Exercici 1 [7 punts] Tot seguit escoltareu dues vegades Notcies Informatiu Vespre, dIB3 Rdio, ems el 13 de juny de 2011. Heu de respondre si les afirmacions segents sn vertaderes (V) o falses (F). Transcripci dels fragments radiofnics, que lexaminador responsable de cada aula llegir dues vegades en cas que lequip de megafonia no funcioni. Ex. 1 (Informatiu vespre, IB3 Rdio, ems el 13 de juny de 2011) Sn les 8. IB3 Notcies. Informatiu vespre. Bon vespre. Continuen els sense veu reclamant al Govern el pagament dels deutes. Avui ha estat la Plataforma en defensa de lescola concertada qui ha exigit a lExecutiu que aboni els 6 milions deuros pendents en despeses de funcionament. Lentitat avisa que, si no reben aviat aquests diners, perillen les nmines de juny dels treballadors no docents, com ara els administratius. De fet, ni tan sols saben si es podr iniciar el prxim curs escolar. El Govern, per la seva banda, insisteix en el mateix: tots els deutes quedaran coberts quan aconsegueixi el crdit de 150 milions deuros, un crdit, per, que encara no ha estat tancat amb els bancs. s dilluns, 13 de juny. Titulars: Jos Ramn Bauz exposar el seu programa dem en el debat dinvestidura. Est previst que Bauz centri el seu discurs en leconomia i en les mesures per reactivar-la. Lacte comenar dem, a les 11 del mat, al Parlament. Dimecres ser el torn de les rpliques dels partits de loposici. Baixen els impagaments dempreses i famlies a les Illes Balears. Segons lInstitut Nacional dEstadstica, els impagaments el mes dabril a les Illes Balears varen superar per poc els 8 milions deuros, un 51% menys que el mateix perode de 2010. A tot lEstat, els impagaments tamb varen baixar. Ho varen fer un 24%, que suposa 550 milions deuros de deute registrats el mes dabril. Crisi sense precedents al Tribunal Constitucional. El vicepresident de lalt tribunal i dos magistrats ms han presentat la dimissi per sorpresa, i deixen a laire la mxima instituci judicial de lEstat. El motiu s la falta dacord entre el PP i el PSOE al Congrs per a la seva renovaci. El seu mandat va acabar el 8 de novembre, per la renovaci encara est pendent. Nou revs per a Berlusconi. Ms del 57 % dels italians han votat en els quatre referndums celebrats a Itlia entre ahir i avui. Daquesta manera, es converteixen en vinculants i demostren que la ciutadania no ha fet cas de la crida del primer ministre perqu sabstenguessin. Els resultats, doncs, tampoc no li sn favorables. 1. El Govern necessita que els bancs li concedeixin un prstec per poder pagar el deute que t amb les escoles concertades.

1

2. Els alumnes de les escoles concertades no podran comenar el curs al setembre. 3. El debat dinvestidura comena amb el discurs de Jos Ramn Bauz. 4. Les famlies i les empreses balears cada vegada queden ms a deure. 5. Tres membres del Tribunal Constitucional han dimitit alhora, cosa que no havia passat mai. 6. Berlusconi ha sortit malparat en les darreres eleccions generals italianes. Exercici 2 [8 punts] Tot seguit escoltareu dues vegades un fragment del programa Tassa i mitja, dIB3 Rdio, ems el 4 de juny de 2011. Heu de triar, en cada cas, la resposta correcta. (Tassa i mitja, IB3 Rdio, ems el 4 de juny de 2011) Ai! Que plou, que no plou... Mentre el temps sho pensa, aqu ens avanam un poc a la celebraci del Dia Internacional del Medi Ambient. Sn les 9 i 5 minuts i serem aqu, amb vosaltres, en directe, fins a les 12. Comenam. Bon dia. Saludam Margalida Mateu, que, de moment, es colloca el micrfon... Com diem, ens avanam un poc al Dia Internacional del Medi Ambient, que en realitat s dem, dia 5, per aqu, concretament al carrer Blanquerna de Palma, ho celebram avui. De fet, estava previst que fssim el programa a peu de carrer, per el perill de pluja ens ha fet canviar didea. Per tant, daqu a una estona, na Margalida se nhi anir dexcursi i, aix, si sha de banyar alg, que sigui ella... Per avui tamb ens acompanya, per encetar el programa, una convidada molt adient per a aquest dia: na Caterina Amengual, ambientloga i, a ms, directora insular de Media Ambient en funcions. Na Caterina abans ens explicava que enguany el Dia Internacional del Medi Ambient sha avanat a dissabte perqu, els dissabtes de mat, la gent de Ciutat surt a mercat, perqu s un dia molt animat, ms que els diumenges, en qu la gent sestima ms anar a la platja. Sabem que fa gaireb 40 anys que se celebra el Dia Internacional del Medi Ambient. Cada any hi ha una seu diferent i enguany s a lndia. La celebraci tendr com a tema els boscos i la naturalesa al seu servei. Tot aix t relaci amb el fet que el 2011 ha estat declarat el Dia Internacional dels Boscos. El Dia Internacional del Medi Ambient es va celebrar per primera vegada el 1972 a Estocolm, Sucia, i, des de llavors, cada 5 de juny el mn sencer posa el seu granet darena per commemorar aquest dia. La temtica principal es canvia cada any. Si b enguany ha tocat als boscos, en anys anteriors els protagonistes foren la cura de la terra, de laigua, la capa doz, el canvi climtic, la desertitzaci o, per exemple, el desenvolupament sostenible... 1. Quin temps fa? a) Plou. b) Fa bon temps. c) Fa un temps incert.2

