Fauna de CoilserolaCol.lecció Carpetes, núm 1

Recopilació de la informació i redacció: Teresa Canyelias, Roser Armendares iAlbert TorrasIl.Iustracions: s'especifica I'autor al peu de cadascuna. Portada: Maria Ríus. Tapes:Francesc Jutglar

Reconeixements:

Durant el primer trimestre del curs 92-93 un seguit de persones van tenir I'amabilitat deIlegir ¡avaluar elsDriginals d'aquesta carpeta. Els seus valuosos suggeriments han estatincorporats en aquesta edició. Agra'im la col.laboració de:

Anna Agenjo (Diputació de Barcelona)Equip EA del P.N. de S'Albuferade MallorcaGloria Arribas (Servei EA Pare ColIserola)Toni Arrizabalaga (Museu de Granollers)Gabriel Babiloni (Associació Collserola 10)Roser Batlle (Movibaix)Albert Beltran (Servei EA Pare ColIserola)Escola Universitaria BlanquemaFrancesc Carbó (C. R.P. Sant Cugat)Cecília Cardús (Servei EA Pare Collserola)Mireia Cata/a (C.P. Nabi de Vallvidrera)Manel Cervera (Servei EA Pare Collserola)Oscar Cid (Camp aprenentaíge Delta de I'Ebre)Rosa Codina (C.P. Pau Vila de Granollers)Josep Cot (C.P. ¡taca de Barcelona)Sebastia Duñó (Servei EA Pare CoIIsero!a)Escala del Mar de Badalona

Toni España (P.N. Delta de l'Ebre)

Inés Femández (Escola-taller de Collserola)Meree Foguet (C.P. N. Freixa de Sabadell)Teresa Franquesa (Servei EA Pare ColIserola)August Garcia (C.P. El Castellot de La Múnia)Merce Guiu (C.P. Duran iBas)Franeesc lIimona (Medí Natural Pare Collserola)Silvia Mampel (Servei EA Pare Collserola)Marian Navarro (Servei EAParc Collserola)Roser Ódena (C.P. Orlandai de Barcelona)Rosalina Pena (C.R.P. Cerdanyoladel Va/les)Jordi Ribas (Escala-taller de Collserola)Joan Manuel Riera (Escota Natura del Corredor)Escola SaUe Congrés de BarcelonaNeus Sanmartí (Escola univ. mestres UAB)Lueienne Sitges (C.P. Xiprer de Vallvidrera)Rosa Solé (escola M.Auxiliadora de Barcelona)M. Antonia Va/ero (escala Decroly de Barcelona)Montse Ventura (Servei EA Pare Collserola)

Per iniciativa_del doctor Xavier Espadaler SIhan redactat el capítol9 d'informació ¡el Ilecursnúmero 15.

Edita: Patronat Metropolita Parc de ColIserola, 1994.1a. edició:1993. 2a. edició ampliada, 1994Diposit legal núm. 8-14161-93.La reproducció d'aquest treball és únicament permesa dins de I'ambit deis centreseducatius, amb la condició de citar-ne la procedencia. Qualsevol altra utilització del texti de les imatges haura de tenir autorització.

Informaeió: Centre de Recursos del Pare de ColIserolaCan Coll Centre d'Educació AmbientalApartat 12108290 Cerdanyola del VallesTelefon ¡Fax: 580 76 54

1

9.Farmigues a CaUserala

Text redactat a partir d'informació del doctor Xavier Espadaler. CREAF i Unitat d'Ecologia de la UAB.

Dibuixos: Xavier Espadaler.

Les formigues són un exemple de societat organitzada. Aquest fet ha sorpres homes idones de totes les epoques que ~1andestinat una part deis seus esforgos a estudiar-les ambcuriosistat . Fins i tot s'han convertit en tema de Ilegendes, faules i contes.

Pero ...

- Teniu idea de quantes formigues diferents hi pot haver a Collserola ?- Sabrieu descriure alguns deis seu s costums ?- Que mengen ? Com troben I'aliment? Com el transporten fins al niu?- Els agrada viure a la lIum del dia o prefereixen la fosca ?

Per trobar algunes respostes hem estructurat la informació en tres blocs:1. Com és una formiga2. Vida social

3. Diferencies entre les formigues

1. Com és una formiga

Les formigues són insectes socials del grup deis himenopters. Tenen el cos de talla variable(petita-mitjana) i aparell bucal mastegador i lIepador. El cap és molt mobil al voltant d1uncoll estret. Els ulls són laterals i compostos. Antenes en colze, amb un maxim de 13 artells.Els individus reproductors presenten dos parells d'ales, les anteriors són més grans que lesposteriors. En posició de repos les ales s'estenen longitudinalment i cobreixen totalmento parcialment l'abdomen.

