6. Característiques del inversor solar Ingeteam Sun Power.

Durant el desenvolupament del projecte, hem sorgeix el dubte d’utilitzar un

sol inversor d’una potencia nominal de 100 kW. o utilitzar 2 o 4 inversors de potencia més reduïda per tal de no concentrar tota la producció de la central solar fotovoltaica en 1 sol inversor. D’aquesta manera, seria més difícil que una avaria en l’inversor deixes aquest parc sense produir durant el temps de durada de la avaria. Això ens pot fer decidir l’opció de dividir l’energia produïda en 2 o més inversors. Per tal de prendre una decisió definitiva, he realitzat una taula (adjuntada als

MEMÒRIA DESCRIPTIVA

12

annexes) fent un petit estudi comparatiu entre diferents marques i models d’inversors de diferents potencies. Finalment, després de realitzar aquest estudi, l’opció de instal·lar un sol inversor de 100 kW es l’opció més econòmica, fet important en un projecte d’aquestes dimensions. L’equip escollit, es un equip d’una multinacional de reconegut prestigi, fet que ens garantitza un baix nombre d’avaries, concretament, erà un inversor del fabricant Ingeteam, concretament el model Sun Power 90.

Com que aquest inversor té un grau de protecció contra la intempèrie de tant

sols IP20 i per tal de poder anar a la intempèrie hauria de tenir un grau com a mínim de IP54, l’instal·larem dins una caseta prefabricada. Aquesta caseta, tindrà ventilació forçada, ja que, es important que l’inversor no es sobre escalfi perquè aquest fet ens faria reduir el rendiment del sistema.

1.10.10 Línia de connexió entre l’inversor i el Quadre General de Baixa Tensió

S’utilitzaran conductors de coure, unipolars tipus RZ1-K, de tensió assignada 0,6/1 kV, amb aïllament de polietilè reticulat (XLPE).

Pel cablejat entre l’inversor i el Quadre General de Baixa Tensió, s’utilitzarà

una secció de 95 mm2. Aquest cablejat anirà dins de safata de PVC.

1.10.11 Línia de connexió entre el QGBT i el transformador. S’utilitzaran conductors de Alumini unipolars tipus RZ1-K, de tensió assignada

0,6/1 kV, amb aïllament de polietilè reticulat (XLPE). Pel cablejat entre el QGBT i el transformador, s’utilitzarà una secció de 240

mm2 per les fases i de 150 mm2 per el neutre tal i com es pot comprovar al esquema unifilar. Aquest cablejat anirà dins de tub corrugat de polietilè soterrat.

1.11 Proteccions contra contactes directes i indirectes, protecció contra sobreintensitats.

Com tota instal·lació solar fotovoltaica, el parc solar disposarà de sistemes de protecció contra contactes directes i indirectes. Aquests sistemes hauran de ser els següents tal hi com indica el REBT:

- Protecció per aïllament de les parts actives. - Protecció mitjançant obstacles. - Protecció mitjançant barreres o envoltants. - Protecció per posada fora de l’abast per allunyament. - Protecció complementària per dispositius de corrent diferencial residual.

Pel que fa a la part de corrent continua, els conductors hauran de ser unipolars i

aniran separats de tal manera que no es pugui ocasionar un curtcircuit accidental entre fases, tots els material elèctrics tindran aïllament de tipus II. Les caixes de connexions, indicaran risc elèctric.

MEMÒRIA DESCRIPTIVA

13

Pel que fa a la part de corrent alterna, tots els circuits de la instal·lació estaran protegits contra contactes directes i indirectes i contra sobreintensitats per l’inversor.

Per tal de protegir el sistema, seran necessaris els següents elements:

1.11.1 Fusibles i seccionador.

Entre els panells solars i l’inversor, s’instal·laran fusibles en un lloc accessible. Aquests protegiran contra sobreintensitats els conductors i l’inversor.

Aquest fusibles, incorporaran una maneta seccionador per tal de poder aïllar els

panells generadors del inversor.

1.11.2 Inversor.

Si es donen les següents situacions, l’inversor haurà de ser desconnectat de la xarxa:

- Sobretensió Curt Circuit. - Fallades a la xarxa, ja siguin, sobre o sub tensions o sobre o sub

freqüències. - Sobre temperatura en dissipadors de calor. - Sobrecorrent en la unitat de potència. - Errors interns del sistema de comandament de l’inversor.

1.12 Proteccions contra sobretensions permanents i transitòries.

Tots els circuits de la instal·lació estan protegits contra sobretensions permanents i transitòries. Els dispositius contra sobretensions temporals han de ser adequats a la màxima sobretensió entre fase i neutre prevista.

1.13 Posta a terra del neutre.

Tal i com indica la ITC-BT-08 del REBT l’empresa subministradors utilitza l’esquema de posada a terra tipus TT, per tant, es connectarà el neutre de la instal·lació solar fotovoltaica a terra independentment de les masses. La distància mínima entre la posada a terra del neutre i la de les masses serà de 10 m.

Figura 5. Esquema de posada a terra tipus TT.

MEMÒRIA DESCRIPTIVA

14

1.14 Posta a terra de l’inversor.

La posta a terra del inversor serà en comú amb les masses de la resta de la instal·lació. La distància mínima entre la posada a terra del inversor i la de les masses serà de 10 m.

Per tal de realitzar aquesta, es podrà utilitzar qualsevol dels sistemes indicats

en el REBT, es a dir, es podran utilitzar tubs barres, platines, conductors nus o plaques.

1.15 Posta a terra de les masses. Per tal d’assegurar l’actuació de les proteccions i per eliminar o reduir el risc

produït per una avaria del material elèctric utilitzat, es posarà a terra totes les masses de la instal·lació.

S’utilitzarà cable de coure de secció 6 i 50 mm2 per tal de realitzar aquesta

posta a terra. Per tal de realitzar aquesta, es podrà utilitzar qualsevol dels sistemes indicats

en el REBT, es a dir, es podran utilitzar tubs barres, platines, conductors nus o plaques.

1.16 Centre de recepció, mesura i transformació.

Per a tal d’injectar l’energia produïda a la xarxa de Mitja Tensió, serà necessari un centre de transformació que elevi la tensió que sortirà del parc solar que serà de 400 V. a 25 kV. que es la tensió de la línia de distribució.

En aquest projecte es valorarà un CM (Centre de Mitja), que anirà integrat en una caseta prefabricada de superfície de la casa Ormazabal tipus PFU-5 homologada per la companyia Endesa.

Abans de dimensionar el transformador, cal consultar el R.D. 2818/1998, que

ens diu el següent: “la potencia total de la instalación conectada a una subestación o centro de transformación, no superará el 50 por 100 de la capacidad de transformación instalada para ese nivel de tensión”. Per tant, si es segueix la normativa, tenint en compte que el parc solar produirà 100 kVA, aquest transformador haurà de ser com a mínim de 160 kVA. Aquest CM inclourà un transformador de 630 kVA i tindrà una relació de transformació de 400 / 25.000 Vols.

Per tal de garantitzar més protecció al sistema, aquest transformador

garantitzarà la separació galvànica entre el primari i el secundari. La separació galvànica s’utilitza també per seguretat, la prevenció accidental de corrent per tal d’arribar a terra a traves del cos humà.

MEMÒRIA DESCRIPTIVA

15

Les instal·lacions MT a 25 kV, d’aquest projecte, s’allotjaran en una caseta prefabricada Ormazabal del tipus PFU-5. En aquesta caseta, si allotjaran les cel·les d’entrada i sortida de les línies de l’empresa distribuïdora, d’entrega a client, de protecció general, de mesura i de protecció i sortida cap al transformador.

1.16.1 Caseta prefabricada Consistirà en un edifici independent de superfície, de construcció prefabricada

de la marca Ormazabal i del tipus PFU-5, de dimensions interiors 5.900 x 2.200 mm i alçada lliure de 2.550 mm. Que contindrà al seu interior els equipaments de Mitja Tensió.

Existirà una porta d’accés a l’interior per que l’empresa distribuïdora pugui

accedir a les instal·lacions que li seran cedides i dues portes d’accés per a que el titular de la instal·lació pugui accedir a la seva instal·lació. Les portes seran de xapa d’acer galvanitzat i pintat i podran obrir-se 180 º sobre la paret exterior.

La caseta disposa de reixes que permeten la ventilació natural del

transformador instal·lat. Per evitar l’aparició de tensions de pas i contacte superiors a les reglamentàries

es prendran les següents mesures:

- Construcció d’una vorera aïllant a la zona d’accés amb una amplada mínima de 1 m.

- Construcció d’una solera equipotencial a l’interior de l’edifici amb malla electrosoldada connecta a la posada a terra de ferratges.

Al interior de l’edifici prefabricat s’instal·larà l’aparellatge de MT el qual es

realitzarà amb cabines prefabricades de SF6, tal com indiquen els plànols adjunts. Tots els treballs seran executats previ acord amb l’empresa distribuïdora i en

descàrrec programat de tensió. Cel·les prefabricades que s’inclouen en aquest centre de mitja:

1.16.2 Instal·lacions MT a 25 kV Cel·la nº 1: Cel·la de línia motoritzada (entrada cia distribuïdora) Mòdul metàl·lic sistema CGM.3, tipus L-36 d'ORMAZABAL, homologada per

l’empresa distribuïdora ENDESA DISTRIBUCIÓN ELÉCTRICA, SLU, fabricació sèrie, de dimensions 418 mm d'ample, per 1.745 mm. d'alçada per 845 mm de fons, que utilitza SF6 com a medi d'extinció i aïllament, Un(assignada) = 36 kV, In = 630A/20kA, nivell d'aïllament 70/170 kV, intensitat de curta durada (1s) = 20 kA, contenint al seu interior degudament muntats i connectats els següents aparells i materials:

MEMÒRIA DESCRIPTIVA

16

- 1 interruptor rotatiu III, amb 3 posicions; connectat, desconnectat i posat a terra, Un = 36 kV, In = 630A/20kA, comandament motoritzat 48 Vcc, marca Ormazabal.

- 1 relé de control integrat amb sistema de detecció de pas de curtcircuits i defectes a terra tipus ekor-RCI.

- 3 captadors capacitius indicadors de presència de tensió MT. - Embarrat per 630 A amb platina de coure. - Platina de coure per posada a terra de la instal·lació. - Placa separadora fixa i Petit material i accessoris.

Cel·la nº 2: Cel·la de línia motoritzada (sortida cia distribuïdora)

Mòdul metàl·lic sistema CGM.3, tipus L-36 d'ORMAZABAL, homologada per l’empresa distribuïdora ENDESA DISTRIBUCIÓN ELÉCTRICA, SLU, fabricació sèrie, de dimensions 418 mm d'ample, per 1.745 mm. d'alçada per 845 mm de fons, que utilitza SF6 com a medi d'extinció i aïllament, Un(assignada) = 36 kV, In = 630A/20kA, nivell d'aïllament 70/170 kV, intensitat de curta durada (1s) = 20 kA, contenint al seu interior degudament muntats i connectats els següents aparells i materials:

- 1 interruptor rotatiu III, amb 3 posicions; connectat, desconnectat i posat a terra,

Un = 36 kV, In = 630A/20kA, comandament motoritzat 48 Vcc, marca Ormazabal.

- 1 relé de control integrat amb sistema de detecció de pas de curtcircuits i defectes a terra tipus ekor-RCI.

- 3 captadors capacitius indicadors de presència de tensió MT. - Embarrat per 630 A amb platina de coure. - Platina de coure per posada a terra de la instal·lació. - Placa separadora fixa i Petit material i accessoris.

Cel·la nº 3: Cel·la de línia (entrega a client)

Mòdul metàl·lic sistema CGM.3, tipus L-36 d'ORMAZABAL, homologada per l’empresa distribuïdora ENDESA DISTRIBUCIÓN ELÉCTRICA, SLU, fabricació sèrie, de dimensions 418 mm d'ample, per 1.745 mm. d'alçada per 845 mm de fons, que utilitza SF6 com a medi d'extinció i aïllament, Un(assignada) = 36 kV, In = 630A/20kA, nivell d'aïllament 70/170 kV, intensitat de curta durada (1s) = 20 kA, contenint al seu interior degudament muntats i connectats els següents aparells i materials:

- 1 interruptor rotatiu III, amb 3 posicions; connectat, desconnectat i posat a terra,

Un = 36 kV, In = 630A/20kA, comandament motoritzat 48 Vcc, marca Ormazabal.

- 1 relé de control integrat amb sistema de detecció de pas de curtcircuits i defectes a terra tipus ekor-RCI.

- 3 captadors capacitius indicadors de presència de tensió MT. - Embarrat per 630 A amb platina de coure. - Platina de coure per posada a terra de la instal·lació. - Placa separadora fixa i Petit material i accessoris.

MEMÒRIA DESCRIPTIVA

17

Cel·la nº 4: Cel·la de remuntada de cables

Mòdul metàl·lic sistema CGM.3, tipus CR-36 d'ORMAZABAL, homologada per l’empresa distribuïdora ENDESA DISTRIBUCIÓN ELÉCTRICA, SLU, fabricació sèrie, de dimensions 368 mm d'ample, per 1.745 mm. d'alçada per 831 mm de fons, Un(assignada) = 36 kV, In = 630A/20kA, nivell d'aïllament 70/170 kV, contenint al seu interior degudament muntats i connectats els següents aparells i materials:

- 3 passa tapes. - 3 bornes. - Petit material i accessoris.

Cel·la nº 5: Cel·la interruptor automàtic protecció

Mòdul metàl·lic sistema CGM.3, tipus V-36/L2 d'ORMAZABAL, homologada per l’empresa distribuïdora ENDESA DISTRIBUCIÓN ELÉCTRICA, SLU, fabricació sèrie, de dimensions 600 mm d'ample, per 1.745 mm. d'alçada per 850 mm de fons, que utilitza el buit com a medi d’extinció i aïllament, Un(assignada) = 36 kV, In = 630A/20kA, nivell d'aïllament 70/170 kV, contenint al seu interior degudament muntats i connectats els següents aparells i materials:

- 1 interruptor automàtic III, de tall al buit, Un = 36 kV, In = 630A/20kA,

comandament manual tipus B, marca Ormazabal, amb bobina de desconnexió i contactes auxiliars.

- 1 seccionar rotatiu III en sèrie amb l’interruptor automàtic, amb 3 posicions; connectat, seccionat i posat a terrat, Un = 36 kV, In = 630A/20kA, comandament manual tipus B, marca Ormazabal.

- 3 captadors capacitius indicadors de presència de tensió M.T. - 3 transformadors – captadors d’intensitat toroïdals 300/5 A classe 5P20. - 1 relé de protecció RPG (50-51/50N-51N) protecció zona 25 kV. - 3 bornes M400TB-xx. - Embarrat per 630 A amb platina de coure. - Platina de coure per posada a terra de la instal·lació. - Placa separadora fixa. - Petit material i accessoris.

Cel·la nº 6: Cel·la de mesura

Mòdul metàl·lic sistema CGM.3, tipus M-36/L2 d'ORMAZABAL, homologada per l’empresa distribuïdora ENDESA DISTRIBUCIÓN ELÉCTRICA, SLU, fabricació sèrie, de dimensions 900 mm d'ample, per 1.950 mm. d'alçada per 1.160 mm de fons, Un(assignada) = 36 kV, In = 400 A, nivell d'aïllament 70/170 kV, intensitat de curta durada (1s) = 16 kA, contenint al seu interior degudament muntats i connectats els següents aparells i materials:

- 3 transformadors de tensió (TT) 27.500 / 3 : 110 / 3 V, de 25 VA, classe 0,5 - 3 transformadors d’intensitat (TI) 10-20/5 A, de 10 VA, classe 0,5 s connectat a

10/5. - Platina de coure per posada a terra de la instal·lació.

MEMÒRIA DESCRIPTIVA

18

- Placa i perfils de muntatge. - Petit material i accessoris.

Cel·la nº 7: Cel·la de línia (sortida a transformador)

Mòdul metàl·lic sistema CGM.3, tipus L-36 d'ORMAZABAL, homologada per l’empresa distribuïdora ENDESA DISTRIBUCIÓN ELÉCTRICA, SLU, fabricació sèrie, de dimensions 418 mm d'ample, per 1.745 mm. d'alçada per 845 mm de fons, que utilitza SF6 com a medi d’extinció i aïllament, Un(assignada) = 36 kV, In = 630A/20kA, nivell d'aïllament 70/170 kV, intensitat de curta durada (1s) = 20 kA, contenint al seu interior degudament muntats i connectats els següents aparells i materials:

- 1 interruptor rotatiu III, amb 3 posicions; connectat, desconnectat i posat a terra,

Un = 36 kV, In = 630A/20kA, comandament motoritzat 48 Vcc, marca Ormazabal.

- 1 relé de control integrat amb sistema de detecció de pas de curtcircuits i defectes a terra tipus ekor-RCI.

- 3 captadors capacitius indicadors de presència de tensió MT. - Embarrat per 630 A amb platina de coure. - Platina de coure per posada a terra de la instal·lació. - Placa separadora fixa i Petit material i accessoris.

Aparell nº 8: Transformador de potència Transformador de potència amb refrigeració natural (ONAN) i bany d’oli mineral, amb les característiques següents:

- Tipus: 630/36/25 B2-0-PA - Norma: UNE21428 - Potència: 630 kVA - Relació transformació: 25/0,4 kV - Freqüència: 50 Hz. - Grup connexió: Dyn 11 - Refrigeració: ONAN - Mesures de seguretat: Dipòsit recollida d’oli amb entrada tallafocs.

Immobilització de rodes en carrils existents. Termòmetre d’esfera.

Les cel·les de línia 1, 2 i 3 (entrada, sortida i entrega) es cediran a l’empresa

distribuïdora ENDESA DISTRIBUCIÓN ELÉCTRICA, SLU.

1.16.3 Protecció contra curt circuits, sobreintensitats i faltes a terra La protecció contra curt circuits i sobreintensitats queda assegurada amb la

instal·lació de proteccions electròniques programables , incorporades a les cabines SF6, alimentades a traves d’una font d’alimentació amb bateries, que protegeixen les tres fases i el neutre, ajustades i regulades (regulació s/ ENDESA DISTRIBUCIÓN ELÉCTRICA, SL i precintat en el cas de l’interruptor automàtic general segons la

MEMÒRIA DESCRIPTIVA

19

potència contractada) segons les potencies instal·lades aigües avall. S’instal·larà també els transformadors d'intensitat auxiliars necessaris.

Per tal de calcular la Intensitat de curt circuit, necessitarem dades de la

companyia per saber la potència màxima de curt circuit en el punt on s’instal·larà el centre. La intensitat màxima de curt circuit serà:

!"" = !""

! ! ! (1) Per poder realitzar el càlcul de la Icc, suposaré que tindré una potència màxima

de curt circuit on s’instal·larà el centre de 500 MVA. Per tant, la intensitat màxima de curt circuit serà:

!"" = 500 !"#3 ! 25 !" = 11,55 !"

1.16.4 Instal·lació de posada a terra

Es realitzarà una instal·lació de posta a terra independent per a ferratges i un

altre per al neutre de baixa tensió, d’acord amb el punt 6 de la MIE-RAT 13, separades entre sí una distància no inferior a la indicada en la memòria de càlculs, per tal de que siguin elèctricament independents al centre de distribució.

El valor de la resistència de posta a terra del neutre del transformador és

l’indicat en la memòria de càlculs. La instal·lació del terres del neutre fins al primer elèctrode es realitzarà amb

conductor de coure RV 0,6/1 kV de 1x50 mm2 de Cu, enfundat amb tub de PVC flexible grau de protecció mecànica 7 o 9. a partir del primer elèctrode, amb conductor de Cu despullat 1x50 mm2.

La instal·lació de terres interior es realitzarà amb conductor de coure despullat

de 1x50 mm2. Es connectaran a aquestes terres totes les parts metàl·liques de la instal·lació, exceptuant-se les que siguin accessibles des de l'exterior (portes, finestres, safates BT, estructures, etc.).

1.16.5 Protecció contra contactes directes accidentals La protecció contra contactes accidentals amb elements en tensió queda

garantida amb la instal·lació de cel·les prefabricades, al existir enclavaments mecànics que impedeixen l'accés a l'interior mentre no es connecti el corresponent seccionador de posada a terra, segons es descriu a continuació:

- Enclavament de portes: impedeix la seva obertura quan l'aparell principal està

tancat o la posada a terra està desconnectada. - Enclavament de maniobra: impedeix la maniobra de l'aparell principal i obertura

de la posada a terra, amb la porta oberta.

MEMÒRIA DESCRIPTIVA

20

- Enclavament de terra: impedeix el tancament de la posada a terra amb l'interruptor tancat o viceversa.

S’instal·laran rètols de les seqüències de maniobres per tal d’evitar accidents. Les reixes de ventilació accessibles, seran de perfil en "V", de manera que

impedeixi la introducció d'objectes des de l'exterior.

1.16.6 Mesures addicionals de seguretat Com a mesures addicionals de seguretat, s’instal·larà a l’interior del centre de

recepció i protecció, mesura i transformació:

- Banqueta aïllant 36 kV. - Guants aïllants 36 kV. - Perxa de salvament. - Posades a terra - Plaques de perill de mort a tots els elements que continguin aparellatge en tensió,

portes d’accés, mampares, etc. - Plaques de primers auxilis. - Instruccions de les seqüències de maniobres (5 regles d’or).

1.16.7 Instal·lacions auxiliars Es realitzaran instal·lacions d’enllumenat interior a la caseta prefabricada

Ormazabal i disposaran de proteccions magneto tèrmiques i diferencials adequades. A la caseta prefabricada i a totes les altres dependències hi haurà un enllumenat

d’emergència que asseguri un mínim de 5 lux per m2 en cas de tall de la tensió d’alimentació.

1.16.8 Equip de mesura

S’ha previst la instal·lació d‘un equip de mesura homologat per la companyia

ENDESA DISTRIBUCIÓN ELÉCTRICA, SLU. L’equip de mesura es situarà a l’interior d’un armari dedicat integrat a la

façana frontal del centre de recepció, mesura i transformació, aquest recinte tindrà una porta d’acer que habilitarà la lectura dels equips de mesura des de l’exterior, i el seu accés des de l’interior.

El cablejat des del transformador de mesura fins al equip de mesura (regletes

de comprovació) es realitzarà sota tub, sense registres, amb conductor de 6 mm2 tant en els circuits de intensitat com de tensió. A l’interior de l’armari de mesura, des de les regletes de comprovació fins a l’equip de mesura, els conductors seran de 4mm2 per als circuits de intensitat i 2,5mm2 per als de tensió.

MEMÒRIA DESCRIPTIVA

21

1.16.9 Ventilació En la present instal·lació, s'ha previst una ventilació natural, per a un

transformador de 630 kVA, disposant per això d'una entrada d'aire adient per la part inferior i una sortida en la part superior del edifici s/n. MIE-RAT 14.

1.16.10 Dipòsit de recollida d’oli

Aquesta instal·lació contarà d’un dipòsit de recollida d’oli, per al

transformador, integrat en l’edifici prefabricat instal·lat, que consisteix en una cuba de formigó prefabricada, coberta per una safata tallafocs d’acer galvanitzat perforada i coberta per grava. La seva capacitat és superior al volum d’oli del transformador instal·lat per evitar vessaments en cas de fuita.

A la memòria de càlculs, es pot trobar els càlculs i el dimensionat del Centre de

Recepció, Mesura i Transformació.

MEMÒRIA DESCRIPTIVA

22

Tarragona, juliol de 2016. Realitzat,

Edgar Cristòfol Pardo Enginyer Elèctric

Colegiat 35148765 - CETIT

MEMÒRIA DE CÀLCULS

23

2 Memòria de càlculs.

2.1 Formules a utilitzar.

• Intensitat en corrent alterna monofàsica:

! = ! ! ! (2)

On: I: Intensitat en ampers [A]. P: Potència a transportar en wats [W]. V: Tensió en volts [V].

• Caiguda de tensió

!= 2 ! ! ! ! ! !"# !ℎ!! ! ! (3)

On: e: Caiguda de tensió (c.d.t.), en volts [V]. L: Longitud de la línia en metres [m]. I: Intensitat en ampers [A]. Cos φ: Factor de potència (=1 per corrent contínua). K: conductivitat (56 pel coure). S: secció del conductor en mm quadrats [mm2].

• Posta a terra:

! = !!!! ! ! (4)

! = ! ! !!!! (5)

Pica horitzontal i conductor enterrat horitzontalment, respectivament. On: R: resistència de terra [Ω]. Þ: resistivitat del terreny [Ω·m]. N: número de piques. L: longitud de pica o de conductor [m].

MEMÒRIA DE CÀLCULS

24

• Intensitat en corrent alterna trifàsica

! = !! ! ! ! !"#!!! (6)

On: I: Intensitat en ampers [A]. P: Potència a transportar en wats [W]. U: Tensió entre fases [V]. Cos φ: Factor de potència.

• Càlcul de la secció

! = ! ! ! ! ! ! !"#!!!! ! ! (7)

On: e: Caiguda de tensió (c.d.t.), en volts [V]. L: Longitud de la línia en metres [m]. I: Intensitat en ampers [A]. Cosφ: Factor de potència. K: conductivitat (56 pel coure). S: secció del conductor en mm quadrats [mm2].

2.2 Càlcul de la línia elèctrica.

2.2.1 Circuït de corrent contínua.

En condicions òptimes de funcionament dels mòduls s’obté la potència màxima que, des del punt de vista pel càlcul de la secció, suposa el cas més desfavorable, per tant, si aquesta secció es suficient en el punt més desfavorables, complirà en tots els punts. En la taula següent, es mostren els circuits de continua més desfavorables que hi ha a la instal·lació.

Tal hi com ja està explicat en la memòria descriptiva, els panells fotovoltaics

estaran agrupats en sèries de 16 panells en sèrie, formant dues instal·lacions de 16 series de 16 panells cadascuna. D’aquesta manera si fem números, cada instal·lació contindrà 256 panells i com que tenim dues instal·lacions tindrem el total de 512 panells que formen el parc solar. Després de cada agrupació i mitjançant una caixa de connexions, es connecten a una línia que va fins al inversor.

A partir de les formules mostrades al apartat anterior, he desenvolupat les

taules següents per tal de facilitar els càlculs i reduir el temps de realització d’aquests.

MEMÒRIA DE CÀLCULS

25

RECEPTOR COEF. POTEN. FACT. TENSIÓ INTEN. SECCIÓ LONG. MOME. CAIGUDA TENSIÓ SIMUL. POTEN. ELECT. PARC. TOTAL % KW V A MM2 M (KW * M) % %

Instal·lació 1 CPD - CC16 100 % 52 1,00 673 77,27 35 50 2600 0,59 0,76 CC16 - 256 100 % 3,3 1,00 673 4,90 6 20 66 0,09 0,85

Taula 7. Càlculs 1

RECEPTOR COEF. POTEN. FACT. TENSIÓ INTEN. SECCIÓ LONG. MOME. CAIGUDA TENSIÓ SIMUL. POTEN. ELECT. PARC. TOTAL % KW V A MM2 M (KW * M) % %

Instal·lació 2

CPD - CC16 100 % 52 1,00 673 77,27 35 50 2600 0,59 0,76

CC16 - 512 100 % 3,3 1,00 673 4,90 6 20 66 0,09 0,85

Taula 8. Càlculs 2

RECEPTOR COEF. POTEN. FACT. TENSIÓ INTEN. SECCIÓ LONG. MOME. CAIGUDA TENSIÓ SIMUL. POTEN. ELECT. PARC. TOTAL % KW V A MM2 M (KW * M) % %

Inversor - CPD 100 % 104 1,00 673 154,53 95 20 2080 0,17 0,17

Taula 9. Càlculs 3

Multiplicant la tensió per la intensitat màxima s’obté la potència màxima transportada al circuit de contínua a cada grup fotovoltaic.

Per determinar la secció dels conductors, es tindrà en compte la capacitat tèrmica i la caiguda de tensió.

En el cas de la línia que va des de la caixa de connexió més llunyana i la caixa

de derivació i protecció, s’instal·larà conductors de coure unipolars de 35 mm2 de secció.

En el cas de la línia que interconnecta els panells fotovoltaics entre ells,

s’utilitzarà el cable de 6 mm2 i els connectors que porten les plaques incorporats, ja que, es suficient segons el criteri de la caiguda de tensió.

En el cas de la línia entre la caixa de protecció i derivació i l’inversor, serà

necessari un conductor de coure unipolar de 95 mm2 de secció. Pel criteri de capacitat tèrmica s’utilitzarà la taula d’intensitat màxima

admissible per cables conductors de coure en canalitzacions fixes a la superfície. Molt important, tenir en compte l’apartat 5 de la ITC-BT-40 del REBT on diu

el següent: “Los cables de conexión deberán estar dimensionados para una intensidad no inferior al 125 % de la máxima intensidad del generador y la caída de tensión entre el generador y el punto de interconexión a la Red de Distribución

MEMÒRIA DE CÀLCULS

26

Pública o a la instalación interior, no será superior al 1,5 % para la intensidad nominal”.

Pel criteri de caiguda de tensió es tindrà en compte la expressió següent, sent la

màxima c.d.t. del 1,5 % segons normativa, per les instal·lacions generadores en corrent continua:

! = ! ! ! ! ! ! !"#!!!! ! ! (8)

Per tant, calculant, els punts més desfavorables, si obtinc una caiguda de tensió

inferior a la màxima admissible per reglament, ja es suficient i no hem cal fer més càlculs, ja que, he calculat els més restrictius.

Per tal de comprovar que la caiguda de tensió no supera en cap cas el 1,5 %

que exigeix el reglament, he realitzat la última columna de les tres taules anteriors. Com es pot comprovar, la caiguda de tensió més gran calculada es de 0,85 % per tant, no es supera el 1,5 % màxim que marca el reglament.

2.2.2 Circuït de corrent alterna

Tenint en compte l’apartat 5 de la ITC-BT-40 del REBT on diu el següent: “Los cables de conexión deberán estar dimensionados para una intensidad no inferior al 125 % de la máxima intensidad del generador y la caída de tensión entre el generador y el punto de interconexión a la Red de Distribución Pública o a la instalación interior, no será superior al 1,5 % para la intensidad nominal”.

A la següent taula, determinaré la secció del cable entre l’inversor i el

comptador.

RECEPTOR COEF. POTEN. FACT. TENSIÓ INTEN. SECCIÓ LONG. MOME. CAIGUDA TENSIÓ

SIMUL. POTEN. ELECT. PARC. TOTAL

% KW V A MM2 M (KW * M) % % Inversor - QGBT 100 % 100 1,00 400 144,51 95 5 500 0,12 0,12

Taula 10. Càlculs circuit corrent alterna.

Amb aquesta taula, puc comprovar que es compleix el criteri per caiguda de tensió. La secció per la qual es compleix aquest criteri es de: 4 x 95 mm2.

2.3 Proteccions. Circuit de corrent contínua:

El curt circuit es un punt de treball no perillós pel generador fotovoltaic, en canvi si que ho és per l’inversor. Com a mesura de protecció, s’instal·larà un fusible

MEMÒRIA DE CÀLCULS

27

al conductor del pol positiu i un al conductor del pol negatiu de 20 A per agrupació de plaques fotovoltaiques..

També s’instal·larà un fusible seccionador al conductor del pol positiu i del pol negatiu a l’entrada de l’inversor de 125 A.

Tipus Secció Imàx Fusible

Agrupacions 6 mm² 5,01 A 20 A

Alimentació Inversor 95mm2 164,16 A 200 A

Taula 11. Resum valors dels fusibles de protecció.

Circuit de corrent alterna:

El circuit de corrent alterna comença a partir de la sortida del inversor i fins al

punt de connexió amb la xarxa de distribució. Per tal de desconnectar l’inversor de la resta d’instal·lació solar en cas de

pèrdua de tensió o freqüència a la xarxa, juntament amb un relé de màxima i mínima tensió i un de màxima i mínima freqüència, hi ha d’haver un interruptor automàtic de la connexió. Per tal de protegir l’inversor, els valors d’actuació per la màxima i mínima freqüència seran de 51 i 49 Hz. correlativament i per la màxima i mínima tensió seran de 3 x 400 + 10 % i 3 x 400 - 15 % V.

D’acord amb la normativa especifica de la companyia subministradora, segons els valors de la instal·lació i el requisits de seguretat i protecció d’aquest tipus d’instal·lació, s’instal·larà un Interruptor Diferencial Vigí de In = 160 A. col·locat a la sortida del inversor amb una sensibilitat de 300 mA.

