Existeix la telepatia entre els germans bessons?

Existeix la “telepatia”

entre els germans bessons?

Gemma Lozano Lasheras

TUTOR: Helena Gefaell

Institut Baix Montseny

2n BAT C

22 de desembre de 2014

Existeix la “telepatia” entre els germans bessons?

2

ÍNDEX

INTRODUCCIÓ ............................................................................................................ 4

PART TEÒRICA ........................................................................................................... 7

1.QUÈ ÉS SER BESSÓ? .............................................................................................. 8

1.1. DIFERÈNCIA ENTRE EMBARÀS MÚLTIPLE I SIMPLE ................................ 9

1.2. TIPUS D’EMBARÀS MÚLTIPLE .................................................................. 10

1.3. TIPUS DE BESSONS .................................................................................. 11

1.3.1. BESSONS UNIVITEL·LINS O HOMOZIGÒTICS .............................. 11

1.3.2. BESSONS BIVITEL·LINS O DIZIGÒTIC .......................................... 12

2. COM ES PRODUEIX L’HERÈNCIA DE CARÀCTERS ? ......................................... 13

2.1. EXEMPLE D’HERÈNCIA EN BESSONS UNIVITEL·LINS ............................ 14

2.2. EXEMPLE D’HERÈNCIA EN BESSONS BIVITEL·LINS ............................. 15

3. DEFINICIÓ DEL CONCEPTE AFINITAT ................................................................ 16

3.1. TIPUS D’AFINITAT ....................................................................................... 16

3.2. CONCEPTE DE TELEPATIA ........................................................................ 17

3.2.1. TESTIMONIS DE FENÒMENS TELEPÀTICS .................................. 18

4. ESTUDIS JA REALITZATS SOBRE LA TELEPATIA I ELS BESSONS .................. 19

4.1. QUINA ÉS LA IMPORTÀNCIA DELS GENS EN ELS BESSONS? .............. 19

4.2. ESTUDI SOBRE LA SOLEDAT DELS BESSONS ....................................... 20

4.3. GUY LYON PLAYFAIR IN TWIN TELEPATHY: THE PSYCHIC CONNECTION ............................................................................................................ 21

PART PRÀCTICA ...................................................................................................... 25

5. PRESENTACIÓ ...................................................................................................... 26

6. COM CREAR I REALITZAR EL TEST I LA PROVA? .............................................. 27

6.1. APLICACIÓ DEL DISSENY EXPERIMENTAL ............................................. 28

6.1.1. DEFINICIÓ DEL PROBLEMA I VARIABLES ................................... 28

7. BLOC 1: TEST D’AFINITAT .................................................................................... 29

7.1. A QUI S’APLICA? ....................................................................................... 29

7.1.1. PROBLEMA DE LA PROTECCIÓ DE DADES ................................. 29

7.1.2.PROBLEMA DEL NOMBRE DE BESSONS ..................................... 30

7.2. COM REALITZAR EL TEST? ...................................................................... 32

7.3. RESULTATS ............................................................................................... 39


3

7.3.1. RESULTATS GERMANS BESSONS ............................................... 39

A) RESULTATS BESSONS UNIVITEL·LINS .................................... 39

B) RESULTATS BESSONS BIVITEL·LINS ...................................... 41

7.3.2. RESULTATS GERMANS NO BESSONS ......................................... 44

7.4. CONCLUSIONS .......................................................................................... 45

8. BLOC 2: PROVA DE TELEPATIA ........................................................................... 46

8.1. A QUI S’APLICA LA PROVA? ..................................................................... 46

8.2. COM REALITZAR LA PROVA? .................................................................. 47

8.3. RESULTATS ............................................................................................... 55

8.3.1. RESULTATS GERMANS BESSONS ............................................... 55

A) RESULTATS BESSONS UNIVITEL·LINS .................................... 55

B) RESULTATS BESSONS BIVITEL·LINS ...................................... 57

8.3.2. RESULTATS GERMANS NO BESSONS ......................................... 58

8.4. CONCLUSIONS ......................................................................................... 59

9. BLOC 3: ENTREVISTES ........................................................................................ 60

9.1. ENTREVISTA A LA PSICÒLOGA GEMA CÁRCAMO ................................ 61

9.1.1.CONTACTE AMB GEMA CÁRCAMO ........................................... 62

9.1.2. CONCLUSIONS ............................................................................... 68

9.2. ENTREVISTA FETA ALS PARES ........................................................... 69

9.2.1.RESULTATS ..................................................................................... 69

9.2.2.CONCLUSIONS ................................................................................ 70

9.3. ENTREVISTA A UNES BESSONES BIVITEL·LINES ................................. 71

9.3.1. CONCLUSIONS ............................................................................... 73

10.CONCLUSIONS GENERALS ................................................................................ 75

11. WEBGRAFIA I BIBLIOGRAFIA ............................................................................. 78


4

INTRODUCCIÓ

Des de sempre, ha existit una pregunta que m’ha perseguit arreu on he anat, una

pregunta relacionada amb la telepatia i els germans bessons. Segurament es deu a la

meva condició de ser bessona i la curiositat que la gent té envers a tots els germans

que es troben en aquesta mateixa situació, la que m’ha fet reflexionar i encaminar-me

cap a un treball de recerca que tractés sobre aquesta mateixa pregunta.

Tot va començar quan a finals de gener vam haver de triar un tema per al treball de

recerca. Per aquelles dates jo tenia molt clar que volia fer un treball de recerca

científic, ja que vull dedicar la meva vida professional a estudiar medicina i

posteriorment a ser metge, però no sabia per on començar. Em vaig fer milers de

propostes, però totes tenien un mateix inconvenient, i era que la part pràctica era molt

difícil d’efectuar. Després de rumiar-hi molt, vaig decidir que potser fer un treball de

recerca científic no era realment el que volia, i per tant vaig encaminar-me cap a una

de les altres coses que em desperten més interès, els bessons.

Com ja he dit abans jo sóc germana bessona, concretament bivitel·lina, tot i ser molt

semblat a la meva germana, tinc disset anys, i des de què en sóc conscient sempre he

intentat desxifrar quina és la diferència que hi ha entre jo i la meva germana i dos

germans que no siguin bessons. Una altra qüestió que gira al voltant d’aquesta

observació era perquè la majoria de la població, fins i tot els mateixos bessons,

anomenem als germans no bessons, “els germans normals”, tot i que sabem

perfectament que els bessons també ho som. O és que existeix una espècie de

qualitat anormal entre nosaltres que la resta de germans no tenen?

Ser germà bessó condiciona molt la manera de viure d’un nen, des del meu punt de

vista, i des de la meva experiència. Crec que ser germà bessó et fa sentir que ho has

de compartir tot sempre. Els bessons des de sempre hem despertat molta curiositat a

la gent que no ho és, segurament per la curiositat envers el que ens és estrany.

Coneixem tot això de primera mà, ja que sempre hem hagut d’aguantar les constants

preguntes que amics, familiars i gent completament desconeguda ens ha formulat, o

no és veritat que al conèixer un bessó sempre heu fet la típica pregunta de “no heu

pensat mai d’intercanviar-vos a classe?”, o també la de “realment existeix telepatia

entre vosaltres?”, etc. Però realment nosaltres no tenim una resposta concreta a totes

elles, crec que fins i tot la curiositat de la gent que no és bessona se’ns comença a

encomanar i simplement podem dir com a resposta a totes les preguntes que se’ns

formulen, que som bessons. Però què vol dir ser bessó?


5

Segons el diccionari de l’ institut d’estudis catalans, bessó significa “nat d’un mateix

part, amb un altre o altres individus”, però el terme “ser bessó” no el trobem al

diccionari. Això em va despertar la curiositat. La següent pregunta que em vaig

formular va ser: Per què els bessons hem estat sempre un nucli de creació de

preguntes si l’únic que ens diferencia de la resta de germans és que vam néixer en un

mateix part?

Vaig adonar-me que aquesta pregunta només tenia fonament si em fixava en la

definició científica del que és ser bessó. Llavors vaig decidir aprofundir una mica més i

basar-me també en una visió més psicològica del concepte. Des del punt de vista més

psicològic, vaig veure que s’intentava definir als bessons com a germans que

compartien un vincle especial entre ells1.

Per tant ara ja podia dir que potser sí que hi havia una diferència entre els bessons i

els germans no bessons. I va ser a partir d’aquí que vaig determinar el problema del

meu treball de recerca, que era el següent:

“Existeix la telepatia entre germans bessons?”

A partir d’aquest problema vaig desenvolupar la hipòtesi, que ha de ser una possible

solució a aquest:

“Entre els bessons, que comparteixen un vincle especial, existeix la telepatia.”

Un cop tenia el problema i la hipòtesi, vaig començar a fer una primera recerca, i a

mesura que anava buscant informació em vaig trobar amb un inconvenient: sí que s’ha

parlat molt de la telepatia entre germans bessons, però gairebé sempre que s’ha parlat

d’ella s’ha fet referint-se a què quan un dels germans bessons es feia mal o patia,

l’altre també ho sentia, o fins i tot es parla de què hi ha germans bessons que s’han

separat en néixer i que en tornar a unir-se s’han trobat amb què els dos han portat una

vida exactament igual, o de germans que són capaços de saber què pensa l’altre en

moments puntuals, etc. Clar, en llegir això i parlar-ho amb la meva tutora de treball de

recerca, l’Helena Gefaell, vaig veure que parlar de telepatia seria parlar d’un concepte

totalment abstracte i subjectiu i amb el qual no podria realitzar cap part pràctica

realment eficient, ja que hagués estat força dificultós organitzar i dissenyar un

experiment que em portés a verificar o negar la meva hipòtesi. Va ser per això que

vaig decidir encaminar el meu problema cap a un nivell més assequible per part meva i

1 Referència trobada en escrits de varis psicòlegs que tracten aquests aspectes, un exemple de psicòloga seria el de la Coks Feenstra, a qui seguiré anomenant durant part del treball.


6

que no fos tan subjectiu, parlant durant tot el treball d’una “telepatia” a la que més aviat

podríem anomenar afinitat. En modificar el problema i adaptar-lo a un millor nivell,

aquest va quedar així:

“Existeix “telepatia” (una afinitat especial) entre els germans bessons?”

Va ser a partir d’aquest problema, que vaig desenvolupar la nova hipòtesi. La hipòtesi

a partir de la qual realitzaria la meva part teòrica i la meva part pràctica. Així doncs, la

resultant va ser la següent:

“Els germans bessons posseeixen una afinitat superior entre si, més alta que l’afinitat

dels germans que no ho són.”

Un cop ja tenia el problema triat i la seva hipòtesi, em vaig posar a fer recerca, per tal

d’elaborar la part teòrica. Bàsicament aquesta es basava en informació sobre els

bessons i la mateixa genètica d’aquests. Un cop aquesta va ser acabada i tot

comentant com poder realitzar una bona part pràctica amb la meva tutora del treball de

recerca, vaig decidir de dividir aquesta en tres parts i especificar un objectiu que hauria

de complir a partir d’aquestes. L’objectiu va ser el següent:

× Comprovar experimentalment si els bessons tenen una relació especial entre

ells, una relació que els altres germans no tenen. A més a més veure si els

univitel·lins tenien una relació més forta que els bivitel·lins.

× Veure si la genètica influeix en el nivell d’afinitat.

Amb l’objectiu ja especificat només em quedava idear la part pràctica, i això és el que

vaig fer a continuació, crear un test, una prova i fer entrevistes a bessons i gent

relacionada amb ells, per tal de poder veure si la meva hipòtesi era certa o no.

Finalment, a part d’aquest dossier que teniu a les vostres mans, vaig acabar fent un

dossier a part, on vaig posar els tests, proves de telepatia i entrevistes, realitzades a

bessons i a gent del seu entorn. I és que són la part més representativa del meu

treball, i per tant, han de ser tots i cadascun d’ells presents en aquest.

Així doncs, tot això és el que veureu durant aquest treball. Ara que ja està tot el procés

del treball ben explicat, podem veure quins són els mètodes i passos que vaig seguir

per tal de descobrir si els bessons són en realitat uns germans que tenen una relació

especial entre ells.


7

PART TEÒRICA


8

1. QUÈ ÉS SER BESSÓ?

La veritat és que el terme bessó és un terme que es porta tractant des de temps

remots, podem

començar viatjant una

mica en el temps i

transportar-nos fins a

l’època romana, de la

qual coneixem la famosa

llegenda de Ròmul i

Rem, una llegenda que

descrivia el naixement

de dos germans bessons que a partir de la seva unió contra el que va ser el seu oncle

avi, van fundar la gran ciutat de Roma.

Una llegenda més o menys semblant a l’esmentada anteriorment ho és la de Jacob i

Esaú, que forma part d’un dels relats de la Bíblia2. Aquesta llegenda és descrita en el

llibre La cultura de la còpia de Hillel Schwarts3, entre moltes altres històries de

germans bessons que des de sempre han estat barallant-se i provocant guerres. És en

aquest llibre on l’escriptor descriu els dos germans bessons (Jacob i Esaú) com a

contraris, com a pols oposats. Assenyala que entre aquests dos germans existia un

profund odi, però que a la mateixa vegada també ho feia una gran afinitat, tot i tenir

caràcter completament oposats. La famosa llegenda per la qual se’ls coneix és la de

que un germà va vendre tot el regne que havia heretat del seu pare a l’altre per un plat

de llenties, pel simple fet que aquest tenia gana. Un dels germans pensava en el

present, l’altre en el futur. El que ens ve a dir Hillel Schwarts amb aquest relat bíblic és

que els bessons, tot i les seves diferències, si és que en tenen, sempre acaben

complementant-se l’un a l’altre, el que li falta a un ho té l’altre, i aquesta és la

descripció que Schwarts fa, iguala als bessons com a un sol ésser.

Després de fer un petit repàs per les històries i llegendes de bessons, i deixant a part

les curiositats, anirem ja directament a descriure el terme en si.

Ser germà bessó consisteix en haver format part d’un part múltiple, és a dir un part del

qual en neix més d’un nadó, i el que farem en aquest apartat és descriure quins tipus

de parts múltiples existeixen i com es desenvolupen.

2 Relat que trobem en el Gènesis 3 Schawrts Hillel, La cultura de la còpia; Madrid, Catedra, 1998.

Imatge de la infancia de Ròmul i Rem a mans de la Lloba Capitolina.


9

1.1. DIFERÈNCIA ENTRE EMBARÀS SIMPLE I EMBARÀS MÚLTIPLE

Per començar, podem anomenar la diferència bàsica entre aquests dos tipus de

embaràs. Podem dir que un embaràs simple és aquell en què la mare dóna a llum

només un nadó; i que per altra banda, l’embaràs múltiple és aquell en què la mare

dóna a llum a dos o més nadons. Però anem a centrar-nos en diferències més

tècniques, i que s’han de tenir en compte no només en el moment del part, sinó que

durant tot el temps de gestació.

La primera diferència la trobem en el cansament de la mare, quan una dona està

embarassada de sis mesos i duu al ventre més d’un nadó, pateix el cansament que

tindria una dona que té un sol nadó al ventre quan està embarassada de nou mesos;

Una altra diferència la trobem en el nombre d’ecografies que ha de realitzar la dona

en fase de gestació, en l’embaràs simple es duen a terme tres ecografies durant el

temps de gestació, en canvi en embarassos múltiples es duen a terme ecografies cada

quinze dies aproximadament; I per acabar, l’última diferència la trobem en el nombre

de nadons prematurs (naixement a la setmana 37), que és molt més gran en

embarassos múltiples que en embarassos simples, com podem observar en la

imatge4. En ella també hi veiem que el nombre de prematurs augmenta quan el

nombre de nadons és més gran, si són tres, és més gran que en el part de bessons, si

són quatre més que si són tres, i així consecutivament.

Podem dir llavors que l’embaràs simple és bastant diferent de l’embaràs múltiple, ja

sigui tant per a la mare com per al nadó. A més a més, dins de l’embaràs múltiple hi

trobem també força diferències, aquestes són les que trobem explicades en el següent

apartat. . 4 Gràfic extret de la pàgina web Somos Múltiples, una pàgina especialitzada en els embarassos múltiples.


10

1.2 TIPUS D’EMBARÀS MÚLTIPLE

Actualment el nombre d’embarassos múltiples ha incrementat molt5, podem dir que en

l’actualitat un de cada vuitanta embarassos és de bessons, que un de cada sis mil és

un embaràs de trigèmins i que un de cada cinc-cents mil és de quadrigèmins.

A què es deu aquest augment?

L’augment d’embarassos múltiples es deu als següents factors:

×La fecundació in vitro i altres tipus de reproducció assistida, que com que no són

eficaces al 100%, obliguen a què s’hagi d’introduir més d’un embrió dins l’úter i

que per tant la possibilitat d’embaràs múltiple sigui més gran.

×L’edat de la mare en fase de gestació, cada cop la mitjana d’edat en què les

dones són mares, és més gran, i és conegut que a mesura que les dones

envelleixen, és més possible que es produeixi una doble o triple ovulació.

×L’herència, ja que es diu que si un avantpassat proper a la teva família, o proper a

la família de la teva parella, ha tingut un embaràs múltiple (ja sigui àvia, mare,

besàvia), tens més possibilitats de tenir tu també un part múltiple.

