FEINA D'ESTIU 16-17 - IES Puig de Sa Fontlinux.iespuigdesafont.cat/feinaestiu1617/3r ESO... · La...

IES PUIG DE SA FONT TECNOLOGIA II (2016/2017)

FEINA D'ESTIU 16-17TECNOLOGIA II 3r d’ESO

Per aprovar la matèria en setembre, hauràs de fer la feina de la part o les parts que etvaren quedar suspeses en juny (teoria, informàtica i/o taller) i que et va indicar el teuprofessor en l'informe de notes. En cas de desconeixement o dubte et recomanam fertotes les parts.

A continuació tens cada un dels blocs on hi ha les activitats que has de respondre. Enl'apartat de teoria s'ha adjuntat també un resum dels temes per si has perdut ladocumentació que et vàrem lliurar durant el curs.

- El bloc I: teoria (pàg. 2). Es farà en fulls apart copiant les preguntes i les

respostes. L'entrega del quadern d’activitats és obligatòria i es farà el dia de l’examen,

just abans de fer-lo i comptarà un 50% de la nota.

- El bloc II: informàtica (pàg. 46). S'ha d'entregar en el format informàtic adient

(CD, memòria USB, MP3).

- El bloc III: taller (pàg. 57). La memòria tant la podeu entregar en paper com en

el mateix suport informàtic utilitzat pel bloc II d'informàtica, i el projecte s'entregarà

en mà.

La data de l’examen estarà publicada a la pàgina web de l'institut.

Nom:............................................... Curs:.......

1


BLOC I. TEORIA

Unitat 1. Electricitat.............................................3Activitats electricitat.............................................10

Unitat 2. Electrònica...........................................15Activitats electrònica.............................................20

Unitat 3. Plàstics i materials ceràmics...............25Activitats plàstics i materials ceràmics.....................38

2


UNITAT 1. ELECTRICITAT

1. CONCEPTES BÀSICS1.1. L’ÀTOM I LA CÀRREGA ELÈCTRICA

La matèria, en general, està feta d’àtoms. Un àtom consta de dues parts: nucli i escorça.

EL NUCLI: Està format per protons i neutrons.

• Els protons tenen càrrega elèctrica positiva (+).

• Els neutrons no tenen càrrega elèctrica.

L’ESCORÇA: Està formada per electrons.

• Els electrons tenen càrrega elèctrica negativa (-).

El protó i l’electró tenen la mateixa quantitat de càrrega, però de signe contrari.

Vegem la representació d’un àtom:

Així com els protons i neutrons estroben junts, els electrons es troben orbitant al voltant seu i no “enganxats” al nucli. Per tant, si volem “moure” càrregues elèctriques, és molt més fàcil desplaçar (posar i/o treure) els electrons (càrregues negatives) que els protons (càrregues positives).

1.2. EL CORRENT ELÈCTRIC

El corrent elèctric és un moviment dirigit de càrregues elèctriques.

Suposem un cable elèctric en el qual les càrregues (per exemple, els electrons) es mouen totes cap a la mateixa direcció:

Com que això és un moviment dirigit de càrregues, per aquest conductor hi està circulant un correntelèctric.

Cal deixar clar que, perquè hi hagi corrent elèctric, no n’hi ha prou que el conductor estigui “carregat elèctricament” (cosa que podria ser, per exemple, si hi hagués més electrons del compte), sinó que les càrregues s’han d’estar movent de la manera com hem explicat.

3


2. MAGNITUDS ELÈCTRIQUES2.1. INTENSITAT (I)

La intensitat de corrent elèctric (I) és la quantitat d'electrons (càrrega elèctrica) que circulen per un conductor per unitat de temps, per tant, podríem dir que és la “quantitat” de corrent elèctric.

La intensitat de corrent elèctric es mesura en amperes i el seu símbol és A.

Compararem la canonada d’aigua amb el conductor elèctric. La intensitat equivaldria al cabal d’aigua.

2.2. TENSIÓ O VOLTATGE (V)La tensió o voltatge elèctric (V) indica la diferència de potencial que hi ha entre dos conductors ocossos carregats elèctricament. Una pila té per missió impulsar i mantenir el corrent elèctric existententre els terminals (+) i (-). El voltatge d'una pila és la força que fa moure els electrons a través delcircuit.

Es mesura en volts i el seu símbol és V.

Com més voltatge (V), més intensitat de corrent (I) podrem generar. Si connectem una mateixa bombeta a diverses piles amb diferent voltatge, veurem que, com més voltatge té la pila, més llum fa. I això vol dir que hi passa més intensitat corrent.

2.3. RESISTÈNCIA (R)La resistència (R) és la major o menor dificultat que presenta un conductor al pas del correntelèctric. Quan presenta major dificultat, major és la resistència i per tant, pitjor és el conductor.

Es mesura en ohms i el seu símbol és Ω.

Així els materials els podem classificar segons siguin:

AÏLLANTS: materials que impedeixen el pas del corrent elèctric, i per tant, tenen una resistència molt grossa. Exemples: plàstic, ceràmica, vidre, aire, etc.

CONDUCTORS: materials que deixen passar el corrent elèctric amb facilitat, i per tant, tenenuna resistència baixa. Acostumen a ser metàl·lics. Exemples: coure (Cu), alumini (Al), or(Au), etc.

4


3. EL CIRCUIT ELÈCTRICUn circuit elèctric és el camí tancat recorregut pelcorrent elèctric.

Un circuit elèctric està format bàsicament per:

un generador: és el que origina la circulació delcorrent elèctric. Les càrregues elèctriques sónimpulsades des d'un terminal del generador finsl'altre. Ex. Pila, bateria, dinamos, ...

un receptor: és el que transforma l'energiaelèctrica en un altre tipus d'energia, que pot ser lluminosa (BOMBETA), mecànica omoviment (MOTOR) , calorífica (ESTUFA), sonora (TIMBRE), ...

conductors: són els cables o fils que connecten els generadors i els receptors.

Però si volem controlar un circuit elèctric a més haurem de tenir elements de control, mitjançantels quals podrem obrir i tancar el circuit a voluntat pròpia. Ex: interruptors, polsadors,commutadors, ...

També podem tenir elements de protecció, els quals protegeixen els circuits i usuaris desobreintensitats i curtcircuits. Un fusible és un element de protecció que té un filament en el seuinterior d'un metall que es fon quan es supera un valor de corrent elèctric.

Un circuit elèctric pot estar obert o tancat.

• Quan està obert, el corrent elèctric no hi pot circular. Un circuit està obert si, per exemple, un cable s’ha trencat, si l’interruptor està obert o si els components no estan connectats.

• Quan està tancat, el corrent elèctric sí que hi pot circular.

Un curtcircuit es produeix quan en un circuit no hi ha receptor. El cable s'encalenteix molt i esdescarrega la pila.

3.1. REPRESENTACIÓ DELS CIRCUITS ELÈCTRICSPer representar els circuits elèctrics, s'utilitzen els esquemes, en els quals cada un dels components anteriors disposa del seu símbol corresponent.

L’energia elèctrica que proporciona la pila (generador) és transportada pels cables (conductors) fins a la bombeta (receptor), que aprofita aquesta energia per fer llum.

5


SIMBOLOGIA ELÈCTRICA

pila bombetaconductor motor

resistènciabrunzidor

fusibledíode LED

polsadorinterruptor potenciòmetre

commutador

3.2. SENTIT DE CIRCULACIÓ DEL CORRENT ELÈCTRIC

Hem explicat abans que el corrent elèctric es produeix pel moviment dels electrons, que tenen

càrrega negativa. En canvi, en els dibuixos que acabem de veure, hem representat el corrent elèctric

circulant des del pol positiu del generador fins al pol negatiu a través del circuit, ja que hem utilitzat

el sentit convencional de circulació, que és invers al sentit de circulació dels electrons:

6


Per fer càlculs utilitzarem sempre el sentit convencional. De fet, normalment, és igual considerar les

càrregues negatives movent-se cap a un costat que les carregues positives movent-se cap a l’altre.

3.3. TIPUS DE CORRENT ELÈCTRICEls tipus de corrent més comuns són dos:• Corrent continu (DC = Direct Current, en anglès):

La intensitat de corrent sempre és igual i circula en un sol sentit. És el tipus de corrent que subministren les piles, bateries, acumuladors,

cèl·lules solars, etc.

