ÈticaÈticaTema 6Tema 6

jesús gómez abril 2011

L’ objectiu d’ aquest temaL’ objectiu d’ aquest tema

L’ objectiu d’ aquest tema és L’ objectiu d’ aquest tema és fer una reflexió sobre allò que fer una reflexió sobre allò que anomenem ètica i sobre la anomenem ètica i sobre la moral.moral.

A la imatge següent veiem com es planteja A la imatge següent veiem com es planteja l’ interès que pot tenir reflexionar sobre la l’ interès que pot tenir reflexionar sobre la nostra dimensió moral o ètica.nostra dimensió moral o ètica.

““Fins a quin Fins a quin punt és l’ punt és l’ Ètica Ètica important a la important a la societat d’ societat d’ avui?” és l’ avui?” és l’ exercici sobre exercici sobre el que han de el que han de respondre els respondre els alumnes del alumnes del dibuix.dibuix.

La resposta a La resposta a la pregunta la pregunta està en el està en el mateix dibuix : mateix dibuix : quina és?quina és?

ÍndexÍndex1. Moral i ètica1. Moral i ètica

2. Els humans som 2. Els humans som éssers morals.éssers morals.

3. 3. Valors i normesValors i normes

4. La consciència 4. La consciència moralmoral

5. Teories ètiques5. Teories ètiques

1.Moral i ètica1.Moral i ètica

1.1 El significat de la paraula 1.1 El significat de la paraula “moral”“moral”

Amb la paraula “moral” Amb la paraula “moral” ens referim a : ens referim a :

1) La 1) La capacitat humana capacitat humana de de respectar o no normes i respectar o no normes i valors com valors com

- la sinceritat- la sinceritat - la lleialtat- la lleialtat - l’ ajuda en cas de - l’ ajuda en cas de

necessitatnecessitat - etc.- etc.

2) 2) El conjunt de normes i El conjunt de normes i valors valors que tenim presents que tenim presents en les nostres decisions i en les nostres decisions i conductes.conductes.

Diem que una Diem que una acció (com el acció (com el robatori) és robatori) és immoralimmoral perquè perquè no respecta no respecta alguna norma alguna norma moral (no robar).moral (no robar).

A vegades A vegades utilitzem utilitzem expressions com :expressions com :

““això no és ètic” oaixò no és ètic” o ““és una persona és una persona

molt ètica” o molt ètica” o ““és una és una

immoralitat”immoralitat”

1.2 El significat de la paraula 1.2 El significat de la paraula “ètica”“ètica”

Part de la Filosofia que rPart de la Filosofia que reflexieflexionaona sobre sobre les les normes i valors i sobre normes i valors i sobre la capacitat humana per a la capacitat humana per a comportar-nos en relació a les comportar-nos en relació a les normes i els valors. normes i els valors.

També podem dir que és També podem dir que és = Reflexió sobre la moral= Reflexió sobre la moral = Comparació de morals= Comparació de morals = Història de la moralitat humana= Història de la moralitat humana

1.3 L’ 1.3 L’ ÈÈtica a la tica a la HistòriaHistòria

L’ Ètica : constant al llarg L’ Ètica : constant al llarg de la Històriade la Història

Grècia: Grècia: primeres grans primeres grans teories ètiques.teories ètiques.

Època Època medieval : medieval : CristianismeCristianisme

Època Època moderna: Hume, moderna: Hume, Kant.Kant.

Època contemporània: Època contemporània: Utilitarisme ,Utilitarisme , Mill, Mill, Nietzsche. Nietzsche.

Els filòsofs que més han influït en Els filòsofs que més han influït en l’ Ètical’ Ètica

Plató. Aristòtil. Epicur. Tomàs d’ Aquino

Hume. Kant. Mill. Nietzsche

2. Els humans som éssers morals2. Els humans som éssers morals

2.1 Antígona2.1 Antígona

Per a Per a entendre entendre què vol dir què vol dir que som que som éssers éssers morals morals explicarem explicarem la història la història d’ d’ AntígonaAntígona

El grec Sófocles va escriure El grec Sófocles va escriure ““Antígona”Antígona”. En aquest llibre . En aquest llibre explica que explica que

Quan Antígona regresa a Tebes, Quan Antígona regresa a Tebes, rep la notícia de que els seus rep la notícia de que els seus germans s’han matat germans s’han matat mutuament en una guerra civil. mutuament en una guerra civil.

Creonte, el seu oncle, prohibeix Creonte, el seu oncle, prohibeix sota pena de mort, que es doni sota pena de mort, que es doni enterrament a enterrament a Polinices,Polinices, un un dels dos germans morts, dels dos germans morts, perquè aquest havia atacat la perquè aquest havia atacat la ciutat i és acusat de traició.ciutat i és acusat de traició.

Antígona es troba Antígona es troba aleshores en un aleshores en un greu conflicte o greu conflicte o dilema moral:dilema moral:

Per una banda ha Per una banda ha de respectar una de respectar una llei política : la de llei política : la de que el seu germà que el seu germà no pot ser enterrat, no pot ser enterrat, la qual cosa la qual cosa equival a equival a condemnar-lo condemnar-lo eternament al eternament al patiment.patiment.

Per una altra sap que hi ha una Per una altra sap que hi ha una llei sagrada : la d’ enterrar als llei sagrada : la d’ enterrar als éssers humans.éssers humans.

Antígona decideix enterrar el Antígona decideix enterrar el seu germà per a complir així el seu germà per a complir així el seu deure moral.seu deure moral.

Creonte, el seu oncle, la fa Creonte, el seu oncle, la fa detenir i la condemna a mort detenir i la condemna a mort per desobeir la seva llei.per desobeir la seva llei.

Antígona Antígona enterrant al enterrant al seu germà seu germà Polinices.Polinices.

Antígona

Polinices

..

Antígona

Els soldats del rei Creonte

El germà d’ Antígona

uu

El cas d’ Antígona és El cas d’ Antígona és una referència una referència constant, a la història, constant, a la història, del valor de la del valor de la moralitat.moralitat.