Podem considerar que hi ha tres casos bàsics d’embarassos múltiples que ja han estat

esmentats abans, com ho són els casos de bessons, trigèmins i quadrigèmins. Com

podem veure en la taula els dos últims menys comuns, però no inexistents.

5 Podem veure l’augment de parts en la gràfica, donada per la INE (Institut Nacional d’Estadística).

http://somosmultiples.files.wordpress.com/2012/03/partos-multiples-espancc83a1.png

http://somosmultiples.files.wordpress.com/2012/03/partos-multiples-espancc83a1.png


11

Això no vol dir però, que no s’hagin produït mai casos d’embarassos múltiples on hagin

nascut més de quatre nadons, de fet el part del qual es té coneixement i en el que han

nascut més nadons és un part del qual van néixer vuit individus6.

1.3. TIPUS DE BESSONS

Centrant-me ja més en el tema dels bessons, que és el que realment ens interessa per

tal de poder dur a terme després la part pràctica, podem distingir dos tipus d’individus,

els bessons univitel·lins i els bessons bivitel·lins, que també els podem conèixer com a

bessons homozigòtics o dizigòtics, en camps més biològics.

Homozigòtic = Homo (un) + zigot (òvul fecundat)

Dizigòtic = Di (dos) + zigot (òvul fecundat)

1.3.1. BESSONS UNIVITEL·LINS O HOMOZIGÒTICS

Tal com diu el seu propi nom (homozigòtics) són individus

que provenen d’un mateix zigot, és a dir d’un conjunt d’un

òvul i un espermatozou. Durant els catorze dies següents a la

fecundació, mentre el zigot es va desenvolupant, es divideix

per causes desconegudes7. D’aquesta manera, s’obtenen dos

zigots idèntics, que es denominen bessons. El 25% dels

bessons són d’aquest tipus.

Els bessons univitel·lins es caracteritzen pels trets següents,

ja que se sap que comparteixen informació genètica (mateixa

part de ADN):

− Seran del mateix sexe.

− S’assemblaran molt de color d’ulls, mida, etc.

6 http://www.guiadelnino.com/parto/datos-y-curiosidades/nacen-ocho-bebes-en-un-solo-parto

7 “Los monozigóticos són frutos de un solo óvulo que se divide, aunque no se sabe por que causas el

zigoto se divide” FEENSTRA, Coks; El gran Libro de los Gemelos. Cap.1- pàg.3

http://www.guiadelnino.com/parto/datos-y-curiosidades/nacen-ocho-bebes-en-un-solo-parto


12

Dins d’aquest grup de bessons homozigòtics, n’hi ha de diferents tipus, segons si

comparteixen placenta, bossa d’aigües i cordó umbilical:

Homozigòtics monoplacentaris biamniòtics:

− 1 placenta

− 2 bosses d’aigües

− 2 cordons umbilicals

Homozigòtics monoplacentaris monoamniòtics:

− 1 placenta

− 1 bossa d’aigües


Homozigòtics biplacentaris biamniòtics:

− 2 placentes

− 2 bosses d’aigües


1.3.2. BESSONS BIVITEL·LINS O DIZIGÒTICS

Els bessons dizigòtics són aquells que provenen de dos òvuls i dos espermatozous

diferents l’un de l’altre. Aquesta unió pot ser espontània, causada pel fet que en un

cicle menstrual la dona tingui dos òvuls del mateix ovari o un òvul de cada ovari, o es

pot donar per causes artificials, és a dir que una parella es

sotmeti a una reproducció assistida. El 75% de bessons que

neixen cada any són d’aquests tipus.

Es caracteritzen pels trets següents:

− Podran ser del mateix sexe o de sexes diferents.

− Podran tenir característiques físiques diferents, igual

que els germans nascuts de dos embarassos

diferents.


13

2. COM ES PRODUEIX L’HERÈNCIA DE CARÀCTERS?

En aquest treball parlarem de genètica perquè fent recerca per Internet més d’un cop

vaig llegir preguntes freqüents relacionades amb la telepatia i afinitat dels bessons on

es parlava de què el fet que dos germans fossin més semblants entre ells feia, al seu

torn, que tinguessin més afinitat, per tant vaig desenvolupar una sub-hipòtesis on vaig

dir:

“El fet que dos germans comparteixin ADN farà que aquests tinguin més afinitat”

Aquesta sub-hipòtesis en certa part, m’ajuda a complementar la primera, on aquesta

voldria dir que hauria d’esperar uns resultats en els que els germans bessons

univitel·lins (que comparteixen informació genètica) tinguessin més afinitat i on els

germans bessons bivitel·lins (no comparteixen informació genètica) tindrien una afinitat

semblant a la dels germans normals i corrents.

Per això vaig trobar que era necessari dedicar un apartat de la part teòrica a descriure

com es duu a terme l’herència de caràcters i després dedicar-ne un altre on es posés

amb comú aquest procés i la relació que té amb les afinitats.

L’herència de caràcters és el fenomen pel qual es transmeten als descendents una

sèrie de caràcters que ens permeten definir-nos com a éssers humans, i què a la

mateixa vegada també ens permeten diferenciar-nos entre nosaltres. La ciència que

estudia el fenomen de l’herència és la genètica8. Quan parlem d’herència estem

parlant de gens, ja que aquests són els que formen l’ADN, i l’ADN el que forma els

cromosomes. Podem dir doncs que els gens són les unitats bàsiques de l’herència que

contenen la informació bàsica per a determinar una característica biològica ( Ex: color

de cabell, color d’ulls...), i que els éssers humans tenim entre 20000 i 24000 gens, el

conjunt dels quals s’anomena genoma9.

Els gens, com ja hem dit abans, serveixen per determinar característiques biològiques,

i això es pot produir gràcies al fet que un gen pot manifestar-se de diverses maneres.

Cada humà tenim 23 parells de cromosomes, que són homòlegs entre si (un procedeix

de la mare i un altre del pare) i aquests cromosomes són els que contenen les

diferents variants del gen, a les quals anomenem al·lels. Els al·lels sempre es troben

en un mateix lloc del cromosoma homòleg, a aquest lloc l’anomenem locus.

8 El primer genetista va ser Gregor Mendel, que amb el seu experiment dels pèsols va desenvolupar les

tres lleis en les que es basa l’herència de caràcters. 9 Extret de l’article de la wikipèdia que parla sobre el genoma humà.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Genoma_hum%C3%A0



14

D’al·lels n’existeixen dos tipus; n’hi ha un que és dominant, és a dir, que a l’hora de

convertir-se a proteïna sempre serà el que

s’expressarà, i un altre que es recessiu, que

només s’expressarà si els dos cromosomes

homòlegs el contenen. Segons el tipus d’al·lels

que continguin els cromosomes homòlegs direm

que poden ser heterozigots (al·lels diferents) o

homozigots (al·lels iguals)10.

Podem dir llavors que les diferències entre humans les trobem en segons quins dels

al·lels s’expressi, i que aquests al·lels vénen determinats pels progenitors. Llavors és

quan hem de parlar de bessons: en bessons univitel·lins la manera de la qual es

produeix l’herència és que un espermatozoide i un òvul es fecunden i llavors per

causes desconegudes el seu material es duplica i en sorgeixen dos individus que

tenen la mateixa informació genètica; però en el bivitel·lins es produeix de diferent

manera, ja que es fecunden dos òvuls amb dos espermatozoides que tenen diferents

característiques genètiques i que per tant, donaran com a resultat a dos individus amb

diferent ADN.

2.1. EXEMPLE D’HERÈNCIA EN BESSONS UNIVITEL·LINS

Per poder descriure com es produeix l’herència en el cas dels bessons univitel·lins he

decidit triar un exemple de caràcter hereditari, el caràcter que determina si una malaltia

X es manifestarà o no.

El caràcter que determina aquesta malaltia està determinat per un sol gen, tot i que hi

ha molts caràcters que estan determinats per dos o més gens. Aquesta malaltia X es

caracteritza per manifestar-se sempre que és present en el genotip de l’afectat, és a

dir, que és una malaltia amb un gen dominant. Així, podem especificar que per tenir la

malaltia X simplement has de tenir un gàmeta que sigui portador (Ex: Mm, on M és la

malaltia) i per no tenir-la has de ser mm. El cas és el següent: Tenim una mare que no té una malaltia X (mm) i un pare que sí que la pateix (Mm), la

dona s’ha quedat en estat de gestació, i sap que tindran bessons univitel·lins, volen

saber les possibilitats de què els seus fills pateixin o no la malaltia.

10 Podem veure els tipus de cromosomes a la imatge.


15

Un cop tenim donades les dades dels pares, podem procedir a elaborar el que seria el

quadre d’encreuament dels gàmetes tant del pare com la mare. Sabem que el pare

tindrà un gàmeta (m) i un altre (M); i la mare tindrà dos gàmetes (m). Llavors el quadre

quedaria així:

D’aquesta manera podem veure que els fills que sorgeixin d’aquesta família tindran el

50% de possibilitats de tenir la malaltia i el 50% de no tenir-la. Ara, com que són

univitel·lins i sabem que tots dos procediran de la divisió d’un mateix zigot podem dir o

que bé tindran els dos la malaltia o que bé cap dels dos la patirà.

2.2. EXEMPLE D’HERÈNCIA EN BESSONS BIVITEL·LINS

Per poder explicar aquesta herència ens basarem en el cas anterior, el de la malaltia

X, però ara canviant una mica l’enunciat del problema:

Una parella acaba de tenir fills bessons, recientment han conegut que uns d’ells pateix

la malaltia X que el seu pare també patia, i que l’altre nadó està completament sa. Els

pares es pregunten com és que no han sortit els dos fills sans.

Per poder resoldre la pregunta dels pares simplement hem de mirar a l’esquema

anterior i tenir en compte que els bessons són dizigòtics (bivitel·lins).

Si ens fixem en l’esquema, veiem que els fills tindran el 50% de possibilitats de néixer

amb la malaltia i el 50% de possibilitats de néixer sans. Com que en el cas dels

germans bivitel·lins s’utilitzen dos espermes i dos òvuls diferents, el que ha passat en

aquest cas on un dels dos germans ha nascut malalt, és que un dels zigots portava el

gàmeta M del pare (el malalt), i l’altre portava el gàmeta m (el sa).

Mm mm

M m m m

Mm mm mm

Mm


16

I és aquesta diferència en l’herència la que fa que els germans bessons bivitel·lins

puguin arribar a ser completament diferents l’un de l’altre o que tot i néixer del mateix

part i compartir moment d’embaràs puguin ser igual de diferents que dos germans que

han nascut amb anys de diferència i de parts diferents. I és a partir d’aquest

raonament també que podem determinar, llavors, que realment els germans dels quals

podem esperar tenir més afinitat són els bessons homozigòtics, ja que comparteixen

ADN, i que tant dels bessons dizigòtics com dels germans normals, en podem predir

un resultat bastant semblant.

3. DEFINICÓ DEL CONCEPTE AFINITAT Com ja esmentat anteriorment per al meu treball hi ha dos conceptes que són molts

importants i que destaquen per sobre de la resta, els quals són els conceptes de bessó

i el concepte d’afinitat. El concepte bessó, ja ha estat definit ens els dos apartats

anteriors, i el d’afinitat és el que definirem en aquest apartat.

Per a començar m’agradaria posar quina és la definició que ens dóna el diccionari11, la

qual és: afinitat. 2 1 f. [LC] Parentiu, proximitat o acostament entre persones o coses que concorden,

s’assemblen, tenen connexió en molts punts.

3.1. TIPUS D’AFINITATS Un cop tenim ja la que seria la definició del concepte afinitat podem passar a

aprofundir una mica més en el tema. Per començar haig de deixar clar que l’afinitat de

la qual parlaré en aquest treball, no és serà l’afinitat que ens permet descobrir si dues

persones són familiars o no, que seria una afinitat genètica; sinó que parlarem de

l’afinitat des d’un punt de vista més social, l’afinitat psicològica, un concepte molt

més proper al de la telepatia.

Podem descriure llavors l’afinitat psicològica com una afinitat que descriu el parentesc

espiritual entre diversos éssers humans. La veiem present en grups de persones

reduïts on hi ha molta intimitat entre si. Podríem dir doncs que el màxim exemple

d’afinitat sociològica seria el matrimoni, on les dues parts de la parella comparteixen

tot tipus de confessions i ideals que els fan unir-se i crear un cercle d’intimitat (hem de

tenir en compte que no sempre és així, però). Al punt al qual vull arribar jo, és a aplicar

11 El DIEC (Diccionari de l’institut d’estudis catalans). http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=afinitat&operEntrada=0

http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=afinitat&operEntrada=0


17

tot tipus de testos que es fan per exemple per trobar compatibilitat entre persones, als

germans bessons, ja siguin homozigòtics o dizigòtics.

3.2. TELEPATIA La telepatia és un concepte molt subjectiu, i aquest és el motiu pel qual vaig voler

eliminar l’idea de parlar de telepatia quan feia el meu treball. Tot i així he trobat

coherent el fet d’explicar-la dins d’aquest.

De la mateixa manera que he fet amb el concepte afinitat, m’agradaria primer de tot

escriure la que és la seva definició del diccionari, i després parlar amb una mica més a

fons sobre aquest tema que dins la nostra societat es podria considerar un tema tabú.

telepatia12 f. [LC] [PS] Comunicació directa entre dues ments, sense intervenció dels sentits.

Per altra banda també podem anomenar la telepatia com a transmissió de

pensaments, un concepte també molt usat en l’actualitat. Anem a endinsar-nos doncs

en la història d’aquest concepte. El concepte de telepatia va sorgir l’any 1882, a mans

d’un psicòleg anomenat Frederick William Henry Myers13, qui va intentar descriure

que no es podia parlar de llegir el pensament, sinó de telepatia. Des de llavors el

concepte s’ha ant estudiant, sempre relacionat amb la psicologia, però sempre ha

quedat com a un concepte que mai s’ha comprovat al 100% que existeixi. De fet la

telepatia ha estat classificada fins i tot com a un poder sobrenatural, d’aquells poders

que només els súper herois de les pel·lícules de ciència ficció poden tenir, a qui no .

Actualment doncs la telepatia no és gaire més que un poder que tothom desitja, però

que molt pocs poden dir que la posseeixen, aquests pocs i els únics que mínimament

han pogut demostrar-la (dic mínimament perquè els casos que s’han recollit no han

sigut d’observació científica, simplement són casos narrats per testimonis que diuen

haver tingut telepatia) son els germans bessons,

Un altre tipus de telepatia diferent a la que hem parlat fins ara seria la telepatia

inconscient, l’anomenem així perquè és aquella que s’ha vist que es produeix quan

alguns germans bessons, molts d’ells separats al néixer,parlen de que han tingut una

vida molt semblant, per no dir idèntica, tot i que mai s’han conegut.

12 El DIEC (Diccionari de l’institut d’estudis catalans). http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=telepatia&operEntrada=0 13 Va ser un dels fundadors de la societat de recerca psíquica (SPR), va presentar, en un article publicat en les actes de la societat de recerca psíquica, el terme telepatia (inspirat en l'aparició de noves tecnologies amb noms com telèfon i telègraf).

http://en.wikipedia.org/wiki/Frederick_William_Henry_Myers

http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=telepatia&operEntrada=0


18

3.2.1. TESTIMONIS DE FENÒMENS TELEPÀTICS

1. Los bebés, de 5 meses, estaban durmiendo en sus cunas en nuestra habitación. Yo

estaba trajinando en la cocina, cuando de repente oigo a Juan llorar

desesperadamente. Subo corriendo las escaleras e irrumpo en la habitación. Veo a

Miguelín echado boca abajo en un estado de inmovilidad total. Lo cojo y le doy

palmaditas en el culo. Al momento vuelve en sí y empieza a llorar. Después lloramos

los tres. Desde esta experiencia ya nadie me puede convencer de que la telepatía

entre gemelos no existe.

2. Marisol acude con sus gemelos, de 5 años, al pediatra. Carlos se queja de un dolor en su

rodilla derecha. El pediatra lo explora, pero no encuentra nada. Decide explorar

también a David, el hermano gemelo idéntico y descubre que su rodilla está infectada.

Le prescribe un tratamiento. La infección se le va a David y a Carlos el dolor.

3. Mientras hacía sus compras, un hombre de Texas se vio obligado a sentarse debido a un

dolor punzante en el pecho. Más tarde se enteró de que su hermano gemelo en Nueva

York estaba teniendo un ataque al corazón en el mismo instante.

4. Una joven tuvo un accidente con su bicicleta y se rompió el tobillo. A su hermana gemela

se le inflamó el mismo tobillo.

5. Un día de primavera en 2009, a los 15 años de edad, Gemma Houghton fue sacudida

repentinamente con la fuerte sensación de que su hermana gemela Leanne tenía

problemas. Gemma corrió al baño, donde Leanne se estaba dando un baño y la

encontró en el agua sumergida, inconsciente y poniéndose cianótica (azul). Leanna es

epiléptica y había sufrido una crisis epiléptica en la bañera. Gemma sacó a su hermana

de la bañera, le hizo maniobras de reanimación y Leanne recuperó la consciencia.

