NELSON Urra Andarsio 1 Infermeria Persona sana

LA PERSONALITAT

La personalitat Concepte i determinants Gnesis i evoluci Desenvolupament Factors biolgics Situacionisme interaccionisme

La personalidad no es ms que el patrn de pensamientos, sentimientos y conducta de presenta una persona y que persiste a lo largo de toda su vida, a travs de diferentes situaciones. La personalitat s el conjunt daspectes psicolgics, ( intellectuals afectius emotius fisiolgics i gentics) que conformen la conducta de una persona i la diferencien de la resta dels humans es diu que a personalitat t les seves arrels a les caracterstiques gentiques heretades i es desenvolupa a partir dels estmuls i influencies de lambient en que cada individu es mou. Primer la famlia lescola les amistats i diferents grups que hi ha sn els responsables d ela configuraci duns determinats trets i pautes de conductes que sestabilitzen al final de ladolescncia. La forma individualitzada que presenten en cada ser els components afectius dinmic es denomina Carcter.

Carcter : s la forma de comportament genera en les relacions socials, s la disposici sentimental predominant ( carinys agressiu tendre....) s la naturalesa de lhumor habitual ( seria divertida...) en general diem que s la manera de ser relativament unitria i constant que un individu t. El carcter fa que una persona sigui ella mateixa i no un altre. DEFINICIONS: Per lefecte exterior: es quan es fa una definici de la personalitat pe efectes exercit per lindividu en els altres subjectes Somatves : descriuen una suma de disposicions innates ms adquirides, ms socioculturals que es produeixen en el curs de la vida dun individu i que constituiran els elements estructurals de la personalitat

-

-

Distintius: es fixen en el carcter especfic de cada persona , es a dir els aspectes compartits entre tots, i distingeixen els comuns a tothom i els que sn propis de cada individu.

La personalitat es pot definir tamb com lauto esquema d lindividu que compren les seves caracterstiques psicofsiques i que es manifesten en el comportament i estil cognoscitius (manera de pensar ) peculiar davant diverses situacions de lambient

ETIMOLOGIA: Per/sonare : els soldats del passat portaven unes mascares amb les quals ressonava la veu , hi ha tantes mascares que ens posem inconscientment fins el punt de no arribar a conixer-nos a nosaltres mateixos. Com ms madur ets menys mascares portes, algunes mascares sn de protecci o supervivncia. Phersum: vol dir deu de la terra Que seria el desenvolupament d ela personalitat ?

TEORIES DESENVOLUPAMENT DE LA PERSONALITAT Freud: posa mfasis en la part Picosexual Deia que hi havia 3 etapes Oral( alguna cosa a la boca sempre), Anal( control esfnters) i fllica ( genitals etc) i finalment una etapa de latncia fins descobrir la seva parella. Per tant pe a ell una bona personalitat era anar passant per les diferents estepes sense quedar-se estancat en cap. Jung: creu que hi ha dos grans perodes en la vida , abans de la maduresa i desprs de la maduresa. o Abans de la maduresa: persones enrgiques que gastes la seva energia en casar-se estudiar i participen ms en assumptes socials i comunitaris. Desprs maduresa: la persona es torna menys introvertida menys enrgica ms prudent i uns valors ms culturals i espirituals

-

o

Per tant per a ell una bona personalitat es passar duna etapa a laltre sense patir cap crisis madurativa.

-

Sullivan: 1- Infantesa inicial ( naixements fins aparici parla) 2- Infantesa tardana ( 19 mesos , llenguatge, fins als 6 anys, companys) 3- Perode juvenil (7-9, Primers anys descola i aprenien a ser competitius) 4- Preadolecencia (10-12, es t un amic del mateix sexe) 5- Adolescncia primerenca( 13-14 canvis fisiolgics 1r relacions sexe cont) 6- Adolescncia tardana 15-21 ( tens privilegis, ms responsabilitats 7- Maduresa.final