• Corrent altern (AC = Alternate Current, en anglès): El corrent elèctric canvia constantment de sentit (per aquest motiu no

es posa polaritat +/- al generador).

És el tipus de corrent que subministren els endolls de casa. Les centrals elèctriques generen corrent altern.

Els aparells electrònics que tenim a casa acostumen a funcionar amb corrent continu (DC) i a unvoltatge força baix (generalment, entre 1,2 V i 18 V). En canvi, els endolls ens subministren correntaltern (AC) a un voltatge molt més alt (220 V). En aquests casos cal utilitzar un transformador-rectificador. El transformador abaixa el voltatge i el rectificador transforma el corrent altern encontinu. El següent diagrama de blocs és el d’un transformador – rectificador:

Un exemple de transformador – rectificador seria el carregador d’un telèfon mòbil: s’endolla alcorrent altern de 220 V i subministra corrent continu a un voltatge molt més baix al telèfon. Moltesvegades, quan l’aparell electrònic és prou gran (per exemple, un equip de música, un ordinador desobretaula, etc.), el transformador – rectificador es troba dins l’aparell.

4. LLEI D’OHMLa llei d’Ohm relaciona les tres magnituds elèctriques intensitat de corrent elèctric (I), resistència(R) i voltatge (V).

RIV ·

R

VI

I

VR

V = voltatge en volts (V)

I = intensitat en ampers (A)

R = resistència en ohms (Ω)

7


Quan un corrent elèctric circula per un conductor (o per una resistència) aquest s’escalfa a causa delxoc dels electrons amb els nuclis dels àtoms del conductor per on circulen, cosa que fa augmentar latemperatura del conductor. Això és el que es coneix amb el nom d’efecte Joule i també és elresponsable que la llei d’Ohm no es compleixi si els valors de corrent i voltatge són molt alts.

4.1. CIRCUIT EN SÈRIEEn el circuit en sèrie els elements es connecten uns a continuació dels altres. La corrent que recorre cada un dels elements és la mateixa.La tensió de la font es reparteix entre els diferents elements i per tant no funcionen de forma eficaç. A més, si algun del elements s’espenya, la corrent s’interromp i el circuit deixa de funcionar.

IT = I1 = I2 = I3 = ...

VT = V1 + V2 + V3 + ...

RT = R1 + R2 + R3 + ...

4.2. CIRCUIT EN PARAL·LELEn el circuit en paral·lel tots els elements es connecten als borns del generador. La corrent que proporciona la font no és la mateixa que la que circula pels diferents elements.La tensió que proporciona la font sobre cada element és la mateixa, per això poden funcionar de forma eficaç.Si algun dels elements falla no impedeix que el funcionament de la resta dels elements del circuit.

IT = I1 + I2 + I3 + ...

VT = V1 = V2 = V3 = ...

...RRRRT

321

1111

4.3. CIRCUIT MIXTEl circuit mixt és una combinació d’elementstant en sèrie com en paral·lel. Per a la sevaresolució es reduiran tots el elements queinicialment es trobin en sèrie o en paral·lelcalculant la seva resistència equivalent fins aobtenir un circuit pur, on tots els elementsestiguin en sèrie o bé en paral·lel.

8


Exemple:a) Primer es redueixen les dues resistències enparal·lel a la seva resistència equivalent

3

4

4

3

4

1

2

111123

2123

RRRR

b) Després es calcula la resistència equivalent de les duesresistències que hi ha que es troben en sèrie.

Req = R1 + R23 = 1 + 4/3 = 7/4

5. POTÈNCIA I ENERGIA ELÈCTRICAL’energia és la capacitat per iniciar un moviment o per fer que alguna cosa es transformi. L’energia de caràcter elèctric és la forma d’energia que resulta de l’existència d’un corrent elèctric, és a dir, està relacionada amb el moviment de les càrregues elèctriques a través dels materials conductors. Després l’energia elèctrica és capaç de transformar-se en moltes altres formes d’energia com és l’energia llumínica, l’energia tèrmica i l’energia mecànica.Tot i que la unitat del sistema internacional de l’energia és el Joule (J), en circuits elèctrics la unitat més utilitzada és el kilowatt – hora (kWh), que es defineix com l’energia consumida per un aparell de potència 1 kW durant una hora.De fet, en les nostres cases pagam “el rebut de la llum” depenent de la quantitat d’energia elèctrica que s’hagi consumit durant els dos mesos anteriors. Pagarem més o menys depenent de què s’hagin connectat més o menys electrodomèstics durant un temps donat.La fórmula que ens permet calcular l’energia elèctrica és: E = V · I · t E = P · t

Si la potencia s’expressa en watts (W) i el temps en segons (s), l’energia es mesura en Joules (J).

Si la potencia s’expressa en kilowatts (kW) i el temps en hores (h), l’energia es mesura en kilowatt – hora (KWh).

La potència elèctrica mesura la quantitat d’energia elèctrica que un receptor consumeix en un tempsdonat. La seva unitat de mesura és el watt (W). Un múltiple del Watt és el kilowatt, 1 kW = 1000 W.Per a calcular la potència es fa servir la següent fórmula, ja que la potència que consumeix un receptor elèctric depèn del voltatge i de la intensitat de corrent que hi circula.

P = V · I

6. ELS APARELLS DE MESURA ELÈCTRICSEls tècnics de l’electricitat empren els següents aparells per a mesurar les magnituds bàsiques de l’electricitat:

S’utilitza el voltímetre per a mesurar la tensió o voltatge (V), que té unitats de volts (V).

S’utilitza l’amperímetre per a mesurar la intensitat del corrent elèctric (I), que té unitats de amperes (A).

S’utilitza l’ohmímetre per a mesurar la resistència (R), que té unitats d’ohms ().

9


En realitat els tècnics no empren tres aparells diferents, ja que seria molt incòmode, sinó que utilitzen un únic aparell que inclou els tres: el polímetre.El polímetre és un aparell que inclou dos cables (vermell i negre) que escol·loquen en els dos punts del circuit on es vol realitzar la mesura. També posseeix una roda que, segons la posició mesura la tensió, la intensitat o la resistència.

ACTIVITATS ELECTRICITAT

1. Relaciona les següents definicions amb els conceptes de tensió, corrent elèctric, intensitat i resistència:a) Quantitat d’electrons que circula per un punt determinat d’un circuit cada segon. _____________

b) Força amb què es mouen els electrons entre dos punts d’un circuit. ________________________

c) Oposició que ofereixen els elements del circuit al pas de corrent. __________________________

d) Moviment d’electrons a través d’un material conductor. _________________________________

2. Completa la següent taula sobre les magnituds elèctriques bàsiques:

MAGNITUD SÍMBOL DE LAMAGNITUD

UNITAT DEMESURA

SÍMBOL DE LAUNITAT DE MESURA

Tensió elèctricaIntensitat de correntResistència elèctrica

3. Completa la següent taula sobre els components dels circuits elèctrics:

Elements circuitselèctrics

Funció Exemples

Generador

Conductors

Receptors Bombeta, …

Elements de control Polsador, …

Elements de protecció

10


4. Digués el nom dels següents components dels circuits elèctrics, classifica’ls segons el tipus de dispositiu (generador, receptor, ...) i dibuixa el seu símbol:

5. Fes l’esquema elèctric dels següents circuits utilitzant els símbols adients:

6. Indica si els següents materials són conductors o aïllants:

Acer Plata Aigua saladaPlàstic Vidre PorcellanaFusta Suro Coure

11


7. Donats els següents circuits calcula la magnitud desconeguda en cada cas aplicant la llei d’Ohm:

8. Calcula la resistència d'un receptor que es atravessat per un corrent de 5 A quan està connectat a 230 V.

9. Digués si les resistències següents estan connectades en sèrie o paral·lel:

10. Calcula la resistència equivalent dels següents circuits:

12


11. Tenint el compte el següent circuit i les dades que apareixen, calculaDADES:

V = 9 V

R1 = 10 Ω

R2 = 20 Ω

a) La resistència equivalent del circuit.b) La intensitat del corrent que passa pel circuit.c) El valor de la tensió en els extrems de cada una de les resistències.