No tots els individus d'un formiguer han de tenir el mateix aspecte. En algunes especies,on tots els individus són igual s, diem que presenten "monomorfisme". En d'altres, quan hipodem observar diferencies considerables de mida, diem que ens trobem davant d'un casde "polimorfisme". Sí només apreciem dues mides (grans i petites) direm que I'especiepresenta "dimorfisme". Que siguin d'una o altra mida depen de la quantitat d'aliment quehagin rebut durant la seva vida larvaria i també del nombre d'individus que hi hagi al niu.

Les formigues passen de 3 a 6 estadis larvals. Les larves d'algunes especies tenenglandules sericígenes que utilitzen perfilar un capoll, són larves pobrement desenvolupades,mai no tenen potes abdominals i presenten un cap molt redu"it. Una gran part de I'activitatdel formiguer té a veure amb la neteja, el transport i I'alimentació de les larves.

--------------------- __ 9.1

Les formigues poden captar estímuls diferents. Els ulls són desenvolupats en algunesespecies, pero a d'altres els manquen. Les antenes i també els. palps bucals, captenestímuls químics i mecanics. Algunes especies poden estridular* i sembla que captenvibracions per mi~a d'organs situats a les tfbies. Són sensibles a la gravetat a través d'unsorgans situats a les antenes ¡deis grups de quetes* situades a diverses unions del cosoPerretornar al niu algunes formigues s'orienten pel sol, d'altres per la lIum.polaritzada, d'altresper la topografia deis voltants i algunes dipositen feromones* de pista que assenyalen elcamí cap a I'aliment o de retorn al niu.La comunicació entre els membres de la colonia ésvital per a mantenir-ne la cohesió i per fer front a les pressions ambientals. Els senyals,principalment químics, són importants per a donar ¡'alarma a ¡'hora de defensar el niu, pera l'atracció sexual o per al propi reconeixement.

•. ü..- -::l•..,- •.'" ~ ~~ o.e o. Ü ~., e

lOEe .•

,~~- o o_., o o..>-

- O-J':: w

•.

.,"

Mortologia general d'una formiga obrera (Formica)

2. Vida social

Una colonia típica de formigues és constitüida per una reina, les obreres, les críes i, detemps en temps, els individus sexuats ( mascles i reines verges). Cadascun d'aquestsgrups té encomanades feines fon;a determinades en la colonia. La reina esta especialitzadaen la posta d'ous, gran part deis quals donaran obreres; les obreres, sempre de sexefemení, tenen cura de la covada, la neteja, la defensa del formiguer i la recerca i transportde I'aliment. EIs sexuats són els encarregats, al moment de I'eixamenada*, de dispersar¡'especie i d'establir noves colonies. Aquests individus solen diferenciar-se de les obreresperqué tenen ales, encara que la reina les perd després de ser fecundada. Els mascles, uncop han acomplert la seva funció, moren. Les femelles, en canvi, poden viure molts anys.

l3. Diferencies entre les formigues

Distribüides arreu del món, hi ha més de 12.000 especies de formigues, adaptades alsdiferents ambients. La clau del seu exit és, sens dubte, la seva vida social.

A la península Iberica es coneíxen un total de 230 especies diferents, a Catalunya 130, alValles 85. A Collserola n'hi ha 43 de censades, pero probablement se'n trobaríen més sies fes una recerca sistematica. Solen tenir habits poc vistosos i els nius són difícils delocalitzar. Les especies més facils de veure i d'observar amb comoditat són les de lIoesoberts. Entre aquestes hi ha les següents: Aphaenogaster senifis, Crematogaster scutelfaris,Messorbarbarus, Messor bouvieri, Tapinoma nigerrimum, Camponotus sylvaticus,Camponotus cruenta tus, Pheidole pallidula, Plagiolepis pygmaea i Linepithema humile.Aquesta darrera és !'anomenada formíga argentina, que no és propia de la nostra fauna ¡pot arribar a fer un eert grau de competencia a algunes de les nostres.

