Evolució d'un patrimoni al segle XV

1

EVOLUCIÓ PATRIMONIAL D´UN LLINATGE TERRATINENT AL PENEDÈS

AL SEGLE XV : ELS GUAL

INTRODUCCIÓ

Aquest treball vol tractar d’investigar l’evolució, o no, del patrimoni d’un llinatge – des

de finals del segle XIV fins al segle XVI -, i les estructures familiars d´ uns pagesos

benestants, a partir bàsicament de documentació notarial.

Caldria concloure si el llinatge decau o creix durant el segle XV. Segle que,

conjuntament amb l’anterior, es consideren segles de crisi del feudalisme, degut

sobretot a una davallada demogràfica i a una crisi econòmica. Una crisi, que ha portat i

porta problemes als historiadors per trobar-hi la seva cronologia. Per Guy Bois, a

Normandia, va haver-hi una fase de depressió 1310/20 fins l´ any 1460, seguida d’una

altra de recuperació, des de l’any 1460 fins el 1550/60 de l’economia rural normanda. 1

Per Rodney H. Hilton les contradiccions de la societat feudal són al cor mateix de la

crisi dels segles XIV i XV. És gairebé segur que la productivitat per càpita de l’

agricultura restà estancada, o a la baixa, cap la darreria del segle XIII, que les rendes en

diners de molts hisendats estaven estancades o a la baixa a les primeres dècades del

segle XIV i que a França a mitjan segle XV, malgrat les dificultats, la pagesia mitjana

va tenir un moment favorable, recuperant la seva força a la darreria del segle.2 I per a

casa nostra Vicens-Vilar-Carrère fixaren l’inici dels esdeveniments crítics en el 1333, i

el final, en el procés de redreçament del regnat de Ferran II. El període de 1440-1455

marca la fase aguda de la decadència del segle XV en els aspectes econòmic i social i

continua la davallada fins al final de la guerra contra Joan II i les darreries d’aquest llarg

regnat, segons Jaume Vicens i Vives. Mario Del Treppo situa la crisi de creixement, a

Catalunya, abans de l’època de prosperitat del primer terç del segle XV, marcat per un

signe ascendent entre 1420 i 1433, una baixada el 1450, un auge entre 1454 i 1462,

després del qual la crisi ja és imparable durant la guerra civil. Maria Teresa Ferrer ens

1 Guy Bois, Crise du féodalisme. Economie rurale et démographie en Normandie Orientale du début du 14e siècle au milieu du 16e siècle, Editions de l’École des Hautes Etudes en Sciencies Sociales, 1976, pàg. 351-365 2 Rodney H. Hilton, Una crisi del feudalisme, L’Avenç, dossier: el feudalisme i la seva crisi primera (segles XIV – XV ), nº 33, desembre 1980.

2

diu que hi va haver una crisi a la segona meitat del segle XIV i que les causes foren

múltiples: la pesta Negra, la guerra amb Gènova, la revolta a Sardenya i la guerra amb

Castella, totes tingueren uns efectes desastrosos per a l’economia catalana dificultant o

impedint el normal desenvolupament del comerç.3

El nostre treball consistirà en estudiar la crisi en un cas concret, veure si el llinatge

Gual situat a l’entorn de Vilafranca del Penedès, pateix la crisi del segle XIV – XV; ho

farem a partir de l’estudi del desenvolupament patrimonial, tant dels béns immobles

com dels béns mobles, la inversió del capital, i les relacions i estratègies familiars.

Tot ens ha de servir per refermar la hipòtesi que els Gual van ser un llinatge, una

família, de les moltes que van existir en aquella època, que van contribuir a ampliar l’

economia urbana d’una vila en creixement, en aquest cas concret Vilafranca del

Penedès. Ells – com d’altres – van ser uns terratinents que es van integrar a la vida

urbana, es van relacionar amb la burgesia vilafranquina i van ajudar a formar-la. I si

fem cas de Valdeavellano, veurem que el burgès es podria identificar amb aquest

llinatge cap a finals del segle XV, i potser abans, pel pas a la petita noblesa.4

LES FONTS DOCUMENTALS

Els documents emprats per a realitzar aquest treball són de tipus, bàsicament notarial.

És a dir, es tracta de registres o còpies dels originals que, en el seu moment, es lliuraven

a l’interessat, mentre que en els llibres dels notaris hi quedava constància o còpia de l’

operació efectuada, dels capítols matrimonials o dels testaments.

Al plantejar-nos el tema, va caldre mirar tots i cadascun dels llibres notarials que guarda

l’Arxiu Comarcal de Vilafranca del Penedès. Els registres notarials d’aquest arxiu no

van necessàriament correlatius ni estan ordenats d’una forma fàcil per investigar. L’

3 Maria Teresa Ferrer i Mallol, Establiments de masos després de la pesta Negra, a El Mas Català durant l’edat Mitjana i la moderna ( segles IX – XVIII), CSIC, Barcelona 2001. Moltes són la diversitat de les cronologies en quant a la crisis. Segons Carme Batlle, L’expansió baixmedieval ( segles XIII-XV), Història de Catalunya, dirigida per Pierre Vilar, edicions 62, Volum III, pàg.288-289. Resumeix, dient que, no és possible intentar una explicació limitada a una sola categoria de causes, com diu Pierre Vilar, per aquest motiu, els anys centrals del segle XV ofereixen totes les possibilitats de ser definits com a crítics, ja que aleshores s’esdevingueren no solament una recessió en la producció tèxtil i un moment baix en el comerç, sinó també agitacions socials al camp i a les ciutats, tant a Catalunya com a Mallorca. La represa de l’activitat industrial i la revifalla del comerç des de 1454 fins a la guerra podem atribuir-les a les mesures proteccionistes i a la devaluació monetària preconitzades per Barcelona. 4 Luis Garcia de Valdeavellano, a Orígenes de la burguesia en la España medieval, que diu : “... la calidad del “burgués, en sus orígenes más o menos identificada con la del mercado, no la determinan ni el nacimiento ni la profesión del comercio o de la industria, sino la habitación, el domicilio, la vecindad

3

ordre que es segueix és per anys, però de vegades aquest es talla i et trobes amb

documents que no corresponen a aquells anys o estan en una caixa diferent. No és una

tasca doncs còmode per treballar i poder esbrinar o seguir un llinatge o per realitzar

investigacions sobre qualsevol altre tema.

Personalment creiem que la documentació que guarda aquest arxiu és molt rica, però en

manca encara molta per classificar. Aquests problemes, segons l’arxiver, hi són per la

falta de personal. I jo encara diria més, també per la manca de gent interessada en la

investigació de Vilafranca o del Penedès. I ho recalco sobretot en l’època medieval, ja

que és una de les poques treballades en aquestes contrades. Lògicament si no hi ha

interès, les institucions encarregades de vetllar-ho no fan res per millorar-ho.

Els anys més antics de la documentació consultada abasten des de l’any 1345 ( poca )

ininterrompudament fins el 1523. Del segle XIV, anys 1345 al 1399 hi ha unes 45

caixes amb una mitjana de tres llibres per caixa. Del segle XV unes 70 caixes amb uns

dos o tres llibres per caixa. I del XVI, s’han consultat sis caixes, fins l’any 1523.

El present estudi només pretenia saber l’evolució del llinatge Gual fins les acaballes del

segle XV. L’arribar una mica més enllà en el temps s’ha fet per saber si aquesta

evolució podria tenir una continuïtat en el segle posterior.

A part d’aquesta documentació notarial, l’hem ampliada – no gaire – amb capbreus del

segle XV del mateix arxiu – documentació molt ben classificada i rica , sobretot des del

segle XVI al XVIII-, també amb alguns registres de cancelleria i del mestre racional de

l’Arxiu de la Corona d´Aragó.

El mètode de treball que s’ha seguit ha estat registrant fitxes per cada Gual que anàvem

trobant, escrivint tot el referent a ell : vendes, compres, casament, mort, herència, fills,

muller, relació familiar, testimonis que signaven els documents...

Les primeres dades obtingudes ens ubiquen la família Gual com a terratinents en tres

masies de la comarca de l’Alt Penedès, a l’entorn de la seva capital, Vilafranca. La

Masia de la Riba, situada al municipi de Sant Martí Sarroca; el Mas de l’Alzina, fora

muralla de la mateixa Vilafranca i el Mas de Pacs, al municipi de Pacs del Penedès. A

partir d’aquestes dades s’ha d’intentar construir l’arbre genealògic del llinatge, agafant

com a base les tres masies. Cal dir però, que altres masies - a part, d’aquestes- referides

al mateix llinatge, les trobem en la documentació. Tot i que en farem referència en el

treball, hem escollit aquestes, perquè són les més abundants documentalment.

en una ciudad determinada, y también la incorporación a una comunidad local, concejo o municipio...” pàg. 59, Edit Espasa- Calpe S.A. Colección Austral, 1975.

4

I finalment hem mirat de lligar totes les dades econòmiques, familiars, socials que ens

podien ajudar a trobar unes respostes a la hipòtesis del treball.

L’ORIGEN DELS GUAL.

El llinatge Gual, en el seu origen eren pagesos, ho continuaren essent al llarg dels segles

que estem estudiant. També durant els segles XIV-XV sorgeixen pagesos-mercaders,

notaris, sabaters, calderers, sastres, teixidors... Tots, es relacionaran amb la petita

noblesa, des de l’inici. Un d’ells, arribarà fins i tot a donzell a mitjans segle XV per

haver-se emparentat amb una filla d’aquesta noblesa. Uns vivien al camp, altres eren

urbans. Durant aquests anys van anar progressant d’una manera o d’una altra. Els

pagesos del camp van continuar essent pagesos o/i pagesos-mercaders vivint a les

masies originàries o d’altres que estaven a prop – com a resultat dels casaments amb

propietaris o propietàries d’altres masies, o compres d’aquestes -. Anem a veure però els

seus principis.

El cognom Gual, segons Mercè Aventin, prové de Guadall; 5 segons Alcover, del nom

personal Wadald, derivat d’un radical que significa “caminar”, “passar a gual”. Consten

documentats “Wadaldus” (949), “Vuadaldo” (954) o “Guadallus” (973). No obstant,

Josep Mª Albaigès en el seu “Diccionari de Noms de Persona”, li atorga com origen el

nom personal germànic Wald, que significa “il.lustre, governant”. La hipòtesis correcta

és difícil de saber. El que si podem assegurar és que el Gual del mas de la Riba, al terme

de Sant Martí Sarroca, és situada al “gual” del riu Foix, és a dir, a la part baixa d’aquest

riu.6

Ja al 1032, Sesmon i la seva muller Adalgarda, venien als esposos Bernat i Verna una

terra situada al comtat de Barcelona, al terme d’Olèrdola, a la Bleda, pel preu de 7 unces

d’or. Els límits d’aquesta terra eren la riera de Vitra, la terra de Bernat Aguiló i la de

Guadal. 7 Aquests límits podien correspondre al lloc on serà posteriorment el mas de la

Riba, al terme de Sant Martí Sarroca. La riera de Llitrà seria la de Vitra. Si així fora, el

llinatge dels Gual al Penedès és un – per no dir el primer – dels antics cognoms a l’Alt

Penedès. Més tard a l’any 1197 al Penedès, en Guillem, abat del monestir de Sant.

5 Mercè Aventin, Vilamajor 872 – 1299, Ed. Ausa, Sabadell, 1990. 6 El gual segons el diccionari de Pompeu Fabra és l’indret d’un riu en què l’aigua és prou baixa i el fons prou bo perquè s’hi pugui passar caminant. 7 A.C. A. Pergamins arxiu comtal, Berenguer Ramon I, carpeta 8, nº 104.

5

Cugat, establía una terra situada a la quadra de Moja, al terme d’Olèrdola, a la comarca

de l’Alt Penedès, a diferents persones, entre elles a un tal Guadalli8.

Molt probablement els Guals penedesencs procedien d’aquells pagesos alouers que van

ocupar el territori de la Marca Catalunya Nova, vinguts al segle X. Sabem que durant

el segle X progressen els avenços a la Marca del Penedès

La Marca del Penedès com a unitat geogràfica i històrica que inclou les comarques de

l’Alt i el Baix Penedès, el Garraf i parts de les comarques veïnes de l’Anoia, el

Tarragonès, l’Alt Camp i la Conca de Barberà, és – encara ara – una zona amb una

altíssima densitat de castells roquers.

L’any 976 el comte de Barcelona, Borrell, i la seva muller van vendre el castell de

Queralt a Guitart. En el document de venda es llegeix que el castell s’esmenta situat als

límits extrems de la nostra Marca, és a dir, allà on acaba una zona geogràfica

determinada i que limita amb Hispània, nom que a l’època és utilitzat per referir-se a la

part de la Península Ibèrica dominada pels musulmans.

Cadascun dels comtats catalans que limitaven amb al-Àndalús, tenien la seva marca

respectiva. Per exemple, la Marca del comtat de Barcelona era la zona compresa entre el

Llobregat i el Gaià i arribava fins a la serra de Queralt; la Marca del comtat d’Osona

incloïa parts de l’Anoia i la Segarra, i la Marca del comtat d’Urgell s’estenia pel

Solsonès i la Segarra.9

La Marca oferia possibilitats a diferents tipus de gent : els camperols, poder conrear i

colonitzar noves terres; als fugitius, masses boscoses on refugiar-se; als nobles, espais

on assentar els seus senyorius...10

Possiblement Tarragona sigui el punt clau de tota una extensa zona compresa entre el

Llobregat i les serres de Prades i Tivissa. Aquesta àmplia franja durant els segles IX i X,

és l’autèntica frontera entre el món musulmà i el comtat de Barcelona, que ha establert

els seus límits als rius Cardener i Llobregat. Enmig queda una terra “de ningú”.

Probablement es va produir un buit de població més gran que en altres parts de la

frontera, però no va quedar despoblada del tot.11

Al Penedès resta un topònim, Castellví de la Marca, que recolza que el Penedès formava

part d’aquesta “Marca”, d’una frontera o delimitació. Probablement sota el concepte de

8 “Notum sit cunctis qualiter ego Guillelmus,... damus vobis Iohanni Bertrandi de Moya, et Soneth Ferrario... et Arnallo Guadalli,...” Cart., f.123, nº 407. 9 Eloi Biosca, Teresa Vinyoles, Xavier Xortó, Des de la Frontera, castells medievals de la Marca. Pàg.17,Ed. Universitat de Barcelona. Fundació Castellet del Foix.2001. 10 Ibídem...pàg.18

6

“marca” hi hauria un intent d’expansió, i de posar sota jurisdicció comtal terres, que

encara eren fora, tot i que deurien estar poblades molt abans.

Així, la Marca del Penedès és on podríem veure no tan sols l’origen del feudalisme sinó

també el naixement de Catalunya com a societat de frontera.

La historiografia clàssica distingeix entre una Catalunya Nova ( lloc de llibertat i terra

de franqueses ) i una Catalunya Vella ( subjecta a servituds i mals usos ), posant els

límits en el riu Llobregat, al Sud del qual hi havia la franja de frontera, la Marca del

Penedès, amb centre neuràlgic a la ciutat d’Olèrdola.

L´emplaçament de l’antiga ciutat d´Olèrdola es troba sobre una plataforma calcària

elevada que domina tota la plana del Penedès. Els comtes de Barcelona van comprendre

la importància de l’indret i per això va esdevenir un dels primers enclavaments del

Penedès que al segle X van ser incorporats al seu domini en un context d’espansió per la

Marca.12

Al segle X es comencen a fitar els termes dels castells de Castellví de la Marca i

Castellet, tots dos d’orígen comtal. Al voltant d’aquests dos castells termenats

s’articularà l’espai del Penedès actual ( Baix i Alt Penedès ).

L’extensió de les primeres termes castrals eren molt grans: el de Castellví de la Marca

ocupava uns 200 km i arribava fins el Gaià; el de Olèrdola començava els seus límits a

Castellví i arribava fins el mar ( Canyelles, Olivella, Geltrú, Ribes, Sitges i Cubelles).

Els senyors havien de posar algú a càrrec d’aquests castells i per això els infeuden als

castlans, cavallers que els hi juren fidelitat, aniran apareixent nous llinatges nobiliaris...

Apareixeran d’altres castra, com a disgregacions del terme Olèrdola : Gelida, Lavit,

Subirats, cap a orient, i Mediona, Font-rubí, Sant Martí Sarroca, Pontons, Foix i Pacs, a

la Serralada Pre-litoral13

Al costat de la possible presència de petits grups de població, s’anava produint un tipus

de repoblació espontània duta a terme per grups de pagesos colonitzadors que havien

emigrat del seu lloc d’origen a la recerca de terres ermes on poder-se instal·lar. Cal

pensar que deurien estar constituïts per diverses famílies i estaven organitzats. Per

aconseguir la propietat de la terra es regien per l’aprisió.

Actualment es poden veure algunes torres adossades a masies o cases de pagès. El fet

que moltes d’elles estiguin situades enmig dels camps i a prop o al costat dels camins

11 Ibídem...pàg.21 12 Ibídem...pàg.24 13 Rosa M. Urpí i Casals-Juan A. Resina Navas, Catalunya Romànica, vol.XIX, El Penedès, L’Anoia, Enciclopèdia Catalana, Barcelona,1992. Afegeixo el castell de Pacs.

7

reforça la idea que, en origen, van ser construccions fetes pels pagesos lliures i

propietaris de les terres per tal de protegir-se14

2. LOCALITZACIÓ, ESPAI I TERRITORI DEL LLINATGE :

2.1 El llinatge a l’Alt Penedès

L’any 1108 el cartulari de Sant Cugat ens dona la dada d’un Bernardi Guadall, en un

alou situat a la Senabra, dins el territori d’Olèrdola.15 La Senabra és un turó situat entre

els termes d’Olèrdola, Santa Margarida i els Monjos i Castellet i la Gornal. Aquesta

dada és una altra prova de que els Gual vivien al Penedès des de molt abans dels

començament del nostre treball, segles XIV i XV.

També un Asalitus de Gudall signa com a testimoni en un document on Pere II el

Catòlic, l’any 1211, confirma a Ferrer de Girona el càrrec de batlle de l’Arboç del

Penedès i li encarrega la custòdia del seu palau, les fires i la recaptació de les seves

rendes i amb el nom dÁssalitus de Gual, un altre document de l’any 1228, on Jaume I

concedeix als habitants de l’Arboç franquesa de lleuda, peatge, passatge, portatge,

usatge, tolta... i reb a ells i als seus béns sota la seva protecció i guiatge especial. 16

I no serà fins l’any 1314 on continuem trobant més dades referides als Gual al Penedès.

En aquesta ocasió un Asberto Gual, cridat com a parroquià de la població de la Bisbal

del Penedès, en una visita pastoral del bisbe Ramon dÉscales.17

Els primers membres d’aquest llinatge que trobem en la documentació notarial pel

nostre treball, és en Berenguer Gual nascut al Vendrell, que viu a Vilafranca del

Penedès l’any 1374 i té família a Sant Vicenç de Calders.18

La branca del llinatge que estudiarem, viu sobretot, durant el segle XIV i XV a tres

municipis de la comarca de l’Alt Penedès : Pacs del Penedès, Sant Martí Sarroca i

14 Des de la F....Ibídem...pàg 29. Mirar el dibuix idealitzat de la quadra de l’Ortigós, on hi ha una torre d’aquestes característiques. 15 La Senabra apareix en la documentació del segle XI, fins i tot una mica abans en el dit cartulari, en els n. 292,465,522,567 i 800. Aquest últim ens dona la informació recollida. 16 Beatriz Canellas Anoz/Rafael Conde y Delgado de Molina, El Llibre Vermell de lÁrboç, Doc. nº 3 i 6. Diputació de Tarragona, 1991. La població de l’Arboç del Penedès tindrà força relació amb els Gual, durant els segles XIV i XV. Sobretot en el moment que un Gual es casarà amb Angelina Masdovelles, filla de Dalmau de Masdovelles de l’Arboç. 17 Recullit per José Solé Caralt, a Bisbal Històrica, Resumen histórico del Panadés, pag. 198. 2ª edició. Tarragona 1948. La Bisbal del Penedès, també es relacionarà amb els Gual, al segle XIV, per un casament d’un Gual amb el futur senyor de la Bisbal, en Bernat Salbà. 18 AHCV. Notari Arnau Massó, 1360/77, Caixa 14.

8

Vilafranca del Penedès. Viuen distribuïts en tres masos : Mas de Pacs, Mas de la Riba,

Mas de l’Alzina. Alguns viuran en cases dins del centre urbà, a Vilafranca.

Sant Martí Sarroca: El Mas de la Riba. El Mas de les Clotes - El Mas de la

Mercadera.

La primera menció del castell de Sant Martí Sarroca a la documentació la trobem l’any

1013, però amb una referència a fets esdevinguts una generació abans19. A l’any 1009 es

parla ja de Sant Martí, en la venda d’un alou anomenat “Castro Serras “ amb les seves

terres i adjacents, el qual es troba situat al comtat de Barcelona... feta a Guillem, fill de

Galí, difunt, veguer o vicari de Sant Martí. Aquest Galí és un dels capdavanters de la

repoblació existent entre el riu Gaià i el riu Foix.20 També, per tant, de la repoblació del

territori de Calders, en la mateixa Marca del Penedès ( Baix Penedès )21. Una probable

hipòtesis seria el fet de la vinguda de repobladors a Sant Martí originaris de Calders :

Els Gual.

Galí fou l’iniciador del llinatge de la poderosa família que es cognominà Santmartí,

nom que agafà el castell d´una petita capella que hi havia hagut dins el territori del

castell. El vescomte Mir Geribert es casà amb l’hereva dels veguers de Sant Martí,

adquirí la castellania i esdevé el més poderós dels barons del Penedès.22

Actualment el seu terme municipal, té una extensió de 35,59 Km2. Limita al nord amb el

terme de Torrelles de Foix i Font-rubí. Al sud, amb el terme de Santa Margarida i els

Monjos. A l’oest amb el terme de Castellví de la Marca. I a l’est, amb el terme de Vilobí

del Penedès. Sant Martí Sarroca pertany en la seva totalitat a la conca hidrogràfica del

riu Foix, el qual travessa el terme de nord a sud.

L´any 936 s’esmenta el lloc com a afrontació de Castellví de la Marca. Estava compost

per la parròquia de Santa Maria de Vallformosa, que incloïa el lloc de Vilobí del

Penedès.23

En el segle XIV i XV si ens fixem amb la documentació el terme de Sant Martí Sarroca,

Santa Margarida i els Monjos, Vilobí del Penedès i Pacs del Penedès es fonen – moltes

19 Pierre Bonnasie, Catalunya mil anys enrera, vol I, Economia i societat pre-feudal, pàg. 110, Edicions 62,1979. 20 Salvador Llorac i Santis, Sant Martí Sarroca, pòsit del temps, pàg. 96, Ajuntament de St. Martí Sarroca, 1989. 21 Cart.,Sant Cugat, t.II, núm. 452 22 P. Bonnasie, op. cit., vol.II, pàg. 88. 23 Rosa M. Urpí i Casals..., op. cit., pàg. 53.

9

vegades – en un de sol, en el de Sant Martí Sarroca, la importància del castell és

evident.

Els Gual a Sant Martí Sarroca

Els Gual al segle XIV vivien i eren propietaris de tres masos situats al terme de Sant

Martí Sarroca24 : el Mas de les Clotes; El Mas de la Mercadera i/o el Mas de la Riba.

No hem de pensar que tots tres siguin el mateix mas i que segons qui escrivia en el

document notarial li canviés el nom. Trobem els tres masos convivint al mateix segle i

situats en llocs o espais diferents.

El Mas de les Clotes era al terme de Sant Martí Sarroca, així ens ho indiquen les

afrontacions d’establiments de terres o compres per part de l’últim Gual del mas de les

Clotes – trobat a la documentació - en Borràs Gual, fill de Borràs Gual. Amb data

22/9/1352 estableix a Guillem Mateu, del mas de la Riera vinya i arbres diversos a Sa

Rovira. Les afrontacions són : riera de Sant Martí, seria l’actual riera de la Rovira,

afluent del riu Foix i Arnau de Vernet, cavaller, referit a la Torre d’en Vernet. La Torre

24 Durant el segle XIV la documentació indica que el mas de la Riba pertany a la parròquia de Santa Maria de La Bleda. No especifica el terme de Sant Martí Sarroca. No vol dir això que La Bleda es formés al voltant de la parròquia.

ELS PRIMERS GUAL- Mas de les Clotes 1340/1390 Quadre 1

ELISENDAdif.1342

ELISENDA

ARNAUprevere

GUILLEMnotari - Vilafranca

dif.1352

GUERALDONAdif.1374

Nadal RavellTorrelles de Foix2ª núpcies- 1392

PERICONA FERRERfilla de Pere i Francesca

de Sitges.Tutor: Joan Cabreny, mercader.

BORRASSIGATutor : Pere Gibert de

Vilanova de Cubelles (1388)

BORRÀShereu Mas Clotes

1352dif.1392

BORRÀShereu Mas de les Clotes

dif.1388

ALAMANDA BERNATArboç del Penedès

GUERALDONA

JAUME SALBÀ

SIBIL·LAMatr. 1374

MARCMas de les Clotes

dif.1374

ARNAU

ELISENDAdif.1342

BERENGUER

GUILLEM GUALMas de la Riba

10

d’en Vernet, al límit del terme de Castellví de la Marca, és un nucli de població molt

antic, també a prop de la riera de la Rovira.

Durant el segle XV, es continua esmentant a la documentació el Mas de les Clotes, però

no sembla pertànyer als Gual sinó als Marroquí. El topònim de les Clotes al terme de

Sant Martí Sarroca o també dins del terme de Pacs, el seguim trobant conjuntament amb

una família anomenada Lledó25que són mercaders, cirurgians ( barbers ), pagesos ...26 un

Gabriel Lledó de les Gunyoles ( Avinyonet del Penedès ) es casà el 1430 amb una filla

dels Gual. Els Lledó, van ser durant el segle XV propietaris de algun mas situat a prop

del de les Clotes. Ho podem saber per les afrontacions del dit mas d’en Lledó que és

situat a les Clotes.

El Mas de la Riba27 va ser el mas que va existir en el segle XIV i XV. I segurament

molt abans. Estava situat a la barriada dins del terme de Sant Martí Sarroca anomenada

25 En la documentació surt Lehó, Ledó o Leó. 26 Un exemple de molts : Berenguer Leó de les Clotes, terme de Sant Martí Sarroca, any 1441. Doc. Judicial sense classificar. 27 Els quadrets acolorits indiquen que es repeteixen dels quadres genealògics anteriors.

PRIMERS GUAL DE LA RIBA segles XIV-XV - Quadre 2.

ELISENDAdif.1342

RUMIAALZINAde Moja

CATERINA ROCALletger

GUILLEMMas de la Riba

1405dif.1425

JAUMEMas de la Riba

dif.1386

ALAMANDA ELISENDA ERMESSENDA

RAIMON PUIGDATSanta Margarida

GUILLEMAMatr.1342

BERENGUER GUAL

11

el Pla de la Bleda. Actualment aquesta barriada està repartida entre Santa Margarida i

Sant Martí.

El Pla de la Bleda és troba situada a l’extrem més meridional del terme de Sant Martí

Sarroca. Agafà el nom del lloc de la Bleda, format antigament per un castell i una

església parroquial, actualment dins el terme de Santa Margarida i els Monjos. L’any

994 el bisbe Vives, concedeix a l’església de Santa Creu i Santa Eulàlia, de Barcelona,

els alous que tenia al terme del Penedès, els quals són al lloc de la Bleda. El 1121 ja

s’esmenta el castell de la Bleda, en el jurament de fidelitat de Berenguer de Queralt, fet

al comte Ramon sobre diversos castells. El comte no demana a Berenguer el castell de

la Bleda, ni el de Papiol fins que el facin senyor directe.28

Els senyors del castell de la Bleda al segle XIV i XV eren els Espitlles. El 1320

l’Almoina de la seu Barcelona ven el feu del castell de la Bleda a Ramon d’Espitlles.

Tots els descendents d’ell continuen sent els senyors de la Bleda: Eimeric d´Espitlles,

ven terra a la Riba,29 eren senyors també de la casa d’Espitlles del terme de Santa

Margarida i els Monjos. Personatges molt relacionats amb els Guals i amb Vilafranca.

Fixant-nos amb les afrontacions de terres podem saber que el Mas de la Riba dels Guals

era situat prop del castell de la Bleda i en el camí que anava a Santa Margarida:

Eimeric d’Espitlles, del castell de la Bleda, dona a Caterina, vídua de Guillem Gual,

terra situada al camí que va de la Riba a l’església de Santa Margarida.30

En quasi tota la documentació trobada se’ns indica que pertany a la parròquia de Santa

Maria de La Bleda, església isolada a prop del castell de la Bleda. Al segle XII ja era

parròquia. És curiosa la primera data que s’anomena la parròquia, la de l’any 1157, on

el canonge de Barcelona Pere de Ribes, estableix el mas Alzina, al terme del castell

d’Olèrdola, el qual confrontava amb el terme de la parròquia de Santa Maria de la

Bleda. És precisament el mas de l’Alzina, dels Guals de Vilafranca.

El topònim Riba segurament és perquè el mas estava ubicat al costat del riu Foix.

També els límits ens indiquen que a prop del mas hi ha el molí de Pere Pons.

Actualment també aquest riu passa per sota del lloc on suposadament es creu hi havia el

castell i que ara està substituït per un mas anomenat del castell de la Bleda.

La Riba no podem assegurar que fos una quadra en els segles XIV i XV i que li va

donar el nom el mas dels Gual que estava situada a la Bleda. El nom de quadra no l’hem

28 S. Llorac, op. cit., pàg. 160 29 AHCV.Notari, Joan de Gostemps, 1407/08. Prot. IV-1. 30 AHCV.Notari, Pere Alemany, 1428/29. Prot. XXIV-3

12

trobat ni en la documentació del segle XIV ni el XV. Podria ser un nom posterior. No

serà fins l’any 1849 que trobem el nom de quadra de La Riba i és diu que té sis

cases.31Des del segle XIV trobem veïns que viuen a La Riba, topònim per tant, que cal

suposar no correspon només a la masia. En més d’una ocasió trobem que la Riba forma

part de la parròquia de Santa Margarida.32

A l’edat mitjana la xarxa de camins va esdevenir un espai d’elevat interès econòmic atès

que constituïa la infrastructura necessària per a la circulació tant de persones i animals

com de mercaderies. La xarxa de comunicacions era constituïda per camins, ponts,

guals33...

Alguns historiadors parlen de que la via Augusta des de Vilafranca continuava cap a

l’oest en direcció a Can Ferriol, una masia que hi ha a l’extrem SE del terme de Sant

Martí Sarroca, uns 300 metres al SO del poblat de La Bleda.34 A partir dels diferents

límits del mas de la Riba podem veure que el mas estava molt ben comunicat, ja que

trobem límits, que ens indiquen un camí que va de la Riba al Pas de na “Calsada”.35

Sempre s’ha suposat que aquest pas era dins Vilafranca del Penedès, que correspon a un

altre traçat de la Via Augusta. Si a més veiem que després de la Bleda, la via morisca o

Augusta s’endinsava cap a La Múnia, Sant Marçal, Lletger... i sabem, també per la

documentació, que en Guillem Gual de la Riba es casà amb Caterina, veïna del poble de

Lletger, que hi va haver relacions matrimonials amb gent de masies de Santa Margarida,

que venien del Vendrell... fa suposar que potser sí que aquesta via seguia aquest

recorregut. Al nostre entendre la “calsada” podria ben bé ser un camí entre les dues

vies que es comunicaven. Veurem també que un altre mas dels Gual estarà a prop de

Vilafranca i en un altre pas de “calsada”

El Viver és un altre topònim que hi surt en el límits del segle XV. El Viver era a prop

del camí del Pas de Na Calsada, moltes són les indicacions en els documents, posarem

31 Pascual Madoz, Diccionario geográfico – estadístico – histórico de España y sus posesiones de Ultramar, vol XII, Madrid 1849. 32 L’església de Santa Margarida es troba situada dins el nucli de població del mateix nom, actualment deshabitat. Santa Margarida i els Monjos, correspon a dos termes antics agrupats actualment en un mateix poble. Dins d’aquest nucli hi ha un grup de cases abandonades que formaven l’antic poble de Santa Margarida, situades al costat de l’església romànica del mateix nom. Es desconeix la data de la construcció d’aquestes, avui mig enrunades, però el seu origen ha de coincidir amb la construcció de l’església romànica, pels voltants del segle XII. 33 Caldria fer notar que el cognom Gual es diu derivat del topònim gual. 34 Ignasi Mª Muntaner, El terme d’Olèrdola en el segle X... pàg.67, Institut d´Estudis Penedesencs, Estudis i Documents VIII, 1995. 35 Nom aquest de na Calsada que podria derivar del nom d’alguna dona d’un mas o casa situada en temps antic al pas d’aquesta via, ja que quasi sempre el trobem en femení.

13

alguns exemples: camí que va del Viver a la Riba; camí que va de la Riba al Pas de Na

Calsada; camí que va del camí general a la font del Viver i cases de la Riba.36

A la conca del riu Foix, com en altres rius en l’època medieval, es van construir molins

hidràulics per la necessitat de produir farina en majors proporcions, per a l’abastament

de viles i ciutats. A prop del Mas de la Riba hi havia el molí de Pere Pons i el molí de

Ramon Martí. Tots dos, moliners molt relacionats amb els Gual.

El Mas de la Mercadera el trobem també situat dins el terme de Sant Martí Sarroca. El

topònim mercadera era per estar també a prop de la Via Augusta, Strata Francisca, Via

Morischa o Strata Mercadera.37

Per aquest nom, en la documentació notarial no hi trobem referències fins ben bé a

finals del segle XV. Això ens fa pensar que potser el nom del Mas de la Mercadera

correspondria a un altre nom que es deuria conèixer el Mas de la Riba. En quant a la

situació d´aquest mas podria correspondre al mateix lloc.

Ens ho podria arribar a confirmar els fogatges del terme de Sant Martí Sarroca. En els

dels anys 1497 i 1515 el Gual que hi figura no s’esmenta que siguin de cap mas en

concret. El de l’any 1553 hi surt en Gabriel Gual de la Mercadera.

Pacs: El Mas de Pacs

El lloc de Pacs apareix documentat com un camí l’any 990, i al segle XI es fa referència

al castell de Pacs ( castri Pax ). El 1208, en aquest terme, hi havia la quadra de

Ermeniris i l’any 1277 apareix documentada la quadra de Canyemars.38

L’església parroquial de Pacs, sota l’advocació de Sant Genís, s’esmenta per primera

vegada l’any 992 dins el terme del castell d’Olèrdola.

Té actualment una superfície de 6,14 Km2. Limita amb Vilafranca del Penedès, Santa

Margarida i els Monjos, Sant Martí Sarroca, Vilobí del Penedès i les Cabanyes.

36 Referits als anys 1479 i 1489. 37 Noms aquests, de la Via Augusta on Maria Soler i Sala, Feudalisme i nucleació poblacional de concentració de l’hàbitat al comtat de Barcelona entre els segles X i XIII, dins de l’Acta Història et archaelogica Mediaevalia 23/24, homenatge al prof. José Ramón Juliá Viñamata, Barcelona 2002-2003, indica que tots es refereixen a la mateixa via. En canvi, Josep Maria Masachs, Els vells camins del Penedès, dins Miscel.lània Penedesenca 1979 , Vol.II, Institut d´estudis Penedesencs,Vilafranca del Penedès, 1980 la indica com a via secundària de l’Augusta, amb el nom també de la carrerada : “ De les vies secundàries, la de Barcelona a Lleida a través del Penedès i la Segarra, titulada llavors via mercadera, esdevé la més important, i supera inclús en tràfec a la via Augusta per ésser la més utilitzada pels mercaders que assistien a la Fira de Vilafranca o anaven de pas cap a l’interior de la península...” pàg.131. 38 Rosa M. Urpí i Casals...,op. cit., pàg 52.

14

S’estén a l’esquerra del riu Foix, que en forma el límit occidental; drena el terme també

de la riera de Llitrà ( dita també riera de Pacs ).

L’etimologia probable de Pacs s’ha de fixar en el mot llatí “ pagus” al qual s’atorguen

sentits diversos : heretats, terrenys conreats, alqueries, masies.39

Al segle XIV en Raimon de Barberà era el castlà que vivia al castell “Raimon de

Barberà domicellus domos castri de Pacs” a la Masia Novella, masia que encara hi és.

Això podria fer creure que la masia podria haver estat castell antigament. També ens diu

el fogatge de 1359 que el castell de Pacs és d’en Raimon de Barberà.

Els Barberà, branca del marquesat de Santa Maria de Barberà, va ser-hi al Penedès molt

escampada, durant els segles XIV i XV. En Raimon era donzell, cavaller del castell de

Pacs, també senyor del castell de Subirats, de Fontrubí. Alguns, van viure a Vilafranca

del Penedès. L’Asbert de Barberà era castlà de Mediona, fill de Gisbert de Barberà. En

Bernat de Barberà, fill de Guillem Raimon, era castlà del “castri extrem de Marca” és a

dir de Castellví de la Marca.

L’any 1402 Eimeric d´Espitlles i Bernat de Barberà són “vigilants” del mercat de

Vilafranca del Penedès i detenen a Pere de Fontanyes i a Pere Peó a peu de carrer de la

plaça.40

En Galcerà de Barberà estava emparentat amb el castlà Bernat de Vilafranca, cavaller.

Al segle XV en Gerard de Barberà serà castlà de Vilafranca del Penedès.

La relació amb els Espitlles de La Bleda, els Salbà de la Bisbal del Penedès i els

castlans de Vilafranca era ferma.

El 1400 és domiciliat al castell de Pacs, Bartomeu de Vilafranca, fill de Bartomeu,

castlà de Vilafranca. Sembla que per aquest any, Pacs passa a ser jurisdicció de

Vilafranca per ordre reial.

39 Ramon Puigcorbé i Ticó, Toponímia Penedesenca, assaig etimològic, Volum I, Alt Penedès, pàg, 70. Institut d´Estudis Penedesencs, 1985. 40 A.C.A. Reg. Canc.reial. 2233, Fol, 97v.

15

Els Gual del mas de Pacs Les primeres dates trobades del Mas d’en Gual són l’any 1376, on Raimon de Barberà

i la seva muller Blanca estableixen a Antoni Aragonès, advocat de Vilafranca, terra

alodial amb arboribus, que són de Bernat Gual, amb cens de tres quarteres d´ordi.41

Aquest Bernat Gual deuria ser el marmessor l’any 1392 del testament de Borràs Gual,

del mas de les Clotes.