-

Erickson: mfasis en la part Psicosocial 1- Confiana en el nen: s igual a la estepa oral del Freud hi ha estimaci afecte per la persona 2- Dependncia autonomia: correspon etapa anal (es quan el nen comena a allunyar-se de les figures de apego en el seu moment just. En cas contrari amb una parella en un futur es quedaria dependentment emocional ( no existeix mitja taronja! ) 3- Iniciativa: correspon a letapa fllica comencen a pensar per si mateixos 4- Treballador: correspon etapa latncia s quan comencen a anar a lescola i es sociabilitza 5- Formaci de la identitat: en aquesta etapa hi ha una confusi de rols, el nen es sent buit allat indecs es la fase de construcci del personatge 6- Maduresa jove: sortir de casa independitzar-se i comenar a tenir parella. 7- Generativitat: la persona mira ms enll de si mateix i els seus interessos, a letapa final de la seva vida la persona fa un resum d ela seva vida, fent un anlisis veient si es sent satisfet o no del que ha fet. Es pot caure en la desesperana i la deprecio. TEORIES DE LA PERSONALITAT

Teories del tipus Teories psicodinmiques Teories de la psicologia social Teories dels trets Teories cognitives Teories conductistes Teories del jo Teories existencials

La medicina grega va comenar classificant els carcters de la gent segons els humors de la gent, els melanclics eren els que tenien excs de bilis negre, els colrics tamb en tenien un excs. El flegmtic, tenien un excs de flegma, i el sanguini un excs de sang.

Factors biolgics teories hereditries Lindividu safronta al medi la persona es la mateixa, la personalitat depn nica i exclusivament dels carcters gentics, per no tots reaccionarem igual. Per tan segons aquesta teoria s lindividu contra el medi. Persona Medi

Ambientalistes- situacionisme Aquest son els conductistes, la personalitat aprn de una srie de conductes que van siguen apreses en resposta als estmuls que rebem, es a dir creu que el medi s qui configura a lindividu. Segons aix diu que la predicci ms fiable de que una persona faci una conducta determinada ser conixer es respostes que ha donat en accions anteriors, es a dir la majoria d la gent est com programada. Es centra en la conducta mateixa i no t en compte els trets interiors de lindividu ( inconscient...) Estimul Organisme Resposta

-

Macroambient: fsic, larquitectura la disposici de els cases New York o Fuensaldaa, una persona reaccionar de formes diferents depenen de on estigui. I el Social, reaccionarem de formes diferents depenent de a on estiguis a Europa o a Afric.. etc Microambient: fsic, lespai classe, casa i es pot redifinir una mica. I els social s la famlia o grups damics que ja tenen unes normes prpies.

-

Interaccionisme La conducta esta e funci dun procs continuo dinteracci, es a dir no s ni la persona ni la situaci, sin la combinaci dels dos, la persona aporta unes caracterstiques concretes que mediatitzen la resposta, la persona classifica les coses segons les seves expectatives, la seva escala de valors i el seu sistema dautoregulaci de la ansietat. Tamb s molt important lexperincia passada.

Persona1 Medi Persona 2 Persona 3 Resposta

1- TEORIES DEL TIPUS Kresehmer: va decidir que hi havia una relaci entre les malalts mentals i la constituci fsica. o o Lepto: Els alts i prims tenien tendncia a lesquitotnia Picnic: son persones greixosa i baixetes i tenen tendncia a la ciclotimia ( manacs depresius)

o Sheldon o

Atletes: els que estaven en bona forma es relaciona amb lepilpsia

Endomorf : persona sociable que li agrada confort fsic i snet plaer menjat, li agrada conversar dormir molt no discuteix mai, es una persona rodoneta Mesomorf: s la persona atltica que necessita fer activitat fsica li agrada arriscar-se ei la aventura sent ms indiferncia al dolor i no son molt sensible sals sentiments dels altres, avui en dia seria el buscador de sensacions Ectomorf: s lestnic, el que no menja anorxic, una persona seca, persones ms inhibides els hi agrada estar so i sembla que tinguin por de la gent

o

o

2- TEORIES PSICODINMIQUES Freud Psicologia psicoanaltica Ello (id) s el sistema originari d la personalitat s el dipsit de lenergia psquica i cont els instints de la vida i de la mort, els continguts de lello no estan en la consciencia, estan reprimits, governat pel principi del plaer Jo (ego) Diu que apareix al voltant dels 2 anys quan el nen comena a ser conscient de si mateix i coneix els lmits, quan saps que ets tu mateix. Lego apareix perqu lello s incapa de satisfer les necessitats de lorganisme i aix s anomenat el principi de realitat capacitat de insigh s a dir enfrontar-se amb la veritat de un mateix no dependre dels que els altres pensen de tu Super-jo: apareix a la primera infncia i s la part moral de la personalitat, seria les tradicions els valors que te la societat, les normes els tabs les regles, per tant s la part MORAL la gent que t un superj molt rgid es la persona molt estricta normativa, tendeix sempre a seguir els normes moral i tradicions i per

