Excel - dfiteb.files.wordpress.com · A sota de la barra de menús, teniu la barra d’eines amb...

Excel

Aplicacions informàtiques

Aplicacions informàtiques Excel

Índex

Introducció ............................................................................................... 5

Objectius ................................................................................................... 7

1. Fonaments ........................................................................................... 9

1.1. Operacions bàsiques i format .................................................... 9

1.1.1. Què és un full de càlcul? .................................................. 9

1.1.2. La finestra de l’Excel ....................................................... 10

1.1.3. L’Ajuda de l’Excel ............................................................. 12

1.1.4. Anomenar i desar un document ..................................... 12

1.1.5. Recuperar un document desat ........................................ 13

1.1.6. Moure’s pel full ................................................................. 13

1.1.7. Introduir dades ................................................................. 14

1.1.8. Selecció de cel·les ............................................................. 16

1.1.9. Inserir i eliminar cel·les ................................................... 17

1.1.10.Copiar i moure cel·les ...................................................... 17

1.1.11.L’opció Enganxat amb opcions ....................................... 18

1.1.12.Nom per a les cel·les ........................................................ 18

1.1.13.Inserir o eliminar files o columnes ................................ 19

1.1.14.Cercar i substituir dades .................................................. 19

1.1.15.Validació de les dades ...................................................... 19

1.2. Format de les cel·les ................................................................... 20

1.2.1. Format Número ................................................................ 20

1.2.2. Format Alineació ............................................................. 21

1.2.3. Format Tipus de lletra .................................................... 22

1.2.4. Format Vores .................................................................... 23

1.2.5. Patrons ............................................................................... 23

1.2.6. Protecció de dades ............................................................ 24

1.2.7. Files i columnes ................................................................ 24

1.2.8. Opció Format automàtic ................................................ 25

1.3. Els fulls d’un llibre de l’Excel .................................................... 25

1.3.1. Canviar el nom a un full de càlcul .................................. 25

1.3.2. Afegir fulls a un llibre ....................................................... 26

1.3.3. Moure un full .................................................................... 26

1.3.4. Copiar un full .................................................................... 27

1.3.5. Suprimeix un full .............................................................. 27

1.3.6. Seleccionar fulls ................................................................ 27

1.3.7. Vincular fulls d’un mateix llibre ..................................... 27

1.3.8. Immobilitzar subfinestres ............................................... 28

2. Fórmules i funcions ........................................................................... 29

Aplicacions informàtiques Excel

2.1. Fórmules ...................................................................................... 29

2.1.1. Sintaxi d’una fórmula ....................................................... 29

2.1.2. Operadors tipus ................................................................. 30

2.1.3. Missatges d’error .............................................................. 31

2.1.4. Referències ........................................................................ 32

2.2. Funcions ....................................................................................... 34

2.2.1. Sintaxi d’una funció .......................................................... 34

2.2.2. L’auxiliar de funcions ....................................................... 34

2.2.3. Tipus de funcions ............................................................. 35

3. Gràfics, configuració de pàgina i altres opcions ............................. 49

3.1. Gràfics .......................................................................................... 49

3.1.1. Elements del gràfic .......................................................... 49

3.1.2. Crear un gràfic .................................................................. 51

3.1.3. Canviar l’aspecte d’un gràfic ........................................... 54

3.2. Configuració de pàgina ............................................................... 54

3.2.1. Pàgina ................................................................................ 54

3.2.2. Marges ............................................................................... 55

3.2.3. Capçalera i peu de pàgina ................................................ 56

3.2.4. Full ..................................................................................... 56

3.2.5. Visualització prèvia d’impressió ..................................... 57

3.2.6. Impressió ........................................................................... 58

3.3. Altres opcions .............................................................................. 58

3.3.1. Treballar amb una llista de dades ................................... 58

3.3.2. Incloure un full de càlcul en el Word ............................. 59

3.3.3. Macros ............................................................................... 60

Aplicacions informàtiques 5 Excel

Introducció

LôExcel ®s una eina molt ¼til per treballar amb el full de c¨lcul. Qu¯ ®s un fullde c¨lcul? Doncs ®s un espai on hi ha files i columnes, i on la intersecci·dôaquestes acaben donant nom a un espai anomenat celĿla, que pot contenirdades de diferents tipus. Cada full de c¨lcul ®s una p¨gina dôun llibre dôExcel.

LôExcel us permet donar format als fulls de c¨lcul, introduir dades, utilit-zar aquestes dades per realitzar c¨lculs, introduir f·rmules, realitzar gr¨-fics, a m®s dôaltres aplicacions.

Us convertireu en uns usuaris de lôExcel que, amb uns coneixements am-plis, espec²fics i alhora b¨sics i senzills, podreu treure el m¨xim profit a unfull de c¨lcul.

LôExcel ®s una aplicaci· de full de c¨lcul que forma part del paquet ofim¨-tic Microsoft Office, que inclou, entre dôaltres, el processador de textosWord, la base de dades Access i el programa de creaci· de presentacionsPowerPoint.

LôExcel ®s un full de c¨lcul que sôadapta molt f¨cilment a les necessitatsde les tasques administratives, de manera que podreu elaborar i processarla informaci· generada, interpretar-la i establir uns criteris per a lôemple-nament i disseny dels documents elaborats en el full de c¨lcul, amb lôavan-tatge de poder-los modificar per mantenir la informaci· tan actualitzadacom sigui possible.

El nucli dôactivitat ñFonamentsò us fa una introducci· al full de c¨lcul, perfamiliaritzar-vos amb lô¨rea de treball i la finestra de lôExcel. Us ajudar¨ iorientar¨ per moure-us pel full de c¨lcul, introduir dades, inserir i elimi-nar columnes i celĿles, personalitzar amb noms els fulls de c¨lcul, copiardades i crear llistes, ordenar dades i donar format al vostre treball.

En el nucli dôactivitat ñF·rmules i funcionsò, aprendreu a automatitzar les da-des mitjanant la construcci· de f·rmules i la utilitzaci· de les funcions ade-quades al tipus de resultat que voleu obtenir en un moment determinat. Usconvertireu en usuaris habituals de lôExcel per simplificar les tasques admi-nistratives i de gesti· utilitzant aquesta eina amb precisi· i fluµdesa.

En el nucli dôactivitat ñGr¨fics, configuraci· de p¨gina i altres opcionsò,aprendreu a dissenyar gr¨fics a partir dôunes dades ja introduµdes en el


full de c¨lcul. Amb lôassistent de creaci· de gr¨fics, podreu crear gr¨fics imodificar-los, canviar-ne el tipus i lôaspecte, i afegir o treure dades, totamb uns passos senzills i amb precisi· i agilitat. Donareu el format defini-tiu al document ajustant els marges, inserint capaleres i peus de p¨gina,i utilitzant les opcions de visualitzaci· i impressi· que us ofereix lôaplica-ci·. Finalment, aprendreu a inserir un full de c¨lcul en un document Wordi fareu un passeig per la realitzaci· dôuna macro per simplificar tasques re-petitives.


Objectius

1. Confeccionar fulls de càlcul senzills aplicables al càlcul i al control

d’operacions i estadístiques de les àrees funcionals d’una empresa o or-

ganització.

2. Desenvolupar els processos d’enllaços d’informacions, de dades i de grà-

fics en un document, entre documents i entre programes estàndard.

3. Realitzar les accions de localització, de selecció, de gestió, de visualit-

zació i d’edició de fitxers des del mateix programa de treball i des d’apli-

cacions específiques amb eficàcia i seguretat.

4. Comprovar l’accés i la recuperació de la informació tractada en els pro-

cessos de salvaguarda i protecció realitzats.


1. Fonaments

L’Excel és una aplicació que ofereix el full de càlcul que us permetrà rea-

litzar operacions amb unes dades prèviament introduïdes d’una manera

còmoda, ràpida i senzilla.

La funció fonamental de l’Excel és la realització de càlculs, però també po-

dreu gestionar dades de text, realitzar gràfics, afegir imatges i intercanvi-

ar informació amb la resta d’aplicacions de Microsoft Office.

Per familiaritzar-vos amb el full de càlcul, començareu a moure-us per

aquest, a introduir les primeres dades, a copiar i enganxar dades, a posar

nom a les cel·les, a cercar i substituir dades, a donar format a les cel·les i,

en conseqüència, al mateix full de càlcul, a treballar amb diferents fulls de

càlcul d’un mateix llibre i a desar tota la informació que genereu per po-

der-la tornar a utilitzar en el moment addient.

1.1. Operacions bàsiques i format

Per iniciar el treball amb un llibre de l’Excel, primer heu d’aprendre

uns fonaments bàsics, per exemple, quants fulls de càlcul hi ha en un

llibre, quina és l’extensió de l’àrea de treball, com us moureu pel docu-

ment, com començareu a introduir les dades, com podeu canviar de co-

lor una lletra, una cel·la o un grup de cel·les, o com podeu simplificar

la feina per no haver d’introduir les dades i fórmules una a una. Com

aquestes, us fareu moltes preguntes en el moment de treballar, però

també trobareu la solució a mesura que avanceu en el coneixement i

pràctica del full de càlcul.

1.1.1. Què és un full de càlcul?

En un full de càlcul, la persona usuària introdueix dades a partir de les

quals podrà introduir fórmules i funcions, i portar a terme procedi-

ments per tal d’automatitzar processos de realització de càlculs o ges-

tió de dades.

Un full de càlcul està compost de columnes i files. Les columnes es dispo-

sen verticalment i s’identifiquen amb lletres que van des de la A fins a la

IV. Les files es disposen horitzontalment i s’identifiquen amb nombres,

que van des de l’1 fins al 65.536.


La cel·la és el resultat de la intersecció d’una fila i una columna, això és el

que s’anomena referència de cel·la. Normalment, aquesta referència és

columna/fila, de tal manera que la cel·la C5 és la situada en la columna C

i en la fila 5.

Cada cel·la pot contenir 256 caràcters. Quan se selecciona una cel·la queda

activa, i l’emplenareu o en modificareu el contingut. El seu nom es pot vi-

sualitzar en el quadre esquerre de la barra de fórmules. Per desplaçar-vos

d’una cel·la a una altra, ho podeu fer amb el ratolí, amb la tecla Tab o amb

les fletxes de desplaçament.

Cada cel·la pot tenir un tipus de format diferent. S’ha de tenir molt pre-

sent quin tipus de format ha de tenir una cel·la per poder-ne utilitzar el

contingut i tenir la tranquil·litat que no es produiran errades quan es ma-

nipulin les dades.

1.1.2. La finestra de l’Excel

Quan obriu l’Excel, us trobeu amb una finestra molt similar a la de qualse-

vol aplicació del Windows.

En primer lloc, apareix la barra de títol amb el nom de l’aplicació i el nom

del fitxer que heu obert. Per defecte us apareix el nom Llibre1. Quan doneu

el nom adequat al fitxer, se substituirà Llibre1 pel nom donat a l’arxiu.

A sota apareix la barra de menús, que us ofereix diverses opcions per po-

der seleccionar i portar a terme tasques diverses. En la part esquerra

d’aquesta barra, us apareix la icona del document. No el podeu confondre

amb la icona de l’aplicació. Si hi feu clic a sobre, el document es tancarà.

A sota de la barra de menús, teniu la barra d’eines amb una relació de bo-

tons que us permeten realitzar algunes accions amb més rapidesa.

A continuació, apareix la barra de fórmules, que us mostra el nom de la

cel·la i el seu contingut.