Según explicó después, tuvo “la necesidad repentina de ver cómo estaba. Era como

una voz que me decía ‘tu hermana te necesita”.14

Aquests testimonis reafirmen el perquè de la meva

decisió de decidir no parlar de telepatia en el meu

treball, com ja he dit anteriorment són només testimonis,

no hi ha cap evidencia científica de que aquests fets

passessin realment d’aquesta manera i per aquestes

raons. És per això que a la telepatia, de moment, és

considerada una qualitat no demostrada i molt

subjectiva, i aquest el motiu pel qual jo vaig decidir

parlar d’afinitat psicològica, ja que l’afinitat psicològica

14 Testimonis extrets de la revista Paranomal Phenomena i de la web de la psicòloga Coks Feenstra.


19

és un concepte més objectiu, que es pot associar a testos de tot tipus i que, a

diferencia de la telepatia, sí que em pot donar resultats que puguin ser analitzats i

comparables. Això si, el concepte afinitat no és un concepte tan extens com el de

telepatia i aquest és el petit inconvenient. És per això que en el meu treball parlaré tant

d’afinitat psicològica com de telepatia, perquè com ja he esmentat anteriorment,

aquest tipus d’afinitat és un concepte que s’hi diferencia poc de la telepatia.

Aquí acaba doncs, la que seria la part teòrica del meu treball, on he analitzat tant els

bessons, ja siguin univitel·lins com bivitel·lins, com els conceptes d’afinitat i telepatia.

4. ESTUDIS JA REALITZATS SOBRE LA TELEPATIA I ELS BESSONS

4.1. QUINA ÉS LA IMPORTÀNCIA DELS GENS EN ELS BESSONS? L’estudi realitzat per la Saint Louis

University School of Public Health, d’Estats

Units, i dirigit pel professor d’aquesta

mateixa universitat, James Romeis,

assenyala que l’herència genètica és responsable en un 33% de com ens sentim

físicament al llarg de la nostra vida però també en un 36% del nostre estat emocional i

mental durant la nostra existència.

L’estudi es va realitzar a partir d’enquestes telefòniques festes a 2.928 parelles de

bessons, tant univitel·lins com bivitel·lins, que tenien una mitjana d’edat alta, i on tot

eren nois. Els experts que van treballar amb les parelles de bessons van anunciar que

treballar amb bessons és una aposta segura, ja que sempre et donen una garantia

d’encert, perquè comparteixen tant característiques genètiques com el mateix

desenvolupament d’ells mateixos.

Els investigador van comparar les informacions extretes a partir dels germans

univitel·lins i el bivitel·lins, que com ja em dit comparteixen un 100% i un 50% de la

informació respectivament. A tots se’ls va preguntar sobre les seves característiques,

limitacions físiques, els seus dolors, els seu estat general de salut i la seva vitalitat. De

la mateixa manera que se’ls va preguntar sobre la seva vida social, les seves

emocions i la seva salt mental.

El resultats de l’enquesta assenyalen que la composició genètica dels bessons els

condiciona a l’hora de viure la vida d’una manera o d’una altra. Les dades extretes van

assenyalar també que els gens influeixen entre un 17% i un 33% el desenvolupament i

http://www.slu.edu/colleges/sph/slusph/Default.htm

http://www.slu.edu/colleges/sph/slusph/Default.htm

http://publichealth.slu.edu/faculty/romeis.html


20

la permanència dels caràcters personals i que els factors ambientals només afecten

entre un 0% i un 12% a la manera d’actuar humana.

Podem extreure llavors que els gens, a l’hora de parlar de la vida de cadascun, ens

condicionen molt més del que pensem, i que al cap i a la fi, la majoria a vegades

acabem decidint per nosaltres mateixos, no pel que ens diu l’entorn, és per això que

els bessons s’assemblen tant.

4.2. ESTUDI SOBRE LA SOLEDAT DELS BESSONS

Una altra investigació és la de la Universitat de Chicago (Estats Units), Universitat

d'Amsterdam, als Països Baixos i la Vrije Universiteit també d’aquesta ciutat, que han

parlat de la soledat en el cas dels germans

bessons, com es va publicar en la revista

GeneticsEste on segons un estudi, es va

descobrir que, en el cas dels bessons

univitel·lins, el 50% tenien característiques

similars de socialització; però en canvi, en

els bessons bivitel·lins aquesta coincidència

es va reduir a la meitat, és a dir, al 25%. Per

dur a terme aquest estudi es van recollir

dades de 8.387 parelles de bessons d'Holanda, que havien estat enquestats

regularment des de 1991. Aquest va ser el primer estudi de gran magnitud que es va

fer amb bessons adults, i va demostrar que l’herència segueix actuant a mida que els

germans es fan grans, i que és per això que els bessons univitel·lins presenten el

doble de probabilitats de portar una vida semblant amb el seu bessó.

Els resultats de l'estudi assenyalen que les actituds socials també són hereditàries.

Com a part de l'estudi, els bessons van ser interrogats sobre una sèrie d'afirmacions

que pretenien descriure'ls i descriure com se sentien respecte els seus germans

bessons: "Vaig perdre amics ràpidament", "Em sento sol" o "Ningú m'estima" van ser

algunes de les respostes amb les que els bessons van coincidir. Tots els participants

havien d'anotar el grau d'identificació amb cadascuna d’aquestes afirmacions, i hi va

haver una gran varietat de respostes, però tot i així el 35% dels homes i 50% de dones

afirmaven tenir, diferents sentiments de soledat.

El director d'aquesta recerca va ser el Professor Dorret Boomsma, especialista en

Psicologia biològica de la Universitat d’Amsterdam. L'estudi va indicar doncs, que hi ha


21

una component genètica que s’anomena solitud. Aquesta component descriu que els

germans bessons no tenen la mateixa predisposició genètica que els germans no

bessons a quedar-se sols, i que els costa molt separar-se de manera completa dels

seus germans.

4.3. GUY LYON PLAYFAIR IN TWIN TELEPATHY: THE PSYCHIC CONNECTION15

En aquest apartat us faré un petit resum del que vaig llegir en l’article escrit per Guy

Lyon Playfair que apareix en el seu llibre publicat l’any 2013, i que porta per títol Twin

telepathy: The Psychic Connection.

COSES DE BESSONS per Guy Lyon Playfair

Els bessons van ocupar tots els titulars dels diaris

quan una noia anomenada Gemma, de Lancashire,

va dir als medis de comunicació que havia salvat a la

seva germana gràcies en un primer moment a la

telepatia que existeix entre elles dues. La Gemma

estava escoltant música mentre la Leanne estava al

pis de dalt de casa seva dutxant-se. “Vaig sentir de cop i volta que havia d’anar a

veure si la Leanne estava bé. Era com una veu que em deia, La teva germana et

necessita” explica la Gemma. Això és el que ella va fer, i quan va arribar al bany va

trobar a la Leanne dins la banyera, a punt d’ofegar-se perquè havia patit un sever atac

d’epil·lèpsia. D’acord amb els metges que van assistir a la Leanne, si la Gemma no

hagués ajudat a la Leanne, ella hagués acabat morint.

“No és la primera vegada que una com aquesta ens passa”16 va confessar la Leanne,

ja havia passat un altre cop quan un dia la Gemma la va trucar i li va dir que no es

mogués de casa, que tindria un atac.

Guy Lyon Playfair, comença el seu article explicant aquesta misteriosa història, però ell

defensa que aquest no és l’únic cas de telepatia que ha sortit a la llum. De fet, ens

explica que ell en ha tingut l’oportunitat d’analitzar-ne un de primera mà. I és que el fet 15 Guy Lyon Playfair és un psicòleg especialitzat en bessons, té un llibre, Twin Telepathy: The Psychic

Connection Paperback; 1-05-2013. Aquest llibre el vaig trobar gràcies a un entrevista que vaig fer durant

la part pràctica. L’entrevista va ser realitzada a la Gema Cárcamo. (Annex 3) 16 Declaracions fetes al diari Americà The Sun, el 24 de març de 2009.


22

de que aquests casos s’hagin produït més d’un cop, diu Playfair que suggereixen que

la comunitat científica hauria de tenir més en compte aquesta anomalia entre els

bessons. I és que Guy Lyon Playfair està constantment parlant en el seu article de que

és injust que, una cosa tant quotidiana com ho són els bessons, sigui un fet tant poc

investigat. Citant directament el seu article:

<<Com el Times17 va dir: “Alguna cosa sobre el vincle telepàtic dels bessons, sembla

que transcendeix fins i tot les raons científiques”. De seguida, la reacció dels científics

per a poder explicar accidents semblants a l’esmentat anteriorment, va ser començar a

parlar de “coincidència de pensament” o de “causes genètiques” o simplement de

“coincidència”, canviant, el més ràpid possible de tema.

I és que aquest vincle telepàtic que sembla fins i tot despertar la curiositat de molts, és,

des del meu punt de vista, és una de les àrees menys investigades de tota la ciència.

Fins i tot un para psicòleg té “por” de parlar sobre aquesta paraula tabú.>>

Tornant al article, Playfair segueix encara en la línia de la poca “emoció”, per dir-ho

d’alguna manera, dels científics per a la investigació la telepatia. Ell diu que si es

dediquessin a investigar-la una mica, encara que la investigació fos mínima, veurien

que la telepatia tendeix a funcionar quan és imprescindible, quan dos individus que es

coneixen molt es necessiten en una situació extrema. Seria aquí on entraríem a parlar

del meu treball, ja que com molts cop he fet referència anteriorment, no podem parlar

de telepatia com a tal, ja que per provar-la hauria de posar als dos individus, els

germans bessons, en una situació extrema, que els portés a necessitar-se

imprescindiblement. És per això que en treball parlem o bé de “telepatia” o d’afinitat,

perquè és molt més senzill elaborar una prova que no hagi de fer-se fent mal a un dels

dos bessons.

Com en l’aticle ena anomena Playfair fent referència a una investigadora anomenada

Margaret Mead: <<La telepatia és “irregularitat recurrent”, i només seria si aquesta

irregularitat es regulés que la telepatia entre bessons esdevindria fenomen

espectacular, fora de lloc.>>

Guy Lyon Playfair també ens fa referència en aquest article d’un programa realitzat al

Discovery Channel, Caçadors de Mites, un programa on diversos especialistes es

dediquen a identificar si certs mites de la humanitat són certs o són simples creences.

Playfair ens redacta que un programa va ser dedicat a investigar el mite de la telepatia

bessonal, i que com a conlcusió es va extreure que sí que hi ha alguna cosa, però que

no es creu que sigui telepatia. El que es va fer en aquest programa, va ser realitzar 17 The Times, diari americà.


23

diferents proves separant dos bessons en diferents habitacions i l’única conclusió que

els experts en van extreure va ser que hi havia alguna cosa intrigant entre els

bessons, però, es podia anomenar a això telepatia? Ells creien que no.

Ens parla d’una recent investigació també, la realitzada per Jeremy Barrett, que dirà

tot just el contrari. Després de fer un test a nou parelles de bessons (quatre d’ells

emesos per televisió), va concluir en el Fortean Times18: “El que hem fet amb el

polígraf és mesurar quines coses passen i no haurien de passar. Hem vist clarament

que entre aquests parells de germans hi ha una comunicació especial a la qual no

podem anomenar de cap altre

manera que dient que és una

comunicació telepàtica.”

Haig d’afegir però, que totes

aquestes proves que he esmentat

no han estat supervisades per cap

mètode científic, cosa que remarca

molt Playfair durant tot l’article,

però si que han donat resultats que poden portar a pensar en una anomalia que cal

investigar.

Ja finalñitzant l’article, Playfair destaca que és trist que la primera investigació sobre

aquest tema no es fes fins al 2004, quan el departament de Recerca de Bessons i de

Genètica del King’s College London, van fer un qüestionari a 10,000 bessons amb una

pregunta molt especial, una pregunta que fins llavors no s’havia fet mai. La pregunta

era la següent: Tens l’habilitat de saber què li està passant al teu germà bessó quan tu

no hi ets? Els resultats de la pregunta van ser significatius, un 56% dels germans

enquestats van contestar que si, i un 44% van contestar que no, i que dins del que

havien dit que sí, un 75% eren germans bessons univitel·lins. Aquest qüestionari

donava, llavors informacions molt importants, ja que ens deia que mes de 5000

parelles de bessons de les entrevistades, havien experimentat la telepatia alguna

vegada.

Aquest fet però, no es va conèixer fins que va ser publicat en l’article del Times que he

esmentat abans, i Playfair destaca que el fet de que això no es poduís fins ara, ha

estat tancant moltes portes a la investigació dels germans bessons, que tot just ara, i

amb investigacions com aquestes, és quan comença a veure la llum.

18 The Fortean Times, una revista de fenòmens paranormals publicada a Amèrica.


24

Llavors, segons aquesta última investigació, podríem dir que els germans univitel·lins,

que recordem són aquells que han compartit placenta, són els mes propensos a tenir

telepatia, una telepatia puntual potser, o una telepatia que com a tal, actualment no es

pot investigar, però de la qual si que se’n comencen a conèixer primers casos.


25

PART PRÀCTICA


26

5. PRESENTACIÓ

Abans de començar a redactar tot el què he fet durant la meva part pràctica,

m’agradaria poder redactar, en aquest capítol de presentació, quina ha estat

l’estructura que he seguit i totes les proves que he realitat per a provar la meva

hipòtesis marcada al principi del treball, que era la següent:

“Els germans bessons posseeixen una afinitat superior entre si, més alta que l’afinitat

dels germans que no ho són.”

És a partir d’aquesta part pràctica que haig de complir l’objectiu proposat al principi del

treball, que és el de comprovar si realment els germans bessons tenen una afinitat

especial entre ells i a més a més intentar descriure per quin motiu això es produeix.

Per tal de poder realitzar la meva part pràctica i poder complir així els meus objectius,

vaig dividir aquest apartat en tres grans blocs:

1.El primer bloc, un bloc on em dedicaria a analitzar els resultats extrets d’un

nombre determinat de testos d’afinitat realitzats a diverses parelles de bessons.

2.El segon bloc, el dedicaria unes proves de telepatia. Tot i que durant el treball he

parlat de les poques possibilitats de comprovar si aquesta existeix o no, parlant

amb la meva tutora del treball de recerca, vam trobar interessant dedicar un

apartat a fer un test de telepatia, per molt que els resultats no fossin clars o no

s’ajustessin als esperats. Simplement per curiositat, per veure si obteníem

algun resultat significatiu.

3.El tercer bloc, seria el bloc que dedicaria a les entrevistes fetes a pares i

professors dels germans bessons; i si puc i en tinc l’oportunitat a una psicòloga

especialitzada ens bessons. Aquest apartat seria el que m’ajudaria a poder

realitzar unes bones conclusions per al meu treball.

Definida ja l’estructura, podem dir que la part pràctica del meu Treball de Recerca va

orientada a comprovar si realment els bessons som uns germans especials i a

demostrar, en cas afirmatiu, perquè això s’esdevé.


27

6. COM CREAR I REALITZAR EL TEST I LA PROVA?

Abans de començar a treballar en el test i la prova havia de pensar en una manera

efectiva de dissenyar-les. Només així podria obtenir uns bons resultats. Llavors, per tal

de fer un bon disseny, vaig decidir crear la prova i el test partint de l’esquema que

segueix el disseny experimental científic.

Aquest tipus de mètode científic es basa en tenir com a base un problema i formular

una hipòtesi a partir d’aquest. Per contrarestar-la, caldrà realitzar un experiment i

obtenir així uns resultats. L’esquema del disseny experimental seria el següent:

Llavors, vaig procedir a aplicar al meu treball aquest mètode, de manera que vaig

dividir en tres apartats el que seria el meu disseny experimental: un primer apartat que

parlaria de la definició del problema i les seves variables; una segona part on

dissenyaria l’experiment i la tercera part, on veuríem els resultats i conclusions.

PROBLEMA

HIPÒTESI

EXPERIMENT

Variable dependent

Variable independent Variables controlades

RESULTATS

CONCLUSIONS

Grup control

Rèpliques


28

6.1. APLICACIÓ DEL DISSENY EXPERIMENTAL

6.1.1. DEFINICIÓ DEL PROBLEMA I VARIABLES

Tenint en compte que el que jo vull comprovar amb aquests test i aquesta prova és si

els bessons posseeixen un tipus de connexió especial que altres germans no

posseeixen, les definicions del meu problema van quedar així:

×Problema: Existeix la “telepatia” entre els germans bessons?

×Hipòtesi: Els germans bessons tenen una relació telepàtica/d’afinitat especial.

×Variable dependent: És aquella variable que estudiem.

El grau de coincidència de les respostes entre els germans.

×Variable independent: És la variable que modifiquem per a fer variar la variable

dependent i així obtenir un certs resultats o uns altres.

Tipus de bessons.

×Variables controlades: Són aquelles variables que s’han de mantenir constants

durant tot el treball.

En el meu treball les variables controlades són les següents:

1.Que les preguntes siguin adequades a l’edat dels bessons siguin les

mateixes.

2.Que els germans no puguin fer cap tipus de trampes.

3.Les condicions en què es realitza la prova/test (l’ambient)

4.Les edats i sexe dels bessons als que es realitza la prova/test.