Coneguem algunes característiques de les formigues més comunes:

Aphaenogaster senilis. Té de 6.5 a 7.5mm í és I'especie més elegant de totes -siacceptem aquest qualificatiu-. Té les poteslIargues, el color negre mat i el cos amb pelsblancs. És de moviments pausats. Menjauna mica de tot i el seu període d'activitat ésdiürn si bé al pic del dia, quan fa massa calor,no sol sortir del niu. En aquesta especie ésfacil de provocar un fenomen de reclutament.(Vegeu el recurs número 15)

1mm

Aphaenogasrersenms

Crematogaster scutellaris. Es coneixpopularment com a "cuallevat". Té de 3 a 5mm i és de nidificació arborícola, ja sigui enarbres vius o en saques. La diferenciaremfacilment de les altres pel seu cap vermell icul negre. Sempre corre amunt ¡aval! perbranques. És omnívora pero s'alimentaprincipalment d'excrecions de pugons.

1 mm

Crematogaster scutellaris

______________________ 9.2

1mm

Messor barbarus

Messor bouvíeri

lmm

Tapinoma nigerrimum

Messor barbarus de 4 a 12 mm i Messorbouvierí de 4 a 9 mm ambudes són

granívores. Nien sempre aterra i escaracteritzen per formar Ilargues fileres deformigues que van a buscar granes. M.barbarus té obreres grans amb el capvermellós i el gaster pelut. M. bouvieri éstotalment negre i té el gaster nu, molt brillant.Durant la primavera i la tardor té un cícled'activítat generalment diürn. A I'estiu, ambI'augment de temperatura, el cícle es facrepuscular i nocturno No les veurem a leshores central s del dia a causa de la intensacalor.

Tapínoma nigerrimum . Té de 2.8 a 5.3mm; és negre, com el seu nom ens indica.Fa el niu a terra a un nivel! forya superficial.Aquestes formigues són molt nervioses is'alímenten sobretot de sucs dolgos (néctar,excreccions de pugons, saba). Fan fileresque connecten les diverses entrad es delniu. La seva substancia d'alarma fa olor de

mantega rancia. Té una activitat basicamentdiürna, si no fa massa calor.

'-----<1 mm

Camponotus cruenta tus

Camponotus sylvaticus i Camponotuscruentatus són les especies més grans.La primera té de 5 a 11 mm i és de colormanó fosc ibrillant, surt al crepuscle i durantla nit. La C. cruentatus amida de 6 a 14 mm,és mat, té el cap negre i el tórax i part delgaster vermellosos. Totes dues s'alimentenespecialment d'excrecions de pugons deisarbres i arbustos peró també les podemtrabar buscant nectar a les flors. El niu és

sempre aterra i sovint poc aparent. Són deles poques especies que ens poden arribara fer un tall al dit si el mosseguen. Val mésmirar-les i no tocar-les.

Pheidole palUdula és la única especiedimorfica que tenim. Les obreres (1.6 a 2.6mm) són molt més nombroses que els malanomenats soldats (3.3 a 5 mm) que tenen elcap enorme. La funció d'aquestes obreres gransés més aviat mastegar petites granes o tallarpreses pero també surten quan cal defensar elniu. Els nius són for98. superficials i poden tenirdiverses sortides. Són d'activitat diürna a la

primavera i la tardo( pelo Inés aviat crepusculari nocturna a l'estiu; si fa massa calor no surtendel niu. Són omnívores. Si la presa que trobenés massa gran perque la pugui transportaruna sola obrera, aquesta recluta a moltescompanyes que la traslladen o l'esmicolenentre totes. (Vegeu el recurs número 15).

Plagiolepis pygmaea és I'especie més petita(1.1 a 2 mm). És forga abundant pero calestirar-se terra per veure-Ies. Fosques i brillants,s'amaguen facilment entre les pedretes ¡restesdel terra. Són nectarívores ¡poden tenir pugonsdins el seu mateix niu enganxats a les re/sd'herbes diverses. Tot d'una desapareixen quanfa massa calor.

Linepithema humile és una formiga moltpeculiar que es coneix popularment com a"formiga argentina". A principis de segle vaarribar procedent de Sud-America i actualmentes troba a gairebé tata la vora del Mediterrani.Molt combativa, molt prolífica i amb moltesreines al niu, és la formiga usual a les cases deBarcelona. Tot i ser de complexió feble, téglandules que secreten substancies de defensamolt actives. Fa fileres i s'alimenta en especialde substancies dolces Iíquides i semi-Iíquides.És difícil de Iluitar-hi. Se les pot fer fora d'unahabitació, potser d'una casa, pero no eliminar­les del tot d'un bloc de pisos, d'una illa, d'unbarri, de la ciutat, de tot el Barcelones .... Niuena qualsevol /loc: una sola de sabata. una /launaaxafada, un parrac. Tot els va bé. Poden migrarmolt rapidament d'un 1I0c.Avui hi són i dema jahan marxat !