El full de càlcul està format per columnes i files que donen nom a

les cel·les. Aquestes cel·les poden contenir dades, fórmules o fun-

cions. El full de càlcul és el document principal per poder treballar

amb l’Excel. Cada full de càlcul forma part d’un llibre. A aquest lli-

bre, hi assignareu un nom per desar-lo, que tindrà extensió .xls i si

es tracta d’una plantilla l’extensió serà .xlt.


Cada finestra conté uns elements. En la figura 1, en podeu veure amb cla-

redat les diferents parts i, a continuació, es fa una explicació més detalla-

da d’alguns d’aquests elements.

Figura 1. Finestra de l’Excel

Com podeu veure, la finestra d’aplicació conté molts elements. A continua-

ció, es detallen característiques d’alguns d’aquests:

• La Barra de menús. Aquesta barra conté la llista de menús de l’Excel.

Cadascun té un menú desplegable amb unes opcions. Hi podeu accedir

mitjançant el ratolí o prement la tecla Alt i la inicial de la lletra subrat-

llada. Per exemple, per obrir l’opció Edició amb el teclat, cliqueu Alt

més la lletra d.

• La Barra d’eines. Aquesta barra conté uns botons que permeten realit-

zar algunes tasques amb més rapidesa. Si situeu el cursor a sobre de

cada botó, apareix una explicació sobre la seva funció. Podeu treure o

afegir barres d’eines des del menú Visualització, també podeu treure

o afegir botons i realitzar altres modificacions des del menú Visualit-

zació\Personalitza.

• Referència de cel·la. Aquest espai us indica com s’anomena la cel·la

que teniu activa.

La finestra de l’Excel consta d’una finestra principal que conté el

nom de l’aplicació i les barres que us permetran treballar, i d’una al-

tra finestra, la del document actiu, en què es veuran els resultats del

vostre treball.


• Barra de fórmules. Serveix per introduir dades, fórmules i funcions en

les cel·les. Mostra el contingut de la cel·la. Si la cel·la té nombres o text,

aquest espai us mostrarà els nombres o text, però si la cel·la conté un

resultat d’una fórmula o funció, aquest espai us mostrarà la fórmula o

funció.

• Àrea de treball. És l’espai que teniu per treballar. Cada full del llibre de

l’Excel us ofereix una gran àrea de treball.

1.1.3. L’Ajuda de l’Excel

Davant la situació de no poder resoldre un dubte en el moment i lloc on us

trobeu, l’Excel té una ajuda que us pot oferir la solució en qualsevol situació.

L’Ajuda de Microsoft Excel permet cercar els temes relacionats amb la

qüestió que heu plantejat. També podeu tenir accés a l’índex de l’Ajuda.

Una altra manera d’accedir a l’ajuda, és mitjançant l’auxiliar de l’Office.

Si escolliu aquesta opció, surt l’assistent. La finalitat d’aquest assistent és

ajudar-vos i fer-vos suggeriments. Teniu la possibilitat de buscar solucions

directament amb l’assistent.

1.1.4. Anomenar i desar un document

Normalment, quan obriu l’Excel us surt un llibre de treball anomenat

Llibre1. És molt important canviar el nom que per defecte us dóna l’apli-

cació, pel nom que voleu posar al llibre de treball.

Si voleu un altre llibre de l’Excel, anirem al menú Fitxer\Crea. Podreu triar

un llibre de treball en blanc o un llibre de treball nou a partir d’un d’existent,

també podreu escollir una plantilla de les que hi ha en el vostre ordinador.

Per anomenar i desar un document, aneu al menú Fitxer\Anomena i de-

sa, trieu la unitat de disc o el lloc del vostre ordinador on voleu desar el

document, poseu el nom i, només en el cas que vulgueu que tingui format

de plantilla, canviareu el format del document. Si voleu que sigui un llibre

d’Excel amb format de full de càlcul, deixareu el format Llibre de treball

de Microsoft Office.

Per accedir a l’Ajuda de l’Excel aneu a l’opció Ajuda de la barra de

menús o bé premeu la tecla F1.


És molt important desar la informació cada cert temps per tal d’actualit-

zar el document. Ho podeu fer mitjançant el botó que té forma de disquet

de la barra d’eines i, evidentment, quan sortiu de l’aplicació deseu el do-

cument amb els últims canvis efectuats.

1.1.5. Recuperar un document desat

Per tornar a obrir un document per continuar treballant-hi o fer-hi modi-

ficacions, aneu a Fitxer\Obre, seleccioneu la unitat on té la ubicació l’ar-

xiu, si és plantilla seleccioneu l’opció de format Plantilla i, si no ho és,

deixeu el format Tots els fitxers de Microsoft Office Excel. Sortirà una llista

d’arxius. L’únic que heu de fer és seleccionar amb el ratolí l’arxiu que vo-

leu recuperar i acceptar. També podeu clicar dues vegades sobre el nom

de l’arxiu i s’obrirà automàticament.

1.1.6. Moure’s pel full

Us podeu moure amb agilitat i rapidesa pel full de càlcul de diverses ma-

neres:

• Amb les fletxes de moviment del teclat.

• Amb el ratolí.

• Amb les barres de desplaçament de la finestra.

• Amb l’opció del menú Edició\Vés a, que també s’activa amb la tecla F5.

Amb aquesta opció surt la finestra que mostra la figura 2. En l’espai Re-

ferència, introduïu el nom de la cel·la a la qual us voleu desplaçar.

Figura 2. Funció Vés a

Per desplaçar-vos pel full horitzontalment i verticalment, podeu

utilitzar el ratolí, les barres de desplaçament o el teclat.

Podeu recuperar un document...

... desat des del botó de la barra estàndard representat per una carpeta oberta amb una fletxa que normalment és un dels botons que hi ha a l’inici de la barra d’eines.


En la taula 1, es detallen algunes de les funcions d’algunes tecles i movi-

ments combinats que podeu utilitzar per agilitar el vostre treball:

Taula 1. Funcions del teclat

1.1.7. Introduir dades

Quan tenim el full de càlcul en blanc, hem de començar a introduir dades

per poder realitzar operacions i començar a estructurar i donar format al

contingut del document. També podem introduir noves dades en un full

de càlcul ja existent.

Per començar a introduir dades, situeu el cursor en la cel·la i a continuació...

• podeu escriure el text directament.

• podeu fer clic en la barra de fórmules.

• podeu fer doble clic.

• podeu clicar F2.

Per esborrar dades, podeu...

• situar el cursor en la cel·la i clicar sobre la tecla Supr.

• anar al menú Edició\Suprimeix\Tot (o a la part que voleu suprimir).

• clicar amb el botó dret del ratolí i triar del menú contextual l’opció Su-

primeix.

Funcions i combinacions del teclat Acció

Av PàgDesplaçament a la part inferior de la pàgina

Re PàgDesplaçament a la part superior de la pàgina

Alt + Av Pàg Desplaçament a la part dreta de la pàgina.

Alt + Re PàgDesplaçament a la part esquerra de la pàgina.

Tecla Inici Desplaçament a la primera cel·la de la fila

Ctrl + Inici Desplaçament a la cel·la A1

Tab Desplaçament a la cel·la de la dreta.

Maj + Tab Retrocés d’una cel·la a l’esquerra.

INTRO Desplaçament a la cel·la de sota.

Ctrl + Av Pàg Avanç d’un full d’Excel dins d’un llibre.

Ctrl + Re Pàg Retrocés d’un full d’Excel dins d’un llibre.

El text o nombres s’introdueixen directament i no varien si no els

modifiquem o els esborrem.


Introduir nombres o text

Quan introduïu nombres, l’Excel els deixarà tal com vosaltres els heu edi-

tat. Per exemple, si no poseu punts de milers, l’Excel deixarà el nombre

tal com l’heu escrit.

Podeu utilitzar signes com els següents:

• El punt (.) per separar els milers

• La coma(,) per diferenciar els decimals

• El signe menys (–) per expressar les quantitats negatives

• El signe del percentatge (%)

Si un nombre no cap en la cel·la, apareixeran els signes ######. Això vol

dir que heu de canviar l’amplada de la cel·la.

Quan introduïu text, pot ser que els caràcters ocupin més espai que el que

la cel·la us ofereix; si és així, el text es visualitzarà al complet si la cel·la o

cel·les del costat són buides.

Si les cel·les del costat contenen dades sortirà tallat. En aquest cas haureu

de canviar el format de la cel·la per poder-lo visualitzar.

L’opció Autocompletar us ofereix la possibilitat de no haver d’introduir

dades que es repeteixen o succeeixen en cel·les contigües. Per exemple,

si heu d’introduir els anys des del 1989 fins el 2008, per no haver d’es-

criure tots els anys un darrera de l’altre, escriviu els dos primers anys,

seleccioneu les cel·les, us situeu en el marge dret inferior de l’última

cel·la seleccionada i, quan el punter del ratolí es converteix en una creu,

l’arrossegueu i aconseguireu que us surti una sèrie que es va completant

fins a l’any 2008.

L’opció Autocompletar també la podeu fer servir per escriure els dies de

la setmana, els mesos de l’any, sèries de nombres o, simplement, per es-

criure un mateix text que s’ha de repetir en moltes cel·les.

Introduir fórmules i funcions

Les fórmules i funcions han de portar sempre al davant el signe igual (=),

i els caràcters s’han d’escriure seguits: no pot quedar cap espai en blanc al

mig de la fórmula o funció.

Les fórmules i funcions són valors que fan referència a altres

cel·les, i que generen un resultat. Les fórmules i funcions sempre

porten al davant el signe =, si no, l’aplicació les considera text.

L’opció Autocompletar

Aquesta opció la podeu fer servir, per exemple, per completar sèries de nombres, per copiar fórmules, per copiar el mateix text, per completar els mesos de l’any, etc., sempre que les cel·les siguin contigües.

Visualitzeu el vídeo Autocompletar en la secció “Recursos de contingut” del web del crèdit.

!!


Els signes que es poden utilitzar per realitzar operacions senzilles són els

següents:

• Suma (+)

• Resta (–)

• Multiplicació (*)

• Divisió (/)

Quan necessiteu utilitzar parèntesis en les fórmules o funcions, heu de se-

guir els criteris generals per realitzar càlculs amb parèntesis.

1.1.8. Selecció de cel·les

Per realitzar una sèrie de modificacions que afecten més d’una cel·la, teniu

l’opció de realitzar l’acció per a tot el grup de cel·les en comptes d’anar una

per una. Per treballar d’aquesta manera, heu de seleccionar les cel·les.

Un grup de cel·les es pot seleccionar de diferents maneres:

• Cliqueu sobre la primera cel·la del grup i, sense deixar anar el ratolí,

arrossegueu-la fins a l’última cel·la que voleu seleccionar.

• Si les cel·les que voleu seleccionar no són contigües, seleccioneu el pri-

mer grup de cel·les, premeu la tecla Ctrl i, sense deixar-la anar, aneu

seleccionant la resta de cel·les o grup de cel·les.

• Per seleccionar una columna sencera d’un full, feu clic en l’encapçala-

ment de la columna (la lletra).

• Per seleccionar una fila sencera d’un full, cliqueu en l’encapçalament

de la fila (el nombre).

• Per seleccionar diverses columnes o files senceres contigües, cliqueu

en la lletra o en el nombre de la columna o fila i, sense deixar anar el

ratolí, arrossegueu el cursor fins on voleu realitzar la selecció.