Un cop definits el problema i les variables vaig procedir a realitzar les següents parts

per separat, una dins del bloc 1, que és el del test d’afinitat i l’altre al bloc 2 del treball,

que és el de la prova de telepatia. En ambdós començo parlant sobre a qui s’aplica la

prova, com es realitza aquesta i el perquè de l’existència d’un grup control.


29

7. BLOC 1: TEST D’AFINITAT

7.1. A QUI S’APLICA EL TEST?

Com que vull que el meu treball pugui dirigir-se a tots els bessons, vaig decidir de fer

el test al major nombre de bessons amb els que jo pogués contactar i que tinguessin

qualsevol edat. Vaig començar per preguntar a les escoles del meu poble, Sant Celoni,

i aquí em vaig trobar amb els meus primers problemes. Resulta que les escoles tenen

una política de privacitat aprovada per un llei recent; i l’altre problema, és que a les

escoles de Sant Celoni no hi ha un nombre el suficientment gran de bessons com per

a poder realitzar un estudi.

7.1.1. PROBLEMA DE LA PROTECCIÓ DE DADES

Aquest va ser un problema que em va fer canviar la manera a partir de la qual volia

contactar amb les famílies. La meva primera idea era anar a les escoles i demanar

quants bessons hi havia i si es podien repartir una sèrie de tests per als germans

bessons que n’estiguessin disposats i, a més a més, demanar poder parlar amb alguns

pares d’aquests per a entrevistar-los. Però després de parlar amb professors que

conec de la meva escola on vaig cursar primària, em vaig adonar que no podria

contactar amb les famílies a través de l’escola, ja que una llei que ha sortit recentment,

i que a continuació us exposaré, no permet accés a les dades dels menors a ningú que

no formi part de la secretaria de l’escola. La llei19 que no em permetia contactar amb

les famílies directament és una llei publicada pel diari de la Generalitat l’any 2010, i és

la següent:

42. Ús d’imatges d’alumnes, publicació de dades de caràcter personal i material

elaborat per l’alumnat.

Aquesta llei va ser aprovada per al curs 2010-2011, i a partir de llavors, les escoles

van haver de deixar de fer una sèrie d’accions que fins llavors havien pogut fer sense

cap restricció:

• Donar als pares llistes de classe amb adreces, telèfons, etc. Encara que

sigui amb la millor de les intencions (això també va pels tutors).

• Donar telèfons del professorat o altres pares.

• Fer enquestes entre l’alumnat que incloguin informació familiar, malalties… 19 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), bloc d’Organització i Instruccions per al curs 2010-2011; article 42.

http://educacio.gencat.net/portal/page/portal/Educacio/InstruccionsCurs/DetallInstruccionsCurs?p_amb=6267&p_apa=10448&p_ext=1&p_nrm=6269



30

• Parlar de temes familiars o de salut dels alumnes, fora de les reunions

professionals. Atenció al monitoratge i personal no-docent.

• De fet, si fem una interpretació restrictiva de la llei, no podríem facilitar dades

ni a l’AMPA.

• Cal pensar acuradament com custodiar les dades dels alumnes. Això inclou

les dades informatitzades, però també els llistats en paper; també els llistats

que donem a mestres, monitors, AMPAS…

• Cal destruir adequadament els documents que contenen dades personals.

Llavors només em quedava una opció, i era contactar jo mateixa directament amb les

famílies. Aquests procés va ser complicat perquè no vaig trobar una manera de poder

parlar amb totes, però em vaig posar amb contacte amb diferents responsables de les

escoles perquè, si més no, em diguessin el nombre de bessons que tenien a les aules

i les edats d’aquests per poder passar així les enquestes quan els nens sortissin de

l’escola.

Posant-me en contacte vaig aconseguir que a quatre de les sis escoles amb les quals

volia treballar, em facilitessin a algú per poder repartir les enquestes, això si, si volia

parlar amb els pares, ho hauria de fer posant-m’hi en contacte jo mateixa. D’aquesta

manera, el problema queda més o menys solucionat, com a un entrebanc. Va ser

després de trobar aquesta solució, que va sorgir el segon problema.

7.1.2. PROBLEMA DEL NOMBRE DE BESSONS


31

Un cop superat el problema de la protecció de dades, vaig preguntar a les diferents

escoles (sis escoles de Sant Celoni, veure en la imatge), sobre el nombre de bessons

que estarien disposats a realitzar la meva enquesta. I els resultats van ser els

següents:

ESCOLA NOMBRE DE BESSONS (parelles)

La Salle 11

Cor de Maria 4

Soler de Vilardell 1

Pallerola 7

Avet Roig 0

Institut Baix Montseny 3

TOTAL 26

Això em deixava amb un nombre força baix de bessons, 26 parelles, tenint en compte

que el que jo volia realitzar era un estudi del comportament dels bessons, aquest era

un nombre bastant baix. Les dades trobades fins ara, em permetien fer l’enquesta a

unes 25 parelles de bessons que cursaven primària i a unes 6 de secundària i

batxillerat. Vaig decidir investigar pel meu propi compte per obtenir més parelles de


32

bessons que cursessin tant secundària com batxillerat, i després de fer una recerca

per les xarxes socials a través de coneguts; vaig obtenir:

EDAT NOMBRE DE BESSONS (parelles)

Primària 2

Secundària 1

Batxillerat 6

Majors de 18 anys 5

TOTAL 14

Amb la meva recerca vaig aconseguir que el nombre de parelles de bessons quedés

més equilibrat i fos ja bastant gran. Un cop ja tenia els bessons, ja podia començar la

següent fase, la de crear el test d’afinitat.

7.2. COM REALITZAR EL TEST?

Amb un nombre de parelles de bessons que ja era força gran em vaig posar a realitzar

els testos d’afinitat, que haurien de ser adaptats a les edats, ja que no vaig trobar

coherent fer un mateix test per nens que estan cursant primer o segon de primària que

per nens que cursen l’ ESO o parelles de bessons que estan cursant batxillerat o que

ja són en l’edat adulta. A partir d’aquest raonament vaig decidir fer una petita

classificació dels meus resultats, que m’ajudaria a la mateixa vegada a poder

classificar els resultats de la meva investigació. Vaig decidir realitzar dos tipus de test


33

diferents, segons les edats i vivències de les parelles de bessons. La classificació va

quedar així:

TEST 1 1r a 4t de primària

TEST 2 5è de primària a Edat Adulta

Aquest dos tipus de test però, es basarien en la mateixa estructura. Cercant per

Internet, vaig trobar que tot test d’afinitat ha de respondre a un seguit de qüestions,

que són les següents20:

Però si en els tests que jo creés només utilitzés aquests termes jo no estaria complint

el meu objectiu de descobrir si entre els germans bessons existeix una afinitat especial

o no, per tant al meu test hi havia d’afegir tot un seguit de preguntes que complissin

aquest objectiu.

Va ser a partir d’aquí que vaig decidir fer uns test de múltiple resposta, ja que seria

molt més senzill de comparar els resultats, amb deu preguntes que parlessin de la

personalitat dels bessons i deu més que es referissin més a la relació telepàtica que

existeix entre aquests.

Finalment, vaig decidir aplicar el test també a un grup de 10 germans no bessons, per

veure si la diferència dels resultats entre aquests i els bessons era significativa o no.

Aquests serien el meu grup control21.

20 http://www.cem-malaga.es/portalcem/uoip/guia/test.aspx

× Estabilitat emocional

× Extraversió

× Introversió

× Iniciativa

× Domini d’un mateix

× Responsabilitat

× Independència

× Autonomia

× Grau de sociabilitat

× Sinceritat

× Confiança en un mateix i els altres

http://www.cem-malaga.es/portalcem/uoip/guia/test.aspx


34

A continuació queden exposats els dos models de test que vaig realitzar; el primer és

de 15 preguntes i per als nens de 6 a 10 anys aproximadament, i el segon és el que

vaig realitzar a nens de 5è de primària fins a persones d’edat adulta.

TEST D’AFINITAT (1) 1r a 5è primària

Realitzo aquest test perquè estic fent el meu treball de recerca, un treball en què hem

d’investigar un problema i després trobar-ne una possible solució. Jo sóc germana

bessona i va ser per aquesta raó que vaig decidir tractar el problema de la telepatia en

els bessons. Aquest test servirà per a realitzar la meva part pràctica, i estic molt

agraïda per la vostra col·laboració.

Aquest test és totalment anònim, simplement s’ha d’escriure el curs que estan cursant

els germans i el tipus de bessons que són. Les preguntes amb les que us trobareu són

preguntes de múltiple resposta, que els nens hauran de respondre. El test està pensat

perquè el realitzin els pares i els nens junts (cada bessó per separat, per no alterar els

resultats). Primer un i després l’altre germà, els dos test són en aquest document.

CURS DELS BESSONS (o Edat) : = Sexe

TIPUS DE BESSONS: Univitel·lí Bivitel·lí

TEST

1.Quan sona el telèfon: a)Ets el que primer contesta

b)Esperes a que algú contesti

2.Ets una persona: a)Relaxada

b)Puntual, activa

3.Quins tipus de nombres prefereixes: a)Parells

b)Senars

4. T’agrada estar: a) Jugant al carrer

b) Jugant a casa amb les videoconsoles

c) Jugant a casa amb les joguines 21 Aquell grup que també se sotmet a l’experiment però que no està sotmès a la variable independent. En aquest cas, el grup control estaria format per germans que no són bessons.

Diferent Sexe


35

5.El teu número preferit es troba: a)Entre el 1 i el 10

b)Entre el 10 i el 20

c)Entre el 20 i el 30

6.Vas pel carrer i et trobes una cartera sense cap mena d’identificació: a)La portes a la policia de seguida

b)Te la quedes, no hi ha informació de ningú.

c)La deixes al carrer, tal i com l’has trobada.

7.Si et regalen un animal, qualsevol, quin escolliries? a)Gat

b)Gos

c)Conill

8. Tens clar què vols ser de gran? a)Gens

b)Sí

c)Alguna idea, però no al 100%

9.Si haguessis de triar entre aquestes formes, quina escolliries? a)Quadrat

b)Rodona

c)Triangle

10.Què prefereixes? a)Pel·lícules

b)Dibuixos animats

c)Contes

11.Ets una persona: a)Activa (T’agrada fer esport, mantenir-te en forma, però tot dins d’uns límits)

b)Passiva (No t’agrada sortir de casa, és millor està al sofà,...)

c)Un cul inquiet (sempre necessites estar en constant activitat)

12. Si haguessis d’escollir entre diferents paisatges, quin escolliries? a) Mar

b) Muntanya

c) Ciutat

13. Si el/la professor/professora demana un voluntari per llegir a classe: a) Ets el primer/a en presentar-te

b) Mai, quina vergonya!

c) Esperes a que s¡ofereixi algú, sinó, ho fas tu.

14. Tria un d’aquests personatges:


36

a) Mickey Mouse

b) Bob Esponja

c) Doraemon

15.Creus que existeix la telepatia entre bessons? a)Sí

b)No

_____________________________________________________________________

TEST D’AFINITAT (2) 5è a Edat adulta

Realitzo aquest test perquè estic fent el meu treball de recerca, un treball en què hem

d’investigar un problema i després trobar-ne una possible solució. Jo sóc germana

bessona i va ser per aquesta raó que vaig decidir tractar el problema de la telepatia en

els bessons. Aquest test servirà per a realitzar la meva part pràctica, i estic molt

agraïda per la vostra col·laboració.

Aquest test és totalment anònim, simplement s’ha d’escriure el curs que estan cursant

els germans i el tipus de bessons que són. Les preguntes amb les que us trobareu són

preguntes de múltiple resposta, que haureu de respondre, primer un dels germans i

després l’altre.

CURS DELS BESSONS (o Edat) : = Sexe

TIPUS DE BESSÓNS: Univitel·lí Bivitel·lí

TEST

1.A l’hora de prendre una decisió, et deixaries emportar per: a)Cor

b)Cap

2.Quan intentes conèixer a gent, ets: a)Tímid (sensible)

b)Obert (impulsiu)

3.Què prefereixes? a)Una activitat imprevista (Ex: quedar amb els amics a última hora) b)Una activitat perfectament planejada

4.Quan sona el telèfon:

Diferent Sexe


37

a)Ets el que primer contesta

b)Esperes a que algú contesti

5.Ets una persona: a)Relaxada

b)Puntual

6.Normalment a les festes: a)Ets l’últim en marxar

b)Ets dels que marxen aviat.

7.Quin creus que seria un gran error: a)Ser massa apassionat

b)Ser massa objectiu (imparcial)

8.Et consideres una persona: a)Que està còmode amb qualsevol situació.

b)Que és seria i determinada.

9.A l’hora de fer un treball: a)Ets una persona organitzada i esquematitzada

b)No segueixes mai cap ordre, simplement vas fent.

10.A les xarxes socials: a)Ets una persona participativa

b)Gairebé mai les utilitzes

11.Estàs mirant la televisió i fan anuncis: a)Canvies de canal

b)Esperes a que acabin els anuncis.

c)Aprofites per a fer coses durant la publicitat

12.Quins tipus de nombres prefereixes: a)Parells

b)Senars

13.El teu número preferit es troba: a)Entre el 1 i el 10

b)Entre el 10 i el 20

c)Entre el 20 i el 30

14.Vas pel carrer i et trobes una cartera sense cap mena d’identificació: a)La portes a la policia de seguida

b)Te la quedes, no hi ha informació de ningú.

c)La deixes al carrer, tal i com l’has trobada.

15.Si et regalen un animal, qualsevol, quin escolliries?


38

a)Gat

b)Gos

c)Conill

16. Tens clar quins seran els teus projectes de futur? a)Gens

b)Sí

c)Alguna idea, però no al 100%

17.Si haguessis de triar entre aquestes formes, quina escolliries? a)Quadrat

b)Rodona

c)Triangle

18.Què prefereixes? a)Pel·lícules

b)Sèries

c)Llibres

19.Ets una persona: a)Activa (T’agrada fer esport, mantenir-te en forma, però tot dins d’uns límits)

b)Passiva (No t’agrada sortir de casa, és millor estar al sofà,...)

c)Un cul inquiet (sempre necessites estar en constant activitat)

20.Creus que existeix la telepatia entre bessons? a)Sí

b)No

Un cop realitzats els test i repartits per totes les parelles de bessons anomenades

abans, els resultats van ser els que trobareu en l’apartat següent.


39

7.3. RESULTATS

Per tal d’obtenir unes bones conclusions vaig decidir classificar els resultats (que

podreu veure en l’annex del treball) d’una manera determinada, ja que tenia tests,

diferències d’edats i tipus de bessons diferents. La classificació que vaig fer va ser la

següent:

7.3.1. RESULTATS GERMANS BESSONS

Com ja he dit abans, finalment el nombre de parelles de bessons als quals vaig passar

el test van ser un total de 40 parelles, que van quedar classificades en 32 parelles de

bessons bivitel·lins i 8 parelles d’univitel·lins.

a) RESULTATS BESSONS UNIVITEL·LINS

Vaig voler dividir els resultats dels univitel·lins en dos grups, un grup que seria el dels

bessons que van realitzar el test 1 i l’altre, que seria el dels bessons que van realitzar

el test 2.

TEST 1

RESULTATS

BESSONS NO BESSONS

Univitel·lins

Bivitel·lins

TEST 1 TEST 2

TEST 1 TEST 2

PARELLA PERSONALITAT AFINITAT PERSONALITAT+AFINITAT1 2 9 112 4 6 103 6 9 15

MÀXIM 6 9 15MITJANES 4 8 12

% 66,6% 88,8% 80%


40

Com veiem en aquest cas, els bessons, que tenien un màxim de 9 anys, coincideixen

sempre en més del 50%. Cal destacar l’alt percentatge que trobem en les 10

preguntes d’afinitat del test, que per contra del 66,6% de la personalitat, han donat un

88,8% de coincidència.

Per avaluar aquests resultats, cal tenir en compte que els germans són tots del mateix

sexe, ja que són univitel·lins. De la mateixa manera que passarà en el test 2.

TEST 2

Aquest test va ser el que vaig realitzar a la gent major de 9 anys, i els bessons més

grans que van participar en ells van ser una parella masculina de 46 anys.

El nombre de parelles és reduït, ja que els bessons univitel·lins no són tan comuns

com els bivitel·lins.

Els resultats dels 5 tests que vaig poder realitzar van ser:

% COINCIDÈNCIA: 80%

PARELLA PERSONALITAT AFINITAT PERSONALITAT+AFINITAT1 9 9 182 7 7 143 9 5 144 7 8 145 9 6 15

MÀXIM 10 10 20MITJANES 8,2 7 15

% 82% 70% 75%


41


En aquest cas, passa just al contrari que amb els univitel·lins “petits”, els que van fer el

test 1. Veiem que el percentatge segueix essent molt alt, d’un 75%, però en aquest

cas, si desglossem el test, veiem que qui té el percentatge més alt és la personalitat, i

no l’afinitat, ja que trobem un 82% de coincidència envers un 70%

b) RESULTATS BESSONS UNIVITEL·LINS

Pel que fa als germans bivitel·lins, vaig obtenir 32 parelles disposades a fer el test,

com ja he dit abans, que es van dividir en dos grups: el grup que va fer el test 1, que

estava format per 12 parelles i el grup que va fer el test 2, que estava format per 20

parelles.