Una cosa són les lleis Una cosa són les lleis polítiques i una altra polítiques i una altra les lleis o principis les lleis o principis morals.morals.

Antígona va decidir Antígona va decidir complir la llei moral d’ complir la llei moral d’ enterrar al seu germà. enterrar al seu germà. Va perdre la seva vida Va perdre la seva vida per ser conseqüent amb per ser conseqüent amb els seus valors morals.els seus valors morals.

2.2 Què vol dir que som morals ?2.2 Què vol dir que som morals ?

Que som morals vol dir que Que som morals vol dir que 1) Tenim 1) Tenim capacitat per a capacitat per a

entendre l’ entendre l’ importància de importància de certs valors morals certs valors morals (respectar un (respectar un compromís, dir la veritat, per exemple) compromís, dir la veritat, per exemple)

2) Tenim la capacitat i 2) Tenim la capacitat i possibilitat de possibilitat de decidir què fer.decidir què fer.

3) Entenem que som 3) Entenem que som responsablesresponsables del que fem o del que fem o deixem de fer.deixem de fer.

hhAquiles acaba de matar Hèctor a Troia. Hèctor podia no haver lluitat amb Aquiles : per què ho va fer?

2.3 Responsabilitat2.3 Responsabilitat

Som responsables del que fem Som responsables del que fem perquè fem allò que decidim o perquè fem allò que decidim o perquè decidim no fer.perquè decidim no fer.

Hem d’ assumir les Hem d’ assumir les conseqüències del que fem.conseqüències del que fem.

Tant Antígona com Héctor sabien que moririen,

malgrat això van prendre una decisió la conseqüència de la qual va ser la seva mort. Per

què ho van fer?

Tant Antígona com Héctor sabien que moririen,

malgrat això van prendre una decisió la conseqüència de la qual va ser la seva mort. Per

què ho van fer?

3. Valors i normes3. Valors i normes Els valors són Els valors són

objectius o objectius o referències idealsreferències ideals

que considerem molt que considerem molt importants: importants:

I que són l’ eix de les I que són l’ eix de les nostres conductes nostres conductes morals i de com morals i de com jutgem la conducta jutgem la conducta dels altres.dels altres.

Escribiu algun valor moral Escribiu algun valor moral que creieu que la gent té en que creieu que la gent té en compte a la seva vida.compte a la seva vida.

Quin és Quin és el valor el valor que mou que mou a a Antígona Antígona a a enterrar enterrar el seu el seu germà?germà?

A la següent diapositiva A la següent diapositiva podem veure un conjunt podem veure un conjunt de valors.de valors.

Comproveu si el valor que Comproveu si el valor que heu escrit apareix .heu escrit apareix .

Escriviu totes les paraules Escriviu totes les paraules menys “amor”.menys “amor”.

Si ens demanen una definició d’ Si ens demanen una definició d’ algun d’ aquets valors ens algun d’ aquets valors ens trobarem amb dificultats per a trobarem amb dificultats per a donar-la.donar-la.

Per exemple com definim Per exemple com definim -Tolerància?-Tolerància? -Honestedat?-Honestedat? -Justícia?-Justícia?

Mireu el següent acudit de Mireu el següent acudit de El Roto: és una referència El Roto: és una referència als valors :als valors :

Quin és el significat?Quin és el significat?

Un altre acudit de El Roto: Un altre acudit de El Roto: és també una referència als és també una referència als valors :valors :

Com el podem interpretar?Com el podem interpretar?

gg

3.1 Característiques dels valors3.1 Característiques dels valors

Dues característiques:Dues característiques:

  A ) A ) PPolaritat: olaritat: A tot valor li correspon un A tot valor li correspon un

disvalor o valor negatiudisvalor o valor negatiu Justícia / InjustíciaJustícia / Injustícia Sinceritat / FalsedatSinceritat / Falsedat Altruisme / EgoismeAltruisme / Egoisme ......

B) B) Tenen caràcter Tenen caràcter idealideal

Assenyalen allò que Assenyalen allò que considerem més considerem més valuós i que hauria valuós i que hauria de ser assolit. de ser assolit.

La justícia és La justícia és un valor : és un valor : és una una característica característica ideal. ideal.

Una persona Una persona és justa si és és justa si és imparcial, si imparcial, si sap sap reconèixer reconèixer allò que allò que correspon als correspon als altres.altres.

dd

Quins serien els valors que hauria Quins serien els valors que hauria de tenir una persona que de tenir una persona que considerem virtuosa és a dir considerem virtuosa és a dir moralment exemplar?moralment exemplar?

Escriviu dos valors que considereu Escriviu dos valors que considereu que tothom hauria de respectar.que tothom hauria de respectar.

Segons Plató :Segons Plató : -Saviesa ( = prudència = sensatesa -Saviesa ( = prudència = sensatesa

)) -Fortalesa -Fortalesa ( = fortalesa moral = l’ esforç per ( = fortalesa moral = l’ esforç per

dur a terme els objectius que ens hem proposat)dur a terme els objectius que ens hem proposat)

-Moderació -Moderació (el contrari d’ impulsivitat i (el contrari d’ impulsivitat i descontrol)descontrol)

-Justícia -Justícia (resultat dels valors anteriors ; ser just (resultat dels valors anteriors ; ser just vol dir ser una persona centrada, equilibrada)vol dir ser una persona centrada, equilibrada)

3.1 Les normes3.1 Les normes

Les normes són Les normes són concrecions dels concrecions dels valorsvalors

Per exemple, com Per exemple, com considerem que considerem que la vida de la vida de qualsevol persona qualsevol persona és valuosaés valuosa

adoptem com a adoptem com a norma la de que norma la de que no es pot no es pot atemptar contra atemptar contra la vida de ningúla vida de ningú

Moisés amb les Taules de

la Llei. Un dels

manaments és “No

mataràs”

Un Un exemple exemple

d’ un d’ un valor i valor i de la de la seva seva

concreciconcreció en ó en

normes normes

Quina norma no ha respectat el Pinotxo?No mentir.És la norma en que es concreta el valor de la sinceritat

4. La consciència moral 4. La consciència moral

És la capacitat que ens permet És la capacitat que ens permet saber orientar la nostra saber orientar la nostra conducta en funció de conducta en funció de determinades normes moralsdeterminades normes morals

Aquesta capacitat és la que ens Aquesta capacitat és la que ens fa responsables de les nostres fa responsables de les nostres accions.accions.