2. Tassa i mitja s un programa que semet... a) al mat. b) al migdia. c) al capvespre. 3. Qu nom la presentadora del programa? a) Margalida Mateu. b) Caterina Amengual. c) No ho diuen. 4. Per qu sha avanat la celebraci del Dia Internacional de Medi Ambient? a) Pel risc de pluja. b) Perqu hi pugui participar ms gent. c) No ho diuen. 5. Enguany quina s la seu del Dia Internacional de Medi Ambient? a) Lndia. b) Sucia. c) Totes les ciutats del mn ho sn. 6. Quin s el protagonista del Dia Internacional de Medi Ambient? a) Els boscos. b) La capa doz. c) El canvi climtic.

Exercici 1 [7 punts] Llegiu el text segent i responeu si les afirmacions segents sn vertaderes (V) o falses (F). Malalties rares Es coneixen entre 6.000 i 7.000 malalties rares i cada setmana es descriuen una mitjana de cinc noves afeccions en la literatura mdica. Noms hi ha medicaci per a un petit percentatge, i moltes vegades ni tan sols hi ha un diagnstic clar a causa de labsncia de coneixements cientfics i mdics. La investigaci en malalties rares segueix tenint poca prioritat en els projectes de recerca biomdica. Malgrat aix, els resultats derivats del projecte Genoma Hum auguren un futur esperanador. Les malalties rares sn un conjunt molt nombrs de malalties que es defineixen bsicament per aparixer en molt baixa freqncia en la poblaci; s a dir, afecten molt poques persones. Aix, a Europa, una malaltia es considera rara si afecta, com a mxim, una persona de cada dues mil. Nhi ha que apareixen en freqncies molt menors, com per exemple la malaltia de Crohn, que afecta una persona de cada vint mil. Aquesta definici basada en aspectes epidemiolgics fa que quedin agrupades malalties de naturalesa molt diferent, que tenen poc a veure entre si. Losteognesi imperfecta s un altre exemple de malaltia rara. T una freqncia dun a dos afectats cada vint mil persones. Els malalts presenten malformacions esqueltiques com escoliosi, malformacions cranials, etc. Per all que ms els caracteritza s que tenen un esquelet molt frgil i pateixen freqents fractures provocades per traumatismes lleus.3