En un altre document de l’any 1379 ens informen de qui són els parroquians de Pacs, :

Ferrer de Riudefoix, Raimon Rubio, Pere Tàrrega, Bernat Gual fill de Jaume Gual,

Bernat Verdaguer, Jaume Montserrat i el seu fill Bernat Montserrat, Guillem Solà,

Bernat Gual antiquum42, de la parròquia de Sant Genís de Pacs, situada a la vegueria

de Vilafranca del Penedès.43

Aquestes dues dates ens ajuden a ubicar el Mas d’en Gual de Pacs. Primer, estava situat

prop de les terres i possessions que ven Raimon Barberà a Antoni Aragonès, si

continuem llegint el document ens diu, que la terra és sobre de la de Guillem Roca,

41 AHCV, Notari Pere d´Olm, 1372/78, Caixa 24. 42 Major de dies. 43 AHCV, Notari Arnau Massó, 1377/80, Caixa 15.

PRIMERS GUAL DE PACS segles XIV-XV - Quadre 3

RUMIA

ELISENDA BAGESPacs del Penedès

BERNAT

RAMON JOAN

ELISENDAMatr.1406

BARTOMEU MARROQUÍVallformosa- Vilobí del Pdès

dif.1432

CLARApubilla

JOANMas de la Torrella

Pacs- 1412

MARIA

ANTONIdif.1432

BERNATdif.1432

JAUME GUALMas de la Riba

dif.1386

16

sabater de Vilafranca, i a prop de la riera que baixa de Vilobí del Penedès. També a

prop hi ha la terra de Isaach Astruch Gratia, jueu de Vilafranca.Veiem que la riera de

Vilobí del Penedès i el terme de Sant Martí estava a tocar, i que un jueu tenia terres en

el mateix lloc.

La muntanya de Pacs o de Sant Pau44 era el lloc destinat a l’enterrament dels jueus de la

Vila. Molts jueus tenien possessions de terra en el mateix lloc. Cal pensar doncs, que la

masia no deuria estar molt lluny de la carretera actual de Sant Martí Sarroca.45

La riera de Llitrà era també l’espai on la gent alouera tenia terres o molins. Aquesta

riera - tal com hem dit – és afluent del riu Foix i arriba fins a Vilafranca. Diferents

límits del segle XIV i XV ens donen que el Mas de l’Alzina dels Gual també hi era a

prop, per exemple, en Miquel Figuerola, sabater, té terra a Llitrà, prop del Mas de

Pere Gual de l’Alzina.46

44 Actualment la muntanya se la coneix com de Sant Pau, per l’existència d´una ermita, ja existent al segle XV. 45 Carretera que travessa i separa els termes municipals de Sant Martí Sarroca i Pacs del Penedès. 46 AHCV, Notari Bartomeu Llopis, Prot. XXVIII –IV.

17

Vilafranca: El Mas de l’Alzina

Segons Font Rius i altres historiadors vilafranquins, la formació de Vilafranca s’enllaça

estretament amb la no aconseguida restauració d’Olèrdola, després de la invasió

almoràvit de 1108. La decadència d’Olèrdola, el desig de buscar una posició més

avantatjosa i el trànsit cap a Tarragona, va contribuir a que de les cases escampades per

18

la plana es formés una nova població.47 L’existència de referències documentals sobre

un punt de fortificació, com a Torre Dela el 980, ha portat a pensar amb l’existència de

nuclis més antics de població vilafranquina.48

L’organització de la nova població va rebre un impuls decisiu amb la restauració de

Tarragona per part del comte Ramon Berenguer IV, cap a mitjans del segle XII.

Famílies d’un tal Pere Berenguer, anomenat de Vilafranca, es va constituir com a batlle

comtal a la vila. Els familiars d’aquest van continuar com a feudataris o castlans, situats

al castell de la vila per Alfons I, el Cast. L’any 1191, Berenguer de Vilafranca, Dalmau

de Canyelles i Vidià de Sarrafaguera, van rebre com a castlans de Vilafranca, la

confirmació dels seus anteriors drets sobre la vila i els seus habitants, reiterant-se la

possessió alodial dels seus antecessors i les respectives participacions amb els censos,

rendes i drets de tota classe que corresponien al monarca. A partir del context d’aquesta

carta de població es veu l’existència d´una progressió urbana, amb el seu mercat i fira,

els seus obradors...

La fira medieval vilafranquina o fires – se’n feien més d’una a l’any – eren de les més

importants que es celebraven a Catalunya durant els segles XIII, XIV i XV. Trobem

dades en la carta de poblament ja anomenada. Una es feia durant l’octubre i durava vuit

dies, començant el 18 d’octubre. La segona era a la primavera i durava quinze dies. Eren

anomenades en la documentació “ fira dels porcs o pos”; “fira de les bèsties menudes”;

“ fira de les bèsties grosses” o simplement “la fira”. La fira es feia arran mateix de la

Via Augusta o Mercadera que passava a prop de la vila i fora muralla.

Una mostra d’aquesta crescuda de la fira és el fet que les rendes reials de Vilafranca

eren el 1259 de 8000 sous barcelonesos

La lleuda era un dels noms dels impostos que gravaven l’entrada de mercaderies a la

vila, eren els ingressos més importants que rebia el rei, però degut als privilegis de

franquícies que donava a les viles o ciutats aquest erari públic era poc abundós. Aquest

era el cas a Vilafranca del Penedès. Els beneficis del mercat i les fires donaven per al

rei, però sobretot als mercaders, cavallers o/i burgesos de la vila. Les lleudes eren

arrendades en pública subhasta i els arrendataris pagaven l’import de l’arrendament al

batlle general administrador del patrimoni reial. La majoria d’aquests arrendataris al

47 Josep María Font Rius, Cartas de población y franquícia de Cataluña, Vol II, Estudio Apendice Vol. I, C.S.I.C, pàgs. 667 – 669, Barcelona 1983. Milà i Fontanals, Apuntes històricos sobre Olèrdola, pàg.524. Mas i Perera, Vilafranca del Penedès, pàg. 90. Joan Solé i Bordes, Catalunya Romànica, Volum XIX, El Penedès, L’Anoia; pàgs. 213 – 219, Enciclopèdia Catalana . Barcelona 1992. 48 Segons J. Solé Bordes, op.cit., pàg. 213.

19

segle XV són mercaders vilafranquins. Hi havia la lleuda del peix que gravava el salat o

fresc. La lleuda del pla que gravava l’entrada de productes hortícoles. La lleuda de les

bèsties grosses o menudes. La lleuda dels porcs.

Els veïns de la vila que venien els seus productes pagaven menys impostos que els que

venien de fora. Per exemple, es manava que els forasters o gent estranya que vinguessin

a vendre a la fira i portessin una somada49a sobre d’un mul o mula o rocí o egua

paguessin 8 diners, si la càrrega era sobre d’un ase o somera 6 diners. Els homes de la

vila o ciutat franca només paguessin mitja lleuda.

Vet aquí doncs, que viure a la vila, a la ciutat, era fàcil enriquir-se.

Els Gual del mas de l’Alzina

49 Càrrega d’un animal

ELS PRIMERS GUAL DEL MAS DE L ALZINA, Segles XIV - XV, Quadre 4

RUMIA

GUERALDONA SOLÀLaverna- Foix

ANGELINA

ANGELINA

JAUMEmercaderVilafrancadif.1430

PERE BATLLEMas Figuerola

Subirats2ª núpcies

CLARA MIRÓLes Gunyoles

Avinyonet del PdèsMas Miró de la Costa

JOANhereu

dif.1430

FRANCESCA MAIOLVilafrancaMatr.1405

PERE BLANCAdif.1445

MARIA

FRANCESCmercaderVilafrancadif.1423

JAUME GUALMas de l Alzina

Matr.1379


dif.1386

20

Els Gual això ho sabien i com més a prop de la vila estiguessin podrien cada vegada

més ampliar el seu patrimoni degut als beneficis de la venda a les fires o als mercats.

El mas de l’Alzina estava situat a les afores de la vila emmurallada però just tocant a la

Via Augusta o Mercadera, dins del límit de la parròquia de Sant Salvador.

De la capella de Sant Salvador en fa ja menció el Bisbe de Barcelona, Josep Vives,

l’any 985.

2.2 Els Fogatges

El fogatge com hom sap, no és altra cosa que un recompte de focs elaborat

exclusivament amb finalitat fiscal. A través d’aquests recomptes de focs es procedia al

repartiment del donatiu atorgat per les Corts, encara que eventualment també es podia

emprar per a repartir altre tipus de càrregues com coronatges, maridatges o

redempcions de l’usatge “ Princeps namque”, càrregues que derivaren de l’àmbit de la

fiscalitat reial.50

Els fogatges ens poden ajudar per a situar els Gual en els espais dels que hem parlat més

amunt. A més també ens permet veure quina va ser la continuïtat del llinatge en aquest

mateix espai en els anys posteriors.

El primer fogatge conegut data de l’any 1358, tot i que és imcomplert. Ens diu que el

terme de Sant Martí Sarroca pertany al noble Bernat Guillem d´Entença, i que hi ha 68

focs, que el procurador de dit noble és Bartomeu de Vilafranca i es paguen 34 lliures.51

Al castell de Pacs hi havia 13 focs i pertanyia a Ramon de Barberà, el qual li tocava

pagar 6 lliures i 11 sous.

A Vilafranca sabem els habitants a partir dels fogatges posteriors, ja que el primer és

fragmentari i no hi figura. Entre els anys 1365/70 Vilafranca té 820 focs. No es concreta

si són focs reials. Això fa pensar que en aquestes xifres s’engloben altres nuclis de

població, segons Josep Iglésies. Mentre que l’any 1378 té 453 focs reials.52

50 Esther Redondo García, El fogatjament General de Catalunya de 1378, pàg,5, CSIC, Barcelona 2002. 51 Salvador Llorac i Santis, Sant Martí Sarroca, Pòsit del temps, pàg.41-42. En aquest fogatge podem també trobar un Gual vivint a Sant Vicenç de Calders, que era de l’abat de Sant Cugat del Vallès. 52 Aquesta diferència segons Josep Iglésies de 367 focs fa pensar que el registre de 1365/70 podria englobar algun o alguns altres nuclis de població a part de la capital comarcal : Josep Iglésies i Fort, estudi de les xifres de població de l’Alt Penedès en el curs de sis segles (1358-1975), Estudis i documents IV. Institut d’Estudis Penedesencs. Vilafranca, 1988.

21

Entre els anys 1365/70 Sant Martí és de la senyora reina Elionor de Sícilia, a la qual se

li lliurà el castell per una permuta amb el seu marit, el rei. Hi consten 116 focs.

En el fogatge de 1378 es diu que el castell de Pacs continua sota la jurisdicció de

Ramon de Barberà, però hi ha 3 focs que són del monestir de Santes Creus, 4 focs que

són de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, 2 focs que pertanyen a la Pia Almoina de

Barcelona i 2 focs, a la vila de Vilafranca i també que a la veïna parròquia de la Bleda,

que era de l’església, tenia 5 focs; a més hi havia tres aloers : Jaume Gual, Francesc Mas

i Pere Busquets.53Tenim per tant un primer Gual en la documentació dels fogatges.

Probablement seria el Jaume Gual casat amb Rumia del mas de la Riba.

En el fogatjament general de Catalunya de l’any 1378 i dins de la vegueria de

Vilafranca del Penedès, segons el fogatge extret per l’autora Esther Redondo, en el

terme de Sant Martí Sarroca hi ha 51 focs pertanyents a nobles i 37 a eclesiàstics. No hi

surten alouers. En el terme de Pacs del Penedès 12 focs pertanyents a nobles i 9 a

eclesiàstics. Tampoc no hi surt cap aloer. Mentre que en el terme de Santa Margarida

del Penedès hi ha 14 aloers, 13 focs pertanyents a nobles i 26 a eclesiàstics. És clar, que

els aloers Gual estaven comptats dins del terme de Santa Margarida.54 I per tant la

parròquia de la Bleda formava part d’aquest últim recompte. És important la quantitat

de nobles – propietaris, en els termes de Pacs i Sant Martí. La relació que es va donar

entre aquests pocs aloers i els nobles deuria ser ferma i interessada. Cal pensar que

molts d’aquests nobles eren gent que vivia a Vilafranca i tenia terres en aquests espais,

que segurament les feien treballar amb gent pagesa de la mateixa Vila.

A partir d’aquest últim any veiem que no hi ha fogatges fins a finals del segle XV.

Sembla que al municipi de Sant Martí Sarroca l’any 1497 s’hi compten 80 focs, o sigui

360 habitants.55En aquests focs hi trobem només en Pere i Berenguer Gual – cal dir que

la majoria de noms estan esborrats .

L’any 1515 continuant amb els fogatges hi trobem a Gabriel Gual .

Finalment a l’any 1553 hi continua sortint un Gabriel Gual, dit de la Mercadera.

El fogatge de l’any 1497 de Pacs, no es pot llegir en el document original per trobar-se

deteriorat.

53 Ibídem... a Pacs del Penedès, un municipi en harmonia amb la natura, Ajuntament de Pacs del Penedès, 2003. 54 Ibídem... Esther Redondo...pàgina 285. 55 Per l’autor Salvador Llorach hi ha una pèrdua de 26 focs respecte a l’any 1378. Diferent del recompte efectuat per Esther Redondo – que es basa amb dades més reals – que en comptava 88 de focs per l’any 1378.

22

En el del 1515, amb un total de 16 focs, hi surt en Bartomeu Gual. Al 1553 en Jaume

Gual és jurat de la universitat de Pacs. El 1566 hi trobem la casa d’en Gual en què hi viu

un matrimoni més l’àvia.56 A partir d’aquesta data sembla extingir-se el llinatge Gual a

Pacs sinó fos que el segle XVIII el tornem a trobar vivint a Pacs.

Finalment a Vilafranca, l’any 1497 tenia 315 focs, n’havia perdut 138, cosa lògica, si

tenim en compte la matança que hi va haver en temps de la guerra entre Joan II i la

Generalitat, que comença l’any1462 fns el 147257, és a dir, tenia 1575 habitants. En el

llistat de focs hi figura en Marti Gual, calderer.58

L’any 1515 hi ha vivint a la Vila, Antoni i Marti Gual, paraires. La vídua Gual,

donzella, al carrer de Sant Bernat59, en Miquel teixidor a la Plaça Major i en Pere Gual,

al mas de l’Alzina.60

Aquest llistat dels fogatges i la relació dels focs amb els Gual ens ha pogut donar una

idea de que la seva permanència al Penedès va ser més o menys llarga.

2.3. Eixos vertebradors de l’espai: Els límits. Els camins o vies.

Arribat fins aquí, caldria parlar dels límits de les masies anomenades: la parròquia i el

castell termenat. Sembla que l’existència d´aquests dos elements estructuraren el

territori i va generar el que hi hagués uns límits, com ens diu Jordi Bolós i Masclans 61.

Bolòs ens diu que els castells fronterers, en general, eren castells termenats. Al Penedès

en un primer moment, tal com hem dit, les fortificacions se situarien entorn de l’espai

central, grans termes de castells : Olèrdola, Castellet, Castellví de la Marca, el

Montmell, Sant Martí Sarroca. A la banda septentrional termes grans o mitjans :

56 Ibídem...Pacs del Penedès...pag. 54-59. En aquest autor podem seguir la pista de la casa dels Gual a Pacs, posteriorment als anys 1566. En el fogatge de 1620 la casa d’en Gual és ocupada pel matrimoni Carreres. Mentre que a partir de l’any 1718 ja no surt cap Gual en aquest terme. 57 Es diu que hi va haver més de 400 vilafranquins morts per ser partidaris de Carles de Viana. Més endavant es comentaran més dades. 58 Sabem però que vivien a Vilafranca en aquest any en Joan Gual mercader i en Bartomeu sabater. També hi figuren Guals al Vendrell i dos a Banyeres del Penedès. Actualment encara es coneix al Vendrell la masia d’en Gual, antiga masia abandonada, que ha donat fins i tot el nom a una barriada de la dita població. 59 La vídua de Joan Gual, donzell del mas de la Riba. El carrer de Sant Bernat era també el carrer de Santes Creus. 60 En total podrien ser ben bé quatre cases amb un mínim de tres persones per família. 12 Guals eren vivint a la Vila al segle XVI. Ens consta que fins ben entrat el segle XVIII el mas de l’Alzina, varen ser els únics Gual que van quedar a Vilafranca. 61 Jordi Bolòs i Masclans, dins Territori i Societat a l´Edat Mitjana, història, arqueologia, documentació, en l’article El territori i els seus límits. El poble, la parròquia i el castell a l’edat mitjana, pàg 43 – 80, Edició a cura de Jordi Bolòs, Joan J, Busqueta, Volum I , Universitat de Lleida, INEHCA, 1997.

23

Vilademàger ( La Llacuna – l’Anoia ) Miralles, Mediona, Fontrubí, Pontons... amb la

feudalització ( segle X – XIII ) sorgiren unes fortificacions més tardanes ( més petites ) :

Pacs, Avinyonet del Penedès, Sitges ... els termes dels quals restaren inclosos dins dels

grans territoris castrals primers. Ens continua dient Bolòs, sembla que, inicialment,

alguns d’aquests castells tardans podien ésser quadres. No seria gens agosarat creure,

que la Riba fos una quadra que pertanyia a un límit ( petit ) d’un castell de domini

senyorial : el castell de la Bleda, i que a la vegada aquest castell estava dins el límit del

castell termenat de Sant Martí Sarroca; que el Mas de les Clotes tenia el límit ( petit )

d’un castell també de domini senyorial : el castell de Pacs, que estava dins del terme de

Vilafranca del Penedès 62 tot i que en principi la documentació no ho reflecteix. Durant

el segle XV trobem que el castell de Pacs i tot el seu “terme” pertany als límits de la

batllia de Vilafranca. Finalment, el Mas de l’Alzina pertanyia també a la batllia de

Vilafranca63.

Seguint a Bolòs, els grans dominis senyorials podien tenir un indret o lloc central de

tradició antiga, amb una església parroquial. Als segles X i XI pot passar que tota una

parròquia fos d’un sol senyor i que, fins i tot, hi tingueren terres pagesos alouers. Les

parròquies més grans serien les més velles, mentre que les més petites eren les noves,

que es veuen fragmentades de les primeres i ocupen zones marginals i que aquestes es

crearen en un moment de densitat de poblament força notable. En el moment de la

feudalització es constituïren, entremig de les restants parròquies, algunes esglésies

parroquials relacionades amb castells.

Tenim doncs ara, els límits de les parròquies. L’església parroquial de Santa Maria de

La Bleda es relacionava amb el castell ( la seva situació era quasi a tocar ). L’església

parroquial de Sant Genís de Pacs el mateix.

Resaltem però, que moltes de les dades que ell escriu pertanyen a la Catalunya Vella. Crec, que és possible veure- ho també a la Catalunya Nova o fronterera. 62 Vilafranca del Penedès també tenia un castell, tot i que no en parla quasi ningú. La primera data és de l’any 1181. Dins del castell hi vien els castlans de la vila. Els primers van ser en Berenguer de Vilafranca, Pere de Vilafranca, Dalmau de Canyelles i Vidià de Sarrafaguera, ja n’hem parlat. El castell estava envoltat per una muralla: l’illa que ocupava el castell estava molt ben murallada ab una paret y grossa de pedra y argamasssa...y ab tan gran vall y fondo com requereix, a on acudien les aygues pluvials de la vila, y ab portal que tenian ab pont llevadís... En el Llibre Verd de Vilafranca. Edició a cura de Jordi Vallès i Cuevas, Jordi Vidal i Pla, Maria Carme Coll i Font, Josep Maria Bosch i Casadevall, pàgs 516 – 517, Fundació Noguera, Barcelona, 1992. Caldria també dir, que actualment Vilafranca del Penedès té un barri anomenat Les Clotes. La seva situació és en direcció a la Muntanya de Pacs. Molt probablement el topònim li vindria de la quadra de les Clotes. Encara ho podriem assegurar més anotant que al segle XIV i XV els Gual del Mas de les Clotes cobraven rendes de cases o terres situades en aquest barri. Sóc conscient però, que caldrien més dades per afirmar - ho del tot.

24

I la parròquia de Sant Salvador? . Ens diu Bolòs que algunes esglésies o parròquies

podien ésser molt antigues, com les dedicades a Sant Salvador o Santa Maria64. L’espai

on estava situada aquesta capella o església tenia el nom de quadra de Masdovelles 65 .

Estava baix el patronat de la Universitat de Vilafranca del Penedès. Contenia tres altars

de pedra. La Capella estava dotada d’una caseta, un hort i una vinya que contribuïen al

sosteniment de l’ermità...en 1806, l’Ajuntament vengué la Capella juntament amb la

caseta, l’hort i la vinya, amb l’intent d´esmerçar l’import de la venda per a la

construcció de la Capella del Santíssim Sagrament de la Basílica de Santa Maria66

Un espai aprop de la capella el trobem en la documentació a finals del segle XIV i fins

quasi tot el XVI ( 1399 – 1589 ) citat amb el nom de Coll de la Creu o Coll de la Creu

de Sant Salvador. Nom que li donà amb tota probabilitat la dita capella. Hi havia una

creu de terme on hi sortia un camí que menava a la capella de Sant Salvador.

També comenta Bolòs que aquests límits hi són en espais que ja havien estat ocupats

antigament.

Si relatem les troballes arqueològiques en aquests espais veiem que és tan sols a tot el

terme de Sant Martí Sarroca on s’han trobat diferents restes ibèriques, des d’una

necròpolis ibèrica fins a diferents sitges o un monument funerari preromà molt

interessant, escultures romanes o un forn romà ( el Fornot ). Concretament al castell i

capella de La Bleda ceràmica ibèrica, restes d´àmfores...67. Indicis de poblacions

antigues en aquells indrets. La muntanya de Pacs és també “rica” en troballes ibèriques i

romanes.

Hem comentat anteriorment la hipòtesis de que la Via Augusta o Mercadera fos el

principal camí que unís totes les masies dels Gual. Sembla lògic creure que als espais on

s’han trobat restes ibèriques o romanes hi passava antigament també un camí antic o via

romana.

63 Però amb l’única diferència de que el seu límit no era situat dins del límit d’un castell, si no fos el de Vilafranca. 64 Pàg, 65. 65 On els cavallers – poetes, Masdovelles, originaris de l’Arbós del Penedès tenien fins i tot un carrer al seu nom. Cobraven censos i rendes de terres i cases d’aquest espai. Els Gual del Mas de l’Alzina s’emparentaren amb un Masdovelles. En aquest lloc en realitat, existien dues parròquies: la de Sant Salvador i la de Sant Jaume de la Calçada. Mirant la làmina 2 es veurà la situació d’aquesta quadra. Cal fer esment que aquesta no era l’unica quadra que existia a la vila. Totes les esglésies o castells fora muralla tenien el nom de quadra. A saber : quadra de Santa Magdalena; quadra de Santa Maria dels Horts; quadra del castell de Mos ( castell situat en una muntanya prop de la de Pacs ). I també – fora muralla - tenien el nom de quadra, espais o límits senyorials com quadra d’en Sapera; quadra d’en Llobet... 66 Mossèn Josep Planas, pvre, Antics Convents, esglésies i capelles de Vilafranca, Arts Gràfiques, Vilafranca del Penedès, 1948, pàg. 93.

25

Les carrerades, camins de transhumància ja fets servir durant el segle XI i XII, que eren

organizades per ramaders de terres baixes, propietaris de pastures d´hivern que

adquirien pastures d´estiu per als seus ramats i més tard el sorgiment de la

transhumància inversa, la dels muntanyencs que adquireixen al pla pasturatges d´hivern

va conservar els camins o vies romanes.

Al segle XIV, està documentada la baixada de ramats occitans a la zona del Penedès. 68

Els autors del llibre els camins de transhumància al Penedès i al Garraf situen una

carrerada anomenada de La Llacuna, dient que és un dels camins més antics de tot el

Penedès. S’anomenava, també, la via Mercadera69. Ens diuen, durant segles va servir als

mercaders i també als peregrins que anaven a Sant Jaume de Galícia. Actualment,

aquesta ruta se la coneix, popularment, com “la Carrerada”. Té 27 quilòmetres.

Anomenarem tan sols que comença al nucli de cases de les Cabòries ( Avinyonet del

Penedès ) i que un dels trams, l’anomenat de Can Lleó ( C-1) és la que passa pel costat

de les masies dels Gual enllaçant amb dos brancals que s’allunyen fins a Castellet o al

Baix Penedès.

67 Restes que es troben conservades i repartides entre el Museu Municipal de Sant Martí Sarroca i el Museu de Vilafranca del Penedès. 68 Joan Rovira i Merino, Ferran Miralles i Sabadell, Camins de transhumància al Penedès i al Garraf, Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina, Associació d´Amics dels Camins Ramaders, Vilafranca del Penedès, 1999. Mireu C - 1, 19, 20, de la làmina 2. 69 Pàg., 140 – 146. Hem vist anteriorment que alguns autors el nom de Mercadera el relacionen amb la Via Augusta.

26

Seguint les indicacions del llibre sobre camins de transhumància al Penedès i al Garraf llegim, que el tram de can Lleó ( C-1 ) ...travessa el pla del Diable fins agafar la pista que mena a la riera de Llitrà...per lésquerra, segueix el camí vell de Pacs fins al pont que travessa la riera de Llitrà...segueix recte per anar a trobar la riera de Foix. La riera de Foix es travessa dues vegades abans de pujar al llom i travessar la carretera BP – 2121 que porta a Sant Martí Sarroca. I quan es refereix al tram ( 19 ) ens diu: Va des de Vilafranca fins la Múnia...travessa la riera de Llitrà...al trobar la riera de la Bleda la segueix en direcció a lésquerra...i segueix tot recte fins a creuar la riera de la Rovira...Molt a prop dún molí de vent de treure aigua, segueix en direcció a la Múnia passant pel costat de diferents masies fins el castell de les Pujades ... Per tant podem veure que les masies dels Guals de Sant Martí Sarroca, les de Pacs i la de Vilafranca ( el tram 19 surtia del mas de l’Alzina, a tocar de la carretera actual de Vilafranca a La Múnia ).

27

3. ACTIVITATS ECONÒMIQUES DELS GUAL :

3.1 El mas

Segons Lluis To les mensions a “mansi” es multipliquen en la documentació de la

Catalunya feudal a partir del segle XII 70. Josep María Salrach ens diu que el mas és

avui una unitat de residència, i amb una explotació pagesa unifamiliar, pròpia de

l’hàbitat dispers i subjecta a regles específiques de successió que anomenem heretament

i es pregunta si sempre era així.

I parlant concretament del mas feudal, ens diu que era una tinença, unitat de residència,

producció i sostracció, marc d’aplicació de les servituds i l’heretament, i cèl·lula de

desenvolupament d’estratègies pageses i de formació d’unes regles de comportament

econòmic de la pagesia tradicional 71

Per Rodney Hilton la unitat familiar es pogué compondre, en un moment donat, per no

més de dues generacions d’una família nuclear. Aquest tipus de famílies van poder, per

tant, desenvolupar un nombre fluctuant i, a vegades, substancial de propietats, i, d’un

lloc a un altre i en distintes èpoques, mantenir potser cases amb famílies de tres

generacions amb fills i servents, per tant ens diu que el model normal de l’establiment

pagès era un nucli de propietats d’extensió suficient per a mantenir una família nuclear.

D’altre banda, un número menor de grans propietats ocupades per famílies riques,

70 Lluís To i Figuera. Le mas catalan du XII e s : genèse et évolution dúne structure déncadrement et dásservissement de la paysannerie, a Cahiers de Civilisation Médiévale, Poitiers, XXXVI e année, núm. 2 abril- juny 1993, pàgs. 151-177. 71 Josep Maria Salrach, Mas prefeudal i mas feudal, Conferència a la Universitat Pompeu Fabra el 1994, Recollida a Territori i societat a lÉdat Mitjana, història, arqueologia, documentació, Edició a cura de Jordi Bolòs, Joan J. Busqueta.... A més podriem comentar altres referències relacionades amb el mas medieval: Per a Lluís To al segle XIII es tracta de tinences, unitats de sostracció territorial ( fonamentalment pagadores de rendes fixes i a part de fruits ) i unitats de sostracció banal o jurisdiccional sotmeses a unes normes rígides de successió i subjecció a la terra... Señorio y família : los orígenes deL hereu catalàn ( siglos X-XIII), a Studia Històrica – Història Medieval, XI, Salamanca, 1993, pàgs. 57-59. També Mercè Aventín ens diu que al segle XIII – XV no hi ha resistència a la fórmula successòria, que estabilitzava les relacions socials agràries, obria el camí a la formació d´ una elit pagesa ( al preu de dividir les famílies ) i donava solució al problema del relleu generacional en forma de transició amb garantia per a heretants i hereus... Terra i societat al Vallès Oriental ( segles XIII-XVI ) . Investigació sobre els mecanismes de comportament econòmic de la pagesia tradicional, 3 vols., Barcelona, Universitat de Barcelona, 1993, pàgs. 869 – 1111 ( tesis doctoral mecanografiada).

28

usualment més grans, i de l’altra una perifèria de petits propietaris que han de completar

el producte de la seva tinença amb el treball artesanal o altres afers. 72

Carme Batlle parlant de Catalunya i al segle XIV veu que la propietat segueix la

tendència iniciada al segle XII, que repercuteixen en un augment de la producció i que

en algunes zones, l’acaparament de terres en mans d’unes famílies amb recursos dóna

com a resultat grans propietats i l’ascensió d’alguns pagesos a un nivell de vida més alt:

uns són batlles senyorials o d’aloers, altres aloers i alhora emfiteutes i sots-establerts 73

Més endavant ens comenta que existeixen anys crítics i de fluctuacions durant el segle

XIV a causa de la pesta negra i les collites deficitàries dels vols de 137474.

Però, com eren els masos dels Gual? Quina extensió tenien? Com eren les terres? Quin

era el seu patrimoni?

El Mas de la Riba. Primeres dades. Segle XIV: 1342/142575

Les primeres notícies que hem trobat en la documentació referides a la família Gual són

de l’any 1342 i també les referides a les possessions d’aquest mas. En Berenguer Gual

n’era el propietari. És en aquesta data quan la filla de Berenguer, Guillema, signa

capítols matrimonials, en un acte al mateix lloc de la Riba, amb Raimon Puigdat, fill de

Maimó Puigdat. El dot que rep Guillema correspon a un mas situat a la Bleda, al lloc dit

la Riba.76 Sembla que el mas ja el treballava en Raimon o el seu pare Maimó. Deuria ser

un pagès que pagaria cens a Berenguer Gual. A partir d´aquest any 1342, passa a ser-ne

propietària en Guillema amb motiu del casament. És valorat amb 1.600 sous

barcelonesos. Una quantitat no gens menyspreable.

Les filles de Berenguer, Alamanda, Ermessenda i Elisenda, germanes de Guillema,

aproven la donació. Raimon Puigdat fa l´augment, escreix o esponsalici de 500 sous,

que paga en dues vegades. Durant el segle XV el trobem en la documentació en un mas

al terme de Sant Martí Sarroca. No sabem més dades d’aquesta donació.

La llàstima de no trobar documentació abans d’aquesta data de 1342, podria fer pensar

que el mas no el va ocupar el llinatge Gual. Però si tenim en compte els fogatges, el vial

de camins, els Gual del Baix Penedès i altres variables – que ja hem comentat – podem

72 Rodney Hilton a l’article : La pagesia i l’ordre feudal al 1er col.loqui d’història agrària, Barcelona 13-15 d’octubre 1978. Col.lecció Politècnica/11 Institució Alfons el Magnànim/Diputació de València, 1983. 73 Carme Batlle : L’expansió baixmedieval ( segles XIII-XV)... pags.120-121. 74 Pàgs 290... 75 Mirar quadre genealògic 2.

29

assegurar que aquest mas va ser el primer ocupat per la família Gual i d´aquest en van

derivar els altres.

Berenguer era casat amb Elisenda.

No sabem moltes coses més de Berenguer. Només que l’hereu del mas va ser en Jaume,

casat amb Rumia, filla dels Alzina de Moja. El trobem en la documentació, ja difunt,

l’any 1386, quaranta anys després.77

Rumia era muller de Jaume, filla dels propietaris del Mas de l’Alzina, a prop de

Vilafranca del Penedès i de la quadra de Moja. Rumia rebé el dit mas com a herència i

l’any 1379 li fa donació al seu fill Jaume. Així va ser com els Gual van ser propietaris

d’un altre mas, situat molt a prop de Vilafranca.

Jaume i Rumia tingueren cinc fills i dues filles.78 Difícil deuria ser – en una suposada

crisis econòmica – poder situar-los a tots. Anem a pams. Les filles, part sempre més

difícil, ja que no eren pubilles i s’havien de dotar, les casà a totes dues. La gran fou

Elisenda, i es casà amb Pere Gibert de Vilanova de Cubelles, senyor de la quadra de

Miralpeix, fou abans de l’any 1383, ja que en aquest any Elisenda és difunta.

Rumieta, la jove fou casada per la vídua de Jaume, Rumia, amb Pere Salelles, mercader

de Vilafranca, hereu l’any 1386.

Per tant, veiem que aquests dos casaments – en un temps considerat de crisis – van ser

ben triats, per una banda obtindrien beneficis d’una o altra manera del senyor de la

quadra de Miralpeix79 i per l’altra tindrien un bon salconduit per entrar en la vida urbana

i mercadera de Vilafranca.80

I els fills van estar tots ben situats. Guillem fou l’hereu del mas de la Riba, dotat pel seu

pare. A Jaume, li van donar el mas de l’Alzina – donació feta per part de la seva mare

en el moment del casament amb Gueraldona Solà, filla d’un altre terratinent de Torrelles

de Foix –; Bernat va rebre un dels masos de Pacs, es casà amb Elisenda filla d’un altre

terratinent de Pacs; Pere rebia un altre mas de Pacs; Berenguer va marxar al Vendrell i

després tornà a viure a Vilafranca, com a pagès.

76 AHCV, Notari : Guillem Brugal, 1342-44, Caixa 1. El llibre és molt fet malbé. 77 Mirar quadre genealògic 2. 78 Mirar quadre 5 79 En Pere Gibert i els seus hereus van estar durant tot el segle XV posats en qualsevol afer dels Gual, servint-los com a procurador, com a tutor de fills/es menors d’edat... 80 Una filla de Pere Salelles, Joana es casà també amb Pere Gual, mercader.

30

Ens interessa ara, parlar de l’hereu, en Guillem. Ell va ser – i ho demostra així la

documentació trobada - 81 un dels que va ajudar a ampliar i escampar el patrimoni del

mas de la Riba als altres masos i per tant, a tota la família. Podem assegurar que el mas

de la Riba no va patir dificultats econòmiques, durant tot el segle XV. És el mas dels

Gual més actiu en la documentació. I a més el que ajudarà a altres masos del llinatge -

tinguin dificultats o no- a enriquir-se. Ni la mort d´aquest Guillem - a l’any 1425 -

deixarà el mas de la Riba de ser capdavanter del llinatge.

Guillem Gual de la Riba 1383/1425

81 Cal dir que no creiem que Guillem fou el primer Gual que arribés a arreplegar una quantitat considerable de patrimoni, sinó que antecessors d’ell també ho varen fer. Cosa que no podem afirmar del tot per la manca de documentació.

ELS DESCENDENTS DEL MAS DE LA RIBA - segles XIV-XV Quadre 5

RUMIA ALZINAde Moja


JAUMEMas de l Alzina

Matr.1379

PERE SALELLESmercaderVilafranca

RUMIETAdif.1425

Matr.1386

ELISENDA BAGESde Pacs

BERNATdif.1432

Mas de Pacs

PERE GIBERTde Vilanova de Cubelles

ELISENDAdif.1383


VIOLANT TRESTULLVilafranca

BLANCA LLOBET2ªnúpciesdif.1425

JAUME

GUILLEM1405. Mas de la Riba

hereu dif.1425

PERE

BERENGUERdel Vendrell


dif.1386

31

El 25 de juliol de l’any 1383, Guillem Gual és l’hereu de Jaume Gual i Rumia segons el

testament del seu pare82 i per tant, hereu del mas. Com a usufructuaria dels béns de

Jaume, Rumia signa document a Pere Alio vicari de l’església de Santa Maria de la

Bleda on reconeix a Pere Gibert de Vilanova el dot d’Elisenda, muller de Pere i

germana seva, que era difunta. Paga 25 lliures a la cort de Vilanova el dia de St. Joan, el

mes de juny. Aquesta és la primera data que tenim de Guillem Gual del mas de la Riba.

Més endavant, En Guillem Gual , Marc Calabuig, Francesc Mas i Pere Busquets es

troben en un document de l’any 1386 com alouers del terme del castell de la Bleda.83

La capacitat econòmica que tenia aquest mas el va ajudar a progressar. Estem

convençuts que una crisis econòmica tant al camp com a la ciutat hi devia haver a finals

del segle XIV i principis del XV. Però també estem bastant segurs que aquesta crisis no

va afectar a tothom per igual i el mas de la Riba i els masos que formaven part d´aquest

llinatge n’és un bon exemple. Va comprar terres als masos que podrien tenir dificultats.

Això quasi ho podríem assegurar veient les compres de terres que fa al mas dels Gual de

Pacs a finals del segle XIV. Una altra manera d’expansionar-se econòmicament

consistí en comprar censals morts a diferents nobles/cavallers de la zona, col·lectiu al

que també sembla haver-li afectat la crisi.

Per tant, si podia fer tot això volia dir que tenia un excedent econòmic prou bo per

poder-lo invertir, o sabia on trobar capital, però d’on venien els diners?. Primer hem de

suposar que aquest capital venia “arrossegat” dels seus antecessors que els deuria rebre

a partir d’herències, o compres de terres a pagesos que en cobraven censos, o compra de

censals/violaris – i que si no es pagaven les pensions, cobraven en espècies, fossin terres

o masos - .

Però probablement el que més capital li va comportar va ser el casament amb Caterina,

germana de Joan Roca, mercader i senyor del mas Roca, de Lletger ( Baix Penedès ) que

s’embarcà a Sicília. Caterina fou l’hereva del seu germà i del seu pare, també mercader.

Si a més el seu fill Jaume, es casà amb Violant, filla de Francesc Trestull, mercader de

Vilafranca, pot ajudar a entendre d’on li venia aquest excedent econòmic que va

invertir.

L’any 1388 compra terres i cases a Vilafranca i als seus voltants84. Comencem per a

veure les terres o extensió que podria tenir aquest mas. L’any 1393 Valentina, vídua de

82 AHCV, notari, Francesc Gabiol, 1383/1405, Caixa 37. 83 AHCV, notari Arnau Massó, 1380/86, Caixa 16. 84 Terres a El Sepulcre ( Olèrdola ) i al carrer de la Cort de Vilafranca. I també un alberg al mateix carrer al preu de 61 lliures i mitja.

