1 2

INTRODUCCIÓ

Des de la revolució industrial el creixement de les ciutats ha transformat totalment la nostra manera de viure. Successives onades de població, de diversa procedència i que encara continuen vives, han permès el desenvolupament del sistema a canvi d’un abandonament progressiu del territori.

A aquesta hipertròfia de les ciutats s’acompanya, especialment en les ultimes dècades, d’un abandonament progressiu del món rural. Aquest fet es produeix també en la seva vessant productiva, deixant el paisatge per primera vegada en segles, sense el domini de l’home.

Per contra i al mateix temps, han anant prenent força moviments que reclamen la tornada a una vida més propera a la natura i a l’origen de la pròpia condició humana. Assistim a alguns fenòmens en el sentit contrari que, més enllà de la segona residència o del turisme d’interior, postulen la vida al món rural com una de les aspiracions de la societat contemporània. Les bones comunicacions de transport i el desenvolupament de les tecnologies d’informació fan que aquest fet es pugui plantejar no com la conseqüència d’una somniada fugida, sinó com una realitat a l’abast.

L’ESCENARI

VILAFAMÉS

Aquestes podrien ser les condicions de la localitat en la qual es proposa el treball en el segon quadrimestre del tercer curs de projectes de l’ETSAB. Vilafamés, un poble d’uns 1.500 habitants situat a 28km a l’interior de la costa, s’arriba en menys de 30 minuts des de la ciutat de Castelló i alhora es situa en un espai de forta personalitat natural. Amb una cota que arriba als 400 metres i protegit de la mar per muntanyes, té una visió preponderant de tota la comarca de la Plana Alta, dedicada al cultiu del secà, amb oliveres i vinyes, a l’industria de la ceràmica, i que està coronada per el pic del Penyagolosa, el més alt de la Comunitat Valenciana.

La relació entre la seva fisonomia i el territori és molt explicita, no solament per l’escarpada topografia sinó també per l’ús del propi material de la muntanya, una mena de pedra de rodeno -de la qual la Pedra Grossa és el seu millor exponent-, freqüentment encalada però que li confereix una particular qualitat cromàtica. Els seus carrers es caracteritzen, a més, per l’abundant presència de patis i jardins i per la potència dels voladissos de les seves cobertes.

Pel que fa a la seva història, el seu origen musulmà, encara es conserva en les traces del castell però també a l’àrea més alta del poble, on precisament es situarà l’àmbit de treball del curs. El castell, la gòtica església de la Sang, o la barroca església de l’Assumpció són testimonis de la seva llarga història, on també destaquen episodis heroics a l’època de les guerres carlistes.

LA CASA DE L’ARTISTA

Però sens dubte un dels fets més importants de la seva recent història va ser la pionera fundació del museu d’art contemporani a inicis dels 70 per el prestigiós crític Vicent Aguilera i Cerní. La rehabilitació del Palau del Batlle, un magnífic exemple de gòtic civil, va ser acompanyada per nombroses cases del poble que foren ocupades per artistes fent de Vilafamés un important nucli cultural durant aquells anys. La col·lecció que va aconseguir reunir el MACVAC el va fer ser un dels primers museus d’art contemporani del país i el transformà en un fet insòlit.

Les múltiples relacions entre art, natura i arquitectura estaran doncs en el centre del projecte que volem proposar en aquest quadrimestre. Una arquitectura amb arrels amb allò popular i rural però que ha d’alimentar-se de les tècniques d’avui així com de la consciència mediambiental que tota operació actualment ha d’incloure.

Recuperant l’esperit originari del museu, i partint d’una situació real, un artista imaginari té un terreny a la part Oest de l’església de la Sang on es situava l’antic hospital. La parcel·la té una difícil topografia però a la vegada unes magnífiques vistes cap a la plana de Castelló i a la serra del Penyagolosa. Habitualment viu a l’estranger però vol construir-se la seva casa a Vilafamés per passar llargues estàncies, treballar i organitzar cursos i tallers de creació. Per això vol també incloure en l’operació un habitatge per a què algú es faci càrrec habitualment del centre quan ell no hi és present.

Housing papers.ETSAB - White Chair of Barcelona / Alberto Peñín

Façana principal del Palau del Batlle, actual MACVAC

Joaquín Michavila - Eusebio Sempere - Rafa ArmengolJosé María Yturralde - Joan Hernández Pijuan - Antoni Tàpies

PROJECTES IV [m] ETSAB 2015-2016CÀTEDRA BLANCA BARCELONAdireccióAlberto Peñín

unitat docentEduard GascónRamón GodóJudith LeclercJulio Mejón Mara PartidaAlberto PeñínJorge Vidal

assitència docentLuis AmorósMarina Ollé

HABITAR EL PAISATGE

El éxodo rural. Mingote en ABC (1966)

Fotogragia aèria de Vilafamés

3 4

ELS HABITANTS I EL PROGRAMA

L’àmbit de reflexió coincideix amb l’àrea indicada al plantejament municipal com pendent de Pla de Reforma interior i on està prevista una reserva d’edificació.

Es tracta d’una superfície de uns 1.600 metres quadrats que llinda al Sud amb el nucli urbà del poble, a l’Est amb l’església de la Sang, al Nord amb el teixit antic del carrer Cuarticho i a l’Oest amb les magnífiques vistes al paisatge. La parcel·la està travessada pel carrer de la Sang que dóna accés a l’església i es situa en el punt alt de l’ascensió que es realitza a través del carrer del Pilar, un dels més pintorescs del poble.