• Si les files o columnes no són contigües, cliqueu en la primera columna

que voleu seleccionar, premeu la tecla Ctrl i, sense deixar-la anar, feu

clic en les columnes o files que voleu seleccionar.

• Per seleccionar tot el full, feu un clic en el quadre del vèrtex superior

esquerre del full de càlcul.

• Amb el teclat situeu-vos en la primera cel·la i, mantenint premuda la

tecla Maj i amb l’ajuda de les fletxes de desplaçament, podeu seleccio-

nar les cel·les contigües que vulgueu.

Si voleu anular la selecció de cel·les, només heu de clicar fora de l’àrea de selecció o prémer la tecla Esc.


1.1.9. Inserir i eliminar cel·les

Quan treballeu en un llibre de l’Excel, us podeu adonar que heu d’inserir

o eliminar cel·les en el full de càlcul. L’aplicació us permet realitzar les

modificacions que necessiteu.

Per inserir cel·les, primer de tot s’han de seleccionar les cel·les que veu-

ran afectada la seva referència (lloc que ocupen). També és important –

i si coincideix en nombre ho podeu fer– seleccionar tantes cel·les com

cel·les noves voleu afegir en el full de càlcul. Després, aneu al menú In-

serció\Cel·les, i us sortirà la finestra de la figura 3. Aquí heu d’indicar si

voleu desplaçar les cel·les seleccionades cap a la dreta o cap avall, i tam-

bé podeu inserir tota una fila o tota una columna.

Figura 3. Inserció de cel·les

Per eliminar cel·les, realitzeu la selecció i aneu al menú Edició\Supri-

meix. També ho podeu fer amb l’ordre Suprimeix del menú contextual.

1.1.10. Copiar i moure cel·les

El format i contingut de les cel·les es pot traslladar a altres cel·les del full

de càlcul i a altres fulls de càlcul del mateix llibre.

Per copiar o moure el contingut de les cel·les, podeu fer servir les eines

del menú Edició\Retallar o Copiar\Enganxar, primer seleccionant la

cel·la o cel·les, anant al menú Edició\Copiar o Retallar, situant-vos en el

Quan seleccioneu un grup de cel·les, les modificacions que realitzeu

amb la selecció activa afecten a tot el grup de cel·les.

Per inserir o suprimir cel·les, prèviament heu de seleccionar les que

es veuran afectades.

L’acció d’inserir cel·les també s’activa amb el ratolí, activant l’opció del menú contextual Insereix.


lloc on voleu copiar el format o contingut de la cel·la, i tornant al menú

Edició i clicant sobre Enganxar.

El teclat i el ratolí també us ofereixen una altra manera, potser més ràpi-

da, de copiar o moure. Els moviments que realitzareu per moure el contin-

gut d’una cel·la o grup de cel·les són molt senzills: seleccionareu allò que

voleu moure, quan el punter del ratolí adopti la forma de creu amb aspes

clicareu i, sense deixar-lo anar, arrossegareu la creu fins a l’àrea on voleu

traslladar les dades.

Si el que voleu fer és copiar el contingut de les cel·les, seguireu els matei-

xos passos, però haureu de prémer la tecla Ctrl. En aquest cas, el punter

del ratolí adoptarà la forma d’una creu molt més petita.

En el vídeo Moure i copiar de l’apartat web "Continguts", teniu una demos-

tració gràfica de com podeu realitzar aquests canvis amb el teclat i el ratolí.

1.1.11. L’opció Enganxat amb opcions

Quan utilitzeu l’opció Enganxar del menú Edició o del menú contextual,

l’Excel us enganxa totes les propietats i continguts de la cel·la, però, què

passa si només voleu enganxar la fórmula que conté?

L’opció Enganxat amb opcions us permet escollir què voleu copiar en la

cel·la de destinació. Podeu copiar solament el format, o el format i la fór-

mula, o el valor només, l’amplada de les columnes... Podeu enganxar sim-

plement allò que us convingui o enganxar-ho tot.

1.1.12. Nom per a les cel·les

L’Excel us ofereix la possibilitat de donar nom a una cel·la o rang de cel·les.

L’enganxat amb opcions us ofereix possibilitats de traslladar algu-

na, algunes o totes les característiques d’una cel·la o grup de cel·les

a una altra cel·la o grup de cel·les.

Un rang de cel·les és un conjunt de cel·les contigües, i s’identifiquen

amb el nom de la primera cel·la situada a l’esquerra i el nom de l’úl-

tima cel·la situada en la part inferior dreta, separades per dos punts

(:). Per exemple, el rang A1:B3 estarà format per les cel·les A1, B1,

A2, B2, A3 i B3.

Visualitzeu el vídeo Moure i copiar en la secció “Recursos de contingut” del web del crèdit.

!!

Les accions de copiar, retallar i enganxar també es poden fer amb les opcions del menú contextual.


El fet de donar nom a una cel·la o rang de cel·les és útil per a les fórmules

o, simplement, per identificar millor els rangs.

Per donar nom a les cel·les us heu de situar en la cel·la o seleccionar el

rang de cel·les. En l’espai situat a l’esquerra de la barra de fórmules que

indica el nom que l’Excel ha posat a la cel·la (per exemple, A1), heu de fer

clic amb el ratolí, escriure el nom i, després, prémer Intro.

1.1.13. Inserir o eliminar files o columnes

Per inserir files o columnes en un full de càlcul, heu de seleccionar tantes

files o columnes com en vulgueu de noves, i activar l’opció del menú Inse-

reix\Files o Insereix\Columnes. D’aquesta manera, les files o columnes

seleccionades es desplacen per cedir espai a les noves.

Per eliminar files o columnes, primer les seleccionem i, des del menú Edi-

ció\Suprimeix, les suprimim.

1.1.14. Cercar i substituir dades

L’Excel us permet cercar una dada concreta en qualsevol part del llibre

de treball. Aquesta opció la podeu portar a terme des del menú Edi-

ció\Cerca. Des d’aquí heu d’assignar els criteris de cerca que podeu am-

pliar en el desplegable Opcions, així l’Excel proporciona la informació

buscada.

El menú Edició\Substitueix us permet cercar un valor i modificar-lo per

un altre, també podeu fer extensiva la modificació a totes les cel·les que

compleixin els criteris de cerca que heu indicat.

1.1.15. Validació de les dades

Quan treballeu en un llibre de l’Excel, us podeu trobar que en una o més

cel·les sempre hi ha d’anar un valor d’entre uns quants que ja estan defi-

nits, i per tant hauríeu d’introduir sempre les mateixes dades (per exem-

ple, les referències d’articles en una factura).

L’opció del menú Dades\Validació us permet generar una llista desplega-

ble que us ofereixi les diverses opcions o limitar el nombre de caràcters

que pugui contenir una cel·la; també podeu dissenyar missatges d’ajuda i

advertència.

Donar nom a una cel·la o rang...

...facilita la feina a l’hora de realitzar tasques en els fulls de càlcul que tenen gran contingut de dades i operacions.

L’acció d’inserir o eliminar files o columnes també es pot realitzar des del menú contextual.

Visualitzeu el vídeo Validació de dades en la secció web “Recursos de contingut”.

!!


1.2. Format de les cel·les

Per tal d’obtenir uns resultats satisfactoris, podeu personalitzar el full de

càlcul, ja que així oferirà un format més professional.

Els canvis de format no afecten la informació que conté el llibre de treball,

solament afecten la visualització en la pantalla i la impressió del document.

Podeu aplicar o modificar el format de les cel·les mitjançant els elements

següents:

• Anant al menú Format\Cel·les.

• Seleccionant la cel·la i activant l’opció Format del menú contextual.

• Anant a l’opció Format de la barra d’eines que es mostra en la figura 4.

Figura 4. Barra d’eines Format

1.2.1. Format Número

La pestanya Número us ofereix la possibilitat de canviar el format de

les dades numèriques del full de càlcul. En la figura 5, podeu veure les

opcions que us ofereix aquesta fitxa.

En l’apartat Categoria hi ha unes opcions que, quan se seleccionen, gene-

ren mes informació: per exemple, en l’opció Número, podeu triar les po-

sicions decimals, triar si voleu utilitzar separadors de milers, i triar el

format dels nombres negatius.

L’apartat Exemple us mostra com quedarà el contingut de la cel·la quan

accepteu els canvis.

L’opció Validació de dades és molt útil quan heu d’introduir les ma-

teixes dades en un grup de cel·les. També us facilita la feina i us ofe-

reix l’oportunitat d’assegurar-vos que les dades introduïdes seran

les correctes.

Des de la fitxa Format de cel·les, podeu modificar el contingut il’aspecte amb les pestanyes Número, Alineació, Tipus de lletra, Vo-

res, Trames i Protecció.


Figura 5. Pestanya Número

1.2.2. Format Alineació

Per realitzar alineacions senzilles com esquerra, dreta o centrat, podeu

utilitzar els botons de la barra d’eines. Per realitzar modificacions més

acurades, anireu a la pestanya Alineació de la fitxa Format de les

cel·les.

Figura 6. Pestanya Alineació

Com veieu, la pestanya Alineació de la figura 6 mostra dos menús desple-

gables per poder alinear el contingut de la cel·la de diferents maneres: ho-

ritzontalment o verticalment.


En l’àrea Orientació, podeu diferenciar el contingut d’una cel·la clicant

sobre la forma vermella i arrossegant-la amb el ratolí en el sentit que vo-

leu donar al text.

Quan en una cel·la s’introdueix més text del que l’espai d’aquesta permet

visualitzar, es pot ajustar el text en diverses línies, reduir-lo fins que

s’ajusti, la qual cosa donarà com a resultat que la mida del contingut es

farà més petita perquè ocupi l’amplada de la columna. També es poden

combinar cel·les. Aquesta última opció combina dos o més cel·les en una

de sola; en aquest cas, la referència o nom de la cel·la combinada serà la

primera cel·la superior esquerra seleccionada.

1.2.3. Format Tipus de lletra

Per canviar el tipus de font i la seva aparença, utilitzareu les eines de la

pestanya Tipus de lletra que teniu en la figura 7.

Figura 7. Pestanya Tipus de lletra

Com veieu en la figura 7, quan sou en aquesta finestra podeu canviar el

tipus, estil, mida i color de la lletra, i el tipus de subratllat; també podeu

donar efectes al text, i sempre podreu observar la visualització prèvia de

les modificacions que realitzeu.

La pestanya Alineació del quadre de diàleg Format de les cel·les us

ofereix diverses opcions per modificar la posició de les dades dins

una cel·la o grup de cel·les.

Tipus de lletra

Les fonts que mostra la pestanya Tipus de lletra depenen del tipus d'impressora instal·lada i de les fonts del mateix sistema.


1.2.4. Format Vores

Per realitzar un disseny àgil i més senzill, podeu afegir i treure vores amb

els botons de la barra d’eines Format, però per distingir més el vostre tre-

ball, la pestanya Vora del quadre de diàleg Format de les cel·les que es

mostra a continuació en la figura 8 us ofereix més possibilitats.

Figura 8. Pestanya Vora

Les opcions que ofereix aquesta pestanya i que permeten posar o modifi-

car vores són les següents:

• Predefinit. Permet donar l’ordre que no hi hagi vores, posar vores ex-

teriors o posar vores interiors.

• Línia. Per diferenciar el resultat de la vostra feina en el full de càlcul,

podeu triar l’estil i el color de la vora.