Malgrat tenir orgens i causes diferents, gaireb totes aquestes afeccions es caracteritzen per ser malalties crniques que es perllonguen en el temps amb una evoluci lenta. A ms, solen tenir pronstic greu i ser progressives, s a dir, cursen amb smptomes cada vegada ms acusats i notoris. La investigaci en nous principis actius per al desenvolupament de nous medicaments suposa una mitjana de 10 anys de treball per a cadascun fins a la seva comercialitzaci i una enorme despesa econmica per part de les empreses farmacutiques. La baixa freqncia de les malalties rares i la seva gran diversitat dificulta encara ms el desenvolupament de frmacs especfics per al seu tractament. La conseqncia de tot aix s que molts medicaments no es desenvolupen o no es comercialitzen, ja que els beneficis que proporcionaran no superaran mai el capital invertit. Aquests medicaments sn els nomenats medicaments orfes, productes que constitueixen una necessitat de salut pblica per de poc inters per a la indstria farmacutica. Definir les malalties rares simplement en funci de la seva baixa freqncia daparici en la poblaci fa que sagrupin afeccions amb orgens diversos. Si b algunes poden tenir origen infeccis o ser autoimmunitries, la gran majoria sn malalties dorigen gentic. Una malaltia gentica s aquella que s provocada per problema en un o ms gens del malalt que la pateix. Aquest problema sol ser una mutaci que afecta les dues cpies dun gen, cosa que fa que no funcioni correctament. En funci de quin gen estigui mutat, es desenvolupar una malaltia o una altra. s per aix que tenen especial rellevncia projectes tals com el projecte Genoma Hum, un immens treball en el qual shan identificat ms de 30.000 gens, la gran majoria encara sense caracteritzar. Les investigacions biomdiques que utilitzin la informaci generada pel projecte Genoma Hum asseguraran, per tant, la millora en el diagnstic i en el tractament daquestes malalties. Antonio Garca: Malalties rares, dins Eureka (adaptaci). 1. Aquest text s divulgatiu. 2. Sentn per malalties rares aquelles per a les quals no hi ha medicaments apropiats. 3. Per desenvolupar nous medicaments que serveixin per tractar les malalties rares, les indstries farmacutiques shan dassegurar que siguin rendibles. 4. Totes les malalties gentiques sintegren dins les malalties rares. 5. El projecte Genoma Hum se centra a investigar els gens relacionats amb les malalties rares. 6. Normalment, les malalties rares tenen smptomes poc coneguts.

4

Exercici 2 [8 punts] Triau el ttol que sintetitzi millor el contingut de cada notcia: Notcia 1 Si fossin alumnes, el Pas Valenci i les Illes Balears necessitarien millorar i molt per a passar de curs. Un estudi de lAssociaci de Professionals per ltica situa aquets dos territoris a la cua pel que fa a excellncia i eficincia a lhora dinvertir en educaci. En un ndex que va del 0 al 10, les Illes Balears obtenen en excellncia una nota de 2,28, mentre que el Pas Valenci es queda en un 3,44. El Principat obt un 5,78. El Temps, nm. 1403 a) El Principat, lnic territori de lEstat que aprova en educaci. b) Les Illes Balears, la pitjor comunitat en educaci. c) Les Illes Balears i el Pas Valenci, suspens en educaci. Notcia 2 El Ministeri de Foment espanyol vol completar lautovia A7 al Pas Valenci, nica via alternativa a lautopista, de peatge. El departament que dirigeix Jos Blanco ha adjudicat la redacci dels projectes de construcci de tres trams de 46 quilmetres, entre Vilanova dAlcolea i Traiguera. Un cop acabades les obres, hi haur 320 quilmetres lliures de peatge des dAlacant fins al nord de Castell. Queda per resoldre la connexi amb el Principat. El Temps, nm. 1403 a) Com arribar al Principat des del Pas Valenci? Un tema encara pendent. b) Foment completar lautovia A7, lalternativa al pagament. c) El Ministeri de Foment culmina la construcci de lautovia A7, lliure de peatge. Notcia 3 Amb quatre construccions, lescultor Viktor Ferrando presenta a la Universitat dAlacant la seva reflexi sobre lorigen de lunivers. Concretament, el treball gira al voltant del mur de Planck, un concepte de lastrofsica que estudia els primers segons de lunivers, desprs del Big Bang. Segons explica el mateix Ferrando, aquestes estructures reflecteixen diferents etapes, des de la creaci de la matria, els planetes i el naixement de la vida, fins a laparici de lsser hum i la revoluci industrial. El Temps, nm. 1402 a) Lescultor Viktor Ferrando presenta a la Universitat dAlacant la seva reflexi sobre lorigen de lunivers just desprs del Big Bang a travs dunes escultures de diferents etapes de la histria. b) Qu va passar desprs del Big Bang? c) Lorigen de lunivers, en escultura. Notcia 4 La Fiscalia sollicita dotze anys de pres per a una parella de Llucmajor, acusada de copejar en cinc ocasions diferents el fill discapacitat de la dona quan tenia onze anys. El ministeri pblic culpa de cinc delictes de lesions cada un dels progenitors, per als quals sollicita deu mesos de pres. A aquests delictes nhi suma un altre de maltractament habitual pel qual demana una pena de dos