12. Per al circuit en sèrie següent considera les dades que es donen i respon:

a) Calcular la resistència equivalent del circuit.b) Calcular la intensitat I de la corrent que travessael circuit. c) Calcular la diferencia de potencial (Tensió) en elsextrems del generador. d) Calcular la diferència de potencial en els extremsde cada una de les resistències i el valor de laintensitat que els travessa.

13. Dos operadors amb resistència de 30 Ω cada un es connecten en sèrie a una font d’alimentació.Calcular la tensió que haurà de subministrar aquesta font si la intensitat que ha d'atravessar elsoperadors ha de ser de 50 mA. Quina caiguda de tensió hi haurà en cada operador?

14. A partir del circuit següent, respon:

a) Quina bombeta s'il·luminarà més?

b) Si connectam 10 bombetes, s'il·luminaranamb menys intensitat que si en connectam3?

c) Què passa amb la resta de bombetes sise'n fon una?

15. Tenint el compte el següent circuit i lesdades que apareixen, calcula:a) La resistència equivalent del circuit.b) El valor de la intensitat que travessa cadauna de les resistències.

13


16. Trobar la resistència equivalent d’un circuit amb dues resistències de 15 Ω connectades en paral·lel a una pila de 3V. Calcular la resistència equivalent i totes les intensitats en el circuit.

17. A partir del circuit següent, respon:

a) Quina bombeta s'il·luminarà més?

b) Si connectam 10 bombetes, s'il·luminaran amb menysintensitat que si en connectam 3?

c) Què passa amb la resta de bombetes si se'n fonuna?

18. Per a cada apartat digués si es tracta d'un circuit en sèrie o en paral·lel:

a) La resistència equivalent és la suma de les resistències

b) La resistència de major valor és la que més llueix

c) Un motor i una bombeta que funcionen simultàniament s'han de connectar en ...

d) La resistència equivalent és menor que la de menor valor de les resistències connectades

e) El consum de tres bombetes funcionant simultàniament és menor connectades en...

f) Per aconseguir més voltatges he de connectar les piles en ...

g) Si vull que les piles donin igual voltatge però durin més, les he de connectar en ...

h) En un habitatge la connexió dels receptors és en ...

19. Un motor elèctric absorbeix un corrent de 6 A quan està connectat a una tensió de 220 V. Calcula: a) La potencia desenvolupada pel motor.b) La resistència elèctrica del motor.c) L’energia elèctrica consumida, en kWh, si ha funcionat 3 hores.

20. Quina serà l’energia que consumirà una làmpada de 60 W al cap de 24 hores?

21. Un aparell de calefacció té les característiques següents: 230 V i 5,6 A. Quina serà l’energia que consumirà en 25 minuts de funcionament?

22. Contesta les preguntes sobre el circuit següent:

a) Calcular la resistència equivalent delcircuit.

b) Calcular la intensitat I de la corrent quetravessa el circuit.

c) Calcular la diferència de potencial en elsextrems del generador.

d) Calcular la diferencia de potencial en extrems de cada una de les resistències i el valor de la intensitat que els travessa.

14


UNITAT 2. ELECTRÒNICA

L'electrònica és la part de l'electricitat que treballa amb components fabricats ambmaterials semiconductors. L'electrònica utilitza les senyals elèctriques que hi ha en uncircuit com a informació que serveix per a prendre decisions en els anomenatssistemes automàtics. Aquests automatismes es dissenyen a partir d'uns pocscomponents que estudiarem: diodes, LEDs, condensadors, transistors, relés,resistències variables, ....

1. DÍODESEls díodes són components electrònics semiconductors de dos terminals, ànode icàtode. Un semiconductor és un component que es comporta com a conductor elèctrico com aïllant dependent dels diferents factors com per exemple el camp elèctric omagnètic, la pressió, la radiació que li incideix, o la temperatura de l’ambient en elque es trobi.

• El díode permet la circulació del corrent elèctric a través d’ell en un sol sentit(Ànode (+) cap a càtode (-)).

• El díode LED (Light Emitting Diode) permet la circulació del corrent en sentitànode – càtode i emet llum en circular el corrent a través seu. És un díode moltdelicat que necessita aproximadament 2 V de tensió i uns 30 mA per a lluir bé,majors voltatges o intensitats el poden danyar.

• El díode Zener és una excepció perquè permet també la circulació en sentitCàtode (-) - Ànode (+).

15


• El díode Varicap es comporta com un condensador (acumula energia) quan elcorrent se li aplica inversament, en sentit Càtode (-) - Ànode (+).

2. RESISTÈNCIES

Les resistències, tant elèctriques com electròniques, són components ques'oposen al pas de la corrent. Per tant, limiten el valor de la intensitat que passa pelcircuit i també la tensió elèctrica. Les resistències poden classificar-se enresistències fixes i resistències variables

El valor de la resistència es mesura en ohms (Ω). A major valor de resistènciamés s'oposa a la circulació d'electrons.

RESISTÈNCIES FIXESLes quatre barres de color que es veuen a una resitència fixa tenen la funció

d'indicar el seu valor, és a dir, de quantificar els ohms. Les taules de codi de color ensserveixen per llegir el valor que li correspon a les dues primeres línies, la tercera líniaés el factor multiplicador i la darrera ens indica la tolerància. Així, la resistència de lafigura sabem que té un valor nominal de 1000 ± 5 % Ω.

Colorsfranges

Marró Negre Vermell Daurat

Valornumèric

1 0 x100 ± 5 %

Valornominal

1000 ± 5 % Ω

R màxima 1050 Ω

R mínima 950 Ω

16


RESISTÈNCIES VARIABLESLes resistències variables poden classificar-les en variables lineals i variables

dependents. Les resistències variables lineals modifiquen el seu valor si nosaltres el

modifiquem manualment mitjançant el gir del seu cursor. Per exemple unpotenciòmetre.

Les resistències variables dependents varien el seu valor depenent de lamodificació dels paràmetres llum o temperatura. Els tipus són: LDR, NTC i PTC.

• Una LDR (Light Depending Resistor) és una resistència variabledepenent de la modificació de la llum que incideix sobre ella; el valor de la qualva decreixent a mesura que augmenta la llum. Els seus usos poden ser ensensors de moviment.

•Els termistors presenten una resistència que depèn de la temperatura.- Una NTC (Negative Temperature Coefficient) és una resistència variabledepenent de la modificació de la temperatura; el valor de la qual va decreixent amesura que augmenta la temperatura .- Una PTC (Positive Temperature Coefficient) és una resistència variabledependent de la modificació de la temperatura:el valor de la qual va creixent amesura que augmenta la temperatura.

Resistència NTC Resistència PTC

3. TRANSISTORSEl transistor és un semiconductor de tres cames. Es fabriquen amb Germani i

silici i poden ser de tipus NPN i PNP. Les cames s’anomenen Base (B), col·lector (C ) iemissor (E). Quan circula un cert valor d’intensitat de corrent per la base permet lacirculació del corrent entre les cames col·lector i emissor.

En els NPN el corrent va en sentit Col·lector-Emissor i el valor de IE=IB+IC. En els PNP el corrent va en sentit Emissor-Col·lector i el valor de IC=IB+IE.

17


Per saber si són NPN o PNP heu de consultar els fullsde característiques en funció del seu número dereferència inscrit sobre els mateixos. Una possiblepàgina de consulta és: http://www.alldatasheet.com/

Transistor NPN Transistor PNP

Un transistor es pot utilitzar com a amplificador de corrent o com a interruptorcontrolat per la corrent. El seu funcionament com a interruptor consisteix en què quanpassa una petita intensitat de corrent per la seva base permet que una gran intensitatde corrent (100 vegades major) circuli des del col·lector cap a l'emisor. Si no entranintensitat per la base, el transistor no permet que circuli cap intensitat entre el seucol·lector i emisor. El transistor pot tenir tres zones de treball:

a) Treballant en tall, la intensitat de la base és nul·la, no circula cap tipus decorrent entre el col·lector i l’emisor. Es comporta com interruptor obert.

b) Treballant en Saturació, la corrent en la base és molt alta i permet la circulacióde corrent entre el col·lector i l'emisor (Ic<Ib*B i aproximadament a Vce=0,2V), escomporta com un interruptor tancat.

c) Treballant en Activa, es pot donar un cas entre el tall i la saturació: que lacorrent en la base no sigui tan petita com per a tallar la corrent en els altres dosterminals, però tampoc tan gran com per a permetre que passi completament. Enaquest cas el transistor funciona com un amplificador que ens proporciona en elcol·lector un múltiple de la corrent que passa per la base. La Ic=B·Ib, on B és elguany d’intensitat que provoca el transistor. Es comporta com un interruptor tancati es pot regurlar la corrent.