• L’àrea de vora. Quan heu seleccionat l’estil i el color de la vora, feu clic

en els costats de la cel·la on voleu crear o modificar la vora. També els

podeu treure fent clic amb el ratolí a sobre del costat que no voleu.

1.2.5. Patrons

Si voleu assignar a una cel·la o grup de cel·les un color de fons diferent del

predeterminat, des de la fitxa Patrons podreu triar el color i seleccionar-

lo com a tramat.

Abans d’acceptar els canvis es visualitza la mostra.

Algunes d’aquestes modificacions també es poden realitzar amb els botons de la barra d’eines de Format.


1.2.6. Protecció de dades

Perquè el contingut especialment important d’una cel·la o grup de cel·les

no es pugui modificar, aquestes es poden bloquejar.

Des de la pestanya Protecció, també podeu ocultar el contingut d’una cel·la.

1.2.7. Files i columnes

En aquest apartat, aprendreu a modificar l’alçada i l’amplada de les files i

columnes del full de càlcul, i realitzareu aquests canvis des de l’opció del

menú Format\Fila o Format\Columna.

Una fila de l’Excel té habitualment una alçada de 12,75 (17 píxels). Podeu

modificar aquesta alçada de diferents maneres:

• Situeu el punter del ratolí entre dues files de l’encapçalament, feu clic

i arrossegueu el punter fins a l’alçada que vulgueu.

• Des del menú Format\Fila\Alçada, podeu modificar la mida manual-

ment introduint l’alçada que voleu.

• Des del menú Format\Fila\Ajusta automàticament, podeu adaptar

l’alçada de la fila al contingut de la cel·la seleccionada.

Una columna de l’Excel té habitualment una amplada de 10,71 (80 píxels).

La podeu modificar de diferents maneres:

• Amb el ratolí, situeu-vos entre dues columnes de l’encapçalament, feu

clic i arrossegueu el cursor fins a obtenir l’amplada desitjada.

• Des del menú Format\Columna\Amplada.

• Des del menú Format\Columna\Ajusta automàticament la selecció.

En aquest cas, l’amplada de la columna s’ajusta al contingut de la cel·la

seleccionada.

L’acció de bloqueig de les cel·les es realitza des de la pestanya Pro-

tecció, de la fitxa Format de les cel·les, però heu de tenir en compte

que el bloqueig no serà efectiu si abans no s’ha protegit el full des

del menú Eines\Protegeix\Protegeix el full o Eines\Protegeix\Pro-

tegeix el llibre.


Per ocultar files o columnes, primer les heu de seleccionar i heu de realit-

zar l’acció des del menú Format\Fila\Amaga o Format\Columna\Ama-

ga. Per tornar-les a mostrar, seguiu els mateixos passos però activeu

l’opció Mostra.

1.2.8. Opció Format automàtic

L’aplicació us ofereix uns formats predefinits on podeu triar entre di-

versos models i, així, canviar d’una manera ràpida l’aparença del full de

càlcul.

Abans d’executar l’acció, heu de seleccionar l’àrea del full de càlcul que es

veurà afectada per aquest canvi. Una vegada seleccionades les cel·les,

aneu al menú Format\Format automàtic i escolliu el tipus de format. A

més, teniu el botó Opcions, que us ofereix la possibilitat d’aplicar aquest

format als nombres, a les vores, al tipus de lletra, als patrons, a l’alineació,

a l’amplada i a l’alçada.

1.3. Els fulls d’un llibre de l’Excel

Els arxius de l’Excel s’anomenen llibres de treball. Cada llibre de treball

pot estar format per diversos fulls de càlcul. Per defecte, hi ha fulls per

cada llibre, i les pestanyes de cada full es visualitzen en la part inferior de

l’àrea de treball.

1.3.1. Canviar el nom a un full de càlcul

Per defecte l’Excel anomena, els fulls, Full1, Full2, Full3. Per la vostra co-

moditat i perquè les tasques ho poden requerir, molt sovint podeu donar

un nom específic a cada full de càlcul.

Per canviar el nom, teniu diferents opcions:

• Clicar dues vegades a sobre de la pestanya del full i escriure el nom di-

rectament.

Des del menú Format\Files o Format \Columnes, podeu modificar

l’alçada o amplada de les files o columnes respectivament. També

ho podeu fer des dels encapçalaments. Una altra opció és des del

menú contextual.


• Des del menú Format\Full, canviar el nom, ocultar el full (les dades no

s’esborren), mostrar el full amagat, triar un fons per al full de càlcul i

canviar el color de la pestanya.

• Situar-vos a sobre de la pestanya del full i, des del menú contextual, ac-

tivar diferents opcions.

1.3.2. Afegir fulls a un llibre

Per defecte, l’Excel us ofereix tres fulls de càlcul per llibre. Si voleu afegir

fulls, podeu anar al menú Eines\Opcions\General, i en l’opció Fulls al lli-

bre de treball nou podeu incrementar el nombre de fulls.

Si voleu afegir fulls al llibre de treball actiu, aneu al menú Inserció\Full

de càlcul, d’aquesta manera apareixerà un nou full que, a més, es conver-

teix en el full actiu.

1.3.3. Moure un full

Per canviar l’ordre d’un full dins del llibre actual, feu clic sobre la pestanya

i arrossegueu-la al lloc on el voleu situar.

També podeu moure un full des del menú Edició\Desplaça o copia el full.

En aquest moment, surt un quadre de diàleg similar al de la figura 9 que

us permet desplaçar o copiar un full.

Figura 9. Desplaçament o còpia d’un full

És recomanable que els fulls de càlcul d’un llibre de l’Excel tinguin un nom relacionat amb el contingut.


Podreu traslladar el full actiu a un altre llibre o deixar-lo en el mateix llibre

i canviar l’ordre dels fulls en tots dos casos.

1.3.4. Copiar un full

El menú Edició\Desplaça o copia el full també ofereix la possibilitat de co-

piar-ne el contingut: se selecciona primer el full a copiar i, després, es de-

cideix en quin lloc s’enganxarà la còpia. Per obtenir la còpia, heu d’activar

la casella de Crea una còpia.

També es pot realitzar la còpia amb el ratolí, prement la tecla Ctrl al ma-

teix temps que cliqueu a sobre de la pestanya del full, i arrossegant-lo fins

al lloc desitjat. Per obtenir el resultat, heu d’alliberar el botó del ratolí

abans de deixar de prémer la tecla Ctrl.

1.3.5. Suprimeix un full

Per suprimir un full, se selecciona l’opció Suprimeix del menú contextual

i es clica a sobre. També el podeu suprimir des del menú Edició\Supri-

meix, després de seleccionar el full.

1.3.6. Seleccionar fulls

Per seleccionar un full, feu clic amb el ratolí.

Per seleccionar diversos fulls contigus, feu clic en el primer full, premeu

la tecla Maj, i feu clic en l’últim full.

Per seleccionar diversos fulls que no són contigus, feu clic en el primer full,

premeu la tecla Ctrl i, sense deixar-la anar, seleccioneu la resta de fulls.

Per seleccionar tots el fulls, feu clic a sobre de qualsevol full, activeu el

menú contextual, i trieu l’opció Selecciona tots els fulls.

1.3.7. Vincular fulls d’un mateix llibre

Un llibre de treball pot tenir diferents fulls. La informació d’aquests fulls

pot estar relacionada i en algun moment de la vostra tasca podeu necessi-

tar utilitzar dades que són en un altre full del mateix llibre.

Quan es realitzen modificacions que afecten més d’un full de càlcul,

es poden seleccionar i es pot realitzar el canvi alhora, tenint present

que aquests canvis poden substituir dades dels altres fulls.


Per utilitzar cel·les d’altre full en el full actiu, no podeu posar solament el

nom de la referència, sinó que n’heu d’indicar la procedència. Això ho fa-

reu posant, al davant del nom de la cel·la, les paraules Full1!, Full2!... o el

nom que tingui el full.

Exemple de vinculació de dades de fulls diferents d’un mateix llibre

Teniu dades en el Full1 i en el Full2 d’un llibre de treball.

Full1 actiu: necessiteu sumar les cel·les A23 i B35 del Full1; en la barra de fórmules escriurem=A23+B35.

Full1 actiu: necessiteu sumar les cel·les A23 del Full1 i C32 del Full2; en la barra de fórmules es-criurem =Full2!C32+A23.

1.3.8. Immobilitzar subfinestres

Pot passar que les dades que contingui un full de càlcul facin que aquest

sigui molt extens i que els títols de referència que teniu en les files i co-

lumnes per introduir dades desapareguin de l’àrea visible de la pantalla.

En aquest cas, per mantenir a la vista els títols dels encapçalaments de les

files i columnes, l’Excel us ofereix la possibilitat d’immobilitzar-los de tal

manera que podeu visualitzar o introduir dades en el full de càlcul sense

perdre de vista els títols de referència.

En tots tres casos, una vegada situats, aneu al menú Finestra\Immobilit-

za subfinestres (vegeu el vídeo explicatiu anomenat Immobilitzar subfi-

nestres en l’espai web “Recursos de contingut”).

El primer resultat visible seran unes línies negres que delimiten la zona

que queda immobilitzada. En desplaçar-vos, veureu que els encapçala-

ments no es mouen.

Per anul·lar la immobilització, aneu al menú Finestra\Mobilitza subfi-

nestres.

Quan utilitzeu dades d’altres fulls heu de posar, al davant de la re-

ferència de cel·la, el nom Full1!, tenint en compte que si el full1

s’anomenés Clients, posaríeu Clients! davant del nom de la cel·la.

Per immobilitzar els títols d’una fila, us heu de situar en la fila inferior

immediata.

Per immobilitzar els títols d’una columna, us heu de situar en la colum-

na de la dreta.

Per immobilitzar títols de files i columnes, us heu de situar en la cel·la

de just a sota de la fila i a la dreta de la columna que voleu immobilitzar.

Visualitzeu el vídeo Immobilitzar subfinestres en la secció web “Recursos de contingut”.

!!


2. Fórmules i funcions

L’Excel és una aplicació amb la qual podeu realitzar des de petits càlculs

fins a càlculs complexos mitjançant la utilització de fórmules i funcions.

Les fórmules us permetran obtenir resultats a partir d’uns valors ja intro-

duïts en el full de càlcul.

Les funcions us ofereixen la possibilitat d’incloure càlculs predefinits en

el full de càlcul.

2.1. Fórmules

Els càlculs poden ser des de suma, resta, multiplicació, divisió i potències

fins a càlculs financers o estadístics i comparació de valors.

2.1.1. Sintaxi d’una fórmula

Una fórmula és una expressió que s’escriu en una cel·la i que ha de com-

plir uns requisits:

• Sempre ha de començar pel signe igual (=).

• Pot contenir text, nombres o referències de cel·les.

• Utilitza operadors que es poden combinar amb parèntesis o no, segons

el resultat que es vol obtenir.

Exemples de fórmules

=SUMA(A1:B5); en aquesta fórmula s’ordena la suma del contingut de les cel·les A1, A2, A3, A4,A5, B1, B2, B3, B4 i B5.

=A5+A6; en aquesta fórmula s’ordena la suma dels valors de la cel·la A5 i A6.

=(A5*A8)/2; aquesta fórmula multiplicarà el valor de la cel·la A5 pel valor de la cel·la A8, i el resultatel dividirà per 2.

=”Vendes”-“Compres”; aquesta fórmula restarà el contingut de la cel·la anomenada Vendes del con-tingut de la cel·la anomenada Compres.

