Eugeni d’OrsSohab Regragi

Fei Fan

Eugeni d’Ors

Formació La seva vida Format culturalment durant el tombant de

segle, Eugeni d'Ors i Rovira (Barcelona 1881-Vilanova i la Geltrú 1954)

Bibliografia Estudià dret a Barcelona i es doctorà a Madrid el 1905 amb

Genealogía ideal del imperialismo. Emprà el pseudònim Xènius per escriure a la secció Glosari

de La Veu de Catalunya i allà posà en circulació el concepte de Noucentisme.

Nomenat secretari general de l'Institut d'Estudis Catalans l'any 1911, el 1913 es va doctorar en Filosofia i Lletres a Madrid. El 1915 fundà l'Escola de Bibliotecàries, que dirigí fins al 1920, i, el 1917, es converteix en el màxim responsable d'Instrucció Pública de la Mancomunitat de Catalunya.

Després de la mort d'Enric Prat de la Riba, el seu més ferm protector i promotor, es produeix un distanciament progressiu entre ell i el programa de la Lliga Regionalista, degut a la seva incompatibilitat temperamental i ideològica amb Puig i Cadafalch que va acabar amb la defenestració de què fou víctima el 1920 i que el dugué a la defecció del seu país i a dimitir del càrrec, cessant també de secretari de l'Institut d'Estudis Catalans.

El 1923 es va establir a Madrid, on fou nomenat membre de l'Acadèmia Espanyola el 1926, però on no va ingressar fins el 1938. Durant la Guerra Civil fou nomenat Cap de la Jefatura Nacional de Bellas Artes del govern de Burgos i es convertí en un dels més destacats intel·lectuals del règim dictatorial del General Franco. El 1953 li fou atorgada la càtedra de Ciència de la Cultura de la Universitat de Madrid.

A Vilanova i la Geltrú, on va morir el 1954, hi ha un Institut que porta el seu nom.

Afeccionat al dibuix i la pintura, feia servir sovint el sobrenom d'Octavi de Romeu per a signar les seves obres. Es conserven dos dels seus dibuixos, Caricatura i Acadèmia de Ciències, als fons del Mnac, provinents de la col·lecció de Raimon Casellas.