A continuació veurem algunes maneres de A continuació veurem algunes maneres de representar la consciència moral.representar la consciència moral.

Veiem la Veiem la representació representació de dues “veus” de dues “veus” que ens que ens parlen : la veu parlen : la veu d’ allò que és d’ allò que és correcte i la d’ correcte i la d’ allò que no ho allò que no ho és. és.

Al mig la Al mig la nostra nostra capacitat de capacitat de decidir. És la decidir. És la que ens farà que ens farà responsables responsables del que fem.del que fem.

4.1 La teoria dels nivells 4.1 La teoria dels nivells de maduresa moralde maduresa moral. .

L’ expressió “nivell de maduresa L’ expressió “nivell de maduresa moral” es refereix al nivell de la moral” es refereix al nivell de la nostra capacitat per a saber nostra capacitat per a saber triar ltriar l’ opció moral correcte.’ opció moral correcte.

No tots tenim el mateix nivell de No tots tenim el mateix nivell de maduresa moral. La capacitat maduresa moral. La capacitat moral d’ acció pot tenir un moral d’ acció pot tenir un major o menor nivell de major o menor nivell de desenvolupament.desenvolupament.

El creador de la teoria és El creador de la teoria és Lawrence Kohlberg .Lawrence Kohlberg .

4.2 Kohlberg i la maduresa moral 4.2 Kohlberg i la maduresa moral

LLawrence Kohlberg awrence Kohlberg 1927 EUA / 19871927 EUA / 1987 PsicòlegPsicòleg

Lectura per a entendre la teoria de Lectura per a entendre la teoria de Kohlberg Kohlberg

Kohlberg utilitza un cas real Kohlberg utilitza un cas real ocorregut amb tres militars de ocorregut amb tres militars de l’ exèrcit nord americà per l’ exèrcit nord americà per mostrar la diferència de mostrar la diferència de maduresa moral.maduresa moral.

És el cas de tres militars És el cas de tres militars implicats en una matança de implicats en una matança de civils a la guerra del Vietnam civils a la guerra del Vietnam en els anys 60 del segle passat.en els anys 60 del segle passat.

  

  

  

kk

ll

Kohlberg va Kohlberg va analitzar el analitzar el comportament comportament moral dels tres moral dels tres militars:militars:

-Paul Meadlow -Paul Meadlow (soldat),(soldat),

-Nilliam Calley -Nilliam Calley (oficial) i (oficial) i

-Michael Bernhardt -Michael Bernhardt (soldat).(soldat).

  

MeadlowMeadlow rebé ordres rebé ordres del seu oficial, del seu oficial, Calley, de disparar Calley, de disparar sobre els civils, i sobre els civils, i disparà. disparà.

Justificà el seu Justificà el seu comportament dient comportament dient que el seu deure era que el seu deure era obeir ordres obeir ordres i que si i que si no hagués complert no hagués complert el seu deure, hauria el seu deure, hauria estat estat castigatcastigat. .

Sostingué també que era Sostingué també que era just matar civils per just matar civils per compensar la mort compensar la mort d'alguns soldats d'alguns soldats americans.americans.

El que era bo i just ho El que era bo i just ho definien els oficials definien els oficials superiors i, si ell no hi superiors i, si ell no hi hagués estat d'acord, hagués estat d'acord, només hauria protestat només hauria protestat després d'haver complert després d'haver complert les ordres.les ordres.

Calley, Calley, l'oficial encarregat, l'oficial encarregat, sostingué que tenia ordres sostingué que tenia ordres de dalt i que d‘ ell de dalt i que d‘ ell s'esperava que les complís. s'esperava que les complís.

Volia ser un bon oficial. Al Volia ser un bon oficial. Al comandament superior li comandament superior li pertany de dictar qui és l pertany de dictar qui és l 'enemic. 'enemic.

El seu deure es limitava a El seu deure es limitava a complir les ordres de dalt. complir les ordres de dalt.

  

BernhardtBernhardt no complí les ordres no complí les ordres de Calley, i disparà enlaire. de Calley, i disparà enlaire.

No entenia per què havia de No entenia per què havia de matar els civils.matar els civils.

Per a ell el més important no Per a ell el més important no era complir ordres. L’ era complir ordres. L’ important és que fossin justes i important és que fossin justes i raonables. raonables.

Bernhardt es guiava per Bernhardt es guiava per principis moralsprincipis morals : entre ells el : entre ells el de que els civils tenien dret a de que els civils tenien dret a viure.viure.

Veiem com els tres militars van haver Veiem com els tres militars van haver de prendre una decisió davant un de prendre una decisió davant un dilema moral : dilema moral : disparar o no als civils disparar o no als civils desarmats.desarmats.

Hi ha dos aspectes importants : Hi ha dos aspectes importants : -La decisió que prenen i-La decisió que prenen i -Les raons per les que les han pres.-Les raons per les que les han pres. Segons Segons Kohlberg cada un d’ aquests Kohlberg cada un d’ aquests

militars va mostrar tenir un diferent militars va mostrar tenir un diferent nivell de maduresa moral.nivell de maduresa moral.

Veiem la seva teoria.Veiem la seva teoria.