Una fórmula és una equació que permet realitzar càlculs utilitzant

els valors que conté el full de càlcul actiu o un altre full de càlcul del

mateix llibre de l’Excel.


2.1.2. Operadors tipus

Els operadors aritmètics són els que permeten realitzar les operacions bà-

siques. Els podeu veure en la taula 2.

Taula 2. Operadors aritmètics

Els operadors de comparació us serviran, com ho indica el seu nom, per

comparar valors dins una fórmula o funció. Els teniu en la taula 3.

Taula 3. Operadors de comparació

Els operadors de referència us ajudaran a determinar si els valors que in-

troduïu en una fórmula o funció designen un rang, unes cel·les determina-

des o més d’un rang. A continuació, en la taula 4, els podeu diferenciar.

Taula 4. Operadors de referència

Una fórmula o funció pot combinar operadors. Aquests poden ser de

diferents tipus: operadors aritmètics, operadors de comparació i

operadors de referència.

Signe Operació Exemple

+ Suma =A5+A6

- Resta =A5-A6

* Multiplicació =A5*A6

/ Divisió =A5/A6

% Percentatge 5%

^ Exponent 4^3 (4 elevat a 3)

Signe Comparació

= Igual a

> Més gran que

< Més petit que

>= Més gran o igual que

<= Més petit o igual que

<> Diferent de

Operador Referència Exemple

:Els dos punts indiquen el rang que hi ha entre dues cel·les.

A5:A7

Aquest operador de referència indica que la fórmula o funció es calcularà amb els valors que contenen les cel·les A5, A6 i A7.


Quan s’introdueix una fórmula o funció, s’ha de tenir en compte que al-

guns operadors tenen prioritat sobre altres.

En la taula 5, trobareu una fórmula amb els mateixos valors però amb di-

ferents combinacions. Fixeu-vos que, segons les regles algebraiques, el re-

sultat és diferent cada vegada.

Taula 5. Exemple de regles algebraiques

És molt important situar correctament els operadors en les fórmules i

funcions per poder obtenir el resultat esperat. !

2.1.3. Missatges d’error

Quan s’introdueixen fórmules amb l’ Excel, es poden produir errors tot i

que penseu que ho esteu fent correctament. L’Excel us avisa de l’error que

heu comès amb un missatge. Aquests missatges poden ser per diverses ra-

ons i us pot resultar molt útil conèixer-ne el significat. En la taula 6, teniu

Operador Referència Exemple

;El punt i coma uneix diverses referències de cel·les que no són contigües.

B5;C6;D8

Aquest operador de referència indica que la fórmula o funció realitzarà els càlculs amb els valors que contenen les cel·les B5, C6 i D8.

,La coma pot unir alguns rangs per realitzar la mateixa operació.

=SUMA(A2:B3,N2:N5)

Aquest operador indica que la fórmula o funció es realitzarà amb els valors A2, A3,B2, B3, N2, N3, N4 i N5. Uneix dos rangs.

L’Excel determina els càlculs segons les regles algebraiques, que

són les següents i per aquest ordre:

• Operacions que són dins un parèntesi.

• Operacions de potenciació.

• Multiplicacions i divisions.

• Sumes i restes.

• Quan coincideixen càlculs de la mateixa categoria els resol d’es-

querra a dreta.

Operació Resultat

=50-8*3+5 31

=(50-8)*(3+5) 336

=50-(8*3+5) 21


els missatges que poden sorgir durant la realització de la feina amb fulls

de càlcul de l’Excel.

Taula 6. Missatges d’error

2.1.4. Referències

Les referències són el nom que s’assigna a les cel·les o grup de cel·les

d’un full de càlcul. Quan escriviu la referència en una fórmula, esteu

indicant a l’Excel els valors que ha de buscar per obtenir el resultat. Si

heu de copiar aquesta fórmula en més cel·les, heu de triar quin tipus

de referència assigneu a la cel·la. N’hi ha de tres tipus: relativa, abso-

luta i mixta.

Tal com podeu veure en la figura 10, quan copieu la fórmula de la cel·la

ombrejada cap a la dreta s’actualitza la columna, i quan la copieu cap avall

s’actualitza la fila.

Figura 10. Exemple de còpia de fórmula utilitzant una referència relativa

Missatge d’error Significat

#¡DIV/0! Un nombre s’està intentant dividir per 0.

#N/A La dada que volem obtenir conté un valor no disponible.

#¿NOMBRE? L’Excel no reconeix el nom que heu utilitzat.

#¡NULO! Intersecció sense validesa de dues àrees.

#¡NUM! Hi ha algun nombre que s’ha utilitzat incorrectament.

#¡VALOR! L’operació o l’argument és erroni.

########### El resultat no cap en la columna, s’ha d’ajustar l’amplada.

#¡REF! No heu donat la referència correcta de la cel·la.

És una referència relativa quan es dóna nom a una cel·la o grup de

cel·les de manera que, quan les copieu en un altre lloc del full de càl-

cul, aquesta referència s’adapta a la nova posició.


Com podeu veure en la figura 11, la referència no s’actualitza, es manté

igual tant si la copieu cap a la dreta com si la copieu cap avall, la columna

i la fila queden fixades.

Figura 11. Exemple de còpia de fórmula utilitzant una referència absoluta

En la figura 12, teniu un exemple on podeu veure tots dos tipus. $A1 i $B1

indiquen que la columna es mantindrà fixa i que la fila s’actualitzarà, i A$1

i B$1 indiquen que la columna s’actualitzarà i la fila es mantindrà fixa.

Figura 12. Exemple de còpia de fórmula utilitzant una referència mixta

És una referència absoluta quan el nom de la cel·la porta el signe $

davant de l’indicador de la columna i de la fila de manera que, quan

es copien en altres cel·les o grup de cel·les, els seus valors queden

invariables.

Una referència mixta és una manera de donar nom a una cel·la o

grup de cel·les de manera que, quan les copieu en una altra posició,

només canviarà el número de la fila o la lletra de la columna. Al da-

vant de la fila o de la columna, posareu el signe $.


2.2. Funcions

Hi ha funcions lògiques, matemàtiques, financeres, de temps, de cerca, de

text i estadístiques.

2.2.1. Sintaxi d’una funció

Quan es treballa amb funcions, el que heu de saber és quina funció utilit-

zareu i amb quines dades treballareu.

La sintaxi d’una funció és així:

=MEDIANA(A4:B7)

En la barra de fórmules, el primer que heu d’introduir és el signe igual

(=). Tot seguit, escriviu el nom de la funció (en aquest cas, MEDIANA). A

continuació, poseu l’argument. L’argument són les dades amb les quals la

funció treballarà (A4:B7), va entre parèntesis i poden ser nombres, noms

de cel·les, altres funcions o text.

Exemples de funcions

=SUMA(B1;C1;80)El resultat serà la suma del contingut de la cel·la B1 i el contingut de la cel·la C1 més 80.

=PROMEDIO(B1:C3)S’obtindrà com a resultat la mitjana del contingut de les cel·les B1, B2, B3, C1, C2 i C3.

2.2.2. L’auxiliar de funcions

Les funcions es poden introduir manualment, però també podeu utilitzar

l’auxiliar de funcions situat en el menú Inserció\Funcions. Sortirà una fi-

nestra com la que teniu en la figura 13.

En la Cerca de funció heu de posar quina funció s’utilitzarà. És important

realitzar la cerca en l’idioma de la instal·lació original del programa. A con-

tinuació, fem clic a Vés i, segons la categoria de Recomanades, ens ofereix

les possibles funcions corresponents als criteris de cerca que heu proposat

i, si us hi fixeu, la descripció de la funció apareix subratllada. Seleccioneu

la funció que voleu utilitzar i cliqueu sobre D’acord: sortirà la pantalla de

la figura 14.

Quan s’han de realitzar operacions més complexes, l’Excel permet

utilitzar càlculs predefinits que es realitzen mitjançant la incorpora-

ció de funcions.

Quan introduïu fórmuleso funcions, no hi pot haver cap espai en blanc en la seva sintaxi.

Botó Inserció de funcions.Amb aquest botó que està situat en la barra de fórmules, també s’activa l’auxiliar de funcions.


Figura 13. Auxiliar de funcions

Figura 14. Arguments de funció

En la figura 14, la funció Promedio s’ha introduït en la cel·la A9 mitjan-

çant l’auxiliar de funcions. Quan ja s’ha triat el tipus de funció, surt la fi-

nestra d’Arguments de funció.

Aquesta finestra us demana amb quins arguments voleu treballar, és a dir,

amb quins valors es vol, en aquest cas, calcular la mitjana aritmètica. Po-

deu introduir nombres, noms de cel·les o rangs. Com s’ha fet en aquest

cas, es calcularà la mitjana aritmètica dels valors que hi ha en les cel·les

que conté el rang A1:D5. Si us hi fixeu, la fórmula surt automàticament en

la barra de fórmules i en la cel·la A9, però abans d’acceptar les dades, la

finestra d’arguments de funció us dóna el resultat. Quan cliqueu sobre

D’acord, el resultat de la funció apareixerà en la cel·la A9.

2.2.3. Tipus de funcions

L’Excel ofereix diferents tipus de funcions, des de funcions que us perme-

tran realitzar càlculs matemàtics, funcions lògiques que us simplificaran


el treball, financeres per realitzar càlculs d’inversions, de temps per aju-

dar-vos a tenir actualitzats els documents, de cerca que us ofereixen utili-

tats molt interessants, i les funcions de text i estadístiques.

Funcions matemàtiques

En aquesta categoria de funcions, es poden distingir els tipus següents:

Exemples de la funció SUMA

=SUMA(B1:C2)Donarà com a resultat la suma dels valors continguts en les cel·les del rang B1:C2.

=SUMA(B2;C2;2000)Donarà com a resultat la suma dels valors de les cel·les B2 i C2 més 2000.

Exemples de la funció RAIZ

=RAIZ(B28)Donarà com a resultat l’arrel quadrada del valor que contingui la cel·la B28.

=RAIZ(64)Donarà com a resultat 8.

Exemples de la funció REDONDEAR

=REDONDEAR(B12;2)Si el valor que conté la cel·la B12 és 12.38435, la funció torna el resultat de 12.38, ja que s’ha indicatque arrodoneixi dos decimals.

La funció Suma, realitza la suma dels valors inclosos dins els parèn-

tesis.

=SUMA(ARGUMENT)

La funció Raíz calcula l’arrel quadrada del nombre o referència de

cel·la que conté dins els parèntesis.

=RAIZ(ARGUMENT)

La funció Sumaproducto calcula el producte de les cel·les inclo-

ses en l’argument i, després, suma els productes.

=SUMAPRODUCTO(ARGUMENT)

La funció Redondear arrodoneix el nombre o valor que contingui

dins els parèntesis amb el nombre de decimals que indiqueu.

=REDONDEAR(NOMBRE;NOMBRE DE DECIMALS)


=REDONDEAR(125,83497;0)El resultat que s’obté és 126, ja que s’indica que arrodoneixi el nombre amb zero decimals.

Funcions lògiques

Són funcions que analitzen condicions establertes com a arguments i sim-

plifiquen la feina quan s’han d’analitzar moltes dades. Entre d’altres, hi

ha les següents:

Exemple de la funció SI

=SI(B5=8;”BLAU”;SI(B5=7;”BLANC”;VERMELL))

Com veieu, podeu utilitzar més d’una condició.Amb aquesta funció voleu dir: si el valor que hi ha en la cel·la B5 és un 8, en la cel·la on heu ficat lafunció sortirà la paraula BLAU; si en la cel·la B5 hi ha un 7, escriurà la paraula BLANC, i si és qual-sevol altre nombre o valor escriurà VERMELL.