32

Jaume Pons, de Barcelona li ven per 30 lliures a Guillem, terres i cases a prop del mas

de la Riba85

L’any 1399,- potser per por a la mort o per deixar les coses lligades i ben lligades o per

una malaltia que patia – Guillem, fa donació del mas al seu fill emancipat, en Jaume.

Li fa donació, del mas de la Riba, amb les terres cultes i ermes, vinyes, arbres de

diverses classes que són possessions del dit mas i les pensions dels censals morts i

violaris.86

Violant, la seva primera muller, rep en dot terres i cases a Vilafranca. Això li va

permetre “llogar” o vendre aquests béns i sumar els seus beneficis. Això podria

significar que Vilafranca fins l’any 1416 no va patir una crisi crítica ja que podia

comprar i vendre bens mobles i immobles gràcies – suposem- als excedents que li

deuria donar els mercats i les fires que s’anaven celebrant sense interrupció durant tot el

segle XV.

Els beneficis de Jaume anaven a parar al mas de la Riba i aquests es tornaven a invertir

amb la compra de censals per part del seu pare, o del mateix Jaume.

Jaume acaba essent hereu l’any 1416, de la seva sogra, Francesca, filla d’un mas de

Santa Margarida i els Monjos, el mas Abadal. Això li proporciona també un bon capital

de terres, censals morts/violaris i cases a Vilafranca. L’any 1417 Jaume es casà amb

segones núpcies amb Blanca, filla d’Arnau Llobet, senyor de Montferri.

En Jaume, morí abans de l’any 1425. El seu pare, Guillem, morí el martis, in secunda

hora, post mediam noctem XXIII, octobris, obit venerabili Guillem Gual87d’aquest

mateix any. Abans, Guillem deuria haver canviat el testament – per la mort de Jaume –

deixant a hereu del mas de la Riba, al seu nét Guillem, fill de Jaume i Blanca88, menor

d’edat, éssent la vídua Caterina anomenada tutora del nét en el testament del seu marit i

administradora dels béns del mas de la Riba.

Testament de Guillem Gual de la Riba .- Amb data 25 d’abril de 1425 – sis mesos

abans de la seva mort – en Guillem fa testament. Anomena marmessors a la seva muller

Caterina, al seu germà Pere, al seu nebot Jaume, mercader i a Pere Ferran, sabater de

Vilafranca.

85 AHCV, Notari : Pere de Comalonga,1393, Caixa 62. 86 AHCV, notari, Pere de Comalonga, 1399, Caixa 45. 87 AHCV, notari, Joan de Gostemps, 1405/31, Caixa 67. 88 Jaume es casà amb segones núpcies amb Blanca Llobet, filla del senyor de Montferri.

33

Elegeix sepultura al cementiri dels frares menors. Desitja que quatre preveres i sis frares

menors portin el seu taüt, per això dóna 25 lliures. Dóna 33 sous per 33 misses el dia de

Sant Amador, al monestir dels frares menors.

Al citat monestir deixa les següents pensions dels censals morts : -de Mateu Company,

del mas del Brugalet ( Santa Margarida ).

A l’església de Santa Maria de Vilafranca, la pensió del censal mort d’Arnau Massana

del mas de les Llanes, (Castellví de la Marca ).

Deix a l’església de Santa Maria de la Bleda, 2 sous. A Santa Maria de Montserrat 12

diners. A Santa Maria de Penyafel ( Moja ) 12 diners.

A Jaume i Joan, fills del seu germà, Pere Gual, deixa totes les pensions de censals morts

que paga la universitat de Gallifa ( Miralpeix ) amb pensió 78 sous i 6 diners al preu de

50 lliures. A Pericó fill també de Pere, els censals morts dels homes de la universitat de

Moja i de Masquefa.

Mana que es retorni el dot a Caterina. En el testament Guillem, comenta el que va rebre

Caterina dels béns que foren del seu germà Joan Roca i del seu nebot Jaume Roca que

és un total de 15400 sous.

Institueix hereu universal al seu nét Guillem. Li dóna 100 lliures.

Anomena tutors del seu nét fins que tingui 18 anys, a la seva dona Caterina, al seu

germà Pere Gual, al seu nebot Jaume Gual i a Pere Ferran.

34

Els censals morts i violaris del mas de la Riba.-

Hem vist anteriorment que Guillem feia donació al seu fill Jaume de les diferents

pensions de censal mort/violari que cobrava anualment. També deixava part d’aquestes

pensions en el seu testament a esglésies perquè li facin un bon enterrament.

Cal saber que molta gent venia o comprava censals morts, però en el cas d’en Guillem

és important – tot i que ho va anar fent tot el llinatge durant el segle XV – pel fet de que

no hem trobat que en vengui cap, sinó que sempre és ell qui en compra. Això – tornem-

ho a dir- és símptoma de bon capital per invertir. Després de la mort de Guillem, la seva

vídua Caterina va continuar invertint en aquest afer que donava per viure bé i amb

comoditat durant anys de crisis econòmica. Sembla clar que els que venien censals eren

els que patien la crisi.

El cens és la venda d’una pensió anual a alguna persona com a remuneració d´ una

quantitat determinada que aquesta li ha deixat. El comprador – o censalista – és qui

adquireix la pensió i el venedor – o censatari- és qui l’ha de pagar. Tot i que aquesta és

la definició que donen alguns juristes,89 alguns historiadors el defineixen com un préstec

89 A. Corbella, Manual de Derecho Catalàn, Reus, 1906, pàg. 609-613; A. García Sanz, El censal. Boletin de la Sociedad Castellonense de Cultura, XXXVII, 1961, pàg. 281-310.

DESCENDENTS de Guillem i Caterina del Mas de la Riba, segles XV Quadre 6


BLANCA LLOBET2ª núpciesdif. 1425Montferri

JOANA SALELLESVilafrancaMatr.1414

PERE

PEREmercaderdif.1455

VIOLANT TRESTULLVilafranca1ª núpcies

ANGELINA MASDOVELLESL Arboç del Penedès

Matr.1435

GUILLEMhereu

Mas de la Riba

JAUME GUALdif.1425

GUILLEM GUAL 1405Mas de la Riba

dif.1425

35

legal, indefinit, sancionat pels notaris, pel qual es paguen uns interessos anuals i en

conseqüència, constitueix una càrrega que pot ser eterna. En el segle XIV ja estava

perfectament format com a institució jurídica. El censal és l´ instrument que permet

intervenir en els processos d’endeutament d’altres masos. Els pagesos que han contret

deutes o han de liquidar pagaments ineludibles, busquen crèdits en les institucions

religioses, la burgesia urbana o els masos benestants.

Del censal se’n diu mort perquè la seva liquidació o lluïció depèn absolutament del

censatari sense que el censalista tingui dret a reclamar el capital, i per tant, pot tenir una

durada molt llarga. La diferència amb el violari, és que aquest consisteix en la venda d´

una pensió vitalícia per un preu determinat, en aquest cas, el préstec s´ extingia, sense

retorn del capital, després de la vida d´ una o dues persones. També existia el “traspàs”

d’una pensió que pagava una altra persona, això feia que la durada d’un censal s’

allargués encara més, a causa del traspàs a una altra persona, que es feia càrrec de les

pensions, i, per tant, assumia el deute.

Tenim per exemple, el cas del violari que venen el senyor de la Bleda, Guillem d’

Espitlles i la seva muller Constança l´ any 1381 a Jaume Gual de la Riba, pare de

Guillem, al preu de 14 lliures i una pensió vitalícia anual de 20 sous. El préstec s’

extingirà, sense retorn de capital, a la mort de Berenguer d’Espitlles , fill de Guillem, i

de Pere Gual, fill de Jaume.90

També l’any 1406, Ramon i el seus fills Pere i Antoni Brugal de Sant Miquel

d’Olèrdola venien a Guillem Gual 25 sous i 1 diner de violari a vida natural dels fills

Pere i Antoni: pensió que havien de pagar en el lloc de l’Alzina.91

La família de Romia, la muller de Guillem Gual de la Riba, que eren de Moja i li donà

el mas de l’Alzina en el moment del seu matrimoni, també vendrà censals morts fins la

mort dels fills d’ambdues parts, als Gual de la Riba, l’any 1444:

... Francesc Alzina, maior de dies i Joan i Francesc Alzina, germans i fills de

Francesc...venem a l’honorable Joan Berenguer de Masdovelles, cavaller de la vila de

l’Àrboç... Jaume Gual i Pere Ferran, mercaders de Vilafranca...tutors testamentàris de

Joaneta e Joanet fills del venerable Guillem Gual... de la casa de la Riba i Angelina...92

Joan Alzina té 20 anys i Francesc 18. La pensió era de 12 sous i 3 diners barcelonesos.

90 AHCV, Notari : Arnau Massó, 1380/1386, Caixa 16. La data exacta és 31/08/1381. 91 Es signà el document dins del mas de l’Alzina, a la parròquia de Sant Salvador. AHCV, notari Joan Cabreny, 1405/09, Caixa 55. 92 AHCV, Notari Vidal Bartomeu, 1440/46, Manuale.

36

Guillem Gual i/o els seus fills o la vídua van comprar molts censals morts, la majoria

durant el primer decenni del segle XV. Al mateix temps cobraven pensions de censals

morts creats al segle XIV.

Veiem ara una creació de censal mort, feta l’any 1426:

dia 17 de novembre – Un any, després de la mort de Guillem Gual de la Riba – en un

acte a Sant Cugat Sesgarrigues, en Jaume Bascol de Sant Cugat , la seva muller Antònia

i el fill d’ambdós, Raimon Bascol, amb la seva muller Joana, venen a Pere Gual – nét

del difunt Guillem Gual – fill emancipat de Pere Gual, mercader – fill del difunt

Guillem Gual de la Riba – 22 sous de pensió de censal mort, que s´ havien de pagar a la

casa on vivia en Pere Gual, a Vilafranca:

...dandos, solvendos et apportandos per nos et nostros vobis et vestris in

Villaffrancha...et intus hospicium habitacionis vestre et vestrorum...S’acostumava a

posar la festa del dia en què s’havia de pagar : ...a proxime festo Sancti Andree ad

unum anum primo et continue venturum et sic de inde anno quolibet in dicto termino

sive festo...Després d’una sèrie de clàusules que s’anaven repetint acostumava a sortir el

preu del censal , és a dir, la quantitat prestada, en aquest cas per Pere Gual : ...pro precio

vero predictorum que vobis et vestris perpetuo vendimus dedistis et solvistis nobis et

confitemur...recepisse quindecim libris et octo solidos monete barchonense de terno....

També hi havia els fiadors, els avaladors d´aquesta deuta : damus vobis fideiussorem

Marchum Maço, mansi de les Garrigues, parrochie Sancti Cucuphatis de Garricis..93,. i

també una “multa” sinó es complia el pagament de les pensions : ..pro pena stilicet et

nomine pene et pro qualibet vice qua contrafactum fuerit, quinquaginta solidos dicte

monete... i si convingués les mullers – Antonia i Joana – hipotecaven el seu dot per

poder pagar el censal - : ...nos dicti Anthonia et Johanna, cerciorate de iuribus nostris

per notarium... ac dotibus et sponsaliciis nostris et iuribus ypotecharum nostrarum que

habemus ...in et super bonis dictorum vostrorum nostrorum... Molt sovint després del

document de creació del censal, venia un altre document on els venedors del censal

rebien la quantitat prestada – en aquest cas les 15 lliures i els 8 sous – i ells signaven

una àpoca conforme havien rebut la quantitat demanada : ...nos Jacobus

Bascol...confitemus et recognoscumus vobis Pericono Gual, filio emancipato Petri Gual

93 Els Maçó, eren propietaris des del segle XIII del mas de les Garrigues, nom que va donar origen al poble. Part de la seva família va viure a Vilafranca, van ser notaris, mercaders, sabaters...

37

mercatoris Villeffranche...facimus vobis de predictis quidecim libris et octo

solidos...apoche...94

També la vídua de Guillem Gual, Caterina, el mateix any 1426 crea un censal : ... Nos

Jacobus Noya, loci de Letgerio, parrochie Sancti Jacobi dels Domenys, et Sibilia eius

uxor... venen a : ...venerabili domine Catharine, uxor venerabili Guillermi Gual,

quondam, mansi de la Riba, parrochie ecclesie beate Marie de Blita...censuali

mortuo...XIII solidos, III denarios...

Pensions, que s’havien de pagar al mas de la Riba per Sant Bartomeu. Les clàusules són

les mateixes que l´ anterior venda de censal mort. La quantitat prestada és de 10 lliures i

10 sous. També signen una àpoca rebent la quantitat prestada el mateix dia. L’única

diferència és que en aquest cas no hi ha avaladors. Possiblement la raó és la coneixença

i per tant, la confiança que tenia Caterina amb Jaume Noya, ja que aquest és veí del

poble de Lletger, del terme de Sant Jaume dels Domenys, d’on és originària Caterina.

En aquest llogaret/quadra hi tenia Guillem Gual possessions de terres fins i tot de

senyoria. Més endavant parlarem de les quadres on els Gual hi prenien censos. També

d’aquest mateix poble li va venir a Caterina una herència de part del seu germà. Un Pere

Noya es casà a finals del segle XV amb un Gual del mas de l’Alzina, probablement

família de Jaume. A més en Jaume Noya formava part de la universitat de Banyeres del

Penedès al segle XV. Més conegut i de confiança ja no podia ser. No calia que tingués

fiadors.

Donem una petita mostra, que podria ser molt més àmplia de pensions de censals morts

que cobraven els Gual entre 1391/1430:

Any Venedor Comprador Preu/pensió

11/06/1391 Prohoms de la universitat Raimon Roig,95 55 ll.

de Vilafranca.

29/01/1393 Prohoms de la universitat de

Vilafranca. Guillem Gual 10 ll.

30/07/1398 Bernat Coll i Guillema Guillem 9ll. 7s

23/12/1404 Guillem Gual de la Riba Jaume Canyelles teixidor96 10 ll.1/2

27/03/1406 Bernat de Tous i homes

94 AHCV, Notari : Joan Gostemps, 1405/1431, Caixa 67. 95 Oriund de Vilafranca. Viu a Barcelona. En Guillem Gual paga el deute de 55 lliures, en el seu nom, a la universitat de Vilafranca . 96 És un censal mort que el 11/11/1387 era de Jaume Canyelles teixidor, el 1404 passa a Pere Leves teixidor i al seu fill Raimon Leves teixidor. En Guillem Gual fa el pagament de 15 sous anuals a Raimon Leves.

38

de Lletger i Llorens del Penedès Guillem 17s. 3d.

.../..../ 1406 Pere Bertran de Barcelona Guillem 56s. 6d.

03/06/1407 Bernat de Tous Guillem 39 s.

i homes de Lletger i Llorens del Penedès .../..../ 1407 Universitat de Castellet Guillem 8 ll.

28/07/1408

17/04/1408 Bernat de Tous

i homes de Lletger Jaume , fill de 39s. 3d.

i Llorens del Penedès Guillem Gual 17s. 3d.

28/07/1408 Bernat Fuster, mercader de Barcelona.

arrendador de 2200 sous de Castellet Guillem

25/01/1410 Bernat de Tous i homes de Llorens

del Penedès Guillem 17s. 3d.

04/06/1410 Universitat de Tamarit ( Tarragona ) Guillem 8ll.

14/03/1411 Bernat de Tous i

homes de Lleger i Llorens del Penedès Guillem 17s. 3d.

20/02/1412 Bernat de Tous i homes de

Llorens del Penedès Guillem 39s. 3d.

28/01/1413 Universitat de Vilafranca Francesc Vall97 10 ll.

20/08/1425 Jaume Noya de Leger Caterina vídua 13s. 3d.

28/09/1425 Pere Leves, teixidor i Francesca. Guillem 98 15s.

Preu del censal de 10 ½ ll.

10/11/1425 Família Gerad de Banyeres del Pdès. Guillem 99 7s. 8d.

17/11/1426 Creació censal de Jaume Bascol i Pere , nét de Guillem 22 s.

família de s. Cugat Sesgarrigues. Preu: 15 ll. 8 s.

20/11/1428 Clara, vídua de Joan Pellisser Caterina vídua 7 ll. 6s. 8 d.

de Vilafranca.100

04/02/1429 Miquel Casanoves del Mas de la

Rovira (Santa Margarida). Caterina, vídua 22 s. 3 d

Preu 20 ll.

02/02/1430 Caterina, vídua de Guillem Bertomeu Bonfill, 15 s.

en un acte al mas de l’Alzina. de Castellet

97 En Francesc Vall, difunt, de Santa Margarita – terme tocant el de Sant Martí Sarroca – li deix en testament el pagament dáquest censal a Guillem Gual de la Riba, per part de la universitat de Vilafranca, fins la mort dáquest. És a dir, que en Guillem el cobrà durant 12 anys. Al seu òbit, es traspassarà als aniversaris de Sant Lluc, de l’església de Santa Maria de Vilafranca, segons el testament de Francesc Vall. AHCV, notari : Francesc Gabiol, 1386/1413, Caixa 51. 98 En Pere Ferran, sabater, com a procurador de Guillem Gual del mas de la Riba és qui el cobra. 99 Es creà un censal mort al preu de 108 sous, corresponent a la venda dúna corretga de plata a la família Gerard de Banyeres. 100 Censal creat l’any 1423 per part de la família Pellisser de Vilafranca. Família molt ben acomodada a la vila, essent batlles quasi tots durant el segle XIV i XV. Deurien tenir realment problemes econòmics importants per haver de demanar préstecs. El preu era de 110 lliures. Era venut a Guillem Gual de la Riba.

39

Finalment, en aquest apartat parlarem dels censals de les universitats de Moja i

Masquefa, que es cobraven pensions des de l’any 1379 i que rebé Pere, amb herència

per part del seu avi Guillem.

A Vilafranca, el 29 d’Octubre de 1425, en Pere Ferran com a tutor del nét Guillem, i a

més com a procurador de Caterina, conjuntament amb Pere Gual i el fill d´ aquest, Pere,

confirmen al frare Marc de Rubió, paborde del Penedès, però ara al monestir de Sant

Cugat del Vallès que :

... Guillem de Corb i Pere Fàbregues, procuradors i síndics dels homes de la universitat

de Masquefa; Francesc Bonastre, procurador i síndic de la universitat de Monistrol de

Noia; Pere i Francesc Plana i Guillem Bertran homes de la universitat de la Quadra de

Moja; i Ferrer Girbau, Bernat Canyís, Pere Sunyer i Gerard Fuster, de Sant Esteve, llocs

que pertanyen al monestir de Sant Cugat del Vallès, van vendre a Jaume Gual del mas

de l’Alzina al preu de 100 florins d’or d’Aragó de censal mort. L’acte es feu a Moja, el

3 de desembre de 1394. En un altre acte, al mas de l’Alzina, amb data del dia 31

d’octubre de 1415 fou traspassat el pagament de les pensions a Jaume, fill de Guillem

Gual del mas de la Riba.101Deixant al moment de la seva mort, el cobrament de les

pensions d’aquestes universitats al seu nét, Pere Gual, fill de Pere Gual, mercader.102

És a dir, les universitats de Masquefa, Monistrol de Noia i Moja, havien venut l´ any

1394, en un acte a Moja, censals morts amb pensions anuals a Jaume Gual del mas de l’

Alzina. En Jaume del mas de l’Alzina en un acte al mateix mas, l’any 1415, traspassa el

cobrament de les pensions d’aquest censal a Jaume, fill de Guillem. En el testament d’

aquest últim, deixa el cobrament d’aquestes pensions al seu segon nét Pere Gual.103

101 No és el Jaume del mas de l’Alzina. Mirar quadre 5 sinó fill de Guillem Gual del Mas de la Riba. 102 Mirar el quadre 5. 103 El terme de Masquefa pertany a la comarca de l’Anoia. El 1254 el rei Jaume I confirmarà el castell de Masquefa com una de les propietats del monestir de Sant Cugat del Vallès. En el fogatjament de 1365-1370 surt esmentada la fortificació de Masquefa com una de les possessions del paborde del Penedès. Monistrol de Noia és un poble del municipi de Sant Sadurní d’Anoia ( l´Alt Penedès ). El lloc pertangué al terme del castell de Subirats. La quadra de “Munistrol” és documentada com un alou santcugatí l’any 986. El lloc de Sant Esteve, fa pensar que es refereix a Sant Esteve de Castellet, al municipi de Castellet i la Gornal ( Garraf ). Fou possessió del monestir de Sant Cugat del Vallès, en realitat el nom es refereix a l’església romànica i era l’antiga parròquia del terme. El castell de Castellet és conegut també com a castell de Sant Esteve. Moja és a 2 km de Vilafranca del Penedès, unida per una carretera en direcció sud. L’any 1013 el seu terme i les seves pertinències pertanyien al monestir de Sant Cugat. Actualment forma part del municipi d’Olèrdola. El monestir de Sant Cugat del Vallès, també en tenia el domini. De tots aquests llocs, Moja té una relació molt estreta amb els Gual. D’aquí sorgeix el nom del mas de l’Alzina. Els primers propietaris abans del Gual, d´aquest mas, eren els Alzina, cognom molt estès per Moja durant el segle XV i també a Vilafranca. En Rumia, muller de Guillem Gual de la Riba era filla de Berenguer Alzina, de Moja.

40

En el mateix llibre hi ha un document signat a Vilafranca el mateix dia on també es

parla de la venda de censals a Jaume Gual de l´ Alzina de pensió de 91 sous i 8 diners

rendals, anuals, i la cessió d´ aquests censals a Jaume Gual de la Riba, difunt, pare de

Pere Gual. I els singulars de la universitat de Moja, fan la venda de la resta del censal

mort al nét Guillem Gual, l´ hereu del mas de la Riba, amb pensió de 33 sous al preu de

50 florins d´ or, a pagar el dia primer de Tots Sants, i d´un any, per Nadal.:

...in monasterio Sancti Cucuphatis Vallenses, domino dicti loci, hiis presenti et

consentienti obtenta letra, pro hiis ...iuxta portale vocatum de Bon Consell, dicti loci de

Modia...fuerunt presentis ...: Pere Mercer, Bertolomeu Jofre alias Serra, Marc

Mascaró, Pere Durrus, Antoni Pujador, Francesc Pintador, Francesc Plana, Jaume

Durrus, Antoni Barçaló, Guillem Alzina, Bertolomeu Pujo, Francesc Alzina, Jaume Riu,

Arnau Bertran et Pere Bertran, omnes habitatores singulares dicti loci...vendicionem

dictis heredi et pupillo suo tempore de triginta tribus solidis de censuali mortuo precio

quiquagintam florenorum... La venda la fan els síndics de la universitat, conjuntament

amb Caterina, vídua de Guillem Gual.

Resumint, veiem que en un mateix acte Pere Gual, mercader, fill de Pere Gual,

mercader de Vilafranca, i nét de Guillem Gual de la Riba, rep com a herència – segons

el testament de Guillem –la liquidació dels censal mort de la universitat de Masquefa

que és de 100 florins d´ or.

També que l’altre nét de Guillem, l’hereu, en Guillem, menor d’edat – l’any 1425 – rep

el dret de cobrar les pensions que encara falten pagar del censal mort de la universitat de

Moja. Què passa amb les pensions o censals de les universitats de Monistrol de Noia i

Sant Esteve de Castellet. No ho sabem. En el llibre notarial on surten aquests documents

hi ha més de 30 fulls en blanc. Calia omplir-los per saber com quedaven el cobrament d’

aquests censals?. No podem afirmar si el nét Guillem o la vídua Caterina se’n van fer

càrrec.

El que si queda clar és que després de la mort de Guillem Gual del mas de la Riba,

deuria costar molt endreçar el cobrament de les pensions de censals morts.

És clar que els Gual es van aprofitar de la crisis econòmica que hi havia a la comarca i

fora d’ella. Ells tenien un bon coixí econòmic, mentre que altres en necessitaven. Això

incrementà aquest excedent que ja tenien els Gual.

Molt probablement els altres llocs tenen d’una o altra forma i segurament econòmica, relació amb els Gual.

41

Hem vist part de l’administració del patrimoni del mas de la Riba per part de la vídua

Caterina. Ampliem aquesta responsabilitat que va tenir la muller de Guillem.

La vídua Caterina “La Guala”

Quin paper se li dóna a la dona en quant a l’administració dels béns? La viduïtat

suposava uns canvis importants. La comunitat de béns que sovint s’establia entre els dos

membres de la parella es desfeia per deixar pas a una nova situació en la qual el cònjuge

supervivent compartia els seus drets amb els hereus del difunt. L’hereu de Guillem era

el nét Guillem, menor d’edat.

Caterina només rep del seu marit el dot que ja li pertanyia. Però sabem que Caterina

disposava de béns propis. A més era la tutora del seu nét – per ser menor d’edat -

.104Caterina va aprofitar la independència econòmica per a desplegar una activitat igual

o millor que el seu marit. Això sí, sempre conjuntament amb els altres tutors del seu nét,

quan es tractava d’administrar el patrimoni del futur hereu.

La tutoria de Caterina .

Segons els Usatges de Barcelona hi havia d’haver unes obligacions del tutor cap el seu

pupil, potestativa o forçosa segons els casos. Obligació respecte a la subrogació en els

drets i deures feudals del seu pare, a la conservació del seu patrimoni, a l’exercici de les

facultats senyorials, a l’educació del pupil, a armar-lo cavaller, si era un noi de

l’estament nobiliari; si era dona, procurar-li un casament digne, i, finalment, a restituir-

li els béns sense minva, a l’edat de vint anys si el pupil és cavaller, o de quinze si és

pagès.105

A les Corts Catalanes reunides a Perpinyà l’any 1351, s’hi estipulà que la tutela legítima

dels menors no emancipats corresponia únicament : a l’avi patern; a l’avi matern; a les

àvies paterna i materna, pel mateix ordre mentre romanguessin vídues, el germà més

gran per doble vincle i al més gran dels germans consanguinis. Són persones inhàbils

perquè siguin tutors o protutors : els que estan subjectes a tutela; els condemnats; els

religiosos i els estrangers. 106

104 Segons el testament del seu marit, resumit més amunt. 105 Usatge número 105. pàgina 116 ... Josep Rovira...Ibídem. 106 J. Pella y Forgas, Código civil de Catalunya, Edi. Vela, tom I, Barcelona, 1943, pg. 273-315. Constitució “ Que la muller per lo marit...” o bé “De tutoria que serà per lo difunt”.

42

Tant la mare com l’àvia negaven les esmentades constitucions poder nomenar tutor, en

no tenir la pàtria potestat. Sabem però, que Guillem anomenà tutor del seu nét a

Caterina conjuntament amb altres familiars en el seu testament. Abans, però de la seva

mort, ell n’era el tutor del seu nét.

En Guillem Gual de la Riba, fou anomenat tutor pel batlle de Vilafranca, del seu nét, a

la mort del pare d´aquest últim, en Jaume. L’any 1424 l’avi nomena un procurador

perquè s’encarregui d’administrar els béns del seu nét : en Pere Ferran, sabater.

Hem dit que també ho podien ser les àvies paternes, aquest era el cas de Caterina, vídua

de Guillem, àvia paterna de Guillem, fill de Jaume Gual de la Riba – difunt- i hereu del

mas de la Riba. En el testament del seu marit fet el 25 d’abril de l’any 1425 l’anomena

tutora del seu nét ja que aquest és menor de quinze anys. Conjuntament amb ella hi és

també anomenat Pere Gual i Jaume Gual, mercaders i Pere Ferran, sabater de

Vilafranca. En Pere, era germà per part de pare de Guillem, l’hereu, ja que Jaume es

casà amb primeres núpcies amb Violant. Era l’hereu, però es morí abans que Guillem.

D’en Pere Ferran, en parlarem més endavant.

Però és que a més, el nét d’en Guillem Gual era hereu del seu pare, en Jaume Gual de la

Riba. Caterina era per tant, administradora i usufructuària – durant un cert temps, fins la

majoria d’edat de Guillem – dels béns o patrimoni de l’avi i del pare, del seu marit i del

seu fill.

Va ser tutora l’àvia Caterina fins el 21 de març de 1435. Aquesta és la data del

document signat a l’hort del monestir dels frares menors de Vilafranca, que anul·la la

tutoria. Aquest document ens diu que Guillem ja té quinze anys. Per tant, ens demostra

que quan va morir el seu avi en tenia cinc d’anys. Degut al casament amb Angelina

Masdovelles el document és el que al casar-se s’emancipa amb llicència familiar per

portar les rendes i fer-se càrrec del seu patrimoni107. Li donen llicència per poder-ho fer

el seu avi matern, Guillem de Llobet, pare de Blanca i Pere Raimon d’Avinyó, cosí

germà seu108 per la part de la seva mare i Jaume Gual, mercader de Vilafranca, Pere

Gual del mas de l’Alzina i Pere Ferran, parents, per la part del seu pare. Reconeix que

tenia com a tutora a la seva àvia Caterina, vídua de Guillem Gual del mas de la Riba.

Que l’alimentava i li havia portat tots els seus negocis, administracions, judicis...

107 Tot i que la majoria d’edat al segle XV era de 25 anys. 108 Tots dos cavallers. Molt probablement en Pere Raimon d’Avinyó es casà amb Clara, filla de Jaume Gual i Violant, per tant germà per part de pare de Guillem.

43

Aquesta també és la data i el mateix lloc on el nét Guillem fa capítols matrimonials amb

Angelina Masdovelles.109

El procurador Pere Ferran i Caterina.

Es podia necessitar un procurador per diverses causes. Sembla que les més freqüents

eren les que s’instituïen per resoldre una qüestió concreta i, per tant, per un temps

limitat. Es podia instituir procurador un germà, o un nebot, és a dir, un familiar, amb l´

encàrrec de defensar una causa, com fan els Gual. Els Gual, mercaders tenien

procuradors, per quan ells no hi eren i algú pogués vetllar els seus interessos. En Jaume

Gual, mercader, fill de Pere i Joana, de la branca del mas de la Riba és el que més en va

tenir: Ell va anar de viatge a Sicília i per tant sembla lògic pensar que tingués gent al

càrrec del seu patrimoni.110

En Pere Ferran és procurador de la vídua Caterina. També és anomenat procurador i

tutor de l’hereu del mas de la Riba, en Guillem Gual, nét de Guillem, en el testament d´

aquest últim, fet el mateix any, al mes d´ abril.

Però ja al mes de maig del mateix any 1425, Pere Ferran era procurador de Caterina en

els afers de la herència que va obtenir del seu germà Joan Roca de Lletger – més

endavant, en parlarem -111 El 25 d´ octubre de l’any 1425, el batlle de Vilafranca del

Penedès signa la procuradoria de la vídua Caterina. El document notarial que avala

aquesta procuradoria és escrit tot el que ha de fer un procurador, en aquest cas com

podeu veure en l’annex és ric, perquè ens dóna molta informació del patrimoni de

Caterina, deixat en herència per Guillem Gual de la Riba.

Es pot llegir que s’encarregarà de cobrar el lluïsme, foriscapia. El lluïsme, el foriscapi i

el dret de fadiga representaven el dret del senyor directe en cas de venda de la terra, per

tant, del tinent. Abans de vendre-la, el senyor tenia el dret, durant un mes, d’adquirir-la

al mateix preu establert amb el comprador ( dret de fadiga ). I quan es venia a tercer, el

senyor tenia el dret de cobrar-ne la tercera part ( lluïsme i foriscapi ). El procurador

109 Més avall parlem d’aquest enllaç i en fem el comentari. 110 Jaume Gual, mercader se’l troba a la documentació notarial des de l’any 1420 fins el 1470, any en què va morir. Els procuradors que va tenir eren de Vilafranca Miquel Vinyals, mercader (1441) Joan Revardes sastre (1449). De Barcelona a : Joan Miró, mercader ( 1463) i Nicolau Capellades, mercader.(1466) També ell era procurador del seu sogre a Valls (1456), del seu fill Gabriel a Sitges (1440). 111 Amb data 1/5/1425 Caterina, com hereu de Joan Roca, ordena procurador a Pere Ferran, sabater, de Vilafranca, entre altres coses per solucionar les peticions i demandes que el venerable Pere de Miravalls i

44

podia fer això en nom dels Gual. També lloguers “d’hospicis”: ..logeria hospiciorum...;

comprar censal morts o violaris: ...et aliarum posesionum pensiones, censualium

mortuorum et violariorum... hem vist ja anteriorment, pagaments que fa de censals

morts; o fer transaccions comercials o bancàries, o de representant dels Gual en llocs on

ells hi tenen senyoria, demanant homenatge i fidelitat als homes i dones d’aquest espai

territorial, representant als Gual en els judicis entre els enfiteutes o tinents i ells. Hem

de creure amb tota seguretat, que aquesta responsabilitat havia d’estar donada a una

persona de molta confiança, a una persona que podien conèixer molt i els “servís” sense

cap problema.

Qui era en Pere Ferran?.

En Pere Ferran era sabater i vivia a Vilafranca. Deuria formar part de la família dels

Gual, però no hem trobat una referència concreta d´ aquesta relació. Durant el segle XV

és administrador conjuntament amb altres de la Pia Almoina de Vilafranca – fundada el

1401 – Té taules de venda al mercat de Vilafranca. El seu fill va ser en Gaspar Ferran,

mercader important a la vila. Tenia una esclava de nom Caterina, de 33 anys. La relació

dels Gual amb Gaspar va ser-hi molt assíduament cap a finals del segle XV. L´ any

1467, en nom de Joan Gual venia o llogava cases al carrer dels Pintors, a Vilafranca.

Segurament deuria per tant, ser procurador o tutor de Joan Gual de la Riba. Formava

part de la universitat de la vila.

A l’any 1477 era procurador de Joan Gual del mas de la Riba en Martí Gual calderer.

Vist tot això, era molt important que en Pere Ferran fos el procurador de la vídua

Caterina, ell sabia com funcionava la vida urbana, formava part de la vida tant

mercantil, política i religiosa de la Vila.

El Mas de les Clotes, el seu patrimoni.

L’hereu del Mas de les Clotes, després de la mort de Borràs Gual fill, va ser en Marc

Marroquí l’any 1402. No hem trobat el testament de Borràs, ni sabem com va anar a

parar el mas a les seves mans. Borràs Gual, pare, era fill i hereu d’en Marc Gual i

Gueraldona.112 En Borràs, el 1388 era difunt. Els marmessors del seu testament són

Bernat Gual del terme de Sant Martí i Pere Gibert de Vilanova de Cubelles. Deixava 40

la seva muller, de l’Arboç del Penedès feu contra els hereus de Berenguer Rosana de l’Arboç, on en Joan Roca hi tenia algun afer : AHCV, notari Joan Gostemps, 1405/1431, Caixa 67. 112 Mirar l’arbre genealògic, quadre 1.

45

lliures per misses a l’església de Sant Martí Sarroca,113 el 6 de desembre de l’any 1389

se li lliuraren al rector les 40 lliures.114 L’any 1392 la seva vídua Pericona es casà amb

Nadal Ravell, del terme de Torrelles de Foix. Pericona i Nadal van tenir un fill de nom

també Borràs, que va ser hereu del mas fins l’any 1392 i la filla de nom “Borrassiga”,

que era menor d’edat. A la mort de Borràs li anomenen un procurador, en Pere Gibert,

de Vilanova de Cubelles.

Anem a veure el que hem trobat sobre les activitats d’aquest mas i relacionat amb

Borràs Gual pare i fill. Indicarem les dates per ordre cronològic:

DE BORRÀS GUAL :

Compra

1352 : terra a Pacs ( amb cens de 3 quart. d’ordi, al senyor de Pacs, Raimon de Barberà ) .115

Torna

1352 : dues terres de Pacs al senyor Raimon de Barberà, que era del seu avi Arnau de

Vilafranca. .116

Estableix/Venda

1352 : vinya amb arbres de fruits a La Rovira, al terme de Sant Martí Sarroca a Guillem Mateu, del

Mas de la Riera, ( amb cens de 3 quart. d’ordi ). .117

1358 : Ven un esclau, captiu, grec que es diu Esteve, a través del seu procurador Joan Montaner. 118

1374 : Estableix casa al carrer Santa Maria Magdalena de Vilafranca a Marc Surià, sabater.119

1380 : Estableix terra i pati al mateix carrer a Bernat Estrany, pagès de Vilafranca.120

Redueix el cens de 7 sous a 4, a Jaume Ortolà, pagès de Vilafranca per cases al dit carrer.121

Societat mercantil

1360 : Dona 30 lliures per participar en la societat formada per Pere Prats, Bartomeu Ot i Raimon

Arboç, mercaders de Vilafranca. .122

Herència

1374 : Rep la herència de la seva germana Sibil·la, casada amb Jaume Salvà i que deixà al seu

113 No és la de Santa Maria de la Bleda. És la situada al castell , també dita de Santa Maria, sobre la Roca. I que té un dels més bells portals romànics de Catalunya. El rector l’any 1389 era Guillem Martorell. 114 AHCV, Notari : Berenguer Alegret, 1389. Caixa 32. Foli. 163r. 115 AHCV, Notari :Pere d’Olm, 1351-52. Caixa 20. Fol. 17v, 18r. Tot i que li ven una terra al terme de Pacs, en Borràs és veí del terme de Sant Martí. L’origen dels Gual de Pacs pot ésser aquesta terra?. 116 AHCV, Notari: P. d’ Olm, ... 117 AHCV, Notari : P. d’Olm,... Mireu Làmina 1, la riera de La Rovira. La terra és situada a prop de la Torre d’en Vernet i Rovellats. 118 Aquest mateix Joan Montaner serà també procurador de Berenguer Gual, del mas de Pacs l’any 1399. Tenia casa al carrer Magdalena, de Vilafranca. 119 AHCV, Notari : Arnau Massó, Judicial sense classificar, 25/11/1374. 120 AHCV, Notari : Arnau Massó, 1380 – 1386. Caixa 16. El carrer Magdalena pertany a l’actual barri de Les Clotes de Vilafranca. És un dels carrers suposats on passava la Via Augusta. Mireu més amunt. 121 AHCV, Notari : Arnau M... 122 AHCV, Lligall III, Judicial.

46

fill Arnau, de l’Arboç del Penedès. .123

1386: Servei d’armes

Pel servei d’armes que rep de Dalmau Soler, de Torrelles de Foix, li dóna terra a Pacs.

També un censal que grava terra de Berenguer Gual, a Pacs.