2.4 Posta a terra.

Per la posada a terra de la instal·lació s’ha d’estimar la resistència elèctrics del terreny. Per determinar aproximadament el valor estimat de la resistència de terra es tindrà en compte la ITC-BT-18, on s’estableixen diferents naturaleses de terreny. A cada tipus li correspon un valor de Resistivitat. I segons el mètode de posta a terra utilitzat li correspon una expressió. En aquest cas es disposa d’un elèctrode com a pica vertical i com a conductor enterrat horitzontalment.

Resistivitat del terreny considerada: 145 Ω·m. Número de piques clavades verticalment: 1. Longitud de les piques: 2 m. Longitud del conductor enterrat: 2 m.

1 ! = !ℎ!! ! !

1 ! = 1454 ! 2 = 18,12 Ω

(9)

(10)

MEMÒRIA DE CÀLCULS

28

2 ! = 2 ! !ℎ!!

2 ! = 2 ! 14530 = 9,66 Ω.

On: (1) Cas pica vertical. (2) Cas conductor enterrat horitzontalment. R: Resistència de terra en Ohm [Ω]. phi: Resistivitat del terreny en Ω·m. N: Número de piques. L: Longitud de pica per (1) o Longitud de conductor per (2) [m]. Per determinar la resistència de terra total estem en un cas particular de dos

resistències en paral·lel, R= 18,12·9,66 / (18,12+9,66) = 6,30 Ω.

El REBT, indica que la resistència de terra total ha de ser igual o inferior a 37 Ω

La resistència a terra ha de ser tal que qualsevol massa no pugui donar a lloc a

tensions de contacte superiors a 24 V en local o emplaçament conductor o 50 V als altres casos.

Donat que la protecció diferencial és de 30 mA (0,03 A), es dona que:

U= Rt·I = 6,30·0,03= 0,19 V < 24 V.

En quan als conductors de protecció, la secció a utilitzar serà com a mínim: Segons el REBT i concretament la ITC-BT-18 Taula 2, per conductors de

coure nus enterrats horitzontalment, diu que: Si S (secció conductors) > 35 mm2 (en el cas d’aquest projecte l secció màxima

calculada es de 95 mm2), llavors la secció del conductor de protecció Sp = S/2, Sp = 47,5 mm2 . Per tant, la secció dels conductors de la posta a terra serà de 50 mm2.

2.5 Separació entre sistemes de posta a terra.

Separació entre els sistemes de la posada a terra de protecció (masses) i de servei (neutre de B.T.).

• Intensitat de defecte:

!"= !"! (11)

Pp=512 mòduls x 210 Wp = 107.520 Wp.

V = 42,12 V x 16 mòduls sèrie = 673,9 V.

MEMÒRIA DE CÀLCULS

29

Id= 107.520 / 673,9

Id= 159,5 A

• Distància entre sistemes

! = !!"#$#%$&$%'% !"#$% ! !"2000 ! !" (12)

D= 75,40 x 160 / 2000·pi

D= 1,92 m < 10 m

La distància de les posades a terra seran suficients perquè no s’acoblin entre elles.

2.6 Centre de Recepció, Mesura i Transformació. Per tal de dimensionar el centre de recepció, mesura i transformació necessari

per al parc solar projectat, he seguit el document realitzat per UNESA, “Método de cálculo y Proyecto de instal·lacions de puesta a tierra para Centros de Transformación conectados a redes.” També, he utilitzat el software de lliure descarrega anomenat AMIKIT de l’empresa Ormazabal.

2.6.1 Càlculs dels conductors

1. Pont de cable entre la cel·la d’entrega a client (Cel·la 3) i la cel·la de

remuntada (Cel·la 4). Aquest pont es realitzarà amb conductor tipus RHZ1 18/30 kV 3x1x240 mm2

Al. a) Intensitat admissible

Potència del transformador: 630 kVA. ! = !

3 ! != 6303 ! 25 = 14,54 !. (13)

14,54 A < I. Adm. Conductor 3x1x240 mm2 Al = 455 A.

b) Intensitat de curt circuit !"" = !""

3 ! != 5003 ! 25 = 11,55 !". (14)

c) Secció mínima

! = !"" ! !!!! ;! = 94 (15)

MEMÒRIA DE CÀLCULS

30

Adoptant tcc.max = 0,5 s. S ≥ 86,88 mm2; 240 mm2 >> 86,88 mm2.

2. Pont de cable entre la cel·la de protecció general (cel·la 5) i la cel·la de mesura (cel·la 6).

Aquest pont es realitzarà amb conductor tipus RHZ1 18/30 kV. 3x1x150 mm2

Al. a) Intensitat admissible

Potència del transformador: 630 kVA. ! = !

3 ! != 6303 ! 25 = 14,54 !. (16)

14,54 A < I. Adm. Conductor 3x1x150 mm2 Al = 335 A.

b) Intensitat de curt circuit !"" = !""

3 ! != 5003 ! 25 = 11,55 !". (17)

c) Secció mínima

! = !"" ! !!!! ;! = 87 (18)

Adoptant tcc.max = 0,5 s. S ≥ 93,87 mm2; 150 mm2 >> 93,87 mm2.

3. Pont de cable entre la cel·la de línia 7 i el transformador. Aquest pont es realitzarà amb conductor tipus RHZ1 18/30 kV. 3x1x150 mm2

Al. a) Intensitat admissible

Potència del transformador: 630 kVA. ! = !

3 ! != 6303 ! 25 = 14,54 !. (19)

14,54 A < I. Adm. Conductor 3x1x150 mm2 Al = 335 A.

b) Intensitat de curt circuit !"" = !""

3 ! != 5003 ! 25 = 11,55 !". (20)

c) Secció mínima

MEMÒRIA DE CÀLCULS

31

! = !"" ! !!!! ;! = 87 (21)

Adoptant tcc.max = 0,5 s. S ≥ 93,87 mm2; 150 mm2 >> 93,87 mm2.

4. Pont de Baixa Tensió Aquest pont es realitzarà entre el secundari del transformador MT/BT i el

quadre de protecció, està constituït per un circuit de conductor 0,6/1 kV instal·lat a l’aire i amb els conductors agrupats.

a) Intensitat admissible

Potència del transformador: 630 kVA. ! = !

3 ! != 6303 ! 0,420 = 866,02 !. (22)

Considerant un coeficient de reducció per agrupament de 0,90 i una intensitat màxima del conductor de 435 A la capacitat de càrrega del pont de BT és de: ! = 435 ! 4 ! 0,90 = 1566 ! (23) per tant, superiors als 866,02 A nominals del secundari del transformador.

b) Intensitat de curtcircuit Per tal de calcular la potencia de curtcircuit del costat de baixa tensió, aplicaré la següent formula:

!"" = 100 ! !

3 ! !"" ! != 100 ! 6303 ! 4,5 ! 0,420 = 19,24 !" ( 24)

On: P es potencia de trafo (kVA) Ecc es tensió de curtcircuit del transformador (4,5 %) U es tensió (kV) Icc es corrent de curtcircuit (kA)

Nota: no es realitzen els càlculs dels ponts entre la cel·la 1 i la cel·la 2 i entre la cel·la 2 i la cel·la 3 perquè es la companyia distribuïdora la encarregada de realitzar aquests ponts, per tant, queda fora del abast d’aquest projecte.

2.6.2 Càlcul de l’embarrat Les cel·les que s’instal·laran en aquest projecte, són del fabricant Ormazabal.

Aquest fabricant indica que aquestes cel·les han estat dimensionades segons les

MEMÒRIA DE CÀLCULS

32

normes UNE pertinents i la recomanació d’Unesa. Per tant, garanteix el seu correcte funcionament.

2.6.3 Xarxa de terres

Disseny preliminar de la instal·lació de terra El disseny preliminar de la instal·lació de posta a terra es realitza basant-se en

les configuracions tipus del mètode de càlcul d’instal·lacions de posta a terra de UNESA.

Paràmetres: Tensió de servei: Ur : 25 kV. Resistència posada a terra del neutre: Rn = 0 Ohms. Resistència posada a terra del neutre: Xn = 25 Ohms. Valor màxim de la Tensió de defecte: Vbt = 10 kV. Resistència màxima de posada a terra: Rt = 16 Ohms. Resistivitat del terreny: phi = Ohms x m. = 145 Posta a terra de protecció: Nivell d’aïllament de les instal·lacions de BT: Vbt = 10.000 V. Característiques del terreny: Suposo un terreny amb una resistència a terra de gairebé 200 Ohm x m. La resistència màxima de la posta a terra de protecció del edifici i la intensitat

de defecte surten de: Id x Rt ≤ Vbt On: Id es intensitat de falta a terra (A) R es resistència total de posta a terra (Ohm) Vbt es tensió d’aïllament en baixa tensió (V) La intensitat de defecte es calcula de la següent manera: Id = Idm

MEMÒRIA DE CÀLCULS

33

On: Idm es limitació de la intensitat de falta a terra (A) Id es intensitat de falta a terra. Operant en aquest cas, el resultat obtingut es: Id = 527 A. La resistència total de posta a terra preliminar es: Rt = 11,17 Ohm. Es selecciona el elèctrode tipus que compleix els requisits de tenir una Kr el

més propera, inferior o igual a la calculada per amb aquest cas i per aquest centre. Valor unitari de resistència de posta a terra del elèctrode: !! ≤ !!!! (25) On: Rt: resistència total de posta a terra (Ohm) Ro: resistivitat del terreny en (Ohm x m) Kr: coeficient del elèctrode. Centre de transformació: Per aquest cas particular i segons els valors anteriorment indicats: Kr <= 0,077 Paràmetres característics dels elèctrodes: De la resistència Kr1 = 0,077 De la tensió de pas Kp1 = 0,0124 De la tensió de contacte Kc1 = 0,0348 Seran necessaris 3 elèctrodes amb codi 60-25/8/82

Figura 7. Esquema elèctrode de posada a terra de protecció

MEMÒRIA DE CÀLCULS

34

Comprovació que els valors calculats compleixen les condicions exigides Tensions de pas en l’interior i contacte en l’interior i exterior. S’adoptaran les següents mesures de seguretat, per aconseguir que en l’interior

del CRM, les tensions de pas i contacte aplicades, siguin més petites que el valor màxim aplicat que es pot acceptar, segons la durada del defecte.

Els valors que es mostraran a continuació, son els resultats obtinguts a partir

del programa AMIKIT de la casa Ormazabal.

Concepte Valor màx. aplicat Condició Valor admissible

Tensió de pas int. Vpa < 2.286 V ≤ Vpi 43.432 V

Tensió de contacte int. Vca < 229 V ≤ Vci 1.257 V

Taula 11. Resum tensions de pas en l’interior màximes i admissibles

Al terra del CT, i a 0,10 m de profunditat, s’instal·larà un reixat d’acer format per rodó de 3 mm. de diàmetre com a mínim, amb els nusos electrosoldats, formant una malla de dimensions no superiors a 0,30 x 0,30 m., aquest reixat es connectarà a la terra de protecció.

Les portes i les reixes metàl·liques amb masses conductores que es puguin

tocar des de fora del CT no tindran contacte elèctric amb masses conductores que siguin susceptibles a quedar sotmeses a tensió degut a defectes o avaries.

Tensions de pas en l’exterior i en l’accés al CT Els valors que es mostraran a continuació, son els resultats obtinguts a partir

del programa AMIKIT de la casa Ormazabal.

Concepte Valor màx. aplicat Condició Valor admissible

Tensió de pas int. V’p 948 V ≤ Vp 4.275 V

Tensió de contacte int. Vca 2.660 V ≤ Vci 23.853 V

Taula 12. Resum tensions de pas en l’exterior i en l’accés al CT màximes i admissibles

Tensions i intensitats de defecte Els valors que es mostraran a continuació, son els resultats obtinguts a partir

del programa AMIKIT de la casa Ormazabal.

MEMÒRIA DE CÀLCULS

35

Concepte Valor calculat Condició Valor admissible

Tensió de defecte V’d 5.886 V ≤ Vbt 1.000 V

Intensitat de defecte I’d 527 A > I’a I’’a

60 A 0 A

Taula 13. Resum tensions i intensitats de defecte calculat i admissible

Elèctrode de posada a terra del neutre de BT Per tal de mantenir els sistemes de terra de protecció i servei, independents, la

posada a terra del neutre es realitzarà amb cable aïllat de 0,6/1 kV, protegit amb tub de Polietilè amb grau de protecció ≥ 7.

La configuració adequada segons el programa AMIKIT per aquest cas, té les

següents propietats: Separació de les posades a terra: D = 15 m. Elèctrode de la posada a terra del neutre. Codi: 5/42 Resistència de la posada a terra del neutre. R’bt = 15,08 Ohms. Geometria del sistema: Piques alineades. Distància entre piques: 3 metres Número de piques: 4 Longitud de les piques: 2 m.

Figura 8. Esquema elèctrode de posada a terra de protecció

2.7 Incidència de la temperatura als diferents elements elèctrics.

2.7.1 Panells solars.

Com en tot aparell electrònic, la calor afecta directament en el rendiment dels aparells. En el cas d’un parc solar, les plaques solars són un dels elements de la instal·lació que més pateix els efectes de la calor.

MEMÒRIA DE CÀLCULS

36

Les fitxes tècniques de la majoria dels fabricants, basen les característiques dels panells en condicions estàndard de temperatura, es a dir, suposen una temperatura de 25 ºC.

Per tant, un augment o disminució de la temperatura de la superfície de la

placa, farà canviar les especificacions tècniques dels mòduls. Aquestes variacions, també provocaran alteracions en els valors de producció del parc solar projectat. Aquests canvis, poden ser positius o negatius per l’explotadora.

Els valors obtinguts del fabricant respecte als coeficients de temperatura son

els següents:

Taula 14. Coeficients de temperatura extrets de les característiques del fabricant.

Tenint en compte aquestes dades, he realitzat una taula per veure com afectaria la temperatura en la potencia nominal i en la intensitat de curtcircuit. Tal i com es pot apreciar a la taula, utilitzo un interval que va des dels -10 º C. fins als + 60 º C. Amb un increment de grau en grau.

La taula següent resumeix els resultats:

MEMÒRIA DE CÀLCULS

37

Taula 15. Afectació temperatura als panells solars.

Tal hi com es pot veure, conforme la temperatura disminueix dels 25 º C. La intensitat de curtcircuit disminueix i la potencia nominal augmenta. En canvi, quan la temperatura sobrepassa dels 25 º C, la intensitat de curtcircuit augmenta i la potencia nominal disminueix.

2.8 Càlculs de ombres

En qualsevol parc solar, es molt important, per tant de no reduir el rendiment

d’aquest, que res faci ombra als panells solars. En el cas d’aquest projecte, l’únic que ens pot fer ombres de gran dimensió als panells, son els propis panells que es troben instal·lats a la fila de davant, ja que, no hi ha edificacions ni arbres el suficientment a prop com perquè ens afectin.

MEMÒRIA DE CÀLCULS

38

El que es més difícil d’evitar, són les ombres provocades per excrements d’ocells i brutícia en general, però es pot reduir l’efecte negatiu d’aquestes ombres amb un bon manteniment preventiu.

Si analitzem el moviment del sol i la altura solar durant l’any, veurem que les

ombres més llargues es produeixen al hivern, concretament durant el solstici d’hivern, tal hi com es pot veure a la imatge següent:

Figura 9. Ombres produïdes segons l’altura del sol. Font: https://sites.google.com/site/lacienciadelosastros/taller-de-astronomia/el-gnomon Podem dir, que la ombra més llarga es produirà quan la posició del sol es més

baixa, com he dit anteriorment, durant el solstici d’hivern. En aquest període, el sol té un angle respecte a l’horitzontal de 25 º. A partir d’aquest moment, l’altura del sol va augmentant i la llargada de la ombra disminuint, per tant, per calcular la separació entre les dos estructures s’haurà de calcular per a un angle solar de 25 º que serà el punt més desfavorable.

També he de tenir en compte, que el punt òptim d’inclinació de les plaques,

calculat amb el software PVGIS es de 35 º. Separació entre estructures: Per tal de calcular la separació entre estructures, utilitzaré la formula

publicades al “Pliego de Condiciones Técnicas de Instalaciones Conectadas a Red” del IDEA “Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía.” Aquesta formula es la següent;

! = ℎ

!"(61− !) (26) On: h: altura placa

MEMÒRIA DE CÀLCULS

39

Beta: latitud del lloc. d: distancia mínima

Per tal d’entendre aquesta formula i com realitzaré els càlculs, utilitzaré de suport la següent imatge.

Figura 9. Distància entre estructures. Font: IDAE

Els resultats obtinguts són els següents: La h, la obtinc multiplicant l’altura del panell solar per el sinus de 35, ja que,

aquestes, estaran inclinades a 35 º.i obtinc que: h = 1,59 x sin35 = 0,91 m.

! = 0,91!"(61− 41,17)

Si apliquem la formula anterior, ens donarà una distància mínima entre

estructures per tal de no tenir ombres de d = 2,53 m. En conclusió, la separació des de la part frontal de la estructura 1 fins a la part posterior de l’estructura 2 es de 2,53 m..

MEMÒRIA DE CÀLCULS

40

Tarragona, juliol de 2016. Realitzat,

Edgar Cristòfol Pardo Enginyer Elèctric

Colegiat 35148765- CETIT

PLÀNOLS

41

3 Plànols. 1 - Situació i emplaçament. 2 - Ubicació de la instal·lació a la parcel·la. 3 - Planta de la instal·lació. 4 - Esquema de connexions en corrent continua. 5 - Esquema unifilar. 6 - Esquema unifilar del CM. 7 - Esquema equip de mesura. 8 - Edifici CM prefabricat planta. 9 - Edifici CM prefabricat secció A-A’. 10 - Edifici CM prefabricat vistes. 11 - Disposició elèctrica CM planta. 12 - Edifici CM prefabricat secció A-A’. 13 - Terres CM planta. 14 - Edifici sala quadres planta. 15 - Edifici sala quadres secció A- A’. 16 - Edifici sala quadres vistes. 17 - Disposició elèctrica sala quadres planta. 18 - Edifici sala quadres secció A-A’. 19 - Detall estructura. 20 - Distància de ombres. 21 - Detall panells. 22 - Detall safata d’acer galvanitzat

0

S

E

N

+

-

1x6 mm2

1x6 mm2

RZ

1-K

0,6/1 kV

1x35 m

m2

RZ

1-K

0,6/1 kV

1x35 m

m2

+

-

RZ1-K 0,6/1 kV 1x35 mm2

RZ1-K 0,6/1 kV 1x35 mm2

RZ

1-K

0,6/1 kV

1x35 m

m2

RZ

1-K

0,6/1 kV

1x35 m

m2

RZ1-K 0,6/1 kV 1x35 mm2

RZ1-K 0,6/1 kV 1x35 mm2

+

-

+

-

+

-

125 A

125 A

125 A

125 A

RZ1-K 0,6/1 kV 1x95 mm2

RZ1-K 0,6/1 kV 1x95 mm2

Caixa

comprovació

RZ1-K 0,6/1 kV

4x1x95 mm2

INVERSOR

SOLAR TRIFÀSIC

PN = 100 kW.

+

+

-

20 A

20 A

+

-

20 A

20 A

+

+

+

-

+

--

+

-

+

-

+

-

+

-

+

-

+

-

+

-

+

-

+

-

+

-

+

-

+

-

+

-

+

1x6 mm2

1x50 m

m2

1x6 mm2

20 A

20 A

20 A

20 A

+

-

+

-

+

+

-

1x50 mm2

Cada sèrie de 16 panells solars genera:

Pmax = 3.248,49 W.

Vpm = 673.92 V.

Ipm = 5,01 A.

Voc = 798,4 V.

C.P.D

P = 51,9 kW. U = 673,9 V. Imax = 77,27 A. Cdt = 0,76 %

P = 103,9 kW. U = 673,9 V. Imax = 154,53 A. Cdt. = 0,12 %

C.C.1

C.C.3

C.C.1

C.C.3

Sortida A.C. Inversor :

P = 100 kW.

V = 400 V.

Inom = 144,51 A.

Cdt = 0,12 %

1x50 m

m2

Rt <= 37 Ohms

+

-

+

--

+

-

+

-

+

-

+

-

+

-

+

-

+

-

+

-

+

-

+

-

+

-

+

-

+

-

+

+

-

+

--

+

-

+

-

+

-

+

-

+

-

+

-

+

-

+

-

+

-

+

-

+

-

+

-

+

-

+

+

-

+

--

+

-

+

-

+

-

+

-

+

-

+

-

+

-

+

-

+

-

+

-

+

-

+

-

+

-

+

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16

17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32

257 258 259 260 261 262 263 264 265 266 267 268 269 270 271 272

273 274 275 276 277 278 279 280 281 282 283 284 285 286 287 288

P = 51,9 kW. U = 673,9 V. Imax = 77,27 A. Cdt = 0,76 %

Característiques tècniques dels panells solars:

Pn = 210 W.

Vmpp = 42,12 V.

Impp = 5,01 A.

Isc = 5,25 A.

Voc = 49,90 V.

Dimensions = 1590 x 936 x 50 mm

20 A

RZ

1-K

0

,6

/1

kV

2

x1

x3

5 m

m2

20 A

20 A

20 A

20 A

20 A

20 A

20 A

20 A

20 A

20 A

20 A

20 A

20 A

20 A

20 A

20 A

20 A

20 A

20 A

20 A

20 A

20 A

20 A

20 A

20 A

20 A

20 A

20 A

20 A

20 A

20 A

RZ1-K 0,6/1 kV 2x1x35 mm2

INVERSOR SOLAR

TRIFÀSIC

PN = 100 kW.

Alumbrat

+

Emergència

Base Endoll

Grup de

Pressió

M

RZ1-K 0,6/1 kV 4x1x95 mm2

3

RZ1-K 2x1,5 + 1,5 TT mm2

RZ1-K 2x2,5 + 2,5 TT mm2

RZ1-K 0,6/1 kV 3x4 mm2

1 2 3 4 5 6 7

IV - 250 A

RZ1-K 0,6/1 kV

3 x 240 + 1 x150 mm2 Al

RZ1-K 0,6/1 kV

4 x 240 mm2 Al

II - 10A.

II - 16A.

III - 20A.

IGA

IV - 250A.

R.160A.

2x125 A

2x125 A

C.P.D.

RZ1-K 0,6/1 kV 2x1x95 mm2

RZ

1-K

0

,6

/1

kV

2

x1

x3

5 m

m2

RZ

1-K

0

,6

/1

kV

2

x1

x3

5 m

m2

RZ

1-K

0

,6

/1

kV

2

x1

x3

5 m

m2

RZ1-K 0,6/1 kV 2x1x6 mm2

CA

BL

E D

ES

PU

LL

AT

5

0 m

m2

RZ1-K 1x16 mm2

RZ1-K 1x4 mm2

Rt <= 37 Ohms

Panells del

257 al 272

Panells del

1 al 16

Panells del

17 al 32

Panells del

33 al 48

Panells del

49 al 64

Panells del

65 al 80

Panells del

81 al 96

Panells del

97 al 112

Panells del

113 al 128

Panells del

129 al 144

Panells del

145 al 160

Panells del

161 al 176

Panells del

176 al 192

Panells del

193 al 208

Panells del

209 al 224

Panells del

225 al 240

Panells del

241 al 256

Panells del

273 al 288

Panells del

289 al 304

Panells del

305 al 320

Panells del

321 al 336

Panells del

337 al 352

Panells del

353 al 368

Panells del

369 al 384

Panells del

385 al 400

Panells del

401 al 416

Panells del

417 al 432

Panells del

433 al 448

Panells del

449 al 464

Panells del

465 al 480

Panells del

481 al 496

Panells del

497 al 512

1 2 3 4 5 6 7

8

Cel·la de mitja tensió tipus CGM.3-L Ormazabal, 630 A/20 kA tall i aïllament íntegreamb SF6, interruptor rotatiu III de 3 posicions: connectat-desconnectat-posta a terra.Comandament motoritzat i relé de control integrat Ekor-RCI amb sistema de deteccióde pas de curtcircuits i faltes a terra.

Cel·la de línia tipus CGM.3-L Ormazabal, 630 A/20 kV tall i aïllament integrat amb SF6,interruptor rotatiu III de 3 posicions: connectat-desconnectat-posta a terra.

Transformador de potència amb aïllament per bany d'oli mineral i refrigeració natural (onan)de potència nominal 630 kV, i relació de transformació 25/0,4 kV.

Cel·la tipus CGM.3-RCd Ormazabal, per remuntada al cable.

Cel·la de protecció general amb interruptor automàtic tipus CGM.3-V 630 A/20 kA de tall en elbuit en sèrie amb un seccionador rotatiu III de 3 posicions: connectat-seccionat-posta a terra.Comandament manual i relé ekor-RPG, 3TT.II. per protecció de fases i homopolar.

Cel·la de mesura tipus CGM.3-M Ormazabal, amb 3TT .II. 10 VA, 10-25/5A, connectats s 10,Classe 0,5 i 3TT.TT.25VA, 27500:v3 / 110:v3, Classe.

DESCRIPCIÓ APARAMENTA

ALÇAT POSTERIOR

ALÇAT FRONTAL POSTERIOR

1 2 3 4 5

6 7

8

1 2 3 4 5 6 7

1 2 3 4 5

6 7

8

POSTERIOR

ALÇAT POSTERIOR

ALÇAT FRONTAL

PRESSUPOST

42

4 Pressupost.

4.1 Taula d’amidaments.

Els amidaments necessaris per tal d’executar aquest projecte son els següents:

Concepte Unitats

Capítol 1. Captació

Panells solars fotovoltaics monocristal·lins Erpasa R210 210 Wp. 512 ud.

Inversor solar Ingeteam Sun Smart 90. 1 ud.

Subministrament i col·locació. caixa de protecció i derivació amb 2 bases de fusible de 32 A.-1000 V. I amb fusibles de 20 A.

32 ud.

Subministrament i col·lecció de safata d’acer galvanitzat perforada de 100x60 amb tapa metàl·lica flexada a la safata.

100 m.

Cable amb conductor de coure de 0,6/1kV amb designació RZ1-K (AS) unipolar de secció 1x35 mm2. lliure d’halògens col·locat.

300 m.

Subministrament i col·locació de caixa de protecció i derivació amb 4 bases de fusible de 250 A.- 1000 V amb fusibles de 125 A

1 ud.

Cable amb conductor de coure de 0,6/1kV amb designació RZ1-K (AS) unipolar de secció 1x95 mm2. lliure d’halògens col·locat.

20 m.

Subministrament i col·locació de pica d’acer en bany de coure de 1,5 m. de llargada amb un diàmetre de 2 cm.

4 ud.

Caixa de seccionament i comprovació de terra. 1ud.

Subministrament i col·locació de cable despullat de 50 mm2. 125 m.

Subministrament i col·locació de cable despullat de 6 mm2. 395 m.

Capítol 2. Instal·lació Elèctrica

Cofret de distribució de 250 A. Per a aparamenta compacte i modular. 1 ud.

Interruptor magnetotèrmic de IV - 250 A. 36 kA. amb una regulació de 160 A.

1 ud.

Bobina de disparo de emissió a 230 V. 1 ud.

Protecció contra sobretensions combinada. (permanents i transitòries) 1 ud.

Base de fusible de IV - 100 A. amb fusibles de 80 A. 1 ud.

Bloc tipus VIGI de 4/160/300 mA. Súper inmunitzat - 25 kA. 1 ud.

Interruptor diferencial 4/40/300 mA. 1 ud.

Interruptor magnetotèrmic IV - 20 A. - 10 kA. 1 ud.

Interruptor diferencial 2/40/30 mA. 1 ud.

Interruptor magnetototèrmic II - 10 A. - 6 kA. 1 ud.

Interruptor magnetotèrmic II - 16 A. - 6 kA. 2 ud.

Subministrament i instal·lació de pantalla fluorescent estaca de 1x30 W. -LED.

2 ud.

PRESSUPOST

43

Subministrament i instal·lació de il·luminaria d’emergència de 175 Lm. 2 ud.

Interruptor de superfície estanc 2 ud.

Base d’endoll estanc de 10/16 A. 2 ud.

Partida d’instal·lació en tub de PVC rígid, caixes de derivació i cable de 2,5mm2. vista per pantalla fluorescent emergència amb el seu interruptor i la base d’endoll.

1 ud.

Cable amb conductor de coure de 0,6/1kV amb designació RZ1-K (AS) unipolar de secció 1x95 mm2. lliure d’halògens col·locat.

20 m.

Cable amb conductor de coure de 0,6/1kV amb designació RZ1-K (AS) unipolar de secció 1x70 mm2. lliure d’halògens col·locat.

80 m.

Bandeja de PVC de 100x60 muntada superficialment. 12 m.

Tub corbable corrugat de polietilè, de doble capa, llisa la interior i corrugada l'exterior, de 125 mm. de diàmetre nominal, aïllant i no propagador de la flama, muntat com a canalització soterrada.

30 m.

Tub corbable corrugat de polietilè, de doble capa, llisa la interior i corrugada l'exterior, de 90 mm. de diàmetre nominal, aïllant i no propagador de la flama, muntat com a canalització soterrada.

75 m.

Cable amb conductor d’alumini de 0,6/1kV amb designació RZ1-K (AS) unipolar de secció 1x240 mm2.

90 m.

Cable amb conductor d’alumini de 0,6/1kV amb designació RZ1-K (AS) unipolar de secció 1x150 mm2.

30 m.

Caixa de seccionament i comprovació de terra. 1 ud.

Subministrament i col·locació de pica d’acer en bany de coure de 1,5 m. de llargada amb un diàmetre de 2 cm.

5 ud.

Subministrament i col·locació de cable despullat de 50 mm2. 30 m.

Capítol 3. Obra Civil i estructura metàl·lica

Caseta de formigó pre-fabricada 300x200x200 cm. 1 ud.

Arqueta monolítica en polipropilè amb tapa, 30x30 cm. 1 ud.

Realització de bancada de formigó per a collar l’estructura metàl·lica que suportarà els panells els solars de 30x40x75 cm.

512 ud.

Anivellació del terreny i estesa de grava de granulat reciclat de formigó de 20 cm. de gruix amb la maquinaria necessària.

1.500 m2.

Estructura d’Alumini inclinada entre 35 i 45º per suportar 2 panells solars. Muntat i amb els panells col·locats

256 ud.

Dipòsit d’aigua amb instal·lació de fontaneria completa i grup de pressió. 1 ud.

Vallat de simple torsió galvanitzat de 2 m. d’alt composat per postes de 0,50 mm situats cada 3 m. Amb 1 porta per a vehicles i 1 per a peatons. Muntatge i cimentacions incloses

385 m.

Capítol 4. Centre de Recepció, Mesura i Transformació

CRMT amb edifici prefabricat de 6080x2380x2080 mm. Amb transformador de 630 kVA i relació de transformació 25/0,4 kV. amb quadres de BT, cel·les, joc de ponts de cables i quadre de BT. Amb sistema de terres exteriors i interiors de protecció del edifici i del transformador i amb aparamenta de MT, tot de la casa Ormazabal. Inclou aparell de comptatge multi funcions bidireccional.

1 ud.

PRESSUPOST

44

Capítol 5. Legalització i taxes

Projecte executiu elèctric, legalització de la instal·lació 100 kW, direcció, certificació i legalització final d’obra amb gestió dels tràmits i taxes d’indústria.

1 ud

Capítol 6. Posta en marxa i connexió dels equips

Posta en marxa i connexió dels equips 1 ud

Capítol 7. Seguretat i salut

Pla de seguretat i salut 1 ud

PRESSUPOST

45

4.2 Taula de preus unitaris.

Els preus unitaris per tal d’executar aquest projecte son els següents:

Concepte Preu ud (€)

Capítol 1. Captació

Panells solars fotovoltaics monocristal·lins Erpasa R210 210 Wp. 186,70 €

Inversor solar Ingeteam Sun Smart 90 22.684,84 €

Subministrament i col·locació. caixa de protecció i derivació amb 2 bases de fusible de 32 A.-1000 V. I amb fusibles de 20 A.

56,24 €

Subministrament i col·lecció de safata d’acer galvanitzat perforada de 100x60 amb tapa metàl·lica flexada a la safata.

9,60 €

Cable amb conductor de coure de 0,6/1kV amb designació RZ1-K (AS) unipolar de secció 1x35 mm2. lliure d’halògens col·locat.

5,18 €

Subministrament i col·locació de caixa de protecció i derivació amb 4 bases de fusible de 250 A.- 1000 V amb fusibles de 125 A.

83,33 €

Cable amb conductor de coure de 0,6/1kV amb designació RZ1-K (AS) unipolar de secció 1x95 mm2. lliure d’halògens col·locat.