Pheidole palfidula

1 mm

Linepithema humile

1 mm

9.3--------------------------- ----

••lRelació de les especies de formigues de Collserola, ordenades alfabeticament, segons eltipus d'individus que es troben al niu:

Monomorf!ques

Aphaenogaster senílisBothriomyrmex hispanicusCardiocondyla elegansCrematogaster scutellarisChalepoxenus kutteriFormica gagatesFormica gerardiFormica subrufa

Lasius emarginatusLasius myopsLasius nigerLeptothorax lichtensteiniLeptothorax nigerLeptothorax nylanderiLeptothorax rabaudiLeptothorax racovitzaiLeptothorax recedensLeptothorax unitasciatusLinepithema humileMyrmecina graminicolaMyrmica sabuletiPlagiolepis pygmaeaPonera coarctata

Tapinoma nigerrimumTetramorium caespitumTetramorium hispanicumTetramorium semilaeve

Dimórfiques

Pheidole palfidula

Polimórfiques

Aphaenogaster dulcinea .Aphaenogaster gibbosaAphaenogastersubterraneaCamponotus cruenta tusCampo notus foreliCamponotus lateralisCamponotus piceusCamponotus pilicornisCamponotus sylvaticusCamponotus trunca tusMessor barbarusMessor bouvieriMessor structor

Solenopsis fugaxTapinoma nigerrimum

Text redactat a partir de propostes del Doctor Xavier

Espadaler. CREAF iUnttat d'Ecologia de la UAB.

Les formigues són un interessantíssimmodel de societat esctructurada. La seva

abundancia i I'escas periii que suposa $1seu estudi les converteixen en focusd'atenció d'un bon nombre d'experiencies.Malgrat tot, val la pena recordar quequalsevol animal, per petit que sigui, és tantnecessari com nosaltres mateixos dins del

planeta. Si us plau, no les tracteu ambmenyspreu!

Cada un deis fenomens descrits es potposar de manifest més adequadamentamb especies determinades i és millor, pertant, saber quina especie de formiga tenimal davant abans de fer les experiencies.

A. Fenomens soeials

OBJECTIU. Ens proposem estudiar dosfenomens socials de les formigues: elreclutament i ¡'alarma.

PROCEDIMENT. Si pose m una presa gran,que no sigui transportable per una obrera- per exemple un tro9 de xori90 o unaIlagosta gran- és possible que la formigaque trobi la presa ¡ntenti endur ¿e-la. Si nopot, haurem de seguir-la amb paciencia ipotser tornara al niu. Si és així , al cap depocs segons, veurem sortir un grupet de 15- 25 obreres que, en filera més o menys benfeta, es dirigiran cap a la presa. Estemveient un fenomen de reelutament. No

sempre hi arriben totes, pero jas'aconsegueix que n'hi hagi més d'una amenjar i transportar-ne algun tr09 al niu. Ho

podrem estudiar amb Aphaenogaster senilisí Pheidole pa/lidura

És facil provocar I'alarma al niu donant copsa I'arbre. Sortiran les obreres amb el gasteraixecat, i si ens fixem en Pextrem, hi podemveure una goteta blanquinosa que és unaferomona d'alarma. Aquest fet singular faque la terminologia popular els hagí atorgatel qualificatiu de cuallevats. Es potcomprovar en Crematogaster scutellaris

B. Demostraeió de la influencia de latemperatura en anlmals de sang freda

OBJECTIU. Es tracta de veure que enaugmentar la temperatura, les formiguesvan més de pressa.

PROCEDIMENT. Busqueu una filera lIargade Messor. (Per identificar-les busqueu elcapítoI1.9). Marqueu dos punts separatsper un metre amb dues pedretes, dos palets,etc. Mesureu la temperatura a nivel! del s61.Compteu quan de temps tarda una obreraa recórrer aquesta distancia. Repetiu lamesura dues o tres vegades amb formiguesdiferents. Calculeu la velocitat de cada

formiga i feu-ne la mitjana per a aquestatemperatura. Repetiu el procés complet adiferents hores del dia, i amb diferentstemperatures. Fina/ment, podeu fer unagratica que relacioni la temperatura amb lavelocitat mitjana de les formigues.