1388 : Pagaments del procurador de “Borrassiga”

Joan Cabreny, mercader de Vilafranca, com a procurador de la filla, paga:

16 florins d’or d’Aragó i 2 sous a Guillem Puiggener de Fontrubí, que li devia Borràs.

58 sous a Pere Sadurní de Castellví de la Marca

3 florins i mig d’or a Pere Cases, sabater de Vilafranca.

82 sous i 6 diners, a Asbert Tallada, de l’Arboç del Penedès, per una comanda que li va vendre.

25 sous a Marc Simó de Vilafranca, per la venda d’un censal mort. .124

No tenim moltes notícies referents al patrimoni d’aquests Gual del mas de les Clotes, ja

que la documentació anterior a l’any 1352 no hi és a l’arxiu de Vilafranca.

La poca que hem trobat ens dona alguna informació. Anem a veure-ho:

Surten els Guals : en Bernat Gual de Sant Martí, en Berenguer Gual de Pacs, el pare de

Berenguer?, Borràs, del mas de les Clotes, el fill Borràs, hereu del mas de les Clotes

l’any1352 i l’avi Arnau que viu a Vilafranca. Molt segurament el primer és en Bernat

Gual del Mas de la Riba. En Berenguer de Pacs sembla tenir un mas – no és el de les

Clotes – Podria ser un altre fill de Borràs, no ho assegurem. Per les deutes que es

paguen a l’any 1388, cal suposar que el testament del pare es deuria fer aquell mateix

any. El fet de que ens parli del seu avi vilafranquí, ens dóna entendre que abans de l’

any 1352 ja hi eren a la comarca. I posseïen alguna casa i/o terra a Vilafranca.

123 AHCV, Notari: Arnau Massó, 1360-1377. Caixa 14. Els Salvà, van ser una nissaga penedesenca, d´ origen bisbalenc ( Bisbal del Penedès – Baix Penedès ). Una nissaga de la mitjana noblesa. Eren castlans del castell d’Albà al segle XII i es documenten a la Bisbal del Penedès per primera vegada, l’any 1309. Els Masdovelles estaven emparentats amb els Salvà. No sabem si aquests Salvà formen part de la nissaga. És molt probable, ja que la vila de l’Arboç va estar molt relacionada tant amb els Salvà com els Masdovelles. Si això és cert, que potser molt bé així, els Salvà, els Masdovelles i els Gual van estar emparentats des del segle XIV. En Guillem Gual del mas de la Riba, va casar-se amb Angelina Masdovelles l´ any 1435. Per més dades de la nissaga Salvà : Salvador Ferré i Miró, Els Salbà, nissaga de la mitjana noblesa catalana d’origen bisbalenc, a Miscel·lània Penedesenca 1988, Comunicacions Primeres Jornades d’Estudis Penedesencs de la prehistòria a l’edat Mitjana, Vol. XI, Sant Sadurní d’ Anoia, 1989. Les dades anteriors no hi figuren, tot i que sí la relació amb els Gual. 124 AHCV, Notari : Joan de Cabreny, Fol. 69r, 1384-1388. Caixa 57. AHCV, Notari : Joan de ... En Pere Gibert de Vilanova de Cubelles era el marit d’Elisenda, filla de Jaume Gual de la Riba. L’ any 1383, Elisenda era difunta. Aquesta és una data prou significativa que ens demostra que en Borràs Gual, el mas de les Clotes i el mas de la Riba estaven relacionats familiarment. AHCV, Notari: Joan de ... Foli. 114 v. AHCV, Notari : Joan de ... Foli. 101v. CV, Notari : Joan de ... , Foli. 126v. AHCV, Notari : Joan de ... , Foli. 127v.

47

Per un altre cantó podem saber que els Gual del mas de les Clotes formaven part de la

pagesia superior, de la més rica, perquè 1/ podien reduir els cens d´ altres pagesos que

treballaven terres seves o cases que hi tenien el domini – carrer Santa Magdalena, de

Vilafranca -. 2/ tenia esclaus, que a més podia vendre a altres – això fa pensar en el

tracte amb mercaders, la informació que ens dóna el document de la societat mercantil

de l´ any 1360 així ens ho confirma. Llàstima que no tinguem més dades. – 3/ Tenia

florins d´ or aragonesos. Segons Peter Spufford, en la dècada de1360 la fabricació de

florins es va estendre enormement als dos costats dels Pirineus.125 L’equivalència és la

correcta per l’època. El mateix autor ens assenyala que l’any 1350, el florí florentí a

Barcelona, el canvi en moneda equivalia a 15 sous 3 diners. En aquests anys, finals del

segle XIV ens ha surt una equivalència de 13 sous i mig si fa o no fa. 4/ Van rebre

herència de gent noble, els Salvà, i així ampliar el seu patrimoni.

I finalment hem de ressaltar que els marmessors van pagar deutes que tenia. Segurament

n’eren més, ja que no en tots caldria fer una àpoca. La majoria de les deutes semblen –

encara que no ho diguin els documents – que podrien ser pagament de censals morts.

Al segle XIII, la població de Vilafranca havia crescut vertiginosament. Vilafranca com a

centre d´ intercanvis que era, té una època de puixança entre els segles XIII i XIV i

inclòs el XV. Un dels exemples més clars d´ aquesta prosperitat de Vilafranca, és el que

ens dóna un document de Pere, el Catòlic126 en el que reconeix l’important paper

colonitzador realitzat pel monestir de Sant Cugat del Vallès, a la comarca del Penedès, i

que per altra part, la creixent supremacia del poder reial i de manera més forta l’

atracció de Vilafranca sobre els altres poblats de l’entorn... aquest document ens fa

creure doncs, que molts pobladors del voltant tenien molt a veure amb la vila.

Les persones que probablement en Borràs els hi va vendre censals ( per tant ell havia de

pagar la pensió anual ) són :

Asbert Tallada, mercader al segle XIV. Cobra moltes rendes a Vilafranca tant per cases

com per terres. Tenia una casa en un dels carrers importants de la vila: carrer dels

Pintors.

Els Puiggener també es van establir a Vilafranca. Vivien al carrer del Coll. En un altre

carrer cèntric de la vila medieval. En Benet Puiggener era teixidor.

125 Peter Spufford, Dinero y moneda en la Europa medieval, pags. 370-372. Ed. Crítica 1991. 126 Cartulari St. Cugat. III, pgs. 392. document nº 1274.

48

En Pere Cases – com els sabaters – de Vilafranca, cobrava rendes de la carnisseria. Va

formar part de la universitat de Vilafranca tota la segona meitat del segle XIV. Vivia en

un alberg al carrer Raimon de Senyecs, a prop del castell de la vila.

Jordi Bolòs ens diu que amb la crisi dels segles XIV i XV, només es van conservar els

masos més importants, aquells que tenien les terres més bones. S’abandonaren els

masos més dolents. Només els que tenien una llarga tradició seguien.127

No creiem que el mas de les Clotes fos un d’aquests, tot i que deuria tenir problemes

econòmics cap a mitjans del segle XV – si bé no ho podem assegurar, per la manca de

documentació -. Sembla que Borràs pare, molt abans de la seva mort va fer hereu del dit

mas al seu fill Borràs, a l’any 1352. Deurien conviure dins del mas el pare, - fins a la

seva mort, l’any 1388- la mare, el fill i la filla fins l’any 1392, data de la mort del fill.

La vídua Pericona

La vídua Pericona era filla dels Ferrer de Sitges, de Pere Ferrer i Francesca. El fet de

parlar dels Ferrers, molt probablement hagi estat una nissaga sitgetana medieval

important. No sabem l’ofici d’ells, molt probablement mercaders. La mare, Francesca,

era nascuda a Vilanova de Cubelles.

Amb data del 31 de gener de 1392, Pericona dóna de dot al seu segon marit, Nadal

Ravell, un censal mort128 de 255 sous anuals que el cobra de Pere de Fontanyes,

mercader de Roda ( parròquia de Barà ) i n’és el fiador en Pere Mulner, cavaller de la

Granadella, en un acte fet davant notari, a Ruart, (Pineda), Tarragona, el 1 de març de

1384. Podem doncs, així veure les relacions importants amb la noblesa que tenien els

Gual del Mas de les Clotes a la comarca del Baix Penedès.129

En Jaume Nadal, senyor de Puigciuró, quadra del terme de Sant Cugat Sesgarrigues,

molt a prop de Vilafranca, forma part de la família de Pericona, no sabem de quin grau.

En els documents només ens diu “ parent meu”. En un acte davant notari al lloc de

Puigciuró, ( Sant Cugat Sesgarrigues ), rep dels béns de Borràs Gual 50 lliures.

127 Jordi de Bolòs, El mas, el pagès i el senyor. Pags. 190-92. Edit. Curial.1995. 128 El censal és la venda d’una pensió anual a alguna persona com a remuneració d’una quantitat determinada que aquesta li ha entregat. El comprador – o censalista – és qui adquireix la pensió i el venedor – o censatari – és qui l’ha de pagar. El censal mort és perquè la seva liquidació depèn absolutament del censatari sense que el censalista tingui dret a reclamar el capital, i per tant, pot tenir una durada molt llarga. 129 Hem però, de dir que aquestes relacions són de Pericona. Tot i que caldria entendre que Borràs es deuria desplaçar del Baix Penedès fins al terme de Sant Martí Sarroca.

49

Per la seva banda Nadal Ravell, el nuvi, reconeix a Pericona la donació del censal mort

de 250 sous i les 50 lliures, que rep de mans de Jaume Nadal.

Ja hem dit que Pericona deuria viure al mas conjuntament amb el seu fill i filla fins la

mort d´aquest primer. És llavors quan es tornà a casar, no abans.

L’hereu Marc Marroquí

Un document fet davant de la “façana” de l’església de Pacs130 amb data del 19 de maig

de l’any 1402 comença així : En nom de Deu, sia amen. En March Marroquí, hereu del

mas de les Clotes del terme de Sant Martí, menor de XXV anys, en edat de XVII anys,

signa...

Aquest document ens aclareix que després de la mort del fill Borràs, l’hereu del mas de

les Clotes va ser en Marc Marroquí, fill d’una altra nissaga d’alouers del terme de Sant

Martí Sarroca. En la documentació del segle XIV i XV hi trobem molts Marroquí al

terme. Un Tomàs Marroquí figura al fogatge de 1497 i el de 1515 i en el de 1553 a la

quadra de Vilobí a tocar del terme de Sant Martí hi trobem en Pere Marroquí de la

Guixera. Marc Marroquí es probable – tot i que no en tenim documentació – que s´

emparentés amb els Borràs Gual del Mas de les Clotes, potser es casà amb

“Borrassiga”?. El document en qüestió ens narra la venda de 15 lliures de censals mort

de terres, és a dir, la venda de 15 lliures de rendes, anuals, perpetuals, a Berenguer

Asbert, mercader de Barcelona per preu de 210 lliures barceloneses. És important

ressaltar que el primer nom que hi figura és el d’en Marc Marroquí com a hereu del mas

de les Clotes. Hi figuren altres noms fins un total de quinze. Entre ells, el rector de

l’església de Pacs, els marmessors de Borràs Gual,131 en Pere Mateu del molí i pagesos

del terme del castell de Sent Marthi Ça Rocha. Cap d’ells hi figura com a vivint en

algun mas. Són persones que cobren censos de terres al terme de Sant Martí Sarroca. Hi

ha drapers/mercaders. No hi surt cap Gual. S’havien de pagar – com hem dit – cada any

a la casa d’Asbert, a Barcelona, el 20 de maig. Després de les clàusules de costum per si

no es pagava, la muller de Berenguer Asbert, Rumia, és qui els hi dóna la quantitat

fixada i ells fan una àpoca .

130 Recordem que el Mas de les Clotes estava situat dins el terme de Sant Martí Sarroca, però a tocar amb el terme de Pacs. El document ja hem dit que té la referència : AHCV, Notari : Joan de Cabreny, 1375-1402, Caixa 53. 131 En Pere Gibert de Vilanova de Cubelles i Joan Crebey, mercader. No hi surt en Bernat Gual.

50

Tot seguit segueix una altra venda de 7 lliures, 2 sous i 10 diners de censal mort, a

Bernat Gostemps, alies Sala, del terme de Sant Martí, per preu de 100 lliures, pagats a

casa seva, a Vilafranca. També signen àpoca de rebuda.

També venen 71 sous i 5 diners de censal mort per preu de 50 lliures, a la vídua de

Duran Martí, Romia, de Castellví de la Marca. Han d’aportar la dita quantitat cada any

al mas “Des Vives”.

Veiem que els propietaris de terres del terme de Sant Martí Sarroca i Pacs necessiten

demanar crèdit. Sembla, per tant, que en el moment de la possessió del mas de les

Clotes, per part de Marc Marroquí, hi ha alguna “crisi” al camp. A la ciutat no sembla

que li hagi d’afectar. Ells són qui donen el crèdit: sigui a Barcelona, sigui a Vilafranca

del Penedès. Si diem que hi havia “crisi” al camp, els Gual, pagesos del mas de la Riba,

ells no demanen crèdit?. Estem convençuts de que no els hi calia.

Més endavant ho aclarirem. Mirem i comentem però el document d’en Marc:

Tots los anomenats han feta semblant venda, i segueix :

Jo, Marc Marroquí, degut al pagament de les deutes que tenia el mas, que era de

Borràs Gual i del que en sóc l’hereu no puc pagar de moment les pensions de les

vendes d’aquests censals morts. Per pagar aquestes deutes dona ple poder als honrats en

Pere Gibert – de Vilanova – Joan Punyera, Antoni Marroquí i Bernat Gostemps perquè

puguin vendre o establir en el seu nom los fruits i blats i vi i tots altres fruits del dit Mas

de les Clotes . I quan en Marc pugui tenir el dret de possessió legal del dit mas i pagar

els deutes, llavors pagarà les pensions d’aquest censals morts.132 Estem doncs, davant

d’un exemple de que a Pacs i concretament al Mas de les Clotes hi va arribar la crisi i

aquesta a més va impedir que el dit mas pogués ampliar el seu patrimoni.

A part de la confirmació ja dita, ens dóna informació de les propietats que tenia el mas :

blat, arbres fruiters, vinya. No tenim però, l’extensió. L’any 1418 en Bartomeu Lledó,

pagès està al molí d’en Clotes, es a dir que també hi havia un molí.

A partir d´aquest any es comença a trobar en la documentació gent que viu a les Clotes.

Molt probablement s’anava fent una nova quadra presidida per la casa senyorial del mas

de les Clotes, on sembla els Gual no van participar de la bona disposició d’aquestes

terres. A més part de les Clotes surt inclòs dins els termes de Pacs133

132 Fol. 8v, dels vuit que hi ha. No està paginat. 133 Uns exemples :..en Bartomeu Lledó, que està al molí d’en Clotes, que és dins els termes de Pacs. Té una gran peça de terra que és damunt lo reg del dit molí AHCV, Lligall IX, judicial.

51

L’any 1423, Clara, filla de Bernat Gual de Pacs, que és muller de Bartomeu Marroquí

del terme de Sant Martí ( a Vallformosa ) rep part de l’herència del seu pare. Ja tenim

els Marroquí emparentats amb els Gual134 o ja ho havien estat abans d’aquesta data? És

una recuperació per part del llinatge Gual d’un mas que havia estat seu? O en realitat no

havia marxat de les seves mans i l’hereu en Marc Marroquí ja estava emparentat amb

els Gual? no ho sabem per la documentació, però podem assegurar que així era.

El mas de Pacs – Bernat Gual, mercader. Sortida de la crisis?

Hem comentat anteriorment que ens fa suposar que el mas de les Clotes era el mas de

Pacs. No ho podem assegurar del tot, però si que els límits d´aquest mas i el de Pacs

coincideixen. És per això que el posem en relació amb aquest mas. Si no era el mateix

mas sí que estaven molt a prop un de l’altre.

La primera data que ens dona referència del mas de Pacs és de l’any 1376 en què

Raimon de Barberà, senyor de Pacs, amb la seva muller Blanca ven/estableix a Antoni

Aragonès, advocat de Vilafranca terres i pastures que són de Bernat Gual del dit terme

de Pacs. Aquesta venda es signa dins el mas de Torrella135. És a dir, que el senyor

directe estableix part de les terres que té en Bernat Gual com a domini útil i que per tant

Aragonès ha de pagar el cens a Bernat. Això ens fa creure que abans d’aquesta data el

mas de Pacs existia. El preu de l’establiment és de 33 lliures.

Si encara en tenim dubtes, l’any 1379 els homes de la parròquia de Sant Genís de Pacs

es concentren per rebre el nou rector de la dita església. Aquests són en Ferrer de

Riudefoix, Raimon Rubio, Pere Tàrrega, Bernat Gual fill de Jaume Gual, Bernat

Verdaguer, Jaume i el seu fill Bernat Montserrat, Guillem Solà i Bernat Gual.

Ens aturarem, amb el Bernat fill d’en Jaume que es casà amb Elisenda Bages, filla de

Guillem Bages de Pacs. Podria haver rebut el mas que ocupava com a dot d´aquest

casament. Van tenir tres fills i dues filles.136

Per ampliar el seu patrimoni va tenir l’ajuda dels seus germans Berenguer del Vendrell i

Jaume del mas de l’Alzina. Van traspassar-li les 110 lliures que els hi devia la

universitat de Vilafranca per la venda d’ordi que ells van fer-li l’any 1392.137 Era

134 Mireu testament de Bernat Gual de Pacs, pare de Clara l’any 1423. Clara és l’hereva del mas del seu pare, situat a Pacs. I els fills d’aquesta reben part de l’herència. 135 Mas que formarà part del patrimoni dels Gual de Pacs. 136 Mirar quadre genealògic 3, els primers Gual de Pacs. 137 I que ho anava cobrant per termes i en forma de pensions de censal mort de preu 27 lliures i 10 sous.

52

possible que això ho fessin els germans pels problemes econòmics que podria tenir en

Bernat? Probablement era així. En tenim més dades: l’any 1399, Bernat ven a Guillem

del mas de la Riba, és a dir al seu germà, una vinya i una altra terra situada a prop del

seu mas. El mas de la Riba estava més ben situat econòmicament i – com hereu –

Guillem tenia l’obligació de dotar en certa manera als germans.

En el moment d’aquesta venda es diu que el fill de Bernat és absent, ja que ha partit cap

a l’illa de Sardenya a fer fortuna. Sabem que l’any 1403 ja estava aquí. A partir d´aquest

moment i sobretot durant l’any 1404 en els documents notarials surten dades de que

comença a vendre censals morts i violaris. El viatge a Sardenya del seu fill li va

proporcionar diners que podia prestar a crèdit: aquestes vendes són fetes a pagesos de

Sant Martí, de Castellví de la Marca, a l’hospital de Cervelló, a Sant Vicens de Calders,

a La Granada... fins i tot li traspassen censals que es cobren de la universitat de Castellví

de la Marca per poder pagar pensions de censal mort. Els diners que deixava oscil·laven

entre 7 lliures i 50. Ha d’anomenar un procurador perquè li vagi portant els comptes. La

seva economia creix, augmenta.

També pot casar a les seves filles. La seva filla Elisenda rep de dot 40 florins d’or i un

alberg pel casament amb Ramon Joan l’any 1404. L’altra filla Clara – com hem dit - es

casa amb Bartomeu Marroquí del mas del mateix nom situat al terme de Vallformosa.138

Els altres fills, en Joan, es casa amb la pubilla del mas de la Torrella, dins del mateix

terme. Antoni es casa amb Maria i té terres i propietats que són seves dins el terme de

Pacs.

La compra de terres per ampliar les propietats entra també en els seus plans. Compra

terres a l’església de Pacs l’any 1408 pel preu de 44 sous.

També posseeix terres al voltant de Vilafranca que compra i ven. El fet de disposar ara

d’un probable excedent econòmic el va empènyer a invertir a dins de la vila. Compra un

alberg pel seu nét, fill d’Antoni que és sabater, al carrer de la Sabateria de Vilafranca,

tot i que no hi viu sinó que el lloga i també cobra censos de taules de la carnisseria de la

Vila.

L’any 1432 és difunt. La seva filla Clara és qui rep l’herència, en aquest moment ella és

vídua i s’encarrega d’administrar tots els béns del seu pare.

I ens podem preguntar, el fill Bernat, el que va anar a Sardenya on és?. Bé no ho sabem.

Sembla clar que hauria d’haver estat ell l’hereu. Potser en Bernat va tornar a viatjar i es

138 Vilobí del Penedès. Recordem, era per recuperar el mas de les Clotes aquest enllaç o era per ampliar el seu patrimoni amb terres i masos?. Creiem més amb la segona probabilitat.

53

quedà en algun d’aquests països on va desembarcar o es va morir? No trobem un

Bernat Gual, fill d’aquest altre Bernat en la documentació.

El mas de la Mercadera, un altre mas dels Gual a Pacs.

Tenim bastant clar que el mas de la Mercadera va anar a parar a mans del Gual en el

moment del casament d’Antoni, fill de Bernat i Maria.139 L’any 1403 es signa un acord

de venda d’una casa que era de l’avi matern d’Antoni, sogre de Bernat, en Guillem

Bages de Pacs. Aquesta venda es fa dins del mas de la Mercadera.

Més endavant, trobem en la documentació que el mas de la Mercadera era de Pere Gual,

fill de Jaume i Rumia del mas de la Riba.140 El fill d´aquest va ser en Bartomeu – que no

hem trobat referències en la documentació -.

L’any 1424 un Guillem Gual del mas de la Mercadera ven censals morts. És fill de

Bartomeu. No sabem després d’ell que va passar. Si es va casar o va tenir fills/es o no.

La qüestió és que l’any 1456 el mas de la Mercadera el té en Bernat Gual, fill d’en Pere,

sabater de Vilafranca del Penedès.

Vendes i compres en deuria també de fer perquè aquest mateix any anomena un

procurador a Vilafranca perquè li porti els assumptes econòmics.

L’any 1474 el mas amplia les seves terres. Al seu germà Gabriel li estableixen masos

rònecs: ...cases derruïdes o masos amb honors i possessions, camps, vinyes, pastures,

aigües... tot pertany a un mas que li estableixen a Gabriel Gual, pagès de Pacs. Els

límits d’aquest mas assenyalen un altre que és de Gabriel Gual. A més li estableix els

dits masos amb els homes propis, solius i afocats. L’establiment el fa Gabriel

Carcassona, mercader de Barcelona, com a procurador del noble cavaller, Raimon de

Bellera. 141 En Gabriel subestableix aquestes cases al seu germà Bernat el mateix any.

Resumint, veiem que els Gual a l’ampliar la família també amplien el seu patrimoni en

quant a terres i masos.

139 Mirar quadre 3. 140 Mirar quadre 5. 141 A.H.C.V., notari Vidal Bartomeu, 1436/90. Prot.XV.XXIII.

54

El mas de Calabuig, un tercer mas dels Gual a Pacs?

El mas Calabuig és situat – encara existeix – al barri dels Hostalets, dins del terme de

Sant Martí Sarroca. És una masoveria de Can Lleó142. L’edifici és tancat per un

baluard.143És situada entre els límits del terme de Sant Martí Sarroca i Pacs del Penedès.

L’any 1475 surt en la documentació com a propietari del mas Calabuig de Pacs, Antoni

Gual que era fill de Jaume, mercader, i Coloma. Es casà amb Maria vídua d’Antoni

Terra de La Granada. El més probable és que tingués el mas per deutes que tenia el dit

mas amb els Gual de la Riba, ja que pagaven 35 sous i 8 diners de pensió i van deixar de

fer-ho a mitjans del XV.

Després d’aquest any no trobem que Antoni sigui en aquest mas. Tot i que el senyor en

aquell moment de Pacs, el noble en Guillem Ramon de Bellera, li ven béns del mas

142 Mas molt important situat entre el terme de Sant Martí Sarroca i Pacs. D’origen medieval, encara en peu. 143 La seva planta és rectangular i consta de baixos i un pis, té coberta a dues vessants, amb teula àrab. La façana presenta una composició senzilla amb poques obertures. La porta d’accés és d’arc de mig punt adovellat. Finestra conopial de pedra treballada. A la planta baixa de l’edifici, arcades de mig punt de pedra treballada. Quasi totes les finestres tenen festejadors dobles.

(2) El GUAL DE PACS - segles XIV - XV - Quadre 7

ROMIA ALZINA

ELISENDA BAGES

MARIA

CLARA

BERNATMas de la Mercadera

GABRIELde la Mercadera1523- Barcelona

PEREsabater

Vilafrancadif.1473

ANTONIdif.1432

BERNATdif.1432

Mas de Pacs

MARIA

GUILLEM1424

Mas de la Mercadera

BARTOMEU

PEREMas de la Mercadera

JAUMEGUALMas de la Riba

dif.1386

55

Calabuig amb les seves possessions, una casa amb ruïnes, terres cultes i ermes, pastures,

garrigues i arbres diversos al terme de Pacs, que foren del difunt Calabuig. Això era

l’any 1477. En fou o no el propietari Antoni, sí que a la mort d’en Calabuig part del

seus béns van anar a parar a les seves mans.

Antoni vengué terres, per tant, vol dir que en tenia. L’any 1476 ven vinya que cobra

cens a prop del mas de les Clotes.

Aquest mateix any forma part dels homes de la universitat de Pacs.

A finals de segle paga 10 lliures per 21 quarteres de forment que li ven Francesc Riba,

mercader de Vilafranca.

Hereus d´aquest Gual en són Pere i Maria. Del Pere Gual de Pacs, n’hem trobat

l’inventari de la seva masia que en un altre apartat es comenta.

Els Gual del mas de les Clotes procedeixen dels Gual de la Riba. Igualment els Gual de

Pacs eren fills o vinguts de la branca del de la Riba – com tots els Gual, d’aquest treball

– i se’ls situava amb béns a prop del dit mas. La família era cada vegada més amplia i

això va ser un bon símptoma perquè el patrimoni s’anés ampliant i reforçant.144

144 AHCV, notari Pere de Comalonga 1393/ 1395/99, Caixa 62 i 63; Berenguer Alegret 1403/ caixa 34; Vidal Bartomeu, 1436/90. Prot.XV:XXIII i Capbreu núm.734.

(3) ELS GUAL DE PACS - segles XV - Quadre 8


COLOMA FERRANMatr.1429

MARIAvídua de Jaume

Terre de La Granada

MARIAdif.1507

BARTOMEUA8 ANYS - 1507

PEREdif.1507

ANTONIMas Calabuig de Pacs

1475

JAUMEmercaderdif.1487

PERE GUALmercaderdif.1455

56

El Mas de l’Alzina : Donació del mas, any 1379. Jaume Gual de la Riba i la seva muller Romia, l’any 1379, degut al matrimoni entre el

seu fill Jaume i Gueraldona, filla de Raimon Solà i Gueraldona de Laverna, del terme de

Foix, fan donació al seu fill pro partem hereditate et legitima vestra paterna et materna

primer, la mare Romia de consensu et voluntate dicti Jacobi, li fa donació de manssum

meum vocatum de la Ultzina, parrochie Sancti Salvatoris, cum campis, vineis, plantis,

arboribus et cum omnibus aliis honoribus et possesionibus.145

El mas de l’Alzina li deuria arribar a Romia, a través del dot, donat pels seus pares en el

moment del casament amb en Jaume, o com herència.146El marit de Romia millorava la

donació afegint-hi uns camps de safrà, forment i blat a prop del mas de l’Alzina.147

Recordem que Jaume i Romia van tenir quatre fills i dues filles. Tots els fills van rebre

en el moment del seu casament un mas. És a dir cada fill té la seva part quan es casa.

Totes les donacions corresponen a la part d’herència i legítima que els hi pertoca.

Sembla evident que en Guillem fou el més afavorit en relació amb els altres germans,

pel patrimoni més extens del mas de la Riba respecte als demés, seria l’hereu. En

Bernat, en Pere i en Berenguer, reberen masos a Pacs. Jaume, com hem vist, fou afavorit

pel legat matern del mas de l’Alzina, ja que totes les possessions d’aquest, eren prou

amplies. La proximitat del mas de l’Alzina, a Vilafranca, fou decisiva per l’evolució

cada vegada més gran del seu patrimoni.148

En l’anomenada donació, Romia es reté com a usdefruit, dels béns anuals del mas,

quatre quarteres de blat, quatre d´ ordi, dos sestersos de most bo, dos quartans d’oli i 50

sous pel vestit i companatge.149

145 AHCV, notari, Berenguer Alegret, 1369/79, Caixa 31. 146 Romia era filla dels Alzina, de Moja. Del seu cognom deriva segurament el nom del mas o viceversa. 147 Li fa donació també de 500 sous, barcelonesos. 148 Sabem que el Mas de l’Alzina conjuntament amb el Mas de la Riba, van ser els masos que fins al segle XIX encara van existir amb moltes possessions. No pas continuats regits per la família Gual.

57

En Jaume figura en un document de l’any 1386 com aloer de la parròquia de Sant

Salvador de La Calçada, conjuntament amb altres de la parròquia de Santa Margarita.150

Més d’un aspecte ens fa evident l’excedent econòmic que tenia aquest mas. L’any 1389

149 Aspecte aquest normal en les cartes d’heretament que formen part dels capítols matrimonials que els pares, que fan una donació entre vius als fills, es retinguin una part de la propietat per poder viure o fins i tot de vegades per poder testar. 150 AHCV, notari, Joan de Cabreny, 1375/1402, Caixa 53.

ELS GUAL DEL MAS DE L ALZINA, Segles XIV - XV, Quadre 9


ANGELINAfilla de Miquel Mitjans

mercader

PERE AMIGUETVilarrodonaç

Castellví de la Marca

ANGELINAMatr.1422

JAUMEmercaderVilafrancadif.1430

PERE BATLLEMas Figuerola

Subirats2ª núpcies

CLARA MIRÓLes Gunyoles

Avinyonet del PdèsMas Miró de la Costa

JOANhereu

dif.1430

FRANCESCA MAIOLVilafrancaMatr.1405

BLANCA2ªnúpcies

EULÀLIA CALDORIAde CervellóMatr.1445

JOANA BUSQUETMatr.1474

GUILLEM PUJADORMoja

EULÀLIA JAUMEVilafrancamercader

JOANHereu del Mas de l'Alzina

1521

FRANCESCA NOYA2ª núpciesMatr.1481

PEREHereu Mas de l'Alzina

PEREHereu Mas de l Alzina

dif.1466

GABRIEL LLEDÓLes Gunyoles

Avinyonet del Penedès

BLANCAMatr.1421dif.1445

MARIA

FRANCESCmercaderVilafrancadif.1423

JAUME GUALMas de l Alzina

Matr.1379

58

els jurats i prohoms de la universitat de Vilafranca confirmen un deute a Jaume i al seu

germà Berenguer del Vendrell de 400 florins d’or d’Aragó per la venda que els hi va fer

de forment.151 Ja hem parlat de la venda de censals morts de l’any 1394 a Jaume per

part de la universitat de Masquefa, Sant Esteve de Castellet i Moja 152. Ja abans de l’

any 1404 el Mas de l’Alzina havia ajudat a Berenguer Gual del Vendrell, el germà de

Jaume amb préstec de diners. Aquest any en Berenguer, traspassava al seu germà el

cobrament de les pensions de censal mort que ell rebia dels homes de la parròquia de

Santa Margarita. El preu del censal era de 20 lliures i la pensió de 33 sous i 4 diners, la

raó és el pagament del deute.153

Un altre símptoma de la bona situació econòmica d´aquest mas és la venda de censals

morts, un exemple a Moja l’any 1412, amb pensions de 14 sous i 3 diners i al preu de 10

lliures o al rector de l’església de Sant Cristòfol de Queralt amb pensió de 8 sous i al

preu de 110 sous i 6 diners, amb data del mateix any.

Els hereus del Mas de l’Alzina

La successió familiar en el mas de l’Alzina sembla regular-se a través de la

primogenitura. Dels tres fills que varen tenir Jaume i Gueraldona, Joan és l’hereu. En

Joan féu capítols matrimonials amb Clara, filla de Bartomeu Miró del Mas de la Costa,

situat a Avinyonet del Penedès154. L’any 1431 ja era difunt.155

No hem trobat el testament de Joan, però no és difícil entendre perquè l’herència del

mas passà al seu nebot Pere. Joan no tingué fills/es amb la Clara, per tant, un germà o

un nebot hauria heretat el mas. El seu germà Jaume tingué tan sols una filla, Angelina,

no coneixem el dot que va rebre en el moment de casar-se, però molt probablement la

part que li pertocava per herència li fou concedida el dia de les núpcies. Vistes així les

coses, en Joan va optar en el seu testament deixar hereu del mas al seu nebot Pere, fill

del seu germà Francesc, mercader, i de Francesca.

En Pere va continuar venent censals morts, un exemple és el que féu al rector de

l’església de Sant Sadurní, de Castellví de la Marca de pensió 40 sous.

151 AHCV, notari, Berenguer Alegret, 1389, Caixa 32. 152 Mirar la part dels censals morts i violaris del mas de la Riba. 153 AHCV, notari, Francesc Gabiol, 1383/1405, Caixa 37. 154 Aquest Mas té al segle XV un patrimoni molt ampli. Era important la unió d’un hereu amb una filla d´aquest mas.

59

El seu fill homònim, Pere, fou l’hereu del mas. Segurament era també menor d’edat – en

el moment de la mort del seu pare- ja que la vídua Blanca anomena procurador per

administrar els béns a la mort del seu marit, l’any 1466.

Conjuntament amb la seva mare Blanca, li foren pagats aquest mateix any 1466, 50

florins d’or d’Aragó que li devien familiars seus del Vendrell, els del mas Borràs de

Sant Vicens de Calders.156Pere va firmar capítols matrimonials amb primeres núpcies

amb Joana Busquets de Sant Quintí de Mediona l’any 1474. Matrimoni aquest que durà

poc o no es consumà perquè l’any 1481 tornà a fer capítols aquesta vegada amb

Francesca Noya, filla del senyor en Pere Noya i Francesca de Banyeres del Penedès.157

Com a mínim sabem que Pere i Francesca tingueren tres fills, en Joan que fou l’hereu

del mas, en Jaume que fou botiguer/mercader de draps, que visqué al carrer de la Cort

de Vilafranca, i Eulàlia que es casà l’any 1521 amb Guillem Pujador de Moja.158 En la

signatura dels capítols matrimonials d’aquests últims, Francesca vídua de Pere i el fill

Joan fan donació del dot a Eulàlia, es compleix del tot la norma que assenyalava que

l’hereu havia de dotar les germanes solteres i que la mare vídua actua com

usufructuària.

3.2 Les quadres

Segons el diccionari d’història una quadra és la demarcació especial, amb grau de

llibertat jurisdiccional respecte al terme on es troba, sigui castell termenat o jurisdicció

reial. Generalment se centra en una torre o casa forta. Es diferencia d’un alou, o terra

lliure de prestacions feudals, perquè el senyor de la quadra ha de prestar jurament de no

atacar el terme on es troba. Les quadres es formen en zones de població antiga, amb

privilegis especials atorgats pel senyor del castell o el rei; es desenvolupen sobretot a la

Marca.159

155 Bona relació hi va haver entre la vídua Clara i els Gual. L’any 1431 Clara es casà amb segones núpcies amb Pere Batlle, del Mas Figuerola de Subirats. L’acte d’aquests capítols es fa a l´hort de Nicolau Salelles de Vilafranca emparentat amb els Gual de la Riba. 156 Més amunt ja hem parlat d´aquest mas que també pertanyia al llinatge dels Gual al Baix Penedès. Els Gual que figuren en el document són en Pere del mas de Borràs de Sant Vicenç de Calders, però que ara viu al Vendrell i el seu sogre Guillem Borràs. És a dir aquest Pere es casà amb la filla del mas Borràs. AHCV, notari, Bartomeu Llopis, 1466, Caixa 80. 157 En els capítols hi figura Pere, fill del senyor Pere Gual i Francesca, filla del senyor Pere Noya. Els Noya eren de Banyeres del Penedès. En Pere formava part de la universitat d´aquest territori. Sabem ja que els Gual tenien família a Banyeres ja en el segle XIV. És important ressaltar que l’acte dels capítols es fa al monestir dels frares menors. No seran els únics que es pactaran en aquest lloc. La presència dels frares menors era important per destacar la importància que es donava en aquests pactes. 158 Recordem que el mas de l’Alzina és originari dels Alzina de Moja. No anava perdent les seves arrels. 159 Pàg. 871. Diccionari. D’Història de Catalunya, Edicions 62.

60

Si fem cas en aquesta definició deduïm que els Gual de la Riba van ser senyors com a

mínim de tres quadres durant el segle XV: la quadra de l’Ortigós,160 el Gatell i quadra

de Vallformosa. Les dues primeres situades a la comarca del Baix Penedès al voltant

d’una torre forta. La segona a prop del terme de Sant Martí Sarroca i suposem situada a

prop d’una fortalesa. Els homes i dones d’aquestes quadres són considerats homes

propis, solius i afocats. Eva Serra ens aclareix que el concepte “d’afocat” no sempre

indica servitud.161 Hem de tenir en compte que Eva Serra ho diu per altres llocs de

Catalunya. Segons Hinojosa els homines proprii et solidi dels documents catalans

medievals voldria dir que es trobaven lligats a una senyoria personal que es basava en

l’encomanació o patrocini d’homes lliures, generalment petits cultivadors, a grans

propietaris, els quals els oferien protecció i seguretat a canvi d’un cens. El fet que els

homes siguin propis, solius i afocats fa pensar que eren de remença. Estaríem per tant,

parlant de remences que hi havia a la Catalunya Nova.

Tenen l’obligació de prestar jurament als seus senyors segons els documents que hem

trobat de les primeres dues quadres.162 No tant la quadra de Vallformosa, de la que el

senyor només es reté diferents fruits o drets d’aquella.

Els drets que en Guillem Gual de la Riba va comprar en les dues primeres quadres, no

era la totalitat de la jurisdicció de les dites quadres, sinó tan sols l’anomenat mixt

imperi, la jurisdicció civil, mentre que la criminal mer imperi la tenia un altre senyor. La

suma d’aquestes dues jurisdiccions al segle XIV pertanyien exclusivament al rei en tots

els territoris on estan situades les quadres.163

Com van anar a parar a les seves mans?. Veiem-ho.