5

anys de pres. Lacusaci particular que exerceix el Consell demana dos anys per a cadascun dels acusats. La defensa en vol la lliure absoluci. Els fets succeren lany 2005. Diari de Balears (15-06-11) a) Acusen una parella de provocar la discapacitat del fill. b) La Fiscalia del Consell acusa una parella dapallissar el seu fill. c) Es demanen 12 anys de pres per maltractar el fill. Notcia 5 Els metges que han examinat el cas de la multimilionria Liliane Bettencourt, en conflicte amb la seva filla per la gesti de la seva fortuna, consideren que hauria destar sotmesa a una certa tutela en els actes patrimonials i de carcter personal per la seva incipient demncia senil, revel ahir Le Monde. Els tres facultatius que lexaminaren justifiquen aquesta mesura de protecci com a conseqncia de lalteraci conjunta de les facultats mentals i fsiques de Bettencourt, de 87 anys. Concretament, hi identifiquen una malaltia cerebral i, per aix, conclouen que sha de poder beneficiar duna mesura de protecci en els actes de la vida civil, tant en els patrimonials com en els de carcter personal. El dispositiu que solliciten per a ella s un grau inferior a la tutela, per inclou que la persona que en sigui responsable rebi els ingressos de la protegida i sencarregui de pagar-ne les despeses. Diari de Balears (15-06-11) a) Els metges es barallen amb la filla de Bettencourt per la seva fortuna. b) Un tutor legal per a Bettencourt. c) Vaques flaques per a Bettencourt. Notcia 6 Des davui i fins dijous, 3.702 estudiants realitzaran les proves daccs a la universitat. Per illes, a Mallorca shi han matriculat 3.007 estudiants; a Menorca, 275; a Eivissa, 406, i a Formentera, 14. Avui s el torn del comentari de text de llengua castellana i literatura, llengua estrangera i de dues assignatures ms de modalitat. Les proves consten de dues parts: la fase obligatria i lespecfica. Aquesta darrera s voluntria i dna als estudiants la possibilitat dapujar la nota un total de quatre punts, de manera que la puntuaci mxima ser de 14. A Mallorca, les proves es duen a terme al campus de la UIB, a lIES Pau Casesnoves dInca i a lIES Mossn Alcover de Manacor. A Eivissa, a lIES Isidor Macabich i a lEscola dArt dEivissa, i a Formentera, a lIES Marc Ferrer. Pel que fa a Menorca, es duen a terme a lIES Josep Miquel i Gurdia i a lEscola dArt de Menorca. Aquest s el segon any que saplica el nou model de selectivitat, que ha incorporat els canvis necessaris per adaptar-se, duna banda, al batxillerat de la LOE (Llei Orgnica dEducaci) i, de laltra, a la implantaci de lEspai Europeu dEducaci Superior (EEES). Diari de Balears (07-06-11) a) Un total de 3.702 estudiants balears comencen avui la selectivitat. b) Per segon any, es duu a terme el nou model de selectivitat. c) La selectivitat comena amb les proves de llengua.