C. Estudi del elete diari d'aetivltat

OBJECTIU. Comparar els cicles diaris dediferents especies de formigues.

__ recurs 15.1 _

PROCEDIMENT. Destineu un dia a

localitzar nius de Messor, dIAphaenogaster,de Pheido/e o de Tapinoma. Marqueu~losamb un senyal discret. Un altre dia, a lamateixa hora, es pot comenyar I'observaciósimultania de I'activitat de les formigues.Compteu, cada hora, el nombre d'obreresque surten del niu en cinc minuts. Si esmarca una referencia aterra és més facit el

recompte. Preneu la temperatura a nivelldel sol per analitzar després si aqu6st factorinflueix en el cicle diari. Les dades quéhagueu obtingut us permetran comparar itreure conclusions sobre la influencia de la

temperatura entre nius de la mateixaespecie, o bé, entre especies diferents.També podreu estudiar, per a cada niu, lavariació de l'activitat en funció de l'hora deldia.

D. Demostració de la dispersió de lIavorsper formigues (mirmecocoria)

OBJECTIU. Establir la importancia relativade les formigues en la dispersió de llavors.

INFORMACIÓ PREVIA. Les formiguesestableixen un munt de relacions amb les

plantes. Una d'elles implica el transport deIlavors i un benefici potencial per a la /lavor.Així com la Messor menja lIavors , altresespecies (Pheidole, Aphaenogaster iTapinoma) poden endur-se determinadesIlavors i deixar-Ies al niu, on poden arrelar.Hi ha forga plantes que es dispersen així.

La \Iavor té una protuberancia -la carúncula­que conté Iípids molt atractius per a lesformigues.lmaginem-nos una \lavor qualsevol. Si latraba una Messor , la portara al niu, se lamenjaran i s'ha acabat la historia de laIlavor. Si la traba una altra especie deformigues, pot ser que la transportin fin s alniu, que es mengin la carúncula i que I'oblidindins del niu. No totes les especies deformigues de Collserola responen igual ales diferents 11avors. N'hi ha que no en fanmai caso

AIgunes de les plantes que trobem facitmenta CoUserola i en les que s'ha comprovataquest fenomen són: Ueteressa (Euphorbiasp). Romaní (Rosmarinus), Gatosa (U/exparviflorus), Centraurea, Viola, Mercurialis,Helleborus, Hepatica, etc. Les Ilavorsd'algunes especies només són atractivesdurant unes hores, d'altres, en canvi, hosón durant molt de temps. Les de lesIleteresses, per exemple, es podenconservar d'un any per l'altre sense queperdin la seva capacitat atractiva.

PROCEDIMENT. Mireu d'obtenir \lavors

madures de diferents especies vegetals.Presenteu-Ies davant les formigues iobserveu-ne la reacció (se la menja, no enfa cas, se I'emporta al niu ... ). Per tal de nointraduir olors alienes a les IIavors (deisnostres dits, per exemple) és recomanablemanipular-les amb pinces.

\~(

\ ' . /\ /'"

/-/ / "'"

/ \I \

j \

~~:,~\/.\,t \'\11J

'\ /"-

;---- -'\/ /6\ \

I \I \

Monomorfísme

'~\ /,

'\ ///

/' /' ,,~I \

/ ) \.1 \

//

Polimorfisme

"'\~\\ \

.\~~I

\ ,\ /

/ ~. '" "-.. I \

f \

Dímorfísme

Algunes recomanacions practiques

a) Recerca 1 recol.lecció de formiguesvives

El millor temps és la primavera i I'estiu,preferentment de matinada quan la frescorfa que els inseetes siguin lents. Al migdia, lacalor espavila les formigues i es fa mésdifícil agafar-les.Els \loes més adeqüatssón: sota les pedres planes, sota lesescorces i en escletxes de pedres. Excavardirectament aterra per intentar trobar lesgaleries és una feina complexa i pocrecomanable per a infants.

