Europa 2011: un any per la gratuitat
1
El 2010 ha estat l’any europeu “de lluita contra la pobresa i l’exclusió social” (2010against- poverty.eu). Enmig de nosal- tres tenim gairebé 80 milions de persones (un 16% de la po- blació) que viu per sota del llin- dar de la pobresa. Això va cen- trar la celebració educativa del Dia d’Europa del 2010. Al meu institut ja en tenim experiència: cal afavorir la iden- titat europea, però tocant de peus a terra. Des de l’àrea de Ciutadania, com des d’altres, volem que l’horitzó del 9 de maig, Dia d’Europa, tingui con- tingut, que no siguin només quatre banderetes i alguna refe- rència a la babalà. És molt se- riós educar. És molt seriós “ser d’Europa”. El 2010 fou genial. L’acte central es va desenvolu- par en un espai emblemàtic, la Ciutadella de Roses, amb la pre- sència de Manel Camós, direc- tor de la representació de la UE a Catalunya. S’hi va expressar el fruit de setmanes de treball interdisciplinari i exigent. Cal que sigui així, amb la implicació del claustre, de les famílies i del municipi sencer. Ara tenim al davant el 2011, l’any europeu del voluntariat (europa.eu/volunteering), una oportunitat magnífica per mi- llorar en l’Europa social que tots volem. Segons el DIEC, aquest mot indica “la condició de vo- luntari en un treball social con- cret”. Ens n’adonem que la base de la nostra vida rau aquí? Per anar endavant no n’hi ha prou amb economistes i empresaris excel·lents que creïn riquesa, ni amb polítics conscients de la ne- cessitat de fer-ne una justa dis- tribució. Ni el pur capitalisme ni la solidaritat institucionalitza- da són suficients: el món no ho seria encara prou, d’humà. El secret és en el treball gratuït, i això és el que fa un voluntari: aquella iaia que té cura del nét, l’home o dona que atenen un necessitat que no els donarà res a canvi, qui perdona de cor un menyspreu sense muntar un enrenou. Tot això és gratuït. Ja els n’havia parlat (El Punt, 16-10-09) d’una altra lògica que no funciona segons el guany i que és difícilment mesurable amb números i lleis, ja que té a veure amb “el viure social de les persones”. No són suficients ni l’esquema “de l’intercanvi” ni el “d’obligació pública”. Existeix una estructura, misteriosa i im- prescindible: l’ “economia de la gratuïtat”. Encara que a algú el destorbi, la citació ve del Vaticà: Caritas in veritate, del 2009. La Unió europea vol focalit- zar l’atenció del 2011 sobre els “voluntaris”. Els objectius ofi- cials són: a) promoure el volun- tariat entre els ciutadans; b) do- nar suport i reforçar-ne les or- ganitzacions; c) millorar el re- coneixement d’aquest treball i dels seus reptes, i d) celebrar el compromís de milions de volun- taris europeus. Impacta conèi- xer-ne els beneficis: pot arribar a un 3-5% del PIB dels països de la UE, és expressió tangible de la ciutadania activa i enforteix certs valors europeus fonamen- tals: la solidaritat i la cohesió so- cial. Representa una oportuni- tat d’aprenentatge per desenvo- lupar el potencial i millorar l’au- toestima de moltes persones, i en redueix també el risc d’aïlla- ment social. Uns 95 milions d’adults europeus estan impli- cats en accions de voluntariat (quasi el 25% dels més grans de 15 anys). Ara bé, no és el ma- teix en tots els països. A l’Estat espanyol la implicació és relati- vament baixa (menys del 20%), centrada en els joves de menys de 30 anys, especialment quan encara són estudiants. Per millorar el nostre món hi ha molt a fer. Els polítics poden establir normatives que afavo- reixin la dedicació gratuïta als altres, les escoles poden educar en la responsabilitat col·lectiva i en la magnanimitat, les reli- gions i altres associacions po- den difondre ideals nobles, però cal sempre començar per un mateix. “Què faig jo gratuïta- ment pels altres?” o “qui podria rebre el meu ajut?”, completats amb un “ara, aviat o cada dia”, són preguntes ben pròpies per aquests dies. Domènech Melé (temesdavui.org) proposa una directiva d’acció per decidir-nos a actuar –tant en l’àmbit perso- nal com el d’organitzacions– “d’acord amb el principi de gra- tuïtat i no sols segons premisses contractualistes”. Tots seríem més rics així. Siguem tossuts en fer coses bones que, per cor- rompre’ns ja en són, de tenaços. Amb vista al 9 de maig, Dia d’Europa, dins d’aquest any del voluntariat, em pregunto: “I jo, què faig que sigui gratuït?” Sen- tim-nos-hi convidats. Professor de filosofia a l’Institut Illa de Rodes (Roses) ———————————————————————————————————————— Europa 2011: un any per la gratuïtat Xavier Serra i Besalú Contacte: [email protected] El Punt, 12/1/11 http://www.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/355394-europa-2011-un-any-per-la-gratuitat.html