4. RELÉ

El relé és un dispositiu electromagnètic. Funciona com un interruptor controlat per uncircuit elèctric en el que, per mitjà d’una bobina i un electroimant, s’acciona un jocd’un o varis contactes que permeten obrir o tancar altres circuits elèctricsindependents. El relé és capaç de controlar un circuit de sortida de major potènciaque el d’entrada.

18

http://www.alldatasheet.com/


5. CONDENSADORS

Els condensadors emmagatzemen energia elèctrica entre les seves dues capes osuperfícies conductores. Es carreguen amb una pila, emmagatzemant càrregueselèctriques que després podrà passar a altres components del circuit. Per tant,s’utilitzen per a retardar els inicis de funcionament de circuits o bé per a retardar elfinal del funcionament dels circuits. Pel circuit només hi circula intensitat de correntdurant les etapes de càrrega o de descàrrega, una vegada acabats aquestes no hi haintensitat de corrent en els circuits.

La capacitat d'un condensador és la quantitat de càrrega que potemmagatzemar per a una tensió donada. Les unitats de mesura són els Farads (F) isolen tenir valors molt petits; microfarad (μF), nanofarad (nF) o picofarad (pF). Elcàlcul del temps de càrrega o descàrrega d’un condensador és calcula a partir de lasegüent fórmula: T=5·R·C on R és el valor de la resistència connectada en sèrie ambel condensador, i C és la capacitat del propi condensador.

Tipus de condensadors: electrolítics i no electrolítics. Els electrolítics tenenpol positiu i pol negatiu, els no electrolítics és indiferent el terminal. Altres tipus dinsels dos grups anteriors són els de capacitat: fixa, ajustable o variables.

Condensador no electrolític Condensador electrolític

19


ACTIVITATS ELECTRÒNICA

1. Què és l'electrònica?

2. Què és una resistència electrònica? Quina unitat s'utilitza per mesurar el seu valor?

3. Per a què serveix una resistència?

4. Utilitzant la taula del codi de colors de les resistències completa les següents taules:

Colors franges Groc Púrpura Taronja Daurat

Valor numèric 6 8 x10 ± 10 %

Valor nominal 150.000 ± 2 % Ω

R màxima

R mínima

Colors franges Taronja Blanc Vermell Daurat

Valor numèric 4 7 x1000 ± 1 %

Valor nominal 450.000 ± 10 % Ω

R màxima

R mínima

5. Què és una LDR? Què volen dir les sigles LDR?

6. Per què es pot il·luminar un LED quan la LDR està exposada a la llum? Per quècirculen pocs electrons pel circuit quan la LDR està a la foscor?

7. Anomena els dos tipus de resistències depenents de la temperatura i explica ladiferència entre elles,

8. Què és un relé?

9. Què és un díode? Quines característiques té? Quins tipus de díodes coneixes?

10. Condensadorsa) De què depèn el temps de càrrega d'un condensador?b) Amb quines unitats es mesura la capacitat d'un condensador?c) Què és un condensador? Quins tipus hi ha?

11. Transistors:a) Com s'anomenen les cames d'un transistor?b) Quines són les tres formes en què pot treballar un transistor?

12. a) Què és el final de carrera?b) Anomena les cames del final de carrera?c) De quines dues formes pot funcionar el final de carrera?

20


13. Dibuixa un circuit format per: pila, polsador NC, PTC, Motor, resistència fixa.Dibuixa el sentit del corrent al circuit i escriu el nom de cada component.

14. Dibuixa un circuit format per: pila, polsador NO, NTC, LED, resistència variablelineal. Dibuixa el sentit del corrent al circuit i escriu el nom de cada component.

15. Dibuixa un circuit format per: pila, interruptor, PTC, Motor, resistència fixa.Dibuixa el sentit del corrent al circuit i escriu el nom de cada component.

16. Relaciona la imatge amb el nom del component. NO UTILITZEU FLETXES. Indiqueu amb lalletra del costat de la imatge.

COMPONENT NOMS

A) RESISTÈNCIA FIXA

B) LDR

C) CONDENSADOR ELECTROLÍTIC

D) DÍODE

E) RESISTÈNCIA VARIABLE LINEAL

F) TRANSISTOR NPN / PNP

G) RELÉ

21


17.-Escriu els noms dels components electrònics dels següents circuits:

18. Relaciona el nom del component electrònic amb la seva funció. NO UTILITZEU FLETXES.Indiqueu amb la lletra del costat del text.

NOMS FUNCIÓ

A) LDRRegula la intensitat del corrent al circuitja que s'oposa el pas dels electrons através seu.

B) RESISTÈNCIA FIXAVaria el seu valor resistent en funció dela quantitat de llum que hi incideix.

C)TRANSISTOR

NPN /PNPPermet ajustar manualment el valor dela seva resistència.

D)RESISTÈNCIA VARIABLE

LINEALPermeten el pas o no del corrent através seu i l'amplifiquen.

E) CONDENSADOR Emissor de llum

F) RELÉPermet controlar un circuit d'altapotència a partir d'un circuit de baixapotència.

G) LED Emmagatzema energia i retarda iprolonga el funcionament d'un circuit.

22


19. Relaciona el nom del component electrònic amb el seu símbol. NO UTILITZEU FLETXES.Indiqueu amb la lletra del costat de la imatge.

NOMS SÍMBOLS

A) LDR

B) RESISTÈNCIA FIXA

C)TRANSISTOR

NPN /PNP

D)RESISTÈNCIA

VARIABLE LINEAL

E) CONDENSADOR

F) RELÉ

G) BOMBETA

20. Relaciona cada un dels següents usos amb un dels següents componentselectrònics: LDR, NTC, relé, díode,

– Protector de circuits electrònics– sistema d'alarma– termostat– ascensor

21. Completa la taula amb el nom i el símbol dels components electrònics que hiapareixen. Indica també el nom de les cames si en tenen.

COMPONENT NOM SÍMBOL COMPONENT NOM SÍMBOL

23


COMPONENT NOM SÍMBOL COMPONENT NOM SÍMBOL

24


UNITAT 3. PLÀSTICS I MATERIALS CERÀMICS

Els plàstics són uns materials moderns ja que, a diferència de la fusta, el vidre o els metalls,

només fa uns setanta anys que s'utilitzen de forma generalitzada. Es fa difícil trobar objectes,

artefactes i productes que no continguin alguna part o alguna peça de plàstic. Tot plegat fa que

puguem dir que estam a l'edat del plàstic.

Els primers descobriments són de finals del segle XIX i els primers usos industrials i

comercials de principis del segle XX. Els plàstics en pocs anys han substituït a altres materials com

els metalls, la fusta, el vidre, fibres naturals com el cotó o la llana, etc.

Definició dels plàstics:

Són uns materials d'origen orgànic (tenen carboni com a element constant), alguns dels quals

es poden obtenir de materials naturals (cel·lulosa), però la majoria s'obtenen del petroli i són

fàcilment emmotllables amb calor i pressió.

Estructura dels plàstics

Estan formats per enormes cadenes que contenen milers de molècules senzilles anomenades

monòmers fins a constituir macromolècules anomenades polímers. El procés d'obtenció de

polímers s'anomena polimerització.

25


Propietats dels plàstics:

S'anomenen plàstics, perquè la majoria quan s'escalfen adquireixen plasticitat. Com

recordaràs, la plasticitat és la propietat que tenen els materials de deformar-se sense trencar-se.

Hi ha molts tipus diferents de plàstics i cadascun té unes característiques i unes propietats

particulars, però so haguéssim de destacar algunes propietats comuns:

•Lleugeresa: és deguda a la baixa densitat dels plàstics

•Capacitat aïllant: tant tèrmica com elèctrica

•Resistència química: els permet resistir sense alteració els agents atmosfèrics i bona part de les

substàncies químiques agressives

•Resistència mecànica: acceptable; encara que no assoleix la dels materials metàHics

•Versatilitat: possibilitat de modificar algunes propietats d'un tipus de plàstic, afegint-hi

substàncies additives, per tal de millorar el seu ús

•Facilitat de fabricació: a causa de la seva facilitat per ser emmotllats i adoptar tot tipus de formes.