tant patir moltsim tenen molta necessitats de agradar als altres. Arriben a lobsessi Jung ( 1965-) Es va separar de la psicologia den Freud i va fer la seva prpia psicologia anomenada Psicologia analtica, per fer-la va fre una prova que era lassociaci de paraules i tenia en compte diferents aspectes, si els deia rpid, si repetia parales, i per a ell aix era un indicador de complex, que eren un conjunt didea alterades normalment inconscient sobre certes aspectes d ela vida de una persona, per exemple deia que els complexos de una persona neurtica sn molts ms complexo i hi ha molt ms. Part de la ment inconscient est determinada en el moment de nixer i s el mateix per tothom, per tota la humanitat, s on semmagatzema lexperincia de passat hum. Per a ell la persona s la mascara . per tant es el contrari que abans, que deia que la persona era lo de dintre i la mascara lo de afora. CONCLUSI! La persona s linconscient.

TEORIES DE LA PSICOLOGIA SOCIAL Alfred adler Primer en dirigir latenci a la naturalesa social de lhome, creu que linteres social s innat per que es pot educar i ell va parlar del complex de inferioritat, hi ha persones que tenen un complex dinferioritat tan baix que intentaran aparentar un de superioritat. Karen Horney Cada ser hum s nic i irrepetible, va dir que no creia en Freud, ni en els complexos, no creia ni en el complex de EDIP ni en el complex de CASTRACI. Per tant la va dir que no tingues enveja del penis de lhome sin que de la dependncia que tenien els homes a lhora de escollir parella entre altres... Inseguretat nen: pot ser sumis o hostil el conductisme es centra en canviar aquestes conductes.

Erich fromm Socialisme comunitari i humanstic

Psicoanalista que creu que la societat moleteja a la personalitat. La societat hauria de funcionar duna manera determinada. Es pot moleteja els nens a partir de

lescola (canviar-los de carcter) perqu coincids amb les necessitats de la societat. Deis que tant el capitalisme com el comunisme han fet de lhome un robot de lestat i un esclau sense identitat i que cap societat que tenim avui en dia satisf les necessitats de lhome. Va crear una nova teoria que era el Socialisme comunitari i humanstic. I per ell havia de prevaler lestimaci, lamor, la solidaritat, que es creessin coses noves enlloc de destruir-les i que tothom obtingues un sentit de s mateix. Estimaci dun vers els altres.

TEORIES DELS TRETS Tret :sn les unitats reals de la personalitat.

Allportvolia quantificar i objectivar les conductes el ser hum. Va crear els trets de personalitat. Cattell-16 pf El pf s el test ms important de Cattell, que medeix els 16 factors de la personalitat. Els 4 factors ms importants dels 16 sn:

Dimensions Introversi extoversi Ansietat alta baixa Sensibilitat insensibilitat Passivitat independncia

La dimensi s un continu, tu pots estar a qualsevol lloc Introversi -------------------------------------- Extroversi Totes les persones que es troben dintre de la franja 3-7, vol dir un indicador normal, s all on es troba la majoria de persones. Per la cosa canvia quan ens trobem amb alg que t un 0 o un 10. El 0 s signe de trastorn, s una persona freda, psictic, glasat... Normalment no trobarem a ning amb un 0 La persona amb un 10 s aquella que s molt extravertida i que t un munt damics.

Eysenk El seus test es deia epi. i valora sobretot el neurocentisme, respostes emocionals, la introversi i la extroversi... que segons ell est relacionat amb el sistema nervis Introvertida presenta pocs amics per ms ntims, no necessita cap estmul estern per activar el sistema nervis ja que aquest ja es troba activat, per aix li molesten els sorolls i les aglomeracions. Extravertida necessita dun estmul extern per activar el seus sintema nervis. s ms sociable i comunicativa Els tres autors volien quantificar i objectivar les conductes de lsser hum.