6

rea 3 Domini prctic del sistema lingstic 15 punts [Mnim: 7,5 punts] Senyalau, en cada cas, lopci correcta: 1. Quina daquestes paraules no est ben separada sillbicament? a) ben-es-tar b) Pa-ra-gu-ai c) in-tu--ci- 2. Marcau lopci correcta: a) Ladhessi al manifest ha fet que hagi experimentat una metamorfosi espectacular. b) Ladhesi al manifest ha fet que hagi experimentat una metamorfosis espectacular. c) Cap de les dues oracions anteriors no sn correctes. 3. _____ on vaig deman si tenen medicaments per a _____ al_____. a) per tot / lalergia /polen b) pertot / lalrgia / pllen c) pertot / lallrgia /pollen 4. Les _____ dels diferents _____ asitics han declarat una _____. a) embaixades / paisos / trgua b) ambaixades / passos / tregua c) ambaixades / pasos / treva 5. Si _____ tanta importncia _____ imatge, et convendria consultar un _____. a) dones / a l / psiquiatra b) dnes / a la / psiquiatre c) don / al / psiquiatre 6. Sempre li _____ que volgus _____ en cada tema. a) agraa / aprofundir b) agraa / profunditzar c) agraa / profundisar 7. Sinteressa molt _____ restes _____ construdes en un _____. a) pels / grecorromanes / penyassegat b) per les / grecoromanes / penya-segat c) per les / greco-romanes /penyasegat 8. El seu cas de _____ finalment li _____ que no _____ anar al viatge. a) rebelia / va suposar / pods b) rebeldia / va supos / pugus c) rebellia / supos / pogus

7

9. Quina parella s incorrecta? a) pags - pagesa b) nociu nociua c) emperador - emperadriu 10. Marcau lopci correcta: a) Ens han assignat la fila u. b) Ens han assignat la fila una. c) Ens han assignat la fila un. 11. T _____ costum de menjar llegums, per _____ que li agraden de veritat sn les llenties. a) la / les niques b) el / els nics c) el / les niques 12. Ara que estic a rgim noms em permeten menjar _____ a la setmana. a) un postre b) uns postres c) unes postres 13. Marcau lopci correcta: a) Encara no sabem el qu li passa. b) Encara no sabem lo que li passa. c) No sabem qu li passa. 14. Quina frase s incorrecta? PREGUNTA ANULLADA a) Sha posat darrera la porta. b) Sha posat darrere la porta. c) Sha posat derrere la porta. 15. _____ agraesc que mhgiu volgut rebre tot i que no tengueu gaire temps. a) Li b) Us c) Vos 16. Ja _____ he dit: no anir mai ms a sopar amb ells. a) lhi b) li ho c) li l 17. Den de laccident, no _____ b. a) sent b) hi sent c) escolt

8

18. Comena a ser hora que els restaurants _____ a les noves directrius europees. a) sadeqin b) sadequin c) sadecun 19. Marcau lopci correcta: a) Si haguessis caminat aviat, no haguessis perdut el tren. b) Si haguessis caminat aviat, no hauries perdut el tren. c) Si hauries caminat aviat, no hauries perdut el tren. 20. Marcau lopci correcta: a) De cases, nha comprades tres. b) De cases, ha comprat tres. c) De cases, li ha comprat tres. 21. Qu s un ramell? a) Un conjunt de flors. b) Un conjunt docells. c) Un conjunt de peixos. 22. Una soprano sempre t una veu _____. a) alta b) aguda c) elevada 23. El mestre dobres s lencarregat de _____. a) dirigir la construcci dun edifici b) dirigir la publicaci de treballs literaris c) dirigir la collocaci dobres dart 24. Cerca un sinnim per a la paraula en negreta: No triguis gaire, que la pellcula ja ha comenat. a) tardis b) cridis c) xerris 25. Marcau loraci que signifiqui el mateix que: Tot duna que pugui tajudar. a) De seguida que pugui tajudar. b) Quan pugui tajudar. c) Sempre que pugui tajudar.

9

26. Encara que ha _____ un error, no el trauran de la feina. a) provat b) coms c) arreglat 27. Una safata s _____. a) una persona que treballa en un avi b) un recipient pla c) una taula amb rodetes 28. No el deixaran anar al viatge destudis _____ ha aprovat totes les assignatures. a) per b) mentre que c) malgrat que 29. Mai no sha _____ de no haver-se casat quan era ms jove. a) arrepentit b) penedit c) proposat 30. Marcau lopci correcta: a) Anit passada a penes he dormit. b) Anit passada he dormit gaire. c) Anit passada he dormit fora.

rea 4 Expressi escrita 30 punts [mnim: 15 punts] Exercici 1 [15 punts] Text de 80-100 paraules Si el cos de la notcia t 70 paraules o menys, no es corregir. Un pastor de Sant Joan ha denunciat que un ca li ha mort 58 ovelles del ramat. Redactau la notcia.

10