DADES DEL PROGRAMA

El programa que s’ha d’implantar es defineix en els seus continguts, deixant marges de llibertat pel que fa el seu dimensionament per tal d’adaptar-se el millor possible al lloc.

// La casa del artista: _Habitació, bany, sala d’estar, menjador i petita cuina. A la sala d’estar hi haurà un petit espai de biblioteca _Habitació de convidats amb accés independent però amb connexió interior.

// El taller de l’artista: Un espai amb condicions de llum adequades pel treball i amb accés també des de l’exterior per tal de poder organitzar petites exposicions com una mena d’extensió del museu. Comptarà també amb una petita aula per impartir conferències o classes als estudiants.

// La residència d’estudiants: L’artista vol organitzar tallers i cursos per a un màxim de 5 estudiants. La residència comptarà amb una sala compartida amb cuina i menjador.

// La casa de la família: _Programa per a una parella d’uns 50 anys (un d’ells treballa a l’industria de la ceràmica) amb dos fills que amb les seves parelles esporàdicament els visiten els caps de setmana acompanyats per 5 nets. _La casa disposarà d’un espai a l’exterior on poder gaudir d’un petit hort de consum propi.

Els espais exteriors que lliguin aquests programes faran l’objecte d’una definició específica.

L01

L08

V12 S13

L15

L22

L29

L07

L14

L09

L04

L11

L18

L25

L02

L09

V10

X03

X10

X17

X24

X02

X09

X16

X30

X06

X13

X20

X27

X11

X04

PRESENTACIÓ Curs + Exercici1 Tallers projectes

Conf. IGNACIO DÍEZ TORRIJOSTallers Projectes

Conf. MIGUEL DEL REYTallers Projectes

Tallers Projectes

Conf. DANIEL GARCÍA ESCUDEROConf. CARLOS SOLER

Tallers Projectes

Conf. TOMÀS LLORENSTallers Projectes

LLIURAMENT EXERC. 2 [parelles]Jury al pass

Inici TERCER EXERCICITallers Projectes

Conf. ARTURO ZARAGOZATallers Projectes

Conf. FABIÁN LÓPEZTallers Projectes

Conf. CARLOS FERRATERTallers Projectes

Tallers Projectes

Tallers Projectes

LLIURAMENT FINAL PROJECTES IVJURY FINAL

Tallers Projectes

Tallers Projectes

LLIURAMENT PRIMER EXERCICITallers Projectes

VIATGE ARQUITECTÒNIC A L’EMPLAÇAMENTVilafamés + Castelló + Vila-real + Peñíscola

Tallers Projectes

CORRECCIÓ INTERMITJATallers Projectes

Tallers Projectes

Tallers Projectes

LLIURAMENT SEGON EXERCICIJURY

Tallers Projectes

Tallers Projectes

Tallers Projectes

Tallers Projectes

LLIURAMENT TERCER EXERCICI

Tallers Projectes

FEBRER2016

MARÇ2016

ABRIL2016

MAIG2016

JUNY2016

DEFINICIÓ PROGRESSIVA DE L’ARQUITECTURA

Tot i que els continguts detallats de cada entrega s’especificaran al llarg del curs, el seu planteig es el següent.

1. PRIMERA FASE: LES CONDICIONS.Entrega el 17 de febrer. Per parelles. Format paper A3 i digital

// L’habitant: _ El primer treball de l’estudiant, que es realitzarà per parelles, serà l’elecció d’un dels artistes que actualment està exposat al MACVAC i que serà l’habitant imaginari de l’habitatge. Es realitzarà en primer lloc un treball d’aproximació a la seva figura per tal de concretar possibles orientacions del projecte.

// El territori: _L’anàlisi del lloc passarà per una doble aproximació. La seva relació amb la cultura territorial del lloc i també una aproximació acurada de les condicions del lloc, especialment la topografia. _ Es realitzarà una maqueta col·lectiva

// El programa: _Cada parella d’alumnes definirà amb precisió el programa genèric de l’exercici que ha sigut plantejat.

2. SEGONA FASE: APROXIMACIONS AL PROJECTE.Entrega el 30 de març. Individual. Format paper A1, maqueta i digital

_ Es definirà la proposta a nivell d’avant projecte. Plànols i maqueta a 1/200 i detalls a 1/00 _Memòria conceptual i gràfica on es prendrà especial atenció a la relació amb el territori, les preexistències i la condició de l’artista

3. TERCERA FASE: PROJECTE I CONSTRUCCIÓ.Entrega el 11 de maig. Realitzat amb parelles. Format paper A1, maquetes i digital

_Es definirà la proposta a nivell de projecte executiu. _Plànols de 1/1000 a 1/1. En aquest sentit el projecte proposarà com a mínim un element a 1/1 que serà l’objecte de recerca personal dels alumnes. _Maquetes i perspectives _Memòria Técnica i gràfica on es descriuran els sistemes constructius fent èmfasi en l’estructura, l’elecció del material i amb les estratègies de sostenibilitat que el projecte ha seguit.

EXEMPLES I BIBLIOGRAFIADisponibles al web de la càtedra, junt amb l’enunciat complert

CALENDARI DE CURS

Emplaçament de l’exercici de PIV-M a Vilafamés

Fotografia de la parcel·la de l’emplaçament