TEST 1

PARELLA PERSONALIITAT AFINITAT PERSONALITAT+AFINITAT1 1 3 42 3 8 113 4 7 114 3 8 115 5 7 126 1 3 47 4 2 68 4 4 89 5 6 1110 3 6 911 4 6 1012 5 6 11

MÀXIM 6 9 15MITJANES 3,5 5,5 9

% 58,3% 61,1% 60%


42

Aquest primer test ens va donar uns resultats força regulars. No hi ha una clara

diferència entre el tant per cent de coincidència en la personalitat i l’afinitat, de fet

només es diferencien per un 3%. Però el que sí que cal tenir en compte és que com

abans, en els univitel·lins, el percentatge tant d’un com de l’altre com el del total són

superiors al 50%, fet que fa que el resultat sigui ja suficientment representatiu.

La coincidència total d’aquest tipus de bessons és del 60%, percentatge que, si mirem

a la taula, està condicionat pel fet de si els bessons són del mateix sexe o no22, ja que

els bessons que són de diferent sexe són els que tenen els resultats que menys

coincideixen.

TEST 2

PARELLA PERSONALIITAT AFINITAT PERSONALITAT+AFINITAT 1 6 3 9 2 4 6 10 3 6 6 12 4 3 7 10 5 6 4 10 6 6 9 15 7 6 8 14 8 9 7 16 9 8 3 11

10 6 5 11 11 7 5 12

22 Marcat amb color taronja els de diferent sexe.



43

12 6 7 13 13 5 5 10 14 4 4 8 15 8 8 16 16 4 5 9 17 7 7 14 18 5 8 13 19 7 5 12 20 6 5 11

MÀXIM 10 10 20 MITJANES 5,95 5,85 11,8

% 59,5% 58,5% 59%

Aquest gràfic de fet, no és gaire diferent el dels resultats del test 1, i és que en

bessons bivitel·lins tan “petits” com “grans” han obtingut uns mateixos resultats, en

aquest cas el percentatge de coincidència total és del 59%, però de la mateixa manera

que abans, tant el percentatge d’afinitat com personalitat són molt semblants, només

varia un 1%.

En aquest cas, també hem de parlar de què els resultats es veuen condicionats pels

germans bivitel·lins que són de diferent sexe, ja que aquests són els que han obtingut

les coincidències de resultats més baixes, sense comptar excepcions.



44

7.3.2. RESULTATS NO BESSONS

Com ja he comentat al principi d’aquest apartat de resultats, vaig decidir realitzar la

prova també a un grup de 10 germans que no fossin bessons, pel fet de veure si

realment el canvi entre germans bessons i els que no ho són era important.

Els resultats d’aquest grup “control”, per anomenar-los d’alguna manera, van ser els

següents:

PARELLA Personalitat Afinitat Personalitat + Afinitat1 3 5 82 5 7 123 6 6 124 5 2 75 5 6 116 2 7 97 6 3 98 7 7 149 8 5 1310 3 5 8

MÀXIM 10 10 20MITJANES 5 5,3 10,3

% 50% 53% 51,50%

% COINCIDÈNCIA: 51,50%


45

En analitzar aquests resultats vaig veure que em donava un percentatge bastant més

alt del que m’esperava. Sincerament, el percentatge, que és del 51,50%, és molt

semblant al 60% dels germans bivitel·lins, però queda lluny dels univitel·lins, que se

situaven amb un 80%.

D’aquests resultats també cal tenir en compte que vaig fer que fossin cinc parelles de

germans de mateix sexe i cinc de diferent, de la mateixa manera que passava amb els

bivitel·lins, la diferència entre germans d’aquests dos tipus era significativa, però en

aquest darrer cas no era tan abismal, ja que germans dels mateix sexe no arribaven a

coincidències tant altes.

7.4. CONCLUSIONS

Aquest apartat és el més important de tot el treball, en ell avaluo el que, en gran part

em vaig posar com a objectiu, i és que és l’apartat que analitza si realment els bessons

posseeixen una afinitat especial entre ells. Però tampoc allargaré molt l’explicació, ja

que sinó estaria fent unes conclusions generals que no vull realitzar del tot fins que no

hagi realitzat la prova de telepatia i les entrevistes.

Segons els resultats obtinguts en el test doncs, en podem extreure tres grans

conclusions. La primera és que els univitel·lins són aquells germans (tenint en compte

bessons i no bessons) que tenen més afinitat entre ells; també els que posseeixen

més semblança en quant a la personalitat. Després d’ells són els bivitel·lins els que

comparteixen més respostes en quant a l’afinitat i la personalitat; i molt enganxats a

aquests hi ha els germans “normals”. A més a més podem afirmar que les respostes

són bastant significatives, ja que tots els percentatges superen el 50%.

La segona conclusió que podem extreure és que l’afinitat entre germans bessons no

depèn de l’edat, ja que en ambdós casos, tant en bivitel·lins com univitel·lins els

percentatges totals són molt semblants en les dues edats.

I la tercera és que l’afinitat té a veure amb el sexe dels germans. Si aquests són del

mateix sexe l’afinitat és més gran, i amb ella també la personalitat. Això es deu

segurament al fet que al ser del mateix sexe, els germans viuen moltes més

experiències junts.


46

8. BLOC 2: PROVA DE TELEPATIA

8.1. A QUI S’APLICA LA PROVA?

Com en tot mètode de disseny experimental, havia de tenir en compte que, a part dels

bessons als que realitzés la prova, havia de tenir un grup control. Aquest grup

control, em permetria veure si la telepatia només es dóna en germans bessons, o si és

cosa de tots els germans, ja que sotmetent germans “normals” a la prova podria veure

si aquests també obtenen uns resultats semblants als dels germans bessons.

Podem dir, doncs, que el grup control ens permet fer una comparació entre les

variables que estem estudiant i el fet que es dóna normalment.

És a partir d’aquí, que vaig decidir que el meu experiment el realitzarien 3 parelles de

bessons mínim, dos de bivitel·lins i una de univitel·lins, i un grup control format per tres

parelles de germans no bessons. La veritat és que per a ser un disseny experimental,

el grup mostra, (que és al grup a qui realitzaria la prova) era un grup molt reduït. Tot

això va passar perquè no vaig trobar gaire bessons propers a mi, que volguessin

realitzar la prova.

Les tres parelles de bessons amb les quals vaig poder contactar en un primer moment,

per a realitzar l’experiment, van ser tres parelles les quals els bessons tenen 17 anys.

Com ja he dit abans, dues d’elles eren de bessons bivitel·lins però una d’elles era de

germans dels mateix sexe i l’altra de germans de diferent sexe.

Finalment però vaig aconseguir una parella més de bessons univitel·lins disposats a

fer la prova, d’aquesta manera em permetia tenir una rèplica d’aquests tipus de

bessons, els més importants a investigar.

Per a buscar les tres parelles de germans no bessons, que em permetrien tenir un

grup control, vaig haver d’acotar més les condicions, ja que no podia ser que fes

l’experiment a germans que tenien una diferència d’edats molt gran, perquè sinó els

resultats es veurien alterats. Em vaig dir, per tant, que la diferència d’edat màxima amb

la qual podria comptar, hauria de ser de 5 anys. A la mateixa vegada també havia de

tenir en compte que els germans fossin tant del mateix sexe com de diferent. Cercant

a partir d’aquestes condicions, vaig trobar ja les tres parelles de germans.


47

Un problema, però va ser que trobar temps per a realitzar la prova amb aquests

personalment seria molt complicat, així que vaig decidir de tenir en compte que la

prova hauria de ser per correu. Juntament amb la prova, per tant, vaig afegir-hi les

instruccions bàsiques per a realitzar-la.

Un cop tenia ja als que serien els participants de l’experiment, només calia dissenyar

com havia de fer-lo.

8.2. COM REALITZAR LA PROVA?

En aquest apartat, definiré com ho vaig fer per tal de poder provar si la meva variable

dependent variava si fèiem canvis en la variable independent. Per a poder extreure

bones conclusions i resultats vaig haver de crear una prova.

Per a construir la prova, vaig decidir de dividir-la en cinc exercicis, els quals vaig

creure que podrien donar uns bons resultats o , si més no, posar a prova el nivell de

comunicació no verbal entre les parelles de germans.

L’elaboració d’aquests la vaig dur a terme a partir de recerques que vaig fer per

Internet i visionant diversos vídeos a Youtube on diversos experts, parelles de bessons

i curiosos, deien que certs exercicis eren bons per comprovar si entre dos persones

existia la telepatia o no. Llavors vaig voler adaptar els principals aspectes de cadascun

dels exercicis visionats a la meva prova de telepatia.

Per tal de crear els cinc exercicis doncs, vaig pensar que cadascun d’ells havia de

dedicar-se a analitzar un tipus de relació determinada, per això vaig decidir que els

exercicis es dedicarien a aquests aspectes:

×Nivell de compenetració dels germans (un pot acabar el que l’altre havia

començat).

×Nivell de coneixença i reacció davant diverses situacions.

×Capacitat de relacionar els conceptes de manera semblant.

×Nivell d’espontaneïtat (com reaccionen els germans davant de situacions

puntuals).


48

Com veieu, només hi ha quatre aspectes per cinc exercicis, això es deu a què vaig

decidir dedicar dos exercicis a l’últim d’aquests. Llavors, em quedaven cinc exercicis

per crear, els quals vaig haver de fer tenint en compte que les proves no les podria

realitzar jo amb els bessons, com ja he esmentat abans, sinó que hauria de passar les

proves per correu. Els cinc exercicis que vaig crear van ser els següents:

1.Acaba la frase: cada un dels membres de cada parella haurà d’escriure en un

full el començament d’una frase i en un altre el final (de només tres paraules)

que ell li donaria. Un cop escrites aquestes dues parts, els bessons

s’intercanviaran les frases inacabades, i hauran d’acabar d’escriure la frase de

l’altre. (Analitza la capacitat de compenetració dels germans).

2.Que faria jo si...: el procediment d’aquest exercici serà el següent; un membre

de la parella haurà d’omplir un quadre on posi diferents possibilitats sobre com

reaccionar davant de certes situacions o descripcions incertes d’objectes (ex:

Què utilitzaries per tal de entrar a Internet? Resposta: Un ordinador, tauleta,

mòbil, etc.). I l’altre membre de la parella haurà de contestar el quadre segons

el que ell cregui que ha posat l’altre membre. (Nivell de coneixença dels

bessons).

3.Descobreix la sèrie: aquest és un exercici molt comú en les proves de telepatia;

hi ha unes formes (quadrat, creu, rodona, triangle,etc.), i un membre de la

parella ha de crear una sèrie en què els combini tots. L’altre membre de la

parella ha d’intentar d’esbrinar quina és la sèrie que el primer havia creat.

(Capacitat de relació de conceptes).

4.Escull les imatges: aquesta és potser una de les proves més senzilles, els

membres de la parella hauran d’escollir una imatge dins d’una sèrie de cinc

d’elles, i es compararan si els resultats són els mateixos o no. Per a poder

realitzar aquesta prova, triaré imatges de dues temàtiques bastant diferents, 3

que s’assemblin molt i dues que no tinguin gaire de semblança amb el tema,

així es podran extreure diferents graus de coincidència. (Nivell d’espontaneïtat).

5.Escriu un nombre de l’1 al 10: aquesta prova és la típica prova que sempre es

realitza per a veure si dues persones es complementen molt amb els seus

pensaments. El procediment no és gens complex; simplement, els bessons

hauran de comptar fins a tres i escriure un nombre de l’1 al 10 en un full. El

procediment s’ha de repetir 3 cops, així tenim diferents rèpliques i ens

assegurem que els resultats no han estat productes de la sort. (Nivell

d’espontaneïtat).


49

Els models de prova que vaig realitzar a partir d’aquests per després passar-los per

correu a les parelles dels germans van ser dos, un per als bessons i l’altre per als

germans que no ho són, amb l’única diferència que en el primer em referia als

germans com a bessons i els feia classificar-se en univitel·lins o bivitel·lins.

La prova que vaig crear la podeu veure a continuació:

PROVA DE TELEPATIA

Primer de tot, moltes gràcies per a ser partícips del meu treball de recerca, el títol del

qual és: Existeix la telepatia entre els germans bessons?

Segon, dir que aquesta prova és una prova totalment anònima, de la qual només

necessito que m’informeu del tipus de bessons que sou i que sobretot, NO FEU TRAMPES a l’hora de contestar a les preguntes. Sona com a un comentari molt

infantil, però creieu-me, al fer-la jo amb la meva germana les temptacions a mirar que

era el que contestava l’altra eren molt grans. És molt important que durant la prova no

establiu cap tipus de comunicació verbal.

Un cop repassades aquestes primeres normes, passem a parlar de la prova:

×Una sola còpia per al dos germans, aquí trobareu tot el necessari per contestar

els dos.

×Primer contesta un germà i després l’altre, fent cas de les indicacions de cada

enunciat.

×El test en si, no hauria de durar més de deu minuts, ja que són cinc proves molt

simples que serviran per avaluar el nivell de telepatia que posseïu els dos

germans.

Ara sí, ja ens posem dins del que són els cinc exercicis. FEU CAS DE LES INDICACIONS SIUSPLAU.

Abans de començar, unes petites preguntes

×Tipus de germans bessons:

Univitel·lí (gemelos) Bivitel·lins (mellizos)

× En el cas de ser bivitel·lins:

Mateix sexe Diferent sexe


50

COMENCEM LA PROVA:

EXERCICI 1: Acaba la frase: cada un dels membres de cada parella haurà d’escriure

a continuació el començament d’una frase i el final (de només tres paraules) que ell li

donaria. Un cop escrites aquestes dues parts, els bessons s’intercanviaran les frases

inacabades, i hauran d’acabar d’escriure la frase de l’altre. El procediment es duu a

terme de manera que el primer bessó escriu les seves frases inacabades i després en

un full a part el final i després el segon bessó intenta encertar que era el que havia

predit l’altre germà. i després els germans intercanvien els papers. Els finals escrits per

cada bessó serviran per comprar si el germà ha dit el mateix que el que l’altre creia o

no. Ex: 1r quadre: (el germà 1) La nena... (el germà 2 contesta) menja macarrons.

2n quadre: (el germà 2) El nen.... (el germà 1 contesa) juga a pilota.

*IMPORTANT, ELS FINALS DE LES FRASES POSATS PER EL QUE INVENTA LES FRASES VAN ESCRITES EN UN FULL APART (SI POT SER, PASSEU-ME´L ESCANEJAT), SERVEIXEN PER A COMPARAR ELS RESULTATS.

FRASES BESSO 1 CONTESTACIÓ BESSÓ 2 (només 3 paraules)

FRASES BESSO 2 CONTESTACIÓ BESSÓ 1 (només 3 paraules)


51

EXERCICI 2: Què faria jo si...: el procediment d’aquest exercici serà el següent; un

membre de la parella haurà d’omplir un quadre on posi diferents possibilitats sobre

com reaccionar davant de certes situacions o descripcions incertes d’objectes (ex: Què

utilitzaries per tal de entrar a Internet? Resposta: Un ordinador, tauleta, mòbil, etc.). I

l’altre membre de la parella haurà de contestar el quadre segons el que ell cregui que

ha posat l’altre membre.

Aquest quadre que torbeu a continuació és per al bessó 1, el bessó 2 no pot veure que

contesta el seu germà. Recomano que quan el bessó 1 l’acabi d’omplir, el tapi amb un

full perquè el bessó 2 no sigui capaç de veure’l.

QUÈ FARIES SI... RESPOSTA DEL BESSÓ 1 RESPOSTA DEL BESSÓ 2 (Segons el que creu que ha

posat el Bessó 1)

Et trobessis amb una araña damunt el llit?

a)Cridar b)Matar-la c)Treure-la a fora

a)Cridar b)Matar-la c)Treure-la a fora

Beguessis una beguda, acabada de

comprar, i fos caducada?

a)Queixar-te al supermercat

b)No reclamar c)Seguir bevent

a)Queixar-te al supermercat

b)No reclamar c)Seguir bevent

Et cauen 2 euros sota de la nevera?

a)Moure la nevera i agafar-los

b)Ja els agafaré després c)Quan un dia movem la

nevera els agafo.

a)Moure la nevera i agafar-los

b)Ja els agafaré després c)Quan un dia movem la

nevera els agafo. Et demanen per anar

a cridar a un professor, però has d’estudiar perquè

després hi ha examen?

a)Que hi vagi algú altre b)Hi vas c)Poses l’excusa de que

has d’estudiar

a)Que hi vagi algú altre b)Hi vas c)Poses l’excusa de que

has d’estudiar

Has d’entrar a Internet?

a)Utilitzar el mòbil b)Utilitzar el portàtil c)Utilitzar la tauleta

a)Utilitzar el mòbil b)Utilitzar el portàtil c)Utilitzar la tauleta


52

EXERCICI 3: Descobreix la sèrie: aquest és un exercici molt comú en les proves de

telepatia; hi ha unes formes (quadrat, creu, rodona, etc.), i un membre de la parella ha

de crear una sèrie en que els combini tots. Tapant amb un full el que ell ha escrit,

passa el document al bessó 2, i l’altre membre de la parella ha d’intentar d’esbrinar

quina és la sèrie que el primer havia creat.