4.3 Els tres nivells de la maduresa 4.3 Els tres nivells de la maduresa moral moral

Existeixen Existeixen tres nivells tres nivells de de desenvolupament moral desenvolupament moral

A major A major egoisme egoisme ((incapacitat per a incapacitat per a renunciar al propi interès per passar a renunciar al propi interès per passar a

defensar interessos generals) defensar interessos generals) menor menor desenvolupament moral i a desenvolupament moral i a major major altruisme altruisme ( (entenem que entenem que

certs valors generals s’ han de prioritzar) certs valors generals s’ han de prioritzar) més desenvolupament moral.més desenvolupament moral.

Pocs arriben al nivell superior.Pocs arriben al nivell superior.

Es tres nivells són Es tres nivells són anomenats :anomenats :

-Preconvencional-Preconvencional -Convencional-Convencional -Postconvencional-Postconvencional

4.3.1 Nivell preconvencional4.3.1 Nivell preconvencional En aquest nivell estan aquelles En aquest nivell estan aquelles

persones que tan sols actuen persones que tan sols actuen - per interès egoista i - per interès egoista i -per la por a ser castigades.-per la por a ser castigades. Nivell de molta immaduresa moral.Nivell de molta immaduresa moral. Infantilisme moral.Infantilisme moral. El soldat Paul MeadlowEl soldat Paul Meadlow

jj

jj

4.3.2 Nivell convencional4.3.2 Nivell convencional

El de la majoriaEl de la majoria Ens movem buscant l’ aprovació dels Ens movem buscant l’ aprovació dels

altres.altres. És el nivell de la És el nivell de la conformitat.conformitat. Comencem a entendre l’ importància Comencem a entendre l’ importància

de respectar certs valors generals.de respectar certs valors generals. El cas de l’ oficial : El cas de l’ oficial : -disparo perquè haig de complir -disparo perquè haig de complir

ordres i ordres i -què pensaran de mi si no ho faig-què pensaran de mi si no ho faig??

4.3.3 Nivell postconvencional4.3.3 Nivell postconvencional

És el de major maduresa moralÉs el de major maduresa moral També s’ anomena nivell dels També s’ anomena nivell dels

principisprincipis Aquí trobem a la gent que té molt Aquí trobem a la gent que té molt

clara l’ importància del respecte a clara l’ importància del respecte a certs valors i trobarem un sector de certs valors i trobarem un sector de persones que seran realment persones que seran realment conseqüents i els prioritzaran per conseqüents i els prioritzaran per sobre de si mateixos. sobre de si mateixos. Recordem el cas d’ Recordem el cas d’ Antígona.Antígona.

En el següent acudit veiem reflectits En el següent acudit veiem reflectits dos dels tres nivells de la maduresa dos dels tres nivells de la maduresa moral : moral :

quins són i per què?quins són i per què?

Aquest acudit descriu el nivell convencional i postconvencional de la maduresa moral.Diu que no ens interessa ser realment bones persones, és a dir, persones íntegres, de principis. Sinó que els demés pensin que som bones persones.

Persones que podem situar Persones que podem situar en el màxim nivell de en el màxim nivell de

maduresa moralmaduresa moral

Irena SendlerQuan els nazis van tancar al jueus de Varsòvia en el guetto, aquesta jove infermera es va oferir per a entrar a dins del guetto per a curar als malalts. Va aprofitar per a treure cada dia un nen amagat en el seu cotxe. Va salvar més de 2000 nens.Va ser condemnada a mort però la van salvar al darrer moment.

Miep GiesVa amagar i mantenir durant dos anys a la família Frank i una altra família jueva a Amsterdam.Finalment els nazis van trobar el refugi. Va estar a punt de ser assessinada.

Oskar Schindler

Nelson Mandela-27 anys a la presó sota el règim racista de Sudàfrica. Al sortir va presentar-se com canditat a la presidència del país. Com president va aconseguir unir a tots : blancs i negres.

Teresa de Calcuta

Vicente Ferrer

Universalitat i percentatgesUniversalitat i percentatges Kohlberg va comprovar que els Kohlberg va comprovar que els

percentatges es repetien percentatges es repetien similarment a qualsevol país.similarment a qualsevol país.

És a dir que davant un mateix dilema moral el És a dir que davant un mateix dilema moral el percentatge de gent que opta per una opció o percentatge de gent que opta per una opció o altre i els agurments que dóna són coincidents altre i els agurments que dóna són coincidents sigui quin sigui el pais i la cultura.sigui quin sigui el pais i la cultura.

Que al nivell més elevat de Que al nivell més elevat de maduresa moral arriba un 5% de maduresa moral arriba un 5% de la gent.la gent.

Que la majoria ens situem en el Que la majoria ens situem en el nivel convencional : fem allò que nivel convencional : fem allò que fa tothom.fa tothom.

El dilema de HeinzEl dilema de Heinz Una dona s'està morint d'un estrany càncer. Una dona s'està morint d'un estrany càncer. Hi ha un fàrmac que pot salvar-la, una Hi ha un fàrmac que pot salvar-la, una

forma de radi que un farmacèutic ha forma de radi que un farmacèutic ha descobert . descobert .

Però el farmacèutic cobra quatre-centes Però el farmacèutic cobra quatre-centes cinquanta mil pessetes per una petita dosi, cinquanta mil pessetes per una petita dosi, un preu deu vegades superior al cost del un preu deu vegades superior al cost del fàrmac. fàrmac.

El marit de la malalta, Heinz, demana diners El marit de la malalta, Heinz, demana diners a amics i familiars, però no aconsegueix sinó a amics i familiars, però no aconsegueix sinó la meitat del preu de la medicina. la meitat del preu de la medicina.

Heinz suplica al farmacèutic que li Heinz suplica al farmacèutic que li vengui a més bon preu o que li deixi vengui a més bon preu o que li deixi pagar més endavant. El farmacèutic pagar més endavant. El farmacèutic s'hi nega recordant que amb molt s'hi nega recordant que amb molt d'esforç ha descobert el fàrmac i ara d'esforç ha descobert el fàrmac i ara en vol treure benefici. en vol treure benefici.