2. CLASSIFICACIÓ DELS PLÀSTICS

En funció de la seva forma d´obtenció els polímers poden ser:

• Naturals:són els que ja existeixen a la natura (cel·lulosa, cautxú,

caseïna de la llet; ... )

• Artificials: obtenció industrial a partir de productes d'origen vegetal o

animal com el cotó, la fusta o la llet.

• Sintètics: s'obtenen a partir de productes d'origen mineral com el

petroli, el gas natural, o el carbó

La classificació més estesa és en funció de les seves propietats enfront el calor:

• Termoestables: Només es deformen per calor i pressió una sola vegada, consistència interna

que els impedeix deformar-se de nou

26


• Termoplàstics : Són els plàstics més utilitzats. Es reblaneixen amb calor i adquireixen

formes que es conserven en refredar-se. Es poden fondre i emmotllar diverses vegades. A

l'actualitat les plàstics d´ús comú (bosses, botelles, bolígrafs,...) per llei han de ser termoplàstics per

facilitar el seu reciclatge.

27


• Elastòmers: Tenen una

gran elasticitat i arriben a

deformar-se fins a diverses

vegades la seva mida original

3. OBTENCIÓ DELS PLÀSTICS

Els primers plàstics que es van elaborar van ser els artificials. La fusta i el cotó estan

constituïts per fibres de cel·lulosa, que està formada per macromol·lècules o polímers naturals.

La llet també conté caseïna que també és una macromolècula o polímer natural. Llavors els

plàstics artificials s'elaboren amb la dissolució de la cel·lulosa o la caseïna i se n'obté na pasta que

es pot emmotllar per obtenir objectes i productes útils.

Actualment la majoria de

plàstics que utilitzem són els

sintètics (obtinguts del petroli). En

la seva elaboració hem de distingir

dues fases i normalment

realitzades per indústries diferents:

indústria de fabriació i indústria de

transformació.

28


Fase 1: Síntesi del polímer i additius

Es fa en grans plantes industrials químiques on els derivats del

petroli, del gas, o del carbó es sotmeten a un procés químic de

polimerització en el qual es generen les molècules gegants o polímers a

partir dels monòmers. Aquestes matèries plàstiques es presenten en

forma de granulat, de pols o de líquid.

En aquest procés s´afegeixen additius en petites proporcions

que milloren les propietats dels plàstics i faciliten el seu procés de

formació:

– Càrregues: milloren la resistència mecànica i la tenacitat i en ocasions redueixen el pes

(fibres de carboni)

– Plastificants: redueixen la duresa i fragilitat augment la tenacitat i ductilitat (parafina)

– Estabilitzants: milloren la resistència a les radiacions UV (sol)

– Colorants: donen color ja que molts de plàstics són transparents

– Ignífugs: retarden la inflamació i propagació de la flama.

– Desemmotllants: faciliten la sortida de la peça a la fase 2.

Fase 2: Transformació en objectes plàstics

Es duu a terme a les indústries del plàstic, on les matèries plàstiques es fonen i, a través de

diversos procediments, es transformen en objectes.

Fabricació Termoplàstics:

• Emmotllament per injecció: el plàstic, en forma de grànuls, es fon dins un cilindre. Un

èmbol empeny la pasta resultant i s´injecta sobre un motlle que donarà la forma a les peces.

29


• Extrusió: un èmbol empeny la pasta de grànuls fosos i es fa passar per un capsal o matriu de

sortida; la forma dáquest darrer element donarà lloc a diferents perfils, tubs o planxes

• Bufat:partint dún cilindre buit de plàstic calent síntrodueix aire a pressió fins que el

material sádapta a les parets del motlle corresponent, després el motlle sóbre i es treu el

producte. Sútilitza per obtenir cossos buits com botelles o recipients

Fabricació Termoestables.

• Emmotllament per compressió: Els grànuls de plàstic

s'introdueixen en motlles en els quals séscalfen i es

comprimeixen, sóbtenen peces com interruptors, endolls,

mànecs dólla,... (Exemple a la figura de la dreta).

30


• Emmotllament per impregnació

amb resines: sobre un motlle

obert s´estenen capes primes de

resina líquida de polièster a les

quals es solen afegir reforços de

fibra de vidre o carboni. Amb

aquest procediment es fabriquen

dipòsits, embarcacions,...

4. TÈCNIQUES DE TREBALL DELS PLÀSTICS

A l´hora de treballar amb plàstics s´han d'aplicar aquestes tècniques:• Marcatge: els plàstics que farem servir es pressenten en forma de planxes, per marcar

utilitzam el flexòmetre, llapis o retolador , regla, escaire, compàs i punxó

• Tall: en planxes de poc gruix podem fer un solc al plàsticamb l’ajuda d’una punta de traçar o d’un cúter per desprésseparar les dues parts som s´indica:

• Serradura: En planxes una mica més

31


gruixuda hem de recórrer a la serrada tal com es fa amb la fusta o metalls. Podem utilitzar la

serra de vogir o arquet.

• Foradament: Tot i que, en làmines de poc gruix, es pot fer

servir una barrina, el procediment normal serà foradar,

utilitzant les broques adients a baixa velocitat. Per fer forats de

més de 6mm, convé fer-los en dos o tres passos.

• Unió de plàstics: Tal com es fa amb altres materials, quan es vol construir objectes amb

plàstic és molt útil fer les unions de les diferents peces. Dintre de les unions que es poden fer

destacam:

a) Unió per adhesió:s'utilitzen coles per elsdiferents tipus de plàstics,coles per PVC, permetacrilat dels marcs defotografies, per el PET deles ampolles,...

b) Unió per cohesió: es fusionenles dues peces de plàsticmitjançant dissolvents o bé

32


escalfant el plàstic.

c) Unió mecànica: es fan servir diferents tipus d’elements, com poden ser reblons, cargols autoroscants, cargol femella,...

• Doblegament: L'operació de doblegar es realitza encalentint el plàstic amb una resistència elèctrica. També es pot utilitzar aire calent per doblar tubs de plàstic.

5. RECICLATGE DE PLÀSTICS

EI mateix que passa amb altres materials, els plàstics, una vegada utilitzats, passen a formar

part dels residus sòlids urbans, els quals han de ser tractats de manera adequada per tal d'evitar-ne

l'impacte mediambiental. Aquests residus provenen de sectors comercials, domèstics i de restes

voluminosos (cotxes, embarcacions, ... ). Quina pot ser la destinació final dels plàstics rebutjats?:

• Dipositar-los en abocadors: encara que siguin

materials inertes, romanen inalterats durant milers

d'anys, alteren el paisatge, i creen capes

impermeables que perjudiquen el sòl. Per tant

aquesta opció no és gens aconsellable.

• Incinerar-los de manera controlada: encara que s'obté energia tèrmica aprofitable, alhora

s'alliberen gasos a l'atmosfera que poden ser nocius. L'inconvenient es pot reduir instal·lant

filtres a la sortida de les xemeneies dels forns d'incineració, tot i que no es tracta d'una

solució optima.

• Reciclar-los: es poden reciclar tots els termoplàstics. Però abans els

plàstics procedents dels residus sòlids urbans s'han de sotmetre prèviament

a un "procés de selecció i de separació". Desprès s'aplica un "reciclatge

mecànic" a fi d'obtenir plàstic en forma de grànuls.

Els plàstics que s´han recollits selectivament es reciclen en plantes

especialitzades com hi ha tants de plàstics diferents, els hem de separar molt bé, ja que a cada tipus

de plàstic se li ha d'aplicar un procés de reciclatge diferent.

Els plàstics que poden ser reciclats pel mateix mètode s´identifiquen per tenir el mateix

33


distintiu de reciclatge:

Un dels grans problemes dels residus plàstics és que ocupen molt volum en relació al seu

pes. A més la immensa majoria no es descomponen al ser abandonats a la intempèrie. És per aquest

motiu que el reciclatge dels plàstics és molt important.

7. MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ: CERÀMICS I PETRIS

A la construcció sútilitza una gran varietat de materials de diversa naturalesa, lány passat ja

en vàrem estudiar alguns délls com els metalls i la fusta i en aquesta unitat hem treballat els

plàstics però hi ha dos tipus de materials que no podem deixar de banda com són els materials

ceràmics i els petris. Després estudiarem els aglomerats que són materials d'unió.