b) Que recollir

Si ens interessa mantenir un "formiguer"durant molt de temps haurem d'intentartrobar una reina, obreres i covada, perassegurar la durada del niu. Si tenim nomésobreres i covada, el niu pot viure bé, com amolt, un pare\l d'anys. Després aniradegenerant fins que quedin només obreresi, potser, mascles que surtin d'ous postosper obreres. També podem trobar una reinasola amb ous o larvetes, senyal que és unareina fundadora, a I'inici de la seva vida. Enaquests cas podrem seguir, si la reina arribaa fer sortir algunes obreres, tota I'evolucióde la societat, un bon nombre d'anys. Sinomés prenem obreres, la societat quemantindrem no tindra gaire sentit des d'unpunt de vista biologic, I'activitat sera moltmigrada i viuran menys temps.

c) Alimentació

Si no coneixem ¡'especie o els seus habits,és aconsellable oferir primer un ventall depossibilitats: granes, aigua amb mel o sucre,preses animais (mosques del vinagre, larvesde cucs de farina tallades). Observarem

quins aliments recullen per menjar. De totamanera, si no toquen les granes, és millordonar sempre aigua amb sucre o mel ¡lespreses animals. Les granes poden ser demili (menjar de periquitos) o millor, granesnaturals que recollirem d'espigues degramínies id'altres plantes dellloc on visquila societat capturada. Convé donar el menjarun cop per setmana, com a mínim, d'acordamb la població del niu iquantitat de covadaque tinguin. Si no en tenen prou, es menjaranla propia covada.

d) Corn recollir les formigues

L'estri més practic és I'aspiradorentomologic, en alguna de les sevesvariants. Un ganivet pot ser útil per aixecarles escorges. En el transport fins allaboratoris'ha de vigilar que no passin calor, i sobretotno barrejar mai nius diferents al mateix potja que I'agressió i mort de moltes obrerasesta assegurada.

d) Tipus de nius, per mantenir-Ies allaboratori

Tubular. És el millor. No hi surten gairebémai fongs; es veuen bé obreres i covadasota una lupa; és facil de manipular. Tot hiser un medi totalment artificial, les formigueshi poden viure d'allo més bé. Nosaltrestambé hi vivim i no ens va pas tan malamentVertical, amb terra. Forga espectacularpero poc praetic ja que al sol sempre hihaura massa humitat. La humitat mai no es

reparteix uniformement per tota la terra. Sila separació deIs vid res és massa, no esveuran les formigues.Horitzontal, amb guix. Més practic que elvertical. Es veuen bé les formigues i ésmanejable. Pot tenir problemes de fongs.

__ recurs _____________________ 15.2 _

Per saber-ne més

Hi ha forya bibliografia sobre les formigues. Us poden ser útils aquests Ilibres:

BLAS, Mi altres. Artropodes 11.Volum 10 de la Historia Natural deis PaIsosCatalans. Enciclopedia Catalana SA. Barcelona , 1987.ESPADALER, X. La vida d'una formiga. Onda, Barcelona, 1990ESPADALER. X. Glaus per identificar les formigues (Hymenoptera, Formicidae)del Valles. A: El medi natural. Annals CEEM, 2: 117-127.GOETSCH, W. La vida social de la hormigas. Labor, Barcelona.GONZALEZ, P; AUSIN, B. Cómo criar y estudiar pequeños animales terrestres-11- . Teide, Barcelona, 1982. Colección Vivac núm 6.JAFFE, K. El mundo de las hormigas. Equinoccio. Universidad Simón Bolívar.Venezuela, 1993.PRATS, C. El formiguer del Museu de Zoología. Ajuntament de Barcelona, 1981SKAIFE, S.H. Las hormigas. Aguilar, Madrid, 1971

;;;¡;¡;;;; ~~¡;;; Material de suport

(1). Esquema de com són les formigues, segons el grau de polimorfisme.(2). Fitxa d'indicacions practiques sobre construcció d'un formiguer i manteniment de lesformigues.

Aspirador. 1. Tub de plastic peraspirar; 2. Tub de goma; 3. Tub deplastic; 4. Espais on queden lesformigues aspirades; 5. Tap desuro o goma; 6. Reixa o gasa.

3

1

s

2.

3 4

I/1 5

Niu tubufar. 1.Món exterior,' 2. Paper per tapar,"3. Tub de vidre,' 4. Cotó­ffuix ben premut; 5. Aigua.

Niu vertical amb terra. 1.Marc

de fusta; 2. Dos vidres separatsper un cm; 3. Terra no gaireargilosa;4. Tubs de vidre perhumjtejar la terra.

i .--2. --

-- --4

Niu horitzontal. 1. Niu,tapat amb vidre i cartófase; 2. Espai per aaigua; 3. Món exterior; 4.Altres eonnexions