Finalment, Heinz, en un atac de Finalment, Heinz, en un atac de desesperació, entra per la força a la desesperació, entra per la força a la farmàcia i roba la medicina que la farmàcia i roba la medicina que la seva dona necessitava». seva dona necessitava».

Heinz ha robat la medicina. Però Heinz ha robat la medicina. Però l'havia de robar o no? Per què?l'havia de robar o no? Per què?

5.Teories ètiques5.Teories ètiques

5.1 Què és una teoria ètica5.1 Què és una teoria ètica És una proposta És una proposta

sobre quina sobre quina conducta caldria conducta caldria tenir si el que volem tenir si el que volem és que sigui la és que sigui la conducta moral conducta moral correcta.correcta.

5.2 El primer gran teòric ètic5.2 El primer gran teòric ètic Va ser SòcratesVa ser Sòcrates Atenes s VaC.Atenes s VaC. Frase : “Coneix-te a tu Frase : “Coneix-te a tu

mateix”mateix” Vol dir : si vols tenir una Vol dir : si vols tenir una

conducta moral correcta : conducta moral correcta : reflexiona perquè en tu reflexiona perquè en tu mateix trobaràs el que mateix trobaràs el que convé fer.convé fer.

La reflexió ens portarà a La reflexió ens portarà a tots a descobrir els valors tots a descobrir els valors morals : els mateixos perquèmorals : els mateixos perquè

Són universals.Són universals.

Sòcrates va morir bevent un verí anomenat cicuta. Democràticament els atenencs el van condemnar a morir si no renunciava a les seves idees. No va voler renunciar.

hh

5.3 Algunes importants teories 5.3 Algunes importants teories ètiquesètiques

5.3.1 Aristòtil5.3.1 Aristòtil La seva ètica és anomenada La seva ètica és anomenada

ètica de la felicitatètica de la felicitat.. Ens movem en funció d’ Ens movem en funció d’

objectiusobjectius Però tan sols un és indiscutible: Però tan sols un és indiscutible: la la felicitatfelicitat.. Però com aconseguir ser Però com aconseguir ser

feliços?feliços? Realitzant allò ens defineix com Realitzant allò ens defineix com

espècie :espècie : La racionalitat La racionalitat (= reflexió )(= reflexió )

  

Potenciar la nostra Potenciar la nostra racionalitat és racionalitat és

Desenvolupar Desenvolupar les virtuts les virtuts i i evitar els vicis.evitar els vicis.  

Virtuts són per exemple :Virtuts són per exemple : La valentia, generositat, La valentia, generositat,

sinceritat, fortalesa…sinceritat, fortalesa… Els vicis són el contrari de la Els vicis són el contrari de la

virtut:virtut: Cobardia, racaneria, falsedat, Cobardia, racaneria, falsedat,

feblesa…feblesa…

Les virtuts són el Les virtuts són el terme mig terme mig entre dos extrems :entre dos extrems :

Temeritat / Temeritat / valentia valentia / cobardia / cobardia Altruisme excessiu / Altruisme excessiu / generositatgenerositat / /

racaneriaracaneria

Ningú neix sent virtuós:Ningú neix sent virtuós: La virtut s’ aprènLa virtut s’ aprèn Aprenem a ser Aprenem a ser

generosos, amb el nostre generosos, amb el nostre esforç personalesforç personal

A ser sincers amb la A ser sincers amb la constància de la nostra constància de la nostra actitud.actitud.

La clau de tot és la La clau de tot és la PRUDÈNCIAPRUDÈNCIA : utilitzar la : utilitzar la nostra capacitat racional nostra capacitat racional de la manera més de la manera més sensata possible.sensata possible.

5.3.2 Epicur5.3.2 Epicur Grec. Samos. S IV aC.Grec. Samos. S IV aC. També creu que l’ objectiu de També creu que l’ objectiu de

la nostra vida és ser feliços.la nostra vida és ser feliços. Però té una idea molt Però té una idea molt

concreta de què vol dir ser concreta de què vol dir ser feliç :feliç :

Ser feliç vol dir Ser feliç vol dir No patir : ni corporal ni No patir : ni corporal ni

mentalment. mentalment. Felicitat és serenitat, Felicitat és serenitat,

tranquilitattranquilitat al cos i a l’ al cos i a l’ ànima.ànima.

Com podem aconseguir la Com podem aconseguir la felicitat?felicitat?

L’únic camí és el del L’únic camí és el del “càlcul intel·ligent” “càlcul intel·ligent” o o prudència a l’ hora de triar prudència a l’ hora de triar els nostres objectius: els nostres objectius:

cal que reflexionem què és el que més cal que reflexionem què és el que més ens convé en cada moment en funció ens convé en cada moment en funció del l’objectiu o valor principal. Tots del l’objectiu o valor principal. Tots entenem que el que ens convé no és ser entenem que el que ens convé no és ser feliços ara per després ser infeliços feliços ara per després ser infeliços sinó que el que realment volem és ser sinó que el que realment volem és ser feliços constantment. Això portarà a feliços constantment. Això portarà a que moltes vegades haurem de que moltes vegades haurem de renunciar a determinats plaers o renunciar a determinats plaers o satisfaccions.satisfaccions.

Epicur fa una Epicur fa una classificació dels classificació dels possibles objectius o possibles objectius o necessitats :necessitats :

- - Els naturals i Els naturals i necessaris necessaris : aquests són : aquests són els únics que ens els únics que ens proporcionen la felicitat proporcionen la felicitat : amistat, : amistat, descans, descans, aliments…aliments…

--Els naturals però Els naturals però no necessaris.no necessaris.

L’ aigua és una necessitat natural però no té per què ser necessàriament aigua d’una marca determinada .

Pujar muntanyes és natural però no és necessari pujar una alta muntanya.

Epicur ens diria avui que voler tenir diners és natural però no és necessari tenir quantitats tals que per aconseguir-les ens compliquem la vida.

-Els no -Els no naturals ni naturals ni necessaris.necessaris.