13,43 €

Subministrament i col·locació de pica d’acer en bany de coure de 1,5 m. de llargada amb un diàmetre de 2 cm.

18,30 €

Caixa de seccionament i comprovació de terra. 18,65 €

Subministrament i col·locació de cable despullat de 50 mm2. 5,50 €

Subministrament i col·locació de cable despullat de 6 mm2. 1,10 €

Capítol 2. Instal·lació Elèctrica

Cofret de distribució de 250 A. Per a aparamenta compacte i modular. 465,85 €

Interruptor magneto tèrmic de IV - 250 A. 36 kA. Amb una regulació de 160 A.

785,15 €

Bobina de disparo de emissió a 230 V. 115,00 €

Protecció contra sobretensions combinada. (permanents i transitòries) 384,00 €

Base de fusible de IV - 100 A. amb fusibles de 80 A. 74,14 €

Bloc tipus VIGI de 4/160/300 mA. Súper inmunitzat - 25 kA. 965,00 €

Interruptor diferencial 4/40/300 mA. 96,15 €

Interruptor magnetotèrmic IV - 20 A. - 10 kA. 74,12 €

Interruptor diferencial 2/40/30 mA. 32,01 €

Interruptor magnetototèrmic II - 10 A. - 6 kA. 16,16 €

Interruptor magnetotèrmic II - 16 A. - 6 kA. 17,12 €

Subministrament i instal·lació de pantalla fluorescent estaca de 1x30 W. -LED.

45,13 €

Subministrament i instal·lació de il·luminaria d’emergència de 175 Lm. 32,51 €

Interruptor de superfície estanco 13,83 €

PRESSUPOST

46

Base d’endoll estanco de 10/16 A. 15,62 €

Partida d’instal·lació en tub de PVC rígid, caixes de derivació i cable de 2,5mm2. vista per pantalla fluorescent emergència amb el seu interruptor i la base d’endoll.

426,00 €

Cable amb conductor de coure de 0,6/1kV amb designació RZ1-K (AS) unipolar de secció 1x95 mm2. lliure d’halògens col·locat.

13,43 €

Cable amb conductor de coure de 0,6/1kV amb designació RZ1-K (AS) unipolar de secció 1x70 mm2. lliure d’halògens col·locat.

11,60 €

Bandeja de PVC de 100x60 muntada superficialment. 23,40 €

Tub corbable corrugat de polietilè, de doble capa, llisa la interior i corrugada l'exterior, de 125 mm. de diàmetre nominal, aïllant i no propagador de la flama, muntat com a canalització soterrada.

6,43 €

Tub corbable corrugat de polietilè, de doble capa, llisa la interior i corrugada l'exterior, de 90 mm. de diàmetre nominal, aïllant i no propagador de la flama, muntat com a canalització soterrada.

5,08 €

Cable amb conductor d’alumini de 0,6/1kV amb designació RZ1-K (AS) unipolar de secció 1x240 mm2.

10,14 €

Cable amb conductor d’alumini de 0,6/1kV amb designació RZ1-K (AS) unipolar de secció 1x150 mm2. lliure d’halògens col·locat.

7,35 €

Caixa de seccionament i comprovació de terra. 18,65 €

Subministrament i col·locació de pica d’acer en bany de coure de 1,5 m. de llargada amb un diàmetre de 2 cm.

18,30 €

Subministrament i col·locació de cable despullat de 50 mm2. 5,50 €

Capítol 3. Obra Civil

Caseta de formigó pre-fabricada 300x200x200 cm. 2.178,00 €

Arqueta monolítica en polipropilè amb tapa, 30x30 cm. 15,61 €

Realització de bancada de formigó per a collar l’estructura metàl·lica que suportarà els panells solars de 30x40x75 cm.

59,50 €

Anivellació del terreny i estesa de grava de granulat reciclat de formigó de 20 cm. de gruix amb la maquinaria necessària.

8,70 €

Estructura d’Alumini iniciada entre 35 i 40º per suporta 2 panells solars. Muntat i amb panells col·locats.

124,82 €

Dipòsit d’aigua amb instal·lació de fontaneria completa i grup de pressió. 673,00 €

Vallat de simple torsió galvanitzat de 2 m. d’alt composat per postes de 0,50 mm situats cada 3 m. Amb 1 porta per a vehicles i 1 per a peatons. Muntatge i cimentacions incloses

15,53

Capítol 4. Centre Recepció, Mesura i Transformació

CRMT amb edifici prefabricat de 6080x2380x2080 mm. Amb transformador de 630 kVA i relació de transformació 25/0,4 kV. amb quadres de BT, cel·les, joc de ponts de cables i quadre de BT. Amb sistema de terres exteriors i interiors de protecció del edifici i del transformador i amb aparamenta de MT, tot de la casa Ormazabal. Inclou aparell de comptatge multi funcions bidireccional.

61.782,30 €

Capítol 5. Legalització i taxes

Projecte executiu elèctric, legalització de la instal·lació 100 kW, direcció, 6.325,50 €

PRESSUPOST

47

certificació i legalització final d’obra amb gestió dels tràmits i taxes d’indústria.

Capítol 6. Posta en marxa i connexió dels equips

Posta en marxa i connexió dels equips 8.437,50 €

Capítol 7. Seguretat i salut

Pla de seguretat i salut 548,00 €

PRESSUPOST

48

4.3 Taula pressupost total Concepte Preu ud. (€) Ud. Total (€)

Capítol 1. Captació Panells solars fotovoltaics monocristal·lins Erpasa R210 210 Wp. 186,70 512 95.590,40

Inversor solar Ingeteam Sun Smart 90 22.684,84 1 22.684,84

Subministrament i col·locació. caixa de protecció i derivació amb 2 bases de fusible de 32 A.-1000 V. I amb fusibles de 20 A.

56,24 32 1.799,68

Subministrament i col·lecció de safata d’acer galvanitzat perforada de 100x60 amb tapa metàl·lica flexada a la safata.

9,60 100 960,00

Cable amb conductor de coure de 0,6/1kV amb designació RZ1-K (AS) unipolar de secció 1x35 mm2. lliure d’halògens col·locat.

5,18 300 1.554,00

Subministrament i col·locació de caixa de protecció i derivació amb 4 bases de fusible de 250 A. - 1000 V amb fusibles de 125 A..

83,33 1 83,33

Cable amb conductor de coure de 0,6/1kV amb designació RZ1-K (AS) unipolar de secció 1x95 mm2. lliure d’halògens col·locat.

13,43 20 268,60

Subministrament i col·locació de pica d’acer en bany de coure de 1,5 m. de llargada amb un diàmetre de 2 cm.

18,30 4 73,20

Caixa de seccionament i comprovació de terra. 18,65 1 18,65

Subministrament i col·locació de cable despullat de 50 mm2. 5,50 125 687,50

Subministrament i col·locació de cable despullat de 6 mm2. 1,10 395 434,50

Capítol 2. Instal·lació Elèctrica

Cofret de distribució de 250 A. Per a aparamenta compacte i modular. 465,85 1 465,85

Interruptor magneto tèrmic de IV - 250 A. 36 kA. Amb una regulació de 160 A. 785,15 1 785,15

Bobina de disparo de emissió a 230 V. 115,00 1 115,00

Protecció contra sobretensions combinada. (permanents i transitòries) 384,00 1 384,00

Base de fusible de IV - 100 A. amb fusibles de 80 A. 74,14 1 74,14

PRESSUPOST

49

Bloc tipus VIGI de 4/160/300 mA. Súper inmunitzat - 25 kA. 965,00 1 965,00

Interruptor diferencial 4/40/300 mA. 96,15 1 96,15

Interruptor magnetotèrmic IV - 20 A. - 10 kA. 74,12 1 74,12

Interruptor diferencial 2/40/30 mA. 32,01 1 32,01

Interruptor magnetototèrmic II - 10 A. - 6 kA. 16,16 1 16,16

Interruptor magnetotèrmic II - 16 A. - 6 kA. 17,12 1 17,12

Subministrament i instal·lació de pantalla fluorescent estaca de 1x30 W. -LED. 45,13 2 90,26

Subministrament i instal·lació de il·luminaria d’emergència de 175 Lm. 32,51 2 65,02

Interruptor de superfície estanco 13,83 2 27,66

Base d’endoll estanco de 10/16 A. 15,62 2 31,24

Partida d’instal·lació en tub de PVC rígid, caixes de derivació i cable de 2,5mm2. vista per pantalla fluorescent emergència amb el seu interruptor i la base d’endoll.

426,15 1 426,15

Cable amb conductor de coure de 0,6/1kV amb designació RZ1-K (AS) unipolar de secció 1x95 mm2. lliure d’halògens col·locat.

13,43 20 268,60

Cable amb conductor de coure de 0,6/1kV amb designació RZ1-K (AS) unipolar de secció 1x70 mm2. lliure d’halògens col·locat.

11,60 80 928,00

Bandeja de PVC de 100x60 muntada superficialment. 23,40 12 280,80

Tub corbable corrugat de polietilè, de doble capa, llisa la interior i corrugada l'exterior, de 125 mm. de diàmetre nominal, aïllant i no propagador de la flama, muntat com a canalització soterrada.

6,43 30 192,90

Tub corbable corrugat de polietilè, de doble capa, llisa la interior i corrugada l'exterior, de 90 mm. de diàmetre nominal, aïllant i no propagador de la flama, muntat com a canalització soterrada.

5,08 75 381,00

Cable amb conductor d’alumini de 0,6/1kV amb designació RZ1-K (AS) unipolar de secció 1x240 mm2.

10,14 90 921,60

Cable amb conductor d’alumini de 0,6/1kV amb designació RZ1-K (AS) unipolar de secció 1x150 mm2. lliure d’halògens col·locat.

7,35 30 220,50

PRESSUPOST

50

Caixa de seccionament i comprovació de terra. 18,65 1 18,65

Subministrament i col·locació de pica d’acer en bany de coure de 1,5 m. de llargada amb un diàmetre de 2 cm.

18,30 5 91,5

Subministrament i col·locació de cable despullat de 50 mm2. 5,50 30 165,00

Capítol 3. Obra Civil

Caseta de formigó pre-fabricada 300x200x200 cm. 2.178,00 1 2.178,00

Arqueta monolítica en polipropilè amb tapa, 30x30 cm. 15,61 1 15,61

Realització de bancada de formigó per a collar l’estructura metàl·lica que suportarà els panells solars de 30x40x75 cm.

59,50 512 30.464,00

Anivellació del terreny i estesa de grava de granulat reciclat de formigó de 20 cm. de gruix amb la maquinaria necessària.

8,70 1.500 13.050,00

Estructura d’Alumini iniciada entre 35 i 40º per suportar 2 panells solars. Muntat i amb panells col·locats.

124,82 256 31.953,92

Dipòsit d’aigua amb instal·lació de fontaneria completa i grup de pressió. 673,00 1 673,00

Vallat de simple torsió galvanitzat de 2 m. d’alt composat per postes de 0,50 mm situats cada 3 m. Amb 1 porta per a vehicles i 1 per a peatons. Muntatge i cimentacions incloses

15,54 385 5.982,85

Capítol 4. Centre de Recepció, Mesura i Transformació

CRMT amb edifici prefabricat de 6080x2380x2080 mm. Amb transformador de 630 kVA i relació de transformació 25/0,4 kV. amb quadres de BT, cel·les, joc de ponts de cables i quadre de BT. Amb sistema de terres exteriors i interiors de protecció del edifici i del transformador i amb aparamenta de MT, tot de la casa Ormazabal. Inclou aparell de comptatge multi funcions bidireccional.

61.782,30 1 61.782,30

Capítol 5. Legalització i taxes

Projecte executiu elèctric, legalització de la instal·lació 100 kW, direcció, certificació i legalització final d’obra amb gestió dels tràmits i taxes d’indústria.

6.325,50 1 6.325,50

Capítol 6. Posta en marxa i connexió dels equips

PRESSUPOST

51

Posta en marxa i connexió dels equips 8.437,50 1 8.437,50

Capítol 7. Seguretat i salut

Pla de seguretat i salut 548,00 1 548,00

Execució material sense IVA 255.540,82

PRESSUPOST

52

4.4 Resum pressupost

Resum Pressupost

Capítol 1 Captació

124.144,70 €

Capítol 2 Instal·lació Elèctrica 7.133,58 €

Capítol 3 Obra civil i estructura 84.317,38 € Capítol 4 Centre de recepció, mesura i transformació 61.782,30 €

Capítol 5 Legalització i taxes 6.325,50 € Capítol 6 Posta en marxa i connexió dels equips 8.437,50 €

Capítol 7 Seguretat i salut 548,00 €

Total execució material 292.683,96 €

Despeses generals 13 % 38.052,14 €

Benefici industrial 6 % 17.564,15 €

Total sense IVA 348.300,25 €

I.V.A 21 % 73.145,18 €

PRESSUPOST TOTAL D’EXECUCIÓ 421.453,43 €

El cost total del pressupost sense IVA es de tres-cents quaranta-vuit mil tres-

cents euros amb vint-i-cinc cèntims (348.300,25 €) Si calculo el cost del Watt Pic, obtinc un resultat de 3,48 € Watt Pic. IVA no

inclòs.

PRESSUPOST

53

Tarragona, juliol de 2016. Realitzat,

Edgar Cristòfol Pardo Enginyer Elèctric

Colegiat 35148765- CETIT

PLEC DE CONDICIONS

54

5 Plec de condicions.

Prescripcions Tècniques per a l’execució i muntatge d’instal·lacions elèctriques en baixa tensió.

5.1 Condicions generals.

Tots els materials a utilitzar en la present instal·lació seran de primera qualitat i

reuniran les condicions exigides pel Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió, per la Directiva de Productos de la Construcción (89/106/CEE) i altres disposicions vigents referents a materials i prototipus de construcció.

Tots els materials podran ser sotmesos a les anàlisis o proves, per compte de la

contracta, que es creguin necessaris per acreditar la seva qualitat. Qualsevol altra que hagi estat especificat i sigui necessari realitzar haurà de ser aprovat per la Direcció Tècnica, entenent que serà rebutjat aquell que no reuneixi les condicions exigides per la bona pràctica de la instal·lació.

Els materials no consignats en projecte que donin lloc a preus contradictoris

reuniran les condicions de satisfacció necessaris, a criteri de la Direcció Facultativa, no tenint el Contractista dret de reclamació per aquestes condicions exigides.

Tots els treballs inclosos en aquest projecte s’executaran amb cura, d’acord

amb les bones pràctiques de les instal·lacions elèctriques, el Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió i complint estrictament les instruccions rebudes per la Direcció Facultativa.

5.2 Canalitzacions elèctriques.

Els conductors es col·locaran dins de tubs, rígids o flexibles, o sobre safates o canals, segons s’indica en la Memòria.

Abans d’iniciar l’estesa de la xarxa de distribució, hauran d’estar executats els

elements estructurals que l’hagin de suportar o en els que hagi de ser encastada: forjats, tàbics, etc. excepte quan a l’estar previstes s’hagin deixat preparades les canalitzacions necessàries a l’executar l’obra prèvia, s’haurà de replantejar sobre aquesta en forma visible la situació de les caixes de mecanismes, de registre i protecció, així com el traçat de les línies, assenyalant de manera convenient la naturalesa de cada element.

5.3 Instal·lacions en safata. Les safates es dimensionaran de tal manera que la distància entre cables sigui

igual o superior al diàmetre del cable més gran. El material utilitzat per la fabricació serà acer laminat de primera qualitat, galvanitzat per immersió. L’amplada de les canaletes serà de 100 mm com a mínim, amb increments de 100 en 100 mm. La longitud dels trams rectes serà de 2 m. El fabricant indicarà en el seu catàleg la càrrega màxima admissible, en N/m, en funció de l’amplada i de la distància entre

PLEC DE CONDICIONS

55

suports. Tots els accessoris com colzes, canvis de pla, reduccions, bifurcacions, unions, suports, etc. tindran la mateixa qualitat que la safata.

Les safates i els seus accessoris es subjectaran als sostres i paraments mitjançant ferramentes de suspensió, a distàncies tal que no es produeixin fletxes superiors a 10 mm i que estaran alineades amb els tancaments del local.

No es permetrà la unió entre safates o la fixació de les mateixes als suports

mitjançant soldadura, havent-se d’utilitzar peces d’unió i cargols recoberts de cadmi. Per les unions o derivacions de línies s’utilitzaran caixes metàl·liques que es fixaran a les safates.

5.4 Instal·lacions sota tub.

Els tubs utilitzats en la instal·lació podran ser del següent tipus: - D’acer roscat galvanitzat, resistent a cops, fregaments, humitat i tots els

agents atmosfèrics no corrosius, proveïts amb rosca Pg segons DIN 40430. Seran adequats per ser doblegats en fred mitjançant l’eina adequada. Ambdós extrems de tub seran roscats, i cada tram de tub anirà proveït amb el seu mànec. L’interior dels tubs serà llis, uniforme, i sense rebaves. S’utilitzaran, com a mínim, en les instal·lacions amb risc d’incendi o explosió, com aparcaments, sales de màquines, etc, i en instal·lacions en muntatge superficial amb risc de greus danys mecànics per impactes amb objectes o utensilis.

- De policlorur de vinil rígid roscat que suporti, com a mínim, una temperatura

de 60º C sense deformar-se, del tipus no propagador de la flama, amb grau de protecció 3 o 5 contra danys mecànics. Aquest tipus de tub s’utilitzarà en instal·lacions vistes i encastades, sense risc de danys mecànics degut a impactes.

Per la col·locació de les canalitzacions es tindran en compte les prescripcions

ITC-BT- 020, 020, 021, 022, 023 i 024.

5.5 Normes d’instal·lació en presència d’altres canalitzacions no elèctriques. En el cas de proximitat de canalitzacions elèctriques amb altres no elèctriques,

es disposaran de manera que les superfícies exteriors d’ambdues es mantinguin a una distancia mínima de 3 cm.

En cas de proximitat amb conduccions de calefacció, d’aire calent o fum, les

canalitzacions elèctriques s’instal·laran de manera que no puguin arribar a una temperatura perillosa, i per tant, es mantindran separades una distancia mínima de 150 mm o amb pantalles calorífugues.

Com a norma general, les canalitzacions elèctriques no es situaran

paral·lelament per sota d’altres que puguin produir condensacions.

PLEC DE CONDICIONS

56

5.6 Accessibilitat a les instal·lacions.

Les canalitzacions elèctriques es disposaran de manera que en qualsevol moment es pugui controlar el seu aïllament, localitzar i separar les parts avariades i substituir els conductors en cas necessari.

S’adoptaran les precaucions necessàries per evitar l’aplanament de brutícia, guix o fullaraca a l’interior de les conduccions, tubs, accessoris i caixes durant la instal·lació. Els trams de conduccions que hagin quedat tapats es netejaran perfectament fins deixar-los lliures de qualsevol acumulació, o es substituiran aquells que estiguin malmesos.

5.7 Conductors.

Els conductors utilitzats es regiran per les especificacions del projecte.

5.7.1 Materials.

Els conductors seran del següent tipus:

• De 750 V de tensió nominal. - Conductor: Coure.

- Formació: unipolars. - Aïllament: XLPE

- Tensió de prova: 2.500 V - Instal·lació: sota tub, a l’aire o sobre safata.

• De 600/1.000 V de tensió nominal. - Conductor: Coure.

- Formació: tripolars. - Aïllament: XLPE

- Tensió de prova: 3.500 V - Instal·lació: sota tub, a l’aire o sobre safata.

Els conductors de secció igual o superior a 6 mm2 hauran d’estar formats per

cable obtingut per trenat de fil de coure del diàmetre corresponent a la secció del conductor al que es tracti.

5.7.2 Dimensionat.

Per la selecció dels conductors actius del cable adequat a cada càrrega

s’utilitzarà el més desfavorable entre els següents criteris:

PLEC DE CONDICIONS

57

- Intensitat màxima admissible. Com intensitat es prendrà la pròpia de cada càrrega. Partint de les intensitats nominals així establertes, s’escollirà la secció del cable que admeti aquesta intensitat d’acord amb les prescripcions del ICT-BT-006, ICT-BT-007 i ICT-BT-019 o les recomanacions del fabricant, adoptant els coeficients correctors segons les condicions de la instal·lació. S’hauran de tenir presents les instruccions ICT-BT-044 per receptors d’enllumenat i ICT-BT-047 per receptors de motors.

- Caiguda de tensió en servei. La secció dels conductors a utilitzar es

determinarà de manera que la caiguda de tensió entre l’origen de la instal·lació i qualsevol punt d’utilització, sigui menor del 3% de la tensió nominal en l’origen de la instal·lació, i del 5% en els demés usos, considerant alimentats tots els receptors susceptibles de funcionar simultàniament. Per instal·lacions industrials que s’alimenten directament en alta tensió mitjançant un transformador de distribució propi, es considera que la instal·lació interior de baixa tensió pot tenir unes caigudes de tensió màximes admissibles del 4,5 % per l’enllumenat i el 6,5 % per als altres usos.

- Caiguda de tensió transitòria. La caiguda de tensió en tot el sistema durant

l’arrancada de motors no ha de provocar condicions que impedeixin la seva arrancada, desconnexió de contactors, interrupcions en l’enllumenat, etc.

- La secció del conductor neutre serà l’especificada en el ICT-BT-006 apartats

3.4, 3.5, 3.6 i 3.7, i ICT-BT-007, en funció de la secció dels conductors de fase o polars de la instal·lació.

Els conductors de protecció seran del mateix tipus que els conductors actius

especificats en l’apartat anterior, i tindran una secció mínima igual a la fixada per la taula II de la instrucció ICT-BT-019, en funció de la secció dels conductors de fase o polars de la instal·lació.

5.7.3 Identificació de les instal·lacions.

Les canalitzacions elèctriques s’establiran de manera que quedin identificats els seus circuits i elements, i es pugui procedir en tot moment a la seva reparació, transformació, etc.

Com a norma general, tots els conductors de fase o polars s’identificaran amb

el color negre, marró o gris, el conductor neutre de color blau cel i els conductors de protecció de color groc i verd.

5.7.4 Resistència d’aïllament i rigidesa dielèctrica.

La instal·lació haurà de tenir una resistència d’aïllament com a mínim igual a 1.000 x U, sent U la tensió màxima de servei expressada en volts, amb un mínim de 250.000 ohms.

PLEC DE CONDICIONS

58

La rigidesa dielèctrica ha de ser tal, que desconnectats els aparells d’utilització, resisteixi durant 1 minut una prova de tensió de 2U+1.000 volts, sent U la tensió màxima de servei expressada en volts i amb un mínim de 1.500 volts.

5.7.5 Caixes de connexió.

Les connexions entre conductors es realitzaran en l’interior de caixes apropiades de material plàstic resistent incombustible o metàl·liques, en aquest cas hauran d’estar aïllades interiorment i protegides contra l’oxidació. Les dimensions d’aquestes caixes seran les que permetin allotjar sense dificultats tots els conductors necessaris. La seva profunditat serà igual, com a mínim, a una vegada i mitja el diàmetre del tub més gran, amb un mínim de 40 mm. El lateral o diàmetre de la caixa serà mínim de 80 mm. Quan les entrades dels tubs a les caixes hagin de ser estanques, s’utilitzaran premsa estopes adequats. En cap cas es permetrà la unió de conductors, com connexions o derivacions pel simple recargolament o arrollament entre sí dels conductors, sinó que s’hauran d’utilitzar sempre borns de connexió.

Els tubs es fixaran a totes les caixes de sortida, de connexió i de pas, mitjançant

contra femelles i casquets. Es tindrà cura que quedin al descobert el número total de fils de rosca amb la finalitat que el casquet pugui ser premut contra l’extrem del tub, després del qual s’apretarà la contra femella per posar el casquet amb contacte elèctric amb la caixa.

Els tubs i perns es subjectaran mitjançant perns de fiador en maó buit, perns

d’expansió en formigó i maó massís, i claus spit sobre metall. Els perns de fiador de tipus cargol s’utilitzaran en instal·lacions permanents, les de tipus rosca quan sigui precís desmuntar la instal·lació, i els perns d’expansió seran d’obertura efectiva. Seran de construcció sòlida i capaços de resistir una tracció mínima de 20 kg. No s’utilitzaran claus per subjectar caixes o tubs.

5.8 Aparellatge de comandament i protecció.

5.8.1 Interruptors automàtics.

En l’origen de la instal·lació i el més a prop possible del punt d’alimentació de

la mateixa, es col·locarà el quadre general de comandament i protecció, en el que es disposarà un interruptor general de tall omnipolar, així com dispositius de protecció contra sobreintensitats de cada un dels circuits que surten d’aquest quadre.

La protecció contra sobreintensitats per tots els conductors (fases i neutre) de

cada circuit, es realitzarà amb interruptors magneto tèrmics o automàtics de tall omnipolar, amb corba tèrmica de tall per la protecció a sobrecàrregues i sistema de tall electromagnètic per la protecció a curt circuit.

En general, els dispositius destinats a la protecció dels circuits s’instal·laran en

l’origen d’aquests, així com en punts on la intensitat admissible disminueixi per canvis deguts a la secció, condicions d’instal·lació, sistema d’execució o tipus de conductors utilitzats. No obstant, no s’exigeix instal·lar dispositius de protecció en l’origen d’un circuit en què es presenti una disminució de la intensitat admissible en

PLEC DE CONDICIONS

59

el mateix, quan la seva protecció quedi garantida per un altre dispositiu instal·lat anteriorment.

Els interruptors seran de ruptura a l’aire i d’accionament lliure i tindran

indicador de posició. L’accionament serà directe per pols amb mecanismes de tancament per energia acumulada. L’accionament serà manual o manual i elèctric, segons s’indiqui en l’esquema o sigui necessari per necessitats de l’automatisme. Portaran marcades la intensitat i tensió nominals de funcionament, així com el signe indicador de la seva connexió.

L’interruptor d’entrada al quadre, de tall omnipolar, serà selectiu amb els

interruptors situats aigües avall. Els dispositius de protecció dels interruptors seran relés d’accionament directe.

5.8.2 Embarrats.

L’embarrat principal constarà de tres barres per les fases i una, amb la meitat de secció, pel neutre. L’entrada del neutre haurà de ser seccionable a l’entrada del quadre.

Les barres seran de coure electrolític d’alta conductivitat i adequades per

suportar la intensitat de plena càrrega, i les intensitats de curt circuit que s’especifiquen en la Memòria.

Es disposarà d’una barra independent de terra, de secció adequada per

proporcionar la posada a terra de les parts metàl·liques no conductores dels aparells, la carcassa del quadre, i dels conductors de protecció dels cables de sortida si hi fossin.

5.8.3 Premsa estopes i etiquetes.

Els quadres aniran completament connexionats fins les regletes d’entrada i sortida.

Es col·locaran premsa estopes a totes les entrades i sortides de cables del

quadre, les quals seran de doble tancament per cables armats i senzills per cables sense armar.

Tots els aparells i borns aniran degudament identificats en l’interior del quadre

mitjançant números que corresponguin a la designació de l’esquema. Les etiquetes estaran marcades de manera indeleble i fàcilment llegible.

En la part frontal del quadre es col·locaran etiquetes identificant els circuits, a

base de plaques de xapa d’alumini subjectes als panells frontals, impreses al forn, amb fons negre mat i lletres i zones estampades en alumini polit. El fabricant podrà adoptar qualsevol solució pel material de les etiquetes, el seu suport i impressió, sempre i quan sigui duradora i fàcilment llegible.

PLEC DE CONDICIONS

60

En qualsevol cas, siguin com siguin, les etiquetes hauran de poder llegir-se fàcilment i sense cap problema.

5.9 Postes a terra.

Les posades a terra s’establiran amb la finalitat de limitar la tensió que amb respecta a terra poden presentar en un moment donat les masses metàl·liques, assegurant l’actuació de les proteccions i eliminar i disminuir el risc que suposa una avaria en el material utilitzat.

El conjunt de posada a terra de la instal·lació estarà format per: a) Preses de terra formades per: - Elèctrodes artificials, a base de plaques enterrades de coure amb un gruix de 2

mm o de ferro galvanitzat de 2,5 mm i de superfície útil de 0,5 m2; piques verticals de barres de coure o d’acer recobert de coure de 14 mm de diàmetre i 2 m de longitud; o conductors enterrats horitzontalment de coure nu de 35 mm2 de secció o d’acer galvanitzat de 95 mm2 de secció, enterrats a una profunditat de 50 cm. Els elèctrodes es dimensionaran de manera que la resistència a terra no pugui donar lloc a tensions de contacte perilloses, estan el seu valor relacionat amb la sensibilitat de l’interruptor diferencial.

R < 50/I, en locals secs. R < 24/I, en locals humits o mullats. - Línia d’enllaç amb terra, format per un conductor de coure nu enterrat de 50

mm2 de secció. - Punt de posada a terra, situat fora del terra, per unir la línia d’enllaç amb terra

i la línia principal de terra. b) Línia principal de terra, format per un conductor el més curt possible i sense

canvis bruscos de direcció, no sotmès a esforços mecànics, protegit contra la corrosió i desgast mecànic, amb una secció mínima de 16 mm2.

c) Derivacions de la línia principal de terra, que enllaça aquests amb els

quadres de protecció, executada amb les mateixes característiques que la línia principal de terra.

d) Conductors de protecció, per unir elèctricament les masses de la instal·lació

a la línia principal de terra. Aquesta unió es realitzarà en els borns existents en els quadres de protecció. Aquests conductors seran del mateix tipus que els conductors actius, i tindran una secció mínima igual a la fixada per la taula II de la instrucció ICT-BT-019, en funció de la secció dels conductors de fase o polars de la instal·lació.

Els circuits de posada a terra formaran una línia elèctricament contínua en la

que no podran incloure’s en sèrie masses o elements metàl·lics. Tampoc s’intercalaran seccionadors, fusibles o interruptors, únicament es pot col·locar un

PLEC DE CONDICIONS

61

dispositiu de tall entre els punts de posada a terra, de forma que permeti mesurar la resistència de la presa de terra.

El valor de la resistència de terra serà comprovat en el moment de donar d’alta

la instal·lació i, al menys, un cop cada cinc anys. Cas de preveure sobretensions d’origen atmosfèric, la instal·lació haurà de

disposar de descarregadors a terra situats el més a prop possible del seu origen. La línia de posada a terra dels descarregadors haurà d’estar aïllada i la seva resistència a terra tindrà un valor màxim de 10 ohms.

5.10 Inspeccions i proves en fàbrica.

L’aparellatge es sotmetrà a fàbrica a una sèrie d’assaigs per comprovar que estan lliures de defectes mecànics i elèctrics.

En particular es realitzaran com a mínim els següents assaigs: - Es mesurarà la resistència d’aïllament amb relació a terra i entre conductors,

que tindrà un valor mínim de 1.000 ohms per volt de tensió nominal, amb un mínim de 250.000 ohms.

- Una prova de rigidesa dielèctrica, que s’efectuarà aplicant una tensió igual a

dos cops la tensió nominal més 1.000 V, amb un mínim de 1.500 V, durant 1 minut a la freqüència nominal. Aquest assaig es realitzarà estant els aparells d’interrupció tancats i els curtcircuits instal·lats com en servei normal.

- S’inspeccionaran visualment tots els aparells i es comprovarà el funcionament

mecànic de totes les parts mòbils. - Es col·locarà el quadre de baixa tensió i es comprovarà que tots els aparells

funcionen correctament. - Es calibraran i s’ajustaran totes les proteccions d’acord amb els valors

subministrats pel fabricant. Aquestes proves podran realitzar-se, a petició de la D.O., en presència del

tècnic encarregat de la mateixa. Quan s’exigeixin els certificats de l’assaig, l’EIM enviarà el protocol d’assaig,

degudament certificats pel fabricant, a la D.O.

5.11 Control.

Es realitzaran les anàlisis, verificacions, comprovacions, assaigs, proves i experiments amb els materials, elements o parts de la instal·lació que ordeni el Tècnic Director de la mateixa, sent realitzats en el laboratori que designi la direcció, amb càrrec a la contracta.

PLEC DE CONDICIONS

62

Abans de la seva utilització en l’obra, muntatge o instal·lació, tots els materials a utilitzar, les seves característiques tècniques així com les de la seva posada en obra, que han quedat ja especificades en apartats anteriors, seran reconeguts pel Tècnic Director o persona que aquest delegui, sense l’aprovació del qual no podrà procedir-se a la seva utilització. Els que per mala qualitat, falta de protecció o aïllament o altres defectes no es creguin admissibles, hauran de ser retirats immediatament. Aquest reconeixement previ dels materials no constituirà la seva recepció definitiva, i el Tècnic Director podrà retirar en qualsevol moment aquells que presentin algun defecte no apreciat anteriorment, desmuntant, si fos precís, la instal·lació realitzada amb aquell material. Per tant, la responsabilitat del Contractista en el compliment amb les especificacions dels materials no cessarà fins que no siguin rebuts definitivament els treballs en els que s’hagin utilitzats.