És important que quan introduïu text en l’argument d’una funció, el poseu

sempre entre cometes. Recordeu que no hi poden haver espais en blanc

en la utilització de les fórmules i funcions, i que heu de tancar tants parèn-

tesis com hi hagin oberts. !

Exemple de la funció Y inclosa en la funció SI

=SI(Y(B5>=20;B5<=40);”Té més de vint anys”;”Té més de 40 anys”)=SI(Y(VALOR LÒGIC;VALOR LÒGIC2);VERDADERO;FALSO)

Una vegada introduïda aquesta funció en una cel·la s’indica: que si el valor que hi ha en la cel·la B5és superior o igual a 20 i inferior o igual a 40, escriurà “Té més de vint anys”; si no es compleixenaquestes dues condicions retornarà el valor FALSO, “Té més de 40 anys”.

La funció SI comprova si es dóna alguna de les condicions que conté

com a argument. Si es compleix la condició retorna el valor VERDA-

DERO, si no es compleix la condició retorna el valor FALSO.

=SI(CONDICIÓ;VERDADERO:FALSO)

La funció Y retorna VERDADERO si tots els arguments lògics són

veritat. Si algun dels arguments és fals, retorna FALSO. Sol combi-

nar-se amb la funció SI.

=Y(VALOR_LÒGIC;VALOR_LÒGIC2;...)

La funció O retorna VERDADERO si algun dels arguments lògics

són veritat. Si tots els arguments són falsos retorna el valor FALSO.

Aquesta funció també es combina amb la funció SI.

=O(VALOR_LÒGIC;VALOR_LÒGIC2;...)


Exemple de la funció O inclosa en la funció SI

=SI(O(B5>=20;B5=40);”Té més de vint anys”;”Té menys de 20 anys”)=SI(O (VALOR LÒGIC;VALOR LÒGIC2);VERDADERO;FALSO)

En aquest cas, d'una llista amb edats entre els 0 i els 40 anys, volem fer distinció entre els que tenenmés de 20 anys i els que tenen menys de 20 anys, de manera que si es compleix algun dels argu-ments, és a dir que B5 sigui superior o igual a 20 o igual a 40, ens retornarà “Té més de vint anys”;en canvi, si la cel·la B5 conté un valor inferior a 20 ens retornarà “Té menys de 20 anys”, ja que elsarguments lògics són falsos.

Funcions financeres

Abans de començar a explicar les funcions financeres, us heu de fer una

idea dels arguments que hi haureu d’incloure i que solen ser els següents:

• TASA. Tipus d’interès.

• NPER. Nombre de pagaments constants en què està dividida una in-

versió. Aquest argument i l’anterior han d’estar expressats en el ma-

teix període de temps: anual, semestral...

• PAGO. Pagament periòdic. L’efectiu que es paga en l’apartat argu-

ments de la fórmula es representa en nombres negatius.

• VA. Valor actual d’una inversió de pagaments constants i periòdics.

• VF. Valor final, és a dir el que es lliura al final d’una operació.

• TIPO. Indica si és el principi del període de pagament (1) o el final (0).

• PERIODO. És el temps calculat del pagament.

Una vegada coneguts els possibles arguments que utilitzareu en l’elabora-

ció de les funcions financeres, se n’expliquen algunes:

Exemple de la funció VF

Per calcular el valor final que quedaria després de realitzar tots els pagaments d’un crèdit al 8%anual, a retornar en 4 anys (12 mensualitats cada anualitat), el pagament mensual serà de –200 €.

=VF(8%/12;4*12;-200)

El resultat retornat és 11.269,98 €, que és el valor futur de la inversió.

Exemple de la funció NPER

Càlcul del nombre de pagaments que es realitzarà en una inversió al 8% anual, de 5.000 €, amb unpagament mensual de –200 € al principi del període de pagament.

La funció VF retorna el valor futur d’una inversió d’interès constant.

=VF(TASA;NPER;PAGO;VA;TIPO)

La funció NPER calcula el nombre de pagaments constants d’una

inversió a interès constant.

=NPER(TASA;PAGO;VA;VF;TIPO)

Arguments de les funcions

Els arguments de les funcions financeres que estan en negreta són els imprescindibles perquè la funció retorni el valor correcte.


=NPER(8%/12;-200;5000;;1)

El resultat és 27,24 pagaments.

Exemple de la funció TASA

Calcularem quin serà l’interès anual d’un crèdit de 6.000 €, a retornar en 4 anys i amb un pagamentmensual de –150 €.

=TASA(4*12;-150;6000)*12

El resultat és 9%.

S’han multiplicat per 12 els 4 anys per tenir el nombre de períodes de pagament, i s’ha multiplicattambé per 12 el resultat per obtenir el tipus d’interès anual.

Exemple de la funció VA

En un préstec personal, es vol saber quina serà la quantitat actual que es retornarà, el tipus d’interèsés del 10%, el període és 8 anys i el pagament mensual serà de –250 €.

=VA(10%/12;8*12;-250)

El valor retornat és de 16.475,37 €.

Exemple de funció financera PAGO I ABS

Per calcular la quota anual que es pagaria per amortitzar un crèdit de 12.000 € en 10 anys a un 6%anual.

Amb l’auxiliar de funcions introduiríeu les dades i quedaria la fórmula següent:

=PAGO(6%;10;12000)

El resultat seria –1.630,42. Surt amb signe negatiu perquè és la quantitat que la persona que hasol·licitat el crèdit haurà de lliurar cada període d’amortització, en aquest cas cada any.

La funció TASA calcula la taxa d’interès necessària perquè la quan-

titat VA es transformi en VF en el període indicat. ESTIMAR és la

suposició de la taxa d’interès.

=TASA(NPER:PAGO;VA;VF;TIPO;ESTIMAR)

La funció VA retorna el valor actual d’una inversió.

=VA(TASA;NPER;PAGO:VF:TIPO)

La funció PAGO retorna el valor corresponent al pagament d’una

inversió.

=PAGO(TASA;NPER;VA;VF;TIPO)


Exemple de la funció PAGOINT

El resultat que es vol obtenir és el pagament del primer any d’un préstec de valor inicial de 14.000 €, enun període de 3 anys a un interès del 6% anual.

=PAGOINT(6%;1;3;14000)

Els interessos que es pagaran durant el primer any pugen a –840 €.

Exemple de la funció ABS

Si introduïu la fórmula

=PAGO(6%;10;12000)

El resultat seria –1.630,42. Surt amb signe negatiu. Si voleu que el nombre no surti negatiu ni ver-mell, podeu utilitzar la funció ABS perquè aquesta quantitat surti amb signe positiu. Hauríeu d’in-troduir la fórmula següent:

=ABS(PAGO(6%;10;12000))

Funcions de temps

Aquestes funcions us permetran introduir, de manera automàtica, la data

i hora actualitzada en el moment en què obriu el document. També per-

met realitzar càlculs amb dates i hores. Algunes d’aquestes funcions són

les següents:

Aquesta funció no necessita argument, i els parèntesis han d’estar buits i

sense espais en blanc.

La funció PAGOINT retorna l’interès que es paga per una inversió

durant un temps determinat.

=PAGOINT(TASA;PERIODO;NPER;VA;VF;TIPO)

La funció ABS retorna el valor absolut d’un nombre, és a dir sense

signe.

=ABS(NÚMERO)

La funció HOY retorna la data actual, que serà la que tingui registra-

da l’ordinador.

=HOY()

La funció AHORA retorna la data i hora actual, que correspon a les

que tingui registrades l’ordinador.

=AHORA()


Aquesta funció no necessita argument, i els parèntesis han d’estar buits i

sense espais en blanc.

Aquestes dues funcions actualitzaran els seus valors en el moment en què

obriu els documents que les continguin.

Exemple de la funció DIAS360

Si la cel·la A1 conté el valor 09/02/2007 i la cel·la B1 conté el valor 19/08/2007, en la cel·la B2 hade sortir el resultat dels dies que han transcorregut entre aquestes dues dates.

En la cel·la B2 s’introdueix la funció =DIAS360(A1;B1). El resultat d’aquest càlcul és 190 dies.

Funcions de cerca

Són funcions molt útils per cercar valors en fulls de càlcul on podeu tenir

moltes dades. Us permetran buscar dades en columnes i en files, i comp-

tar columnes i files.

=BUSCARV(VALORCERCAT;RANG;COLUMNA;FALSO)

FALSO vol dir que ha de buscar el valor cercat exacte en el rang que hem

assenyalat.

=BUSCARV(VALORCERCAT;RANG;COLUMNA;VERDADERO)

VERDADERO vol dir que buscarà el valor més aproximat que sigui més petit

que el del valor cercat. Les dades del rang de cerca han d’estar ordenades.

En la figura 15, teniu un exemple amb les funcions de cerca de valors

BUSCARV amb l’opció FALSO, i en la figura 16 teniu el mateix exemple

amb els resultats que retorna.

Anàlisi de la fórmula de la cel·la B13. S’està cercant el valor contingut en

la cel·la A13, en el rang de cel·les A1:C9 (el posem amb referència absoluta

per poder copiar la fórmula sense que es modifiqui el rang). Es tracta que

La funció DIAS360 calcula el nombre de dies que hi ha entre dos da-

tes comptant els mesos de 30 dies i els anys de 360 dies.

=DIAS360(DATAINICIAL;DATA FINAL)

Utilitzareu la funció BUSCARV quan tingueu les dades organitza-

des per columnes, i busqueu una dada equivalent en una columna

d’un rang que haureu d’especificar.

Valors de rang de cerca

Els valors del rang de cerca poden ser en el mateix full (per exemple, a sota de les dades que volem imprimir). Aquestes dades normalment no s’imprimeixen. També poden ser en un altre full de càlcul del mateix llibre de l’Excel.


ens torni el valor corresponent de la columna 2 d’aquest rang i, a més, se

li està indicant amb l’opció FALSO, és a dir, se li està indicant que sigui el

valor exacte.

Figura 15. Exemple de la funció BUSCARV amb cerca del valor exacte (FALSO)

Anàlisi de la fórmula de la cel·la C18: El que es vol és que retorni el valor

corresponent a les unitats venudes del primer trimestre de dos articles;

per tant, es busca el valor de la cel·la A2 en el rang de cel·les A1:C9. El valor

de retorn és en la columna 3 d’aquest rang i, indicant FALSO, s’indica que

el valor ha de ser l’exacte. Els resultats els podeu veure en la figura 16 que

teniu a continuació.

Figura 16. Resultats de la funció BUSCARV, valor exacte

En la figura 17, teniu un exemple de la funció BUSCARV amb l’opció VER-

DADERO. Cercarà el valor més aproximat que sigui més petit que el del

valor cercat. Les dades del rang de cerca han d’estar ordenades. En la fi-

gura 18, teniu el mateix exemple amb els resultats que retorna la funció.


Figura 17. Exemple de la funció BUSCARV amb cerca del valor aproximat (VERDADERO)

El funcionament de la funció és el mateix, però amb l’opció VERDADE-

RO surt el valor aproximat si el valor que se cerca no es troba en el rang

de cerca.

Figura 18. Resultats de la funció BUSCARV valor aproximat

Utilitzareu la funció BUSCARH quan tingueu les dades organitza-

des per files i busqueu una dada equivalent en una fila d’un rang que

haureu d’especificar.