Conclusió de la proposta d’ Conclusió de la proposta d’ Epicur :Epicur :

Cal reduir al mínim les necessitatsCal reduir al mínim les necessitats Satisfent el primer tipus de plaers : Satisfent el primer tipus de plaers :

els naturals i necessaris.els naturals i necessaris.

Limitant-nos en relació al segon : Limitant-nos en relació al segon : naturals però no necessaris (“Si no és aigua del naturals però no necessaris (“Si no és aigua del Pirineu no la vull”)Pirineu no la vull”)

Fugint sempre del tercer : Fugint sempre del tercer : ni naturals ni ni naturals ni necessaris (fumar) necessaris (fumar)

5.3.3 Emotivisme5.3.3 Emotivisme

David David Hume és Hume és el el principal principal representrepresentant de l’ ant de l’ emotivismemotivismee

La proposta ètica de Hume és emotivista.

Què vol dir? Que La base de la nostra

actuació moral és el sentiment o emoció , no la reflexió o raó.

Busquem sentir-nos bé Per això: - No mentim - Ajudem a la gent que ens

necessita -Menyspreem a la gent que

maltracta els altres

Bondat o maldat Considerem bona

una acció o persona quan coincideix amb els nostres sentiments de benestar :

- Una persona que ens respecta és bona

- Una persona que maltracta és dolenta.

La maldat està lligada amb allò que ens podria afectar negativament :

- Una injustícia - Que ens insultin - El robatori Ens sentim identificats amb

les “bones” persones.

Ens sentim identificats amb les “bones” persones.

Quan diem “Robar és dolent” expressem una valoració, un sentiment.

Passa el mateix a : -Mentir és dolent -No respectar una paraula és

menyspreable -Ser solidari és bo ...

Verdaderes o falses? Cap proposició ètica és verdadera ni

falsa Robar és dolent... Fer treballar un nen de 12 anys per

guanyar diners és un abús La poligàmia és inaceptable ... Tan sols ho poden ser les proposicions

matemàtiques o experimentals : “Estem al mes de maig” “3x2=6”

El paper de la raó a la moral

Primer és el sentiment Utilitzem la raó per a

acabar de prendre la decisió.

La raó ens ajuda a tenir en compte les circumstàncies.

“Aquest no es mereix la meva ajuda però l’ ajudaré per ...”

“Si ara no ajudo a aquestes persones que tenen tants problemes em sentiré malament.”

5.3.4 Inmanuel 5.3.4 Inmanuel KantKant

S XVIII : Königsberg 1724 / S XVIII : Königsberg 1724 / 18041804

Físic , matemàtic, filòsofFísic , matemàtic, filòsof A la mort dels pares ha d’ A la mort dels pares ha d’

abandonar els estudis i abandonar els estudis i treballar com a tutor treballar com a tutor particularparticular

Torna a la Universitat quan Torna a la Universitat quan ja té 31 anys i es doctora.ja té 31 anys i es doctora.

Fins al 1755 no Fins al 1755 no guanya una càtedra guanya una càtedra universitària (Lògica)universitària (Lògica)

Molt religiós. Molt Molt religiós. Molt obert i tolerant.obert i tolerant.

Molta influència.Molta influència. Il.lustracióIl.lustració Mai va allunyar-se de Mai va allunyar-se de

la seva ciutat.la seva ciutat.

Científics i filòsofs als Científics i filòsofs als que admirava:que admirava:

Newton. Rousseau. Hume

La seva frase més coneguda:“Sapere aude!”Vol dir Atreveix-te a saber!Atreveix-te a pensar per tu mateix!

La teoria ètica de KantLa teoria ètica de Kant És la resposta a “Què haig És la resposta a “Què haig

de fer?”de fer?” El seu objectiu és El seu objectiu és

proposar una ètica que proposar una ètica que valgui valgui universalment,universalment, que que ningú pugui estar en ningú pugui estar en contra.contra.

Així doncs no proposa cap Així doncs no proposa cap norma que s’ hagi de norma que s’ hagi de respectar : per exemple respectar : per exemple “ser solidaris”.“ser solidaris”.

Segons ell Segons ell tots tots sabem què cal fersabem què cal fer

Perquè tots tenim Perquè tots tenim capacitat de pensar, capacitat de pensar, consciènciaconsciència

El que cal és complir El que cal és complir el nostre el nostre “deure “deure moral” moral” : els principis : els principis que tots trobem dins que tots trobem dins de nosaltresde nosaltres

No es tracta de complir els No es tracta de complir els deures que ens imposen sinó deures que ens imposen sinó aquells que cadascú troba en aquells que cadascú troba en si mateix.si mateix.

L’ humorista El Roto expressa la idea de Kant : ser humans vol dir saber què cal fer moralment, tots ho sabem , hem d’ escoltar la nostra consciència.Al dibuix veiem un dirigent polític o empresarial que és conscient de que no està respectant els principis morals que tots compartim.

Proposa alguns Proposa alguns criteris per a la criteris per a la nostra orientació:nostra orientació:

Els anomena Els anomena imperatius imperatius categòrics categòrics i són i són

Principi de l’ Principi de l’ universalitatuniversalitat : : “actua de tal “actua de tal forma que puguis forma que puguis voler que allò que voler que allò que tu fas es pugui tu fas es pugui convertir en una convertir en una norma universal”.norma universal”.

Sabem, per exemple, Sabem, per exemple, que mentir és dolent que mentir és dolent perquè no ens perquè no ens agradaria que dir agradaria que dir mentides fos la mentides fos la norma seguida per norma seguida per tothom.tothom.

Principi del Principi del respecte a la respecte a la persona persona : : Cadascú ha de tractar-Cadascú ha de tractar-se a sí mateix i ha de tractar als se a sí mateix i ha de tractar als altres com un valor absolut mai com altres com un valor absolut mai com un mitjà.un mitjà.