160 L’Ortigós és actualment un caseriu agregat a la Bisbal del Penedès i situat a uns 2 km del casc del poble. La seva naixença, documentalment parlant, fou al segle XI, que és quan es redactà el text del testament sacramental que Adalbert, fill del vescomte Guitart de Barcelona va fer abans d’anar a la conquesta de Córdova amb l’host del comte Ramon Borrell. Això passava l’any 1010. En un document que consta al cartolari de Sant Cugat diu : ...deixo vi a Moja, blat a Sant Esteve de Castellet...i disposo a favor del monestir de Sant Cugat del Vallès, la torre de Moja i les pertinences que posseeixo a Albinyana i que són a tocar de Santa Oliva, Villa Artigos, Albornar, Mont Marcell, castell de Calders...recollit per Benjamí Català Benach a Masies...la Bisbal del Penedès i Rodalies, 1987. L’any 1378 el caseriu de l’Ortigós pertany a Berenguer dez Guarnesch, segons el mateix autor abans esmentat. 161 Ho explica per diferenciar-ho dels remences, que no podien abandonar la terra, mentres que aquests sí. Pàg. 26, a Pagesos i senyors a la Catalunya del segle XVII. Baronía de Sentmenat 1590-1729. Edit. Crítica 1988. 162 Segons els Usatges : Com tot hom deu jurar a son senyor: Tots hòmens, cavalers e pagès, juren a lurs senyors axí com els lur o faran jutgar per dret en plet. Mas los senyors no juren a lurs hòmens Cap-XLIII.

61

Quadra de l’Ortigós

Hem comentat ja les relacions dels Gual amb els territoris de la comarca del Baix

Penedès. Abans de l’any 1411 un Bartomeu Gual vivia i tenia en propietat un mas a la

quadra de l’Ortigós. Ho sabem per un document de l’any 1417 on Joan de Far, senyor

de la dita quadra, ens diu que l’any 1411 va fer una crida als hereus de Bartomeu – ell

era difunt – perquè es fessin càrrec del mas i de les seves possessions : ...que com lo

mas qui fou d’en Barthomeu Gual, ab tots drets e pertinencies d’aquell, situat a la

quadra de l’Ortigós, stiga en stat d’abandó, en tant, que lo dit senyor no ha lo fruyt

que·n hauria, çò és lo cens que sol fer, ni tascha, en la quantitat que·m hauria...segons

se pertany... Com que ningú va respondre, en Joan de Far va vendre el dit mas amb les

seves possessions i la jurisdicció civil de la quadra a Raimon Marquet, senyor de la

quadra de Canyelles. Primer podem deduir de tot això que els Gual, l’any 1417, encara

no eren senyors de la dita quadra. Segon, que en Bartomeu, formava part del llinatge

que estem estudiant, sinó qui pot explicar el perquè l’any 1420 en Guillem Gual de la

Riba, compra els drets de la dita quadra sinó fora perquè va assabentar-se de la crida

que va fer en Joan de Far?

És doncs, l’any 1420 quan Raimon Marquet ven els drets de la jurisdicció civil, mixt

imperi, a Guillem Gual de la Riba pel preu de 13.000 sous. En Joan del Far encara havia

de cobrar de Raimon. Guillem havia de portar 11.500 sous a casa seva, a Vilafranca. Els

altres 1.500 els cobrà Raimon amb censals. Es signaren uns pactes entre Raimon i

Guillem que no permetien que a ..los homens de la dita quadra, no puxen ésser

maltractats per lo dit comprador, ne per los seus, çò que no puxen ésser forçats per ells,

ne per sos hereus...emperò sí graciosament, los dits homens, volien fer algun do o

servey al dit comprador o als seus, que en aquest cas...ho puxen pendre... però sí que

els hi podia demanar ...als dits homens lealtat, per rahó del sagrament e del homenatge

per los dits homens prestador...çò és que sien tenguts defendre e a cuidar e seguir al dit

comprador he als seus... En aquests pactes també es concreta que qui té el dret de

jurisdicció criminal és en Raimon : ... Ramon Marquet ho los seus haguen rahó de

defendre los homens de la dita quadra...exercint la jurisdicció que lo dit senyor ha en la

dita quadra...També Raimon demanava als homes que li prestessin jurament per

aquesta raó.164

163 L’any 1358 el rei Pere III el Cerimoniós, va vendre a Bernat de Tous, la totalitat de les jurisdiccions del castell de Banyeres, Lletger i del castell de Llorenç. 164 AHCV, sense classificar, Judicial, Caixa 2.

62

L’any 1426, la vídua Caterina ratifica a Bartomeu Calaf, de l’Ortigós a ser el seu

procurador/batlle per cobrar els censos.

L’any 1476, Joan Gual, pagès de la Bisbal del Penedès signa un rebut a Bartomeu

Busquet, pagès de l’Ortigós com a procurador de Joan Gual del mas de la Riba. Part de

la família doncs, deuria viure a la quadra a finals de segle XV.

L’any 1570 els Gual ja no eren senyors de la quadra de l’Ortigós, però quedà un

topònim : torrent anomenat riu d’en Gual.

Quadra del Gatell

Gatell és un caseriu i antiga quadra del municipi Sant Jaume dels Domenys, al nord del

poble. Amb data del 11 de juny de l’any 1425 i en un acte a Barcelona, Esperandeu

Cardona, advocat, ven la jurisdicció de dita quadra amb tots els homes i dones,

jurisdicció civil, censos i rendes, pel preu de 7.200 sous, a Guillem Gual de la Riba.

Aquest, el dia 30 d’agost envia a la quadra de Gatell a un notari i al procurador Pere

Ferran, sabater, perquè prengui possessió en nom seu i rebi sagrament i homenatge dels

homes de la quadra. Anomena batlle del lloc a Joan Ventosa. L’any 1430 la vídua

Caterina ordena procurador i batlle perquè li cobri les rendes de la quadra a Asbert

Ventosa, fill de l’anterior.

L’any 1487 Joan Gual, com a senyor de la quadra d’en Gatell, canvia els censos

d’espècies a diners165pel prec que li fa el seu batlle, en Joan Palau166 a causa de la guerra

entre la Generalitat i Joan II que va deixar la quadra en ruïnes. Uns exemples dels mals

que va fer la guerra del segle XV al Baix Penedès és l’incendi de diferents edificis a la

165 Es pagava amb quarteres d’ordi i forment. Ara es demanen 18 sous, 5 gallines i mitja quartera d’oli. 166 AHCV, notari, Bartomeu Llopis, 1487, Caixa 98.

63

població de l’Arboç del Penedès, entre ells, l’escrivania del batlle. O el castell de

Castellet que fou sitiat per les forces del rei Pere IV de Catalunya. El terme de Sant

Jaume dels Domenys es va empobrir de tal manera, durant el temps d’aquesta guerra,

que li va costar iniciar la recuperació. No fou fins el segle XVI quan inicià el

creixement.

L’any 1490 constituïts a la quadra de Gatell, Francesca vídua de Joan Gual i el seu fill

Joan, amb dos notaris, notifiquen a Joan Palau com a batlle de la quadra, que han de fer

el sagrament i homenatge al seu fill, com hereu de Joan Gual de la Riba. Al mateix

temps demanen al batlle de la quadra de l’Ortigós, en Bartomeu Busquets, i a Antoni

Ferrer i Bartomeu Esteve, que facin el mateix jurament. Sembla que aquestes persones

no havien jurat fidelitat a en Joan i se’ls obligà a fer-ho.

Quadra de Vallformosa

La quadra de Vallformosa, al segle XIII corresponia a la parròquia de Santa Maria de

Vallformosa, la qual depenia de la de Santa Maria de Sant Martí Sarroca. Els

Castellbisbal van ser els senyor del lloc fins ben entrat el segle XIV. Formava part de la

quadra de Vilobí del Penedès. L’any 1322, el cavaller Berenguer de Castellbisbal,

vengué la quadra de Vilalbi amb la fortalesa de la parròquia de Santa Maria de

Vallformosa, als administradors de la Pia Almoina del capítol de la catedral de

Barcelona.167 No sabem com va anar a parar a mans dels Gual.

No és fins l’any 1462 que trobem en Jaume Gual, mercader de Vilafranca del Penedès,

que estableix a Joan i Guillem Rovira, de Sant Jaume dels Domenys, la quadra de

Vallformosa amb totes les terres i possessions. Fa un llistat dels censos que li han de

pagar i els drets que es reté i han de complir els nous emfiteutes.168 Part del que es reté

és el bosc, oliveres, tots els molins, pastures...

Concloent aquest capítol afegim en el patrimoni dels Gual, els beneficis que els hi devia

donar la possessió jurisdiccional d’aquestes quadres des de mitjans segle XV fins – com

a mínim- a finals de segle. En Guillem de la Riba va ser el precursor i els seus hereus

van conservar el patrimoni que els hi deixà.

167 Arxiu Catedral de Barcelona. Reg. G. 4-81-2. 168 Mirar Annexos.

64

3.3 Activitats urbanes :

L’escrivania de la cort del batlle

Els municipis catalans entre el segle XIII i l’any 1714 estaven encapçalats per uns

magistrats directius, amb poders executius, que rebien, segons la localitat, diferents

noms: consellers a Barcelona, pahers a Lleida o Cervera, cònsols a Tarragona, i jurats a

Girona, Vilafranca del Penedès, i moltes altres poblacions de l’anomenada Catalunya

Nova. Un segon òrgan era el cos d’assessors d’aquells magistrats ( anomenats

consellers).

El batlle, com a representant del monarca, presidia i supervisava el consell municipal i

aplicava les ordenacions generals i locals, mitjançant crides i bans. Per tal d’administrar

justícia, era assistit per una cort o cúria. Aquesta era integrada per un substitut

(lloctinent, en el cas de Vilafranca ), el notari i el procurador fiscal.

El notari exercia d’escrivà de la cort i custodiava els documents. Aquesta notaria era

arrendada pel rei a nobles de la vila i aquests a la vegada la subarrendaven als notaris.

Per altra banda, la vegueria era el districte sota la jurisdicció d’un veguer, una divisió

administrativa - més amplia que la divisió comarcal actual - que es perfilà a Catalunya

al segle XIII. La vegueria de Vilafranca existia a partir de l’any1413. Era regida per un

veguer -ja que altres eren regides per sots-veguers- . L’escrivania del batlle i de la

vegueria estaven situades juntes - en un mateix edifici- dins de Vilafranca, al carrer de

la Cort. S’acostumava arrendar-les conjuntament.

No devien passar molt anys de l’existència de la vegueria de Vilafranca quant en

Guillem Gual de la Riba comprà part de l’escrivania a Joan Busquets advocat, fiscal de

la vegueria i a Pere Pons, notari de l’escrivania de Vilafranca.169

L’any 1436, el batlle general signa per raó de senyoria la venda que fa el noble en Joan

de Boixadors, donzell de Barcelona, a la vídua Caterina: l’escrivania de la vegueria e

batllia de Vilafranca...ab tots drets e emoluments, enclou lo quart any de l’escrivania

del batlle, com los tres anys sien dels hereus d’en Pere Ponç, notari de Vilafranca per

preu de 11.000 sous...la qual senyoria se té per lo senyor rey a cens ...de 40 sous...170

Al mateix temps, Caterina arrenda l’escrivania al notari Jaume Maimó, de Vilafranca, a

cens de 21 lliures i un parell de capons anuals, és a dir 420 sous més els capons. El

guany de l’arrendament és considerable.

169 No ens consta l’any, però estem segurs que va ser abans de l’any 1436. 170 ACA, Batllia general sig.1111, Fol. 23r.

65

L’any 1455, en Joan Gual rep 38 lliures -760 sous- de l’arrendament de l’escrivania de

la cort del batlle per un any a Mateu Puigesteve, notari d’Igualada.

L’any 1464, en temps de guerra i estar a favor del rei Joan li fa gràcia i donació

d’aquella ...mitat o part que micer Joan Andreu, juriste de Barcelona té o pretén tenir

en la scrivania del batlle de la dita vila de Vilafrancha, en aquella forma e manera que

aquell la tenia o li pertanya...171

L’última data referida a l’escrivania la tenim de l’any 1497 quan el veguer de

Vilafranca, en Guillem Joan de Masdovelles – parent dels Gual -, paga l’arrendament

per dos anys, al preu de 120 sous.172

Els beneficis aconseguits pels arrendaments d’aquestes dues escrivanies van fer pujar

considerablement el patrimoni dels Gual al segle XV.

Els mercaders i els Gual

Els mercaders centraven la seva activitat econòmica en el comerç a l’engròs, traficaven

amb mercaderies o diners, practicaven el comerç exterior. A Barcelona, la posició dels

mercaders s’enfortí a la darreria del segle XV amb la creació del Consell dels Vint.

Molts eren també els mercaders que hi havia a Vilafranca al segle XIV i XV, degut a les

fires i al mercat que es celebrava. Fires conegudes a fora del nostre país.

La característica essencial dels mercaders, ens diu Coral Cuadrada, - i comuna a tots

ells- seria el mercader, protagonista d´ una estructura econòmica de tipus pre -

capitalista, lligada al comerç, d´ importància variable, implantada a la ciutat o al camp,

comptant amb una mà d’obra assalariada, dirigida per, diguem-ne “empresaris”, tant

comerciants com mestres d´ oficis o petits patrons d´ obrador.173

Com ens diu aquesta autora, des del segle XIII fins al XV, la Mediterrània era una

cruïlla de mercaders. Diferents rutes donaven pas a fer transaccions comercials d’un

país a un altre. Una de les possibles rutes que els Gual i altres mercaders del Penedès

deurien aprofitar era la que anava als ports de Barcelona- Sitges – Vilanova de Cubelles

– Tarragona, que portava un eloqüent dinamisme i una intensa activitat internacional.

Per exemple, sabem que l’any 1399 en Bernat Gual de Pacs era absent del país, es

trobava a Sardenya.

171 Mirar Anexos. 172 ACA, Mestre Racional, sig.1498, Fol, 35r. 173 Coral Cuadrada, La Mediterrània, cruïlla de mercaders ( segles XIII-XV), pàg. 53. Ed. Rafael Dalmau, 2001.

66

El 1406, Joan Roca, del mas de la Roca de Lletger, germà de Caterina, confirma haver

rebut de Bernat Gual de Pacs, per via de comanda, via port i segons el pes reial de

Sicília 55 lliures. És a dir, els Gual de Pacs havien fet un dipòsit de diners per a un fi

determinat, en aquest cas, un viatge comercial a Sicília a través del seu cunyat.

Part del benefici dels Gual és d’origen mercantil, aconseguit amb dipositar diners, per

via de comanda o rebuts en herència. Aquest és el cas de Caterina, vídua de Guillem

Gual de la Riba. Ella rebé els béns de Jaume Roca, fill i hereu de Joan Roca de Lletger,

germà seu. En Joan Roca, Bartomeu Tàrrega, mercader de Vilafranca i Joan Bertran de

Vilanova de Cubelles, havien format una societat mercantil, negociaven i administraven

mercaderies ultramarines de diferents parts.174

Els fills mercaders

Entre els descendents del mas de l’Alzina alguns van ser mercaders; igualment que

descendents del mas de la Riba. Tal com hem dit, la proximitat del mas de l’Alzina a

Vilafranca, va repercutir en que els fills anessin a viure a la Vila per aprofitat el tràfec

mercantil que allí es donava.

Dels tres fills que van tenir Jaume i Gueraldona, dos eren mercaders. En Joan va ser

l’hereu del mas de l’Alzina. En Francesc vivia al carrer Cap de Creus de Vilafranca, lloc

aquest, on es celebrava el mercat setmanal, anomenat també en època baix-medieval

Plaça Major.175Es casà amb Francesca, filla de Berenguer Maiol, avarquer176Sembla que

la seva vida mercantil va girar entorn de l’ofici del seu sogre. L’any 1408 en Marc

Avinyó, administrador de la Pia Almoina de Vilafranca i fundador d’un dels primers

hospitals pels pobres a la Vila, li ven l’ hospici - dit més amunt- amb obrador al carrer,

pel preu de 90 lliures.177 La casa fou de Berenguer de Muntanyà, mercader de l’Arboç.

A la mort d’en Francesc, la seva vídua llogà l’hospici a un altre mercader, en Joan de

Santa Eulàlia per cinc anys, al preu de 65 florins d’or, unes 760 lliures. La diferència del

preu de la compra i del lloguer és important, tot i que hem de tenir en compte que han

passat 25 anys entre un i altre.

174 AHCV, notari, Joan Gostemps, 1405/31, Caixa 67. 175 Més avall fem l’inventari del seu alberg. 176 Ofici que treballava les avarques, calçat rústic de cuir que es lliga amb corretges al turmell. 177 Preu aquest, que fa pensar que la casa no era gaire barata si la comparem amb el preu que ens diu Teresa Vinyoles que valien les cases a Barcelona durant la mateixa època. L’autora fa una llista de la compra i venda de cases. La més cara és de 650 lliures. I del preu entre 106 o 110 lliures són aquelles comprades per teixidors o mercaders.

67

Jaume, l’altre fill, tenia una botiga de draps al carrer dels Ferrers178 de Vilafranca i va

ser jurat de la universitat de Vilafranca l’any 1405. L’any 1406 forma societat mercantil

amb Nicolau Salelles, Pere Pinyol i Pere Gombau, mercaders de Vilafranca. Sabem que

la vídua Angelina, recupera el dot de mans del seu sogre l’any 1430. La quantitat és de

400 florins, que valien 180 lliures.179Quantitat prou considerable.

Sabem que altres descendents del Mas de l’Alzina fins més enllà del segle XV van

esdevenir mercaders.

Els procedents del Mas de la Riba més d’un, també en el segle XV, van ser mercaders.

Pere, fill de Jaume i Violant i nét de Francesc Trestull, mercader/apotecari de

Vilafranca, fou l’hereu del seu avi i àvia materns. L’any 1414 es casà amb Joana, filla

de Nicolau Salelles, mercader/sabater de Vilafranca.180Rebia pensions de censals morts

de la universitat de Calders181

178 Carrer suposat de la Via Augusta . Molt a prop de la casa de Francesc. 179 AHCV, notari Joan Gostemps, 1430, caixa 65. 180 Un llinatge molt ampli eren els Salelles a Vilafranca al segle XV: mercaders, botiguers, preveres, sastres, avarquers....Alguns vivien com a mercaders a Barcelona. Es relacionaven amb mercaders de Sitges i Barcelona. 181 Fins i tot anomena procurador perquè les cobri el seu nebot del Vendrell, en Jaume Gual, l’any 1414.

(4) DESCENDENTS del Mas de la Riba, segles XV Quadre 10

ANGELINA MASDOVELLESL Arboç del Penedès

Matr.1435

FRANCESCA MARTÍ2ª núpcies

JOANHereu del Mas de la Riba

1488

JOANHereu del Mas de la Riba

JOANA

GUILLEMhereu

Mas de la Riba

BLANCA LLOBET2ª núpciesdif. 1425Montferri


PEREmercader


FRANCESCA MARTI1ª nùpcies

JOANdif.1455

PERE GABRIELSitges

dif.1440

JOANA BERNATmercader


PEREmercaderdif.1455

PERE RAIMON AVINYÓ

CLARA

VIOLANT TRESTULLVilafranca1ª núpcies

JAUME GUALdif.1425

68

També a Joan Roca, germà de Caterina, Pere li donà 120 florins d’or d’Aragó, amb via

comanda port regne Sicília. En Guillem Gual de la Riba, li donà 82 lliures i 10 sous per

la mateixa raó.

L’any 1428 a Pere, el fill de Jaume, li venen pel preu de 6 florins d’or un passadís que

surt d’un carrer travessant un corral i part d’una casa. Un espai segurament per

dipositar-hi mercaderies, no pas per viure.182Era situat al carrer Santes Creus, a prop del

castell de Vilafranca.

Pere i Joana tingueren dos fills, tots dos mercaders. En Jaume es casà amb Coloma, filla

de Pere Ferran, mercader de Valls. L’any 1462 trobem un Jaume Gual, mercader, en un

inventari de la galera “ Santa Maria i Santa Joana” que va anar a Sicília i restituïda al

seu propietari, Joan Bertran.183 Bartomeu Sant Just era el capità de la dita galera.184És

molt probable que Joan Bertran fos en Joan Bertran de Vilanova de Cubelles o un fill

d’aquest, relacionat amb el germà de Caterina i que feia societat mercantil amb ell.

Molts són els procuradors que en Jaume té durant el segle XV185 Molt probablement

eren anomenats quan ell era absent – potser cap a Sicília – i necessitava que algú vetllés

els seus interessos.

Jaume era propietari de diferents cases a Vilafranca. L’any 1437 paga per la compra de

cinc quartons de terra a Coll de Bou i una casa al carrer Pintors, amb cens a la Pia

Almoina de Vilafranca, 4000 sous. Casa, aquesta, que va llogar durant tot el segle XV a

diferents persones i tindrà problemes judicials per la propietat d’aquesta. Per exemple,

l’any 1448, en Pere Gual del mas de l’Alzina, Raimon Lledó de la casa de Puigroig186 i

Pere Lledó de les Gunyoles, fill, participen a favor de Jaume, en un procés contra

Berenguer de Clariana per la propietat de la dita casa. Cal pensar que Jaume va guanyar

ja que continua tenint-la després d’aquest any.

182 Normalment una domus romana, estava procedida per un corredor d’accès des del carrer : l’andron, nom aquest, corresponent al que li ven andronam diu el document. Estava situat a la planta baixa. 183 A.C.A. Generalitat, G, 132/3, fol.135r-140r. Recollit per Arcadi Garcia i Sanz/Núria Coll i Julià, Galeres mercants catalanes dels segles XIV i XV, pàg. 509-512 Fundació Noguera, 1994. Hi figura un Jaume Gual, mercader, però no ens aclara el seu origen. 184 Els Sant Just van viure a Vilafranca. Fins i tot en la documentació hi figura el nom d’un carrer al seu nom. 185 Alguns exemples en són Nicolau Capellades i Joan Miró, mercaders, seran procuradors seus a Barcelona. Joan Ripoll, teixidor, a Vilafranca. Ell serà procurador de la vídua de Martí Jordà de Sitges. Del seu sogre, en Pere Ferran, a Valls. 186 Casa senyorial situada al terme de Sant Cugat Sesgarrigues. Lloc on es celebrà l’acte de la venda de la casa. Els Lledó eren emparentats amb els Gual. En Gabriel Lledó és casà amb Blanquina, filla de Francesc Gual, mercader.

69

Però quins productes venien aquests mercaders?. D’en Jaume sabem que ven mules l’

any 1451,187 també ven l’any 1456 ovelles. 128 són venudes a Jaume Mercer, carnisser

de Vilafranca, per proveir la casa de la Pia Almoina perquè celebressin el dia de reis.

L’activitat ramadera deuria ser molt important al Penedès, a la carnisseria de Vilafranca

l’any 1391 hi havia cinc parades de carn d’ovella.188 Sabent que als dies festius hi havia

a les taules medievals doble ració de menjar i menjars especials els diumenges o als

aniversaris molt especials o dies de gran festa, cal pensar que la festa de reis era un

d’aquests dies i els pobres abundaven en la casa de la Pia Almoina, i d’aquí ve la

quantitat important de carn d’ovella.

Els mercaders no acostumen a vendre censals morts a partir de mitjans del segle XV.

Cal pensar de fet que entre els Gual a partir d’aquesta data, ja no hi ha ningú que en

vengui tants com anteriorment. Això ens fa entendre que si hi va haver una crisis – que

hi era – ara anava de baixa.

Joan, fill de Jaume i Coloma era també mercader. Es casà amb Francesca Martí, filla

d’un mercader de La Granada. Podria haver viscut a Valls amb el seu avi, ja que aquest

li paga 2000 florins d’or d’Aragó pels serveis que li fa. Joan morí l’any 1455 a l’edat de

48 anys. La vídua Francesca es tornà a casà amb Joan, fill de Guillem i Angelina

Masdovelles. A més va estar reclamant al seu sogre Jaume, durant molt de temps, la

restitució del dot que li pertanyia, que pujava a la quantitat de 40 florins i 11 sous.189

En Gabriel, fill de Jaume i Coloma va viure a Sitges.190

En Bernat fou l’hereu de Jaume. Des de l’any 1443 fins ben entrat el segle XVI la

documentació en va plena de diferents afers d’aquest Gual, mercader. En referirem

algunes de les més importants . Se’l coneixia en la documentació com l’hereu de

l’inventari de Jaume Gual. L’any 1473 en un capbreu de les terres que té de domini útil

a Vilafranca el monestir de Santes Creus, el testimoni de totes aquestes capbrevacions

és en Bernat.191 Tenia dret de senyoria a Moja i a molts llocs de Vilafranca. L’any 1476

187 Les mules servien sobretot per transportar mercaderies d’un lloc a un altre. Les persones compradores són pagesos benestants del Penedès. 188 Segons un procés sobre la carnisseria de Vilafranca del Penedès. ACA, 1391, num. 1-J. 189 No va ser fins l’any 1466, és a dir deu anys després de la mort del seu primer marit, que Jaume es compromet a pagar-li el dot davant notari. I no serà fins l’any 1470 que se li acabi de pagar una resta de 30 lliures amb cinc quartons de pa a Coll de Bou i Fontanelles. En Jaume ja era difunt. Va ser l´ hereu qui ho va fer. AHCV, notari Vidal Bartomeu, 1454/76, caixa 89. 190 A l’arxiu diocesà de Barcelona existeix un procés que Gabriel Gual de Sitges va fer contra Iolanda Jordà de Sitges de l’any 1462. Té 62 folis. El concepte és per reclamar un deute. N. 1017. 191 AHCV, Capbreus. Cap. Núm. 413.

70

arrenda el molí del Coll192 al moliner dels Monjos, al preu de 11 lliures i 9 sous. L’any

1487 torna a arrendar el mateix molí, per set anys a Pere Oller de Viladellops al preu de

8 lliures i 2 sous anuals. Ven també mules a finals del segle XV. L’any 1505 era ja

difunt.

Aquest mateix any, en Gilabert Salvà, cavaller, conseller reial, governador de

Catalunya, participa en nom dels hereus de Bernat Gual i anomena procurador dels seus

béns a Guillem Joan de Masdovelles i rebre en el seu nom 50 lliures que li són degudes

per Joan Capellades de La Granada, arrel d’unes pensions sobre la creació d’un censal

mort.193

Els fills d’aquest Bernat són calderers.194 Ofici que encara no havien tingut els Gual.

Suposem que la poca activitat artesanal que hi havia d’aquest ofici a la vila i la relació

amb la venda d’aquests utensilis va fer que es fessin calderers.

Podem concloure aquest capítol dient que evidenciant que els mercaders van tenir molt

a veure amb l’ampliació del patrimoni dels Gual. Aquest era abundant a finals del segle

XV. Estaven integrats del tot en els estaments urbans més poderosos de la Vila i havien

iniciat una inversió amb propietats a la terra, dels voltants de Vilafranca. Fins arribar a

convertir-se en senyors feudals del territori circumdant. Els mercaders Gual, van arribar

a ser una família del patriciat urbà. Al segle XVI continuaven havent-hi mercaders del

llinatge. Uns exemples : Antoni Gual vivia a Vilafranca l’any 1566, ven sabates per 71

lliures a un mercader de Sitges.195La seva filla Magdalena es casà amb un altre

mercader Joan Colldesants l’any 1522. O un Jaume Gual, mercader l’any 1572 que ven

a Gaspar Soler, sabater de Vilafranca, un censal de 4 sous sobre una casa i un hort a la

Vila.196

192 Encara hi ha restes dáquest molí a prop d’Olèrdola. Existia ja al segle X, l’any 996. Formava part de les donacions de Isimbardo al Monestir de Sant Cugat. ( cart. Sant Cugat, p.263, nº 313. ). Els Gual tenien la possessió dáquest molí des de l’any 1410. El pare de Jaume, en Pere el comprà a Antoni Cirera al preu de 55 sous. 193 Arxiu Familiar Cuscó de La Granada. Pergamí nº 28. 194 En la documentació notarial treballada només hem trobat un calderer l’any 1410, que no és diu Gual. Tot i amb això a Vilafranca formaven gremi conjuntament amb els argenters, armers, ferrers, llauners. Els calderers fabricaven peroles, càntirs, olles. 195 AHCV, Caixa sense classificar. Judicial 1/5. 196 Arxiu Vilassar de Mar. Sig. 19-2-12 (E-1). Existeix un capbreu a l’AHCV en el nombre 708 de només tres folis corresponent a dominis dáquest Jaume Gual, dels anys 1541/1545.

71

(5) DESCENDENTS del Mas de la Riba, segles XV Quadre 11


EULÀLIA RIBAfilla de mercader

Vilafranca

FRANCESCA COLLfilla de sastre

VilafrancaMatr.1481

JOANA CULLERERfilla de sabater

Vilafranca

JOANcalderer

Matr.1495Hereu

ANDREU CULLERERhereu

fill de sabaterVilafranca

ISABELMatr.1495

BARTOMEUcalderer

Vilafranca

MARTIcalderer

Vilafranca

BERNAThereu

mercader


72

4.Qualitat de vida / ascens social :

4.1 Les cases

Arribats en aquest punt, potser no caldria parlar de que els Gual van aconseguir durant

part del segle XIV i en la totalitat del XV, tenir una bona qualitat de vida, ja que pot

semblar evident, a partir de totes les dades que s’han donat fins ara. Hem abordat un

punt de vista, que ens ha fet saber -sobretot- quins ingressos han anat tenint durant

aquest segle llarg. Un altre punt de vista, consistiria en buscar proves més directes sobre

les condicions materials en què vivien : sobre les seves cases, els seus vestits, els

aliments que menjaven... Aquest segon punt de vista és el que voldríem fer en aquesta

part del nostre treball, agafant com a mostra dos inventaris de les seves cases. Ni els Gual urbans ni els rurals no van trencar els lligams que els unien amb les masies d´ origen, però

van anar ampliant el seu patrimoni econòmic tant dins del mateix àmbit rural com urbà. Tots durant

aquests segles, van tenir una evolució favorable que va ajudar a l´ ampliació de la família i del seu

patrimoni.

Els Gual tenien força llibertat de moviments per traslladar-se d’un lloc a un altre, de llibertat per comprar

i vendre, per contraure matrimoni, per disposar dels seus béns sense limitacions. Tot això va permetre

estratègies matrimonials importants que els va fer ascendir socialment, tant al camp com a la ciutat.

D’aquest altre aspecte, el de les estratègies matrimonials, voldríem també fer-nos ressò en aquest apartat.

Molts són els casaments que van fer els Gual, durant aquests segles que van ajudar a enriquir molt més el

seu patrimoni. Uns exemples clars són els de l’any 1386 entre Rumia, filla de Jaume i Rumia del mas de

la Riba, amb Pere Salelles, mercader de Vilafranca que els va ajudar a entrar dins el món urbà tant polític

com econòmic. I es va reforçar amb el casament de l’any 1414 entre Pere, fill de Jaume Gual i Violant,

amb Joana, filla de l’anterior Pere Salelles.197 Però en volem destacar un de tots aquests, el de l’any 1435,

entre Guillem, el nét hereu, del mas de la Riba, amb Angelina Masdovelles, filla de Dalmau Masdovelles

de l’Arboç del Penedès, del que parlarem al final d’aquest capítol.

Dos inventaris “post mortem”

Els inventaris són els documents que major informació positiva ens dóna sobre la

riquesa material, si bé no es poden agafar com a fidel reflex de la realitat;198 alguns

autors diuen que una cosa són els objectes que es posseeixen i una altra els que

197 Mirar quadres 5 i 6. Hem comentat ja que els Salelles estaven dins la política municipal de Vilafranca i molt relacionats amb les forces vives de la Vila. 198 Ens ho diu P. Saavedra Fernandez, Evolución de una agricultura de autoconsumo a través de los inventarios post-mortem: la Galicia cantàbrica, 1600-1800 i altres, la majoria referents a inventaris del segle XVII.

73

s’utilitzen.199 o que, l’inventari s’ha fet amb massa temps de retràs respecte a la

defunció de l’individu estudiat, i que per tant implica ocultació, pèrdues i imprecisió en

la identificació dels objectes.

Jo crec que els inventaris ens ajuden a ampliar la informació que podem haver

aconseguit per altres mitjans. Com en el nostre cas, si fins ara hem comentat aspectes

econòmics del llinatge Gual, anem a veure quin patrimoni material tenien, on viuen, si

té relació el que fan amb el que tenen o fan servir.

Només hem pogut aconseguir dos inventaris, però els dos ens poden donar una “petita”

idea del que podrien tenir o fer servir. A més podem comparar els dos inventaris, ja que

el de Francesc Gual, mercader, forma part de la vida urbana. Tot i que aquest alberg,

forma part de la donació que va rebre en temps de núpcies per part del seu sogre, en

Berenguer Maiol, avarquer200, l’any 1403. L’altre, és la masia de Pere Gual de Pacs. Si

el primer correspon a l’any 1423, el segons és de l’any 1507.

Saber una realitat – a partir de la riquesa material – i comparar-la amb una altra – potser

no gaire diferent – ens pot ajudar a veure molt més com devia ser el seu patrimoni, en

aquest cas, material.

Francesc Gual, mercader morí el 22 d’agost de l’any 1423. El dimecres, dia 15 de

setembre es fa l’inventari.

Les cases dels mercaders i menestrals eren força diferents les unes amb les altres.201

Anem a veure si la casa d’en Francesc té alguna cosa a veure amb les de Barcelona.

Alguns eren albergs, que eren espais més gran que una casa.

Els inventaris sovint es feien perquè així ho manava la llei, en aquest cas encara era més

evident. Els fills de Francesc i Francesca eren menors i tenien com a tutors a Jaume

Gual i el seu fill. Francesca era usufructuària dels béns del seu marit i s’havia de saber

de què disposaven.

El segon inventari, correspon a Pere Gual de Pacs. És “manat” pel batlle Joan Carbó de

la Buadella, del terme de Sant Martí Sarroca, Bartolomé Gual, Antoni Gual i Jaume

Gual, tots germans, tutors de Bartomeua, filla del difunt Pere i Maria, de 8 anys. També

és demanat l’inventari per part del batlle de Pacs, Antoni Casanoves.

Tot i que són dos inventaris molt separats pel temps, ens donaran una idea de com eren

aquests espais de “vida” i potser sabrem com va canviar el patrimoni entre aquests

199 M. Santiveri Morata , Niveles de vida material en la sociedad leridana.... 200 L’ofici d’avarquer era el d’espardenyer. 201 Teresa Vinyoles, La vida quotidiana a Barcelona vers 1400, pàgs,62

74

anys. No hem d’oblidar que Francesc no va passar la guerra del 62/72 i en Pere sí. Tot i

això sempre ens faltaran aspectes que se’ns escaparan i no podrem saber. Farem el

comentari seguint el mateix ordre que ens donen els inventaris.

Inventari de l’alberg de Francesc Gual, mercader,

i la masia de Pere Gual, pagès de Pacs.

La casa urbana la situem al carrer de Cap de Creus de Vilafranca del Penedès, a la casa

que li fou donada per Berenguer Maiol, el seu sogre, el dia de capítols matrimonials,202

...Primo fou a trobat en la heretat del honrat en Francesch Gual ·1· alberch, lo qual

havia e possehia dins Vilaffrancha, per fi e franch alou... La majoria dels mercaders a la

Vila, formaven part dels ciutadans honrats. Els mercaders tenien un paper essencial en

l’univers social de la Vila. Berenguer tenia en propietat l’alberg. El fet de que hi visqués

en el moment de la seva mort ens fa creure que abans del seus casament, l’any 1403,

vivia al mas de l’Alzina, amb els seus pares. Trobem objectes que pertanyen al seu

sogre, que deuria viure al costat. El fet de que l’inventari separi els que són de Francesc

i del sogre ens fa més fàcil no confondre’ls. Va viure en aquest alberg durant vint anys.

L’accés a l’alberg es fa per una entrada que és sota voltes o columnes, on hi ha a la

planta baixa en uns edificis afins, l’estable i el celler. Sota l’alberg hi havia la

botigueta203. I el menjador, és a dir la sala i la cuina també a la planta baixa. En el

menjador hi ha una arcada.204 L’edifici deuria correspondre a dos cossos, a la primera

planta i sobre la cuina una cambra i la casa de les gallines, que suposem correspondria a

un petit galliner. I una altra cambra sobre el carrer, referint-se a que estava subjecta per

les columnes ja anomenades que seria la més gran.

Pel que fa a la masia, l’accés corresponia a diferents edificis, primer la casa on estava

dit Pere Gual defunt, ab sas portas bonas e quasi tota nova ab son forrellat, pany e

clau. La cuina a baix, a l’entrada. L’estable amb unas portas ab sa barra, també a la

planta baixa. El celler amb las portas ab son forrellat. La botigueta el galliner i una

pallissa, amb el seu porxo de palla i l’era davant. Pujant a la primera planta enmig de la

scala que puja a las cambras e menjador, una porta nova, bona. En aquest espai hi

202 Aquest carrer és el que correspon a l’actual plaça de la Constitució. Hi ha voltes, on les botigues hi són al sota. En època medieval sabem que existia tal com són ara. 203 Espai aquest, que tenen actualment quasi totes les botigues que són en aquest carrer. 204 Les arcades són també fàcil de veure actualment en qualsevol botiga o casa d´aquest carrer.

75

trobem una primera cambra al cap de la scala, una altra cambra o menjador que mira a

la finestra, amb sa porta, forrellat e balda. Una altra sobre l’estable ab sa porta sens

tanchadura. Una tercera que mira la finestra al camp de blat, ab sa porta. Una quarta

que mira la finestra devers casa ab sas portas. I una cinquena cambra, on mori dit

defunt ab sas portas, ab sa tanchadura e clau e las portas de finestra.

Podem veure per tant que la masia té força espai. A part dels edificis annexos, té també

una planta però amb cinc cambres. L’alberg urbà només tenia dues cambres a la primera

planta, tot i que no sabem les dimensions d’aquestes.

Els objectes relacionats amb oficis i/o feines del camp

En Francesc compartia l’ofici d’avarquer del seu sogre, en els capítols matrimonials li

dóna l’obrador. Hi trobem en l’alberg, a l’entrada, on deuria tenir l’obrador que donava

al carrer: treneylles d´espart, 38 sogues d’espart, cinc parells d’espardenyes d’espart,

cordes de cànem, dos dogals de cànem,, 2 lliures de cordes de cànem, cuiro.. com que

venia i pesava el que feia a l’obrador hi tenia una post de comptar diners i unes

balances de fusta amb el seu calastó de ferro, amb 4 lliures de coure i mitja de ferro.

No hem d’oblidar que procedeix del camp i també – com veurem- rebia censos amb

espècie de les diferents possessions que tenia, necessitava posar – sobretot, el blat- en

un garbell, senalles, una en 8 punyerons, aixades, sacs de borràs ,de canyamàs amb 4

quarteres de forment, sarrions on hi posava el blat, 2 atxes, 2 podadores, 2 dalles.