=BUSCARH(VALORCERCAT;RANG;FILA;FALSO)

=BUSCARH(VALORCERCAT;RANG;FILA;VERDADERO)

Els arguments de FALSO o VERDADERO funcionen de la mateixa manera

que en la funció BUSCARV.

En la figura 19, teniu un exemple de la funció BUSCARH amb les opcions

VERDADERO i FALSO. Les dades del rang de cerca han d’estar ordenades

perquè l’argument VERDADERO funcioni. En la figura 20, teniu el mateix

exemple amb els resultats que retorna la funció.

Figura 19. Exemple de la funció BUSCARH

Figura 20. Resultats de la funció BUSCARH


En la fórmula de la cel·la B3, teniu la funció BUSCARH que indica que

es realitzi la cerca del valor d’A3 en el rang B19:E20. Per trobar el codi

del client que es troba en la fila 2 d’aquest rang, ha de ser el valor exacte.

La fórmula de la cel·la B9 té les mateixes característiques.

En la fórmula de la cel·la B5, la funció BUSCARH indica que es realitzi la

cerca del valor que conté la cel·la B4 en el rang B15:F16, en la fila segona.

Per trobar el percentatge de descompte que correspon al client per les uni-

tats que se li han venut, i com és molt difícil que hagi comprat el nombre

exacte al qual correspon el descompte, utilitzem l’opció VERDADERO,

que ens aproxima al valor buscat.

Exemple de la funció COLUMNAS

=COLUMNAS(A5:H8)

El resultat que retorna la funció és 8.

Exemple de la funció FILAS

=FILAS(A5:H8)

En aquest cas, el resultat que retorna la funció és 4.

Funcions de text

Les funcions de text us permeten modificar qualsevol text introduït en

el full de càlcul o establir un format predeterminat en un text que in-

troduireu.

La funció COLUMNAS compta el nombre de columnes que conté la

matriu que hi ha en l’argument.

=COLUMNAS(Matriu)

La funció FILAS compta el nombre de files que conté la matriu que

hi ha en l’argument.

=FILAS(Matriu)

La funció MAYUSC converteix totes les lletres minúscules del

text en majúscules.

=MAYUSC(TEXT)


En aquestes funcions, en l’argument podeu escriure text (entre cometes)

o fer referència a una cel·la.

Funcions estadístiques

De manera general, les funcions estadístiques realitzen les operacions so-

bre grups de nombres. Entre d’altres, teniu les següents:

• Funció PROMEDIO

Teniu exemples d’aquesta funció amb referències de cel·les, nombres i

rang de cel·les en la figura 21, i en la figura 22 teniu els resultats obtinguts.

La funció MINUSC converteix totes les lletres majúscules del

text en minúscules.

=MINUSC(TEXT)

La funció PROMEDIO calcula la mitjana aritmètica dels nombres,

referències de cel·les o rangs de cel·les que hi ha entre parèntesis.

=PROMEDIO(número1;número2,...)

Figura 21. Exemples de la funció PROMEDIO Figura 22. Resultat dels exemplesde la funció PROMEDIO


• Funcions MAX i MIN

Podeu posar, a l’argument NÚMEROS, cel·les o rang de cel·les. En la figu-

ra 23, teniu exemples de les funcions MAX i MIN, i en la figura 24 teniu

els resultats obtinguts.

• Funció CONTAR.SI

La funció MAX retorna el valor màxim d’una llista de nombres.

=MAX(NÚMEROS)

La funció MIN retorna el valor mínim d’una llista de nombres.

=MIN(NÚMEROS)

Figura 23. Exemples de les funcions MAX i MIN

Figura 24. Resultats obtinguts

La funció CONTAR.SI compta les cel·les d’un rang que coincideixin

amb la condició que s’ha donat en l’argument.

=CONTAR.SI(RANG;CONDICIÓ)


• Funció MEDIANA

En la figura 25, teniu exemples de la funció CONTAR.SI, MEDIANA i MO-

DA, i en la figura 26 teniu els resultats obtinguts.

La funció introduïda en la cel·la A11 compta quantes vegades es repeteix

en el rang A1:A9 el número 20. El resultat és 2, com mostra la figura 26.

La funció introduïda en la cel·la A13 compta quantes vegades es repeteix

en el rang B1:B7 el codi A001. El resultat és 4, com mostra la figura 26.

La funció introduïda en la cel·la A15 retorna el nombre que hi ha al mig de

la llista del rang A1:A9 i que té els mateixos nombres més grans que el re-

sultat i els mateixos nombres més petits que el resultat. El resultat és 40.

La funció introduïda en la cel·la A17 retorna el valor que més es repeteix

en el rang de cel·les A1:A9, que en aquest cas és el nombre 20.

La funció MEDIANA retorna el nombre que es troba al mig d’una

llista de nombres, és a dir, la meitat dels nombres de la llista són

més grans, i l’altra meitat són més petits, que el nombre que retor-

na aquesta funció.

=MEDIANA(RANG)

La funció MODA retorna el valor que més es repeteix en un grup de

cel·les.

=MODA(RANG)

Figura 25. Exemples de les funcions CONTAR.SI, MEDIANA i MODA Figura 26. Resultats de les funcions


3. Gràfics, configuració de pàgina i altres opcions

Amb l’Excel podreu realitzar gràfics per presentar visualment la informa-

ció amb claredat. Els valors de les cel·les apareixen en el gràfic en forma

de columnes, línies, barres…, i es diferencien pel seu color o disseny.

Per modificar el format del full de càlcul des de Fitxer\Format de pàgina,

podreu canviar l’orientació de la pàgina, els marges, centrar la taula en el

full, posar capçaleres i peus, ordenar les pàgines d’impressió, entre d’al-

tres opcions, visualitzant el resultat abans d’imprimir el document.

L’Excel també permet administrar una llista de dades, de manera que les

podreu ordenar aplicant criteris determinats i filtres per realitzar la cerca

de valors.

També podeu integrar en un document de Word una taula de l’Excel i mo-

dificar aquestes dades des del tractament de text.

3.1. Gràfics

Amb els tipus de gràfics bàsics, podeu representar qualsevol informació.

Aquests són els següents:

• Gràfic de línies. Serveix per mostrar l’evolució en el temps dels valors

que es representen.

• Gràfic circular. És molt útil quan el resultat que es vol obtenir és com-

paratiu.

• Gràfic de barres o columnes. S’utilitzen per observar l’evolució d’una

sèrie de dades de manera individual.

Hi ha més tipus de gràfics: àrea, dispersió, anelles, superfície…

3.1.1. Elements del gràfic

Quan feu el plantejament de dissenyar un gràfic, heu de saber quines da-

des voleu utilitzar, quin tipus de gràfic s’adapta millor a les vostres neces-

Un gràfic és una representació visual de les dades que pot contenir

un full de càlcul. L’Excel us permet triar el tipus que més s’adapti a

les vostres necessitats i compleixi els objectius que us heu marcat.


sitats… Per obtenir un treball òptim i satisfactori, primer heu de distingir

alguns dels elements que formen part d’un gràfic. En la figura 27, teniu la

imatge d’un gràfic i, a continuació, teniu una petita explicació de cadascu-

na de les parts que hi podeu trobar:

• Títol del gràfic. És com s’anomena el gràfic.

• Sèrie de dades. Són les dades que heu seleccionat representades en el

gràfic.

• Llegenda. És un quadre que ens dóna informació sobre el contingut de

les dades representades.

• Eix de categories. Correspon a les dades de l’eix X (horitzontal).

• Eix de valors. Correspon a les dades de l’eix Y (vertical).

• Línies de divisió. Són les línies horitzontals o verticals sobre les quals

es va creant el gràfic.

• Etiquetes de dades. Són les dades que poden aparèixer en el gràfic so-

bre cadascuna de les sèries.

• Taula de dades. Són dades del full de càlcul que heu seleccionat per cre-

ar el gràfic.

• Àrea de traçat. Superfície on es representen les sèries de dades.

Figura 27. Elements del gràfic


3.1.2. Crear un gràfic

Seguireu l’explicació sobre com es crea un gràfic mitjançant unes dades

introduïdes en un full de càlcul. Les dades són les que hi ha en la imatge

de la figura 28.

Figura 28. Dades per realitzar un gràfic (exemple)

En l’exemple, es crearà un gràfic de columnes en què es diferenciaran les

dades del primer semestre i les del segon semestre per zones de venda.

Primer de tot, se seleccionen les cel·les corresponents al rang A2:C6. Des-

prés s’activa l’auxiliar mitjançant el botó Gràfics del menú de la barra d’ei-

nes o des del menú Inserció\Gràfic.

Surt la finestra corresponent a l’auxiliar de gràfics, en concret el pas 1 dels

quatre que hi ha. En la figura 29 us hi podeu fixar.

Figura 29. Pas 1: tipus de gràfic

Botó Gràfics. Activa l’auxiliar de gràfics

Quan es crea un gràfic, l’Excel disposa d’un assistent que guia

d’una manera fàcil. Mitjançant el menú Inserció\Gràfic, s’activa

l’auxiliar, i també amb el botó corresponent de la barra d’eines.


Heu de triar el tipus de gràfic que voleu. En aquest cas, és el primer subti-

pus dels gràfics tipus columna. La pestanya Tipus personalitzats us ofe-

reix més tipus de gràfics.

Si cliqueu en el botó Mantingueu-lo premut per veure l’exemple, veureu

com comença a quedar el gràfic que s’està creant.

Quan cliqueu en Endavant, us sortirà el pas 2 de l’auxiliar de gràfics que

té l’aspecte de la figura 30.

Figura 30. Pas 2: dades d’origen del gràfic

Si us interessa canviar l’interval de dades, ho podríeu fer en aquest pas.

També es pot canviar el nom de les sèries que hi ha en la llegenda des de

la pestanya Sèries o afegir més dades en el gràfic (una altra sèrie).

Fent clic a Endavant, apareix el pas 3 de l’auxiliar: Opcions de gràfic. En

la figura 31, es veuen algunes de les possibles modificacions:

• En la pestanya Títols, es pot afegir títol al gràfic i posar nom als eixos

del gràfic.

• En la pestanya Eixos, es poden fer desaparèixer els eixos.

• La pestanya Línies de quadrícula ofereix la possibilitat de visionar al-

gunes línies de divisió, totes o cap.

• La pestanya Llegenda es pot amagar o canviar d’ubicació.

• En la pestanya Etiqueta de dades, es pot col·locar el valor exacte da-

munt de cada sèrie, o fer que aparegui el nom de la sèrie o la categoria.

En el vídeo Elaboració d’un gràfic de l’apartat web "Recursos de contingut", podeu seguir els passos per crear un gràfic circular.

!!


• En la pestanya Taula de dades, hi ha l’opció de mostrar la taula de da-

des i les claus de la llegenda.

Figura 31. Pas 3: opcions del gràfic

Ja ha finalitzat el disseny del gràfic. Ara s’ha de decidir si aquest s’inserirà

en el mateix llibre i indicar en quin full (Full1, Full2...), o si se situarà en

un full nou. En el cas de l’exemple, es clica sobre l’opció d’inserir el gràfic

en el Full1 del llibre actiu, com veureu en la figura 32.

Figura 32. Pas 4: ubicació del gràfic

Ara només queda clicar el botó Final i s’insereix el gràfic. En podreu ma-

nipular la grandària com un objecte. El resultat el teniu en la figura 33.