5.12 Seguretat.

S’aplicarà per realitzar qualsevol treball l’especificat en l’Estudi Bàsic de Seguretat d’aquest projecte, i en cas de no contemplar algun aspecte, s’aplicarà la Llei de Prevenció de Riscos Laborals i les especificacions de les normes NTE.

5.13 Neteja.

Abans de la recepció provisional, els quadres es netejaran de pols, pintura i

qualsevol material que pogués haver quedat acumulat en el decurs de l’obra en el seu interior o exterior.

5.14 Manteniment.

Quan sigui necessari intervenir novament en la instal·lació, bé sigui per causa

d’avaries o per efectuar modificacions en la mateixa, hauran de tenir-se en compte totes les especificacions ressenyades en els apartats d’execució, control i seguretat, tal com si es tractés d’una instal·lació nova. S’aprofitarà per comprovar l’estat general de la instal·lació, substituint o reparant aquells elements que ho requereixin, utilitzant materials de característiques similars als substituïts.

Per tal de realitzar un manteniment preventiu correcte d’aquest parc solar, es

seguiran les tasques de manteniment indicades en l’annex manteniment preventiu.

5.15 Criteris d’amidament.

Les unitats d’obra seran mesurades d’acord amb la normativa vigent, o bé, en cas que aquesta no sigui suficientment explícita, en la forma indicada en el Plec Particular de Condicions que sigui d’aplicació. A les unitats mesurades se’ls aplicarà el preu que figuri en el pressupost, en els quals es consideren inclosos les despeses de transport, indemnitzacions i l’import dels drets fiscals que els correspongui.

Els cables, safates i tubs es mesuraran per unitat de longitud (metre), segons el

tipus i dimensions.

PLEC DE CONDICIONS

63

En la mesura es consideraran inclosos tots els accessoris necessaris pel muntatge (grapes, terminals, borns, premsa estopes, caixes de derivació, etc.), així com la mà d’obra per al transport a l’interior de l’obra, muntatge i proves de recepció.

Els quadres i receptors elèctrics es mesuraran per unitats muntades i

connectades. La connexió dels cables als elements receptors (quadres, motors, resistències,

aparells de control, etc.) l’efectuarà el subministrador del mateix aparell receptor. El transport dels materials a l’interior de l’obra serà a càrrec de l’EIM.

PLEC DE CONDICIONS

64

Tarragona, juliol de 2016. Realitzat,

Edgar Cristòfol Pardo Enginyer Elèctric

Colegiat 35148765- CETIT

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT

65

6 Estudi bàsic de seguretat i salut.

6.1 Introducció.

La Llei 31/1995, de 8 de novembre de 1995, de Prevenció de Riscos Laborals és la norma legal per la qual es determina el cos bàsic de garanties i responsabilitats precises per establir un adequat nivell de protecció de la salut dels treballadors davant dels riscos derivats de les condicions de treball.

Aquest Estudi Bàsic de Seguretat i Salut estableix, durant l’execució d’aquesta

obra, les previsions respecte a la prevenció de riscos d’accidents i malalties professionals, així com informació útil per efectuar al seu dia, en les degudes condicions de seguretat i salut, els previsibles treballs posteriors de manteniment.

Servirà per donar unes directrius bàsiques a l’empresa constructora per dur a

terme les seves obligacions en el terreny de la prevenció de riscos professionals, facilitant el seu desenvolupament, d’acord amb el Reial Decret 1627/97 de 24 d’octubre, pel qual s’estableixen disposicions mínimes de seguretat i de salut a les obres de construcció.

D’acord amb l’art. 7è, en aplicació d’aquest estudi bàsic de seguretat i salut, el

Contractista ha d’elaborar un pla de seguretat i salut en el treball en el qual s’analitzin, estudiïn, desenvolupin i complementin les previsions contingudes en aquest document.

El pla de seguretat i salut haurà de ser aprovat abans de l’inici de l’obra pel

coordinador de seguretat i salut durant l’execució de l’obra o, quan no n’hi hagi, per la direcció facultativa. En cas d’obres de les administracions públiques s’haurà de sotmetre a l’aprovació d’aquesta Administració.

Es recorda l’obligatorietat que a cada centre de treball hi hagi un llibre

d’incidències per al seguiment del pla. Tanmateix es recorda que, segons l’art. 15è del Reial Decret, els contractistes i sotscontractistes hauran de garantir que els treballadors rebin una informació adequada de totes les mesures de seguretat i salut a l’obra.

Durant l’execució de l’obra seran d’aplicació els principis de l’acció preventiva

previstos a l’article 15è de la “Ley de Prevención de Riesgos Laborables” i en particular a les següents activitats.

ARTICULO 10 Articulo 10. Principios generales aplicables durante la ejecución de la obra. De conformidad con la Ley de Prevención de Riesgos Laborales, los principios

de la acción preventiva que se recogen en su articulo 15 (empresarios) = contratista y subcontratista, se aplicarán durante la ejecución de la obra y, en particular, en las siguientes tareas o actividades:

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT

66

a) El mantenimiento de la Obra en buen estado de orden y limpieza. b) La elección del emplazamiento de los puestos y áreas de trabajo, teniendo en cuenta sus condiciones de acceso, y la determinación de las vías o zonas de desplazamiento o circulación, c) La manipulación de los distintos materiales y la utilización de los medios auxiliares. d) El mantenimiento, el control previo a la puesta en servicio y el control periódico de las instalaciones y dispositivos necesarios para la ejecución de la obra, con objeto de corregir los defectosquepudieranafectaralaseguridadysaludde los trabajadores. e) La delimitación y el acondicionamiento de las zonas dealmacenamientoydepósitodelosdistintosmateriales,enparticularsisetratademateriaso sustancias peligrosas. f) La recogida de los materiales peligrosos utilizados. g) Elalmacenamientoylaeliminaciónoevacuaciónderesiduosyescombros.h)Laadaptación,enfuncióndelaevolucióndelaobra,delperiododetiempoefectivoquehabrádededicarsea los distintos trabajos o fases de trabajo i) La cooperación entre los contratistas,subcontratistas y trabajadores autónomos. j) Las interacciones e incompatibilidades concualquierotrotipodetrabajooactividadqueserealiceen laobraocercadel lugarde laobra.

Abans del començament dels treballs el promotor haurà d’efectuar un avís a

l’autoritat laboral competent, segons model inclòs a l’annex III del Reial Decret. La comunicació d’obertura del centre de treball a l’autoritat laboral competent

haurà d’incloure el Pla de Seguretat i Salut. El coordinador de seguretat i salut, l’execució de l’obra o qualsevol integrant

de la Direcció Facultativa, cas d’apreciar un risc greu imminent per a la seguretat dels treballadors, podrà aturar l’obra parcialment o totalment, comunicant-ho a la Inspecció de Treball i Seguretat Social, al Contractista, sotscontractistes i representants dels treballadors.

Les responsabilitats dels coordinadors, de la Direcció Facultativa i del

promotor no eximiran de les seves responsabilitats als contractistes i als sotscontractistes (art. 11è).

6.2 Identificació dels riscos.

Sense perjudici de les disposicions mínimes de Seguretat i Salut aplicables a

l’obra establertes a l’annex lV del Reial Decret 1627/1997 de 24 d’octubre, s’enumeren a continuació els riscos particulars de diferents treballs d’obra, tot i considerant que alguns d’ells es poden donar durant tot el procés d’execució de l’obra o bé ser extrapolables a d’altres feines.

S’haurà de tenir especial cura en els riscos més usuals a les obres tal com:

caigudes, talls, cremades i cops, adoptant en tot moment la postura més adient per al treball que es realitzi. A més, s’han de tenir en compte les possibles repercussions a les estructures d’edificacions veïnes i tenir cura de minimitzar en tot moment el risc d’incendi.

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT

67

6.3 Mitjans i maquinària (En qualsevol fase de l’obra.)

- Atropellaments, topades amb altres vehicles, atrapades. - Interferències amb instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum,

gas..) - Desplom de maquinària d’obra (sitges, grues, etc.) - Riscos derivats del funcionament de grues. - Caiguda de la càrrega transportada. - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics. - Caigudes des de punts alts i/o des d’elements provisionals d’accés (escales,

plataformes). - Cops i ensopegades. - Caiguda de materials, rebots i ambient excessivament sorollós. - Contactes elèctrics directes i indirectes. - Accidents derivats de condicions atmosfèriques.

6.4 Treballs previs.

- Interferències amb instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...).

- Caigudes des de punts alts i/o des d’elements provisionals d’accés (escales,

plataformes). - Cops i ensopegades. - Caiguda de materials, rebots. - Sobre esforços per postures incorrectes. - Abocada de piles de material.

6.5 Enderrocs.

- Interferències amb instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...)

- Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics. - Projecció de partícules durant els treballs.

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT

68

- Caigudes des de punts als i/o des d’elements provisionals d’accés (escales,

plataformes). - Contactes amb materials agressius. - Talls i punxades. - Cops i ensopegades. - Caiguda de materials, rebots. - Ambient excessivament sorollós. - Sobre esforços per postures incorrectes.

6.6 Moviments de terres i excavacions.

- Interferències amb instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...)

- Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics. - Caigudes des de punts alts i/o des d’elements provisionals d’accés (escales,

plataformes.) - Cops ensopegades. - Despreniment i/o esllavissament de terres i/o roques. - Caiguda de materials, rebots. - Ambient excessivament sorollós. - Desplom de les parets de contenció, pous i rases. - Desplom de les edificacions contigües. - Accidents derivats de condicions atmosfèriques. - Sobre esforços per postures incorrectes.

6.7 Fonaments.

- Interferències amb instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...)

- Projecció de partícules durant els treballs.

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT

69

- Caigudes des de punts alts i/o des d’elements provisionals d’accés (escales, plataformes).

- Contactes amb materials agressius. - Talls i punxades. - Cops i ensopegades. - Caiguda de materials, rebots. - Ambient excessivament sorollós. - Ensorrament de les parets de contenció, pous i rases. - Ensorrament de les edificacions contigües. - Despreniment i/o esllavissament de terres i/o roques. - Contactes elèctrics directes o indirectes. - Sobre esforços per postures incorrectes. - Fallides d’encofrats. - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics. - Bolcada de piles de material.

6.8 Estructura.

- Interferències amb instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...)

- Projecció de partícules durant els treballs. - Caigudes des de punts alts i/o des d’elements provisionals d’accés (escales,

plataformes). - Contactes amb materials agressius. - Talls i punxades. - Cops i ensopegades. - Caiguda de materials, rebots. - Ambient excessivament sorollós. - Contactes elèctrics directes o indirectes.

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT

70

- Sobre esforços per postures incorrectes. - Fallides d’encofrats. - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics. - Bolcada de piles de material.

6.9 Ram de paleta.

- Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics. - Projecció de partícules durant els treballs. - Caigudes des de punts alts i/o des d’elements provisionals d’accés (escales,

plataformes). - Contactes amb materials agressius. - Talls i punxades. - Cops i ensopegades. - Caiguda de materials, rebots. - Ambient excessivament sorollós. - Sobre esforços per postures incorrectes. - Bolcada de piles de material.

6.10 Revestiments i acabats.

- Generació excessiva de pals o emanació de gasos i vapors tòxics. - Projecció de partícules durant els treballs. - Caigudes des de punts alts i/o des d’elements provisionals (escales,

plataformes). - Contactes amb materials agressius. - Talls i punxades. - Cops i ensopegades. - Caiguda de materials, rebots.

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT

71

- Sobre esforços per postures incorrectes.

6.11 Instal·lacions.

- Interferències amb instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas ...)

- Caigudes des de punts alts i/o des d’elements provisionals d’accés (escales, plataformes.)

- Talls i punxades. - Cops i ensopegades. - Caiguda de materials, rebots. - Emanacions de gasos en obertures de pous morts. - Contactes elèctrics directes o indirectes. - Sobre esforços per postures incorrectes. - Caigudes de pals i antenes.

6.12 Reflexió no exhaustiva dels treballs que impliquen riscos especials.

ANNEXO II Relación no exhaustiva de los trabajos que implican riesgos especiales para la

seguridad y la salud de los trabajadores. I. Trabajos con riesgos especialmente graves de sepultamiento o caída de

altura, por las particulares características de la actividad desarrollada, los procedimientos aplicados, 2.Trabajos en los que la exposición a agentes químicos o biológicos supongan un riesgo de especial gravedad, o para los que la vigilancia específica de la salud de los trabajadores sea legalmente exigible, 3. Trabajos con exposición, a radiaciones ionizantes para los que no se especifica la obligatoriedad la delimitación de zonas controladas y/o vigiladas, 4. Trabajos en la proximidad de líneas eléctricas de alta tensión, 5. Trabajos que expongan a riesgo de ahogamiento por inmersión, 6. Obras de excavación de túneles, pozos y otros trabajos que supongan movimientos de tierra subterráneos, 7. Trabajos realizados en inmersión con equipo subacuático, 8. Trabajos realizados en cajones de aire comprimido, 9. Trabajos que impliquen el uso de explosivos, 10. Trabajos que requieran montar o desmontar elementos prefabricados pesados.

6.13 Mesures específiques per treballs en la proximitat d’instal·lacions elèctriques d’alta tensió.

Els oficis més comuns en les instal·lacions d’alta tensió són els següents.

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT

72

- Instal·lació de suports metàl·lics o de formigó. - Instal·lació de conductors nus. - Instal·lació d’aïllament ceràmics. - Instal·lació de creuaments metàl·liques. - Instal·lació d’aparells de seccionament i tall (interruptors, seccionadors,

fusibles, etc.). - Instal·lació de limitadors de sobretensió (autovàlvules parallamps). - Instal·lació de transformadors tipus intempèrie sobre tipus. - Instal·lació de dispositius antivibracions. - Mesura d’altura de conductors. - Detecció de parts en tensió. - Instal·lació de conductors aïllats en rases o galeries. - Instal·lació d’envoltants prefabricades de formigó. - Instal·lació de cel·les elèctriques (seccionament, protecció, mesura, etc). - Instal·lació de transformadors en envoltants prefabricades a nivell del terreny. - Instal·lació de quadres elèctrics i sortides en B.T. - Interconnexió entre elements. - Connexió i desconnexió de línies o equips. - Posada a terra i connexions equipotencials. - Reparació, conservació o canvi dels elements citats. - Els riscos més freqüents durant aquests oficis són els anomenats a

continuació. - Lliscament, esllavissaments de terra per diferents motius (no utilitzar el talús

adequat, per variació de la humitat del terreny, etc). - Riscos derivats de la utilització de màquines-eines i maquinaria pesada en

general. - Atropellaments, col·lisions, bolcades i falses maniobres de la maquinaria per

moviment de terres.

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT

73

- Caigudes al mateix o diferent nivell de persones, materials i eines. - Contactes amb el formigó (dermatitis per ciment, etc). - Cops. - Talls per objecte o eines. - Incendi i explosions. - Electrocucions i cremades. - Riscos per sobre esforços musculars. - Contacte o manipulació dels elements aïllants dels transformadors (olis

minerals, olis a la silicona i piralè). L’oli mineral té un punt d’inflamació relativament baix(130º) i produeix fums densos i nocius en la combustió. L’oli a la silicona posseeix un punt d’inflamació més elevat (400º). El piralè ataca la pell, ulls i mucoses, produeix gasos tòxics a temperatures normals i crema barrejat amb altres productes.

- Contacte directe amb una part del cos humà i contacte ha través d’eines o

útils. - Contacte a través de maquinària de gran altura. - Maniobra en centres de transformació privat per personal amb escàs o nul

coneixement de la responsabilitat i riscos d’una instal·lació d’alta tensió. Les mesures preventives de caràcter general es descriuen a continuació: - Es realitzarà un disseny segur i viable per part del tècnic projectista. - Els treballadors rebran una formació específica referent als riscos en alta

tensió. - Per evitar el risc de contacte elèctric s’allunyarà les parts actives de la

instal·lació a distància suficient del lloc on les persones habitualment es troben circulant, es recobriran les parts actives amb aïllament apropiat, de tal manera que conserven les seves propietats indefinidament i que limiten la corrent de contacte a un valor innocu (1 mA) i s’interposaran obstacles aïllants de forma segura que impediran tot contacte accidental.

- La distància de seguretat per línies elèctriques aèries d’alta tensió i els

diferents elements, com maquinària, grues, etc no serà inferior a 3 m. Respecte a les edificacions no serà inferior a 5 m.

- Convé determinar amb la suficient antelació, al començar els treballs o en la

utilització de maquinària mòbil de gran altura, si existeix el risc derivat de la

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT

74

proximitat de línies elèctriques aèries. S’indicaran dispositius que limitin o indiquin l’altura màxima permissible.

- Serà obligatori l’ús del cinturó de seguretat pels operaris encarregats de

realitzar treballs en altura. - Tots els suports, ferramentes, autovàlvules, seccionadors de posada a terra i

elements metàl·lics en general estaran connectats a terra, amb la finalitat d’evitar les tensions de pas i de contacte sobre el cos humà. La posada a terra del neutre dels transformadors serà independent de l’especificada per ferramentes. Els dos seran motiu d’estudi en la fase de projecte.

- Es aconsellable que en centres de transformació el paviment sigui de formigó

antilliscant i s’apliqui una capa de grava al voltant d’ells (en els dos casos es milloren les tensions de pas i de contacte).

- S’evitarà augmentar la resistivitat superficial del terreny. - En centres de transformació interns o prefabricats es col·locaran terres de

làmines aïllants al damunt l’acabat de formigó. - Les pantalles de protecció contra contacte de les cel·les, apart d’aquesta

funció, deuen evitar possibles projeccions de líquids o gasos en cas d’explosió, pel qual deuran ser de xapa i no de mallat.

- Els comandaments dels interruptors, seccionadors, etc, deuen estar ubicats en

llocs de fàcil manipulació, evitant-se postura forçades per l’operador, tenint en compte que aquest el farà des de la banqueta aïllant.

- Es realitzaran enclavaments mecànics en les cel·les, de porta (s’impedeix la

seva obertura quan l’apartat principal està tancat o la posada a terra desconnectada), de maniobra (impedeix la maniobra de l’aparell principal i posada a terra amb la porta oberta), de posada a terra (impedeix el tancament de la posada a terra amb l’interruptor tancat o al contrari), entre el seccionador i l’interruptor (no es tanca l’interruptor si el seccionador està obert i connectat a terra i no s’obrirà el seccionador si l’interruptor està tancat) i enclavament del comandament per cadenat.

- Com a recomanació, en les cel·les s’instal·larà detectors de presència de

tensió i malles protectores per comprovació amb perxa. - En les cel·les de transformació s’utilitzarà una ventilació optimitzada de

major eficàcia situant la sortida d’aire calent en la part superior dels panells verticals. - La direcció del fluix d’aire serà obligada a través del transformador. - L’enllumenat d’emergència no estarà concebut per treballar en cap centre de

transformació, només per efectuar maniobres quotidianes. - Els centres de transformació estaran dotats de pany amb clau que permeti

l’accés a persones alienes a l’explotació.

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT

75

- Les maniobres en alta tensió es realitzaran, per elemental que puguin ser, per

un operador i el seu ajudant. Han d’estar advertits que els seccionadors no puguin ser maniobrats en càrrega. Abans de l’entrada en el recinte en tensió hauran de comprovar l’absència de tensió mitjançant perxa adequada i de forma visible l’obertura d’un element de tall i la posada a terra i en curtcircuit del sistema. Per realitzar totes les maniobres serà obligatori l’ús, de com a mínim i a la vegada, dos - elements de protecció personal: perxa, guants i banqueta o catifa aïllant, connexió equipotencial del comandament manual de l’aparell i plataforma de maniobres.

- Es col·locaran senyals de seguretat adequades, delimitant la zona de treball.

6.14 Equips addicionals de protecció per treballs en la proximitat d’instal·lacions elèctriques d’alta tensió.

- Casc de protecció aïllant classe E-AT. - Guants aïllants classe IV. - Banqueta aïllant de maniobra classe II-B o catifa aïllant per A.T. - Perxa detectora de tensió (salvament i maniobra). - Vestit de protecció de menys de 3 kg, ben ajustat al cos i sens peces

descobertes elèctricament conductores de l’electricitat. - Ulleres de protecció. - Insuflador boca a boca. - Terra auxiliar. - Esquema unifilar. - Placa de primers auxilis. - Plaques de perill de mort i E.T.

6.15 Mesures de prevenció i protecció.

Com a criteri general tindran preferència les proteccions col·lectives en front les individuals. A més, s’hauran de mantenir en bon estat de conservació els mitjans auxiliars, la maquinària i les eines de treball. D’altra banda els mitjans de protecció hauran d’estar homologats segons la normativa vigent.

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT

76

6.15.1 Mesures de protecció col·lectiva.

Organització i planificació dels treballs per evitar interferències entre les diferents feines i circulacions dins l’obra.

Senyalització de les zones de perill. Preveure el sistema de circulació de vehicles i la seva senyalització, tant a

l’interior de l’obra com en relació amb els vials exteriors. Deixar una zona lliure a l’entorn de la zona excavada per al pas de maquinària.

Immobilització de camions mitjançant falques i/o topalls durant les tasques de

càrrega i descàrrega. Respectar les distàncies de seguretat amb les instal·lacions existents. Els

elements de les instal·lacions han d’estar amb les seves proteccions aïllants. Fonamentació correcta de la maquinària d’obra. Muntatge de grues fet per una empresa especialitzada, amb revisions

periòdiques, control de la càrrega màxima, delimitació del radi d’acció, frenada, bolcatge, etc.

Revisió periòdica i manteniment de maquinària i equips d’obra. Sistema de rec que impedeix l’emissió de pols en gran quantitat. Adequació de solucions d’execució a l’estat real dels elements (subsòl,

edificacions veïnes). Comprovació d’apuntalaments, condicions d’estrebats i pantalles de protecció

de rases. Utilització de paviments antilliscants. Col·locació de baranes de protecció en llocs amb perill de caiguda. Col·locació

de xarxes en forats horitzontals. Protecció de forats i façanes per evitar la caiguda d’objectes (xarxes, lones). Ús de canalitzacions d’evacuació de runes, correctament instal·lades. Ús d’escales de mà, plataformes de treball i bastides.

6.15.2 Mesures de protecció individual.

Utilització de caretes i ulleres homologades contra la pols i la projecció de partícules.

Utilització de calçat de seguretat.

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT

77

A totes les zones elevades on no hi hagi sistemes fixes de protecció caldrà

establir punts d’ancoratge segurs per poder subjectar-hi el cinturó de seguretat homologat, la utilització del qual serà obligatòria.

Utilització de guants homologats per evitar el contacte directe amb materials

agressius i minimitzar el risc de talls i punxades. Utilització del casc. Utilització de protectors auditius homologats en ambients excessivament

sorollosos. Utilització de davantals. Sistemes de subjecció permanent i de vigilància dels treballs amb perill

d’intoxicació per més d’un operari. Utilització d’equips de subministrament d’aire.

6.15.3 Mesures de protecció a tercers.

Tancament, senyalització i enllumenat de l’obra. Cas que el tancament envaeixi la calçada s’ha de preveure un passadís protegit per al pas de vianants. El tancament ha d’impedir que persones alienes a l’obra puguin entrar-hi.

Preveure el sistema de circulació de vehicles tant a l’interior com en relació

amb els vials exteriors. Immobilització de camions mitjançant falques i/o topalls durant les tasques de

càrrega i descàrrega. Adequació de solucions d’execució a l’estat real dels elements (subsòl,

edificacions veïnes). Protecció de forats i façanes per evitar la caiguda d’objectes (xarxes, lones). Bolcada de piles de material.

6.16 Primers auxilis. Es disposarà d’una farmaciola amb el contingut de material especificat a la

normativa vigent. S’informarà a l’inici de l’obra, de la situació dels diferents centres mèdics als quals s’hauran de traslladar els accidentats. És convenient disposar a l’obra i en lloc ben visible, d’una llista amb els telèfons i adreces dels centres assignats per a urgències, ambulàncies, taxis, etc. per garantir el ràpid trasllat dels possibles accidents.

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT

78

6.17 Normativa aplicable.

RELACIÓDENORMESIREGLAMENTSAPLICABLES

Directiva 92/57/ CEE de 24 de Juny (DO: 26/08/92) Disposicions mínimes de Seguretat i de Salut que han d’aplicar-se en les obres

de construcció temporals o mòbils. RD 1627/1997 de 24 d'octubre (BOE: 25/10/97) Disposicions mínimes de Seguretat i de Salut en les obres de construcció. Transposició de la Directiva 92/57/ CEE. Deroga el RD 555/86 sobre obligatorietat d’inclusió d’Estudi de Seguretat i

Higiene en projectes d’edificació i obres públiques. Llei 31/1995 de 8 de novembre (BOE: 10/11/95) Prevenció de riscos laborals. Desenvolupament dels següents disposicions: - RD 39/1997 de 17 de gener (BOE: 31/01/97) Reglament dels Serveis de

Prevenció. Modificacions: RD 780/1998 de 30 d'abril (BOE: 01/05/98) - RD 485/1997 de 14 d'abril (BOE: 23/04/97) Disposicions mínimes en matèria de senyalització, de seguretat i salut en el

treball. - RD 486/1997 de 14 d'abril (BOE: 23/04/97) Disposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball. Modifica i deroga alguns capítols de l'Ordenança de Seguretat i Higiene en el

treball (O. 09/03/1971). - RD 487/1997 de 14 d'abril (BOE: 23/04/97) Disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a la manipulació manual de

càrregues que comporti riscos, en particular dorsals lumbars per als treballadors. - RD 488/97 de l4 d'abril (BOE: 23/04/97) Disposicions mínimes de seguretat i salut relatives al treball amb equips que

inclouen pantalles de visualització. - RD 664/1997 de 12 de maig (BOE: 24/05/97) Protecció dels treballadors contra els riscos relacionats amb l'erosió a agents

biològics durant el treball. - RD 665/1997 de 12 de maig (BOE: 24/05/97) Protecció dels treballadors contra els riscos relacionats amb l'exposició a

agents cancerígens durant el treball. - RD 773/1997 de 30 de maig (BOE: 12/06/97) Disposicions mínimes de seguretat i salut, relatives a la utilització pels

treballadors d'equips de protecció individual.

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT

79

- RD 1215/1997 de 18 de juliol (BOE: 07/08/97) Disposicions mínimes de seguretat i salut per a la utilització pels treballadors

dels equips de treball. Transposició de la Directiva 89/655 CEE sobre utilització dels equips de treball

modifica i deroga alguns capítols de la “Ordenança de Seguretat i Higiene en el treball” (O. 09/03/1971)

- O. de 20 de maig de 1952 (BOE: 15/06/52) Reglament de Seguretat i Higiene del Treball en la indústria de la construcció Modificacions: O. de 10 de desembre de 1953 (BOE: 22/12/53) O. de 23 de setembre de 1966 (BOE: 01/10/66) Art. 100 a 105 derogats per O. de 20 de gener de 1956 - O. de 31 de gener de 1940. Bastides: Cap. VII. Art. 66º a 74º (BOE:

03/02/40) Reglament general sobre Seguretat i Higiene. - O. de 28 d'agost de 1970. Art. 1º a 4º, 183º a 291º i Annexos I i II (BOE:

05/09/70; 09/09/70) Ordenança del treball per a les indústries de la construcció, vidre i

ceràmica. Correcció d’errades: BOE: 17/10/70. - O. de 20 de setembre de 1986 (BOE: 13/10/86) Model de llibre d'incidències corresponent a les obres que sigui obligat l'estudi

de Seguretat i Higiene Correcció d’errades : BOE: 31/10/86 - O. de 16 de desembre de 1987 (BOE: 29/12/87) Nous models per a la notificació d'accidents de treball i instruccions per al seu

compliment i tramitació. - O. de 31 d'agost de 1987 (BOE: 18/09/87) Senyalització, balisament, neteja i terminació d'obres fixes en vies fora de

poblat. - O. de 23 de maig de 1977 (BOE: 14/06/77) Reglament d'aparells elevadors per a obres Modificació : O. de 7 de març de 1981 (BOE: 14/03/81) - O. de 7 de gener de 1987 (BOE: 15/01/87) Normes complementàries del Reglament sobre seguretat dels treballs amb el

risc d'amiant. - RD 1316/1989 de 27 d'octubre (BOE: 02/11/69) Protecció als treballadors enfront dels riscos derivats de l'exposició al soroll

durant el treball. - O. de 9 de març de1971 (BOE: 16 i 17/03/71)

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT

80

Ordenança General de Seguretat i Higiene en el treball. Correcció d’errades: BOE : 06/04/71 Modificació: BOE : 02/11/89 Derogats alguns capítols per: Llei 31/1995, RD 485/1997, RD 486/1997, RD

664/1997, RD 665/1997, RD 773/1997 i RD 1215/1997. Resolucions aprovatòries de Normes Tècniques Reglamentaries per diferents

mitjans de protecció personal de treballadors. - R. de 14 de desembre de 1974 (BOE: 30/12/74): N.R. MT-1: Cascos no

metàl·lics. - R. de 28 de juliol de 1975 (BOE: 01/09/75): N.R. MT-2: Protectors auditius. - R. de 28 de juliol de 1975 (BOE: 02/09/75): N.R. MT-3: Pantalles per a

soldadors. Modificació : BOE: 24/10/75. - R. de 28 de juliol de 1975 (BOE: 03/09/75): NR. MT-4: Guants aïllants

d'electricitat. Modificació: BOE: 25/10/75. - R. de 28 de juliol de 1975 (BOE: 04/09/75) N.R. MT-5: Calçat de seguretat

contra riscos mecànics. Modificació: BOE: 27/10/75. - R. de 28 de juliol de 1975 (BOE: 05/09/75): N.R. MT-6: Banquetes aïllants

de maniobres. Modificació: BOE: 28/10/75. - R. de 28 de juliol de 1975 (BOE: 06/09/75): N.R. MT-7: Equips de protecció

personal de vies respiratòries.. Normes comunes i adaptadors facials Modificació: BOE: 29/10/75. - R. de 28 de juliol de 1975 (BOE: 08/09/75): N.R. MT-8: Equips de

protecció personal de vies respiratòries: filtres mecànics. Modificació: BOE: 30/10/75. - R. de 28 de juliol de 1975 (BOE: 09/09/75): N.R. MT-9: Equips de protecció

personal de vies respiratòries; mascaretes autofiltrants. Modificació: BOE: 31/10/75. - R. de 28 de juliol de 1975 (BOE: 10/09/75) N.R . MT-10: Equips de protecció

personal de vies respiratòries: Filtres químics i mixts contra amoníac. Modificació: BOE: 01/11/75. - Normativa d’àmbit local (ordenances municipals). - RD 286/2006 del 10 de març sobre la protecció de la salut i la seguretat dels

treballadors contra els riscos relacionats amb la exposició al soroll. (BOE: 60/11mar.)

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT

81

Tarragona, juliol de 2016. Realitzat,

Edgar Cristòfol Pardo Enginyer Elèctric

Colegiat 35148765 - CETIT

ANNEXES

1

7 ANNEXES.

ANNEXES

2

7.1 Càlculs PVGIS.

ANNEXES

3

7.2 Estudi de viabilitat del projecte.

En aquest annex, es realitzaran els càlculs oportuns per tal de realitzar l’estudi de viabilitat econòmica del present projecte.

Per realitzar aquest estudi, es tindrà en compte a part del pressupost total

d’execució del projecte, els ingressos per venta de l’electricitat generada, les despeses degudes al manteniment, assegurança, etc. durant els primers 25 anys de funcionament de la instal·lació.

Dins aquest estudi, es calcularà el Payback, el VAN i la TIR, indicadors

suficients per dir si un projecte es viable econòmicament o no. Degut a la situació precària que està vivint en aquests moments el sector

fotovoltaic, a causa de les mesures del govern espanyol, he decidit realitzar l’estudi de viabilitat tenint en compte dos escenaris diferents. En el primer escenari, hem desplaçaré legislativament al 4t trimestre de l’any 2010 on encarà s’aplicava el Real Decreto 1578/2008 i en el segon escenari realitzaré el càlcul amb les condicions actuals aprovades al Real Decreto Ley 1/2012.