L’existència de la vinya a la comarca també li fa possible fer-se el vi a l’alberg o tenir

alguna vinya pròpia o arrendada que li proporcioni. Hi trobem al celler un cup de 45

somades de cabuda, una tona de 12 sisters, una bóta maresa, carratells, en un, un poch

de vin blanch i 3 portadores.

El treball amb fibres tèxtils, el cànem o el lli, segurament també cultivat per part

d’alguna de les seves explotacions o de la família, no és d’estranyar trobar-ne en

l’alberg : en el celler hi ha 2 masses de picar lli, a la cambra gran de l’alberg s’hi troba:

18 fusos, 9 cabdells i 9 rams crus de fil, tres pintes de pentinar lli, 14 rams de fil

apuntat, ja cuit. Les llargues hores del lleure de les dones de la casa es dedicaven a filar

i cosir.

L’abastament d’aigua es faria per mitjà d’un pou. En l’inventari no ens ha surt el pou

però sí que hi ha al celler : una corriola de pou guarnida de ferro, ab una soga nova,

potser el pou no hi era i la corriola servia per altres pous de les seves terres.

76

Tot el que hem vist es refereix a l’alberg d’en Francesc. Anem a veure que hi havia a la

masia d’en Pere. Si a l’alberg situat a la Vila hi ha utensilis relacionats amb l’ofici

d’espardenyer, a la masia hi hauria d’haver més eines agrícoles, i aquestes abunden :

cistelles de canya, 2 quarteres de fusta, una ordiera, l’altra formentera; sacs de borràs

grossos plens de farina, que hi poden haver sis quarteres; sanalles per posar civada,

costals d’una quartera; un sacot de 2 quarteres; una podadora que penjava del sostre

de léntrada; sogues, de pèl i de cànem,a l’estable hi ha una arada amb la seva rella; 2

relles de migsenceres, les tirandes, dos collars e jou...una somera de sis o set anys, un

parell de mulas, la una de sella, láltra ab la cua llarga; una sella, un fre, estreps, un

aixa, una destral, 3 falç, arpelles de ferro, 6 càvecs entre bons i dolents, un càvec de

polcar safrà i una aixada, tot penja amb una barra, un rascle amb 3 pues, de ferro, 6

forques i un trill. A l’entrada hi havia dos parells de balances, 5 pesos de ferro entre

lliures, mitges lliures i onzes. Això ens pot fer pensar que vendrien part de la seva

producció. Les quarteres de fusta i les balances així ho fa pensar. En Pere si que

treballava la terra, sabem que podien podar i llaurar les vinyes, amb eines i bèsties amb

els seus guarniments per llaurar o traginar la producció.

En el celler com a eines relacionades amb la viticultura hi trobem : un cup de cabuda de

30 càrregues més de mig de verema; una bóta grossa de 10 càrregues; 2 bótes mareses;

2 parells de portadores bones i dues de dolentes; 3 carratells dúna càrrega cadascun,

plens de vinagre; embuts; unes carbasses vinaderes ; barrils de fusta; un barril vinader

i unembut de terra per triscolar.

És clara, la importància de la producció, conservació i venda del vi a la masia.

Les llargues hores de Maria, la muller de Pere també les deuria dedicar a filar. Hi

trobem debanadores amb el seu fus de fusta, rams de fil,3 rams d’estopa, un paner de

verga en que hi ha 14 rams de fil i 7 cabdells entre bri i estopa, una fusada de fil, 19

cabdells de borràs penjat a la paret, en un caixò 40 rams de fil. Sobre la botiga dos

fexos de li no espedeçat. Si fa o no fa les dues dones, la Francesca i la Maria, que

documentem amb un segle de diferència, feien les mateixes feines. Caldria però dir que

a la masia el fil, cànem, lli, el fabricaven i segurament també el venien, cosa que també

podria haver passat a la vila. El fet de ser mercaders – part del llinatge – podria haver

ajudat a que això fos així.

L’alimentació

77

Per poder elaborar-se el vi hem vist que tant l’alberg com la masia estan ben proveïdes.

A l’alberg en relació amb l’alimentació hi trobem a la botigueta 6 gerres olieres, també

hi ha 8 gerres olieres a la cambra de sobre la cuina.

Al celler una alcolla de terra verda per tenir 12 quarteres de vi, farinera de terra amb 4

quarteres de farina, un quartó de safrà, poalets de terra, de coure, gavadals per rebre

l’aigua dels poals, altres gerres escampades per tot l’alberg. Hi ha tres pasteres, dues

situades a la cuina, una de poc valor, l’altre, : pastera cubertada amb la seva escaleta,

sedassos per a passar la farina, el riscle. La tercera en una cambra, a la primera planta

on hi ha un banc e una pastera i 2 posts de pastar i 2 sedassos i una rasora205 També

tenen una caixeta on tenen el pa. En l’alberg també hi trobem mig quarter de cansalada

en una cambra de dalt.

Al seu abast tenia les gallines per poder-se proveir d’ous i d’aviram: en la casa de les

gallines, 3 gallines i 2 polls, una lloca amb 14 polls o 5 coloms pahoners.

A la cuina hi ha els utensilis necessaris per poder cuinar com,4 paelles, una cassola

d’aram i una altra de terra,: una giradora 25 talladors de fusta, 2 culleres, 2 de grans,

5 escudelles de terra, 3 olles de coure, morters de coure i de fusta, 13 escudelles, 4

salers de fusta, 1 tenidor d’ast, una esmoladora llarga oliera, 3 setrills.

En la masia hi trobem també menjar, amb la pastera bona amb els seus petges, dos

sedasos, una escaleta i la rasora. Relacionat amb el porc, hi ha una escudelleta plena

de sagí dolç, mig sagí de porc, un tros de cansalada, que poden haver, 2 lliures.

2 olletes de tenir mel, 1 pot de vidre ple de mel; 2 arnes, en la una hi ha mitja quartera

de veces, en l’altre 3 cortans de fanàs, 8 quarteres de civada, un bressol i mig de

pèssols, 26 feixos d’alls, en un caixò nous.

En el galliner, un gall, 4 gallines i un porc.

Hi trobem diferents tipus de cereals: 80 quarteres de forment vermell, 10 quarteres de

xexa206 mallorquí, 5 quarteres de xexa, 12 quarteres de llavor vermell, 10 quarteres de

xexa, 15 quarteres de vermell i una de forment, tot a la cuina.

També, utensilis per cuinar. Ells disposen de xemeneia, lleves per posar l’olla al foc, 4

calderes d’aram, olles d’aram i de coure, una conca de caldera, un escudeller on hi ha

205 Paleta per a raure, especialment la pastera. 206 Blat mallorquí.

78

6 escudelles,3 plats, un tallador i 2 culleres de fusta, morters de terra i de coure, un ast

de ferro, 2 paelles, 2 olles de terra amb els seus cobertons, un setrill d’oli, un tallador.

Dins d’un armari, amb una cistelleta es troba 12 parells d’escudelles pintades, bonas; 5

parells de plats obrats, bons; dos brocals i 2 tasses. En un tinell fet de guix a la cuina

hi ha un càntir de terra per beure.

La cuina és a la part baixa i el menjador a dalt., La llar i el pastador són dues de les parts

importants que hauria de tenir tota cuina. En les dues cases no hi és tot – com hem dit

abans -.

En quant a la higiene i neteja no hi trobem cap latrina ni privada a la masia. A l’alberg

una cadira de privada , un bugader a la cuina, un lavador de cap de ferro al menjador.

Espai aquest, una mica estrany, tot i que no fora per rentar-se les mans a l’hora de

menjar. També bassins de llautó. També trobem bassins de llautó a la masia i dos cossis

encastats en la paret, a la cuina.

Les armes, la defensa

L’alberg estava molt ben proveït d’armes. Com a armes ofensives hi ha al menjador: 3

glavis llargs (espases), una altra espasa amb lo pon rodó cuberta de cuiro negre. En

una cambra 2 espases fornides de negre, 2 matrassos, dards, una corretga amb un

coltell i una daga gran.

I les ballestes. Hi ha quatre tipus de ballestes : una de croc o d’estrep, per posar-hi el

peu i fer força, mentre la corda era tesada amb el croc o ganxo. Una per levar, és a dir,

una per portar-la a sobre, al carrer. Una tercera la té en penyora per 6 sous en Torrelles.

I Una ballesta amb un carta. I a parts d’aquestes : un croc, dos arbrers japonesos,

cartaxos, un amb 6 fletxes, i dos escuts, un scut blanc ab senyal de sol i un escut amb

senyal de creu

El joc de la rutlla, es jugava en un espai que tenia Vilafranca en època medieval. Era un

joc on es feien servir ballestes.207 No era habitual tenir més d’una ballesta a les cases de

Vilafranca. Tenim altres inventaris de la Vila que així ens ho confirmen. El mànec o

suport de fusta anomenat arbrer ens diu que és japonès, no hem sabut trobar la raó,

207 Un exemple seria un ban de Vilafranca de l’any 1447 on es fa saber que a petició dels jugadors de ballesta s’anuncia que s’han plantat uns arbres a la plaça nova de fora de la muralla on s’acostuma a jugar a ballesta. I es prohibeix tallar branques dels dits arbres i lligar-hi porcs o bèsties, ni tirar pedres, ni fems... AHCV, notari Bartomeu Llopis, Caixa 101.

79

podrien haver vingut de fora de Catalunya, amb els Gual que van viatjar?. No ho sabem.

Per altra banda, la casa d’en Francesc és situada en l’espai on es celebrava el mercat,

caldria pensar que alguna d’aquestes armes era per defensa personal, ja que venia gent

de tot arreu a vendre i comprar al dit mercat . Les moltíssimes dades sobre baralles que

es poden trobar a l’arxiu de Vilafranca així ens ho confirmaria.

A la masia no sembla que la defensa sigui tant necessària. Tot i amb això les armes

estan situades a l’entrada, per poder-les agafar de seguida en cas de necessitar-les : una

llança llarga i una ballesta, o al celler : una espasa del dit difunt. I escampat per la casa

hi trobem un cartax dolent que penjava a la paret, un altre de cuiro amb 8 passadors i

unes corretges d’espasa grans antigues.

Els llits i les robes de llit

A l’alberg, a la cambra sobre el carrer, el llit tenia una màrfega plena de palles amb el

seu matalàs de fustany vergat amb sotana de canemàs vermell ab travesser de fustany

barrat, ple de ploma, amb dos llençols de bri de 3 teles; una vànova ondada; dues

flassades blanques amb llistes als caps, burelles i verdes. Hi trobem també un parell de

llençols oldans de 3 teles, un de bri, l’altre d’estopa; un altre matalàs de canamàs ens

negre i vermell; una flassada blanca amb llistes burelles i vermelles i una altra amb

burelles vermelles i grogues; coixí obrat de seda antic; 10 llençols més; dos coixins

amb ratlla i botons de seda morada; un altre travesser gran de fustany amb llistes; 1

parell de llençols de 3 teles; una vànova prima gran abotonada; una altra flassada

blanca amb llistes vermelles als caps, vermells i puntes als costats; un llençol de bri;

diferents teles de llençols esquinçats; dues flassades, una amb llistes blaves, l’altre amb

llistes vermelles;

A la masia :

4 màrfegues grans, plena de palles; un matalàs; quatre parell de llençols; 5 flassades

blanques i 3 burelles; 3 travessers; en un caixò un parell de llençols nous; un llençolet

vermell i un coixinet; un llençol nou d´estopa que encara no és cosit. Frase que ens

indica que es cosien ells mateixos els llençols. Un parell de llençols prims, de bri, de 3

teles, bons; tres més grossos, de 3 teles; un llençol gran per cobrir unes robes; llençols

sotils de tres teles i una tela sobre un llit; parell de llençols de 3 teles comunals;

80

Notem que en quant a llits, la masia en tenia quatre/cinc com a mínim208 mentre que a

l’alberg n’hi hauria dos. Això ens podria donar la idea de que a la masia eren més

família o més gent a l’hora de dormir. Cal dir, però, que hi ha llençols no fets servir a la

masia ( nous ) i per tant no es segur que fessin servir tots els llits.

Vestits

A la vila hi trobem:

2 mantell; tirabraguer; dues aljubes;209una camisa d’home, una gramalla negra, una

cota folrrada d’esquirols; un gipó blanc de fustany; gonelles, típic dels pagesos; un sac

mallorquí folrrat d’esquirols, amb mànegues i calcers. Una altra cota de gipó; un capell

de sol, folrrat de tela negre de rostay;2102 camises del difunt; unes calces; diferents

sacs, alguns estripats, altres folrats o brodats; 2 caperons;

A la masia :

Dues calces i unes grises; un giponet dolent, de fustany; una camisa de dona dolenta;

unes calces blaves; 4 camisotes d’home dolentes; 1 camisa bona de dona; un mantó

negre de dona; 2 camises noves del dit difunt; dos mantells de dona negre, un de bó

l’altre usat; una gonella de canyelat bona, una altra verda i una de vermella, de dona;

una saya de mescla del dit difunt i una altra dolent; un sayet d’estamenya morada, de

dona; unes faldetes de capellant bones; un altre sayet de dona de mescla; un mongil

lleonat de dona, dins d’una capsa : un sombrero negre bò, dos ligues de vels, de cotó i

de seda,5 parells de mànegues de dona verdes, vermelles i de mescla, una capa negre,

ja usada,una toca d´home,3 cotetes de cotonines,5 canes de drap d’estopa i 3 canes i

mitja de drap de bri prim, una mànega de dona, 51 quart, de cànem bragat.

Roba de casa 208 Les màrfegues/matalassos que surten en l’inventari ens poden guiar en aquesta hipòtesis. 209 Vestimenta més aviat morisca, que també feien servir els cristians, consistent en un cos cenyit a la cintura, botonat, amb mànigues i faldilla que arribava als genolls. 210 El té en Berenguer Maiol, el seu sogre.

81

De la neteja : 8 tovalloles, 2 manils amb llistes de cotó blau, de daus; 4 tovalloles, dos

en un pèssol; una tovallola prima amb ratlla i flocadura als caps; dos manils blancs de

cobrir la pastera; uns manils llargs amb llistes de cotó blau; 2 manils més; 1

eixugamans.

A la masia :

Manils; 2 tovalloles; uns manils nous, barrats de blau.

De la taula : tovalles de canamàs de Borgonya, amb llistes de fil blau; 4 tovallons, en

dos pèssols en dos engrunats; mitja dotzena de tovallons nous en un pessol, eren dins

d´un cofre; 3 tovallons més, dos en un pèssol; unes tovalles d’una cana i mitja amb

llistes blaves de cotó;

A la masia :

Un parell de tovalles, 2 tovalles sotils, 2 de grans, bones, en què hi ha unes barrades de

blau als caps,

Tot el que hem enumerat de l’alberg era situat a la mateixa cambra, la cambra sobre el

carrer, a la primera planta.

A la masia, la roba era desada en la cambra de sobre l’estable.

Concloent aquest apartat del vestuari, indiquem la diferència en la roba d’home o de

dona segons si era a la masia o l’alberg. A la masia hi havia més roba d’home que no

pas de dona. Mentre que la roba de neteja , de llit o de taula era més utilitzada a l’alberg

que a la masia del segle XVI.

Per conèixer la riquesa d’una casa cal saber els mobles que hi havia. Els seients, els llits,

els llums...

A l’alberg, en quant a il·luminació hi ha a l’entrada 2 torxes, al menjador, una llàntia

davant Sant Cristòfol, 4 llumaners, un amb cunya de ferro,5 canalobres, enmig de l’arc

un canalobre de banyes de cèrvol amb una nina. A la cambra de sobre el carrer, un

canalobre que puja i baixa i 2 llumaners.

En mobles té a l’entrada una post de pi, al menjador una tauleta amb els seus peus

llevadisos, dos cairats que serveixen de bancs, a la cuina, una taulota on hi ha les

escudelles, una tauleta migsencera, en la cambra sobre la cuina, un llit amb 4 posts, tot

parat211, en la cambra de sobre el carrer, dos llits, un, amb 8 posts tot parat, l'altre amb 5

posts, també parat, un armari de plegar, un cofre valencià pintat, amb la seva

tancadura, dos cofres blancs, enlleonats, un cofret encuirat, enlleonat amb un lligar de

82

vèls, un altre cofret encuirat enlleonat,una caixeta amb dos forats per posar diners

(una guardiola ), una altra per tenir diners amb 2 forats, una arca amb peus, als caps

de sí mateixa212, un banquet, una tauleta plegadisa amb els seus peus, un banc de seure,

un altre llit de 5 posts tot parat, una banqueta davant del llit, un cofret de poc valor.

El que abunda a l’alberg són cofres i llits. Hi tenim només una arca. Sembla que també

hi havia cortinatges perquè a la cambra de sobre el carrer hi ha 2 peses de cortines amb

senyal de lleó.

A la masia d’en Pere Gual en quant a il.luminació hi ha, a la cuina, 3 llumaners, amb

cunya de terra, un canalobre de ferro dolent, a la cambra on morí el difunt, un

canalobre de llautó xic. Hi trobem els mobles, a l’entrada, una taula amb els seus peus

i dos bancs, a la cuina, dos bancs de fusta grossos, al celler, dos bancs, a la primera

cambra del cap de l’escala, bancs de fusta, una caixeta xica, un cofre gran amb el seu

pany i clau amb roba dins, una altra caixa xica, buida, al menjador, un banc gran i una

taula gran, un banc davant del llit, en l’altra cambra sobre l’estable, un banc nou i dos

sotils, una taula gran nova, una taula amb els seus peus, sotil, una estrada nova de 3

trons, amb els seus panys i claus i que a dins hi ha coses vàries, un caixò, un cofre gran

amb pany i clau en que hi ha roba, una caxota dolenta sense cubertor, un cofre gran

groc amb el pany i clau amb roba dins. Un altre cofre gran, groc, nou amb el pany i

clau i que a dins hi ha: Una capsa pintada amb dos managuins, una altra capsa

pintada. Una caixeta petita sense cubertor, dolent. Una caixa plana amb el seu pany i

sobrepany, un cofret xic ferrat amb pany i sobrepany buit.

Pel que veiem l’alberg era més il·luminat, sobretot el menjador, espai on deurien estar-

hi més hores.

Ens faltaria encara relatar aquells objectes , que al nostre entendre, els trobem d’una

certa qualitat, aquells que serveixen per decorar la casa o ens poden mostrar una certa

espiritualitat. Jaume Aurell ens diu que la casa, la llar familiar d’un mercader, és el medi

on desenvolupa la seva vida privada, i en molts casos la professional. És lògic, doncs,

que la seva religiositat impregni algunes de les estances de les cases213. L’alberg de

Francesc nomé hi té al menjador un retaule de Sant Cristòfol amb la passió de

211 Ens refererirem a la màrfega, llençols... 212 de poc valor i que té Jaume Gual. 213 Jaume Aurell i Cardona, Iconografia a les llars mercantils del segle XV, mentalitat, estètica i religiositat dels mercaders a Barcelona, pàgs, 302, dins l’Anuario de estudios medievales, C.S.I.C. 25/1, Barcelona, 1995

83

Jesucrist. Ens segueix dient Aurell : Hi trobem retaules, - sovint composicions

articulades; oratoris, tapissos...No pas a la casa d’en Francesc. A la masia de Pere,

també al menjador hi ha un oratori de paper amb el crucifix i amb una tovallola. En la

cambra on morí Pere, un paper pintat a la paret amb la figura de Nostra Dona i de Sant

Bernat. No podríem pas dir que aquestes dues famílies són molt religioses. Això també

ens confirma que de fet, només hem trobat dos Gual que són preveres i una filla que es

fa monja durant tot el segle XV. No és molta cosa si pensem la quantitat de branques

familiars que eren.

En quant a joies o objectes de valor tampoc és gaire variat. A l’alberg, en la cambra

sobre el carrer només podem llegir, dues estores, una de paret, d’obra de València,

l’altre d’espart, de peus. A la masia hi trobem un collar d’argent que són 70 grans, un

parell de culleres planes i una copa d’argent que costa 10 ducats. També una conca

d’argent gran. Tot allò que veiem a l’hora de fer els capítols matrimonials, els diners,

els objectes de valors – pocs – que es donen a l’hereu o la cabalera no es reflexen amb

aquests inventaris. Ens faltarien més dades per cobrir més informació al respecte.

Els inventaris anotats no ens ajuden gaire a l’hora de saber el patrimoni d’ambdues

cases. Sí, que podem deduir que no van canviar tant les coses des de l’any 1423 al 1507

en quant a la qualitat de coses materials que posseïen aquestes dues branques del

llinatge Gual.

Podríem dir però, que vist els dos inventaris, no donen molta riquesa material ni en

l’alberg urbà ni en la masia. Més aviat pot semblar que el patrimoni dels Gual s’hauria

de comptar més amb els béns immobles que no pas els mobles.

Tenim buidats altres inventaris de cases de Vilafranca dels mateixos anys i no hi ha

diferències importants entre unes i altres. Cosa aquesta, que ens fa pensar que la

possessió de béns materials de la gent –pertanyessin a la classe que fos- que vivia a

Vilafranca en època baixmedieval era bastant semblant.

Els beneficis aconseguits per les famílies Gual a les zones urbanes o rurals no

necessàriament servien per comprar coses materials - ni cases- sinó que aquests, eren

per tornar-los a invertir, augmentant així les seves explotacions i guanys.

4.2 Ascens per mitjà del matrimoni:

Els Masdovelles

Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, féu donació de la vila de l’Arboç, l’any

1174, al seu fill Alfons I, esdevenint vila reial. Més tard, el rei Jaume II, l’any 1297,

84

cedeix a l’Arboç, juntament amb Molins de Rei i Vilafranca, a Guerau de Cervelló. El

rei Pere III, l’any 1366, autoritza a la vila de l’Arboç a tenir call jueu.

El rei Pere III, el mes de juny de l’any 1339, autoritzà que a més de les fires que ja s’hi

celebraven a primers d’agost, en pogués tenir unes altres que duressin deu dies, després

de les de Vilafranca, passats vuit dies. Alhora concedia seguretat i protecció a tots els

que vinguessin.214

L’any 1358, des de Girona, el rei confirmà les fires de l’Arboç i autoritzà a celebrar-les

deu dies després de la festa de Sant Pere Apòstol, al mes d’octubre.215

Aquests canvis de dates va originar un plet entre l’Arboç i Vilafranca. Els homes de la

universitat de Vilafranca protestaren per l’excessiva proximitat entre les dues fires.

Aquest fet ens porta a comentar la importància que tenia la vila reial de l’Arboç durant

el segle XV. En ella s’hi celebrava també fires i mercat, com a Vilafranca.

Els Gual havien de ser-hi, era important aconseguir relació amb gent d’aquesta

població. Ja la tenien des del segle XIV al casar-se una filla dels Gual del mas de les

Clotes amb un Salbà de l’Arboç, però durant el segle XV no hi era tant.

Els Masdovelles eren originaris de l’Arboç. Tenien possessions a Vilafranca i al

Penedès. S’havien emparentat amb els castlans de Vilafranca. Tot era prou important

per buscar lligams amb els Masdovelles.

Dalmau de Masdovelles és domiciliat a l’Arboç. Estava casat amb Mundina. Germà del

poeta Guillem fou el pare de Pere Joan, de Joan Berenguer i d’Angelina, casada amb

Guillem Gual del mas de la Riba, l’any 1435.

Notoris són els Masdovelles per haver donat dos poetes catalans, l’obra dels quals és

coneguda gràcies a un cançoner elaborat el 1470 per Joan Berenguer de Masdovelles, el

qual aplega gran quantitat de poesies seves i quinze del seu oncle Guillem de

Masdovelles.216

En Guillem de Masdovelles fou poeta al servei de Martí l’Humà i de Ferran I, fou oïdor

de comptes de la Generalitat. Premiat en certamens a Tolosa i Barcelona. Les quinze

poesies que té en el cançoner són datables entre 1389 i 1438. Algunes de les

composicions líriques són escrites en un occità ple de catalanisme. Fou cortesà i soldat;

214 ACA, Registre Cancelleria núm.866, fol 58r. 215 ACA, Registre Cancellaria núm.900, fol 201v. 216 Edició de R. Aramon i Serra, El cançoner dels Masdovelles ( Manucrist núm.11 de la Biblioteca de Catalunya ). I.E.C., Barcelona, 1938.

85

membre del patriciat barceloní. Oncle de Joan Berenguer de Masdovelles, també poeta.

Fou també soldat a Sicília durant la revolta anticatalana de 1394217.

Té un poema ,Sirventès a mossèn Ramon d’Abella, que refereix les lluites de 1389 en el

nord de Catalunya, quan Bernat d’Armagnac, invadeix el Principat amb l’objecte de fer

valer per la força els seus suposats drets al tron del regne de Mallorca.218És un poema

polític, una defensa de Joan I a més d’una dura crítica dels traïdors al rei i ara partidaris

del d’Armagnac.

També, Sirventès al siti de Catània, és un poema polític. Compost per ordre del duc de

Montblanc, l’infant Martí, i durant el setge de Catània, un dels episodis de la revolta

siciliana de 1394, violent i agressiu, ple de rancor contra els rebels.

Joan Berenguer de Masdovelles, era nebot de Guillem i germà d’un altre poeta, Pere

Joan de Masdovelles. L’any 1442 heretà al primer dels esmentats. Partidari de Joan II

durant les guerres civils, el monarca li va fer donació de L’Arboç del Penedès com a

premi a la seva fidelitat. Els seus poemes comprenen del 1438 al 1467. En la seva obra,

molt extensa, apareix com a poeta amorós i religiós. Però el sector més significatiu de la

seva obra són els poemes polítics, perquè ens mostra la reacció, sovint interessada, d’un

partidari de Joan II. L’obra Regne divís és desolat, perdut, la va llegir el 17 de gener de

1459 en ocasió de l’entrada de Joan II a Catalunya i de la rebuda que li va ser feta a

Vilafranca, on es trobava Masdovelles. Eren presents Lluís Despuig, mestre de

Montesa; Pere d’Urrea, arquebisbe de Tarragona, i Lope Ximénez de Urrea, entre altres

grans personatges i partidaris de Joan II. De to pessimista, anota els mals produïts per la

guerra i aconsella la pacificació del país:

Regne divís és desolat, perdut,

E no ha rei ajudat per Déu sia,

e ço ne part per mala tirania,

que lo pus fort ha sobrat o vençut.

217 L’any 1380 el rei Pere III de Catalunya-Aragó, cedí els seus drets a la corona siciliana al seu fill Martí, que hauria de governar l’illa com a vicari, mentre que el fill d’aquest, del mateix nom, es casaria amb la reina Maria. L’infant Martí aconseguí de desembarcar a l’illa, on la reina Maria i el seu marit Martí I de Sicília el Jove foren rebuts per tres vicaris. Quan semblava que la reinstauració de la reina Maria i el seu marit ja havia estat aconseguida, s’inicià el 1393 una revolta que s’estengué per tota l’illa. Quant l’infant Martí, esdevingut rei de Catalunya- Aragó a la mort del seu germà Joan I (1396) deixà l’illa, el 1397, Sicília estava gairebé pacificada. 218 Ramon d’Abella defensava el territori al voltant de Torroella de Montgrí i Palafrugell i el nostre poeta formava part de les seves companyies.

86

Molts altres poemes són dedicats a Joan II, com el de Si la fe fos per los tots bé tenguda,

composat el 1464. Es tracta d’un violent atac contra l’Església catalana, rebel en part

contra l’autoritat reial, i contra el conestable Pere de Portugal, titulat rei de Catalunya.

Pere Joan de Masdovelles fou germà de Joan Berenguer i nebot de Guillem de

Masdovelles. Es casà amb Isabel, filla de Lluís de Vilafranca, castlà de la Vila, senyor

de la casa de les Pujades ( Castellví de la Marca ).

Capítols matrimonials Masdovelles/Gual

La vídua Caterina, del mas de la Riba, ho va tenir clar. L’any 1435 casà -com a tutora

que era del seu nét i usufructuària del mas- l’hereu del mas de la Riba, el seu nét, amb

Angelina Masdovelles, filla de Dalmau.

Aquest casament, va produir amb els Gual del mas de la Riba un ascens social

important, a partir de 1435 fins mitjans segle XVI. Durant tots aquests anys els

Masdovelles i els Gual van anar junts molt sovint. Uns exemples en són la tutoria que

tingué en Joan Berenguer de Masdovelles de l’Arboç del seu nebot en Joan Gual, fill de

Guillem, l’any 1457 conjuntament amb Jaume Gual, mercader de Vilafranca. O el 1490

on té lloc la creació i venda d’un censal mort, de valor 10 lliures anuals, atorgada per

Francesca, viuda de Joan Gual, donzell, senyor de la casa de la Riba, Joan Gual,

donzell, fill dels indicats, i Pere Fàbregues, procurador d’en Guillem Joan de

Masdovelles, a favor del discret Blai Merles, prevere de Vilafranca219 o l’any 1499 on

Guillem Joan de Masdovelles com a veguer de Vilafranca, va donar poder a Joan Gual,

donzell, de la casa de la Riba, que, en nom d’ell, renunciés al càrrec de veguer davant el

lloctinent general de Catalunya,220o també el 1502 en què Joan Gual, donzell,

procurador de Guillem Joan de Masdovelles, atorga un establiment enfitèutic, a favor de

Pere Gual, pagès del mas de l’Alzina, d’una peça de terra de set quartons situada a la

parròquia de Sant Jaume de Moja, al lloc anomenat “Pera Borda”.221

Els capítols matrimonials d’Angelina Masdovelles i Guillem Gual es signaren dins de

l’hort del monestir dels frares menors de Vilafranca. 222

En aquests capítols, Caterina, àvia de Guillem, li concedeix tota l’heretat del mas de la

Riba ( censals morts, violaris, quadres, rendes...). Guillem té disset anys.

219 AHC, notari Bartomeu Llopis. Protocol XV-XXIX-5. Foli 39r. 220 Ibidem.Notari Jaume Bartomeu.Llibre 1498-1503.Folis 4r i 4v. 221 Arxiu Comunitat de Preveres de Vilafranca. Pergamí 951.Carpeta 8. 222 Prop del monestir els Masdovelles hi tenien un carrer en el seu nom. El monestir estava situat en l’espai anomenat en la documentació com la quadra de Masdovelles.

87

El germà d’Angelina, Joan Berenguer de Masdovelles, cavaller de l’Arboç, com hereu

de Dalmau de Masdovelles, dóna la llegítima en forma de dot, segons la voluntat del seu

pare Dalmau, a la seva germana de 5.000 sous barcelonesos.

Guillem fa augment o esponsalici de 2000 sous barcelonesos.

L’ascens social, els Gual ja l’havien aconseguit a Vilafranca, gràcies amb altres enllaços

matrimonials, però aquest va ser el que els col·locà directament dins la classe de la

petita noblesa del Penedès i dins la política. El llinatge es tornà a escampar cap a

l’Arboç i la comarca del Baix Penedès. Uns exemples en són, un Joan Gual, que l´any

1477 forma part del jurat de la universitat de l’Arboç.223

Tot plegat va fer, que els Gual, fossin amos de patrimonis considerables, acumulats

també, per les diferents estratègies matrimonials que anaven aconseguint.

223 En el document on hi surt un inventari de les joies i vasos sagrats de l’església de l’Arboç tot indicant els seus dipositaris. Llibre vermell de l’Arboç, fols. 125-125v.

ELS MASDOVELLES, VILAFRANCA, L'ARBOÇ I ELS GUAL, segle XV, Quadre 12

GUILLEM DE MASDOVELLESPOETA

L'ARBOÇ

MUNDINA

ISABELfilla de Pere Lluís de Vilafrancacastlà i senyor de les Pujades

Castellví de la Marca

PERE JOAN DE M.POETA

BLANCA

GUILLEM JOAN DE M.VEGUER DE VILAFRANCA

JOAN BERENGUER DE M.L'ARBOÇPOETA

FRANCESCA MARTÍ2ªnúpcies

JOANMas de la Riba

JOANA

GUILLEM GUALMAS DE LA RIBA

ANGELINAL'Arboç

Matr.1435

DALMAU DE MASDOVELLESL'ARBOÇ

88

CONCLUSIONS

Des de que vam enfocar aquest treball sobre la família Gual, sabíem que una crisi al

segle XIV – XV hi va ser en els espais en els quals va viure el nostre llinatge. No

sabríem però, situar-la en uns anys concrets d’un o altre segle, ni el temps que va durar.

Hem dit, en la nostra introducció, que la intenció del nostre treball era veure si el

llinatge Gual va patir aquesta crisi i si va repercutir en l’evolució del seu patrimoni.

A finals d’aquest segle sorgeix un aspecte econòmic/patrimonial important dins del

llinatge Gual, i farà que els anys posteriors, moltes de les actuacions dels Gual girin al

voltant d’aquest aspecte, ens referim a la suma en el seu patrimoni, del Mas de l’Alzina,

mas, que a pel fet d’estar situat molt a prop de Vilafranca del Penedès ajudarà a que els

fills d’aquest i dels altres masos del llinatge inverteixin i participin de l’engranatge urbà.

Hem vist en tota la documentació registrada en el treball que, els Gual – sobretot en el

segle XV – són inversors ocupats en generar cada vegada més guanys econòmics. Eren

homes de negocis que actuaven com arrendadors, administradors o gestors de rendes

senyorials ( familiars o no ), prestamistes per a persones de qualsevol nivell social,

comerciants sols i en societats i inversors tant en propietats rurals com urbanes.

Aquesta primera idea ens dóna ja el convenciment que al llinatge Gual, durant el segle

XV no li va repercutir la crisi en el seu patrimoni, tot el contrari, aquest es va anar

ampliant.

Sabem que la terra era una vàlua segura a l’edat mitjana. Totes les fortunes eren per

aconseguir un patrimoni immobiliari rural i urbà, explotat sota cens. La possessió de

propietats era el primer indicador de la posició social. Així podem constatar que tots els

Gual són propietaris de la casa o masia on viuen i d’altres cases, horts, vinyes, camps...

des del segle XIV fins més enllà del segle XV. A partir del mas de la Riba ( Sant Martí

Sarroca ) que ja abans de l’any 1340 és dels Gual amb les seves terres i possessions.

Abans de l’any 1350 el mas de les Clotes també forma part de les propietats dels Gual.

Igualment el mas de Pacs, abans de l’any1370. I el mas de l’Alzina abans des de l’any

1379.

Masos que anaven acompanyats per les seves unitats d’explotació, que ells treballaven o

establien a altres pagesos. Cap d’aquests masos va desaparèixer o va passar a ser un mas

89

rònec durant el segle XIV i XV. Ni tampoc van ser menys les terres que formaven part

dels dits masos. Hem anomenat que l’any 1388 un Gual, del mas de la Riba, compra

terres i cases a prop de Vilafranca i als seus voltants o el senyor de Pacs, que estableix a

un advocat de Vilafranca , terres que són del domini útil de Bernat Gual del mas de

Pacs. I molt important és ressaltar la venda abans de l’any 1389, de forment dels Gual

del mas de l’Alzina als prohoms de la universitat de Vilafranca. Aspecte aquest últim,

que ens dóna a afirmar que les terres dels Gual estaven en bon rendiment, durant aquests

anys.

Si entrem en els anys primers del segle XV veiem una continuïtat en la possessió de les

terres i masos. El mas de la Riba té l’any 1399, terres cultes i ermes, vinyes i arbres de

diferents fruits. A més, continuen ampliant el seu patrimoni a partir d’una acurada

política matrimonial, sobretot amb casaments amb gent important de Vilafranca del

Penedès i que més d’un els fa emparentar amb la petita noblesa.

Resumint, no és probable que la producció de les terres dels Gual estiguessin estancades

o a la baixa des de finals del segle XIV i començaments del XV. Podem afirmar que el

llinatge Gual se’n va aprofitar de la crisi que existia en algunes altres famílies o

llinatges. Una dada que ens ho afirma del tot, trobada en el moment de tancar aquest

treball, és un document de l’any 1403 on el conseller del rei, Bernat Serra, demana a

Guillem Gual i Francesc Ferrer del terme del castell de la Bleda, presentin títols i raons

del perquè són propietaris dels masos situats en el dit terme i que eren de Berenguer

Riba i de Borràs Coll, tots dos difunts.224 No consta que Guillem presentés els títols,

cosa que si féu en Francesc Ferrer. És un exemple de que alguns masos restaven

abandonats, degut a la pesta o altres causes, i els que no ho eren – llegiu els dels Gual –

se’ls apropiaven.

Una mostra de que aquesta crisi existia en altres masos – i fins i tot a Vilafranca- és la

quantitat de venda de censals morts que fan els Gual des de abans de l’any 1391 fins

mitjans segle XV, anys aquests últims, que sembla estancar-se la venda de censals

morts, dada que podria significar que és a partir dels anys 1425/30 que la crisi es va

superant.

Per tant, no estaríem d’acord – dins del territori on ens hem mogut per estudiar aquest

llinatge - amb les dades que dona Mario del Treppo quant situa la crisi de creixement, a

Catalunya, abans de l’època de prosperitat del primer terç del segle XV, marcat per un

signe ascendent entre 1420 i 1433.

90

A partir de l’any 1425 el mas de la Riba – a partir de l’administració de la vídua

Caterina - va ampliant el patrimoni, comprant terres a prop de Vilafranca i voltants.

Tots els hereus dels masos dels Gual continuen comprant i establint terres durant tot el

segle XV. Una part les reben d’herència d’altres masos i una altra part molt més gran a

partir dels diferents casaments que organitzen. A més no es queden tan sols a prop de

Vilafranca del Penedès, sinó que arriben a l’Arboç del Penedès, una altra vila reial.

No tan sols en propietats els Gual tindran patrimoni sinó també en senyories i drets

castlans. El cas de les quadres de l’Ortigós, el Gatell i Vallformosa ( segle XV ) i els

drets amb els béns del castlà de Vilafranca Lluís de Vilafranca, en seran uns exemples

importants.

A la quadra de l’Ortigós hi trobem abans de l’any 1411 vivint un Gual. A partir del

1420 els Gual del mas de la Riba compren la jurisdicció civil de la dita quadra. Així és

com van invertir l’excedent econòmic que tenien. L’any 1425 compren la jurisdicció

civil de la quadra del Gatell. La compra de les jurisdiccions d’aquestes quadres van ser

fetes per Guillem Gual del mas de la Riba. Anem veient per tant, que el mas de la Riba

és qui va adquirint més beneficis, però no per això cal creure que no els repartia amb la

seva família. Després de la mort de Guillem, en la documentació, es va trobant molta

relació de la vídua Caterina i la resta del llinatge. L’establiment de la quadra de

Vallformosa ( Vilobí del Penedès ) per part d’un Gual mercader l’any 1462 demostra

que el patrimoni dels Gual no ha canviat i continuen acumulant beneficis. També Mario

Del Treppo ens comenta que hi ha una baixada de la crisi l’any 1450 – que no hem notat

en el territori estudiat – i una altra pujada entre 1454 i 1462 . L’establiment de la quadra

de Vallformosa s’emmarca dins d’aquest últim any, per tant, cal suposar que hom podia

pagar i patia dèficit econòmic. També dins d’aquests anys i posteriors els Gual

arrenden, perquè tenen en senyoria , a diferents notaris, l’escrivania del batlle i del

veguer de Vilafranca ( 1436/1455/1497 ).