Les formes són les següents:

Sèrie del bessó 1:

Sèrie que esbrina el bessó 2:


53

EXERCICI 4: Escull les imatges: aquesta és potser una de les proves més senzilles,

els membres de la parella hauran d’escollir una imatge dins d’una sèrie de cinc d’elles,

i es compararan si els resultats són els mateixos o no. Per a poder realitzar aquesta

prova, triaré imatges de dues temàtiques bastant diferents, 3 que s’assemblin molt i

dues que no tinguin gaire de semblança amb el tema, així es podran extreure diferents

graus de coincidència. Les imatges estan numerades, i els bessons han d’apuntar el

nombre de la imatge que han triat en un full a part i després un cop els dos tenen el

resultat apuntar-lo en el full. NOTA IMPORTANT: la imatge no s’ha d’escollir pensant

què escollirà el germà.

RESULTATS IMATGE

BESSÓ 1

BESSÓ 2

1

5

4 3

2


54

EXERCICI 5: Escriu un nombre de l’1 al 10: aquesta prova és la típica prova que

sempre es realitza per a veure si dues persones es complementen molt amb els seus

pensaments. El procediment no és gens complex; simplement, els bessons hauran de

comptar fins a tres i escriure un nombre de l’1 al 10 en un full. El procediment s’ha de

repetir 3 cops, així tenim diferents rèpliques i ens assegurem que els resultats no han

estat productes de la sort.

BESSO 1 BESSO 2

Moltes gràcies per realitzar aquesta prova, us demanaria que em féssiu arribar aquest document el més aviat possible, ja si és a mà o escanejat i per correu. GRÀCIES PER COL·LABORAR!

Gemma Lozano Lasheras, 2n BAT C.

Aquests cinc exercicis són els que formen part de la prova que podeu veure tal i com

la vaig realitzar a les parelles de germans escollides, en l’Annex.


55

8.3. RESULTATS

Un cop vaig obtenir totes les respostes dels bessons i no bessons als quals havia

passat la prova, vaig haver d’extreure’n els resultats. Això ho vaig fer a partir d’una

petita classificació:

Per tal de classificar el contingut d’aquests resultats vaig relacionar cada prova segons

el tant per cent de coincidència que els germans havien obtingut.

L’elaboració d’aquests resultats per separat, seria la que m’acabaria portant a redactar

unes conclusions comunes d’aquesta prova.

8.3.1. RESULTATS GERMANS BESSONS

Com en el mapa conceptual de l’apartat anterior es veu, vaig voler classificar a

aquests segons si eren bivitel·lins o univitel·lins, ja que aquesta diferència, que a

primera vista no sembla important, crec que s’ha de tenir en compte a causa de les

grans diferències genètiques dels dos tipus de bessons (uns comparteixen ADN i els

altres no).

a) RESULTATS BESSONS UNIVITEL·LINS

En aquest apartat, veurem el resultat de les dues parelles de bessons univitel·lins, en

aquest cas, dues parelles de noies. A la graella que trobeu a continuació hi ha el

resultat de cada un dels exercicis que formaven part de la prova, la puntuació màxima

que les parelles podrien haver tret segons la coincidència de les respostes i ja per

acabar la suma total de respostes iguals, cadascuna amb el seu respectiu tant per

cent.

RESULTATS

BESSONS NO BESSONS

Univitel·lins

Bivitel·lins


56

Aquests són doncs els resultats que podem extreure de les proves de telepatia

realitzades a aquest grup de germans. Veiem que en aquest cas, els univitel·lins són

germans que tendeixen a coincidir moltíssim en l’exercici 2, amb un 80%, i que també

coincideixen bastant, un 50% en el quart exercici. Per sota del cinquanta per cent

trobem el tercer i el cinquè exercici, amb un 33% i un 20%, i on coincideixen menys els

germans és en la primera pregunta. Podem dir llavors que aquest tipus de bessons,

que coincideixen en un total del 31,25%, tendeixen a tenir un nivell alt de coneixement

de l’altre (objectiu a investigar en l’exercici 2) i que a més a més també destaquen en

reaccionar de manera semblant al prendre una decisió espontània (exercici 4). Per

contra, en el primer exercici, la coincidència ha estat gairebé nul·la, això sí, aquest era

també l’exercici que més depenia de la telepatia i per tant el que podia donar uns

resultats més variats, ja que com molts cops he dit, la telepatia és un fet puntual, que

no sempre succeeix.

Ja per acabar, destacar que la parella 2, té el doble de respostes en comú que la 1,

tot i que ambdues parelles eren d’univitel·lins, noies, i de 17 i 19 anys.

PARELLA EXERCICI 1 EXERCICI 2 EXERCICI 3 EXERCICI 4 EXERCICI 5 TOTAL1 0 4 0 0 1 52 2 4 2 1 1 10

MÀXIM 10 5 5 1 3 24MITJANA 1,00 4,00 1,00 0,50 1,00 7,50

% COINCIDÈNCIA 10% 80% 20% 50% 33% 31.25%

% COINCIDÈNCIA TOTAL: 31,25%


57

b) RESULTATS GERMANS BESSONS BIVITEL·LINS

De germans bessons bivitel·lins en vaig tenir l’oportunitat d’analitzar també dues

parelles, una de bivitel·lins del mateix sexe i l’altre de bivitel·lins de diferent sexe (color

taronja). A continuació podem trobar els resultats, distribuïts de la mateixa manera que

els resultats anteriors.

En aquesta segona anàlisi dels resultats podem veure que hi ha un exercici en el que

aquestes parelles van destacar clarament, l’exercici 4, que va resultar obtenir un

resultat de 100% de coincidència. Aquest exercici és, com ja hem dit abans el que

relaciona l’espontaneïtat dels bessons i la seva capacitat de tria. Per altra banda,

després d’aquest exercici al 100%, ja no n’hi ha cap altre que superi el 50%, fet que fa

que la resta d’activitats tinguin un percentatge semblant, essent l’exercici 2 qui les

encapçala amb un 40% i l’exercici 1 qui queda al final, amb un 15%.

No podem determinar, que una parella destaqui més que l’altre, de fet, com veiem

a la taula, tot i que una de les parelles era de diferent sexe, els bessons han obtingut

un mateix resultat, de set respostes que coincideixen, fent que el percentatge total de

la prova per als bivitel·lins sigui de 29,17%.

PARELLA EXERCICI 1 EXERCICI 2 EXERCICI 3 EXERCICI 4 EXERCICI 5 TOTAL1 3 2 1 1 0 72 0 2 2 1 2 7

MÀXIM 10 5 5 1 3 24MITJANA 1,50 2,00 1,50 1,00 1,00 7,00

% COINCIDÈNCIA 15% 40% 30% 100% 33% 29,17%



58

8.3.2. RESULTATS GERMANS NO BESSONS

Aquest és el grup mostra per a l’experiment, és el grup, per tant, que hauré de

comparar amb els altres dos en les conclusions. I aquesta conclusió la faré a partir

dels resultats donats per la prova de telepatia realitzada en aquest apartat. Els

resultats segueixen el mateix índex que els dels germans bessons, primer de tot el

recull de les dades, les quals veurem ordenades en la taula, i finalment el gràfic que

compara la coincidència dels resultats. Vaig fer la prova a tres parelles, dues de

germans del mateix sexe i una última a germans de diferent sexe.

En aquest últim cas veiem moltes diferències entre els altres dos. Només hi ha un

valor per damunt del cinquanta per cent, i és el 60% de l’exercici 2, que és l’exercici

que treballa si els germans es coneixen bé o no entre ells. La resta d’exercicis tenen

un 33% (exercici 3), un 11% (exercici 5), un 3,30% (exercici 1) i finalment un 0% en

l’exercici 3, que era el que estudiava la capacitat de relació de conceptes, és a dir, si

els germans podien crear sèries semblants pensant en com l’altre havia relacionat

unes certes formes.

PARELLA EXERCISI 1 EXERCISI 2 EXERCICI 3 EXERCICI 4 EXERCICI 5 TOTAL1 0 3 0 1 0 42 0 4 0* 0 0 43 1 2 0 0 1 4

MÀXIM 10 5 5 1 3 24MITJANA 0,33 3,00 0,00 0,33 0,33 4,00

% COINCIDÈNCIA 3,30% 60% 0% 33% 11% 16,66%



59

Ja per acabar, destacar que, de la mateixa manera que en els germans bivitel·lins, tot i

que hi havia germans de diferent sexe i germans d’igual sexe, totes les parelles han obtingut una puntuació de 4 respostes iguals, fet que ha fet baixar molt el

percentatge d’encerts totals, que en el cas dels germans no bessons, es queda en el

16,66%.

8.4. CONCLUSIONS

Un cop recollits tots els resultats només em quedava realitzar unes primeres

conclusions per provar si els meus objectius s’han complert.

A partir dels resultats obtinguts, podem veure que els germans bessons han obtingut

un percentatge molt més alt que els germans que no ho són, en quant a les

coincidències de respostes durant la prova; un 30,21% davant d’un 16,66%. Aquesta

diferència es veu encara més accentuada si comparem germans no bessons amb

germans bessons univitel·lins (comparteixen informació genètica). I és que com ja

havia previst des d’un principi, s’ha vist en aquesta prova que germans univitel·lins són

de tots els germans els que més han coincidit.

En quant a la comparació entre bessons bivitel·lins i germans no bessons podem dir

que la diferència és força semblant que amb els univitel·lins, tot i que es redueix una

mica. És d’un 29, 17% a un 16,66%. I és que els germans bessons destaquen molt

comparat amb els no bessons en els exercicis 1 i 4, que són aquells exercicis que més

relacionats anaven amb algunes de les capacitats més telepàtiques, com ho són la

capacitat de compenetració dels germans i l’espontaneïtat d’aquests.

Un altre punt que cal destacar en quant a aquests dos, és que tant els bessons

bivitel·lins com els germans no bessons que eren de diferent sexe, han obtingut uns

resultats molts semblant als bessons o germans de mateix sexe, per tant també

podem dir en primera instància que el sexe no influeix en els aspectes treballats en els

exercicis, que recordem eren el nivell de coneixença, compenetració i espontaneïtat

dels germans i a més a més la capacitat de relacionar conceptes de manera semblant.

Per una altra banda, i a part de tenir en compte el fet del sexe i el tipus de bessons,

també hem de tenir en compte que aquesta prova no és el 100% efectiva, ja que com

vaig anunciar al principi del treball, no es pot parlar de telepatia com a un concepte

provat del tot, molts cops se la considera un fet puntual, cosa que pot ser la causa del


60

perquè de què cap dels resultats sigui un valor plenament significatiu, és a dir, que

superi el 50% de coincidència total.

Així doncs, i considerant la telepatia com a concepte objectiu i puntual, podem dir, fent

cas als resultats d’aquesta prova, que els germans bessons sí que mantenen una

relació més estreta que els germans no bessons, i que a més a més, els germans

univitel·lins encara en comparteixen una de més estreta que els bivitel·lins, sense

importar el sexe dels germans, fet també important.

9. BLOC 3: ENTREVISTES

En aquest apartat del treball és on comentaré les idees principals, i aquelles que

poden relacionar-se amb el fet de si existeix una afinitat (o telepatia) entre els germans

bessons, que vaig extreure de les entrevistes fetes durant tot el treball de recerca.

Vaig decidir dur a terme les entrevistes perquè així podria tenir diferents punts de vista

sobre què en pensa la gent sobre els bessons. Sobretot aquella gent que

constantment conviu amb ells.

Són entrevistes fetes a tres tipus de persones:

× La primera part és una entrevista feta a una auxiliar d’infermeria especialitzada

en els germans bessons a causa de la seva situació familiar (ella té dues parelles

de fills bessons). L’objectiu d’aquesta entrevista és conèixer, des d’un punt de

vista extern (vaig demanar a l’entrevistada que la contestés com si ella no

tingués cap fill bessó, com si estigués aconsellant a través de les experiències

que d’altres li han explicat) com la gent veu als bessons. I és que ella a part de

ser auxiliar, té un bloc on tot tipus de mares de fills bessons poden fer consultes.

× La segona part són les entrevista fetes als pares. Consta de tres entrevistes

realitzades a pares que han tingut fills bessons, per comprovar com ells, des d’un

punt de vista intern, viuen el fet de tenir dos fills molt semblants entre sí.

× I la tercera és una entrevista feta a una parella de bessons univitel·lins, que

ens permetrà veure com és tenir un germà bessó de primera mà.


61

9.1. ENTREVISTA A GEMA CÁRCAMO

Aquesta entrevista la vaig realitzar sobretot, buscant trobar una millor perspectiva amb

la qual poder encarar els resultats que extrauria tant del test d’afinitat com de la prova

de telepatia. En un primer moment, volia realitzar dues entrevistes, una a la doctora

Coks Feenstra, una psicòloga infantil que treballava bàsicament amb bessons, i de la

qual em vaig llegir un llibre23; i una altra a la Gema Cárcamo, una col·laboradora seva

que a més a més tenia un bloc propi sobre la lactància materna. Finalment però,

només vaig poder realitzar l’entrevista a la Gema.

Gema Cárcamo és llicenciada en Ciències de la Informació a la Universitat

Complutense de Madrid, però a part d’això, té un títol d’auxiliar d’infermeria, i és, a

més a més, creadora del Grup de Lactància i Multilactància materna. Actualment, ella

treballa com a infermera a domicili, una feina que li va atorgar l’Hospital Ciudad San

Pablo. A part d’aquesta feina, la Gema també té un bloc24, especialitzat en mares de

fills bessons. En aquest, ella es dedica a contestar preguntes sobre la lactància

materna i altres problemes pre i

post part. La idea de fer aquest

bloc va sorgir després que ella

passés pels seus dos

embarassos múltiples, sí dos, i

és que ella mateixa ho diu: “Me

llamo Gema Cárcamo y soy la

madre de los Gemelos al

Cuadrado.”25

Va ser també a partir d’aquesta

doble experiència de part

múltiple que la Gema va

escriure una guia per a totes les

mares que com ella, han tingut fills bessons26. Va ser a partir de la guia, de la seva

web i els molts articles que comparteix amb la doctora Coks Feenstra, que vaig saber

de la seva existència i vaig voler contactar amb ella.

23 FEENSTRA, Cooks; El gran libro de los gemelos; Barcelona, Mèdici, 2007.

24 GEMELOS AL CUADRADO. Maternidad y lactancia. 25 Frase extreta de la presentació a la seva web: http://gemelosalcuadrado.com/acerca-de-gema-carcamo 26 CÁRCAMO, Gema; Guía esencial para mamás de gemelos; 2010.

http://gemelosalcuadrado.com/acerca-de-gema-carcamo


62

9.1.1. CONTACTE AMB GEMA CÀRCAMO

Per tal de contactar amb la Gema vaig escriure un

correu dins del seu mateix bloc, a la secció de

preguntes. I al cap de dos dies va ser ella mateixa

qui va contestar al meu correu, acceptant fer

l’entrevista.

Aquí a la dreta trobem el correu amb el qual la

Gema em va afirmar que podria contestar-me

l’entrevista. A més a més vaig poder realitzar el

test d’afinitat als seus fills.

Un cop el contacte va estar establert, vaig crear

l’entrevista, de dotze preguntes i en castellà, ja

que la Gema no parla el català. L’entrevista

completa la podeu veure a continuació:

ENTREVISTA TRABJO TR

¿EXISTE LA TELEPATIA ENTRE HERMANOS GEMELOS Y MELLIZOS?

1.¿Por qué decidiste especializarte en gemelos y mellizos? ¿Por qué ellos y no los hermanos comunes? Pues todo ha sido a raíz de mi doble maternidad de gemelos, (los primeros de

14 años ya, y los segundos de 9 años y medio). Yo era especialista en

comunicación audiovisual, y cuando fui madre me quedé prácticamente

desactualizada, pero mis hijos me trajeron debajo del brazo la motivación de

seguir estudiando y aprendiendo. Después de mis problemas con la lactancia

de gemelos de los primeros, me puse a estudiar sobre lactancia y sobre las

condiciones especiales de los gemelos, y así poco a poco llegué a mi segunda

maternidad, donde la práctica me acabó de reafirmar. Yo he sido madre de dos

parejas de gemelos para ayudar a otras madres en la misma situación.

No es que no me haya interesado por los hermanos comunes, es que no he

tenido oportunidad de experimentar esta maternidad, y por eso me dedico a los

gemelos. Porque es lo que conozco y de lo que más sé.


63

2.¿Qué crees que diferencia a un niño gemelo o mellizo de un niño que no lo

es? Sobre todo el sentimiento de cooperación. Estos niños se gestan compartiendo

el mismo vientre, a veces la misma placenta y hasta la misma bolsa, luego

tienen que compartir a su madre, porque en cuestiones de pechos cada uno

tiene el suyo. Lo que le pasa a uno, le puede afectar al otro más de lo que uno

piensa. Los sentimientos que se generan entre ellos son especiales. La

solidaridad que se muestran s no es equiparable a la de otros hermanos.

3.¿Realmente crees que es más difícil llevar una vida con hijos gemelos?