7.2.1 Primer Escenari

Primer de tot, calcularé els ingressos per venta de l’electricitat generada. Per

poder realitzar aquest càlcul he de tenir en compte l’energia produïda durant l’any en kW/h, calculada al apartat pertinent. També he de tenir en compte, que amb el pas dels anys, la instal·lació anirà perdent eficàcia i finalment el preu de venta del kW/h.

A partir del Real Decreto 1578/2008, es determina la tarifa per cada tipus

d’instal·lació, aquesta retribució ve determinada prèvia sol·licitud i varia segons trimestre. En el cas del meu projecte, al ser un parc solar instal·lat al terra, es a dir, un hort solar, es una instal·lació de tipus 2 i la retribució assignada al 4t trimestre del 2010 es de 0,258602 € / kWh.

Taula 1. Tarifes any 2010. Font IDAE, informe PER 2011-2020.

ANNEXES

4

Un cop tinc clar el preu al que hem pagaran el kWh d’energia produïda, puc calcular els ingressos que obtindré per la venta d’aquesta.

Per realitzar aquest càlcul, també tindre en compte la variació del IPC, si que es

un índex que varia anualment però per tal de fer el càlcul més senzill, suposo un augment del IPC d’un 2 % de manera anual.

També tinc en compte, que els panells fotovoltaics aniran perden la seva

eficiència al llarg dels anys, tenint una vida útil d’uns 25 anys, a partir d’aquest moment, la eficiència dels panells caurà en picat.

Les formules que he aplicat per poder calcular els ingressos obtinguts amb la

venta de la electricitat són les següents: El 1r any, !"#$%&'& = !"#$. !"#$%&'& ! !"#$ !"ℎ (27) La resta d’anys, !"#$%&'& = ((!"#$.!"#$!!! ! !"#$#%&$#') ! (!"#$ !"ℎ!!! ! !"#)) (28) Sent, n = 1, 2, ..., 25 que correspon al any d’estudi. Per realitzar els càlculs amb més rapidesa, he generat un Excel a partir de les

formules anteriors i el resultat obtingut és el següent:

INGRESOSPERVENTAD'ELECTRICITATAny ProducciókWh Eficiència PreukWh IPC2% Total€2017 171000 1 0,26€ 44.220,60€2018 171000 1 0,26€ 1,02 45.105,01€2019 162450 0,95 0,27€ 1,02 43.706,76€2020 162450 0,95 0,27€ 1,02 44.580,89€2021 162450 0,95 0,28€ 1,02 45.472,51€2022 162450 0,95 0,29€ 1,02 46.381,96€2023 162450 0,95 0,29€ 1,02 47.309,60€2024 162450 0,95 0,30€ 1,02 48.255,79€2025 162450 0,95 0,30€ 1,02 49.220,91€2026 162450 0,95 0,31€ 1,02 50.205,32€2027 162450 0,95 0,32€ 1,02 51.209,43€2028 153900 0,9 0,32€ 1,02 49.484,48€2029 153900 0,9 0,33€ 1,02 50.474,17€2030 153900 0,9 0,33€ 1,02 51.483,66€2031 153900 0,9 0,34€ 1,02 52.513,33€2032 153900 0,9 0,35€ 1,02 53.563,59€2033 153900 0,9 0,36€ 1,02 54.634,87€2034 145350 0,85 0,36€ 1,02 52.631,59€

ANNEXES

5

2035 145350 0,85 0,37€ 1,02 53.684,22€2036 145350 0,85 0,38€ 1,02 54.757,90€2037 136800 0,8 0,38€ 1,02 52.567,59€2038 136800 0,8 0,39€ 1,02 53.618,94€2039 136800 0,8 0,40€ 1,02 54.691,32€2040 119700 0,7 0,41€ 1,02 48.812,00€2041 119700 0,7 0,42€ 1,02 49.788,24€2042 102600 0,6 0,42€ 1,02 43.529,15€

1.291.903,84€

Taula 2. Ingressos per venta d’electricitat. El resultat estimat d’ingressos totals generats per la instal·lació projectada es

de 1.291.903,84 €. A continuació, calcularé les despeses que generarà el parc solar de manera

anual. Per calcular aquestes, tindre en compte despeses com: assegurança, manteniment, substitució de peses i llum. Si per calcular els ingressos en tingut en compte un IPC del 2 % ara tindre en compte una inflació també del 2 %. Als costos de reposició però no tindre en compte aquest 2 % ja que son uns costos difícils de predir.

Les formules que he aplicat per poder calcular les despeses generades pel parc

solar són les següents: !""#$%&'(ç! = !"#$ !""#$%&'(ç!!!! ! !"#$%&'ó (29) !"#$%#&'%#$ = !"#$ !"#$%#&'%#$!!! ! !"#$%&'ó (30) !"#! = !"#$ !"#$!!! ! !"#$%&'ó (31) Sent, n = 1, 2, ..., 25 que correspon al any d’estudi. Per realitzar els càlculs amb més rapidesa, he generat un Excel a partir de les

formules anteriors i el resultat obtingut és el següent:

ESTUDIDEDESPESESDELAINSTAL·LACIÓAny Assegurança Manteniment Reposició Llum Total€2017 1.040,00€ 2.000,00€ 0,00€ 300,00€ 3.340,00€2018 1.060,80€ 2.040,00€ 0,00€ 306,00€ 3.406,80€2019 1.082,02€ 2.080,80€ 0,00€ 312,12€ 3.474,94€2020 1.103,66€ 2.122,42€ 0,00€ 318,36€ 3.544,43€2021 1.125,73€ 2.164,86€ 0,00€ 324,73€ 3.615,32€2022 1.148,24€ 2.208,16€ 0,00€ 331,22€ 3.687,63€2023 1.171,21€ 2.252,32€ 0,00€ 337,85€ 3.761,38€2024 1.194,63€ 2.297,37€ 0,00€ 344,61€ 3.836,61€2025 1.218,53€ 2.343,32€ 400,00€ 351,50€ 4.313,34€2026 1.242,90€ 2.390,19€ 400,00€ 358,53€ 4.391,61€

ANNEXES

6

2027 1.267,75€ 2.437,99€ 400,00€ 365,70€ 4.471,44€2028 1.293,11€ 2.486,75€ 400,00€ 373,01€ 4.552,87€2029 1.318,97€ 2.536,48€ 400,00€ 380,47€ 4.635,93€2030 1.345,35€ 2.587,21€ 400,00€ 388,08€ 4.720,65€2031 1.372,26€ 2.638,96€ 650,00€ 395,84€ 5.057,06€2032 1.399,70€ 2.691,74€ 650,00€ 403,76€ 5.145,20€2033 1.427,70€ 2.745,57€ 650,00€ 411,84€ 5.235,10€2034 1.456,25€ 2.800,48€ 650,00€ 420,07€ 5.326,81€2035 1.485,38€ 2.856,49€ 650,00€ 428,47€ 5.420,34€2036 1.515,08€ 2.913,62€ 650,00€ 437,04€ 5.515,75€2037 1.545,39€ 2.971,89€ 850,00€ 445,78€ 5.813,06€2038 1.576,29€ 3.031,33€ 850,00€ 454,70€ 5.912,33€2039 1.607,82€ 3.091,96€ 850,00€ 463,79€ 6.013,57€2040 1.639,98€ 3.153,80€ 850,00€ 473,07€ 6.116,84€2041 1.672,77€ 3.216,87€ 850,00€ 482,53€ 6.222,18€2042 1.706,23€ 3.281,21€ 850,00€ 492,18€ 6.329,62€

Inflació2% 1,02 123.860,83€

Taula 3. Despeses generades parc solar.

El resultat estimat de despeses totals generades per la instal·lació projectada es de 123.860,83 €.

També cal tenir en compte, que des de l’aprovació del Real Decreto 661/2007

per a instal·lacions sobre el terra i des de l’aprovació del Real Decreto 1578/2008 per a instal·lacions sobre coberta, s’ha de depositar un aval fotovoltaic.

En el cas del meu projecte, cal depositar un aval de 500 € per kW instal·lat,

arribant a una xifra de 53.500 €. cal dir, que aquest aval es recupera un cop la instal·lació es posa en marxa.

Per fer més fàcil l’aportació d’aquest depòsit, podem fer una garantia

hipotecaria, cosa que també generarà unes despeses però que no seran molt elevades. Com anteriorment, també he generat un Excel per realitzar aquest càlcul.

AVALFOTOVOLTAIC Dipòsit CancelacióGarantiaHipot. 2.500,00€ 2.500,00€Tasació 310,00€ 0,00€Notaria 250,00€ 194,00€Subtotal 3.060,00€ 2.694,00€

5.754,00€

Taula 4. Despeses generades aval fotovoltaic.

El resultat estimat de despeses generades per l’aval fotovoltaic es de 5.754 €.

ANNEXES

7

Abans de calcular el Payback de la instal·lació, he realitzat una nova taula per tal de saber quin es el marge anual que quedaria un cop calculats els ingressos i les despeses tal i com es pot veure a continuació.

MARGEINGRESOS-DESPESESAny INGRESOS DESPESES AVAL Total€2017 44.220,60€ 3.340,00€ 221,31€ 40.659,29€2018 45.105,01€ 3.406,80€ 221,31€ 41.476,90€2019 43.706,76€ 3.474,94€ 221,31€ 40.010,51€2020 44.580,89€ 3.544,43€ 221,31€ 40.815,15€2021 45.472,51€ 3.615,32€ 221,31€ 41.635,88€2022 46.381,96€ 3.687,63€ 221,31€ 42.473,02€2023 47.309,60€ 3.761,38€ 221,31€ 43.326,91€2024 48.255,79€ 3.836,61€ 221,31€ 44.197,87€2025 49.220,91€ 4.313,34€ 221,31€ 44.686,26€2026 50.205,32€ 4.391,61€ 221,31€ 45.592,41€2027 51.209,43€ 4.471,44€ 221,31€ 46.516,68€2028 49.484,48€ 4.552,87€ 221,31€ 44.710,30€2029 50.474,17€ 4.635,93€ 221,31€ 45.616,94€2030 51.483,66€ 4.720,65€ 221,31€ 46.541,70€2031 52.513,33€ 5.057,06€ 221,31€ 47.234,96€2032 53.563,59€ 5.145,20€ 221,31€ 48.197,09€2033 54.634,87€ 5.235,10€ 221,31€ 49.178,45€2034 52.631,59€ 5.326,81€ 221,31€ 47.083,47€2035 53.684,22€ 5.420,34€ 221,31€ 48.042,57€2036 54.757,90€ 5.515,75€ 221,31€ 49.020,85€2037 52.567,59€ 5.813,06€ 221,31€ 46.533,22€2038 53.618,94€ 5.912,33€ 221,31€ 47.485,31€2039 54.691,32€ 6.013,57€ 221,31€ 48.456,44€2040 48.812,00€ 6.116,84€ 221,31€ 42.473,85€2041 49.788,24€ 6.222,18€ 221,31€ 43.344,75€2042 43.529,15€ 6.329,62€ 221,31€ 36.978,22€

1.291.903,84€ 123.860,83€ 5.754,00€ 1.162.289,01€

Taula 5. Marge net.

En aquest punt, ja puc calcular el Payback de la inversió inicial. El Payback, es

el temps que es tardarà en recuperar la inversió inicial del projecte. Es un dels indicadors pels quals ja es pot intuir si un projecte serà viable econòmicament o no.

Per calcular el payback, per començar indicaré el valor de la inversió inicial

com a valor negatiu a partir d’aquí, la formula a aplicar es la següent: !"# 1 = − !"#$% !"#$%&!ó+ !"#$% !"#!"#! (32) !"# ! = !"#$%&'& !"# ! − 1 +!"#$% !"# !"# (!) (33)

ANNEXES

8

Sent, n = 1, 2, ..., 25 que correspon al any d’estudi. Per realitzar els càlculs amb més rapidesa, he generat un Excel a partir de les

formules anteriors i el resultat obtingut és el següent:

PAYBACK0 -421.453,00€ -421.453,00€1 40.659,29€ -380.793,71€2 41.476,90€ -339.316,80€3 40.010,51€ -299.306,29€4 40.815,15€ -258.491,14€5 41.635,88€ -216.855,26€6 42.473,02€ -174.382,24€7 43.326,91€ -131.055,33€8 44.197,87€ -86.857,46€9 44.686,26€ -42.171,20€10 45.592,41€ 3.421,21€11 46.516,68€ 49.937,89€12 44.710,30€ 94.648,19€13 45.616,94€ 140.265,13€14 46.541,70€ 186.806,83€15 47.234,96€ 234.041,79€16 48.197,09€ 282.238,88€17 49.178,45€ 331.417,33€18 47.083,47€ 378.500,81€19 48.042,57€ 426.543,38€20 49.020,85€ 475.564,23€21 46.533,22€ 522.097,44€22 47.485,31€ 569.582,75€23 48.456,44€ 618.039,19€24 42.473,85€ 660.513,04€25 43.344,75€ 703.857,79€26 36.978,22€ 740.836,01€

Taula 6. Payback.

Tal com podem veure a la taula anterior, a partir del any 10, es recupera la

inversió. Com he indicat anteriorment, la vida útil dels panells fotovoltaics es de 25 anys, això vol dir, que encara ens queden uns 15 anys per produir energia elèctrica de manera eficient i obtenir uns beneficis.

Un cop calculat el Payback, ja puc calcular el VAN (Valor Net Actual) i la TIR

(Tassa Interna de Retorn), un cop tingui els tres índex, podré dir si el projecte es viable econòmicament o no.

El VAN, permet calcular el valor present d’un determinat nombre de fluxs de

caixa futurs que originarà una inversió. Amb aquest valor, se li resta la inversió

ANNEXES

9

inicial, de tal manera que obtindrem el Valor Net del projecte. Per que el projecte sigui viable econòmicament, ha de sortir un VAN positiu.

El VAN el podré calcular mitjançant la següent formula:

(34) Sent, Vt = Representa els fluxs de caixa en cada període t. I0 = Es el valor inicial de la inversió. n = Nombre de períodes considerats. k = Es el tipus d’interès De totes maneres, he calculat el VAN de la inversió mitjançant una calculadora

financera online. El resultat obtingut es el següent:

Figura 1. Resultat VAN inversió.

Com es pot veure, el VAN de la inversió es positiu. Finalment, calcularé la TIR que es el tipus d’interès per el qual el VAN es igual

a cero. Es una eina que també s’utilitza per analitzar la rentabilitat d’un projecte. Per resumir, una inversió es rentable si la seva TIR es major que el cost del capital. Tot i que els inversors exigeixen que perquè el projecte sigui viable, la TIR sigui superior al 8 %. Per calcular la TIR, he utilitzat l’eina que inclou Excel.

En el cas del meu projecte, els valors son els següents:

VAN 48.877,50€TIR 9,22%

Taula 7. Resum VAN i TIR.

ANNEXES

10

Tal com es pot veure en la taula resum anterior, la TIR es superior al 8 % arribant a un valor del 9,22 %.

A més a més, també hauria de calcular el cost del peatge de generació que es

de 0,5 € MWh. del total de la producció anual de la instal·lació, tal com indica el Real Decreto 1544/2011.

En el meu cas, tenint una producció anual estimada de 171 MWh. aquest

peatge suposarà un cost de 85,5 € anuals. També, haure de calcular l’impost del 7 % sobre l’import total de la retribució

anual per la energia injectada a la xarxa, tal com indica la Ley 15/2012. En el meu cas, pel primer any de funcionament del parc solar, obtenint una

retribució de 44.220,60€anuals,aquestimpostsuposaràuncostde3.095,44€.Per tancar el primer escenari, dir que aquest projecte seria viable

econòmicament, tenint en compte les condicions que s’aplicaven a l’any 2010. Recuperant la inversió a partir del any 10 i obtenint una rentabilitat del projecte del 9,2 %.

ANNEXES

11

7.2.2 Segon Escenari Tot i està aprovat el Plan de Energías Renovables (PER) 2011 - 2020 del

govern espanyol, es a l’any 2012, amb l’aprovació del Real Decreto Ley 1/2012 de 27 de enero, por el que se procede a la suspensión de los procedimientos de preasignación de retribución y a la supresión de los incentivos económicos para nuevas instalaciones de producción de energía eléctrica a partir de cogeneración, fuentes de energía renovables y residuos. Que queden suspesos els procediments de preasignació de retribucions i queden suspeses les primes per kW/h. Per tant, en l’actualitat, el titular d’un parc solar projectat al 2016, no podria sol·licitar la interconnexió retribuïda a la xarxa elèctrica i en cas que fos retribuïda, cobraria el preu pool de l’energia, fins que no canviï la Llei.

Aquest fet, provoca certa incertesa a l’hora de calcular els guanys per venta

d’electricitat, ja que, aquest preu varia cada hora. L’única manera que se m’ha ocorregut per tal de poder realitzar un estudi de viabilitat en aquest escenari, es mitjançant el preu pool mig anual obtingut a l’any 2015.

Aquest preu, el puc obtenir consultant el informe de preus de l’any 2015

realitzat per OMIE (Operador Mercado Eléctrico)

Taula 8. Preu pool mig mensual. Font: OMIE Informe de precios 2015.

Com podem veure en la taula anterior, el preu pool mig anual de l’any 2015, va ser de 50,32 € / MWh. per tant, 0,05032 € / kWh.

ANNEXES

12

Tal hi com he realitzat al primer escenari, un cop tinc el preu del kWh. primer calcularé els ingressos obtinguts per la venta d’energia elèctrica.

Per evitar ser repetitiu, passaré directament a adjuntar la taula realitzada a

partir de les mateixes formules descrites en el primer escenari.

INGRESOSPERVENTAD'ELECTRICITATAny ProducciókWh Eficiencia PreukWh IPC2% Total€2017 171000 1 0,05€ 8.550,00€2018 171000 1 0,05€ 1,02 8.721,00€2019 162450 0,95 0,05€ 1,02 8.450,65€2020 162450 0,95 0,05€ 1,02 8.619,66€2021 162450 0,95 0,05€ 1,02 8.792,06€2022 162450 0,95 0,06€ 1,02 8.967,90€2023 162450 0,95 0,06€ 1,02 9.147,25€2024 162450 0,95 0,06€ 1,02 9.330,20€2025 162450 0,95 0,06€ 1,02 9.516,80€2026 162450 0,95 0,06€ 1,02 9.707,14€2027 162450 0,95 0,06€ 1,02 9.901,28€2028 153900 0,9 0,06€ 1,02 9.567,77€2029 153900 0,9 0,06€ 1,02 9.759,12€2030 153900 0,9 0,06€ 1,02 9.954,30€2031 153900 0,9 0,07€ 1,02 10.153,39€2032 153900 0,9 0,07€ 1,02 10.356,46€2033 153900 0,9 0,07€ 1,02 10.563,59€2034 145350 0,85 0,07€ 1,02 10.176,25€2035 145350 0,85 0,07€ 1,02 10.379,78€2036 145350 0,85 0,07€ 1,02 10.587,38€2037 136800 0,8 0,07€ 1,02 10.163,88€2038 136800 0,8 0,08€ 1,02 10.367,16€2039 136800 0,8 0,08€ 1,02 10.574,50€2040 119700 0,7 0,08€ 1,02 9.437,74€2041 119700 0,7 0,08€ 1,02 9.626,50€2042 102600 0,6 0,08€ 1,02 8.416,31€

249.788,06€

Taula 9. Ingressos per venta d’electricitat.

El resultat estimat d’ingressos totals generats per la instal·lació projectada es de 249.788,06 €.

Aquesta primera taula ja seria suficient per dir que el projecte serà inviable

econòmicament cobrant el kWh al preu pool, ja que, amb els ingressos obtinguts després de 25 anys generant electricitat, no es cobreix ni la inversió inicial necessària per executar el projecte. De totes maneres, he realitzat tots els càlculs del primer escenari.

ANNEXES

13

A continuació, adjuntaré la taula de les despeses anuals que generarà el parc solar.

ESTUDIDEDESPESESDELAINSTAL·LACIÓAny Assegurança Manteniment Reposició Llum Total€2017 1.040,00€ 2.000,00€ 0,00€ 300,00€ 3.340,00€2018 1.060,80€ 2.040,00€ 0,00€ 306,00€ 3.406,80€2019 1.082,02€ 2.080,80€ 0,00€ 312,12€ 3.474,94€2020 1.103,66€ 2.122,42€ 0,00€ 318,36€ 3.544,43€2021 1.125,73€ 2.164,86€ 0,00€ 324,73€ 3.615,32€2022 1.148,24€ 2.208,16€ 0,00€ 331,22€ 3.687,63€2023 1.171,21€ 2.252,32€ 0,00€ 337,85€ 3.761,38€2024 1.194,63€ 2.297,37€ 0,00€ 344,61€ 3.836,61€2025 1.218,53€ 2.343,32€ 400,00€ 351,50€ 4.313,34€2026 1.242,90€ 2.390,19€ 400,00€ 358,53€ 4.391,61€2027 1.267,75€ 2.437,99€ 400,00€ 365,70€ 4.471,44€2028 1.293,11€ 2.486,75€ 400,00€ 373,01€ 4.552,87€2029 1.318,97€ 2.536,48€ 400,00€ 380,47€ 4.635,93€2030 1.345,35€ 2.587,21€ 400,00€ 388,08€ 4.720,65€2031 1.372,26€ 2.638,96€ 650,00€ 395,84€ 5.057,06€2032 1.399,70€ 2.691,74€ 650,00€ 403,76€ 5.145,20€2033 1.427,70€ 2.745,57€ 650,00€ 411,84€ 5.235,10€2034 1.456,25€ 2.800,48€ 650,00€ 420,07€ 5.326,81€2035 1.485,38€ 2.856,49€ 650,00€ 428,47€ 5.420,34€2036 1.515,08€ 2.913,62€ 650,00€ 437,04€ 5.515,75€2037 1.545,39€ 2.971,89€ 850,00€ 445,78€ 5.813,06€2038 1.576,29€ 3.031,33€ 850,00€ 454,70€ 5.912,33€2039 1.607,82€ 3.091,96€ 850,00€ 463,79€ 6.013,57€2040 1.639,98€ 3.153,80€ 850,00€ 473,07€ 6.116,84€2041 1.672,77€ 3.216,87€ 850,00€ 482,53€ 6.222,18€2042 1.706,23€ 3.281,21€ 850,00€ 492,18€ 6.329,62€

Inflació2% 1,02

123.860,83€

Taula 10. Despeses anuals generades pel parc solar.

El resultat estimat de despeses anuals generades per la instal·lació projectada

es de 123.860,83 €. Aquestes despeses seran les mateixes que en el primer escenari. Com en el cas anterior, també he de tenir en compte el aval fotovoltaic que

també suposarà unes despeses. A continuació adjuntaré la taula amb les despeses generades per l’aval

fotovoltaic.

ANNEXES

14

AVALFOTOVOLTAIC Dipòsit CancelacióGarantiaHipot. 2.500,00€ 2.500,00€Tasació 310,00€ 0,00€Notaria 250,00€ 194,00€Subtotal 3.060,00€ 2.694,00€

5.754,00€

Taula 11. Despeses generades aval fotovoltaic.

A continuació, adjuntaré la taula del marge net que quedarà un cop calculats els

ingressos i les despeses.

MARGEINGRESOS-DESPESESAny INGRESOS DESPESES AVAL Total€2017 8.550,00€ 3.340,00€ 221,31€ 4.988,69€2018 8.721,00€ 3.406,80€ 221,31€ 5.092,89€2019 8.450,65€ 3.474,94€ 221,31€ 4.754,41€2020 8.619,66€ 3.544,43€ 221,31€ 4.853,92€2021 8.792,06€ 3.615,32€ 221,31€ 4.955,42€2022 8.967,90€ 3.687,63€ 221,31€ 5.058,96€2023 9.147,25€ 3.761,38€ 221,31€ 5.164,56€2024 9.330,20€ 3.836,61€ 221,31€ 5.272,28€2025 9.516,80€ 4.313,34€ 221,31€ 4.982,15€2026 9.707,14€ 4.391,61€ 221,31€ 5.094,22€2027 9.901,28€ 4.471,44€ 221,31€ 5.208,53€2028 9.567,77€ 4.552,87€ 221,31€ 4.793,59€2029 9.759,12€ 4.635,93€ 221,31€ 4.901,89€2030 9.954,30€ 4.720,65€ 221,31€ 5.012,35€2031 10.153,39€ 5.057,06€ 221,31€ 4.875,02€2032 10.356,46€ 5.145,20€ 221,31€ 4.989,95€2033 10.563,59€ 5.235,10€ 221,31€ 5.107,17€2034 10.176,25€ 5.326,81€ 221,31€ 4.628,14€2035 10.379,78€ 5.420,34€ 221,31€ 4.738,13€2036 10.587,38€ 5.515,75€ 221,31€ 4.850,32€2037 10.163,88€ 5.813,06€ 221,31€ 4.129,51€2038 10.367,16€ 5.912,33€ 221,31€ 4.233,52€2039 10.574,50€ 6.013,57€ 221,31€ 4.339,62€2040 9.437,74€ 6.116,84€ 221,31€ 3.099,59€2041 9.626,50€ 6.222,18€ 221,31€ 3.183,01€2042 8.416,31€ 6.329,62€ 221,31€ 1.865,38€

249.788,06€ 123.860,83€ 5.754,00€ 120.173,23€

Taula 12. Marge net.

El resultat estimat del marge net generat per la instal·lació projectada es de

120.173,23 €.

ANNEXES

15

En aquest punt, ja puc calcular el payback de la inversió, per tant, adjuntaré la taula generada amb Excel com he fet en totes les situacions anteriors.

PAYBACK0 -421.453,00€ -421.453,00€1 4.988,69€ -416.464,31€2 5.092,89€ -411.371,42€3 4.754,41€ -406.617,01€4 4.853,92€ -401.763,09€5 4.955,42€ -396.807,67€6 5.058,96€ -391.748,71€7 5.164,56€ -386.584,14€8 5.272,28€ -381.311,86€9 4.982,15€ -376.329,71€10 5.094,22€ -371.235,49€11 5.208,53€ -366.026,95€12 4.793,59€ -361.233,37€13 4.901,89€ -356.331,48€14 5.012,35€ -351.319,13€15 4.875,02€ -346.444,11€16 4.989,95€ -341.454,16€17 5.107,17€ -336.346,99€18 4.628,14€ -331.718,85€19 4.738,13€ -326.980,72€20 4.850,32€ -322.130,40€21 4.129,51€ -318.000,89€22 4.233,52€ -313.767,37€23 4.339,62€ -309.427,74€24 3.099,59€ -306.328,15€25 3.183,01€ -303.145,14€26 1.865,38€ -301.279,77€

Taula 13. Payback.

Tal com podem veure a la taula anterior, el Payback es manté negatiu al llarg

dels primers 25 anys, recuperant només un 28,51 % de la inversió inicial. A més a més, recordar que la vida útil dels panells fotovoltaics es de 25 anys, per tant, aquesta situació negativa encara aniria a pitjor.

Un cop calculat el Payback, ja puc calcular el VAN (Valor Net Actual) i la TIR

(Tassa Interna de Retorn), en aquest cas no seran necessaris per dir que el projecte no seria viable, de totes maneres, ho he calculat.

En quest cas, he tornat a utilitzar la calculadora financera online i he obtingut

el següent resultat:

ANNEXES

16

Figura 2. Resultat VAN inversió

Lògicament, el VAN obtingut es negatiu (-366.879,97 €) i per tant la inversió no serà desitjable.

Arribat en aquest punt, ja només hem queda calcular la TIR, que lògicament,

també serà negativa. En el cas del meu projecte en aquest segon escenari, els valors son els

següents:

VAN -366.879,97€TIR -8,38%

Taula 14. Resum VAN i TIR.

A més a més, hauríem de calcular el cost del peatge de generació que es de 0,5

€ MWh. del total de la producció anual de la instal·lació, tal com indica el Real Decreto 1544/2011.

En el meu cas, tenint una producció anual estimada de 171 MWh. aquest

peatge suposarà un cost de 85,5 € anuals. També, haure de calcular l’impost del 7 % sobre l’import total de la retribució

anual per la energia injectada a la xarxa, tal com indica la Ley 15/2012. En el meu cas, pel primer any de funcionament del parc solat, obtenint una

retribució de 8.550,00€anuals,aquestimpostsuposaràuncostde598,50€. Un cop calculats els tres índexs, queda confirmat, que aquest projecte es

inviable econòmicament amb les condicions donades per la normativa actual. Per tant, queda demostrat, que a dia d’avui no es viable realitzar un parc solar per interconnectar-lo a la xarxa elèctrica i després vendre la producció obtinguda. Espero que en un futur pròxim, aquestes condicions tant negatives canviïn i torni a ser viable invertir en energia solar.

ANNEXES

17

7.3 Estudi comparatiu panells solars i inversors.

Comparatiupanellssolarsfotovoltaics Marca Potencia(Wp) Preu€/Wp Preupanell Ud. PreutotalErpasa 210 0,88€ 186,70€ 512 95.590,40€Ecosolar 250 0,98€ 245,00€ 410 100.352,00€Suniva 305 0,94€ 285,83€ 336 95.963,91€HansolTechnics 340 1,00€ 338,50€ 301 101.948,24€

Taula 15. Comparativa preus panells solars.

Comparatiuinversorssolars Marca Model Pot.Sortida(kW) PreuUd. Ud. PreuTotalIngetem IngeconSunPower25 25 10.944,27€ 4 43.777,08€Ingetem IngeconSunPower50 55 18.799,53€ 2 37.599,06€Ingetem IngeconSunPower90 100 22.684,84€ 1 22.684,84€SolarMax 25C 25 21.445,00€ 4 85.780,00€SolarMax 50C 50 40.940,00€ 2 81.880,00€SolarMax 100C 100 56.350,00€ 1 56.350,00€PowerElectronics FreeSun25 25 9.391,00€ 4 37.564,00€PowerElectronics FreeSun50 50 17.930,00€ 2 35.860,00€PowerElectronics FreeSun100 100 27.178,00€ 1 27.178,00€

Taula 16. Comparativa preus inversors solars.

Com podem observar, el preu total dels panells solars es molt semblant entre les diferents potencies. El preu va augmentant conforme va augmentant la potencia dels panells però el nombre de panells necessaris per assolir la potencia necessària també va disminuint i això provoca un equilibri en els preus.

Com que la diferencia de preu no es un motiu suficientment sòlid per tal de

decidir amb quin quedar-se, jo he decidit escollir els de 210 Wp perquè si s’avaria un o més panells de 210 Wp. les pèrdues de producció seran inferiors que si s’avarien un o més panells de 340 Wp.

Pel que fa als inversors, es molt més econòmic utilitzar un sol inversor de 100

kW. que quatre inversors de 25 kW. o dos de 50 kW. tot i que, una avaria del inversor ens suposaria perdre tota la producció.

ANNEXES

18

7.4 Estudi comparatiu cost 100 kWh. en vers 1.000 kWh.

En aquest annex, es realitzarà una petita comparativa entre el cost d’execució d’una central solar fotovoltaica de 100 kWh i una de 1.000 kWh.

L’increment de 900 kWh, no suposarà un increment lineal del cost de la

instal·lació, ja que, hi ha diferents elements del parc solar que seran igual per a 100 kWh que per a 1.000 kWh., es a dir, no consisteix en multiplica el cost total de la central solar de 100 kWh per 10 per a tenir el preu del de 1.000 kWh.

Per veure la diferencia del cost que suposaria el increment de potencia,

modificaré la taula del pressupost total amb l’increment dels materials que siguin necessaris, l’increment dels metres de cable, etc.

Taula pressupost total

Concepte Preu ud. (€) Ud. Total (€)

Capítol 1. Captació Panells solars fotovoltaics monocristal·lins Erpasa R210 210 Wp. 186,70 4.761,90 889.047,62

Inversor solar Ingeteam Sun Smart 90 22.684,84 10 226.848,40

Subministrament i col·locació. caixa de protecció i derivació amb 2 bases de fusible de 32 A.-1000 V. I amb fusibles de 20 A.

56,24 320 17.996,80

Subministrament i col·lecció de safata d’acer galvanitzat perforada de 100x60 amb tapa metàl·lica flexada a la safata.

9,60 1.000 9.600,00

Cable amb conductor de coure de 0,6/1kV amb designació RZ1-K (AS) unipolar de secció 1x25 mm2. lliure d’halògens col·locat.

5,18 3.000 15.540,00

Subministrament i col·locació de caixa de protecció i derivació amb 4 bases de fusible de 250 A. amb fusibles de 200 A. - 1000 V.

83,33 10 830,33

Cable amb conductor de coure de 0,6/1kV amb designació RZ1-K (AS) unipolar de secció 1x95 mm2. lliure d’halògens col·locat.