Figura 33. Resultat del gràfic de l’exemple


3.1.3. Canviar l’aspecte d’un gràfic

Aquests canvis també es poden portar a terme mitjançant la barra d’eines

Gràfic (vegeu la figura 34). Si no la teniu visible, la podeu activar des del

menú Visualització\Barra d’eines\Gràfic.

Figura 34. Barra d’eines Gràfic

3.2. Configuració de pàgina

Des del menú Format\Cel·les, es pot canviar l’aspecte del full de càlcul mo-

dificant les cel·les en color, grandària, tipus de lletra, vores, files, columnes...

A continuació, es detallen les opcions que l’Excel ofereix per modificar el

full de càlcul abans d’imprimir-lo.

3.2.1. Pàgina

Des del menú Fitxer\Format de pàgina, s’obre la finestra que teniu en la

figura 35. En aquest cas, la primera pestanya que surt per defecte és Pàgi-

na, des de la qual es pot fer el següent:

• Canviar l’orientació de la pàgina (horitzontal o vertical).

• Ajustar les dades a l’escala segons les necessitats, utilitzar els percentat-

ges o donar l’ordre que l’aplicació ajusti les dades perquè surtin en un

nombre de pàgines d’amplada per un nombre determinat de pàgines d’alt.

Tots els elements d’un gràfic es poden modificar. Primer se selec-

ciona l’objecte a modificar i, des del menú Format, es realitzen els

canvis oportuns: podeu canviar el tipus i orientació de les paraules

dels eixos o de la llegenda, canviar els colors de les sèries, modificar

el títol, canviar l’aspecte de l’àrea de traçat...

Quan s’ha de modificar l’aspecte general de tot el full de càlcul que

després s’imprimirà, s’utilitza l’opció Fitxer\Format de pàgina.


• Indicar també, si és necessari, la mida i qualitat del paper i quin serà el

primer número de pàgina.

• Els botons Imprimir i Vista preliminar equivalen a les accions del

menú Fitxer\Imprimir i Fitxer\Visualització prèvia d’impressió.

• El botó Opcions mostra les propietats estàndard establertes per la im-

pressora i varien segons el tipus de la que estigui instal·lada.

Figura 35. Format de pàgina\Pàgina

3.2.2. Marges

La segona pestanya que us trobeu en la finestra Format de pàgina és Mar-

ges, la teniu en la figura 36. Des d’aquí es modifiquen els marges superior,

inferior, dret i esquerre. Si el full té capçalera o peu de pàgina, normal-

ment s’indica a quina distància de la vora del paper se situaran.

Per centrar les dades en la pàgina de manera automàtica, activeu les case-

lles Horitzontalment i/o Verticalment.

Figura 36. Format de pàgina\Marges


3.2.3. Capçalera i peu de pàgina

Des d’aquesta pestanya, es modifiquen la capçalera i el peu de pàgina.

Com podeu veure en la figura 37, per defecte, els requadres són buits, a

més, el desplegable indica que no hi ha cap capçalera ni cap peu de pàgina.

Si obriu el desplegable, surt el que l’Excel ofereix per defecte. També per-

met personalitzar-los clicant els botons Capçalera personalitzada i Peu

personalitzat que porten a una altra finestra que permet col·locar les da-

des a la dreta, a l’esquerra o al centre de la pàgina amb la possibilitat de

donar format al text, inserir número de pàgina, inserir una imatge, l’hora

actual... utilitzant els botons adequats.

Figura 37. Format de pàgina\Capçalera i peu de pàgina

3.2.4. Full

En la pestanya Full que podeu veure en la figura 38, es pot especificar qui-

na zona del full s’imprimirà i amb quines característiques:

• En l’opció Àrea d’impressió, s’estableix quin rang de cel·les del full

s’imprimiran. Clicant en el botó de la dreta, us traslladeu al full de càl-

cul i se seleccionaran les dades que es volen imprimir. També podeu es-

criure el rang directament.

• En l’opció Imprimeix els títols, podeu seleccionar una opció per impri-

mir les mateixes columnes o files com a títols en cada pàgina.

• En el requadre Imprimeix, podreu activar, entre d’altres, l’opció perquè

les línies de divisió s’imprimeixin, o per imprimir en blanc i negre, o per

determinar la qualitat d’esborrany, o per imprimir els encapçalaments de

les files (nombres de les files) o de les columnes (lletres de les columnes).


• En el requadre Ordre de les pàgines, podeu indicar la direcció en la

qual s’imprimirà el document quan les dades no s’ajusten només a l’es-

pai d’una pàgina.

Figura 38. Format de pàgina\Full

3.2.5. Visualització prèvia d’impressió

La visualització prèvia és una eina que permet observar amb atenció el

full actiu abans d’imprimir-lo. Podeu accedir a aquesta opció des del menú

Fitxer\Visualització prèvia d’impressió o bé clicant sobre el botó de la

barra d’eines representat per un document amb una lupa.

Quan s’activa aquesta opció, apareix la pàgina activa del full de càlcul. La

part inferior de la finestra us informa de quin número de pàgina visualit-

zeu del total que teniu en el full. En la part superior, hi ha uns botons que

s’expliquen a continuació:

• Podreu avançar i retrocedir amb els botons de la part superior Següent

i Anterior, també amb les tecles Av Pàg i Re Pàg del teclat.

• Amb el Zoom es pot ampliar o reduir la vista del document.

• Amb el botó Imprimeix passeu a la finestra d’impressió del document.

• Amb el botó Configura s’activa la finestra Format de pàgina.

• El botó Marges mostra les línies dels marges, i de la capçalera i peu de

pàgina. Amb el ratolí es modifiquen les distàncies.

• En cas de voler tornar al full, cliqueu al botó Tanca.


3.2.6. Impressió

La impressió de les dades es realitza mitjançant el menú Fitxer\Imprimeix

o clicant sobre el botó de la barra d’eines representat per una impressora.

Si accediu des del menú, apareix la finestra que teniu en la figura 39. Si ho

feu clicant sobre el botó de la barra d’eines, el document s’imprimirà di-

rectament.

Figura 39. Impressió des del menú Fitxer

• Impressora: apareixerà el nom de la impressora que teniu instal·lada

a l’ordinador.

• Interval d’impressió: heu d’indicar si voleu imprimir totes les pàgines

o no, i si és així indicar quines pàgines voleu imprimir.

• Imprimeix: heu de marcar l’opció que voleu depenent del que voleu

imprimir, és a dir, només la selecció que hem fet en el full, els fulls ac-

tius o tot el llibre de treball (tots els fulls).

• Còpies: indica el nombre de còpies que voleu realitzar.

3.3. Altres opcions

L’Excel us ofereix més possibilitats de treball amb fulls de càlcul. En

aquest apartat veureu com podeu treballar amb una llista de dades, inclou-

re un full de càlcul en un document Word i com realitzar una macro.

3.3.1. Treballar amb una llista de dades

Pot passar que, per organitzar el vostre treball, necessiteu una llista de da-des de text o nombres ordenats segons uns criteris que es puguin anar mo-

dificant.


Una llista de dades és una taula de dades emmagatzemades en un full de

càlcul. Quan es treballa amb una quantitat d’informació important, l’Excel

ofereix possibilitats per tal d’administrar la llista.

Una llista està estructurada en files i columnes. Una fila és un registre i

una columna és un camp, que és cadascuna de les parts en què està estruc-

turada la informació d’un registre.

Per crear una llista en Excel, s’ha de començar per crear les capçaleres de

les columnes que seran els noms dels camps, i després s’ha d’emplenar la

taula.

Per ordenar una llista, podeu utilitzar els botons de la barra d’eines ano-

menats botons d’ordenació. Primer, us situeu en qualsevol de les cel·les

de la columna amb dades que voleu ordenar, i si voleu que aquesta sigui

ascendent clicareu sobre el botó A Z; si, al contrari, voleu que sigui descen-

dent clicareu sobre el botó Z A.

Amb l’opció del menú Dades\Ordena, es pot ordenar amb més d’un criteri.

Si teniu una taula amb moltes dades i voleu treure una llista dels registres

que compleixin unes característiques concretes, us situeu en la llista de

dades i activeu l’opció del menú Dades\Filtre. Apareixerà una fletxa des-

plegable sobre cada capçalera de columna, l’heu d’obrir i indicar els crite-

ris. També els podeu personalitzar.

3.3.2. Incloure un full de càlcul en el Word

Podeu necessitar incloure les dades d’una taula de l’Excel en un document de

text. Per no haver-les de copiar de nou, podeu seguir els passos següents:

1) Situeu-vos en el lloc del document de text en què voleu incorporar la taula.

2) Aneu a l’aplicació de l’Excel i seleccioneu les dades de la taula que voleu

copiar.

3) Copieu les dades.

4) Torneu al document Word i cliqueu sobre l’opció Edició\Enganxa-ho

amb opcions.

5) Si voleu poder modificar les dades de la taula Excel en algun moment,

des del document de text heu de triar l’opció Full de càlcul...

6) Una vegada enganxat en el tractament de text, si cliqueu sobre la taula

dues vegades, hi podreu entrar i modificar les dades si és necessari.

Botons d’ordenació

L’opció Ordenar dades permet disposar d’aquestes d’una manera per-

sonalitzada i modificar els criteris d’ordenació en qualsevol moment.


7) Si voleu copiar les dades en el document de text en format de taula,

simplement heu de triar l’opció Enganxa del menú Edició.

3.3.3. Macros

Per gravar una macro, heu de seguir els passos següents. En l’exemple que

seguireu, es deixa en blanc una factura que conté dades per tal de poder

introduir dades noves. Podeu practicar la realització d’aquesta macro amb

qualsevol full de càlcul que contingui dades. Recordeu desar-lo en el vostre

ordinador abans de fer els canvis que s’expliquen a continuació:

1) Us heu de situar en el full de càlcul que conté la factura.

2) Eines\Macro\Enregistra una macro nova.

3) En el quadre de diàleg que surt, es posa el nom Factura_en_blanc.

4) Podeu posar que s’activi amb la tecla Ctrl i la inicial de la lletra que

vulgueu.

5) Emmagatzemeu-la en el full actiu per poder activar-la quan s’obri el do-

cument.

6) Ara s’han de fer els passos per obtenir el resultat. En aquest cas, com

que la factura conté dades, se suprimeixen i es deixa la factura en blanc

(se seleccionen les cel·les que contenen dades i se suprimeixen).

7) Heu de tornar a Eines\Macro\Atura per finalitzar la gravació.

Cada vegada que voleu activar la Macro, ho podeu fer així:

• Des del menú Eines\Macro\Macros, on sortirà la llista de les macros

que teniu gravades, se n’ha de seleccionar una.

• Prement la tecla Ctrl més la lletra que s’ha assignat a la macro.

• També hi pot haver una imatge associada a la macro que faci de botó i

que, en clicar-hi a sobre, s’executi la macro.

Per copiar dades d’un document de text a un document de l’Excel,

o una taula de l’Excel a un document de text, s’ha d’anar al menú

Enganxa o Enganxa-ho amb opcions.

Una macro és un conjunt d’operacions que s’executen d’una sola ve-

gada i automàticament, de manera que per obtenir el resultat final

no s’han d’executar cadascun dels passos.

Excel - dfiteb.files.wordpress.com · A sota de la barra de menús, teniu la barra d’eines amb...

Documents

Transcript of Excel - dfiteb.files.wordpress.com · A sota de la barra de menús, teniu la barra d’eines amb...