Pues depende, para unas cosas ha sido muy difícil. Me resultó

extremadamente difícil poder enamorarme de mis dos hijos al mismo tiempo y

no he podido evitar las comparaciones y las preferencias sobre todo cuando los

pesos eran tan discordantes y uno parecía más delicado que el otro.

Con los pequeños me pasó lo mismo. Las condiciones del parto no fueron las

mejores y el posparto fue complicado, con muchos viajes y muchas

preocupaciones por el estado de salud de los niños.

Todo el mundo piensa que es difícil criar gemelos, pero realmente no lo es

tanto cuando sabes priorizar lo que es más importante. Me encuentro con

muchas madres que me dicen que si les pasa a ellas se mueren, o que si con

uno no pueden, no se imaginan con dos. Yo no sé lo que es criar de uno en

uno, pero lo que veía es que estaba chupado, porque era la necesidad de uno

y ya está. Pero ahora que lo veo más de cerca en la familia, me encuentro con

que los hermanos que no son gemelos si encima son únicos, se aburren

mucho y necesitan más atención, lo que es una ventaja de cara a largo plazo.

Así que, puede que los primeros años con gemelos sean difíciles, no te lo

discuto, son agotadores. Y que te faltan manos para consolarles cuando lloran,

no quiero ni contar, pero con la teta realmente te digo que es más fácil de lo

que parece. En cambio a partir de los seis meses los niños se entretienen

mucho entre ellos y la crianza es mucho más fácil, quitando los momentos

travesura e inventos.


64

4.¿Tú que conoces bien a los gemelos y mellizos, me podrías decir las

diferencias entre ellos? Diferencias tienen muchas, nos creemos que por el hecho de nacer juntos y

provenir de un mismo óvulo, tienen que ser iguales. Y luego la gente o se

empeña en ver lo igualito que son, o quien es más que el otro en cualquier

cualidad.

Entre los mellizos hay diferencias más marcadas porque no tienen la misma

carga genética y la personalidad es más definida. Pero con gemelos idénticos

las diferencias ya suceden dentro del vientre materno por todo el material

genético extracelular y las condiciones que cada bebé vive dentro del útero.

Los gemelos idénticos proceden de un mismo óvulo, y se desconoce el motivo

por el que se dividen. Recientemente se ha descubierto que la división se

puede producir post fecundación y pre fecundación, lo que daría lugar a un

segundo tipo de gemelos llamado semiidénticos, posiblemente fecundados por

sendos espermatozoides y con diferencias incluso en el sexo de los bebés. El

hombre sigue marcando el sexo de los bebés, ya se sabe.

Los gemelos idénticos son más susceptibles a padecer alteraciones comunes,

pero dado el componente epigenético de muchas patologías, no siempre tiene

que ser así. Por ejemplo, entre mis mayores uno es celíaco y el otro no, pero

ambos han sido intolerantes a las proteínas de leche de vaca, al huevo y otros

alimentos. Tienen el mismo grupo sanguíneo y muchos de sus rasgos, como el

color de sus ojos, son iguales.

Los mellizos provienen de una multiovulación. En cada ciclo normalmente se

libera un sólo óvulo, pero a veces se liberan más. La edad o la raza influyen en

este suceso, de tal manera que se aumentan las probabilidades a mayor edad,

o en las razas de color, donde las hormonas como la Gonodatropina humana

son más altas.

Naturalmente las diferencias son tantas que se parecen como dos hermanos

comunes, pueden ser del sexo opuesto y no parecerse en nada, o ser muy

parecidos.


65

5.¿Es mejor para gemelos y mellizos tener una vida igual, es decir llevar misma ropa, ir a la misma clase, tener los mismos amigos… o tener una vida lo más independiente posible? Por experiencia te digo que es muy difícil poder llegar a una dirección u otra,

ninguno de los dos es bueno. Todo igual o independencia total.

Porque conforme los gemelos crecen no puedes evitar que ellos muestren una

preferencia por parecerse mucho y hacer todo junto y lo mismo quieren vivir

cada uno a su aire. Creo que hay que respetar lo que ellos quieren en cuanto

muestren esa autonomía, y si quieren ir vestidos igual y hacer lo mismo, pues

que lo hagan sin problemas.

Ahora como madre estoy obligada a no hacerlo cuando los profesores no los

reconocen, porque me interesa que cada niño reciba un trato personal y que

sepan con quien están trabajando en cada momento. Yo he comprado, como

mi madre, mucha ropa igual, pero no necesariamente se la ponía el mismo día.

En los eventos importantes se la pones porque quedan muy guapos. Tengo

una foto preciosa de los cuatro vestidos igual de blanco y me tienen

enamorada.

La misma clase o no. Pues mira, he tenido la oportunidad de poder tener

ambas experiencias y lo más duro es cuando son pequeños y están

acostumbrados a verse todo el tiempo y de pronto te separan de tu hermano y

de tu madre. A nadie le gusta sufrir una doble separación. Aún recuerdo a mis

hijos llorando en el patio porque se dejaban de ver por primera vez y cómo se

reencontraban a la que podían. Soy de la opinión que los gemelos y mellizos

en los primeros años mejor juntos, y luego valorar si es necesario separarles

porque haya dominancia de alguno sobre otro, que no ha sido mi caso en

ningún momento.

Sobre los amigos no he podido hacer nada. Si han ido a clases separadas

hacen amigos por separado teóricamente, pero si al final encuentran los

mismos amigos es más porque ellos se acercan a la pareja que al revés.

He observado que a veces quieren hacer cosas que el hermano hace, porque

las hace, pero no porque le guste. En este caso si detecto que al final ha sido

un error que hagan lo mismo, los apoyo para poder dejar lo que hacían y

dedicarse a otras cosas. Con ellos no es que buscamos que cada uno sea

independiente, sino que cada uno confeccione su personalidad sin estar

afectado por lo que su hermano piensa o dice.


66

6.¿Hasta que punto dos hermanos, gemelos o mellizos, pueden ser independientes entre sí? No creo en la independencia, de nadie, ni de únicos ni de gemelos. Nunca

seremos independientes de nuestra familia, sobre todo de nuestra madre, pero

en el caso de gemelos, menos de su hermano.

7.¿Crees que, que hagan lo mismo cuando son pequeños, hará que cuando

sean grandes actúen igual? No. Porque aunque ellos quieran hacer muchas cosas juntos, en la vida de

cada uno suceden por separado muchas cosas diferentes que afectan de

manera diferente y eso puede hacer que en el futuro no actúen igual. Pero el

mundo de los gemelos, por lo menos los idénticos, es tan especial, que no me

sorprendería que aun esforzándose, acabaran haciendo cosas iguales.

8.¿Crees que existe la telepatía entre hermanos gemelos y mellizos?¿Ser

mellizos o gemelos influye en ello? Yo me lo tengo que creer porque son ellos los que me dicen que la tienen. No

creo que sea una telepatía como en las películas de leerse la mente, pero sí en

alguna relación especial extrasensorial, porque sino no me explico cómo

escriben cartas parecidas y redacciones similares, cómo les acusan de

copiarse en los trabajos, y cómo se preguntan y responden entre sueños como

si estuvieran en el mismo sueño. Ellos aseguran que sí, otras compañeras de

trabajo que son gemelas me confirman que sí que tienen esa comunicación

extrasensorial. ¿Cómo no creértelo?

Sí, creo que ser gemelos influye en ello porque comparten algo más que un

vientre, proceden del mismo óvulo y los cambios plásticos a nivel

neorobiológico deben ser muy parecidos. No lo tengo tan claro con los

mellizos, pero no es uno de los temas que sean mi fuerte.

9.Hablando de tu bloc, ¿cuáles son las preguntas más frecuentes que recibes? Lo que más tengo son preguntas de lactancia, porque obviamente es en lo que

estoy especializada, pero me han preguntado mucho sobre el embarazo, el

miedo por perder a los bebés. Uno de mis post más visitados es curiosamente

el del duelo por la muerte de uno de los gemelos. El sueño con gemelos es otro

de los temas estrella.


67

10.¿Son los gemelos y mellizos alguien a quién aún se haya de investigar?

Los gemelos y mellizos siempre serán objeto de estudio porque son un pozo de

sabiduría para los investigadores, sobre todo en cuestiones de epigenética.

11.¿Conoces algún estudio realizado que hable sobre la telepatía en este tipo

de hermanos? Aún no he tenido la oportunidad de investigar a fondo sobre este particular

porque ando liada con otras cosas, pero hace tiempo que Coks Feenstra

participó en un programa de estudio de gemelos en los que una de las cosas

que se miraba era el tema de la comunicación por telepatía. Pero imagino que

habrá muchos. Por ejemplo éste que acabo de encontrar, que tiene una

recopilación de investigaciones sobre telepatía entre gemelos en un libro y que

tiene muy buena pinta, Guy Lyon Playfair en Twin Telepathy: The Psychic

Connection.

12.Ya para finalizar, ¿nos podrías contar alguna anécdota curiosa con la que

te hayas encontrado sobre los gemelos y mellizos? Anécdota. Cuando ya estábamos habituados a responder a la gente que eran

gemelos, que eran niños y que todos eran nuestros, ellos aprendieron a

responder antes de preguntar sólo cuando recibían las miradas indiscretas, y

entonces se daban la vuelta y decían: “Dos y dos son cuatro. Sí somos todos

gemelos. “

9.1.2. CONCLUSIONS DE L’ENTREVISTA

Bàsicament, les conclusions es basaran en les preguntes de l’entrevista en què la

Gema em parla sobre la telepatia i sobre l’afinitat i personalitat dels bessons, que són

les preguntes 5,7,8, i 11. Però abans d’anar a aquestes preguntes m’agradaria

comentar una afirmació que fa la Gema al final de la pregunta 4, on ella diu que, des

del seu punt de vista els germans bessons bivitel·lins només es diferencies dels

germans no bessons perquè tenen la mateixa edat, que la resta és igual. Són els

univitel·lins els que sí són diferents, perquè comparteixen ADN, i això els fa patir,

moltes vegades mateixes malalties, intoleràncies,...

En quant a les preguntes esmentades al principi de l’apartat en podem extreure dues

grans conclusions. La primera és que no és que els germans bessons univitel·lins, que

són dels que em parla ella, tendeixin a fer totes les coses iguals per obligació, sinó que

http://monkeywah.typepad.com/paranormalia/2010/02/thanks-to-author-and-paranormal-researcher-guy-lyon-playfair-for-this-article-on-twin-telepathy-guys-excellent-book-twin-tel.html

http://monkeywah.typepad.com/paranormalia/2010/02/thanks-to-author-and-paranormal-researcher-guy-lyon-playfair-for-this-article-on-twin-telepathy-guys-excellent-book-twin-tel.html


68

com que des de sempre han estat convivint junts, arriba un punt on les seves

personalitats acaben assemblant-se molt, cadascú té el seu toc personal, la seva

pròpia pinzellada, però en el fons tendeixen a actuar sota uns mateixos ideals que els

fan actuar igual.

La segona gran conclusió és la que s’explica en les últimes preguntes i aquesta ja és

més sobre la telepatia, no tant sobre la personalitat. Seguim en la mateixa línia de que

ningú pot comprovar si la telepatia és un concepte real, però que els mateixos

germans bessons si que afirmen. De fet la Gema, a la pregunta vuit ens en deixa uns

quants exemples. Tots relacionats, i això s’ha de tenir en compte, amb coses que els

hi han passat als seus fills bessons, univitel·lins totes dues parelles, i és que com més

d’un cop he dit, s’ha de tenir en compte que els univitel·lins comparteixen, a part de

ventre matern, també informació genètica, ja que provenen d’un mateix òvul i esperma.

9.2. ENTREVISTES ALS PARES

Com ja he dit abans, vaig realitzar tres entrevistes a tres pares de parelles de bessons

diferents. En aquesta part no faré el mateix que en l’entrevista anterior, sinó que

directament passaré a fer unes conclusions generals sobre que és el que els pares em

van contestar en les entrevistes27.

9.2.1. RESULTATS

Als pares vaig fer d’altres preguntes a part de les que anàven relacionades amb el

meu treball, per curiositat, per saber com seria viure amb la notícia que en comptes

d’un fill, te’n vindrien dos de cop. Però en aquest apartat de coincidències només

apareixeran aquelles relacionades amb la telepatia i la personalitat dels bessons.

Per començar, dir que als pares els vaig fer les preguntes següents: “Creus que els

germans bessons són diferents dels germans corrents?” i “Si tens altres fills, creus que

entre els germans bessons existeix un tipus de connexió especial?”. A aquesta qüestió

dos dels pares van respondre que creien que els seus fills sí que eren especials, que

compartien una relació d’afinitat més gran que d’altres germans. Els altres pares no

27 Les podeu trobar senceres a l’Annex.


69

tenien altres fills, i per tant, no podien opinar sobre si realment els bessons eren

diferents o no. Posteriorment, una altre de les preguntes a analitzar és la següent: “Creus que el fet

de fer que els bessons es vesteixin igual, vagin a la mateixa classe, etc. influeix en la

seva personalitat i fa, que de més grans, els dos s’assemblin més?”. I la resposta a

aquesta pregunta va ser contundent, els pares, els tres, em van contestar que no

creien que influís, sinó que simplement com que els nens s’havien criat igual doncs era

normal que reaccionessin de manera semblant envers les situacions i problemes que

la vida els planteja; és a dir, tenien una manera de ser semblant, però no una mateixa

personalitat.

Finalment l’última pregunta a destacar és: “Creus que existeix la telepatia entre

germans bessons?”. On els pares van tenir molta diferència d’opinions, dos d’ells van

opinar que no existia aquest tipus de relació entre els seus fills, i un tercer va dir que

no sabia si el que compartien els seus fills se’l podia anomenar telepatia o no, però

que alguna cosa existeix.

9.2.2. CONCLUSIONS

Per tant, de les entrevistes fetes als pares en podem extreure dues grans conclusions.

La primera és que els pares sí que creuen que els seus fills bessons estan més

relacionats entre si en comparació amb la resta de germans, però diuen que això es

deu a la seva situació, és a dir, que són germans que sempre han crescut junts. A més

a més diuen que aquesta relació no vas més enllà de que els dos germans tenen

maneres semblants d’actuar, no arriba mai a ser telepatia o algun concepte semblant.

I la segona és que no creuen pas que els germans comparteixin una mateixa

personalitat pel fet de ser bessons, sinó que simplement com que se’ls ha criat de

manera semblant, tendeixen a anar amb grups d’amics semblants, a fer activitats

extrascolars semblants, etc.

Així doncs podríem resumir aquestes conclusions dient que els germans bessons

tenen una forma semblant d’actuar gràcies a què se’ls ha criat de la mateixa manera,

però mai arribaran a establir una relació més enllà d’això.


70

9.3. ENTREVISTA A UNES BESSONES UNIVITEL·LINES

Finalment vaig realitzar una última entrevista. Aquesta va ser l’última cosa que vaig

realitzar del meu treball de recerca, i em va servir per acabar d’extreure conclusions i

per fer-me una idea de que opinaven els bessons, els protagonistes del meu treball,

sobre l’afinitat i telepatia que podien existir entre ells.

Vaig realitzar l’entrevista a una parella de bessones univitel·lines de 17 anys, que en

tot moment es van mostrar molt interessades en el meu treball. L’entrevista la trobeu a

continuació:

ENTREVISTA TR BESSONS

EXISTEIX LA “TELEPATIA” ENTRE ELS GERMANS BESSONS? 1. Quin tipus de germans bessons sou? Som univitel·lines, és a dir, procedim de la divisió d’un mateix òvul fecundat.

2. Us agrada ser germans bessons? Per què? És una pregunta que sovint ens plantegem. En un principi tenir una germana

bessona sembla que tot són avantatges i més quan es comparteix quasi tot.

Però, de fet, és tan gran aquest vincle que tenim, que hem creat una relació de

dependència mútua, és a dir, des que teníem 3 anys fins ara, hem anat

realitzant les mateixes activitats, mateix grup d’amics, mateix esport, és com

que la nostra vida ha de ser conjunta, i crec, que no hi ha problema pitjor que

la dependència.

Però per una altra banda, efectivament és un sí. Sempre estàs amb algú, i

curiosament, aquest algú pensa i actua de manera quasi igual, pots aprendre

dels errors perquè és com un mirall del teu interior, encara que no siguem molt

semblants en tot. És una vida diferent, suposo, és podria dir que privilegiada i

més quan l’altre bessó és del mateix sexe que tu.

En definitiva, té les seves avantatges i els seus inconvenients , i dels

inconvenients més agitadors, són les comparacions que efectuen els mestres,

els amics, és a dir, la societat.

3. Creieu que el fet de ser bessons i haver viscut des de sempre amb un germà de la vostra edat condiciona com heu crescut com a persones (afecta a la vostra personalitat)?


71

Evidentment, com he esmentat abans, pot generar un problema de

dependència. Tendim a necessitar-nos, i quan estem separades que són ben

poques les vegades, sentim com un buit interior bastant estrany.

Ens podem mostrar bastant insegures quan estem separades, entre d’altres,

però és per aquestes raons que crec que els germans i especialment els

bessons, han de començar la seva vida separats (diferent classe, etc) perquè

així, es creen persones independents, amb autosuficiència pròpia, no dic que

no en tinguem, però s’han de treballar petites coses que ens dificulten quan

ens separem.