13,43 200 2.686,60

Subministrament i col·locació de pica d’acer en bany de coure de 1,5 m. de llargada amb un diàmetre de 2 cm.

18,30 40 732,00

Caixa de seccionament i comprovació de terra. 18,65 1 18,65

Subministrament i col·locació de cable despullat de 35 mm2. 5,50 1.250 6.875,0

ANNEXES

19

Subministrament i col·locació de cable despullat de 6 mm2. 1,10 3.950 4.345,00

Capítol 2. Instal·lació Elèctrica

Cofret de distribució de 2.500 A. Per a aparamenta compacte i modular. 1.843,52 1 1.843,52

Interruptor magneto tèrmic de IV - de 800 A regulable fins a 1.600 A amb 70 kA. De poder de tall.

3.199,46 1 3.199,46

Protecció contra sobretensions combinada. (permanents i transitòries) 1.350,00 1 1.350,00

Base de fusible de IV - 1.000 A. amb fusibles de 800 A. 627,96 1 627,96

Bloc tipus VIGI de 4/160/300 mA. Súper inmunitzat - 25 kA. 965,00 1 965,00

Interruptor diferencial 4/40/300 mA. 96,15 1 96,15

Interruptor magnetotèrmic IV - 20 A. - 10 kA. 74,12 1 74,12

Interruptor diferencial 2/40/30 mA. 32,01 1 32,01

Interruptor magnetototèrmic II - 10 A. - 6 kA. 16,16 1 16,16

Interruptor magnetotèrmic II - 16 A. - 6 kA. 17,12 1 17,12

Subministrament i instal·lació de pantalla fluorescent estaca de 1x30 W. -LED. 45,13 2 90,26

Subministrament i instal·lació de il·luminaria d’emergència de 175 Lm. 32,51 2 65,02

Interruptor de superfície estanco 13,83 2 27,66

Base d’endoll estanco de 10/16 A. 15,62 2 31,24

Partida d’instal·lació en tub de PVC rígid, caixes de derivació i cable de 2,5mm2. vista per pantalla fluorescent emergència amb el seu interruptor i la base d’endoll.

426,15 1 426,15

Cable amb conductor de coure de 0,6/1kV amb designació RZ1-K (AS) unipolar de secció 1x95 mm2. lliure d’halògens col·locat.

13,43 20 268,60

Cable amb conductor de coure de 0,6/1kV amb designació RZ1-K (AS) unipolar de secció 1x70 mm2. lliure d’halògens col·locat.

11,60 80 928,00

Bandeja de PVC de 100x60 muntada superficialment. 23,40 12 280,80

Tub corbable corrugat de polietilè, de doble capa, llisa la interior i corrugada l'exterior, de 125 mm. de diàmetre nominal, aïllant i no propagador de la flama, muntat com a

6,43 30 192,90

ANNEXES

20

canalització soterrada. Tub corbable corrugat de polietilè, de doble capa, llisa la interior i corrugada l'exterior, de 90 mm. de diàmetre nominal, aïllant i no propagador de la flama, muntat com a canalització soterrada.

5,08 75 381,00

Cable amb conductor d’alumini de 0,6/1kV amb designació RZ1-K (AS) unipolar de secció 1x240 mm2.

10,14 90 921,60

Cable amb conductor d’alumini de 0,6/1kV amb designació RZ1-K (AS) unipolar de secció 1x150 mm2. lliure d’halògens col·locat.

7,35 30 220,50

Caixa de seccionament i comprovació de terra. 18,65 1 18,65

Subministrament i col·locació de pica d’acer en bany de coure de 1,5 m. de llargada amb un diàmetre de 2 cm.

18,30 5 91,5

Subministrament i col·locació de cable despullat de 35 mm2. 5,50 30 165,00

Capítol 3. Obra Civil

Caseta de formigó pre-fabricada 300x200x200 cm. 2.178,00 1 2.178,00

Arqueta monolítica en polipropilè amb tapa, 30x30 cm. 15,61 1 15,61

Realització de bancada de formigó per a collar l’estructura metàl·lica que suportarà els panells solars de 30x40x75 cm.

59,50 4.761,90 283.333,05

Anivellació del terreny i estesa de grava de granulat reciclat de formigó de 20 cm. de gruix amb la maquinaria necessària.

8,70 1.500 13.050,00

Estructura d’Alumini iniciada entre 35 i 40º per suportar 2 panells solars. Muntat i amb panells col·locats.

124,82 2.380,95 295.237,80

Dipòsit d’aigua amb instal·lació de fontaneria completa i grup de pressió. 673,00 1 673,00

Vallat de simple torsió galvanitzat de 2 m. d’alt composat per postes de 0,50 mm situats cada 3 m. Amb 1 porta per a vehicles i 1 per a peatons. Muntatge i cimentacions incloses

15,54 385 5.982,85

Capítol 4. Centre de Recepció, Mesura i Transformació

CRMT amb edifici prefabricat de 6080x2380x2080 mm. Amb transformador de

67.910,55 1 67.910,55

ANNEXES

21

1.250 kVA i relació de transformació 25/0,4 kV. amb quadres de BT, cel·les, joc de ponts de cables i quadre de BT. Amb sistema de terres exteriors i interiors de protecció del edifici i del transformador i amb aparamenta de MT, tot de la casa Ormazabal. Inclou aparell de comptatge multi funcions bidireccional.

Capítol 5. Legalització i taxes

Projecte executiu elèctric, legalització de la instal·lació 100 kW, direcció, certificació i legalització final d’obra amb gestió dels tràmits i taxes d’indústria.

12.573,65 1 12.573,65

Capítol 6. Posta en marxa i connexió dels equips

Posta en marxa i connexió dels equips 33.750,78 1 33.750,78

Capítol 7. Seguretat i salut

Pla de seguretat i salut 2.864,13 1 2.864,13

Execució material sense IVA 1.904.420,14

Si es comparà la taula de pressupost total del parc solar estudiat en aquest

projecte, amb la taula anterior, es pot comprovar com els principals canvis en augment d’unitats es troben al capítol de captació i instal·lació elèctrica. En el cas dels altres capítols, el canvi el troben en l’augment del preu final i no en l’augment de les unitats.

Si realitzem el càlcul del cost per Watt Pic, veurem com es inferior en la

instal·lació de 1.000 kWh que en la de 100 kWh. A continuació, mostraré els costos per capítols en el resum del pressupost:

Resum Pressupost

Capítol 1 Captació

1.174.520,40 €

Capítol 2 Instal·lació Elèctrica 12.330,32 €

Capítol 3 Obra civil i estructura 600.470,31 € Capítol 4 Centre de recepció, mesura i transformació 67.910,55 €

Capítol 5 Legalització i taxes 12.573,65 € Capítol 6 Posta en marxa i connexió dels equips 33.750,78 €

Capítol 7 Seguretat i salut 2.864,13 €

ANNEXES

22

Total execució material 1.904.420,14 €

Despeses generals 13 % 247.574,62 €

Benefici industrial 6 % 114.265,21 €

Total sense IVA 2.266.259,97 €

I.V.A 21 % 475.914,59 €

PRESSUPOST TOTAL D’EXECUCIÓ 2.742.174,56 €

El cost total del pressupost sense IVA es de dos milions dos-cents seixanta-sis mil dos-cents cinquanta-nou euros amb noranta-set cèntims (2.266.259,97 €)

Si mirem el cost del Watt Pic, ens surt un preu de 2,26 € el Watt Pic. Cal recordar que el cost total del pressupost sense IVA del parc solar de 100

kWh es de tres-cents quaranta-vuit mil tres-cents euros vint-i-cinc cèntims (348.300,25 €)

Si mirem el cost del Watt Pic ens surt un preu de 3,48 € el Watt Pic. Tot i haver una diferencia de 1.917.959,72 € entre les instal·lacions

comparades en aquest annex, si tenim en compte el cost del Watt Pic, es més econòmic el parc solar de 1.000 kWh que el de 100 kWh.

Cal dir també, que reglament en ma, un parc solar de 100 kWh es pot

interconnectar directament a la xarxa de Baixa Tensió, es a dir, no es obligatori la instal·lació d’un centre de mesura. La no instal·lació del centre de mesura, faria baixar considerablement el cost de la instal·lació de 100 kWh i equilibraria el cost del Watt Pic.

ANNEXES

23

7.5 Estudi comparatiu cost actual en vers el cost a l’any 2008

En aquest annex, es realitzarà una petita comparativa entre el cost actual d’execució d’una central solar fotovoltaica i el cost a l’any 2008.

Per poder realitzar aquest annex, he tingut que buscar informació i consultar a

alguna enginyeria, el cost de realització d’un parc solar de les mateixes característiques al estudiat en aquest projecte.

L’any 2008, els parcs solars estaven en plena expansió. Era una època on els

propietaris de les centrals solars, rebien subvencions i optaven a una bona prima durant els 25 anys de duració del contracte per la venta de l’energia generada. Aquest fet, va comportar que durant els anys bons per a l’energia solar, el cost de les instal·lacions fotovoltaiques, al igual, que el dels projectes d’execució, fos més elevat que a l’actualitat.

A l’any 2008, una central solar fotovoltaica de 100 kWh. amb panells fixes,

podia costar uns 600.000 € i 700.000 €. i amb seguidors solars podien arribar a la xifra de 1.000.000 €.

A dia d’avui, tal com es pot veure al capítol de pressupost del present projecte,

una central solar fotovoltaica de 100 kWh. amb panells fixes costa 421.453 €. Un cost que es pot reduir uns 60.000 € si no s’inclou el Centre de Recepció, Mesura i Transformació i s’interconnecta el parc directament a la xarxa de BT.

Per tant, en l’actualitat, el mateix parc solar costaria aproximadament uns

200.000 € menys que fa 8 anys endarrere. Aquesta reducció del cost, es degut, a la baixada considerable del cost dels panells solars, de les estructures de suport, del cost del projecte d’execució, etc.

ANNEXES

24

7.6 Annex pla manteniment preventiu.

Es realitzarà aquest pla de manteniment preventiu d’acord el plec de condicions i seguin en tot moment el pla de seguretat i salut.

2.1.1 Panells solars fotovoltaics.

Per la seva pròpia configuració sense parts mòbils, els panells fotovoltaics requereixen molt poc manteniment, al mateix temps el control de qualitat dels fabricants és general i rares vegades presenta problemes.

Dos aspectes a tenir en compte primordialment són, d'una banda, assegurar que cap obstacle faci ombra sobre els mòduls, i per l'altre, mantenir neta la part exposada als rajos solars dels mòduls fotovoltaics.

Una mesura de manteniment serà realitzar la poda dels arbres propers que

puguin ocasionar zones de ombra. Les pèrdues produïdes per la brutícia poden arribar a ser d'un 5%, i es poden

evitar amb una neteja periòdica adequada. El manteniment consisteix en: 1. Neteja periòdica del panell: La brutícia que pugui acumular el panell pot reduir el seu rendiment, les capes

de pols que redueixen la intensitat del sol no són perilloses i la reducció de potència no sol ser significativa.

Les labors de neteja dels panells es realitzaran mensualment o bé després

d'una pluja de fang, nevada o altres fenòmens meteorològics similars. La neteja es realitzarà amb aigua (sense agents abrasius ni instruments metàl·lics). Preferiblement es farà fora de les hores centrals del dia, per evitar canvis bruscs de temperatura entre l'aigua i el panell (sobretot a l'estiu).

El procés de neteja depèn lògicament del procés d'embrutat, en el cas

dels excrements procedents de les aus convé evitar-los posant petites antenes elàstiques que impedeixin que es posin.

Figura 3. Neteja de les plaques.

ANNEXES

25

2. Inspeccions visuals de les possibles degradacions: Bimensualment • Es controlarà que cap cèl·lula es trobi en mal estat (cristall de

protecció trencat, normalment a causa d'accions externes). • Es comprovarà que el marc del mòdul es troba en correctes condicions

(absència de deformacions o trencaments). 3. Control de la temperatura del panell: Trimestralment:

Es controlarà, si pot ser mitjançant termografia infraroja, que cap punt del panell estigui fos del rang de temperatura permès pel fabricant, sobretot en els mesos d'estiu.

Figura 4. Termografia placa.

4. Control de les característiques elèctriques del panell. Anualment: • Absència d'oxidacions en els circuits i soldadura de les cèl·lules,

normalment a causa de l'entrada d'humitat. • Comprovació d'estat i adherència dels cables als terminals dels panells. • Comprovació de l'estanqueïtat de la caixa de terminals o de l'estat dels

caputxons de seguretat. Si escau, se substituiran les peces en mal estat i/o es netejaran els terminals.

• Comprovar la presa a terra i la resistència de pas al potencial de terra per

evitar possibles derivacions.

ANNEXES

26

• Temperatura de connexions mitjançant termografia infraroja. En cas

que alguna connexió aparentment correcta aconsegueixi una temperatura per sobre de 60 ºC, es mesurarà la tensió i intensitat de la mateixa, controlant que està dins dels valors normals. Si és necessari, substituir aquesta connexió.

2.1.2 Estructura suport dels panells.

L'estructura que suporta els panells fotovoltaics normalment està fabricada

íntegrament amb perfils d'alumini i cargols d'acer inoxidable, per la qual cosa, no requereixen manteniment anticorrosiu.

El manteniment de les mateixes es realitzarà: Cada sis mesos: • Comprovació de possibles degradacions (deformacions, esquerdes, etc). • Comprovació de l'estat de fixació de l'estructura a coberta. Es controlarà

que els cargols es trobin correctament cargolats. Si algun element de fixació presenta símptomes de defectes, se substituirà per un altre nou.

• Comprovació de l'estanqueïtat de la coberta. Consisteix bàsicament a

verificar que totes les juntes es troben correctament segellades.

2.1.3 Connexions i terminals.

Haurem de verificar que no hagin terminals fluixos, ni trencats, que les connexions estiguin ben apretades i que els conductor es trobin en bon estat. En cas contrari haurem de determinar si s’ha de canviar la peça o fer una reparació.

2.1.4 Caixes de camp.

Les caixes de camp que normalment es munten en aquest tipus d'instal·lacions,

acostumen a ser resistents a la intempèrie i per a que no es vegin tan atacades per la radiació solar s'intenten emplaçar a l'ombra. Es recomana realitzar les següents operacions de manteniment:

Anualment: • Comprovar el correcte ancoratge de la caixa a l'estructura corresponent

i horitzontalitat de la mateixa, assegurant-se que els cargols està correctament fixats (comprovant el parell si és necessari), també podem substituir algun element de fixació si es troba en mal estat.

• Comprovar que la carcassa de la caixa es troba en correcte estat i no

presenta símptomes de deterioració a causa d'agents externs. Substituir-la en cas necessari.

• Comprovar l'estanqueïtat de la carcassa i si presenta d’anys.

ANNEXES

27

• Comprovar si la tapa està ben assentada i la seva estanqueïtat. Assegurar-se en tancar la tapa que els tancaments estiguin ben bloquejats, exercint una lleugera pressió amb un tornavís fins que aquests encaixin (1/4 de tornada).

Revisar totes les connexions del interruptor / seccionador i de ser necessari

apretar-les. • Comprovar la toma a terra i la resistència de pas al potencial de terra. • Comprovar el sobretensions, el camp visual ha d'estar en verd. Es recomanable comprovar la temperatura de les connexions mitjançant la

termografia. En cas de que alguna connexió aparentment correcta arribi a una temperatura superior als 60 ºC, es mesurarà la tensió i la intensitat de la mateixa, controlant que està dins dels valors normals. Si és necessari, tindrem que substituir aquesta connexió.

Figura 5. Imatge d’una termografia.

Degut al perill imminent per risc elèctric, es aconsellable realitzar totes les operacions de manteniment amb les caixes desconnectades i sense tensió.

2.1.5 Caixes Centrals.

Les caixes centrals són resistents a la intempèrie i inclús als raigs UV. Pel que

les possibilitats de degradació de la carcassa són escasses si les situem diens la caseta dels inversors.

Les operacions de manteniment que hem de realitzar són semblants a les de les

caixes de camp i consistiran en: Anualment: • Comprovar el correcte anclatge de la caixa a la paret de la caseta i

horitzontalitat de la caixa, assegurant-se de que la tornilleria està correctament apretada, substituint algun element de fixació si es troba en mal estat.

• Comprovar si la carcassa presenta algun tipus de danys i si les portes del armari de distribució, així com el mecanisme de la porta son estancs i tanquen bé.

ANNEXES

28

• Comprovar si són estancs els passos dels cables de connexió o si presenten

brutícia i danys.

Figura 6. Estructura interna de la caixa central.

• Comprovar que el cablejat de la caixa està caragolat fixament. • Comprovar que el cablejat de la caixa està completament cobert amb espuma

a la part de la placa del fons. Assegurar-se de que la espuma no està porosa. • Comprovar si s'acumula aigua de condensació dins l'equip. • Comprovar les fixacions de les cobertes de plexiglàs situades per sobre dels

fusibles. • Revisar les etiquetes d'advertències de perill tant en l'exterior com a l'interior

del equip i si són illegibles o estan en mal estat canviar-les. • Realitzar una inspecció visual dels fusibles existents i de les molles tensores

als portafusibles. • Comprovar la toma a terra i la resistència de pas al potencial de terra. • Revisar totes les connexions del cablejat elèctric i, si fos necessari reapretar-

les. Comprovar si el aïllant o la barra col·lectora presenten descoloració o alteracions d'altres tipus. Canviar les connexions en mal estat.

• Comprovar si presenten brutícia els filtres de les rosetes de ventilació i, si fos

necessari, netejar-los o canviar-los. Es recomanable comprovar la temperatura de les connexions mitjançant la

termografia. En cas de que alguna connexió aparentment correcta arribi a una temperatura superior als 60 ºC, es mesurarà la tensió i la intensitat de la mateixa, controlant que està dins dels valors normals. Si és necessari, tindrem que substituir aquesta connexió.

ANNEXES

29

Degut al perill imminent per risc elèctric, es aconsellable realitzar totes les

operacions de manteniment amb les caixes desconnectades i sense tensió.

2.1.6 Inversors.

Els inversors son uns equips electrònics bastant sofisticats, podríem dir que són els aparells més delicats de la instal·lació. Els intervals i les operacions de manteniment venen condicionades pel lloc on estan instal·lats i en quines condicions ambientals es troben (humitat, temperatura,...)

Els treballs de manteniment que haurem de realitzar son els següents: Cada any: • Neteja del dissipador de calor del component de potencia. • Inspecció del pols, humitat, brutícia i filtracions d'aigua dins el interior del

armari de distribució i del resistor EVR. • Si es necessari, netejar el inversor i prendre les mesures pertinents. • Revisar les connexions del cablejat elèctric i si fes falta reapretar-les. • Comprovar si el aïllament o les bornes presenten alteracions d'algun tipus. Si

fos necessari canviar les connexions en mal estat. Es recomanable comprovar la temperatura de les connexions mitjançant la

termografia. En cas de que alguna connexió aparentment correcta arribi a una temperatura superior als 60 ºC, es mesurarà la tensió i la intensitat de la mateixa, controlant que està dins dels valors normals. Si és necessari, tindrem que substituir aquesta connexió.

• Inspeccionar les etiquetes dels indicadors de perill, si fos necessari substituir-

les. • Comprovar el funcionament dels ventiladors i si aquests funcionen mitjançant

termostats comprovar que estiguin ben configurats i que els ventiladors entrin en funcionament seguint l'ordre d'aquests.

• Revisió del funcionament de la calefacció. En cas de tenir que realitzar substitucions preventives d'algun component,

primer canviarem els components de ventilació i després els de calefacció. • Verificar l'estat dels sobretensions i si fos necessari canvia'ls. • Revisió del funcionament de la monitorització del aïllament, comprovar el

funcionament i la senyalització.

ANNEXES

30

• Inspecció visual dels fusibles i seccionadors existents i si fos necessari, engrasar els contactes.

• Revisió del funcionament dels dispositius de protecció com poden ser: • Interruptors de protecció de la corrent de defecte, interruptores automàtics,

interruptors de potencia, interruptors de protecció de motors per accionament manual o mitjançant la tecla de control.

• Revisió de les tensions de maniobra i auxiliars de 230 V. i 24 V. • Comprovació del funcionament de la parada d'emergència. • Control de la funció de sobre temperatura i revisar el funcionament del

circuit de seguretat d'aquesta funció. • Revisió del funcionament dels contactes de la porta. Cada mes: • Lectura de les dades i del registre de alarmes. Cada 6 mesos: • Neteja dels filtres d'aire d'entrada o si fos necessari, canvi. • Neteja de les reixes protectores de les entrades i sortides d'aire.

Figura 7. Inversor Ingeteam sun power.

Degut al perill imminent per risc elèctric, es aconsellable realitzar totes les operacions de manteniment amb els inversors desconnectats i sense tensió.

ANNEXES

31

2.1.7 Sistema de monitorització de la instal·lació solar.

En una instal·lació solar, es molt important el control dels diferents aparells que tenim instal·lats al parc solar. Les caixes de camp i els inversors són un dels elements mes importants en el funcionament de la instal·lació i per tant ens interessa tenir un bon control d'aquests elements així com tenir sota control en tot moment les diferents avaries que es puguin produir. El manteniment d'aquest sistema es simple i consisteix en:

Mensualment: • Supervisió visual dels diferents equips a través del PC i mitjançant el escada

de control. Hem de visualitzar els paràmetres de producció (tensió, intensitat, potencia, ...) així com el registre de alarmes.

• Comprovar el sistema d'avis de alarmes. Anualment: • Revisió de les connexions dels diferents elements, targetes, sensors, Router,

PC, ... • Comprovació de tots els sensors, hem de tenir en compte que estiguin en bon

estat i si fos necessari canviar els que no funcionin correctament.

2.1.8 Transformador.

El transformador es un dels elements més importants de la instal·lació solar ja que sense ell no podríem aprofitar la energia elèctrica produïda per tant es molt important que sempre funcioni correctament. Els transformadors no acostumen a donar problemes si estan ben dimensionats i els tenim instal·lats en algun lloc que es ventili adequadament. El manteniment que requereix un transformador es el següent:

Cada mes: • Neteja del transformador, principalment del pols que es pugui acumular

sobre de ell. Ho podem realitzar aspirant o bufant amb un compressor d'aire comprimit.

Cada 6 mesos: • Netejar els filtres d'aire i les reixetes de ventilació. Cada any: • Revisar les connexions i el embarrat de les tomes de regulació. • Neteja del transformador, principalment del pols que es pugui acumular

sobre de ell. Ho podem realitzar aspirant o bufant amb un compressor d'aire comprimit.

ANNEXES

32

• Comprovar l'estat dels aïllaments i si fos necessari substituir-los. • Revisar l'estat dels bornes i si presenten algun tipus de desperfecte, canviar-

los. • Revisar els indicadors de perill i d'advertències i si es necessari canviar-los. • Comprovar el funcionament dels sensors de control de sobre temperatura i

en cas que hagin d'actuar que el sistema funcioni adequadament. • Verificar que els ventiladors funcionin correctament i si són actuats

mitjançant termòstat, comprovar també el funcionament d'aquests. En cas que fos necessari substituir algun component de la ventilació o

calefacció de forma preventiva, tenen preferència els elements de ventilació.

2.1.9 Línia elèctrica.

Una de les parts de la que també hem de tenir molta cura en la nostra instal·lació fotovoltaica, es de la línia elèctrica i les seves proteccions. Degut a la exposició al sol, altes temperatures i inclemències atmosfèriques, que es pot veure sotmesa, la línia més delicada i mes susceptible a donar problemes es la de Corrent Continua. El manteniment a aplicar a la línia elèctrica es el següent:

Cada 6 mesos: • Comprovació del estat del aïllament i funda dels cables i comprovar les

diferents proteccions mecàniques que actuen sobre aquests. Si fos necessari canviar el tram afectat per un de nou evitant realitzar empalmes al mig de la línia.

Cada 2 anys: • Revisar les bornes de connexió de la línia general a la Caixa General de

Proteccions. • Comprovar el estat de les connexions i empalmes que estan situats dins els

registres, substituir si fos necessari, els elements que estiguin en mal estat i puguin afectar al correcte funcionament de la instal·lació.

Cada 5 anys: • Comprovarem els aïllaments entre fases i neutre de la línia. A l'hora de realitzar totes les tasques de manteniment on hi hagi risc elèctric,

tindrem que tenir en compte totes les precaucions com són: treballar sense tensió desconnectant els interruptors de seguretat pertinents i ens assegurarem que no hi hagi risc d'electrocució abans de realitzar les tasques de manteniment.

ANNEXES

33

2.1.10 Proteccions de la instal·lació solar fotovoltaica.

Després de comentar diferents elements imprescindibles per el funcionament d'una instal·lació solar, hem de tenir en compte també les proteccions del circuit elèctric. Aquestes, han d'estar en perfecte estat de funcionament ja que si aquestes no actuen correctament es pot veure en perill la totalitat dels equips com la seguretat del usuari. Les tasques de manteniment pertinents a la part de proteccions, són les següents:

Primerament per part del usuari: Cada 3 mesos: • Inspeccionar visualment els mecanisme interiors per tal de detectar possibles

imperfeccions. En cas que fos necessari, avisar a un tècnic per a realitzar les substitucions pertinents.

Anualment: • Revisar el funcionament dels interruptors diferencials que podem trobar en

el sistema. Aquesta comprovació es realitza mitjançant el test que inclouen tots els diferencials així com també accionant manualment la palanca d'obrir i tancar el circuit.

• Revisar també el correcte funcionament dels interruptors magneto tèrmics. Si ens trobem el cas que un magneto tèrmic salta a causa d'algun curtcircuit o

una sobreintensitat: Podrem provar de rearmar el magneto tèrmic que hagi detectat el fallo per

veure si el motiu ha sigut momentani o si el problema persisteix. Si aquest persisteix, haurem de desconnectar aquell element que hagi ocasionat el problema per evitar problemes de nou, si no es fàcil desendollar-lo, desconnectarem el interruptor corresponent. Finalment haurem de dur a reparar el element que a ocasionat el problema.

Cada 5 anys: • Neteja dels mecanismes principalment de la pols i sense utilitzar aire ja que

aquest pot introduir partícules dins els connectors i ocasionar altres problemes. Per seguretat realitzar aquesta neteja amb la prèvia desconnexió de la corrent elèctrica.

• Neteja superficial principalment la pols dels receptors elèctrics, prèviament

desconnectar aquests elements de la corrent elèctrica. Finalment per part de tècnics del sector elèctric: Anualment:

ANNEXES

34

• Comprovació del funcionament de tots els interruptors del armari de potencia i maniobra, assegurant-se que el funcionament es correcte en els seus dos estats.

Cada 2 anys: • Revisió general del estat del armari de potencia i maniobra així com dels

elements que s'hi troben al interior, ja siguin (interruptors, temporitzadors o connexions.)

• Revisar els elements de tall i protecció ja siguin interruptors o fusibles així

com també el correcte funcionament de la posta a terra. • Comprovar el estat dels aïllaments dels interruptors, si fos necessari,

substituir els que es trobin en mal estat. Cada 5 anys: • Comprovar que els elements de protecció contra curtcircuits funcionin

correctament. També caldrà comprovar que les intensitats nominals siguin correctes i que la secció dels cables correspongui a les intensitats calculades. En cas de trobar imperfeccions es tindrà que reparar o substituir el mes aviat possible per tan de mantenir la seguretat del usuari i del sistema.

2.1.11 Posta a terra.

Connexió a terra de quadres i equips de subministrament de energia elèctrica.

Comprovar la correcta instal·lació a terra de quadres generals de protecció així com dels equips portàtils de subministrament de energia elèctrica (grups electrògens). La connexió a terra fa referència al potencial de la superfície terrestre. Per fer la connexió d'aquest potencial de terra a un circuit elèctric es fa servir un elèctrode de terra, que pot ser alguna cosa tan simple com una barra metàl·lica (usualment de coure) ancorada el sòl, de vegades humitejada per a una millor conducció.

La connexió a terra és un concepte vinculat a la seguretat de les persones,

perquè aquestes es troben al seu mateix potencial per estar trepitjant el terra. Si qualsevol aparell està a aquest mateix potencial no hi haurà diferència entre l'aparell i la persona, de manera que no hi haurà descàrrega elèctrica perillosa.

És imprescindible mantenir la posta a terra tant de la instal·lació solar

fotovoltaica com la de les instal·lacions auxiliars de les diferents casetes ja que d'aquesta depèn el correcte funcionament de les proteccions que en depenen.

Les operacions de manteniment a realitzar són les següents: Cada any: • Durant l'època en què el terreny estigui més sec i després de cada descàrrega

elèctrica, comprovació de la continuïtat elèctrica i reparació dels defectes trobats en els diferents punts de posada a terra (masses metàl·liques, endolls, neutres dels equips, etc.)

ANNEXES

35

Cada 2 anys: • Comprovació de la línia principal i derivades de terra, mitjançant inspecció

visual de totes les connexions i el seu estat enfront de la corrosió, així com la continuïtat de les línies. Reparació dels defectes trobats.

• Comprovació que el valor de la resistència de terra segueix sent inferior a 20

Ω. En el cas que els valors obtinguts de resistència a terra fossin superiors a l'indicat, es suplementaran elèctrodes en contacte amb el terreny fins restablir els valors de resistència a terra de projecte.

Cada 5 anys: • Comprovació de l'aïllament de la instal·lació interior (entre cada conductor i

terra i entre cada dos conductors no haurà de ser inferior a 250.000 Ohm). Es reparen els defectes trobats.

• Comprovació del conductor de protecció i de la continuïtat de les connexions

equipotencials entre masses i elements conductors, especialment si s'han realitzat obres en lavabos, que haguessin pogut donar lloc al tall dels conductors. Reparació dels defectes trobats.

2.1.12 Instal·lacions necessàries per realitzar el manteniment.

Per tal de realitzar alguna de les tasques de manteniment, com neteja els

panells solars, es necessari la instal·lació d’una toma d’aigua, un dipòsit que pot emmagatzemar l’aigua de la pluja i un grup de pressió. El cost d’aquesta instal·lació es pot veure reflectit en el pressupost d’execució d’aquest projecte.

ANNEXES

36

7.7 Annex documentació tècnica equips.

Módulos monocristalinos

En Erpasa, las características eléctricas de cada módulo fotovoltaico son monitorizadas individuamente y los resultados son puestos a disposición del cliente. Todos los módulos llevan un número de serie que permite identificarlos en toda la cadena de producción.

Erpasa garantiza:

• Silicio monocristalino.

• Los materiales que componen el módulo fotovoltaico durante 2 años.

• Una potencia de salida del 90% de la potencia nominal especificada en la documentación técnica de

producto Erpasa durante 12 años y del 80% otros 13 (Medido en condiciones estándar STC=1000W/m2,

25ºC,AM1.5)

Datos técnicos 200 W 205 W 210 W

Denominación R-200 R-205 R-210/2

Silicio Silicio monocristalino

Características eléctricas. Datos con 1000 W/m², AM 1.5, 25ºC (STC)

Potencia nominal, PN 200 W 205 W 210W

Tensión de máxima potencia, VMPP 42.00 V 42.02 V 42.12V

Corriente de máxima potencia, IMPP 4.82 A 4.89 A 5.01A

Corriente de corto circuito, ISC 5.13 A 5.20 A 5.25A

Tensión en circuito abierto, VOC 49.80 V 49.82 V 49.90V

Tolerancia máxima de PN ±5%

Aplicación típica 24 V DC

Máximo voltaje 1000 V DC

Vidrio frontal 3.2 mm espesor

NOCT 48ºC±2ºC

Características físicas

Dimensiones 1590 x 936 x 50 mm

Peso 19 Kg

Temperatura de operación 45ºC

Diámetro granizo a 80 Km/h >25 mm

Velocidad continua del viento >130 Km/h

Coeficientes de Temperatura

Coeficiente temp. PN (%), α -0.5±0.05/ºC

Coeficiente temp. IMPP (%), β +0.065±0.02/ºC

Coeficiente temp. VMPP (%), χ -0.16±0.01/ºC

Características constructivas

Tamaño célula 125 x 125 mm

Marco Aleación de aluminio anodizado

Número de células solares 84 (12 x 7)

Caja de conexión

Cajas de conexión Caja de conexión PV

Tipo de cable Cable PV, 0.9m, φ 4 mm²

Tipo de conector Talen

Módulos monocristalinos

En Erpasa, las características eléctricas de cada módulo fotovoltaico son monitorizadas individuamente y los resultados son puestos a disposición del cliente. Todos los módulos llevan un número de serie que permite identificarlos en toda la cadena de producción.