La guerra civil tampoc no trenca el patrimoni dels Gual. És també aquesta guerra qui

dona beneficis al llinatge. El rei Joan els hi concedeix el que ja posseïen abans de la

guerra i una mica més, sobretot quan dona a Joan Gual del mas de la Riba, la part que li

pertany del castlà Lluís de Vilafranca, referint-se a diferents senyories del Penedès.

Finalment, l’activitat comercial, ja des del segle XIII, era conduïda per les fortunes –

sobretot urbanes – i s’identificaven amb famílies que el seu ofici acostumava a ser

comerciants, banquers, advocats, teixidors... Els Gual participen en les activitats

224 A.C.A. Real Patrimoni. Batllia nº 858. Fol. 34r 34v.

91

comercials ja abans del segle XIV i durant el XV. El seus oficis van des de pagesos –

benestants – fins a mercaders, calderers... i no serà fins a finals del segle XV que no

trobarem teixidors en el llinatge.

Aquesta activitat comercial la considerem bàsica en el procés d’evolució del patrimoni

del llinatge Gual. El comerç va ser qui va donar els beneficis primers, per poder invertir

en la compra de terres i vendre censals morts.

Els Gual a partir de mitjans segle XV van ser un llinatge privilegiat, fins el punt de

voler-se semblar a la baixa noblesa – el casament d’un Gual amb una Masdovelles, va

ser una fita important -.

A finals del segle XV part del llinatge formava part com a consellers de les universitats

de l’Arboç del Penedès i Vilafranca del Penedès. Ara més que mai podien utilitzar les

institucions en benefici dels seu interessos. Uns Gual eren cavallers, altres continuaven

els oficis dels seus familiars. Però la majoria formaven part de la burgesia urbana.

92

BIBLIOGRAFIA

AINAUD I DE LASARTE JOAN/ I ALTRES AUTORS, Catalunya Romànica, Vol.XIX, El Penedès,

L’Anoia, Enciclopèdia Catalana, Barcelona 1992.

AURELL I CARDONA, JAUME Iconografia a les llars mercantils del segle XV, mentalitat, estètica i

religiositat dels mercaders a Barcelona, a anuario de estudios medievales, C.S.I.C. 25/1, Barcelona 1995.

BATLLE, CARME L’expansió baixmedieval, segles XIII-XV, Volum 3, Història de Catalunya, Edicions

62, Barcelona Edició 1999.

BELENGUER CEBRIÀ, ERNEST València en la crisi del segle XV, Edicions 62, Barcelona 1976.

BIOSCA, ELOI/ VINYOLES, TERESA/ XORTÓ, XAVIER Des de la Frontera. Castells medievals de

la Marca. Ed. Universitat de Barcelona. Fundació Castellet del Foix. 2001.

BOFARULL I TERRADES, MANUEL L’Esquernosa, un indret desconegut, a Miscel.lània

Penedesenca, Vol.IX, Institut d´Estudis Penedesencs, 1986.

BOIS, GUY Què és el feudalisme?. dins el dossier : El Feudalisme i la seva crisi primera (segles XIV –

XV ) a l´Avenç núm.33, 1980.

DE BOLÒS, JORDI El mas, el pagès i el senyor, Edit. Curial, 1995.

Aportació a l’estudi de la morfogènesi dels llocs de poblament, Pàg 69... a Territori i Societat a l’Edat

Mitjana, història, arqueologia, documentació, 1998.

PIERRE BONNASSIE, Catalunya mil anys enrera, segles X-XI, Economia i societat feudal, Volum 2,

Edicions 62, 1981.

BORRELL Y SOLER, ANTONIO MARIA Protección de la vidua en los regimenes civiles españoles, A

Estudios de derecho sucesorio, conferencias del cursillo del año 1945, Pàgs, 9/43, Barcelona 1946.

CANYELLAS I VILAR, NÚRIA La marca del Penedès: avenç de la frontera i repoblació al baix

Penedès. Problemes jurisdiccionals, s.XI-ppi XII, a Miscel·lània Penedesenca, Volum XIV, 1990, Pàgs,

215/227 Institut d’Estudis Penedesencs, 1991.

CARBONELL I VIRELLA, VICENÇ Els Masdovelles, llinatge del Penedès a Miscel.lània Penedesenca,

Volum I – 1978, pàgs. Institut d’Estudis Penedesencs, Barcelona 1979.

CATALÀ BENACH, BENJAMÍ Masies, història, dibuixos, detalls de construcció i decoració. La Bisbal

del Penedès i rodalies. Ed. Caixa Penedès. Sant Sadurní 1987.

CONDE Y DELGADO DE MOLINA, RAFAEL transcripció i índex, El llibre vermell de l’Arboç,

Diputació de Tarragona, 1991.

CUADRADA, CORAL La Mediterrània, cruïlla de mercaders ( segles XIII-XV ), Edit. Dalmau 2001.

FERRER I MALLOL, MARIA TERESA/ MUTGÉ I VIVES, JOSEFINA/ RIU I RIU, MANUEL/ EDS,

El mas català durant l’edat mitjana i la moderna ( segles IX – XVIII) CSIC, Barcelona 2001.

FERRÉ I MIRÓ, SALVADOR Els Salbà, nissaga de la mitjana noblesa catalana d’origen bisbalenc, a

Miscel.lània Penedesenca 1988, Vol. XI, Sant. Sadurní d’Anoia 1989.

FONT I RIUS, JOSEP MARÍA Cartas de población y franquícia de Cataluña, Vol II, CSIC, Madrid,

1983.

FOSSIER, ROBERT El tiempo de las crisis 1250/1520, Edit. Crítica, 1988.

GARCÍA, ARCADI/ COLL, NÚRIA Galeres mercants catalanes dels segles XIV i XV, Fundació

93

Noguera, Barcelona 1994.

GARCÍA DE CORTÁZAR, JOSÉ ANGEL La sociedad rural en la España Medieval, Siglo XXI, 1988,

Madrid.

DE VALDEAVELLANO, LUÍS GARCÍA Curso de historia de las instituciones españolas. Alianza

Editorial, S. A. Colecc. Alianza Universitaria Textos, núm 53. Madrid, 6ª Edición. Madrid 1982.

Ibídem, Orígenes de la burguesia en la España medieval, Ed. Espasa. Calpe S.A. Colección

Austral.1975.

GIRONA I GALIMANY, JAUME Coord. Santa Margarida i els Monjos, El nostre Patrimoni

Arquitectònic, Quaderns de divulgació Local, núm.9 Ajuntament Santa Margarida i els Monjos, 2003.

Santa Margarida i Els Monjos, Passeig per la nostra història, Ajuntament de Sta. Margarida i Els

Monjos, 1982.

GUAL CAMARENA, MIQUEL Vocabulario del comercio medieval, Edicions El Albir, Barcelona, 1976.

GUAL VILÀ, VALENTÍ La família moderna a la conca de Barberà, Diputació de Tarragona, 1993.

HEERS, JACQUES Occidente durante los siglos XIV y XV, Edit. Labor, 1968.

H. HILTON, RODNEY Una crisi del feudalisme. “ El Feudalisme...”.

La Pagesia i l’ordre feudal, al 1er Col·loqui d’Història Agrària, Barcelona, 13-15 d’Octubre 1978,

Col·lecció Politècnica/11 Institució Alfons el Magnànim/Diputació de València,1983.

IGLÉSIES I FORT, JOSEP Estudi de les xifres de població de l´Alt Penedès en el curs de sis segles

(1358-1975), Estudis i documents IV. Institut d’Estudis Penedesencs. Vilafranca, 1988.

LALINDE ABADÍA, JESÚS La jurisdicción real inferior en Cataluña, Corts, veguers, batlles,

Barcelona, 1966.

LLORAC I SANTIS , SALVADOR, Vilobí del Penedès, passat i present, Ajuntament de Vilobí, 1991.

Sant Martí Sarroca, Pòsit del Temps, Ajuntament de Sant Martí Sarroca, 1989.

Pacs del Penedès, Un municipi en harmonia amb la natura, Ajuntament de Pacs del Penedès, 2003.

LÓPEZ PÉREZ, Mª DOLORES, La Corona de Aragón y el magreb en el siglo XIV ( 1331-1410),

C.S.I.C. Barcelona, 1995.

MADOZ, PASCUAL, Catalunya, Volum I i II, Diccionari geográfico, Edit. Curial, Barcelona 1985.

MARGARIT ANTONI / SOLÉ I BORDES, JOAN/ MIRET, ANTONI Episodis de la història de Sant

Cugat Sesgarrigues, Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues, 1999.

MAS I PERERA, PERE Vilafranca del Penedès, Edit. Barcino, 1932. Facsímil, 1982. Ajuntament de

Vilafranca del Penedès.

MASSANELL ESCLASANS, ANTONI Les creus de terme vilafranquines (II), dins Olerdulae, nº 21-22,

Museu de Vilafranca, Juliol-Desembre, 1983.

MESTRE I CAMPI, JESÚS Director del Diccionari d’història de Catalunya. Edicions 62. Barcelona,

1993.

MIQUEL I LÓPEZ, JÚLIA La venda de la jurisdicció civil i criminal de Llorenç del Penedès, 1358, a

Miscel·lània Penedesenca, Volum XI, 1988, Pàgs, 189/216, Institut d’Estudis Penedesencs 1989.

MUNTANER, IGNASI MARIA, El terme d’Olèrdola en el segle X, segons el document de dotació de

l’església de Sant Miquel, Estudis i Documents VIII, 91, Institut d’ Estudis Penedesencs 1995.

OCAÑA I SUBIRANA, MARIA El món agrari i els cicles agrícoles a la Catalunya Vella, s. IX – XIII,

94

Universitat de Barcelona- Geografia i Història, Barcelona 1998.

PALAU I RAFECAS, SALVADOR, Els molins fariners de la conca de l’Anoia, a Miscel·lània

Penedesenca, Volum XV, 1991, Pàgs 591/619. Institut d’Estudis Penedesencs, 1992.

PELLA Y FORGAS, JOSÉ, Código civil de Catalunya, Ed. Vela, tom. I, Barcelona, 1943.

PÉREZ SAMPER, MARIA DELS ÀNGELS, Coord. La vida quotidiana a través dels segles, Edit. Pòrtic,

2002.

PLANAS, JOSEP Antics convents, esglésies i capelles de Vilafranca, 1948, Vilafranca del Penedès.

PORRAS ARBOLEDAS PEDRO ANTONIO,/ RAMIREZ VAQUERO, ENRIQUE / SABATÉ I

CURULL, FLOCEL “La època medieval : administración y gobierno” Historia de España VIII, História

medieval, E. Istmo, 2003.

POYO I CREIXENTI, ANTONIO Vilafranca del Penedès, pedres armeres, lloses i làpides sepulcrals del

claustre de Sant Francesc, Ed. Vilatana, Vilafranca del Penedès, 1991.

PUCHADES I BATALLER, RAMON JOSEP Als ulls de Déu, als ulls dels homes, estereotips morals i

percepció social d’algunes figures professionals en la societat medieval valenciana, Universitat de

València, València 1999.

PUIGCORBÉ I TICÓ, RAMON Toponímia Penedesenca, Assaig etimològic,Volum I, Alt Penedès,

Estudis i Documents I, Institut dÉstudis Penedesencs, 1987.

REDONDO GARCÍA, ESTHER El fogatjament general de Catalunya de 1378, C.S.I.C. Barcelona,

2002.

RIUS I MORGADES, JOSEP El Baix Penedès..., El Vendrell, 1980.

RODRIGUEZ PUERTOLAS JULIO / ALPERA, LLUÍS Poesia i societat a l’edat mitjana,Edit. Moll.

Palma de Mallorca 1973.

ROVIRA I ERMENGOL, JOSEP A cura de “ Usatges de Barcelona i Commemoracions de Pere

Albert”, Edit. Barcino, Barcelona, 1933.

ROVIRA I MERINO, JOAN / MIRALLES I SABADELL, FERRAN, Camins de transhumància al

Penedès i al Garraf, Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats

baixaven dels Pirineus a la marina, Ed. Associació dÁmics dels Camins Ramaders, Vilafranca del

Penedès, 1999.

SABATÉ I CURULL, FLOCEL Ejes vertebradores de la oligarquía urbana en Cataluña, A stampa in “Revista d´Història Medieval”, IX (1998), Distribuito in formato digitale da “Reti Medievali”. SAFONT, JAUME a cura de Josep Maria Sans i Travé, Dietari o llibre de Jornades

(1411-1484),Textos i documents, Fundació Noguera, Barcelona 1992.

SALRACH, JOSEP MARÍA Mas prefeudal i mas feudal, Conferència a la Universitat Pompeu Fabra,

1994 a Territori i societat a l’ Edat Mitjana, 1997, Universitat de Lleida.

SANMARTÍ I ROSET, CARME La pagesia benestant al Bages. El mas San Martí. Beca dínvestigació Fundació Caixa de Manresa, 1991. SERRA I CLOTA, ASSUMPTA La comunitat rural a la Catalunya Medieval: Collsacabra ( s. XIII-

XVI), Edit. Eumo, 1990.

SERRA, EVA Pagesos i senyors a la Catalunya del segle XVII, Baronia de Sentmenat 1590-1729, Edit.

Crítica, 1988.

SIMON I ABELLAN, JOAN ANTON / I RESINA I NAVAS, PERE Apunts sobre l’Arboç en la Baixa

Edat Mitjana, a Miscel·lània Penedesenca, Volum VIII, 1985, Pàgs,259/277, Institut d’Estudis

95

Penedesencs, 1986.

SOLÉ CARALT, JOAN Bisbal Històrica, Resumen històrico del Panadès, 2ª edición. Tarragona 1948.

SOLER I SALA, MARIA Feudalisme i nucleació poblacional. Processos de concentració de l’hàbitat al

comtat de Barcelona entre els segles X i XIII, a l’acta historica et archaelogica Medievalia, 23/24

homenatge al prof. José Ramón Juliá Viñamata. Facultat de Geografia i història Universitat de Barcelona,

Barcelona 2002/2003.

SPUFFORD, PETER Dinero y moneda en la Europa medieval, Edit. Crítica, 1991. TO FIGUERA, LLUÍS Família i hereu a la Catalunya Nord-Oriental, SEGLES X-XII, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1997. TORRES SANS, XAVIER El mas català durant l’edat mitjana, 1999, Girona. URPÍ, ROSA MARÍA / RESINA NAVAS, JOAN ANTONI El castell i terme de Banyeres del Penedès,

dels seus orígens al segle XIV. Ajuntament de Banyeres. 1991.

Banyeres del Penedès i els vincles amb el batlle de Barcelona, segons els capítols de la redempció de

l’any 1376, Banyeres, 2003.

VALLÈS, JORDI / VIDAL, JORDI / COLL, MARIA CARME / BOSCH, JOSEP MARÍA/ Editors, El

llibre Verd de Vilafranca, Volum I i II. Fundació Noguera, Barcelona 1992.

VINYOLES I VIDAL, TERESA La vida quotidiana a Barcelona vers 1400,

VIRELLA BLODA, ALBERT Els molins d’aigua en l’alta medievalitat a ponent del Llobregat”, a

Miscel·lània Penedesenca, 1983. Volum VI. Pàgs, 249/73. Institut d’Estudis Penedesencs.

Les cases fortes de la marca penedesenca, A Miscel·lània Penedesenca, 1988. Volum XI, Pàgs, 267/305.

Institut d’Estudis Penedesencs, 1989.

WADE LABARGE, MARGARET La mujer en la edad Media, Edit. Nerea, 1986.

96

1426 octubre, 26. Vilafranca del Penedès.

Caterina, vídua de Guillem Gual del mas de la Riba, en nom propi i com a hereva dels béns del seu marit difunt, i tutora del nét,

anomena procurador seu a Pere Ferran, sabater de Vilafranca. Segueix un llistat de totes les obligacions, com a procurador que ha de

fer en Ferran en l´administració dels béns. El document es fa amb llicència del batlle de Vilafranca.

A.H.C.V, Documentació vària, notari Joan Gostemps, de Vilafranca del Penedés:

1405/1431. Caixa 67. Cinc folis sense numerar.

Assit principio Sancta Maria meo

Presens huic operi sit gratia Pneumatis almi

me iuvet et faciat complere quod utile fiat

( Anno a nativitate millessimo quadrigentesimo vicesimo quinto )

( die veneris, vicesima sexta octobris anno predicto)

Noverint universi, Quod ego, Caterina1, uxor venerabilis Guillermi Gual, quondam,

mansi de la Riba, parrochie beate Marie de Blita, nomine meo propio et ut heres

universalis, dicti Guillermi Gual, viri mei, ad certum tempus, ac manumissor et

exiqutrixt ac tutrix et suo loco curatrix, constituta et assignata per dictum virum meum,

persone et bonis Guillamoneti Gual, pupilli mei et dicti quondam viri mei, neptis sive

net, filiique et heredis universalis venerabilis Jacobi Gual, quondam, filii nostri,

dictorum conjugum et domine Blanquine, eius uxoris, deffuncte; unacum, Petro Gual,

Jacobo Gual, mercatoribus et Petro Ferran, sutore Villeffranche Penitensi, et nos, dicti

Petrus Gual et Jacobus Gual, manumissores et exequtores ut predicitur testamenti seu,

ultime voluntatis eiusdem Guillermi Gual ac tutores et suo loco curatores iam dicti

Guillamoneti Gual, heredisque universalis dicti avi sui, certo tempore adveniente prout

de dictis herencia, manumissoria, tutela et cura plene constat per testamentum ipsius

Guillermi Gual, quod fecit et ordinavit in dicto manso de la Riba, in posse Joahannis de

Gostemps, autoritate regia notarii publici infrascrpti, vicesima quinta, die aprilis

proxime lapsi, anno presenti in infrascripto, nominibus predictis, cum autoritate et

97

decreto venerabili baiuli Villeffranche, vel eius loctinente, laudandoque primitus et

aprobando, ratifficando et confirmando, quitquid per vos, dictum Petrum Ferran, huc

usque ubique pro ipso deffuncto me, et dicta tutela procuratum et actum fint sive

gestum,. Constituimus et ordinamus vos, dictum Petrum Ferran, presentem

procuratorem et actorem mei iam dicte Caterine, et dicte tutele, ac suo loco cure, certum

et specialem et ad infrascripta generalem ad petendum ex habendum, et recipiendum

colligendum, et levandum pro nobis, dictis nominibus et utroque nomine insolum

omnes, et singulos census, redditus, exitus et pertinenciis, fructus, laudimia, tercia et

foriscapia, agraria, decimas, partes expletorum, reedita, mutua, comandas, comodata,

deposita logeria hospiciorum et aliarum possessionum, pensiones, censualium

mortuorum et violariorum, que habemus et recipere debemus, nominibus prexpressis,

vel altero tam ubicumque locorum et etiam eorum precia, causa quo luantur seu

redimentur et alias quasvis peccunie quantitates, res, bona, instrumenta, litteras,

albarana, rescripta, privilegia et alias scripturas, tam publicas quam privatas. Et quelibet

alia jura et bona universa, quocumque nomine censeantur et que nobis predictis

nominibus pertinent, et spectant ac debentur nunc vel imposterum seu que a nobis, ipsis

nominibus vel altero, tam detinentur et detinebuntur, ubique per quascumque personas,

quibuscumque racionibus, iuribus, titulis sive causis solucionem et soluciones, tam

numerando quam in tabulis campsorum seu sivitatum, recipiendum et 2 dictas

campsorum acceptandum. Et asque recipiendum et levandum seu eas alii vel aliis

mutandum, ac dici et scribi faciendum, et inde apocham, et apochas atque fines et

cessiones, transhacciones, gratas, lexias composiciones, absoluciones, remissiones

faciendum et firmandum, componendum quoque transhigendum, paciscendum et

stipulandum, scripturas terciorum, et alias obligaciones et confessiones judiciales et

nota instrumentorum quod nobis dictis nominibus vel altero tam facientes

cancellandum, anullandum, abolendum et liviandum seu cancellari, anullari, aboliri et

liviari, faciendum et consentiendum. Compotum et compota, et rationes a quibusvis

personis que aliquid de bonis et iuribus meis dicte Caterine, seu dictarum hereditate et

tutele reciperint, tenuerint, rexerint seu quovis modo administraverint, petendum

audiendum et exhaminandum. Et ipsa compota, si vobis visum fuiter, laudandum,

aprobandum vel etiam improbandum. Et ad gestorum veritatem 3 reducendum seu

1 Sobre Caterina, dues ratlles indicant que ha fermat. 2 Ratllat : dictis 3 Ratllat : redicend

98

reduci, faciendum et reliqua rationum, petendum, exhigendum et recipiendum errori

cauculi, alii cuicumque renunciandum, et ipsis personis, que ipsam compota res

diderint, et reliqua rationum, restituinter absoluciones fines et apochas faciendum et

firmandum. Item ad firmandum domini ratione in omnibus et singulis instrumentis,

vendicionum, stabilimentorum, permutationum et aliarum, alienationum et contractuum,

factarum et factorum, fiendarum et fiendorum de hiis que per nobis, predictis nonibus

coniuctim vel divisim tenentur et tenebuntur, et in quibus firma nostra eisdem nomibus,

vel altero tam utilis sit seu fieri requiratur iure, tamem dominio et faticha nostri et

nostrorum, ipsius nomibus vel altero, tam in omnibus semper salvis, ffaticiis utendum,

et ea que alienabuntur si volueritis ad opus mei dicte Caterina, seu ad opus dicte tutele

retimendum, vel aliis consentiendum laudimia, tercia et alia iura inde provinencia, et

nobis, dictis nomibus vel altero, tam conjuctim et divisim conpetencia recipiendum

necnon novas laudaciones, sive instrumenta precaria predictis nominibus faciendum et

firmandum, de hiis que pro nobis, eisdem nominibus vel altero, tamen teneantur ad

similes tamen vel consuetos census.4 Et iura sine domini mei et dicte tutele preiudicio et

diminucione. Redacciones quoque de agrario sive agrariis ad certos annuos census prout

vobis videbitur faciendum. Item homagia et fidelitates ab homnibus et mulieribus meis

et dicte tutele petendum et recipiendum. Iudicem et judices in omnibus, causis tam

principalibus quam appellatoriis, que inter me et enphiteoticiis ac terratenentes meos,

vel inter ipsos emphiteoticas adinuvicen tangentes quam deffendentes quavis, ratione

vel accione predictorum que sub directo dominio meo, dicte Caterina, ad censum et alia

iura teneantur provenerint vel quomodolibet ventilentur, de ligandum, et in arbitrum vel

arbitros arbitratorem, seu arbitratores, et amicabiles conpositores, cum pena vel sine

pena, compromitendum et pro ipsa pena pignora, tornandum et manulevandum. Et pro

ipsis pignoribus, tornandis et manulevandis bona mea, et dicte tutele obligandum et

omnia que in arbitrio requiravir faciendum et 5 laudandum. Et sentenciam seu arbitrum

ipsorum arbitrorum seu arbitratorum audiendum. Et eum seu eam si vobis videbitur

firmandum, aprobandum, laudandum et emologandum vel etiam inprobandum litteras et

rescripta ac privilegia onminibus predictis, et quolicet nomine insolum, impetrandum et

impetratis, et inpetrandis, contra me dictam Caterina, et dicta tutela obtinendum et

4 Ratllat Et. Interlineat : et 5 Ratllat il.legible d’una lletra.

99

contrada, 6et ad vendendum generaliter seu aliter alienandum ad tempus vel ad

imperpetuum simul vel duran... illis cui seu anibus et precio cum quibus vobis videatur,

omnes domos et alios quoscumque ... posesiones, servos et captivos et servas ac

captivas mei, dicte Caterina et dicte tutele7 ...dicte Caterina et dicte tutele ... ad dandum

emptoris, seu emptoribus ipsorum bonorum et servorum, ac ...possessionem ... omnibus

vel altero cum obligandum. Et ipsa precia pretendum, exhigendum,...Et inde apochas,

fines, petendum et recipiendum. Et de ac super et pro predictis fideiussores, dandum et

eorum in...servare promittendum ipsisque fideiussoribus, omnia bona nostra dictis

nomibus vel altero cum pro indi obligandum preconitzacionis ... dierum dandum et

exponendum et eos ab offonentibus in eisdem purgandum. Et de seu super predictis,

faciendum seu fieri facendum et faciandum nomibus predictis, et pronobis conjunetim

et divisim quacumque volueritis instrumenta et scripturas predictis necessaria et

opportuna, 8ac tercias et opportunas, cum omnibus et singulis provissionibus,

stipulacionibus, bonorum, obligacionibus, renunciacionibus, juramentis et aliis debitis,

assignatis clericis, et 9 cautelis predictis, necessariis et opportunis ac poni assuetis 10; et

omnia alia faciendum queam in contractu empti et venditi fieri requirantur. Et pro hiis et

eorum, accione et alia coram quibuscumque curiis, iudicibus et personis, tam

ecclesiasticis quam secularibus, delegatis et subdegandis comprendum. Et coram ipsis,

quascumque personas nobis, ipsis nomibus vel altero, tam in aliquo obligatas, seu

injuriantas in judicio conmeniendum, de iuribus mei dicte Caterina et dicte tutele 11

docendum. Querelas tam primas quam secundas, sine reaculas faciendum et

exponendum, ius super bonis nostris eisdem nominibus et utroque eorum firman. Et

aque pro inde obligandum agendrumquoque, respondendum, deffendendum,

excipiendum, proponendum et replicandum, libellum et libelos, sive peticiones dandum

et offerendum, etiam contestandum, de calumpnia et aliter in animas nostras predictis,

nominibus jurandum et ex adverso jurari petendum, testes instrumenta et alia

probacionum genera pro ducendum et publicari petendum. Et productos ac producta ex

adverso impugnandum et contradicendum, crimina et deffectus, et alia opponendum,

disputandum, allagandum, renunciandum et concendendum in causa, et omnia alia

6 El que segueix és interlineat fins a duran i segueix després de dues línies com afegit posteriorment, fins a purgandum. Algunes paraules no s’arriben a llegir perquè estan borrades. Transcriurem les possibles. Si no és així hi posarem punts suspensius. 7 Segueix una línea il.legible. 8 Interlineat : ac tercias et opportuas 9 Ratllat : necessariis 10 Interlineat : et omnia alia faciendum quam in contractu empti et venditi fieri requirantur

100

faciendum que in littere fieri requirantur. Et que verita causarum, postularum et

requirunt sentenciam et sentencias, tam interloqutorias quam diffinitivas audiendum. Et

ab ipsa vel ipsis et aquolicet 12 gravamine, et processu illato vel inferendo cominato vel

cominando, appellandum, reclamandum, et suplicandum apostulos, pitendum,

recipiendum et presentandum. Et appellaciones, reclamaciones et suplicaciones,

prosegundum et funiendum, protestandum quoque, requirendum et moriendum. Et pro

testaris, requisitis, e moritis, ex adverso respondendum, replicandum, duplicandum,

triplicandum, et ultra. Et inde et alea fieri faciendum, petendum et recipiendum,

publicum et publica instrumenta, emparas sequestraciones13 et opposiciones pro

predictis, faciendum seu fieri, faciendum et requirendum,14 et eas, absolve et cancellarii,

faciendum...Et ad predicta et 15 quodlibet predictorum, procuratores et actores unum vel

plures, substituendum, et eos destituendum et revocandum si quando et quociens, vobis

finere bene visum. Et generaliter omnia alia et singula, faciendum et libere exercendum

pro nobis et nomine nostro nominibus per expressis et utroque eorum, in predictis et

circa ea et deppendentibus seu emergentibus, ex eisdem quecumque ad ea utilia fuerint

et neccessaria sive etiam opportuna. Que nos, eisdem nominibus vel altero, tamen facere

et possemus personaliter constituti.19 Etiam si talia fuerint que de iure vel de facto, aut

alia mandadum exhigant et exhigerent speciale nos, enim prefatis nominibus, in et super

predictis omnibus et singulis20tradimus et comitemus vobis et substituendis a nobis

plenarie vices nostras, ipsis, nomibus ac 21administracionem cum plenissima facultate.

Et volens, predictis nominibus et utroque eorum, vos dictum procuratorem et actorem,

et substituendos a vobis, relevare super predictis ab omni onere satisfandi, fideiubendo,

in hiis pro vobis et eis, promittimus vobis, et ipsis necnon et notario infrascripto,

tanquam publice persone, pro vobis et eis et pro aliis etiam personis, omnibus, quarum 22 intersit legittime, stipulanti, judicio fisci, et judiccicum solvi cum suis clericis

universis. Et nos, ipsis nominibus et utroque eorum, semper habere, ratium, gratum et

firmum, quitquid per vos et ipsos in predictis et circa ea et deppendentibus seu

emergentibus, ex eisdem pro nobis, et nostro nomine predictis nominibus procuratum, et

11 Ratllat : in judicio convenie 12 Ratllat : granq 13 Ratllat : dues paraules il.legibles ratllades. 14 Interlineat : et eas absolve et cancellarii faciendum... 15 Ratllat : quolibet 19 Segueix interlineat i al marge de dalt del full cinquè des de Etiam fins facultate. 20 No es llegeixen tres paraules. 21 No es llegeix una paraula. 22 Ratllat : interest

101

actum fierit sive gestum in nullo tempore revocare sub bonorum, nostrorum, predictis

nominibus omnium ypotecha. Actum est hoc,in Villaffrancha Penitensi XXVI, die

Octobris, anno a nativitate domini, millessimo quadrigentesimo vicesimo quinto.

Signum na Caterina, uxor dicti Guillermi Gual, et Petri Gual, predictorum. Qui hec,

nominibus predictis, laudamus, et firmamus, presentibus testibus, Johanne Punyera, loci

Sancti Cucuphatis de Garricis, Petro Ferrarii, boterio, Villeffrancha, Johanne Gual,

mansi de la Ulzina, et Guillermo Lobets, junior domicello. Signum Jacobi Gual,

predicti. Qui hec, predicto nomine laudo et firmo, die mercurii duodecima december,

anno predicto, presentibus pro testibus. Dominico Esquerre, scriptore, et Berenguer de

Rochamora, sagione Villeffrancha Penitensi, ad hec pro23 vocatis specialiter et

assumptis.

Signum Bernardi de Peralba, baiuli Villeffranche Penitense, pro illustrissimo domino

rege, qui huic procuracionis et actorie instrumento ut eidem, in judicio et extrafides

plenaria impendatur. Et parte domini regis et auttoritate offici quo finigimur

auttoritatem nostram iudiciaria, interponimus pariter et decretum hic apositam et

apositu, manu Johanis de Gostemps, notari publici auttoritate regia, regentisque

scribaniam, curie dicti venerabilis baiuli pro discreto Petro Poncii, notari et scriba dicte

curie. Sexta decima ( ) die novembre, anno a nativitate domini, M CCCC XXV.

Presentibus, Dominico Esquerre, scriptor et Berenguer de Rochamora, sagione

Villefranche.

23 Ratllat : testibus

102

1404, 26 gener, terme del castell d’Olèrdola

Berenguer Gual, del Vendrell i el seu fill Jaume, de 15 anys, venen al germà de Berenguer, Jaume Gual

del mas de l’Alzina, el cobrament de les pensions que ells rebien d’homes de la parròquia de Santa

Margarita. El preu del censal és de 20 lliures i la pensió de 33 sous i 4 diners. El traspàs es fa per liquidar

un deute

AHCV. Arxiu Històric Comarcal de Vilafranca del Penedès. Prot.XIV.XXXVI (2) 1401/1405. Notari:

Francesc Gabiol.

Noverint universi. Quod nos, Berengarius225 Gual, de loco de Venrello,226 et Jacmetus227

Gual, filius emancipatus dicti Berengarii, in solutum et satisfaccionem consimilis

pecunia quantitatis, quam debemus vobis, Jacobo Gual, de manso de la Ulzina

presenti,228 fratri meo, dicti Berengari, damus, concedimus et mandamus vobis, dicto

Jacobo Gual229 et vestris, omnia loca iura, voces et acciones reales et personales, utiles

et directas, ordinarias et extraordinarias, sive etiam mixtas et alias quascumque, que

nobis et alter nostrum competunt, possunt, et debent, competere adversus et contra

Bernardum d’Olivella, Geraldonam eius uxorem, Bernardum Corbera, Anthoniam eius

uxorem, Ffranciscum Corbera et Bartholomeum Brugal, omnes parrochie Sancte

Margarite et in bonis eorum, et cuiuslibet eorum insolidum, ratione illorum triginta

trium solidorum et quatuor denariorum, monete Barchinone de terno, censualium,

annualium, rendalium et perpetualium, nudorum ab omni dominio, vocatorum de

censuali mortuo230, et precii seu propietatis eiusdem quod est, viginti librarum, quod

censualem mortum, predicti serius nominati, vendidunt michi dicto Jacmeto231

solvendum, tradendum et apportandum michi dicto Jacmeto et meis, eorum propriis

sumptibus missionibus et expensis, ad locum de Venrello, et in hospicio mei et meorum

in hiis successorum, quolibet anno perpetuo in festo Sancte Eulàlie; prout de dicta

225 Sobre Berengarius l’abreviatura ferm, per indicar que ha signat. 226 Ratllat Ego 227 Sobre Jacmetus l’abreviatura ferm, per indicar que ha signat. 228 Interlineat fratri meo, dicti Berengarii 229 Ratllat presenti 230 Interlineat et precii seu propietatis...mortum. Ratllat quas 231 Ratllat vendidunt

103

vendicione costat per publicum instrumentum quod actum fuit infra parrochie Sancte

Margarite, nona die, ffebruari, anno a Nativitate Domini milesimo quadringentesimo, et

clausum per notarium infrascriptum. Quibus locis, juribus, vocibus et accionibus

predictis possitis vos et vestri et quos volueritis, prefactum censuale mortum dictorum

triginta trium solidorum et quatuor denariorum, petere, exigere, habere ac recipere in

primo termino sive festo Sancte Eulalie232 proxime venture, de inde quolibet anno,

perpetui in dicto termino sive festo. Retroclama facere et exponere, exequtiones fier,

facere, una cum expensis, dampnis, et interese salariis, cuniss et aliis omnibus et

singulis contentis in instrumento vendicionis dicto censualis mortui et in obligatione

iudiciali inde facta, quod vobis tradere eius 233 una cum apocha precii ipsius censualis.

Et apocam et apochas faciendo et firmando et in casu lucionis et redepcionis234,

exigendo et habendo, absolvendo et difiniendo apocam faciendo et alios defendendo,

excipendo, proponendo et replicando, et omnia alia faciendo in iudicio et extra,

quamadmodum et quamcumque nos facere, possemus tunc huismodi cessionem et nunc

et postea quamdocumque. Nos unum facimus et constituimus vos et vestros, in hiis

dominos et procuratores, ut in rem vestram propiam ad faciendum de predictis vestras

libere voluntate, et vos, in locum nostrum, et cuilibet nostrum, posimus et stuimus,

dicimus et mandamus, tenore presentis, publici instrumenti vice et plene in se gerentis

predictis serius nominantis, venditoribus et eorum succesoribus et aliis personis que, ad

hec teneantur et decetero tenebuntur, quarum de predictis triginta tribus solidis et

quatuor denariis de censuali mortuo in primo termino sive festo Sancte Eulalie, et de

inde quolibet anno perpetuo in dicto termino sive festo, vobis et vestris et hiis

succesoribus, pareant respondeant et obediant, prout nobis seu michi dicto Jacmeto,

parere respondere et obedire, tenebantur et de precio ipsius si lui vel redimi contigerit.

Et promitimus et convenimus utrique nostrum insolidum vobis et vestris, pro predictum

censuale mortuum faciemus vos et vestros et quos volueritis perpetuo habere, tenere et

possidere secure et potenter, in suma pace perpetuo contra omnes personas, et de firma

et legali emissione dicti censualis mortui, vobis et vestris eficaciter, tenerii in hunc

modum: Quod si vos et vestri in predicto censuali mortuo successores non potueritis

habere, prefactum censuale mortuum, singulis annis in suo termino sive festo a predictis

vendicionibus et bonis eorum, promitimus et convenimus utrique, nostrum insolidum,

232 Interlineat proxime venture 233 Segueix paraula il.legible 234 Segueix dues línies il.legibles.

104

vobis et vestris, quod illo anno vel annis quibus a predictis vendicionibus, et bonis

eorum et succesorum, apocarum habere non potueritis, solvemus et trademus vobis et

vestris, prefatum censuale mortuum una cum omnibus missionibus, expensis, dampnis,

et interesse siquos quas et que feceritis et sustinueritis, quomodo pro predictis sumis

quibus missionibus expensi, dampnis et interesse credentur, vobis et vestris

vestrorumque propio juramento quod vobis et vestris, nunc pro tunc et enim deferius et

pro delato vobis primitus, ad haberi ulloque alio probacionum genere requisito.

Renunciamus quare ad hec legi sive iuri dicenti delacione iuramenti nunc sui

prestacionem posse per deferentem liciter revocari. Et pro hiis omnibus et singulis

complendis, tenendis et firmater attendendis obligamus, utrique nostrum insolidum

vobis et vestris, omnia bona nostra cuiuslibet nostrum, insolidum mobilia et inmobilia

quicumque sit, et ubicumque habita et habenda. Renunciantes, quartam ad habet

beneficio revocarum constitucionum et dividendarum actionum et epistole divi adriani.

Et ego, dictus Jacmetus quia minor sum XXV annis maiore enim quatuordecim,

renuncio quantum ad hec beneficio minoris etatis et restitucionis in integrum. Et ut

predicta omnia et singula maiori gaudeant firmitate nos ambo iuramus sponete in

animas nostras per dominum Deum et eius Sancta quatuor Evangelia, inmanibus nostris

corporaliter tacta, predicta omnia et singula attendere et complere et inviolabiliter

observare, et in alis non contrafacere vel venire aliquo, iure causa vel etiam ratione. Hec

igitur universa omnia et singula supradicta facimus promitimus235 et convenimus nos

ambo vobis dicto Jacobo Gual in manu et posse notari infrascripti tamquam publice

persone hec a nobis pro vobis et pro omnibus illis quorum interese intererit ac interese

potest et poterit suplicantis et recipientis. Actum es hoc infra terminos Castri Olerdule,

XXVI die janerii anno a Nativitate domini milesimo quadrigentesimo quarto. Signum

Berengariis Gual. Signum Jacmeti Gual predictorum. Qui hec laudamus, concedimus et

firmamus ac etiam juramus

Testes, huius rey sunt : Johanis Jofre, filius Ffresqueti Jofre, de Villaffrancha. Bernardus Agusti de Sancte Columba de Queraltó.