TEORIES COGNITIVES (MANERA DE PENSAR)

Kelly Cada persona t un constructe personal. Teoria del constructe personal s la manera que un individu constitueix, interpreta o colloca significats dalguns aspectes del mn, incluint-se a si mateix. Si canvia el constructe, canvia la personalitat. Tothom t un constructe personal i cada persona elegeix el seu. El constructe seria com lhiptesi que desprs la valides i la invalides. A partir de lexperincia les pots anar canviant o no, en el cas de que les teves hiptesis siguin el que realment s doncs es tornaran permanents.

Els constructes poden anar variant en funci de les experincies del mn, i per tant canviar lactitud i les formes de fer les coes ser diferent. El constructe personal determina: 1. Qu percep 2. Com percep 3. Com recordar 4. Com aprendr 5. Com pensar 6. Com actuar

TEORIES CONDUCTISTES (nani) Van decidir fen un anlisis de les conductes manifestes, taraves de observar mesurar y comparar conductes que es veuen, aixecar a cama, tocar-se els llavis. s una associaci apresa entre un estmul i una resposta. Per que aconsegueixin seguir aquests hbits i aprendre lhbit es pot fer amb el cstig i el premi. Si volem que un hbit no es repeteixi mai sha dignorar totalment (extinci) y no sha de prestar atenci, en canvi si s alreves, si volem que un hbit es quedi en la persona sha de fer un refor positiu amb abraades Miller-Dollard: diuen que la personalitat est formada per aquest patrons dunitats especfics E-R ( estmul resposta). Per exemple una persona agressiva respon als estmuls insultant i picant. Si sel refosa a ser agressiu, sempre ho ser. Bandura-Walters: parlen de limitaci social. Per aprendre nous hbits sha dobservar els altres, els nens aprenen les noves maneres de fre, els nous hbits observant els altre si es refora aquest nou model de conducta ser mes fcil que aquesta conducta es quedi. Dessensibilitzaci sistemtica: es la forma de treure les fbies a les persones. Quan hi ha una fbia es la caus de una resposta errnia per tant hem densenyar a que la persona aprengui un altre resposta.

TEORIES DEL JO Golstein: lautorealitzaci s la fora impulsora d el personalitat, una persona que no t coneixements comena a estudiar i a fer carreres per omplir aquest buit. La satisfacci duna necessitat s lautorealitzaci. Maslow: va estudiar persones que havien desenvolupat les seves necessitats a mxim i va mirar les caracterstiques que tenien per haver arribat aqu. Sn les segents: Realistes Aceptar-se un mateix Acceptar als altres Acceptar el mn Espontnia Centrada al problema per solucionar-ho. Sn persones despreses ( no arrogant ) Democrtica Creatiu No sn agressius

limpuls per realitzar les activitats s innat i aquests impuls es pot desenvolupar o aturar segons els obstacles externs. Segons Maslow hem de aconseguir les necessitats bsiques per aconseguir les segents. Carl Rogers: Ell diu que la personalitat descansa en lexperincia que t lorganisme, diguem que lexperincia s qualsevol cosa que estigui disponible a la consciencia de lorganisme i totes aquestes experincies juntes fan el camp fenomnic de la persona. Dins del camp fenomnic hi ha una part , la part del JO o concepte de si mateix. Perqu apartir de les experincies que vas tenint una persona es va experimentant a una mateix Tamb diu que a vegades aquestes avaluacions que fem nosaltres mateixos est influenciada per la gent, per lo que diu la gent i especialment els pares en la infncia. El nen tracta de ser com els altres volen que sigui. Pot succeir un Conflicte tacabas sentint incmode amb les avaluacions que fas de tu mateix. Desepcionado.. me siento triste... deprimido.

TEORIES EXISTENCIALS Boss: lhome es un ser que est en el mon i es revela. El mon es revela a lindividu. Per tant no pot ser una cos sense laltre.

PERSONA

MON

CAMP TOTAL DE LEXISTENCIA

Quan una persona sent sensaci de compatibilitat es perqu quan triem una opci estem rebujant a la vegada un altre. I com que s impossible realitzar totes les possibilitats hi ha el perill de caure en el buit existencial. Diu que la finalitat de lexistncia es tornar-se completament hum i revelar-se al mn de tantes maneres com sigui possible. Per la psicologia existencial te les dues vessants, te lesperana perqu es lliure de realitzar-se a si mateix per tamb te la desesperana perqu mai podr realitzar totes les possibilitats