Erpasa garantiza:

• Silicio monocristalino.

• Los materiales que componen el módulo fotovoltaico durante 2 años.

• Una potencia de salida del 90% de la potencia nominal especificada en la documentación técnica de

producto Erpasa durante 12 años y del 80% otros 13 (Medido en condiciones estándar STC=1000W/m2,

25ºC,AM1.5)

Gl ass

EVA

Cel l s

EVA

TPT

R-200, R-205, R-210

www.ingeteam.comsolar.energy@ingeteam.com

SUN PowerCon transformador

Comunicación entre inversores mediante Ethernet, Bluetooth o RS-485.

Comunicación remota GSM / GPRS.

Monitorización de las corrientes de string del campo FV: INGECON® SUN String Control.

Kit de puesta a tierra para los módulos FV que lo requieran.

Aislamiento galvánico entre la parte DC y AC.

Polarizaciones inversas.

Cortocircuitos y sobrecargas en la salida.

Fallos de aislamiento.

Anti-isla con desconexión automática.

Seccionador DC.

Fusibles DC.

Seccionador magneto-térmico AC.

Descargadores de sobretensiones DC y AC, tipo 2.

Inversor trifásico para instalaciones en cu-bierta de medianas y grandes potencias, y para instalaciones multi-megavatio en suelo.

Máxima eficiencia a temperaturas elevadasAvanzado sistema de seguimiento del punto de potencia máxima (MPPT). Es capaz de soportar huecos de tensión y dispone de un control de potencia activa y reactiva. Apto para instalaciones de media tensión.

Fácil instalaciónNo necesita elementos adicionales. Se puede desconectar manualmente de la red. Com-pleto equipamiento de protecciones eléctri-cas incluido de serie.

Fácil mantenimientoDatalogger interno para almacenamiento de datos de hasta 3 meses. Se puede controlar desde un PC remoto o in situ desde el tecla-do frontal del inversor. LEDs indicadores de estado y alarmas. Pantalla LCD. Vida útil de más de 20 años.

Software incluidoIncluyen sin coste las aplicaciones INGECON®

SUN Manager, INGECON® SUN Monitor y su versión para smartphone iSun Monitor para la monitorización y registro de datos del inversor a través de internet.

Garantía estándar de 5 años, ampliable hasta 25 años

50

80

65

95

55

85

70

100

60

90

75

0 10 3020 5040 7060 80 90 100

Potencia (kW)

Efici

enci

a (%

)

RENDIMIENTO

INGECON® SUN 100 Vdc = 450 V

PROTECCIONES ACCESORIOS OPCIONALES

50 / 60 / 70 / 80 / 90 / 100

ÓPTIMAS PRESTACIONES EN GRANDES INSTALACIONES MULTI-MEGAVATIO

SUN Power con transformador

Notas: (1) Dependiendo del tipo de instalación y de la ubicación geográfica (2) No superar en ningún caso. Considerar el aumento de tensión de los paneles ‘Voc’ a bajas temperaturas (3) Potencia AC hasta 40ºC de temperatura ambiente. Por cada ºC de incremento, la potencia de salida se reducirá un 1,8% (4) Para PAC>25% de la potencia nominal (5) Para PAC>25% de la potencia nominal y tensión según IEC 61000-3-4 (6) Consumo desde el campo fotovoltaico.Referencias normativas: CE, EN 61000-6-2, EN 61000-6-4, EN 61000-3-11, EN 61000-3-12, EN 50178, EN 62109-1, EN 62109-2, FCC Part 15, IEC 62116, RD1699/2011, DIN V VDE V 0126-1-1, CEI 0-16, CEI 0-21, DE-AR-N 4105:2011-08, BDEW-Mittelspannungsrichtlinie:2011, A70 Terna, P.O.12.3, South Africa Grid code, IEEE929, IEC61727.

50 60 70 80 90 100

Valores de Entrada (DC)

Rango pot. campo FV recomendado(1) 52 - 65 kWp 63 - 78 kWp 73 - 91 kWp 83 - 104 kWp 93 - 117 kWp 104 - 130 kWp

Rango de tensión MPP 405 - 750 V 405 - 750 V 405 - 750 V 405 - 750 V 405 - 750 V 405 - 750 V

Tensión máxima(2) 900 V 900 V 900 V 900 V 900 V 900 V

Corriente máxima 130 A 156 A 182 A 208 A 234 A 260 A

Nº entradas 4 4 4 4 4 4

MPPT 1 1 1 1 1 1

Valores de Salida (AC)Potencia nominal(3) 55 kW 66 kW 77 kW 88 kW 99 kW 110 kW

Corriente máxima 93 A 118 A 131 A 156 A 161 A 161 A

Tensión nominal 400 V 400 V 400 V 400 V 400 V 400 V

Frecuencia nominal 50 / 60 Hz 50 / 60 Hz 50 / 60 Hz 50 / 60 Hz 50 / 60 Hz 50 / 60 Hz

Coseno Phi(4) 1 1 1 1 1 1

Coseno Phi ajustable Sí. Smáx=55 kVA Sí. Smáx=66 kVA Sí. Smáx=77 kVA Sí. Smáx=88 kVA Sí. Smáx=99 kVA Sí. Smáx=110 kVA

THD(5) <3% <3% <3% <3% <3% <3%

RendimientoEficiencia máxima 96,3% 96,4% 97,2% 97,5% 96,9% 96,8%

Euroeficiencia 94,3% 94,7% 96,1% 96,2% 95,8% 95,7%

Datos GeneralesRefrigeración por aire 2.600 m3/h 2.600 m3/h 2.600 m3/h 2.600 m3/h 2.600 m3/h 2.600 m3/h

Consumo en stand-by(6) 30 W 30 W 30 W 30 W 30 W 30 W

Consumo nocturno 1 W 1 W 1 W 1 W 1 W 1 W

Temperatura de funcionamiento -20ºC a +65°C -20ºC a +65°C -20ºC a +65°C -20ºC a +65°C -20ºC a +65°C -20ºC a +65°C

Humedad relativa (sin condensación) 0 - 95% 0 - 95% 0 - 95% 0 - 95% 0 - 95% 0 - 95%

Grado de protección IP20 IP20 IP20 IP20 IP20 IP20

Dimensiones y peso (mm)

50 / 60900 kg.

70 / 801.026 kg.

90 / 1001.162 kg.

1.76

1

1.031 877

Power

InversorTransformador

L1

L2

L3

Entrada fotovoltaica Salida AC para

conexión a redFiltr

o

Sistema M odular y Compacto CGM .3con Aislamiento Integra l en gasHasta 36 kV

Aparamenta de M TDistribución Secundaria

Como consecuencia de la constante evolución de lasnormas y los nuevos diseños, las características de loselementos contenidos en este catálogo están sujetas acambios sin previo aviso.Estas características, así como la disponibilidad de losmateriales, sólo tienen validez bajo la confirmación denuestro departamento Técnico-Comercial.

La calidad de los productos diseñados, fabricados einstalados, está apoyada en la implantación y certificaciónde un sistema de gestión de la calidad, basado en lanorma internacional ISO 9001:2000.Nuestro compromiso con el entorno, se reafirma con laimplantación y certificación de un sistema de gestiónmedioambiental de acuerdo a la norma internacionalISO 14001.

Instalación y Obra Civil 23

Conexionado de Cables 22

Sistema CGM .3Índice

Información Medioambiental 24

Mecanismos de Maniobra 20

Familia ekorSYS 19

Funciones de Protección 15

Fiabilidad 15

Seguridad 14

Modularidad:ORMALINK 13

Tipos de Módulos 4

Normas Aplicadas 3

Características Principales 2

Descripción General 2

Repuestos y Accesorios 24

El sistema CGM.3 de Ormazabal se compone de unamplio conjunto de celdas modulares y compactas, conaislamiento integral en SF6, que permite configurar cualquieresquema eléctrico en redes de Distribución Secundaria enMedia Tensión hasta 36 kV.

La implementación de nuevas tecnologías, normas ymateriales así como las mejoras desarrolladas debidas ala experiencia acumulada desde principios de la décadade los 90 con el sistema CGM-CGC dan lugar al sistemaCGM.3.

Esta evolución queda materializada en un conjuntoaltamente seguro, fiable, ergonómico e insensible ante lascondiciones ambientales.

La realización de ensayos de rutina en las diferentes fasesde su proceso de montaje y el uso de las más innovadorastécnicas de fabricación, conceden al sistema CGM.3 elmáximo grado de calidad, avalado por la certificaciónISO 9001.

Protección y seguridad de personas, bienes y equiposante los efectos de arcos internos, acreditadas con losensayos realizados conforme a la norma IEC 62271-200.

Insensibilidad ante entornos ambientales agresivos(incluyendo inundaciones) larga vida útil y ausencia demantenimiento de las partes activas proporcionadas porsu aislamiento integral en gas y el uso de conectoresapantallados.

Modularidad total y extensibilidad futura, en ambasdirecciones, mediante el conjunto de unión ORMALINKpatentado por Ormazabal, aportando flexibilidad deconf iguración para todo t ipo de esquemas.

Dimensiones y pesos reducidos, facilitando las tareasde manipulación e instalación.

Seguridad y sencillez de operación mediante elementosde maniobra ergonómicos que integran enclavamientosde serie.

Seguridad adicional: incorporación de ekorVPIS, indicadorluminoso de presencia de tensión, ekorSAS, alarma sonorade prevención de puesta a tierra.

Posibilidad de montar accesorios y realizar pruebas bajotensión.

Tubos portafusible en posición horizontal, con acceso frontaly protegidos dentro de la cuba de gas.

Facilidad de conexión de cables, mediante bornasenchufables o atornillables, dispuestas en línea frontalmente.

Compromiso con el medio ambiente por:

• La utilización de materiales con un alto grado de reciclabilidad.

• La minimización del volumen de gas por unidad funcional.

• La gestión del ciclo de fin de vida del producto.

Condiciones normales de servicio en interior según la norma “IEC 62271-1”.

Para otros valores consultar a nuestro departamento Técnico-Comercial.

2

DESCRIPCIÓN GEN ERAL

CARACTERÍSTICAS PRIN CIPALES

El sistema CGM.3 cumple las exigencias de las siguientesnormas:

IEC 62271- 1Estipulaciones comunes para las normas de aparamentade alta tensión.

IEC 62271-200Aparamenta bajo envolvente metálica de corriente alternapara tensiones asignadas superiores a 1 kV e inferioreso iguales a 52 kV.

IEC 60265-1Interruptores de alta tensión. Parte 1: Interruptores de altatensión para tensiones asignadas superiores a 1 kV einferiores a 52 kV.

IEC 62271-102Seccionadores y seccionadores de puesta a tierra decorriente alterna.

IEC 62271-105Combinaciones interruptor-fusibles de corriente alternapara alta tensión.

IEC 62271-100Interruptores automáticos de corriente alternapara alta tensión.

IEC 60255Relés eléctricos.

IEC 60529Grados de protección para envolventes.

IEC 61958Sistemas indicadores de presencia de tensión.

El sistema CGM.3 supera el ensayo deinmersión a una presión de 3 metros de columnade agua, 24 horas a tensión nominal y prueba deaislamiento a frecuencia industrial.

3

Sistema CGM .3

N ORM AS APLICADAS

APLICACION ES

El sistema CGM.3 es utilizado en una gran variedad deinstalaciones, tanto públicas como privadas,principalmente:

- Centros de transformación privados.- Centros de transformación de compañía.- Centros de reparto.- Centros telemandados.- Infraestructuras.

- Instalaciones Industriales.- Cogeneraciones de energía.- Parques eólicos.- Instalaciones fotovoltaicas.- etc.

Distribución Pública Distribución Privada

4

(*) Ensayos realizados a 21 kA.(**) Valores representados para 50 Hz, para otras frecuencias con nuestro Departamento Técnico - Comercial.(# )Sin incluir relés, motorizaciones, ni transformadores.

36Tensión asignada [kV]Intensidad asignada [A]

en Barrasen Derivación

Intensidad corta duración [kA 1/3s]Nivel de aislamiento:

Frecuencia industrial [kV]Impulso tipo rayo [kV] CRESTA

Frecuencia asignada [Hz]Grado de Protección IP

GeneralCuba y tubos portafusible

L P V(AV) V(RAV) S S-Pt M RC RB 2LP

400/630

IP2XDIP8X

CARACTERÍSTICAS TÉCNICAS CGM.3

400/630 200 400/630 400/630 - - - 400/630 400/630 400/630(L)

16/20* 16/20* 16/20* 16/20* 16/20* 16/20* - - 16/20* 16/20* - - - -

70/80 70/80 70/80 70/80 70/80 70/80 70/80 - 70/80 70/80170/195 170/195 170/195 170/195 170/195 170/195 170/195 - 170/195 170/195

50/60**

CARACTERÍSTICAS FÍSICASAlto [mm]Ancho [mm]Fondo [mm]Peso [kg]#

1745418845138

17454801010211

1745600850240

1745418845135

1745600845175

1950900/1100

1160290*

174536883142

1745418850138

174513161027421

L P V(AV) V(RAV) S S-Pt M RC RB 2LP

1800600850240

TIPOS DE M ÓDULOSCGM.3-L CGM.3-P CGM.3-V

CGM.3-S CGM.3-S-Pt CGM.3-M

CGM.3-RC CGM.3-RB CGM.3-2LP

200(P)

NOTA:Las funcionalidades adicionales de protección, medida, control y automatizaciónson ampliadas en su apartado correspondiente.

5

Sistema CGM .3

Celda modular, función de línea o acometida, provistade un interruptor-seccionador de tres posiciones (conectado,seccionado y puesto a tierra).

Se utiliza para la acometida de entrada o salida de loscables de MT, permitiendo comunicar con elembarrado del conjunto general de celdas.

Extensibilidad: Derecha, izquierda y ambos lados.

CGM.3-L

1745

CARACTERÍSTICAS FÍSICAS

418 845 138

Alto [mm] Ancho [mm] Fondo [mm] Peso [kg]

FUNCIÓN DE LÍNEA

Intensidad nominalEn barras e interconexión celdas [A]Acometida Línea [A]

Frecuencia asignada [Hz]Tensión nominal soportada a frecuencia industrial durante 1min.

A tierra entre polos y entre bornas del seccionador abierto [kV]A la distancia de seccionamiento [kV]

Tensión soportada a impulso de tipo rayoA tierra entre polos y entre bornas del seccionador abierto [kV]A la distancia de seccionamiento [kV]

Arco InternoInterruptor s/IEC 60265-1Intensidad de corta duración (circuito principal)

Valor eficaz 1/3 s [kA]Valor de pico [kA]

Poder de corte de corriente principalmente activa [A]Poder de corte cables en vacío [A]Poder de corte bucle cerrado [A]Poder de corte de falta a tierra [A]Poder de corte de falta a tierra en cables en vacío [A]Poder de cierre del interruptor principal (valor de pico) [kA]Categoría de interruptor

Endurancia mecánica (maniobras-clase)

Nº de cierres contra cortocircuito (maniobras-clase)Seccionador de Puesta a Tierra s/IEC62271-102Intensidad de corta duración (circuito de tierras)

Valor eficaz 1 s [kA]Valor de pico [kA]

Poder de cierre del Secc. de Tierra (valor de pico) [kA]Categoría del Secc. de Puesta a Tierra

Endurancia Mecánica (maniobras - clase)Nº de cierres contra cortocircuito (manjobras - clase)

36

( #) Datos mostrados para 50 Hz, para otros valores consultar con nuestro Departamento Técnico – Comercial.(*) Ensayos realizados a 21 kA./ 52,5 kA.

400 / 630400 / 630

50/60#

7080

170195

16/20*kA 1s

16 / 20*40 / 50*

400 / 63050

400 / 63016090

40 / 50#

1000 - M1(manual)5000 - M2 (motorizado)

5 - E3

16 / 20*40 /50*40 / 50*

1000 - M0 (manual)5 - E2

CARACTERÍSTICAS ELÉCTRICASTensión nominal [kV]

NOTA:Las funcionalidades adicionales de protección, medida, control y automatizaciónson ampliadas en su apartado correspondiente.

CGM.3-P

6

( #) Datos mostrados para 50 Hz , para otros valores consultar con nuestro Departamento Técnico – Comercial.(*) Ensayos realizados a 21 kA/ 52,5 kA.

Intensidad nominalEn barras e interconexión celdas [A]Bajante Transformador [A]

Frecuencia asignada [Hz]Tensión nominal soportada a frecuencia industrial durante 1 min.

A tierra entre polos y entre bornas del seccionador abierto [kV]A la distancia de seccionamiento [kV]

Tensión soportada a impulso de tipo rayoA tierra entre polos y entre bornas del seccionador abierto [kV]A la distancia de seccionamiento [kV]

Arco InternoInterruptor s/IEC60265-1Intensidad de corta duración (circuito principal)

Valor eficaz 1/3 s [kA]Valor de pico [kA]

Poder de corte de corriente principalmente activa [A]Poder de cierre del interruptor principal (valor de pico) [kA]Categoría de interruptor

Endurancia Mecánica (maniobras - clase)Nº de cierres contra cortocircuito (maniobras - clase)

Intensidad de intersección combinado interruptor-unidad ekorRPT(I máxima de corte según TD 5 IEC 62271-105)[A]

Intensidad de transición combinado interruptor-fusible(I máxima de corte según TD 4 IEC 62271-105)[A]

Seccionador de Puesta a Tierra s/IEC62271-102Intensidad de corta duración (circuito de tierras)

Valor eficaz 1 s [kA]Valor de pico [kA]Poder de cierre del Secc. de Tierra (valor de pico)[A]

Categoría del Secc. de Puesta a TierraEndurancia Mecánica (maniobras - clase)Nº de cierres contra cortocircuito (maniobras - clase)

36

CARACTERÍSTICAS ELÉCTRICAS

400 / 630200

50/60#

7080

170195

16/20*kA 1 s

16 / 20*40 / 50*

20040 / 50*

1000 - M1 (manual)5 - E3490

820

1/32,5/7,52,5/7,5

1000 - M05 - E2

FUNCIÓN DE PROTECCIÓN CON FUSIBLES

1745

CARACTERÍSTICAS FÍSICAS

480 1010 211Alto [mm] Ancho [mm] Fondo [mm] Peso [kg]

TIPOS DE M ÓDULOS

Celda modular, función de protección con fusibles,Provista de un interruptor-seccionador de tres posiciones(conectado, seccionado y puesto a tierra,antes y después de los fusibles) y protección con fusibleslimitadores.Se utiliza para las maniobras de conexión, desconexióny protección, permitiendo comunicar con elembarrado del conjunto general de celdas.

Extensibilidad: Derecha, izquierda y ambos lados.

Tensión nominal [kV]

NOTA:Las funcionalidades adicionales de protección, medida, control y automatizaciónson ampliadas en su apartado correspondiente.

7

Sistema CGM .3

Celda modular, función de interruptor automático,provista de un interruptor automático de corte en vacíoen serie con el seccionador de tres posiciones (conectado,seccionado y puesto a tierra).

Se utiliza para las maniobras de conexión, desconexióny protección general de la instalación, permitiendocomunicar con el embarrado del conjunto general deceldas.

Extensibilidad: Derecha, izquierda y ambos lados.

CGM.3-V

17451800

600##

600850850

240240

CARACTERÍSTICAS FÍSICASAlto [mm] Ancho [mm] Fondo [mm] Peso [kg]

CGM.3-V (TIPO AV)CGM.3-V (TIPO RAV)

CGM.3-V(Tipo AV)

CGM.3-V(Tipo RAV)

FUNCIÓN DE INTERRUPTOR AUTOMÁTICO

Intensidad nominalEn barras e interconexión celdas [A]Acometida Línea [A]

Frecuencia asignada [Hz]Tensión nominal soportada a frecuencia industrial durante 1min.

A tierra entre polos y entre bornas del seccionador abierto [kV]A la distancia de seccionamiento [kV]

Tensión soportada a impulso tipo rayoA tierra entre polos y entre bornas del seccionador abierto [kV]A la distancia de seccionamiento [kV]

Arco InternoInterruptor automático s/IEC 62271-100Poder de corte

Corriente principalmente activa [A]Cortocircuito [kA]Cables en vacío [A]Baterías de condensadores [A]

Poder de cierre (valor de pico) [kA]Intensidad de corta duración

Valor eficaz 1 s [kA]Valor eficaz 3 s [kA]

Categoría de interruptor automáticoEndurancia Mecánica (maniobras - clase)Endurancia Eléctrica

Secuencia de Maniobras interruptor automáticoSeccionador y Seccionador de Puesta a Tierra s/IEC 62271-102Categoría del Seccionador

Endurancia Mecánica (maniobras - clase)Nº de cierres contra cortocircuito (clase)

Categoría del Seccionador de Puesta a TierraEndurancia Mecánica (maniobras - clase)Nºde cierres contra cortocircuito (clase)

36

(#) Datos mostrados para 50 Hz, para otros valores consultar con nuestro Departamento Técnico – Comercial.(*) Ensayos realizados a 21 kA(**) Endurancia del circuito completo de Puesta a Tierra E2

400/630400/63050/60#

7080

170195

16/20 kA1s

400/63016/20*

50400

31/40/50

16/2020

2000-M1E2(sin reenganche)

CO-15s-CO

1000-M0E2

1000-M0E2

CARACTERÍSTICAS ELÉCTRICAS36

CON MANDOAV/AMV

CON MANDORAV/RAMV

400/630400/63050/60#

7080

170195

16/20 kA 0,5s

400/63016/20

50400

40/50

16/2020

10000-M2E2(con reenganche)

O-0,3s-CO-15s-CO

1000-M0E2

1000-M0E0**

Tensión nominal [kV]

(##) Bajo pedido existe un modelo de 595 mm de ancho para aplicaciones eólicas.

NOTA:Las funcionalidades adicionales de protección, medida, control y automatizaciónson ampliadas en su apartado correspondiente.

8

CGM.3-S

TIPOS DE M ÓDULOS

1745 418 845 135

CARACTERÍSTICAS FÍSICAS

Celda modular, función de interruptor pasante,provista de un interruptor-seccionador de dosposiciones (conectado y seccionado).Se utiliza para la interrupción en carga del embarradoprincipal del Centro de Transformación.

Extensibilidad: Ambos lados.

Alto [mm] Ancho [mm] Fondo [mm] Peso [kg]

FUNCIÓN DE INTERRUPTOR PASANTE

Intensidad nominalEn barras e interconexión celdas [A]

Frecuencia asignada [Hz]Tensión nominal soportada a frecuencia industrial durante 1 min.

A tierra entre polos y entre bornas del seccionador abierto [kV]A la distancia de seccionamiento [kV]

Tensión soportada a impulso de tipo rayoA tierra entre polos y entre bornas del seccionador abierto [kV]A la distancia de seccionamiento [kV]

Interruptor s/IEC 60265-1Intensidad de corta duración (circuito principal)

Valor eficaz 1 s [kA]Valor de pico [kA]

Poder de corte de corriente principalmente activa [A]Poder de corte cables en vacío [A]Poder de corte bucle cerrado [A]Poder de cierre del interruptor principal (valor de pico) [kA]Categoría de interruptor s/IEC 60265-1

Endurancia Mecánica (maniobras - clase)

Nº de cierres contra cortocircuito (maniobras - clase)

36

(# ) Datos mostrados para 50 Hz , para otros valores consultar con nuestro Departamento Técnico – Comercial.(*) Ensayos realizados a 21 kA/ 52,5 kA.

400 / 63050/60#

7080

170195

16 / 20*40 / 50*

400 / 63050

400 / 63040 / 50

1000 - M1(manual)5000 - M2(motorizado)

5 - E3

CARACTERÍSTICAS ELÉCTRICASTensión nominal [kV]

NOTA:Las funcionalidades adicionales de protección, medida, control y automatizaciónson ampliadas en su apartado correspondiente.

9

Sistema CGM .3

FUNCIÓN DE INTERRUPTOR PASANTE CON PUESTA A TIERRA

Intensidad nominalEn barras e interconexión celdas [A]

Frecuencia asignada [Hz]Tensión nominal soportada a frecuencia industrial durante 1 min.

A tierra entre polos y entre bornas del seccionador abierto [kV]A la distancia de seccionamiento [kV]

Tensión soportada a impulso de tipo rayoA tierra entre polos y entre bornas del seccionador abierto [kV]A la distancia de seccionamiento [kV]

Interruptor s/IEC 60265-1Intensidad de corta duración (circuito principal)

Valor eficaz 1 s [kA]Valor de pico [kA]

Poder de corte de corriente principalmente activa [A]Poder de corte cables en vacío [A]Poder de corte bucle cerrado [A]Poder de corte de falta a tierra [A]Poder de corte de falta a tierra en cables en vacío [A]Poder de cierre del interruptor principal (valor de pico) [kA]Categoría de interruptor

Endurancia Mecánica (maniobras - clase)

Nº de cierres contra cortocircuito (maniobras - clase)Seccionador de Puesta a Tierra s/IEC62271-102Intensidad de corta duración (circuito de tierras)

Valor eficaz 1 s [kA]Valor de pico [kA]Poder de cierre del Secc. de Tierra (valor de pico) [kA]

Categoría del Secc. de Puesta a TierraEndurancia Mecánica (maniobras - clase)Nº de cierres contra cortocircuito (maniobras - clase)

CARACTERÍSTICAS ELÉCTRICAS

Celda modular, función de interruptor pasante conpuesta a tierra, provista de un interruptor-seccionadorde tres posiciones (conectado, seccionado y puesto atierra).

Se utiliza para la interrupción en carga del embarradoprincipal del centro de transformación y su puesta a tierraal lado derecho (Ptd) o izquierdo (Pti) de corte.

Extensibilidad: Ambos lados.

CGM.3-S-PtdCGM.3-S-Pti

36

400 / 63050/60#

7080

170195

16 / 20*40 / 50*

400 / 63050

400 / 63016090

40 / 50*

1000 - M1(manual)5000 - M2(motorizado)

5 - E3

40 /50*40 / 50*40 / 50*

1000 - M0(manual)5 - E2

(#) Datos mostrados para 50 Hz , para otros valores consultar con nuestro Departamento Técnico – Comercial.(*) Ensayos realizados a 21 kA/ 52,5 kA.

1745 600 845 175

CARACTERÍSTICAS FÍSICASAlto [mm] Ancho [mm] Fondo [mm] Peso [kg]

Tensión nominal [kV]

10

CGM.3-M

Los esquemas tipo más frecuentes para el montaje detransformadores de medida son:

TIPOS DE M ÓDULOS

CARACTERÍSTICAS FÍSICASAlto (mm) Ancho (mm) Fondo (mm) Peso (kg)

1950 900/1100 1160 290* / 520#

Celda modular, función de medida.Se utiliza para alojar los transformadores de medida detensión e intensidad, permit iendo comunicarcon el embarrado del conjunto general de celdas, mediantecable seco.

NOTA:Para otros esquemas y lista de transformadores de medida normalizadosconsultar a nuestro departamento Técnico-Comercial.

(*) Sin incluir transformadores.(#) Con 3 Transformadores de Tensión y 3 Transformadores de Intensidad.

CARACTERÍSTICAS ELÉCTRICAS36

FUNCIÓN DE MEDIDA

400 / 630

Tensión nominal [kV]

Intensidad nominal [A]

Tensión nominal soportada a frecuencia industrial [kV]

Tensión soportada a impulso de tipo rayo [kV]

70 / 80

170 / 195

11

Sistema CGM .3

Celda modular, función de remonte de cables alembarrado.

Se utiliza para alojar los cables de acometida al embarradodel conjunto general de celdas, por la derecha (RCd) opor la izquierda (RCi).

Extensibilidad: Derecha o Izquierda.

CGM.3-RCdCGM.3-RCi

Celda modular, función de remonte de barras , conaislamiento en gas, provista de un seccionador de puestaa tierra.

Se utiliza para la acometida de entrada o salida de cablesde Media Tensión, permitiendo comunicar con el embarradodel conjunto general de celdas y su puesta a tierra.

Extensibilidad: Ambos lados.

CGM.3-RB

CARACTERÍSTICAS FÍSICASAlto (mm) Ancho (mm) Fondo (mm) Peso (kg)

1745 368 831 42

CARACTERÍSTICAS FÍSICAS

1745 418 850 138

Alto [mm] Ancho [mm] Fondo [mm] Peso [kg]

(#) Datos mostrados para 50 Hz , para otros valores consultar con nuestro Departamento Técnico – Comercial.(*) Ensayos realizados a 21 kA/ 52,5 kA.

400 / 630

CARACTERÍSTICAS ELÉCTRICAS36

FUNCIÓN DE REMONTE DE CABLES

Tensión nominal [kV]Intensidad nominal

Acometida e interconexión de celdas [A]

Intensidad nominalEn barras e interconexión celdas [A]Acometida Línea [A]Frecuencia asignada

Tensión nominal soportada a frecuencia industrial durante 1 min.A tierra entre polos y entre bornas del seccionador abierto [kV]A la distancia de seccionamiento [kV]

Tensión soportada a impulso de tipo rayoA tierra entre polos y entre bornas del seccionador abierto [kV]A la distancia de seccionamiento [kV]

Seccionador de Puesta a Tierra s/IEC62271-102Intensidad de corta duración (circuito de tierras)

Valor eficaz 1 s [kA]Valor de pico [kA]Poder del cierre del Secc. de Puesta a Tierra

Categoría del Secc. de Puesta a TierraEndurancia Mecánica (maniobras - clase)Nº de cierres contra cortocircuito (maniobras - clase)

400 / 630400 / 63050 / 60#

7080

170195

16 / 20*40 / 50*40 / 50*

1000 - M0 (manual)5 - E2

CARACTERÍSTICAS ELÉCTRICAS36

FUNCIÓN DE REMONTE DE BARRAS

Tensión nominal [kV]

NOTA:Las funcionalidades adicionales de protección, medida, control y automatizaciónson ampliadas en su apartado correspondiente.

12

Celda compacta, dos funciones de línea y una deprotección con fusibles, que incluye tanto las prestacionesde las celdas de línea como la de protección con fusibles,albergadas en una única cuba.

Extensibilidad: Derecha, izquierda, ambos lados o ninguna.

CGM.3-2LP

TIPOS DE M ÓDULOS

1745 1316 1027 421

CARACTERÍSTICAS FÍSICAS

FUNCIONES DE LÍNEA Y PROTECCIÓN CON FUSIBLES

(#) Datos mostrados para 50 HZ, para otros valores consultar con nuestro Departamento Técnico–Comercial.(*) Ensayos realizados a 21 kA./ 52,5 kA.

Intensidad nominalEn barras e interconexión celdas [A]Acometida de líneas [A]Bajante Transformador [A]

Frecuencia asignada [Hz]Tensión nominal soportada a frecuencia industrial durante 1min.

Entre fases y entre fases y tierra [kV]A la distancia de seccionamiento [kV]

Tensión soportada a impulso de tipo rayoEntre fases y entre fases y tierra [kV]A la distancia de seccionamiento [kV]

Arco InternoInterruptor s/IEC 60265-1Intensidad de corta duración (circuito principal)

Valor eficaz 1/3 s [kA]Valor de pico [kA]

Poder de corte de corriente principalmente activa [A]Poder de corte cables en vacío [A]Poder de corte bucle cerrado [A]Poder de corte de falta a tierra [A]Poder de corte cables en vacío con falta a tierra [A]Poder de cierre del interruptor principal (valor rápido) [kA]Categoría de interruptor

Endurancia Mecánica (maniobras - clase)

Nº de cierres contra cortocircuito (maniobras - clase)Corriente de intersección combinado interruptor-relé ekorRPT(I máxima de corte según TD 5 IEC 62271-105) [A]Corriente de transición combinado interruptorfusible(I máxima de corte según TD 4 IEC 62271-105) [A]Seccionador de Puesta a Tierra s/IEC 622271-102

Intensidad de corta duración (circuito de tierras)Valor eficaz 1 s [kA]Valor de pico [kA]

Poder de cierre Secc. de Puesta a Tierra [kA]Categoría de Secc. de Puesta a Tierra

Endurancia Mecánica (maniobras - clase)Nº de cierres contra cortocircuito (maniobras - clase)

CARACTERÍSTICAS ELÉCTRICAS

400 / 630 A400 / 630 A

-50/60#

7080

170195

16/20* kA 1s

16 / 20*40 / 50*

400 / 63050

400 / 63016090

40 / 50*

1000-M1(manual)5000-M2(motorizado)

5 - E3-

-

16 / 20*40/ 50*40/ 50*

1000-M0 (manual)5 - E2

LineaProtecciónFusibles

36

Alto [mm] Ancho [mm] Fondo [mm] Peso [kg]

400 / 630 A-

20050/60#

7080

170195

16/20* kA 1s

16 / 20*40 / 50*

200----

40 / 50*

1000-M1(manual)

5 - E3490

820

1/32,5 / 7,52,5 / 7,5

1000-M0 (manual)5 - E2

Tensión nominal [kV]

13

Sistema CGM .3

M ODULARIDAD. ORM ALIN K

La unión eléctrica entre los di ferentes módulos del sistemaCGM.3 se realiza mediante el conjunto ORMALINK,patentando en 1991 por Ormazabal.