CERÀMICS

Des de l'Antiguitat s'utilitzava l'argila en la construcció d'habitatges. Es barrejava amb palla i

34


s'assecava al sol, per donar-li consistència, en uns motllos prismàtics. Malgrat això, les toves, que

així es com es coneixen aquest tipus de maons, són poc resistents a l'aigua, ja que es dissolen. Per

això, és costum encalcinar-les. Avui dia s'utilitzen tan sols en el tercer món.

Si, a més d'assecar l'argila, es cou en forns a

temperatures elevades s'obté la ceràmica, molt més consistent

i resistent a l'aigua.

Els materials ceràmics més utilitzats en la construcció són:

• Els totxos/ maons: peces en forma de prisma

rectangular que s'utilitzen per construir parets i envans,

ja que són bons aïllants tèrmics i acústics. N'hi ha de

diferents tipus, segons la dimensió i la forma:

totxo pitxolins totxo calat / maó calat / gero totxana

• Teules: utilitzades per a la construcció de teulats. També n'hi ha de diferents tipus, segons la

seva forma, encara que bàsicament són:

teules rodones per a teulades teules planes per a teulades i terrats

També hi ha una varietat de ceràmica, tractada o recoberta amb silicats, generalment com a

vernís, anomenada ceràmica vidriada. Aquesta ceràmica és totalment impermeable i resistent al

calor. Segons el procés de fabricació, s'obtenen diferents tipus amb propietats específiques:

Gres Totxo o maó refractari

35


utilitzat en paviments. molt resistent al calor, utilitzat en l'interior dels forns, les barbacoes i les llars de foc.

PETRIS

La pedra natural ha estat també molt utilitzada des de l'Antiguitat com a

material de construcció, per la seva gran duresa, resistència i la possibilitat de

ser treballada.

En l'actualitat, s'acostuma a construir cases de pedra en zones rurals,

sobretot en pobles de muntanya, per mantenir un aspecte uniforme.

També s'utilitzen pedres naturals polides i tractades per al revestiment de parets, entre ells

destaquen:

Marbre Granit Pissarra Terrazzo

molt resistent, s'ofereix en unagran gamma de colors iforrmes. S'utilitza per revestirparets, pavimentar terres ialtres elements decoratius.

molt resistent,principalment de colorgris i negre. S'utilitza enel revestiment de parets iterres.

de color negre, s'utilitzaen el revestiment deteulats

de color negre, s'utilitza en el revestiment de teulats.

Altres materials petris són:

Sorra o picadís Grava

són pedres molt petites, de dimensions inferiors a 5 mm. S'utilitzen per fer morter i formigó.

són pedres petites entre 5 mm i 15 mm. S'utilitzen per obtenir formigó i en el revestiment

36


de parets.

AGLOMERATS

Per a unir els materials ceràmics o petris s'utilitzen els anomenats aglomerants. Generalment

en pols, tenen la propietat d'endurir-se quan s'assequen, després d'haver estat barrejats amb aigua.

Mentre s'endureixen, la pasta creada es pot treballar fàcilment; per això, es pot utilitzar també en la

decoració. Els més utilitzats a la construcció són:

Ciment: d'origen natural, és una pols fina i grisa que, un cop endurida,

presenta una gran resistència. S'utilitza en el revestiment de parets exteriors,

paviments i com a element d'unió. A més, s'usa per fer morter i formigó. El més

conegut és el ciment portland, fabricat artificialment, que comença el seu

enduriment als pocs minuts i acaba després de vàries hores. També hi ha ciment ràpid, blanc, cola,

mallorquí,..

Guix: d'origen natural, és una pols blanca ja utilitzada pels egipcis i

serveix per revestir parets interiors, ja que no és resistent a l'aigua. Enguixar una

paret també l'embelleix.

Calç: obtinguda a partir de roques calcàries, barrejades amb argila i cuita a temperatures

molt altes. S'utilitzava per blanquejar parets.

Finalment comentar els conglomerats que estan formats per ciment o calç, barrejats amb un

material àrid i sec, i aigua.

Morter: és la barreja de ciment (o calç, a vegades), sorra i aigua. S'utilitza per unir elements

ceràmics com totxos i per arrebossar parets.

Formigó: és la barreja de ciment, sorra, grava i aigua. Les proporcions

37


també són variables. S'utilitza en la fabricació de revoltons, bigues i jàsseres. És molt resistent a la

compressió, però no a la flexió. És per això que s'acostuma a dotar d'esquelet o armadura de ferro o

acer. És el formigó armat, utilitzat en la construcció de pilars i columnes.

ACTIVITATS PLÀSTICS I MATERIALS CERÀMICS

1. Què s'aconsegueix amb el procés de polimerització?

2. Relaciona les següents propietats dels plàstics amb la seva definició:

1 MAL·LEABILITAT Capacitat de ser deformats per compressió en làmines fines.

2 DUCTILITAT Relació entre pes i volum.

3 RESISTÈNCIAMECÀNICA

Càrrega que cal aplicar a un material per tal de produir la sevaruptura.

4 DENSITAT Força versàtils i duradors.

5 IMPERMEABILITAT Capacitat de ser deformats per tracció en fils prims.

6 AÏLLANT Impedeixein el pas de líquids a través seu.

7 ANTIOXIDABLE No condueixen ni la calor ni l'electricitat i no deixen passar elso.

3. Per què molts d'objectes que abans es construïen en fusta ara es fan amb plàstics?

4. Quina diferència hi ha entre els plàstics sintètics i els artificials?

5. Indica si els següents plàstics són termoplàstics, termoestables o elastòmers:Bosses per aliments: Rodes:

Embalatges: Mànec cafetera:

Interruptors: Mànegues:

Ales d'avions: Piscines:

6. Explica per què els objectes següents s´han fet amb un plàstic termoestable enlloc d´untermoplàstic: mànec d'una paella, taulell de cuina i interruptor elèctric.

7. Cerca imatges d'objectes fabricats amb els diferents tipus de plàstic que apareixen a la taulasegüent, indica també per a cada un el tipus (natural, sintètic i artificial) i el subtipus(termoplàstic, termoestable i elastòmer) a que correspon cada plàstic.

METACRILAT

38


Tipus:Subtipus:

POLIETILÈTipus:Subtipus:

PVCTipus:Subtipus:

BAQUELITATipus:Subtipus:

NEOPRÈTipus:Subtipus:

8. Relaciona els objectes amb el plàstic més adequat per a la seva construcció i amb el seusímbol.

1 Cartell lluminós Poliestirè PA

2 Cordes de …. Politereftalat d'etilè PMMA

3 Botelles Niló PS

39


4 Envasos d'aliments Policlorur de vinil PET

5 Canonades d'aigua Metacrilat PVC

9. Classifica els objectes següents en termoplàstics, termoestables o elastòmers:

Pneumàtic Canonada

Boligraf Mànec de paella

Pilot d'automòbil Seients d'escuma

Safata de suro blanc Guants

10. Fes una taula amb tots els avantatges i els inconvenients que pot suposar la utilització dels plàstics.

11. Explica per què serveixen els estabilitzadors en els plàstics.

12. Quin plàstic faries servir per fabricar aquests objectes?

Plat d'usar i llençar Pinta

Ratolí d'ordinador Vela de vaixell

Esponja de bany Esquí

Interruptor Sac de dormir

13. Com s'obtenen els plàstics artificials?

14. Relaciona els següents objectes amb la tècnica s han utilitzat pel seu modelat.

A) Extrusió EmbarcacionsB) Bufat Tub per a regC) Injecció PlatD) Compressió InterruptorE) Impregnació amb resines Botella aigua

14. Completa la taula:

Número de reciclatge Sigla del material Nom del material

40


15. Quina relació hi ha entre els termes següents: termoplàstics, residus i medi ambient.

16. Identifica a quin tipus de plàstic correspon els següents objectes i per quina tècnica s'hanmodelat.

17. Què cal fer amb els objectes de plàstic abans de reciclar-los?

18. Hem comentat que els plàstics es dipositen als contenidors grocs però on s´aboquen els papers, els vidres, els cartons, la matèria orgànica i les llaunes.

