Teories conductistes i associacionistes

Teories conductistes i associacionistes 1

TEORIES CONDUCTISTES I ASSOCIACIONISTES

1.1 CONCEPTE EPISTEMOLGIC DE L'APRENENTATGE

Es considera que l'aprenentatge d'un coneixement complex es produeix per associaci a partir d'unitats ms senzilles, que han de ser tan prctiques> (experimentals) com sigui possible.

Aquesta manera d'entendre com s'ha d'adquirir el coneixement ha fet que siguin considerades com a teories fortament empiristes. D'altra banda, i d'acord amb els corrents psicolgics tipus estmul-resposta (vegeu el punt segent), aquestes teories tamb es consideren inductivistes, ja que els coneixements s'han d'induir per tal d'obtenir un producte. 1.2. ORGANITZACI PSICOPEDAGOGICA DE L'APRENENTATGE

Aquesta teoria no fa suposicions sobre l'organitzaci interna del coneixement dels estudiants, ni postula cap limitaci en les edats per als aprenentatges. El conductisme solament estudia el comportament en els seus aspectes externs o directament observables.

s un model cognitiu que encadena estmul-resposta, s a dir: aprenentatge a travs de la inculcaci de comportaments. Per tant, creu que es poden aprendre comportaments, habilitats o conceptes de complexitat creixent, com a conseqncia lineal de la prctica i a travs de programes d'instrucci ben planificats i elaborats: ensenyament o per fitxes; ensenyament programat... (GUTIRREZ, 1989 a), on els conceptes s'organitzen a partir del que

s ms senzill per tal d' arribar al que s ms complex .

1.3. AVALUACI DE L'APRENENTATGE

L'aprenentatge que ha fer l'alumne s'avalua pel canvi de conducta que aquest manifesta com a resultat de l'aprenentatge. s, per tant, una avaluaci de comportaments determinats, hi ha un final previst.CRITERIS I ACTIVITATS PER A L'AVALUACI

L'avaluaci de l'alumnat que participa en el projecte 12-16 es desenvolupa en el marc de l'avaluaci formadora.Aquesta concepci correspon a una visi de l'ensenyament en la que es considera que aprendre s un llarg procs a travs del qual l'alumnat va reestructurant el seu coneixement a partir de les activitats que porta a terme. L'objectiu s ms el d'identificar quines sn les febleses de l'aprenentatge que no pas els resultats assolits amb aquest aprenentatge. Els errors sn objecte d'estudi en tant que sn reveladors de la naturalesa de les representacions o de les estratgies elaborades per l'alumnat.

En el procs d'avaluaci cal tenir en compte tres aspectes: l'avaluaci inicial o predictiva, l'avaluaci formadora i l'avaluaci sumativa.

L'avaluaci inicial o predictiva t per objectiu determinar la situaci de cada noia i cada noi en iniciar un determinat procs d'ensenyament-aprenentatge per tal d'adequar-lo a les seves necessitats.

L'avaluaci formadora t com a objectiu determinar les dificultats de cada alumne en el seu procs d'aprenentatge, aix com els seus xits per tal d'adequar i planificar els mitjans de regulaci adients. L'objectiu de l'avaluaci formadora s que cada noi i cada noia arribi a ser capa d'autoregular la seva progressi en el procs aprenentatge, reforant els xits aconseguits i proposant formes de gesti dels errors que puguin sortir durant l'aprenentatge. Aquesta autoregulaci t lloc, bsicament, a partir de:

- La representaci correcta dels objectius.

- La planificaci prvia de l'acci.

- L'apropiaci dels criteris d'avaluaci.

- L'autogesti dels errors.

Aix, l'alumnat troba la seva prpia manera de fer, construeix un bon sistema intern de pilotatge i el millora progressivament.

L'avaluaci sumativa t per objectiu establir balanos fiables dels resultats obtinguts al final d'un procs d'ensenyament-aprenentatge. Posa l'accent en la recollida d'informaci i en l'elaboraci d'instruments de mesura fiables adaptats als objectes a valorar. Els instruments poden ser molt variats i no es validen. Si noms es fa aquest tipus d'avaluaci, aquesta prcticament no t cap incidncia en el procs didctic.

Les activitats que proposem com a activitats d'avaluaci no haurien de perdre el seu carcter principal d'activitats d'aprenentatge, tant si es fan individualment com en grup, i cal treballar-les a classe el temps i les vegades que es consideri necessari.

La unitat i la diversitat dels materials

Collecci Cincia 12/16