Constructivamente, las celdas extensibles disponen detulipas (pasatapas hembras laterales), que posibilitan laconexión entre sus embarrados principales mediante esteconjunto. El ORMALINK permite el paso de corriente,controlando a su vez el campo eléctrico por medio de lascorrespondientes capas aislantes elastoméricas, libres dedescargas parciales.

Debido al diseño del conjunto ORMALINK se crea en suinterior una zona equipotencial donde se alojan una seriede contactos dispuestos en círculo para la conexión a lastulipas.

De esta forma se consigue una continuidad eléctrica fiabley resistente incluso al paso de una corriente de cortocircuito,conservando el conjunto las características funcionales delas celdas.

No obstante, mientras no se realice la ampliación de lainstalación, las celdas extensibles disponen de elementosamovibles de sellado para las tulipas.

El proceso de unión de celdas mediante el ORMALINK sediferencia por su facilidad y rapidez de instalación in situ,incluso en Centros de Transformación con suelos irregulares.Además, el sistema CGM.3 mantiene una totalcompatibilidad con el sistema CGM-CGC.característicasfuncionales de las celdas.

Tanto la modularidad como la extensibilidad, características del sistema CGM.3, permiten la máxima flexibilidad en la realizaciónde cualquier esquema de MT, como pueden ser por ejemplo los siguientes

NOTA:Para otras configuraciones consultar a nuestro departamento Técnico-Comercial.

14

ARCO INTERNO

INSENSIBILIDAD AMBIENTALLos elementos de corte y conexión se encuentran dentrode una cuba de acero inoxidable, estanca y herméticamentesellada, aisladas en SF6. Este aislamiento integral en gasproporciona insensibilidad ante entornos ambientalesagresivos (humedad, salinidad, polvo, contaminación,etc.) y protección contra contactos indirectos.

La envolvente de la cuba ha sido diseñada y ensayadapara resistir los e fectos de los arcos internos, protegiendoa personas y bienes. Su estanqueidad mantiene lascondiciones óptimas de operación durante toda la vidaútil de la celda, según norma IEC 62271-1

La disposición frontal de los mecanismos de maniobra yla utilización de palancas antireflex permite la realizaciónde maniobras de forma segura, cómoda y sencilla conesfuerzos mínimos.

La posición del interruptor es indicada de forma fiable enel sinóptico, y validada por el ensayo de cadenacinemática de acuerdo con la normativa vigente(IEC 62271-102).

ENCLAVAMIENTOSEstas celdas disponen de enclavamientos internos de serieque permiten un servicio fiable y seguro, de acuerdo alas exigencias de la norma IEC 62271-200.

El conjunto de enclavamientos evita la realización deoperaciones inseguras: imposibilita cerrar simultáneamenteel interruptor-seccionador y el seccionador de puesta atierra, permite la apertura de la tapa de acceso a loscables de MT únicamente con el seccionador de puestaa tierra conectado, condiciona el acceso a la zona decables/ portafusibles, etc.

Además, las celdas del sistema CGM.3 admitenindependientemente la condenación de maniobras porcandado del interruptor así como del seccionador depuesta a tierra.

Opcionalmente, existen dispositivos de condenación demaniobras mediante cerradura.

INDICADOR DE PRESENCIADE TENSIÓN ekorVPIS

El ekorVPIS es un indicador autoalimentado, integradoen las celdas que muestra la presencia de tensión en lasfases mediante tres señales luminosas permanentes,habiendo sido diseñado de acuerdo a la normaIEC 61958.

Para la realización de la prueba de concordancia entrefases, dispone de puntos de test fácilmente accesibles.Puede suministrarse el comparador de fases ekorSPC deOrmazabal bajo pedido.

ALARMA SONORA ekorSASLa unidad de alarma sonora de prevención de puesta atierra ekorSAS es un indicador acústico que funcionaasociado al eje del seccionador de puesta a tierra y alindicador de presencia de tensión, ekorVPIS.

La alarma se activa cuando habiendo tensión en laacometida de MT de la celda, se opera sobre la manetade acceso al eje de accionamiento del seccionador depuesta a tierra. En ese momento un sonido avisa aloperador que puede provocar un cortocircuito en la redsi efectúa la maniobra, lo que implica una mayor seguridadtanto para bienes y personas, así com para la continuidadde suministro.

SEGURIDAD

Las celdas CGM.3 están diseñadas para la protección depersonas y bienes ante los efectos de un arco interno, segúnlos criterios del Anexo A de la norma IEC 622271-200.

Arco interno en cuba:16 kA 0,5 s / 20* kA 0,5 sArco interno en cuba:16 kA 1 s / 20* kA 1 s#

Clase IAC AFL:16 kA 1 s / 20* kA 1 s#

(*) Nota: ensayos realizados a 21 kA(#) Excepto en CGM.3-V con mando RAV

15

Sistema CGM .3

FIABILIDAD

Las celdas del Sistema CGM.3 contribuyen a mejorar ladistribución eléctrica en redes de Media Tensión de hasta36 kV mediante:

- Pruebas, ensayos de rutina y trazabilidad realizadosen fábrica a todos los equipos.

- Enclavamientos entre los elementos de maniobra ycorte.

- Indicación visual de la posición de la aparamenta en el sinóptico, validada por el ensayo decadena cinemática de acuerdo con la normativa vigente (IEC 62271-102).

- Altos niveles anticorrosivos, conseguidos mediantela utilización de nuevos materiales.

- Posibilidad de montar accesorios y realizar pruebasbajo tensión, en la zona de mecanismos de maniobra.

- Facilidad de conexión de cables, mediante bornasenchufables o atornillables.

FUN CION ES DE PROTECCIÓN

CON FUSIBLES

La protección contra cortocircuitos en la red de MT serealiza mediante los fusibles instalados en lasfunciones de protección con fusibles.

Los tubos portafusible se encuentran protegidos dentrode la cuba de gas en posición horizontal, logrando asíuna temperatura homogénea en toda su longitud. Consu tapa cerrada son totalmente herméticos y mantienenla estanqueidad ante inundaciones y polución externa.

De acuerdo a la norma IEC 62271-105, la relacióninterruptor-fusible puede ser del tipo “asociado”o“combinado”, indicándose, para este último caso, laactuación de cualquier fusible en el sinóptico frontal dela celda. El conjunto interruptor- fusibles ha sido ensayadoa calentamiento en las condiciones normales de serviciosegún IEC 62271-1.

Consideraciones:- Condiciones generales de utilización: Sin sobrecarga

y temperatura < 40º C- [*] Valores correspondientes a fusibles tipo SSK- Pérdidas máximas del fusible admitidas: < 75 W- Fusibles recomendados: SIBA 20/36 kV, tipo HH,

percutor tipo medio

- Ensayo de calentamiento conjunto interruptor fusible,conforme IEC62271-105

- Para otras marcas y para protección con sobrecarga,consultar a nuestro Departamento Técnico-Comercial.

La opción de interruptor-fusible combinado posibilita laapertura del interruptor seccionador provocada por unaseñal externa, como puede ser la enviada por el termostatodel transformador en caso de sobrecalentamiento de éste.

CON FUSIBLES YBOBINA DE DISPARO

Potencia Nominal del Transformador SIN SOBRECARGA [kVA]

SELECCIÓN DE FUSIBLES RECOMENDADOS, CON PERCUTOR TIPO MEDIO DE SIBA, DE BAJAS PÉRDIDAS

Intensidad Nominal del fusible [A] IEC 60282-1Un

[kVA]

100 125 160 200 250 315 400 500 630 800 1000 1250 1600 2000

6,3 10 16 16 16 20 20 31,5 40 40 50 63 80[*]

6,3 6,3 10 16 16 16 20 20 31,5 31,5 40 40 63 63

25

30

31,5

16

La unidad ekorRPT ha sido desarrollada específicamentepara su aplicación en las funciones de protección confusibles. La opción de incorporar la unidad ekorRPT aportaadicionalmente la protección contra sobrecargas y faltasa tierra, aumentando de una forma más fiable la protecciónde la instalación, haciéndola completamente selectiva conprotecciones anteriores, tanto en fase como en tierra.

Se compone de un relé electrónico comunicable, sensoresde intensidad, disparador biestable y, según modelos,toroidales de autoalimentación si se alimenta directamentede la intensidad de media tensión y no a través de fuentesexternas. Se suministra totalmente instalada y probadadesde fábrica.

Cuando se detecta una sobreintensidad que queda dentrode los valores admisibles por el interruptor en carga, elrelé actúa sobre el disparador biestable originando laapertura del circuito. Si los valores son superiores, el reléno actúa, cediendo la función de protección a los fusibles.En caso de disparo de la unidad, la intensidad de de fecto,el motivo del mismo, el tiempo de duración y su fecha yhora, quedan registrados en memoria.

Para el caso de faltas a tierra cuando la intensidad dedefecto sea menor que el 10% de la intensidad nominalde la instalación, se optará por una protección de tipoultrasensible.

La medida de intensidad se realiza con sensores de altarelación de transformación, lo que permite que el rangode potencias que se puedan proteger con la misma unidadsea muy amplio. Dispone de una entrada libre de potencialque asociada al termostato del transformador proporcionauna protección contra su sobrecalentamiento.

La unidad ekorRPT es autoalimentada desde 5 A(250 kVA en 30 kV), siendo totalmente autónoma sinnecesidad de baterías u otro tipo de fuentes externas.Para intensidades nominales inferiores a 5 A existe laposibilidad de unidades de alimentación auxiliar.

Su utilización se enfoca a la protección de instalacionesde distribución entre 50 y 2000 kVA. Ha de tenerse encuenta, que los cortocircuitos poli fásicos de alto valor sondespejados por los fusibles. Para instalaciones automatizadas,y/o telemandadas, se dispone de modelos de la unidadekorRPT con función de control integrado.

CON FUSIBLES Y UNIDAD DEPROTECCIÓN, MEDIDA

Y CONTROL ekorRPT

(*) Fusible SSK de SIBA

Tensiónde Red [kV]

2530

Potencia MÍNIMAPOTENCIAS A PROTEGER con ekorRPT

Calibre fusible[A]2525

Tensión NominalFusible [kV]

18/3018/30

[kVA]200250

Potencia MÁXIMACalibre fusible[A]

80*80*

[kVA]20002000

CGM.3-P + ekorRPT

17

Sistema CGM .3

Tensión de Red[kV]2530

Potencia MÍNIMAPOTENCIAS A PROTEGER con ekorRPG

[kVA]200250

Potencia MÁXIMA[kVA]2000025000

Las funciones de protección con interruptor automáticoson realizadas exclusivamente por la unidad ekorRPG,que ha sido desarrollada para su aplicación específica enla celda de protección con interruptor automático CGM.3-V.Esta función dotada de un interruptor automático de vacíotiene capacidad de conexión y desconexión, incluso encondiciones de falta (sobreintensidad y cortocircuito) enla red general de MT.

La unidad ekorRPG compuesta de un relé electrónicocomunicable, sensores de intensidad, y según modelos,toroidales de autoalimentación para los casos en los queno se proporciona la energía a través de fuentes externas.Se suministra totalmente instalada y probada desde fábrica.

Esta unidad interviene frente a sobreintensidades, faltasa tierra, cortocircuitos entre fases y fases y tierra. Cuandose detecta una sobreintensidad el relé actúa sobre eldisparador biestable de baja energía que acciona elinterruptor automático originando la apertura del circuito.En caso de disparo de la unidad, la intensidad de defecto,el motivo del mismo, el tiempo de duración y su fecha yhora, quedan registrados en memoria.

Para el caso de faltas a tierra cuando la intensidad dedefecto sea menor que el 10% de la intensidadnominal de la instalación, se optará por una protecciónde tipo ultrasensible.

CON INTERRUPTOR AUTOMÁTICOY UNIDAD DE PROTECCIÓN,

MEDIDA Y CONTROL ekorRPG

La unidad ekorRPG es autoalimentada desde 5 A(250 kVA en 30 kV), siendo totalmente autónoma sinnecesidad de baterías u otro tipo de fuentes externas.Para intensidades nominales inferiores a 5 A existe laposibilidad de unidades de alimentación auxiliar.

Su utilización se enfoca a la protección de instalacionesde distribución entre 50 y 25000 kVA. Para instalacionesautomatizadas, y/o telemandadas se dispone de modelosde la unidad ekorRPG con función de control integrado.

FUN CION ES DE PROTECCIÓN

CGM.3-V con ekorRPG

18

UNIDADES ekorRPT y ekorRPG

Las unidades de protección, medida y control ekorRPT yekorRPG instaladas en las funciones de protección confusibles y, de interruptor automático respectivamente,presentan las prestaciones indicadas en la tabla.

Dependiendo si estas unidades incorporan funciones decontrol integrado existen 2 gamas: ekorRPT y ekorRPGsin control integrado y ekorRPTci y ekorRPGci con controlintegrado.

GENERALESCaptadores de intensidad de faseCaptador de intensidad de tierra (homopolar)Entradas/Salidas digitalesCaptadores de tensiónSincronización horariaAlimentación 24 Vcc...125 Vcc / 24 Vca...110 VcaAutoalimentación (>5 A, +230 Vca +/- 30%)

PROTECCIÓNSobreintensidad de fases (50-51)Sobreintensidad de fuga a tierra (50N-51N)Ultrasensible de fuga a tierra (50Ns-51Ns)Termómetro (49T)

DETECCIÓN, AUTOMATIZACIÓN Y CONTROL5 entradas / 7 salidas ó 10 entradas / 4 salidasReenganchador (interruptor automático) [79]

COMUNICACIONESMODBUS-RTUPROCOMEPuerto RS-232 para configuraciónPuerto RS-485 para telecontrol por par trenzadoPuerto RS-485 para telecontrol por fibra ópticaPrograma de ajuste y monitorización ekorSOFT

INDICACIONESIndicación de motivo de disparoIndicación de error

COMPROBACIÓN (TEST)Bloque de pruebas para inyección de intensidad

MEDIDASIntensidadPresencia / Ausencia de tensión

SíOpcional

SíNoSí

OpcionalOpcional

SíOpcionalOpcional

Sí

NoNo

SíSíSíSí

OpcionalSí

SíSí

Sí

SíNo

UNIDADES DE PROTECCIÓN, MEDIDA Y CONTROL

NOTA:Para más información, consultar a nuestro Departamento Técnico – Comercial de Ormazabalo visite www.ormazabal.es / www.ormazabal.com

SíOpcional

SíSíSíSíNo

SíOpcionalOpcional

No

OpcionalSi

SíNoSíSí

OpcionalSí

SíSí

Sí

SíSí

ekorRPTekorRPG

ekorRPTciekorRPGci

Ormazabal suministra instalaciones completas de Media Tensión que incluyen funcionesde protección, control y automatización.

Ormazabal como Especialista en Media Tensión dispone de una amplia cartera deaplicaciones y servicios de protección y automatización para dar respuesta a las necesidadesde la red de distribución.

Para estos fines, las unidades de la familia ekorSYS, patentadas por Ormazabal e integradasen celda, se convierten en la solución ideal para su implementación en las instalacionesmás exigentes, ofreciendo unas elevadas prestaciones frente a los sistemas convencionales.

DESCRIPCIÓN GENERAL

FAM ILIA ekorSYS

19

Sistema CGM .3

APLICACIONESPROTECCIÓN

• Suministros de clientes en MT

- ekorRPG: Unidad digital de protección desarrolladapara su aplicación en la función de protección coninterruptor automático.

- ekorRPT: Unidad digital de protección desarrollada parasu aplicación en la función de protección de transformadores.

• Protecciones de Centros de Reparto y Clientes industriales

- ekorRPS: Unidad de protección multifuncional, que actúatanto como elemento autónomo de protección, mediday control, o integrado en un sistema integral de proteccióny control.

- ekorRPGci: Unidad digital de protección con controlintegrado desarrollada para su aplicación en la funciónde protección con interruptor automático.

• Protección de CT rural (CTR)

- ekorRPT-K: Unidad digital desarrollada para su aplicaciónen la función de protección integral del transformador enel Centro de Transformación Compacto Rural CTR.

• Protección de Grupos Electrógenos

- ekorUPG: Unidad de Protección de Grupos electrógenosutilizados para alimentar a los clientes de BT en situacionesde incidencia.

• Protección de Subestación

- ekorRPS-TCP: Unidad de protección multifuncional, queactúa tanto como elemento autónomo de protección,medida y control, o integrado en un sistema integral deprotección y control de subestaciones eléctricas.

PUESTO DE CONTROLAplicación informática que por medio de un Puesto deControl con función SCADA permite el telecontrol ytelemando de las celdas instaladas en la red de distribución.Ofrece la funcionalidad de los despachos adaptada alárea de distribución.

ekorSOFTEl software ekorSOFT constituye una herramienta de ayudaal ajuste y monitorización de parámetros de las unidadesde protección, medida, señalización y control de la familiaekorSYS.

AUTOMATIZACIÓN Y TELEMANDO• Telemando

- ekorUCT: Unidad compacta de telecontrol desarrolladapara la automatización y telemando de celdas equipadascon control integrado en Centros de Transformación yCentros de Reparto.

- ekorCCP: Controlador de celdas programable, basadoen un microprocesador con estructura PC y sistemaoperativo Linux, flexible y programable, de aplicacionesde telecontrol y automatización.

- ekorRCI: Unidad de control integrado para la supervisióny control función de línea, compuesta de un relé electrónicoy sensores de intensidad. Totalmente comunicable, dialogacon la unidad remota para las funciones de telecontrol y dispone de capacidad de mando local.

• Transferencias automáticas

- ekorSTP: Unidad de transferencia automática de líneas,destinada a proporcionar una alimentación ininterrumpiday segura, a través de la transferencia entre dos líneas dealimentación. El ekorSTP tiene como principale compo-

nentes el ekorCCP (Controlador de celdas programable)y el ekorRTK (relé de detección de presencia/ausenciade tensión).

• Detección de faltas

- ekorDPF: Unidad electrónica de detección de paso de falta desarrollada para su aplicación en la posición de línea.

• Alarma sonora de presencia de tensión

- ekorSAS: El ekorSAS, alarma sonora de prevención depuesta a tierra es un indicador acústico, autoalimentado,que trabaja asociado al indicador de presencia de tensión,ekorVPIS, en la posición de línea.

• Puntos de Segunda maniobra

Ormazabal provee de soluciones de protección, mediday control en puntos de segunda maniobra en redes de distribución para la mejora de la calidad del suministro.Para ello dispone principalmente de las unidades ekorRPSy ekorUCT.

NOTA:Para más información, consultar a nuestro Departamento Técnico – Comercialde Ormazabal o visite www.ormazabal.es / www.ormazabal.com

20

M ECAN ISM OS DE M AN IOBRA

Según el mecanismo de actuación (interruptor de tresposiciones o interruptor automático) existen diferentesmodelos de mecanismos de maniobra:

Para el Interruptor de 3 posiciones (interruptor seccionador)

•B: Es un mecanismo de maniobra básico con accionamiento manual independiente. En él, las maniobras de apertura y cierre las debe realizar directamente el operario mediante unapalanca de accionamiento. Aplicable en funciones de línea.

•BM: Es la variante motorizada del mecanismo de maniobra B. Su accionamiento puede realizarselocalmente o a distancia mediante telemando.

•BR-A: Es un mecanismo de maniobra básico con accionamiento manual independiente con retención a la apertura de uso en funciones de protección con fusibles.

La operación de cierre del interruptor y cargadel muelle de apertura se realiza en una solamaniobra. Su apertura se puede ejecutar mediante un pulsador situado en el frontal dela celda, por medio de una bobina de aperturao por acción de los fusibles.

La endurancia mecánica de los mecanismos de maniobradel interruptor de tres posiciones es clase M1 paramecanismos manuales y clase M2 para mecanismos conmaniobras frecuentes (IEC 60265–IEC 62271-102),pudiendo ser fácilmente sustituidos bajo tensión,en cualquiera de sus tres posiciones(cerrado – abierto – puesto a tierra).

Respondiendo a la norma IEC 62271-102, la indicaciónde la posición del interruptor-seccionador y del seccionadorde puesta a tierra, se realiza de forma segura (ensayode cadena cinemática).

21

Sistema CGM .3

Para el Interruptor Automático

•AV: Es un mecanismo de maniobra accionado porresortes, de uso en la función de interruptor automático.En él, la recarga del conjunto de resortes se realiza de modo manual.

Los mecanismos de maniobra del interruptor automáticoreciben la clasificación M1 (AV/AMV) y M2 (RAV/RAMV),según la norma IEC 62271-100, lo que les confiere lasmáximas prestaciones en aplicaciones con o sin reenganche.

•AMV: Es la variante motorizada del mecanismo de maniobra AV. Su accionamiento puede realizarselocalmente o a distancia mediante telemando.

•RAV: Es un mecanismo de maniobra accionado por resortes de uso en la función de interruptor automático con reenganche. En él, la recarga del conjunto de resortes se realiza de modo manual.

•RAMV: Es la variante motorizada del mecanismo de maniobra accionado por resortes utilizado enla función de interruptor automático con reenganche.

La recarga del conjunto de resortes se realiza de forma motorizada a través de un motor eléctrico. Este accionamiento, dispone también de una opción de carga manual paracasos de emergencia.

22

CON EXION ADO DE CABLES

Pasatapas

• Fabricados en resina epoxi, cumplen con los ensayos dieléctricos y de descargas parciales.

• Clasificación según EN 50181:

Enchufables hasta 400 AAtornillables hasta 630 A

Conectores

La conexión a los pasatapas se puede realizarmediante terminales enchufables de hasta 400 A óatornillables de hasta 630 A aislados con o sin pantallasequipotenciales.

En la celda de protección con interruptorautomático, en la celda de línea con ekorRCI y en lade protección con fusibles con ekorRPT se deberánutilizar conectores apantallados.

CONECTORESEUROMOLD

Cable seco 400

CONECTORES ENCHUFABLES PARA PASATAPAS DE 400 A

25-240M400LR

Intensidad nominal [A] Tipo conector Sección mm2

Apantallado

Cable seco

Cable con papelimpregnado en aceite

M400TBM440TB

M400TB-MINDM440TB-MIND

CONECTORES ATORNILLABLES PARA PASATAPAS DE 630 A

25-240185-63035-240

185-630

Tipo conector Sección mm2

6301250630

1250

Intensidad nominal [A]

Apantallado

Apantallado

En el compartimento de cables se encuentran ubicados lospasatapas para la conexión de conectores tanto para las entradas– salidas de línea como para las salidas a transformador.

Opcionalmente, los pasatapas pueden ubicarse en el lateral delas celdas para una acometida directa al embarrado principal.Su protección mecánica se consigue mediante celda de remonteo cajón de acometida lateral.

Tapones aislantesBornas de uniónAutoválvulas

ACCESORIOS

400-630 A400-1250 A

5-10 kA

Hasta 36 kV

NOTA:Ormazabal recomienda el uso de conectores Euromold, para otros tipos,valores y marcas consultar a nuestro departamento Técnico - Comercial.

Las distancias mínimas recomendadas para una correctainstalación de las celdas del sistema CGM.3, son lasindicadas en la siguiente tabla:

Criterios: espacios a respetar entre la pared y losequipos una vez fijadas las celdas al suelo y deacuerdo con los ensayos de arco interno realizados,en un habitáculo de 2300 mm de altura, para losmódulos aislados en gas, según el anexo A de lanorma IEC 62271-200.3

IN STALACIÓN Y OBRA CIVIL

23

Sistema CGM .3

Pared lateral (a)Techo (b)

Pasillo frontal (c)

Pared trasera (d)*

CGM.3-L/SCGM.3-PCGM.3-VCGM.3-MCGM.3-RC/RB

> 100> 600 +/- 100

Distancias MÍNIMAS (mm)

Maniobra:> 1000

Extracción celda:> 2000

> 1600

> 1600

> 160

b

c

d

a

NOTA:Para más información u otras configuraciones consultar a nuestro departamentoTécnico-Comercial.

El espacio necesario para realizar una ampliación delconjunto con una nueva celda es de 250 mm más laanchura de la nueva celda.

24

REPUESTOS Y ACCESORIOS

• Kit conjunto de unión, que incluye ORMALINK y los elementos necesarios para la unión de dos celdas extensibles.

• Kit conjunto final, que incluye tapones finales y los elementos necesarios para el sellado temporal de las celdas extensibles.

CONECTIVIDAD

• Tapa de compartimento de mando.• Tapa de compartimento de cables.• Sinóptico.• Perfiles auxiliares: recomendados para la instalación

en locales con suelo irregular.• Cajón de acometida lateral.

ENVOLVENTE METÁLICA

• Dispositivo de condenación de maniobras en abierto / cerrado.ENCLAVAMIENTOS / CERRADURAS

IN FORM ACIÓN M EDIOAM BIEN TAL

Sistema de Gestión Medioambiental: ISO 14001

Los centros de producción de Ormazabal tienen implantadoslos correspondientes sistemas de gestión medioambiental,cumpliendo con las exigencias de la norma internacionalISO 14001 y avalados entre otros, por el Certi ficado de GestiónAmbiental AENOR CGM-00/38.

Las celdas del sistema CGM.3 han sido diseñadas y fabricadasde acuerdo a los requisitos de la norma internacionalIEC 62271-200.

Constructivamente y según modelos, disponen de uncompartimento estanco de SF6 que por diseño permite la plenaoperatividad del equipo a lo largo de toda su vida útil estimadade 30 años (anexo GG de IEC 62271-200).

Al final del ciclo de vida del producto, el contenido de gas SF6deberá ser recuperado para su tratamiento y reciclaje, evitandosu liberación a la atmósf era. Su manipulación debe ser realizadapor personal cuali ficado, siguiendo las instrucciones indicadasen las normas IEC 61634, IEC 60480 y la guía CIGRE 117. Elresto de materiales considerados como residuos industrialesinertes deberán ser segregados en materiales homogéneos parasu posible reutilización.

Ormazabal, facilitará la in formación adicional que le searequerida para llevar a cabo esta tarea de manera apropiada,tanto para la seguridad de las personas como para elmedioambiente.

• Fusibles.• Carros portafusible.

PROTECCIÓN CON FUSIBLES

PROTECCIÓN, MEDIDA, CONTROLY SEÑALIZACIÓN FAMILIA ekorSYS• Unidades: ekorRPT, ekorRPG, ekorRCI, ekorVPIS, ekorSPC, ekorSAS, ekorRTK, etc.• Cajones de control.

MECANISMOS DE MANIOBRA• Mecanismos: B , BM, BR-A, AV, AVM, RAV,RAMV• Subconjunto mando motor• Palancas de accionamiento• Bobina de apertura• Bobina de mínima

Centros de Transformación hasta 36 kV

Aplicaciones en Media Tensión para Energías Renovables

Aparamenta de Media Tensión Distribución Secundaria

Sistema CGM.3Sistema CGMCOSMOS

Aparamenta de Media Tensión Distribución Primaria

Sistema CPGSistema CPA-AMC

Protección, Control, Automatización y Telemando

Transformadores de Distribución

Aparamenta de Baja Tensión

CA·112·ES·0903

DEPARTAMENTO TÉCNICO-COMERCIALTel.: +34 91 695 92 00Fax: +34 91 681 64 15

www.ormazabal.es

Pompe volumetriche periferiche ad aspirazione frontale adatte a piccoli impianti domestici e per modeste applicazioni industriali; caratterizzata da un notevole rapporto tra le prestazioni offerte e la potenza richiesta.

Peripheral positive displacement pumps with frontal pumps for small household systems and simple industrial applications; characterised by a considerable ratio between performance and required output.

Bombas volumétricas periféricas de aspiración frontal apropiadas para pequeñas instalaciones domésticas y para modestas aplicaciones in-dustriales; caracterizadas por una excelente re-lación entre los rendimientos que ofrecen y la potencia recuerida.

Pompes volumétriques périphériques à aspira-tion frontale, aptes aux petites installations do-mestiques et pour des applications industrielles légères; caractérisées par un excellent rapport entre performances offertes et puissance de-mandée.

PE

RIF

ER

ICH

E /

PE

RIP

HE

RA

L /

PE

RIF

ER

ICA

S /

PE

RIP

HE

RIQ

UE

S

16

CARATTERISTICHE COSTRUTTIVE / CONSTRUCTION FEATURESCARACTERÍSTICAS CONSTRUCTIVAS / CARACTÉRISTIQUES D’EXÉCUTION

Corpo pompa ghisa, bronzo (PE 50 BR)Pump body cast iron, bronze (PE 50 BR)

Cuerpo bomba fundición, bronce (PE 50 BR)Corps de pompe fonte, bronze (PE 50 BR)

Supporto motore ghisa, ghisa o bronzo (PE 50 BR)Motor bracket cast iron, cast iron or bronze (PE 50 BR)

Soporte motor fundición, fundición o bronce (PE 50 BR)Support moteur fonte, fonte ou bronze (PE 50 BR)

Girante ottoneImpeller brassRodete latónTurbine laiton

Tenuta meccanica ceramica-grafiteMechanical seal ceramic-graphiteSello mecánico cerámica-grafito

Garniture mécanique céramique-graphiteAlbero motore acciaio AISI 416

Motor shaft stainless steel AISI 416Eje motor acero AISI 416

Arbre moteur acier AISI 416Temperatura del liquido

0 - 90 °CLiquid temperature

Temperatura del liquídoTempérature du liquide

Pressione di eserciziomax 6 bar (PE 50)max 8 bar (PE 100)max 9 bar (PE 90)

Operating pressurePresión de trabajo

Pression de fonctionnement

MOTORE / MOTOR / MOTOR / MOTEUR

Motore 2 poli a induzione 3~ 230/400V-50Hz1~ 230V-50Hzcon termoprotettorewith thermal protectioncon protección térmicaavec protection thermique

2 pole induction motor

Motor de 2 polos a inducción

Moteur à induction à 2 pôles

Classe di isolamento

FInsulation class

Clase de aislamientoClasse d’isolation

Grado di protezione

IP44Protection degree

Grado de protecciónProtection

PE 50 A

PE 50 BR PE 50 F

PE 90

TYPE

P2 P1(kW)

AMPERE Q (m3/h - l/min)

1~ 3~

1~ 3~0,3 0,6 1,2 1,8 2,4 35 10 20 30 40 50

1x230 V50 Hz

3x400 V50 Hz H (m)

(HP) (kW) 1~ 3~

PE 50 F PE 50 F T 0,5 0,37 0,5 0,5 2,3 1 35 30 21 13 5 -PE 50 BR PE 50 BR T 0,5 0,37 0,5 0,5 2,3 1 35 30 21 13 5 -PE 50 A PE 50 A T 0,5 0,37 0,5 0,5 2,3 1 35 30 21 13 5 -PE 90 PE 90 T 1 0,74 1,2 1,1 5,6 2 79,2 69,3 49,5 28,8 8,8 -

PE 100 PE 100 T 1 0,74 1,1 1,1 5,2 2 61 56 48 39 31 18

PE

RIF

ER

ICH

E /

PE

RIP

HE

RA

L /

PE

RIF

ER

ICA

S /

PE

RIP

HE

RIQ

UE

S

17

TYPEDIMENSIONS (mm)

A B B1 C D D1 E E1 F H1 H2 DNA DNM I L MPE 50 F (BR) 63 50 20 260 120 101 100 80 153 63 143 1"G 1"G 265 150 165 5,7

PE 50 A 63 89 20 240 120 101 100 80 155 150 184 1"G 1"G 260 160 225 6PE 90 74,5 50 19 286 135 112 112 90 172 71 158 1"G 1"G 310 185 195 10,5PE 100 71,5 50 20 294 135 112 112 90 172 71 160 1"G 1"G 310 185 195 9,5

Dimensioni imballoPackage dimensionsDimensiones embalajeDimensions d’emballage

Q [gal(US)/min]

Q [l/min]

H[m]H [ft]

Q [m3/h]

Q [gal(UK)/min]090

50

60

70

80

40

30

20

10

00 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 55

0

0 1 2 3

150

150

100

100

50

6 9 123

0 3 6 9 12

PE 50 F/BR/A

PE 90

PE 100

PE 50 A PE (BR)