19. Quins són els tres mètodes d’eliminació de plàstics respectuosos amb el medi ambient?

20. Hem robat un objecte de plàstic que té gravat el següent símbol . Encercla l'opció

correcte per a cada una de les característiques següents:

41


Tipus de plàstic: artificial ; sintètic; natural.Subtipus de plàstic: elastòmer; termoestable; termoplàstic.Modelat: compressió; bufat; laminat.Objectes obtinguts: botelles; rodes; interruptors.

21. El procés de fabricació, ús i reciclatge del plàstic té diverses etapes, ordena-lescronològicament:

Fabricació

Separació per tipus de material

Reutilització

Reciclatge per a produir energia i altres plàstics

Transformació en objectes

Eliminació en els abocadors

Consum i ús

22. Descriu quins són els materials utilitzats a casa teva pels elements següents (recorda que pots

demanar ajuda als pares):

a) terra

b) les finestres exteriors

c) revestiment de les parets de la cuina

d) revestiment de les parets

e) revestiment de la façana

f) revestiment de les parets del bany

g) enciamera de la cuina

23. Quins tipus de materials ceràmics s´utilitzen més habitualment a la construcció?

24. Què s´utilitza per unir els totxos a una obra?

25. Què són els materials petris?

42


BLOC II. INFORMÀTICA

Unitat 1. Pràctiques Crocodile........................................................46

Unitat 2. Pràctiques Full de Càlcul..................................................51

43


UNITAT 1. PRÀCTIQUES CROCODILE

Per tal de simular els circuits elèctrics i electrònics utilitzarem el programaCrocodile. En el moodle del curs trobaràs l'enllaç per descarregar aquestprograma i executar-lo.

En aquest bloc has de fer els circuits en el programa i contestar en undocument de writer totes les preguntes de les pràctiques.Cada pràctica es fa en un arxiu de crocodile diferent i es guarda l'arxiu ambles teves tres inicials i el número de pràctica: exemple: CCMx. El document dewriter ha de contenir totes les preguntes i respostes de totes les pràctiques is'ha de guardar com INFO_Nom i llinatges.

PRÀCTICA 1. Realitza i comprova el funcionament dels circuits següents. Guarda l'arxiu com a XXX1.

44


PRÀCTICA 2. Realitza els circuits, pren anotacions del que veus i contesta les qüestions. Guarda com a XXX2.

Qüestions a) 1. Per què creus que brilla més la bombeta del circuit 2a? Explica-ho.

b) 2. Si no li col·loquem cap resistència, què passa? Per què?

PRÀCTICA 3. Realitza els circuits, pren anotacions del que veus i contesta les qüestions. Guarda com a XXX3.

Qüestions a) ¿Quin tipus de connexió tenen els components de cada circuit?

b) Quina diferència de funcionament hi ha entre ambdós circuits? Explica-ho.

c) Si no li col·loquem cap resistència, què passa? Per què?

d) Què passa si canviem les connexions (el connectem al revés) del díode LED?

45


PRÀCTICA 4. Realitza els següents circuits i contesta les preguntes. Guarda com aXXX4.

CIRCUIT SÈRIE

a) Representa el circuit amb l'interruptor tancat, i les lectures de V i A.

b) Què passa si es fon una de les bombetes?

c) Què passa si augmentes la tensió de la pila a 9 V? Representa el circuit amb les lectures de V i A.

CIRCUIT PARAL·LEL

a) Representa el circuit amb l'interruptor tancat, i les lectures de V i A.

b) Què passa si es fon una de les bombetes?

c) Què passa si augmentes la tensió de la pila a 9 V? Representa el circuit amb les lectures de V i A.

46


PRÀCTICA 5. RESISTENCIES VARIABLES. Realitza els circuits següents i contestales preguntes. Guarda com a XXX5.

RESISTÈNCIA VARIABLE LINEAL a) Quins elements apareixen en el circuit 5?

b) Indica què passa si modifiquem el valor del potenciòmetre.

c) Anota els valors de la intensitatque circula per la bombeta quan elsvalors del potenciòmetre són 0,50Ω y100Ω.

RESISTÈNCIA DEPENENT DE LA LLUM a.-Què passa als díodes LED quan les LDR reben o no reben llum?

b.-Justifiqueu el que succeeixrelacionant-ho amb R i I del circuit.

RESISTÈNCIA DEPENENT DE LA TEMPERATURA

a) Què succeeix si disminueix latemperatura del termistor? Quin ésel valor de la resistència en aquestcas?

b) Quina és el valor de la intensitatde corrent del circuit?

c) Què passa si augmenta latemperatura en el NTC? Què val arala resistència? I la intensitat?

d) Quina conclusió pots treure sobreel funcionament d'una resistènciavariable amb la temperatura NTC?

47


PRÀCTICA 6. Realitza el següent circuit i contesta. Guarda com a XXX6.

a.-Explica que passa quan prems P1, i quan prems P2.

PRÀCTICA 7. En el següent circuit col·loca quatre LEDs de manera que noméss'il·luminin els que estan en les posicions L1 i L4 (el primer i el darrer). Dades: 5V i R= 220 Ω.

a) Què ocorre amb els LEDs a L2 i L3? Com s'han col·locat les seves polaritats?

b) Posa el generador a 9 V. Què passa?

c) Si disminueix el valor de la resistència, que passa?

d) Si augmenta el valor de la resistència, què passa?

48


UNITAT 2. PRÀCTIQUES FULL DE CÀLCUL

Per a realitzar les següents pràctiques hauràs d'utilitzar el full de càlcul delprograma Open Office, que s'anomena calc. L'Open Office és un programarilliure que es pot descarregar directament des de la web.

Cada pràctica es farà en un arxiu diferent i s'anomenarà com a NomLlinatgesi número de pràctica. Per exemple: PereMassanetP1.

PRÀCTICA 1. OPERACIONS BÀSIQUES

• Obre un document d'openOffice CALC.• A la pestanya que hi ha al cantó inferior esquerre, on posa “full1”, clica amb el

dret del ratolí i posa REANOMENA EL FULL, de nom li posaràs “1. OPERACIONS”• Ves a FITXER-ANOMENA I DESA. Has de guardar aquest arxiu com a

NomLLinatgesP1.• Ara ja podem començar amb la pràctica:

Prepara la graella de la següent manera:

Ara omple la columna B i la columna C, amb els nombres que tu vulguis (millor que siguin nombres entre 1 i 10)

Jo he triat sempre el 6 pel primer nombre i el 3 pel segon nombre, però tu pots triar els que vulguis.

• Ara veuràs la veritable utilitat dels fulls de càlcul:• Primer de tot has de saber que qualsevol fórmula que vulguem introduir al

CALC, comença amb el símbol: = A la cel·la D2, escriu = [clica damunt la cel·la B2] + [clica damunt la cel·la

C2] si ho has fet bé, a la cel·la D2, toca aparèixer el resultat correcte

A la cel·la D3, escriu = [clica damunt la cel·la B3] - [clica damunt la cel·la C3]

49


si ho has fet bé, a la cel·la D2, toca aparèixer el resultat correcte A la cel·la D4, escriu = [clica damunt la cel·la B4] * [clica damunt la cel·la

C4] si ho has fet bé, a la cel·la D2, toca aparèixer el resultat correcte

A la cel·la D5, escriu = [clica damunt la cel·la B5] / [clica damunt la cel·la C5] si ho has fet bé, a la cel·la D2, toca aparèixer el resultat correcte

• Ara, si tens les fórmules correctes, quan canviaràs els nombres inicials, el resultat canviarà automàticament. Prova-ho.

• Desa el document abans de seguir.• Els fulls de càlcul, ens ofereixen un munt de possibilitats, com el

d'emplenament automàtic.• A la casella A12, escriu “dilluns”, clica intro i després clica una altra vegada

damunt la cel·la A12. Veuràs com al cantó inferior dret, apareix un petit quadratnegre. Posa el cursor a sobre del quadrat negre, i la fletxa es transformarà en una creu, clica i “estira” cap abaix. Veuràs com els noms dels consecutius dies de la setmana apareixen automàticament.

• A la casella B12, posa “gener”, i repeteix la operació• A la casella C12, posa “1”, i esbrina què passa• Ara si que hem acabat la pràctica, DESA la pràctica i tanca el programa.