235 Ratllat promitimus

105

1429, 15 març. Vilafranca del Penedès

Eimeric d’Espitlles, senyor de la Bleda, estableix a Caterina, vídua de Guillem Gual,

del mas de la Riba, i amb ell el seu procurador, Pere Ferran, una peça de terra erma,

amb albars i altres arbres. La terra està situada prop del molí de Pere Ponç i al camí

que va de la Riba a l’església de Santa Margarida. El cens és de mitja quartera d’ordi.

AHCV. Notaris varis. Caixa 23.

Die marti XV marcii, anno a Nativitate Domini M CCCC XXVIIII

In dei nomine. Noverint universi quod ego, Eymericus236 dEspilles, domicellus

dominus, castri de Blita, in penitensi. Gratis et ex certa sciencia, per me et omnes

heredes e successores meos, quoscumque, stabilio et in emphiteosim, dono et concedo

vobis, venerabile domine Catharine uxore venerabilis Guillelmi Gual, quondam, mansi

de la Riba, licet absenti, e Petro Ferran, procuratori vestro, presenti et acceptanti et

vestris ac cui sive quibus volueriti perpetuo, vestris tamen consimilibus et vestrorum,

totam illam peciam terre heremam, cum alberis et aliis arboribus, que in ea sunt, quam

ego, meis justis titulis, atque causis237 per liberum e franchum alodium habeo et

possideo satis prope molendinum Petri Poncii, et terminatur, ex una parte, cum camino

quo itur de la Riba ad ecclesiam Sancte Margarite. Et ex alia parte, cum onore Petri

Poncii, predicti. Et ex alia parte cum riaria, que ibi est partim et partim cum rego dicti

molendini. Et ex alia parte cum onoribus vestris dicte domine Catharine, sive dicti

mansi de la Riba.238 Hanc autem, stabalicionem et in emphiteosim, concessionem facio

vobis et vestris de predicta, pecia terre, cum introhitibus, exitibus, omnibusque suis,

juribus et pertenenciis, sub tali tamen pacto, forma et condicione. Quod pro predicta

pecia terre, et per omni melioramento, quod ibi inde feceritis, aut facere poteritis, detis

et prestetis et dare et prestare teneanimi239 michi et meis, anno quolibet in festo

sanctorum Petri et Ffelicis, mediam quarteriam ordei, de censu annuatim in dicto

236 Dues ratlles inclinades sobre el nom, indicant que ha fermat. 237 Interlineat per liberum e franchum alodium 238 Ratllat part, dictam vero, peciam terre habeatis, teneatis e possideatis vos que vestri, vestri...familie et uxore sub tali tracto pacto forma condicione e retencione. 239 Ratllat dicte ver...

106

termino sive festo. In hiis autem non proclametis neque, eligatis seu faciatis vos nec

vestri, alium dominum seu dominos misi tamen me et meos. In hiis, successores

liceatque vobis, et vestris predicta que vobis, stabilio et in emphiteosim, dono et

concedo240 post dies triginta ex quo, in me et meos faticati, fueritis vendere, stabilire,

impignerare et aliter, alienare vestris tamen consimilibus et vestrorum et non aliis. Salvo

tamen semper, in e super dicta pecia terre, 241 michi et meis, in hiis successoribus

predicto censu medie quarterie ordei, jure dominio et faticha XXX dierum et certo

tercio, pro firmamentorum carte, 242 pro intrate autem, huiusmodi stabilimenti habui et

recepi a vobis sex florinos 243 auri, auragone, rectique, ponderis. Et ideo, renunciando,

excepcioni peccunie non numerate, et intrate predicte non habite et non recepte et dolo,

et malo et actioni instrumentum et omni alii juri rationi et consuetuetudini, hiis

obiantibus, dono et remito vobis et vestris in hiis successoribus, siquid predicta que

vobis, stabilio et in emphiteosim, dono et concedo plus modo valent aut a modo

valebunt, intrata predicta. In super convenio et bona fide promito, vobis quod predicta,

que vobis, stabilio et in emphiteosim, do et concedo faciam vos et vestros, ac quos

volueritis, habere, tenere et possidere in pace perpetuo, contra omnes personas, iure

vestre proprie adquisicionis et inde vos et vestros facere, priores tempore et jure

potiores. Et quod tenebe vobis et vestris, semper de firma et legali evictiones

predictorum et de omni dampno et interesse, 244 litis et extra. Obligando, pro inde omnia

bona mea mobilia et inmobilia habita ubique et habenda.

Ad hec ego, Petrus245 Ferran predictus, acceptants nomine quo supra a vobis dicto

venerabile Eymerico dEspilles, predictam, stablicionem sub condicionibus antedictis.

Promito, et convenio vobis et vestris iamdicte nomine, quod quamdiu dicta principalis

mea, et sui in hiis successores tenebunt et possidebunt, predictam peciam terre, dabunt

et solvent ac complebunt vobis et vestris, secundum modum, forman et condicionem

predictos, dictum censum medie quarterie ordei et alia predicta prout, superius

continetur. Obligando inde 246 prefato nomine, specialiter vobis et vestris, predictam

peciam terre, et generaliter omnia alia bone dicte mea principalis mobilia et inmobilia,

habita ubique et habenda. Et voluimus nos, dicti contrahentes quod, de presenti nota fiat

240 Ratllat ut 241 Ratllat dicte aniversariis 242 Ratllat pro intrata autem 243 Interlineat auri 244 Ratllat vestri et vestrorum 245 Sobre el nom dues lletres inclinades indicant que ha fermat. 246 Ratllat specialiter

107

et tradatur, utrorque nostrum videlicet michi dicto Petro Ferran, nomine predicto vel

dicte principali mea unum consimile publicum instrumentum per notarium

infrascriptum. Actum, est hoc, in Villaffrancha penitensi, XV die marcii, anno a

Nativitate, Domini, M CCCC XXVIIII.

Signum, Eymerici dEspilles, stabilientis.

Signum, Petri Ferran, acceptatoris predicti. Qui hec, laudamus, concedimus et

firmamus.

Testes huius, rei sunt, discretus Petrus Alamany, notari, et Bernardus Robis, ballistarius,

Villeffranche penitense, predicte.

108

1435, 1 març, Hort del monestir dels frares menors de Vilafranca del Penedès Guillem Gual, fill de Guillem, difunt, del mas de la Riba i Blanca, reconeix el dot d’Angelina, filla de l’honorable Dalmau de Masdovelles, difunt, i Mandina de l’Arboç del Penedès. La quantitat és de 250 lliures barceloneses. Li fa un augment o esponsalici de 125 lliures. AHCV. Notari Joan Gostemps. 1430/35. Caixa 65. 247 In dei nomine. Noverint Universi. Quod, ego Guillemus248 Gual, filius honorabili

Guillelmi Gual, quondam, domini mansi de la Riba, sita in penitensi, et domina

Blanquine eius uxor, deffuncionum. Confiteor et recognosco vobis venerabile Angeline,

future uxore mea, filioque honorabili Dalmacii de Masdovelles, quondam, domicelli in

villa de Arbucio, domiciliati et domine Mandine eius uxor, viventis. Quod huius et

recepi a vobis sive pro vobis in dotem viam et pro dote viam ac nomine dans vestre

ducentas quinquaginta libras Barchinonensis. Et ideo, propter hanc dotem a vobis, sive

pro vobis habitan et michi naditam facio vobis, augmentum sive donacionem propter

nupcias, de centum vigintiquinque libris pre dicte monete. Et sit sunt in dotem et

augmenti sume donacionem propter nupcias trecente septuaginta quinque libres. Quas

salvo et assecuro vobis, dicte venerabile Angeline future uxore mea et vestris249 hudas et

recuperandas a me et a bonis meis mobilibus et inmobilibus, hius ubisque et iudis. Et

ideo renunciando excepcioni non numerate peccunie et dons predicte, non sive et no

recepte et doli mali et accioni infantium omnique alii juri usuii rationi et consue... unica

hec repugnantibus. Convenio et bona fide, promito a vobis et vestris que, predictas

trecentas septuaginta quinque libras, dons viem et augmenti sive donacionis propter

nupcias, reddam restimam et solvam vobis et vestris aut cui sive quibus vos volueritis

loco vestri ad vestram et eorum voluntate indilare, in omni stilicet causa sen eventu

restuven de et per solvende dono et donacionis propter nupcias, confesum stilicet cum

restitucioni et solucioni ipsius dotis locis assit, sive aliqua videlicet delacione,

excupacione, compensacione deduccione et retencione et absque omni campno missione

247 Al marge sponsalicium 248 Dues línies sobre el nom indicant que ha fermat. 249 Ratllat pi er

109

et interesse vestru et vestrorum posis successorem. Et habeants et jure vestri propii

sponsalicii possideans predictas trecentas septuaginta quinque libras, dotis et augmenti

sive donacionis propter nupcias toto tempore vite vestre cum marito et sine marito, cum

infantibus et sive infantibus et absque obstaculo et contradiccione mei et meorum et

alicuis congcumque mere et persone. Pre dicte vero, centum vigintiquinque libres dicti

augmenti, sive donacionis propter nupcias, sunt et revertantur, post obitum vestrum

infanti vel infantibus sen liberis qui de me in vobis procreatis, supersites fuerunt, quibus

quidem infanti vel infantibus sen liberis250 in causa existencia eorumdem, ego, dictus

Guillelmus nunc pro nunch dictas centum septuaginta quinque libras dicti augmenti sive

donacionis, propter nupcias, confero et assigna in manu et posse notarie infrascripti

tanquam publice persone pro personis, omnius et singulis quarum, interest et intererit,

recipienti et satisfeti ac etiam legitime suplanti. Ses si ad obitum vestrum infans sen

infantes, aut liberi de me in vobis procreati uni super sites non fuerunt. Hoc causa volo

ego, dictus Guillelmus quod predicte centum septuaginta quinque libres dicti augmenti

sive donacionis propter nupcias, 251 sunt et reverantur michi vel meis, aut illi vel illis

cui, vel quibus dampero vobis vel testamento aut alia mea suncio pertinebit exceptis

centum libris, de quibus vos dicta Angelina252 futura uxo meam possites testari et

vestras facere voluntates. Cum dei eisdem ob contemplacionem dicti matrimoni vobis

donacionem graciosam fecierunt. Et ad 253 super abundatem cautelam facio cum

precium’. Pre dictas autem ducentas quinquaginta libras dotis viem predicte habeatis,

teneatis et possideatis cuncus diebus que une viem cum infante 254 aut sive, si vero ad

obitum vestrum infans vel infantes, de legitimo et carnali matrimoni procreati, super

sites fumiter? et decosserunt? Quocumque sive liberis de legittimo et contra li

matrimoni procreatis in his nomibus predicte ducente quiquaginta libres, dotis viem

predicte, sunt et reverantur illi vel illis cui vel quibus procurebunt et spectabunt

secundum condicioneo inn donacione pro 255honorabile Johannem Berengarium de

Masdovelles, fratem vestrum, de huiste in posse notariu infrascripti faciat. Et pro

predictis et infrascriptis omnibus et sen singulis attendendis et complendis, tenendis et

firminer observandis obligo, vobis et vestris omnia et singula bona mea mobilia et

250 Ratllat qui de me in vobis 251 Ratllat p 252 Ratllat so 253 Ratllat sub 254 Ratllat vel infante 255 Ratllat viam

110

inmobiliam habita et habinda. Et guita 256minor sum vigintiquinque annis maior vero

sexdecim, juro, sponte in viam manum per dominium deum et eius Sancta quatuor

Evangelia manibus corporaliter, carta predicta omnia et singula attendere et complere

tenere et observare et in nullo confiteor vel venire iure257 aliquo causa vel etiam ratione,

y meo procuratur ad hec renuncio ipsius minoris etatis benefficio et restitucioni in

integrum omque, alii juri usuiravi et consuetudini contra hec repugnantibus. Hec gitur

omnia et singula que et prout dicta sicur supia facio paciscor convenio et promito ego,

dictus, Guillelmus Gual, vobis dicte venerabile Angeline, future uxore mea necnon et

notario, subscripto ut publice persone pro vobis et vestris et pro aliis etiam personis

omnibus et singulis quatuor interest et interit ac interesse potest et poterent recipienti et

pacisteti ac etiam legitime stipulanti. Actum esct hoc, in orto monesterii fratum

minorum Villeffranche penitensi. Prima, die marcii, anno a Nativitate Domini,

Millessimo CCCC XXXV.

Signum Guillelmi Gual predictum. Qui hec laudo, firmo et juro

Testes huius rei sunt, venerabile Johannes Babau mercator, Bernardus

Pastor sutor, Jacobus Fferrarii, faber et Ffranciscus Balagarii, scriptor, habitatores

Villeffranche penitense.

256 Ratllat maior 257 Al marge minoris etatis nec

111

1481 gener, 9, Biblioteca del monestir dels frares menors de Vilafranca del Penedès. Capítols matrimonials entre Pere Gual del mas de l’Alzina, fill del difunt Pere Gual i Blanca, amb Francina Noya, filla del Pere Noya, de Vilafranca del Penedès i de Francesca. Nadal Noya, prevere de la catedral de Tarragona i oncle de Francesca li dóna 50 lliures de dot que li pagarà vuit dies abans del casament. Pere Gual li fa espoli de 25 lliures assegurant els seus béns que té de l’heretat del mas de l’Alzina. AHCV. Notari. Vidal Bertomeu. Caixa 34. Die mercurii, nona jannuarii, anno Mº CCCCº LXXXI º Intus, bibliotam monasterium fratrum minorum Villeffranche

Penitensi258

En nom de nostro senyor Déu sia, e de la sua gloriosa mare e sempre verge nostra, dona

sancta Maria, amén.

Sobre lo matrimoni, lo qual, deus volent se deu fer, entre lo senyor en Pere259 Gual,

senyor de la casa o mas apellat de la Ultzina, de la parroquia de Vilaffrancha, fill del

senyor en Pere Gual, quondam, senyor de la dita casa, e de madona Blanquina vivent,

muller sua, d’una part. E na Ffrancina, donzella, filla del senyor en Pere Noya,

quondam, e de madona Ffrancescha, sa muller, vivent, de Vilaffrancha de Penadès, de la

part altra, són stats fermats los capítols següents:

Primerament, lo venerable e discret mossèn Nadal260 Noya, prevere e comensal de la

Seu de Tarragona, avonculo de part de pare, de la dita Ffrancina, per contemplació del

dit matrimoni, fa donació irrevocable entre vius, a la dita Ffrancina, neboda sua,261 e als

seus e per dot, e en nom de dot sua262, liura, constituheix al dit Pere Gual, spós

sdevenidor seu, sinquanta liures barcheloneses. Sots tal forma, sots que si, so que Déus

no vulla, la dita Ffrancina moria sens infants de legítim e carnal matrimoni procreats o

ab tals infants, qui sens los dits infants morien, quant que quant, en lo dit cas, los

dites263 sinquanta lliures, tornen al dit donador, si viu serà,264 o a aquell o aquells qui

258 Segueix amb altra lletra 1481. Capítols de Pera Gual de la Ulzina ab Francisca Noia. 259 Tots els noms de persona que comencen per la lletra P és abreviada només amb aquesta lletra. 260 Sobre el nom dues ratlles inclinades que indiquen que ha fermat. 261 Interlineat sols sus 262 Interlineat liura 263 Ratllat XV 264 Ratllat S

112

ordonara de paraula o per testament, o llur successió per dret se pertanyerà. Exceptades

deu lliures, de les quals, en tot cas, la dita Ffrancina puxa testar e fer ses planes

voluntats. Item que la dita Ffrancina ab exprés acte, fetes les esposalles d’ella, ab lo dit

Pere Gual, ab exprés consentiment e voluntat del dit Pere Gual, spós sdevenidor seu,265

aia renuncia a tot dret, acció, petició e demanda, que ara o en sdevenidor pogués fer

temptar o moure en los béns de part de pare e de mare, per dret de natura,266 sò és de

legíttima paternal, e maternal e suplement de aquella. Exceptats vincles e

condicions267fideicomissos o substitutos, en persona sua concebuts, o concebedors, e

per qualsevol altre títol, dret, causa e rahó. Prometent, sots la dita forma, la present

donació, haver ferma e agradable, e no revocar-la per causa de ingratitut o inòpia, o per

qualsevol altra causa o rahó. Et la dita Ffrancina, accepta de bon grat, la dita donació, ab

multiplicació de gràcies, sots la forma e manera dessus dites.

Item lo dit Pere268 Gual, fa confessió a la dita Ffrancina, sposa sdevenidora sua, de les

dites sinquanta liures. Et fa-li spoli per sa virginitat de XXV lliures barceloneses. En axí

que si per ventura la dita Ffrancina cevenia sobreviure al dit Pere Gual, spós sdevenidor

seu, tenga e possehescha, la heretat e béns seus. Et los fruyts seus, fassa no comptants

aquelles en sort de paga de la dita dot. Et assò fuis sia contenta e satisfeta269integrament

en sa dot e spoli, de dites XXV lliures. Los quals sien de infants de llurs dos legítims

procuradors, si ni haurà, sinó a qui la sua successió se pertanyerà. Exceptades X lliures,

de les quals,270 la dita Ffrancina, en tot cas, dit screix puixa fer ses planes voluntats.

Prometent, et cetera. En la qual seguretat de béns e forma sobredita, ferma la dita

madona Blanquina271, mare del dit Pere, per quant es dona poderosa e usufructuària de

la 272 vida sua de la heretat e béns de la Ultzina.

Item volgueren les dites parts273sots pena de XXX lliures, et cetera. Fiant dues parts, et

cetera que d’assí per tot lo present mes celebraran lo present matrimoni, en fas de santa

mare església,274 e per vuy tot dia, lo qual temps puixa ésser acursat o allargat a

265 Interlineat aia renuncia 266 Interlineat sò és de legíttima paternal e maternal e suplement 267 Interlineat fideicomissos o substitutos 268 Sobre el seu nom dues ratlles inclinades que indica que ha fermat. 269 Interlineat integrament 270 Interlineat la dita Ffrancina 271 Ratllat per quant 272 Ratllat heret 273 Ratllat que 274 Interlineat e per vuy tot dia

113

coneexença dels honorables en Barthomeu Guilera, per part del dit Pere Gual, e de·n

Pere Feliu Mascaró, per part de la dita Ffrancina.

Item lo dit monsenyor Nadal275 Noya, confessa al dit Pere Gual deure·li les dites L

lliures, prometent·li aquelles, pagargar·li (sic) vuyt jorns ans, de la celebració dessus

dita fahedora en fas de església, franques e quities de totes messions e despesses et

cetera. Obligant·me tots sos béns ab sagrament et cetera.

Testes, firme omnium predictorum, dempta dicta Blanquina, honorabile Johannes

Mascaró, Martinus Gual, caldererius, Petrus Marti276barbitonsor e Valentinus Sola,

faber Villeffranche.

Et dicta die post sponsalia o consumacionem dicte matrimoni, per verba de presenti,

prefata, Ffrancisca,277 de expresses licencia, consensu et voluntate ac firma dicti Petri

Gual, sponsi sui, expresse renunciavit omni iuri sibi, nunc et in futurum pertinenti in

bonis paternis et maternis, quare nature et alias nunc et in futurum. Exceptis vinculis et

substitucio in sui personam conceptis et recipiendis et cetera. Renuncians expresse et

cetera. Et quius minor est XXV anys, maior vero XX, renunciavit beneficio minoris

etati et cetera. Ad hec, dictus Petrus Gual, sponsus consensuit et cetera.

Testes predicti. 1481, gener 13. Blanquina assegura restituir el dot a Francina.

Die sabbati, XIII januarii. Anno predicto, domina Blanquina,278 mater dicti Petri Gual,

et usufructuària omnium bonorum que fuereunt dicti quondam, viri sui, cuius

universalis heres ipsis Petri est, asseguravit dicte Ffrancine dotem suam predictam. Casu

quo locus esset restitucioni ea viventem et cetera. Ita quod non obstante dicto usufructu

suo dicta Ffrancischa et sui in dicto tamen restitucionis dote, teneat e possideat

hereditatem et bona, que fuerunt dicti sui quondam viri, et fructus suos proprios faciat

non computando in sortem dotis e sponsalicii et cetera, prout in instrumento sponsalicii

275 A sobre del nom dues ratlles inclinades indicant que ha fermat. 276 Ratllat Faber 277 Sobre el nom dues ratlles inclinades amb la paraula iuri, indicant que ha fermat i jurat. 278 Dues ratlles inclinades sobre el nom indicant que ha fermat i amb la paraula iuri

114

est expressum et cetera dicto usufructu, non obstante et cetera, Qui nunc pro tunc in

dicto casu renunciavit et cetera fiat large

Testes, dictus Martinus Gual et Petrus Punyera, calçaterius Villeffranche, maior dierum.

1481, març 21

Àpoca que signa Pere Gual per raó de les 50 lliures que rep de Nadal Noya, referent al

dot de Francina.

Die lune, XXVIª, marcii, anno predicto. Dictus Petrus279 Gual firmavit apocham dicto

discreto Nathali Noya, de quinquaginta libris, dotalibus dicte Ffrancina, uxoris sua quas

numerando ab eodem habuisse e recepisse, confessus est in peccunia et una solucione et

dicto et cetera. Cancellans dictem debitorii instrumentum superius per cum factum et

firmatum de dictis quinquaginta libris et cetera.

Testes, honorabile Bartholomeus Guilera mercator et Laurencius Ferrarii, sartor

Villeffranche.

115

1455, novembre, 18. Vilafranca del Penedès. Jaume Gual, mercader de Vilafranca del Penedès, protesta davant notari de què la seva nora, vídua del seu fill Joan Gual, mercader, no vol marxar de casa seva. Li promet que si marxa li pagarà el dot que li deu, donat en temps de núpcies entre el seu fill i ella. A.H.C.V. Caixa 6, Judicis segle XIV-XV. Fulls solts. Jat sia vos, madona Francina, muller d’en Johan Gual, quondam, mercader, diverses vegades, siau stada preguada e amonestada per en Jacme Gual, mercader de la present vila, de Vilafrancha, li isquesseu de casa com ell, no agués, en voluntat més acollir·vos, per difugis e en altra manera, la exida nostra haveu porrogada. E vuy en dia, en la dita casa habitar no cessau, per tant, lo dit Jaume Gual per maior descàrrech seu, volent que de la voluntat apperegut ab los presents struments, vos preguà, amonestà e requés dins tres jorns, los quals de gràcia dóna de la dita casa sua, li escham. Certificant·vos passats aquells, per ell, vos feta tancada. Li porta e promet contra voluntat sua, en sa casa no habitareu, oferint·sa tota hora e quant per vos legittíament serà, mostrant-ho per causa de dot ho screx ho en altra via, ell, ésser·vos tengut en alguna quantitat, aquella sens dilació e difugi paguar·vos parth contra vos, si de casa no li volreu exir de injuria, dans e dampnatges. E de tot lo que promès, li sit de protestar, requerint a vos, notari del present protest ésser feta carta pública, tot quant, et cetera. Die lune, november decem, intus domum Jaume Gual, mercader, Vilafrancha. Facte hora vesperorum.

Insta die e requirente dicto Jacobo Gual, fuit presentata cedula dicte domina Francina, in camera sua, dicte domus presente, discretus Andreas Lop et Michael Farrer, presbiter de Vilafrancha, que respondens dixit : “ quant seria pagada, era contenta, exir de casa”.

279 Sobre el nom dues ratlles indicant la ferma.

116

1455, novembre, 18. Vilafranca del Penedès. Jaume Gual, mercader de Vilafranca del Penedès, protesta davant notari de què la seva nora, vídua del seu fill Joan Gual, mercader, no vol marxar de casa seva. Li promet que si marxa li pagarà el dot que li deu, donat en temps de núpcies entre el seu fill i ella. A.H.C.V. Caixa 6, Judicis segle XIV-XV. Fulls solts. Jat sia vos, madona Francina, muller d’en Johan Gual, quondam, mercader, diverses vegades, siau stada preguada e amonestada per en Jacme Gual, mercader de la present vila, de Vilafrancha, li isquesseu de casa com ell, no agués, en voluntat més acollir·vos, per difugis e en altra manera, la exida nostra haveu porrogada. E vuy en dia, en la dita casa habitar no cessau, per tant, lo dit Jaume Gual per maior descàrrech seu, volent que de la voluntat apperegut ab los presents struments, vos preguà, amonestà e requés dins tres jorns, los quals de gràcia dóna de la dita casa sua, li escham. Certificant·vos passats aquells, per ell, vos feta tancada. Li porta e promet contra voluntat sua, en sa casa no habitareu, oferint·sa tota hora e quant per vos legittíament serà, mostrant-ho per causa de dot ho screx ho en altra via, ell, ésser·vos tengut en alguna quantitat, aquella sens dilació e difugi paguar·vos parth contra vos, si de casa no li volreu exir de injuria, dans e dampnatges. E de tot lo que promès, li sit de protestar, requerint a vos, notari del present protest ésser feta carta pública, tot quant, et cetera. Die lune, november decem, intus domum Jaume Gual, mercader, Vilafrancha. Facte hora vesperorum.

Insta die e requirente dicto Jacobo Gual, fuit presentata cedula dicte domina Francina, in camera sua, dicte domus presente, discretus Andreas Lop et Michael Farrer, presbiter de Vilafrancha, que respondens dixit : “ quant seria pagada, era contenta, exir de casa”.

117

1467, 21 agost. Casa de la Bleda- Mas de la Riba -

Francesca, muller de l’honorable Joan Gual, donzell, signa àpoca a favor del

venerable Jaume Gual, mercader de Vilafranca, del pagament total de les 194 lliures,

deute del dot que ella havia donat al primer marit, Joan, fill de Jaume. Afirma que li

resten encara per cobrar 33 lliures, 4 sous i 6 diners.280

AHCV. Notari:Vidal Bartomeu 1454/1476. Caixa 80. Foli s/numerar. (2).

Die, veneris, XXI augusti, anno predicto. Actum In domo de Blita, vicarie Penitense.

Sit omnibus notum. Quod ego, Ffrancischa281 uxor, honorabili Johannis Gual, domicelli

in penitensi domiciliati. Ex certa stiencia, confiteor et recognosco vobis, venerabile

Jacobo Gual, mercatori Villefranche Penitensi, licet absenti, et notario infrascripto

tanquam publice persone, pro vobis stipulanti et recipienti et vestris. Quod per modum

infrascriptum, solvistis tradidistis et restituistis michi, ad meam voluntatem, omnes illas

centum nonaginta quatuor libras monete Barchinonense de terno, et seu de mei282

voluntate, per pachas et soluciones sequentes: Venerabile domine Isabeli, quondam,

matri mee uxorque vnerabile Johannis Martini, quondam, patris mei, mercatoris ville

Vallismolli, videlicet in messibus sive messes proxime lapsis, anni, millesimi

quadringetesimi sexagesimi quinti sine formento, triginta sex libras et quindecim

solidis. Et in messibus sive meses proxime preteritis anni millesimi quadringentesimi

sexagesimi sexti in formento undecim libras et decem solidos. Et pro quodam collario

sive collar auri283 de dona, duodecim libras, et etiam284 ex alia parte, quinque

duchatos285 auri, turchos, valentes tres libras,286 septem solidos et sex denarios. Et

etiam287, ex alia parte, quindecim solidos, quos pro dicta domina Isabele, quondam,

280 Francesca Martí es casà amb primeres núpcies amb Joan Gual fill de Jaume Gual i Coloma Ferran i amb segones núpcies amb Joan Gual, fill de Guillem i Angelina Masdovelles 281 Dues ratlles inclinades sobre el nom, indicant que ha fermat. 282 Interlineat voluntate. Ratllat voluntat venerabile 283 Interlineat de dona 284 Interlineat ex alia parte 285 Interlineat auri. Ratllat turquos 286 Ratllat septem libras 287 Interlineat ex alia parte

118

matre mea, de mei voluntate dixistis et288 fecistis Nicholao Capellades, mercaterio dicte

ville. Et etiam, solvistis dicto honorabili Johanni Gual, viro meo, de mei voluntate et seu

pro me, per pachas sive soluciones sequentes: Videlicet, primo, numerando

quinquaginta quinque libras. Et ex alia parte, undecim libras.289 Et ex alia parte, quatuor

libras. Et nunc die presenti et infrascripta numerando, quatuordecim libras, iamdicte

monete. Que quantitates caperint sumam dictarum centum nonaginta 290 quatuor

librarum. Et que, quantitates291 michi solvistis et restituistis et seu de mei voluntate,

iamdictis honorabili Johanni Gual, viro meo, et domine Isabeli, matri mea ratione

illarum 292 [...] librarum, iam dicte monete quas vos michi, solvere et restituhere,

habeatis pro dote mea et ratione dotis mea, quam etiam ratione augmenti et aliorum

iurum michi pertinencium in hereditate et bonis vestris et 293 venerabili Johannis Gual,

quondam, filii vestri, primi viri mei. Qua294 ego, 295 in et pro dote mea ac nomine dotis

mea, atuli dicto vnerabili Johanni Gual, quondam, primo viro meo, filio vestro, tempore

suarum et mearum nupciarum, prout in instrumentis nupcialibus inter ipsium 296

Johanne Gual et me, factis, lacius continetur. Et de qua mea dote, 297 augmenta et aliis

juribus michi, pertinencibus in hereditate et bonis vestris, et dicti quondam, filii vestri,

primi viri mei. Facto compoto inter vos et me et seu pro me et de mei voluntate, inter

vos et dictum Johannem Gual, virim meum, restant michi ad solvendum usque, in

presentem diem 298 trigintam tres libras, quatuor solidos et sex denarios, iam dicte

monete. Et ideo, renunciando, excepcioni pecunie non numerate, 299 et dictam quantitati

non habitarum et non receptarum et doli, in testimonium primissorum, presente vobis

facio apocham vestri solutum de predictis quantitatibus ac bonum et perpetuum , facere

et pactum de ulterius non petendo et de non agendo in manu et posse subscripti notari

Vallarum stipulacione solemni. Actum, est hoc, in domo de Blita, vicarie Penitensi,

vicesima prima, die mensis augusti, anno a Nativitate Domini, millesimo

quadringentesimo sexagesimo septimo.

288 Paraula il·legible 289 Ratllat ex ex alia parte undecim libras 290 Ratllat librarum 291 Ratllat caperint summam 292 Espai en blanc, que deuria ocupar la quantitat de lliures. 293 Ratllat sen dicti, quondam, filii vestri primer viri mei 294 Ratllat dotem. 295 Interlineat in et pro dote mea ac nomine dotis mea 296 Interlineat Johanne Gual 297 Interlineat i al marge augmenta et aliis juribus michi pertinencibus in hereditate et bonis vestris et dicti quondam, filii vestri, primi viri mei. 298 Ratllat de dicta 299 Ratllat non habite

119

Signum, Francisca predicte. Que hec laudo concedo et firmo.

Testes huius rei sunt, discretus Petrus Vallspinosa, clericus ville de Cabra. Jacobus

Morgades, de Puigdecet. Amator Sanahuga, eius gener, et Anthonius Miro, agricultoris,

parrochie ecclesie Sancte Margarite.

120

1464 maig, 11. Lleida

Resposta a la súplica que fa en Joan Gual, donzell de Vilafranca del Penedès, com a

satisfacció dels mals que li han ocasionat els rebels en temps de guerra, en què se li

concedeix a ell i als seus hereus, perpètuament, els censals que puguin crear a qualsevol

persona. També, els capbreus dels preveres de la vila, les propietats dels rebels, en Joan

Babau i Berenguer Vila, la casa de la Bleda i els drets de tota la seva dominatura, els

drets o vincles que li pertanyen de Pere Lluís de Vilafranca i la seva filla i la part que ja

tenia en l’escrivania del batlle de la vila.

A.C.A. Registre Cancellaria 3355, fol, 112v,113r,113v,114r.

Joannis Gual, domicelli

Nos Joannes, etcetera. Ex habita, excellentissima nostre, pro parte, vestri300 dilecto, et

fidelis juri, nostri,301 Joannis Gual, domicelli Villeffranche Penitensi. Suplicacione, faci

sequentis. Senyor molt excellent, a vostra exel. humilment, suplique en Joan Gual,

donzell, de302 Villeffranche de Penedès, que en smena dels dans a ell donats, per los

rebelles de vostra celsitud, e en alguna satisfacció dels serveys fets a vostra senyoria per

ell, en aquesta concurència de temps, vulla fer gràcia, donació e concessió al dit Joan

Gual e als hereus e successors seus, in perpetuum, de tots e qualsevol censals que ell

faces sie tengut fer a qualsevol persones, axí eclesiàstiques, com seculars de la vila de

Vilafrancha de Penadès: e signament, als303, e preveres de la sglésia de la dita vila, e als

hereus d’en Berenguer Vila, e an Joan Babau e a sos hereus, rebelles a vostra

excellentcia. E axí, en proprietats com en pensions degudes e devedores. E axí mateix,

vulla fer gràcia, donació e concessió al dit Joan Gual e als dits hereus e successors seus,

de tots los béns, mobles e sehents noms, drets e actions que sien o pertanguen en

qualsevol manera an Pere Luys de Vilafranca e a sa filla, e a sos hereus. Los quals béns,

lo dit Joan Gual pretén per virtut de certs vincles at altre pertanyer·li. E no res menys, de

la casa de la Bleda, e de tots los drets de aquella, a la dominatura de aquella pertanyents,

300 Ratllat fidelis 301 Interlineat Joannis 302 Interlineat Villaffranque 303 Paraula borrada il.legible.

121

que és en la vegueria de la dita vila situada. No res menys, li vulla fer gràcia, donació e

concessió304 de aquella mitat o part, que micer Joan Andreu, juriste de Barcelona, té o

pretén tenir, en la scrivania del balle de la dita vila, de Vilafrancha, en aquella forma e

manera que aquell la tenia o li pertanya305, o li pertany com l’altre mitat sia del dit

suplicant. Per la rebellió dels quals, damunt dits, los censals, pensions, béns, casa,

scrivania o part de aquella306, totes les coses sobredites pertanyen a vostra excel·lència e

a favor e fisch. Plau al senyor307 Rey, fer e fa la dita gràcia, donació e concessió al dit

Joan Gual e a sos hereus, e successors, in perpetuum, de totes les coses e béns damunt

dits. Semperò, són rebelles les persones damunt mencionades, a les quals, los dits

censals,308 pensions, cases, scrivania o part de aquella, béns, noms, drets e accions

demunt dits, pertanyen; e les dites coses, a altri o altres, primer no són stades atorgades,

ab que emperò de las cosas et sia 309 se entena en ús de fruyt tant solament e durant la

dita rebellió. Joan, de Coloma, secretarius. Supplicatoque, excellencie nostre, ut

graciam, donacionem et concessionem, omnisque et singula in preinserta supplicatione,

contenta vobis et vestris predictis, concedere de nostri sodita benignitati, dignaremur.

Nosque ipsa supplicatione admissa benigne specteris maxime serviciis per vos eiusdem

Joanne Gual maiestatis nostre prestitis. Ac etieam damnis per rebelles maiestatis nostre

vobis illatis, tenore presentis, stienter et expresse, gram (sic) donacione et concessione

nostras predictas, omnisque et singula de super contenta, inata videlicet modificatiorum

et responsione per maiestati nostram preinserte suplicationi, datas et factas, et 310 in fine

eiusdem supplicationis contentas et apositas vobis, eidem Joanni et vestris heredibus et

successoribus predictis facimus, concedimus, pleno jure illasque, volumus eari, fortiri

efectum, et exequcione vinque et robur, obtinere perpetue firmitatis spectabilibus,

propterea dilectis consiliaris et fidelibus nostris, quibusvis,311 locatenentis nostris, et

gubernatoribus generalibus,312 eorum, quod vicesgerentibus capitaneis, in super vicariis,

baiulis, subvicarius, subbaulis, et aliis universis et singulis officis et subditis nostris,

ubisque dicionis nostre, e signanter in dicto Principatu Cathalonie, constitutis, et

constituendis ipsorum oficio locutenentis presentibus et futuris dicimus et mandamus

304 Ratllat de la 305 Paraula il·legible. 306 Ratllat e comses bes 307 Interlineat Rey 308 Ratllat e 309 Paraula il·legible 310 Interlineat in 311 Ratllat quabusque 312 Paraula il·legible

122

firenter et expresse ad nostre ire et indignationis incursum penamque florenorum auri

Aragonum mille quatenus grandonacione mee concessionem, nostras predictas

omnisque et singulas, de super contenta teneantis, efficanter et observantes, tenerique et

observari, inviolabiliter facientes, vos, eiundem Joanne Gual, et successive dictos

vestros heredes et successores quod pro vestri vel eorum parte requisii, fuerunt seu

eorum, et alter fuerint requisitus opportunitasque inpremissis se obtulerit, in

posessionem censualem, eorum et bonorum, et313 predictorum per314 nostram vobis ut

supra donato, et concessorum ponerat, et intenientes posit inirque, et315 manu teneat et

deffendant contra cunctos necnon illo qui ad resposioner iurium et redditum

predictorum huiusdi, nostre donacionis precextir vobis tenebuntur de his omnibus,

responderat et satisfatiant atque vos, et dictos, predictos quod dominis dictorum

bonorum habeant, de quibus et quemadmodum antedictam, rebellionem, ac presentem

nostram concessione, rebellibus predictis respondebant respondereque, tenebantur,

eosque pro dominis ipsorum bonorum habeant. Ita tum quod si316 que bona expremissis

feudalia fuerint quod feudalibus habeantur. Et non contrafaciant vel veninant, aut alique,

contrafacere vel venire, faciant aliqua ratione, vel causa, in huius rei testimonium

presente, fieri iussimus nostro comuni sigillo inpendenti, nunilit. Datum in nostro

felicibus castris, contra Civitate Ilerde, XI, die maii, anno a nativitate Domini, M

CCCCLX quarto, regisque nostri Navarre, anno XXXVIIII aliorum, vero regnorum,

nostrorum, septimo.

JOSEP BOSCH PLANAS

313 Paraula il·legible. 314 Paraula il·legible 315 Paraula il·legible. 316 Paraula il·legible

Evolució d'un patrimoni al segle XV

Documents

Transcript of Evolució d'un patrimoni al segle XV