Aquesta principi ens fa veure que les Aquesta principi ens fa veure que les següents imatges expressen una següents imatges expressen una manca de respecte a la persona i per manca de respecte a la persona i per tant expressen una conducta tant expressen una conducta immoral i que hem de rebutjar :immoral i que hem de rebutjar :

ManipulacManipulacióió

Treball Treball infantil.infantil.

EmigrantEmigrants s explotadeexplotades s

EsclavituEsclavitud d moderna. moderna. ExplotaciExplotació sexual ó sexual dones.dones.

Nens Nens soldatsoldatss

Biografia 5’Biografia 5’ http://www.youtube.com/wat

ch?v=zzi_ZvG0Cas&feature=fvw

Biografia de Kant del 4’ al 6’Biografia de Kant del 4’ al 6’ http://www.youtube.com/watch?v=2zhYcK0IskA

5.3.5 L’ Utilitarisme5.3.5 L’ Utilitarisme

El principal El principal representant representant d’ aquesta d’ aquesta teoria ètica teoria ètica és John és John Stuart Mill.Stuart Mill.

Londres Londres 1806-1806-Avignon Avignon 18731873

L’ Utilitarisme és una teoria ètica L’ Utilitarisme és una teoria ètica que apareix en el segle XIX i és molt que apareix en el segle XIX i és molt present avui.present avui.

Defensa que l’ objectiu de l’ ésser Defensa que l’ objectiu de l’ ésser humà és la humà és la felicitat felicitat o plaer.o plaer.

Per això les nostres accions han de Per això les nostres accions han de ser jutjades d’ acord amb el ser jutjades d’ acord amb el principi principi d’ utilitat d’ utilitat o de màxima felicitat : les o de màxima felicitat : les accions són bones quan les accions són bones quan les conseqüències són útils (ens apropen conseqüències són útils (ens apropen a la felicitat) i són dolentes quan no a la felicitat) i són dolentes quan no són útils (no ens apropen a la són útils (no ens apropen a la felicitat)felicitat)

Quan l’ utilitarisme diu que Quan l’ utilitarisme diu que la finalitat de tota acció la finalitat de tota acció correcta és la felicitat, no correcta és la felicitat, no entén per felicitat l’ interès o entén per felicitat l’ interès o plaer personal, sinó plaer personal, sinó el màxim el màxim profit per al major nombre de profit per al major nombre de persones.persones.

El plaer o felicitat és un bé El plaer o felicitat és un bé comú o bé general.comú o bé general.

Fa una distinció entre plaers Fa una distinció entre plaers inferiors i superiors segons inferiors i superiors segons promoguin o no el promoguin o no el desenvolupament moral propi de desenvolupament moral propi de l’ ésser humà.l’ ésser humà.

L’ utilitarisme continua present L’ utilitarisme continua present en les teories econòmiques de la en les teories econòmiques de la democràcia i ha tingut una gran democràcia i ha tingut una gran influència en l’ anomenat Estat influència en l’ anomenat Estat del benestar.del benestar.

Am l’ Am l’ expressió expressió “estat de “estat de benestar” benestar” ens referim ens referim als serveis als serveis que impulsen que impulsen els Estats els Estats democràtics democràtics per a per a facilitar una facilitar una millor millor qualitat de qualitat de vida als vida als ciutadans.ciutadans.

Per exemples Per exemples l’ l’ ensenyament ensenyament o el sistema o el sistema sanitari.sanitari.

El sistema El sistema sanitari sanitari (hospitals, (hospitals, metges, ...) metges, ...) és expressió és expressió de l’ estat de l’ estat del del benestar.benestar.

Ens aporta Ens aporta benestar benestar per tant és per tant és bo.bo.

A l’ època de Mill A l’ època de Mill les dones no les dones no podien votar : podien votar : quina era l’ opció quina era l’ opció moral correcta : moral correcta : reconèixer el seu reconèixer el seu dret al vot o no?dret al vot o no?

Mill va defensar Mill va defensar en el Parlament en el Parlament el dret de les el dret de les dones a votar.dones a votar.

Quins arguments Quins arguments va utilitzar?va utilitzar?

6.Tecnoètica6.Tecnoètica

uu

6. 1 Què és la Tecnoètica6. 1 Què és la Tecnoètica

La tecnoètica es una disciplina La tecnoètica es una disciplina filosòfica que fa una reflexió filosòfica que fa una reflexió moral sobre els fins i els moral sobre els fins i els objectius de la tècnica i la objectius de la tècnica i la ciència.ciència.

6.2 6.2 Per què és necessària la Per què és necessària la Tecnoètica?Tecnoètica?

Perquè la Perquè la tecnologia pot tecnologia pot tenir aplicacions tenir aplicacions discutibles, discutibles, algunes poden ser algunes poden ser contràries a valors contràries a valors ètics universals.ètics universals.

6.3 Alguns dels problemes que la 6.3 Alguns dels problemes que la Tecnoètica ens mostraTecnoètica ens mostra

La tecnologia no significa La tecnologia no significa necessàriament progrés . Ens necessàriament progrés . Ens ofereix oportunitats però també ofereix oportunitats però també nous problemes. Veiem alguns :nous problemes. Veiem alguns :

1)Grans 1)Grans desigualtats : desigualtats : moltes persones no tenen moltes persones no tenen

accés a les TIC accés a les TIC (Tecnologies de la (Tecnologies de la Informació i el Coneixement)Informació i el Coneixement)

((el 50% del la població mundial no ha usat el 50% del la població mundial no ha usat mai el telèfon). mai el telèfon).

Apareix una nova Apareix una nova esquerda esquerda tecnològica tecnològica que genera que genera exclusió social.exclusió social.

jj

gg

jj

kk

2)2)Dependència Dependència tecnològica : tecnològica :

creença de que les creença de que les tecnologies solucionaran tecnologies solucionaran tots els nostres tots els nostres problemesproblemes..

ii

3)La necessitat d’ una 3)La necessitat d’ una alfabetització digital alfabetització digital per a per a integrar-se en la societat d’ ara.integrar-se en la societat d’ ara.