4. Creieu que entre germans bessons s’estableix una relació més forta que entre germans que no ho són? A què pot ser degut? Per experiència pròpia, es podria dir que sí. S’ha de tenir present que partim de

la base de que dos persones que comparteixen les mateixes opinions, gustos, i

realitzen quasi totes les activitats juntes (generalitzant), es fomenta aquí un

vincle que es podria definir com sublim.

El món dels bessons és especial, i destaquem per la nostra diferència a la

societat, però cada vegada n’hi ha més, ser bessó és un privilegi perquè

sempre saps que tens algú amb qui compartir aquelles inquietuds i intimitats.

El causant de que aquest vincle es fomenti més en els germans bessons

doncs, és aquesta manera de viure que ens condiciona, el fet de pensar quasi

igual, el fet de compartir quasi bé tot, el fet de tenir algú amb la mateixa edat

que tu que està sentint el mateix que tu, que està experimentant la vida al

mateix temps que tu.

5. Creieu que existeix la telepatia entre els germans bessons? Per què?

Actualment no sabem si hi ha molta credibilitat o si està demostrat que

realment existeix, però, per experiència pròpia, al tenir aquest vincle tan íntim

pot evidenciar que si que existeixi. De fet, la majoria de vegades coincidim amb

els mateixos pensaments o idees, com també, a partir de les mirades ja podem

deduir el que està pensant l’altra.

6. Els germans són uns individus per investigar? És a dir, creieu que fa falta investigar en aquest fenomen dels bessons? Creiem que es un

fenomen molt interessant, i trobem que realment sí que cal investigar més del

que ja se sap, perquè encara queden pendents moltes incògnites per


72

descobrir. Mai no està de més entendre el perquè d’allò que fas i el perquè

d’allò que penses.

7. Si poguéssiu escollir tindríeu fills bessons? Per què? En realitat és una idea que ens agradaria ja què podríem educar-los a partir de

la nostra experiència, com també, rectificant aquells errors que nosaltres vam

cometre, com la manca d’independència pròpia. Suposo que el vincle que hi

hauria seria tan gran, que tot serien coses positives.

8. Expliqueu una anècdota en la que hi estigueu implicats els dos germans. Curiosament, quan teníem 6 anys, vam començar a somiar el mateix somni, a

la vegada. El somni s’ha anat repetint simultàniament al llarg d’aquests anys

però no amb molta freqüència, sinó una vegada a l’any o així.

El somni es tractava de que restàvem a la sorra, quan de sobte, una onada

d’uns 7 metres, sens aproximava, i ens impedia ascendir a la sorra mentre

sens enduia mar a dins.

Encara ens plantegem la raó per la qual coincidim en aquest somni, però no

aconseguim trobar-hi una lògica del tot. No es una anècdota molt curiosa,

però, és bastant interessant el tema dels somnis en els bessons.

9.3.1. CONCLUSIONS

En aquesta entrevista no em dedicaré a extreure’n els resultats, simplement

comentaré les conclusions que en vaig extreure. Considero aquesta entrevista una de

les més productives en quant a conclusions, ja que a partir d’ella he pogut conèixer

que en pensen els bessons sobre la telepatia i l’especial afinitat que pot existir entre

ells.

Bàsicament d’ella n’he extret tres conclusions. La primera és que els bessons realment

molts cops es necessiten més del que en realitat els sembla, cosa que es deu,

segurament al fet d’haver estat convivint junt des d’un principi. Aquest fet, crea un gran

vincle entre ells, que com les mateixes bessones diuen en l’entrevista: “Es fomenta

entre nosaltres un vincle que es podria definir com sublim”.

La segona conclusió és que molts cops, ni els mateixos bessons saben els que els

passa a ells, per tant, això és un altre punt en contra referint-nos al meu treball.


73

I finalment la tercera conclusió que en podem extreure, i es basa bàsicament en les

respostes de les preguntes 5 i 8, és que la parella entrevistada si que creu en la

telepatia, però no creuen que sigui una cosa fàcil de demostrar, ja que diuen que és

una cosa més aviat íntima, definició de telepatia que potser fins ara no havia tingut en

compte. Aquest fet, a més a més queda reafirmat amb l’exemple que elles ens posen,

els d’un somni que només elles dues compartien.


74

10. CONCLUSIONS GENERALS

Des d’un primer moment em vaig proposar complir un objectiu a la vegada que

provava si la meva hipòtesi era certa o no, això és en què es basava aquest treball. En

aquest apartat faré una valoració global de si he pogut complir el meu objectiu i si, amb

ell, he comprovat si la hipòtesi plantejada a partir del problema inicial era certa o no.

Aquestes conclusions no comencen ara, sinó que són unes conclusions que he anat

arrossegant pràcticament des del primer apartat de la meva part teòrica.

Abans de començar però m’agradaria recordar quina és la meva hipòtesi i quins els

meus objectius. La hipòtesi formulada és: “Els germans bessons posseeixen una

afinitat superior entre si, més alta que l’afinitat dels germans que no ho són.” I els

objectius que l’acompanyen són: “Comprovar experimentalment si els bessons tenen

una relació especial entre ells, una relació que els altres germans no tenen. A més a

més veure si els univitel·lins tenen una relació més forta que els bivitel·lins” i “Veure si

la genètica influeix en el nivell d’afinitat”.

Tot va començar quan després de fer la recerca d’informació vaig poder comprovar

dues coses. La primera va ser que els germans bessons bivitel·lins poden arribar a ser

tant diferents entre ells que poden semblar germans de diferents edats. I la segona és

que això es deu bàsicament a un concepte: la genètica. I és que com ja vaig redactar,

l’herència dels univitel·lins sempre serà igual, mentre que en els bivitel·lins es poden

expressar al·lels totalment diferents i que per tant, l’herència sigui completament

diferent. Aquest fet provocava que ja des d’un principi, esperés resultats diferents entre

univitel·lins i bivitel·lins, on els primers tinguessin, suposadament més afinitat (d’aquí

en sorgeix el segon objectiu).

Pel que fa a la part pràctica, s’ha de tenir en compte que aquest treball tot i tenir la part

d’afinitat, que és en la que es centra el treball, també conté una part en què faig

referència a la possible existència de telepatia. Comencem doncs, les conclusions.

De la part d’afinitat podem extreure’n tres conclusions bàsiques, molt semblants a les

extretes en el test d’afinitat, però complementades amb les opinions dels pares, la

Gema i la parella de bessones univitel·lines que vaig entrevistar.

La primera conclusió que podem extreure és que sí que existeix una afinitat especial entre germans bessons, ja que aquests van obtenir uns resultats en el test

que eren força superiors als dels germans no bessons. A més a més dins d’aquest

apartat cal destacar la gran diferència que els germans univitel·lins van obtenir sobre


75

els bivitel·lins. Podem dir que aquesta primera diferència (entre bessons i germans que

no ho són) es basa bàsicament en el fet que els germans s’han criat sempre de la

mateixa manera, compartint, ja des d’un principi, totes les coses amb algú, formant

part d’una parella en comptes d’un sol individu (trobem aquesta justificació tant en les

entrevistes fetes en les bessones com en les fetes als pares i a la Gema). No s’ha de

confondre però el fet d’haver estat criats com a parella amb el fet de compartir

personalitat, ja que també cal destacar que els bessons a qui vaig realitzar el test

coincidien més en les preguntes d’afinitat que en les de personalitat.

Per altra banda també he trobat diferències, com he dit abans en l’afinitat entre

bessons univitel·lins i bessons bivitel·lins. Els primers van obtenir un 75% d’afinitat

aproximadament, i els segons un 60%, fet que cal destacar. Això es deu a la genètica.

Com els mateixos estudis exposats al final de la part teòrica ja deien, els univitel·lins

(que són els bessons que provenen de la divisió d’un sol òvul), tenen tendència a ser

molt més afins entre ells. Això es deu a què són germans que comparteixen molt més

que la manera de la qual els han criat, també comparteixen material genètic, i segons

el tercer estudi, el de Guy Lyon Playfair, aquest podria ser el motiu pel qual els

univitel·lins demostren més afinitat, un motiu genètic. A part de la genètica, també hi

ha el fet que els univitel·lins són germans que acostumen a passar molt més temps

junts que els bivitel·lins.

Passem doncs a la segona conclusió, aquesta és la que es basa a analitzar si l’edat

dels bessons influeix en l’afinitat; és a dir, en avaluar si a mesura que passa el temps, i

els bessons estudien carreres diferents, formen famílies diferents, viuen en llocs

diferents, etc. la seva relació és més oberta i no tan tancada com ho podria ser en un

principi. Després de fer el test, puc dir, en quant a aquest aspecte, que l’edat no influeix en l’afinitat. I és que com heu pogut veure en la part pràctica, vaig realitzar

dos tipus de test, un per a nens de fins a 10 anys i l’altre des d’aquesta edat fins a la

vellesa. El fet de tenir aquest doble test em va permetre analitzar l’afinitat des de les

dues franges d’edat, i el que vaig comprovar va ser que tant en bessons bivitel·lins

com en univitel·lins les respostes comunes entre els germans eren gairebé les

mateixes en el test 1 que en el test 2; fet que demostrava la no importància de l’edat

dels bessons. De fet ser bessó et condiciona per sempre, no és una cosa que s’oblidi a

mida que et fas gran, sí que potser no hi ha tant contacte amb el germà bessó, però no

a causa d’això els bessons deixen de ser-ho, sinó que a vegades fins i tot el fet d’estar

separats, uneix encara més a aquest tipus de germans. Un exemple d’aquesta unió

serien els nombrosos testimonis recollits en la part teòrica i extrets de la pàgina web

Somos Múltiples.


76

Finalment l’última conclusió es basa a avaluar si el sexe dels bessons (és a dir, només

parlarem de bivitel·lins), és un factor a tenir en compte o no. Doncs després de buidar

tots els test realitzats, vaig veure que hi havia una diferència considerable entre

germans bivitel·lins d’igual sexe i germans bivitel·lins de diferent sexe, on aquests

segons feien baixar la mitjana total unes quantes dècimes. També cal tenir en compte

que això no només es produïa en les parelles de bessons d’aquest tipus, sinó que els

germans no bessons que eren de diferent sexe també obtenien uns resultats més

baixos. La conclusió que n’extrec de tot això és que el fet de que els germans siguin de diferent sexe fa que l’afinitat disminueixi.

Un cop explicades les tres conclusions, em queda encara analitzar la part del treball

més encarada a la telepatia, una part que vaig realitzar per simple curiositat, per veure

si realment es podia provar que la telepatia existís i que si ho feia si era més gran en

bessons o no. Els resultats obtinguts d’aquest part són resultats poc significatius, cap

d’ells supera el 50% de coincidència, i per tant, les conclusions que extrauré a

continuació no són conclusions tant vàlides com les del test d’afinitat. De fet ja sabia

que els resultats no em podrien donar gaire alts, ja que a tot arreu on havia cercat,

havia trobat que telepatia era “transmissió de pensament”, “comunicació mental”, etc.

Es definia la telepatia com a un concepte abstracte, subjectiu i difícil de mesurar. Tot i

això, he de reconèixer que els resultats obtinguts em van sorprendre. Com a

conclusions d’aquesta part en puc extreure que la telepatia és un fet temporal, això

primer, ja que com he dit abans els percentatges de coincidència entre els germans als

quals vaig fer la prova eren molt baixos (cap d’ells superava el 50%).

En segon lloc, dir que dels resultats obtinguts, per insignificants que fossin, reflectien

una clara diferència entre la telepatia que els univitel·lins poden posseir. I és que

aquest tenien un percentatge bastant alt comparat amb el de la resta, degut,

segurament al mateix motiu que l’afinitat: el fet de compartir informació genètica.

Així doncs, un cop avaluada l’afinitat i la telepatia dels bessons als quals vaig analitzar

i extretes les respectives conclusions, només puc dedicar aquesta última part a fer

unes petites conclusions personals. I és que com ja vaig esmentar en la introducció jo

sóc germana bessona bivitel·lina, i el fet de realitzar aquest treball era una cosa que

em motivava i m’espantava a l’hora, m’espantava perquè en un principi ho veia una

cosa difícil de demostrar. Finalment però, crec que les conclusions han estat clares i

que la por que tenia un principi s’ha convertit en satisfacció ara que ja he arribat al

final. La veritat és que no tan sols espero que aquest treball m’ajudi a comprendre una

mica més la relació que existeix entre els bessons, sinó que també ajudi a la resta dels


77

bessons a comprendre quina és la seva situació, i que a més a més vegin, com deia

Playfair en el seu article, que hi ha gent disposada a estudiar aquest fenomen tant

estrany com és la telepatia, concepte en el que potser jo no he pogut aprofundir tant i

en el qual espero que en un futur s’investigui.


78

11. WEBGRAFIA I BILIOGRAFIA

WEBS

http://books.google.es/books?id=SaE_4KBO7qMC&pg=PA19&dq=leyenda+de+jacob

+y+esa%C3%BA&hl=es&sa=X&ei=sOnlU_KLOYGc0AXFoYGABw&ved=0CCUQ6

AEwAQ#v=onepage&q=leyenda%20de%20jacob%20y%20esa%C3%BA&f=false

http://www.ampligen.es/pruebas-de-paternidad/prueba-de-gemelos

http://madreshoy.com/aprendizaje/diferencias-embarazo-multiple_4073.html

http://www.elsalvador.com/mwedh/nota/nota_completa.asp?idCat=47673&idArt=6

978146

http://www.todopapas.com/embarazo/parto/el-boom-de-los-partos-multiples-1042

http://www.somosmultiples.es/blog/2012/03/19/cuantos-partos-multiples-hay-

cada-ano-en-espana/

http://www.dexeus.com/ca_ES/salud-mujer-informacion-medica-

detalle.aspx?a=2&t=31&c1=2

http://es.slideshare.net/bertachico/1-herncia-carcters-biolgics

http://books.google.es/books?id=SaE_4KBO7qMC&pg=PA19&dq=leyenda+de+jacob

+y+esa%C3%BA&hl=es&sa=X&ei=sOnlU_KLOYGc0AXFoYGABw&ved=0CCUQ6

AEwAQ#v=onepage&q=leyenda%20de%20jacob%20y%20esa%C3%BA&f=false

http://www.quecomoquien.es/telepatia-en-gemelos.html

http://www.athro.com/evo/gen/genefr2.html



http://es.wikipedia.org/wiki/Afinidad_(sociolog%C3%ADa)

http://foros.biomanantial.com/telepatia-y-juegos-mentales-vt4113.html

http://www.guiadelnino.com/parto/datos-y-curiosidades/nacen-ocho-bebes-en-un-

solo-parto

http://books.google.es/books?id=SaE_4KBO7qMC&pg=PA19&dq=leyenda+de+jacob+y+esa%C3%BA&hl=es&sa=X&ei=sOnlU_KLOYGc0AXFoYGABw&ved=0CCUQ6AEwAQ#v=onepage&q=leyenda%20de%20jacob%20y%20esa%C3%BA&f=false



http://www.ampligen.es/pruebas-de-paternidad/prueba-de-gemelos

http://madreshoy.com/aprendizaje/diferencias-embarazo-multiple_4073.html



http://www.todopapas.com/embarazo/parto/el-boom-de-los-partos-multiples-1042

http://www.somosmultiples.es/blog/2012/03/19/cuantos-partos-multiples-hay-cada-ano-en-espana/

http://www.somosmultiples.es/blog/2012/03/19/cuantos-partos-multiples-hay-cada-ano-en-espana/

http://www.dexeus.com/ca_ES/salud-mujer-informacion-medica-detalle.aspx?a=2&t=31&c1=2

http://www.dexeus.com/ca_ES/salud-mujer-informacion-medica-detalle.aspx?a=2&t=31&c1=2

http://es.slideshare.net/bertachico/1-herncia-carcters-biolgics




http://www.quecomoquien.es/telepatia-en-gemelos.html

http://www.athro.com/evo/gen/genefr2.html



http://es.wikipedia.org/wiki/Afinidad_(sociolog%C3%ADa)

http://foros.biomanantial.com/telepatia-y-juegos-mentales-vt4113.html




79


http://gemelosalcuadrado.com/gttt

http://educacio.gencat.net/portal/page/portal/Educacio/InstruccionsCurs/DetallInstr

uccionsCurs?p_amb=6267&p_apa=10448&p_ext=1&p_nrm=6269

http://blocs.xtec.cat/secretariadigital/2009/02/07/proteccio-de-dades-i-escola/

file:///F:/GuiaEducativa2014_2015W.pdf

http://es.41q.com/index.41q

BIBLIOGRAFIA

FEENSTRA, Coks. El gran libro de los gemelos; Barcelona: Médici, 1999.

SCHWARTS, Hillel. La cultura de la còpia; Madrid: Catedra, 1998.


http://gemelosalcuadrado.com/gttt



http://blocs.xtec.cat/secretariadigital/2009/02/07/proteccio-de-dades-i-escola/

http://es.41q.com/index.41q

Existeix la telepatia entre els germans bessons?

Documents

Transcript of Existeix la telepatia entre els germans bessons?