-
Upload
xavier-serra -
Category
Documents
-
view
216 -
download
2
description
Article premsa
Transcript of Europa 2011: un any per la gratuitat
El 2010 ha estat l’any europeu“de lluita contra la pobresa il’exclusió social” (2010against-poverty.eu). Enmig de nosal-tres tenim gairebé 80 milionsde persones (un 16% de la po-blació) que viu per sota del llin-dar de la pobresa. Això va cen-trar la celebració educativa delDia d’Europa del 2010.Al meu institut ja en tenim
experiència: cal afavorir la iden-titat europea, però tocant depeus a terra. Des de l’àrea deCiutadania, com des d’altres,volem que l’horitzó del 9 demaig, Dia d’Europa, tingui con-tingut, que no siguin nomésquatre banderetes i alguna refe-rència a la babalà. És molt se-riós educar. És molt seriós “serd’Europa”. El 2010 fou genial.L’acte central es va desenvolu-par en un espai emblemàtic, laCiutadella de Roses, amb la pre-
sència de Manel Camós, direc-tor de la representació de la UEa Catalunya. S’hi va expressarel fruit de setmanes de treballinterdisciplinari i exigent. Calque sigui així, amb la implicaciódel claustre, de les famílies i delmunicipi sencer.Ara tenim al davant el 2011,
l’any europeu del voluntariat(europa.eu/volunteering), unaoportunitat magnífica per mi-llorar en l’Europa social que totsvolem. Segons el DIEC, aquestmot indica “la condició de vo-luntari en un treball social con-cret”. Ens n’adonem que la basede la nostra vida rau aquí? Peranar endavant no n’hi ha prouamb economistes i empresarisexcel·lents que creïn riquesa, niamb polítics conscients de la ne-cessitat de fer-ne una justa dis-tribució. Ni el pur capitalisme nila solidaritat institucionalitza-da són suficients: el món no hoseria encara prou, d’humà. Elsecret és en el treball gratuït, iaixò és el que fa un voluntari:
aquella iaia que té cura del nét,l’home o dona que atenen unnecessitat que no els donarà resa canvi, qui perdona de cor unmenyspreu sense muntar unenrenou. Tot això és gratuït.Ja els n’havia parlat (El Punt,
16-10-09) d’una altra lògica queno funciona segons el guany ique és difícilment mesurableamb números i lleis, ja que té aveure amb “el viure social de lespersones”. No són suficients nil’esquema “de l’intercanvi” ni el“d’obligació pública”. Existeixuna estructura, misteriosa i im-prescindible: l’ “economia de lagratuïtat”. Encara que a algú eldestorbi, la citació ve del Vaticà:Caritas in veritate, del 2009.La Unió europea vol focalit-
zar l’atenció del 2011 sobre els“voluntaris”. Els objectius ofi-cials són: a) promoure el volun-tariat entre els ciutadans; b) do-nar suport i reforçar-ne les or-ganitzacions; c) millorar el re-coneixement d’aquest treball idels seus reptes, i d) celebrar el
compromís de milions de volun-taris europeus. Impacta conèi-xer-ne els beneficis: pot arribara un 3-5% del PIB dels països dela UE, és expressió tangible dela ciutadania activa i enforteixcerts valors europeus fonamen-tals: la solidaritat i la cohesió so-cial. Representa una oportuni-tat d’aprenentatge per desenvo-lupar el potencial i millorar l’au-toestima de moltes persones, ien redueix també el risc d’aïlla-ment social. Uns 95 milionsd’adults europeus estan impli-cats en accions de voluntariat(quasi el 25% dels més grans de15 anys). Ara bé, no és el ma-teix en tots els països. A l’Estatespanyol la implicació és relati-vament baixa (menys del 20%),centrada en els joves de menysde 30 anys, especialment quanencara són estudiants.Per millorar el nostre món hi
ha molt a fer. Els polítics podenestablir normatives que afavo-reixin la dedicació gratuïta alsaltres, les escoles poden educar
en la responsabilitat col·lectiva ien la magnanimitat, les reli-gions i altres associacions po-den difondre ideals nobles, peròcal sempre començar per unmateix. “Què faig jo gratuïta-ment pels altres?” o “qui podriarebre el meu ajut?”, completatsamb un “ara, aviat o cada dia”,són preguntes ben pròpies peraquests dies. Domènech Melé(temesdavui.org) proposa unadirectiva d’acció per decidir-nosa actuar –tant en l’àmbit perso-nal com el d’organitzacions–“d’acord amb el principi de gra-tuïtat i no sols segons premissescontractualistes”. Tots seríemmés rics així. Siguem tossuts enfer coses bones que, per cor-rompre’ns ja en són, de tenaços.Amb vista al 9 de maig, Dia
d’Europa, dins d’aquest any delvoluntariat, em pregunto: “I jo,què faig que sigui gratuït?” Sen-tim-nos-hi convidats.
Professor de filosofia a l’Institut Illa de
Rodes (Roses)
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
Europa 2011: un any per la gratuïtatXavier Serra i Besalú
Contacte: [email protected] El Punt, 12/1/11
http://www.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/355394-europa-2011-un-any-per-la-gratuitat.html