= noves dificultats per a gran = noves dificultats per a gran part dels ciutadans.part dels ciutadans.

tt

4)El problemes derivats del 4)El problemes derivats del lliure accés lliure accés a la informació en a la informació en el ciberespai :el ciberespai :

Nens: accés a pàgines de risc.Nens: accés a pàgines de risc.

hh

ii

gg

5) 5) Font de frustració Font de frustració : : La sensació de que la tecnologia La sensació de que la tecnologia

controla la nostra vida i és font de controla la nostra vida i és font de frustració quan no funciona com frustració quan no funciona com cal.cal.

6) 6) Excés d’ informació Excés d’ informació El problema que suposa l’ excés d’ El problema que suposa l’ excés d’

informació que moltes vegades és informació que moltes vegades és simplement brossa, que contamina el simplement brossa, que contamina el medi i dificulta la seva utilització.medi i dificulta la seva utilització.

7) 7) Intimitat :Intimitat : El problema de l’ accés a la intimitat i els El problema de l’ accés a la intimitat i els

accessos no autoritzats a informació accessos no autoritzats a informació personal.personal.

Font per a aquest apartat :Font per a aquest apartat : http://www.buenastareas.com/ensayos/Tecno-Etica/1224713.html

gg

7. Bioètica7. Bioètica

7.1 Definició7.1 Definició Branca de l‘Ètica Branca de l‘Ètica Inclou els problemes ètics Inclou els problemes ètics que que

tenen a veure amb la vida en general tenen a veure amb la vida en general :: tractament mèdic, medi tractament mèdic, medi ambient, el tracte que donem ambient, el tracte que donem als animals.als animals.

Disciplina Disciplina relativament relativament novanova Neix a Nord-Amèrica Neix a Nord-Amèrica a principis dels a principis dels

anys 1970 anys 1970 i ha tingut un creixement i ha tingut un creixement enorme.enorme.

7.2 Història7.2 Història

Les primeres declaracions Les primeres declaracions de bioètica sorgeixen de bioètica sorgeixen acabada la Segona Guerra acabada la Segona Guerra Mundial, Mundial, després del descobriment després del descobriment dels experiments mèdics impulsats pel dels experiments mèdics impulsats pel nazisme. nazisme.

ii

Entre 1933 y 1945 en la Entre 1933 y 1945 en la Alemania Nazi, algunos Alemania Nazi, algunos médicos y otros médicos y otros profesionales de la salud profesionales de la salud participaron en la participaron en la esterilización y asesinato esterilización y asesinato de pacientes portadores de pacientes portadores de enfermedades de enfermedades genéticas y mentales, de genéticas y mentales, de niños con niños con malformaciones, en malformaciones, en experimentos científicos experimentos científicos realizados sin realizados sin consentimiento y en el consentimiento y en el exterminio de otras exterminio de otras personas en función de su personas en función de su condición religiosa, condición religiosa, política, cultural o de política, cultural o de identidad (opositores, identidad (opositores, judíos, gitanos, y judíos, gitanos, y homosexuales...). homosexuales...).

http://medicinayholocausto.blogspot.com/2011/03/un-libro-clasico-sobre-medicina-y.html

7.3 Àmbits de la bioètica7.3 Àmbits de la bioètica 1. Problemes ètics derivats de 1. Problemes ètics derivats de

les professions sanitàries: les professions sanitàries:

Transfusions de sang, eutanàsia, Transfusions de sang, eutanàsia, trasplantaments d'òrgans, reproducció trasplantaments d'òrgans, reproducció assistida o mitjançant fertilització in vitro, assistida o mitjançant fertilització in vitro, avortament, tots els assumptes implicats en la avortament, tots els assumptes implicats en la relació metge-pacient.relació metge-pacient.

uu

2. Problemes de la 2. Problemes de la investigació científica :investigació científica :

La recerca biomèdica:La recerca biomèdica: manipulació genètica, manipulació genètica,

tecnologies reproductives tecnologies reproductives com la fecundació in vitro com la fecundació in vitro o la o la (per ara només hipotètica) (per ara només hipotètica)

clonació humana, etc.clonació humana, etc.

tt

3. Els problemes ecològics, 3. Els problemes ecològics, del medi ambient i la del medi ambient i la biosfera: biosfera:

Necessitat de conservació del medi Necessitat de conservació del medi ambient, com el perill d’ extinció d’ ambient, com el perill d’ extinció d’ espècies i el respecte cap als animals i la espècies i el respecte cap als animals i la natura, l'ús o no d'energia nuclear, natura, l'ús o no d'energia nuclear, controlar el creixement de la població controlar el creixement de la població mundial i el problema de l’ alimentació mundial i el problema de l’ alimentació en els països pobres, etc.en els països pobres, etc.

jj

tt

44. Influència social i política . Influència social i política de les qüestions anteriors, pel de les qüestions anteriors, pel

que fa a legislació, educació, que fa a legislació, educació, polítiques sanitàries, religió, polítiques sanitàries, religió, etc.etc.

oo

5. Temàtiques relatives a la 5. Temàtiques relatives a la relació entre neurologia i relació entre neurologia i èticaètica

que donaria lloc al que coneixem com que donaria lloc al que coneixem com

neuroètica.neuroètica.

Analitza les pràctiques mèdiques i Analitza les pràctiques mèdiques i quirúrgiques, genètiques i farmacèutiques quirúrgiques, genètiques i farmacèutiques que afecten al cervell i a la conducta que afecten al cervell i a la conducta mitjançant l’ ús d’ hormones, mitjançant l’ ús d’ hormones, psicofàrmacs, implantament, etc.psicofàrmacs, implantament, etc.

rr

jj

Implants Implants cerebrals cerebrals

ii

Fonts d’ aquest apartat :Fonts d’ aquest apartat : http://es.wikipedia.org/wiki/Bio%C3%A9tica http://www.alcoberro.info/planes/neuroetica.html