50


PRÀCTICA 2. PRESSUPOST

1. Anomenar el full com Pressupost.2. Copiar les dades dels preus dels hotels, avió i vaixell. Per a donar format

d'euros a les cel·les has d'anar a Format --> Cel·les --> Nombre --> Acategoria triam moneda i a format € Espanyol.

3. Calcular 3 pressuposts diferents amb les opcions assenyalades, tant perpersona com pel grup de classe, que són 20 persones.

4. Com a títol posar “Pressupost viatge d'estudis (7 dies / 6 nits), en negreta,tamanys 12, posant un marc negre i fons blau clar; fusionant les cel·les.

5. Cada pressupost i el total del preu per persona s'ha de posar amb un color defons diferent.

6. Desar el document.

51


PRÀCTICA 3. MITJANA, VALORS MÀXIMS I MÍNIMS

S'han recollit les temperatures enregistrades al llarg d'una setmana a intervals de 4hores. Interessa conéixer cada dia la temperatura mitjana, la màxima i la mínima delsvalors registrats. També volem calcular la temperatura mitjana al llarg de la setmana.

1. Anomenar el full com a temperatures.2. Posar el títol, “Temperatures al llarg de la setmana” en negreta, de grandària 14

i fusionar les cel·les.3. Posar els títols de la fila 3, les cel·les A12, A13, A14 i I11 en negreta i alineats a

la dreta.4. Introduir les hores del rang A4:A9. Observar que formen una successió, les

podeu introduir per fórmula.5. Introduir els valors de les temperatures (al rang B4:H9).6. Calcular la mitjana (cel·la B12 = MITJANA ()), el valor màxim (cel·la B13 =

MAX()) i el valor mínim (cel·la B14 = MIN()).7. Copiar les fórmules anteriors al rang C12:H148. A les temperatures mitjanes fixar un decimal. Per fer això has d'anar a Format

--> Cel·les --> Nombre: Opcions – Decimals - 1.9. Calcular la mitjana de cada franja horària (rang I4:I9).10. A la cel·la I12 introduir la mitjana setmanal de temperatures; a la cel·la I13

introduir la fórmula per calcular la temperatura màxima de la setmana i a lacel·la I14 introduir la fórmula per calcular la temperatura mínima de lasetmana. Els valors d'aquestes cel·les posar-los en negreta.

11. Posar el fons de color groc clar i un marc negre al rang A1:I14.12. Desar el document.

52


PRÀCTICA 4. FORMAT CONDICIONAL

1. Omple les cel·les A2 fins a la A10, amb noms ficticis de persones.2. Omple les cel·les B1, C1, D1, E1 i F1 amb el text com l'exemple.3. Per posar el text alineat vertical, selecciona les cel·les i anau a Format --> Cel·les--> Alineació --> Orientació del text --> 90º,4. Selecciona les columnes B, C, D, E i F, ves a Format --> Columnes --> AmpladaÒptima. El que fa que es redueixi l'amplada de les columnes.5. Ves omplint les notes d'exàmens, d'informàtica, de taller i d'actitud.6. Ara per calcular la nota hem de tenir en compte que els exàmens compten un 30 %,la informàtica un 20 %, el taller un 40 % i l'actitud un 10 %.7. Situa't a la cel·la F2, i posa la fórmula corresponent, per tal que calculi la notaautomàticament tenint en compte els percentatges acordats.“Estira” la fórmula a lesfiles inferiors.

=B2*0,3+C2*0,2+D2*0,4+E2*0,1 (pitjar intro)

Ara farem que el full de càlcul pinti automàticament les cel·les depenent de sila nota està aprovada o suspesa.8. Selecciona el rang de cel·les B2:F6 (el rectangle de cel·les comprès entre B2 i F6).9. Amb aquesta selecció ves a Format --> Formatació condicional i s'obrirà un quadrede diàleg:

- Condició 1: El valor de la cel·la és //menor que// i posam el nombre 5 a lacasella en blanc. Nou estil --> Efectes de la lletra: color del tipus lletra i triamVERMELL.- Condició 2: El valor de la cel·la és //major o igual que// i posam el nombre 5a la casella en blanc. Nou estil --> Efectes de la lletra: color del tipus lletra itriam VERD.Quan pitgeu d'acord els nombres han de canviar de color segons el seu valor.

Devora la nota final de cadascú, farem que aparegui automàticament lapauraula APROVAT O SUSPÈS.10. Ens situam a la cel·la G2, i posam la següent fórmula:

=SI(F2<5;”SUSPÈS”;”APROVAT”) (i pitjar intro)11. Finalment estira la fórmula i desa la pràctica.

Exemple

53


PRÀCTICA 5. GRÀFIQUES

A partir de la informació de les taules següents crearem dos tipus de gràfics diferents.

1. Selecciona els valors de “x” i de “y” i pitja sobra la icona del gràfic de la barrad'eines. S'obrirà un quadre de diàleg.2. Tria el tipus de gràfic. Quan hagis seleccionat l'opció adequada pitja a següent.3. En principi, si ho has seleccionat bé, amb les títols de les columnes, els rangs dedades i les sèries de dades són correctes.4. Finalment, escriu un títol al gràfic i deselecciona, si es necessari, l'opció de mostrala llegenda.5. En el gràfic circular has de triar l'opció d'inserir etiquetes de dades quan tenguisseleccionat tot el cercle.6. Si vas mirant les opcions que et dóna el programa veuràs que pots modificar elformat de les sèries de dades, de l'àrea del gràfic, ... Fes les modificacions que creguisoportunes.

54

Resultats electoralsPartit VotantsPRI 506PAN 622PRD 520PT 210

VERD 800PPS 338

NINS DEL CARRERTreballen al carrer 253

Viuen al carrer 131Nins en programes d'ajuda 107

PRI PAN PRD PT VERD PPS0

200

400

600

800

1000

RESULTATS ELECTORALS

253

131

107

NINS DEL CARRER

Treballen al carrer

Viuen al carrer

Nins en programes d'ajuda


BLOC III. TALLERProposta de treball: Dissenyar i construir un làmpada amb materials reutilitzables amb un

llum i un interruptor o commutador.

CONDICIONS INICIALS:

•Ús de materials reutilitzats.

•Mínim de dues bombetes que es poden encendre de forma simultània o alternativament amb un commutador o interruptor (xinxetes, clip, tap de plàstic, etc.).

•S’han de realitzar els acabats; pintar, etc.

GUIÓ DE LA MEMÒRIA

ÍNDEX

1.Descripció del projecte

1.1.Objectiu del projecte

1.1.1.Quines aplicacions té?

1.1.2.Per quines parts solen estar formades de forma general?

1.1.3.Per quins materials pot estar construït?

1.2.Condicions inicials.

2.Recerca d'informació

2.1.Dibuixa quatre propostes de disseny.

2.2.Selecció i justificació de la proposta.

3.Disseny

3.1.Esbós o croquis de la proposta seleccionada.

3.2.Vistes de la proposta.

3.3.Full de peces.

3.4.Esquema dels mecanismes

3.5.Esquema del circuit elèctric.

4.Planificació del treball.

Ordre Operació Eines

(Us recomenam que quan anigueu fent el projecte tingueu un paper on anigueu anotant el que anau fent )

5.Modificacions de la construcció.

6.Pressupost

55


CONCEPTE Quantitat PREU PER UNITAT (€) PREU TOTAL (€)

SUBTOTAL €

IVA 21% € €

PREU TOTAL PRESSUPOSTAT: €

7.Avaluació

7.1.Quins problemes t’has trobat? Com ho has resolt?

7.2.Quines millores podries haver fet?

7.3.Quines nota creus que et mereixes del projecte i de la memòria? Per què?

8.Bibliografia

9. Bibliografia web

Temporalització

El termini pel lliurament de la memòria i la construcció serà el mateix dia en què s’entreguin

les altres activitats d’estiu.

Criteris d'avaluació

Memòria: presentació, puntualitat, qualitat de dissenys i realització.

Construcció: acabats, dificultat, precisió i adaptació a la proposta.

56

FEINA D'ESTIU 16-17 - IES Puig de Sa Fontlinux.iespuigdesafont.cat/feinaestiu1617/3r ESO... · La...

Documents

Transcript of FEINA D'ESTIU 16-17 - IES Puig de Sa Fontlinux.iespuigdesafont.cat/feinaestiu1617/3r ESO... · La...